fulls dels enginyers

CRÈDITS

President: Joan Torres i Carol

Vicepresident 1r: Jordi Dolader i Clara

Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García

Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

AEIC

Degà: Joan Vallvé i Ribera

Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué

Secretari: Concha Zorrilla i Díez

COEIC

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Girona: Joan Lluís Serarols

Lleida: Josep Giné

Catalunya Central: Josep Alabern

Tarragona: Lluís Maestre

Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Demarcacions del COEIC

Director general: Antoni M. Grau

Comissió d’Informació i Publicacions

Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume

Puigdueta, M. Clara Torrens

Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz

Coordinació: Òscar Maronda

Redactors: Lorena Farràs, Natàlia Garcia,

Jordi Garriga i Òscar Maronda

Publicitat: Peter H. Schönhöfer G. i Natàlia Garcia

Fotografi a: BCN Imatge, Manel Canetti, Isabel Marquès

Disseny i maquetació: Raúl Navarro Rodríguez

i Carles Ivanco Almor

Il·lustració: Eduard J. Montoya

Correcció lingüística: Mercè Molins

Impressió: Novoprint

AEIC - COEICDipòsit legal: B-40460/92ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 08003 BarcelonaT: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: [email protected]

sumari

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

2812

LA COLUMNA

Raquel SansPer quan el sentit comú?

CALIDOSCOPI

Lluís RecoderAlcalde de Sant Cugat del Vallès

Antoni GiróRector de la UPC

Isidre MolasPresident del PSC

EDITORIAL

Joan VallvéDegà del COEIC 04

tenim

opin

ió

fem

inst

itució

vole

m +

som

engin

yers

ESCOLA

El Fòrum ETSEIB arriba a la seva vintena edició

INFORMA’T

La transferència tecnològica a les empreses, repte o realitat?

ELS NOSTRES EXPERTS

Pere RocaEls Enginyers Industrials de Catalunya a LinkedIn 09 TECNOLOGIA I EMPRESA

Bhefsan Enginyers, S.L.Especialitzats en instal·lacions petrolieres

26

22

ENTREVISTA

Antoni Sanz“En temps de crisi és important tenir un plan B”

PROJECTE

AvancarL’empresa catalana de carsharing

32REPORTATGE

Cooked in Barcelona

38

17

DIA A DIA

Una promoció d’enginyers col·legiats visita Aritex

LA TEMPTACIÓ

Contacontes en anglès

81

ENGINYERIES DEL MÓN

El Canal de la Mànega

8667

68

18

19

INFORME

El nou camí per ser enginyer o enginyera industrial

48

64

VIU L’ASSOCIACIÓ

Activitats per a totes les edats

7605

Enginyers Industrials de Catalunya

Joan Vallvé / degà del col·legi

tenim opinió

4 MARÇ/ABRIL2010

EDITORIAL

Joan Vallvé / Degà del COEIC

Va ser l’any 1863 quan un grup d’enginyers que havien aca-bat els seus estudis a l’Escola

Industrial de Barcelona van decidir constituir una associació d’enginyers industrials. De fet, a Madrid, dos anys abans ja se n’havia creat una. La de Barcelona, tenia aquest nom: Asso-ciació d’Enginyers Industrials, i es va instal·lar inicialment en una habitació cedida per aquesta mateixa Escola. Al cap d’un parell d’anys van decidir llogar un local. Durant força temps, des del 1900 � ns al 1929, l’Associació de Bar-celona era “l’Agrupació de Barcelona” de l’Asociación Nacional de Ingenieros Industriales. L’any 1946 l’Associació tenia un total de 716 membres. Però no va ser � ns al 1950 que es van crear, per llei de l’Estat, els col·legis professionals. És així com neix l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dues institucions independents que col·laboren, que abracen tot el territori i que han arribat � ns avui.Catalunya és un país industrial; hi ha enginyers i enginyeres a tot el país. El nombre de col·legiats depassa els deu

mil. Els motius que van impulsar fa gairebé cent cinquanta anys els pri-mers enginyers a associar-se continuen sent vàlids avui; n’hi ha, però, de nous. A més del de millorar els propis coneixe-ments per exercir la professió i elaborar els estudis encarregats pels governs del país, hi ha el de visar els projectes que ho requereixin, accedir a la documentació i

informació necessàries, i accedir a la borsa de treball i als serveis d’assessoria legal, entre d’altres.Tots aquests serveis no es poden fer arribar als professionals enginyers de tot el territori des d’una única seu a Barce-lona; per això, el nostre Col·legi es val de les demarcacions de Girona, Lleida, Manresa i Tarragona, i de la Delegació del Vallès ubicada a Sabadell. El profes-sional necessita trobar el local de la seva associació, del seu col·legi, a prop de casa

seva i del seu lloc de treball. Ben cert és que avui la informàtica no té distàncies; tanmateix, el contacte i la relació per-sonal continuen sent insubstituïbles. La presència dels enginyers i la seva opinió, necessàries sempre en una societat alta-ment tecni� cada, només es poden donar des de la proximitat. Per tant, ens cal tenir presència a tot el país.El funcionament e� caç de les demarca-cions i la Delegació exigeix que aquestes puguin tenir una àmplia autonomia i que els seus dirigents siguin persones conegudes pel territori, que el coneguin i que hi exerceixin la seva professió. Són aquestes qualitats les que permeten, entre d’altres, fer efectiva i positiva la presència de les nostres institucions arreu de Catalunya. En aquest sentit, quan estatutàriament s’han de renovar les juntes direc-tives de les nostres institucions, és necessària la implicació de tots i totes. Perquè de l’e� ciència d’un bon govern en dependrà el funcionament de les demarcacions i la Delegació durant els pròxims anys i, per tant, també el de l’enginyeria al nostre país.

NO SONA...

El Reial decret de la Llei òmnibus El Govern retalla les inversions en R+D+i

El Reial decret del Govern determinarà quins treballs s’han de visar i quins no. La desaparició o la re-ducció de l’àmbit del visat podria provocar una situació de des-control, desprotecció i inseguretat que afecta tots els ciutadans.

En contra de les seves declaracions fa uns mesos de voler canvi-ar el model productiu, el president del Go-vern, José Luis Ro-dríguez Zapatero, ha manifestat que redui-rà un 10% el pressu-post per a les subvencions als investigadors.

Més de 10.000 col·legiats, i a tot el territori

El gran accelera-dor de partícules, el sincrotró Alba, ja és una realitat. Es tracta del centre d’investigació més important de tot l’Estat i del primer aparell de recerca d’aquest tipus al sud d’Europa.

SONÒMETRE

El nou sincrotró Alba situa Catalunya al capdavant de la recerca cientí� ca

SONA BÉ GRINYOLA!

“Els motius que van impulsar fa gairebé 150 anys els primers enginyers a associar-se continuen sent vàlids avui”

FULLS dels ENGINYERS 5

LA COLUMNARaquel SansPeriodista

El Govern espanyol ha ajornat � ns a � nals d’any, en lloc del juliol, la decisió de prohibir

el tabac a tots els espais públics: quin desengany. Una vegada més, argu-ments polítics i econòmics s’imposen davant d’un dret comú, en aquest cas la salut. Cada any moren a Espanya 50.000 persones per malalties derivades del tabaquisme, segons el Ministeri de Sanitat, de les quals entre 1.000 i 3.000 són fumadores passives i una part important, treballadors del sector de l’hostaleria. És decebedor que l’Executiu central no sigui més categòric i valent a l’hora de promoure una prohibició restrictiva que, d’altra banda, s’ajustaria perfectament a la Constitució, sagrada institució per a segons quins debats. La Carta Magna reconeix, en l’article 43, el dret a la pro-tecció de la salut i en responsabilitza la tutela als poders públics.De moment, el Govern espanyol només ha aconseguit tirar endavant una llei a mig camí que en la seva exposició inicial reconeix el següent: “A Espanya, igual que en altres països desenvolupats, el tabaquisme és la primera causa aïlla-da de mortalitat i morbiditat evitable. L’evidència cientí� ca sobre els riscos (…) del tabac (…) és concloent”. Com concloents són els prop de 7.700 mi-lions d’euros que el Ministeri destina a atendre les persones que pateixen les

cinc malalties més comunes vinculades al consum de tabac. L’OMS, la Societat Espanyola d’Epidemiologia, el Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme... tots con� rmen, amb dades provades, com n’és de perjudicial el tabac, però continuem topant contra la inoperàn-cia política. Un immobilisme que seria inimaginable en el cas que, per posar només un exemple, es detectés una partida de llet contaminada en alguns supermercats. Els pocs arguments econòmics que he sentit � ns ara em semblen arti� cials i demagògics i em convencen de la falta de sentit comú i del poc coratge del Govern central. La Federació Espa-nyola d’Hostaleria diu que amb la reforma de la llei es tancaran 70.000 locals, es perdran 200.000 llocs de treball i assegura que molts clients es quedaran a casa. Deixarem de banda el nostre oci si es prohibeix fumar a tots els locals? La meva opinió és que no. És més, potser en els últims quatre anys d’aplicació de la llei sí que hi ha hagut restaurants o locals de menys de 100 m2 que han patit perquè han hagut de triar entre permetre fumar o no. Això sí que genera greuges. Des de l’Agència de Salut Pública de Bar-celona apunten que “l’argument de la ruïna econòmica no s’ha demostrat en cap dels països on s’han aplicat

“Catalunya, l’única comunitat autònoma amb un centre tècnic d’automoció que fa R+D+i, ha d’assumir el repte de convertir-se en el referent espanyol d’innovació”

L’ALTAVEU

Frank Bekemeier, vicepresident d’R+D de Seat

Per quan el sentit comú?

normatives restrictives”. És el cas d’Itàlia, Grècia, Irlanda, Turquia...L’actual llei ha permès reduir el nom-bre de morts per consum actiu i passiu de tabac (1.500 menys a l’any provo-cades per infarts de miocardi i càncers de pulmó, segons la Societat Espanyo-la d’Epidemiologia i l’Institut Català d’Oncologia) perquè prohibeix fumar, entre altres llocs, a tots els centres labo-rals. Per què no generalitzem aquests bene� cis ampliant els espais lliures de fum? No estic en contra dels fumadors. Estic a favor d’aplicar el sentit comú i preservar entre tots un dret públic i comú: la salut.

TA

BA

CT

AB

AC

TA

BA

C

TA

BA

C

TA

BA

C

TA

BA

C

TA

BA

C

TA

BA

C

TA

BA

C

TA

BA

C

TA

BA

C

TA

BA

C

TA

BA

C

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

6 MARÇ/ABRIL2010

Des de mitjans dels anys 80 ha crescut la preocupació per les afectacions de la contaminació

lumínica en la biodiversitat. Se n’han comprovat els efectes perjudicials tant en el món animal com en el vegetal: reducció de poblacions, alteracions en morfologia i característiques, i, � ns i tot, extinció d’espècies concretes.Els estudis sobre aquest tema creixen en nombre i importància: és interessant destacar el Congrés Internacional Eco-logy of the Night a Ontario (Canadà), el 2003; també hi ha llibres com el que van confeccionar Rich i Longcore (2006), en què es realitza una important recopilació d’investigacions sobre les conseqüències ecològiques de la il·luminació arti� -cial nocturna; i, en l’àmbit estatal, hi ha exemples d’accions i estudis realitzats a l’albufera de València o a les illes Canàries (com la campanya per a la preservació de la baldriga, au marina endèmica de la zona i en greu risc de desaparició).Aquesta problemàtica és especialment preocupant, per la seva intensitat i sen-sibilitat, als espais d’interès natural, que en totes les reglamentacions (com la Llei i Reglament de la Generalitat de Catalunya) són declarats com a zones de màxima protecció (E1).Aquest article presenta l’estudi realitzat al Parc Natural del Delta de l’Ebre amb l’objectiu de comprovar les condicions lumíniques nocturnes que hi ha, estudiar les in� uències que les determinen i rela-cionar la informació obtinguda amb les afectacions a la biodiversitat de la zona.El delta de l’Ebre, amb una extensió de 7.736 hectàrees, és un dels parcs amb més diversitat biològica d’Espanya; de fet, és la regió humida més extensa de Catalunya i la segona d’Espanya després del Parc Nacional de Doñana.

Compta amb una població d’espècies d’aus molt important: és territori nidi� cant de 95 espècies i una zona d’hibernació i repòs d’aus migratòries. Aquí s’han trobat més del 50% de les espècies d’aus existents a Europa.L’estudi planteja els objectius principals següents: comprovar les condicions lumíniques nocturnes al Parc Natural, i identi� car i avaluar els focus de con-taminació.D’altra banda, tenint en compte la línia de continuïtat d’acció de l’equip d’Estudis Luminotècnics en temes re-lacionats amb la contaminació lumínica, hi ha hagut la possibilitat de comprovar metodologies de treball i desenvolupar

noves línies com la Proposta d’una me-todologia d’anàlisi per avaluar la variació de condicions nocturnes en espais afectats per la contaminació lumínica, tema prin-cipal de la tesi doctoral desenvolupada en el Departament de Projectes d’Enginyeria de la Universitat Politèc-nica de Catalunya, i presentada com a conferència de la Comissió Internacio-nal de l’Enllumenat (CIE) a “Lighting Quality and Energy Ef� ciency” el mes de març a Viena, i al segon Congrés Bhartiya Vigyan Sammelan de l’any passat a l’Índia.

ESTUDI DE LES CONDICIONS LUMÍNIQUESLa metodologia de treball s’ha basat en:• Espai de mesurament per cúpula tan-cada: el volum de mesura està compost per una cúpula de� nida per la semies-fera celest, prenent com a base el terra de l’àrea estudiada.

Contaminació lumínica en espais naturals. Investigació en el delta de l’Ebre

Ramon San Martin / Membre del Grup de Treball d’Il·luminació - Comissió d’Acció Professional dels EIC

“S’ha comprovat que la contaminació lumínica té efectes perjudicals en la biodiversitat”


• Dispositius de mesura: s’ha disposat d’un mesurador de luminància de fons de cel (SQM), un luminancímetre i un luxímetre. I com a element comple-mentari: càmera fotogrà� ca, brúixola, termòmetre i GPS.• Determinació dels punts d’estudi: l’esquema dels punts d’estudi s’ha basat en uns camins rectilinis paral·lels a una distàn-cia de 500 metres entre si, i sobre els quals s’han efectuat mesures cada 200 metres. Així mateix, partint d’aquests eixos, s’han traçat recorreguts en forma d’espines per-pendiculars, on existien corriols, o zones seques. Van ser poques les zones a les quals no es va poder accedir.El treball de camp va consistir en recor-reguts nocturns de reconeixement i mesura amb punts identi� cats per GPS. S’han efectuat tota una sèrie de mesures de luminància i il·luminació, fons de cel, així com el cercle complet de l’horitzó.

IDENTIFICACIÓ DELS FOCUS DE CONTAMINACIÓPrimer va ser necessari traslladar-se a una zona d’estudi per identi� car els punts de contaminació i possibles recorreguts. Es va utilitzar la llei de Walker per deter-minar la in� uència dels punts i es van seleccionar els valors signi� catius.Per analitzar els focus de contaminació es va realitzar una enquesta als municipis i nuclis de població sobre el tipus i estat de les seves instal·lacions d’enllumenat. L’anàlisi es va complementar amb visites de camp i estudis de nivells, ca-racterístiques urbanístiques, estat de les instal·lacions i altres dades d’interès per a la investigació. Posteriorment, es van analitzar quanti� cant l’emissió de � ux superior i el grau relatiu d’emissió (EFS/GRE), índexs utilitzats en el mètode de càlcul desenvolupat per l’equip d’Estudis Luminotècnics (UPC) que determina el grau en què una població contribueix a la contaminació lumínica resultant.

RESULTATSDesprés de realitzar la fase de treball de camp, es van obtenir les directrius de les dades en què es pot percebre la

relació entre els focus contaminants i la contaminació lumínica.Analitzant el mapa lumínic obtingut, s’observa que el valor de fons de cel queda clarament afectat per les pobla-cions del voltant; és a dir, pels focus de contaminació. Les zones més favorables, assenyalades en verd clar, presenten una luminància de fons de cel equivalent a valors entre 19 i 21 mg/arcseg, els quals es deterioren ràpidament en funció de la proximitat als nuclis habitats, urbanitzacions...A cap zona del parc natural, ni a les més favorables, s’aconsegueixen mesures de 21.6 Mag/arcseg o 2.474 x 10-4 Cd/m2, que correspondrien a les condicions de la nit natural; és a dir, la contaminació lumínica afecta la totalitat de l’àrea.

CONCLUSIONS DE L’ESTUDIA la contaminació lumínica en la totali-tat del territori, hauria de sumar-se l’afectació detectada en les mesures en l’horitzó, que demostren l’existència de luminàncies verticals molt intenses que poden ser origen de molèsties o desori-

entació a la població biològica del parc, especialment en aus migratòries. Els biòlegs del parc han con� rmat desor-dres de migració en els últims anys. Tot i que no es disposa de dades pre-cises respecte a aquesta qüestió, creiem interessant investigar en un futur en aquest sentit.Extrapolant aquestes dades i prenent en consideració les condicions relativament favorables de l’entorn del Parc Natural del Delta de l’Ebre, és fàcil imaginar que aquesta problemàtica està molt estesa en altres zones naturals i especialment acusada en zones d’elevada densitat de població. De fet, algunes mesures de comprovació així ho van detectar.D’altra banda, l’estudi de l’enllumenat existent ha permès comprovar que els problemes són, en general, de fàcil solu-ció. N’hi ha prou amb l’aplicació de les prescripcions que marca el reglament català de protecció del medi nocturn (Decret 82/2005).Tot això, juntament amb la importàn-cia ecològica que s’hi relaciona, ens anima a proposar el plantejament d’un programa d’acció encaminat a eliminar tota aquesta problemàtica.Seria fàcil detectar les zones d’actuació més necessària i les mesures de correc-ció que caldria aplicar-hi. Pel que fa al cost econòmic, hauria d’avaluar-se en funció de la importància dels objectius perseguits.

“En el Parc Natural del Delta de l’Ebre hi ha luminàncies verticals molt intenses que poden originar molèsties o desorientació en la població biològica”

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

8 MARÇ/ABRIL2010

El Col·legi ha signat un con-veni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona per

a la tramitació electrònica d’expedients de llicències d’obres.A � nals de l’any 2008, l’Ajuntament de Barcelona es va posar en contacte amb els principals col·legis professionals amb visat per informar-nos d’una iniciativa que tenien previst implantar l’any 2010. L’Ajuntament estava elaborant un projecte general que va anomenar Barcelona 2.0 i que preveia l’evolució cap a l’administració electrònica o e-administració.Un dels punts que calia modi� car era la tramitació electrònica de gran part de les llicències d’obres i activitats que requereixen un projecte. La voluntat de l’Ajuntament era aconseguir que, a partir del gener del 2010, totes les sol·licituds de llicència es fessin electrònicament, a través de la seva pàgina web. Un segon aspecte, i en el qual hauríem d’intervenir els col·legis, era l’emissió d’un certi� cat d’idoneïtat, juntament amb el visat de la documentació, que asse-gurés la correcció d’una sèrie de punts

del projecte i que devien ser acordats conjuntament, mitjançant un conveni de col·laboració. Sense aquest certi� cat d’idoneïtat, l’Ajuntament de Barcelona no admetria a tràmit cap sol·licitud de llicència d’obres ni d’activitats. Final-ment, l’Ajuntament recuperaria la documentació electrònicament des dels servidors dels col·legis, per la qual cosa s’eliminaria de� nitivament la tramitació de les còpies en paper. L’esquema del procediment és, doncs, el següent.

SOL·LICITUD DE CERTIFICAT D’IDONEÏTAT• El tècnic presenta a visar el projecte al seu col·legi professional.• El col·legi professional visa segons el procediment actual de visat.• El col·legi revisa la documentació basant-se en el conveni signat amb l’Ajuntament de Barcelona.• Si la documentació és correcta, emet un certi� cat d’idoneïtat del projecte.• Si la documentació no és correcta, emet un informe de de� ciències que el tècnic ha d’esmenar.

• El tècnic presenta el document de nou amb les esmenes incorporades.• Si el document és correcte, el col·legi emet el corresponent certi� cat d’idoneïtat.

SOL·LICITUD DE LLICÈNCIA• El promotor fa la sol·licitud de la llicèn-cia, via web, al portal de l’Ajuntament, incorporant el nom i número de col·legiat del tècnic, així com l’identi� cador del certi� cat d’idoneïtat atorgat pel col·legi.• Els servidors de l’Ajuntament recupera-ran, de manera segura, dels servidors del Col·legi, la documentació corresponent al projecte i al certi� cat d’idoneïtat.• Si el certi� cat d’idoneïtat no existeix, l’Ajuntament rebutjarà el tràmit.El conveni l’hem signat els quatre col·legis els professionals dels quals signen projectes d’obres majors o menors: els enginyers industrials, els arquitectes, els aparelladors i els enginyers tècnics de Barcelona.Sens dubte, el nou procediment d’e-llicències suposarà un gran avantatge per als enginyers, que podrem donar un millor servei als nostres clients, comptant amb l’assessorament del Col·legi per a continguts de projecte, interlocució amb l’Ajuntament, reducció de terminis...El conveni ha entrat en vigor l’1 d’abril per als expedients d’obres, majors i menors. Tot i així, es continua treballant en la de� nició dels continguts i proces-sos dels expedients d’activitat, que seran recollits en un altre conveni.La implantació del nou sistema, denomi-nat e-llicències, amb certi� cat d’idoneïtat s’està fent de manera progressiva � ns a l’entrada en vigor de la nova ordenança reguladora dels processos d’intervenció municipals, que obligarà a tramitar elec-trònicament totes les llicències d’obres.

Tramitació electrònica amb l’Ajuntament de Barcelona. Certifi cat d’idoneïtat

Jordi Guasch Asmarats / Vocal de la Junta de Govern del COEIC i membre de la Comissió d’Acció Professional dels EIC


Des de fa uns quants mesos els enginyers i enginyeres cata-lans disposem d’un grup propi

a LinkedIn, el portal de currículums i contactes professionals més important d’Internet.En fer-nos membre del grup, el logotip dels EIC s’incorpora automàticament al nostre currículum, com a segell de profes-sionalitat. El grup, a més, ofereix serveis com la creació i el seguiment de debats (RSS), l’aportació de notícies interessants per al col·lectiu i una borsa de treball. I, a més, és totalment gratuït.El grup va ser creat pel company Carlos Galindo, i més endavant se’n va fer càr-rec la Comissió de Noves Iniciatives del COEIC. En aquell moment va tenir un paper important com a fòrum de debat per a les eleccions del Col·legi. En breu, disposarem d’una gestió professional que permetrà divulgar-lo a tot el col·lectiu. Actualment, té un creixement d’entre deu i vint nous membres cada setmana.La creació d’aquest grup a LinkedIn no és un fet aïllat. A la Comissió de Noves Iniciatives, formada per col·legiats i col·legiades joves, volem que l’Associació i el Col·legi siguin atractius i pràctics, precisament per als enginyers i enginy-eres de la nostra generació.Des de la Comissió impulsem una sèrie de canvis que tant les juntes com la gerència de la institució han assumit com a necessaris i es treballa perquè ben aviat siguin realitat. L’objectiu és convertir els

EIC en un col·lectiu de la generació 2.0.En què consisteix la generació 2.0? Per començar, els col·legiats de més edat no us espanteu. Si algun col·lectiu té capaci-tat per adaptar-se als canvis, aquest som nosaltres, els enginyers industrials, i estic segur que molts de vosaltres ja feu ús de l’Internet 2.0 habitualment: blogs, Face-book, YouTube, etc. La clau del 2.0 és que el � ux d’informació és bidireccional: la institució ofereix informació als seus membres (i a la soci-etat en general), però a la vegada els membres nodreixen la institució de nous continguts. I, a més, els camins per arribar a aquesta informació s’han diversi� cat enormement, adaptant-se al poc temps de què disposem en el dia a dia.Per exemple: el portal www.eic.cat ens és de gran utilitat quan busquem una informació que sabem segur que troba-rem allà, com el directori d’enginyeries, l’agenda d’activitats, etc., però, en canvi, pocs de nosaltres hi entrarem diària-ment per descobrir si hi ha alguna notícia relacionada amb el nostre sector profes-sional. Per a les notícies, escollirem un o diversos canals RSS que ens faran arribar només els articles que ens interessen a la nostra bústia de correu electrònic.Quan busquem informació tècnica, ja no entrem una per una a totes les webs d’universitats, biblioteques, col·legis, etc., sinó que ho busquem directament a Google o a altres cercadors. Són aques-tes institucions les que s’han encarregat

prèviament de “penjar” als cercadors la informació que volen publicar.I, en sentit contrari, el col·legiat té totes les facilitats per publicar la informació que ell o el seu sector generen i ho fa a través de xarxes socials de caràcter professional. LinkedIn n’és un exemple que, com hem dit, permet publicar currículums, notícies, opinions i ofertes de feina. Però el 2.0 ens obre moltes altres portes. Una d’elles és la que facilita la participació en les comissions tècniques de l’Associació/Col·legi. Els membres de cada comissió, a part de fer contactes amb persones del seu sector, generen molta informació útil, ja sigui mitjançant articles, estudis, con-ferències, taules rodones, etc. El fet que ara puguin compartir aquesta informació entre ells o amb el públic en general, de manera fàcil a través dels serveis web del COEIC, és la clau perquè la feina feta doni el seu fruit.LinkedIn i els serveis web de les comis-sions tècniques són els primers passos, però ja s’intueixen els següents: ser presents a totes les xarxes profession-als (Xing i altres), oferir informació en diferents formats.Aquesta evolució és un dels dos factors d’èxit per tal que els enginyers i enginyeres catalans ens bene� ciem de ser un col·lectiu unit a la xarxa, i representatiu davant de la societat. L’altre factor, igualment clau, és que tots ens llancem a participar-hi.

Grup dels Enginyers Industrials de Catalunya a LinkedIn

Pere Roca / Membre de la Comissió de Noves Iniciatives dels EIC

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

10 MARÇ/ABRIL2010

La parcel·lació estàndard que el Pla Cerdà proposa afavoreix la diversitat i la proximitat (una

gran varietat d’usos del sòl i d’activitats força propers els uns dels altres), cosa que permet localitzacions e� cients per a una transformació interna sense ròssecs, quan els successius canvis, provocats per alternatives en els cicles econòmics, vagin arribant. El tauler de joc resulta, alhora, senzill i com-plet: una única estructura urbana per a la munió d’estils arquitectònics que s’hi van inserint, generant, de passada, un turisme cultural “diferent”. Fins i tot sota el risc de focus o episodis de congestió ocasional, la compaci-tat resultant del model garanteix una quantitat gran de contactes més estrets en un temps limitat i una ocupació més continuada dels espais públics que d’aquesta manera s’apro� ten millor i resulten també més segurs.

Igualment, els grans equipaments de Barcelona han trobat el seu encaix en l’entramat de l’Eixample, cercant un accés fàcil per a tothom, tot limitant la generació de disfuncions al conjunt.

Durant més d’un segle s’han anat adaptant a base d’ocupar unitats d’illa estàndard, en un ventall que va des d’una (uns quants mercats de barri, el seminari...), dues (presó Model, Uni-versitat Central, Hospital Clínic…), tres (Sagrada Família, per exemple), quatre (Escola Industrial, Escorxador...) i � ns a nou (Hospital de Sant Pau).

És també fàcil trobar la in� uència de les condicions d’urbanitat (urbs, ‘ciutat’: arrel llatina comuna per als mots urbanisme i urbanitat) propor-cionades pel caràcter integrador de l’Eixample-Cerdà en aspectes de caire sociocultural com l’arrelament de l’associacionisme en vessants de tota mena: música, literatura, esports, diferents camps cientí� cs..., sorgit ben sovint d’iniciatives privades espontà-nies, o l’eclosió del lideratge indiscutit de Barcelona, com a capital cosmo-polita, per representar envers l’exterior els aspectes característics de la identitat cultural de Catalunya: seny, pactisme, discreció, cooperació…, que es veu re� ectida en manifestacions populars i celebracions massives tradicionals.Un rerefons transversal de complici-tat transcendeix, doncs, les diferents visions de la ciutat fent-la resistent a la segmentació i amb su� cients estímuls

L’Eixample Cerdà: estructura urbana, identitat i valors cívics (part II)

Josep Bernis Calatayud / Doctor enginyer industrial i tècnic urbanista

“Els grans equipaments de Barcelona han trobat el seu encaix en l’entramat de l’Eixample, cercant un accés fàcil per a tothom“


per a una part signi� cativa de nouvin-guts que se senten més fàcilment atrets pel projecte comú. Per altra banda, la nova localització i potenciació dels nombrosos grans equipaments culturals i educatius (CCCB, MACBA, Biblio-teca de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Universitat Pompeu Fabra, Santa Mònica i altres) i certs esforços de rehabilitació i urbanització, segu-rament encara poc ambiciosos, han esmorteït la proliferació de guetos (prostitució, drogues, crim) que, mal-grat tot, resisteixen con� nats en alguns nuclis concrets de Ciutat Vella. S’escau fer-ne una lectura en el sen-tit que l’Administració municipal no s’hagi plantejat, en cap moment històric, l’endegament de la remo-delació física que Cerdà mateix estava proposant i que l’encara vigent Pla General Metropolità (1976) recull en bona part. Durant més d’un segle la Via Laietana ha estat l’única excepció d’una frustrada permeabilitat del Dis-tricte I que en Cerdà havia previst, amb l’obertura d’alguns carrers interiors, prolongant transversalment l’avinguda de la Catedral i longitudinalment el carrer Muntaner � ns a l’avinguda de

les Drassanes, en continuïtat � ns al front portuari.

PROJECCIÓ DE CAPITALITAT150 anys després del començament del procés, l’Eixample de què avui gau-dim permet un trànsit rodat prou � uid (amb millors prestacions que als altres districtes de més moderna construc-ció) i coexisteix amb la residència i una activitat molt diversi� cada, malgrat la implacable densi� cació sobrevinguda per l’encadenament històric de succes-sives normes edi� catòries permissives, molt més enllà de les perspectives ini-cials de Cerdà. Per altra banda, les propostes físiques més actuals com la Vila Olímpica o la reconversió del sector de llevant (22@) vers la nova economia industrial associada a les TIC, semblen encaixar plenament en el mateix esquema. Ambdós exemples constitueixen transformacions radicals: un modern barri residencial a partir

d’un suburbi marginal i sòl per a indús-tria neta de tercera onada, que es fan compatibles amb l’obertura de la ciutat al front litoral, redescobert com atribut principal de la nova ciutat, senzillament prolongant la trama de l’Eixample � ns als seus límits naturals.

Bibliografia

Serratosa, Albert (coord.) et al. Semiòtica de l’Eixample Cerdà. Fundació Catalana per a la Recerca. Edicions Proa. Barcelona, 1995.

Serratosa, Albert; Tarragó, Salvador; Magrinyà, Francesc; Soria, Arturo et al. Cerdà: ciudad y territorio. Una visión de futuro. Catàleg de la Mostra Cerdà. Editorial Electa España. Madrid, 1996.

Soria, Arturo, compilación. Cerdà: las cinco bases de la teoría general de la urbanización. Electa España. Madrid, 1996.

tenim opinió

MARÇ/ABRIL2010

ELS NOSTRES EXPERTS

12

José M. García Casasnovas / Membre de la Comissió d’Energia dels EIC

Els anomenats residus radioactius d’alta activitat estan formats en un 90% pel combustible gastat i en

un 10% restant per diversos productes radioactius procedents tant de les cen-trals com de la indústria i els hospitals.El combustible (urani) roman a l’interior del reactor un període aproximat de tres anys durant el qual únicament es produeix el 10% de l’electricitat possi-ble. La resta de l’energia continua a les barres de combustible tretes del reactor i podria ser apro� tada en un altre tipus de reactors.Els elements de combustible gastat extrets del reactor s’emmagatzemen, inicialment, a les centrals nuclears mateixes, a les anomenades piscines de combustible gastat que són unes cavi-tats d’acer inoxidable plenes d’aigua, químicament pura, que proporciona protecció contra les radiacions i refri-geració su� cient de la calor residual. La radioactivitat i la calor generada pel combustible gastat decreixen amb el temps. Cada deu anys es redueixen a la sisena part.Després, el combustible gastat podria ser reprocessat i reciclat en altres reactors, com es fa ja en alguns paï-sos (França, el Regne Unit, el Japó, etc.), per extreure l’energia romanent o bé ser emmagatzemat en els ano-menats magatzems temporals centralitzats (MTC). Està previst que aquest tipus d’emmagatzematge tingui una durada de diverses dècades. Posteriorment es prendrà la decisió � nal en funció de les possibilitats tècniques del moment: reprocessar, reutilitzar o emmagatze-mar de manera de� nitiva.Molts països, entre els quals hi ha Espa-nya, han optat per aquesta segona solució que proporciona una sèrie d’avantatges:

garanteix la seguretat; � exibilitza la gestió del combustible gastat mentre es prenen les decisions sobre el tractament que se n’ha de fer a llarg termini; crea oportunitats perquè a mitjà termini es puguin apro� tar els avenços tecnològics que sens dubte es produiran; permet que els països, que així ho decideixin, puguin reciclar el combustible gastat per obtenir l’energia romanent; facilita el disseny del magatzem de� nitiu, que � nalment serà necessari, ja que la radioactivitat, la calor residual i el volum dels residus s’hauran reduït de manera molt signi� cativa; és la forma més segura de garantir la no-pro-liferació d’armament nuclear.A l’MTC el combustible gastat s’introdueix en contenidors, metàl·lics o de formigó, que s’emmagatzemen en un edi� ci amb parets de � ns un metre i mig de gruix que garanteix la protecció contra les radiacions, la refrigeració i la integritat física. Aquestes instal·lacions han estat testades en països com els Estats Units i Holanda, entre d’altres. Aquí, al nostre territori, s’ha pres en consideració

l’MTC d’Holanda situat en un polígon industrial d’una zona densament habitada. Precisament l’holandesa ha servit com a instal·lació de referència per al desenvo-lupament del projecte espanyol que en la seva versió bàsica ha estat aprovada pel Consell de Seguretat Nuclear.Cal continuar treballant en la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies en el camp nuclear que ens permetin un coneixement més elevat i noves possi-bilitats industrials i mediambientals per al tractament d’aquests residus. Per això, al costat de l’MTC, es crearà un centre tecnològic i un parc empresarial, amb inversions totals properes als mil milions d’euros, la qual cosa constituirà un impor-tant focus de desenvolupament i ocupació quali� cada.

El magatzem temporal centralitzat, unasolució per als residus d’alta activitat

“Entre els avantatges destaca el reciclatge de combustible gastat per obtenir l’energia romanent“


Josep Barceló / Advocat de l’Àrea Jurídica del COEIC

A mb el nom de Llei òmnibus es coneix la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modi� cació de

diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.L’origen d’aquesta norma cal buscar-lo en una presumpta “transposició ambi-ciosa” d’una directiva comunitària, la 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell d’Estat, que pretén har-monitzar la normativa dels diferents estats membres de la Unió Europea i crear un veritable mercat europeu dels serveis professionals. La Directiva vol millorar la qualitat dels serveis, supri-mir-ne les restriccions a la llibertat i afavorir-ne la lliure circulació en els països comunitaris.La transposició quasi literal de la Direc-tiva al dret espanyol, que s’havia de realitzar abans de � nals de l’any 2009, es va efectuar per la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que preveia una segona llei de desenvolupa-ment, la qual adaptaria les disposicions vigents amb rang legal als principis que disposa la Directiva i la Llei 17/2009.Aquesta segona llei de desenvolupament, que es va tramitar de manera accelerada i quasi paral·lela a la primera, es va anomenar, tenint en compte que afectava un munt de normes, Llei òmnibus, i es va aprovar el pas-sat mes de desembre per entrar en vigor el dia 27 d’aquest mes i acomplir així els termes d’adaptació previstos en la Directiva. Aquesta Llei òmnibus modi� ca 48 lleis estatals per, presumptament, adaptar-les a la Directiva, i apro� ta l’avinentesa per dur a terme diverses actuacions. En primer lloc, donar rang legal als criteris manifestats per la Comissió Nacional de la Competència en diversos informes, el darrer dels quals (de setembre del 2008) ja havia aixecat forta oposició. I, en

segon lloc, atribuir al legislador estatal actuacions que, segons els estatuts de les comunitats autònomes, són de com-petència exclusiva autonòmica.Les lleis modi� cades són ben diverses: la Llei reguladora de les bases del règim local, la Llei de foment i conservació de la pesca � uvial, la Llei de metrologia, la Llei de mines, la d’hidrocarburs, la de sanitat, la de propietat intel·lectual... Pel que fa als professionals col·legiats, també els afecten algunes reformes. En primer lloc, la col·legiació obligatòria s’haurà d’establir per llei estatal (i no segons les comunitats autònomes com � ns ara), i en el termini d’un any una llei establirà quines professions la requeriran. Fins que arribi aquest moment, es man-tindran les col·legiacions obligatòries existents. En segon lloc, i amb referència a les professions tècniques, el visat col·legial només serà exigible si ho estableix un reial decret estatal o ho sol·licita expressament el client. Aquests dos punts obliguen a reformar diverses normes estatals, els esborranys de les quals es troben en pro-cés d’informació i són objecte d’estudi per tots els sectors econòmics. I la Gen-eralitat de Catalunya ja ha manifestat que està estudiant si aquesta norma i el seu desenvolupament envaeixen les seves competències. No obstant això, també es troba en procés una reforma de diverses lleis catalanes per adaptar-les a la Direc-tiva 2006/123/CE.Amb relació als prestadors de serveis, s’exigeix que hauran de posar a disposició dels consumidors i usuaris, en el contracte, les dades de contacte necessàries perquè els consumidors o usuaris puguin sol·licitar informació i interposar queixes i reclama-

cions, a les quals hauran de donar resposta en un termini no superior a un mes. Serà sancionable el fet de no fer-ho.La Llei òmnibus també modi� ca la Llei de societats professionals, ja que estableix una reducció del nombre de socis professionals en el capital i en el consell d’administració, que de tres quartes parts passa a la meitat més u en ambdós casos; i un nou termini per regularitzar la situació en cas que s’incompleixin aquests percentatges, que de tres mesos s’amplia a sis mesos.En general, s’ha posat de manifest que el procés s’ha desenvolupat de manera pre-cipitada, sense prou negociacions amb els sectors implicats ni amb les comunitats autònomes ni amb administracions locals, excedint les exigències de la Directiva i amb la voluntat de liberalitzar el mercat dels serveis, establir-hi més competència i abaratir-ne els preus, encara que sigui a costa de la seguretat i la manca de control professional. Vaticinem anys con� ictius en què el Tribunal Constitucional haurà de determinar la validesa de la Llei i les normes que la desenvolupin; i anys d’un cert descontrol dels sectors professionals, que hauran d’adaptar-se a les noves cir-cumstàncies de la competència ferotge.

Claus per comprendre la Llei òmnibus

Els col·legis professionals d’enginyeria volem posar de manifest

les greus conseqüències que per a la seguretat de les persones

es poden derivar d’un mal desplegament de la Llei òmnibus.

En les properes setmanes, el Govern aprovarà un reial decret que

determinarà quins treballs s’han de visar i quins no. Les institucions

promotores d’aquest manifest i les que hi donen suport considerem

que és necessari advertir del risc real de manca de garanties per als

ciutadans que es pot produir si desapareix el visat. Aquesta Llei ha

volgut aprofitar la transposició d’una directiva per introduir canvis

que aquesta no exigia; una gran reforma de manera precipitada i no

tractada amb els sectors implicats. A més de la inseguretat jurídica

derivada d’una llei que, segons molts experts, és manifestament

inconstitucional i regula aspectes atribuïts a les comunitats

autònomes.

La desaparició o la reducció de l’àmbit del visat podria provocar

una situació de descontrol, desprotecció i inseguretat:

Que persones sense coneixements ni atribucions legalment

- reconegudes exerceixin la professió d’enginyer amb el

corresponent risc per a la seguretat de les persones.

Que les garanties de l’assegurança que atorga el visat d’un

- projecte desapareguin i no es pugui fer efectiva la indemnització

en cas que es causi algun dany a les persones.

Que els professionals no vulguin assumir projectes d’alt interès

- comú però d’alt risc potencial per la dificultat d’aconseguir una

assegurança.

Que es limiti la competència entre professionals en no

- poder assumir alguns d’ells, individualment, la garantia per

responsabilitat civil.

Que una persona sancionada o inhabilitada continuï realitzant

- projectes.

Que hi hagi una manca de control deontològic sobre el

- professional que signa un projecte.

Fins ara, els col·legis hem vetllat perquè l’actuació dels nostres

col·legiats respongui als interessos i les necessitats de la societat

en relació amb l’exercici professional; hem garantit el compliment

de la bona pràctica i les obligacions deontològiques de la professió;

i hem ordenat, representat i defensat la professió i la societat. Ara,

amb el nou marc normatiu, tot això es posa en qüestió.

Per tant, RECLAMEM:

El manteniment del visat com una funció social de control i

- seguretat dels treballs tècnics i la col·legiació obligatòria

dels professionals que desenvolupin tasques que han de ser

visades.

Que l’esborrany de reial decret que preparen els diversos

- ministeris implicats estigui consensuat amb els col·legis

professionals implicats.

Que el Govern obri una via de diàleg amb els col·legis profes-

- sionals per consensuar la formulació del visat, sense que en cap

cas afecti la garantia que actualment suposa per a la ciutadania.

Que es permeti als col·legis, com a ens experts, i a determinades

- entitats, com a defensores dels drets dels consumidors i

usuaris, proposar al Govern nous models de visat capaços de

garantir de manera més efectiva els drets que vol salvaguardar

la Llei òmnibus.

Que qualsevol aplicació que suposi un canvi substancial vagi

- acompanyada d’un període raonable de transició que permeti

garantir, de manera eficaç, el compliment de les obligacions

dels professionals amb els ciutadans.

Els col·legis professionals tècnics representem professionals que

treballen generant ocupació i riquesa, alhora que vetllem perquè

aquest exercici es faci amb total garantia per als ciutadans.

El visat representa un 0,0085767% del PIB espanyol, un import tan

petit que no pot ser que comprometi la seguretat. Si la seguretat a

Catalunya funciona, per què s’ha de posar en risc? Per aquest motiu

exigim projectes amb garantia.

Col·legis adherits:

- Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de

Catalunya

- Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya

- Col·legi d’Enginyers Tècnics de Forest de Catalunya

- Col·legi d’Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears

- Col·legi d’Enginyers Tècnics en Topografia de Catalunya

- Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona

- Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona

- Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida

- Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa

- Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona

- Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú

- Col·legi i Associació d’Enginyers d’Agrònoms a Catalunya

- Col·legi i Associació d’Enginyers Forestals

- Col·legi Oficial de Perits i Enginyers Tècnics Navals

- Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya

- Col·legi Oficial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya

- Col·legi Ofi cial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports - Cata-

Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports - Cata-

lunya

- Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya

- Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de

Catalunya

- Col·legi Ofi cial i Associació Catalana d’Enginyers de Telecomu-

Col·legi Oficial i Associació Catalana d’Enginyers de Telecomu-

nicació

MANIFEST EN DEFENSA DE LA SEGURETAT

I LA REGULACIÓ DELS TREBALLS TÈCNICS

www. projectesambgarantia.com

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

14 MARÇ/ABRIL2010

L’Associació/Col·legi d’Enginyers té el repte de constituir-se en un referent a l’hora de contribuir al

procés de reindustrialització del nostre territori.Durant els darrers anys hem vist un procés continuat de pèrdua d’activitat industrial amb conseqüències molt greus que afecten el talent acumu-lat durant molt de temps. Per cada empresa que tanca, la cadena de valor de l’activitat es veu afectada de tal manera que en molts casos se’n fa difí-cil la recuperació; sectors com el de l’automoció, les motocicletes, el metall i la mecànica, són una mostra.El foment de l’emprenedoria i la inno-vació són dos eixos que el Col·legi vol fomentar a través de programes i actuacions especí� ques que s’estan implementant actualment. Podem citar el servei Enginova i el concurs Fem Indústria com a exemples.Enginova té com a objectiu assistir a tot enginyer que tingui com a projecte la creació d’una empresa, a través de: suport en l’elaboració del pla de negoci; incorporació al projecte de col·legiats amb experiència que puguin actuar com a coachs o acompanyants en la de� nició dels objectius; i assessorament en la recerca de recursos � nancers per mitjà de societats de capital risc, inver-sors privats i entitats � nanceres amb programes d’ajut per a empreses en etapes inicials.El concurs Fem Indústria, per la seva part, és una iniciativa de l’Associació, a través d’Enginova, i la Fundació Eduard Soler, a través del Centre d’Iniciatives Empresarials del Metall (CIEM), que té com a objectiu fomen-tar la creació d’empreses de matriu industrial (de manufactura o serveis a

les indústries). El concurs es dirigeix especialment al sector metal·lúrgic i a la comarca del Ripollès (vincles natu-rals de la Fundació Eduard Soler), tot i que no té caràcter limitatiu pel que fa al

territori de Catalunya o a altres sectors d’activitat. Un aspecte rellevant és que es dirigeix a persones amb experiència de treball a l’empresa amb un objec-tiu mínim de cinc anys, factor clau per tal de reforçar les ca-racterístiques de

maduració pel que fa a la solidesa en la concepció de la idea.En aquesta primera edició, amb data de tancament de 12 de febrer, s’han pre-sentat trenta projectes que han estat condicionats per les bases del concurs i s’han concentrat en el sector de la mecatrònica. Això ha fet que el 30% dels projectes facin referència a maquinària industrial, seguit de les TIC, l’automoció, la salut, la construcció i el sector energètic. Considerem que rebre trenta projectes, nou dels quals corresponen a empreses en funcionament, és un èxit tractant-se de la primera edició i, sobretot, consol-iden el concurs i permeten afegir un nou instrument a l’objectiu del COEIC de contribuir a la reimplantació i el manteniment de la cultura industrial al nostre país.

“El foment de l’emprenedoria i la innovació són dos eixos que el Col·legi vol fomentar a través de programes i actuacions específiques que s’estan implantant, com Enginova i el concurs Fem Indústria”

El Col·legi d’Enginyers Industrials i el foment de l’activitat industrial

Robert Gili / Professor MBA de la UPC i vocal de la Junta de l’AEIC


Els dies 27 i 28 de gener vam tenir el plaer d’acollir a les nostres instal·lacions la segona reunió

del grup internacional de treball 27 sobre models de simulació elèctrica per a parcs eòlics i aerogeneradors. Aquest és un dels grups d’experts internacio-nals del comitè tècnic 88, dedicat a la generació eòlica, de la Comissió Elec-trotècnica Internacional (CEI).La CEI té com a objectiu promoure la cooperació internacional en qualsevol qüestió lligada a l’estandardització i la normalització en l’àmbit de l’electrònica i l’electricitat. S’organitza en comitès tècnics que tenen els seus homòlegs estatals en què hi participen tant l’Administració com altres experts en les diferents matèries. La CEI treballa en col·laboració amb l’Organització Inter-nacional d’Estandardització (ISO).La tasca del grup 27 és estandarditzar els models de simulació dinàmics per als parcs eòlics i aerogeneradors que s’usen per estudiar l’estabilitat de la xarxa elèctrica. Per tant, han de ser útils per

simular curtcircuits, pèrdues de gene-ració o càrregues i separació de sistemes. Es tenen en compte dos tipus de mo-dels: els d’aerogenerador i els de parc eòlic, en què a part dels aerogeneradors s’hi inclouen altres equips que poden millorar el comportament del sistema complet com a central elèctrica.

La norma que s’ha de generar és l’anomenada 61400-27, que inclourà les característiques dels models, el seu comportament i la metodologia i els assajos necessaris que en demostrin la validesa. Aquesta norma nova està molt lligada a la 61400-21 dedicada a la qualitat d’ona elèctrica generada pels

aerogeneradors, en la qual ja es de� -neixen una sèrie de tests que en molts casos seran comuns. Un punt important és aconseguir models independents de les eines de simulació i desenvolupables en diferents eines d’aquest tipus.El grup de treball actualment està format per 33 membres de tres conti-nents: Europa, Nord-Amèrica i Àsia. Són els següents: Valdislau Akhma-tov (danès), Björn Andersen (danès), Graeme Bathurst (anglès), Jerome Duval (francès), Michael Ebnicher (austríac), Jarle Eek (noruec), Abraham Ellis (nord-americà), Frank Fischer (alemany), Jens Fortmann (alemany), Emilio Gómez Lázaro (espanyol), Bo Hesselbek (danès), Knud Jahansen (danès), Yuriy Kazachkov (nord-amer-icà), Ake Alerson (suec), Jefferson Marques (alemany), Frank Martin (ale-many), Montserrat Mata Dumenjó (catalana), Nicholas Miller (nord-ame-ricà), Alberto Molina Martín (espanyol), Eduard Muljadi (nord-americà), Jouko Niiranen (� nès), Pouyan Pourbeil (nord-americà), Javier Peréz-Jacoiste (espanyol), J. Manuel Rodrigo (espa-nyol), Slavomir Seman (� nès), Kazuo Shibata (japonès), Seung-Ho Song (coreà), Poul Souren (danès), Larisa Vladimirovna Varigina (rus), Adwin Wiggelinkhuizen (holandès), Robert Zavadil (nord-americà). Tots ells per-tanyen a diferents activitats del sector eòlic: centres de recerca, fabricants d’aerogeneradors, desenvolupadors de programaris, certi� cadors, laboratoris acreditats, operadors de xarxa elèctrica i enginyeries associades a l’eòlica.La reunió va ser molt fructuosa perquè es va embastar el document base i es va començar a treballar en els diferents conceptes que s’inclouran en la norma. La pròxima reunió serà a l’abril, a Nova Orleans.

Models elèctrics per a la generació eòlicaMontserrat Mata Dumenjó / Responsable de la Subcomissió de Energies Renovables dels

“La CEI té com a objectiu promoure la cooperació internacional en qualsevol qüestió lligada a l’estandardització i la normalització en l’àmbit de l’electrònica i l’electricitat”

tenim opinió

16 MARÇ/ABRIL2010

FEM-NE CINC CÈNTIMS

Josep Maria Vegara / Doctor enginyer industrial i catedràtic emèrit d’Anàlisi Econòmica de la UAB

Es pot canviar el model produc-tiu d’una economia de mercat? Les polítiques públiques poden

contribuir-hi poderosament. En el marc de la Unió Europea, els instruments fona-mentals per fer-ho són els � scals; és a dir, els impostos i la despesa pública, centrada en el subministrament de béns públics, en el sentit tècnic, necessaris però no submi-nistrats, o insu� cientment subministrats, per part del sector privat (infraestructures, educació i recerca, per exemple), o bé

orientada a la compensació de les exter-nalitats negatives (mediambientals, per exemple) o a la incentivació d’activitats que presenten externalitats positives.Els sectors privats de l’activitat econòmica, però, es poden triar? És prudent selec-cionar-los? Té sentit potenciar el sector industrial dels electrodomèstics més que el sector del moble, per posar un exem-ple? No ho crec. És millor que aquesta tria la facin els mercats que operen en el marc de les polítiques públiques.Certament, la política energètica és un tema clau, i en aquest camp cal donar se-nyals en la bona direcció. La tarifa elèctrica no cobria, ni cobreix, els cos-tos; i per tal d’evitar pujades de preus impopulars, l’anterior Govern va per-metre que el dè� cit que genera aquesta situació es transformés en deute de les empreses productores que s’haurà d’amortitzar en el futur. Aquesta situació encara es manté avui dia. La tarifa elèctrica ha de pujar per evitar que difereixi dels costos i també per re-duir la demanda, així com per incentivar de

manera més intensa les mesures d’estalvi i de millora de l’e� ciència energètica. L’augment de tarifes comportaria generar més ingressos públics i es podria compen-sar, totalment o de manera parcial, amb reduccions d’impostos i amb mesures compensatòries en certs casos. És un tema complex i delicat però que cal explicar i afrontar amb prudència i de manera pro-gressiva. És un tema clau de la política energètica i també global. D’altra banda, també és necessari revisar els nivells, l’estructura i els procediments d’assignació de les encara necessàries subvencions a les energies renovables que presenten, però, clares distorsions.En el camp de la recerca i la innovació és important no confondre la tecnolo-gia amb ciència aplicada; per això, cal promoure polítiques adaptades de recerca, no només cientí� ca sinó també

tecnològica, així com incentivar les inno-vacions tecnològiques i la seva difusió, que és � nalment la que genera l’impacte positiu sobre la productivitat. En aquest sentit, són necessàries polítiques cen-trades en les tecnologies d’ús múltiple que generen externalitats positives molt difuses. Aquest és el cas de les tecnolo-gies de la informació, però també de la robòtica programable, entre d’altres.El projecte és poc ambiciós i innovador en instruments de � scalitat ecològica. Per tant, és necessari un augment de la � scalitat ecològica orientada cap a la reducció de les externalitats nega-tives amb relació al medi ambient, i una reducció del pes d’altres impostos. Cal esperar que el debat social i parla-mentari millorarà les propostes i permetrà avançar en la integració de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.

Llei d’economia sostenible. Una nota sobre energia i innovació tecnològica

“La tarifa elèctrica ha de pujar per evitar que difereixi dels costos i per reduir la demanda“


calidoscopi

FULLS dels ENGINYERS

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès, va protagonitzar el 14 de gener l’esmorzar que organitza l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Ca-talunya, dins del cicle 8.30 h Enginyers Matí. Sota el títol “La ciutat com a valor de promoció econòmica. El cas de Sant Cugat del Vallès”, Recoder va parlar de com les ciutats són, també, un instru-ment de dinamització econòmica.Tot a� rmant que “al nostre país tenim un marge molt ample per decidir” i que les ciutats “són un instrument de dinamització de l’economia”, Recoder va parlar de com les ciutats són, també, un actor important en la creació de riquesa. Sant Cugat, segons va explicar l’alcalde, “és una ciutat mitjana, d’uns 80.000 habitants”, que gaudeix d’una bona salut econòmica. La clau d’aquest èxit resideix en la capacitat “de cuidar l’entorn econòmic”.Pel que fa a l’actual moment econòmic, Recoder va dir que “ara és moment

d’apro� tar per fer els deures”. Per l’alcalde, les crisis són un perill però també una oportunitat, i en aquest sen-tit va incidir en la necessitat de cuidar l’entorn econòmic i va a� rmar que “les ciutats tenim l’obligació de vetllar per la nostra economia”.

El ponent va explicar que Sant Cugat ha intentat créixer econòmicament gràcies a dos grans eixos. El primer és el Business Friendly City, una aposta de posicionament de la ciutat: Sant Cugat vol “ser un pol d’atracció d’iniciatives innovadores”, que a la llarga desem-boquen en empreses difícilment deslocalitzables. L’altre gran eix és l’aposta per ser una ciutat de servei a les empreses.Entre els grans èxits i iniciatives acon-seguits per la ciutat en els darrers anys, Recoder va destacar el fòrum empresarial Santcugatribuna, Esade Creápolis, la promoció de l’European Institute of Technology, i l’Esport

Parc Internacional del Centre d’Alt Rendiment. Recoder considera que la mida del municipi no ha de ser un condicionant per a la seva promoció econòmica, i que si totes les ciutats actuen com a generadors de creació de riquesa, el país anirà millor. L’alcalde de Sant Cugat sosté que les administracions estan obligades a entendre’s en bene-� ci de la societat, i va posar d’exemple el consorci del Catalonia Innovation Triangle entre Sant Cugat, Rubí i Cer-danyola. I pel que fa al dè� cit d’infraestructures del transport, va demanar a l’Estat i a la Generalitat “ser imaginatius”.

Lluís RecoderAlcalde de Sant Cugat del Vallès

Recoder sosté que les administracions estan obligades a entendre’s, i va posar d’exemple el consorci del Catalonia Innovation Triangle entre Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola

“Les ciutats tenim l’obligació de vetllar per la nostra economia”

Antoni Giró (Reus, 1949), llicenciat i doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des del març del 2006, va ser el ponent convidat a l’esmorzar dels enginyers del passat 29 de gener. En un acte que va comptar amb una gran assistència de públic, Giró va pronun-ciar una ponència titulada “El campus Diagonal-Besòs i els projectes de futur de la UPC”. Tal com indica el títol de la xerrada, el rector va parlar sobre l’estat actual de la UPC, destacant les obres del nou campus Diagonal-Besòs, i sobre els reptes de futur de la universitat.Amb un pressupost superior als 345 mi-lions d’euros i més de 27.000 estudiants matriculats en el curs 2008-2009, la UPC és un centre universitari de referència a Catalunya i a Espanya i així ho va deixar palès Giró. En l’actualitat, “la UPC es troba immersa en canvis que seran tran-scendentals”, segons va explicar el rector. I un d’aquests canvis o novetats és el futur campus Diagonal-Besòs. En el nou campus, que compta amb un pressupost de 193 milions d’euros, s’hi ubicaran l’Escola Universitària d’Enginyeria Tèc-nica Industrial de Barcelona (EUETIB) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).El rector va a� rmar: “La nostra volun-tat és que el nou campus esdevingui un dels pols universitaris més importants d’Europa en el camp de l’Enginyeria Industrial”. Giró també va explicar que es pretén que el nou campus “faciliti la convivència entre recerca, investigació i docència” i “potenciï sinergies de cara a la recerca”.A més, per Giró, “el nou campus

representa una millora en ampliació d’espais i en sinergies entre els grups de recerca, i, en l’àmbit del sector energètic, un salt quantitatiu i qualita-

tiu important pel fet d’aproximar-nos a l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i al node Iberia”.Pel que fa als projectes de futur, Giró es va enorgullir de l’elecció de la UPC

com a universitat coordinadora del futur centre d’operacions Co-Location Center Iberia. Aquest centre s’emmarca dins del projecte InnoEnergy, que està impulsat per l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia i té com a objectiu la innovació en el camp de les energies renovables. Pel rector de la UPC, “la coordinació d’aquest nou centre d’operacions apor-tarà un gran valor afegit a la UPC, ja que InnoEnergy és un projecte capda-vanter a Europa i al món”. Aquest centre d’innovació i conei-xement se centrarà en les energies renovables i suposarà una inversió inicial de 450 milions d’euros en els pròxims quatre anys.

18

Antoni GiróRector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

“La nostra voluntat és que el nou campus esdevingui un dels pols universitaris més importants d’Europa en el camp de l’Enginyeria Industrial”

“La UPC es troba immersa en canvis que seran transcendentals”

calidoscopi

MARÇ/ABRIL2010

19FULLS dels ENGINYERS

Isidre Molas (Barcelona, 1940), presi-dent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i vicepresident primer del Senat, va protagonitzar l’esmorzar dels Enginyers Industrials de Cata-lunya del passat 15 de febrer. Sota el títol “Federalisme i autonomia”, el veterà polític va parlar sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i sobre la necessitat d’un nou model d’Estat de les autonomies. Com a historiador i catedràtic de Dret Constitucional, Molas va començar la seva ponència fent un repàs a la història política d’Espanya, des de la mort del dictador Francisco Franco � ns a l’actualitat. “La Constitució del 1978 va tenir tant d’èxit gràcies a aquell federalisme asimètric o autono-mia singular”, va a� rmar. No obstant això, el president del PSC va assegurar que “aquest model que va funcionar molt bé durant trenta anys ha que-dat una mica antic perquè han sorgit nous temes”. Molas es referia a can-vis com la globalització i el nou marc polític europeu. “Aquests nous pro-blemes ens han portat a un nou Estatut d’Autonomia”, va a� rmar.Pel que fa a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que està pendent de ser aprovat pel Tribunal Constitucional, el ponent va a� rmar que és “una aposta per un nou estadi amb més pluralisme”, per un nou Estat de les autonomies. Des del punt de vista de Molas, el nou Estatut ajudaria a “modernitzar el país, a fer-lo més just i a portar-lo a un estadi més endavant per resoldre o, almenys, encar-rilar els problemes que tenim avui dia”.Sense deixar el que el president del PSC va anomenar política grossa (els

grans objectius polítics que estan per sobre de la política petita, la del dia a dia), Molas va parlar també del que es coneix com a socialisme de la llibertat. En el que ell mateix va denominar “un rapte de liberalisme”, Molas va assegu-rar que “la política està feta perquè els ciutadans tinguin llibertat; això no s’ha d’oblidar mai”. I va continuar: “No hi ha qui tingui autoritat per dir què és políticament o moralment correcte i menys per imposar-ho”.“Divagant” encara una mica més, el polític va assegurar trobar a faltar “que en aquest país hi hagi una classe domi-nant que dirigeixi”. En aquest mateix sentit, Molas va fer un crit a favor de l’empresariat i l’emprenedoria i, a pesar

de tot, el ponent va animar els presents a ser positius.Durant el torn obert de paraules se li va preguntar sobre les possibilitats existents d’un govern sociovergent, i el president del PSC va ser molt clar respecte a això: “Tant els uns com els altres volem gover-nar sols; així que els ciutadans són els qui, en les eleccions de la tardor, decidiran qui governarà Catalunya.”

Isidre MolasPresident del PSC i vicepresident primer del Senat

“El model de la Constitució del 78 ha quedat antiquat”

“El nou Estatut ajudaria a modernitzar el país, a fer-lo més just i a portar-lo a un estadi més endavant per resoldre o, almenys, encarrilar els problemes que tenim avui dia”

tenim opinió

20 MARÇ/ABRIL2010

tenim opinió

20

PARLEM ALS MITJANS

Els Enginyers Industrials de Catalunya han ocupat un lloc destacat en els mitjans en aquests darrers mesos. El comunicat que es va emetre sobre els talls del subministrament elèctric a les comarques de Girona a conseqüèn-

cia de l’efecte de la nevada que va afectar Catalunya el passat 8 de març, va fer que els principals mitjans escrits, radiofònics i televisius s’interessessin per l’opinió dels nostres experts en aquesta matèria.

En el comunicat dels EIC es posava de manifest que, en nombroses ocasions, el Col·legi ja havia assenyalat la debilitat estructural de les xarxes d’alimentació elèctrica a les comarques de Girona. Malauradament, l’oposició a tota nova línia elèctrica ha impedit, d’una manera extrema, la implantació d’aquest tipus d’infraestructures i s’han creat plata-formes cíviques que n’han di� cultat la implantació, fent referència a la MAT.

Els enginyers manifestaven que les noves xarxes de transport elèctric de 400 kV en-tre Santa Llogaia i Bescanó amb l’antena a Riudarenes i les noves xarxes de dis-tribució serien la solució.En aquest sentit, Jordi Dolader, An-toni Tahull, Josep Maria Rovira i Pere Palacín, van ser els encarregats d’atendre les peticions dels mitjans. Cal destacar la intervenció de Jordi Dolader en Els matins de TV3, la intervenció d’Antoni

Tahull en El matí de Catalunya Ràdio, l’entrevista que li van fer a Josep Maria Rovira a l’informatiu de BTV Les notícies de les 10 o la de l’enginyer Pere Palacín a l’espai L’entrevista del 3/24.El comunicat emès el 27 de gener sobre la proposta d’ubicació d’un magatzem temporal centralitzat (MTC) a Ascó de combustible utilitzat a les centrals nu-clears, va generar que molts mitjans de-manessin l’opinió de persones expertes.

17/03/10EL PUNT (GIRONA)GIRONA

Prensa: DiariaTirada: 33.319 EjemplaresDifusión: 25.146 Ejemplares

Página: 23Sección: ECONOMÍA Valor: 468,00 € Área (cm2): 126,0 Ocupación: 15,46 % Documento: 1/1 Cód: 36354656

24/01/10AVUIBARCELONA


Página: 28Sección: SOCIEDAD Valor: 3.761,00 € Área (cm2): 863,4 Ocupación: 98,84 % Documento: 1/1 Cód: 35056002

24/01/10EL PUNT (TARRAGONA)TARRAGONA


Página: 4Sección: LOCAL Valor: 282,00 € Área (cm2): 148,5 Ocupación: 18,22 % Documento: 1/1 Cód: 35069893

14/03/10AVUIBARCELONA



17/03/10EL PERIODICO DE CATALUNYABARCELONA




14/03/10EL PAIS (EDICION CATALUÑA)BARCELONA


Página: 1Sección: CATALUÑA Valor: 3.760,00 € Área (cm2): 544,5 Ocupación: 59,03 % Documento: 1/2 Cód: 36276122

ElATC,unaoportunidadL os llamados “residuos radiacti-

vos de alta actividad” están for-mados en su 90%por el combus-tible gastado y en el 10% restan-

te por diversos productos radiactivos pro-cedentes tanto de las centrales como de laindustria y los hospitales. El combustible(uranio) permanece en el interior del reac-tor un periodo aproximado de tres añosdurante el cual únicamente se produce el10% de la electricidad posible. El resto dela energía continúa en las barras de com-bustible extraídas del reactor y podría seraprovechada en otro tipo de reactores.Cuando se saca del reactor, el combusti-

ble gastado se almacena en las piscinas decombustible gastado de las propias centra-

les, donde tras 15 años su radiactividad hadecaído hasta la décimaparte. En estemo-mento podría ser reprocesado y recicladoen otros reactores como se hace ya enFrancia y el Reino Unido para extraer laenergía remanente, o ser almacenado enlos llamados “almacenes temporales cen-tralizados” (ATC) durante décadas.Muchos países, entre ellos España, han

optado por esta segunda solución que pro-porciona una serie de ventajas: garantizala seguridad, flexibiliza la gestión mien-tras se toman las decisiones sobre su trata-miento, crea oportunidades para que sepuedan aprovechar los avances tecnológi-cos para su tratamiento a largo plazo, faci-lita el diseño del almacén definitivo, yaque la radiactividad, el calor residual y elvolumende los residuos se habrán reduci-do de forma muy significativa, y es la for-

mamás segura para garantizar la no proli-feración de armamento nuclear.En el ATC el combustible se introduce

en contenedores, metálicos o de hormi-gón, que se almacenan en un edificio conparedes de 1,5 m de espesor que garantizaprotección contra radiaciones, refrigera-ción e integridad física. Estas instalacio-nes han sido testadas en Estados Unidos yHolanda, entre otros. Aquí se ha tomadocomo referencia el ATCdeHolanda, situa-do en un polígono de una zona habitada.Junto con el ATC se creará un impor-

tante foco de desarrollo y empleo cualifi-cado: centro tecnológico y parque empre-sarial, con inversiones totales cercanas alos 1.000millones de euros. No se trata deun riesgo, sino de una oportunidad para elrelanzamiento de una comarca que en laactualidad está en declive industrial.c

J.M.ª GARCÍA CASASNOVAS, Associació / Col·legid'Enginyers Industrials de Barcelona

José M.ª García Casasnovas

En aquest comunicat, l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya donava suport a la proposta d’ubicació del magatzem temporal cen-tralitzat a Ascó. Considerant-ho com una opció adequada tecnològicament i ambientalment segura que constitueix una millora davant de les alternatives de gestió individualitzades central per central, a més d’una oportunitat per al municipi i la comarca. Els enginyers

Antoni Tahull i José Maria Casasno-vas van ser els encarregats d’atendre les demandes dels mitjans. Hi destaca la intervenció d’Antoni Tahull al pro-grama Banda ampla de TV3 presentat per la periodista Lídia Herèdia i a l’espai L’entrevista del canal 3/24 presentat per Montse Jané; i l’article d’opinió que va publicar José María Casasnovas a La Vanguardia.

14/03/10EL MUNDO (ED. CATALUNYA)BARCELONA


Página: 18Sección: CATALUÑA Valor: 3.885,00 € Área (cm2): 982,2 Ocupación: 100 % Documento: 1/1 Cód: 36293978

14/03/10LA RAZON (EDICION CATALUÑA)BARCELONA

Prensa: DiariaTirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD

Página: 57Sección: CATALUÑA Valor: 842,00 € Área (cm2): 51,4 Ocupación: 6,25 % Documento: 1/1 Cód: 36290388

17/03/10EL PUNT (GIRONA)GIRONA


Página: 2Sección: LOCAL Valor: 3.025,00 € Área (cm2): 844,9 Ocupación: 100 % Documento: 1/2 Cód: 36354618

08/02/10DIARI DE GIRONAGIRONA


Página: 19Sección: LOCAL Valor: 1.974,00 € Área (cm2): 825,3 Ocupación: 87,74 % Documento: 1/1 Cód: 35446081

Pots consultar aquestes i altres intervencions als mitjans en el nostre web: www.eic.cat

TEXT: Jordi Garriga FOTO: BCN Imatgeprojecte

22 MARÇ/ABRIL2010

Avancar

La manera més intel·ligent de tenir cotxe

Per què tenir un cotxe de propietat si ens podem estalviar tot el que això suposa sense renunciar a tenir la millor mobilitat garantida? Això és el que es plantegen els usuaris d’Avancar, l’empresa de carsharing de Catalunya, i és també el que descobriran els futurs consumidors d’aquest nou servei de compartir cotxe.Estem parlant del carsharing: saber que amb un sol clic a la pantalla de l’ordinador o amb una simple i ràpida trucada tenim un cotxe a la nostra disposició i sense més preocupacions. I és precisament això el que ofereix Avancar, és a dir, poder disposar del vehicle que necessitem, quan el necessitem i on el necessitem, sense ser-ne els propietaris. I el millor: preus assequibles, tot inclòs, sense sorpreses, sempre a prop nostre, pràctic i fàcil d’utilitzar...Darrerament, el carsharing s’ha converit en una de les solucions als problemes de mobilitat i, sobretot, en una manera senzilla i econòmica de tenir sempre a la nostra disposició el tipus de cotxe que necessitem.

L’empresa catalana de carsharing


Segurament, tal com diu la publi-citat de l’empresa, “el carsharing és la manera més intel·ligent de

tenir cotxe”. I si parlem de carsharing a Catalunya hem de parlar d’Avan-car, la primera operadora d’aquest tipus de servei a Espanya, establerta a Catalunya.Josep Sala, director general d’Avancar, ens explica els fonaments de l’empresa: “Vam començar anomenant-nos Cata-lunya Carsharing, però més endavant vam canviar el nom per l’actual. Som membre actiu de la plataforma Car-sharing de la UITP (International Association of Public Transport), i els nostres accionistes són administra-cions públiques, institucions i empreses públiques i privades. Totes elles, és clar, donen suport a una nova opció de mobilitat sostenible.”

QUÈ ÉS EL CARSHARING?És poder disposar d’un cotxe que es paga per hores i quilòmetres recorreguts, des d’una hora fi ns a diversos dies. Alguns dels seus avantatges són la immedia-tesa, la proximitat dels aparcaments i la simplicitat.El carsharing és molt més que un llo-guer de vehicles. Carsharing signifi ca disposar del cotxe que necessitem, quan el necessitem, de manera immediata i molt a prop nostre. Sense cues, sense tràmits i sense esperes, i es paga només quan s’utilitza. “El carsharing -comenta l’enginyer industrial Francesc Garriga, responsable de Serveis Corporatius d’Avancar- és gairebé un estil de vida. És una altra manera de tenir cotxe. No cal que compris i mantinguis un cotxe, sinó que disposes d’una fl ota de vehicles que s’adapta a les teves necessitats, sempre

renovada i amb les millors ràtios d’efi -ciència energètica i mediambiental.”A més, el carsharing és estalvi, ja que no es paga ni el cotxe, ni l’assegurança, ni els impostos, ni l’aparcament ni el man-teniment. Amb els números a la mà, el carsharing és benefi ciós per a totes aquelles persones que viuen en una ciu-tat on hi ha aquest sistema de mobilitat implantat i no fan més de 12.000 quilò-metres a l’any. “I també ho és per a les empreses, perquè amb el carsharing tenen la possibilitat de convertir en despeses variables, anteriors despeses fi xes”, afe-geix Josep Sala.

UN PROJECTE TECNOLÒGICAvancar és una empresa jove i tecnoAvan-car és una empresa jove i tecnològica. És Empresa Adherida als EIC i, encara que

Per tal que cada client pugui racionalitzar al màxim la factura, Avancar proporciona diferents modalitats de contracte:

• Per a un ús esporàdic: CONTRACTE START

- Des de 3,75 €/hora o 40,60 €/dia, i 0,24 €/km

- Quota anual de 30 €; només 2,50 €/mes

- Fiança de 100 €

• Per a un ús regular: CONTRACTE ACTIVE

- Des de 3,15 €/hora o 34,60 €/dia, i 0,24 €/km

- Quota anual de 80 €

- Fiança de 100 €

• Per a professionals i empreses: CONTRACTE BUSINESS

- Des de 2,40 €/hora o 27,20 €/dia, i 0,22 €/km (de dilluns a divendres)

- Quota anual de 204 € la primera targeta, i de 102 € les targetes addicionals

DIFERENTS TIPUS DE CONTRACTES

“Encara que estiguem parlant de cotxes, el secret del funcionament d’Avancar com a servei rau en la tecnologia”

Josep Sala, director general d’Avancar (esquerra), i Francesc Garriga (dreta), enginyer industrial col·legiat núm. 5.444 i responsable de Serveis Corporatius d’Avancar.

projecte

24 MARÇ/ABRIL2010

Avancar és un projecte clarament identificat amb la mobilitat sos-tenible. Es va iniciar l’any 2002, com una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), quan es va anar a veure què s’estava fent en aquest sentit a Alemanya. Després d’això, es creava la Fundació per la Mobilitat Sostenible, amb presència de la PTP, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Un dels objectius de la Fundació era crear una empresa de carsharing.El novembre del 2004 es va crear Catalunya Carsharing. En aquest moment s’havia de decidir qui seria el subministrador de tecnologia per crear la plataforma, i es va triar el sistema suís Mobility Car-sharing. El març del 2005 s’iniciava el servei comercial com a tal. Catalunya Carsharing, avui Avancar, tot i no rebre subvencions, està participada, entre altres empreses i entitats, per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la PTP.Avui, Avancar es troba en una fase de clar creixement. Compta amb 3.500 socis, dels quals el 80% són socis particulars i el 20%, empreses.

que es troba en el retrovisor central del terminal del cotxe i utilitzar-la per pagar (despesa a càrrec d’Avancar); en acabar, cal tornar-la al seu lloc. A més, per a qualsevol consulta es pot trucar des del terminal mateix.En definitiva, el funcionament és molt senzill. Només cal donar-se d’alta per Internet, per telèfon (902 550 050) o en alguna de les seves oficines per obtenir

estiguem parlant de cotxes, el secret del seu funcionament com a servei rau en la tecnologia. En primer lloc, perquè és un servei pensat per funcionar a través del web www.avancar.es, ja que, com ens explica Francesc Garriga, “les ges-tions a través d’Internet són gratuïtes, mentre que si es fan per telèfon tenen un petit recàrrec”. I, en segon lloc, per-què cal tenir la tecnologia adequada per gestionar la flota d’automòbils i, alhora, obtenir-ne totes les dades d’ocupació, necessàries per donar la resposta ade-quada als clients.“En el moment que qualsevol client fa la reserva a través d’Internet -explica Garriga-, el servidor envia les dades al cotxe concret del pàrquing concret que ha triat”. A partir d’aquí, el cli-ent només ha d’anar fins al pàrquing i seguir uns senzills passos: primer, obrir el cotxe situant la targeta sobre el dis-tintiu d’Avancar Carsharing que hi ha al parabrisa del vehicle; segon, una vegada dins del cotxe, obrir la guantera i agafar les claus; tercer, agafar de dins la visera del parabrisa la targeta per sortir del pàrquing; i quart, en tornar el cotxe, no oblidar-se de deixar el dipòsit com a mínim a un terç de la seva capacitat. Per posar carburant, cal treure la targeta

Carsharing és poder disposar d’un cotxe que es paga per hores i quilòmetres recorreguts, des d’una hora fins a diversos dies.

la targeta client, reservar el cotxe per Internet o per telèfon quan el necessi-tem, recollir el vehicle a l’aparcament seleccionat, conduir i retornar el vehicle adequadament.

UNA FLOTA COMPLETAEl servei que ofereix Avancar està centrat en el mercat urbà. Ara per ara, s’ofereix servei a Barcelona, Sabadell, Granollers i Sant Cugat, amb més de 35 pàrquings al servei dels clients. Només cal triar el que estigui més a prop de casa o d’allà on vulguem agafar el “nostre” cotxe.Per poder donar un bon servei, Avancar gaudeix d’una completa flota en perfecte estat i que es renova periòdicament. Els tipus d’automòbils de què disposa són: utility (Seat Ibiza o equivalent), compact (Renault Mégane o equivalent), sedan híbrid (Honda Civic Hybrid), fami-liar (Renault Mégane Grand Scénic) i microbús (Opel Vivaro).En definitiva, amb Avancar Carsharing es pot gaudir d’un cotxe per a cada necessitat, disponible les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, però pagant únicament per la seva utilització real.

Per a més informació:www.avancar.es902 550 050

COMPROMÍS AMB LA MOBILITAT SOSTENIBLE


TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquès

Bhefsan Enginyers SL, especialització en instal·lacions petrolíferesNascuda el 1993, l’enginyeria Bhefsan es va orientar des del primer moment a

donar servei al sector de les instal.lacions petrolíferes. Amb seu a Bellpuig (Lleida),

Bhefsan gaudeix avui d’un cos de professionals altament especialitzats i amb una

gran capacitat tècnica per donar la millor resposta als seus clients.

26 MARÇ/ABRIL 2010

tecnologia i empresa

Encara que ho pugui semblar, no és cap casualitat que Guillem Boira i el seu soci posessin en

el seu punt de mira el sector petrolí-fer. “Aquí, a l’entorn de l’Urgell hi ha força concentració d’aquesta indústria -explica l’enginyer industrial Guillem Boira, administrador gerent i soci fundador de l’empresa-. Per exemple, hi ha dos dels principals fabricants de cisternes i un dels principals fabricants de bombes. Aquí hi havia una gran demanda. Les enginyeries eren molt generalistes i el sector demanava una enginyeria especialitzada”.I és així, observant les necessitats de l’entorn, com naixia, de la mà de dos

emprenedors enginyers industrials, Bhefsan. En un principi, l’empresa es va crear com a oficina tècnica d’enginyeria especialitzada a donar servei al sector energètic amb una focalització específica en el camp dels productes petrolífers, però amb el temps els seus serveis s’han anat ampliant fins a desenvolupar pro-jectes de manera integral.

AMPLIACIÓ DE SERVEISLa societat ha canviat, i dels dos socis inicials en resta ara Guillem Boira. Alhora, Bhefsan ha anat evolucionant i creixent fins a convertir-se en una empresa amb una gran experiència en el sector petrolífer, i ampliar la seva

especialització en el disseny i la cons-trucció d’instal·lacions industrials per a les utilitzacions més diverses.Avui, Bhefsan té trenta-cinc treba-lladors i compta amb un ampli equip d’enginyers altament qualificats i amb una gran experiència en el disseny i la direcció de projectes. Entre aquests, hi ha Jordi Calvis, responsable d’Enginye-ria i Obres, i Imma Font, responsable del Departament d’Estudis i Projectes.Per Jordi Calvis, “en el sector petrolífer, la nostra principal força és que oferim tot el ventall de serveis de manera integrada”. I continua: “No hi ha tantes empreses que facin enginyeria i projec-tes. A més, som distribuïdors oficials de


la marca italiana de bombes i sistemes de tràfec, mesura i gestió de carburants Piusi, i també venem material”.“Tenim capacitat per desenvolupar i executar els projectes de manera inte-gral -afegeix Imma Font-, i això ens proporciona una gran capacitat de res-posta. I podem dir que el que més ens diferencia és tenir l’àrea d’enginyeria molt forta, sobretot pel que fa a legalit-zacions i servei tècnic”.

ENGINYERIA ATÍPICA“En certa manera -considera Guillem Boira-, nosaltres hem sigut una engi-nyeria força atípica. Les enginyeries acostumen a ser generalistes i locals. Nosaltres, en canvi, vam néixer espe-cialitzats i amb vocació d’abraçar tot l’Estat espanyol. Aquesta especialització

i aquest abast han estat la nostra força per transmetre confi ança i aconseguir un altíssim grau de satisfacció dels cli-ents, basada en l’obsessió per la qualitat del producte i del servei”. Sigui com sigui, l’evolució de l’em-presa és molt positiva, sobretot amb l’arribada del nou mil·lenni, moment en el qual van decidir fer el salt per ampliar els seus serveis com a ofi cina tècnica.El 2007 va ser una any extraordinari, en el qual es va assolir una facturació de sis milions d’euros; i si bé el 2008, amb l’arribada de la crisi, hi va haver un cert descens, el 2009 l’empresa s’ha pogut mantenir. “Els marges ara són més petits i les feines s’han de lluitar més -diu Guillem Boira-, costa cobrar, i el preu del diner és més car, tot i que

Jordi Calvis,responsable d’Enginyeria i

Obresassociat/col·legiat núm. 14.766

Imma Font,responsable del Departament d’Estudis i Ofertes

Guillem Boira, administrador gerent i soci fundadorassociat/col·legiat núm. 8.980

Autovia Nacional II, km 496Bellpuig (Lleida)www.mundopetroleo.com

MARÇ/ABRIL 2010


28

mantenim la confiança dels bancs. I no només no hem hagut de reduir personal, sinó que n’hem hagut d’augmentar”.Sens dubte, això ha estat possible grà-cies a una magnífica carta de serveis que ha desenvolupat per ser:

• empresa instal·ladora, d’instal·lacions petrolíferes, amb número de REIP 25/25702;• empresa reparadora i manteni-dora d’instal·lacions petrolíferes amb número de REREP 25/25702;• empresa instal·ladora elèctrica de baixa tensió en la modalitat especialista, amb número de DQE 25/50.122, i• empresa reparadora de sistemes de mesura instal·lats en camions cisterna amb número de Registre de Control Metrològic 02-H-050-R.

Així mateix, Bhefsan desenvolupa i executa projectes d’instal·lacions petro-líferes reglamentades en les instruccions tècniques complementàries següents: ITC MI-IP02 “Parcs d’emmagatzematge de líquids petrolífers”; ITC MI-IP02 “Instal·lacions portuàries”; ITC MI-IP03 “Instal·lacions d’emmagatzematge per al seu consum en la pròpia instal·lació”, i ITC MI-IP04 “Instal·lacions per al sub-ministrament a vehicles”.Com a instal·ladora petrolífera, Bhefsan està donada d’alta en cada comunitat autònoma. “Som instal·ladors petrolífers en categoria II i reparadors de camions petrolífers, per la qual cosa comptem amb laboratori propi de verificacions metrològiques d’equips de mesura de gran cabal sobre camions cisterna”, afirma Jordi Calvis.

Tot i estar situada a l’Urgell, Bhefsan s’ha fet forta a prop del mar. I és que com explica Guillem Boira: “Estem molt especialitzats en instal·lacions petrolíferes en ports”. Això ha estat possible gràcies al fet que el Departament de Ports de Repsol la va escollir com a instal·ladora de referència, de manera que actualment Bhefsan li fa un percentatge molt elevat d’aquesta mena d’instal·lacions. Entre d’altres, alguns dels projectes claus en mà realitzats han estat els de Puerto Banús (Marbella) i el Reial Club Nàutic de Palma (Mallorca). Aquest tipus d’instal·lacions requereixen obra civil i muntatges molt especialitzats, fet que ha poten-ciat l’actual oferta de Bhefsan Enginyers.Aquesta activitat portuària, juntament amb la resta de serveis a les empre-ses distribuïdores de combustibles, ha conduït a la pròxima obertura d’una delegació a les Balears, on falta molt de servei pel que fa a reparacions i suport tècnic. Ja hi ha, però, delegacions comercials a Madrid i Llevant.

DE LA PLANA A LA COSTA

“Aquí hi havia una gran demanda (per part del sector petrolífer). Les enginyeries eren molt generalistes i el sector demanava una enginye-ria especialitzada”

Guillem Boira, administrador gerent i soci fundador

“Comptem amb un laboratori propi de verificacions metrològiques d’equips de mesura de gran cabal sobre camions cisterna”

“En el sector petrolífer, la nostra principal força és que oferim tot el ventall de serveis de manera integrada”

Jordi Calvis, responsable d’Enginyeria i Obres


EL LABORATORIEl Laboratori de Metrologia de Bhefsan està compost pels següents equips:• Atuell o vas calibrat de 5.000 litres.• Atuell o vas calibrat de 2.000 litres.• Atuell o vas calibrat de 1.000 litres.• Mesurador patró de desplaçament posi-tiu per un cabal màxim de 1.000 l/min.• Mesurador patró de desplaçament posi-tiu per a un cabal màxim de 2.500 l/min.Totes les seves provetes estan certifi cades i calibrades periòdicament pel Centre Espanyol de Metrologia.

SEGUIR CREIXENTSeguint la vocació de créixer i ampliar l’oferta de servei de qualitat, pròxi-mament es crearà, gràcies a l’aliança de Bhefsan amb una gran construc-tora, una nova empresa que permetrà potenciar la capacitat com a enginyeria més generalista i dedicada a la gestió integrada de tot tipus de projectes industrials. Segons han explicat els seus responsa-bles, la nova empresa s’ubicarà a Lleida i buscarà un mercat més local.

Bhefsan ofereix treballs d’enginyeria; instal·lacions industrials, mediambientals i petrolíferes; serveis específi cs per al sector petrolífer, i venda d’equipaments.

“El que més ens diferencia és tenir l’àrea d’enginyeria molt forta, sobretot pel que fa a legalitzaci-ons i servei tècnic”

Imma Font, responsable del Departament d’Estudis i Projectes

• TREBALLS D’ENGINYERIA

• INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

• INSTAL·LACIONS MEDIAMBIENTALS

• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES:

- Parcs d’emmagatzematge

- Benzineres i unitats de

subministrament

- Instal·lacions de

subministrament a embarcacions

- Instal·lacions d’ús propi de

subministrament a vehicles

- Instal·lacions d’ús propi

de calefacció i altres usos

industrials

• SERVEIS ESPECÍFICS PER AL

SECTOR PETROLÍFER:

- Manteniments

- Reparacions

- Calibratge

• VENDA D’EQUIPAMENTS:

- Petit cabal (catàleg PIUSI)

- Gran cabal

- Dipòsits

- Accessoris

ELS SERVEIS


30 MARÇ/ABRIL 2010

“En temps de crisi és important

tenir un pla B”

TEXT: Meritxell Mir FOTO: Isabel Marquès

Antoni Sanz

Antoni Sanz parla com a enginyer industrial i expert en recursos humans

Antoni Sanz és un d’aquells enginyers industrials per a qui el concepte d’humanitat està molt present en el món de la tecnologia. Per ell, el coneixement tècnic no és sufi cient per dur a terme un projecte amb l’excel·lència necessària. La capacitat d’empatia tant amb els companys com amb els clients, la facilitat d’adaptar-se als canvis i la intel·ligència emocional són aptituds que, segons la seva opinió, també s’haurien d’ensenyar a les aules de les facultats d’Enginyeria. Formar-se en coaching, fa un parell d’anys, ha ajudat aquest enginyer apassionat a dirigir equips amb major efi càcia.Entre l’empresa pública i la privada, Sanz ha liderat durant més de vint anys projectes i serveis d’un bon nombre de departaments de la Generalitat de Catalunya.En l’actualitat, Sanz és el responsable del sector públic al Departament de Sales Operations de T-Systems, on identifi ca i gestiona oportunitats de negoci a les diverses administracions de l’Estat. Entre les seves tasques està la de ser facilitador de decisions Go-NoGo, una feina que consisteix a aconseguir que les diverses parts implicades en la decisió de participar en un concurs públic s’entenguin. Paciència i mà esquerra no li falten.

Responsable del sector públic al Departament de Sales

Operations de T-Systems

Col·legiat núm. 6.295

entrevista

32 MARÇ/ABRIL2010

Quines habilitats requereix ser facilitador de decisions Go-NoGo?

És important conèixer el negoci, però sobretot és necessari establir empatia amb els interlocutors. És molt més important saber escoltar que saber par-lar, i posar-se a la pell dels altres actors, ja que això sovint facilita que les diferents parts s’entenguin i arribin a un consens.

Suposo que tothom tendeix a defen-sar la seva part...Sí, tenim la tendència natural a veure el nostre mapa, però no veiem el territori. Tenir la raó no sempre ajuda a resol-dre problemes i hem de ser conscients d’això. Resoldre un projecte, acon-seguir una oportunitat, ha de ser més important que voler sortir d’una reunió havent-se fet el que nosaltres volíem.

Vostè ha tingut al seu càrrec fi ns a vint persones. Què cal per dirigir un

equip de treball i gestionar-lo per tal que tingui un alt rendiment?En primer lloc, el team leader ha de tenir capacitat de motivar l’equip. Això és bàsic perquè si no hi ha motivació, l’equip no sap a què juga. I, en segon lloc, ha d’aconseguir establir empatia amb cadascun dels membres de l’equip perquè això li obre un canal de comu-nicació amb el qual és molt més fàcil enviar i rebre feedback. Si a més d’aques-tes dues coses el team leader és honest i conseqüent, farà que el que era un res-ponsable d’equip imposat acabi sent un responsable d’equip reconegut.

Què li va cridar l’atenció del coaching?Sempre m’han interessat les habilitats que treballen el vessant humà dels professionals. M’interessa la gestió

d’equips, de riscos, de confl ictes... El que em va cridar més l’atenció és que en el coaching, a diferència d’altres mètodes, qui té les preguntes és el coach, i qui té les respostes és el client.

Li serveix en el dia a dia? Com ho aplica?Totes les habilitats que té una persona, siguin innates o apreses, es refl ectei-xen en la seva manera de treballar. Normalment no tinc oportunitat de fer processos sencers de coaching a T-Systems, però sí que utilitzo tècni-ques de coaching en benefi ci d’algun company o meu.

Què els diria a aquells que, en aquests moments, estan passant una mala situació professional?D’una banda, s’ha de relativitzar la situació i intentar mirar la trajectòria professional amb perspectiva tempo-ral més àmplia. De l’altra, cal acceptar que la sort és un factor que pot infl uir

“En el coaching, qui té les respostes és el client”

Antoni Sanz ha liderat projectes informàtics tant a l’Administració pública com en el món empresarial.

entrevista

34 MARÇ/ABRIL2010

molt en la carrera professional. Quan ens doni l’esquena hem de procurar ser forts emocionalment per mantenir la confiança en les pròpies possibilitats. Així mateix, crec que és important tenir un pla B; assegurar al màxim la nostra ocupabilitat.

A què es refereix?Tots lluitem pel nostre lloc de feina, el que passa és que mantenir-lo no depèn només de nosaltres. En canvi, procurar ser “ocupables”, sí. Aquí és on nosal-tres podem jugar. I respecte d’això, un bon consell: temps de crisi, temps de formació. En una situació professio-nal complicada, potser no és mala idea invertir en formació perquè la crisi aca-barà algun dia i, aleshores, qui estigui millor posicionat tindrà més oportuni-tats de reeixir.

Quines accions ha de posar en marxa una empresa en temps de crisi?Penso que les primeres accions han de ser les destinades a mantenir o millorar el clima laboral entre els seus emple-ats. Segurament caldrà fer reducció de despeses, reorganitzar la matriu del comandament, redefinir l’estratègia de

negoci..., però tot això recolza en feines que faran persones, i si aquestes perso-nes les tenim motivades, totes les altres mesures que vinguin darrere seran molt més fàcils d’aplicar. Fins i tot, una rebaixa salarial coherent.

Com ha afectat la crisi empresarial a la seva empresa?Per primera vegada en els últims quinze anys, el sector de les TIC ha caigut en el seu conjunt. I a T-Systems ho hem notat. Malgrat que hem millo-rat lleugerament els resultats respecte a l’exercici anterior, els clients cada vegada inverteixen menys en nous pro-jectes i busquen mantenir els serveis actuals amb preus a la baixa.

Està d’acord amb aquells que diuen que Espanya és un país poc competitiu?

S’ha de matisar; crec que són estereo-tips que vénen d’altres temps. Espanya és probablement un país poc com-petitiu des del punt de vista absolut, però en l’àmbit relatiu (i especialment Catalunya) no està en desavantatge

pel que fa a altres països. Les dades de l’Observatori de la Competitivitat així ho evidencien. El sector TIC, per exem-ple, és un sector en què el coneixement es belluga molt ràpid i els professionals d’aquí estan a un nivell similar al de qualsevol altre país capdavanter.

Deixem de banda el món empresarial, i parlem de les escoles d’Enginyeria a Espanya, sobre les quals vostè és força crític...Jo no voldria aportar una crítica, sinó un punt de reflexió. Els enginyers que surten de la universitat avui dia tenen la

“En el sector TIC, el coneixement es belluga molt ràpid i els professionals estan a un nivell molt similar al de qualsevol altre país capdavanter”

Per Antoni Sanz, la formació és un dels millors remeis en temps de crisi.


mateixa impressió que els de fa trenta anys: que han acabat una cursa d’obs-tacles. En algunes universitats encara s’utilitza la fase selectiva de primer curs. En moltes d’elles, els estudiants han d’anar a acadèmies particulars per poder seguir els estudis; els exàmens, sovint massa complicats.

I tot això, per què?Penso que les escoles d’Enginyeria han d’anar assumint que el seu paper no és de destinació, sinó de transició vers l’empresa, vers la indústria. Quan aquests joves enginyers arriben al món de l’empresa, ningú els preguntarà en quants anys van fer la carrera.

A Catalunya cada vegada es neces-siten més enginyers, programadors, enginyers de Telecomunicacions... En canvi, les aules de les carreres tècniques cada vegada estan més buides. A què creu que es deu aquest fenomen?Crec que es deu a dos factors, princi-palment. D’una banda, a la difi cultat d’acabar la carrera; i, d’una altra, a una realitat social complexa que fa que l’en-ginyer no estigui de moda.

De qui és la culpa que els enginyers no tinguin un paper més visible en la societat?No hi ha culpables, però probablement som els enginyers mateixos els qui hau-ríem de fer-hi més. En el fons és una conseqüència dels valors de la societat actual. Hi ha el concepte que l’enginyer treballa amb projectes i no amb perso-nes, i això el fa “cap quadrat”, poc humà.En general, els mitjans de comunicació no ajuden gaire a visualitzar –que no potenciar– els enginyers en la nostra societat. No en parlen. Quan tindrem un enginyer en alguna sèrie de televi-sió? Surten metges, advocats, policies, psicòlegs, però… no surten enginyers. Segurament seria massa demanar que, a més de sortir, l’enginyer fos el bo de la pel·lícula!

“Les escoles d’Enginyeria han d’anar assumint que el seu paper no és de destinació, sinó de transició vers l’empresa, vers la indústria”

Antoni Sanz, a la seu de T-Systems, al districte 22@ de Barcelona.

entrevista

36 MARÇ/ABRIL2010

Del made in China al Cooked in Barcelona

TEXT: Lorena Farràs FOTO: Isabel Marquès / Cooked in Barcelona

La importació d’articles tèxtils de la Xina i la deslocalització de la producció a països del Tercer Món són les dues amenaces principals del sector tèxtil català. En canvi, encara que siguin pocs casos, algunes empreses catalanes aposten per produir a casa un producte innovador i de qualitat. Aquest és el cas de Cooked in Barcelona, una pime amb seu a Sabadell que s’ha especialitzat en la fabricació i venda de pantalons que fusionen moda i tecnologia.

reportatge

38 MARÇ/ABRIL2010

A causa de l’actual crisi econòmi-ca, el sector tèxtil va tancar el 2009 amb unes xifres que

acusen encara més la decadència en què el sector és sumit des de fa anys. La producció es va reduir en un 17,7%, es van perdre 17.800 llocs de treball i van desaparèi-xer 525 empreses, segons informava a principis de gener el diari econòmic Cinco Días. Com en pràctica-ment la majoria de sectors en aquests temps de crisi, les males xifres es deuen a la caiguda del consum, que es calcula que

oscil·la entre el 15% i el 30% en funció del segment industrial. Contràriament a les males xifres del mercat espanyol, les importacions procedents de països emergents van mantenir la seva pro-gressió a l’alça. Només durant el primer semestre de l’any passat, la Xina, l’Índia i Bangla Desh van augmentar un 7% les seves vendes a Espanya. El president de l’Agrupació del Gènere de Punt, Joan Canals, ha reconegut que la gran davallada registrada durant el 2009 supera en totes les magnituds a la

d’ara fa cinc anys, quan es va liberalit-zar el comerç mundial amb la supressió de les quotes d’importació i la conse-qüent entrada massiva de manufactures dels països asiàtics. Així doncs, les coses no acaben de rutllar per al sector tèxtil, que a més de l’actual crisi econòmica ja fa anys que lluita contra la seva crisi particular. Les principals amenaces a què ha de fer front són la deslocalització de la producció a països amb mà d’obra més barata, sobretot la Xina i l’Índia, la forta competència internacional i la globalització dels mercats.Els experts del sector coincideixen a afi r-mar que la clau per a la supervivència de la producció autòctona passa per apostar per la investigació i la innovació tec-

La producció es va reduir en un 17,7%, es van perdre 17.800 llocs de treball i van desaparèixer 525 empreses

Cooked in Barcelona ha apostat per la creació de pantalons per a dona en què la tecnologia i els nous teixits tenen un gran pes.

reportatge

40 MARÇ/ABRIL2010

nològica com a elements diferenciadors ja que no es pot competir en preus. És a dir, fa falta donar un bon cop de timó.

ELs TEIXITs INTEL·LIGENTsUna de les opcions més vàlides i in-novadores per fer front al fenomen made in China és apostar per aplicar les noves tecnologies als teixits; és a dir, elaborar el que es coneix com a teixits intel·ligents. La seva peculiaritat con-sisteix a interactuar amb la persona i l’entorn i a aportar noves propietats. Poden ser teixits antitaques, antiolors, perfumats, amb capacitat per il·luminar o bé per adaptar-se a la temperatura del cos, aïllants, impermeables, anti-mosquits, amb capacitat per canviar de color o de forma o bé que poden incorporar elements electrònics. Cada

cop hi ha més possibilitats i el nombre d’empreses que treballen amb teixits intel·ligents no para de créixer.Una de les últimes novetats dins dels teixits intel·ligents són els e-teixits o teixits cibernètics. Es tracta de televi-sions amb sistemes informàtics incor-porats i sensors que permeten diferents aplicacions com la vigilància de persones via Internet o bé el control a distància de la seva salut. Els límits, com en gairebé tot, els marquen les persones i la seva ca-pacitat d’investigació i creació.

COOKED IN BARCELONADe tant en tant, els mitjans de comuni-cació es fan ressò d’alguna empresa cata-lana que decideix fer un gir de 360 graus i provar sort amb els teixits intel·ligents o, fins i tot, del cas d’empreses que

L’empresa s’ha desmarcat de la competència aplicant tecnologies punteres en els teixits.

Les principals amenaces a què ha de fer front són la deslocalització de la producció a països amb mà d’obra més barata, sobretot la Xina i l’Índia, la forta competència internacional i la globalització dels mercats


neixen de zero amb l’esperança de fer-se un lloc en el mercat aplicant les noves tecnologies als teixits. Aquest úl-tim és el cas de Cooked in Barcelona, una empresa amb seu a Sabadell que ha apostat per la creació de pantalons per a dona en què la tecnologia i els nous teixits tenen un gran pes.Cooked in Barcelona és d’aquelles em-preses que trenquen amb tots els es-quemes. No sols per l’aposta de fusio-nar moda amb tecnologia, sinó també per tot el màrqueting que envolta la fi rma. A Cooked in Barcelona tot està relacionat amb el món de la cuina, des de la marca, que té com a logotip un po-llastre desplomat i a punt de ser cuinat, al propi producte que es ven dins d’un tàper que a la vegada està dipositat a les prestatgeries d’una nevera d’aquelles de porta de vidre. Manel Serra, direc-

tor de Màrqueting de la fi rma, explica que “amb el nom de l’empresa el que es pretén és aprofi tar la força de dos dels grans ganxos de Catalunya: la seva cuina, famosa arreu del món, i Barcelo-na, una de les grans ciutats d’Europa”. I afegeix: “Es podria dir que, com els bons vins, el nostres pantalons tenen denominació d’origen”.Els cuiners d’aquesta empresa són Xavier Subirats, dissenyador i xef de l’empresa, i Jordi Armengol, econo-mista i cap de sala de la fi rma. Abans de fundar Cooked in Barcelona, Subirats treballava a l’empresa de confecció de pantalons Aninoto, propietat de la seva família, i Armengol, que també proce-dia d’una família amb arrels en el sector tèxtil, a la multinacional Nike. Així doncs, tots dos eren professionals amb experièn-cia i que portaven el tèxtil a la sang.

Com no podia ser d’una altra manera, als de Cooked in Barcelona els agrada cuinar a casa. Tant el disseny com la fabricació es realitzen a Catalunya i l’empresa està ubicada a Sabadell, ciu-tat de gran tradició tèxtil. “Fabricar aquí ens comporta molts avantatges”, explica el director de Màrqueting. “Entre d’altres coses –continua–, ens permet ser més fl exibles i realitzar canvis més ràpidament amb l’objectiu d’adaptar-nos millor a les nostres ne-cessitats”. Però, sens dubte, el punt més important és la millor qualitat que això aporta i la qualitat sempre va molt rela-cionada amb el factor humà. “Cooked in Barcelona està formada per persones de talent que estan molt il·lusionades amb el projecte i aquesta és una de les claus de l’èxit”, explica Serra.A fi nals d’octubre de l’any passat, la

“Fabricar aquí ens permet ser més fl exibles i realitzar canvis més ràpidament per tal d’adaptar-nos millor a les nostres necessitats”

El màrqueting que envolta la fi rma és un dels trets distintius de la companyia.

A Cooked Barcelona tot està relacionat amb el món de la cuina.

reportatge

42 MARÇ/ABRIL2010

companyia va rebre un diploma a la millor iniciativa empresarial comercial del 2008 dins la 12a edició del premi Barcelona, la Millor Botiga del Món que atorga anualment l’Ajuntament de Barcelona. En aquests moments, l’empresa ja ha arribat al milió d’euros de facturació a- nual i la seva producció és d’entre 12.000 i 15.000 pantalons a l’any, que és el producte principal de la firma. El gruix de les vendes es realitza a través de botiges multimarca que reparteixen el producte per tot Espanya i, a més, l’empresa disposa de dues botigues pròpies, una a Sabadell i l’altra al cen-tre comercial L’illa Diagonal de Bar-celona. Per aquest any, preveuen obrir entre sis i deu botigues pròpies més i, a curt termini, obrir-ne d’altres a Milà i San Francisco.

En una de les seves primeres col·leccions, Cooked in Barcelona va sorprendre amb el desenvolupament de pantalons, jaquetes i bandoleres que incorporen un teclat tèxtil brodat a la mateixa tela des del qual es pot gestionar un iPod, un dispositiu MP3 de la marca Apple que serveix per escoltar música. Les diferents peces de roba disposen d’una butxaca interior per col·locar l’aparell MP3 i de la qual surt una veta cosida que amaga els cables fins als botons del teclat, que està camuflat a les mànigues de les jaquetes o en complements com cinturons o en la caixa dels pantalons. A més, les jaquetes porten també un orifici al coll pel qual es pot fer passar l’auricular.Aquesta fusió entre moda i tecnologia permet que l’usuari pugui escoltar música en qualsevol moment i gestionar l’iPod sense necessitat d’haver de treure l’aparell de la butxaca i, el que és més important, sense que hi hagin cables pel mig. D’aquesta manera, el client, que cada cop és més exigent, no ha de renunciar a res: ni a escoltar música ni a vestir a l’última moda.

TECNOLOGIA MP3 APLICADA A LA MODA

Són diferents les recopilacions que fan referència al color dels pro-ductes carnis (PC en endavant),

tant des del punt de vista químic, bioquí-mic, sensorial com tecnològic. En aquest últim punt, té molta importància l’efecte que els diferents tractaments tecnològics aplicats tenen sobre el color. Darrerament, també s’ha de tenir en compte l’efecte de la incorporació

dels ingredients funcionals sobre el color dels PC, aspecte que ara com ara ha estat escassament estudiat. Així, perquè els PC funcionals tin-guin èxit, han de ser sans, segurs i saborosos. Aquesta característica està relacionada amb la seva aparença externa, i entre aquestes qualitats es troba l’aparença (cesía) i el color.

El color dels productes carnis des de l’òptica de l’enginyeria d’alimentsEls factors que determinen el color dels productes carnis són la relació dels diferents teixits utilitzats en l’elaboració del producte carni, el tipus i la concentració d’ingredients carnis i no carnis, els tractaments tecnològics utilitzats en l’elaboració i els canvis en la ultraestructura del producte.

La percepció del color determina l’acceptació dels PC per part del con-sumidor dels productes carnis; per això intervenen tant la psicologia com l’anà-lisi sensorial.

ASPECTES TECNOLÒGICS DEL COLOR DELS PRODUCTES CARNISEls productes carnis són sistemes multicomponents, i en molts casos multifàsics. Determinats ingredients addicionats (aigua, etc.) o components presents en la carn (greix) poden expe-rimentar canvis de fases en els intervals de temperatures o pressions en què són processats. El color dels PC es forma, generalment, en una o diverses etapes del procés d’elaboració (salar, fumar, marinar, des-hidratar o assecar, curar, etc.). Així, en moltes ocasions, el desenvolupament del color durant el procés d’elaboració pot servir objectivament com a criteri de qualitat. La diversitat i complexitat dels PC fan que siguin diversos els factors que poden contribuir a afectar el color.

article del mes

44 MARÇ/ABRIL2010

J. A. Pérez ÁlvarezInvestigador responsable de l’equip d’investigació Industrialització de Productes d’Origen Animal (IPOA)

Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - [email protected] - www.rbi.es

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

RBI peu 12_08.indd 4 22/03/2010 16:11:07

Així, es poden considerar com a factors determinants en el color de la carn els següents: la relació de teixits utilitzats en l’elaboració del producte carni; el tipus i la concentració d’ingredients carnis i no carnis; els tractaments tec-nològics que s’hi apliquen; i els canvis ocasionats pels tractaments en la ultra-estructura del PC. És important destacar la in� uèn-cia que té sobre el color dels PC la relació de teixit muscular, conjuntiu o adipós, vísceres o sang, els quals in� ueixen de manera molt important sobre el color.Pel que fa al tipus i la concentració d’ingredients carnis i no carnis, és molt important el paper que tenen les sals de curar, ja que són responsables del color característic dels PC. S’ha observat que si se n’hi incorporen de manera individual i amb diferents concentracions, no generen el típic color curat, i que per aconseguir-lo, cal l’ús conjunt de sal i nitrits. Quant a l’espècia més característica dels PC espanyols (pebre vermell), el color de l’embotit dependrà (tant en el procés d’elaboració, com en la seva vida útil) del contingut i l’estabilitat dels carotens del pebre vermell. Els tractaments tecnològics que es poden aplicar als PC són molt diversos, ja que inclouen tant els tractaments convencionals de salar, coure, fumar o

deshidratar, com les noves tecnologies (altes pressions, lio� lització, etc.). Per això, el color d’un producte carni es pot estudiar des de diferents punts de vista: físic, químic, ultraestructural i microbiològic.

Des del punt de vista físic, els productes carnis es poden considerar com a sòlids opacs que dispersen la llum, la re� ec-teixen o la transmeten. I és aquesta propietat el resultat de la interacció de la llum amb l’estructura macro i microscòpica del PC. Mentre que des del punt de vista químic està relacionada amb la concentració i l’estat dels pigments presents en la carn i els productes carnis, tant els d’origen hemínic (mioglobina, hemoglobina i citocroms) com els carotenoides (caro-tens i xanto� l·les).

EL COLOR EN ELS PROCESSOS D’ELABORACIÓL’estudi dels mecanismes de formació del color en els PC és una tasca complicada ja que durant el procés d’elaboració tenen lloc interaccions de diferent tipus (físiques, químiques, bioquímiques, enzimàtiques o

microbiològiques) que no solament gene-ren les propietats sensorials per les quals són tan apreciats, sinó que el color també és una propietat sensorial. A més, els processos d’elaboració són diversos i amb efectes molt diferents

sobre la matriu càrnia i, per tant, sobre el color. Així, per exemple, el fumat pot estudiar-se tant des del punt de vista de la deshidratació com de la reacció de Maillard (per la interacció dels aldehids i les cetones presents en el fum amb els aminoàcids del producte carni).

CONCLUSIONSL’aplicació de les diferents eines de l’enginyeria d’aliments als estudis del color dels productes carnis contri-buirà a un millor coneixement d’aquesta important propietat física. A més, afavorirà en un futur la implantació de noves eines per al control de qualitat i contribuirà a l’increment de la vida útil dels productes carnis. Per això, és indis-pensable l’estudi de la mobilitat de l’aigua en el producte i la relació amb la seva ultraestructura.

AQUEST ARTICLE HA ESTAT CEDIT PER LA REVISTA ALIMENTACIÓN EQUIPOS Y TECNOLOGÍA, DE L’EDITORIAL REED BUSINESS INFORMATION

“L’aplicació de diferents eines de l’enginyeria d’aliments millorarà els controls de qualitat”

Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - [email protected] - www.rbi.es

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

RBI peu 12_08.indd 4 22/03/2010 16:11:07

BREUS

El túnel ferroviari d’Horta és des de mit-jans de febrer una mica més a prop tot i que encara li resta per recórrer un llarg i complex viatge. El motiu és que la Con-selleria d’Obres Públiques va anunciar la licitació del primer estudi informatiu sobre la viabilitat de la seva construcció amb un termini d’execució de deu mesos. Aquesta notícia va arribar acompanyada de la licitació d’un altre estudi, també fer-roviari, però de superfície. Es tracta del nou tramvia, en aquest cas de deu quilò-metres i amb sis mesos de termini, que unirà Montcada i la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB), on també acaba el túnel d’Horta.La idea d’obrir un túnel d’Horta a Cerda-nyola no és nova, sinó que té molts anys d’història. Ara, fi nalment, la Generalitat de Catalunya ha inclòs l’enllaç en la plani-fi cació de l’àrea de Barcelona. L’objectiu d’aquesta nova infraestructura és millorar la connexió amb transport públic entre Barcelona i el Vallès i descongestionar la xarxa viària. La galeria, de sis quilòmetres de llarg, tindrà la boca sud en els entorns de les estacions de metro de Valldaura

o Canyelles de la línia 3 del Metro de Barcelona. La boca nord estarà ubicada a prop del Centre Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola, i tindrà una connexió amb l’estació de Rodalies de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i també amb la línia de Ferrocarrils de la Genera-litat de Catalunya (FGC) a la universitat. L’estudi ha de dictaminar la viabilitat d’unir mitjançant el nou túnel la UAB amb la línia 3 del Metro de Barcelona a la altura de Valldaura. També s’ha de preveure l’op-ció d’allargar el túnel, en una segona fase, fi ns a l’interior de la ciutat comtal. El túnel costarà uns 300 milions d’euros i els ter-minis fi xats són entre el 2013 i el 2020.Pel que fa al tramvia, aquest enllaçaria el Centre Direccional de Cerdanyola, el Parc Tecnològic, la zona sud de Cerda-nyola, Ripollet, Montcada i Reixac i la UAB. Està previst habilitar entre dotze i divuit parades en el recorregut, que seria de nova construcció, amb intercanviadors amb FGC i Rodalies.

Font: El Periódico (16/02/2010)

Els dies 24 i 25 de març, estudiants d’en-ginyeria de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC) van participar en l’últim dels tornejos locals: la tercera edició de la Competició Nacional d’En-ginyeria BEST-GMV. Anteriorment, ja havien superat la fase local els alumnes de la Universitat Carlos III de Madrid (UCIIIM) i de la Universitat de Valladolid (Uva). La fi nal, en la qual participen alum-nes dels quatre centres citats anteriorment, se celebra el 14 d’abril a Madrid.L’objectiu de la competició és que els futurs enginyers es puguin aproximar al món professional i posar en pràctica els seus coneixements tècnics. Per això, el certamen es compon de tres categories: dos Case Studies, que consisteixen a resoldre un problema tècnic i un altre de negocis; i un Team Design, que planteja el disseny d’un invent capaç de resoldre una tasca amb limitació d’instruments i temps, com un separador de materials o una impremta. Cal destacar que els parti-cipants han de trobar les millors solucions a problemes tècnics reals, en termes de viabilitat tècnica, gestió i credibilitat.

Font: Europa Press (22/03/2010)

+ BREUS

El Govern licita estudis del túnel d’Horta i del tramvia de Montcada

Estudiants d’enginyeria resolen casos reals durant la III edició del BEST-GMV

entorn

46 MARÇ/ABRIL 2010

BREUS BREUS

El gran accelerador de partícules espa-nyol, el sincrotró Alba, va ser inaugurat oficialment el passat 22 de març. Ubicat al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (Cerdanyola del Vallès), el sincrotró és, sens dubte, la infraestructura científica més esperada a Espanya durant els últims anys. No en va, es tracta del centre d’investigació més important de tot l’Estat i el primer aparell de recerca d’aquest tipus al sud d’Europa. Fins i tot, el director de la instal·lació, Joan Bordas, assegurava en declaracions del diari Avui que aquest es convertirà en “un dels tres millors sincrotrons del món”.

El sincrotró, que es diu Alba per la llum que produirà, està gestionat pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explo-tació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS) i els 201 milions d’euros que ha costat han sortit de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat espanyol. La seva funció és la de ser un instrument altament avançat amb el qual es pot mirar i enten-dre l’estructura molecular de pràcticament qualsevol tipus de material, des d’un virus o una proteïna fins a un microxip o un agent contaminant en una planta.

Font: Avui, El País i Europa Press (22/03/2010)

A causa de l’èxit d’assistència (més de 40.000 visitants des de la seva obertura, a l’agost del 2009), l’exposició sobre la dessalinització organitzada per Aigües de Barcelona i produïda pel Museu Agbar de les Aigües a la Torre Agbar, ha estat prorrogada fins al dia 2 de maig. La mostra, que està comissariada per Miguel Torres, pare de la dessalinització a Espa-nya, té com a doble objectiu incitar a la reflexió sobre la naturalesa de l’aigua i descobrir un procés fins ara desconegut pel gran públic: la dessalinització.En paraules de Miguel Torres, enginyer de camins, canals i ports i cap de l’àrea de Qualitat d’Aigües del Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques, “sense ser una panacea, la dessalinitza-ció és una solució més a sumar a totes aquelles que han acompanyat les soci-etats en la seva evolució i domini de la naturalesa, com els aqüeductes, pous, preses, aljubs o sínies. Amb aquest nou tractament, l’aigua del mar es pot con-siderar també recurs hídric”.

Font: Museu Agbar de les Aigües (24/02/2010)

El sincrotró català Alba, entre els tres millors del món

L’exposició “El mar, la gran font” es prorroga fins al 2 de maig

L’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) i l’empresa de seguretat indus-trial PrevenControl van signar el passat 1 de març un conveni segons el qual PrevenControl passa a ser membre protector de l’IDES. Aquest acord és molt important per a l’IDES ja que, a l’incorporar membres protectors com PrevenControl, guanya independència i aprofundeix en el coneixement dels agents i les tendències del sector, i, per

tant, obté una visió encara més global de la seguretat. D’altra banda, PrevenCon-trol té interès a projectar el seu lideratge i la seva experiència, tant en el camp de la inspecció de vehicles com en la norma-tiva de seguretat en tots els seus vessants, i, per això, dóna suport a l’IDES, perquè pugui continuar les seves tasques per a la conscienciació i millora de la seguretat. Font: Institut d’Estudis de la Seguretat, IDES (02/03/2010)

L’IDES i PrevenControl signen un conveni de col·laboració


48 MARÇ/ABRIL 2010

informeTEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquès / arxiu

1Com s’afronta la possibilitat que les aCtuals esColes d’enginyeria tèCniCa

industrial puguin impartir el màster en enginyeria industrial?

Lluís Comellas (Ll. C.): Pel que fa a la Universi-tat Ramon Llull, tenim poc a dir en aquest sentit, ja que no existeix aquesta possibilitat, però ente-nem un cert nivell de preocupació.Francesc Roure (F. R.): Jo crec que això no ens ho hem de preguntar únicament sota la perspecti-va del Màster. Nosaltres oferim un cicle complet que preveu el Grau en Tecnologies Industrials i el Màster en Enginyeria Industrial. Elements com la tradició, la capacitat, l’expertesa, l’experiència i la capacitat en recerca de cada centre esdevindran claus a l’hora de poder oferir un bon màster. En tot cas, aquesta és una estratègia d’universitat, en el nostre cas la UPC, no d’una escola o una altra.Eulàlia Gríful (E. G.): El meu plantejament és un altre. Des d’un punt de vista d’universitat pú-blica que som, ens podem plantejar si pot tenir sentit malmetre l’expertesa acumulada en la llarga tradició de cadascun dels nostres centres. En la reforma acadèmica que l’EEES ens imposa, hem volgut preservar la configuració d’unes titulacions encarades a l’especialització i amb una orientació força professionalitzadora, i una altra de caràcter

més generalista i amb una càrrega elevada de for-mació de la branca científica.Joaquim Velayos (J. V.): Jo crec que el que cal és ser molt pragmàtic i confiar en el fet que l’Ad-ministració, per mitjà de l’ANECA i l’AQU, no farà cap disbarat. Estem tranquils i confiem que es definirà un mapa adequat.

2quines seran les diferènCies reals entre el grau en teCnologies

industrials (gti) i els graus en les diferents espeCialitats de l’enginyeria si es Cursaran amb el mateix nombre d’anys?

F. R.: El plantejament és diferent. El perfil del GTI és molt més multidisciplinari i molt més profund quant a recerca. I, sobretot, està pensat per, a continuació, realitzar el Màster en Enginye-ria Industrial. L’objectiu del GTI és preparar per fer el Màster.E. G.: Jo diria que a la UPC som molt conscients de les diferències que hi ha d’haver entre un grau i els altres, com deia en l’anterior resposta. En tot cas, a l’Escola de Terrassa convivim amb l’Escola d’Enginyeria Tècnica i abans de començar el pro-cés ens vam posar d’acord per fer l’adequació de l’EEES dels estudis que actualment impartíem.

L’Enginyeria Industrial i els nous plans d’estudisEnginyeria Industrial = Grau en Tecno-logies Industrials + Màster en Enginyeria Industrial.El proper curs 2010-2011 no es podrà començar la carrera per obtenir la titulació d’Enginyeria Industrial en el format actual. El nou format en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior que s’ha dissenyat específica-ment de manera in-tegrada grau+màster, preveu primer fer el Grau en Tecnologies Industrials i després el Màster en Engi-nyeria Industrial. Serà aquest Màster el que atorgarà les atri-bucions actuals de la professió de l’Engi-nyeria Industrial.


El nou camí per ser enginyer o enginyera industrial.10 dubtes i consideracionsFinalment, l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) és a punt per al tret de sortida. Serà el proper curs 2010-2011 i, no cal dir-ho, això representarà canvis substanciosos en el camí per esdevenir enginyer i enginyera industrial. En aquest futur pròxim, l’actual Enginyeria Industrial es correspondrà al cicle format pel Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials (quatre anys) i al Màster en Enginyeria Industrial (dos anys). Si fa un any publicàvem un reportatge amb deu preguntes i respostes sobre les incògnites d’aquest procés contestades per quatre representants de les escoles d’Enginyeria Industrial catalanes, ara, amb la proximitat de l’aplicació, tornem a fer el mateix exercici amb nous dubtes plantejats, aquest cop amb els màxims responsables de cada centre.

informe

50 MARÇ/ABRIL 2010

LL. C.: La meva impressió és que, efectivament, tot i que els graus de les enginyeries de l’àmbit industrial guanyen ja que augmenten crèdits res-pecte a l’actual Enginyeria Tècnica, les coses no canviaran tant.J. V.: Jo m’ho miro des d’un punt de vista posi-tiu. És bo que els estudiants tinguin la possibilitat d’inserir-se en el mercat laboral més ben prepa-rats. El que és clar és que el professional titulat en GTI amb el Màster en Enginyeria Industrial continuarà sent qui estarà realment preparat per poder assolir grans projectes. El problema, si de cas, és si se n’identifi carà el nom.

3 quines faCilitats o difiCultats hi haurà a l’hora d’inCorporar-se al màster

si es ve del grau en teCnologies industrials (aCtual primer CiCle d’enginyeria industrial) o si es ve del grau en les diferents enginyeries apliCades (aCtual enginyeria tèCniCa)?

LL. C.: Amb el GTI, per fonaments i diversitat de coneixements, fàcilment s’accedirà al Màster. És més, aquesta és la seva concepció. Veurem què passarà amb la possibilitat i la manera amb què els graus en les diferents enginyeries aplica-des es puguin incorporar directament al Màster. S’ha de veure si s’hi apliquen complements de formació. Com aquell qui diu, s’haurà d’estudiar alumne per alumne. A mi em planteja dubtes si les competències s’han d’establir abans o s’han d’incloure en el Màster.F. R.: Legalment, hi haurà accés. Un altra qües-tió són les condicions d’admissió. Això encara no s’ha estudiat ni defi nit. Segurament, s’hauran de fer complements, tot i que no se sap si de

manera prèvia o durant el Màster. En tot cas, l’esquema és que des del GTI s’hi accedirà di-rectament, i des dels altres graus d’Enginyeria s’hi accedirà amb condicions específi ques depe-nent de cada grau.E. G.: Jo ho veig igual. El més important és que ens esforcem perquè s’entengui que la manera natural per accedir al Màster en Enginyeria In-dustrial és fer el GTI. En tot cas, els provinents dels graus amb especialitat hauran de cursar el bloc de matèries cientifi cotècniques que no ha-gin cursat en el seu currículum del primer cicle.J. V.: Jo el que veig és que cada vegada hi ha més tendència a fusionar escoles que abans estaven separades. El plantejament és que hi haurà una problemàtica diversa i ens hem de preparar per a això.

4 tenint en Compte que el grau en les diferents enginyeries apliCades tindrà

valor en el merCat laboral i en Canvi el gti no, perÒ en Canvi des de les dues vies segurament es podrà aCCedir direCtament al màster, Com es “vendrà” aixÒ a la joventut que s’ha d’insCriure a travÉs d’una o altra via?

F. R.: Compte! No hem de confondre atribuci-ons amb sortida al mercat laboral.E. G.: Així és. Oh i tant si tindran sortida al mercat laboral, els titulats en GTI! De fet, si pensem que ara ens truquen els estudiants abans que acabin la carrera, doncs passarà el mateix, amb la diferència que tindran el GTI i no una carrera inacabada. El que és clar és que la incorporació del GTI tindrà una visió tecnològica de conjunt i una forta base científi ca que permetrà que els titulats es puguin

d’esquerra a dreta, joaquim velayos, director de l’eps (udg); eulàlia gri-ful, directora de l’etseiat (upC); francesc roure, director de l’etseib (upC); i lluís Comellas, degà de l’etsiqs (urll).


“La forta base científica i tecnològica que suposa la incorporació del GTI permetrà que els titulats es puguin incorporar a qualsevol projecte multidisciplinari”

eulàlia griful, directora de l’etseiat (upC)

incorporar a qualsevol projecte de caràcter multi-disciplinari.J. V.: Jo fins i tot diria que el que és important no és que tota la societat conegui les diferències entre uns i altres graus i els màsters i la resta, sinó que ho tinguin clar aquells que volen ser enginyers i enginyeres industrials i, sobretot, aquells que han de contractar enginyers i enginyeres.E. G.: Bé, jo tampoc no crec que s’hagi de menyste-nir el fet que en l’àmbit social quedi ben visualitzada la diferència i la importància del GTI i el Màster.Ll. C.: Certament, és important que la societat sà-piga qui som, i en això s’ha treballat molt els darrers anys, tant des de les diferents escoles com des de les institucions dels EIC. En tot cas, un GTI, en un món canviant com el d’avui, tindrà molta sortida.F. R.: Hi ha una experiència prèvia similar a la d’aquí i que ja s’ha dut a terme, i és l’alema-nya. Tenien un esquema d’estudis pràcticament idèntic pel que fa a l’existència d’una Enginyeria Industrial i una Enginyeria Tècnica Industrial. Amb la introducció de l’EEES totes les escoles han pogut passar a fer graus i màsters. Les supe-riors, han oferit el cicle complet, com nosaltres, i l’estratègia ha reeixit.

5en tot Cas, pensant amb els estudiants que han d’esCollir quin ha de ser el

seu Camí, quan es podran definir de manera definitiva els possibles filtres per aCCedir al màster quan no es vingui del gti?

E. G.: Estem pendents de dos decrets llei. No ho sabem. Esperem que abans del juny.F. R.: Als estudiants se’ls ha de donar el missatge que estiguin tranquils. El que és clar és que els titulats del GTI hi tindran plaça assegurada. Els

altres, si hi ha demanda, amb el temps tindran plaça. Però en realitat ara mateix hi ha més ofer-ta que demanda de màsters.LL. C.: Efectivament, el que hi ha, per bé o per mal, és molta més oferta que demanda. En tot cas, l’itinerari lògic per a aquell qui vulgui ser enginyer o enginyera industrial és fer el GTI. En el futur, ja es veurà. El mercat dels màsters, ara mateix, és confús.J. V.: No hi ha d’haver problema. Tenim les ei-nes per assegurar la possibilitat de realitzar el Màster a tots els titulats del GTI.

6són prou Conegudes, tant en el merCat laboral Com per part dels joves estudiants,

les qualitats del gti?

E.G.: Aquest és el repte i d’aquí la importància d’iniciatives com aquest reportatge. L’equació és clara: Enginyeria Industrial = GTI + Màster en Enginyeria Industrial.J. V.: Jo en aquest sentit explicaré una anècdota. Nosaltres tenim un patronat que ha participat activament en el disseny de tot aquest procés. En el seu moment, alguns empresaris industrials em preguntaven per què no havíem pensat a fer un grau, per exemple, en electromecànica, que a ells els seria molt útil. Això és el GTI, els vaig dir jo. Això, i molt més. Aquesta és la virtut del GTI. Sense oblidar que és la millor manera de preparar-se per al Màster. El que sí que és cert és que jo alguna vegada m’he plantejat si amb el Grau en Tecnologies Industrials vam encertar prou el nom, ja que ara ho hem d’explicar molt, però això ja està fet.LL. C.: En això estem treballant, a fer conèi-xer aquestes possibilitats. I s’ha de dir que, per exemple, la iniciativa de ser presents al Saló de

“Als estudiants se’ls ha de donar un missatge de tranquil·litat. És clar que els titulats del GTI hi tindran plaça. I els altres, amb el temps, també”

francesc roure, director de l’etseib (upC)

informe

52 MARÇ/ABRIL 2010

l’Ensenyament i la resposta que hi ha hagut, ha estat molt positiva en aquest sentit.F. R.: Al mercat calen perfi ls diferents i tots són và-lids. La història de més de cent anys així ho avala.

7el plantejament de quatre anys (grau) i dos anys (màster), difiCultarà en un

futur l’interCanvi internaCional i la doble titulaCió?

E. G.: Al revés, això ho facilitarà.F. R.: El fet que aquí el grau sigui de quatre anys i que a molts llocs d’Europa sigui de tres no su-posa un problema. El que és important és que el màster sigui de dos anys.J. V.: Efectivament, els nous plans d’estudis faci-litaran l’intercanvi.LL. C.: De fet, precisament, el que vol l’EEES és facilitar l’intercanvi i la mobilitat, tant d’estu-diants com de professionals.

8en quina situaCió estan ara mateix els plans d’estudis del grau (disseny, aprovaCió…)?

Ll. C.: Nosaltres estem en els últims passos de veri-fi cació amb ANECA. Suposem que passada la Set-mana Santa no trigarem a tenir-ho tot aprovat.E. G.: Ho tenim tot aprovat per part de les nos-tres institucions i estem pendents de la verifi ca-ció d’ANECA.J. V.: A Girona hem de corregir petits detalls poc importants i, com la resta, que ANECA ens els aprovi.F. R.: Si fa no fa, nosaltres estem igual. Tots confi em que arribarem a temps per començar el curs de manera òptima; així ha de ser.

9els preoCupa la possible heterogeneÏtZaCió dels màsters pel que fa a

durada, Crèdits i projeCte?LL. C.: A Catalunya tots tendim als 120 crèdits.F. R.: Però és preocupant veure la gamma que existeix ara mateix. Hauria estat millor que tots els màsters fossin al més similar possible i que anessin cap als 120 crèdits. A Andalusia, per exemple, la Junta ha defi nit els màsters en els 60 crèdits més projecte. Esperem que el mercat valori de manera diferent un màster o l’altre. I, compte, a Europa un màster de 60 o 72 crèdits es valorarà de manera molt diferent d’un de 120.E. G.: Ara mateix hi ha diferències, però també és cert que molts coneixements, amb 72 crèdits, no es podran donar. Veurem com s’ho fan…J. V.: Pensant en un màster en Enginyeria In-dustrial, per sota dels 90 crèdits gairebé no pots fer res.

10per aCabar, en general, què està signifiCant l’adaptaCió a l’eees?

J. V.: Jo estic esperançat. Qualsevol crisi, com ha estat això, és una oportunitat. Ens hem hagut de replantejar moltes coses, i això sempre ho hem de veure en clau positiva.Ll. C.: Tot aquest procés, junt amb la crisi eco-nòmica que s’està vivint, és una oportunitat per tornar a promoure l’interès per les carreres de caire tècnic.F. R.: Tot plegat ha permès una redefi nició de les matèries i els materials docents. Si hi ha un però, aquest són els recursos, que són pocs.E. G.: Certament, l’adaptació a l’EEES ha per-mès un debat positiu, però s’hi ha de treballar. Hem de treballar molt perquè tot vagi a bon port i, com diu el Francesc Roure, amb pocs recursos.

“Tot i que els graus d’enginyeries de l’àmbit industrial guanyen, ja que augmenten els crèdits respecte a l’actual enginyeria tècnica, les coses no canviaran tant”

lluís Comellas, degà de l’etsiqs (urll)

“Jo estic esperançat. Qualsevol crisi, com ara l’actual, és una oportunitat. Ens hem hagut de replantejar moltes coses, i això sempre ho hem de veure en clau positiva”

joaquim velayos, director de l’eps (udg)

Enginycat va presentar al Saló la nova Guia dels estudis d’Enginyeria 2010 que conté informació sobre formació profes-sional en els àmbits tecnològics. La Guia aglutina en set famílies d’estudis els 45 graus que actualment es poden estudiar a Catalunya en l’àmbit de les enginyeri-es. Es tracta d’un document actualitzat als nous graus que s’han inclòs el 2010, amb informació útil per als estudiants que han de prendre una decisió sobre el seu futur com a futurs enginyers i enginyeres. Aquestes guies també es repartiran pels centres d’educació de secundària de tot Catalunya.

Presentació de la Guia dels estudis d’Enginyeria 2010

Entre el 17 i el 21 de març, els Enginyers Industrials de Catalunya van estar presents en la 21ena edi-ció del Saló de l’Ensenyament, celebrat al recinte firal de Montjuïc, amb un estand d’acompanyament dels quatre centres on avui dia es poden realitzar els estudis d’Enginyeria Industrial a Catalunya: l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelo-na (ETSEIB), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), l’Escola Politècnica Superior de la UdG, i l’IQS.L’objectiu d’aquesta presència al Saló era promoure els nous estudis, adaptats a l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior, necessaris per ser enginyer industrial: el Grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials, d’una

banda, i el Màster en Enginyeria Industrial, d’una altra.Amb aquesta finalitat es va dissenyar un estand diàfan i modern, amb un clar element d’atracció com va ser el simulador dinàmic de cotxes, un simulador d’entrena-ment de competició per a professionals desenvolupat per l’empresa catalana Simtech Pro (www.simtechpro.com), que va esdevenir un element clau perquè l’estand es convertís en un dels espais més visitats del Saló. En concret, pel simulador van passar més de 200 joves, que van competir en un circuit virtual de Montmeló per fer la millor volta esgarrapant segons al cronòmetre. Als guanyadors en categoria masculina i femenina se’ls va premiar amb una visita guiada al Circuit de Catalunya, amb la col·laboració de la iniciativa ENGINYCAT!

ELS ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA AL SALÓ DE L’ENSENYAMENT



dia a dia

13 DE gENERAula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya

Comissió de Jubilats i Prejubilats

En aquesta primera sessió de l’any de l’Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya, es va parlar sobre el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) i la diversitat en el nostre sistema d’R+D.

14 DE gENERVenda d’innovacions industrials

Comissió de Gestió Empresarial: Gestió de la Innovació

L’èxit d’una innovació resideix en la rendibilitat derivada de la seva comercialització. Els nous productes s’han de vendre, i tant interessant és crear-los com vendre’ls. Aquesta és una de les idees principals sobre les quals va girar la conferència, la qual va córrer a càrrec de Susana Mas (Sandler Training) i Daniel Sanfélix (EIC).

19 DE gENER El Cafè dels Enginyers


El 19 de gener, va presentar la seva trajectòria com a enginyer Joan Llorens, expresident de Seat i president de la Fundació STA (Societat de Tècnics d’Automoció). A més d’explicar la seva experiència en el món de l’automoció, va demostrar el seu caràcter emprenedor fundant l’empresa PIC Group, SA, dedicada a la con-sultoria estratègica.

19 DE gENER La incertesa jurídica del coordinador de seguretat i salut

Comissió de Construcció

Jesús Viladrich, advocat del despatx Aulés Advo-cats, Josep Barceló, advocat de l’Àrea Jurídica del COEIC, i Jordi Echevarría, director de La Mútua dels Enginyers, van debatre sobre les responsabili-tats i riscos en què pot incórrer un coordinador de seguretat per actuacions pròpies i de tercers. Tots ells es van referir a l’assegurança de responsabilitat civil professional, ja que cobreix com a màxim la reparació de danys, mai la responsabilitat penal.

20 DE gENERAula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya


Aquesta conferència va plantejar quins són els reptes de futur en recerca i transferència de tecnologia en telecomunicacions. La ponència va anar a càrrec de Carles Anton Haro, investigador sènior del CTTC.

dia a dia

56 MARÇ/ABRIL2010

26 DE gENER

Nova normativa sobre prestatgeries metàl·liques regulables de paletes

Comissió de Gestió Empresarial: Logística

En aquesta conferència es va refl exionar sobre els canvis introduïts per l’entrada en vigor de les normes EN 15620, EN 15629 i EN 15635, que regulen les especifi cacions de les prestat-geries APR; les toleràncies, els ajustaments i les deformacions; i les opcions de disseny, utilit-zació i manteniment. La ponència la va donar Gregorio Fernández (FEM-AEM).

20 DE gENER Catalunya, trajectòria històrica i futur esperançador

Comissió de Cultura

Aquesta conferència pretenia explicar d’una manera entenedora i senzilla els fets cabdals de la història de Catalunya i els principals reptes de futur. La conferència va anar a càrrec de Joan Amorós, president de la Comissió de Gestió Empresarial.

25 DE gENERL’oxidació al servei del medi ambient (aigua, sòl i aire)

Comissió de Medi Ambient

L’oxidació és un procés natural, present a tot arreu. Segons l’Environ-mental Protection Agency (EPA), els oxidants ajuden a transformar les substàncies químiques perilloses (disminuint el nivell de DQO i augmen-tant la DBO) en substàncies inofensives com CO2 i aigua. En aquesta conferència, l’Administració va explicar el marc del futur mediambiental i va exposar diferents experiències d’indústries que tenen solucions medi-ambientals basades en l’oxidació.

28 DE gENER

Educació i valors en l’ensenyament obligatori i la seva repercussió en el món empresarial

Comissió de Gestió Empresarial: RR.HH.

L’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, juntament amb el Col·legi Ofi cial de Doctors i Llicenciats en Filosofi a i Lletres i en Ciències de Catalunya, van organitzar un cicle de dues jornades sobre educació, valors i empresa. Hi van intervenir Josep Maria Navarro (Grup Agbar), Àngel Castiñeira (Esade) i un representant del Departament d’Educació de la Generalitat.

25 DE gENER

Fòrum de Patrimo-ni Industrial

Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya

En aquesta ocasió, el títol de la conferència fou “Enginys tècnics a les pintures del Museu Thyssen”. I va anar a càrrec de Joan Munt, president de La Mútua dels Enginyers.


2 DE FEBRER

Perspectiva de la tarifa elèctrica

Comissió d’Energia: Sector Elèctric

Des de l’1 de juliol del 2009 el mercat elèctric ha quedat liberalitzat amb excepció dels subministraments de la TUR. A tots els qui els interessa disposar d’una visió prospectiva dels preus de l’energia elèc-trica en els propers anys, l’enginyer Albert Sentís, que acumula una experiència de més de 25 anys en aquesta temàtica, els va resoldre els seus dubtes sobre aquesta qüestió. En concret, Sentís va fer referèn-cia als següents punts: anàlisi de l’evolució dels costos i de la tarifa elèctrica 1997-2010, novetats 2010 de la tarifa i costos previstos, i compliment i impacte en costos dels objectius de política energètica.

3 DE FEBRER

Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industrials de Catalunya


La primera sessió de febrer de l’Aula va donar resposta a la qüestió següent: “Què significa la paraula Déu?”. Aquesta conferèn-cia va anar a càrrec d’Octavi Fullat, doctor en Filosofia i catedràtic en Filosofia i Educació de la UAB.

8 DE FEBRER

L’energia a la conferència de Copenhaguen

Comissió d’Energia: Energies Primàries

La conferència de les Nacions Unides sobre el clima que es va celebrar a Copenhaguen va tornar a posar d’actualitat el paper transcendental que té l’energia per moderar els efectes del canvi climàtic, així com la necessitat d’introduir canvis dràstics en les polítiques energètiques mundials. Per aquest motiu, es va organitzar una ponència per parlar sobre aquesta qüestió que va anar a càrrec de Ma-riano Marzo, expert en recursos energètics.

10 DE FEBRER

Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Industri-als de Catalunya

Comissió de Jubi-lats i Prejubilats

Seguint amb els debats sobre temes existencials i huma-nístics, la segona ses-sió de l’Aula va donar resposta al següent dubte metafísic: “Jesús o bé Crist?”. En aquesta ocasió, l’acte també va anar a càrrec d’Octavi Fullat, doctor en Fi-losofia i catedràtic en Filosofia i Educació de la UAB.

16 DE FEBRER

Formigons armats amb fibres metàl·liques: disseny, càlcul i aplicació


Quan és possible emprar fibres en lloc d’arma-dures metàl·liques? Com es calcula i dimensiona un element estructural amb fibres, i com s’aplica a un paviment? Es pot obtenir el mateix grau d’acabat superficial? Qüestions com aquestes les van respondre Javier Ainchil (FCC a Catalunya) i Antonio Aguado (UPC), els quals van exposar també exemples d’altres aplicacions del formigó armat amb fibres resistents.

dia a dia

58 MARÇ/ABRIL2010

17 DE FEBRER



Última sessió de febrer de l’Aula que va girar entorn de la qüestió “Fe i neu-rones”. La ponència va anar a càrrec de Ramon N. Nogués Carulla, biòleg i an-tropòleg de la UAB.

22 DE FEBRER

Desafi aments tecnològics de la F1

Comissió de Cultura

La Fórmula 1 afronta una temporada 2010 caracteritzada per l’impacte de la crisi i un nou reglament. Els enginyers dels equips hauran de superar el repte de la reducció dels costos i els nous desafi aments tecnològics. Sobre aquestes qüestions hi va refl exionar Vicenç Aguilera, di-rector general d’R+D de Ficosa Internacional.

23 DE FEBRER

Sensors aplicats a la construcció


L’objectiu d’aquesta jornada era mostrar l’ampli ventall de possibilitats que els sensors i les TIC poden oferir en un sector poc monitoritzat com és el de la construcció. Hi van intervenir els enginyers Lluís Jofre, Jordi Romeu i Gem-ma Roqueta, tots ells de l’ETSEIB.

24 DE FEBRER

L’energia nuclear: una visió ecològica

Comissió d’Energia: Sector Elèctric

Juan José Gómez Cadenas, autor del llibre El ecologista nuclear, va dissertar en aquesta conferència sobre l’energia i el seu entorn. Entre altres qüestions, es va referir a la rela-ció entre l’energia i el nostre benestar, i a la importància de les energies renovables.

22 DE FEBRER

Fòrum de Patrimoni Industrial

Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Ar-queologia Industrial de Catalunya

Teresa Mira, arquitecta coordinadora dels serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i Mar-garida Gómez, tècnica de Cultura d’aquest ajuntament, van parlar en aquesta conferència del tema següent: “Ahir i avui de la Granja La Ricarda, un patrimoni modèlic”.

16 DE FEBRER

El Cafè dels Enginyers


En aquesta ocasió, l’enginyer convidat va ser Antoni Sansalvadó, president de la Patronal de la Fundació Banc dels Aliments de Bar-celona, una persona amb una llarga activitat professional en el sector dels serveis i molt vinculat a la col·laboració social. I és que Sansalvadó ha posat sempre els seus conei-xements i la seva experiència organitzativa a l’abast dels més desfavorits, per fer-los arribar quelcom tan necessari com són els aliments.


1 DE MARÇ

Nous criteris d’aplicació del RSCIEI

Comissió d’Acció Professional

En aquest acte es va presentar el treball Cerca i determinació de paràmetres per a la determinació del nivell de risc intrínsec en establiments industrials realitzat per l’Institut d’Estudis de la Seguretat. L’estudi dóna les eines necessàries per facilitar l’aplicació del RSCIEI als professionals que treballen en l’àmbit de la seguretat en cas d’incendis en establiments industrials. Hi van intervenir els enginyers industrials Guillem Carrillo i Juan Carlos López, i l’arquitecte tècnic Fèlix González.

3 DE MARÇ

TERSA, empresa pública de tractament i selecció de residus

Comissió de Medi Ambient

Miguel Ángel Clavero, gerent de Tractament i Selecció de Residus de l’Ajuntament de Barce-lona, va explicar el funcionament de TERSA, una empresa pública especialitzada a seleccionar, tractar, controlar, gestionar i valoritzar els residus sòlids urbans, amb el compromís i la garantia de la millora contínua en la gestió ambiental.

25 DE FEBRER

Drets i deures laborals dels enginyers assalariats. Contractació individual i col·lectiva. Principals línies

Comissió de Noves Iniciatives

Amb aquesta jornada es va voler començar una sèrie d’actes informatius destinats als assalariats, a partir dels quals es pugui anar coneixent tant la part més abstracta i legislativa del tema, com els detalls més pràctics com són, per exemple, els relacionats amb els salaris, la formació o els permisos. Van parlar d’aquestes qüestions Roberto Castells (COEIC), Rosina Sordé (advocada es-pecialitzada en dret laboral) i Francesc de Paula Caminal (COEIC). Tots ells, des del punt de vista legislatiu, van donar detalls sobre els convenis laborals i, des del punt de vista pràctic, van debatre sobre les negociacions salarials.

25 DE FEBRER

Interrogants Enginova

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica: Enginova

A la ponència, titulada “La propietat industrial. Protecció de l’activitat innovadora”, es va refle-xionar sobre la propietat industrial i els beneficis de la protecció registral de les invencions i de les marques. Hi van intervenir Santiago Jordà i Óscar Pírez, tots dos de Curell Suñol, SLP, i Josep Maria Román, director d’Enginova.

dia a dia

60 MARÇ/ABRIL2010

3 DE MARÇ

Acord de patrocini entre l’AEIC i Endesa

Arran d’aquest acord amb Endesa, l’AEIC desenvoluparà un cicle de conferències titulat “L’energia nuclear a Espanya: present i futur”, el qual servirà per debatre el model de cobertura del futur del país i sobre la importància que tindrà l’energia nuclear.

10 DE MARÇ

Innovacions en la venda de nous productes i serveis

Comissió de Gestió Empresarial: Gestió de la Innovació

Les xarxes socials, el microblogging o el word of mouth marketing són només algunes de les noves tècniques que es van presentar en aquesta ponència i que serveixen per comunicar i comercialitzar innovacions a la web. D’aques-ta qüestió en van parlar Lené Tourn (LT Comunicación Corporativa) i Daniel Sanfélix (COEIC).

10 DE MARÇ

Recuperar els valors per recuperar l’economia

Comissió de Gestió Empresarial

En el marc del Projecte R+D+4i ens plantegem identifi car els valors que tenen una incidència més positiva en el conjunt de la societat europea i com els podem quantifi car, quin pes específi c els podem assignar i com els podem potenciar, a fi i efecte d’incrementar el benestar social i la competitivitat empresarial. Aquests interrogants van ser desvet-llats per Timo Airaksinen (Universitat Hèlsinki), Helmut Karl (Bochum), Luigi Serio (Fundació ISTUD de Milà) i Joan Fontrodona (IESE).

4 DE MARÇ

Mercats energètics

Comissió d’Energia

Jornada on es va parlar de la situació actual i de la perspectiva dels mercats energètics, tot obser-vant l’evolució dels diferents sectors: electricitat, gas, cogeneració i petroli. En representació del COEIC hi van intervenir Jordi Dolader i Josep Maria Rovira.

3 DE MARÇ



La primera confe-rència de març de l’Aula va tractar el tema: “Les dones i la formació de l’Estat dinàstic europeu (se-gles XII o XIII)”. La sessió va anar a càrrec d’E. Ruiz Domènech, catedràtic d’Història Medieval de la UAB.


17 DE MARÇ



Nova sessió de l’Aula, aquest cop sobre el tema “Líders d’opinió a l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna”. En aquesta ocasió, la conferència la va fer E. Ruiz Domènech, catedràtica d’Història Medieval de la UAB.

10 DE MARÇ

Aula d’Extensió Universitària dels Enginyers Indus-trials de Catalunya


Segona sessió de març de l’Aula en què es va tractar la següent qüestió: “L’escriptora i l’heroïna. Christine de Pizan i Juana de Arco”. L’acte va anar a càrrec d’Almudena Blasco Valles, profes-sora de la UAB.

17 DE MARÇ

Interrogants Enginova

Comissió de Política Industrial i Innova-ció Tecnològica: Enginova

Aquesta sessió, titulada “Bones pràctiques en la protecció de la innovació”, va orientar els engi-nyers sobre els passos que cal seguir durant tot el procés d’innovació per tal de no malbaratar els resultats. En aquesta ocasió, hi van parti-cipar Joan Salvà (Oficina Ponti) i Josep Maria Román, director d’Enginova.

18 DE MARÇ

Festa patronal 2010

Un any més, el 18 de març es va celebrar la festa patronal del COEIC, un homenatge als enginyers que es van llicenciar ara fa cinquanta anys. L’acte va començar a les 18.30 a l’església de Sant Sever de Barcelona, on va oficiar la missa el mossèn Lluís Petit Gralla, fill de l’enginyer Josep Maria Petit Su-llà. Després de la missa, la promoció d’enginyers homenatjats (que corres-pon a la de l’any 1960) va dirigir-se a la seu del Col·legi on es va fer un acte institucional presidit per Joan Torres, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. En aquest mateix acte, es va fer també un reco-neixement a la figura d’Enric Freixa, professor de l’ETSEIB durant quinze anys, a càrrec de Francesc X. Puig Rovira. Com en anteriors ocasions, l’acte va finalitzar amb el lliurament de les insígnies d’or i robins als homenatjats per part de Joan Torres i Miquel Obradors (La Mútua dels Enginyers).

18 DE MARÇ

Compartint Experiències: “Control de qualitat”


Punt de trobada per intercanviar impressions sobre temes de construcció, amb un format de col·loqui en el qual tothom pot aportar dubtes i coneixe-ments. En aquesta primera sessió es va plantejar quin tractament s’està donant a la documentació dels assajos de control de qualitat de l’obra i quines alternatives hi ha. Hi va intervenir Lluís Aranda (Payma Cotas).

16 DE MARÇ

El Cafè dels Enginyers


En aquesta ocasió, va presentar la seva trajectòria la primera dona enginyera in-dustrial de Catalunya i la segona d’Espanya, Isabel de Portugal Trabal Tallada, actual presidenta d’honor de Caixa d’Enginyers.

dia a dia

62 MARÇ/ABRIL2010

25 DE MARÇ

L’Enginyeria Industrial i els nous plans d’estudis

Comissió de Relació amb les EscolesEl proper curs 2010-2011 entrarà en vigor el Grau d’Enginyeria en Tecnolo-gies Industrials i el Màster en Enginyeria Industrial. Per parlar del nou format emmarcat en l’Espai Europeu d’Educació Superior, es va fer una taula rodona en què van participar els equips directius de les escoles d’Enginyeria Industrial de Catalunya, els quals van explicar quina és la situació actual de cada escola i com s’està duent a terme aquest canvi de plans d’estudis o quins canvis repre-senta la nova normativa estatal.

22 DE MARÇ

Fòrum de Patrimoni Industrial

Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Ar-queologia Industrial de Catalunya.

En aquesta ocasió, la conferència del Fòrum va ser “Paisatges culturals i desplegament local”, i va comptar amb Joaquim Sabaté, arquitecte i catedrà-tic d’Urbanisme de l’ETSAB-UPC.

23 DE MARÇ

L’impost de successions a Catalunya després de la reforma

Comissió de Jubilats i PrejubilatsDesprés de la ponència sobre els aspectes jurídics de la llei, en aquesta ocasió es van exposar els canvis normatius per veure qui i com en sortirà benefi ciat. L’acte va córrer a càrrec de Stella Raventós, advocada i vice-presidenta de l’Asociación Española de Asesores Fiscales.

24 DE MARÇ

Vueling i Clickair: història d’una integració de plataformes

Comissió de Gestió Empresarial: Pàgines Web i Xarxes InformàtiquesCarles Vallès, de l’antiga Clickair i avui Vueling, va presentar aspectes de la fusió de les dues companyies, així com de la integració dels seus dos portals i de les dues plataformes, alineant l’inventari i unifi cant la gestió de les reserves (procés de vendes, comunicació, facturació, pagament...).

22 DE MARÇ

Revisió del Pla de l’Energia de Cata-lunya 2006-2015

Comissió d’EnergiaLa Generalitat de Catalunya ha aprovat recentment la revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Per saber com afecten aquests canvis a la visió prospectiva energètica de Catalunya, com es modifi quen les políti-ques i els objectius fi xats en el Pla de l’Energia per a l’any 2030, hi van intervenir Agustí Maure (Generalitat de Catalunya) i Joan Esteve (Institut Català d’Energia).


17 DE FEBRER

Miquel Roca reflexiona sobre la Llei òmnibus

L’advocat i polític de Convergència Democràtica de Catalu-nya Miquel Roca va visitar el passat 17 de febrer el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya per pronunciar una conferència titulada “Col·legis professionals: col·legiació obligatòria i visat de documents”, emmarcada en un acte or-ganitzat juntament amb el Col·legi d’Enginyers Tècnics In-dustrials de Barcelona (CETIB).Roca, que actualment exerceix d’advocat en el despatx Roca Junyent Advocats Associats, del qual ell és propietari, va co-mençar la seva ponència referint-se a la crisi econòmica ac-tual: “És una frivolitat creure que l’economia va malament per culpa dels professionals d’aquest país”. En aquest sentit, Roca va negar que els enginyers siguin els culpables de la inflació.

Col·lEgiACió oBligAtòRiAD’altra banda, sobre la Llei òmnibus, l’expert en dret va assenyalar que no hi ha cap legislació comunitària que imposi la supressió de l’obligació de col·legiar-se i que, per tant, justifiqui la nova Llei. En la seva opinió, “en cap moment hi ha res que ho prohibeixi o ho impedeixi”. Con-tràriament, Roca va afirmar que “la legislació comunitària, concretament la Directiva de serveis, defensa l’existència dels col·legis professionals i la col·legiació obligatòria”.Pel que fa a la Constitució espanyola, l’advocat va recordar que aquesta també defensa l’existència dels col·legis profes-sionals i la col·legiació obligatòria i, per tant, “mentre no es modifiqui la Constitució, els poders públics han de garantir la presència institucional dels col·legis professionals, perquè és una obligació constitucional”.Sobre aquesta qüestió, i en el torn obert de paraules, Xavier

Campà va explicar que el Departament d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya ja havia presentat un recurs contra la Llei òmnibus.

Els visAtsRespecte al segon punt de la conferència, el referent als visats,. Roca va manifestar que “passa exactament el ma-teix que amb la col·legiació obligatòria”. Segons va dir, “el visat forma part de l’exercici de les professions titulades i la seva obligatorietat també és de llei”.

“No hi ha cap legislació comunitària que imposi la supressió de l’obligació de col·legiar-se i que, per tant, justifiqui la Llei òmnibus”

dia a dia

64 MARÇ/ABRIL2010

23 DE FEBRER

Una nova promoció d’enginyers col·legiats visita Aritex

El passat 23 de febrer, una quinzena d’engi-nyers, de diferents edats i perfi ls professionals, col·legiats ara fa un any, van tenir l’oportunitat de visitar les instal·lacions que té a Badalona Aritex, una empresa catalana que acobla peces d’avions per a Airbus. La visita va ser una inicia-tiva del padrí que es va assignar a aquest grup quan es van col·legiar, que és Joan de Dalmau, enginyer industrial i actual director del Centre de Tecnologia Aeroespacial (CTAE).L’acte va començar al migdia amb una breu explica-ció sobre la trajectòria de la companyia i els sectors d’activitat de l’empresa. Antonio Casas, responsable de Relacions Exteriors, i Amado Salueña, cap de Disseny de Projectes, van explicar-los que Aritex és una empresa multidisciplinària i tractora a Catalu-nya, que treballa amb tots els fabricants de la in-dústria de l’automoció i de l’aeronàutica instal·lats a casa nostra, amb una història que es remunta a l’any 1961. En la seva opinió, el reconeixement d’Aritex es deu al fet que té la solució tecnològica a mida per a qualsevol problema de fabricació industrial, a més de comptar amb tecnologia avançada per a la construcció de maquinària industrial.

RECoRREgUt PER lEs iNstAl·lACioNsDesprés d’aquesta presentació, el grup d’engi-nyers col·legiats, juntament amb el seu padrí, Joan de Dalmau, van recórrer les instal·lacions de l’empresa, la qual cosa els va permetre veure de prop tots els processos i línies de muntatge en què estaven treballant en aquells moments.

Una d’aquestes, i que més va impressionar els enginyers, va ser la corresponent a la construcció dels enormes estabilitzadors de la part del darre-re de l’Airbus A380, que és l’avió comercial més gran del món. En concret, es tracta de dues línies de muntatge, compostes de tres fases cadascuna. La primera és la càrrega, el trepatge i el mun-tatge dels travessers, les costelles i el revestiment superior de l’estabilitzador. La segona correspon a la càrrega i el trepatge del revestiment inferior. I l’última fase és la reblada dels revestiments i la descàrrega del conjunt acabat.A banda, tots ells també van poder veure com s’estava muntant una mitja ala de l’avió A350, de 32 metres de longitud, que és on van els angulars i els travessers. En concret, en aquesta àrea de la fàbrica, anomenada cèl·lula de formació dels strin-gers d’ala de l’A350, els representants d’Aritex els van explicar com es muntava la línia automàtica de formació i posicionament de stringers en els revestiments d’ala, i la línia d’acoblament dels caixons de torsió HTP-VTP de l’A350.Pel que fa als muntatges relacionats amb l’automo-ció, tots ells van veure algun exemple de projectes de línies de soldadura per a nous models, automàti-ques i robotitzades. Una d’aquestes línies en què es-tan treballant és la dels laterals del nou Seat Ibiza.Un cop van veure aquests muntatges, els engi-nyers van accedir a l’ofi cina tècnica d’Aritex, que és on es revisen i es classifi quen els plans en els quals treballen i on s’acaben desenvolupant tots els projectes.

Els enginyers col·legiats van poder veure de prop tots els processos i línies de muntatge en què estaven treballant, com són els estabilitzadors de l’Airbus A380, una mitja ala de l’A350 o els laterals del nou Seat Ibiza


Opinions sobre la visita

“M’ha sobtat veure que cada procés és nou; és a dir, que no hi ha una producció contínua. Això és molt difícil de trobar en enginyeria. I precisament això és el que més m’atrau del món de l’enginyeria.”

JosÉ MARÍA vERA. treballa a viasfalto, del grup Copisa,

empresa d’asfalt en què desenvolupa un càrrec en l’àrea de

producció d’equips, personal i maquinària per a una obra.

“M’ha semblat impressionant que tots els processos comencin des de zero i que ho tornin a muntar després. A banda, penso que el sector aeronàutic és el futur, més que el de l’automoció.”

MARgA giRAlt. És enginyera industrial. veia la visita com una

oportunitat per establir contactes i per conèixer altres sectors

industrials.

PERE BOADA: “A Catalunya tenim empre-ses de tecnologia de nivell avançat, i Aritex n’és un bon exemple. Crea riquesa i llocs de treball, i dóna valor afegit.”ROGER BOADA: “La visita m’ha semblat molt interessant perquè he pogut veure tot el que ens ensenyen a la carrera. En la carrera no fem visites d’aquest tipus, per la qual cosa és una experiència molt positiva.”

PERE i RogER BoADA. Pere Boada és enginyer industrial i té

una empresa de màquines i eines per a la construcció. va fer

la visita a Aritex amb el seu fill, estudiant de tercer curs d’En-

ginyeria industrial.

“És curiós veure que empreses d’aquesta mida de projecte estiguin ubicades a Catalunya, i tan a prop de Barcelona, i que combinin en un mateix edifici l’enginyeria de disseny (disseny mecànic) i després d’acoblament. Penso que és elemental que aquestes empreses es quedin a Catalunya, i més en un moment en què molts pro-cessos de producció s’externalitzen per estalviar costos i aconseguir mà d’obra més barata.”

RogER CARDoNA. treballa a l’incasol, on s’encarrega de bus-

car ubicacions per a les empreses en polígons industrials.

La visita va finalitzar amb un petit aperitiu que va servir perquè Joan de Dalmau acabés de conèixer els enginyers col·legiats i intercanviés amb ells les seves impressions sobre tots els processos que acabaven de veure. A més, els assistents van aprofitar l’ocasió per parlar entre ells, per intercanviar opinions sobre l’enginyeria industrial i per posar-se en contacte tant amb la direcció d’Aritex, per a futures col·laboracions professionals, com amb el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, per deixar el seu currículum.

NETWORKING

dia a dia

66 MARÇ/ABRIL2010

23 DE FEBRER

Acte de benvinguda a una trentena de nous col·legiats

Una trentena de nous col·legiats van assistir el passat 23 de febrer al tradicional acte de ben-vinguda que es fa a l’Auditori Pompeu Fabra del Col·legi. En aquesta ocasió, va ser el president de La Mútua dels Enginyers, Joan Munt, qui va donar la benvinguda als nous col·legiats i qui va lliurar-los al fi nal de l’acte les insígnies com a mostra que ja formaven part del Col·legi d’En-ginyers Industrials de Catalunya.A tots ells se’ls va mostrar un vídeo sobre els avantatges que tindrien a partir d’aquell mo-ment, entre els quals destaquen la pòlissa de responsabilitat civil professional adaptada a qualsevol dels projectes en què treballin, la bor-sa de treball més gran de tot el sector, serveis de coaching i d’orientació professional, serveis per a emprenedors, solucions fi nanceres que els ofereix la Caixa d’Enginyers, o un gran ventall d’activitats lúdiques com ara viatges, visites cul-turals o esports.

El discurs del padríActe seguit, va donar-los la benvinguda el seu padrí: Joan Vila, que és enginyer paperer. Els va explicar la seva trajectòria fi ns a assumir el càr-rec actual de director general d’una fàbrica de cartó reciclat a Castellbisbal. Per exemple, els va comentar que el seu primer treball va ser en una fàbrica de Finlàndia, on s’hi va estar just acabada la carrera. Més endavant, mentre enviava currículums a diferents fàbri-ques, va treballar en una empresa de Finlàndia, però no com a enginyer, sinó mesurant estelles. Després de treballar en un laboratori durant un any, va anar ascendint en una fàbrica fi ns a poder treballar com a enginyer. A partir d’aleshores, Joan Vila va treballar en una fàbrica de paper de Pamplona, i va viatjar al Canadà per desen-volupar primer el càrrec de cap de secció d’una fàbrica i després el de cap de producció.D’entre els avantatges d’estar col·legiat, el padrí va destacar la possibilitat de fer networking amb altres enginyers. Vila va insistir: “El Col·legi és un nexe imprescindible per a aquestes relacions i, per tant, és una gran oportunitat perquè co-mencin la seva carrera com a enginyers”. També va destacar la importància dels tallers que s’organitzen per als col·legiats com, per

exemple, els que s’acaben de fer sobre gestió professional, els que giren entorn de la norma-tiva vigent o els d’iniciació al món del projecte industrial.

l’oPiNió DEls AssistENts A l’ACtE

“Sóc enginyera elec-

tromecànica, i en venir

de Paraguai em van

homologar els estudis

d’Enginyeria Industrial

Superior. He decidit

col·legiar-me perquè

vull tenir les coses

en regla i per establir

vincles amb altres

enginyers, ja que,

malgrat treballar com

a enginyera, com que

sóc immigrant i només

porto tres anys aquí,

no estic encara en el

cercle dels enginyers.”

CARoliNA RAMÍREZ

“L’acte de benvinguda

m’ha semblat una

oportunitat per establir

un primer contacte

amb el Col·legi. Com a

enginyera recentment

titulada, el que més

m’interessa és la borsa

de treball, les xerrades

i l’àmplia oferta forma-

tiva. També m’agrada

comptar amb un

padrí per compartir

amb ell les inquietuds

sobre la meva carrera

professional o per fer-li

qualsevol consulta.”

REgiNA FoRAstÉ

“M’he col·legiat,

sobretot, pel servei

d’orientació professi-

onal, tant per trobar

feina com per enfocar

la meva carrera

professional. Aquest

servei és bàsic avui dia

ja que, ara que estic

buscant feina, veig que

em demanen molta

experiència. En aquest

sentit, l’àmplia borsa

de treball del Col·legi

també ha estat un dels

motius pels quals m’hi

he inscrit.”

AlEJANDRo PAÍNo


Un any més, els alumnes de l’ETSEIB van tenir una nova oportunitat d’apropar-se al món de l’empresa gràcies al Fòrum ETSEIB, un marc idoni per co-nèixer les oportunitats laborals que s’ofereixen als enginyers recentment llicenciats. D’una banda, empreses, departaments acadèmics i institucions representatives dels diferents sectors industrials i tecnològics oferien a l’alumnat la realització de pràctiques, projectes de fi de carrera o formacions internes. D’una altra, els alumnes de l’Escola van poder conèixer les empreses, algunes de les quals eren desconegudes per a ells, a més de deixar-hi el seu currículum i informar-se sobre els perfi ls pro-fessionals més sol·licitats per les empreses. Com sempre, des de la primera edició, el Col·legi va voler estar a prop dels futurs enginyers i de les empreses del sector, sent un dels patrocinadors principals de l’esdeveniment. Molts estudiants es van acostar a l’estand de les institucions dels EIC per informar-se dels avantatges que signifi ca ser enginyer industrial col·legiat.

DivERsitAt D’ACtivitAtsDurant els tres dies que va durar el Fòrum, les empreses assistents van organitzar diferents ac-tivitats amb l’objectiu de captar l’atenció dels estudiants, i en què els mostraven el seu funcio-nament intern, la seva projecció de futur o, fi ns i tot, com fer bones entrevistes de feina.A part, com en les edicions anteriors, es van realit-zar miniconferències, d’uns vint minuts, en què s’explicaven les principals activitats de les em-preses, així com els perfi ls que sol·liciten per als seus llocs de treball; i conferències corporatives, d’una hora, en què l’empresa exposava la seva estructura i quins perfi ls professionals busca.També en el marc del Fòrum, les empreses van fer entrevistes a alguns alumnes, després d’una selec-ció per currículum, així com proves de selecció en grup fetes pels seus departaments de Recursos Humans.

l’EsColA

EL FÒRUM ETSEIB 2010 CELEBRA LA SEVA VINTENA EDICIÓ

Molts estudiants es van apropar a l’estand dels EiC per informar-se sobre els avantatges d’estar col·legiat.

El degà del Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya, Joan vallvé, va visitar els estands del Fòrum i es va interessar per l’activitat de les empreses.

Els alumnes van poder conèixer les empreses, a més de deixar-hi el seu currículum i informar-se sobre els perfi ls professionals més sol·licitats

Una trentena de companyies de diferents sectors industrials i centenars d’alumnes es van retrobar entre el 9 i l’11 de març en el Fòrum ETSEIB, organitzat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).

dia a dia

68 GENER/FEBRER2010

ÀMBIT TERRITORIAL

27 DE FEBRER

Visita a les Caves Freixenet i Calçotada

Delegació del VallèsEl 27 de febrer, la delegació del Vallès va organitzar una jornada lúdica que va començar amb una visita a l’església de Sant Marçal, a Torrelavit, un poble dedicat des de fa molt de temps a la vinya. A continuació, es va fer una visita a les Caves Freixenet, primer productor mundial de vins escumosos de qualitat.

11 DE MARÇ

Conferència “Conèixer el coaching i la PNL”

18 DE MARÇ

Debat obert: “El ferrocarril vist des de dins”

Delegació de GironaEn el marc del cicle de conferències “Conèixer” es va organitzar la conferència “Conèixer: el coac-hing i la programació neurolingüística”. Sergi Bo-nilla, coach i director gerent de Girona Coaching, va desvetllar com aconseguir que l’organització sigui més efi caç mitjançant el desenvolupament personal de gerents i líders.

Delegació de GironaEn aquesta ocasió, el debat el va protago-nitzar Lluís Batlle Gargallo, un enginyer industrial dedicat als ferrocarrils.

Delegació de GironaAquest acte va resultar ser una classe magistral plena d’anècdotes singulars de l’enginyer indus-trial i excap d’Operacions de la central nuclear de Vandellòs, Joaquim Pérez Pallarès, el qual va explicar com funcionaven els reactors nuclears, quins són els seus components i com es gestionen els residus. Aquest debat es va complementar amb una visita guiada el 17 de febrer a l’antiga central nuclear de Vandellòs I, que és l’actual espai d’Enresa.

9 DE FEBRER

Debat obert: “L’energia nuclear, un recurs vàlid per al futur?

Delegació de GironaEl 20 de febrer el dissabtENGINYER va portar un grup d’enginyers a conèixer el Museu de l’Anxo-va i la sal de l’Escala i, després, a fer una calçotada a Sant Martí d’Empúries.

20 DE FEBRER

Calçotada a Sant Martí d’Empúries

Delegació del VallèsVisita institucional dels Enginyers Industrials de Catalunya al sincrotró Alba, situat a Cerdanyola del Vallès, on van assistir-hi membres de les jun-tes del Col·legi, l’Associació, les demarcacions i la Delegació. L’acte va començar amb l’exposició sobre la important operació urbanística del cen-tre direccional, va continuar amb l’explicació del funcionament teòric del sincrotró i el singular edifi ci amb els seus equips i instal·lacions, i va concloure amb un dinar a Sant Cugat.

26 DE FEBRER

Visita al Sincrotró Alba

articles


Cal estar al dia de la normativa?

Actualment, l’exercici de qualsevol professió comporta, entre altres aspectes, la necessitat d’estar al dia de les novetats que es van pro-duint en l’àmbit d’actuació respectiu. Si aquesta necessitat és òbvia per a qualsevol dels àmbits, com ara la tecnologia i el mercat, pel que fa a la normativa podríem dir que és imprescindible, ja que els canvis són constants, i el seu desconei-xement pot tenir implicacions importants per a l’activitat afectada.Però, sovint, estar al dia no és tan fàcil. Cal dir que en els darrers deu anys la publicació de noves normatives s’ha accelerat, en part per la necessitat d’actualitzar els reglaments de segu-retat industrial (la majoria eren dels anys 70 del segle XX), d’acord amb els avenços tecnològics i l’augment de mesures de protecció dels usuaris de les instal·lacions i els aparells. En aquest sen-tit, s’han renovat els reglaments de baixa tensió, de gasos combustibles, d’instal·lacions tèrmi-ques, etc., entre d’altres. Un altre dels factors que contribueix a la pu-blicació de noves normatives és el procés d’har-monització de la legislació que afecta persones, béns i serveis, que desenvolupa la Unió Euro-pea, d’acord amb les competències cedides pels estats membres.La publicació de nova legislació també afecta el volum de noves normes tècniques que acompa-nyen els reglaments i les directives.

CoM Es Pot EstAR Al DiA?L’accés a la normativa és, en gran mesura, pú-blic. Per tant, amb una connexió a Internet es pot accedir, des de qualsevol punt, a les pàgi-nes web dels organismes emissors de normativa, com ara el Butlletí Ofi cial de l’Estat, el Diari Ofi cial de la Generalitat o Aenor. Però caldrà entrar-hi sovint.També caldrà que després ens organitzem interna-ment per guardar les noves normatives del nostre interès, per poder accedir-hi quan ho necessitem. Totes aquestes activitats requereixen temps, i aquest és un dels béns que actualment és més escàs. Per això, des dels Enginyers Industrials de Catalunya oferim uns serveis que resolen, en bona mesura aquesta necessitat d’estar al dia de la normativa. Són els Serveis de Normativa, especialitzats en legislació i normes tècniques que acompanyen els reglaments i les directives.

Per tal de donar a conèixer aquests serveis i la seva utilització, organitzem tallers pràctics que poden ser presencials, a les seus de les diferents demarcacions, o bé online, sense necessitat de desplaçar-se.La bona acollida d’aquests serveis ho demostra el nombre d’usuaris: gairebé 800 usuaris dels serveis DL Abstract i DL Projectes, i 1.000 del servei NT Alert@.

Teresa Abella / Cap de l’Infocentre

Nombre de disposicions legals publicades.Font: servei Dl Abstract dels Enginyers industrials de Catalunya. legislació de la Unió Europea, el BoE i els butlletins oficials de les comunitats autònomes.

Al web del Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya està actualitzada tota la informació sobre legislació i normes tèc-niques que acompanyen els reglaments i les directives.

S’ha accelerat la necessitat d’actualitzar els reglaments de seguretat industrial

Nombre de normes tècniques publicades.Font: servei Nt Alert@ dels Enginyers industrials de Catalunya. Normes tècniques dels organismes internacionals, la Unió Europea i Aenor.

articles

70 MARÇ/ABRIL2010

L’actitud mental positiva davant de tot el que fem és una virtut fonamental. Aquesta actitud s’ha de cuidar constantment, tant si estem en període de transició laboral, treballant en un entorn poc agradable a causa de la conjuntura actual, o, finalment, “veient la llum” al final d’aquest llarg túnel.El volum de feina que s’acumula, l’espera d’una resposta que triga a arribar, o els famosos “lla-dres del temps” que no ens deixen avançar, poden aconseguir que el pessimisme aflori en algun moment.Si aconseguim mantenir aquesta actitud mental positiva en tot moment es poden controlar les fugues d’energia que ens anem trobant en el dia a dia, i els enginyers sabem controlar aquestes fugues per la nostra habilitat a saber tenir una “visió” clara de les coses.La millor manera de minimitzar l’efecte d’aquests “lladres” és tenir molt clar els objec-tius establerts (és a dir, tenir clarament defini-da l’operativa, la tàctica i les estratègies, tant professionals com personals). Els exemples de “lladres del temps” més comuns són la manca d’informació, les trucades imprevistes o els diferents canals de comunicació mal gestionats (per exemple, correu electrònic, xarxes profes-sionals, Twitter).Una visió clara de la situació (és a dir, objectius i un pla d’acció seguit fidelment) i ser conscient

en tot moment del que fem i com ho fem (e-nergia consumida), què diem i què pensem, con-tribuiran positivament a la millora de la nostra eficiència personal.La situació ideal seria la d’una persona amb un grau d’atenció al moment present tant desenvo-lupat que no es deixa portar pels esdeveniments i dosifica perfectament la intensitat amb la qual desenvolupa tot el que fa. Però no cal arribar a aquests nivells de perfecció per anar millorant dia a dia i així aconseguir els nostres objectius, com ara podria ser el fet de superar una entre-vista de selecció o trobar una oportunitat que ens permeti millorar la nostra situació professional.Reflexionem sobre el següent proverbi xinès: “Vigila els teus pensaments, es convertiran en paraules. Vigila les teves paraules, es convertiran en accions. Vigila les teves accions, es converti-ran en hàbits. Vigila els teus hàbits, es converti-ran en caràcter. Vigila el teu caràcter, es con-vertirà en el teu destí.” Aquest proverbi descriu un mètode excel·lent per estar més present en tot moment i millorar així la nostra eficiència personal. Veiem-ho.És molt útil llegir el proverbi en sentit invers; és a dir, observar quins són els nostres hàbits, perquè ens permetran canviar o modular adientment les nostres accions; veure què diem (és a dir, PNL), perquè ens pot donar informació del que real-ment pensem, del que ocupa la nostra ment; i si sabem en què tenim realment ocupats els nostres pensaments, podrem aprendre a gestionar-los i focalitzar-los cap a accions més eficients, la qual cosa ens portarà a uns hàbits més sans i confor-maran un caràcter més afable i potser, només potser, podrem definir el nostre destí.Aquestes reflexions sobre l’eficiència personal poden ser útils a moltes persones en una situ-ació laboral complexa, quan les energies nega-tives es poden apoderar d’un mateix. Ja sabem que les coses en aquesta vida no passen perquè sí. Hem d’aprendre a adonar-nos de les moltes coses importants que ens envolten, a saber pa-rar i reflexionar sobre com fem les coses i veure per on se’ns escapa el temps, per on se’ns escapa l’energia, i així poder establir un ordre.Un bon pla d’actuacions ha de permetre que no se’ns escapi el temps, que no ens quedem sense energies; en definitiva, que no se’ns en vagi aquesta vida sense gaudir-la al màxim.

Efi ciència personalJosep Mouriño / Cap dels Serveis Ocupacionals

És molt útil observar quins són els nostres hàbits perquè ens permetrà canviar o modular les nostres accions


Una de les funcions del Col·legi en el seu doble paper de col·laboració amb l’Administració pública i de defensa i ordenament de la professió, és la d’analitzar i estudiar tota la normativa que estigui en fase d’elaboració per part de l’Administració estatal, autonòmica o local; i, en conseqüència, donar-hi la seva opinió.El que anomenem un esborrany de normativa és un text normatiu de qual-sevol grau o un document administratiu sense valor normatiu que, amb la denominació d’avantprojecte, projecte o qualsevol altra, normalment es remet directament al Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalu-nya amb la finalitat de rebre al·legacions. A vegades el document es troba en fase d’informació pública. En aquest cas, es presenten al·legacions en-cara que no hi hagi una sol·licitud expressa per part de l’Administració.La capacitat actual de generar nova normativa per part de les administra-cions és bastant elevada. L’indicador de l’any 2009 ens diu que el Col·legi va estudiar un total de 43 projectes normatius, entre estatals, autonòmics i locals.Quan des de l’Àrea Professional s’estudia l’esborrany de normativa a con-sulta, es fa des de dues perspectives: la jurídica (atribucions, competències, etc.) i la tècnica, en funció de la temàtica concreta de la futura normativa. Sobretot per realitzar aquesta anàlisi tècnica és molt convenient comptar amb la participació d’enginyers experts en la matèria. Per això, la Comis-sió d’Acció Professional ha aprovat la creació del Registre d’Enginyers, obert a tots aquells col·legiats amb interès per participar en el procés d’elaboració d’al·legacions o comentaris als textos normatius que fa el Col·legi.Qualsevol enginyer associat/col·legiat que ho sol·liciti formalment pot for-mar part del Registre. La inscripció s’haurà de fer per especialitats segons l’àmbit de coneixement del col·legiat. En funció de la tipologia d’esborranys de normativa a consulta rebuts o informats des de l’Àrea Professional en els darrers anys, hem elaborat un llistat de 23 especialitats. El procés s’inicia quan l’Àrea Professional estudia l’esborrany de norma-tiva a consulta i l’envia als enginyers inscrits en el Registre en l’especialitat que tingui una relació més directe amb el tema de l’esborrany. Amb les propostes d’al·legacions rebudes s’elabora un document únic que, prèvia l’aprovació pel membre de Junta responsable de la resposta, es remet a l’Administració autora de l’esborrany i a tots els enginyers que hagin enviat les seves propostes d’al·legacions dins dels terminis indicats. El procés finalitza quan la normativa surt publicada. Aleshores, l’Àrea Professional fa un informe comparatiu amb les al·legacions acceptades i no acceptades, s’envia als enginyers que hi han participat i es publica a la part privada del web del Col·legi.

Per a més informació: www.eic.cat / Exercir / Normativa a consulta

S’obre la participació en el procés d’elaboració d’al·legacions i comentaris als projectes normatius

M. Isabel Castillejo Garnés / Directora de l’Àrea Professional del COEIC

La Comissió d’Acció Professional ha aprovat la creació del Registre d’Enginyers, obert a tots aquells col·legiats amb interès per par-ticipar en el procés d’elaboració d’al·legacions o comentaris als textos normatius que fa el Col·legi

2010201020102010201020102010201020102010201020102010201020102010201020102010201020102010

RESOLUCIÓ VCP/775/2010, de 19 de març, per la qual es dóna publicitat a les subvencions d’import igual o superior a 3.000 euros concedides per les unitats direc-tives adscrites al Departament de la Vicepresidència, entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre de 2009................. 23107

AGÈNCIA CATALANA DE COOPERACIÓAL DESENVOLUPAMENT

RESOLUCIÓ VCP/770/2010, de 16 de març, per la qual s’aproven i es fan públiques les bases reguladores per a la concessió de subvencions destinades a impulsar projectes a iniciativa dels ens locals que tinguin com a objectius la sensibilització i difusió en l’àmbit de la solidaritat internacional, la cooperació al desenvolupa-ment i les relacions nord-sud, dirigida a la ciutadania del seu territori i s’obre la convocatòria pública per a la presentació de sol·licituds per a l’any 2010...................... 23114

ORDRE IRP/157/2010, de 22 de març, per la qual s’estableixen les bases reguladores de 16 beques de col·laboració en tasques de planificació, avaluació, catalogació i estudi per a diverses unitats orgàniques del Departament d’Interior, Relacions Institucionals iParticipació, i s’obre convocatòria per a l’any 2010...... 23127

articles

74 MARÇ/ABRIL2010

Des que van aparèixer a mitjans dels anys 80 els fons d’inversió, s’han consolidat com a productes alternatius als dipòsits i a la inversió directa en valors. Una àmplia gamma, una gestió professionalitzada i determinats avantatges fi scals han comportat que més de cinc milions de partícips confi ïn part del seu patrimoni en aquests productes.Aquest any 2010 es donen unes circumstàncies òptimes per-què la indústria de fons d’inversió creixi, tant en nombre de partícips com en patrimoni: tipus d’interès baixos, valoracions ajustades, repunt de la infl ació, i fi scalitat favorable dels fons davant d’altres opcions d’estalvi/inversió. En aquest sentit cal recordar, per exemple, que els traspassos entre fons no tributen, la qual cosa provoca un diferiment en el pagament d’impostos fi ns al moment del reemborsament efectiu.En general, els fons d’inversió permeten controlar els riscos, gràcies a la diversifi cació en diferents actius que afavoreixen la compensació de resultats positius i negatius. No obstant això, no es pot excloure la possibilitat de patir pèrdues (a excepció d’alguns fons garantits), ja que el capital està in-vertit en valors, els preus dels quals oscil·len en funció de l’evolució dels mercats fi nancers. En conseqüència, l’inversor ha d’analitzar fi ns a quin punt està disposat a assumir la pos-sibilitat que el seu patrimoni disminueixi.

Davant de la multitud de variables que defi neixen cada fons d’inversió, es fa imprescindible que l’inversor exigeixi un asses-sorament independent i professional, tant en el moment de se-leccionar els fons que integraran la seva cartera d’inversió com, posteriorment, durant el seguiment i l’adaptació de la cartera a la conjuntura dels mercats o als nous objectius com a inversor.Hi ha dos elements que poden ajudar a l’inversor a tenir una idea més aproximada del risc que incorpora un determinat fons: la volatilitat i la durada.La volatilitat ens indica si històricament els valors liquidatius del fons han experimentat variacions importants, o si han evolucionat

de manera estable. A curt termini, un fons més volàtil té més risc perquè és difícil preveure si el valor liquidatiu pujarà o baixarà.La durada (o termini mitjà de venciment) permet estimar com variaran els preus dels actius de renda fi xa davant de variacions dels tipus d’interès. Quan els tipus pugen, els títols de renda fi xa en la cartera del fons perden valor, ja que la demanda es trasllada a les noves emissions que ofereixen interessos superiors. I al con-trari si els tipus baixen. Aquest efecte és més reduït per a títols a curt termini, ja que en el moment que vencin podrà utilitzar-se el capital per adquirir títols amb tipus d’interès actuals.També és molt important conèixer la composició de la cartera i la vocació inversora del fons, ja que permet fer-se una idea del risc que s’assumeix. En general:

• La inversió en renda variable suposa més risc que la inversió en renda fi xa, però en aquesta també es poden produir pèr-dues, i l’inversor ha de ser conscient d’aquest fet.

• Alguns fons inverteixen parcialment o totalment en títols de renda fi xa que incorporen un risc de crèdit o contrapart (és la possibilitat que l’emissor no pugui fer front als seus pagaments). En aquests casos és interessant conèixer la qualitat del crèdit de l’emissor, a través de la qualifi cació que realitzen entitats especi-alitzades (agències de rating).

• La inversió en valors de països emergents porta un altre risc addicional (risc de país) que recull la possibilitat que es-deveniments polítics, econòmics i socials del país afectin les inversions que s’hi mantenen.

• La inversió en actius expressats en monedes diferents a l’euro implica un risc, denominat risc de divisa, derivat de les fl uctuacions dels tipus de canvi.

• Els fons que inverteixen en instruments fi nancers derivats (futurs, opcions, etc.) poden incorporar un risc superior per les característiques intrínseques d’aquests productes. No obstant això, alguns fons utilitzen els derivats principalment amb la fi nalitat de disminuir els riscos de la cartera (cobertura).

Un dels avantatges dels fons d’inversió és la tipologia tan variada que ofereixen, de manera que és possible trobar productes adequats a qualsevol perfi l inversor, des dels més conservadors als més disposats a assumir riscos. Tenint en compte aquesta pluralitat, abans de subscriure un fons con-cret és fonamental rebre un bon assessorament.

Selecció de fons d’inversió: la necessitat de l’assessorament

Òscar Sanchez / Cap d’Estalvi

volem +

76 MARÇ/ABRIL2010

“En l’educació tradicional no t’ensenyen

gaires coses sobre la imatge personal i

corporativa i penso que, sobretot a la feina,

hem de saber com comportar-nos i com

tenir una bona imatge. En el meu cas, el

fet d’haver assistit a tots els tallers que ha

donat l’Andrea Vilallonga m’ha servit per

confi rmar algunes idees que tenia sobre el

meu comportament quan parlo amb algú.

I és que, en moltes ocasions, algun gest

o actitud determinada es pot interpretar

fàcilment com quelcom poc adient. A més,

els tallers m’han servit per saber com he de

vestir a la feina i com actuar amb discreció

en segons quins casos.”

M. Carmen Iglesias

nº col·legiada 6.480

Enginyera industrial /

Ajut a administració

en l’Àrea Acció Social

de l’Ajuntament de

Barcelona

En el marc del nou programa d’activitats lúdiques Viu l’Associació!, aquest primer trimestre de l’any s’han reprès els tallers

d’imatge personal fets per l’assessora d’imatge personal i corporativa Andrea Vilallonga. En concret, se n’han realitzat tres de diferents, els quals van despertar un gran interès entre els enginyers i enginyeres. El primer va ser el taller d’imatge personal, en què es va ensenyar als assistents a treure el màxim partit de la seva imatge personal i en el qual se’ls va ajudar a corregir i reeducar la manera de vestir, amb la utilització correcta de la roba i els complements. Segons va explicar Vilallonga, “és important conèixer la silueta del nostre cos i la nostra cara per aprendre a potenciar les parts positives i dis-minuir les negatives”.El segon taller va ser el de saber estar, que va

servir per ensenyar les habilitats socials per sentir-nos segurs en qualsevol lloc, moment i ocasió. Tal com va afi rmar l’Andrea, “el fet de saber estar ens aporta seguretat i, a la vegada, un valor afegit a la nostra imatge externa”. Algunes de les qüestions que s’hi van tractar van ser la salutació, el comportament més adequat en les rebudes i els acomiadaments, l’etiqueta a la taula i les regles del saber vestir.L’altre taller va girar entorn del visatgisme i l’automaquillatge. I és que, segons Vilallonga, “un maquillatge i un pentinat adequat són indispensables a l’hora de destacar les faccions”. Alguns dels temes que s’hi van tractar van ser la importància de la imatge que transmetem, les claus per potenciar la nostra cara a través del cabell i el maquillatge, els colors que més ens afavoreixen o les pautes per maquillar-se bé.

VIU L’ASSOCIACIÓ

L’OPINIÓ D’UNA ENGINYERA


Cada dijous, durant els mesos de gener i febrer, es van realitzar, un cop més, els tallers de conversa en anglès, dirigits a

tots aquells enginyers amb un nivell mitjà o simi-lar al First. El curs, que va anar a càrrec de Ramon Codina, va ajudar els assistents a perdre la ver-gonya i practicar l’anglès de manera més fluïda, utilitzant tòpics actuals i situacions quotidianes. El Ramon es va fixar tres objectius per a aquest taller: incrementar la confiança en un mateix i en els seus coneixements de l’anglès, adquirir una major fluïdesa en el maneig de l’idioma per tal d’evitar interrupcions en la comunicació, i millorar en l’àrea de comprensió i producció oral. Per aconseguir tots aquests objectius, es va seguir una metodologia segons la qual cada sessió estava estructurada d’una ma-nera pràctica, des de visualitzar una pel·lícula i crear debats divertits, fins a recrear escenes de la vida quotidiana tipus jocs de rol.En aquesta ocasió, hi van assistir disset persones, la majoria de les quals van insistir a repetir més endavant aquest taller. De fet, a causa de l’èxit de convocatòria, ja s’està treballant per organitzar una nova edició de cara al proper mes de maig. Al febrer i al març, durant tots els dilluns, un altre curs que va tenir força èxit va ser el de “Reforça la memòria jugant al bridge”. En total, nou parelles, amb l’ajuda del professor Joan Criu, van apren-dre a jugar a aquest joc de cartes anglès amb el qual s’exercita la memòria. Segons va explicar aquest professor, “quan se’ns oblida alguna cosa, normalment ens resignem a pensar que és cosa

de l’edat i esperem asseguts fins que el nom d’aquell actor, polític o futbolista torna a la nos-tra ment”. No obstant això, tal com afirma Criu, “la memòria és una funció del sistema nerviós que pot ser entrenada, i no hi ha res millor per fer-ho que jugar a cartes”.A banda, el 17 de març es va fer el curs “Introducció a la borsa i noves maneres d’invertir”, l’objectiu del qual era explicar als assistents d’una manera molt amena les diferents formes que tenen per invertir. Segons s’hi va posar de manifest, invertir en borsa és una activitat apassionant que pot generar molts beneficis, però sense el coneixement necessari pot ser molt arriscat.

Fotografia corresponent al grup de persones que van participar en el curs “Reforça la memòria jugant al bridge”.

A través de situacions quo-tidianes, durant els mesos de gener i febrer, un grup d’enginyers van participar

en els tallers de converses en anglès.

Òscar Maronda / Redacció

volem +

78 MARÇ/ABRIL2010

El 15 de març es va fer al Col·legi un tast d’olis per explicar les diferents qualitats que hi ha d’olis d’oliva i la seva repercussió

positiva en la salut De fet, Catalunya gaudeix del reconeixement internacional del millor oli d’oliva, per la qual cosa és important conèixer-lo tant des del punt de vista tècnic com gustatiu, en espe-cial, les seves cinc denominacions d’origen. Així, Pilar Pardell, secretària del Consell Regulador i tastadora professional, es va encarregar de fer l’explicació tècnica. I Joan-Enric Vidiella, tècnic en l’art del tast, va coordinar l’acte i va fer el resum històric.La sessió es va desenvolupar com si fos una degustació professional amb les corresponents copes de tast blaves especials per a oli i donant la possibilitat a cadascun dels assistents d’omplir la seva fi txa. Tots ells, en total una quarantena, van ser obsequiats amb un cistellet amb cinc botelles d’un quart de litre de les denominacions d’origen de Catalunya, per cortesia del Consell Regulador.D’altra banda, el mes de març s’ha donat el tret de

sortida a la segona edició dels Campionats Espor-tius Intercol·legials que, un any més, es fa entre el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el d’Economistes de Catalunya, el d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, i el de Far-macèutics de Barcelona, amb l’objectiu d’establir més vincles entre els col·legis professionals a través de l’esport.Enguany, la segona edició d’aquests Campionats va arrencar amb la competició de tennis taula, ce-lebrada el 7 de març al Poliesportiu Reina Elisenda, un torneig que es va fer per equips com si d’una lliga se’n tractés. Al fi nal, la victòria va ser per al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, els quatre jugadors del qual van fer un bon partit des d’un principi. En el segon lloc de la classifi cació va quedar el Col·legi de Farmacèutics; en tercer lloc, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona; i, en última posició, el Col·legi d’Economistes de Catalunya.Els Campionats Esportius Intercol·legials es perllonguen fi ns al mes de juny. La pròxima cita és a l’abril, entre els dies 9 i 11, amb el torneig de pàdel, que se celebra al Club Ciudad Diagonal d’Esplugues de Llobregat. Els campionats següents són: el de futbol sala, del 12 d’abril al 28 de maig al Club Gèminis de l’Hospitalet de Llobregat; una cursa atlètica el 24 d’abril oberta també a familiars i amics dels col·legiats; el campionat de tennis entre els dies 7 i 9 de maig, al centre municipal Barce-lona Tennis Olímpic de la Vall d’Hebron; i, per últim, el de golf, el 28 de maig, al Real Club de Golf El Prat.

Fotografi a de tots els equips dels diferents col·legis professionals que van participar en el Campionat de Tennis Taula.

El tast d’olis que es va fer el 15 de març va tenir un gran èxit de participació,

tal com es pot veure en la imatge.

VIU L’ASSOCIACIÓ


Com ja és tradicional i des de fa trenta-nou anys, la Comissió d’Esports de l’Associació d’Enginyers Industrials de

Catalunya va celebrar, l’11 de febrer, la Nit de l’Esport a l’Auditori Pompeu Fabra de la nostra seu social. En aquesta nit es van lliurar els trofeus dels guanyadors de tots els campionats d’esports de la passada edició del 2009. La cessió dels trofeus la van fer les entitats següents: La Mútua dels En-ginyers, la Caixa d’Enginyers, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana de Tennis Taula, la Federació Catalana de Tennis, el Club Tennis Barcino i el F.C. Barcelona.En aquesta ocasió, els guanyadors del Campionat de Tennis van ser els següents: Alejandro Rey-Stollé (individuals masculins open), Alejandro Rey-Stollé (individuals veterans), Francesc Costa (individu-als veterans sènior B), Ferran Ruiz (individuals veterans sènior C), Pedro Hernández (individuals veterans sènior D), Juan Antonio Peña (individuals veterans sènior E), Joan Torné (individuals vete-rans sènior F), i Pedro Hernández del Santo i Juan Antonio Peña (dobles masculins).Pel que fa al Campionat de Dòmino dels Enginyers Industrials, els guanyadors van ser: Josep Miquel Tort Roca i Isidro Luísa Nieva Andrés (Lliga Cam-pions), i Miquel Garcia Vestit i Conchita Ortega López (Copa Sotscampions).En el Campionat de Bridge, els campions van ser Lluís Olivé Claramunt i Sindi Franco-González.Quant al Campionat d’Esquaix, en la categoria A, el campió va ser Christian Serarols, i el tercer clas-sificat Alejandro Rey-Stollé. I, en la categoria B, el campió va ser Ignacio Elburgo.

En el Campionat de Petanca per parelles, els cam-pions van ser Ramon Altadill i Remei Manresa, i el Primer Premi de Consolació va ser per a Consuelo Pérez i Natàlia Antunez.D’altra banda, els campions del Campionat de Botifarra van ser Xavier Permanyer i Susanna Permanyer.Per últim, en el Campionat de Tennis Taula, en la Divisió d’Honor, el màxim guardó se’l va endur Alba Prades Dòria, mentre que en la Primera Divisió el campió va ser Víctor Vidiella.Després de lliurar tots aquests premis, en l’acte es va fer menció a Francesc Segalés, en reconeixement a la seva tasca dins del Grup de Muntanyisme, i també a Joan Julià, per la seva destacada labor en el Grup de Cicloturisme. L’acte va finalitzar amb un petit refrigeri a la sala social del Col·legi, on premiats i familiars van poder parlar dels campionats del 2009 i dels següents, els del 2010, una data prou significativa ja que se ce-lebraran els quaranta anys d’aquest esdeveniment tan emblemàtic del Col·legi.

Un dels moments del lliurament de premis.

A l’acte també van assistir alguns familiars de les persones que foren premiades.

volem +

MARÇ/ABRIL201080

Nous descobriments sobre l’interior de Tità

Els investigadors han determinat la distribució de materials de l’interior de

Tità, la lluna més gran de Saturn i la segona més gran del sistema solar,

després de seguir amb precisió els vols rasants de la sonda Cassini de

la Nasa. Tot apunta que el seu interior ha sigut massa fred i estàtic per

poder separar en capes diferenciades el gel i la roca. La troballa serveix

per aclarir que Tità ha sofert una evolució diferent respecte a la dels

planetes interiors, com ara la Terra o altres llunes gelades, com és el cas

de Ganímedes, l’interior de la qual s’ha anat dividint en diferents capes.

Per Bob Pappalardo, membre del Projecte Científi c de la missió Cassini,

ha afi rmat que aquests resultats són essencials per comprendre la història

de les llunes del sistema solar exterior i el lloc que ocupa Tità en el rang

dels satèl·lits gelats del nostre sistema solar. Així, segons s’ha revelat ara,

l’interior de la Lluna és com una espècie de sorbet de gelat replet de roques que probablement mai s’hagin escalfat per sobre

d’una temperatura relativament tèbia. Només els 500 km més propers a la superfície estan compostos per gel amb absència

total de roques, i és a més profunditats on el gel i la roca es mantenen barrejats.

http://www.astroseti.org/noticia_3706_una_mezcla_hielo_roca_forma_interior_titan.htm

EL MICROOH!NES

WWWEBS

Portal web de caire informatiu

i divulgatiu sobre el món local

a Catalunya. Es pot trobar

informació ordenada en

diferents àrees temàtiques: ens

locals; electoral; cooperació

local; assistència i règim jurídic,

i informació general.

ENTRETENIMENTSEndevinalla (Núm. 202)Pregunten a l’Adriana:—Quants anys tens?

I ella respon:—Abans d’ahir tenia 19 i l’any que ve en compliré 22.

És possible, això?

SOLUCIÓ GENER/FEBRER

Endevinalla xinesa

Perquè són molts més.

Problemes extrets de mensa.es

WWW.MUNICAT.NET

WWW.CITADINES.COM

Especialitzats en hotels

apartaments arreu del món des

de fa més de vint anys. El web

disposa d’un cercador des del

qual es pot fer la reserva, ofertes

promocionals, novetats i la

possibilitat de subscriure’s a un

e-newsletter.


Once upon a time...

...un lloc on tots els éssers humans eren nens:

nens de totes les edats, creadors d’imaginació i

ansiosos per escoltar històries, contes i cançons.

Però un lloc on la imaginació no té fronteres per

als idiomes i, de sobte, català-anglès / anglès-

català es converteixen en un mateix idioma.

En el darrer programa de Viu l’Associació!

et proposem aquesta activitat que permet

l’aprenentatge i la comprensió de l’anglès a

través de contes i cançons. Es tracta d’un curs

participatiu i estimulador de la creativitat, adaptat

a l’edat dels alumnes i als seus coneixements

previs de la llengua anglesa. Aquest primer curs

està pensat per a nens i nenes que ja tinguin

alguns coneixements d’anglès. Es treballarà amb

contes d’arreu del món i amb alguns originals,

amb històries basades en la realitat i amb altres

de fantàstiques. També es cantaran cançons.

Contar contes és una tradició que ve de lluny. I és

una bona manera de fer que els nens aprenguin

a escoltar i augmentin el seu vocabulari i el seu

coneixement del món real. També estimula la seva

imaginació i els permet desenvolupar la fantasia.

És, per tant, una excel·lent eina per aprendre una

llengua, i permet avançar en el seu coneixement

d’una manera divertida i agradable.

Des de l’Associació/Col·legi creiem que és

indispensable apostar pel futur internacional dels

més petits, i per això també hem preparat unes

colònies d’estiu amb anglès.

Aprenem divertint-nos!

LA TEMPTACIÓ

CONTACONTES EN ANGLÈS

On: Pl. Ramon Berenguer, 1, 1r

Barcelona

Tel. 933 192 304

Quan: Dissabte 15 de maig,

d’11.00 a 13.00 h

Quant: 7 euros

Colònies en anglès: del 28 de juny a l’11 de juliol. Inscripcions fins

al 30 de maig. Tel. 932 097 715.

Natàlia Garcia / Màrqueting i publicitat del COEIC

volem +

82 MARÇ/ABRIL2010

NOVES TECNOLOGIES

PÀGINES

El Mobile World Congress arriba cada any a

Barcelona carregat de novetats. Enguany, una de

les grans sorpreses del certamen va venir de la mà

de la multinacional Microsoft. El terratinent dels

sistemes operatius per a PC (on Windows mana

en nou de cada deu ordinadors) perd posicions en

picat en la telefonia mòbil en favor de companyies

que acaben d’arribar al sector com Google i Apple.

La seva quota de mercat ha caigut a la quarta

posició, amb un 7,9% de la quota amb Windows

Mobile. En canvi, Apple, que només té un telèfon,

l’iPhone, té un 17%. I Android, el sistema de

Google, compta ja amb una 3,5% del mercat.

Veient la gran pèrdua de terreny en un dels negocis

amb més potencial per a les pròximes dècades, els

mòbils intel·ligents i els dispositius amb connexió

a Internet, Microsoft ha decidit reinventar-se. La

fi rma fundada per Bill Gates va presentar durant

el congrés mundial de telefonia mòbil el seu últim

projecte: el Windows Phone 7 Series.

Microsoft no vol cavalcar sola en aquesta aventura.

La multinacional s’ha obert a col·laborar amb

tot aquell que tingui alguna cosa a dir en aquest

negoci i que no es digui ni Apple, ni Google,

ni tingui un sistema operatiu per al mòbil com

és el cas de la fi nlandesa Nokia amb Symbian.

De moment, les fi rmes LG, Samsung, HTC, HP,

Dell, Garmin-Asus i Sony-Ericsson dissenyaran

terminals preparats per portar en les seves tripes

el nou software de Microsoft que, entre altres

coses, creuarà amb el mòbil les experiències online

de la consola X-Box i el seu ventall de jocs i la

plataforma de vídeo i música Zune.

MICROSOFT CANVIA D’ESTRATÈGIA EN EL MÒBIL

Concentrándose en los extremos: análisis integrado de los costes ABC y la rentabilidad de la empresa: clientes, productos y servicios

La ingeniería industrial: organización y atribuciones

Autors: Francesc de Paula Caminal

Badia: Josep Barceló Salleras i

Francesc Roure Fernández

Edita: Aranzadi, Cizur Menor

(Navarra), 2009

Codi: LE-4

Sinopsi: En la ja clàssica divisió de

l’activitat econòmica (agricultura,

indústria i serveis), l’Enginyeria

Industrial ha estat des dels seus inicis

i al llarg dels segles XIX i XX motor,

cervell ordenador i creador permanent

de tot el sector secundari i bona part del terciari. També ha estat

la professió amb més titulats que ha dirigit tot el teixit empresarial

espanyol i es preveu que ho continuarà sent.

El lector trobarà en aquesta monografi a tota la normativa relativa

a l’organització col·legial de l’Enginyeria Industrial, fonamental

en el desenvolupament de la professió, i es podrà endinsar en el

complex camp de les atribucions professionals a través d’una

anàlisi detallada de la normativa aplicable i de la jurisprudència

dels tribunals.

Autor: Enric Teixidó Riera, Andrés

Parreño Patón i Andrés Parreño

Rabadán

Edita: Parreño, Teixidó, Llorens

& Associats, SL (Tlp Consulting),

València, 2009

Codi: 657.4 TEI

Sinopsi: Aquesta obra tracta

d’orientar els seus lectors sobre

per què les empreses han

d’adoptar nous punts de vista que

trenquin els camins tradicionals

per afrontar situacions difícils. Els autors plantegen que

una estratègia elaborada pot arribar a ser nociva si no està

sustentada per un millor coneixement dels costos. S’inclinen

pels costos ABC i BC TD-M, els quals desenvolupen en el

llibre amb nombrosos exemples. Com indica el títol del

llibre, proposen una orientació basada a concentrar-se en

els extrems de la rendibilitat, dinamitzant i reforçant els

casos positius i assenyalant els camins per invertir el sentit

dels camins negatius.


OFERTES I SERVEIS

El concessionari oficial Harley-Davidson urbà

més gran d’Europa, on trobaràs roba i com-

plements per a home, dona i nen; taller; motos

noves i d’ocasió, i tots els accessoris de la marca.

Espacio Harley-Davidson BCN és un lloc singular

on pots gaudir de la cultura de les motos més

famoses del món.

- 10% de descompte en totes les compres de

productes de botiga.

- 10% de descompte en compres d’accessoris

per a motos Harley-Davidson i Buell.

- Entrega de xec regal addicional per valor de

200 € en la compra d’una moto. (Import bescan-

viable per productes de botiga i accessoris.)

- 10% de descompte en lloguer de motos (vàlid a

partir del juny del 2010).

Si teniu una moto Harley-Davidson i vols sortir a

voltar amb les vostres màquines poseu-vos en

contacte amb [email protected]

Al Poble Espanyol pots gaudir de bona música,

espectacles en directe, cinema a l’aire lliure,

terrasses, gastronomia, artesania en viu,

exposicions d’art i altres propostes culturals en un

espai únic que et convida a sortir de la rutina diària

de la ciutat sense moure’t de Barcelona. El Poble

Espanyol és un veritable poble amb carrers per a

vianants i ple de vida, idoni per passar un dia en

bona companyia o en família.

- 10% de descompte en el carnet individual

- 10% de descompte en el carnet per a parelles

- 25% de descompte en el carnet familiar

EL TEU ESPAI HARLEY-DAVIDSON

VIU EL POBLE ESPANYOL D’UNA ALTRA MANERA

C/ Joan Güell, 207 08028 BarcelonaTel. 933 394 874www.espacioahd.com

El Poble Espanyol de BarcelonaAv. Marquès de Comillas, 1308038 BarcelonaT 935 086 300F 935 086 [email protected]

borsí

84 MARÇ/ABRIL2010

IMMOBLES

Es ven edifi ci de set pi-

sos d’obra nova a Roda

de Ter i Vic a preu d’hi-

poteca. Edifi ci sencer o

pis a pis. Ideal per a in-

versors. Hipoteca al TAE

1,66% (euribor+0,75),

sense terra. Totalment

equipat per entrar-hi a

viure (llums, electrodo-

mèstics, ascensor...).

Preu hipoteca: 959.600

€. Preu: pis a partir de

112.000 €. Tel. 686 972

384 / 677 059 027 / 935

404 051. Web: www.

promocionesdevesa.

com.

Venc casa de pedra

adossada d’obra nova

a Molló-Camprodon.

150 m2 construïts en

una parcel·la de 300 m2

totalment plana. Pàr-

quing per a dos vehi-

cles. Jardins amb vistes

espectaculars a la vall

de Camprodon. Parets

de pedra natural i tan-

caments de fusta. Cuina

rústica. Parquet, llar de

foc, quatre/cinc habita-

cions. Hipoteca consti-

tuïda. Preu: 390.000 €.

Tel. 686 972 384 / 677

059 027 / 935 404 051.

Web: www.promocio-

nesdevesa.com.

Llogo masoveria tot

l’any al Lluçanès, a 40

km de Vic. Totalment

reformada i equipada

per a vuit persones.

Tel. 938 862 440 (a

partir de les 20.00 h).

Venc ampli pis al cen-

tre de l’Eixample de

Barcelona, entre ram-

bla Catalunya i Aragó,

apte com a vivenda-

despatx. Té 135 m2,

saló menjador, cinc

dormitoris. És lluminós,

tranquil, sense reper-

cussió de trànsit i està

orientat al pati d’illa.

Per reformar. Finca rè-

gia rehabilitada. Preu:

749.500 €.

Tel. 934 519 321.

Es lloga dúplex i apar-

tament a Llançà. Cau

del Llop. Zona tranquil-

la. Impressionants

vistes al mar, cala a

200 m.

DÚPLEX: Dues habita-

cions, saló menjador,

cuina equipada, dues

terrasses i dos banys

amb dutxa.

APARTAMENT: Habi-

tació doble, saló men-

jador, cuina equipada,

terrassa i bany.

Tel. 931 937 336 (Gise-

la). A/e: llancapages@

gmail.com.

Es lloga pis al carrer

Castillejos de Barce-

lona (entre Provença

i Mallorca). De 70 m2,

primer pis, totalment

reformat i per estre-

nar. Parquet, tres ha-

bitacions, bany, cuina

equipada i menjador.

Preu: 875 €/mes (des-

peses incloses).

Tel. 654 266 235 (Ele-

na, a partir de 19.00 h).

Es lloga apartament

dúplex moblat de 60

m2, un dormitori, dos

banys, cuina, des-

pensa i amb un ampli

i lluminós saló men-

jador, situat al carrer

Ravella (al costat de

la plaça Adrià).

Tel. 933 175 904 (Ma-

riví, en horari laboral).

Es ven solar a la zona

22@ de Barcelona.

Sense inquilins. Edi-

fi cable per a quinze

vivendes de protecció

ofi cial (de 60 m2 a 120

m2) i un local comer-

cial. Existeix projecte

tècnic consensuat

amb l’Ajuntament.

Venda directa pel

propietari. Tel. 679

625 163 (José Luis

Sánchez Castellví).

Venc apartament a

Salardú de 45 m2.

Dues habitacions,

bany complet, cui-

na integrada al saló

menjador, aparca-

ment i traster. Preu:

260.000 €.

Tel. 932 372 609.

Es lloga despatx per

a dues persones (12

m2) al carrer Munta-

ner (entre Diagonal i

Travessera de Gràcia).

Serveis i despeses per

compartir. Amb aire

condicionat, nevera i

microones.

Tel. 645 193 849 (Albert).

Es lloga apartament

equipat a Calella de

Palafrugell, per set-

manes, quinzenes o

mesos. Disposa de

tres habitacions, dos

banys, menjador - sala

d’estar amb TV, cuina

equipada, balcó-

terrassa. És el segon

pis d’un bloc de tres

plantes amb impres-

sionants vistes al mar.

Disposa de pati comu-

nitari. Està situat a 200

metres de Port Pelegrí

i a cinc minuts del

centre de Calella. Preu:

juny, 490 €/setmana;

juliol, 590 €/setmana;

agost, 750 €/setmana.

Tel. 618 316 103 (tar-

des i nits).

Es lloga local per es-

trenar de 60 m2 en bai-

xos d’un edifi ci senyo-

rial reformat. Ideal per

a despatx professional.

Dotat de calefacció,

aire condicionat i bany

amb aigua calenta.

Situat al centre històric

de Terrassa i proper a

l’estació dels Ferrocar-

rils de la Generalitat;

en zona de vianants i

a la vora de l’Ajunta-

ment. Silenciós, amb

només cinc veïns, amb

llum natural i pàr-

quings a 50 m. Preu:

750 €/mes. Tel. 937

330 660. A/e: boixan-

[email protected].

Venc apartament cèn-

tric a l’Estartit, situat

en un complex d’alt

nivell, a 200 m de la

platja. Esplèndida

zona comunitària amb

piscines. Consta de

54 m2, dos dormitoris

dobles i terrassa. To-

talment equipat i mo-

blat. Bomba de calor.

En perfecte estat per

entrar a viure. Preu:

175.000 €.

Tel. 619 936 387.

Llogo casa al Port de

la Selva. Estiu 2010.

Disponible tres/quatre

setmanes. Casa mo-

derna. Parcel·la in-

dependent amb jardí.

Vistes extraordinàries.

Primera línia de mar.

Zona Far de Sarnella.

Totalment equipada

per a sis persones.

Superfície habitable de

130 m2. Tres habita-

cions, tres banys,

terrassa de 60 m2 i

garatge. Preu segons

el mes.

Tel. 932 093 065.


VEHICLES

Venc estudi de 36 m2 i

altell, d’obra nova, en

un sol ambient, situat

al carrer Pescadors, 3,

de les Cases d’Alca-

nar. Totalment equipat

(vitroceràmica, forn,

nevera, rentadora), per

entrar a viure. Cuina

office, terrassa de 5

m2 i piscina comunità-

ria. Situat al centre del

poble i a 50 m de la

platja. Preu: 78.000 €.

Tel. 646 061 801.

Venc estudi de 45 m2

construïts al carrer

Camp (al costat de

General Mitre). Refor-

mat íntegrament en un

únic ambient (abans

dues habitacions).

Cuina office i bany

impecables de disseny.

Habitació oberta al

saló amb possibilitat

de tancar-la ja que té

finestra a l’exterior.

Preu: 228.000 €.

Tel. 630 856 122.

Llogo casa unifamiliar

a Llinars del Vallès.

Consta de quatre

habitacions totes ex-

teriors, garatge, petit

jardí-pati, calefacció

de gas natural i aire

condicionat. A 8 min

de l’estació de Renfe.

Tel. 934 571 083.

Llogo casa-xalet a

Calella de Palafrugell

(El Golfet) per tempo-

rada. Equipada per a

sis persones (moblada,

roba de llits i banys,

paraments de cuina i

menjador). Té 200 m2,

quatre habitacions, tres

banys, dues terrasses,

garatge de dues pla-

ces, bicicletes, ping-

pong, ampli jardí. A 5

min de la platja i del

poble. Preu segons pe-

ríode. Tel. 676 126 470.

Llogo despatx d’ar-

quitectura i enginyeria

per compartir de 65 m2

moblat, al carrer Arísti-

des Maillol (Les Corts)

de Barcelona. Amb

tots els serveis, cale-

facció, aire condicionat

i sala de reunions. Tot

exterior. Finca amb

porter i ascensors. Ben

comunicat amb metro

(L5, L3) i autobús.

Preu: 500 €/mes. Tel.

626 229 904 (Mònica).

Venc embarcació de

vela lleugera tipus 420

amb veles, material i

carro de varada. Tel.

934 190 390 (Miguel,

de dilluns a divendres,

21.00 a 22.00 h).

Es ven veler Bavaria

350C de l’any 1992 en

perfecte estat i funcio-

nament. Eslora: 11,28;

mànega: 3,45; calat:

1,65; motor: 20. Equi-

pat amb sonda, radar,

equip de vent, GPS i

auxiliar amb fora borda.

Localització: Eivissa,

Port Esportiu.

Tel. 609 744 313.

Es lloga o es ven nau

industrial a Mollet del

Vallès de 1.060 m2

amb 2.000 m2 de

terreny. Molt ben co-

municada, a tocar dels

accessos de les auto-

pistes A-7, C-33 i C-17.

Nau aïllada, diàfana,

sense columnes. Sub-

ministraments elèctric

i d’aigua donats d’alta.

Preu lloguer: 4,3 €/m2.

Tel. 628 309 482.

Venc moto Honda

model NX-125-TRAIL

ideal per a camins i

muntanya tranquil·la. En

perfecte estat, sempre

en garatge, amb 13.000

km i matrícula de l’any

1991. Preu: 1.100 €.

Tel. 932 372 609.

Venc Audi A2, 1.4 ga-

solina, de cinc portes,

color gris platejat, ma-

trícula 7233BDL i amb

100.000 km. En bon

estat, sempre en garat-

ge i revisions en taller

oficial. Preu: 5.000 €.

Tel. 620 794 821.

Venc BMW Z4 3.0 de

265 CV. Descapotable,

de color negre, amb

30.000 km, matrícula

del maig del 2007, revi-

sat recentment i sempre

en el pàrquing. Tapisse-

ria de cuir negre, fars

de xenó, ajustament

elèctric amb memòria

als seients, seients

calefactables, alarma,

climatitzador, rentafars,

sensors de pluja, deco-

ració interior metàl·lica,

retrovisor exterior tèrmic

i abatible. Preu: 27.700

€ (oportunitat única).

Tel. 670 085 355 (Sr.

Echevarría). A/e: gusta-

[email protected].

Venc Volkswagen Golf

TDI 110 CV 25è ani-

versari de l’any 2001.

De color plata i amb

140.000 km. Impecable.

Totes les revisions en

concessionari VW. Un

únic propietari. Preu:

5.000 €.

Tel. 606 987 047.

Venc moto escúter

Yamaha Majestic 250

cc de l’any 2.000, amb

39.000 km i de color

blau. En molt bon estat,

sempre en garatge.

Preu: 1.100 €.

Tel. 649 981 889.

Venc Mitsubishi Mon-

tero 10 de cinc portes.

Motor 2.0 GDI, de 129

CV i gasolina, amb

52.000 km. Any 2003.

Revisions sempre en el

taller oficial de la marca.

Un únic propietari. Sem-

pre en pàrquing. Certi-

ficat de no-sinistralitat.

Seminou.

Tel. 649 435 967.

Venc Ford Mondeo 1.8

de 125 CV, cinc portes,

gasolina i 140.000 km.

Matriculat el desembre

del 2002. Sempre en

garatge. Cartilla de re-

visions al dia i en servei

oficial. ITV vàlida fins

al maig del 2011. Preu:

3.000 € negociables.

Tel. 677 428 560.

ALTRES

Més informació: www.arqhys.com/articulos/tunel-mancha.html

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al “Borsí”, suggerir un entreteni-ment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

Enginyeries del Món

TEXT: Òscar Maronda FOTO: www.leica-geosystems.es

El canal de la Mànega és una de les proeses d’enginye-ria més importants del segle XX. Amb una longitud de més de 50 quilòmetres i una capacitat per a 600 trens en els dos sentits que connecten cada dia en només 35 minuts Cheriton, en el comtat de Kent, i Coquelles, prop de Calais, els trens que hi transiten, que són tipus llançadora, transporten fi ns a 180 automòbils i fi ns a 28 camions.Tot i que és un projecte recent, el primer suggeriment per construir aquest túnel es remunta a l’any 1802, quan l’enginyer de mines francès Albert Mathieu-Favier en va fer una primera proposta. Des d’aleshores, es van realit-zar diversos projectes, entre els quals destaca el de la companyia Channel Tunnel, creada per l’enginyer brità-nic John Hawkshaw, que va arribar a ser autoritzat pels governs britànic i francès. Però l’any 1881 les adminis-tracions van aprovar un projecte competidor promogut per un altre enginyer, en aquest cas William Low. Un cop aprovat aquest projecte, es va iniciar la construcció del túnel, però aviat es va interrompre per qüestions militars.

Posteriorment, entre els anys 1882 i 1950, el Parlament Britànic va rebutjar deu projectes de llei del canal de la Mànega, en la majoria dels casos per raons de segure-tat nacional. No va ser fi ns a l’any 1966 que els governs britànic i francès van anunciar que perforarien el túnel amb un cost de 365 milions de lliures. Els treballs es van paralitzar el gener del 1975, després d’haver cavat dos túnels d’accés de 740 metres de longitud. Finalment, la construcció del túnel va començar el 1987. Ofi cialment, el túnel es va inaugurar el 6 de maig del 1994, un any més tard del que estava previst.Tot i així, durant molts anys, el Regne Unit es va oposar a establir aquest enllaç amb la resta d’Europa. De fet, existia durant l’era Tatcher un cert recel cap a l’obra per si aquesta unió perjudicava la independència que sem-pre havia tingut el territori britànic. I és que, per a molts anglesos, el túnel sota el Canal de la Mànega era un “invent diabòlic que els arrossegaria cap a noves invasi-ons, epidèmies i plagues del continent”.

El canal de la Mànega, la proesa d’enginyeria del segle XX

volem +

fulls dels enginyers

Documents