tenim opinió

12 GENER/FEBRER/MARÇ2011 12

Un indicador de la innovació és el nombre de patents. L’any 2009 l’Oficina Europea de Patents

rebia 1.258 sol·licituds d’Espanya, men-tre que en rebia 25.107 d’Alemanya. En la meva opinió, un factor determinant és la legislació. A Espanya, la majoria de les invencions laborals no tenen dret a remuneració complementària. En canvi, Alemanya té l’anomenada ArbEG (Llei d’invencions d’empleat), que reconeix als empleats dret a rebre compensació econòmica en totes les invencions labo-rals. Els drets inclouen des del període de remuneració (explotació de la patent) al manteniment, encara que hi hagi un cessament de relació laboral, en els casos d’insolvència empresarial i d’altres.El càlcul de la remuneració comple-mentària es fa amb unes directrius que inclouen no només les invencions labo-rals, sinó també els models d’utilitat i, fins i tot, els suggeriments de millores tècniques que no siguin registrables.La situació a Alemanya és emblemàtica i fins ara única, però ja s’estan produ-int canvis en altres països en la mateixa direcció. Així, el passat mes de juny a França es va presentar una moció per modificar la seva legislació que inclou el pagament anual de la remuneració addi-cional; prescripció cinc anys després de caducada la patent (una remuneració durant vint-i-cinc anys és un comple-ment “interessant” per a la pensió).Es podria argumentar que una llei d’aquest estil suposaria una desloca-lització de centres d’R+D+i que es traslladarien, per exemple, a la Xina. Doncs bé, si fos així es trobarien que des del febrer del 2010 la llei xinesa de patents reconeix als empleats “una remuneració raonable de no menys del 2% del benefici després d’impostos

generat per l’aplicació de la patent i el 10% de les llicències”. Una legislació d’aquest estil represen-taria un canvi en el paradigma de les relacions empleat-empresa; però no es pot continuar pensant que l’aportació

al benefici de l’empresa dels empleats, amb la seva actuació en l’aplicació del coneixement, no s’ha de retribuir en proporció al que suposa, sinó que el sou ja és suficient. Si volem més innovació, tots hi han de guanyar.Finalment, les implicacions econòmi-ques també s’observen en les balances comercials: l’any 2009, els ingressos per

royalties i rendes de la propietat imma-terial van ser de prop de 700 milions d’euros per a Espanya i de 9.900 euros per a Alemanya. Un efecte col·lateral no menyspreable es produiria, doncs, en els ingressos per recaptació de

l’IRPF. Amb els ingressos per llicèn-cies d’Alemanya i el 10% de la Xina es podrien recaptar uns 400 mili-ons, als quals caldria sumar els de les remuneracions complementàries per comercialització d’innovacions. Això és molt interessant per a Catalunya per la seva històrica aportació a la innovació. Però atès que l’article 155 de l’Estatut d’Autonomia només dóna competència executiva i no legislativa, caldrà que el Parlament espanyol aprovi una llei de patents de l’empleat per tal que el tòpic “Que inventin ells” es converteixi en “Si inventem, hi guanyem tots”.

ELS NOSTRES EXPERTS

( Gian-Lluís Ribechini Creus / Innoginyer industrial col·legiat núm. 8.553

La innovació dels enginyers:pot tenir una millor retribució?

“A Espanya la majoria de les invencions laborals no tenen dret a remuneració complementària”