fulls dels enginyers núm. 258 gener 2009

Joan Vallvé / degà del COEIC Joan Torres / president de l’AEIC

tenim opinió

4 GENER 2009

EDITORIAL

Aquest és el primer número dels Fulls dels Enginyers que correspon a l’any 2009. Començar un nou

any ens permet fer una mica de balanç del que han estat els darrers dotze mesos i, al mateix temps, plantejar-nos uns objectius per al futur.En primer lloc, volem manifestar la nos-tra satisfacció pel canvi de format de la revista; ja us n’haureu adonat. Hem volgut trobar una mida més adequada i d’acord amb les dimensions que tenen avui moltes revistes de casa nostra i de l’estranger. També hem modificat l’estructura dels continguts, i hi hem buscat una lògica i una distribució més adequada d’acord amb el que pretenem que sigui la revista. La nostra voluntat és la de mantenir la periodicitat pràcticament mensual: onze números a l’any. L’opinió dels col·legiats serà, en darrer terme, la que valorarà l’encert o no dels canvis que hi hem fet.

“Hem donat un nou format a la revista i una nova estructura de continguts. La vostra opinió serà la que valorarà l’encert o no dels canvis que hem introduït als Fulls dels Enginyers”

Una nova etapa

Després dels redissenys dels anys 90 i 2003, els Fulls dels Enginyers avancen amb els nous temps amb un canvi de format i contingut, però mantenen el seu objectiu de ser el referent de l’enginyeria industrial a Catalunya

opinio� gener OK.indd 4 19/12/08 17:05:19

En aquests moment estem a l’espera de la publicació, força temps esperada, de les ordres del Ministeri de Ciència i Innovació que estableixen l’aplicació dels estudis de Master en Enginyeria Industrial d’acord amb les directrius del Espai Europeu d’Educació Superior o procés de Bolon a. En aquest breu espai no podem fer una anàlisi completa de les aplicacions de les ordres i esperem que es pugui fer extensa-ment en en proper número de Fulls.L’any passat també va ser per a nosaltres el de la publicació del monogràfic sobre l’aigua que duia per títol L’aigua: un fre per al desenvolupament?. L’oportunitat de presentar-lo, el febrer del 2008, en uns moments en què Catalunya es trobava amb el greu problema de la sequera, ens va permetre formular propostes de tipus tècnic que permetin garantir en el futur el subministrament d’aigua.També durant el darrer any es va presen-tar L’Observatori de la Competitivitat, el juny del 2008, document en el qual s’analitzava el grau de competitivitat de les indústries catalanes des d’una perspectiva tècnica. Ha estat un primer estudi que tindrà con-tinuïtat en els anys vinents.Amb un caràcter més intern i en el marc de l’Associació i el Col·legi hem establert el servei d’emprenedoria: Enginova, que té com a finalitat orientar aquells companys que vulguin desenvolupar la seva professió

mitjançant la creació d’una empresa.Comencem l’any 2009 amb la voluntat de continuar servint a tot el col·lectiu d’enginyers i que tots plegats puguem seguir aportant a la societat els nostres coneixements i les nostres capacitats.

“L’any 2008 que hem deixat enrera ha estat el de la publicació del monogràfic titulat ‘L’aigua: un fre per al desenvolupament?’, el primer Observatori de la Competitivitat i els serveis d’emprenedoria Enginova. Comencem l’any 2009 amb la voluntat de continuar servint a tot el col·lectiu d’enginyers”

y

creo

FULLS dels ENGINYERS 5

LA COLUMNAAntoni Bassas

periodista

A Catalunya falten més de 12.500 engi-nyers si ens compa-rem amb la UE. Per lluitar contra aquesta dinàmica, les conse-lleries d’Universitats, Governació, Edu-cació i Acció Social han posat en marxa el Pla Enginycat.

És una llàstima que els partits polítics de Catalunya amb rep-resentació al Congrés de Madrid no acon-segueixin el consens en una qüestió tan important per al nostre territori com els Pressupostos Generals de l’Estat.

SONÒMETRE

La desunió catalana davant dels Pressupostos Generals de l’Estat

La Generalitat impulsa el Pla Enginycat

SONA BÉ

El líder que busca Catalunya ets tu

A graeixo al Col•legi d’Enginyers In-dustrials l’oportunitat que em dóna de saludar-vos avui que aquesta re-

vista estrena format. Voldria aprofitar l’ocasió per compartir amb vosaltres el meu estat d’ànim: el de la raonable confiança en el futur de Catalunya. Potser us sobtarà que un peri-odista escrigui en aquests termes, i jo mateix em sento una mica fora de focus, però el futur del país ens interessa a tots i el seu debat no és ex-clusiva de ningú. Aquests són els nostres temps i ens toca protagonitzar-los.Crec que estem passant per una etapa de difusió generalitzada de desànim. No hi ha article ni entrevista que no contingui un amarg diagnòstic de la nostra reali-tat. Alguns d’aquests diagnòstics són de bona fe, a vegades pensats des de la nos-tàlgia d’un temps que, en el fons, també va conèixer les seves misèries. D’altres, descaradament interessats, escrits per prescriptors professionals de pessimisme. No dic que no tinguin raons, però refuso que tinguin tota la raó, i sobretot afirmo que el diagnòstic per si sol no cura. Valors com l’esforç, el talent, la capacitat de treballar en equip, la creativitat, esti-mar el que es fa, aquelles coses que fins i tot fa una mica de vergonya de parlar

en públic, tot això continua sent útil per progressar. I d’això, Catalunya no n’està mancada. No es tracta de ser optimistes, sinó de ser justos. Amb aquest esperit hem treballat el meu equip i jo durant les catorze temporades que hem tingut el privilegi de dirigir-nos al país cada matí des de la ràdio. I la gent ens ha seguit.Observem-nos amb calma: més de mitja humanitat no pot obrir l’aixeta de la dutxa i tenir la seguretat que en sortirà aigua i, a més, calenta. Per no parlar-vos de la sort de viure en un país amb un sistema universal de salut. O sigui que, quan ens

llevem, no estem en crisi, sinó en un dels móns menys dolents possibles.Igualment, molts dels problemes de Catalunya són els derivats de la global-ització: crisi financera i econòmica, allau immigriatòria, deslocalització, superi-oritat cultural anglosaxona. Tot això ens passa perquè som a la màquina del tren de la vuitena potència econòmica mun-dial. La crisi de lideratge polític i social que patim és generalitzada. Acabo de tornar dels Estats Units, on la victòria d’Obama s’ha rebut en candeletes. En el nostre cas tot és més greu, és veritat, perquè som políticament i cultural més fràgils. I no tenim un sistema comunicatiu nacional únic, sinó la juxtaposició del nostre sistema amb el d’uns mass media espanyols que sovint ens presenten com un problema. I si no reaccionem, al final ens creurem la seva mentida i viurem en l’autoodi. Però ara no podem arronsar-nos. Ni per nosaltres, ni pels nostres fills. I per-què, en termes històrics, Catalunya ha guanyat. Teníem tots els números per desaparèixer i aquí estem. No som la història d’una raresa, sinó la història d’una victòria de la llibertat i la cultura que podem oferir al món. Un victòria inacabada, perquè les societats sempre estan per fer.

GRINYOLA!


creo

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

6 GENER 2009

L’ opinió pública es troba perplexa davant la proposta de la CNE d’apujar el preu de l’electricitat

un 30% i es pregunta com és això pos-sible. El Govern central, que és qui fixa les tarifes, diu que no en farà cas. El ciutadà es pregunta qui té raó. L’informe de la CNE aplica una metodologia establerta per llei i, any rere any, el Govern consi-dera que els costos de la CNE suposarien uns incre-ments de tarifa que serien socialment i políticament inassolibles. D’aquesta manera s’ha engreixat un dèficit tarifari i tots els consumidors debem al sistema elèctric més de 14.000 milions d’euros. L’escenari més pro-bable és que l’increment de tarifa que el

Govern aprovi per al 2009 farà arribar el dèficit a 20.000 milions. S’està creant una bombolla elèctrica que pot arribar a explotar. A més, l’any 2009 és molt sin-gular perquè, a partir del juliol, només es podran acollir a tarifa els consumidors amb una potència contractada inferior a

15 kW, que disposaran de l’anomenada tarifa de l’últim recurs (TUR) que suposarà el 30% de la demanda elèctrica. La resta dels consumidors hauran de contractar el subministrament en el mer-cat liberalitzat. Per als consumidors que podran optar per les TUR, això rep-resentarà un increment molt fort de la tarifa. També pot passar que el Govern decideixi continuar augmentant el dèficit tarifari o forçar les elèctriques a subven-cionar les TUR. La resta de consumidors, bàsicament indústria i serveis, es veuran

sotmesos a un molt fort increment del preu de l’energia. Aquesta situació no s’ha produït de cop ni per casualitat i fa temps que es coneixen quins són els principals pro-blemes del

sistema elèctric espanyol: 1) creixement de la demanda cobert per les energies renovables, sobretot l’eòlica; 2) fortes sub-vencions a la solar fotovoltaica que no aporta res a la cobertura; 3) com que les renovables no són gestionables, es neces-sita construir cicles combinats; 4) cost del gas natural lligat al preu del petroli; 5) sistema marginalista en què les centrals fixen els preus dels cicles combinats; 6) beneficis extraordinaris, segons el Govern, de les tecnologies inframarginals, nucle-ars i hidràuliques; 7) dèbil interconnexió amb el resta d’Europa; 8) no previsible nova generació hidroelèctrica i nuclear i dificultat a la renovació de les llicèn-cies d’explotació de nuclears; 9) risc de col∙lapse financer del sector si no es resol aviat el dèficit tarifari; 10) la indústria del país, dins d’una situació econòmica i financera tan complicada com l’actual, pot sofrir els efectes del fort encariment dels costos de l’energia elèctrica l’any 2009 i dels següents. No ens podem permetre ajornar per més temps les reformes del sistema elèctric i, per això, dins d’aquest entorn tan com-plicat es considera que, en primer lloc, és urgent replantejar el model elèctric del país per diversificar les tecnologies de generació d’energia elèctrica, ara concen-trades en els cicles combinats i l’eòlica. En segon lloc, cal accelerar els temps de construcció per tal de disposar de noves interconnexions elèctriques a 400 kV amb França i amb altres tècniques que les soterrades i en corrent continu. Per últim, cal replantejar els senyals econòmics dins del model d’assignació de costos del mer-cat liberalitzat per tal que les tecnologies inframarginals, nuclears i hidràuliques siguin d’utilitat en un context en què la indústria pugui ser competitiva en un mercat global, sense que el sector elèctric hi surti perjudicat.

“La bombolla del dèficit pot explotar. Els consumidors debem 14.000 milions d’euros al sistema elèctric i enguany la xifra augmentarà”

El dèficit i les tarifes elèct iquesr

“No ens podem permetre ajornar per més temps les reformes del sistema elèctric diversificant les tecnologies de generació d’energia”

Jordi Dolader / president de la Comissió d’Energia dels EIC i exconseller de la CNE


creo


Hi ha moments en la història dels pobles en què es defineixen les qüestions centrals que afecten de ma-nera decisiva el seu futur. Aquest és el cas d’aquestes

pròximes setmanes, en què coincidiran la fase final de les ne-gociacions per aprovar un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes, i les últimes deliberacions del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.

En el moment d’escriure aquestes notes no es coneix el desen-llaç d’ambdues qüestions i, per tant, és possible no encertar la prognosi. Amb aquesta excepció, la meva aposta, avui, és que tant l’acord sobre el sistema de finançament com la resolució del Tribunal Constitucional seran positius per a Catalunya, i el nostre país disposarà, aviat, dels instruments necessaris per a-

frontar el futur amb les màximes garanties d’èxit col·lectiu, tot i la crisi econòmica que ens afecta de manera tan seriosa.En efecte, i a pesar de la visió pessimista d’algunes forces polí-tiques que així amaguen, potser, el seu ocult desig que les coses vagin malament per facilitar el seu accés de nou al govern de la Generalitat, crec que la sentència del Tribunal Constitucional res-pectarà els aspectes essencials del nostre Estatut, i es limitarà, en

el pitjor dels casos, a interpretar alguns del articles més controvertits , però sense posar en qüestió ni la seva constitucionalitat ni el seu sentit bàsic.I abans s’haurà aprovat un nou sistema de fi-nançament, amb data de 2008, encara que amb retard, situació que ha provocat a Cata-lunya moltes crítiques a la lentitud negocia-dora del govern central. És cert que l’Estatut estableix que l’acord s’hauria d’haver produït abans de finals del mes d’agost del 2008 i, en certa manera, el fet de no haver-lo aprovat encara comporta un incompliment estatutari. Això no obstant, aquest és de grau menor, so-bretot si l’acord es tanca dins de l’any 2008.

Amb retard o sense, el que és important, però, és que el nou sistema de finançament s’aprovi, corregint totes les deficièn-cies de l’actual, negociat entre un govern del PP a Espanya i de CIU a Catalunya, i situï l’Hisenda catalana en el nivell de recursos que precisa per atendre les necessitats dels catalans i catalanes en aquest decisiu començament de segle.

Del conjunt d’elements que implica aquesta mesura, un cop passats diversos mesos de la seva aplicació, es poden indicar les conclusions següents:

En primer lloc, la reducció de les emissions en òxids de nitro-gen és d’un 4%, i de PM10 un 3,5%. Això es deu tant a la disminució de la velocitat com a la reducció de la congestió, amb una intensitat de trànsit equivalent a la dels sis primers mesos dels anys 2007 i 2008.En segon lloc, la reducció en el consum de combustibles s’estima en un 3,7%, com també la reducció en l’emissió de CO2 en un 3,7%. Així mateix, la millora en els nivells de la qualitat de l’aire per als òxids de nitrogen superen reduccions del 5-7%; i per als

PM10 se situen entorn del 2-4%, amb reduccions en certs dies per sobre del 8-10%. La millora de la qualitat de l’aire se centra essencialment sobre les zones pròximes als eixos viaris, com ho confirmen les mesures experimentals de les estacions de la XVPCA del Departament de Medi Ambient i Habitatge.Quant a la zona d’intrarondes, els resultats són limitats, d’acord amb el que s’esperava, amb reduccions de l’1% per als òxids de nitrogen, i inferior per a la resta de contaminants. Igualment, la mesura ha implicat una reducció del soroll en les zones pròximes a les vies de circulació.Per últim, ha significat una millora de les condicions de circu-lació, així com de les condicions de seguretat, amb una clara disminució del nombre d’accidents.

Finançament i EstatutJosep Maria Sala / vocal de la Junta dels EIC i membre del Consell Nacional del PSC

De què ha servit circular a 80 km/h pels voltants de Barcelona?José María Baldasano / catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la UPC i membre de la Comissió de Medi Ambient


creo

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

8 GENER2009

PARLEM-NE

El III Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana (EiCC) es va celebrar els passats dies 4, 5 i 6

de desembre a la Universitat de les Illes Balears, a Palma. Es van reunir pro-fessionals de diverses especialitats de l’enginyeria. El Congrés va tenir lloc per afermar la vo-luntat d’arribar als diversos territoris de la nostra parla i per aprofundir sobre el paper actual de l’enginyeria amb relació a la tecnologia, el territori i la societat. Es van presentar ponències sobre: en-ginyeria i infrae-structures; enginyeria i empresa; estudis d’enginyeria; enginye-ria biomèdica, salut i qualitat de vida; experiències en la creació d’empreses spin-off; enginyeria, innovació i societat de la informació; eng-inyeria, comerç i indústria aeroportuària; tecnologia, indústria i entorn; enginyeria i societat; producció, territori i societat en la gestió forestal.També hi van haver, entre d’altres, les conferències plenàries següents: “El gran eix FERRMED: locomotora de desenvo-lupament econòmic europeu”, per Joan Amorós, secretari general de FERRMED; “El desenvolupament de les tecnologies mèdiques a Catalunya: oportunitats de futur”, per Ramon Maspons, de la Se-cretaria d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat;“Paradigma dels cinquanta-un anys de l’Espai: gran contribució de l’enginyeria”, per Andreu Ripoll, vicepresident de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i mem-bre de l’Agència Espacial Europea; “La construcció naval als Països Catalans a la baixa Edat Mitjana. Una resposta tecnològica a unes necessitats mercan-tils”, per Antoni Riera, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans.

Anne Beykirch,Secretària del Congrés EICC

III Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana (EiCC)

Durant els darrers quinze anys hem viscut una època de gran creixement que ningú hagués

estat capaç d’anticipar fa vint-i-cinc o trenta anys. És indubtable que aquest creixement ha permès assolir, en termes generals, uns nivells de riquesa i benestar que han situat el nostre país en un lloc destacat entre el grup de països del primer món. En una part important, aquest creixement ha estat basat en un model no sostenible i amb una forta component especulativa molt centrada en els sectors

Continuar pel camí del creixement i aug-ment del benestar ens obliga a ajustar el nostre model econòmic posant èmfasi i impulsant activitats innovadores, amb ele-vat valor afegit i amb capacitat d’obrir-se a la resta del món. Els valors que faciliten

mètode, l’esforç i la capacitat creativa. Com a col·lectiu, l’enginyer es mou bé en aquest cultiu i és per aquesta raó que crec que a l’enginyeria en general li arriba un període de protagonisme després d’una certa època d’obscurantisme quant a posicions

En aquest context, el Col·legi d’Enginyers ha considerat oportú la posada en marxa del programa Enginova, dirigit a donar suport a iniciatives emprenedores promogudes per enginyers de qual-sevol especialització, i amb un nivell d’experiència contrastada. Aquest projecte té la seva gènesi en la constatació de l’èxit obtingut pel programa desenvolupat

de Barcelona, amb un brillant historial després de dos anys d’existència, i amb la mateixa

-inova. Es tracta d’una iniciativa que complementa d’altres

ja existents des de fa anys, majoritària-ment liderades per escoles de negocis, universitats i institucions empresarials, prin-cipalment dirigides a activitats de caràcter

-tribuir a la consolidació d’un ecosistema format per diferents inicitives que donin suport a iniciatives tecnològiques amb

El COEIC pot contribuir de manera sig-

del concurs dels seus membres i empre-

projectes ha de contribuir a la consoli-dació de la missió del Col·legi en aquesta nova etapa, aixi com a una aproximació a un col·lectiu de professionals amb una edat entorn dels trenta o quaranta anys i, per tant, amb força interès per reforçar l’estructura social del Col·legi.Els principals reptes per aconseguir que aquest programa tingui èxit seran: captar projectes interessants; aconseguir la complicitat d’empreses referents en el

seu sector a Catalunya, com és el cas de l’energia, infraestruc-

tures, medi ambient i TIC; establir una adequada col·laboració pluri-

disciplinària amb alltres organ-

itzacions i entitats.

“L’enginyer industrial encaixa en els valors d’innovació, valor afegit i obertura internacional que poden impulsar l’economia”

Robert Gili / president de la Comissió de Política Industrial dels EIC i soci d’Alta Partners

Emprenedoria i enginyeria

ELS NOSTRES EXPERTS


Durant l’any 2007 la demanda d’energia elèctrica a Espanya va arribar a 276.849 GWh amb un

creixement del 3,1% respecte al 2006. En aquest període les centrals nuclears van aportar 55.102 GWh; és a dir, un 20% de la demanda. Les tres centrals nuclears ubicades a Catalunya van generar 20.916 GWh, que representa un 52% de la pro-ducció neta total en el nostre territori i un 44,3% de la demanda total de Catalunya que va ascendir a 47.226 GWh.En el període gener-octubre del 2008 la producció de les centrals nuclears va ser de 49.564 GWh, amb un increment del 8,5% respecte al mateix període del 2007, cosa que representa el 21% en la

cobertura de la demanda total del mateix període. És a dir, i amb independència d’alguns incidents més importants per la seva repercussió social que pels seus efectes reals, les centrals nuclears continuen com-portant-se d’una manera excel·lent amb un factor de disponibilitat del 89,3%, un dels mi-llors en l’àmbit mundial.Amb relació al parc de centrals nuclears, durant l’any 2009 s’hauran de prendre decisions importants sobre dos temes que actualment estan oberts: la ubicació del magatzem temporal centralizat de combustible gastat i la renovació de la llicència d’operació a la central de Santa Maria de Garonya, dels quals parlarem en pròxims articles.

José María García Casasnovas / vocal de la Comissió d’Energia

La Declaració de Bolonya ha estat signada per quaranta-sis països. Serem un dels darrers països a

completar-ne la implantació. Els canvis més importants afecten a l’estructura dels plans d’estudi i a la nova unitat de mesura utilitzada.

GRAUS I MÀSTERSA l’Estat espanyol es va decidir que els graus serien de quatre anys i els màsters d’un o dos anys, a criteri de cada univer-sitat. Aquest és el problema més greu per a la titulació d’Enginyeria Industrial, ja que a la resta de països s’ha optat pels graus de tres anys i els màsters de dos anys que, de fet, és tal com ho tenim ara. Aquesta estructura ha originat fortes pressions, principalment sobre el tema de les atribucions per part dels col·lectius professionals afectats. A hores d’ara s’està pendent que el Mi-

nisteri publiqui les directrius sobre els màsters amb atribucions, entre elles les del Màster en Enginyeria Industrial. En funció del document definitiu publicat podem tenir problemes.Una altra qüestió estructural és la pèrdua de visualització del Màster pels estudi-ants de batxillerat. La seva preocupació immediata serà obtenir un títol de Grau, deixant de tenir la visió de conjunt de la carrera d’Enginyeria Industrial.

ELS CRÈDITSLa nova unitat de mesura dels plans està basada en les hores de feina que comporta per a l’estudiant (ECTS). S’ha fet una interpre-tació de la Declaració que proposa aplicar canvis metodològics en l’ensenyament per tal de mesurar el treball de l’estudiant. S’han introduït elements, no descrits en la Declaració, que obstaculitzen la feina tant al professorat com als estudiants. Els estudiants

rebran una càrrega important de treballs, individuals i en equip, que afegeixen com-plexitat a la seva tasca, sense que estigui clar que comporti un augment de les capacitats adquirides per l’estudiant.

Amb un augment de recursos dedi-cats a la universitat es podrien superar algunes d’aquestes dificultats. Malaura-dament no hi ha un pla de finançament que acompanyi la implantació de les directrius de Bolonya. Els nous plans no parteixen, al meu entendre, d’una bona base per a la seva implantació.

Anna Maria Coves / vocal de la Junta dels EIC i professora de l’ETSEIB

“L’estudiant s’ocuparà primer d’aconseguir el títol de Grau i pot perdre així la visió de la carrera d’Enginyeria Industrial en conjunt”

Els perills de Bolonya

L’energia nuclear avui


creo

FEM-NE CINC CÈNTIMS

tenim opinió

10 GENER 2009

La crisi sistèmica i el canvi climàticSantiago Montero / vocal de la Junta dels EIC i membre de la Societat Catalana d’Economia

Ens manca perpectiva històrica per jutjar la crisi actual, però el fenomen financer va lligat a

aspectes tècnologics que fa necessària la veu dels enginyers. Entenem que la crisi és deguda a tres factors funamen-tals: financer, esgotament de recursos i canvi climàtic. El financer engloba molts aspectes que tenen un origen comú: el manteniment de tipus d´interès baixos durant massa temps i la manca de regu-lació. L’esgotament de recursos és un factor emergent que solament es valora per les seves interaccions amb els mercats de futurs, però que esdevindrà fonamen-tal a mitjà termini. El canvi climàtic, que no és considerat com a factor de la crisi i que és negat per una part de l’opinió, és el tercer element que serà necessari per dis-senyar la teràpia de sortida.

PRoBLEMA fInAnCEREl problema subprime, que esclatà l’agost del 2007, fou el catalitzador del canvi de fase en el cicle econòmic. La diferència amb altres canvis és que el d’ara és més fort a causa de l’excessiva durada del període alcista. Durada propiciada pels bancs centrals, pressionats per tothom, a mantenir els tipus baixos, cosa que afa-vorí la creació de molta oferta monetària. A més, la desregulació financera promo-guda pels polìtics neocons ha augmentat aquesta oferta a través de derivats, com la titulització del deute. Tot això ha durat

des del 1980 fins al 2007 quan reventaren les subprimes. Això produí un augment de l’oferta monetària, l’increment de la rotació del diner i un increïble palan-quejament financer. Per què no ha anat acompanyat de la inflació corresponent?

ELS CICLES EConòMICSRecordem la teoria dels cicles. Tallem per l’inici de la recuperació. S’ha passat per molt temps d’escassa inversió i consum. En aquest lapse s’han acumulat oportu-nitats tècniques i comercials de negoci no

satisfetes perquè ningú no inverteix. Quan el sistema financer s’ha sanejat i baixa tipus, els emprenedors inverteixen en els negocis més segurs. Com que tenen un alt grau d´èxit, repeteixen però en activitats menys segures. Els consumidors tenen treball i demanen préstecs per comprar a termini. El creixement d’activitat fa que hi hagi el que nosaltres diríem “frega-ments” i els economistes, tensions en els preus. Tothom posa unes dècimes de més a cada canvi de tarifa; és a dir, s’apuja la inflació. La inflació, l’esgotament d’idees i els riscos creixents produeixen fallides. Els clàssics recepten pujar els tipus tan bon punt l’indicador de l’IPC avisa del reescalfament per desincentivar negocis o consums arriscats. No sempre es pot. Gov-erns, consumidors i empresaris sempre volen “festa” i tipus baixos. De vegades els bancs centrals es deixen influir, no pugen

tipus a temps i ve el crash. La garrotada arriba quan per ignòrancia, com el 1929, o per raons especials com ara es mantenen els tipus baixos massa temps.

PER qUÈ no S’hAn APUjAT TIPUS A TEMPS?El 2005 el món tenia dos senyals contra-dictoris. Hi havia inversions poc racionals, com hotels submarins a Dubai, amb baixes taxes de retorn. En canvi la inflació mesurada era baixa. El món va preferir creure’s les baixes xifres d’inflació. Era

“El catalitzador de la crisi va ser l’explosió del problema de les subprime l’agost del 2007. La diferència és que la crisi actual és més forta per la durada excessiva del període alcista anterior”

“L’esgotament de recursos és un factor emergent que només es valora per les seves interaccions amb el mercat de futurs, però que esdevindrà fonamental a mitjà termini”


creo


real l’IPC mesurat? Com sortia un IPC tan baix amb creixements tan per sota de l’oferta monetària?

CAUSES DE L’EMMASCARAMEnT DE LA InfLACIóSimplificant, la teoria de creació de diner diu que el creixement de l’oferta monetària hauria de ser la suma del PIB més la productivitat i la inflació (sense palanquejament i canvi de la velocitat de circulació). Tot i que la productivitat ha crescut, no surt una inflació aparent tan

“Governs, consumidors i empresaris sempre volen ‘festa’ i tipus d’interès baixos. El crash arriba quan els bancs centrals es deixen influir i no pugen els tipus a temps”

baixa. Paul Fabra ho ha descrit amb pre-cisió. Entenem que cinc grans factors han distorsionat la mesura de la inflació.

1. Desregulació neoliberal. El libera-lisme és cert. Com més competència millor reassignació de recurssos. Però compte amb els mercats que, per raons tècniques, d’equitat, seguretat o sime-tria d’informació, s’han de regular. Per exemple, els derivats financers. Han fet créixer el PIB. Però el circulant afegit el dirigien banquers de negocis de Lon-


tenim opinió

12 GENER 2009

dres i Nova York que, de pas, s’enriquien molt. Els nous rics consumien productes sofisticats, per exemple béns arrel (casas, terrenys, art, joies, vaixells) o borsa, que queden fora de l’IPC. La inflació d’actius no queda recollida per l’IPC.

2. Globalització del treball i del com-erç. Això ha reduït costos i ha baixat els preus dels productes industrials. Els acords aranzelaris han mantigut baixos els preus agrícoles. Però els preus finals encara han pujat una mica. És a dir: els

beneficiaris són els gestors globals. Els IPC del primer món són baixos, men-tre la tecnoestructura s’ha integrat entre els rics que han creat la inflació d’actius abans esmentada.

3. Transport barat. El baix preu de l’energia ha ajudat a la globalització. A més ha permès que els productes agrí-coles es globalitzin. Això ha fet abaixar els preus en origen però no al consum. Es repeteix la idea del punt 1 i 2.

4. Increment de productivitat gràcies a les TIC. Això és bo i es pot compensar amb l’increment d’oferta monetària. Però s’ha de mesurar curosament en el balanç final.

5. Errors de mesura d´inflació. Els desviaments anteriors es mesuren en un ambient propici a reduir la xifra resultant. Tots els implicats, especialment politics i empresaris, espitgen a la baixa.

CREIxEMEnT MALALTíS I ExPLoSIóTot l´anterior ha produït una situ-ació molt estranya. Són molts anys de creixement alt, especulació salvatge i desequilibris socials descontrolats. L’exsecretari de treball Raich deìa el 1995 que es reduïa la classe mitjana, que era la que pagava impostos. Es trencà la progressivitat fiscal a tot arreu. Els mitjans d’informació feien propa-ganda neoliberal i anunciaven el progrés econòmic indefinit. Eren els temps de l’“exuberància irracional” i el “fi de la història” i els paradissos fiscals. Però ple de bombolles que esclataven de tant en tant: caixes americanes, Long Term Capital, bombolla tecnològica, etc. Tot això ho ha explicat molt bé Paul Krug-man. L’explosió era inevitable. Ara és temps de sanejar, en particular de “desa-palancar” les finances.

ESGoTAMEnT DE RECURSoSAquest article va dirigit a enginyers. No cal que expliqui el problema, essencial-ment energètic, mundial. Malthus es va avançar massa i el Club de Roma tampoc encertà el timing. Però a principis del segle XXI sembla que el creixement humà i la incorporació de nous països al consum comencen a esgotar els recursos.El principal problema serà l’energètic i el seu derivat de l’aigua. S’haurà d’atacar per tres costats: reduir demanda, tro-bar tècniques sostenibles i reordenar l’oferta. Els dos derrers tenen lligam

FEM-NE CINC CÈNTIMS La crisi sistèmica i el canvi climàtic

Wall Street, la seu de la borsa de nova York, ha estat un dels epicentres del sisme econòmic i financer internacional



amb el problema del canvi climàtic que veurem al següent apartat.També hi ha tensions en els metalls que disfressen els preus per l’especulació en el mercat de futurs. Però si hi ha especulació és precisament perquè els mercats ensumen escassetat. Tampoc gastarem gaire temps en la producció agrícola. S’abandonarà la dèria de produir etanol o olis vegetals per reduir el problema energètic, però restarà un problema seriós d’abastament.

CAnvI CLIMÀTICDes que el 1903 Arrenius va establir el model climàtic del nostre planeta, no hi ha discussió sobre léfecte regu-lador que fa la dilució de gasos défecte hivernacle en les radiacions calòriques d’entrada i sortida del planeta. L’explicació sobre les glaciacions, que s’atribueix a l’impacte d’asteroides i l’acció dels bacteris, amb el canvi corres-ponent d’anhídrid carbònic, ha estat validada per les anàlisis de les capes de gel de l’Antàrtida.Certs comentaristes, especialment del

gremi al servei dels petroliers, diuen que no hi ha evidència científica. Els pobres pensen que les lleis físiques, com la de radiació de Stefan-Bolzmann, són teo-ries tan discutibles com les empíriques que empren les ciències socials. Però en ambients seriosos hi ha total acord en què la crema de combustibles fòssils pro-dueix un canvi climàtic de conseqüències difícils de preveure. Part de l’emigració subsahariana és la primera entrega. Les pròximes seran un creixement intermedi de temperatures, molt perillós en el nos-tre paral·lel, i una possible alteració del corrent del Golf a causa de la pèrdua de gel de les aigües àrtiques. TERÀPIA PER AL fUTURUn altre dia parlarem de la teràpia. Exigirà una visió completa del problema. La pretensió d’avui és solament que els enginyers tinguem una visió de l’aspecte financer. Enginyers i economistes haurem de treballar junts. Símposaran algunes idees: a) Econòmicament, el liberalisme tindrà el seu

lloc, però anirem cap a la social democràcia. b) S’estalviaran recursos naturals. S’acabarà el consum d’“usar i llençar” i tornarà el “sabater recosidor”. c) Es reutilitzaran recursos. Els ender-rocs i aparells vells seran desballestats i reaprofitats. d) Vindrà un govern mundial per a certs temes o, almenys, floriran regulacions d’abast mundial. e) S’establirà un lideratge compartit, si bé no sabem els pesos dels diferents països en el futur. f) Millorarà la distribució de riquesa, cosa que té a veure amb Keynes i Marx.Com arribarà aquest nou ordre mundial? Quins passos es faran en aquesta direc-ció? Qui donarà idees per a tot això? Quan trigarem a posar-nos dácord? No ho sabem. Però sí sabem una cosa. O es resolen positivament aquestes preguntes o tindrà raó Stefan Hopkins quan diu que si volem conservar l’espècie humana hem de conquerir l’Espai i establir vida a altres planetes.

“A principis del segle XXI sembla que el creixement humà i la incorporació de nous països al consum comencen a esgotar els recursos. El principal problema serà l’energètic i el seu derivat de l’aigua”

Segons l’autor, el canvi climàtic és un dels factors que entrarà amb més empenta en l’equació de l’economia mundial durant els pròxims anys


“La bona vida depèn d’un mateix!”L’últim llibre de l’economista i escriptor Àlex Rovira, La bona vida, està sent un èxit en aquests temps que no es parla de res més que de crisi. En castellà ja va per la tercera edició i en català per la segona. Rovira assegura que la bona vida habita en nosaltres mateixos i que és conseqüència dels actes i les decisions del dia a dia.

calidoscopi TEXT: Lorena Farràs Pérez FOTO: Isabel Marquès


Economista, empresari, consultor, professor, conferenciant internacional i també escriptor. Àlex Rovira no té temps per avorrir-se. Tot i això, assegura que compagina perfectament totes les activitats que realitza i que gaudeix fent cada una d’elles. “De fet, pagaria per fer-les i no ho dic per dir; els que em coneixen ho saben”, afirma.Llicenciat en Empresarials i amb un MBA d’ESADE, Rovira creu que “és un pensament infantil pensar que una persona només és una cosa a la vida; tots hauríem d’intentar desenvo-lupar diferents vessants creatius”. Ell es va llançar ja fa uns anys a l’apassionant món de l’escriptura i el seu últim llibre, La bona vida, està sent un gran èxit. “En castellà ja va per la tercera edició i en català per la segona”, explica.“La bona vida és una conversa amb un amic en què dic que la vida és una actitud, que la bona vida depèn d’un mateix per-què aquesta neix de dins a fora”, afirma Rovira. El llibre ens ensenya que cal lluitar per tenir una bona vida, que aquesta depèn de les decisions i actes que prenem i realitzem durant el dia a dia. L’escriptor també explica en el llibre que “la vida

té moltes lectures i no cal quedar-se amb la més tòxica”, s’ha d’encarar la vida positivament.És justament aquesta actitud positiva davant la vida el motiu pel qual el llibre està sent un èxit en aquests temps de crisi. “La veritat és que l’editor va tenir molta vista, perquè arran de l’èxit dels meus articles a El País va tenir la idea de publicar un llibre de reflexions en veu alta, que no consells o receptes, sobre la vida. Quan vaig començar a escriure (l’abril del 2008) la crisi no era tan notòria com ara, però quan va sortir al mer-cat, al setembre, ja estàvem en plena crisi”.L’autor ja està treballant amb dos projectes nous: un llibre més empresarial i una novel·la, gènere en què s’estrenarà per primera vegada. Rovira és un gran escriptor, però també un apassionat lector. “De jove, m’agradava anar als parcs a llegir i va ser així com vaig conèixer els jardins de la Tamarita”, indret on va tenir lloc l’entrevista i la sessió fotogràfica. Ara ja casat i amb tres fills, reconeix que alguna vegada encara s’escapa a llegir a algun parc, tot i que no li fa falta perquè afirma viure rodejat de natura, que li encanta.


El somni d’una aficióNomés hi falten el públic i els jugadors. El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona tornarà a jugar a casa de veritat després de més d’una dècada d’exili a l’Estadi Olímpic Lluís Companys a causa de l’abandó forçat de l’estadi de Sarrià. La nova llar de l’afició perica serà un estadi de primera divisió, amb capacitat per a aproximadament 40.000 espectadors i un disseny funcionalista, que recorda l’arquitectura dels millors estadis britànics, pensat en exclusiva per gaudir del futbol.Hem visitat el futur camp de l’Espanyol de la mà d’Alfonso Fuertes, de l’empresa FCC, enginyer industrial col·legiat, gerent de la UTE constructora durant bona part del l’obra i director del projecte executiu de l’estadi, perquè ens expliqui la gestació d’un edifici que acollirà les il·lusions d’un club històric com el blanc-i-blau.

TEXT: Josep Ramon Torné FOTO: BCN Imatgeprojecte

16 GENER 2009GENER 2009

projecte OK.indd 16 19/12/08 17:15:56

creo

Enginyeria per gaudir del futbol

El nou estadi del RCD Espanyol

FULLS dels ENGINYERS 17FULLS dels ENGINYERS

projecte OK.indd 17 19/12/08 17:16:04

La nova llar de l’afició perica recorda l’encant dels camps britànics. La forma rectangular de les grades, la coberta que abasta tot l’estadi, la proximitat del públic al terreny de joc i l’efecte de pressió sobre el camp que crea l’alçària de les bigues, que concentra l’enfocament dels espectadors cap al joc, dóna al nou estadi de l’Espanyol un aire proper a catedrals del futbol anglès com Anfield Road, Stamford Bridge o Old Trafford. Jugadors i aficionats al futbol saben que aquestes característiques donen un avantatge important a l’equip que juga a casa ja que es crea un ambient molt fort, lluny de la fredor d’estadis com l’Olímpic Lluís Companys que, amb l’afegit de la pista d’atletisme, allunya el públic dels seus ídols

ESTIL BRITÀNIC

L’estadi es troba en una fase de construcció tan avançada que ja fa mesos que és visible des de l’au-

tovia A-2, que passa a tocar de l’imponent estructura, just entre els termes municipals de Cornellà i el Prat de Llobregat. Però on ara s’alça l’estadi que aviat acollirà els som-nis de l’afició blanc-i-blava, fa uns anys hi passava un meandre del riu Llobregat, que es va desviar per construir-hi el cinturó del Litoral. L’estadi es troba a sobre de l’antiga llera del riu, per això una de les primeres accions de la constructora del camp va anar encaminada a evitar esvorancs. “L’excavació es va iniciar a principis del 2006. Es van buidar cinc metres de pro-funditat a la zona que hauria de ser el terreny de joc i es va tornar a farcir colo-cant geomalles a cada metre. Seria una pena que l’Espanyol tingués un estadi de primera, però que el terreny on es juga a futbol no estés en condicions”, explica l’enginyer industrial col·legiat Alfonso Fuertes, de l’empresa FCC, gerent de la UTE constructora i que ha viscut gairebé tot el procés del projecte executiu en pri-mer pla.La construcció del recinte esportiu s’ha portat a terme a través d’una unió temporal d’empreses (UTE) entre FCC Construcción i Copisa. L’adjudicació de l’obra es va produir a princips del 2005 i des de llavors es treballa sobre els 35.000 metres quadrats de solar que va adqui-rir el club. Sobre aquest terreny, s’hi han edificat més de 80.000 metres quadrats d’estructura, que comprèn la primera grada i els accessos, que es troben un nivell per sobre del carrer; una planta

La construcció del recinte esportiu s’ha portat a terme a través d’una UTE entre FCC Construc-ción i Copisa

projecte

18 GENER 2009

projecte OK.indd 18 19/12/08 17:16:12

intermèdia on s’ubicaran les llotges privades i els seients VIP i que tindrà el perímetre recobert de cristall; una grada superior també perimetral que flota sobre la línia de llotges; i una coberta que aixoplugarà 92,5% dels espectadors, deixant al descobert només una part de les localitats dels còrners.

UN ESTADI FUNCIONALTota aquesta estructura estarà cimentada sobre 2.000 pilons prefabricats de 22 metres de llargària. “Teníem un termini de temps molt just per realitzar l’obra –comenta Alfonso Fuertes– i per això se’ns va acudir de fer les grades prefabricades. A més, les bastides que recolzaven sobre

la construcció de les jàsseres de la coberta ocupaven tota la zona de la graderia baixa de l’estadi i això ha fet que aquesta es muntés al final”.El resultat és un estadi molt funcional, de formes rectangulars, elegant i econòmic,

pensat únicament per gaudir del futbol (ja que no s’hi preveu la celebració d’altres espectacles esportius) i amb una magnífica visibilitat des de totes les localitats del camp. “És un estadi d’estil típicament britànic”, recalca Fuertes. Per no oblidar l’emotivitat que es relaciona amb l’estadi d’un club com l’Espanyol, s’ha fet una concessió al disseny recobrint una part de la façana exterior amb bandes de cristalls amb els colors blanc i blau representatius del club.La mà dels despatxos Reid Fenwick Aso-ciados de Madrid i Gasulla Arquitectura i Gestió de Barcelona ha contribuït a donar aquesta imatge al camp. A banda, l’enginyeria d’estructura ha anat a càrrec de l’equip de l’enginyer industrial Manuel

García Cabrera, d’Indus, i l’enginyeria d’instal·lacions ha recaigut en PGI Grup, de Girona. Per últim, l’arquitecte Joan Tussell ha estat el nexe de coordinació d’aquests equips amb el RCD Espanyol, i Carlos Sánchez, també enginyer industrial

El nou estadi de l’Espanyol tindrà una capacitat de 40.000 espectadors i més del 90% de les localitats estaran cobertes

La coberta de l’estadi ocuparà una superfície de 17.000 metres quadrats i una part estarà recoberta de plaques solars fotovoltàiques


projecte OK.indd 19 19/12/08 17:16:17

col·legiat, de FCC, ha culminat el procés de construcció com a gerent, després de la jubilació de Fuertes.A la part més superior de l’estadi es troba la coberta, de forma rectangular i que cobrirà els dos laterals i els gols del camp, deixant només al descobert les cantonades. Se suporta sobre vuit pilars de dos metres de diàmetre i bigues de ferro triangulat, amb perfils curts. Les jàsseres semblen flo-tar al voltant de l’estadi i, en una ostentació estructural, cobreixen 200 metres de llum al lateral i 160 als gols. En total, la coberta forma una superfície de 17.000 metres qua-drats. Just a sota de la coberta, a la part més alta del camp, hi haurà situades les cabines de vigilància de l’estadi i les habilitades pels mitjans de comunicació. Per treure un rendiment afegit a aquesta estructura, el club ha sol·licitat la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques que recobreixin part de la coberta. En principi, l’energia generada tindrà usos comercials, ja que la majoria de partits es juguen de nit i no es podria aprofi-tar l’electricitat per il·luminar el camp.

D’altra banda, la zona intermèdia entre els accessos al camp i les grades està domi-nada per una combinació entre espais diàfans i els serveis comuns com els bars i lavabos i dóna una gran sensació d’ampli-tud. Per últim, a peu de camp es trobarà la zona de vestidors, les dutxes, el gimnàs i les instal·lacions que els jugadors, com a autèntics protagonistes de l’espectacle, necessiten tenir a prop per preparar el partit.

MES ENLLÀ DEL FUTBOLAvui en dia, els clubs de futbol saben que no es pot rendibilitzar una estructura d’aquesta magnitud jugant un partit cada dues setmanes i, quan construeixen un camp nou, aprofiten aquest coneixe-ment. L’Espanyol ha previst una sèrie de zones comunes al voltant del terreny de joc on es podran celebrar conferències i tot tipus d’actes socials.En aquests moments, s’estan acabant de col·locar les cadires a les grades i falta posar la gespa sobre el terreny de joc. La constructora té previst lliurar les claus

Alfonso Fuertes, enginyer industrial, associat/col·legiat número 2.929, gerent de la UTE constructora durant bona part del l’obra i director del projecte executiu de l’estadi, ens va guiar durant la visita al nou estadi perico. “Entre altres coses, ha estat una feina especial per a mi perquè sóc seguidor de l’Espanyol.”

projecte

20 GENER 2009

projecte OK.indd 20 19/12/08 17:16:26

aquest mateix gener al club blanc-i-blau. La fase més endarrerida és la urbanització al voltant de l’estadi, que inclourà un accés en cotxe des de la ronda Litoral i el pas d’una línia del Trambaix a llarg termini. A banda, als voltants de l’estadi, s’està edificant un centre comercial i es preveu la construcció d’un hotel com a part del projecte de reurbanització que va acordar el club amb l’Ajuntament de Cornellà. Després d’una gestació tan llarga i d’un part que segurament es farà coincidir amb un partit contra el Liverpool, només falta que els pares de la criatura decideixin un nom i bategin el nou estadi de l’Espanyol.

L’estadi estarà recobert amb bandes de cristalls blancs i blaus i té un disseny funcional i elegant. Només falta decidir-ne el nom.

La urbanització de l’entorn de l’estadi és una de les fases més endarrerides. Ara mateix s’està edificant un centre comercial i es preveu la construcció d’un hotel al costat del camp

Gol a Cornellà... o al Prat?

Una de les curiositats del nou estadi perico que ha creat més confusió és que estarà ubicat entre les localitats de Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat. El riu que dóna nom a les dues ciutats delimita clarament els termes municipals. Mentre que a la banda nord del riu es troba Cornellà, al sud s’extén el Prat. Només una petita illa pratenca es conserva al nord del Llobregat i aquest és justament el terreny on l’Espanyol està construint el seu nou estadi. L’origen d’aquesta curiositat és que, fa anys, el meandre del riu Llobregat passava uns centenars de metres més al nord, però va desviar-se cap al sud per fer-hi passar l’autovia. Una porció del Prat va quedar envoltada de carretera i de sòl de Cornellà a l’altra banda de la nova frontera natural, fins al punt que els gols es faran en poblacions diferents tot depenent de la porteria on es marquin.


TEXT: Jordi Garriga FOTO: BCN Imatge

tecnologia i empresa


tecno i empresa OK.indd 22 19/12/08 17:26:41

creo

TECTRAM Enginyers,enginyers a peu de carrerEn plena àrea d’expansió de la ciutat de Gavà, l’oficina de TECTRAM ens obre les

portes per explicar-nos quina és la seva manera de fer. Es tracta d’una enginyeria

que està formada per un equip en què, novament, la joventut és una de les seves

claus de volta. La joventut, i estar a peu de carrer, en el sentit més ampli.

Els dos fundadors i socis de TECTRAM, la seva ànima, són els dos germans engi-nyers industrials Albert i Jordi Berdié Gómez, de 38 i 35 anys respectivament, i compten amb una plantilla i una xarxa de col·laboradors que suma unes nou persones. Entre aquestes, ens acompanya el també enginyer industrial i company de Jordi Berdié a l’ETSEIB Laureà Miró Bretos. Es tracta, al cap i a la fi, d’un equip ple d’empenta, d’implicació, i amb ganes de fer bé les coses i, sobretot, d’arreman-gar-se “sempre que sigui necessari”, tal com ens diu Albert Berdié.

ImplIcacIóDins l’empresa, Albert Berdié desenvo-lupa la seva activtat com a responsable tècnic, Jordi Berdié com a resposnable d’Organització, i Laureà Miró com a responsable d’Estructures. “Però aquí tot-hom fa el que faci falta a l’hora de tirar endavant els projectes”, puntualitza Jordi Berdié.Si la joventut és una de les característiques d’aquest equip d’enginyers, també ho és

la implicació de tots els components de l’empresa. “Aquí tots anem a una –relata Albert Berdié–, i més d’un client ha sorgit arran que algun dels nostres treballadors hagi passat per alguna obra nova o ens hagi dirigit a algun amic o conegut que podia necessitar els nostres serveis”.Els primers de fer la seva feina a peu de carrer són els dos germans Berdié, que van començar a tirar endavant l’empresa a base d’enganxar rètols i visitar les obres que tenien al seu entorn i on consideraven que podien donar un millor servei del que es tenia fins aleshores. Una forma directa per dur a terme una tasca comercial que s’ha demostat d’allò més efectiva per al creixement inicial de l’empresa.Com explica Albert Berdié, “quan vam començar estàvem en ple boom de la construcció. Jo i el meu germà estàvem convençuts que els constructors i pro-motors de la zona podien estar més ben atesos, de manera que vam agafar un bloc familiar que podíem considerar estàndard i vam estudiar millor tot el que feia refe-rència a enginyeria. A partir d’aquí, vam


començar la tasca de visitar obres, i vam arribar a penjar publicitat en totes les que eren al nostre abast, si calia en la mateixa tanca, i així vam fer molts i bons clients”. I tot, sempre, rere una imatge d’empresa que, diu Jordi Berdié, “sempre ha estat un factor essencial. Nosaltres sortim a vendre i, quan cal, a peu de carrer”.

De la construccIó a l’aDmInIstracIóEfectivament, TECTRAM va néixer el 2001, quan l’Albert encara estava treba-llant com a enginyer a l’Ajuntament de Sant Feliu i el Jordi era a la Nissan. “Vam començar a temps parcial –explica Jordi Berdié--, fins al 2003, quan l’empresa es va començar a consolidar i ens necessi-tava ja a tots a temps complet”. També

enginyeria de projectes· Legalitzacions d’activitats· Projectes executius· Legalitzacions d’instal·lacions· Acústics· Enginyeria d’execució· Direcció d’obra· Coordinació i execució d’obra· Enginyeria de postexecució· Eficiència energètica· Compliment normatiu· Plans d’emergència· Enginyeria mediambiental· Enginyeria legal

ELS SERVEIS DE TECTRAM

albert Berdiéresponsable tècnicAssociat/col·legiat núm. 10.071

Jordi Berdiéresponsable d’organitzacióAssociat/col·legiat núm. 13.645

laureà miróresponsable d’estructuresAssociat/col·legiat núm. 14.338

tectram enginyers

sant lluís, 59, local

08850 Gavà

www.tectram.com


24 GENER 2009


començava a créixer la plantilla i els col-laboradors, amb els quals es treballa en xarxa. “Una bona manera d’abraçar més territori”, apunta Laureà Miró.Aquesta enginyeria, doncs, va començar a créixer gràcies al creixement de la cons-trucció però, tot i així, fa uns dos anys i mig ja van observar els perills de dedi-car-se només al sector de la construcció. “Vam buscar contactes amb gestories, bufets d’advocats, corredors d’asseguran-ces, etc., i hem tancat acords amb altres tipus de professionals i sectors que han obert portes diferents. Molt petit comerç, perruqueries, bars, restaurants…”, diu Jordi Berdié. “En qualsevol cas, però, –afegeix Albert Berdié– ha estat molt positiu no tenir mandra d’especialitzar-

nos i d’entrar en la qüestió dels concursos, que obre les portes de l’Administració”. Tot plegat, però, requereix més equips pluridisciplinaris i també més coordina-ció. “A mi –remarca Laureà Miró– m’ha anat molt bé tota aquesta reorientació, ja que com que ara fem projectes integrals jo tinc més feina…”. En aquest sentit, per Albert Berdié, “la qüestió és veure com pots aprofitar-te de la crisi ubicant-te en nous sectors. El que és clar és que amb la crisi la competència pateix, i algú desapareix, però si aconse-gueixes mantenir-te, surts reforçat”.

els serveIs De tectramTECTRAM Enginyers és una empresa de consultoria i enginyeria que, creada

“Oferim un total compromís amb tots els projectes, i donem servei tant al petit emprenedor com al gran empre-sari o a l’Administració pública”albert Berdié, soci fundador i responsable tècnic

els dos fundadors i socis de tectram, la seva ànima, són els dos germans enginyers industrials albert i Jordi Berdié Gómez, de 38 i 35 anys. ens va acompanyar també laureà miró, el responsable d’estructures



l’any 2001, agrupa un sèrie de professio-nals especialistes en els diversos camps de la seva activitat.Amb la seva activitat focalitzada a Cata-lunya, els sectors pels quals treballa són molt diversos. “La nostra estructura –ens diu Jordi Berdié– ens permet oferir treballs de direcció integrada, des de pro-jectes, direcció executiva d’instal·lacions, redacció de projectes d’enginyeria especi-alitzada, estudis tècnics d’assessorament i altres projectes tant per al sector públic com privat”.Amb el seu ventall de serveis, “TECTRAM ofereix un total compromís amb tots els pro-jectes –puntualitza Jordi Berdié–, i donem

servei tant al petit emprenedor com al gran empresari o a l’Administració pública”.Així, si bé l’empresa està creixent en el sector comercial, avui poden sentir-se satis-fets d’haver realitzat el projecte de la nova biblioteca de Castelldefels, un projecte que ha estat molt important per tota la qüestió i resolució integral de l’aprofitament ener-gètic. “Hem introduït elements innovadors importants, com la geotèrmia, l’impacte solar a cada façana segons l’estació de l’any, etc.”, explica Albert Berdié.

pla emprènA TECTRAM estan molt atents a la realitat del seu entorn, i, donada la seva

“Hem observat que hi ha molt negoci nou de gent que capitalitza l’atur. Amb el Pla Emprèn oferim els nostres serveis en condicions molt favora-bles a aquest tipus d’emprenedor”

Jordi Berdié, soci fundador i responsable d’organització


26 GENER 2009


percentatge de contractes de tectram

enginyers per a l’administració

pública: 20%

20%

80%

917Projectes realitzats fins al juliol del 2008Legalitzacions d’activitats: 414

Legalitzacions d’instal·lacions: 251

Plans d’emergència: 45

Avaluacions acústiques i projectes d’insonorització: 39

Executius i direccions d’obra: 62

Estudis de compliment normatiu i assessorament tècnic: 37

Mediambientals: 28

Altres: 41

TECTRAM va començar a créixer gràcies al creixe-ment de la construcció però, tot i així, fa uns dos anys i mig ja van observar els pe-rills de dedicar-se només al sector de la construcció. Se-gons Albert Berdié, “ha estat molt positiu no tenir mandra d’especialitzar-nos i d’entrar en la qüestió dels concur-sos, que obre les portes de l’Administració”

flexibilitat i estructura, actualment poden oferir un servei nou: el Pla Emprèn. “Hem observat que hi ha molt negoci nou de gent que capitalitza l’atur –explica Jordi Berdié. Gent que s’ha quedat a l’atur però que té idees i ganes d’emprendre el seu propi projecte, gent que vol canviar de local per tenir un lloguer més barat… Tots aquests professionals necessiten enginyeria, i nosal-tres hem presentat un pla a ajuntaments i altres àmbits de l’Administració on oferim els nostres serveis en condicions molt favo-rables a aquest tipus d’emprenedor”.



“Em sento un terapeuta en una societat en crisi”

Filòsof, doctor enginyer industrial, escriptor, fundador i president de l’editorial Kairós i de l’Associació Pro Dret a Morir Dignament d’Espanya

Associat/col·legiat núm. 20.513

TEXT: Josep Ramon Torné FOTO: BCN Imatge

Salvador Pàniker

entrevista


entrevista OK.indd 28 19/12/08 17:33:07

Entre dos mónsEls ulls li vibren travessats per una mirada irònica. Una ironia que només traspuen les persones realment intel·ligents. Salvador Pàniker (Barcelona, 1927) és enginyer industrial, filòsof, escriptor, editor, activista polític... De pare indi i mare catalana, sempre entre dos móns, ha rebut la influència d’Orient i Occident en primera persona i alhora se’l considera un home de ciències i lletres. Pàniker és un personatge impossible de classificar i que compta amb una biografia intel·lectualment impressionant, però a la curta distància és afable i senzill, sense pretensions. Dóna la seva opinió amb rotunditat, no li importa quedar bé amb ningú, però no defuig el debat ni li molesta la contradicció d’idees. Ens rep en un despatx ple de llibres a la seva casa de Pedralbes per parlar de la seva darrera obra, Asimetrías: “Tracto d’explicar com mantenir-nos de peu en temps d’incertesa i complexitat”.

FULLS dels ENGINYERS 29FULLS dels ENGINYERS


creo

tracta sobre com mantenir-nos de peu en la incertesa, sobre un sòl exquisitament relati-vitzat com el que trepitgem avui.

En èpoques de progés, els filòsofs lideren la societat cercant respostes a les grans preguntes. Vostè defensa avui la filosofia sobretot com una teràpia. Se sent un filòsof en una societat en crisi?En certa manera, sí. Avui les grans cer-teses les ofereix la ciència. La filosofia tracta de preguntes que la ciència no pot respondre, tot i que crec en el diàleg permanent entre els dos camps. S’ha de buscar un pont entre les dues cultures de les quals parlava C. P. Snow, la divisió entre les humanitats i les ciències. Tenint les possibilitats de la raó esgotades en la ciència, la filosofia agafa un caràcter terapèutic, d’ensenyar a sobreviure en un context relativista.

Si vivim en una situació de “relati-visme nihilista”, com podem lluitar per defensar valors que són tan importants per a nosaltres com la democràcia o la llibertat?El concepte de valor absolut s’ha substi-tuït pel de consens. Per això democratitzo la filosofia i, fins i tot, la teologia. No hem de lluitar contra el relativisme, sinó con-viure amb ell. Sóc relativista en el sentit que cadascú ha de tenir les seves convic-cions. Com deia Habermas, en el diàleg permanent es poden arribar a establir algunes veritats provisionals, sempre fal-sables en el sentit de Popper.

Vostè ha declarat que si bé el capi-talisme subsistirà, ha arribat la fi del “fonamentalisme del mercat”. Per què pensa que la humanitat no repetirà els errors que ens han por-tat a aquesta crisi?És l’hora de la socialdemocràcia neokey-nesiana. El diner molt barat ha originat la crisi i ha quedat clar que el mercat sol no porta a l’equilibri sinó a la bombolla. Si hem tardat anys a arribar aquí, també tardarem a sortir-ne. Amb tot, les soluci-ons han de ser globals. El capitalisme, com

Després d’una carrera prolífica, quines han estat les motivacions per escriure la seva darrera obra, Asimetrías: Apuntes para sobrevivir en la era de la incertidumbre?És una recopilació del meu pensament posat al dia. En nom de les grans paraules amb majúscules –Religió, Pàtria, Història, Par-tit–, s’han comès crims. Avui aquests valors absoluts han desaparegut. El meu llibre

Salvador Pàniker considera Asimetríasla seva darrera obra, com una recopilació del seu pensament posat al dia

entrevista

30 GENER 2009


,

una forma de llibertat que és, subsistirà. Però ara els governs han d’intervenir, més amb la política fiscal que no pas monetà-ria. El marge és estret, però també és un moment interessant per les oportunitats que genera qualsevol crisi.

En alguna ocasió ha comentat que una crisi del consumisme farà rebrotar l’interès per la filosofia o l’espiritualitat. No és molt opti-mista aquesta afirmació?Els anglosaxons diuen que es donarà més el que anomenen slow life. La gran anes-tèsia social del consumisme disminuirà i deixarà marge a més llibertat interior, a una vida íntima més rica per a algunes persones. En això, la filosofia oriental hi té molt a dir, encara que avui els orientals són tan materialistes com els occidentals. Tanmateix, tampoc es pot descartar que

augmentin els nivells habituals de creti-nisme i adotzenament.

És tan llibertari en qüestions d’or-ganització social com en termes d’espiritualitat i llibertat individual?

No, en absolut. Calen institucions. Als anys seixanta la gent creia que si se supri-mien les institucions arribaria la llibertat, però el que es donaria seria el caos. Sóc llibertari pel que fa a l’interioritat. Que cadascú es faci a la carta la seva religió. Això no vol dir que els occidentals s’hagin de convertir a l’hinduisme i els orientals al cristianisme. Ens hem d’educar per la convivència i alhora deseducar-nos per recuperar l’espontaneïtat del nen, tal com predica el taoisme.

Quan parla de religió a la carta i de sistemes de valors totalment

“Pàtria, Religió o Partit... Els conceptes absoluts han desaparegut i s’han substituit per un consens sobre veritats provisionals”

Amb més d’una dotzena de llibres publicats, Salvador Pàniker és un dels filòsofs més destacats del nostre país. Malgrat tot, considera la filosofia més com una teràpia que com una cerca de les grans veritats



individuals, no apunta en direcció contrària a la cohesió social que genera uns valors compartits?No, justament la gran conquesta de la modernitat és que no cal una Església ni un Estat per mantenir la societat unida. Aquest tema està secularitzat. La mateixa espontaneïtat de l’individu porta la societat a la cohesió. Deia Mas-low que preocupar-se per l’altri, tenir empatia, no és una obligació moral sinó un simptoma de bona salut. Això s’acon-segueix a través d’una bona educació secularitzada. Diguem-li Educació per la Ciutadania si es vol.

El panteisme ecològic del que vostè ha parlat guanya adeptes com una nova fe, una sacralització del medi natural. Ens trobem davant d’una nova religió ambientalista?Hi ha una tendència espontània al pante-isme. L’ecologisme està emparentat amb això i el panteisme no és incompatible amb altres creences. Els científics tenen molta tendència al panteisme, per exem-ple. Es pot dir que sí, que s’està creant una consciència ecològica en aquest sentit.

L’existència de dogmes conservaci-onistes, d’unes veritats intocables

sobre el canvi climàtic, per exemple, no és contrària al desenvolupament científic?No, tornem a la idea del consens. Sóc més partidari del mètode científic que de la ciència, d’avançar a base de veritats falsables. La ciència tampoc permet abso-lutitzar res. Einstein no va desfer la física de Newton, sinó que la va col·locar com un cas particular de la seva mateixa teoria.

Tornant al debat de les dues cultures, vostè es considera com un home de ciències i lletres. Com es podria solu-cionar l’actual dicotomia si ja en els

El òsof indo-català filopina que la crisi econòmica pot decantar algunes persones cap a l’espiritualitat, cap a una vida menys materialista. El que els anglosaxons anomenen slow life

entrevista

32 GENER 2009


creo

plans d’estudi se separen els coneixe-ments socials dels tècnics?Això és molt lamentable. L’especialitza-ció des del batxillerat és funesta. Un jove no sap encara el que Hemingway ano-menava “les cartes que ens han repartit”. Això arriba més tard, fins i tot a partir dels trenta anys pots descobrir la teva vocació. Més encara quan se cerca cada cop més un perfil interdisciplinari. A mi mateix, per exemple, m’ha donat un gran avantatge ser enginyer industrial i filòsof.

Un generalista...Exactament. No podem ser uns primera fila en tot, uns enciclopedistes. El anglo-saxons, que són molt bons posant noms a les coses i tenen científics que són grans divulgadors, fins i tot parlen de la tercera cultura: la síntesi entre aquestes dues branques del coneixement.

“Una gran conquesta de la modernitat és que no cal una Església o un Estat per mantenir una societat cohesionada”

Potser allò més profitós seria la for-mació durant tota la vida?Jo fa molts anys que predico això. Els títols acadèmics caduquen com els productes farmacèutics. Mantenir la curiositat intel-lectual i cultivar el cervell és la millor manera de continuar jove.

Per acabar, com valora les propostes que el Govern central té a l’agenda sobre el dret a una mort digna que vostè defensa?El dret a morir dignament és un dret humà. Abans les noies anaven a avor-tar a Londres; no es tracta de caure en un turisme eutanàsic macabre que no solucionaria res. A Espanya el tema està relativament resolt perquè l’eutanàsia passiva està despenalitzada. Tard o d’hora caurà com una poma madura.

Pàniker considera lamentable la dicotomia entre ciències i lletres que ja es marca des dels plans d’estudi de batxillerat: “A mi m’ha estat molt útil ser enginyer industrial i filòsof”



De pares a fills

Des dels Fulls dels Enginyers hem volgut posar noms i cognoms, i una mica d’història, a un grup de famílies per als quals l’enginyeria industrial és un nexe que s’ha heredat de pares a fills durant tres o més generacions. Inventors, insignes enginyers municipals, líders

polítics, creadors de negocis industrials o d’escoles tècniques; avis, néts i besnéts, fills i filles, nebots o oncles, consogres i gendres… De ben segur que ens hem deixat moltes famílies al calaix, i que, per a aquelles a les quals hem retratat, no tindríem mai

prou pàgines per relatar-ne totes les experiències i vicissituds. Amb tot, et presentem una colla de nissagues d’enginyers que, a tall de pinzellada, ens faran entendre la importància que ha tingut, per a molts nuclis familiars, la nostra professió.

TEXT: Jordi Garriga FOTO: Isabel Marquès

Alsina

Grau

Izard

Jover

ManichMas de Xaxars

Obach i Massons

CollMirabet Sandoval

reportatge

34 GENER 2009

reportatge OK.indd 34 19/12/08 17:45:15

creo

Nissagues d’enginyersJa diuen que els testos semblen olles, i entre els enginyers

industrials la cosa no funciona pas de manera diferent. I en

el propòsit de demostrar-ho, hem buscat, i hem trobat, un

bon grapat de nissagues d’enginyers que han fet perdurar

de pares a fills l’enginyeria industrial.

Comencem per la família Jover i la seva Unión de Ingenieros Jover, SL, una de les primeres enginyeries del país. Tot comença amb Joan Jover Grau, que va néixer l’any 1910 i el qual, seguint els passos del seu antecessor, Pedro Jover Martínez, va estudiar Enginyeria Indus-trial i va fundar, amb l’ajuda de dos enginyers més, la seva pròpia empresa a l’edat de trenta-vuit anys. L’empresa perdura fins als nostres dies i, com ens explica Luis Jover Díaz, “ens trobem davant la història de quatre generacions d’enginyers que constitueixen els pilars on s’assenta Unión de Ingenieros Jover, SL”. Es tracta de Pedro Jover Martínez (enginyer), Joan Jover Grau (enginyer industrial col·legiat número 719), Luis Jover Díaz (enginyer industrial col·legiat número 5.485), Luis Jover Herrero (engi-nyer Industrial col·legiat número 15.683) i Álvaro Jover Herrero, estudiant de segon curs d’Enginyeria Industrial.Una altra nissaga és la formada per les famílies Sans i Armenter, unides avui pel matrimoni format per l’enginyer indus-trial Jordi Sans Pinyol i Cristina Armenter Ferrando. Per la banda de Jordi Sans, ens trobem amb un oncle i un cosí enginyers industrials, Francesc Pinyol Bori (1934) i Eduard Pinyol Escardó (1968), respec-tivament. I, mirant endavant, tenim els seus dos fills: Marc Sans Armenter (1981), ja enginyer industrial, i Edaurd Sans Armenter (1983), que es troba estudiant

la carrera. En la família Armenter la tra-dició s’iniciava amb Frederic Armenter de Aseguinolaza (1846-1912), i va ser continuada pel seu fill, Ramon Armenter de Monasterio (1878-1970). I, així com el fill de Ramon Armenter no va estu-diar Enginyeria Industrial, sí que ho va fer el següent, en Josep Lluís Armenter Ferrando, germà de Cristina Armenter. Igualment, trobem un cosí de Josep Lluís Armenter que és enginyer industrial: Jordi Armenter. D’aquesta ampla nis-saga, tal com explica Jordi Sans, “val la pena remarcar que Frederic i Ramon Armenter, i jo mateix, sumem tres gene-racions a la junta del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, des del 1864 fins ara. A més, Frederic Armenter de Aseguinolaza va fer un projecte per a la realització de l’Eixample que va competir amb el del mateix Cerdà”.Un altre nucli d’enginyers industrials és el format per les famílies dels enginyers industrials Víctor Obach i el seu gendre Josep M. Massons. Estirant el fil de la família Obach, veiem que ell mateix és casat amb la germana de l’enginyer industrial Lluís Enric Domènech Caselles, fill d’Enric Domènech Roure, enginyer i fill del també enginyer Juli Domènech i Montaner, que era germà del conegut arquitecte modernista Domènech i Mon-taner. Per la banda de Josep M. Massons, la nissaga continua. Fill de pèrit industrial i amb tota la vida dedicada a l’empresa

Orozco i Vivancos

Pedrerol

Pellicer

Sans i Armenter



Jover, Pellicer, Obach, Massons, Sans, Armenter, Izard, Sandoval, Riera, Pedrerol, Coll, Mas de Xaxars, Vivancos, Mirabet, Fernández, Alsina, Grau, Manich... Aquests són els cognoms de les setze unitats familiars que et presentem en aquestes pàgines. Segur que n’hi ha molts d’altres que no haurem pogut localitzar però que segur que aquí estan, entre nosaltres, amb tres o més generacions d’enginyers industrials a la seva família. Siguin els que siguin, el que és clar és que l’enginyeria industrial és una tradició que passa de pares a fills.

Des Del segle XIX

familiar de ganivetes industrials Cumema (fundada pel seu besavi el 1860), tant el seu fill Jordi Massons com la seva filla Es-ther Massons són enginyers industrials.

De Reus a la PRovençaContinuant la recerca, com ens relata l’en-ginyer industrial Jordi Izard i Granados, “jo sóc la generació dels anys cinquanta. El meu pare és la generació dels anys vint. El meu avi era de la generació de principis de segle. El seu pare més enllà.... I, si de cas, haurem de repassar l’arbre genealògic i les dates pertinents per acabar de bastir la saga d’enginyers Izard que inicien la seva singladura a la Provença francesa”. En tot cas, estem parlant de la nissaga iniciada per Arnau Izard Marty, arribat el 1825 del sud de França. Després d’un parèntesi de dues generacions, trobem Francesc Izard Bas (1872-1957), Arnau Izard Llonch (1897-1993), els seus fills Rafel (1927), Xavier (1928) i Oriol (1932) Izard Badia, i la generació següent, amb Jordi Izard Gra-nados, fill de Rafel Izard. I, encara, tenim també el fill de Jordi Izard, Raimon Izard. Entre tots ells, destaca l’il·lustre Francesc Izard, home fortament vinculat a la ciutat de Sabadell i a la seva transformació de principis de segle, ja que, com a conceller de Foment de l’Ajuntament d’aquesta ciu-tat, va prendre part activa en nombroses actuacions, entre les quals destaquen la participació en la portada d’aigües des del Ripoll i el projecte alternatiu per al traçat del tren dels Catalans (avui Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).Els vincles dels enginyers industrials amb el seu entorn han estat i són profunds. Així

1. luis Jover Díaz amb els seus dos fills, luis Jover Herrero i Álvaro Jover Herrero. També podem veure el retrat del seu pare, Joan Jover grau. Tots quatre, un bon exemple d’una professió que passa de pares a fills.

2. la nissaga que formen les famílies sans i armenter es remunta fins al segle XIX, amb Frederic armenter de aseguinolaza. a la fotografia tenim una bona representació de les dues famílies, amb Josep lluís armenter Ferrando, Marc sans armerter,

Jordi armenter, glòria Huguet Moret, Jordi sans Pinyol i Francesc Pinyol Bori, tots ells enginyers industrials, i Cristina armenter Ferrando, doctorada en Farmàcia, dona de Jordi sans Pinyol i nexe d’unió de les dues famílies.

1.

2.

reportatge

36 GENER 2009


ho demostra l’activitat d’Antoni Pellicer Domènech, enginyer industrial i agrimen-sor, i el qual va ser enginyer municipal de l’Ajuntament de Reus. En aquesta ciutat va muntar, el 1877, la primera fàbrica

d’Espanya de producció de sulfur de carbó. El fill d’aquest primer Pellicer enginyer industrial va estudiar Química, però la nissaga continuava amb Francesc Xavier Pellicer Tutusaus, que també va ser enginyer municipal i fundador i direc-tor de l’Escola de Maestria Industrial de Reus, i va prosseguir amb el seu fill, Anton Pellicer Aguadé, i el fill d’aquest, Antoni Pellicer Casajuana, el qual, amb vint-i-nou anys, és la quarta generació d’enginyers industrials.Gabriel Sandoval Sàrrias ens presenta també una saga amb quatre generaci-ons d’enginyers industrials. “Som el meu besavi, els germans de l’avi, el meu pare

i jo mateix. A part, també tinc dos nebots enginyers industrials, Francesc i Jordi Culleré Sandoval, i el seu pare que també ho és: Francesc Culleré Cosidó”.

D’InvenToRs a Il·lusTRes PolíTICsTambé hem de conèixer la família Pedre-rol, indeslligable de l’empresa INDUS, creada per l’enginyer industrial Josep Pedrerol el 1951, i continuada avui pels seus fills, també enginyers industrials, Ramon i Jordi Pedrerol. Avui, ja es troba treballant a l’empresa la tercera genera-ció d’enginyers industrials, amb David Pedrerol, fill de Jordi.Tampoc no podíem deixar de parlar de la saga iniciada per Miquel Coll i Alentorn (1904-1990), polític d’Unió Democràtica per Catalunya que arribà a ser president del Parlament de Catalunya. El seu fill,

Hem conegut casos, vides i experiències de tots colors, bon exemple de l’amplitud creativa i professional d’una carrera com és l’Enginyeria Industrial

3. les famílies obach i Massons, també ens permetrien dibuixar un bon arbre genealògic d’enginyers industrials. a la fotografia veiem Jordi Massons vilá, victor obach, Josep M. Massons, esther Massons vilá i Joan Massuet vilamajó, l’home d’esther Massons, que també és enginyer industrial.

4. els Izard, quan estiren el fil, arriben fins a la Provença. els que veiem a la fotografia són Rafel Izard Badia, el seu fill Jordi Izard granados, i encara tenim també un retrat de Raimon Izard serrano, fill de Jordi Izard i camí de ser enginyer industrial.

5. antoni Pellicer aguadé (pare) i antoni Pellicer Casajuana (fill) són els continuadors de la saga d’enginyers industrials Pellicer de Reus, iniciada per anton Pellicer Domènech a finals del segle XIX. També veiem a Francesc Izard, el primer enginyer industrial d’aquesta família.

6. al centre, gabriel sandoval sàrrias, la quarta generació d’una altra saga, també ens presenta els seus nebots enginyers industrials, Francesc i Jordi Culleré sandoval,. I a l’esquerra, el seu gendre que també ho és: Francesc Culleré Cosidó.

3. 4.

5. 6.



7. Ramon i Jordi Pedrerol, germans, són la segona generació d’enginyers industrials a la seva família. Va iniciar la tradició el seu pare, Josep Pedrerol, fundador de l’empresa INDUS, ara a les mans dels seus dos fills. Qui sap si l’empresa també passarà a mans de David Pedrerol, fill d’en Jordi i tercera generació d’enginyers industrials a la família.

8. Com ens explica l’enginyer industrial Miquel Coll Alemany –a la foto amb un retrat del seu pare i al costat de les seves dues filles, també enginyeres industrials, així com d’un gendre i un consogre també enginyers industrials (Miquel Delclòs i Xavier Delclòs)–, “el meu pare va estudiar Enginyeria Industrial per poder tirar endavant la família,

i així va ser...”. Amb tot, el pare, Miquel Coll Alentorn, va ser un reconegut polític d’Unió Democràtica que va arribar a president del Parlament de Catalunya.

9. La saga d’enginyers industrials Mas de Xaxars en tres imatges: Josep Mas de Xaxars Palet, conegut per la seva afició a l’entomologia;

Josep M. Mas de Xaxars Arbós; i el mossèn Carles Mas de Xaxars Gassó.

10. No volien deixar de participar en aquest reportatge els enginyers industrials Vivancos. A la fotografia veiem Marta Martínez-Orozco Vivancos i el seu oncle Francisco Vivancos Pujol. Al dibuix, el pare d’ell i avi d’ella, l’enginyer

industrial Francisco Vivancos Guerao.

11. Hem conegut també la família Mirabet, amb uns quants enginyers industrials. Va iniciar la saga Josep-Ignasi Mirabet. A la foto, el seu fill, Josep Ignasi Mirabet Vilaplana, i els seus dos fills, la tercera generació: Josep-Ignasi i Maria Mirabet Vallhonesta.

12. Tres generacions que s’han passat tant la professió com el nom de pares a fills: els Josep Maria Grau, avi, pare i nét.

7.

8.

11. 12.

9. 10.

8.

reportatge

38 GENER2009

Miquel Coll Alemany, també va conti-nuar amb l’enginyeria industrial, així com les seves dues filles.Un altre cas singular el trobem amb els Riera de Sallent, amb un Francesc Riera, que, al segle XIX, va inventar el pua-fuig, fixació articulada de la pua dels telers que evita de trencar els fils d’ordit. El seu fill Francesc Riera Nadeu va ser el fundador, el 1952, de Riera Nadeu SA, i el seu fill, Jordi Riera Bas, també enginyer indus-trial, n’ha estat el continuador.D’altra banda, presentem els enginyers industrials de la família Mas de Xaxars, amb el mossèn Carles Mas de Xaxars Gassó, el seu pare, Josep M. Mas de Xaxars Arbós, i el seu avi, Josep Mas de Xaxars Palet, qui apareix als buscadors per la seva afició a l’entomologia.Igualment, tenim els Martínez-Orozco Vivancos, amb Marta Martínez-Orozco Vivancos, el seu oncle, Francisco Vivancos Pujol, i l’avi d’ella i pare d’ell, Francisco Vivancos Guerao.Els Mirabet, amb un primer enginyer industrial, Josep-Ignasi Mirabet Matheu, el seu fill, Josep-Ignasi Mirabet Vilaplana, i, novament, els seus dos fills, Josep-Ignasi i Maria Mirabet Vallhonesta. També

comparteixen nom, cognom i titulació uns altres pare, fill i nét enginyers indus-trials: Josep M. Grau Cuadrada, nascut el 1987; Josep M. Grau Oses, nascut el 1943, i Josep M. Grau Rivera, del 1977.Ens parla també de tres generacions d’en-ginyers industrials Ricard Alsina, amb ell mateix, el seu avi, Josep Alsina Prat, i el tiet, Josep Lluís Alsina Bargalló. I també Gonzalo Fernández Boyer, durant molt anys president de la Comissió d’Esports dels EIC, tenia el pare enginyer, així com els seus dos fills.I no podíem cloure aquest petit home-natge sense parlar dels Manich, nissaga que s’inicia amb Josep Manich Elias, conegut de Gaudí. Continua un dels seus cinc fills, Albert Manich Oliva, qui al seu torn tingué quatre fills enginyers industrials: Albert, Antoni, Andreu i Sal-vador Manich Bou. Així mateix, Antoni Manich té una filla estudiant d’Enginye-ria Industrial, l’Anna Manich Raventós. A banda, Albert Manich Oliva va tenir com a cosí germà l’iniciador d’una altra línia d’enginyers industrials, els Manich Ylla, amb Julián Manich Ylla, Francisco Manich Costa, Francisco Manich Mayol i Marc i Oriol Manich Biel.

13. Ricard alsina és, com a enginyer industrial, la tercera generació de la família.

14. els Manich també reuneixen una bona colla d’enginyers industrials. a la fotografia, albert, antoni, andreu, anna i salvador Manich. També ens presenten Josep M. Manich elias en una foto antiga.

13.

16.

14.



Tomás Cazurra Pérez (*);

José Luis Jurado Candáliga (*);

Josep Lluís Armenter Ferrando (*, **)

TEXT i FOTO: Aquest article ha estat cedit per la revista Tecnología del Agua de l’editorial RBI

Aigües Ter Llobregat (ATLL), empresa pública del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya abasta més de cent municipis amb aigües dels rius Ter i Llobregat. Davant la insuficiència d’aquests recursos per abastar més de quatre milions d’habitants i, a més, amb problemes de qualitat de l’aigua en

origen en els períodes de menors recursos, han dut a ATLL a la construcció d’una planta dessalinitzadora d’aigua de mar. Gràcies a aquesta actuació s’incorporaran 60 hm3/any d’aigua de mar dessalada a la xarxa d’ATLL, la qual cosa millorarà el subministrament a tots els consumidors d’aquesta xarxa.

Figura 1 . Situació de la dessalinitzadora

(*) Aigües Ter Llobregat, ATLL

C/ Sant Martí de l’Erm, 30

08970 Sant Joan d’Espi, Barcelona

Tel.: 936 029 600

Fax: 933 732 322

Web: www.atll.cat

(**) Aigües de Barcelona, AGBAR

AV/ Diagonal, 211 (Torre AGBAR)

08018 Barcelona

Tel.: 933 422 000

Fax: 933 422 666

Web: www.agbar.es

article del mes

40 GENER 2009

article del mes OK.indd 40 19/12/08 17:59:59

1. IntroduccIóBarcelona i la resta de poblacions que constitueixen l’àrea metropolitana es proveeixen, en l’actualitat, amb aigua procedent principalment dels rius Ter i Llobregat i, en menor mesura, dels aqüífers de la zona, especialment els dels rius Llobregat i Besòs. Aquestes aigües es potabilitzen en les plantes de Sant Joan Despí, Abrera, Cardedeu i Besòs.El clima de Barcelona i el seu entorn sempre s’ha caracteritzat per alternar períodes més o menys plujosos amb d’altres més secs. No obstant això, en els últims anys, la freqüència d’aquests ha anat en augment: set episodis de sequera en trenta-cinc anys, dels quals quatre han tingut lloc en els últims vuit anys. Aquests períodes de sequera severa han actuat com un indicador de la vulnera-bilitat del sistema. A aquest fenomen cal afegir un altre que agreuja encara més la situació: la demanda d’aigua ha anat incrementant-se a causa de l’augment de la població en l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment durant aquests últims anys per la immigració de països tercers, fins al punt d’arribar al límit de la capacitat del subministrament existent. A més, les característiques geològiques pròpies de les conques hídriques de les quals s’abasta Barcelona i el seu entorn,

confereixen a l’aigua una duresa i una salinitat elevades. Tots aquests fets han evidenciat riscos en la garantia de sub-ministrament amb l’actual configuració del sistema hídric i constaten la neces-sitat de crear una infraestructura que incrementi els recursos hídrics del sis-tema de proveïment per tal de cobrir la demanda directa, i que alhora millori la qualitat de l’aigua destinada al consum humà.La instal•lació que millor podia cobrir aquestes dues condicions era una esta-ció de tractament d’aigua marina. L’any 2006, ATLL, promotora de les obres, va convocar un concurs públic per al pro-jecte, construcció i explotació durant dos anys d’una planta dessalinitzadora. La finalitat que persegueix aquesta infraestructura per a Barcelona és garantir i complementar les demandes d’aigua potable de la seva àrea metro-politana, incorporant 60 hm3 d’aigua dessalada a l’any. El pressupost del projecte més l’execució de les obres era de 150 milions d’euros. La Unió Tempo-ral d’Empreses (UTE), constituïda per AGBAR, Dragados, Drace i Degrémont, va ser la guanyadora de la licitació. El projecte inclou la presa d’aigua de mar; la conducció submarina fins a l’estació de bombament; la canonada

d’impulsió entre aquesta i la dessalinitza-dora; la pròpia planta dessalinitzadora i la connexió de l’aigua de rebuig a l’emis-sari submarí existent de la depuradora del Prat (figura 1). Amb una producció nominal de 180.000 m3/dia i un màxim de 200.000 m3/dia, la planta de Barce-lona es convertirà en la dessalinitzadora d’aigua per a consum humà de més capacitat d’Europa i una de les majors del món. Les obres de construcció es van iniciar el maig del 2007 i l’entrada en servei està prevista per al maig del 2009.

2. captacIó d’aIguaEls terrenys on se situarà la dessalinitza-dora se situen al marge esquerre del riu Llobregat, al costat de la depuradora del Prat de Llobregat (figura 2). A l’hora de dissenyar el sistema de captació de l’aigua de mar, a més de la possible influència de la depuradora, s’ha tingut en compte la proximitat de la desembocadura del propi riu i els possibles impactes derivats de l’ac-tivitat portuària a causa de la proximitat del port de Barcelona. Amb anterioritat al disseny del projecte, s’han fet estudis a cada estació de l’any per avaluar la qua-litat de l’aigua de mar i establir la seva influència en els paràmetres de disseny de la dessalinitzadora (figura 3).

Dessalinitzadora de l’àrea metropolitana de Barcelona


article del mes OK.indd 41 19/12/08 17:59:59

Per a la captació de l’aigua de mar es va triar l’alternativa de presa oberta davant l’opció de drens horitzontals. La presa oberta constarà de dues torres de cap-tació. La base de les torres se situarà a 31 metres sota el nivell del mar i a 2.200 metres de la costa. La presa se situarà a una altura adequada per evitar la influ-ència dels corrents marins en la captació. Dues canonades de polietilè extrusionat de 1.800 mil•límetres de diàmetre situa-des en el fons marí conduiran l’aigua crua fins a una estació de bombament situada a la costa i a 2.500 metres de la dessalinit-zadora. Aquesta estació de bombament equipada amb sis bombes submergibles amb una capacitat unitària de 4.200 m3/h, impulsarà l’aigua captada fins a la planta dessalinitzadora a través d’una canonada de polièster reforçat amb fibra de vidre (PRFV) de 2.000 mil•límetres de diàmetre. Abans de creuar el riu Llo-bregat, aquesta canonada es bifurcarà en dues més de 1.400 mil•límetres de polie-tilè fins a la seva entrada a la planta. Per a una producció diària punta de 200.000 m3 a una conversió del 45%, el volum d’aigua de mar que aquesta estació ha de ser capaç de bombar diàriament pot arribar a ser de 450.000 m3 (figura 4).

3. pretractamentEn tot procés que utilitzi l’osmosi inversa, l’etapa de pretractament de l’aigua és de gran importància per assegurar un bon rendiment i durabilitat de les membra-nes. En aquest cas, aquesta etapa ha estat dissenyada tenint en compte les condici-ons adverses de l’aigua de mar a causa de la seva proximitat amb la desembocadura del riu, amb l’activitat portuària i amb els abocaments de l’emissari de la depura-dora. Aquest pretractament constarà de les fases següents:- Desbast i desinfeccióCoagulacióFlotacióPostcoagulacióFiltració3.1. Desbast i desinfeccióL’aigua captada travessarà quatre tamisos automàtics per retenir tots aquells sòlids de grandària superior a 3 mil•límetres. A continuació es dosificarà un desinfectant que podrà ser diòxid de clor, hipoclorit o permanganat potàssic, en funció de les carac-terístiques de l’aigua captada. Finalment, i amb l’objectiu de controlar la qualitat de l’aigua de mar, s’instal•larà un analitzador d’hidrocarburs i un altre d’algues. 3.2. Coagulació

Després del desbast i la desinfecció, l’aigua travessarà dues cambres de coagulació, de 250 m3 cadascuna, on es dosificarà de clorur fèrric per facilitar l’associació de partícules col•loïdals. 3.3. FlotacióEl següent procés del tractament el constitueix la flotació, que permet la clarificació d’aquelles aigües en les quals les partícules que es troben en suspensió sedimenten amb dificultat. En els flotadors que s’instal•laran a la planta, els flòculs formats s’hi acumu-laran a la superfície, mentre que l’aigua clarificada travessarà el fons perforat i accedirà al canal de recollida d’aigua clarificada. L’evacuació del fang es pro-duirà per desbordament en sobrepassar el nivell de l’abocador del flotador. Final-ment, el fang es vehicularà per gravetat al dipòsit d’aigües brutes de rentatge, des d’on serà bombat al tractament d’efluents. 3.4. PostcoagulacióDesprés de la flotació, l’aigua arribarà a les cambres de postcoagulació, on es portarà a terme la dosificació d’un coagulant i d’un coadjuvant. L’objectiu d’aquesta etapa és realitzar una bona coagulació prèvia a la filtració. Aquestes cambres de postcoa-

article del mes

42 GENER 2009

Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - [email protected] - www.rbi.es

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

RBI peu 12_08.indd 1 19/12/08 09:06:54article del mes OK.indd 42 19/12/08 18:00:02

creo

Figura 2 . Situació de la dessalinitzadora, al costat de la depuradora del Prat de Llobregat.

Figura 3 . Esquema de la presa, estació de bombament i canonada d’impulsió d’aigua de mar.

gulació seran idèntiques a les utilitzades

de les altes exigències de les membranes pel que fa a partícules no dissoltes en l’ai-

en el qual la majoria de les partícules

bicapa oberts amb una superfície de

l’explotació de la planta i per a un òptim

-

que es puguin portar a terme les tasques de manteniment mantenint la capacitat

clor lliure de l’aigua abans de ser sotmesa

cas que el clor entrés en contacte amb


incrustacions de determinades sals en les

4. TRACTAMENT D’OSMOSI INVERSA

serà el pas per les membranes d’osmosi -

posarà de dues línies de producció amb

a alta pressió i recuperació d’energia dels bastidors de membranes i dels sistemes de

-ció d’energia

cadascuna de les dues línies de produc-

booster amb variador de freqüència de

-

presenta una pressió residual encara

en els intercanviadors de pressió per reduir el consum energètic en el procés

-

-

en què es tractarà aigua ja permeada en

amb els valors establerts per al bor segons -

bleixen els criteris sanitaris de la qualitat

-

Quan es produeix una parada en algun dels bastidors d’osmosi inversa és necessari substituir l’aigua de tracta-ment per aigua permeada per evitar així

l’agressivitat del permeat i de dues

d’osmosi inversa poden perdre progres-

recuperar-les es realitzaran rentatges que consistiran en la recirculació d’aigua permeada amb determinats productes

cadascun d’ells de:

-mòstat i resistència per a la preparació de

- Tres bombes de desplaçament per als

l’aigua dels dipòsits de preparació es

5. POSTTRACTAMENTL’aigua que s’obtindrà de les membra-

En aquest cas la remineralització con-sistirà en el pas de l’aigua a través d’uns

-

a l’aigua reaccionarà amb el carbonat de calci formant bicarbonat càlcic solu-

Figura 4 . Transport d’un tram de 500

metres de la conducció submarina amb els

llastos per a la seva

Figura 5 . Flotador.

article del mes

44 GENER2009

de l’aigua a la xarxa d’ATLL. L’ajusta-ment final del pH de l’aigua tractada es podrà realitzar dosificant hidròxid sòdic (NaOH) en la impulsió de les bombes.

6. imPuLSió de L’aigua TracTadaEl bombament es realitzarà mitjançant cinc bombes centrífugues de 2.000 m3/h a una altura de 72 mca. Tant en el dipò-sit d’aigua tractada com en la canonada d’impulsió al dipòsit de la Fontsanta s’instal•laran dispositius per al control de la qualitat de l’aigua, així com detectors de nivell i de pressió respectivament.

7. Altres instAl•lAcions7.1. Abocament de salmorresLa salmorra resultant del procés de l’osmosi inversa tindrà suficient pressió residual com per arribar, sense necessitat de ser bombada, al sistema d’evacuació de l’aigua depurada de l’EDAR del Baix Llobregat. Allà es barrejarà amb l’aigua depurada, la qual cosa permetrà disminuir molt considerablement la concentració de sals de l’abocament final al mar.

7.2. Tractament de fangsL’aigua de rentatge dels filtres i els fangs obtinguts en els processos de flotació i filtració travessaran els processos de clarificació, espessiment i deshidratació. La clarificació dels efluents i l’espessi-ment dels fangs es realitzaran en dos decantadors lamel•lars tipus Densadeg. Finalment, mitjançant unes centrífu-gues, s’aconseguirà una concentració de fangs de 20 g/l.Del procés de deshidratació d’aques-tes aigües s’obtindrà, d’una banda, uns efluents clarificats que seran bombats a l’EDAR i, d’una altra banda, uns fangs compactes que seran emmagatzemats en dues sitges de 50 m3 de capacitat per al seu posterior trasllat a l’abocador autoritzat.

8. coST de L’aiguaL’estructura de costos previst en la planta dessalinitzadora es reflecteix a la figura 8. Com el major cost és el consum elèctric, s’ha prestat especial atenció al rendiment hidràulic de les bombes d’alta pressió, ja que seran els equips amb més consum

energètic de la planta i els que més hores romandran en funcionament. Es preveu que el consum energètic del metre cúbic d’aigua dessalada sigui de 3 kWh.

9. concLuSionSEn aquest article s’han exposat les carac-terístiques més importants de la planta dessalinitzadora d’aigua de mar situada en el municipi del Prat de Llobregat que entrarà en funcionament l’any vinent. Aquesta planta està promoguda per l’ATLL, entitat responsable del sub-ministrament d’aigua en alta a més de cent municipis mitjançant les aigües dels rius Ter i Llobregat. Amb aquesta nova infraestructura s’obtindran 60 hm3/any d’aigua potable que incrementaran els recursos disponibles per al proveïment de més de quatre milions d’habitants. A causa, a més, dels actuals problemes de qualitat de l’aigua en origen en els perío-des de menor disponibilitat, l’entrada en servei d’aquesta dessalinitzadora produirà una millora en la qualitat del subminis-trament, de la qual es veuran beneficiats els consumidors de la xarxa.

Figura 6 . Col•locació d’un dels filtres tancats.

Figura 7 . Esquema d’osmosi inversa. Figura 8 . Estructura de costos.


El mNACTEC presenta un gran ordinador creat a principis dels setanta

BREUS

Enginyers de la UPC instal·len un sistema de recàrrega per a vehicles elèctrics

El mNACTEC reuneix diferents elements que han esdevingut patrimoni indus-trial del país. Però poques vegades es pot preparar una exposició sobre un aparell que només vint anys després de deixar de funcionar ja és història, com ha explicat el director del mNACTEC, Eusebi Casanelles. Segons ell, “quan vam començar a recollir peces d’informàtica ho vam fer per intuïció, perquè pensà-vem que serien importants perquè la informàtica evoluciona molt ràpid i en poc temps es queda obsoleta”. Ara el museu ja compta amb diferents apa-rells informàtics que formaran part de

l’exposició “L’enigmade l’ordinador”, que es prepara per a l’any que ve. L’ordina-dor Foxboro, donat per Repsol Petróleo al mNACTEC l’any 1991 i que el propi centre ha restaurat, és el primer element de la mostra que s’ha presentat. Aquest ordinador va estar gairebé vint anys en funcionament a la planta de Repsol Petróleo a Tarragona. La seva funció era controlar els processos químics de producció d’aquesta planta i, com des-taca el coordinador de comunicació del complex, Josep Bertrán, quan va arribar era tecnologia punta i revolucionària”.Font: Diari de Terrassa (15-11-08)

La instal·lació, que s’ha fet en un apar-cament de l’hotel Estela Barcelona de Sitges, és la primera d’aquest tipus a la comarca del Garraf i incorpora un car-regador de 3 kW de potència màxima per a qualsevol tipus de vehicle elèctric recarregable. Amb aquesta implantació, l’equip de la UPC vol demostrar que el sistema funciona, així com analitzar-ne la viabilitat.Font: www.plataformasinc.es (04-12-08)

Santiago Rovira i Vallhonesta (La Roca del Vallès, 1957), amb estudis d’Enginyeria Industrial i un Màster en Seguretat Industrial cursats a l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona (UPC), i fins ara cap de la Unitat de Recolzament Tècnic del Cos de Bombers de Barcelona, assumirà, a partir del mes de desembre, les funci-ons de cap del servei de bombers de Mallorca depenent del Departament d’Interior del Consell de Mallorca.Font: COEIC (18-11-08)

Santiago Rovira, nou cap de Bom-bers de Mallorca

Sabadell implantarà el tràmit abreujat de llicències d’obres

L’Ajuntament de Sabadell ha tan-cat un altre acord pioner amb els enginyers industrials amb l’objectiu de “reduir burocràcia per facilitar el desenvolupament de l’activitat econòmica”, segons van destacar responsables dels departaments de Política Territorial i Medi Ambient.Font: El Punt Digital (09-12-08)

+ BREUS

entorn

46 GENER 2009

entorn OK.indd 46 19/12/08 18:05:19

creo

entorn OK.indd 47 19/12/08 18:05:22

La Generalitat revisa les canonades no reglamentàries de Ca n’Espinós

La cimera del clima exigeix una revolució verda

BREUS

Catalunya necessitarà 15.000 nous professionals TIC el 2009

Un grup de tècnics de la Direcció Gene-ral d’Energia i Mines, dependents de la Conselleria d’Economia, va revisar ahir diversos trams de les canonades d’aigua, llum i electricitat del barri de Ca n’Espinós, a Gavà, per comprovar l’incompliment de la normativa sobre distàncies reglamentàries entre les tres instal.lacions, segons va denunciar dimecres passat l’Ajuntament de Gavà. Els tècnics van prendre mides de les dis-tàncies i altures entre els cinc conductes (tres d’electricitat, un d’aigua i un altre de gas) i van fer fotografies amb les quals

elaboraran un informe sobre les condi-cions de les instal.lacions, que s’afegirà a la investigació per l’explosió de gas, segons va confirmar ahir la Generalitat. La Direcció General d’Energia i Mines no descarta obligar les empreses a execu-tar les modificacions necessàries que garanteixin la seguretat de les conduc-cions. Les males condicions de l’arqueta ubicada davant del bloc número 3, a uns 150 metres del lloc de l’explosió, van ser denunciades aquesta setmana pels veïns i corroborades per l’Ajuntament. Font: El Periódico (12-12-08)

El sector TIC sembla que no està en crisi, perquè es calculen en 15.000 els professionals de les diferents branques del sector que es precisaran el pròxim any. Així conclou el primer estudi sobre oportunitats i perspectives dels profes-sionals del sector TIC, elaborat per la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i amb la qual ha col·laborat el COEIC.Font: www.noticas.com (08-12-08)

Els països de la UE haurien de reduir les emissions de diòxid de carboni el 20% respecte al nivell de l’any 1990 i fins i tot el 30% si l’esforç és secundat per la resta del món, va reiterar ahir amb vehemència la ministra Elena Espinosa davant el plenari de la 14a cimera del clima de Poznan (Polò-nia). Per aconseguir aquest objectiu, que actualment estan bloquejant a Brussel·les diversos països, espe-cialment Itàlia i Polònia, la titular de Medi Ambient va insistir que “Espa-nya estirarà el carro”. Els dies grisos no acompanyen: a dos quarts de quatre ja és de nit. La cimera minis-terial o fase decisiva de Poznan es va iniciar amb la presència del secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, i les seves sàvies advertències: la reces-sió no pot ser una excusa perquè els països oblidin els seus compromisos, sinó tot al contrari. “La crisi és greu, sí, però també és una oportunitat --va insistir-- per reforçar una nova economia. La lluita contra el canvi climàtic pot crear milions de llocs de treball”. El secretari general va instar el president electe dels EUA, Barack Obama, i la UE a encapçalar el procés perquè això “tindria un gran impacte a la resta del món”.Font: El Periódico (12-12-08)

entorn

48 GENER 2009

entorn OK.indd 48 19/12/08 18:05:29

creo

entorn OK.indd 49 19/12/08 18:05:31

dia a dia

50 GENER 2009

19 de NOVembre

Conferència sobre l’energia solar termoelèctrica a Espanya

Comissió d’Energia: RenovablesL’energia solar termoelèctrica representa per a Espanya una esperança de futur per a l’autoa-bastament d’energia. S’ha investigat molt sobre aquesta energia i tot just ara es comencen a desenvolupar les primeres instal·lacions amb finalitats comercials, però encara queda un llarg camí per recórrer si no vol perdre el tren. Espa-nya gaudeix d’una sèrie de condicions especial-ment favorables per al desenvolupament i per a la implantació d’aquesta energia.

Comissió de Noves Iniciatives i Comissió de Serveis a l’EnginyerTenir una bon agenda de contactes és tot un art. Precisament en això consisteix el networking, a cre-ar, mantenir i fer créixer una xarxa de relacions efectiva, amb un enfocament estratègic, sistemàtic i ètic. El “Taller de networking”, impartit per la psicòloga Mercè Botella, té com a objectiu princi-pal ensenyar als assistents al curs la metodologia necessària per gestionar el seu capital social, és a dir, les persones que coneixen i que formen part de la seva xarxa de contactes.

20 de NOVembre

Segona conferència del Projecte R+D+4i: els valors a Europa

Comissió de Gestió EmpresarialL’actual crisi econòmica ha malmès la imatge o marca dels Estats Units enfront d’una Europa estable i amb uns valors ètics que són justament els que han faltat a l’altra banda de l’Atlàntic. En el marc de la segona jornada del Projecte R+D+4i, Àngel Castiñeira va reflexionar sobre tots aquests aspectes. Joan Amorós, president de la Comissió de Gestió Empresarial i director general del Projecte va ser l’encarregat d’inau-gurar la segona conferència de la sèrie.

2 de desembre

Taller de networking

21 de NOVembre

8.30 h Enginyers Matí: Esmorzar amb Pedro Nueno

El professor de l’IESE Pedro Nueno va protagonitzar el darrer dels esmor-zars amb els enginyers que organitza l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8.30 h Enginyers Matí. Enginyer de formació, Nueno va explicar com veia el futur de la professió quan la va elegir i com el veu en l’actualitat. Nueno, professor de l’IESE i presi-dent executiu de l’escola de negocis CEIBS de Xangai, va pronunciar una ponència titulada “Els enginyers del futur” i es va autoanomenar “enginyer del futur perquè vaig decidir ser enginyer fa cinquanta anys”.

21 de NOVembre

Signatura del conveni entre el TATC i l’Associa-ció de Consultors d’Estructures

L’Associació de Con-sultors d’Estructures i el Tribunal Arbitral Tècnic de Catalu-nya van signar un conveni el passat 21 de novembre a la seu del TATC, a la plaça Ramon Berenguer el Gran de Barcelona.

fem institucio OK.indd 50 19/12/08 18:18:11

51FULLS dels ENGINYERS


dia a dia

52 GENER 2009

Comissió de Política IndustrialEl Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya dóna el tret de sortida a Enginova, un nou servei d’assessorament global amb què vol abrigallar aquells afiliats que vulguin portar a terme idees innovadores per tal de convertir-les en projec-tes reals. El responsable d’Enginova, José María Román, ha explicat que ell i el seu equip han estat treballant al llarg de sis mesos en aquest

projecte sent ells mateixos “els primers emprenedors”. El COEIC oferirà a través d’aquest nou servei el “coneixement” que la insti-tució té de l’entorn i “el seu prestigi i la neutralitat”.

3 de desembre

Ha estat útil la limitació de cir-cular a 80 km/h als voltants de Barcelona?

Comissió de Medi AmbientEl Pla d’Actuació per a la Millora de la Qua-litat de l’Aire és una norma aprovada pel govern català per re-duir la contaminació a l’àrea metropolitana.

9 de desembre

Start-up: noves oportunitats de nego-ci en el camp aeroespacial

Comissió de Mobilitat i Transports: AeronàuticaLes start-up són negocis amb una curta trajectòria de funcionament, però amb grans possibilitats de creixement. Aquest tipus de companyies, conegudes també com a petites empreses de nova creació, es caracteritzen per la innovació, el desenvolupament de les noves tecnologies i la qualitat. En el món de l’aeronàutica, les start-up ofereixen un gran ventall de possibilitats.

Comissió de CulturaAmb la col·laboració de Neyras Vins, es va organitzar una sessió de degustació de “set magnífics vins”, amb referència a 7 DO, algunes de les millors d’Espanya. Després

de la benvinguda de Ferran Puerta, presi-dent de la Comissió, l’enòleg Juan Manuel Gonzalvo va començar recordant els diversos aspectes que cal pre-veure en una sessió de degustació: els visuals, els olfactius i els de

3 de desembre

Tast de vins del Neyras

2 de desembre

Presentació del projecte Enginova2 de desembre

Patrocini dels EIC amb el Fórmula Student de l’ETSEIB

La Fórmula Student és una competició que se celebra anualment entre els equips de diverses universitats d’arreu del món. L’esquadra de cada facultat d’Enginyeria Industrial dissenya, cons-trueix i posa a prova un vehicle de carreres. Des dels EIC s’ha volgut signar un conveni per patro-cinar l’equip de Fórmula Student que enguany han tirat endavant els estudiants d’Enginyeria Industrial de l’ETSEIB.

boca, per passar a pre-sentar cadascun dels set vins escollits: dos blancs (un Rías Baixas i un Rueda), un cava, tres negres (un Rioja, un Priorat i un Ribera de Duero) i un dolç (un Pedro Ximénez de Xerès), ressaltant les seves característiques i afegint-hi els trets més destacats de cada denominació d’origen. Aquest vins i altres productes poden ser adquirits a Neyras Vins amb unes condiciones avantatjoses per als eic.


ÀMBIT TERRITORIAL


3 de desembre

Signatura del conveni amb l’Ajuntament de Sabadell

Delegació del VallèsEl Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell per afavorir la implantació dels visats d’idoneïtat tècnica i ur-banística dels projectes que hagin de sotmetre’s a la concessió de llicència urbanística municipal. A la fotografia, Joan Vallvé, el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, conversa amb l’alcalde de Sadadell Manuel Bustos durant l’acte públic de la signatura del conveni.

20 de NOVembre

Jornada de promoció de l’energia minieòlica

Delegació del VallèsLa Delegació del Vallès va col·laborar en l’or-ganització d’aquesta jornada juntament amb l’empresa de consultoria Navitas Paradigma, la Diputació de Barcelona i l’Institut Català d’Energia. L’acte va tenir lloc a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa. Entre els ponents van destacar Fran-cesc Astals, que presidia l’acte, Joan Aragonés i Ricard Serveto.

26 de NOVembre

Cinquena edició del Premi a la Creativitat atorgat pel COEIC

Delegació del VallèsDins del marc , de l’Acte Acadèmic del curs 2008-2009 de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa, Josep Maria Rovira, vicedegà del Col·legi, va lliurar el Premi a la Creativitat. Enguany s’ha premiat el Projecte Fi de Carrera anomenat “Disseny d’una escala mecànica adaptable per a persones amb mobilitat reduïda“ , realitzat per Jesús Sanchez i dirigit pel professor David Huguet.

4 de desembre

Eficiència energètica d’edificis: una qüestió d’estalvi econòmic

Delegació del VallèsEl passat dia 4 de desembre es va celebrar el darrer col·loqui del 2008 sobre aquest tema. El ponent va ser l’enginyer industrial Josep Maria Piguillem, membre de la Subcomissió d’Energies Renovables de la Comis-sió d’Energia de l’Associació. Els participants van rebre un exemplar de l’Infodoc d’Acció Professional: “Guíó de continguts per a l’elaboració de projectes d’eficiència energètica d’habitatges”.


articles


El visat d’idoneïtat

El Col·legi ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Sabadell mitjançant el qual us podem oferir aquest nou servei anome-nat visat d’idoneïtat, visat-i, que suposa una gran novetat i una respos-ta a una problemàtica manifestada reiteradament pels enginyers industrials que us dediqueu al món del projecte.Els projectes d’activitats o d’obres que es presentin a l’Ajuntament de Sabadell per obtenir llicència mu-nicipal, i estiguin visats amb el visat-i, ja no seran objecte de revisió tècnica per part dels tècnics municipals. En aquest cas, l’Ajuntament garanteix que resoldrà les sol·licituds de llicèn-cia en un termini d’un mes.Els enginyers podreu demanar el visat-i al Col·legi quan presenteu el projecte a visar, si així ho heu acordat amb el vostre client. En aquest cas, a més de les comprovacions pròpies del visat,farem les comprovacions relacionades amb la normativa urbanística i tècni-

ca i el contingut del projecte, que s’han definit per l’Ajuntament i el Col·legi i que es recullen exhaustivament en els convenis signats. El visat-i s’ofereix des de la Delegació del Vallès i s’haurà d’efectuar amb el canal del visat electrònic, però es dispo-sarà d’atenció presencial a l’Oficina de Sabadell per resoldre i co-

mentar tots aquells aspectes relatius al contingut i a la normativa urbanís-tica i tècnica del projecte. El visat-i s’obtindrà en un màxim de trenta dies hàbils, sempre que el projecte no tin-gui deficiències.Els àmbits d’aplicació per al visat-i urbanístic és el d’obres majors de nova planta i per al visat-i ambiental,

les activitats de l’annex III de la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental. En una primera fase s’ha desenvo-lupat per a les activitats de bars, restaurants i aparcaments. La resta d’activitats s’aniran incorporant progressivament.

M. Isabel Castillejo / directora de l’Àrea Professional dels EIC

Enginova és un nou servei col·legial dedicat a: la detecció i dinamització de les iniciatives em-prenedores i d’innovació que puguin sorgir entre els enginyers; el foment de l’esperit emprenedor de projectes innovadors amb un alt potencial de creixement; l’acompanyament d’aquests projec-tes empresarials, mitjançant l’anàlisi, l’avaluació i l’assessorament, i el suport del seu desenvolupa-ment, facilitant l’agregació dels diferents agents que puguin intervenir-hi.Els dos objectius finals són el suport a la creació de noves empreses basades en projectes innova-dors generats per enginyers amb experiència de mercat o en nous productes o serveis nascuts en empreses ja existents en la forma d’innovacions internes i en el creixement de les empreses exis-tents mitjançant el desenvolupament de nous mercats per la via de la internacionalització. Així, el servei se centrarà en les tres fases crítiques del procés emprenedor: idea, treball i realitat. Idea: recepció i identificació d’idees, projectes i oportu-nitats amb potencial. Treball: concreció de la idea i de la seva viabilitat. Anàlisi, detecció de necessitats de recursos, assessorament, formació i elaboració

del pla de negoci. Realitat: impuls per al llançament de la nova empresa. Suport en la cerca del finança-ment més adequat, establiment de contactes i as-sessoria en els processos de negociació.Recollint diferents experiències dutes a terme pels EIC durant els últims anys, el nou servei s’està desen-volupant amb la col·laboració d’una xarxa d’entitats i institucions externes amb experiència i prestigi en aquest tipus de processos. Una xarxa de partners bas-ada en la confiança que generen en ells l’AEIC i el COEIC pel seu prestigi social, la seva posició de neu-tralitat, el seu coneixement de l’entorn empresarial, representat per les diferents comissions col·legials, i per la seva capacitat d’interlocució.Es tracta, segons el que es va dir a la presentació del dia 2 de desembre, d’una iniciativa pionera en-tre els col·legis tècnics i molt oportuna, ja que en els moments de crisi i de canvis com és el cas del moment actual neixen les oportunitats més grans i cal pres-tar atenció per reconèixer-les i impulsar-les. Tot aquest procés de transformació, que inten-tarem ajudar a realitzar als enginyers emprenedors, està resumit en un lema: “ D’una nova idea a una nova realitat”.

Enginova

“Els projectes d’activitats o d’obres que es presentin a Sabadell per obtenir llicència municipal, i estiguin visats amb el visat-i, ja no seran objecte de revisió tècnica per part dels tècnics municipals”

José María Román / director d’Enginova


creo

articles

56 GENER 2009

Allò que durant els mesos d’estiu quali-fiquem als mercats financers de correc-ció ha passat a ser, des de setembre, la crisi financera més important de les últimes décades, i el detonant ha estat la suspensió de pagaments del banc d’inversió nord-americà Lehman Bro-thers que va contagiar a tot el sistema financer mundial i va obligar al rescat de diverses entitats financeres. Enmig d’aquesta crisi, els governs eu-ropeus i americans van anunciar una sèrie de plans de rescat amb l’objectiu de restablir la confiança en el sistema fi-nancer. Concretament, en el cas espa-ny-ol, el govern va anunciar la creació d’un Fons per a l’Adquisició d’Actius Financ-ers a entitats residents, l’ampliació de la cobertura per client i entitat del Fons de Garantia de Dipòsit fins a 100.000 i la garantia per import de 100.000 milions d’euros l’emissió de deute bancari amb venciment màxim de cinc anys. El conjunt dels plans a tot el món, però sobretot als EUA i l’UME, va significar un intervencionisme en els mercats finan-cers i en l’economia en general no vist des del New Deal dels anys trenta als

EUA. Per a molts països, l’import del pa-quet de mesures anunciades equival a un 20% del PIB.Els bancs centrals, per la seva part, van anunciar nombroses mesures, entre les quals destaquen la forta injecció de li-quiditat en el sistema financer i la sèrie de retallades de tipus d’interès. El passat mes d’octubre, els principals bancs centrals del món van acordar una retallada concertada dels tipus d’interès de 50 pb. Des d’aleshores, tots els bancs centrals han anunciat una sèrie de noves retallades de tipus de referència per situ-ar-les en el 2,50% en el cas del BCE, el 0,00%-0,25% per a la FED, el 2,00% per al Banc d’Anglaterra i el 0,30% per al Japó.

La ràpida i contundent reacció en l’exercici dels instruments de política monetària i la intervenció també contundent per part dels estats ja ha donat els seus primers fruits pel que fa al retorn de la confiança i l’estabilitat en els mercats: les borses mundials ja han començat a donar-ne símptomes recuperant aproximadament un 20% des de mínims, s’ha vist una im-portant reducció dels tipus interbancaris i, finalment, s’han vist clars indicis de la re-obertura del mercat de crèdit amb múlti-ples noves emissions de deute corporatiu.

Els governs davant la crisiLluís Sust / director de Mercats de Capitals de la Caixa d’Enginyers

Les institucions dels eIC: La Caixa d’enginyers

Gestió de la xarxa de contactes

Des del Servei d’Orientació Professional del COEIC hem posat en marxa l’aplicació de determinades metodologies adreçades a mil-lorar la gestió de la carrera professional dels enginyers/es. Una de les metodologies més útils en aquests moments de crisi econòmica i financera és relativa a la gestió eficaç de la xarxa de contactes (el nostre networking o capital social). En aquest context, l’equip del servei d’orientació plantegem el net-working com una font potencial d’oportunitats de treball, cons-cients que gran part del mercat de treball no visible es cobreix a través dels contactes. Un 80% de les oportunitats de treball no apareixen pub-licades enlloc. Per tal que la xarxa de contactes ens sigui útil en un projecte de recerca de feina, cal tenir presents dos aspectes impor-tants: d’una banda, la sistemàtica a seguir per gestionar la xarxa i, de l’altra, les competències necessàries per ser un bon networker. Amb relació a la sistemàtica, la gestió de la xarxa requereix la tasca prèvia

de l’anàlisi i classificació dels nostres contactes, la detecció dels buits i un pla d’acció per ampliar-la, però sempre tenint en compte l’objectiu que volem assolir. Pel que fa a les competències relacionades amb el networking, presentem algunes pautes que serviran per millorar les nos-tres habilitats per a les relacions personals: convertir les converses en esdeveniments; ser atent i dedicar a cada persona tota la nostra atenció, fent-li sentir el nostre interès i empatia; saber presentar-se per tal que els altres no s’oblidin de nosaltres, atrevir-nos a presentar-nos als altres; buscar quelcom en comú; mantenir el contacte amb els altres (només quan ens preocupem de cuidar els contactes, aquests es convertiran en relacions); proporcionar contactes (revisant contínuament la possibilitat de crear relacions entre els membres de la nostra xarxa).

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals


informa’t

58 GENER 2009

El Col·legi posa en marxa un nou reglament de pèrits judicials i forenses amb l’objectiu de col·laborar amb l’Administració de Justícia i al-tres organismes oficials en un millor exercici de les tasques legalment encomanades.El servei consisteix a aportar, per part del CO-EIC, uns llistats d’enginyers industrials amb preparació específica reconeguda en l’àmbit de l’activitat pericial i que estiguin disposats a realitzar les actuacions que se’ls requereixi des de l’Administració de Justícia o des d’altres or-ganismes.

Regulació del servei: El funcionament del servei està definit a través del Reglament dels enginyers pèrits judicials del COEIC que va ser aprovat per la Comissió Perma-nent el passat 11 de febrer del 2008 i posterior-ment per la Junta de Govern del COEIC i la Junta Directiva de l’AEIC el 31 de març de 2008.

Requisits d’inscripció al servei:Els requisits que han de complir els enginyers pèrits judicials i forenses per poder inscriure’s a les llistes han de ser:

1. Amb caràcter general:1. Ser enginyer industrial col·legiat, al corrent de les seves obligacions col·legials.2. No haver estat objecte de sanció disciplinària, ll-evat del cas que aquesta hagués estat cancel·lada.3. Presentar la documentació acreditativa del compliment de les condicions assenyalades, o en el seu cas, confirmar-la quan s’obri el període

d’inscripció a les llistes.2. Amb caràcter específic:1. Acreditació de coneixements (mitjan-çant l’aportació de diplomes i/o certificats d’aprofitament de cursos de formació).2. Acreditació d’experiència (mitjançant treballs realitzats relacionats amb l’activitat pericial que hagin estat visats pel COEIC).Els enginyers que reuneixin els requisits generals i específics podran formar part del llistat, sempre que obtinguin una puntuació mínima de 40 punts (amb un mínim de 20 punts en cadascun dels apartats específics).Per ampliar la informació sobre els requisits que s’han de complir consulta el text del Reglament (capítol 3).

Procediment per a la inscripció: Per inscriure-s’hi és necessari presentar la sol·licitud d’inscripció i la documentació d’acreditació de coneixements i experiència a:

Àrea Professional del COEIC A/ Laia Carreras [email protected] Tel.: 935 029 088

Obligacions i compromisos: Els enginyers industrials inscrits al servei estan obligats a observar les normes que es regulen al capítol 5 del Reglament.Per a més informació: https://www.eic.cat/privada/accioprofessional/perits_judicials.htm

NOVetats

reGLameNt de PÈrIts JUdICIaLs deL COeIC

Terminis d’inscripció:Les sol·licituds seran resoltes en el termini màxim d’un mes a partir de la data de presentació d’aquestes i, en cas de ser acceptades, l’enginyer passarà a formar part de les llistes. En els casos de denegació d’ins-cripció, es comu-nicarà a l’enginyer amb la corresponent justificació, i al qual se li facilitaran quinze dies per in-terposar recurs. Per ampliar la informació sobre el procedi-ment d’inscripció consulta el text del Reglament (capítol 4).


creo


El Grup de Treball de Guions de Contingut de Projectes del Consejo Gene-ral de Colegios Oficiales de Ingenieros Industriales ha publicat recentment tres guions de continguts que tens disponibles a https://www.eic.cat/pri-vada/accioprofessional/contingut_projectes.htm amb referència a:Guión de contenidos para proyectos de instalaciones térmicas en los edificiosGuión de contenidos para proyectos eléctricos de baja tensiónGuión de contenidos para proyectos de edificaciónActualment, aquest grup està treballant en un nou guió de continguts per a projectes d’instal·lacions contra incendis.

aCtUaCIONs

GUIONs de CONtINGUt de PrOJeCtes deL CONseJO

Et recordem que els usuaris del visat electrònic ja podeu sol·licitar, a través del portal d’inspeccions de TUVRheinland, la tramitació temàtica dels ex-pedients de baixa tensió.Més informació: https://www.eic.cat/privada/accioprofessional/visats-e

tramItaCIÓ eLeCtrÒNICa daVaNt L’ICICt d’eXPedIeNts de baIXa teNsIÓ

El passat dia 19, una representació de membres del COEIC van assistir a una reunió convocada per la Gerència d’Urbanisme i Infraestructures on es presentava un nou programa informàtic per a la tramitació electrònica d’expedients de llicències i activitats i de participació.Aquesta reunió s’emmarca dins el projecte global d’Administració electrònica, on s’està desenvolupant el projecte E-expedient, amb l’objectiu de tramitar, entre diferents tipus d’expedients, els expedients de tramitació de llicències d’obres, d’activitats i d’ocupació de la via pública, alhora que pretén establir noves formes de relació i col·laboració amb els col·legis professionals.El calendari previst per a aquest projecte és de dos anys (2009-2010) i in-clou dues perspectives:- Tramitació electrònica, segons la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés elec-trònic dels ciutadans als serveis públics.- Revisió dels processos de les llicències amb la finalitat d’optimitzar-los, reduir els terminis i donar més facilitats al ciutadà, entre d’altres.En tot aquest procés de tramitació electrònica s’inclou la tramitació del pro-jecte visat elaborant protocols de comprovació del projecte i definint de quines comprovacions s’encarregaran els col·legis i de quines l’Administració per tal de no duplicar actuacions i agilitar els processos de treball.El nou certificat d’idoneïtat. Dins el tràmit-e de sol·licitud de llicència s’haurà d’incloure un certificat d’idoneïtat que expediran els col·legis confirmant que han efectuat les comprovacions prèviament establertes entre ambdues institucions i que serà imprescindible a l’hora de tramitar els treballs davant l’Ajuntament.

tramItaCIÓ eLeCtrÒNICa daVaNt L’aJUNtameNt de barCeLONa

GUIes Per a La redaCCIÓ deL PLa I de L’estUdI de GestIÓ de resIdUs de CONstrUCCIÓ I eNderrOC

Arran de la publicació del Reial decret 105/2008, que regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, es va crear una comissió de treball, coordinada per l’ITeC, encarregada d’establir, a partir de la lectura i la interpretació del RD, una estructu-ra dels documents necessaris, tant en la fase de projecte com en la de construcció, que permeti donar resposta a aquesta disposició legal i que serveixi de guia als professionals del sector.

https://www.eic.cat/privada/accioprofessional

aCtUaLItzaCIÓ deLs dOssIers de NOrmatIVa tÈCNICa deL COdI tÈC-NIC de L’edIfICaCIÓ

Ja hi ha disponible la segona edició dels dos-siers de Normativa Tècnica corresponents al Codi Tècnic de l’Edificació. En aquesta segona edició s’han inclòs les modificacions introduï-des pel Reial decret 1371/2007, de 19 d’octu-bre, i la correcció d’errors que es va publicar al BOE de 25 de gener del 2008.En aquesta edició s’han actualitzat els sis vo-lums existents i se n’han publicat dos de nous:

Dossier 03.0 Modificacions al CTE: aquest dossier s’ha realitzat per a tots aquells que ja disposaven de la primera edició, i únicament recull les correccions i modificacions que s’han publicat a través del RD 1371/2007, BOE núm. 254 de 23 d’octubre del 2007 i del BOE núm. 22 de 25 de gener del 2008. Dossier 03.7 DB-HR Protección frente al ruido

https://www.eic.cat/privada/accioprofessional/normativa.jsp

PUbLICaCIONs


creo

informa’t

60 GENER 2009

És un impressionant projecte urbanístic que engloba més de 600 vivendes , el Club de Golf Masia Bach, Casa Club, el Col·legi Àgora Masia Bach i l’Hotel Barceló Montserrat.Residencial Golf Masia Bach està constituït per parcel·les (800-2.000 m2), independents (265 m2, amb quatre habitacions dobles, amb parcel·la de 900 m2), adossades (tres i quatre dormitoris) i vivendes en altures (dos, tres i quatre dormito-rios), amb zones enjardinades i piscina. El Club de Golf Masia Bach, dissenyat per José María Olazábal, disposa d’un camp de pràctiques amb capacitat per a 120 jugadors.La Casa Club disposa d’una àmplia gamma d’equipaments: piscina exterior i interior cli-matitzada, pista de tennis, pàdel, camp de golf, gimnàs, restaurants, cafeteries, guarderia...L’Hotel Barceló Montserrat és un luxós edi-fici construït seguint els paràmetres estètics de l’estil modernista de la zona del Penedès. Compta amb un espai de salut i bellesa A partir d’ara tots els EIC podeu gaudir de:

· Camp de Golf Masia Bach: 10% de dte.

sobre el preu del Green Free· Green Free laborable: 75 € (10% de dte.) /

festiu: 170 € (10% de dte.)· Hotel Barceló Montserrat 4*

Habitació individual en allotjament i es-morzar*: 85 € inclòsHabitació doble en allotjament i esmorzar*: 95 € inclòs

*Tarifa que inclou circuit d’aigues a l’spa, barnús, sabatilles, maduixes i aigua a l’habitació· Residencial Golf Masia Bach: 5% de dte. en

la compra d’una vivenda residencial en el Residencial

Ofertes

resIdeNCIaL GOLf masIa baCh “comPLEx REsidEnciaL”

més informació:

93 772 79 [email protected]

Gaudeix d’un 15% de dte. en els productes Farggi, excepte en les ofertes. No acumulable a altres promocions.És imprescindible l’acreditació mitjançant el carnet col·legial.

Pots gaudir del dte. en els establiments següents:Farggi Diagonal - CINESA DiagonalFarggi Fnac Diagonal Mar - C.C. Diagonal MarFarggi Fnac Triangle - C.C. El TriangleFarggi Glòries - C.C. GlòriesFarggi Gran Via 2 - C.C. Gran Via 2, local R6Farggi Llibretería - C. Veguer, 3Farggi Maquinista - C.C. La Maquinista C-49b Farggi Passeig de Gràcia - Passeig de Gràcia, 94Farggi Passeig de Gràcia II - Passeig de Gràcia, 2Farggi Plaça Catalunya - Plaça Catalunya, 19Farggi Port Olímpic - C. Marina, 16-18Farggi Poblenou - Rambla del Poblenou, 93-95

farGGI “GELats i PastissERia dE LuxE”

Xocolata desfeta ben acompanyada!Vine a gaudir de la millor xocolata i acompanya-la amb tota la nostra vari-etat de brioxeria, pastissos o gelat. Aquest hivern tu esculls!!!



Skydive és un centre de paracaigu-disme que et permetrà experimen-tar el teu primer contacte i viure l’eufòria després d’una caiguda lliu-re en la forma més pura de vol. Després dúna breu classe díntroducció sobre el control de la caiguda lliure i del paracaigudes, saltaràs des de 4.000 metres enganxat amb total seguretat a un expert instructor. Sota la seva supervisió directa, romandràs enganxat a ell durant tot el salt, des de la sortida de l’avió fins a l’aterratge, pas-saràs un minut en caiguda lliure i després podràs dirigir amb ell el paracaigudes quadrat gegant cap a un suau aterratge. Obtindràs una completa i primera visió dáquest fascinant esport.

Pots gaudir d’un 10% de descompte sobre la tarifa reduïda (oferta apli-cable de dilluns a divendres). Oferta no vàlida juliol i agost. No és acumulable amb altres descomptes addicionals o tarifes especials

Tel. reserves: 972 450 111www.skydiveempuriabrava.com

sKYdIVe emPUrIabraVa “Viu EL PaRacaiGudismE”

fIres

bruno brokken ©

Saló Internacional de l’Aire Condicio-nat, Calefacció, Ventilació i Refrigera-ciótemàtica: climatitzaciódel 24 al 27 de febrer del 2009 Fira de madrid www.climatizacion.ifema.es Periodicitat: biennal

Saló d’Espais, Serveis i Equipa-ments comercials temàtica: exporetaildel 2 al 4 de març del 2009Fira de Barcelona www.exporetail.com

Indústria, Comerç, Serveis, Ciència i Tecnologia setmana de la geomàticadel 3 al 6 de març del 2009 Fira de Barcelona www.firabcn.esPeriodicitat: anual


La Maria Pinyol Sàrrias, d’11 anys, va ser la guanyadora del Concurs de Nadales d’aquest any gràcies a aquesta nadala.

en familia

62 GENER 2009

Nadal en família amb el Concurs de Nadales per a nens Observar el Nadal i el món en general amb els ulls d’un nen és sempre sorprenent. Bona prova d’això són la munió de dibuixos que hem rebut de fills i néts d’enginyers industrials per participar al Concurs de Nadales 2008 i felicitar-nos el Nadal.

Després de l’edició de l’any passat, vam repetir l’experiència de fer un concurs de nadales, i va ser de nou tot un èxit.Arbres de Nadal de mil colors, nens a punt d’obrir una pila de regals, estrelles de totes les mides, formes i colors, ninots de neu, famílies fent cagar el tió, més d’un retallable, el Pare Noel repartint alegria i felicitat, esquiant o en trineu, el nen Jesús amb xumet inclòs, desitjos de Bon Nadal en qua-tre idiomes, àngels i arcàngels, tot tipus de motius nadalencs… D’aquesta manera veuen el Nadal els nostres infants, i, més enllà de la nadala guanya-dora i que va protagonitzar la felicitació de Nadal dels EIC del passat 2008, tots aquells qui van voler veure una bona representació dels dibuixos que vam rebre, ho van poder fer al vestíbul de

enfamilia OK.indd 62 19/12/08 16:55:46


la seu dels EIC, on van restar exposats del 16 de desembre i durant totes les festes nadalenques.

UNa tria difíCiLCom no podia ser d’una altra manera, triar el dibuix guanyador per ser el protagonista de la nadala dels EIC d’enguany no va ser fàcil, ja que en tot cas, la imaginació, les ganes i els bons desitjos de tots els infants participants va ser ben visible. Però també és cert que entre tots els dibuixos, n’hi havia un que, a més de recordar-nos les dates en què ens trobem, demostra una sensibilitat especial envers l’entorn i l’actualitat més directes.Es tracta de la nadala de Maria Pinyol Sàrrias, d’11 anys, la guanyadora, on podem veure una aixeta de la qual raja una aigua molt especial. I és

que després de la sequera que hem patit a Cata-lunya l’estiu i la primavera passades, ¿hi ha millor forma per felicitar-nos el Nadal que recordant-nos la importància de l’aigua? Felicitats, Maria, i felicitats també a tots els nens i nenes que ens van fer arribar el seu dibuix.A més de la imaginativa i actual nadala de la Maria Pujol, també van destacar quatre accès-sits per als dibuixos de Paula Marín Banque, de 9 anys, que ens representava un Pare Noel que entra per la xemeneia de la casa dels enginyers industrials; de Daniela Fumadó Badia, també de 9 anys, que ens dibuixava una autèntica explosió de colors i de formes d’allò més suggeridores; de Pablo Antón Serves, de 5 anys, que es va imaginar tot un pessebre sota un cel cobert per un estol d’estrelles daurades; i Judith Viloca Munt, de 6

El degà Joan Vallvé lliura el guardó a la guanyadora d’enguany.

Grans i menuts van gaudir de valent amb la xocolatada que es va organitzar al Col·legi el dia del lliurament de premis del Concurs de Nadales.


en familia

64 GENER 2009


creo


Alba Almoguera AltimiraFerran Almoguera AltimiraCarlos Angulo VivancosJavier Angulo VivancosÀlvaro Antón SerresPablo Antón SerresMeritxell Arbiol LópezAnna Arcarons EstradaClàudia Arcarons EstradaMarcos Berenguer CascoAna Berenguer CascoEster Berenguer CascoQuique Calvo GarrigaSara Carbonell PadrónAriadna Carbonell Padrón

Laia Casals FrançasMarc Castell Elisabet Comas VertOlga Descalzi PortellDaniel Descalzi PortellRamon Descalzi PortellElena ElizaldeXavier Escaler PedragosaJordina Fernández RongeraMarina Font PerpinyàRoger Font PerpinyàDaniela Fumadó i BadíaOlívia Fumadó i BadíaJúlia Fusté RufesBlanca Gallostra Asín

Jaime Gallostra AsínJorge Gallostra AsínJosé Gallostra AsínMarta Gallostra AsínAlejo Garriga CardellachJuan Garriga CardellachPatricia González LleidaAina González SurinyachPol González SurinyachSílvia Gracia PortaCarla Güell AbadalMarc Güell AbadalClaudia Hita CallisIsaac Jiménez de CisnerosPaula Marin Banque

Laura Martí PonsMariona Martínez SerraJofre Moseguí MonterdeMaria Moseguí MonterdeEulàlia Negre DouMiguel Negre DouMar Novell CardonaPaula Oller i RibesMaria Oller IglesiasInés Pego SolerAna Pérez LarumbeIrene Pinyol SàrriasLuisa Pinyol SàrriasMaria Pinyol SàrriasMariona Puente Quera

Pep Puente QueraMaria Puértolas RozasJoan Rodríguez MasdeuLaura Rodríguez MasdeuMartí Rodríguez MasdeuPau Ros Carla Rufes GonzálezEzequiel V. Rufes GonzálezMaria Sans EsquéMariona Sans PalmésBiel Serena RibaJúlia Tirvió PijoanJanna Torres VayredaIona Viloca MuntJudith Viloca Munt

A continuació detallem la relació dels setanta-cinc nens i nenes que han participat en el Consurs de Nadales d’enguany:


creo

en familia

66 GENER 2009



Us animem que el Nadal vinent siguin en-cara més els fills i néts d’enginyers indus-trials els que participin en el Concurs de Nadales. Igual que ja es va fer en l’edició de l’any passat, l’any que ve pots utilitzar les postals de Nadal per confeccionar les nadales de la teva empresa o per a ús per-sonal.

BON NADAL!

anys, que també ens dibuixava un pessebre i els tres reis damunt d’una estrella de purpurina.Sens dubte, doncs, la tria no va ser fàcil per al jurat, format pel degà i el president dels EIC, Joan Vallvé i Joan Torres, respectivament; Antoni M. Grau, director general; Eva Díaz, cap de Comu-nicació; Mayte Cava i Oriol Sans, cap i membre, respectivament, del Departament de Comis-sions, Activitats i Serveis.I és que, com diem, hi va haver molta partici-pació en aquest nou concurs de nadales. Es van presentar setanta-sis dibuixos fets per nens i nenes de 3 a 12 anys.

LLiUraMENt dE PrEMiSI no tot es va acabar amb la tria de la nadala guanyadora. El dia 16 de desembre, després de ser inaugurada l’exposició de les nadales a la seu dels EIC, tots els nens i nenes participants en el concurs van poder gaudir d’una magnífica xoco-latada. Va ser en el marc d’aquesta festa que es va dur a terme el repartiment dels premis.La Maria Pinyol, com a guanyadora, va rebre una càmera de vídeo, i la resta dels nens van tenir també un petit obsequi. Tots estaven encantats i molt feliços.

a dalt es poden observar les nadales que van obtenir un accèssit. Són les de Paula Marin Banque (9 anys), daniela fumadó Badia (9 anys) i Pablo antón Serres (5 anys). també la nadala que va aconseguir una menció especial i que correspon a Judith Viloca Munt (5 anys).


volem +

68 GENER 2009

L’aigua gira del revés quan baixa per un desaigüe depenent de

l’hemisferi en què ens trobem?

Algunes llegendes urbanes s’instal·len en la cultura popular fins al punt de semblar

veritats indiscutibles. Segurament amb l’ajuda d’un capítol dels Simpons on

l’entremaliat Bart trucava a Austràlia per saber si allà l’aigua que baixava pel desaigüe

girava al revés que als Estats Units, hem interioritzat la creença que això passa sempre.

Una conseqüència de l’efecte Coriolis és que els fluids girin en el sentit de les agulles

del rellotge a l’hemisferi sud i a l’inrevés al nord. Per tant, un habitant de la meitat

austral de la Terra veuria baixar l’aigua a l’inrevés que nosaltres en una pica o un inodor

perfectes. Tanmateix, en una escala tan petita, el punt d’entrada del fluid o el disseny

del recipient poden influir més que l’efecte Coriolis i desfer aquesta curiositat.

[ EL MICROOH!NES

WWWEBS

Portal educatiu amb informació de temes relacionats amb el gas natural. És una eina d’aprenentatge per a estudiants, professors, indústria, mitjans de comunicació i govern.

WWW.SINERZIA.COM

Pot la música actuar com a cohesionador d’un col·lectiu i millorar-ne la creativitat? Musicaína és una experiència de coaching grupal que mostra com educar les nostres emocions a través de la música.

WWW.PIMPAMWEB.COM

Vols el teu propi web professional i no saps per on començar? Pimpamweb és el que buscaves. Amb més de 500 plantilles i 4.000 fotos d’ús lliure, l’usuari pot generar webs d’aparença professional en poc temps i de manera econòmica. A més, el web permet registrar i transferir dominis .com, .es, .org, .net, etc., i gestionar comptes de correu electrònic. Cada més hi ha quinze noves plantilles com a mínim i, a més, es permetrà modificar les existents o incorporar-ne una que l’usuari hagi dissenyat.

ENTRETENIMENTS

Un criptograma senzillMira de resoldre aquest criptograma aparentment tan senzill. Cada interrogant (?) representa un símbol que ha de trobar:

M I L + M I L

? ? ? ? ? ? ? ?

Discriminació sexualUn sindicat denuncia de discriminació sexual una empresa per contractar una proporció més gran d’homes que de dones. L’empresa al·lega que la mitjana de contractació de dones a cada departament és sempre més gran que el d’homes. Les afirmacions de l’empresa i del sindicat semblen contadictòries, però... podria ser que ningú estigués mentint?

SOLUCIÓ DE DESEMBRE

Si anomenem v el nombre de veïns, sabem que 78 < v < 100, i si h és el nombre de ferradures, h = 2.156 / v.Si aïllem, 2.156 / 100 < h < 2.156 / v21,5 < m < 27,6Com que m ha de ser un número enter i ser divisor de 2.156, comencem per 22, provem i... solució! 98 veïns i 22 ferradures per a cadascun.

Problemes extrets de mensa.es

] WWW.NATURALGAS.ORG

volem + OK.indd 68 19/12/08 18:29:55

creo


LA TEMPTACIÓ

Escrivia Tomasi di Lampedusa a Il Gattopardo –llibre del qual Visconti faria obra

mestra del cinema– que “és necessari que tot canviï perquè tot continuï igual”.

Doncs bé, els xinesos han fet la seva particular interpretació de la sentència: és

necessari que tot canviï perquè “res” continuï igual.

Ho podem constatar en aquesta ambiciosa exposició on es visualitza la important

transformació en què es troba immersa la Xina des de fa una dècada. Algunes

ciutats estan patint un procés tal de construcció i destrucció que està modificant

profundament el seu paisatge i aviat els models occidentals substituiran

definitivament la cultura tradicional. L’objectiu de la mostra és presentar la realitat

d’ahir i d’avui en quatre de les seves dimensions: arquitectura, urbanisme, paisatge

i infraestructura a partir de conceptes que han estat fonamentals en la civilització

xinesa: jardí, escriptura i cultura, terra, aigua, família o fengshui.

El 2008, amb motiu dels Jocs Olímpics de Pequín, la Xina ha fet una demostració de

poder i exuberància que confirma la seva voluntat de potència mundial, però encara

ha d’encaixar algunes peces que grinyolen i condicionen els seus pròxims passos.

Perdurarà la imatge idealitzada i espectacular de Pequín com un nou i

aclaparador model cultural? O bé es revelarà com un exemple negatiu per a les

ciutats i l’arquitectura del futur?

A LA CIUTAT XINESAMIRADES SOBRE LES TRANSFORMACIONS D’UN IMPERI

Lloc: CCCB, Montalegre, 5, Barcelona

Tel. 933 064 100 · www.cccb.org

Quan: Fins al 22 de febrer

De dimarts a diumenges, d’11 a 20 h

Dijous ,d’11 a 22 h

Tancat els dilluns no festius

Quant: 4,50 euros

Natalia García / Màrqueting i Publicitat COEIC

volem + OK.indd 69 19/12/08 18:30:01

creo

volem +

70 GENER 2009

NOVES TECNOLOGIES

Google Streetview inclou Barcelona a la guia de carrersL’Streetview, la guia de carrers de Google amb la qual pots observar una imatge de diversos punts d’una ciutat en 360 graus, també està disponible per a Barcelona. El gegant d’internet Google ha afegit la capital catalana al seu cercador de mapes i ara podràs veure fotografies de carrer de gairebé

totes les vies de la ciutat, fer passejades virtuals i trobar botigues, restaurants, hotels o altres punts interessants de l’urbs. El Google Streetview arriba precedit d’una polèmica sobre la privacitat de les persones que surten a les fotografies i que la companyia californiana ha resolt difuminant els rostres dels vianants i les matrícules dels automòbils.

Telefónica perd l’exclusiva en la distribució de l’iPhoneUna queixa generalitzada entre els usuaris de telefonia mòbil que volien adquirir el popular iPhone d’Apple era que només podien fer-ho a través de Telefónica Movistar i que havien de renunciar al seu operador habitual. Symio, filial virtual de KPN a Espanya, va comen-çar a distribuir l’iPhone alliberat a través d’internet a un preu de 599 euros. De moment, la iniciativa ha tingut tant èxit que la companyia ha advertit al seu web que s’han esgotat els terminals d’Apple que havia adquirit. Així que, fins que Symio no posi a la venda noves uni-tats, els fans de l’iPhone s’hauran d’esperar o passar-se a Movistar.

PÀGINES

The evolution of useful things

Autor: Henry Petroski

Edita: Vintage Books, Nova York, 1994

Codi: 74.05 PET

Sinopsi: Com els objectes de cada dia –des de les forquilles a les xinxetes, els clips o les cremalleres– han arribat a ser com són? El llibre analitza el disseny dels objectes que s’han inventat per tal d’ajudar-nos en les feines quotidianes tot interrelacionant els invents, la innovació, el disseny i l’enginyeria. Petroski és un enginyer obsessionat a examinar com els objectes més simples i les eines més ubiqües sorgeixen sovint per la irritació que causa en l’ésser humà que quelcom no funcioni i no tant en la necessitat.

Manual de instalaciones de calefacción por agua caliente (Adaptado al Código Técnico de la Edificación y al nuevo RITE) - 3a edició

Autor: Franco Martín Sánchez

Edita: A. Madrid Vicente i Mundi-Prensa, Madrid, 2008

Codi: 697.4 MAR

Sinopsi: Tercera edició estructurada en vint lliçons amb més de dues-centes figures. Destaca la inclusió de l’última reglamentació d’aquestes instal·lacions que afecta les noves edificacions i que es correspon amb la normativa europea dels països de la Unió Europea.

volem + OK.indd 70 19/12/08 18:30:10


volem + OK.indd 71 19/12/08 18:30:24

borsí

72 GENER 2009

Llogo dos apartaments moblats i amb aca-bats de qualitat, molt acollidors. Situats a la Cerdanya francesa. Situació immillorable a 20 minuts de Puigcerdà i a 15 minuts de les pistes d’esquí de Font Romeu. Tel. 606 725 655.

Llogo una o dues places d’aparcament de 2,2 x 4,5 metres al centre (carrer de Casp/Sicília). Tel. 659 780 582 (Ignacio).

Llogo local bo de 200 m2 al carrer de Hu-elva/Fluvià, prop AVE-Sagrera. Tel. 609 726 038.

Llogo casa unifamiliar a Llinars del Vallès, a 8 minuts de l’estació de la Renfe (Rodalies BCN-Granollers), moblada, dues plantes amb un total de 70 m2, quatre habitacions (tres a dalt i una a la planta), sala menjador de 16 m2, garatge (no inclòs en els 70 m2), jardí exterior de 36 m2, calefacció de gas natural amb radiadors. Tel. 934 571 083 (C. Parareda).

Llogo per setmanes preciós apartament de 85 m2 a Vielha ( Vall d’Aran.) Planta baixa situada en un immoble de construcció típica de la vall. Disposa de dos habitacions, dos

banys complets, pàrquing i traster. Preu: 1.200 euros/setmana. Fiança de 300 euros. Tel. 639 161 093.Venc amarrador de 12 x 4 m al port de Gar-raf. Situació imillorable Tel. 696 641 591.

Llogo espai de 28 m2 a despatx d’arquitectes i enginyers. El preu inclou mobiliari, aire con-dicionat, ADSL, xarxa informàtica i telefonia, servei de neteja i dret d’ús d’office, lavabo, sala de reunions i recepció de correu i visi-tes. Ubicat al carrer Aribau/Laforja (Barcelo-na). Preu: 600 euros/mes. Tel. 935 510 323.

Venc pis (2a planta i última) al casc urbà del port de Llançà, totalment moblat i equipat amb elements de primera qualitat i línia tele-fònica. Edifici de tres vents: una sola façana adossada a la casa veïna. Quatre habitaci-ons dobles (totes exteriors), dues terrasses grans, llar de foc i barbacoa, calefacció, dos banys, grans trasters i terrat. Molt ben situat i proper a la platja. Preu: 350.000 euros. Tel. 934 574 917 / 680 320 753.

Venc àtic al carrer de Rubens de Barcelona. És un quart pis amb ascensor. Consta de saló-menjador amb cuina separada i una ha-

IMMO

Venc oficina de 36 m2 al carrer de Cartagena, 241 (entre Rosselló i Provença). Molt lluminós, amb grans finestres al carrer i molt quadrat i diàfan. Preu: 106.000 euros. Tel. 646 020 470.

Pis alt, moblat i amb tots els electrodomèstics, de 75 m2, en una finca amb ascensor. Reformat recentment. Saló-menjador de 18 m2, exterior i amb balcó. Habitació doble exterior a celobert i una d’indi-vidual (amb llit plegable), despatx de 8 m2 exterior, cuina i un bany amb dutxa. Terra de parquet (tarima), calefacció per radiadors, aire condicionat i bomba de calor al saló. Preu: 1.400 euros/mes. Tel. 629 772 233 (Gemma Solé).

volem + OK.indd 72 19/12/08 18:30:24

LESB


VEHICLES ALTRES

bitació amb un bany complet. Superfície útil de 45 m2 i terrassa de 20 m2. Preu: 265.000 euros. Tel. 609 725 193 (Carles).

Llogo pis de 80 m2 a Sant Gervasi, tocant a pl. Gal·la Placídia i Gràcia. Totalment refor-mat i moblat, amb tres habitacions exteriors, cuina equipada, saló-menjador, bany nou complet, Galeria amb rentadora, aire condi-cionat, calefacció de gas, terra de ceràmica. Finca amb ascensor. Molt ben comunicat. Preu: 1.300 euros/mes. Tel. 629 649 366.

Venc pis a Gràcia, carrer d’Escorial/Legalitat. Ben comunicat. Tercer pis amb ascensor i zona comunitària molt tranquil·la. De 100 m2, tres habitacions dobles, saló-menjador, cuina amb safareig, traster, dos banys i terrassa molt assolellada davant la zona com.unitària. Tot exterior i ben distribuït. Calefacció i aire condi-cionat, parquet i tancaments d’alumini. Preu: 450.000 euros. Tel. 670 012 373.

Llogo casa a la Cerdanya, urbanització Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà, totalment equipada per a sis/vuit persones. Per a tem-porada d’esquí, vacances de Nadal, Reis, setmanes blanques. Tel. 675 935 096 / 625 546 346 / 935 896 777 (nits).

Venc Audi A3 Sport 2.0 TDI (140 CV), de fi-nals del 2006 i 39.000 km. En perfecte estat. Bona oportunitat. Preu: 22.000. Tel. 619 807 291.

Venc Kawasaki ZR750F, de l’any 2001 i amb 30.000 km. ITV passada fins al 2010 i as-segurança fins al juny del 2009. Preu: 2.500 euros. Tel. 699 438 800 (Xavier).

Venc Mercedes C 220 CDI Avantgarde150 CV, equip esport, plata metal·litzat, seients símil pell, del juliol del 2004, ITV passada, pneumàtics nous, 102.000 km. En perfec-te estat, sempre en garatge. Preu: 19.000 euros. Tel. 600 929 747.

Es ven VW Polo 1.4 gasolina, de l’any 2001. Tres portes, negre metal·litzat, acabat trendline. Aire condicionat, direcció assistida, alçavidres elèctric, airbag. Un sol propietari, sempre en garatge, revisions del fabricant al dia, 68.000 km. En molt bon estat. Preu: 5.000 euros. Tel. 938 404 455.

Venc dos grans jocs d’instruments de per-cussió. Joc 1 - Bate-ria completa: bateria Sonor Force 2000 gairebé nova i amb les membranes origi-nals, suport telescò-pic de plat Gibraltar, joc de plats Paiste Alpha (20”,16”,14”), tamboret ajustable Quick Lok, dos faristols, funda per a plats. Joc 2 - Extres diversos: caixa Piccolo Pearl Brass Shell, caixa sorda Remo, suport de caixa, suport de bongos, peu de bombo Mapex, grapa per a ferratges. Ideal per adquirir d’una vegada tots els elements necessaris per a un estudiant. Preu: 1.200 euros. Tel.: 677 060 202 (Carles).

volem + OK.indd 73 19/12/08 18:30:27

Més informació: www.thefalkirkwheel.co.uk www.falkirk-wheel.com

volem +

74 GENER 2009

Tothom coneix la Torre Eiffel de París o la Presa de les Tres Gorges a la Xina com a símbols internacionals d’engi-nyeria. Tanmateix, existeixen altres projectes més discrets, però que enlluernen pel seu enginy.Entre 1777 i 1822 es van construir a Escòcia el canal de Forth & Clyde i el canal de la Unió que obrien una via fluvial entre Glasgow i Edimburg, les dues principals ciutats del país, situ-ades cada una a la costa occidental i oriental respectivament. Després de travessar onze escluses,

els dos canals es troben a les rodalies del poble de Falkirk, al bell mig d’un desnivell de 24 metres impossible de salvar amb un sistema d’escluses tra-dicional en un tram curt del canal.La roda de Falkirk va ser el projecte que es va triar definitivament per superar l’obstacle. Funciona com una nòria gegant de 35 metres de diàme-tre a la qual un vaixell accedeix a una esclusa pel viaducte superior i l’altre vaixell ho fa per l’inferior. La roda gira i eleva l’esclusa inferior mentre la supe-rior descendeix. Gràcies al principi

d’Arquímedes, cada embarcació des-plaça el seu pes equivalent en aigua, fet que manté la roda equilibrada. En quatre minuts, el sistema rota 180 graus i supera una alçària similar a un edifici de vuit plantes, utilitzant una quantitat d’energia relativament baixa igual a 1,5 kWh.La instal·lació, que actualment té un ús principalment recreatiu, sorprèn per la seva simplicitat i brillantor a l’hora de superar una barrera natural i s’ha con-vertit en un reclam turístic i un símbol de l’enginyeria escocesa.

La roda de Falkirk

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al Borsí, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través del correu electrònic [email protected]. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb [email protected]. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

CONTACTE

Enginyeries del Món

volem + OK.indd 74 19/12/08 18:30:33

TEXT: FOTO:Josep Ramon Torné Arxiu

creo

fulls dels enginyers núm. 258 gener 2009

Documents