catalunya - papers cgt nº 120 setembre 2010

7/31/2019 Catalunya - Papers CGT n 120 Setembre 2010

1/33

Catalunya> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Setembre 2010 nm. 120 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org

Amor...

i guerrasocial!

Dipsit legal: B 36.887-1992

Disseny:M

artaSabatRovira


2/33

Disseny:MartaSabatRovira

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 120 Setembre 2010 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005


3/33

Edici del Collectiu La Tramuntana (Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, JoseCabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivilli, Xavi Roijals,Jordi Mart i Josep Torres. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni

lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov,Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccionssindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci isubscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)977340883. Collaboracions: [email protected]. Redacci i subscripci aBalears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Collaboracions: [email protected]. Web revista: www.revistacatalunya.cat.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Cada llibre s un soldat / que es retira de

la guerra / perqu vol aqu en la terra / pau,

justcia i llibertat

Joaquim Blanch, Al jovent del segle XX dinsdel llibre Rayos y truenos

Drets dels subscriptors:

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incor-

porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat

necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci,

cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtca -

talunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.

971 791 447, [email protected] els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:

- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.

- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del

titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

EditorialEDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

La vaga del 29-S:un repte important

Agurrelj

Setembre de 20102

CONFEDERACI GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - CentreLos Almendros, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 [email protected]

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 [email protected]

SECRETARIAT PERMANENTDEL COMIT CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003Barcelona [email protected] Tel. 933103362. Fax933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica deCatalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament deCatalunya (FEC) Federaci dAdministraciPblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

Anoia

Rambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700Igualada.Tel./fax 938042985 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 [email protected]. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell [email protected]. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 933831803

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltr - [email protected]. i fax 938934261

Maresme

Plaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar [email protected]. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet [email protected]. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs 28, ent. 2a [email protected]. 972231034. Fax 972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida [email protected]. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - [email protected]. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

Barcelona

Via Laietana, 18, 9 - 08003 [email protected]. 933103362. Fax 933107080

BergaBal 4, [email protected] Tel. 938216747

ManresaCircumvallaci 77, 2n - [email protected]. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5, 08191 Rub, [email protected] Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 59, 08201 Sabadell [email protected] Tel. i fax 93745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar [email protected],Tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

SortPl. Major 5, 25560, [email protected]. 633 322 033

> ON ENS TROBEM?

La crisi mostra el fracs integral de laideologia neoliberal i de les poltiquesque busquen confiar al mercat la sort dela humanitat. Resultava cmic lany pas-sat veure als que eren adoradors beats dela lliure competncia, com ho sn tots elsque ens governen, convertir-se en aps-tols de la intervenci de lEstat. Per si es-taven a favor que intervingus lEstat eraper a salvar interessos privats segons elconegut precepte: socialitzar les prduesi privatitzar els guanys. Aix, bilions de di-

ners pblics, els nostres diners, han estatutilitzats per a salvar bancs i accionistes,mentre que resulta impossible trobar lams mnima quantitat de diners per a res-pondre a les necessitats socials. Per hiha ms.La crisi financera ha colpejat leconomiareal, aqu est la recessi amb la sevacomitiva dacomiadaments; patrons i go-verns estan decidits a seguir atacant els

drets socials i laborals dels treballadors itreballadores, especialment quant a pro-tecci social, drets laborals, condicions detreball i sanitat laboral. El seu objectiu sfer que la crisi la paguem les treballadoresi treballadors, preconitzant en cada pas launitat desprs de la poltica governamen-tal per a tractar que ens empassem la pn-dola. La xenofbia, el racisme sn flagellsque combatem. Cal que anem construintla solidaritat internacional dels treballa-dors i treballadores per a respondrels. No

volem pagar la seva crisi!Els empresaris iaccionistes es van atipar de dividends, deregals fiscals de tota classe, de remune-racions demencials, que van desembocaren fortunes inimaginables. A ells els tocapagar la seva crisi, a nosaltres imposar lesnostres exigncies socials. Ms que mai,est a lordre del dia la mobilitzaci de lestreballadores i treballadors:-Per a assegurar el dret al treball per a

totes i tots, desenvolupant les ocupacionssocialment tils i responent a les necessi-tats socials.- Per a impedir els ERO, els acomiada-ments, la precarietat (la subcontractaci,la contractaci temporal, les ETT)- Per a garantir les prestacions socials i sa-larials als desocupats, a les desocupades,i als sectors socials especialment copejatsper la crisi (dones, immigrants, joves,)- Per a imposar drets socials harmonitzatsper dalt, que acabin amb el dmping so-

cial: salaris, pensions de jubilaci, indem-nitzacions datur, mnims socials- Per a defensar i desenvolupar els serveispblics, accessibles a totes i tots: salut,educaci, cultura, dependncia, trans-ports, aigua, energia- Per a reduir la jornada laboral sense pr-dua de salari i baixar ledat de la jubilaci.- Perqu els recursos i la riquesa es distri-bueixin solidriament.- Perqu els rics, els empresaris, els di-rectius, contribueixin amb impostosprogressius: qui ms guanya ms ha decontribuir. Cal repartir la riquesa.- Per a aconseguir el dret a lhabitatge i auna alimentaci saludable.- Per a garantir els drets de les i els im-migrants.- Per a establir la igualtat real entre homesi dones.

- Perqu canviem realment de model pro-

ductiu, de distribuci i de consum, creantocupacions on es troba el veritable valorper a la collectivitat: en leducaci, enguarderies, en escoles infantils, en elcamp, en el benestar social, en les cures,en les tecnologies no agressives ni conta-minants, en xarxes de transports pblicssosteniblesPer a salvar el seu sistema capitalista,empresaris i accionistes shan organitzat aescala internacional: el moviment sindicalha dactuar per sobre de les fronteres per a

imposar un altre sistema que el que explo-ta als treballadors i treballadores, saquejaels recursos naturals i els pasos pobres,organitza la fam a una part del planetaPer a fer-los front hem davanar en laconstrucci duna xarxa sindical alterna-tiva a Europa, oberta a totes les forcesque vulguin lluitar contra el capitalisme i elliberalisme. La vaga general del 29 de st-embre s un primer pas. Les marxes euro-pees contra latur que es desenvoluparana loctubre, i especialment lassembleaeuropea daturats i aturades el dia 16, aixla marxa internacional el 17 doctubre aBrusselles, seran una nova ocasi de ge-nerar dinmiques i construir confluncies.A tot arreu, desenvolupem i coordinem leslluites socials, i construm la resistnciacomuna a nivell europeu! Enfront de la cri-si del sistema capitalista, s necessria la

vaga general. Ens toca construir-la!


4/33

REPORTATGE Amb la Reforma Laborallacomiadament sha

abaratit i convertit en ms

lliure

29 de setembre: Vaga general

Contra les retallades,la reforma laboral ilatac a les pensions

SP Comit Confederal CGT

Els poltics es burlen de les treballadores itreballadors abandonant-los en mans delcapritx empresarial.

Setembre de 2010 3

Les mesures antisocials del Go-vern per a sortir de la crisi sn lareforma laboral, el pla dajustamentper a reduir el dficit pblic i la re-forma del sistema de pensions.Fa ja diversos anys que com classetreballadora estem sofrint les con-seqncies de la crisi. Els diferentsgoverns, independentment del colorpoltic, estan engegant una srie demesures que suposen una reculadai una retallada dels drets laborals isocials. Ara, aquestes mesures clara-ment antisocials sestan intensificantper a corregir el dficit provocat per

la diferncia entre els ingressos i lesdespeses. Les mesures imposadesper decret des del govern nomsincideixen en el captol de reduccide despeses, ignorant que la despesapblica social de lEstat Espanyols la ms baixa de tota la zona euro(fins i tot que la de Portugal o Gr -cia), ja que representa el 21% delPIB mentre que la mitjana europeas del 27%Per tant, el veritable problema deldficit no est en lexcs de des-peses, sin en la falta dingressos,a causa de una baixa crrega fiscala empresaris i a les rendes del ca-pital. Leliminaci de limpost delpatrimoni o el parads fiscal querepresenten les societats dinversi

SICAV sn un clar exemple i el queels empresaris espanyols declarin demitjana 6.500 euros menys que lespersones treballadores resulta signi-ficatiu, per no dir escandals.A aix hem dafegir un elevat fraufiscal, situat ja en 90.000 milionsdeuros i una economia submergi-da que suposa el 23,3% del PIB, 10punts per sobre de la zona euro. Perqu no es busquen els ingressos allon estan els diners en lloc de seguirrobant als treballadors, a les treballa-dores i a les classes populars?Durant els ltims temps hem assis-tit a la privatitzaci de grans em-preses en sectors estratgics comlenergtic, les telecomunicacions,els transports, la gesti daigua i a

poc a poc leducaci, la sanitat, elsserveis socialsTamb hem pogut veure com aug-menta la privatitzaci de les pensionsamb el foment constant dels plansprivats de jubilaci (el 1995 els fons

privats de pensions en el mn gestio-naven 4,9 bilions deuros, arribanten el 2009 a la xifra de 12,7 bilions,s a dir, el 27% del PIB mundial).Si a tot aquest procs generalitzat

de privatitzacions, li afegim la pr-dua de poder adquisitiu de la classetreballadora a causa de la reducci ocongelaci dels salaris i les constantsreduccions dimpostos a les classesadinerades, tenim com resultat quegrans quantitats de diners han passatde mans pbliques a mans privades,ms concretament a poques mans,les grans multinacionals i sector fi-nancer, s a dir, el nucli dur del sis-tema capitalista.Aquest sistema, obeint a la seva l-gica de mxim rendiment, ha seguitbuscant el benefici illimitat, utilit-zant aquest excedent de capital en laconcessi de crdits sense mesura ales classes populars perqu pogus-sim seguir consumint els productes

que genera el propi sistema, creantuna espiral infernal fins a arribar alcollapse. Un collapse que es tra-dux en limpagament de prstecsdels consumidors als bancs i al seutorn, limpagament daquests als

mercats financers i a altres bancs.Com colof, el govern opta per pro -tegir a la banca perqu no faci falli-da, per sobretot perqu els creditors(aquests mateixos mercats que han

generat aquesta dinmica) no deixinde cobrar. Per a aix, es presta di-ners pblics a la banca, per comels estats tampoc tenen diners hande recrrer novament als mercatsfinancers per a demanar ms diners,el que provoca ms augment de ladespesa pblica.Doncs b, aquesta bogeria s leixcentral duna poltica econmicaglobalitzada que porta a les pobla-cions a la pobresa i exclusi social.I que en el cas concret de lEstat Es-panyol implica:- 1,3 milions de llars tenen tots elsseus membres actius en latur.- 600.000 persones porten sense po-der treballar ms de dos anys i a juny2010, gaireb 2 milions porten ms

dun any.- El nombre de persones parades haaugmentat en 602.000 lltim any.- El 20% de la poblaci es troba enla pobresa.

Les mesuresdajustament pera reduir el dficitpblic: les retallades

El govern, seguint les instruccionsdels mercats, els bancs i les mateixesinstitucions que han generat la cri-si, ha engegat diverses mesures, unadelles coneguda com el Tijeretazo,que afecten a:- Les i els treballadors pblics delsector pblic, ja que, per decret i deforma autoritria, estan veient re-duts els seus salaris, suficientmentbaixos ja en la major part de lescalasalarial, o estan veient com nomses cobriran 3 vacants de cada 10 ju-bilacions, el que dna com resultatun deteriorament encara ms grandels serveis pblics com la salut,lensenyament dels nostres fills ifilles o la gesti de les prestacions

socials tan necessries en aqueststemps dramtics (atur, dependncia,jubilaci).- Els jubilats i jubilades, que veurancongelades les seves pensions enlany 2011, quan ms del 70% dels

8,7 milions de pensionistes no co-bra els 830 euros de la pensi mitjamensual.- 3,2 milions de persones treballado-res en situaci datur amb prestaci

datur, els quals tenen de mitjana unatur de 820 i ms de 554.000 dellsnoms perceben durant 6 mesos 426.- A ms de 2,5 milions de treballa-dors/es que han estat acomiadats im-punement des del 2008 fins a ara. El92% dels contractes segueixen sentprecaris i temporals.- Centenars de milers de dones ihomes que opten per no tenir fills ifilles, ja que, no poden comptar ambescoles infantils pbliques i tampocexisteixen poltiques dajuda fami-liar.

La reforma laboral: eldecretazo

No considerant suficient les mesu-res anteriors, el govern ha engegatel Reial decret 10/2010 de mesuresurgents per a la Reforma del Mer-cat de Treball, amb un contingut


5/33

REPORTATGE

4 Setembre de 2010

que insisteix, una vegada ms, a ferpagar les conseqncies de la crisia les persones que no som respon-sables de la mateixa. Aquesta en-sima reforma far ms fcil i baratlacomiadament per als empresaris,segueix subvencionant la contrac-

taci i elimina qualsevol llibertat odret al treballador en el control delorganitzaci del treball, fent quelentrada, la permanncia i la sortidadel mercat de treball, s a dir, tot elrecorregut del contracte, es caracte-ritzi per la precarietat i inestabilitat.Els aspectes ms regressiusdaquesta Reforma Laboral sn:- Rebaixa dels costos del contracte,

ja que estableix bonificacions alsempresaris a crrec de lerari pblicde 2.800 milions deuros, en prcti-cament tots els contractes a la cartaamb els quals compten.- Reducci dindemnitzacions peracomiadament. Facilitat absoluta

per als empresaris en acomiada-ments objectius, b individuals, b

collectius, per qualsevol causa:econmica, tcnica, productiva, or-ganitzativa i reduint sensiblementles indemnitzacions empresarialsen aquests acomiadaments, 20 diesi damunt lErari Pblic (tots nosal-tres) a travs del FOGASA assu-meix lequivalent a 8 dies, igualantdaquesta manera el cost entre uncontracte temporal (12 dies per anyen el 2015, ara 8) i un contracte fix.- Eliminaci en la prctica del dretfonamental a la tutela judicial en elsacomiadaments objectius, doncs elJutge no podr entrar, sin s molttangencialment, a analitzar si exis-teix o no ra, doncs a lempresarinoms se li exigeix una mnima rao-nabilitat en la causa extintiva.- Es generalitza el Contracte de Fo-ment a la Contractaci Indefinida(CFCI), el dels 33 dies, passant aser el contracte ordinari mentre queel de 45 dies quedar com una re-lquia.- Privatitzaci dels Serveis PblicsdOcupaci. Facilita lentrada de lesETTs en sectors que fins a ara tenienrestringits com lAdministraci P-

blica i es dna entrada a les Agn-cies de Collocaci Privades en lagesti dels Serveis dOcupaci.

- Flexibilitza les condicions de tre-

ball (horaris, jornada, funcionalitat,sistemes de torns i sistemes de re-tribuci), eliminant el control admi-nistratiu i afeblint el control per partdels treballadors i treballadores deles condicions collectives.- Precaritza encara ms la contrac-taci juvenil.- Fa inservible la negociacicollectiva al possibilitar que lesempreses pactin convenis i es mo-difiquin condicions de treball subs-tancials, b collectives, b indivi-duals: jornada, mobilitat funcional,horaris, sistemes de torns i sistemesde retribuci, a lendem de pactar-los, deixant els mateixos en papermullat, alhora que facilita a les em-

preses el no-compliment (clusulesde despenjament) de les pujadessalarials.

La reforma delsistema pblicde pensions: elpensionazo

Pendent de plasmar les mesuresconcretes, els poltics, els ban-quers, la patronal, els mercats, lesinstitucions que ens governen, in-

sistiran una vegada i una altra fins a

aconseguir que lopini pblica elssigui favorable per a aplicar mesu-res com:- Augmentar ledat de jubilaci finsals 70 anys.- Considerar tota la vida laboral pera calcular la pensi a percebre.- Augmentar fins a 20-25 anys elnombre mnim danys cotitzats pera tenir dret a la pensi de jubilaci.- Reduir i congelar la pensi a per-cebre.- Pretenen que les persones vis-quem per a treballar negant-sensel dret al benestar.

Els Beneficis de lesempreses de lIBEX

35

Els guanys que les principals Em-preses i Multinacionals privadeshan obtingut explotant als treba-lladors i treballadores i aprofitanttot tipus dajudes pbliques, nohan revertit a la societat, ms aviatel contrari, el repartiment ha estatinexistent, quedant tot en mans delsaccionistes, directius i executiusdaquestes multinacionals.Els beneficis fins a mar de 2010

de les 35 majors empreses i bancs,

van crixer un 25% fins a situar-se,solament en un trimestre, en 11.598Milions deuros. Noms un Banc,el Santander, va obtenir uns guanysnets en aquest primer trimestre de2.215 Milions deuros. Telefnicava obtenir 1.656 Milions deuros,Endesa 1.535 Milions deuros, elBBVA 1.249 Milions deurosEls 584 consellers executius i altsdirectius de les empreses de lIbex35, van cobrar un mili deuros demitjana, en el pitjor any de la cri-si.

Els sous dels quiproposen i defenenel tijeretazo, el

decretazo i elpensionazo

Alguns pensionistes i funcionaris deluxe sn qui defensen i promouenferventment les retallades i restric-cions per a les classes populars.Alguns exemples: Jos IgnacioGoirigolzarri conseller delegat delBBVA- es va jubilar anticipadamentamb 68,7 milions deuros de pensi.Francisco Gonzlez, actual Presi-dent del BBVA, al jubilar-se perce-

br una pensi de 79,8 mi-lions deuros. La dEmilioBotn, President del BancSantander, ser de 24,6 mi-lions deuros. El Conseller

Delegat daquest mateixbanc, percebr una penside 85,7 milions. I aix unllarg etctera.

Conclusions:repartir el treballi la riquesa

Des de la CGT estem de-nunciant des de sempreaquesta situaci dinjustciai proposant com alternativael contrari al que sha fet: elrepartiment de la riquesa,entesa no com repartimentde dividends o accions en-tre la poblaci, sin em-

prant aquests diners en uns

serveis pblics de qualitat iamb carcterveritablementuniversal perqu puguemgaudir-los les i els qualsrealment produm aquesta

riquesa.Perqu aix sigui possible resultaimprescindible que passin a gestitotalment pblica el control de lesenergies, els transports, les teleco-municacions, la gesti de laigua, lasanitat, leducaci, tots els serveis

pblics, etc. No noms sha de re-partir la riquesa, sin tamb cal re-partir el treball.En lera de lavantecnolgic no s admissible donarun salt enrere en les relacions labo-rals o en els drets socials pretenentque treballem fins a 65 hores setma-nals. Seria com tornar als vehiclesde tracci animal.Les persones no tenim el mateixconcepte de rendibilitat que el siste-ma capitalista, per tant, els recursosi infraestructures necessries per afer possible que tota la poblaci tin-gui cobertes les necessitats bsiquesno poden estar gestionats per qui enshan dut a aquesta situaci, sin quecal un nou model social i productiu

basat en la llibertat, la justcia social

i lautogesti.Pensem que ha arribat el momentde dir PROU, per no noms alsmercats, sin tamb als estats i lesinstitucions que segueixen les ins-truccions daquests mercats. sinadmissible que les prpies enti-tats que van generar la crisi siguinles que estiguin imposant les seves

propostes per a sortir de la mateixa iresulta vergonys lacatament sensedubtes de tota la classe poltica.Per a la CGT la sortida de la crisinoms pot ser el repartiment de lariquesa i del treball en un nou modelsocial i productiu.Repartir la riquesa i el treball, s lagarantia perqu milions i milions de

persones visquem amb el necessari

i ning manqui del bsic, buscantalhora un equilibri amb la vida delplaneta, deixant de saquejar-la, per-qu les nostres generacions futures

puguin viure amb dignitat. Hem demobilitzar-nos. Cal canviar el siste-ma. La nostra passivitat no s nomsla seva fora, sin el nostre sucidi.

El pas de la reforma laboral pel Senat el

25 dagost, i a falta de la seva aprovaci

definitiva el 9 de setembre al Congrs,

va comportar els segents canvis:

- Desprs de 30 dies (fins ara eren 100)cobrant la prestaci, la persona des-

ocupada no podr rebutjar un curs de

formaci que es correspongui amb la

seva professi habitual o les seves apti-

tuds formatives.

- Podr ser acomiadat qui falti el 20% de

jornades en dos mesos o el 25% en qua-

tre mesos, sigui quin sigui labsentisme

global a lempresa.

- La prestaci dexcontractats a temps

parcial es calcular per hores i no per

dies.

- Treballadores de la llar i altres que ara

poden cobrar part del sou en espcie

(fins al 30%) com a mnim han de co-

brar en metllic el salari mnim inter-

professional (633 al mes).

- Es limita la conversi de contractes

temporals a fixos a aquells amb idnti-

ca activitat i al mateix lloc durant tres

anys seguits.

- Seliminen els 425 euros de subsidi

als autnoms en atur.

Modificacionsprodudes al pas

de la reformapel Senat


6/33

REPORTATGE

La CGT convoca Vaga

General el 29 de setembre

Setembre de 2010 5

SP Comit Confederal CGT

La Confederaci General del Tre-ball (CGT) ha realitzat la sevaprpia convocatria de Vaga Generalel 29 de setembre de 2010, per de-fensar les llibertats i drets laborals,socials, econmics, i mediambientalsde tots els treballadors i treballadoresi de totes les classes populars, davantles agressions i retallades que estemsofrint per les poltiques antisocialsdel govern que noms responen als

interessos de la banca, a lespeculacifinancera i immobiliria, als mercats,al capital, a la patronal, a la UniEuropea, al Fons Monetari Interna-cional, a les institucionals poltiquesinternacionals.Vaga General contra la nova refor-ma laboral, el pla dajust per reduirel dficit, la propera reforma del sis-tema de pensions perqu la crisieconmica la paguin els que lhanprovocat, s a dir, els rics, els ban-quers i els poltics.Vaga General contra el sistema capi-talista que nicament pensa a obtenirbeneficis passant per sobre de la qua-litat de vida de les persones i de la pr-pia continu tat de la vida al planeta.Els empresaris financers, del ma, delenergia, de les telecomunicacions,

de la indstria, dels aliments shanenriquit extraordinriament, ens hanobligat a endeutar-nos, hipotecar-nos, consumir sense lmits i avui, nitenim casa, ni feina ni futur.CGT fa una crida generalitzada a totala classe treballadora, del sector p-blic i del sector privat, a les personesaturades, joves, pensionistes, homesi dones, autctones o migrants, a lespersones excloses, precries, desno-nades, a les classes populars, als mo-viments socials, a les organitzacionsvenals, estudiantils, culturals atota la societat en el seu conjunt perparticipar en la Vaga General del 29de setembre.Per a CGT aquell dia snoms linici dun procs de mobilit-zaci laboral i social continuada fins

a establir les bases dun nou model desocietat, un nou model productiu ba-sat en la satisfacci de les necessitatsde les persones, en la solidaritat, en laigualtat, en la llibertat, en la justciasocial, un nou model que contemplilharmonia de la nostra vida amb elplaneta, que no busqui lexplotacide les persones i dels recursos natu-rals, un model plantejat amb una di-mensi global, internacionalista, queinclogui a tota la humanitat, a tots elstreballadors i treballadores del mn.

Raons per anar ala vaga el 29 desetembre

Contra latur:- 5 milions de treballadors i treba-lladores estem a latur i les personesjoves suportem taxes datur del 40%.Des de 2008, ms de 2,5 milions de

persones hem perdut la feina.- 1,2 milions de persones aturadesno percebem cap prestaci i prop de554.000 malvivim amb 426.- Ms de 4 milions de persones treba-lladores tenim contractes temporals.- 11 milions de treballadores i treba-lladors, dels 18,7 milions docupats,tenim rendes anuals inferiors a 9.000.- Amb les mesures del pla dajust delgovern, 2,6 milions de treballadorspblics en totes les Administracions,sofreixen una reducci dels seus sa-laris en una mitjana del 5% i no escobreixen les vacants necessries pertenir uns serveis pblics de qualitat.- Les rendes salarials van caure el tri-ple que les empresarials en el 2009.

- Els 7 grans Bancs i Caixes van ob-tenir 17.000 Millones de Euros debeneficis nets en el 2009 i les retri-bucions dels consellers i directiusde les grans empreses van crixer el19,1%.

Contra la reformaLaboral:

- La Nova Reforma Laboral aprovadapel govern suposa que els empresarisens puguin acomiadar lliurement i im-punement sense causa o causa falsa ila justcia i les lleis els avalen.- Amb el Decretazo de la Re-forma Laboral de Juny de 2010lacomiadament ser ms lliure ims barat. Tots els treballadors i tre-balladores, amb independncia delcontracte que tinguem, podem seracomiadats encara ms fcilment iles indemnitzacions es queden en 20dies, dels quals 8 dies seran pagatsamb diners pblics.

- El Decretazo de la Reforma Labo-ral nega a treballadors i treballadoresel dret fonamental a la tutela judicial,s a dir, a una mnima justcia sociali vulnera el dret fonamental a la ne-gociaci collectiva en permetre que

lempresari, a la seva voluntat, potdeixar de complir els acords salarials,els acords sobre jornada, torns, mobi-litat funcional i geogrfica.

Pel dret a una pensidigna:

- Amb les mesures del pla dajust perreduir el dficit, se li congela la pen-si per a 2011 a ms de 6 Milions depensionistes.- El 68% dels 8,2 milions de pensio-nistes t una pensi anual que no arri-ba al salari mnim interprofessional.- No est garantit el dret a la p restaciper jubilaci i volen que ens endeu-tem amb fons privats de pensions.

Pretenen que ens jubilem als 67 anysi reduir encara ms la quantitat a per-cebre augmentant el perode de cm-put, mentre continuen augmentant elsbeneficis dels empresaris i les pen-sions multimilionries de directius,

executius i consellers.

Propostes de la CGT

El que volem aconseguir amb la VagaGeneral s derogar el decretazo dela reforma laboral, el pla dajust i lareforma del sistema de pensions.

Repartir el treball:

- Recuperar locupaci, treballar to-thom, reduir la jornada laboral, reduirledat de jubilaci.- Impedir els EROs, els acomiadaments,els acomiadaments improcedents, lescontrates, subcontrates, ETTs, les horesextraordinries, els preufets, el dm-ping.- Defensar els drets socials i serveispblics gratuts, rebutjar les privatitza-cions.- Eliminar els contractes temporals iprecaris. Consolidar locupaci fixa.

Repartir la riquesa:

- Garantir les prestacions socials i sa-larials a totes les aturades i aturats.- Garantiar el dret a un salari mnim i auna pensi suficient per a tots i totes, imai per sota dels 1.200 .- Distribuir els recursos i la riquesa

solidriament.- Major pressi fiscal als rics, empre-saris, directius, executius, poltics, jut-ges, crrecs pblics, banquers, perqucontribueixin amb impostos progres-sius, perqu pagui ms qui ms t.

Nou model social iproductiu:

- El model econmic i social capita-lista est basat en el productivisme,el creixement, el desenvolupisme, elconsumisme i, per tant, en la injust-cia, la irracionalitat i latemptat con-tra la vida del planeta.- Per un nou model social solidari isostenible no basat en el creixementper viure millor.

- Un nou model de producci, dedistribuci i de consum creant ocupa-cions on es troba el verdader valor:en leducaci, en escoles bressol, enescoles infantils, en el camp, en elbenestar social, en les cures, en lestecnologies no agressives ni contami-nants, en xarxes de transport pblicsostenibles.

VAGA GENERAL el 29de setembre de 2010

- Contra latur, la precarietat ilexclusi social- Contra la reforma laboral- Contra la retallada de drets socials,laborals, mediambientals

- Contra el pla dajust per reduir eldficit pblic- Per un nou model social i productiuno capitalista- Per la igualtat, lautogesti i la jus-tcia social


7/33

TREBALL-ECONOMIALa Reforma Laboral comporta la dictaduracontractual empresarial mitjanant lamenaadun acomiadament barat

Cal un altre model

de relacions

laborals i socials

La nova Reforma Laboral:

Ms desregulaci iprecaritzaci de les

condicions de treball

6 Setembre de 2010

Gabinet JurdicConfederal CGT

Lanomenat Reial-Decret Llei10/2010 de 16 de juny de me-sures urgents per a la reforma delmercat de treball, t poc durgent iconjuntural i molt de paquet demesures estructurals que busquen lareducci de costos per lempresariat,retallant drets adquirits per les llui-tes obreres en lltim segle.Les principals lnies del decret delgovern son:- Abaratiment i facilitaci delacomiadament: suniversalitza eldenominat contracte per al fomentde la contractaci indefinida que t,com caracterstica fonamental, que,en cas dacomiadament objectiudeclarat improcedent dna dret al/

la treballador/a a una indemnitzacide 33 dies per any treballat fins a untopall de 24 mensualitats, en lloc dela de 45 dies fins a 42 del contracteindefinit ordinari.Fins ara, per a labonamentdaquesta indemnitzaci era neces-sari que un jutge social declarslacomiadament improcedent, a

partir dara el/la empresari/a po-dr reconixer la improcednciadaquests acomiadaments en la pr-

pia carta dacomiadament, perdent,per tant el/la treballador/a els salarisde tramitaci del perode que va desde lefectivitat de lacomiadamentfins a la sentncia (possibilitat que

ja existia per a la indemnitzaci de45 dies per any).

Noms estarien exclosos de poderrealitzar aquest contracte treballa-dors homes dentre 30 i 45 anys,quan no duguin un mes inscritscom demandants docupaci, nosels hagus extingit un contracteindefinit en els dos anys anteriorsi haguessin tingut algun contracteque no fora de carcter temporal enel mateix perode. s a dir, un per-centatge molt petit de la poblacitreballadora.Per a major reforament delabaratiment de lacomiadament,el Fons de Garantia Salarial (quefins a ara tenia com competnciagaireb exclusiva el cobrir els sa-laris dels treballadors en supsitsdinsolvncia empresarial) cobrir

8 dies de treball per any treballatdels acomiadaments objectius (in-dividuals o collectius) ja siguin de-clarats procedents o improcedents.Aix s, per a lempresari acomia-dar a un treballador costar 12 dies

per a lacomiadament objectiu pro-cedent i 25 dies per a limprocedenten el cas de contractes de foment dela contractaci indefinida.Aquest sistema es preveu com tran-sitori, establint-se que, en el terminidun any, comenant a funcionar eldia 1 de gener de 2012, es consti-tuir un fons per acomiadament a

partir de les cotitzacions socials(sense que es pugui augmentar lacotitzaci patronal), implantant-seel denominat sistema austrac. s

a dir, fer que detraccions del salaridels treballadors/es siguin les que

paguin lacomiadament.Per si tot aix fora poc, sestableixque lincompliment dels requi-sits formals no suposa la nullitatde lacomiadament objectiu, ni elque sincompleixi el termini de

preavs la improcedncia del ma-teix. Lempresa ni tan sols haur decomplir formes legals per a acomia-dar, de forma ms barata, a un/unatreballador/a.Daltra banda la reforma incorporaa la llei els criteris de la jurisprudn-cia per a realitzar un acomiadament(individual o collectiu) per causeseconmiques, ampliant-los.

Noms ser necessari, per a rea-

litzar-lo procedentement (amb in-demnitzaci de 20 dies, 8 abonats

per Fogasa), acreditar una situacieconmica negativa i que dells esdedueixi mnimament la raonabi-litat de lacomiadament. Lempresa

podr acomiadar per causes objecti-ves si t prdues o espera tenir-ne,aix com per una caiguda persis-tent dingressos, que pugui afec-tar a la seva viabilitat o a la sevacapacitat de mantenir el volumdocupaci.La reforma mant la possibilitatdacomiadament objectiu si el tre-

ballador falta al seu lloc de treballun 20% de les jornades durant dosmesos consecutius o el 25% delsdies en quatre mesos (excloent su-

psits com lembars, la lactnciai les baixes mdiques de ms de20 dies, entre altres). Sexigia que,en el global de lempresa, la taxadabsentisme sigui del 2,5%.Lestat, a travs del Fons de Garan-tia Salarial (Fogasa) es far crrecduna part de la indemnitzaci peracomiadament igual a 8 dies de sa-lari per any treballat, per noms enel cas de les extincions de contrac-tes indefinits (tant ordinaris com defoment de locupaci). Recordemque el Fogasa es paga amb les cotit-zacions empresarials a la SeguretatSocial.- Debilitaci de la negociacicollectiva: sestableix un perodede quinze dies mxim (fins a ara

era un mnim) per als perodes deconsultes amb els representantsdels treballadors en els supsits detrasllats collectius i modificacionssubstancials de les condicions detreball. Fins ara, per a modificar les

condicions salarials, de rgim detreball a torns, sistema de remune-raci i sistema de treball i rendiment

previstes en Conveni Collectiu, eranecessari arribar a un acord amb larepresentaci dels/les treballadors/es.Des de la reforma, en aquests casos,lempresari podr sotmetre, en casque no hi hagi acord, la controvrsiaals mecanismes de soluci de con-flictes previstos en el propi Conve-ni Collectiu, que, per al cas de les

clusules de despenjament salarialseran un contingut obligatori delsconvenis.Quan no hi hagi representaci enlempresa, els treballadors podrandelegar la mateixa, durant el pero-de de consultes, en una comissidels sindicats ms representatius(els majoritaris). Es preveu la pos-sibilitat de substituir el perode deconsultes per un arbitratge.- Reduccions de jornada a costade la Seguretat Social: sestableixuna mena de model alemany,on es podr procedir (pel proce-diment dERO temporal) a reduirla jornada (entre un 10 i un 70 %de la mateixa), complementant-sela retribuci que abona lempresa

a costa de latur al que tingui dretel/la reballador/a. La cotitzaci delempresari durant aquests perodeses redueix fins al 50 o fins i tot 20% de la seva quantia ordinria. s adir, els fons de la Seguretat Social,

que fa poc ens deien que no eren su-ficients per a garantir el sistema de

pensions sobren per a flexibilitzar

la jornada de treball en benefici delempresari.- Privatitzaci dels serveisdocupaci: safegeixen als ja exis-tents serveis privats de collocacisense nim de lucre, altres empre-ses privades amb nim de lucre,que collaborin amb el SPEE(antic INEM) i que tinguin les se-ves mateixes competncies, podentel treballador, fins i tot, perdre laseva prestaci per atur de no com-

parixer davant les mateixes al seurequeriment. A partir del da 1 degener de 2011 seliminen totes les

prohibicions i limitacions ara vi-gents per a la contractaci a travsde les ETT, per exemple la que im-

pedeix contractar a treballadors per

al sector de la construcci a travsdaquestes agncies privades.A partir daquella data, les li-mitacions o prohibicions quesestableixin noms seran vli-des quan es justifiquin per raonsdinters general relatives a la pro-tecci dels treballadors, entre al-tres.- Nova regulaci de la contractacitemporal: sestableix una duradamxima dels contractes dobra iservei determinats de 3 anys, sen-se que shagin especificat ms enquines circumstncies es pot uti-litzar. Seleva la indemnitzaci perfinalitzaci dobra de 8 a 12 dies

per any treballat, per mentre quelampliaci del contracte que dna

dret a una indemnitzaci de 33 diesper improcedncia s immediat, lapujada daquesta indemnitzaciser progressiva, augmentant-se undia dindemnitzaci a lany fins aarribar a 12 per als contractes quese celebrin a partir del 1 de generde 2015 (igualant aquesta indemnit-zaci amb el cost per a lempresaride portar a terme un acomiadamentobjectiu procedent).Smplia el termini per a la signatu-ra de contractes formatius de quatrea cinc anys desprs de la finalitza-ci de la formaci especfica per allloc.Comptat i debatut sha aprofitat lacrisi financera internacional per aatorgar ms capacitat de pressi a

lempresari mitjanant lamenaadun acomiadament barat, incre-mentar la seva capacitat de modi-ficar unilateralment les condicionsde treball i reduir costos a costa delsfons de la Seguretat Social.


8/33

TREBALL-ECONOMIA

Els empresaris juguen a

casa i ho volen tot

Setembre de 2010 7

Desiderio Martn, SecretariSalut Laboral Comit

Confederal CGT

Com queda lacomiadament en la reforma laboral

En matria dacomiadament, elcontingut de la reforma supo-sa una ofensiva contra lestabilitatde locupaci, adopta gran part deles reivindicacions amb les quals lapatronal i els seus savis a sou (grupdels cent, etc.) han pressionat en elsltims dos anys, tals com acabaramb la dualitat de contractes en elmercat laboral, i reduir els costos delacomiadament lliure, el ms cardEuropa, segons la falsa afirmaci(per descontextualizada) que repe-teixen fins a la sacietat els mitjans decomunicaci, fins a aconseguir queel pobret treballador espanyol essenti culpable per gaudir de ms ga-ranties laborals que els treballadors

escandinaus.Les modificacions que la reforma in-trodueix en els articles 51, 52 i 53 delEstatut dels Treballadors (ET) vandirigides a facilitar les condicionsper a procedir a lacomiadament percauses objectives, que s el que t laindemnitzaci reduda de 20 dies perany de servei amb el lmit mximduna anualitat.Aix, on abans deia que la condiciper a procedir a un acomiadament percausa econmica era necessari que, ams de donar-se una situaci econ-mica negativa, shavia dacreditarque lacomiadament contribus a su-perar aquesta situaci, ara es diu queser suficient amb que es dedueiximnimament la raonabilitat de lamesura extintiva, el que, sense capdubte, exigeix una interpretaci moltms favorable a lacomiadament peraquesta causa.

Combatrelacomiadamentfraudulent

Fins a ara la falta de complimentdels requisits de forma en aquest ti-pus dacomiadament, entre altres lacomunicaci escrita al treballadoramb explicaci de la causa justifi-cativa del mateix, determinava lanullitat de lacomiadament confor-me a larticle 53.4 del ET, el que enalguna mesura inhibia al patr dels fraudulent daquesta modalitat.Conforme a la nova redacci la con-seqncia de la falta de complimentdels requisits de forma ser la im-

procedncia de lacomiadament, nola nullitat. Es preveu, a ms, que elFons de Garantia Salarial aboni partde la indemnitzaci en aquest tipusdacomiadament, en concret vuit

dels 20 dies per any treballat. Aix,siguala la part que correspon pagaral patr en aquest acomiadamentamb la indemnitzaci per terminacide contracte temporal, que ascen-deix a 12 dies per any treballat ambla reforma a partir de 2015.Per altra banda, es pretn queles facilitats introdudes per alacomiadament per causes objecti-ves promoguin la generalitzaci delcontracte de foment per a la contrac-taci indefinida la indemnitzaci dela qual en cas dacomiadament im-procedent s de 33 dies per any tre-ballat, en lloc dels 45 dies.Finalment, el decret preveu que enun any es legisli la constituci dunFons de Capitalitzaci, que es facicrrec en la proporci que es deter-mini de les indemnitzacions per aco-miadament. Sespecifica que aix esfar sense increment de la cotitzaci

patronal a la Seguretat Social, ambel que cap entendre que els dinerssortiran de la cotitzaci del treba-llador, o b de lerari pblic. Aixsuposa ladopci dun paradoxalmodel (austrac, pel que sembla)en el qual els treballadors paguen acompte les seves indemnitzacionsper acomiadament.Aquest s potser laspecte ms pre-ocupant, el que selimini el fre alacomiadament lliure (assentat enel nostre pas i no en lentorn de laUE), que suposa que lempresarihagi de pagar per acomiadar.Somet que lobjecte de la indem-

nitzaci per acomiadament no snoms que el treballador tingui pera anar fent mentre es recompon, sinque el seu sentit s precisament elde garantir locupaci, inhibint enalguna mesura el poder directiu delpatr.

Diego de las Barreras,advocat de lODS

Seco (Madrid)

Fa 25 anys es va produir lentradadEspanya i Portugal en la Co-munitat Econmica Europea (avuiUni Europea) i es va portar a ter-me la segona modernitzaci deleconomia i la poltica: desmante-llament de sectors estratgics indus-trials (mineria, drassanes, flota pes-quera, acer, etc.) i final dun model

agrari amb capacitat i possibilitatsde garantir la sobirania alimentria.Llavors es van liberalitzar els mer-cats de telecomunicacions, energiai banca, s a dir, all gestionat pelsector pblic.

Necessitats socials com la comuni-caci, el finanament pblic per ahabitatge o el model energtic, van

perdre la consideraci dessencialsi pbliques i van ser convertides en

bns escassos per a demanda sol-vent, avui redenominades serveisdinters general.El model de relacions laborals,capital-treball, en el seu vessant demercat de treball, contractes, ocu-

pacions, condicions laborals i enles seves prestacions socials, atur i

pensions, es va liberalitzar en totsels seus recorreguts. Aix, sentra alocupaci des de la temporalitat, elcontracte frgil i precari. Es romanen locupaci des de la disponibili-tat flexible en funci de la demanda(jornada, horaris, sistemes retribu-tius) i se surt de locupaci per lasimple voluntat empresarial.I quan es necessiten prestacionsdatur o pensi de jubilaci, aques-tes esdevenen minvades en la sevaquantitat i shan vist agreujats elsrequisits necessaris per a tenir dreta les mateixes. Alhora es va cons-

tituir un model de gesti social onsindicats majoritaris i esquerra vansortir a la pista jugant en el ma-teix equip, el de la modernitzacidEspanya.Avui, 25 anys desprs, els actors snels mateixos i les conjuntures glo-

bals i ptries una mica diferents, acausa de les seves crisis sistmiques,reals i inventades. Avui els caps detot aix capital financer, multina-cionals i organismes del (des)ordremundial poltic, han decidit queel partit segueix, vist que al perso-nal (classes assalariades, ciutada-

nia en general) li va la marxa delatur, de la precarietat, de la malavida, etc. Les fi-gures sindicalsi de lesquerra,no saben, no

poden o no vo-len deixar de

jugar en lequip g u a n y a d o r ,amb lexcepcique ara snllenats a terceraregional actorsincmodes.

Falta delegitimitat

Ni CC OO, niUGT, ni una granpart de lesquerraespanyola, igualque la Confede-raci Europea deSindicats, tenenlegitimitat per aconvertir la cri-si social en unconflicte poltic,i n d i sp en sab l eper a donar unaoportunitat a

altres formes de viure i relacionar-nos. Conscients daix, el PSOE,la parafernalia poltica electoral ilempresariat, aposten per la terceramodernitzaci dEspanya.En aquest context social i poltic,la Reforma Laboral (RL), com estplantejada i com sens imposar(vagues generals dofici com les del29-S a part), comporta en si mateixala dictadura contractual empresarial.La violncia sobrepassa qualsevolregla democrtica: la voluntat de dis-posici de la m dobra per part em-presarial de manera unilateral, en tot

el recorregut del contracte, eliminaqualsevol possibilitat de contrapoderobrer. No noms sels subvencionen

els contractes, sin que qualsevolregulaci durant la prestaci del tre-ball manca dun mnim contrapoder,doncs buida de qualsevol llibertat odret al treballador en el control delorganitzaci del treball. Potser, ahores dara, dir que sabarateix elpreu de lacomiadament, el que scert, no deixa dsser sin una con-seqncia ms de lorigen del pro-blema, la llibertat absoluta per partdel capital per a dominar el treball.Aquest s el problema poltic centralde la RL: sacaba la capacitat obrerasindical dexercitar la possibilitat de

defensar els drets socials i per tantlaborals, a lescorar la balana de-mocrtica cap al mercat lliure.

Des de CGT treballem des de faanys per altre model de relacionslaborals i socials, on el treballadorsigui qui comparegui en la polti-ca, que autogestioni en cooperaciamb els milions dassalariats la sevavida, les seves ocupacions, les sevescondicions de treball.Davant el consens neoliberal en la

tercera modernitzaci dEspanya,el conflicte laboral s la nica sorti-da per fer front a la reforma laboral.Noms el conflicte social possibilitaun model productiu, de consum i re-lacional, que obri alguna possibilitat

dorganitzar-nos sobre altres basessocials, on la vida bona sigui possi-ble per a tots i totes.


9/33

TREBALL-ECONOMIA

LALTRA REALITAT La Uni Europea i el

FMI guien al PSOE enla retallada de drets

8 Setembre de 2010

Rojo Vegas / Diagonal

La pujada de l IVA, la reforma la-boral i la de les pensions, entreles principals mesures adoptades pelgovern espanyol sota la pressi de laUni Europea per a reduir el dficit.Quan es prepara una nova estratgia

de la Uni Europea per a assumpteseconmics, que ser la que gui lespoltiques dels pasos socis, els orga-nismes financers internacionals pres-sionen per a rebaixar les condicionssocials i els drets adquirits de la po-blaci europea.LIVA de molts altres articles, passadel 16% al 18%. LIVA redut, el quepaguen per la quota de laigua correntper posar un exemple, passa del 7%al 8%. s un exemple palpable delavan de lofensiva neoliberal so-bre les economies europees, del quelEstat espanyol tampoc escapa.La pujada dimpostos s la respostadel Govern de Zapatero a lincrementdel dficit pblic, que va tancar 2009en el 11,2% i que, per a complir el pladestabilitat europeu, haur de tornar

al nivell del 3% en 2013. LExecutiurepeteix constantment que la pressifiscal a Espanya s baixa respecte aEuropa, la qual cosa s certa: gairebtres punts per sota de la mitjana i gai-reb deu respecte als pasos amb msimpostos. Per el plantejament delGovern passa nicament per pujarlIVA, un impost indirecte, que gravael consum i que no discrimina en fun-ci de la renda: rics i pobres pagaranel mateix pel paper higinic i laiguade laixeta.Els canvis plantejats pel govern per alimpost sobre la renda no es plante-gen un increment dels tipus mximsper a rendes altes, sin un mer equi-libri entre les deduccions pel lloguerdhabitatge que puja i les de la

compra que baixa. Largument dela ministra dEconomia, Elena Sal-gado, s que la redistribuci de lariquesa no sassoleix noms amb elsingressos, sin tamb triant en que esgasta els diners, una cosa que depndel conjunt de les administracions.Perqu lEstat no est sol: les comu-nitats autnomes suposen una partdel dficit pblic.

Europa com objectiu

Per lofensiva t ms fronts quelimpositiu i ms objectius que lEstatespanyol. s en realitat tota Europa laque es veu permanentment atacada.El cas de Grcia, en el qual la ma-teixa agncia de qualificaci de riscosque va avalar les xifres falsejades deldficit grec s la que ara alerta sobrelalt nivell de risc del deute, s el mi-llor exemple: baixada de salaris delsfuncionaris i congelaci de les pen-

sions. Qualse-vol cosa ambla condici defrenar latacdels mercatsfinancers, unsector al que,cada vegadades dmbitsms institucio-

nals, es qualifi-ca sense pudordespeculatiu.Europa sence-ra est en elmateix paqueti la paraulaque serveix demantra per aimposar plansdajustamentss la compe-titivitat. El2010 acabalestratgia dela UE per alcreixement econmic, lanomenadaEstratgia de Lisboa, que no ha arri-bat a els seus objectius. Ja es preparael segent paquet, de durada fins a

2020, i els organismes internacionalscom el FMI o lOCDE reclamen can-vis que millorin la competitivitat, elque es tradueix en contenci i fins i totrebaixa de costos laborals per a poderlluitar en les exportacions amb elsproductes nord-americans i, sobretot,xinesos. Els pasos de lEst dEuropa,els ltims en incorporar-se a la UE, jahan provat aquestes receptes.Amb una banca molt afectada perles turbulncies financeres que vancausar la crisi i un alt nivell de deutedifcil dafrontar per la devaluaci deles seves monedes noms en algunscasos vinculades a leuro, fa msdun any que es van iniciar les refor-mes. La proposta del FMI s que, quino ho hagi fet encara, adopti leuro

com moneda, encara que no sintegriformalment. I s que quan els Estatses troben en una situaci de fallida, squan el FMI imposa les seves condi-cions per a posar diners damunt de l ataula, com va passar amb Romania faun any, i ha planejat en la negociacidel rescat grec.

Canvis estructurals

Sobre Espanya, les pressions tenenen la diana el mercat laboral. Elrestabliment de la competitivitat potser que requereixi sacrificis tan do-lorosos com una baixada salarial,assenyalava Olivier Blanchard (FMI)sobre Portugal, Itlia, Grcia i Espan-ya, que juntament amb Irlanda con-

formen aquest acrnim que tan famssha fet en la premsa anglosaxona: elsPIGS (porcs en angls).El governador del Banc dEspanya,Miguel ngel Fernndez Ordez,sempre pendent de les demandes

dels organismes internacionals, tam-b havia repetit constantment que elmercat laboral espanyol necessitavaflexibilitzar-se. I lOCDE va aplaudiramb entusiasme la proposta del go-

vern espanyol de retardar ledat dejubilaci als 67 anys. Les dues refor-mes, la laboral i la de les pensions,formen part del mateix procs.Com ms caiguin els salaris perpersona ocupada i hora treballa-da, majors seran les possibilitatsdaugmentar locupaci i impulsarlactivitat productiva, afirmava JosLuis Feito, president de la ComissidEconomia de la CEOE.De la segona reforma, la de les pen-sions, el Govern ha anat donant dades.Duna banda proposa el retard, comnorma general, de ledat de jubilacides dels 65 anys actuals als 67. I perun altre es planteja estendre els anysque sutilitzen per a calcular la quan-tia de les pensions. Ara es fixa amb la

mitjana dels ltims 15, i en un docu-ment enviat a Brusselles es va plan-tejar la possibilitat dincrementar-lo a25, encara que desprs la proposta vaser corregida perqu, segons Econo-mia, es tractava dun exemple.

Exigncies de la UE

La reforma laboral, la de les pensionsi la de lIVA vnen per a quedar-se.No sn canvis circumstancials i ni dedurada limitada com a conseqnciade la crisi, sin reformes estructuralsque afectaran a llarg termini al teixitsocial. I en aquest cas, no sn imposi-cions de tercers, encara que les pres-sions existeixin, perqu ni el FMI potincidir ara com ara sobre Espanya (ja

que el seu deute segueix estant benvalorat en els mercats i la seva cre-dibilitat noms est parcialment dan-yada, pel que no necessita recrreral Fons), ni lOCDE passar de me-res recomanacions. Sn la UE, amb

les seves exigncies de dficit baix iamb el diferent ritme de creixementdels pasos de leuro, i les agnciesde qualificaci, que, com sha vist enel cas de Grcia, poden sembrar una

desconfiana letal per a les financesdel pas, els que suposen una majoramenaa per a Espanya.

Competici entreeuropeus

Institucions com el FMI i el BancMundial promouen la lluita entrepasos de la UE i les candidates perveure qui augmenta les seves expor-tacions o descendeix ms els salaris.

Ledat de jubilaci

Altre aspecte, promocionat per or-ganismes com lOCDE, considerainajornable que lEstat espanyol re-

tardi ledat i ampli el cicle danysamb el qual es calcula la quantia dela pensi.

Colpejar leuro

El sistema financer internacional estpressionant, a travs del deute extern,als pasos ms afeblits per la crisi. Defons est un atac a leuro amb finali-tats especulatives.

Flexiseguretatlaboral

El Banc Central Europeu recomanaavanos en la flexibilitat, el que estradueix en la supressi de convenis

regionals i sectorials, i a donar m-niga ampla als empresaris en matriadacomiadaments.

Article publicat al nm. 123 de la re-

vista Diagonal

Estatut

versusConstituci

Pepe Berlanga

Desprs dun procs de tres anysde negociacions sobre unes novesregles de convivncia i de transcorre-guts quatre anys de desenvolupament,encara que parcialment, el balan resul-tant convergia en dinou competnciestraspassades des de lEstat, vuit msque sestaven negociant i cinquanta sislleis en desenvolupament de lEstatutdAutonomia de Catalunya, demostrantamb aix i desmentint, aquells augurisque la intenci final era acabar amb la

gloriosa i omnipresent Espanya.Feia temps que Catalunya abanderavael grup dautonomies que defensavenles competncies autonmiques davantla constant i insistent invasi compe-tencial de lEstat, aix no era accepta-

ble ni podia consentir-se per ms temps,havia de proporcionar-se un escarmentque no havien doblidar. No obstantaix, resultava desconcertant compro-var com el mateix grup que impugnavalEstatut, traslladava a altres comunitatsgran part dels continguts qestionats,ara b, limportant no era tant el que esdeia com qui ho deia.Aix, en una nova mostradinoportunitat poltica, el TribunalConstitucional feia pblica, poc abansde la convocatria dafirmaci, la sevasentncia que, si b no donava la ra

als denunciants, significava un durcop, especialment per les matries re-soltes i declarades inconstitucionals.Resultat fruit dun difcil equilibrientre conservadors i progressistes,efecte del repartiment de poder entreels dos grans partits estatals.Per aix, els convocants de la mani-festaci del 10 de juliol en favor delEstatut pretenien certificar els senyalsidentitaris dun poble que mai va ocul-tar les seves pretensions, deixant clarque no per molt negar levident selsrobarien els seus anhels de decidir persi mateixos el seu futur. Conseqn-cia de tota aquesta esquizofrnia, ladefensa numantina de la Constituci,oblidant-se que, a pesar que es defensiel contrari, aquesta no va ser punt detrobada i de partida, sembla que ens

hgim oblidat que va sorgir desprs dequaranta anys duna fero dictadura onels drets individuals i collectius vanestar prohibits i perseguits. Per aixresulta gracis escoltar com alguns de-fensen la concepci dEspanya com

Naci de nacions, el que s fals si mi-rem els continguts dels articles 2 i 8 dela Constituci espanyola.Qualsevol mesura tendent a rescatarels continguts declarats inconstitucio-nals est condemnada al fracs i totaculpabilitzaci de lindependentismecom generador del problema entreCatalunya i Espanya multiplicarladscripci a aquest corrent dun ma-

jor nombre de persones desencantadesi fastiguejades de conviure en un terri-tori que els rebutja insistentment. Ara

b, tenen sort els anomenats constitu-

cionalistes, la unitat dels partits cata-lans en defensa de lEstatut decau da-vant la prxima convocatria electoralque tindr lloc aquesta tardor, circums-tncia que els salva dun debat serissobre el futur daquesta pell de brau.


10/33

TREBALL-ECONOMIA

100 famlies

controlen el podera Catalunya

Setembre de 2010 9

Setmanari Directa

Les nissagues de po-der poltic i econ-mic de la burgesia cata-lana, concentrada en 100elits familiars enxarxadesentre elles en cercles depoder real, sempre han

dut amb discreci, silencii opacitat el volum del seuenriquiment. Entre ellesdestaca la Banca March,que s la vuitena fortunade lEstat espanyol.Una elit endogmica onels mateixos cognomscopen sempre els espaisde presa de decisi delesfera pblica i privada.Som uns 400, per sem-pre som els mateixos,reconeixia el 2002 elmateix Flix Millet alsperiodistes Pere Cullel iAndreu Farrs, autors deLoasi catal. Les da-des sobre el rnquing dels

ms rics, per, sempre snvariablement canviantssegons les fonts, tot i queles dades ms recents lesva facilitar aquest mesde gener el periodista es-pecialitzat Josep MariaCorts, que va destriarles deu primeres fortunescatalanes (vegeu quadreadjunt).Tanmateix, lndex dereferncia del rnquingmundial de multimilio-naris, la revista Forbes,va publicar el llistat dels100 multimilionaris delEstat espanyol lany2008. Entre els cinquan-

ta primers, hi figuravenJuan i Carlos March Del-gado, de la Banca March(8); Antoni i Jorge Ga-llardo Ballart, presidentsde la farmacutica Al-mirall (11); Josep MariaSerra Farr, president deCatalana Occidente (13);Jos Manuel Lara Bosch,president de Planeta iaccionista dAntena 3TV (16); el mallorquGabriel Escarrer Juli,president de la cadenaSol Meli (26); Jos LuisBartibs Herrero, presi-dent dInbess (31); Vc-tor Grifols Roura, pre-

sident del Grup Grifols(35); Carmen i LilianaGodia Bull i Guardiola,accionistes dAbertis iFersa (36); Jos Castro

de Sousa, president dHoteles Hes-peria i accionista de NH Hoteles

(44); Joaquim Molins Gil, vocal delconsell dadministraci de Cementos

Molins (46).Altres mitjans especialitzats en prem-

sa econmica no oblidenpas les fortunes acu-mulades per Juan RoigAlfonso, propietari deMercadona; Isak Andic,de Mango; FranciscoRubiralta Vilaseca, pro-pietari de la siderrgicaCelsa; Jess Ger Garca,amo i senyor de Mari-na DOr; Manuel Lao,de Corporacin Nor-tia; els germans Llusi Artur Carulla Font,dAgrolimen; DemetrioCarceller Arce, presi-dent de DISA i DAMM; Sol Daurella Coma-drn, vicepresidenta deCobega, concessionriade Coca-Cola; MarianoPuig Garca, propietaridExea i CorporacinPuig; Antoni EsteveCruella, gerent de La-boratoris del Dr. Esteve;Maria Reig Mols, pre-sidenta del Reig Capital

Group; Abel MatutesJuan, exministre delPP i president de FiestaHotels i Resorts; JosepTerradellas Arcarons,president de Casa Ta-rradellas; Josep FerrerSala, president dHonorde Freixenet; CarmenRiu Gell, mxima ac-cionista dHoteles Riu;Jose Lus Carrillo (Me-calux); Jorge Miarnau(Grup Comsa) o JosepMaria Pujol (Ficosa In-ternacional).Aquells que representenfidelment els seus inte-ressos econmics (Ins-

titut dEconomia Fami-liar, Foment de Treballo Cercle dEconomia)no paren de demanarmai lensima reformalaboral, nous incentiusfiscals i ms contencisalarial, rebaixa de cos-tos i abaratiment delsacomiadaments. Elsmateixos que no handeixat mai de guanyarexigeixen de nou no per-dre mai. Aix rondina elrepartiment del pasts alpas del tripartit heretatde CiU: sn 400 i sem-pre sn els mateixos.Per ells, queden els fets,

concretats en guanys ims patrimoni. Per totala resta, les paraules, lesdesigualtats socials i elsndexs inacabables delatur i la precarietat.A.Mateu

CGT

denncia

lempresa

Xavier Bisbal

SL davant la

fiscalia del

TSJC per un

presumpte

delicte

destafa

Federaci Comarcal CGTAnoia

Lempresa Xavier Bisbal SL, dedi-

cada a la comercialitzaci dacersi ferros, t una plantilla duns 90 treba -lladors, sent els seus principals clientsles grans empreses de construcci con-tractades per a obra pblica, com perexemple la Boca Oest del Tnel DosValires dAndorra, La Maquinista deBarcelona, Ronda Sud dIgualada, T-nel de Bracons, Tnel de Vielha, TramdAVE, etc. Segons les dades que hemfacilitat la CGT a la fiscalia, XavierBisbal SL, facturava a les empreses dela construcci una quantitat superior dematerial a lefectivament lliurat, ambuna diferncia total en un any i migdalmenys 1.606,75 tones. Per a la fa-

bricaci del material sutilitzaven unesplantilles redimensionades, en les qualssempre es contemplava un pes inferiordel material al que efectivament es fac-turava i es deia lliurar al client. Ens tro-

bem davant la presumpta comissi dundelicte econmic, i tamb de seguretat,

ja que amb aquesta actuaci empre-sarial es pot posar en perill la vida deles persones, al no confeccionar-se les

peces metlliques segons els projectesdobra aprovats pels tcnics.Arran de lassessorament laboralefectuat per CGT a 37 treballadors delempresa igualadina Xavier Bisbal SLque van ser acomiadats el mes dAbrildel 2010 en un ERO tramitat davantel Jutjat Mercantil n 3 de Barcelona,CGT va tenir coneixement duna sriedirregularitats que venien cometent-seen la referida empresa, entenent que

podrien ser constitutives de delicte.Aix mateix, ha de tenir-se en consi-

deraci que no ens trobem solamentdavant la presumpta comissi dun de-licte econmic, ja que aquesta actuaciempresarial pot posar en perill la vidade persones ja que no es confeccionenni es colloquen les peces metlliquessegons el projecte dobra aprovat pelstcnics, afeblint per tant lestructura deles obres en les quals aquesta mercantilha participat, amb les conseqnciesque aix pot comportar. Ha de tenir-seen consideraci que Xavier Bisbal SLva intervenir en lobra de la Boca Oestdel Tnel de Dos Valires dAndorra,que ja sha esfondrat dues vegades,la primera al novembre de 2009, cau-sant la mort de cinc operaris i lesionsa altres sis i la segona a la fi del mesde Maig del 2010 que per sort no, vacausar cap ferit.Al seu torn, diversos

treballadors acomiadats mitjanant unERO presentat el 10 dabril del 2010,han presentat una demanda laboral pervulneraci de drets sindicals, al serafectats per lesmentat ERO la totalitatdels afiliats a la CGT en lempresa.


11/33

TREBALL-ECONOMIA

Lesquerra parlamentriade les Illes es sotmet

als hotelers

10 Setembre de 2010

La tisorada catalana

La Tisorada catalana va sortir en-davant amb els vots a favor dePSC, ERC i ICV-EUiA. Els seus votses van unir per tirar endavant el pladajust que aprova les retallades so-cials contra els treballadors.El Parlament de Catalunya va apro-var el 9 de juny el pla dausteritat ela-borat pel Govern catal i que impli-car reduir el dficit en 1.670 milionsdeuros. Entre les mesures adoptadesdestaca una rebaixa salarial dunamitjana del 5% en la nmina delsfuncionaris i personal dempresespbliques. s a dir, ni ms, ni menys,

que una aprovaci del Pla de Zapate-ro, amb alguns retocs insubstancials.La Tisorada catalana va sortir enda-vant amb els vots de la presumptaesquerra present en el Parlament au-tonmic, mentre que la dreta es vaoposar en bloc a la proposta. PSC,ERC i ICV-EUiA van unir els seusvots per tirar endavant el pla dajustque aprovava els retalls socials con-tra treballadors i treballadores.Mentre a lhemicicle es debatia el de-cret, fora, a les portes del Parlament,uns 200 manifestants protestavencontra la tisorada catalana llanantconsignes contra el pla dausteritat iincrepant els consellers que entraveno sortien de ledifici. ERC i ICV-EUiA es van tornar a posicionar en

contra dels interessos de les classestreballadores de Catalunya.El decret tamb inclou lincrement enun punt de limpost de transmissionspatrimonials -passa del 7 al 8%-, eldactes jurdics documentals -de l1al 2%- i tamb augmenta en un puntel tipus impositiu que grava als vehi-cles contaminants. Un rentat de caraen tota regla que no aconsegueix taparlatac als treballadors pblics aprovatpel Parlament catal amb el suport dedos grups que falsament i fictciamentvan votar en contra del Pla de Zapa-tero en el Congrs. Queda clar quevan votar en contra nicament per-qu laprovaci de lesmentat Pla enel Congrs no depenia dels seus vots.Quan sn els seus vots els que han

dinclinar la balana cap a un costat olaltre, la situaci canvia. Lesquerraentreguista, com sempre, legitimantel govern neoliberal de Zapatero iles seves mesures contra les classestreballadores. Tot un exemple de co-herncia ideolgica.Antoni Castells, conseller dEconomiadel govern catal, va sortir al pas deles crtiques dels sindicats en asse-gurar que ara als funcionaris els tocadonar exemple, i afegint que els re-talls en els concerts de leducaci ila sanitat sn impecables. El titulardEconomia assegurava que les re-baixes salarials a aquests collectius,que en alguns casos disposen delsseus propis convenis, semparen entots els fonaments jurdics.

Aix, i no una altra cosa, s el quevan aprovar ERC i ICV-EUiA en elparlament de Catalunya, s a dir, unacrida perqu els funcionaris doninexemple acceptant que se li baixinels sous sense queixar-se, mentre elsculpables de la situaci actual conti-nuen impunes. Amb una petita puja-da dimpostos a les rendes altes, nocanvia en res la situaci. Andalusia iExtremadura tamb ho han fet, i allha estat el propi PSOE, sense cap aju-da ni pressi externa, qui ha aprovatles mesures. Queda clar el paper decomparsa que tant ERC com ICV-EUiA han jugat i juguen abans les po-ltiques neoliberals de Zapatero, aralegitimades a travs del Parlament deCatalunya.

Kaos en la Red

Decret Nadal: del verd al groc

Lloren Buades Castell

El Govern balear va aprovar el 30de gener de 2009 un Decret Lleide mesures urgents per a limpuls dela inversi a Balears, que entre al-

tres aspectes, establia un termini devuit mesos perqu els establimentshotelers poguessin legalitzar les pla-ces turstiques illegals mitjanant elpagament de 4.300 euros per plaaturstica al Consell Insular del seumbit.Lobjectiu era recaptar amb la fina-litat de destinar els euros obtingutsa la millora de les zones turstiques.En el cas de Mallorca sestimava quees podien obtenir aix entre 70 i 90milions deuros.Aquest decret s conegu com de-cret Nadal, dirigent dUni Ma-llorquina que va ser conseller de tu-risme i regidor de Palma, ara situatfora de la poltica per pressumptesimputacions de carcter delictiu en

lexercici dels seus crrecs.El decret permetia el creixement ensuperfcie dels establiments tursticsfins a un 10%, perqu poguessin am-pliar les seves installacions illegalsamb gimnasos, spas o piscines co-bertes i tamb per a posar en marxauna obra sense necessitat de la llicn-cia prvia.En el cas de la reforma de la Platjade Palma, el decret permetia obtenirles llicncies dobres i comenar elstreballs amb lobjectiu ds tursticsense esperar que el PlanejamentMunicipal Urbanstic de Palmasadapts al Pla Territorial de Ma-llorca. El mateix criteri era aplicableala reforma de la Platja den Bossa aEivissa. Per el pla daplicaci del

Decret que era devuit mesos, en uncontext de crisiacab en fracs,perqu al llarde la durada delmateix nomss legalitzaren

155 places duntotal estimat de12.000 places tu-rstiques illegalsexistents..Ara la totalitat deles forces polti-ques presents alParlament balearhan aprovat mo-dificar el DecretNadal, de mane-ra que amplien ados anys el plaperqu els esta-bliments puguinlegalitzar les pla-ces turstiquesillegals.

Aquesta modifi-caci, saprovarcom llei previ-siblement al pledel Parlamentdel 15 de juny, i permetr agilitar isimplificar els trmits per emprendrereformes en els establiments tursticsde les illes possibilitant les reformesparcials o integrals, demolicionsi reconstruccions parcials o totalsals edificis destinats a lexplotacidallotjaments turstics. Aix, unhotel construt illegalment a peu deplatja ara es podr esbucar i tornar aconstruir de nou, quan lobjectiu enun context econmic que fa neces-sari eliminar places hoteleres i pos-sibilitar lesponjament de les zones

era fins fa poc la demolici dedificisque shavien construt illegalmentsense preservar lentorn.s evident que el Decret Nadal, quet el consens de tots els partits pol-tics ens introdueix en una dinmicapoltica de caire berlusconi sem-blant al de lamnistia fiscal italiana,de manera que les normes urbansti-ques que obliguen a la ciutadania ia altres sectors empresarials i socialssn menystengudes en aquest cas enfavor dels hotelers.Si sapliquessin els mateixos criterislliberals que es permeten als hotelers

a la resta de la ciutadania, shauriende legalitzar totes les infraccionsurbanstiques, algunes de les qualssn ms justes i justificades que lesdels hotelers, perqu en alguns casosconstitueixen primeres residnciesde gent forana empobrida que nomsdisposava dun tall escs de terraon construir el seu sostre i que amblesfor de les mans prpies, del pro-pi esfor i en els dies festius bastiauna llar. s sabut que els criteris pro-teccionistes de lecologisme rsticafavoreixen la concentraci de terrasuficient per a possibilitar la cons-

trucci que noms s accessible alsrics, perqu els pobres forans, hereusdun quart de terra noms tenen ac-cs a conrar-lo o a vendrel .Daltra banda, sembla que lecologiaurbana, no s un tema especialmentimportant per a molts proteccionis-tes, perqu quan es tracta de guan-yar espais de verd a la ciutat, o quantopen amb els designis dels patronsde lhoteleria, lesquerra parlamen-tria perd el verd que satribueix enles fites electorals per a desplaar-secap al groc, i fa que les lleis no siguiniguals per a tothom.


12/33

TREBALL-ECONOMIA

Latur creix,

la banca guanya

Setembre de 2010 11

LA MIRADA INDISCRETA

Un curs ms,

continuen les

retallades a

leducaci

pblica

Emili Cortavitarte

La situaci de lensenyamentpblic a Catalunya s tant para-doxal com la resta de serveis pblicsi de mesures socials (dependncia,atur, exclusi, immigraci) Totsels discursos oficials dexperts i po-ltics posen laccent en leducaci ila formaci reglada i permanent de

les persones com a elements claus dela riquesa i la potencialitat dun pasi, ms encara en una situaci de crisicom lactual.Per aquests discursos oficials snterics i retrics i estan profunda-ment mediatitzats per la permanenti cada vegada ms ofensiva i agres-siva privatitzaci de leducaci (se-guint els dictats de lOrganitzaciMundial del Comer i de la UniEuropea) i per la seva supeditacial sistema productiu capitalista i alsseus interessos i vaivens estructu-rals.Aquestes mediatitzacions expliquen,que no justifiquen, que el curs 2010-2011: moltes persones, encara quevulguin, no accediran als centres de

formaci dadults; molts joves nopodran fer batxillerat a linstitut delseu barri o localitat; altres no tindrandesdoblaments en les classes prcti-ques de formaci professional i/o nopodran fer determinades especialitatsdFP, si no s pagant en una privada;i molts nens i nenes, amb dificultatsfsiques o necessitats educatives es-pecials, no podran comptar amb elprofessorat i els especialistes adientper a la seva integraci i la consecu-ci duna educaci inclusiva... per-qu ladministraci catalana, supo-sadament progressista i desquerres,ho considera massa car i innecessari.Especialment si de classes populars ideducaci pblica se tracta.Per contra, cada vegadasintrodueixen ms mecanismes degesti privada en el sector pblic (di-reccions plenipotenciries, jerarquit-zaci del professorat, complementsde productivitat, hores extres, mancade capacitat de decisi de pares i ma-res i de la comunitat educativa...), seconcerten ms centres privats i msensenyaments i es deixa en mans ex-clusives dempreses privades bonapart de la formaci professional.No obstant, per mantenir el discurspopulista i demaggic els alumnesdels ensenyaments obligatoris co-menaran el curs una setmana abans(encara que els seus pares els hau-ran de trobar acomodament en lesvacances blanques del febrer), msalumnes tindran accs a ordinadorspersonals (ms cars que a la resta delEstat, amb softwares i contingutscontrolats per empreses privades) ise continuaran maquillant les xifresdinversions reals en educaci p-blica.

Hignia RoigSetmanari Directa

Latur afecta a Catalunya al vol-tant de 650.000 persones mentrela banca seguiex mantenint uns taxesde beneficis desorbitades. Fets, no pa-raules: el 2010 continua sent lany dela crisi. Si ms no, per la majoria so-cialcatalana. Linici del 2010 ja va si-tuar Catalunya en rcords histrics dedestrucci docupaci i la convertienen el territori noms superat per An-dalusia on va crixer ms latur. El2010 va comenar amb unes 647.000

persones a latur, 265.600 de les qualseren dones, i amb un atur juvenil quefrega el 40% en la franja de poblacicompresa entre els 16 i els 24 anys.En total, ms 1.200.000 aturats i atu-rades als Pasos Catalans, comptantles 112.000 persones aturades regis-trades a les Illes i les prop de 450.000del Pas Valenci.Ja venem dun any 2009 en que elsexpedients de regulaci docupaci aCatalunya es van quintuplicar fins arri-

bar als 4.000 ERO i afectar 120.000persones treballadores. I mentrestant,entitats de marcat carcter neoliberal

des dESADE fins a organismes in-ternacionals com lFMI advertienque el 2010 no ser pas lany de larecuperaci. Per tercer any consecu-tiu, doncs, latur es dispara, mentreels ndex de temporalitat i precarietatde la poblaci assalariada se situen al20% i superen el 85% en la nova con-tractaci registrada. On ms colpejala precarietat, per, s dins els sectors

juvenils, on la precarietat laboral jasupera el 45%.Des de la perspectiva de la distribu-ci de la renda i lestructura salarial,amb una prdua de poder adquisitiuconstant, cal recordar que el 56,3% dela classe treballadora catalana cobramenys de 1.100 euros mensuals: untotal de 1.500.000 catalans i catalanes

perceben un salari anual brut inferiora 13.400 euros, quan la mitjana se si-tua en els 2.097 euros. Tot plegat, elmateix any que shan tornat a apujar

i encarir per sobre de lIPC i sensecap millora en el servei les tarifes deserveix bsics com la llum (2,64%),el gas but (3,6%) o, particularment,el transport pblic. I tamb lany quelaugment de la fiscalitat directa i in-directa, via augment de lIRPF des delgener i a travs de la pujada de lIVA,minvar ms el poder adquisitiu.

Les mateixesdesigualtats, msexclusi

Les dades sobre limpacte de la crisitamb es reflecteixen en la consolida-ci dels ndexs de pobresa que fa anysque afecten ms d1.300.000 personesa Catalunya, el 18% de la poblaci to-

tal. Segons les dades de lObra Socialde Caixa Catalunya, 240.000 menorsdentre zero i setze anys anys viuenen situaci de pobresa en graus ele-vats de severitat a Catalunya, en uncontext on apareixen nous escenaris

dempobriment i marginaci social:llars monoparentals, gent gran, joves

precaris, migrants abocats a latur oels rostres feminitzats de la pobresa.Aquests escenaris, per, no sn pasfruit de lactual crisi, ja que es trac-ta duna desigualtat cronificada fa

dcades: lactual collapse econmicnoms aguditzar una densa exclusisocial de llarg abast, que dura des defa dcades i que cada cop s ms po-lifactica.Perqu ni tan sols durant el darrer ci-cle llarg dexpansi econmica, previa la crisi, els poders pblics van atre-vir-se a reduir i combatre lexclusi.Aquestes sn les dades contundentsque es desprenen del darrer informesobre exclusi i desenvolupamentsocial de la Fundaci Foessa, que as-senyala que la taxa de pobresa ja eramassa elevada abans de la crisi i que,ara, augmentar. Tamb hi destaquenla llunyania de lEstat espanyol res-

pecte les poltiques socials de la UE ilesquerda oberta pel miratge del mi-racle espanyol: la tupinada generada

de la fallera constructora sustentadaen el tsunami immobiliari noms vaenriquir uns pocs, que van saber pro-vocar que el 46% de la renda familiarans destinat a lhabitatge.

Sense papers, sensesostre i sense llibertat

Qui ms pateix les conseqnciesdirectes i indirectes duna crisi queexclou i precaritza son, un cop ms,els sectors ms vulnerables: fona-mentalment, persones immigrants,dones i joves. Respecte a la poblacinouvinguda, cal assenyalar que vaexperimentar un creixement de laturdel 93,8% noms durant el 2008. Aaquests indicadors socials, cal afegir-

hi laugment de la poblaci presaque ja supera les 10.000 persones iles 8.000 persones sense sostre quesobreviuen a Catalunya, segons lesdades recollides als informes del Sn-dic de Greuges (1.878 de les quals ho

fan a Barcelona, segons linforme Quidorm al carrer de la Fundaci Un SolMn).Respecte als ciutadans de se-gona, m dobra barata i desprovedade qualsevol dret social, les darreresestimacions xifren en 240.000 lespersonesim migrants sense papers. En

aquest mbit dels nous sobreexplotatsinvisibles, cal destacar que, a Cata-lunya, leconomia submergida tanten frau fiscal com en frau a la Se-guretat Social ja es xifra en 39.000milions deuros, ben b un 19% deldiner negre que es mou a tot lEstatespanyol. Economia submergida en-capalada per la provncia de Bar-celona amb una estimaci de 29.000milions defraudats i on el principalfocus devasi es detecta en la com-pravenda dimmobles.

Un any ms, beneficisbancaris

Per contra, a laltre pes de la balanadun desequilibri social creixent, tro-

bem els que mai no hi perden. Segonsles dades de lAssociaci Espanyola deBanca (AEB) fetes pbliques el des-embre de 2009, els guanys de la bancaespanyola durant el 2009 ascendien a18.000 milions deuros, descomptantles nombroses partides per provisionsassignades durant lexercici. Noms elBanc Santader dEmilio Botin, durantels nou primers mesos, shavia apun-tat 6.470 milions deuros de guanys.En el mateix perode, La Caixa ja acu-mulava beneficis per valor de 1.410milions deuros. Durant el 2008, la

banca tampoc no havia deixat de per-dre res: noms els cinc primers grans

bancs (Santander, BBVA, Caja Ma-drid, La Caixa i Banco Popular) vanregistrar uns guanys consolidats de17.500 milions, que es van traduir ens

uns guanys de dos milions deuros du-rant el 2008. Un clcul de benefici quees va tornar a igualar el 2009, en qula banca espanyola va embutxacar-sedos milions deuros per hora.Aquestes dades del lucre bancari con-

trasten de manera drstica amb les120.000 execucions hipotecries, queacabaran en desnonament, signadesdurant lany 2009. La previsi delConsell General del Poder Judicial

pel 2010 no s pas millor i sen xifren180.000. En total, durant el perode

2008-2010, a tot lEstat, es rubricaran350.000 execucions hipotecries queseguiran engreixant els guanys banca-ris mentre, noms a Catalunya, hi ha452.921 habitatges buits. El miracleeconmic espanyol sempre va ser aixi continua essent aix: socialitzar pr-dues, privatitzar beneficis. Una bona

prova daix s la dada que les gransfortunes tampoc no hi han perdut res.Durant el 2009, les grans fortunes es-

panyoles van atresorar 6.800 milionsms que durant lany 2008 i van ele-var el seu patrimoni un 27% desprsde la pujada en borsa registrada el mesde mar. Amancio Ortega (de limperiInditex), les germanes Koplowitz oEmilio Botin s compten entre els quehan continuat guanyant desorbitada-ment.

Tanmateix, en plena poca de crisi,les previsions per les grans empresesespanyoles no sn pas negatives. Deles principals empreses que cotitzen alIbex 35, deu van augmentar el bene-fici entre un 10% i un 40%. Dentreelles, destaquen Telefnica (7.776 mi-lions de benefici lany 2009, un 2,4%ms que el 2008) o Repsol (1.559milions durant el mateix perode).Ara per ara, aquesta s la cartografiasocial de la crisi i la radiografia de ladesigualtat al pas del tripartit. Pressi

patronal per lensima reforma labo-ral; poltiques socialistes per allargarla jubilaci fins als 67 anys i banquersque sempre guanyen i mai perden. Feti fet, en la cloenda daquest darrerFrum Social Catal i davant la im-

posici dels patrons neoliberals, una

activista feminista de Dones x Do-nes ho anunciava i ho reblava: Clarque es poden fer poltiques pbliquesdesquerres el problema s que noes fan que fa molt i massa que noes fan.


13/33

TREBALL-ECONOMIA

La banca queda impune de

la crisi mentre el frau fiscalllinda els 100.000 milions

12 Setembre de 2010

David FernndezSetmanari Directa

Els guanys bancaris de 2009 vanser de 18.000 milions i els con-tractes en armament de 29.994. Men-trestant, sota les ordres del FMI, elgovern de Zapatero activava un ajus-tament estructural de 15.000 milionsdeuros.Sntesi neoliberal simplificada:tres trucades de Barack Obama,dAngela Merkel i dels manda-taris xinesos a ZP i, lendem,sanunciava la pitjor retallada socialdes de finals de la dictadura contra eldbil i prim estat del benestar, ambnou mesures de tall neoliberal queafecten els salaris del funcionariatpblic, les pensions contributives,les poltiques socials i les inversionsestatals.De seguida, un cop anunciat el pladausteritat, pujava la borsa, cofoia.Per el divendres, de cop, torna-va a baixar perqu, als mercats, lesmesures antisocials anunciades perlexecutiu socialista encara no els

semblaven prou. Senyal i smbol queen volen ms i que la reforma labo-ral, la privatitzaci de les pensionscontra un sistema pblic de segure-tat social que va tancar el 2009 ambsupervit, el desmantellament delsserveis pblics o el copagament sa-nitari sn les properes amenaces. Elnmero 1 de la CEOE no es va can-sar dafirmar que la reforma laboralera urgent i shavia de produir el mesde maig (finalment va arribar un mesdesprs) i que les institucions auton-miques shan destrnyer el cintur.El que ho exigeix fa el contrari del

que proclama, ja que Daz Ferran sel mateix empresari que est implicaten el frau dAir Comet, s propietaride Seguros Mercurio intervingudapel Ministeri dEconomia i s eldirigent empresarial que, quan va es-clatar la crisi, va anunciar que caliasuspendre leconomia de mercat untemps mentre lintervencionismepblic corria a rescatar la banca.

En qualsevol dels casos de la llei delembut, el paquet de mesures im-posades a travs del decretazo tenenlobjectiu formal de reduir el dficitpblic 15.000 milions deuros anualsfins el 2013. 50.000 milions destalvien tres exercicis que es podrien havercercat clarament a daltres partidespbliques, altres mbits econmicsi altres esferes financeres. Perqu lafallcia dita en seu parlamentriael 14 de maig passat era que el pladajustament comporta una corres-ponsabilitat social que implica to-thom quan noms afecta les perso-nes treballadores, les jubilades i elssectors socials ms vulnerables. Nila banca ni el capital financer ni lesempreses privades ni altres mbits

de lesfera pblica no han resultatafectats.

Frau fiscal

Per comenar, noms la lluita eficacontra el frau fiscal empresarial apor-taria 100.000 milions deuros anualsa les arques pbliques. Segons el da-rrer informe de lAssociaci de Sot-sinspectors de Tributs, un 23% delPIB un 10% sobre la mitjana euro-pea no paga impostos i les prduesocasionades pel frau es quantifiquenen 100.000 milions anuals. Cal as-

senyalar que leconomia submergida,actualment, mou 111 milions deurosen bitllets de 500, un 30% del totalems a la UE i el 64% del valor to-tal del diner en efectiu en mans dela poblaci. La xifra sha multiplicatper set des de 2002, any de lentradade leuro. En retrospectiva, segonsel mateix informe i dacord amb laLlei General Tributria, que estableixun perode de prescripci de qua-tre anys, es podrien recuperar uns280.000 milions deuros dels exerci-cis anteriors, uns diners que podrienalleugerir considerablement el deuteespanyol i multiplicar per 20 la quan-titat fixada com a fita per Zapatero.

Despesa militar,despesa antisocial

Una altra partida sobre la qual no shaanunciat la ms mnima retallada sla despesa militar espanyola, ambun pressupost anual de 18.609 mi-lions deuros, destinats a un exrcitque, lany vinent, arribar als 81.000efectius. Noms en inversions mili-tars previstes pel 2009 es destinen

3.233 milions deuros. Les dadesrecollides a linforme La despesamilitar espanyola per lany 2009,elaborat per Pere Ortega per al Cen-tre dEstudis per la Pau JM Dels,constaten que lI+D militar va impli-car una despesa d1.462,33 milionsi que els contractes vigents durantlany 2009 per dotar-se darmamentmilitar ascendien a 29.994 milionsdeuros, el doble del que es pretnretallar. Des de 1997, la investigacimilitar ja ens ha costat 17.426 mi-lions deuros, amb la circumstnciaque moltes de les inversions eren

prstecs a la indstria militar, s adir, amb un inters zero i reembor-sables al Ministeri dIndstria en untermini de 20 anys.En el mateix mbit de la despe-sa bellicista, cal destacar que nofer la guerra a Somlia, el Lban olAfganistan estalviaria 750 milionsdeuros durant el 2009. Des de 1991,les operacions a lexterior han su-

posat una despesa de 4.979 milionsdeuros i la intervenci militar espan-yola a lAfganistan des de 2002 hatingut uns costos de 2.217 euros, in-cloent la previsi de 600 milions pel2010. Cal recordar que la participa-ci illegal a la guerra i locupaci delIraq va costar 260 milions deurossegons dades oficials.

Banca privada: qui lafa la paga?

En un reforament de les mateixespoltiques que van provocar el pro-blema i de premiar qui va provocarla crisi, la banca privada tamb hasortit indemne del pla dajustamentestructural, tot i que durant el 2009

va obtenir uns beneficis nets conso-lidats de 14.943 milions deuros, benb la mateixa quantitat que pretnretallar el govern de Zapatero. Totplegat, descomptant els 24.000 mi-lions en provisions de qu sha dotatper afrontar lany 2010. I ms enca-ra, perqu els pressupostos de 2009incorporen una partida de 6.750 mi-lions deuros pel Fons de Reestruc-turaci Ordenada Bancria (FROB),en el marc del rescat pblic dels des-gavells privats anunciats per Zapate-ro ara fa dos anys.Per frau fisc

catalunya - papers cgt nº 120 setembre 2010

Documents