catalunya - papers cgt nº 117 maig 2010

7/31/2019 Catalunya - Papers CGT n 117 maig 2010

1/33

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 117 Maig 2010 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

s temps demobilitzaci


2/33

Catalunya> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Maig 2010 nm. 117 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

s temps demobilitzaci


3/33

Edici del Collectiu La Tramuntana (Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Joan AntonT, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivilli, XaviRoijals, Jordi Mart i Josep Torres. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez,Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov,

Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccionssindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci isubscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)977340883. Collaboracions: [email protected]. Redacci i subscripci aBalears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Collaboracions: [email protected]. Web revista: www.revistacatalunya.cat.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Aquest nmero sha tancat el dilluns 15 de mar de 2010

All que les vctimes de la repressi

franquista mereixen, des de fa molt de

temps, s la plena rehabilitaci moral,

poltica i judicial.

Garzn, un veritable/fals combatdOctavio Alberola

Drets dels subscriptors:

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades

a un txer automatitzat degudament noticat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria

de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica nalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal

de garantir la seguretat i condencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, recticaci, cancellaci i oposici al

tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic [email protected] o b a Via Laietana

18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, [email protected]

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:

- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especicada per lautor o el llicenciador.

- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a nalitats comercials.

- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular

dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

CONFEDERACI GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - CentreLos Almendros, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 [email protected]

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760

CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 [email protected]

SECRETARIAT PERMANENTDEL COMIT CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003Barcelona [email protected] Tel. 933103362. Fax933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica deCatalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvii Entitats de Crdit de Catalunya Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament deCatalunya (FEC) Federaci dAdministraci PblicadeCatalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003BarcelonaTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaC/ Clavells ,11 - 08700 Igualada.Tel. i fax 938042985 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, [email protected]. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell [email protected]. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14

Baix Peneds

Nord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax933831803

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanovai laGeltr - [email protected]. i fax 938934261

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar [email protected]. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet [email protected]. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a 17005

Girona [email protected]. 972231034. Fax 972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida [email protected]. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - [email protected]. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003Barcelona [email protected]. 933103362. Fax 933107080

ManresaCircumvallaci, 77, 2n - 08240Manresa [email protected]. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5 08191 Rub, [email protected] Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 59 08201 Sabadell [email protected] Tel. i fax93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar [email protected],Tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

EditorialEDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Al carrer, que ja shora!Seguim en lluita permanentcontra la patronal i el go-vern per aconseguir una so-cietat basada en la igualtat pera tothom, en els drets laboralsi socials, els serveis pblics,la llibertat i la justcia social,cridant, exigint, reivindicantmolt clarament als carrers quehan de ser els culpables, s adir, els banquers, la patronal,els governs, qui paguin la cri-si que han provocat intencio-nadament i a la qual ens hanllanat a la classe treballado-ra com a despulles desprsdespremens ns a lltimagota, reduint-nos a la condicidesclaus, controlant el nos-tre treball, la nostra salut, lanostra vida. Les treballadoresi treballadors estem perdentla feina, lhabitatge, el dret aleducaci, a la sanitat, a unapensi pblica, a la felicitat enel present i el futur.Seguim apostant per una novasocietat en llibertat en lluita

dia a dia contra limmoral i cri-minal capitalisme que ens ex-plota i domina miserablement(lluitant contra els tancamentsdempreses, contra els ERO,contra els acomiadaments,contrates i subcontrates, pri-vatitzacions, contra els desno-naments, embargaments, ho-res extres, retalls salarials, peldret a les pensions pbliques,per la cobertura de prestacionsper a tots i totes les aturades,per posar la vida i les cures enel centre de les nostres vides,contra la repressi i el retall deles llibertats)Ara que es compleixen 100

anys de lanarcosindicalismecontinua sent necessria lalluita per impedir que no espacti amb la patronal i el go-vern a lesquena dels treballa-dors i treballadores, en contradels nostres interessos, perrebutjar el pacte duna novareforma laboral per aconseguirlacomiadament lliure i gratut,el pacte per allargar ledat dejubilaci, per prolongar la jor-

nada laboral, per privatitzar laserveis pblics, per negar la ne-gociaci collectiva i tants i tantsexcessos, atracaments, mal-baratament dels diners pblics,dels nostres drets.Cal exigir al govern que qual-sevol reducci del dcit pblicsha de fer augmentant els in-

gressos en lloc de reduint lesdespeses socials, les presta-cions per als aturats i precaris,reduint els salaris, acomiadantmilers de persones i tot aixmantenint el mateix model sociali productiu basat en la producti-vitat i el consumisme. El governnha de recaptar ms de les bu-txaques dels rics, de la patronal,dels fons dinversions SICAVdels especuladors, dels paradi-sos scals, eliminant leconomiasubmergida.La classe treballadora est fartadhaver-se destrenyer el cinturi tot perqu uns quants misera-bles rics siguin els amos de la

nostra vida, la nostra salut, elsamos de la terra, dels recursosnaturals, de les llavors, dels mi-tjans de producci i comercia-litzaci, de laigua, de lenergia,dels mitjans de comunicaci,amb la complicitat dun entramatinstitucional, en el qual les per-sones noms som mercaderies,com|com a objectes, com pecesdusar i tirar en la seva vorginedextermini i explotaci. Els hem

Agurrelj

> ON ENS TROBEM?

Maig de 20102

deixat que es facin amos de laterra i de les persones i des deCGT continuem lluitant per im-pedir que surtin victoriosos deles seves crisis i ens tornin totel robat durant dcades.Ens cal unir-nos a lacci, totsels treballadors i treballadoreslliures, junts, unint la nostra

rebellia, insubmissi, en defen-sa dels nostres drets, a nivellinternacional, sense fronteres,sense divisions entre perso-nes autctones i estrangeres,entre homes i dones, grans ijoves, intellectuals, estudiants,persones aturades i/o excloses, tothom lluitant per un millor

mn, que amb la participacide totes i tots, sense discrimi-nacions, sense desigualtats,sense privilegis, de forma au-togestionria, en llibertat, queconre la cultura, leducaci iel respecte a les diferncies,que recuperi la memria his-trica des de la veritat i anulli

les sentncies del franquisme,en un context laic que perme-ti laven cientc i defensi elsdrets humans, lantimilitarisme,les lluites populars de tot elmn.Ja nhi ha prou!! Al carrerque ja s hora, ns a la Vaga

General!!


4/33

REPORTATGE Lextrema dretautilitza la immigraci

per atreure votants i

fomentar lodi

Plataforma per Catalunya,o com introduir el racisme

i la xenofbia a la societat catalanade la m de lextrema dreta

rea dImmigraci CGT

Amb la crisi econmica els sentimentsxenfobs, racistes, de rebuig a lespersones immigrants, sincrementen

Corren temps difcils, amb lacrisi econmica els senti-ments xenfobs, racistes, de re-buig a les persones immigrants,sincrementen. Cada dia hi ha msgent que diu que aqu no hi ca-bem tots, que no hi recursos pera tothom, i que en lloc de reclamarms diners i recursos per als serveissocials pblics i donar la culpa dela crisi als veritables responsables(governs, banca, patronal, capita-lisme internacional), descarreguenen les persones immigrants la cul-pa de tot. Uns sentiments adobatsi promocionats per determinades

forces poltiques i alguns dels seuslders, per tal de captar vots a partirdel populisme i la demaggia.bviament hi ha partits poltics iorganitzacions dextrema dreta quesaproten daix, posen ms llen-ya al foc i utilitzen el tema de la im-migraci com una forma datreurevotants i aix aconseguir ocuparcrrecs de responsabilitat polticades don proposar laplicaci demesures ms restrictives sobre laimmigraci, o al menys intentarcondicionar les dinmiques de lesformacions poltiques clssiques.Una de les formacions poltiquesque ms est creixent escam-pant de forma clara missatges i

consignes contra la immigraci,especialment la de procednciamusulmana, s el partit Plataformaper Catalunya (PxC), liderat perJosep Anglada, personatge ambuna llarga trajectria de militn-cia ultradretana, que t regidors endiverses ciutats catalanes, aconse-guint all que altres formacions delextrema dreta espanyolista o lo-nazi no havien aconseguit. Entreels regidors de PxC destaquen els4 de Vic o els 4 del Vendrell, duesciutats on el conicte al voltant delempadronament est ms pre-sent, i on condicionen fortamentles dinmiques poltiques munici-pals.

Populisme idemaggia

Amb la por a la immigraci coma bandera, PxC pretn aprotar ladifcil conjuntura poltica, econ-mica i social que travessem peraconseguir recolzament electoral ales seves aspiracions poltiques.s intolerable que es posi en jocla convivncia entre vens perlambici poltica i els deliris ra-cistes daquest franquista vigati la seva gent. s intolerable quees busquin culpabilitats en els im-

Maig de 2010 3

migrants, per una crisi econmicaprovocada per lavarcia dentitatsnanceres i empreses immobi-liries.En la darrera dcada, des del mo-viments socials ens hem esforat,en la mesura de les nostres pos-

sibilitats, en construir ponts dedileg entre les diferents comuni-tats nouvingudes als nostres barrisi ciutats, amb lobjectiu de fer unasola comunitat, amb les seves plu-ralitats i amb els seus recels inicialsa superar. Sabem que no s senzillcohesionar i reinventar un barri, unpoble, una ciutat, quan hi ha ele-vats nivells de venat nouvingut, isabem que aquests frgils equili-bris es posen en joc en contextoson els recursos socials i econmicssens presenten com a escassos.Perqu coneixem els esforos quesuposa conviure des de la diversi-tat i, sovint, des de la desigualtat,totes i tots hem de rebutjar que po-ltics oportunistes destrueixin lesnostres aspiracions a viure, juntesi junts, unes relacions justes, res-pectuoses i enriquidores. Avui, lessolucions als nostres malestars nopassen per culpabilitzar els ms fe-bles, sin que exigeixen la impli-caci de tots els sectors socials pera construir les ciutats que volem.Aquest objectiu, en primer lloc,demana crear espais comuns entretot el venat sigui quin sigui elseu orgen-, hem densenyar-nosmtuament com vivim el barri, iestablir mecanismes per a resol-dre, plegats, els problemes sovintderivats de la incomunicaci.

Apellem, en aquest sentit, a un re-coneixement com: a les escoles,a les entitats venals, a les festesde barri, als comeros, als carrers.Hem dorganitzar-nos plegats.Somiar junts foragitar els mal-sons individuals.En segon lloc, la

situaci actual requereix amb ur-gncia- dirigir els recursos pblicscap a poltiques socials. Exigim ales diferents Administracions queorientin els seus pressupostos capa les necessitats de la comunitat:a les escoles, als centres datenciprimria, a les entitats venals, ala creaci de llocs de treball. Nopot ser que es destinin recursosa la banca i les grans indstriesmultinacionals, i en canvi la genttingui la sensaci dhaver de com-petir per uns recursos socials in-sucients. Apellem a tot el teixitsocial a organitzar-nos junts i atreballar per fer efectiva aquestaredistribuci de la riquesa.Aquestes sn les mesures de fonsper a un futur de convivncia alsnostres barris i ciutats; les res-postes urgents passen per a allarsocialment les provocacions irres-ponsables de feixistes com Angla-da.

Estudi sobre laPxC de lecturaimprescindible

Per tal de que conegueu millor quisn aquesta gent de la PxC i comhan anat creixent, us recomanemun interessant estudi de fcil lectu-

ra realitzat per lhistoriador XavierCasals, un dels millors coneixedorsdel feixisme i lextrema dreta alEstat espanyol, autor de diversosllibres i estudis sobre el tema, un do-cument dimprescindible lectura.La Plataforma per Catalunya, la

eclosin de un nacional-populismocataln (2003-2009).Working Paper, n 274, Institut deCincies Politiques i Socials, Bar-celona, 2009, ISSN: 1133-8962,34 pg.

Sinopsi de lestudide Xavier Casals

La Plataforma per Catalunya(PxC) s un partit islamfob, laseu principal del qual arrela a laciutat de Vic. Ha conegut una rela-tiva expansi des de lmbit localdes de la seva irrupci en els comi-cis locals de 2003 i ha anunciat laseva concurrncia en les prximes

eleccions al parlament catal.Aquest estudi mostra com la PxCconstitueix actualment una forma-ci de la ultradreta postindustrialque pot denir-se com a nacional-populisme . Aquest terme, encun-yat pel politleg Pierre-Andr Ta-guieff, designa els partits el discursdels quals apella al poble amal-gamant-lo amb la naci (part dela premissa que el poble conformauna realitat homognia) i el concepdotat dunitat substancial i identitatpermanent. El seu blanc prioritari,assenyala aquest acadmic, no sntant els de dalt (les elits de go-

vern o partit) com els de davant(els estrangers): Ms exactament:les elits sn rebutjades en la mesu-ra que sn percebudes com el par-tit de lestranger. Lantielitismees troba aqu subordinat a la xe-nofbia. El populisme integrat alnacionalisme fa sorgir una gura

nova de lenemic: lestranger-invasor, nodrint limaginari delexclusi. La defensa de la iden-titat nacional implica aqu la de-nncia de la immigraci-invasi:la identitat nacional s armadaen la mesura que aquesta es tro-ba suposadament amenaada.El cas de la PxC, doncs, s vistsen la mesura que constitueix lnicde nacional-populisme desenvo-lupat a Espanya que compta ambuna presncia institucional sig-nicativa. Aquest assaig analitzalevoluci de la PxC des dels seusorgens ns a febrer de 2009 (quanconclou la redacci del text) i ex-posa com congura una oferta novainserida en un procs de canvi del

sistema poltic catal, en el qualhan irromput nous actors poltics,com les Candidatures dUnitatPopular [CUP] o Ciutadans [Cs].Un annex recull les dades de lesconteses electorals a qu sha pre-sentat aquest partit.Us el podeu descarregar el pdf deldocument al bloc del Xavier Ca-sals, anant a:http://xaviercasals.files.wor-

dpress.com/2010/01/wp274.pdf

Per saber ms de la Plataforma perCatalunya, tamb hi ha el llibreTota la veritat sobre Plataformaper Catalunya, de Miquel Erra iJoan Serra (Ara Llibres, 2008).


5/33

REPORTATGE

4 Maig de 2010

Ultres europeus nancen

la llista de Plataforma perCatalunya

David Fernndez

El franquista Josep Anglada li-dera una plataforma plena demilitants neonazis al costat de exmembres de partits com ERC oPP i de sindicats com ComissionsObreres o UGT.Flanquejat per dirigents delextrema dreta europea, JosepAnglada va fer ocial al mar, en-front de gaireb 700 persones con-gregades a lHotel Barcel-Santsde Barcelona, la seva candidaturaa les eleccions autonmiques ca-talanes previstes per a tardor. Enlexterior, ns a 34 furgons po-licials i un cercle dantidisturbisencaixonava una concentraciantifeixista que, a convocatriadentitats locals, de collectiusantifeixistes i dassociacionsdimmigrants, protestava per lapresncia de Anglada amb el lemaEl feixisme avana sin sel com-

bat.Lhomologaci europea s anhe-lada per Plataforma per Catalun-ya (PxC). No en va, la plataformaconcorrer a la cita electoral gr-cies a laval logstic i nancer delextrema dreta europea.

El suport ultraeuropeu

Al febrer, Anglada va viatjar nsa Viena per a assistir al Ball de lesCorporacions cita anual de la dre-ta populista xenfoba europea onva obtenir acords de suport logsticdel FP austrac del difunt JorgHaider. En concret, per a tasques de

propaganda, mrqueting i organit-zaci electoral. En declaracions aTV3, Anglada ha reconegut tambel suport de la Lliga Nord italianai del Front National francs. Preci-sament amb aquesta ltima forma-ci t prevista una futura reuni aLi. En ella negociar amb el seuvicepresident, Bruno Gollinisch, lapresncia de Jean-Marie Le Pen enel tancament de la campanya catala-na. En el front nancer, Anglada hacontactat ja amb el multimilionari iultra suec Patrick Brinkmann, per asollicitar-li una donaci econmicaque nanci la campanya.En totes aquestes reunions dmbit

electoral s clau la presnciadEnric Ravello, responsable derelacions internacionals de PxCque prov de la histrica organit-zaci neonazi CEDADE, dissoltael 1993. Els mxims impulsorsde PxC sn la trade formada perAnglada (Vic, Barcelona), AugustArmengol (El Vendrell, Tarrago-na) i Mateu Figuerola (Cervera,Lleida). En el seu congrs fun-dacional, de lany 2002, van re-bre lapadrinament dels histricsultradretans Alberto Royuela (exmembre de la Gurdia de Franco) iEsteban Gmez Rovira, ladvocatespanyolista icona del rebuig a lanormalitzaci del catal.Lany 2003 van obtenir sis regi-dors (a Vic, Manlleu, Cervera iEl Vendrell) i 5.000 vots. Lany

2007, PxC va triplicar vots i re-sultats; es va convertir, amb un18,5%, en la segona fora polti-ca de Vic. Van obtenir un total de17 regidors en 12 municipis (en-tre ells, capitals comarcals comOlot o Manresa) i tres consellerscomarcals desprs daconseguir12.400 vots. localitats on PxC vaobtenir els seus 17 regidors sn:Vic 4, El Vendrell 4, Cervera 2,Manlleu 2, Olot 1, Manresa 1,Trrega 1, Sant Mart de Riucorb1, Roda de Ter 1.Encara que els tres impulsors dePxC tenen trajectries similars,

destaca la de Josep Anglada, unveter de lextrema dreta. Angla-

da va iniciar els seus passos enla Fuerza Nueva de Blas Piar el1979. Va reaparixer en les llistesdAliana Popular (AP, anteces-sora del PP) de Fraga Iribarne el1987, per es va reenganxar alprojecte de Blas Piar el 1992.Posteriorment va participar en elsdeliris poltics de Ruiz Mateosencara que va retornar al PP a la dels 90. Habitual de les concen-tracions ultres del 12 doctubre iorganitzador de viatges anuals alValle de los Caidos, el 2000 vafundar Plataforma Vigatana, em-bri de PxC. Aquest partit es vaestrenar polticament en la locali-tat barcelonina de Premi de Mar,amb atacs contra la construcci

duna mesquita i la dennciaduna suposada ocupaci i inva-si de lislam a Catalunya.Per la seva banda, Armengol, vi-cepresident de PxC, va iniciar laseva marxa poltica en les les delPP i en 2002 es va presentar perTarragona, en les llistes electoralsdel GIL . Quant a Mateu Figuero-la, va romandre en AP entre 1979i 1997, ja com PP. Poc desprsva ingressar en la UDC de DuranLleida, ns que va abandonar laformaci el 2002. En 2003 va serdetingut, jutjat i condemnat perintentar cremar la mesquita de

Aturem laven del racisme i la xenofbia. Mobilitzem-nos contra la PxCEl 13 de mar la Plataformaper Catalunya (PxC) de JosepAnglada va presentar la candida-tura daquest partit per a les elec-cions autonmiques al Parlamentde Catalunya, a lHotel BarcelSants de Barcelona, sortint de-nitivament de la poltica local iapareixent a la ciutat de Barcelo-na per la porta gran.Per a locasi comptava amb laparticipaci de lders europeusde diferents partits neofeixistesi dextrema dreta com el VlaamsBelang amenc o la Lega Nord

italiana, entre daltres.Laparici dun partit daquestescaracterstiques a la ciutat deBarcelona i al panorama polticacatal, s un fet greu i marca unimportant i perills precedent queha de ser respost per la protesta ila resistncia popular.Recordem que es tracta de lnicpartit dextrema dreta i racistaamb certa projecci a tot lEstatespanyol, que comena a ser re-conegut com el referent per a lamajoria de partits daquestes ca-racterstiques dEuropa.

Ja s prou conegut el paper queha jugat la PxC all on ha tingutpresncia institucional , com a laciutat de Vic, on Josep Angla-da ha jugat un paper populistai dintoxicador de la poblaci abase de mentides sobre la realitatdels treballadors immigrants queall resideixen; carregant el pesdels problemes i penries que pa-teix la poblaci daquest pas a lesesquenes de la poblaci estrange-ra. Sha pogut veure aquests l-tims dies el perill que comportala presncia daquest partit a les

institucions, com en el cas delsempadronaments, on la majoriade partits desquerres amb re-presentaci han assumit covarda-ment les postures xenfobes i ex-cloents de PxC per por a perdre laseva part del pasts davant lavende les posicions racistes que im-pulsa el Sr. Anglada.Fem una crida a tota la societat amobilitzar-se i organitzar iniciati-ves i accions de protesta, ja ques fonamental que el feixisme ilextrema dreta no disposi de capespai des don escopir les seves

mentides i el seu ideari excloenti genocida, actuant com a crossadel capitalisme quan aquest estroba en hores baixes, culpant lapoblaci immigrant de la misriaque pateix la classe treballadora iel conjunt de les classes popularsper culpa daquest sistema vorai salvatge.

* Manifest signat per diversoscollectius i organitzacions con-

tra la presentaci a Barcelona de

la PxC.

Cervera. La pena es va reduir a 25euros de multa. Lany 2007, Figue-

rola va protagonitzar lescisi delsector lleidat de PxC, que va do-nar motiu a la formaci del Partitper Catalunya (PxCat), que tambconcorrer a les eleccions en coa-lici amb el Moviment Social Re-public (MSR).

Anglada, franquistaconfs

Ambicis, autoritari i calculador,el ex comercial de perfums Angla-da va ser captat amb una cmeraoculta de Canal 9 el 2003. En el v-deo, reconeixia sense embuts queduia el franquisme en el cor i queel seu distanciament de lextremadreta convencional era una aposta

tctica (amb mi lextrema dretaaixecar elcap ). Simptomtiquessn tamb les declaracions del exprimer secretari general de PxC,el funcionari de presons JaumeFerrarons, que en els anys 80 vafundar lentitat lonacionalsocia-lista ENSPO. Va abandonar PxCal denunciar que estava controladades de lombra per lextrema dre-ta ms rncia i reaccionria i vadivulgar els contactes de PxC ambDemocrcia Nacional i Espanya2000. A ms, va armar que An-glada li va sollicitar contactar ambErnesto Mil histric ideleg de

lextrema dreta i de la violnciafeixista perqu elabors les l-nies mestres de la formaci.Anglada t diversos fronts judi-cials oberts. El 2002 es va presen-tar una querella collectiva quesollicitava la illegalitzaci de laseva plataforma per impulsar laxenofbia, que va ser arxivada.Ms tard, lintent de traslladarlexperincia de PxC a la restade lEstat va acabar amb un sonatfracs i una condemna a abonar52.000 euros per acomiadamentimprocedent a tres administratiusde la seva seu madrilenya. A latardor, va ser condemnat a pagar3.000 euros per agredir a un me-nor davant la seu de PxC a Vic.Finalment, el 19 de mar va com-parixer davant lAudincia Pro-vincial de Barcelona acusat dundelicte de promoci de lodi racialper un pamet dis tribut a Vic enles ltimes eleccions municipals.Anglada senfronta a una possible

pena de ns a tres anys de pres iinhabilitaci per al sufragi actiu.

Implantacimunicipal

Al mar, en un ple a Vic, Angladava armar a micro obert: Els mu-sulmans sn els meus enemics.Per a lhistoriador Xavier Casals,expert en extrema dreta, Angladaha protagonitzat amb un discurssimple ordre pblic i rebuig a laimmigraci lnica implantacimunicipal consolidada dextremadreta, com el Front Nacional fran-cs. Encara que es presenta a lesautonmiques, on la seva gran

aportaci ser possiblement endu-rir el discurs de la dreta catalanai espanyola sobre la immigraci,laposta real seran les eleccionsmunicipals de 2011, servint leseleccions autonmiques com unaprecampanya de projecci de laPxC que serveixi per millorar elsseus resultats en les eleccions lo-cals de lany 2011. En les ltimeseleccions, la formaci catalana vaobtenir el seu major xit a Vic, alassolir ser la segona fora pol-tica.

* Article extret del nm. 124 de la

revista Diagonal


6/33

REPORTATGE

Lesquerra de karaokeporta en el seu sarr

a lextrema dreta

Maig de 2010 5

Rafa Cid

Amb el seu permanent exercicide pensament nic, lesquerra ni-ni, que ni transforma quan est enel poder ni soposa quan passa a

loposici, s el millor abonamentper a la irrupci de lextrema dre-ta. Les eleccions com cnon de-mocrtic en el sistema capitalistade mercat suposen entronitzar unpndol poltic que sempre tornaal seu estat de reps. El ciutaddels pasos ms desenvolupats tuna opini estomagant daquestademocrcia-tipus sustentada sobreun insuls i interminable tobogande comicis. Urna va, urna ve, entreeleccions de tots els tipus -munici-pals, regionals, nacionals i supra-nacionals (cas Uni Europea)-, lademocrcia es ritualitza com unacarrera de desgast, un viatge a cappart. De la dreta a lesquerra i delesquerra a la dreta, les rodes demol amb que combrega el menysdolent dels rgims possibles girencom un Ssif rediviu. I aix, pesa-dament, amb una jibaritzada demo-crcia de karaoke, la rutina repre-sentacional corca vides, projectes iillusions en forma de fastig poltici indiferncia ciutadanans quearriba el llop.s un disc rallat, un dj vu.Daquesta forma, tot torna on so-lia. Canvia una mica perqu tot se-gueixi igual. La dreta i lesquerrase succeexen com les estacionsde lany sense alternar els prin-cipis econmics que basen el seudomini. Els vicis privats, un fe-cund tpic amb diversos segles

de rovell, se segueixen utilitzantper a incubar virtuts pbliques.Loci de lamo, lopulncia del ric,lexplotaci dels poderosos i elmalbaratament dels agraciats creentreball i riquesa a mans plenes demanera altruista. Aix es justicael sistema circunvalatori realmentexistent. Qu seria de nosaltressi els caps es trenquessin! O elsbancs. O les multinacionals. Peraix cal rescatar-los amb la prpiasang si calgus. A cavall regalat no

li miris la dent. Una fbrica de mi-nes antipersones, una radioactivacentral nuclear, el pressupost peral mortfer exrcit, no sn armesde destrucci massiva sin opor-tunitats laborals que no cal deixarescapar.Tot aquest vaiv de mscares iventrlocs pomposament intercan-

viades cada 4 anys conduex delno-res a la ms absoluta misria.De vegades sassagen cavalls derefresc, que a manera de terceresvies, operacions reformisteso upeydes busquen dinamit-zar el mercat poltic en momentsdaclaparament i cansamentamb la introducci daquestesmarques blanques. Per snillusions, miratges, que no aguan-ten dos assalts. Desprs, agostat elcicle i revelat que el rei est nu ino t res que oferir sin ms delmateix, sorgeix el tercer en discr-dia. Lextrema dreta sempre tornaperqu olora lespai que ni la dretani lesquerra cobreixen. La dreta

simple per mancar de prospectiva ilesquerra formal perqu en el seuafany per a mantenir-se en el p-dium promou una cultura conser-vadora que bressola la seva tom-ba. Aix, lnic terr per al canvi ilantagonisme que deixen els vec-tors hegemnics s labonat per alsdemirgs de lextrema dreta, comha sabut veure la politloga Chan-tal Mouffe. Lextrema dreta s llade la canonitzaci del consens i deloportunisme moral.

Els resultats de les regionals fran-ceses compleixen a carta totalaquest designi. Una dreta clssicatocada per la crisi, una esquerranominal parapetada en la polticaespectacle que es mira el melicpel mirall retrovisor de la histriai una esquerra radical incompresapel gran pblic mediocratitzat, han

coronat a les hosts xenfobes deLe Pen al tercer lloc de la collitaelectoral. Mentre lesquerra trans-formadora senfonsava i les restesdel en altres temps poders PartitComunista Francs (PCF) consu-maven la seva liquidaci, el frontde lexclusi racial i el patrioteris-me redemptor assolia el 11,42%dels vots (el 22% en els seus feus),a imatge daquell sorpasso de lespresidencials del 2002, on va cap-tar el 17,9% dels sufragis.Lextrema dreta neix de les renn-cies de lesquerra i de la impotn-cia de la dreta. Mai ve sola. Arribaa lloms dels fracassos mancomu-nats dels seus mentors en el siste-

ma. Lextrema dreta sempre estconvocada. s un etern dj vu.I s aix i sempre ho ser perquels rails sobre els quals es prosperaestan en el ADN del model capi-talista i depredador de mercat quedicta lestratgia dels partits pol-tics i de les ideologies simulacreque usen per a legitimar-se. s laprpia axiologia del sistema, aca-tada sense refutaci per dreta i es-querra conjuntament, la que condi-ciona de manera inexorable la llei

del pndol de les democrcies dekaraoke que ens governen.El populisme feixista s un feno-men modern, propi del gregaris-me duna societat de masses amblindividu en retirada i el declividall pblic-social, el que Arist-teles va anomenar zoon politikon,a les mans del privat competitiu.

Un magma que els mitjans decomunicaci de masses, autnti-ques extensions de lhome (McLuhan) / rgans de lhome (San-tiago Alba), ha engegantit ns aprojectar un solipsisme multitudi-nari que busca la seva redempcien lders providencials que evitinel glop dhaver de pensar i decidirper si mateixos. Una por congnitaa la llibertat, a lautodeterminaci,vitaminat desperit competitiu,autoritarisme, materialisme, servi-lisme voluntari, autisme tic i lo-calisme mental sn els parmetresdaquesta axiologia dominant dela classe dominant que expulsa totbesllum democrtic de limaginari

social. Amb aquesta mutaci espropicia el llevat que precisa ladeshumanitzada massa per a assu-mir el desembarcament dels nousbrbars, sols o a la berlusconianamanera.El ritornello de lextrema dreta not mrit. Est en lambient culturali tic empobrit que el capitalismei els seus atributs de consum, in-solidaritat, mediaci, mediocritat idarwinisme social procuren ccli-cament. Encara que els moments

estellars solen coincidir ambles etapes de reux democrtic idEstat de Dret que el propi siste-ma impulsa en la seva fugida capa davant. Quan, com ara, una crisidesfermada pel sistema nancer(la metfora reencarnada dels Pro-

tocols dels savis de Sin)) saquejael patrimoni cvic i els partits esta-blerts pacten tot el pactable al mar-ge del parlament (terica seu de lasobirania) per inters general. Anivell poltic i nivell laboral, on lescpules de patronal i sindicats so-len arribar a un dileg social queprecaritza als representats a canvide reforar les posicions dels re-presentants ns a convertir-los encasta., contribuint aix al descrditde tot el que soni a democrcia en-tre la base social.Cremades les naus que han servitdurant anys darques de No adreta i esquerra, el cam per a lainsurrecci ultra est expedit. En-

cara que hi ha terics, com CarlAmery a Auschwitz, comena elsegle XXI?, que ns i tot soste-nen que el bacil totalitari no s uncep del passat sin una constantde la civilitzaci occidental. Unaextrema dreta, ull al pegat!, ambptina anticapitalista i revolu-cionria perqu es nodreix sobre-tot dels estrats proletaris que handesertat del moviment obrer i lesclasses damnicades a les qualsdisciplina en la nova obedinciadeguda. Cap frase explica millorlefecte crida del pensament nic afavor de lextrema dreta que el quesha dit pel numero dos del PSOEdOurense al txar pel partit Po-

pular: ser tan del al PP com hovaig ser amb el PSOE.

(A Jos Vidal-Beneyto, que vadenunciar la modlica transicicom la causa del nostre pensamentnic i va tenir la gallardia de pro-clamar que a Espanya solament unperidic alternatiu com Diagonali el que subscriu aquest escrit ha-vien investigat el tenebrs poudels fons nancers del capitalismecriminal).

La xenofbia, una qesti transversalA pesar dels intents per modernitzar la seva imatge, Plataforma per Catalunya est plena de militants ultres i neonazis de trajectria dilata-

da. El delegat de la formaci a Badalona s Carlos Francisoud, fundador del grup terrorista Milcia Catalana i condemnat per la collocacide bombes contra la clnica Dexeus, durant una campanya de violncia antiavortista. Francisoud va fundar desprs el Moviment PatriticCatal (MPC), de tendncia ultracatlica, que els seus ex militants sn els responsables avui del servei dordre i protecci dAnglada. Unperl similar t el regidor per Manresa Albert Pericas Riu, alies Animal, un antic skin que va participar en pallisses en els 90. El nmerotres per Manresa, Aaron Argudo, va ser candidat de la llista dextrema dreta Espaoles Bajo el Separatismo en les eleccions de 2006. Aixmateix, un dels exregidors per Manlleu, Juan Gmez, militava abans en el neonazi Estado Nacional Europeo (ENA) i era responsable deles seves joventuts. ENA va ser fundat per lhistric franquista Luis Garca, alies Mataestudiantes durant la transici. La formaci va serintervinguda pels Mossos el 2006 i el scal va sollicitar la seva illegalitzaci. Per la militncia de PxC sost que el seu miler daliatsprov dorgens diversos. Lactual responsable a Manlleu s un sindicalista de CC OO. En el Vendrell shan aliat tant ex militants delPP com del PSC. En la comarca del Garraf, lex militant dERC Pere Parareda i la ex membre dUGT Paqui Esquibel han ingressat a lesseves les. A Terrassa, han txat a la histrica de CiU Maite Ruich. Tots units per un discurs sobre ordre pblic, xenofbia focalitzada enlislam i lodi a la immigraci, sobretot rab i marroquina.


7/33

TREBALL-ECONOMIAEl Govern torna a formular una srie daberracionslaborals que noms contemplen el beneci de lesempreses i la retallada de drets dels treballadors/es

Cal seguir endavant

amb el procs

de mobilitzaci

sindical i social

CGT rearma el seu comproms amb la Vaga General en conuncia amb altresorganitzacions

6 Maig de 2010

SP Comit Confederal CGT

El Ple Extraordinari celebratper la CGT a Saragossa el

27 de mar, va acordar seguir en-davant amb el procs creixent demobilitzaci social, conictivitatlaboral i conuncia amb les altresorganitzacions sindicals combati-ves i amb els moviments socialstransformadors, amb la nalitatde crear les condicions idniesperqu les classes treballadores ila societat en el seu conjunt faciseva la necessitat de la Vaga Ge-neral com expressi dun descon-tentament real amb les poltiqueseconmiques i socials de la UniEuropea i del Govern de Zapatero

per a combatre la cri si actual. Pera aix sha dapostar per ocupar elcarrer i presentar les alternativesde repartiment del treball i de lariquesa de les quals banquers, pa-tronal, poltics i agents sindicalsocials no volen escoltar parlar.

Resum deldictamen aprovat:

El Govern pretn portar a ter-me reformes laborals en matriadocupaci, pensions, prestacionsdatur, formaci-qualicaci, mo-

bilitat dels treballadors, empleabi-litatAl mateix temps, legisla a cop

de talonari, lliurant els fons p-blics a multinacionals, empresa-ris i banquers, tractant de generarocupacions mitjanant inversionsastronmiques en obra pblica(infraestructures viries, altes ve-locitats, presons, comissaries icarreteres) tractant de dissimu-lar el ritme de les 150.000 ocupa-cions destrudes mensualment desdoctubre 2008, i pretenent en vaque el sistema nancer faci uirdiners.Aix mateix mant poltiques so-cials de caritat i almoina enversels desempleats i desempleades(420 euros) que no arriben a latotalitat dels mateixos per quecompleixen magncament blobjectiu de la desmobilitzacisocial.Estem immersos en una crisi en laqual ens han cat ells i de la qualno sn capaos de treurens, i pro-posen com receptes per a sortirdella, a ms dutilitzar els dinerspblics per a salvar a una ban-ca que t ms benecis cada dia,retallar-nos drets a travs de:- Congelacions salarials, no res-pectant ni la pujada salarial li-mitada acordada per a la funcipblica.- Una nova Reforma Labo-

ral en les contractacions i enlacomiadament.- Una nova retallada al Pacte de

Toledo, incrementant ledat de ju-bilaci als 67 anys.- Un pla destabilitat on retallaran50.000 milions deuros i que supo-saran ms retallades socials.La CGT des del congrs de Mlagave manifestant a travs descrits alsresponsables dels sindicats majo-ritaris, la necessitat de mobilitzar-se en defensa dels drets dels treba-lladors i treballadores i desocupatsi desocupades, no reconeixent enprincipi aquestes centrals sindicalsla necessitat daix, encara que aratots estem veient com es volen co-menar a rentar la cara amb mo-bilitzacions encara incipients, perque fa uns mesos ning augurava,ni el mateix govern.Tamb sestan mantenint reunionsamb els moviments socials, i snecessari intensicar les relacionsamb altres organitzacions repre-sentatives a nivell estatal o a ni-vell de Comunitat Autnoma, queassumeixin lobjectiu de convocaruna Vaga General.El full de ruta est traat pel propiCongrs de Mlaga i ara es tractade recrrer-la amb tota la seva in-tensitat i matisos.- Portant el nostre discurs a totsels actes interns del sindicat, ns aarribar a tots els delegats, militn-

cia i aliaci.- Posant-se en contacte amb lesorganitzacions sindicals i socials,

amb inters i capacitat de mobilit-zar, fent arribar el nostre discurs deforma clara i contundent.- Convocant actes on puguem ferarribar el nostre discurs a milers depersones.- Convocant mobilitzacions des-centralitzades en tots els territoris.- Convocant actuacions en les re-unions de ministres i presidents,durant el semestre de la presidn-cia de la UE.- Comenant a treballar la gran mo-bilitzaci combinada, amb quatremarxes que conuiran a Madrid enuna Manifestaci, el 16 de maig.Volem convocar una vaga gene-ral, s necessria la resposta dela vaga, la classe treballadora ne-cessita convocar i protagonitzaruna vaga general per a recuperarla seva dignitat. Per no podemequivocar-nos en la data opor-tuna per a la convocatria. Ladata ha de marcar-se en funci delevoluci dels esdeveniments,en funci dels suports amb elsquals comptem, en funci delnivell dagitaci social provo-cat, del nivell de tensi socialque faci sentir aquesta necessitati que els treballadors la tinguinintegrada.Optem per no tancar la data, se-

guir treballant cap a la mobilitza-ci i vaga general, estar atents alsentir de la societat i procedir a la

convocatria quan lorganitzacien el seu conjunt hagi provocat lanecessria agitaci social.El Dictamen complet aprovatper la CGT en el Ple Extraordi-nari de Saragossa del 27 de marde 2010 el podeu llegir anantal web: www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf_acuerdo_pleno_Zara-goza.pdf

Proposta de nova reformalaboral: el mn al revs

SP Comit Confederal CGT

Reforma Laboral per atemps dramtics: La clas-se treballadora torna a pagar elscomptes dels empresaris.

En el nou document lliurat a mit-jans dabril en la taula del dilegsocial sobre Actuacions en el mer-cat de treball, el Govern tornava aformular una srie daberracionslaborals que noms contemplenel beneci de les empreses i la re-tallada de drets dels treballadorsi treballadores. Mesures com, perexemple:- Transformar els contractes tem-porals en nous contractes de fo-ment de la contractaci indenidaque noms tenen una indemnitza-ci per acomiadament de 33 diesenfront dels 45 actuals.- Assumir a crrec dels diners p-blics del Fons de Garantia Salarialel 40% de les indemnitzacions peracomiadaments collectius i indi-viduals, s a dir, 8 dies dels 20 quecorresponen .- Possibilitat daplicar el modelaustrac: les empreses consti-tuexen un fons per a cada treba-llador, en els quals ingressen el1,5% del sou i que abonen en casdacomiadament.

- Afavorir la intermediaci de lesagncies privades de collocaci- Subvencionar la contractacidels collectius ms precaris i des-qualicats.- Reduir la jornada de treball (mo-

del alemany del contracte parcial)- Pla per a lluitar contra latur ju-venil que frega el 50%.De totes les mesures, la ms des-envolupada s la pagar el 40%dels acomiadaments amb dinerspblics, o sigui, pagar per des-truir ocupaci, donar suport alempresariat perqu acomiadi.

No cap major atropellament, ma-jor estafa i cinisme, major conces-si als dictmens de la patronal pera poder seguir acomiadant i seguirdestruint ocupaci de qualitat perocupaci precria.

En aquesta proposta del govern,no hi ha una sola mesura que pensien els drets dels treballadors, comrepartir el treball reduint la jornadalaboral, reduir ledat de jubilaciper a crear noves ocupacions, noautoritzar cap ERO ms en empre-ses amb benecisAquesta nova proposta posa de ma-

nifest, el que s una gran evidnciasocial i poltica, des del sorgimentde la crisi en el 2008: les polti-ques dintervenci en locupaci,la contractaci i els drets laboralsen el mercat de treball, sn un au-tntic atemptat contra els drets la-

borals i socials des de fa ja ms de30 anys.No es poden presentar les causesque han originat el drama socialactual ( 20% datur 88% de tots elscontractes realitzats cada mes sntemporals, 11 milions dassalariatssn mileuristes, des del 2008 msde 2 milions de treballadors hanestat acomiadats lliurement perla impunitat empresarial consen-tida i sancionada legalment), comles solucions per a una ocupaciestable i la garantia dels drets delstreballadors i treballadores.La paradoxa plantejada, reduir elscostos en lextinci dels contractesper a donar suport locupaci esta-ble, no deixaria de sonar a conya

si no fora perqu sha convertit enla prctica poltica de menyspreu,burla i menyscapte dels drets la-borals, des de la primera reformalaboral el 1984 i les segents, ladel 95, la del 97, la del 2001 i ladel 2006.I aquest drama social-laboral espretn ancorar-lo a lestructura del

mercat de treball i de les relacionslaborals i, a ms, pagat amb elsdiners pblics. Sn les mateixespoltiques que sapliquen amb elcapital nancer: el de tots (eraripblic) per a sanejar el seu sistemanancer, els quals han collocat a

la humanitat i al planeta, ms propdel sucidi que de qualsevol modelde vida suportable.Aquestes poltiques socials-la-borals noms resolen una cosa,la taxa de guany del capital, delempresariat, dels poltics i delsbanquers.Si les persones treballadores, alcostat de les organitzacions sindi-cals i moviments socials, no com-pareixem en el carrer, a milers, amilions i interrompem les seveslgiques irracionals, inhumanes,injustes i desiguals en els centresde producci i de serveis, en elsbarris, en el camp ser ms di-fcil deixar de ser ignorats, engan-yats, menyspreats, robats, i haurem

perdut lesperana de construir unnou model productiu, social, la-boral, un nou model de vida quegaranteixi la llibertat i la justciasocial.Des de CGT insistim, AL CA-RRERQUE JA S HORA, ensva en aix la vida i un model socialdigne per a tots i totes.


8/33

TREBALL-ECONOMIA

Any europeu de lluita contrala pobresa; serveixen

per a res aquest tipus decommemoracions?

Maig de 2010 7

Helena Herrera, SecretriaGeneral de CGT

Illes Balears

La pobresa ja era un problemaper al nostre pas fa dos anysenrere, Critas, en un informe deiaque a Espanya havia en aquestsmoments 8 milions de famlies ensituaci de pobresa, situacions queen moments de crisis, com la queel gran capital ens estan fent patir,fan que la precarietat augmenti i lapobresa tamb.El abordatge del tema de la pobresas complex. Existeixen diferentsenfocaments sobre les dimensionsdel que s ser pobra. Es reconeixque hi ha un nucli de privacionsabsolutes, la mesura de les quals

s la integritat fsica i psicolgicade la persona lligada a la dignitathumana, a les necessitats univer-sals i a la universalitat dels dretsque la garanteixen. La satisfaccidaquestes necessitats constitueixun dret i des de la majoria dels m-bits poltics sens diu que s unameta ineludible per a totes les per-sones que composam una societat,sense excepci de cap tipus.Lamentablement el concepte denecessitats bsiques-que de-neix el llindar del que cada societatconsidera una vida digna- est pertant denit socialment , per estmolt lluny de ser una conquestaaconseguida pels pobles. Veiem

que els governs utilitzen un barembasant-se en diferents contextos:geogrcs, histrics, poltics iperqu no dir-lo lligat als interes-sos del capitalisme, que s el qualdetermina a travs dexpertslndex de DesenvolupamentHum de cada pas i aquells aspec-tes necessaris a treballar en els ma-teixos per a eradicar la pobresa.Tal s aix que, com ho estemveient, la majoria dels governs si-guin desquerra o no; no garanteix

Latur continua pujant a Catalunya i ja supera els 600.000 desocupats

una vida digna a tots els seus ha-bitants. Ni tan sols les necessitatsabsolutes, els requeriments de lesquals sn universals (necessitatdalimentar-se) sn garantides pera tots i totes, perqu la desigualdistribuci dels recursos (econ-mics, socials, culturals) impedeix

que aix sigui. Altra qesti snles desigualtats de gnere que inci-deixen en la pobresa de les donesi en el seu accs desigual al poderi els recursos. La feminitzacide la pobresa s un concepte quedna de la incapacitat de satisferles necessitats bsiques de granscontingents de dones, i la iniquitaten la distribuci dels benecis so-cioeconmics entre els sexes.La divisi sexual del treball s unade les bases de lordre de gnere

que generen desigualtat. Aques-ta no solament sexpressa en ladivisi del treball concret entrehomes i dones -productiu i repro-ductiu- sin tamb en les normesque regulen els seus treballs, lesrepresentacions de rols , el reco-neixement social i el poder per a

expressar les seves opinions i des-envolupar els seus projectes perso-nals i collectius.La responsabilitat que sassigna a

les dones de la major part del tre-ball domstic i la cura de la famliagenera desigualtat doportunitatsen laccs als recursos econmics,culturals, socials i poltics. Perqula realitat s que encara tenint lleiscom la dIgualtat dOportunitats ila Llei de Conciliaci de la vida la-boral i familiar, la veritat s que el

treball reproductiu de la dona no tvalor econmic en la nostra socie-

tat, no es comptabilitza en termesde rendibilitat econmica. Aixsignica que les dones dediquemuna gran quantitat dhores al diaa un treball que no s remunerat;per a nosaltres s una forma mesdimposar restriccions a la nostraparticipaci com dones en condi-cions digualtat en el mn pblici tendeix a generar dependnciaeconmica de la dona pel que fa alhome.I que passa amb nosaltres les do-nes quan hi ha situacions de crisieconmica?s un fet que lactual crisi est em-pitjorant la situaci general de laclasse treballadora. Per les dones

sofrim els seus efectes duna for-ma especca, que es tradueix enmajor explotaci i un augment deles situacions de precarietat. Quanparlam de la poblaci afectada perla crisi, sempre es parla en termesmasculins, on apareix la gura unhome, treballador del sector de laconstrucci o de la indstria delmetall que ha perdut la seva ocupa-ci, i t una famlia que alimentari es troba amb serioses dicultatsper a trobar altre treball, s la rea-litat que veiem gaireb diriament,ns i tot en els reportatges televi-sius. Per la veritat s que els efec-tes que la crisi est tenint sobre lanostra situaci com dones treballa-dores no est sent tan visibilitza-da, ns i tot hi ha armacions perpart despecialistes del govern quearmen que les dones no estemsortint tan mal desocupades comels homes amb aquest nou cicle derecessi econmica.Ning es pregunta que passa amb

les dones vdues, les dones majorsde 45 anys, les dones que entrenen el que es denomina sector dela tercera edat , o les adolescentsque sn el gran collectiu de dones

que no sabem que passa amb elles.Si aquest grup de poblaci femen

ja estava en situaci precria abansque passa amb elles ara? Si abanstenien unes prestacions, sous, aju-des o pensions precries que pas-sa en aquests moments? Fins i totsi ens centrem en les dones ques tenen ocupacions amb la crisi,en quina situacions es troben? Larealitat s que com vulgarment esdiu , en rio revuelto ganancia depescadores i s el que esta fent elcapitalisme, aprotar-se de la tanfamosa crisi per a fer un volt derosca ms a establir major explota-ci, major enduriment de les con-dicions laborals, dels horaris..... Isi a aix li sumam el treball queles dones fem a lmbit privatlescenari que sens presenta se-gueix sent el de doble explotaci.

En el pitjor dels casos, les doneses van a latur cobrant prestacionscontributives o assistencials infe-riors a la dels homes, el que acreixper tant, la seva situaci de des-avantatge, incrementant-se aix laseva pobresa relativa.Davant aquest panorama que fercom sindicat?Seguir denunciant la falta dequitaten tots els mbits, denunciar la si-tuaci de les dones immigrants,reivindicar el dret a la sindicacide les dones que exerceixen laprostituci, les dones que treballencom empleades de llar, i sobretotdenunciar que la desigualtat, laprecarietat, lexplotaci no se so-lucionen amb normes legals, ambajudes econmiques assistencialsque raguin la benecncia pura idura, o amb discursos de cara a lagaleria, hem dexigir que com do-nes tamb produm tant a lmbitprivat com en lesfera pblica, queels nostres drets sn tan vlids comel de la resta de treballadors. Enuna paraula ens hem dorganitzardintre i fora del sindicat per lluitarcontra la pobresa i la equitat peraconseguir el que volem.

Redacci

Latur a Catalunya ja ha su-perat la barrera psicolgicadels ms de 600.000 desocupats,en augmentar el mar un 0,87%:va pujar en 6.751 persones i es vaenlar ns a les 604.038. Per pri-mera vegada latur, a excepci deljuny del 2009, va baixar en unademarcaci desprs de 29 mesos,en reduir-se a Girona un -1,58%grcies a la Setmana Santa. En re-laci amb el mar del 2009, latural Principat ha pujat en 105.686

desocupats, un 21,21%. Dende linici de la crisi, la construc-ci ha deixat de generar prduesde llocs de treball. En lmbit es-tatal, va pujar el mar per vuitmes consecutiu (0,87%) i es vasituar en 4.166.613 persones, laxifra ms alta des del 1996.Des del novembre del 2007 elnombre de persones sense feina noha parat daugmentar, amb lnicaexcepci del juny del 2009, quesha convertit en lnic mes enqu la desocupaci va disminuirdurant el perode dels ltims 29

mesos. Tot i aix, lincrement dela desocupaci des del novembredel 2007, quan les llistes de laturafectaven 259.170 persones, shams que duplicat ns a arribar ales 604.038 persones actuals.Per sectors, latur registrat va va-riar en les magnituds segents: enagricultura va pujar en 539; enindstria, en 193; en construcci,en 640; en serveis tamb va pujaren 2.741, i en el collectiu senseocupaci anterior es va incremen-tar en 2.638 persones. El nombrede contractes el mar es va situar

en 177.331, quantitat que en su-posen 25.696 ms (16,95%).Daquests contractes, 26.046 vanser indenits, fet que va suposarun augment de 4.018 respecte almes anterior (un 18,24%).Latur mascul es va situar a nalsde mar en 322.949 i el femen esva xifrar en 281.089. Del total dedesocupats de Catalunya, 59.856sn menors de 25 anys (34.943homes i 24.913 dones).El nombre daliats a la Segure-tat Social a Catalunya va caure un3,28% el mar respecte al mateix

mes de lany anterior, i es va si-tuar en els 3.093.710, segons elMinisteri de Treball. Laliaci ala Seguretat Social en el conjuntde lEstat va augmentar per se-gon mes consecutiu, amb 22.457persones ms que el febrer, unaugment del 0,12%, ns a arribarals 17.594.808 treballadors. Laxifra de mar en lmbit espan-yol suposa un 2,57% menys detreballadors que en el mateix mesdel 2009, cosa que reecteix unamoderaci en la caiguda, ja quealeshores la taxa daliaci va de-crixer ns al 6,50%.


9/33

TREBALL-ECONOMIA

LALTRA REALITAT Benecis privatitzats,

prdues socialitzades

8 Maig de 2010

Carlos Pereda(Colectivo IO)

En els ltims deu anys, les des-igualtats shan multiplicat, dela mateixa forma que el deute deles famlies i els benecis de lesgrans empreses. Balan de la crisia lEstat espanyol: el 25% de lesllars ms riques t un patrimonimitj 41 vegades superior al del

25% de les llars ms pobres.En els ltims deu anys el PIBdEspanya sha incrementat un39% i el poder adquisitiu delssalaris un 11%. No obstant aix,els actius nancers del conjuntde leconomia han augmentat un85%, el que suposa que han crescutel doble que el PIB i vuit vegadesms que el salari mig. Si la com-parana sestablix amb el volumde negoci de la banca i les caixesdestalvis, aquestes han pujat tresvegades ms que el PIB i onze ve-gades ms que els salaris.Tan extraordinria acumulaci decapital sha orientat a revaloritzarel propi capital, duent els diners

all on poguessin ser ms ren-dibles. Aix, mentre va durar elboom immobiliari, els bancs i lespromotores van guanyar molts-sims diners construint ms i mscases, tot i que aix suposs so-bredimensionar loferta (ms dunmili de pisos buits) i hipotecarper a tota la vida als compradorsdhabitatges. En un altre moment,quan es van obrir expectativesde negoci a Amrica Llatina, lestransnacionals espanyoles van ex-portar cap a all grans quantitats decapital, competint des de llavorsamb EEUU pel lideratge nancerdel continent.

La crisiA larribar la crisi, la punxada de labombolla nancera no ha impeditmantenir la major part dels bene-cis i plusvlues acumulats en anysanteriors. A ms, el Govern ha es-tat molt atent per a donar suporta la banca i a les grans empreses,aportant per a aix diners pblicsi avantatges scals (salvamentbancari, ampliaci dels crditsICO, manteniment de les SICAV,Pla Renove, etc.). Segons la Comp-tabilitat Nacional dEspanya, elprincipal perdedor en el reparti-ment de rendes ha estat el sectorpblic els ingressos scals delqual han baixat 1,8 punts de PIBel 2008 (20.000 milions deurosmenys), el que ha trencat la ratxalleugerament positiva danys an-teriors i pot donar un nou impulsals processos de privatitzaci enmarxa en la sanitat, leducaci iels serveis socials pblics.Per a la poblaci assalariadalajustament de la crisi ha estatbrutal, en termes de destruccidocupaci i empitjorament de lescondicions de vida, especialmentper als vuit milions de persones ac-tives que alternen perodes daturi ocupaci temporal, sobretot quanno perceben prestacions ni subsidis

(el 30%) o tots els membres actiusde la unitat domstica es trobenen situaci datur (1,1 milions dellars). El Pla E per a crear ocupa-ci o les ajudes de 420 euros per

a alleujar latur han tingut efectesmolt limitats davant la magnituddel problema.Entre els sectors ms afectats estanla joventut, les dones i la poblaciimmigrant i gitana, a ms de de-terminades regions de lEspanyadel sud, amb taxes datur mselevades, inferior remuneraci icreixents problemes dexclusi so-cial i habitacional. La permanentincitaci al consum i lencarimentde lhabitatge que ha doblat elspreus han endeutat a les llars nsa arribar a la xifra de gaireb unbili deuros en el 2008, que shaconvertit en el principal actiu deles institucions nanceres. Alreduir-se els ingressos de moltesllars, shan disparat els desnona-ments i els embargaments, i shansaturat els serveis datenci a per-sones sense llar.Com resultat, lestat espanyol scada vegada ms desigual, tant entermes de repartiment de la rendaque es produex cada any com,sobretot, en termes de distribucide la riquesa acumulada al llargdel temps. LEnquesta Financerade les Famlies, aplicada pel BancdEspanya el 2002 i 2005, va feruna fotograa precisa daquestasituaci: la quarta part de llars msriques tenia un patrimoni mig 41

vegades superior al de la quartapart de llars ms pobres, una di-ferncia que saferma amb el pasdels anys.

Hostatges delCapital

Ms del 80% de les persones con-sultades pel CIS considera any rereany que la distribuci de la rendas injusta o que la banca i les gransempreses tenen ms poder queel Parlament, el que converteix ales majories socials inclosos elsrepresentants poltics i sindicalsen vctimes, ostatges o cmplicesde la lgica imposada pel capital,mentre setiqueta i criminalitza aqui amb les seves idees o les se-ves prctiques qestionen lordreestablert.Les mesures cosmtiques adopta-

des pels poders pblics per a sor-tir de la crisi fan presagiar que lescontradiccions socioeconmiques,ecolgiques i poltiques seguiranaugmentant i provocaran noves re-caigudes de la crisi civilitzatria enla qual estem immersos. Als movi-ments socials crtics els toca bus-car i assajar alternatives que facincreble el lema del FSM que unaltre mn s possible, amb unaeconomia social i cooperativa, quecuidi el medi ambient, una polticabasada en la participaci directade la ciutadania i la valoraci de ladiversitat de gnere, de cultures

o de creences i amb igualtat dedrets i mitjos de vida per al conjuntde la poblaci mundial. Un som-ni de milions de persones pel qualhem decidit unir les nostres mans a

tot el planeta.

Qui paguen?

A loctubre de 2008, el Parlamentva raticar un fons de 30.000 mi-lions deuros, ampliables a 50.000,a crrec del Tresor, per a evitar lafallida de bancs i caixes. La mesu-ra va ser pactada prviament perSolbes, Montoro i els banquers.Aquest si era un problema del sis-tema, no els quatre milions de per-sones en atur o els 8,5 sota la lniade pobresa.

Les xifres de la crisi

- 4.166.613 persones en atur, laquarta part estrangers.- 1,5 milions docupacions destru-des en un any.- 24% de les llars ha experimentatun descens notable dingressos.- 574 /mes s amb el que sobreviuel 20% de la poblaci.- 29% de la poblaci t dicultatper a arribar a de mes.- 59.000 embargaments i desnona-ments en 2008 i 66.000 en els nouprimers mesos de 2009.

Article extret del nm. 117 de la

revista Diagonal.

Parlem de lesprejubilacions

Pepe Berlanga

Deia el ministre Corbacho queles prejubilacions sanaven aacabar, que eren una sagnia per alsistema de seguretat social que el

pas no podria permetres per mstemps. Tot aix al voltant del de-

bat generat per la prolongaci delperode dactivitat laboral, s a dir,modicaci de les condicions pera accedir a la jubilaci incremen-tant ledat que aquesta pot tenirlloc. Si ens quedssim tan sol amb

lenunciat ns i tot podrem coin-cidir amb una part daquestes ma-nifestacions, ara b, aquesta no suna qesti balad per a prendre ala lleugera, requerint un raonamentms profund que colloqui a cadas-c en el seu lloc.Per a iniciar aquesta reexi cal de-terminar que la gura del prejubilats peculiar, no s comparable a capaltra de les actualment existents alefecte de subjecte generador de

prestacions, per tant, quin paperjuga i quin s la seva funci hauriade ser la ra nal dun debat assos-segat i gens demaggic.Recordem com a aquesta gura hanacudit principalment les grans em-

preses per a condicionar les seves

plantilles a noves situacions inicial-ment no previstes, originriamentla seva capacitat econmica els per-metia acollir-se a aquesta mesura,unes altres ho tindrien ms difcil,ara b, no sempre estava justicadaaprotant-se de lerari pblic per aresoldre problemes de sobrants de

plantilles o inadaptaci a nous sis-temes productius.Tota aquesta parafernalia va ocasio-nar que, a crrec dels fons de lInemi posteriorment de la caixa com dela Seguretat Social, es realitzessinimportants ajustaments docupaci.Certament aquest model s el quehauria de ser rebutjat.Si les empreses necessiten aco-modar-se a una nova dimensi no

s justicable que sigui a crrecdels fons socials que entre totshem anat generant. s un escn-dol dincalculables conseqnciesque afavoreixen aquesta impresside deterioraci dels fons de la se-guretat social que ens impedirangaudir dunes pensions dignes enel futur. Conseqentment o, interes-sadament, tots els partits abanderenmesures que busquen liquidar les

prejubilacions, lloable actitud, sino fora per que haurien de predicaramb lexemple i iniciar un procsque abols les s immerescudes i gens

justicables prebendes, en relaci ales condicions per a accedir a una

pensi de jubilaci, sobre les qualsja ens hem referit en el passat.

Si realment per a les empreses snecessari realitzar un ajustament de

plantilla i acorden, entre altres me-sures, recolzar-se en la prejubilacidels seus treballadors, que aquestasigui suportada a crrec dels comp-tes de resultat de les mateixes.Alg especular amb que s irrea-litzable aquesta mesura, fals, si lesentitats nanceres porten anys prac-ticant-les no s justicable que em-

preses tamb amb alts benecis nosuportin per si mateixes un cost quehan vingut traslladant a la societat. Sino socialitzen els benecis no han decarregar sobre les nostres febles es-quenes el preu dels seus ajustaments.


10/33

TREBALL-ECONOMIA

Mesures antisocials enel pitjor any de la crisi

Maig de 2010 9

Pablo ElorduyDiagonal

La ltima enquesta de pobla-ci activa assenyalava que unmili de persones va perdre el seulloc de treball lany 2009 a lEstatespanyol. En cam de laprovacide la reforma laboral, les ltimesestadstiques ocials han mostrat

al Govern un escenari de depres-si. Durant 2010 se superar el20% datur entre la poblaci ac-tiva, el dcit pblic sha disparatper sobre del previst ns al 11,4%del PIB en 2009, i lExecutiu plan-teja modicar el sistema de pen-sions perqu no ha estat capa degarantir la viabilitat del sistemade Seguretat Social. Per a avaluarles xifres que dia desprs de diaillustren la gravetat de la situacieconmica, Diagonal parla amb elColectivo Io, que, des de 1994,elabora el Barmetro Social deEspaa.2010 no ser un any de creacidocupaci. La sentncia de JosManuel Campa, secretari dEstat

dEconomia, resumeix les pitjorsprevisions daquest Ministeri, quedna per fet que en alguns mo-ments de lany se superar el 20%datur entre la poblaci activa. Lacascada de xifres sobre latur esva concretar el 29 de gener ambles dades de lEnquesta de Pobla-ci Activa (EPA) publicada perlInstitut Nacional dEstadstica(INE), que va caure com un plomsobre les esperances de recupera-ci que el Govern va fomentar el2009.La EPA s un dels 180 indicadorsque els integrants del CollectiuIo inclouen en el seu rigorsBarmetre Social dEspanya, una

base de dades pblica (barometro-social.s), que, cada any, acom-panyen duna valoraci crtica. Elbarmetre utili tza les fonts esta-dstiques ms adequades per acobrir els mbits socials de renda,ocupaci, salut i ns a onze campsms. Preguntats per aquest peri-dic sobre quins sn els efectes mssignicatius daquesta conjunturaeconmica, Carlos Pereda, Mi-guel ngel de Prada i Walter Ac-tis, membres daquest collectiu,admeten que han observat unincrement del disciplinament so-cial, davant la falta dalternativessaccepten retallades de les condi-cions de treball (entre els ocupats)

o ocupacions en condicions a labaixa (entre els desocupats). I sque el factor treball, eix de la crisien lEstat espanyol, s el principalmaldecap del Govern. El nombrede desocupats segons la EPA es vasituar en els tres ltims mesos delany en 18.645.900 persones, o elque s el mateix, ms dun milide persones va perdre el seu treballlany 2009.Des de Io expliquen que la crisideixa al descobert la creixent bre-txa existent a Espanya entre el ca-pital nancer i immobiliari i els di-rectius de les grans empreses, peruna banda, i la majoria social de la

classe assalariada i un ampli sectorde petites empreses i treballadorsautnoms menys competitius, peruna altra. Aquest Collectiu estimaque ms de 400.000 petits empre-saris i treballadors autnoms hananat a la fallida entre 2008 i 2009.En la construcci, shan evaporat34.700 empreses en lltim any,una dada que suneix al descensde treballadors per compte propi.En lltim any, 394.400 personeshan deixat de gurar en el rgimdautnoms.No obstant aix, la crisi shaacarnissat especialment amb quiabans sofrien la precarietat. Entreels principals resultats que des-taca lINE en la seva enquestatrimestral est el fet que el 2009el nombre dassalariats ha caiguten 815.000 persones, de les quals668.000 tenien contractes tempo-

rals. Lhemorrgia docupacionstemporals ha afectat especialmenta dones, joves i immigrants. Se-gons dades del Barmetre Social,la taxa datur de les persones entre16 i 24 anys se situa en el 24,6%,quan el 2006 estava en el seu m-nim histric, el 17,9%. Les perso-nes immigrants tamb shan vistafectades per la caiguda lliure delocupaci temporal: actualment el29,70% dels estrangers est en atur.Aix situa a lEstat espanyol gaire-b 17 punts per sobre de la mitjanade la UE, amb 27 punts en la taxade temporalitat en locupaci.La crisi ha redut el temps detreball i els ingressos dels vuit mi-

lions de treballadors intermitents(que alternen perodes datur iocupaci temporal), el que ha ini-ciat un procs de deterioraci delseu nivell de vida (prdua de po-der adquisitiu, deutes, impagamentdhipoteques, etc.), expliquen desdel Collectiu Io. Alguns smp-tomes sn els embargaments i des-nonaments, que shan disparat enrelaci a anys anteriors, i la satura-ci dels albergs, bancs dalimentsi altres serveis demergncia.Faltant que es faci ocial la taxade pobresa de 2008, dada que en-cara no es coneix, la EPA reecteixque ms de 1,2 milions de famlies

tenen a tots els seus membres enatur. Al comenament de 2009 laproporci de persones en atur sen-se cap tipus de cobertura va aug-mentar del 23% al 30%.Dues mesures aprovades recen-tment pel govern, i que han estatqualicades com un gir a la dre-ta en la seva poltica econmica,han vingut a dicultar encara msla situaci de les persones amb tre-balls intermitents, qui, a ms, as-sisteixen a la privatitzaci de ser-veis bsics com sanitat o educaci.La primera daquestes actuacionss el pla de reforma de la SeguretatSocial, amb el qual es busca retar-dar ledat de jubilaci ns als 67anys, i la qual tamb planteja unaampliaci del perode de tempsque susa per a calcular la pres-taci, que, si saprova en el Pac-te de Toledo, passar dels actuals

15 a 20 o 25 anys. Abans, a la de desembre, el Govern aprovavala reforma legal de desnonamentexprs, desprs de la qual bastaramb un mes perqu el propietarisolliciti el desallotjament del seuinquil a la primera reincidncia.Sense que puguin conixer-se en-cara els efectes que tindr aquestareforma, el que s se sap s que lacrisi va deixar el 2008 la xifra dedesnonaments ms alta dels ltims15 anys; aquest any es van co-menar un 4,3% de processos dedesallotjament en relaci al nom-bre total dhabitatges. El 2008, vahaver 60.000 embargaments pro-moguts per bancs i caixes destalvi,

ms del doble que lany anterior.Els impulsors del Barmetre So-cial expliquen que les mesuresanticrisi han estat molt ecacesper a blindar, almenys moment-niament, al sector nancer, grciesal salvament bancari preventiudoncs noms va necessitar des-envolupar-se parcialment, queel Parlament va aprovar amb plesuport de la Cmera a loctubrede 2008. Aix mateix, considerenque els estmuls monetaris i scalstamb han servit per al manteni-ment de bastants empreses, en-cara que han estat poc ecaces pera un sector important de les ms

petites. Decrets com la reformascal, que mant els avantatgesscals de les rendes del capital isha centrat en lincrement delsimpostos indirectes, evidencienque lesquema de sortida de la cri-si no modica els elements bsicsdel model neoliberal. Per a Io, eldiscurs que simposa s que per acrear ocupaci, qualsevol ocupa-ci, cal donar facilitats als empre-saris, el que passa per posar menystraves a lacumulaci de capital iretallar la part de la renda apropia-da per les persones treballadores.Signica aix que el sector nan-cer ha superat el primer avs dela crisi? La resposta depn de lesdades que es prenguin. Els actiusnancers van retrocedir un 4,8%,encara que en una dcada haviencrescut per sobre del 80%. No obs-tant aix, la banca t tantes dicul-

tats per a soltar lestoc dhabitatgescom per a cobrar el deute dels pro-motors que, segons lAssociaciHipotecria Espanyola, ascendeixa 325.000 milions deuros.Per la seva banda, expliquen desde Io, les accions de les gransempreses de lIbex-35, desprsde limportant baix de la sevacotitzaci en 2008, han tornat arevaloritzar-se el 2009. Aix esproduex justament lany ambmajor baixada del PIB, quan lesmesures adoptades pel governespanyol i els organismes interna-cionals shan decantant netamentper reforar el model econmicnancer que va precedir a la crisi

i va proporcionar tants benecisal capital.En opini daquest Collectiu, des-prs de la constataci del discipli-nament social, laltre efecte signi-catiu de la crisi s que sha entraten un procs de certa prdua delegitimitat daquest model i deles institucions i agents polticsi econmics que ho promouen.No obstant aix, els promotors delBarmetre Social creuen que fal-ten lleres efectives i propostes al-ternatives amb viabilitat polticaper a revertir aquesta situaci.

Article extret del nmero 119 de larevista Diagonal.

Xarxa Socialpel Dret a

lHabitatgeSecretaria dAcci Social

CGT Catalunya

La Xarxa Social pel Dret alHabitatge neix de la troba-da de diferents collectius, asso-ciacions i persones que treballensobre diversos aspectes del greuproblema de laccs a lhabitatgedins les activitats del Forum So-cial Catal del 2010. La Xarxadenuncia els greus dcits de-mocrtics de la gesti actual delterritori, lurbanisme i el modelde ciutat que han imposat els

grans interessos econmics ambla collaboraci poltica en els l-tims anys a Catalunya. Interessosprivats i poltiques que han tingutcom a resultat latomitzaci so-cial, lafavoriment de la culturade la propietat, la negaci efectivadel dret daccs a lhabitatge encondicions justes per a tothom ilempitjorament de les condicionsde vida damplis sectors socials:treballadors , treballadores, sec-tors populars, afectats i afectadesper la precarietat laboral i latur ipersones en situaci social de vul-nerabilitat.La Xarxa Social pel Dret alHabitatge vol aplegar i con-nectar tots els esforos crticsentorn daquest problema per taldaconseguir un doble objectiu:unitat dacci, veu i fora davantles institucions pel dret daccs aun habitatge digne per a tothom;i conuncia de voluntats i recur-sos per trobar formes alternativesde vida i formes democrtiques isocials de gesti de lhabitabilitata la ciutat i al territori.El dissabte 17 Abril es va organit-zar a Barcelona, des de la XarxaSocial per lHabitatge, una jorna-da pel dret a lhabitatge, la ciutati el territori, que es va portar aterme a La Rimaia, per continuartreballant conjuntament objectiusi propostes alternatives, aix comseguir ajuntant esforos i teixintaliances per plantar cara al modelactual.Ms info: xarxahabitatge.blogs-pot.com


11/33

TREBALL-ECONOMIA

10 Maig de 2010

Un milerdanticapitalistes esmanifesten des deSabadell a Badia

Redacci

Un miler de persones es vanmanifestar el dissabte 10dabril entre Sabadell i Badia delValls, travessant tamb la lo-calitat de Barber del Valls. Lamanifestaci, en el marc de lacampanya contra la crisi i en camcap a la convocatria duna vagageneral, estava convocada perla CGT de Catalunya i compta-va amb el suport dassociacions imoviments socials de la comarca,tal com es va visibilitzar en la ma-nifestaci, amb la participaci denombrosos aliats i aliades dela CGT per tamb de nombrososmilitants de diferents movimentssocials i collectius, un nombrsgrup dimmigrants i una destacadapresncia de lesquerra indepen-dentista anticapitalista.Es tractava duna aposta per lalluita social i la mobilitzaci desde lanarcosindicalisme amb elsuport dassociacions i movimentssocials, duna manifestaci contralatur, la precarietat i lexclusi so-cial, que castiguen de forma espe-cial a la comarca del Valls Occi-dental, en forma delevades xifresdatur (en alguns llocs del 20% oms), nombrosos expedients deregulaci (ERO), desnonaments,

precarietat i exclusi a tots ni-vells,Durant la manifestaci, que vacomptar amb una important par-ticipaci de joves, es van cridarnombrosos eslogans contra el ca-pitalisme, la crisi i les seves conse-qncies, animant a la mobilitza-ci sindical i social, i reclamant lanecessitat duna vaga general, i esvan portar a terme diverses accionscom encartellades en ETT, sucur-sals bancries, etc, i en el pont dela via del tren entre Barber i Ba-dia on es va penjar simblicamentun ninot representant els banquersi els empresaris explotadors, al critclssic de Obrer acomiadat, em-

presari penjat.En la manifestaci, en mig dunmulticolor onejar de banderesanarcosindicalistes, anarquistes,independentistes, roges o republi-canes, es van veure pancartes deles Federacions de CGT de Bar-celona, Baix Llobregat, Valls,Garraf, de collectius com Ac-ci Autnoma o les AssembleesdAturats de Badia i Terrassa, oen suport del company Alfonso,que est complint una pena de tresanys de pres acusat dagredir unpolicia en una manifestaci delAssemblea dOkupes de Barce-lona, mentre aquest atacava diver-

sos manifestants amb un kubotan(arma illegal).La manifestaci va nalitzar davantlAjuntament de Badia, on es vanrealitzar breus parlaments per partde representants de lAssembleadAturats de Badia, dassociacionsdimmigrants, de la campanya ensuport del company Alfonso, delComit Confederal de la CGT i delSP de la CGT de Catalunya.La valoraci general va ser positi-va i es va constatar la necessitat deseguir organitzant mobilitzacionsdaquest tipus i agrupar el conjuntde lanticapitalisme combatiu.

Els collectius i organitzacionsque van convocar i participar enla manifestaci, van ser, a msde la CGT, els segents: AcciAutnoma (Terrassa), Alterna-tiva dEsquerres per Badia, As-semblea dAfectats dHipotequesde Badia del Valls, AssembleadAturats de Badia del Valls,Assemblea de Joves (Barber delValls) , Assemblea de Joves deMontcada, Assemblea de Joves deSant Cugat, Assemblea de Jovesde Sabadell/CAJEI, AssembleaPopular de Terrassa, AssociaciEspai Democrtic Intercultural

(AEDI-Terrassa), Ateneu de Bar-ber, Casal de lEsquerra (Badiadel Valls), Candidatura dUnitatPopular (Sabadell), Casal Cubde Barber, Casal Independen-tista i Popular Can Capablanca(Sabadell), CNT-Sabadell, CUP-Sabadell, Endavant (OSAN), Es-querra Alternativa per Barber,Kaosenlared, Kollectiu de Dones(Barber del Valls), Justa Revol-ta (Sabadell), La Guitza (Sant Cu-gat),. Moviment Popular de Saba-dell, Partit Comunista dEspanya(ML)-Barber, Rdio Trama(Sabadell), Sindicat dEstudiantsdels Pasos Catalans.

No noms laCGT

Ermengol Gassiot

s ben cert. Mil persones ma-nifestant-se contra les agres-sions del capitalisme en aquesttemps de crisi en una comarcatant castigada com ho s el Va-lls Occidental no en sn gaires.Haurem dhaver estat moltesms les que el passat 10 dabrilvam travessar els carrers del sudde Sabadell, Barber i Badia delValls responent als EROs, alsdesnonaments, a la degradacidels barris i els serveis pblics,

a la retallada de les pensions ilallargament de ledat de jubila-ci, a la criminalitzaci dels i lestreballadores immigrants...Per tamb s cert que el milerde persones que vam sortir alcarrer, convocades per la CGT iquasi trenta collectius socials ipolt ics de la comarca, rem msde les que les previsions ms op-timistes ens permetien pensar.En els temps que corren, amb unadesmobilitzaci general en granpart induda per la polti ca insti-tucional, reunir mil persones undissabte al mat al Valls Occi-dental s una fita que ni CCOO i

UGT, amb tot el suport meditical darrera, han aconseguit en elsdarrers anys. I una dada ms, elsi les assistents a la manifestacieren principalment gent del Va-lls, vens i venes, mentre quela presncia de companys/es dela CGT daltres territoris fou in-ferior a la daltres ocasions.Darrera aquest relatiu xit deconvocatria cal veure-hi diver-sos factors.Un primer rau en la seva oportu-nitat. Malgrat el silenci imperanten la classe treballadora i en elsbarri s, hi ha gent farta ja de callar,farta de resignar-se a ser simple-

ment vctima de cada nova reta-llada laboral i social. Un segonsn els i les acompanyants. Els iles companyes de CGT de la co-marca van fer, en pocs dies, unaintensa feina dengrescar ambla convocatria a collectius dejoves , datur ades, dimmigrants,venals, de lluita social i polti-ca. I molts daquests shi vanbolcar tamb; fossin o no de laCGT van veure en la propostaloportunitat de sortir al carrer.De trencar el silenci imposatpels sindicats i parti ts gesto rsdel capitalisme. De conixer-nosen la diversitat, de coincidir amb

altres anticapitalistes al carrer.I de fer, daquesta trobada en lalluita, un espai per a construir al-ternatives.La manifestaci del 10 dabrilno noms va ser de la CGT. Enella shi va agrupar bona part delesquerra real de la comarca. Iaquesta s la bona notcia. LaCGT, principalment del Valls,va ser capa desdevenir lespaide referncia en la lluita sindicalanticapitalista. Malgrat totes lesnostres contradiccions. I aques-ta s, per a nosaltres, una moltbona notci a.

Contra latur, la precarietat i lexclusi social


12/33

TREBALL-ECONOMIA

La Sanitat no s un negoci:Ni privatitzaci,ni copagament

Maig de 2010 11

Coordinadora ciutadana endefensa del Serveis Pblics

Els darrers anys, al temps quese est produint a tot lEstatun important deteriorament del

sistema sanitari, poltics i gestorsdifonen el fals discurs que la cosapblica no funciona, per justicarla introducci de mesures privatit-zadores, suposadament destinadesa salvar all que ells mateixos handeteriorat. Lobjectiu s convertirla Sanitat Pblica en un negocims.Lobjectiu de poltics i empresariss que la privatitzaci passi el msdesapercebuda possible, per aix,comena pels denominats serveisauxiliars (neteja, menjadors, man-teniment, etc.) passant a continua-ci als serveis mdics i clnics, nsal punt que ja existeixen hospitalsi centres sanitaris de propietat to-

talment privada, amb contractesamb lAdministraci Pblica per30-60 anys que els asseguren ele-vats benecis, i que noms tenende pblic els pacients i els dinersque reben.Els benecis sn, per suposat, pri-vats, encara que si tenen prduessempre recorren a lAdministraciPblica. Totes les mesures quesestan aplicant van dirigides afacilitar lentrada dempreses pri-vades a la sanitat, quan levidnciainternacional demostra que elshospitals amb nim de lucre tenenresultats molt pitjors que aquellsque no reparteixen guanys:

- Mortalitat en adults un 2% supe-rior.- Mortalitat en nadons gaireb un10% superior.- Mortalitat en certs pacients cr-nics renals- un 8% superior.- Disminuci de netejadores i msinfeccions hospitalries.- Disminuci de metges/metgessesi infermers/infermeres per llit.- Menor nmero de dies destnciahospitalria (altes prematures)Els centres privats parasiten als

pblics (escollint les operacions ipacients ms rentables). La sevaprincipal nalitat s el repartimentde guanys econmics. El diner p-blic, en comptes dutilitzar-lo pera la nostra salut, acaba en mansprivades.Per altra banda, ens estan bombar-dejant amb notcies que la sanitatno es pot sostenir (amagant quela despesa sanitria sha disparat-sense augmentar recursos- pre-cisament a les CCAA on ms ha

avanat la privatitzaci), per pre-parar i justicar la introducci demecanismes de copagament que,dintroduir-se, limiten laccs alssectors de poblaci menys afa-vorits, incrementant les ja moltelevades desigualats en salut (alestat espanyol, les difernciesdesperana de vida entre barrisduna mateixa ciutat sn de ns a8-10 anys, i ns i tot de 16,6 anysentre zones dun mateix barri).Haver de pagar per anar a consulta

mdica, a urgncies, per cada diadingrs a lhospital, i els pen-sionistes un percentatge de lesreceptes, Per fer sostenible ensistema, diuen! Aix empitjorarla actual situaci consequencia de

les mesures Privatitzadores de laLOSC del any 1995 que legalitzala cessi a la Gesti Privada depart del SCS. Per fer-la sosteniblevan dir tamb. Madrid amb la Llei15/97 fa extensiva la mateixa re-gressi del SNS a tot el Estat. Mesbenecis per la Privada, menys re-cursos per la Pblica:- Augmenten llistes de espera,- Mes copagament (re-pagament),- Mes precarietat pels treballadors,- Disminuci de metges i infermeresque atenen pacients de la Pblica.El copagament ataca els principisduniversalitat i gratutat, podentconvertir en crniques patologiesagudes, potencialment curablesPer defensar el nostre sistema sa-

nitari pblic haurem de mobilitzar-nos i exigir:- La derogaci de totes les lleis quepermetin la privatitzaci- Que no ens implantin mesures decopagament.Per defensar la sanitat pblica diem:ni privatitzaci, ni copagament, nilleis provatitzadores, ni llei 15/97, iper aix ens vam concentrar el pas-sat 22 dabril a la plaa Sant Jaumede Barcelona.

Ms informaci al bloc de la Coor-dinadora ciutadana en defensa delServeis Pblics i contra les priva-titzacions:http://dretserveispublics.blogspot.com/

Contra una borsa de treball a lICS que genera enxusme, per unes ratios depersonal justes

Secci Sindical delHospital Joan XXIII

Tarragona

Ho van signar a principis de2008 els sindicats CCOO,UGT i SATSE (sn de ploma f-cil). Sabem qu han rebut a canvi?Potser hores sindicals, cursos deformaci,). En qualsevol cas elque resulta evident s que han uti-

litzat els treballadors eventuals delICS com a moneda de canvi. Re-sulta que la Bossa shavia daplicarlltim trimestre de 2009, pervet aqu que sha anat aturant ,ns que lICS decideix aplicar-lalabril denguany (2010). Alesho-res s quan els treballadors es tirendamunt dels signants, i aquests esfan enrere dient que els han engan-yat (potser s que no llegeixen elque signen?, per qu aix s queseria greu: de qu els val tenir alli-berats que fa la tira danys que notreballen, per qu en teoria estanper a vetllar pels interessos delstreballadors).Els que no vam sig-

nar, nalment denunciem el pacte,i el CATAC inunda de papers hos-pitals i Centres dAtenci Primriapenjant-se la medalla de que lhanaturat, el pacte. Per labril, lICSaplica la nefasta Bossa, mentre esnegocia un altre pacte i els sindi-cats no paren de negociar senseadonar-sen que els treballadorsvan anant al carrer patint les ar-bitrarietats daquesta Bossa.Elssignants tenen la barra, i la cara

dura (no hi ha altres paraules), depenjar-se medalles per denunciarel pacte que ells mateix van sig-nar. Noms es pot denir com ka-fki tot aix. Aleshores el CATACcrida a la unitat sindical, mentrediuen que el pacte est aturat,.per la gent segueix anant al carrer(s a dir, que ens conten sopars deduro, o fent volar coloms, se-gons vulgueu guarnir la realitat lacrua realitat de la maleda Bossa).Posici de la CGTA nals de 2009, des de la CGT,ens vam adrear a tots els sindicatssignants (que ara, almenys en teo-ria, estan en contra del pacte sig-

nat) i tamb als no signants, perencara s lhora de rebre resposta.Aix si, tothom somple la boca deparaules com lluita o unitat,per buides de contingut.Des de la CGT no hem parat defer mobilitzacions aprotant totesles circumstncies, comenant pelboicot al sopar del 25 aniversaride lICS; hem fet concentracions,tamb dos jornades de vaga i tan-caments a lhospital. Seguiremlluitant contra aquesta Bossa, ambles nostres possibilitats, i recla-mant la Bossa justa.Davant de tot aquest panorama es-quizofrnic, tan difcil s convocarun referndum entre els treballa-dors per donar-nos la paraula enrelaci al nostre futur?. Daquestamanera sacabaria lenrenou,.. opotser es busca justament aix?Seguir orquestrant la confusi?

Contra la Bossa delendoll i lopacitat

No a laplicaci de la Bossa. Vo-lem una Bossa de Treball justa,transparent i consensuada. Volem

un referndum per a la Bossa.Fins que no es negoci a la MesaSectorial, no hi ha res aconseguit(al lloro! els que negocien snels mateixos: no hem de baixar lagurdia). CGT demanem una re-forma duna borsa de treball quefomenta lenxusme. La frmu-la pactada per CCOO, UGT, SAC-SE i lICS deixa un 50 per cent dela valoraci nal de les peticionsde feina en mans de lempresa.

Reconeixement delsolape

Un acte de justcia, que fa tempsque reclamem. CGT reclama queels 15 o 20 minuts que les infer-meres i auxiliars dediquen al nalde la seva jornada laboral a expli-car levoluci dels pacients al se-gent torn siguin comptabilitzatscom a dies de festa. En aquestsentit el sindicat ja ha presentat200 reclamacions a lICS, que espodrien derivar cap al contencis-administratiu si no hi ha respostaabans del 29 de mar.

Rtios de personaljustes

Tant a hospitalitzaci com a ur-gncies, volem les mateixespresncies fsiques els 365 diesde lany (els caps de setmana nohan destar castigats). Dema-nem el manteniment del mateixrtio dinfermeres els caps de set-mana a urgncies, hospitalitzacii quirfans que durant els dies en-

tre setmana.

Jubilaci parcial

Hem enviat ms de 5.000 signa-tures al Defensor del Pueblo, aMadrid, reclamant la jubilaciparcial.

Per tot aix, la Secci Sindical dela CGT a lHospital Joan XXIIIhem convocat diverses mobilit-zacions en els ltims mesos, rea-litzant concentracions al hall delcentre hospitalari els dies 26 defebrer, 24 i 29 de mar i 8, 15, 22i 29 dabril.


13/33

TREBALL-ECONOMIA

Mobilitzacions delstreballadors de Correos

contra lapagada postal

12 Maig de 2010

Sindicat Federal de Correosde la CGT

Des del 16 de mar sest por-tant a terme un calendari demobililtzacions dels treballadors

i treballadores de Correos a totesles provncies de lestat espan-yol, contra lapagada postal aCorreos, en lluita contra la futuraliberalitzaci prevista per al 1 degener del 2011. Les mobilitza-cions estan convocades per CGT,SL, CCOO, ESK, STAS i CSIF, enforma daturades i concentracions,amb uns seguiments importants,mobilitzacions que es desenvo-lupen durant els mesos de mar,abril i maig i juny contra la Libera-litzaci Postal que marca la direc-tiva europea planicada per al 1 degener del 2011.A Catalunya es van portar a termeconcentrac

catalunya - papers cgt nº 117 maig 2010

Documents