7/31/2019 Catalunya CGT N 100

1/35

Catalunyawww.cgtcatalunya.catQ rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Setembre 2008 nmero 100 0,50 euros www.revistacatalunya.cat

Quan jo uso una paraulavol dir exactament el quejo decideixo que digui

-ni ms ni menys.

Munta

tge:PatrciaCarles

La qesti s qui mana-amb aix nhi ha prou.

7/31/2019 Catalunya CGT N 100

2/35

vells, o simplement ens ignoren, ig-noren la revista del seu propi sindi-cat. s l'actitud d'aquells que enllocde construir una organitzaci per a

la transformaci social, es dedi-quen a construir el seu propi xirin-guito, sota la falsa aparena de de-

fensa de la ideologia anarquista, enrealitat d'una particular visi d'a-questa, una mena d'anarcogarru-lisme, per definir-lo d'una formamnimament comprensible.

Siguem clars, estem en un camde no tornada, la CGT noms tsentit si aconsegueix ser una einaoberta a les realitats socials, unaeina util per canviar aquesta socie-tat que ens ha tocat viure. La din-mica quotidina de manteniment delxiringuito particular que algunspractiquen en aquesta casa noporta a enlloc.

Des del Collectiu Catalunya se-guirem, mentre la majoria del sindi-cat aix ho consideri oport amb elseu suport, intentant renovar elpensament llibertari, intentant con-solidar espais de comunicaci al-ternativa, intentant donar a coni-xer la CGT, per aconseguirtransformar la societat.

Dediquem aquests 100 nmerosa totes aquelles persones que

d'una forma o altra han collaboratamb nosaltres i ens han ajudat atirar endavant dia a dia.

Fa uns mesos, en un bar delRaval de Barcelona freqen-tat per activistes del movi-ment llibertari, un destacat militantde la CGT amb responsabilitats or-gniques en una federaci local delsindicat, deixava anar aquestafrase en una conversa amb altrescompanys llibertaris que s'interes-saven per la revista de la CGT deCatalunya: "al Catalunya li que-den quatre dies..."

Treure cada mes de forma total-ment voluntarista i voluntria el"Catalunya", publicaci de la CGTde Catalunya que en aquestapoca actual arriba aquest mes desetembre de 2008 al nmero 100,considerem que s tot un xit, en elcontext actual.

Aconseguir que cada mes unapublicaci llibertria i anarcosindi-calista arribi als afiliats i afiliadesdel sindicat i a collectius, associa-cions, moviments socials i bibliote-ques de tota Catalunya, suposa un

important repte per a les personesque en el marc del Collectiu Cata-lunya donem forma a aquesta pu-blicaci, que vol ser i s una einaper a la informaci alternativa i pera la transformaci social.

Som conscients de les dificultatsque comporta avui en dia confec-cionar i difondre, en paper i a inter-net, una publicaci i un projecte co-municatiu d'aquest tipus, quetamb inclou el web de la CGT deCatalunya, per aix, comentariscom l'anteriorment esmentat, provi-nents de l'interior del sindicat, ensdolen profundament. Tenim moltclar des del primer dia que estemrealitzant una publicaci per a tota

la CGT i en benefici de tota la CGT,i ho remarcarem les vegades quefaci falta, una publicaci que contri-bueixi a consolidar l'organitzaci, adifondre les seves propostes, a fa-

cilitar la comunicaci i la collabora-ci amb altres projectes comunica-tius i moviments socials, a analitzari reflexionar sobre la realitat que

ens envolta, en el marc d'un movi-ment llibertari inserit plenament enla realitat social.

Sempre hem estat oberts a lacrtica constructiva i a les opinionsde federacions, sindicats i afiliats oafiliades. No tenim el patrimoni enexclusiva de res ni ens creiem enpossessi de la perfecci i de la ve-ritat absolutes. Des del primer dia,hem intentat obrir la publicaci atotes les realitats existents a dinsdel sindicat, a tots els ens confede-rals, a tothom que vulgus collabo-rar-hi d'una forma o altra.

Malauradament, determinatssectors del sindicat, minoritarisper actius, ens han tancat totes

les portes, han optat per carregar-se el projecte actual del Catalu-nya, s'han negat a escriure-hi, hanportat i segueixen portant a termeuna tasca de boicot a diferents ni-

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgtcatalunya.catTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALSFederacio Metallrgica de Catalunya

(FEMEC)Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de CatalunyaFederaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ)Federaci de Sanitat de CatalunyaFederaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus

baixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

C/ Comer, 5. 08840 Viladecanscgt.viladcans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrcgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - maresme.cgt@gmail.esTel. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 2, 825002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-5. 08191 Rub -flcgt_rubi@hotmail.com.Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 59. 08201 Sabadellcgtsabadell@hotmail.com. Tel./fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallscgt.castellar-v@terra.es

Tel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

EditorialAl Catalunya liqueden quatre dies...

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T., Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras.Collaboren en aquest nmero: CEAS-Shara, Amadeu Casellas, Blanca Rivas, Josep ManelBusqueta, David Fernndez, Laia Alsina, Josep Maria Yago, Octavio Alberola, Plataforma per laLlengua, Miquel-Ddac Piero, Joan-Toms Sabat, Ricard Vilaregut, Laia Altarriba, Elsud.org, JaumeFortuo, Mariona Parra, Bruno Baltuea, Vicent Martnez, Noam Chomsky, Tanquem les Nuclears, Somlo que Sembrem, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Ariadna Nieto, Ddac Salaui Michelle Lpez. Illustracions: Manolito Rastamn (pster), Patrcia Carles (potada). Tirada:10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci i subscripcions: Raval Sta. Anna,13, 2n. 43201 Reus.Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Collaboracions a: catalunyacgt@cgtcata-lunya.catNo compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dimecres 20 dagostdel 2008.

La samarreta,dOvidi Montllor

Jo sc fill de famlia molt humil,tan humil que duna cortina vella

una samarreta en feren.Vermella. Den daquesta

samarreta no he pogut caminar japer la dreta.

Agurrej

7/31/2019 Catalunya CGT N 100

3/35

Catalunya. Setembre de 2008

REPORTATGEArribar al nmero cent del Catalunyacorrobora la mxima que diu que senseesfor collectiu cap canvi no s possible

DE LA CONTRAINFORMACIAL PERIODISME CIUTAD

100 motiusd'alegria iesperana

Bruno Valtuea Snchez,secretari general de la CGT de

Catalunya

Aquest mes de setembre de2008 apareix un nou exemplardel Catalunya, s el nmero 100.

Que l'rgan d'expressi de laCGT de Catalunya continu arri-bant cada mes a les nostres mansha de ser motiu de satisfacci per atots els qui estem en la Confedera-ci. Sense l'esfor i treball delCollectiu Catalunya i dels quicollaboren amb les seves aporta-cions no podrem celebrar aquestnmero 100. Des d'aquestes lnies,

vull expressar el meu ms sinceragrament a l'esfor de tots els quifan realitat que la publicaci surtial carrer i arribi a les nostres mans.

No s exagerat dir que el Cata-lunya representa un oasi llibertarien el desert meditic en qu s'haconvertit el periodisme que la clas-se dominant que dissenya en elmn actual. De les seves aigestransparents ens arriba la informa-ci de lluites i conflictes que elstreballadors i treballadores realit-zem, ens arriba la veu rebel que de-nuncia les injustcies (de gnere,immigraci, conflictes bllics,..),es fa eco de les reflexions que lliu-rement els collaboradors hi apor-

ten.A ms, s una eina til per a la

informaci interna de la Confede-raci i per a la projecci externa dela CGT a la societat de Catalunya.

Aprofito aquesta ocasi per aanimar tots i totes a divulgar aques-ta eina d'informaci que tenim, allon estiguem les afiliades i afiliatsde la CGT, en els centres de treball,en el carrer, en el barri, d'aquestamanera les nostres idees anarcosin-dicalistes i l'esfor dels qui fan rea-litat el Catalunya arribaran a lasocietat. D'aquesta manera, el Ca-talunya es consolidar encara mscom un mitj d'expressi que es fa

escoltar en la societat catalana.Per finalitzar, noms em quedafelicitar i donar l'enhorabona alsqui utilitzen la paraula escrita i fancam en caminar.

3

Lespai contrainformatiucatal cada cop s msextens, crtic i arriba ams gent

Algunes alternatives

a la crisi dels mitjans decomunicaci tradicionalsVicent Martnez

La informaci alternativa, lainformaci crtica, la con-trainformaci, els mitjanslliures, els mitjans comunitaris o elperiodisme ciutad sn alguns delsnoms que rep aquell tipus de perio-disme o mitjans de comunicacique parteixen de la iniciativa priva-da ni de la institucional sin de la

societat civil, els moviments so-cials i dels ciutadans que creen pla-taformes per exercir el seu dret a lallibertat dexpressi. Un dels fac-tors de naixement daquests mit-

jans est en la fallida dels mitjansde comunicaci convencionals alhora de representar determinadesrealitats que queden excloses en elsseus espais.

El que els caracteritza s la vo-luntat dinnovar en la gesti delsmitjans en els temes abordats i enel tractament informatiu que es fadaquests. La majoria intenten untipus de gesti ms horitzontal, al-tres volen tenir una agenda detemes propis que desenvolupar a

part del que dictaminen els mitjansde comunicaci hegemnics o snportaveus duna associaci o esde-venen un espai on acollir diferentssensibilitats poltiques, socials oculturals. Un altre fet que elsuneix, a part duna voluntat crticaamb el sistema poltic i econmic idel sistema meditic establert, sque sn entitats sense afany delucre: siguen cooperatives, asso-ciacions o ONG.

Per a Vctor Guillamon, de lAs-semblea de la Comunicaci Socialde Catalunya (ACS), un mitj ciu-tad es defineix per una qesti degesti i d'accs. Entenem que en

els mitjans lliures la poblaci taccs a la programaci, a la gesti ia la producci. LACS defineix elmodel de tercer sector (ni pblic-institucional, ni privat-comercial)

com a pblic per no institucio-nal, indica Guillamon. Els con-tinguts sn secundaris; el quecompta s qui els aporta i com. En

cas contrari, s'estaria reproduintuna mena de negatiu dels mitjansconvencionals, conclou. Per ell elfomamental s qui gestiona el teumitj i de qui depens si depens degrups empresarials, informars d'a-ll que els interessa, si depens de lagent i ella s'apropia del teu canal,ella mateixa informar del que vul-gui, assenyala. Tot i aix, tambindica que els continguts seran perfora diferents als dels mitjansconvencionals, ja que si dnes a lagent l'accs a la programaci i a laproducci, no en sortir una lnia,sin moltes, i aix s el que prete-nem. Afegeix que el fet que no hi

hagi afany de lucre s important,per tampoc en t la Fundaci LaCaixa i no ens sentim al mateix ca-laix. Des de Diagonal Peridi-co, Jos David Carracedo, ens in-

dica que funcionem per assem-blea, i tot i que hi ha responsabili-tats, aquestes van rotant, perquning s imprescindible per tots

som necessaris.

Ones lliures

El moviment de les rdios lliuresva nixer durant els anys 80 i araest consolidat arreu de lEstat i janhi ha de molt veteranes comRdio Contrabanda a Barcelona oRdio Klara a Valncia. A Catalu-nya, lAssemblea per la Comuni-caci Social, lluita per reconeixe-ment dels mitjans dinformacicomunitaris i critiquen que lactualsistema meditic ja que aquestnoms deixa espai per a mitjanspblics, controlats pels partits pol-

tics, o mitjans privats comercials,controlats per uns pocs grups em-presarials, afirmen al seu web. Peraix ells volen assolir un nou marcque deixi espai per a formes de

comunicaci collectives, comuni-tries, on la ciutadania no siganoms audincia o consumidorspassius, sin que puga intervenir

en la propietat, la gesti i la creacide mitjans propis, indiquen al seuweb.

La legislaci catalana reconeixl'existncia de mitjans sense afanyde lucre (art. 70 de la llei 22/2005)i que se nha de reservar una quotaen lespai radioelctric, per no esdesenvolupa amb un reglament,cosa que fa que ens facin un expe-dient de tancament perqu no espot emetre sense llicncia ambmultes entre 60.000 i 1.000.000deuros, indica Guillamon. Pertant, hi hauria dhaver una reservadespai radioelctric per a entitatssense afany de lucre; per, com

que cap reglament especfic estipu-la com es reparteixen les freqn-cies, no ens les poden atribuir, in-

continua a la pgina 4 >

7/31/2019 Catalunya CGT N 100

4/35

dica Guillamon que afegeix que, enaquest sentit, la limitaci s de vo-luntat poltica.

Des de Rdio Contrabanda, criti-quen la Llei de lAudiovisual dm-bit estatal que no contempla lexis-tncia de les rdios i televisionslliures o comunitries i sense afanyde lucre. Actualment, ja tenen nor-matives per a aquest tipus de rdiosdiferents pasos europeus o elsEUA, que reconeixen obertamentels mitjans comunitaris. Amb la-

parici de la televisi digital terres-tre, les possibilitats de ms canalsse les han repartit les emissores co-mercials, els grans monopolis, i lestelevisions pbliques, per no hi hapogut participar els mitjans mspropers als ciutadans i sense afanyde lucre, afirma ngel Fernndez,membre de Rdio Contrabanda.

Preferim parlar de mitjans po-pulars, mitjans de la gent en contra-posici als que fan partits i empre-ses. Rebutgem adjectius comalternatiu o contrainformaci per-qu t unes connotacions marginalsi molt marcades ideolgicament,indica Nello Martnez, membre dePlurlia TV, una de les televisions

ciutadanes que funciona al Pas Va-lenci. Tot i aix considera que sevident que fem una informacidiferent a la convencional i crtica.Ens fiquem als assumptes que elsgrans mitjans no toquen, tractemtemes propers a la gent i als seusproblemes. Fernndez opina quela contrainformaci comet el ma-teix pecat dall que critica- i afe-geix- el que cal s informaci crti-ca i objectiva al marge de bndols.El concepte de contrainformacipot arribar a ser fins i tot contrapro-duent perqu es concep com uncamp de batalla on cadasc salvaels seus. Per al membre de Contra-

banda, els noms de contrainforma-ci i informaci lliure o alternativasn etiquetes que serveixen percrear la identitat de la gent que faaquestes coses per no transformen

res, perqu fan el mateix tipus deperiodisme propagandstic perdun altre bndol, conclou Fernn-dez.

Professionalitzaci ovoluntariat

Aquest s un debat sense cloure enel qual hi juguen a favor i en contradiferents consideracions: la profes-sionalitzaci garanteix lestabilitatdel producte i dels continguts, per

el voluntarisme qualla millor ambels principis ms alternatius i deconnexi amb els ciutadans. Elsprincipals problemes daquests mit-

jans sn els daltabaixos participa-tius que molts cops depenen de lavoluntat de la gent i del seu tempslliure. Per aix, alguns mitjans comDiagonal sha plantejat la profes-sionalitzaci, que pot generar difi-cultats econmiques derivades delscostos de manteniment o els paga-ments a professionals. En el Dia-gonal existeix un 'nucli dur' don-ze persones a dedicaci plena ladisponibilitat de les quals permetgarantir tasques mnimes de funcio-nament (distribuci, publicitat,

subscripcions, promoci, maqueta-ci...). Amb un nivell menor decomproms temporal trobem unsvint persones ms, indica JosDavid Carracedo. Que hi haja pro-fessionals garanteix la qualitat i lacontinutat del producte, per elsvoluntaris garanteixen un contactedirecte amb la societat civil i la sevaparticipaci directa forma part deldret de tota persona a expressar laseva opini en els mitjans de comu-nicaci.

Finanament

El finanament tamb s un dels

debats que ms es repeteix en lespublicacions i emissores lliures: al-gunes opten per emetre publicitatde comeros alternatius o economiasocial, altres accepten subvencions,

o b noms es financen per les quo-tes dels socis o les diferents activi-tats (festes, concerts o venda de sa-marretes, etc.) que realitzen. Untema complex perqu per unabanda sempre existeix el temor quela publicitat o les subvencions con-dicionen la lnia editorial, per aixsopta per leconomia social i lesbotigues alternatives. En aquestsentit, molts opten per permetre lapublicitat per selectivament: ni demultinacionals ni d'explotadors, ni

de gent que vulgui condicionar lalnia editorial. Nosaltres defensemque la publicitat sigui noms d'em-preses del tercer sector (sense afanyde lucre). Evidentment, si jo visc dela publictitat de Repsol, m'estic li-mitant en el que informar d'aques-ta empresa, diu Guillamon delACS.

Amb tot, per als qui opten per notenir publicitat, les activitats permantenir els mitjans tampoc no snsuficients. En aquest cas, les subs-cripicions o quotes tamb sn viesalternatives, per limitades, per ga-rantir la continutat del mitj, tot ique res impedeix una combinacide totes les formes. Aix, mentre

que a Diagonal es financien apartir dels 3.700 subscriptors i lapublicitat (limitada), a Contrabandano es paga ning, tothom s volun-tari. En el nostre cas s un principidautogesti radical, en altres per-odes sacceptaven subvencions,per ara no. No volem dependre dening, ens financem a partir de lesquotes dels socis i tamb per con-certs, samarretes i altres activitats,afirma Fernndez.

Com arribar al granpblic?

Diagonal vol representar la reali-

tat que representen els movimentssocials: per una banda de dennciade les injsticies i per una altra de lasatisfacic de lluites guanyades.

El nostre objectiu s trencar

amb la barrera de la informaci al-ternativa i aconseguir arribar a unpblic ampli a partir de la seriositatde continguts, duna proposta dedisseny trencadora, i de cura en lapart grfica, indica Jos David Ca-rracedo, membre de Diagonal,editat a Madrid.

Utilitzen llicncia CreativeCommons. Aix facilita la repro-ducci de continguts. Apostem pelpaper, per tamb pengem tots elsnostres continguts gratutament a la

xarxa coincidint amb la sortida a lavenda del peridic. A Madrid tenimdistribuci a quioscos de premsa,per resulta bastant costs. Esmenja el 50% del preu de venda.Les xarxes alternatives (locals sin-dicals, cases okupades, centres so-cials, asociacions de vens) sn msrendibles per els quioscos sn unaaposta poltica, ser accessibles algran pblic. On no podem garantiruna publicitat sostinguda, no t sen-tit la distribuci en quioscos. Perara, noms la tenim a Madrid, enca-ra que estem estudiant Arag i Can-tbria on ja existeixen versions delDiagonal.

En el nostre cas, el problema

s de falta de cobertura, a ms queens cal afinar el lenguatge amb quarribem a la gent, afirma Vctor.

Participaci.....?

Hem treballat publicant separa-tes que han elaborat altres movi-ments socials i estem treballant enla viabilitat dels frums i daltreseines del web i de cara a lany vi-nent volem explorar com integrar elpotencial daquest accionariat po-pular que sn els subscriptors, enles apostes i decisions daquest pro-

jecte de comunicaci, afirma Ca-rracedo.

Nello Martnez diu que per unabanda funcionem com una produc-tora audiovisual a ls, fem pgi-nes web i webt tv, pgines web onel vdeo s el protagonista, aix ens

serveix per finanar Plurlia TV perfer material lliure de drets amb con-tinguts socials. A loctubre, tenimprevist presentar una eina inform-tica, una plataforma tecnolgica detv per internet multimdia que serde vdeos a la carta i que podr sergestionada de manera autnomaper entitats socials per tal quesigui un espai de producci audio-visual alternativa. Hem detectatproblemes de formaci i de defi-cients eines tecnolgiques. Que

Plurlia serveixi de plataforma dematerials audiovisuals alternatius.

Definicions obertes

Des de Rebelin.org considerenque no hi ha un terme o una defini-ci tancada, ells treballen per oferirinformaci diferent als mitjans con-vencionals i amb altres prioritats. Iaix comena amb la selecci quees fa de les notcies. I en sistema degesti del mitj. Ens definim comuna mitj desquerres i de pensa-ment dissident amb el neoliberalis-me que donem cabuda als diferentsmoviments socials. Treballem ambuna agenda de temes diferenciada

Rebelion s una pgina webdesquerres creada fa 12 anys a par-tir de la militncia de diverses per-sones vinculades al periodisme apartir de la plataforma dinternet:mantenir aquest web s un treballassequible per a un grup de 20 per-sones i en el qual el finanament esresol a partir dun baix cost del pro-ducte.

Les seves possibilitats dexpan-si es medeixen a partir de la colla-boraci amb mitjans convencionalsi alternatius.

Rebem crtiques que diuen quefem un format massa intellectualper s que no volem caure ni en

les informacions simplistes ni enels pamflets, per aix demanem ar-ticles treballats i fonamentats. Itampoc renuncien a larticle perio-dstic que contrasta fonts.

Catalunya. Setembre de 20084

REPORTATGE

> ve de la pgina 3

7/31/2019 Catalunya CGT N 100

5/35

Catalunya. Setembre de 2008 5

REPORTATGE

Ferran Aisa

Catalunya s la conti-nuaci genuna de lahistrica capaleracreada pel Comit Regional de laCNT, que va comenar a sortir el 22de febrer de 1937. Era el diari delvespre de la Confederaci RegionalCatalana, el qual fu servir la in-fraestructura tcnica de La Veu deCatalunya i va recrrer a periodis-tes de LInstant. Tots dos diaris,propietat de la Lliga de Camb, ha-vien estat incautats per la CNT el

juliol del 1936.Catalunya fou deficitari des

dels seus inicis, ja que va comenarfent una tirada de 12.500 exem-plars, poc desprs en llenava 3.000i, definitivament, va quedar estabi-litzat en els 2.000. Catalunya vadesaparixer el maig del 1938, des-prs dhaver publicat uns 300 n-meros. Malgrat la seva curta dura-da, ha estat sovintment recordat ireivindicat pels anarcosindicalistescatalans. A les seves planes hi vanescriure Joan Peir, Joan Ferrer, Ri-card Mestres, J. J. Domnech, Fe-derico Urales, Marianet, FedericaMontseny, Josep Viadiu, Josep Mas

Gomeri...Ledici dun peridic en catalera una vella reivindicaci danar-quistes com Felip Cortiella que,fins i tot, lany 1917 hi havia propo-sat, en un Ple de la ConfederaciRegional de Catalunya, convertirSolidaridad Obrera en un peri-dic exclusivament de llengua cata-lana. La proposta realitzada perCortiella no va prosperar, tan solsSalvador Segu va fer costat a mit-ges a Cortiella, proposant que laSoli fos bilinge. ngel Pestaa,aleshores director, i altres militantsconfederals ho van impedir. LaSoli va continuant sortint nomsen castell. Aquesta era lnica

llengua acceptada per lorganitza-ci confederal com a vehicle dex-pressi de les principals publica-cions. Malgrat aix, hi hagu algunbutllet intern de sindicat o de Fede-raci Local que s feia servir la llen-gua catalana encara que fos de ma-nera parcial. Per tant, laparici enplena guerra dun diari cenetista encatal fou tot un repte, sobretot comva dir Jacinto Toryho (director de laSoli), era un pas important vers lanormalitzaci duna societat bilin-ge. Era tamb un suport al catala-nisme que no veia amb bons ullsque la CNT catalana noms sex-presss en castell. Per la manca

dxit va aconseguir que Catalu-nya desaparegus abans que laguerra sacabs.

Els cenetistes exiliats van publi-car Solidaridad Obrera, CNT,

etc., per mai no van recrrer alemblemtica capalera del Cata-

lunya, aix s, el C. R. de la CNT aPars va promoure un setmanari enllengua catalana, Terra Lliure,que va dirigir durant molts anysRoc Llop.

La reconstrucci de la CNT, elfebrer del 1976, va significar tambel retorn de les velles capaleresanarcosindicalistes: Soli, CNT,Catalunya, etc. La nova etapa delCatalunya sinicia loctubre del1976, amb el subttol de Revistadopini confederal.

Daquesta segona poca en vansortir quatre nmeros, en una midareduda a quart. En el primer nme-ro, els articles sn signats tan solsamb el nom propi (Pere, Lloren,

Ferran), a la pgina central hi ha re-produt el poema de Joan Salvat-Papasseit Columna vertebral: Sa-geta de Foc. En els segentsnmeros -la revista va durar fins almaig del 1937- sinclouen articlesde tema laboral, presons, lEscolaModerna, mting de Matar, elec-cions generals... Leditorial del n-mero 1, deia: Catalunya surt a lallum inspirada en els corrents lli-bertaris i federalistes essncia ge-nuna de la CNT- i ve per defensaren la nostra prpia llengua els prin-cipis de la llibertat i la igualtat msabsolutes. Ho fem aix, com en laprimera poca, 1937, perqu sentim

la necessitat duna publicaci encatal que interpreti amb la fidelitatms senzilla els problemes dels tre-balladors que vivim a Catalunya.Catalunya saluda fraternalment a

tots els oprimits i es posa al seu cos-tat, oferint-los les seves pgines, en

la lluita per la llibertat.La reorganitzaci i legalitzacide la CNT va significar la desapari-ci momentnia del Catalunya, jaque el nou Comit Regional vadonar prioritat a convertir la Solien un peridic quinzenal. Lany1978 hi retornava com a full dins deSolidaridad Obrera, per amb nu-meraci prpia i subtitulant-sergan de la Confederaci Nacio-nal del Treball. Lequip de redac-ci que dirigia Ramon Barnils foulencarregat de posar-lo en marxa,essent Josep Serra Estruch el seucoordinador.

El maig del 1979 vaig sser con-vocat pel Comit Regional, com a

membre de la comissi de premsade la Federaci Local, a una reuniper formar la nova redacci de laSoli, entre els companys hi haviaGerard Jacas i Josep Alemany, elsquals vam defensar la continutatdel Catalunya. A la nova etapa dela Soli, la llengua catalana vacontinuar tenint, doncs, el seu espaial Catalunya. El full incls dinsdel peridic confederal fou coordi-nat per nosaltres tres. El limitatespai del Catalunya, tan sols unaplana, semblava ms una de seccicultural que no pas un peridic au-tnom amb nmero i data propi.Quan els nous redactors ens vam

fer responsables del Catalunya, jaanava pel nmero dotze. Entre elscollaboradors, a ms dels citatscompanys, hi hagu tamb Miquel-Ddac Piero, Josep Serra Estruch,

Ricard Vargas-Golarons, Joan Bus-quets, Llus Correal, Santi Vilano-

va, Vicen Soler... Laventura delCatalunya va durar, aproximada-ment, fins al juliol del 1980, poste-riorment va sortir, espordicament,alguna vegada ms, per ja comuna pgina ms de la Soli, sensedata ni numeraci.

Lescissi confederal va fer apa-rixer una altra Soli i tamb unaaltra Catalunya que reivindicavales sigles de la CNT per no les delAIT. El nou Catalunya sort, enun ambicis projecte de revista,lany 1986. El seu director eraJosep Serra Estruch i ladministra-dor Josep Costa i Font; i hi forma-ven la redacci, per ordre alfabtic,F. Aisa, . Bosqued, M. Fernndez,

M. A. Marugan, F. Solsona i R. Var-gas-Golarons.

La idea de lequip redactor eraaconseguir fer del Catalunya unarevista dopini crtica, llibertria ioberta als diversos nuclis de la so-cietat. El director i la redacci delCatalunya van promoure unManifest per la recuperaci delpensament llibertari, que es vapresentar el 20 de maig de 1987 alAteneu Barcelons, coincidintamb la sortida a escena de la Fun-daci dEstudis Llibertaris Salva-dor Segu. El Manifest deia: LEs-tat espanyol camina avui pelviarany democrtic. Els ciutadans,

desprs de llargs anys dopressi isacrificis, van recuperant les lliber-tats. Partits, sindicats i altres orga-nitzacions socials treballen ambnormalitat. Totes les ideologies han

de tenir un lloc en la nova etapa de-mocrtica. No obstant, el pensa-

ment llibertari, que tantes pginesha deixat escrites a favor de la dig-nitat humana i la llibertat dels po-bles, continua essent una ombra delpassat. Per aix, nosaltres, els sota-signants, fem una crida a la sensibi-litat dels homes i dones de pas, ales seves forces socials i a les orga-nitzacions ciutadanes per a la recu-peraci del pensament llibertari.Creiem que la presncia al si de lasocietat dun ideari crtic, humanit-zador, individual com s el pensa-ment llibertari, s indispensableperqu saprofundeixin les lliber-tats, perqu seixampli el marc de lademocrcia. En aquests momentses fa necessari que el vell talp del

pensament llibertari torni a donarels seus fruits.

Entre els signants del Manifest hihavia un aiguabarreig de noms queanaven des dHeribert Barrera finsa Josep Tarradellas, passant per Vi-cent Andrs Estells, Jos LuisAranguren, Ana Beln, JosepBenet, Maria del Mar Bonet, IanGibson, Carles Fontser, DanielGuerin, Salvador Paniker, BaltasarPorcel, Paul Preston i FernandoSnchez Drag.

La meva entrada a la redacci foudeguda a la insistncia de Serra Es-truch, aleshores tamb soci de lA-teneu Enciclopdic Popular, on ens

havem refugiat uns quants com-panys contraris a les pugnes dins dela CNT. Lautonomia de redactors i

Catalunya, una experincia

periodstica

continua a la pgina 6 >

7/31/2019 Catalunya CGT N 100

6/35

Catalunya. Setembre de 20086

REPORTATGE

collaboradors fou la condici delentrada de molts companys queno formaven part de cap de lesCNT en litigi. La falta de recursoseconmics va acabar amb aquest

projecte engegat amb molta illusiper Josep Serra Estruch.

La constituci de la Confedera-ci General del Treball (CGT) vasuposar novament la desaparicidel Catalunya, fins que un nouequip va recuperar la capaleracom a rgan dexpressi de la CGTa Catalunya, mentre que per a laresta de lEstat espanyol es va po-tenciar una nova publicaci, Rojoy Negro.

Lactual Catalunya, al margede les sigles, s una important einadinformaci laboral, social, sindi-cal i cultural. Una de les seves sec-cions Dinamita de cervell s undels exponents de la filosofia delCatalunya. Fa referncia a la de-fensa que fu Llunas i Pujals, desde La Tramontana, de laccicultural emancipadora o Dinamitade Cervell front als qui usaven ladinamita per causar noms el te-rror.

La meva collaboraci amb elCatalunya sinici lany 2006quan els coordinadors del peridicvan encomanar-me fer una colum-na mensual. Parallelament hecollaborat setmanalment al Suple-ment de Cultura de lAvui i a al-tres publicacions, entre les quals hiha Solidaridad Obrera (JoaquimCosta), on escric la columna La

barana del vent.La columna del Catalunya lavaig anomenar El Far en home-natge a lagrupaci cultural Farosconstituda a Barcelona durant la IIRepblica. Des daleshores, he pu-blicat diversos articles culturals iressenyes de llibres. Tamb he ela-borat sries darticles de signe ar-tstic, potic i histric. Fins ara nhefet els segents: Poetes en tempsde guerra i revoluci, que tracta,en tres articles, lassassinat de Gar-ca Lorca, el recital de Len Felipeal Cinema Coliseum lany 1937 i laconstituci del Grup Literari Oasi.LArt de la Insurrecci que, enset apartats abraa aspectes com les

avantguardes, el dadaisme, Salvat-Papasseit, Durruti, el surrealisme ila utopia. He repassat la relaci deSalvador Dal amb els movimentspopulars de Barcelona i la seva en-trada al moviment surrealista. I,ara, hi desenvolupo una srie dar-ticles crates i Poetes, en qucerco les arrels dels militants lliber-taris i el seus sentiments potics.

Els 100 nmeros del Catalu-nya sn la mostra eficient de latasca de la fora collectiva per ex-pressar-se en la seva prpia llenguasense prejudicis. El treball realitzatdes del Catalunya s un pas im-portant a favor de la normalitzaci

de la llengua catalana en el campdel treball, la lluita sindical... Cal,doncs, felicitar els companys que,amb el seu esfor i dedicaci, fansortir mensualment el Catalunya.

Qui s qui -si u no s ning-

al Catalunya de la CGTJordi Mart Font

(http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/2639)

El Catalunya actual estroba en el que anomenemla segona part de la vuitenapoca. Aquesta segona part co-mena al nmero 36 amb una por-tada dAzagra en qu es llegeixCatalunya anarcosindicalista irespon a un projecte inconscient enaquell moment dobertura i din-fectaci tant de la revista com delorganitzaci que ja fa anys quedura. Fins aleshores, sortia cadados mesos, tenia dotze pgines,imprs a una tinta amb lafegit delroig a la portada, tirava 3.500exemplars i parlava bsicament deCGT, tot i que ja obria els ulls alexterior amb lequip de la Llusa,la Maite, la Judith, el Dani, el Xavii el Ddac (els dos darrers conti-nuen en lactual Collectiu). ElCatalunya dara surt cada mes, t28 pgines, amb portada, contra-portada i entrevista central a totcolor, treu 10.000 exemplars al car-rer i suposa una aposta decidida delorganitzaci pel periodismesense complexos, sense voler ser

noms la revisteta interna de CGTo el pamflet per convncer els con-venuts, sin molt ms. Catalu-nya, a travs de les diverses po-nncies aprovades per mpliesmajories en els darrers congressosde la CGT del Principat, ha apostatper la interrelaci amb el que hi hafora de lanarcosindicat, amb elsmoviments socials i amb moltms... i no t vergonya de dir-hosin tot el contrari.

El Catalunya es fa des delCollectiu Catalunya, del qual jo ensc coordinador per decisi delsdos darrers congressos, un collec-tiu obert a qualsevol membre deCGT que en vulgui formar part; i

formar-ne part s decidir i, sobre-tot, treballar seguint la norma decadasc segons les seves possibi-litats. Hi escriuen columnistesmolt diversos, des dhistoriadorscom Joan Zambrana, Pepe Guti-rrez o Ferran Aisa, fins a militansde moviments socials com PepCara, Joni dHace Color, CarlusJov o gent de lAssemblea dIn-submissos de Catalunya. En la-partat deconomia i treball, hi fancolumna lEmili Cortavitarte, elPepe Berlanga i el Vicent Martnez-hi trobo a faltar el Busqueta- iparla dimatges i tele, el Josep Esti-vill. Les entrevistes se les repartei-

xen entre el Josep Gargant, la deTreball-Economia, i el Xavi Roi-jals, la gran interior; i fa sovint lacontra i qualsevol cosa que facifalta i es necessiti el totterreny Pau

Juvill. A banda, permanentmenthi ha la collaboraci de la Secreta-ria de Comunicaci de la CGT, quecoordina el Joan Rosich, i de sindi-cats i seccions sindicals de lorga-nitzaci, cada cop ms, aix comdafiliades i afilats a ttol personal ide forma puntual. Com a fotgrafs,permanentment tenim el DdacSalau, que sencarrega de la imatge

de moltes portades, i la MireiaBordonada, tot i que tamb en sncollaboradors assidus el Gabi de laFederaci Local de Barcelona,lAntonio Aranda del Baix Llobre-gat (tamb amb textos quan era se-cretari de Relaci amb els Mitjansde Comunicaci) i el Joan RamonFerrandis del Sindicat Federal Fe-rroviari. Per fer el Catalunya, re-

sulta imprescindible la feina quefan el Mario Lpez, muntador icreador de la maqueta, i el RamonAub, que s qui fa els pdf i enviala revista a la impremta cada mes.Lscar de Vila-seca repartia perBarcelona abans -ara ho fa moltaaltra gent-per continua infectantels polgons ms propers. Illustrenla revista cido Crtico, a la pgina2, i Azagra i Manolito Rastamancada cop que els ho demanem.

A banda de la publicaci, com a

Collectiu hem fet tamb traduc-cions de textos, cartells i llibres alcatal (les fan la Nria Rimbau i laSlvia Lorente, bsicament) i hemtret el llibre de Joan Peir Proble-mes sobre lanarquisme i el sindi-calisme i un llibret publicat perBaladre contra la Constituci Eu-ropea. Darrerament, junt amb laDirecta, LAccent i Solidari-dad Obrera, hem tret la revistaDos dies per donar suport a lalluita dels conductors i les conduc-tores del bus de Barcelona.

El Catalunya t una versi di-gital que es pot consultar awww.revistacatalunya.cat, queporta el Josep Estivill, i t una rela-

ci directa amb la pgina web delorganitzaci (www.cgtcatalun-ta.cat) que portava el membre delCollectiu i treballador incansableJose Cabrejas, cos i nima de lin-ternet cegetista a Catalunya. ElJoan Anton s una nova incorpora-ci a lequip que ha endegat un nouprojecte de tele per internet i haposat al dia molts dels contingutsfixos de la pgina i que no nomsno satura per res sin que fa milcoses en uns pocs minuts. I tenimprojectes grans i llargs dexplicaren aplicaci dels acords del darrercongrs de la CGT, per ja en par-larem un altre dia.

Per acabar, com que estem decelebraci, felicitem El PsolNegre, LAccent i la Directapels nmeros rodons respectius opels respectius aniversaris

> ve de la pgina 5

Exposici al Palau RobertLany 2008 lAssociaci de Publi-

cacions Peridiques en Catal

(Appec) celebra el seu 25 ani-

versari. Durant aquests anys

lAppec sha transformat en una

de les entitats referents de lm-

bit comunicatiu del pas,tant per

la feina duta a terme envers les

publicacions associades com

pel treball que ha fet pel seu re-

coneixement i la seva difusi. En

aquest sentit, entre les activitats

promogudes, cal destacar el

Quiosc.cat, la creaci del portal

web www.lesrevistes.cat, i en

aquest ltim any lesfor per ser

el primer grup de comunicaci

en iniciar el procs de digitalit-

zaci de totes les seves capale-

res, entre molts altres projectes.

Per celebrar lefemride,lAp-

pec ha organitzat lexposici

Catalunya,un pas de revistes.Es tracta duna exposici retros-

pectiva sobre la histria i el futur

de les revistes en catal, plante-

jant la situaci de les revistes en

catal com un mirall de la situa-

ci en cada moment del pas.

Lexposici s al Palau Robert

de Barcelona des del 15 de juliol

i fins al 24 de setembre. Els l-

tims dies que l'exposici estigui

installada coincidir amb el

Quiosc.cat de revistes (abans

Supermercat de Revistes) que

l'Appec munta durant les Festes

de la Merc, que enguany lAp-

pec tamb transforma i renova i

que porta el nom de Quiosc.cat.

Aquest sinstallar a les imme-

diacions del Palau Robert.

Posteriorment, lexposici co-

menar un recorregut itinerant

que la portar a diferents desti-

nacions del territori de parla ca-

talana.

Lequip que ha desenvolupat

lexposici ha treballat amb laidea que sigui una exposici

molt visual que defugi de fer una

mostra de portades histriques.

El Catalunya (Josep Gargant aixeca a lesquerra un cartell pels dos dies) distingit en un acte de lAppec com apublicaci amb ms de 25 anys dantiguitat. De fet, era la tercera publicaci ms antiga escrita en catal que encara surt.

7/31/2019 Catalunya CGT N 100

7/35

Catalunya. Setembre de 2008 7

REPORTATGE

Cent

Marona Parra, secretria dAcciSocial de la CGT de Catalunya

Lexistncia duna revista com

el Catalunya que fa unaaposta per ser un mitj crtic, alter-natiu i de format text no deixa detenir un petit punt danacronisme.Mexplico: no vivim precisamenten un context on sestimuli el gustper la lectura i molt menys siaquesta ens suposa una invitaci apensar per nosaltres mateixes, a in-formar-nos de qu implica la socie-tat capitalista a tots nivells i a con-vidar-nos a participar en laconstrucci duna societat justa so-cialment. En aquest sentit, la revis-ta Catalunya s un anacronismenecessari i un model per a aquellsprojectes que formen part de les-querra anticapitalista.

La revista Catalunya ha supo-sat per la Secretaria dAcci Socialun referent en la difusi de les llui-tes que es porten a terme no nomsdes del sindicat sin tamb des delconjunt dorganitzacions i collec-tius dels moviments socials.

Tal com diuen els acords delCongrs de Sant Joan Desp, LaCGT es defineix com a anarcosin-dicalista, per tant defensem el sin-dicat com una eina necessria per ala transformaci social en els seusvessants que inclou de manera moltimportant el mn del treball perque tamb comprn lacci socialfora de la nostra feina. Lacci so-

cial s, per tant, una branca moltimportant en la CGT. Treballemper la revoluci social des de les f-briques i els carrers per tamb enles assemblees en centres socials oamb la participaci activa en elconjunt dorganitzacions anticapi-talistes amb qui tenim afinitats.

La revista Catalunya ha estatun altaveu de les lluites en les qualshem participat activament, un breuresum de les quals s el segent:

-Antirepressiva: des dAcci So-cial hem donat suport a la LauraRiera que encara est empresonadai hem fet campanyes denunciant elque suposa la Llei antiterrorista.

-Okupaci: hem donat suport in-

condicional a aquesta forma delluita que qestiona un pilar tanbsic del sistema com s la propie-tat privada. En aquest sentit ensvam implicar en defensa del CSOCan Vies de Sants.

-Antimilitarisme: aquest eix shatreballat sobretot en relaci a lescampanyes que des de fa tres anysorganitza la CGT sobre objeccifiscal en el marc de lAssembleaAntimilitarista de Catalunya.

-Ecologisme: ens hem implicatactivament en la campanya contraels transgnics que ha dut a termela Plataforma Som lo que sem-brem.

Des daquestes lnies, felicito iagraeixo als companys i compa-nyes del Catalunya la feina feta ipels 100 nmeros publicats. Enda-vant i sort!.

Catalunya:

anarcosindicalismedavui per al segle XXIJordi Mart Font, membre del

Collectiu Catalunya

El 22 de febrer de 1937, laCNT de Catalunya treia alcarrer la seva primera publi-caci orgnica escrita en catal. Estractava del diari de tarda Cata-lunya, que venia a afegir-se a So-lidaridad Obrera, lhistric diaridel mat de lanarcosindicat, escrittot ell en castell.

El Catalunya seria sempre unasegona publicaci en qu la CNTno es bolc com a organitzaci. Hiha qui diu que volia ser una acluca-da dull de complicitat als sectorsdERC en el Govern de la Genera-litat, cada cop ms controlats pelsestalinistes del PSUC. Fos comfos, la publicaci va tenir semprepocs recursos i a partir de desem-bre de 1937, va deixar de distri-buir-se a les comarques de Girona,Lleida i Tarragona per manca depaper. El Catalunya no tardaria adesaparixer deixant, per, per es-crit, la possibilitat dun moviment

llibertari catal. No nera la prime-ra mostra noms cal recordar LaTramuntana de Josep Llunas oLAvenir de Felip Cortiella-per s que era la primera vegadaqu sobria al catal una publicaciorgnica, la premsa oficial de laCNT en aquest cas. No s estrany,doncs, que quan als anys setantadel segle passat els llibertaris dedins i fora tornessin a treure banya,traguessin al carrer un cop ms lahistrica capalera.

Des daleshores, el Catalunyaha passat per set poques ms, ambcentenars de persones que hi hanabocat esforos i dedicaci -deJoan Peir a Llusa Pahisa i del Ri-

card Mestre a Ramon Barnils- imilers daltres que hi han escrit, di-buixat o publicat les seves fotogra-fies o altres tipus de creacions. Lapublicaci, amb carcter de revistamensual, s ara lrgan oficial (queno orgnic) de la Confederaci Ge-neral del Treball de Catalunya, undels esqueixos que va prendre delarbre de la CNT reconstituda alsanys setanta del segle XX. I aquestsetembre del 2008 arriba al nme-ro cent de la seva vuitena poca.

Des de fa sis anys, jo en sc elcoordinador (permeteu-me que perun cop parli en primera persona),tot i que no el faig sol, noms falta-

ria. Actualment, un equip de tretzepersones conformem el CollectiuCatalunya, que s lencarregat detreure cada mes la publicaci i demantenir dues pgines web, duna

banda la de la CGT de Catalunya(www.cgtcatalunya.cat) i de laltrala de la prpia revista (www.revis-tacatalunya.cat), des don es podendescarregar o mirar molts dels n-meros que hem fet.

Laventura de treure el Catalu-nya cada mes tamb ha comptatamb reticncies dintre de CGT. Hi

ha el grup de gent que pensa queaquesta organitzaci ha de ser elseu corralet particular i s normalque la revista que voldrien tenir nos la que tenen, per per sort sem-pre han estat un grup minoritari toti que molt insistent.

Ara, el Catalunya s la revistade la CGT de Catalunya per hi es-

criu qualsevol persona i es parla dequalsevol tema que des de la redac-ci de la qual en pot formar partqualsevol membre del sindicat queho desitgi- creiem que s interes-sant per a la classe obrera catalanai mundial, per als moviments so-cials anticapitalistes darreu i per almoviment llibertari ents en un

sentit evidentment obert i no dog-mtic. Sembla mentida que fins itot dintre dun sindicat que es diullibertari hi ha qui creu que calcontrolar-ho tot i exercir la censuraconstant. Sn sectors en constantreculada, hereus duna maneraveure el mn sindical i llibertaridels anys setanta, pertanyents a un

vell mn que a poc a poc hem anatescombrant cap a lindret que msli escau, el museu.

El sindicalisme que defensa laCGT en la seva gran majoria i elCatalunya en particular s unaeina de transformaci social queparteix de no recular en els actualsdrets socials i econmics, que norenuncia a res i que parla de tot, ide forma especial dalguns temesque eren tab per a qui utilitzavaels nostres colors fins fa uns anys.No tenir por a res ni a ning s labase per teixir aliances que es de-mostren imprescindibles per de-fensar el que ja tenim per, i sobre-tot, per avanar en uns camins queals Pasos Catalans, cada cop estanms plens de gent i que des delCatalunya intentem explicar iexplicar-nos.

s el nostre deure i la nostraobligaci fer tot el possible perquno hi hagi amos ni senyors i perqules lluites sinfectin les unes de lesaltres fins a esdevenir collectives.Si en el cam perdem puresa, ben-

vinguda sigui la barreja que ensfaci avanar i, tal com deia la Bebe,Fuera telaraas!, que en catal espot traduir com No som res senseels altres!, ms o menys).

I per si no quedava clar, ja hosabeu: els capellans, a missa; elspeixos en laigua; i els amos, alclot, que deien Al Tall.

El debat amb companys de premsa alternativa porta a coincidncies diverses.

El Collectiu Catalunya ha fet parades i presentacions de la revista arreu del pas: a Reus, Lleida, Tarragona,Torredembarra, Girona o Barcelona.

7/31/2019 Catalunya CGT N 100

8/35

Catalunya. Setembre de 20088

REPORTATGE

Cent nmeros fotent

la pallissa al capitalJosep Manel Busqueta,

pastisser i economista

Sempre he trobat suggerent ladefinici darxiplag que esfa en la publicaci bimestral,en llengua castellana, que portaaquest mateix ttol. Diuen que unarxiplag s un conjunt dillesunides per all que les separa.Penso que s una definici precio-sa, a la que li trobo diferents inter-pretacions, una delles s la que, demanera metafrica, em porta apensar que moltes vegades de la di-ferncia sen pot fer virtut. I enbona mesura aix s com jo veig elCatalunya. Penso que en aquest100 nmeros, les persones que hiha darrere de la publicaci hanaconseguit demostrar que s possi-ble cercar un denominador comrebel, transformador, crtic, espe-ranador en moltes expressions so-cials i poltiques que a priori enssemblarien molt allunyades o fins itot pot ser contraposades.

I aquest fet no s una fotesa, unasimple opci duna publicacims. Per mi s un dels granets desorra imprescindibles en la difciltasca de trobar els vmets comuns

que ens han de permetre teixir lamalla de la rebellia aqu i ara.Sovint ha estat grcies al Cata-

lunya que he descobert persones,moviments, accions, revistes, lli-bres, etc., que ni tan sols sabia queexistien o que havien existit i que, apartir daquell moment, he afegit a

la meva motxilla de transitar crti-cament pel mn.

No oblidem que el Catalunyas la publicaci dun sindicat, laCGT, que sobre generosa a lluites,moviments, persones, en principi

allunyades de la terica realitat la-boral que pretesament haurien decopsar tota latenci sindical.Penso que una publicaci com elCatalunya, mostra de maneraclara que la CGT ha ents perfecta-

ment quin s el paper que ha dejugar un sindicat transformador, dedeb, en el context del capitalismeactual. I aquest paper no s altreque el dobrir la lluita sindical iacostar-la a la resta de lluites so-cials, en un moment on el procsde producci capitalista tamb shaconvertit en social, implicant nonoms les persones que treballen a

jornada completa dins duna fbri-ca.

Superar el pensament nic no sgens senzill. No ho s ni per aaquells que diuen que pretenen fer-ho. Convertir una publicaci pr-pia en una veritable gora de movi-ments s un objectiu enunciat, perquasi mai portat a la prctica. ElCatalunya s una realitat que ensmostra que tot aix s possible.

Segurament, el cam fins a aquno deu haver estat gens fcil, nodeu haver estat exempt de discus-sions i de moments crtics. Nitsdinsomni i llargussimes hores debaralla davant lordinador, desprsde no s quantes hores de treballdaquell de sant Pau, de guanyar-seel pa amb la suor del front. Aixque, si us plau, quan us emboli-queu el bocata de truita amb el

Catalunya almenys que sigui unabona truita, de patata i ous ecol-gics, com a mnim!!!

Continuar atent a la properaguerxina de complicitat rebel delCatalunya com diria, ms omenys, aquell: Catalunya fins al3025, Salut i alegria!!!

100 genocidis cada dia. Exterminis en nom del progrs

Jaume Fortuo, de la publicacidels moviments socials del Camp

de Tarragona La Panerola

Segons lOrganitzaci Mundial

de la Salut, cada any morendos milions de persones com a re-sultat de ls de pesticides. La ma-

joria daquestes morts tenen llocals pasos del sud, on els herbicidesillegals a Europa saboquen sobreels camperols que veuran com elsseus fills neixen sense cervell oamb cncer dossos. s el genocidiagroqumic. Empreses transnacio-nals com Monsanto o Dow, quevan crear i vendre aquests verins,sn les mateixes que fan que avui ala ndia, desenes de milers de cam-perols a lany se sucidin en com-prendre que amb les llavors de cottransgnic no podran seguir ali-

mentant les seves famlies. El pre-text per introduir els agroqumics amitjans del segle XX i els cultiustransgnics als anys 90 va ser elmateix: mitjanant aquestes noves

tecnologies, sacabaria amb la famal mn augmentant la produccidaliments. La ingenutat delscreients del desarrollisme nomsfou superada pel cinisme dels qui

van orquestrar aquesta mentida.Segons les mateixes fonts, unmili i mig dinfants moren cadaany per culpa de la llet en pols. Sila llet en pols es mescla amb aigua

no potable, les bactries que contfan que el nadons pateixin fortesdiarrees i deshidrataci. Transna-cionals com Nestl introduren elseu producte com a ajuda humani-

tria a frica o sia, per fer-lapagar un cop les mares ja no pro-duen la seva prpia llet. Ara,mares pobres han de pagar permatar els seus fills, i Nestl cobraper la mort dels nadons.

Lobertura de mercats, igualcom les modernes tcniques da-gricultura, passen a ser veritats in-qestionables, lleis naturals o dog-mes de fe que no es podencontestar, et pots unir al progrs ono fer-ho, per no oposart-thi. Noimporta quanta gent mori per im-posar la llet en pols, els agroqu-mics o els transgnics, i tampocque portem milers danys dhuma-

nitat sense haver necessitat aquestsavenos. Aquests sn genocidissilenciosos, que no apareixen alsllibres dhistria ni a la premsa, ique es cometen en nom del mite

del progrs, de la liberalitzaci delcomer, del creixement econ-mic Sn un munt de genocidisque tenen lloc contnuament i queen suma comporten molt ms ex-

termini i patiment que un ocasionalHitler o Stalin. Perqu mentre queel discurs oficial predicava que ha-vem aprs de la histria per no re-petir els horrors de Matthausen oHiroshima, el cert s que les atroci-tats shan multiplicat, diversificat,invisibilitzat i rendibilitzat. Geno-cidis empresarials com els de lespatents de medicaments o els mo-nocultius, o per lextracci decombustibles fssils i matries pri-mes, genocidis sobre pobles i mo-viments poltics, genocidis sobre labiodiversitat o a les granges deproducci industrial, camps deconcentraci per a refugiats, immi-

grants o pobres.La democrcia que ens ven laglobalitzaci capitalista s la ma-teixa que es lucra de la globalitza-ci del genocidi.

Cent?: no n'hiha prou!

Laia Alsina Garrido, Directa

Quantes vegades hem cridat lesparaules que encapalen

aquestes quatre ratlles en un con-cert que no volem que sacabs, enuna ruixada de festes majors o unanit que es presentava llarga?

Totes aquelles persones que par-ticipem d'aquest engranatge sabemque no n'hi ha prou ni de bontros. No n'hi ha mentre s'hagi dereivindicar una feina digna. No n'hiha mentre shagi de recrrer a unavaga de fam per tenir els drets b-sics (perqu tels neguen) quan etsuna persona presa. No nhi ha quanel color de la teva pell s una excu-sa per humiliar-te. Ni quan el teugnere s el motiu de la teva discri-minaci. No nhi ha quan la tevasexualitat escandalitza. Tampocquan la lluita per ser un poble lliurees respon amb lopressi quansempre ets presumptament culpa-ble. No nhi ha prou quan cremaruna tros de paper o de drap implicarepressi, quan okupar es penalitzai torturar senalteix.

No nhi haur prou mentre tas-senyalin per no creure en el du delcapitalisme, en les nuclears, en elconsum irracional, en la vendadarmes, en lexplotaci dels quiviuen ms enll de casa nostra. Perno creure en la seva religi.

Mentre treguin les porres i les

multes al carrer per tenir un altreconcepte de cultura, per creure enuna altra educaci, per manifestar-se, per expressar, per crear (i potserequivocar-se, tant se val), per cons-truir no nhi haur prou.

No nhi ha quan no pensar comells es persgueix. No nhi ha prouquan pensar es persegueixquan qestionar-los es reprimeix,tenir idees es condemna, combatre-ls et sentencia, i no callar et silen-cia.

Per tampoc nhi haur proumentre no oblidem lluites internes;mentre exaltem qui s a tot arreu icritiquem qui no es fa visible acada cantonada; mentre ens dedi-

quem a restar i no pas a sumar;mentre donem suport a rgims teo-crtics, sexistes i repressius nomsperqu combaten occident; mentrehi ha qui es tanca al gueto i nomsdeixa entrar qui acredita tenir lamateixa sang i, oblida (potser per-qu ja li est b) que la majoria delsqui es mouen, dels qui ens movem,ho fem per infectar ms enll delnostre melic. No nhi haur proumentre qui treballa al barri amb lescriatures o qui decideix no comprarres a les multinacionals sense pu-blicitar-ho enlloc o qui respecta lapersona que t asseguda al costat,siguin tan importants com qui cada

dia s al capdavant de totes les pro-testes.Per aix no nhi ha prou amb

aquests cent nmeros. Ens en calenmolts ms...

7/31/2019 Catalunya CGT N 100

9/35

Catalunya. Setembre de 2008 9

REPORTATGE

Cent

Pau Juvill, membre del CollectiuCatalunya

Bon any aquest 2008 per a lapremsa alternativa, mal ano-menada de contrainformaci. Unany denhorabona pels mitjans decomunicaci que ens descriuen larealitat que ens envolta de maneracrtica o que ens relaten tot all queels mass media, sotmesos al dictatdels interessos dels grups empresa-rials que els posseeixen, no diuen obe expliquen a traves del seds delbenefici dels seus amos.

El juliol daquest any sortia elnmero 100 de la Directa, unprojecte sorgit dels moviments so-cials que amb un esfor constant haaconseguit consolidar-se i crixeren participaci i qualitat superant elrepte que suposa la seva periodici-tat setmanal. Un peridic pluralque ha esdevingut lectura setmanalobligada per saber que es cou depunta a punta els Principat i debona part dels Pasos Catalans.

Tamb el setembre daquest anysurt el nmero 100 de la vuitenapoca del Catalunya que es vainiciar el setembre del 2002 a partirdel nmero 36. Encara recordoquan el Jordi Mart ens proposavaal Joan i a mi, aquell estiu al localde la CGT de Reus, de fer-nos cr-rec daquest projecte. Malgrat lesreticncies inicials i les nostres ob-

jeccions, la seva tossuderia ens vaacabar convencent i a poc a poc haaconseguit que ms persones sesu-

min al projecte del qual ell ns elcoordinador indispensable amb elcomproms ferm, expressat enaquell primer nmero de contri-buir a construir lespai contrainfor-matiu catal i, tal i com es deia enleditorial de ser la veu de la CGTde Catalunya, la veu de les lluitessocials, la veu de la Catalunya re-sistent que construeix una alternati-va que volem, evidentment llibert-ria i per tant diversa.

El Catalunya, sense perdre encap moment la seva funci drgandexpressi de la CGT de Catalun-ya, sha esdevingut com un peri-dic mensual obert a tots els movi-ments socials i les lluites de

transformaci social amb el treballcom a eix vertebrador on tamb hitenen cabuda la poesia, el teatre, oel debat ideolgic i sobre tot a es-devingut un espai obert a collabo-racions de persones de molt dife-rent sensibilitat amb un objectiucom, el de la lluita de baix capdalt cap una organitzaci social

justa, cap una transformaci socialreal.

Els llaos que hem anat teixintnecessiten projectes transversalsque ens permetin tenir una visi delque succeeix i ens aportin elementsper a lanlisi crtica del que ensenvolta. La xarxa de mitjans de qu

disposem s rica i diversa per laseva supervivncia s sempre dif-cil.

Per tot aix aquests 100 nmerossn una excellent notcia.

Qu hi ha darrere

daquests cent nmeros?Blanca Rivas Roig,militant de la CGT i membre de

Suport Ponent

La revista Catalunya, en laseva 8a poca, arriba alsseus 100 nmeros.Sn un grapat de revistes distri-

budes amb una histria darrereque vol recollir el nom dun anticrgan dexpressi i agafar el relleui lherncia daltres mitjans din-formaci i formaci creats en elmarc de la CGT.

Amb la pretensi de ser lrgandexpressi del sindicat CGT, haestat molt ms que aix. El Cata-lunya informa les afiliades i mili-tants de la CGT, i tamb les colla-boradores del Catalunya i delsindicat i totes les persones queagafen la revista i passen cadascu-na de les seves pgines.

Ens informa de les lluites en qula CGT participa, de les mobilitza-cions que reben i compten amb elsuport del sindicat i tamb dallque fa referncia al que es coneixcom a moviments socials. El Ca-talunya, dins del seu mbit dac-tuaci, fa un esfor per vincular leslluites obreres a les lluites socials ia la inversa. Donant, aix, passos

ms enll per oferir una visi crti-ca i mplia del mn obrer i sindicali trencant amb el que podria seruna revista dautoconsum i auto-bombo duna organitzaci concre-ta.

El Catalunya, per, a ms ams, s una mostra de constncia,continutat i hores de feina per por-tar a terme un projecte informatiu.Qualsevol projecte, que es du a

terme des duna organitzaci comla CGT, sempre requereix temps iesfor, ganes i illusi..., per unprojecte com la revista Catalun-ya, o el de Suport Ponent en elqual participo, requereix, dunamica ms de tot aix. No es potbadar perqu la seva aparici speridica i els continguts que en ellhi ha han destar actualitzats, per-

dent si no la seva essncia. Conei-xent de primera m les dificultatsque sorgeixen per obtenir informa-ci, perqu sigui un mnim de rigo-rosa, per actualitzar-la o per editar-la i maquetar-la... aconseguir 100nmeros sempre s un mrit i unmotiu denhorabona.

El Catalunya, i els altres mit-jans anomenats de contrainforma-

ci, van ms enll de ser la contra ala informaci. No cal que els ator-guem ladjectiu dall que no fan.Van ms enll de donar una visicrtica del que succeeix en el nostreterritori o de ser un rgan dexpres-si duna organitzaci, ja quetenen o tenim unes caracterstiquesprpies.

Estem lluny de les grans empre-ses del poder meditic, podent ofe-rir, en la mesura de les nostres pos-sibilitats, una mirada alternativa ala que ofereixen els grans mitjansconvencionals. I, si ms no, com amnim, expliquem el que succeeixdins dels moviments socials oobrers, en els nostres mbits dac-ci, aconseguint que les lluites quees duen a terme en un i altre lloc esconeguin o puguin conixer obrintles pgines duna revista o clickantsobre les paraules duna pginadinternet.

Dins la nostra humil aportacien aquest mn ens caracteritzemperqu no hi ha ning que ens im-posi com hem de transmetre la in-formaci, ning que ens censuri oens retalli el que hem de dir, essentnosaltres mateixes les que posemels lmits.

I a la vegada, mantenim lessn-

cia dels collectius o organitza-cions en les quals militem: lauto-gesti i lassemblearisme.

Per aix, darrere de 100 nme-ros hi ha molt ms que un de fullsescrits.

Aqu estem, dia a dia. Cal seguirendavant i consolidar aquests es-pais. Enhorabona i felicitats alCatalunya perqu sn molt msque 100 nmeros.

El cent del Catalunya

El sud.org, web dels movimentssocials de Girona

Elsud.org s una pgina web queva nixer el setembre de 2001. Desdel primer dia ha estat un portal denotcies per donar veu als movi-ments socials, l'esquerra indepen-dentista i anticapitalista de les co-marques gironines. En aquellmoment, Girona sortia d'uns anysen qu l'okupaci i la lluita assem-bleria a la UdG van marcar elritme poltic de la ciutat. Es vanviure diversos desallotjaments i esva patir la covarda repressi delpoder encapalada per l'Ajunta-ment del PSC. Tot i aix, aquellestiu del 2001 encara restaven ac-

tius diferents espais de lluita a laciutat, el Casal Independentista ElForn, el Moviment ResistnciaGlobal, el futur centre social LaMquia i a travs de la contra-in-

formaci, elsud.org volia ajuntaraquestes lluites revolucionries i

transformadores.Aquesta ha estat sempre la vo-luntat d'elsud.org ...manifesta-cions, xerrades, sopars, concerts,debats, ...sn les histries que han

anat sumant aquestes 2000 notciespublicades fins ara i que serveixen

per a no oblidar tota aquesta lluitaacumulada durant aquests ltimsset anys.

Elsud.org tamb ha difs i donatsuport a altres lluites ms mpliescom ara la Plataforma Aturem laGuerra, la Plataforma No a la MATi moltes de les lluites i resistnciesque es duen a terme als Pasos Ca-talans i arreu del mn. Tamb ser-veix per allotjar campanyes antire-pressives de les comarquesgironines, per en Toti Juanola, l'Es-camot Dixan, la Nria Prtulas oels encausats per la crema de foto-grafies del rei.

Cal esmentar l'altra tasca que

elsud.org ha dut a terme durantaquest temps, ens referim a la in-cansable reivindicaci del progra-mari lliure i no privatiu com a sis-tema de treball informtic per a la

poblaci. Noms deslliurant-nosde les empreses privades i sobretot

de les grans transnacionals, po-drem construir una societat lliure i

justa. El programari lliure s fruitdel treball conjunt de molta gent idemostra, dia a dia, igual que mol-tes altres experincies i realitats,l'enorme capacitat i fora que t elsuport mutu i el treball cooperatiu.

Tal com es presenta elsud.org ala portada del web: contrainfor-maci, opini i lluita, sn les pa-raules clau per continuar resistint aaquest sistema econmic i socialtan injust i assass. Els mitjans decomunicaci popular sn aquellsque pertanyen plenament al poble isn gestionats pels mateixos movi-

ments socials, aquesta s la sevasort i garantia de futur. Sn els quenecessitem per afrontar aquestfutur incert i els que hem de fercrixer ms i ms entre tots i totes.

7/31/2019 Catalunya CGT N 100

10/35

Secci Sindical de CGT Pirelli

El fabricant de pneumticsPirelli va confirmar el 14 dejuliol que, finalment, des-cartava la construcci d'una novafbrica prop de l'actual, a Manresa.El dia 15 per, la mala notcia perals treballadors es va agreujar en-cara ms, quan la companyia vasorprendre els sindicats en anun-ciar que vol reduir un ter de la ca-pacitat productiva i eliminar 280dels ms de 800 llocs de treball dela histrica factoria del Bages, ons des de fa vuit dcades.L'actual crisi econmica ha acabatrefredant la possibilitat que Pirelliconstrueixi una nova factoria alBages, que anunciava des de fa dosanys, i aix ha anat acompanyat dela desagradable sorpresa que lamultinacional ja parla d'una impor-tant retallada de plantilla, ms d'unter dels ms de 800 treballadors,per sense concretar gaire quin sel seu pla industrial per a la facto-

ria. Davant aix, els sindicats pre-sents a l'empresa reclamen a lacompanyia italiana ms inversionsa Catalunya i un pla industrial queno es basi noms en la reduccidels costos laborals, a ms de criti-car que l'empresa parli de prduesquan en el registre mercantil estanpresentant beneficis.La secci sindical de CGT a Pire-lli, davant l'anunci de la multina-cional Pirelli de reestructurar laseva factoria de Manresa en 250obrers i 30 empleats menys i ja ques'ha demanat la collaboraci delssindicats en aquest procs, mani-festa que la CGT s'oposa frontal-ment a una sortida d'aquests com-

panys per mitj de mesurestraumtiques i que en tot cas s'had'obrir un procs de sortides pacta-des amb els treballadors. Paralle-lament s'hauria d'obrir un procsde recollocaci de la gent que noes pot adherir a un procs de preju-bilaci.Tot aquest procs ha d'anar acom-panyat d'un Pla Industrial que ga-ranteixi el futur dels companys noafectats per la reestructuraci i lesnecessries inversions en maquin-ria i tecnologia, a fi que en un futurproper ens trobem amb la mateixasituaci o pitjor.

Una mica d'histriaAl desembre del 2006 la multina-cional Italiana Pirelli va anunciarla intenci de construir una nova

factoria a Manresa per substituirles installacions actuals. S'haviende donar tres condicions:

a) Moderaci salarial: es va sig-nar un conveni (per part de CCOO-UGT) amb una revisi salarial persota de l'IPC i ms dies de treball,per reduir el cost horari.

b) Requalificaci de terrenys:l'ajuntament de Manresa va donartotes les facilitats.

c) Terrenys nous: l'ajuntamentde Sant Joan de Vilatorrada, propera Manresa, li dna els terrenys gra-tis i li construeix la nau a un preutancat i segons l'alcalde molt atrac-tiu.A tot aix s'ha arribat desprs d'unprocs d'any i mig.A 31 de desembre del 2008 el pro-

jecte havia d'estar en marxa, si noera aix el conveni perdia vigor, esretornava l'esfor econmic als tre-balladors, i s'hauria de negociar unconveni nou.Es produeixen contactes durant tot

el procs a tots els nivells poltics,en els quals el comit t molt pocpes (per no dir cap); ho gestionenCCOO-UGT a la seva manera ivist aix la CGT no es queda quie-ta, per la seva capacitat de pressien el mn poltic s menor. En lapart final s'hi uneix USOC i entreels dos savana ms.L'empresa es compromet a donarla resposta definitiva abans de l'es-tiu, ja que en aquestes dates el pro-

jecte es podria concretar. Davant lafalta de notcies, i el malestar crei-xent a la fbrica per les contnuesremors, la falta d'accions per partde les administracions centrals i de

la Generalitat, i sobretot pel silencipblic de l'empresa sacceleren elsesdeveniments:17 de juny. Vaga de 24 hores ambuna concentraci a la plaa de Sant

Jaume de Barcelona. Es demanauna implicaci per part de les ad-ministracions.20 de juny. Es reuneix una repre-sentaci del comit amb ClaudioBiaggioni i aquest mant que do-naran resposta el 15 de Juliol.Anuncia la intenci de mantenir la

seva presncia a Catalunya, encaraque no es realitzi el projecte, persaclareix que s'havien de prendremesures correctives per a fer rendi-ble la factoria actual.26 de juny. Regi 7 (peridic local)publica unes declaracions del dipu-tat a Madrid (ERC), Joan Tard,dient que Miguel Sebastin li hacomunicat que l'ambaixador d'It-lia li havia comentat que Pirelli nofaria la nova factoria. El ministeriafirma que va ser una conversa depassads, traient importncia a l'as-sumpte.La CGT es reuneix amb el directorindustrial i, entre evasives, dna aentendre que el projecte no es rea-

litzar, per que ell ha apostat perla permanncia, encara que noavana en quines condicions. Em-plaa a realitzar aquestes preguntesel dia 15 a qui li correspon anun-ciar-lo (no es fa pblic en no seroficial).Joan Herrera (IC-V) fa una visita alcomit d'empresa interessant-seper la situaci. Confirma que li vancomentar all de l'ambaixadorper que li va donar una importn-cia relativa i que va preferir no ai-rejar-ho.CCOO creu que el projecte no esfar, i que reduiran les dimensionsde la fabrica actual, sobrant 300

llocs de treball. Estan 'treballant'sobre aquesta hiptesi. Fan quecorri per la fbrica.3 de juliol. Reuni de Miguel Se-bastian amb Josep Huguet, conse-

ller d'Innovaci i Indstria. A latarda visita fora d'agenda l'ajunta-ment de Manresa. Tots diuen quefaran el possible.4 juliol. El director, en una xerradaamb uns companys que estaven be-renant, els comenta que la fbrica,segons li sembla, no es realitzar ique es treuran les mquines mesrendibles. S'obrir un perode vo-luntari de sortides pactades, i si noes cobreixen les necessitats, un ex-pedient.5 de juliol. L'ajuntament de SantJoan de Vilatorrada publica l'ofertaa Pirelli: terreny gratis i construc-ci de la nau amb un preu tancat.L'ajuntament de Manresa li requa-lifica els terrenys actuals.7 de juliol. La CGT es reuneix ambel director per tractar el tema de laseva xerrada. La confirma, per noparla de gent sobrant sin del quefaria si els italians diguessin que noal projecte. Era el seu pla B. Insis-teix que li van preguntar per cons-ta que la conversa va ser provocada

per ell i que va comentar que so-braria gent.En dies posteriors es comenten al-tres converses d'aquest tipus des detots els estaments.15 juliol. L'empresa es reuneixamb les administracions per donarresposta al seu projecte. A la tardaes reuneix amb una representacidels sindicats presents a la fbrica ianuncia la retirada de l'execucidel projecte, "justificant-ho" ambel preu del petroli, el cost de lesmatries primeres i la situaci de lavenda de pneumtics a Europa; lareducci de la plantilla en 250obrers i 30 empleats i una baixadade producci de 1.500.000 pneu-

mtics per al 2009. Actualment laplantilla s d'uns 700 obrers i 200empleats.Anuncien aquestes mesures i volenla collaboraci dels sindicats per-qu les sortides no siguin traumti-ques. Comenten que volen obrir unperode voluntari i desprs ja esveur.Solament avancen que els de con-tracte de relleu no els afectar (uns200).No donen cap tipus d'explicacique concreti el pla industrial futur,que pugui garantir el treball delsque es quedin.Tot aix a tres dies de comenar les

vacances. Sinformar de tots elsesdeveniments, aix com de dadesms concretes ja que tota ajuda oidea que es pugueu aportar serben rebuda.

TREBALL-ECONOMIACal demostrar que existeixen alternatives delluita contra el Capital, basades en laccidirecta, la participaci i la solidaritat

s molt urgentreaccionar contraels atacs a la classetreballadora

Pirelli vol eliminar un terde la plantilla a Manresa

Catalunya. Setembre de 200810

Concentraci aGroundforce

Collectiu Catalunya

La secci sindical de CGT aGroundforce UTE BCN, em-presa dedicada al handling als ae-roports, va convocar el 14 de julioluna concentraci-manifestaci perles installacions de l'Aeroport delPrat, des de la terminal A fins a laterminal C.Es tractava d'una mobilitzaci per

protestar contra la precarietat i elsaccidents de treball, i per reclamar

un treball digne i la millora de lescondicions laborals.

ICART SAacomiada 8treballadors

Sindicat de Qumiques CGTBarcelona

Lempresa ICART SA, que esdedica a la fabricaci i distri-buci de productes de cosmtica,ha acomiadat 8 treballadors dels 33que sn de plantilla, coaccionant-los perqu signessin la indemnitza-

ci de 45 dies per any, dient-los quesi no ho feien sels enviaria per faxlacomiadament amb la indemnit-zaci de 20 dies per any, adduintque estan sanejant lempresa per ala seva posterior venda.Lempresa va ignorar els 3 dele-

gats de personal, que sn de CGT,no informant-los de les seves inten-cions, no facilitant-los cap docu-mentaci referent al cas i no empla-ant-los a negociar sobre aquestesmesures adoptades.El Sindicat de Qumiques de la

CGT de Barcelona va portar aterme totes les accions possiblestant al jutjat com a la Inspecci de

Treball per a plantar cara a lem-presa, aix com una convocatriad'assemblea per organitzar mobilit-zacions i una campanya d'envia-ment de faxos i correus de protesta.

7/31/2019 Catalunya CGT N 100

11/35

Catalunya. Setembre de 2008 11

TREBALL-ECONOMIA

El cent s un

nmero rodcom PeirEmili Cortavitarte Carral

Suposo que en un altre o altresarticles daquest nmero rod(cent) del Catalunya es recorda-r que Joan Peir es va fer crrec dela direcci del diari vespert el 23dagost de 1937.

Amb aquesta publicaci la con-federaci catalana assumia unpaper molt significatiu en la defen-sa de la llengua. Per no nomsaix, dues lnies impregnaren lalnia editorial del Catalunya delpoca: una, amb continuades cri-des a la unitat de totes les organit-zacions de lmbit llibertari i el re-torn a la collaboraci amb altresforces poltiques i sindicals delbndol republic (recordem que nofeia gaire dels Fets de Maig); i unaaltra, amb la crtica al centralisme ia lestatalisme imposat pel governNegrn. Aquesta darrera posici vaser clarament explicitada en els ar-ticles Temes. Els inconvenientsdel centralisme, en el nmero 220de 4 de novembre de 1937, i Na-cionalisme i Federalisme, en elnmero 268 de 31 de desembre delmateix any.

Aquesta idea bsica, senzilla, na-tural i reivindicativa que la confe-deraci catalana fes servir ambnormalitat i regularitat el catal enles seves publicacions va ser trun-cada per la victria feixista.

No obstant, a lexili mitjanant elCatalunya Lliure i a linterior,molts anys ms tard, amb els espo-rdics Catalunya (en format derevista) fruit de lesfor militant ieconmic dalguns (Serra i Estruchi daltres) i amb el consegent risc,es va intentar mantenir.

En la CNT renovada dels 80 esva fer una important autocrticasobre el silenci de lorganitzacirespecte a temes com la llengua o

el dret dautodeterminaci.El canvi forat de denominaci

(CGT), lincrement continuat delafiliaci, una vinculaci socialcada vegada ms forta i limpulsdel Comit Confederal portarenprimer a un Catalunya que dif-cilment mantenia la periodicitat,coordinat per la M. ngels Rodr-guez i en Pepe Berlanga.

Desprs, vindrien les resolucionscongressuals i les eleccions de di-rector/a o equips de treball (coordi-nats per en Jaume Sayrol i la LlusaPahissa) que lentament i persistent-ment ens han portat fins a la realitatactual (amb el Collectiu Catalunya

coordinat per en Jordi Mart) dunapublicaci mensual amb una tiradamolt significativa, una projeccisindical i social i una veu lliure i al-ternativa incontestables.

Josep Llus Alczar, Federaci dEnsenyament de la CGT

Tanta escola privadagenera una fractura social

E N T R E V I S T A

Directa Girona

Laprovaci de la LODE(Llei Orgnica al Dret alEducaci) a finals de1985 a crrec del govern socialistava suposar la consolidaci de ladoble xarxa educativa mantingudaamb pressupost pblic que crecque ja shavia estat fent durant desdels anys setanta.-Es responia a la necessitat de

donar cobertura escolar a la

creixent poblaci en comptes de

dedicar ms pressupost a lescola

pblica?

-Heretem del franquisme una Es-glsia amb molt poder, especial-ment a lensenyament i la sanitatLescola pblica ha estat subsidi-ria de la privada, una escola per aqui no es podia pagar la privadaA ms a Catalunya, particularmenten les zones industrials arriben alllarg dels anys 60 i inicis dels 70 unnombre molt important dimmi-

grants Lescassetat descoles escombina amb un fort movimentpopular contra el franquisme, unmoviment que demana escola p-blica per als seus fills i filles. Hi vahaver moltes mobilitzacions i lavoluntat popular xocava amb elsgoverns de la UCD i ms tard ambCiU a Catalunya, que sempre vanoptar per lescola privada i vancercar formes de finanar-la.-Podem considerar, doncs, que s

amb laprovaci de la LODE

que sorigina el que coneixem

com a escola concertada?

-Al llarg dels anys 70 i principisdels 80, es finanava lensenya-ment privat amb subvencions, un

sistema molt irregular i no pas ge-neralitzat. Efectivament, qui con-

solida la idea descola concerta-da s el PSOE estabilitzant el fi-nanament de la privada amb fonspblics. Aquesta poltica en mansde CiU a Catalunya, amb estretarelaci amb el Secretariat dEsco-

les Cristianes, fa que sestenguiprcticament a tota la privada, in-closes moltes dlit com les de lO-pus que cobren a ms mensualitatsastronmiques.

Els Governs de la Generalitat noes limiten noms al pagament delsconcerts sin que sovint fan lliura-ments a fons perdut per a lamplia-ci o construccions de noves esco-les privades. La combinacidaquests factors ha perms a les-cola privada concertada arribar atenir el 40% de lalumnat, unadada que no trobem als altres pa-sos europeus, en els que lescolapblica supera mpliament el 90%de lalumnat, amb un escs 2, 4 o

6% que va privades.-La resta de lleis orgniques han

mantingut aquesta doble xarxa

educativa?

-Han partit sempre de consolidar elfinanament de la concertada.-Com afecta la presncia duna

oferta descola concertada?

-El recent estudi de PISA 06 dequ tant sha parlat demostra quela presncia de tanta escola privadaa Catalunya genera una fracturasocial molt important. Per enten-drens, crea escoles per a cada seg-ment de poblaci, amb el risc degeneralitzar guetos per als sectorsms desafavorits bviament des-cola pblica.

A la vegada, lelement determi-nant per a lelecci duna escolaprivada no s pas un ms alt nivellescolar sin la selecci de lalum-nat. A la vegada, aquests fons quevan a la privada ho fan mantenintla pblica en precarietat.

Al Principat de Catalunya, es

destina a despesa pblica per aeducaci un 24 per cent del PIB,

mentre que la mitjana europea sdel 56 per cent .-Aquesta tendncia de mantenir

i consolidar les concertades es

pot considerar com un atac con-

tra el mateix servei pblic?

-La LEC aprofundeix la situaciactual. Pren lescola concertadacom a escola de referncia i dex-cellncia, en paraules del conse-ller- , i preten que la pblica encopii el model de gesti i funciona-ment.

Vol que els centres pblics entrinen competncia tamb entre ells,per la selecci de lalumnat, per-qu lliga el finanament dels cen-tres als resultats acadmics, amb laqual cosa, encara vol estratificar lasocietat des del sistema educatiu.Pretn, a ms, que els centres p-blics comencin a contractar serveisa empreses privades externalitzar,com ara es diu- privatitzant, segons

el model britnic, lensenyamentpblic

LA MIRADAINDISCRETA

CGT, pel canvi rotund en la poltica energtica de lautomociFESIM-CGT

La Confederaci General delTreball aposta clarament permodificar les tecnologies de lau-tombil de manera que els motorsde combusti derivats del petrolisiguin substituts per altres tecno-logies ms netes. Per aix, el 24 de

juliol, la FESIM-CGT va registrardavant dels Ministeris dIndstria i

de Cincia i Tecnologia una pro-posta fruit del debat intern en elsltims mesos per a la modificacide la tecnologia en autombils icamions cap a motors lliures dels

combustibles derivats del petroli iamb emissions 0 de CO2.

En una nota remesa igualmentals altres sindicats, Anfac i grupsecologistes, la CGT del Sector delMetall aposta clarament per modi-ficar les tecnologies de lautombilde manera que els motors de com-busti derivats del petroli siguinsubstituts per tecnologies que jaexisteixen, com la pila dhidrogen,

i a les quals no sest donant prousuport poltica i industrialment perpart dels governs.

La CGT exigeix igualment queles tecnologies aplicades es facin

amb patents i suports pblics perimpedir que les companyies priva-des posseeixin monopolis enaquesta matria.

Per a la CGT, les petrolieres con-tinuen sent un lobby de pressique impedeix el desenvolupamentdenergies netes en lautomoci jaque pretenen mantenir la seva posi-ci monopolista en els combusti-bles. Per aix exigim tant al Go-

vern espanyol com a les empresesconstructores, representades perANFAC, un canvi rpid i decidit enla fabricaci de vehicles que nonoms redueixin les seves emis-

sions de CO2 si no que eliminin to-talment aquest gas tan nociu per alplaneta.

Com a sindicat, CGT continuarplantejant directament a responsa-bles dels ministeris i dels fabri-cants dautombils una reivindica-ci que hauria de ser assumida pelconjunt de la poblaci amb tots elssindicats i organitzacions socials alcapdavant.

Vegeu el document presentaciproposta:www.rojoynegro.info/2004/IMG/

pdf/Propuesta_FESIM_combus-

tibles.pdf

7/31/2019 Catalunya CGT N 100

12/35

Catalunya. Setembre de 200812

TREBALL-ECONOMIA

Collectiu Catalunya, FEMEC-CGTi Secci Sindical CGT Roca

El grup Roca, fabricant de sa-nitaris i cermica, ha plante-jat l'extinci de 398 con-tractes en les seves plantes de Gav(Barcelona), Alcal de Henares(Madrid) i Alcal de Guadaira (Se-villa), aix com en les seves ofici-nes a Barcelona, justificant-ho enla caiguda de les vendes provocadaper la crisi immobiliria. Segons ladocumentaci de l'expedient de re-gulaci d'ocupaci (ERO) presen-tat per Roca l'11 de juliol, la com-panyia atribueix aquesta decisi ala caiguda de l'activitat en el sectorimmobiliari, a la disminuci de lesvendes, a l'increment "desbordant"dels excedents de producte acabat,a la dificultat material d'emmagat-zematge i al desequilibri entre lafabricaci i les vendes. Desprs depresentar l'ERO es va iniciar el pe-rode de consultes, durant el qualels representants de l'empresa i dela plantilla tenien trenta dies per aarribar a un acord.Roca ja havia pactat el passat mesde febrer amb UGT i CC.OO. lescondicions d'un altre ERO tempo-

ral que afectava durant un any a128 treballadors de la planta d'Al-cal de Henares. Prviament, vaaplicar un altre ajustament tempo-ral en les seves plantes de Gav iViladecans (Barcelona) que afecta-va 14 treballadors. Els implicats enaquests dos casos s'inclourien enl'actual ERO i, per tant, les extin-cions de contracte passarien de sertemporals a definitives.Les intencions de Roca suposaranla prejubilaci de 125 treballadors,75 dels quals a Catalunya (70 de laplanta de Gav i 5 de les oficinesde Barcelona), amb edats compre-

ses entre els 55 i els 63 anys, quecobrarien fins a la jubilaci als 65anys el 85% del salari net amb unaactualitzaci anual del 2,5%. Laresta dels 273 treballadors fins arri-bar als 398 afectats per l'ERO, se-gons all acordat entre l'empresa iCCOO-UGT, s'acollirien a prejubi-lacions a partir dels 55 anys sil'empresa considera que la situacide crisi econmica es mant en elspropers mesos.El grup Roca va obtenir l'any pas-sat un benefici net de 103,82 mi-lions d'euros, el que suposa un des-cens del 21% pel que fa als 131,45

milions de 2006 que s'atribueix ales majors despeses financers i al'augment de les amortitzacions perles recents inversions i adquisi-cions. L'import net de la xifra denegoci es va situar al tancament de2007 en 1.788,24 milions d'euros,el que representa un ala del 9,4%pel que respecta l'exercici anterior iun rcord per a la companyia.Aquest augment de les vendes esdeu, en gran mesura, a l'aposta enfavor dels mercats internacionals,sobretot en pasos com Marroc,Malsia, Argentina, Brasil, Rssia,ndia i Xina.

Roca vol acomiadar

398 treballadors

El Tractat deLisboa i el

referndumirlands

Pepe Berlanga

Amb uns continguts idntics enun noranta-cinc per cent, ambaquella fallida Constituci Euro-pea, es va elaborar el Tractat deLisboa, caigut en desgrcia permort sobtada desprs del no ir-lands del 12 de juny passat (alqual es van veure abocats per impe-ratiu constitucional) i encara que,per diverses raons, els ciutadansnovament han demostrat el seu re-buig ms categric a unes reglesdel joc amb les quals no se sentenidentificats de cap manera.

Coneguts aquests resultats, elpresident polons es va negar a rati-ficar-la (a pesar que la va acceptar ila va signar en els seus orgens).D'altra banda, el Govern de la Re-pblica Txeca ha amenaat de noratificar-lo tampoc, si la seva oposi-ci socialdemcrata i els grups mi-noritaris que el sostenen no prote-geixen un acord amb EUA enqestions de defensa. Per comhem arribat a aquesta situaci?

s indubtable que el temor delsgoverns a l'opini dels seus ciuta-dans t molt a veure amb les actua-

cions realitzades, a pesar que enaquesta ocasi van pretendre esqui-var-la. Oblidant-se de la necessriaunanimitat entre els estats exigibleper ratificar les reformes dels Trac-tats de la Uni Europea, alant-se

ja veus que clamen a favor de la su-pressi d'aquest requisit, actual-ment l'nic garant que permet uncert control. En qualsevol cas, no suna circumstncia nova.

s cert que en poca de crisi eco-nmica dur endavant qualsevol re-forma s ms complicat, per noho s menys que les ltimes actua-cions ens haurien de posen en gur-dia davant la prdua de senyals d'i-dentitat d'aquest contracte social,

vigent des del final de la SegonaGuerra Mundial, que va permetreque gran part de la poblaci euro-pea gauds d'unes millors condi-cions socials preservades pel cone-gut com estat del benestar. Percontra, l'actual realitat no s espe-ranadora. Algunes sentncies del'alt tribunal europeu a favor deldmping social ens fan tmer queens trobem en una senda perillosa.El projecte de Directiva sobre laJornada laboral de 65 hores tampoccontribueix a calmar les aiges.Aquest nou-vell invent de la flexi-seguretat ens retorna a temps jaoblidats i ms dacord amb el segle

XIX. No parlem ja de la Directivade Retorn per a la immigraci.s a dir, mesures basades en la

competitivitat del liberalisme msranci.

LALTRA REALITAT

OPINI: Els treballadors de Roca sn com mules de crregaSecci Sindical de CGT a Roca

La tendncia habitual, s la depensar que sent Roca una deles grans empreses catalanes, ambgran prestigi en tot l'Estat espanyoli amb beneficis extraordinaris,aquests han de contribuir a que lescondicions laborals, socials i eco-nmiques de les seves empreses esvegin millorades, per desgracia-dament aquesta no s la realitat, elstreballadors/es de Roca pateixencada dia en els seus llocs de treballunes condicions extremadamentpenoses, amb esforos fsics propisde mules de crrega, ritmes de tre-

ball bestials i tot aix acompanyaten la majoria d'ocasions per ins-tallacions tercermundistes.Per si tot aix no fos suficient, desque Roca va iniciar la seva expan-si internacional aproximadamenta la fi de l'any 1999, i com a conse-qncia de la deslocalitzaci deproduccions, la plantilla s'ha anatreduint de forma paulatina i sensetot just fer soroll. Per la voracitatde Roca no t lmit, i en l'objectiude co