7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

1/27

Novembre 2005 nmero 69 0,50 euros www.cgtcatalunya.org

Catalunya

Copyleft,per una cultura lliure

Copyleft,per una cultura lliure

7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

2/27

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 20052

> ON ENS TROBEM?...

Nmero a nmero i senseaturar-nos, lesfor ha val-gut la pena si ens hem deguiar per laconseguit. El Catalu-nya arriba amb aquest nmero auna tirada de deu mil exemplars ino ens aturem, tot el contrari.

Laposta per una publicaci comaquesta que des de la CGT sa-drea a tota la societat i serveixdaparador del que la ConfederaciGeneral del Treball fa, proposa,

lluita, guanya i construeix, alhoraque obre les portes de lorganitza-ci als moviments socials de tottipus que aposten per una societatno capitalista, no autoritria, lliure illibertria, s ja un exemple dins ifora de lorganitzaci.

Per les pgines daquesta sego-na etapa de la cuitena poca de lapublicaci en catal de la CNT i arade la CGT, hi han passat centenarsde lluites socials, centenars deconflictes sindicals, centenars depropostes emancipadores en totsels mbits que aquesta paraula espot fer anar: feminisme, lacisme,antiracisme, okupaci, ecologisme,pagesia, moviment llibertari, defen-sa de les llenges1, opci sexual,

memria histrica, antifeixisme... itot amb un tronc central que snles activitats que desenvolupen lesseccions sindicals, els sindicats,les federacions de rama, les fede-racions locals, comarcals i interco-marcals de la Confederaci Gene-ral del Treball de Catalunya.

El Collectiu Catalunya, actualeditor de la publicaci de la CGTde Catalunya, ha estat obert i esmant obert a qualsevol afiliat o afi-

lada a la CGT de Catalunya,noms cal voler-ne formar part ifer-ho, aquest ha estat el modeldacci directa aplicada a la prem-sa que hem desenvolupat aquestsanys i que continuem exercint,sense tancar mai lespai per capmotiu que no sigui la defensa delCatalunya com un espai comde, per i per a tothom i totdon,sense admetre, per tant, ni elsatacs personals entre companyes icompanys ni els insults.

Rebutgem pblicament les men-tides i les falsedats, sigui qui siguique les faci. Ahir, avui i dem, de-fensem la llibertat dexpressi totali denunciem la manipulaci, els in-sults i els rumors.

EditorialDeu mil Catalunyes!!!

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:

Collectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrcia, Vicent, Josep, Carlus, Josep, Xavi, Jordi i

scar. Collaboren en aquest nmero: Joost Smiers, Marieke Van Schijndel, reista Zehar,

Plataforma en Defensa de la Serra de Marina, Can Zam i Riu Bess, Mnica Godia, Enric Tello,Jaume Arnella, Pepe Gutirrez, Assemblea Pagesa, Abel Paz, Wu Ming, Carlos Navarro, federa-

cions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Ddac Salau (Portada). Jordi Escuer Gatius,

Indymedia Barcelona. Illustraci: Azagra. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn

Mozzer. Redacci i subscripcions:Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres

tarda) 977 340 883. Collaboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.esNo compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Aquest nmero del Catalunyashatancat el dijous 20 doctubre del 2005.

Rafael Farga Pellicer, alCongrs Obrer de Barcelo-

na, 19 de juny de 1870

El capital s el gran

tir que governa lesactuals societats, el

capital dicta les lleis

al seu caprici

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

Federacio Metallrgica de Catalunya(FEMEC)

Federaci de Banca, Borsa, Estalvi iEntitats de Crdit de Catalunya

Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ)

Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 IgualadaTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/Priorat

Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelons NordAlfons XII, 10908912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - cgtmaresme@ya.com

Tel. i fax 93 790 90 34Valls OrientalGaiet Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 2, 825002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - cgtrubi@telefonica.netTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - fltcgt@yahoo.esTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallscgt_castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

Olesa de MontserratJacint Verdaguer, 23, 08640 OlesaTel. 93 778 04 93

LA MILLOR IMATGE DEL MESLa nova normativa

sobre el civisme que

vol aplicar el tripartit

barcelon ha rebut la

seva reposta en molts

indrets i de moltes ma-

neres, entre elles en

aquest magnfic cartell

que inaugura aquesta

nova secci del Cata-

lunya, un cartell que

s obra de Pecador@ i

est penjada a Barce-

lona Indymedia, que

s don lhem treta.

Cada mes, intenta-

rem obrir un espai que

inclour algun dels

mltiples cartells que

el moviment dels mo-

viments aquest que

gaudim i patim crea,

cartells i imatges que

fan de la lluita un

gaudi per a lesttica.

7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

3/27

Catalunya. Novembre de 2005

REPORTATGEEl copyleft reconeix els drets dautorper qestiona que limitin els drets decpia, modificaci, reproducci i distribuci

COPYLEFT

Text:V. C.;

fotos:Ddac Salau

El concepte copyleft naix per

oposici al de copyright,

que pretn ser garant i gur-

dia dels drets d'autor i de la propie-

tat intellectual. Per tant, el copyleft

s un nou concepte que pretn criti-

car i modificar els drets dautor per

considerar-los abusius i excessius

perqu limiten el lliure accs a la

cultura. El capitalisme ha creat la

propietat intellectual per regular el

dret dautor i el copyright per con-

trolar el dret a reproducci, distri-

buci, comercialitzaci i s dels

bens culturals. Per una altra banda,

les patents i les marques registrades

permeten que el sector industrial

controli les idees creatives. Les pa-

tents constitueixen un monopoli

ds (amb drets punitius sobre els

qui linfringeixin) per a linventor

durant uns vint anys desprs que el

producte sigui inventat. Aix sha

produt fins i tot amb les plantes i

els seus creuaments gentics que ha

perms a les multinacionals de la

biotecnologia, que han produt els

transgnics, controlar i monopolit-

zar aquest tipus de conreu. En

aquest cas, la patent suposa un con-

trol poltic i econmic en contra de

la sobirania alimentaria dels pobles.

Per altra banda, les marques regis-

trades protegeixen ls en exclusiva

de determinades marques comer-

cials, nomencltors i capaleres.

Els orgens daquest moviment

se situen en els primers moments

que es desenvolupava la informti-

ca, moment en el qual ning no es

preocupava del copyright perqu

existia una gran comunitat de pro-

gramadors que intercanviava els

programes lliurement i els millora-

ven gratutament, fins que van co-

menar a aparixer les llicncies

propietries. La programaci t

dos nivells de programaci, un que

entn lsser hum que s una mena

de barreja entre matemtiques, l-

giques i angls, i laltre s aquell

que tradueix aquest text a un llen-

guatge que entn la prpia mquina

que es tradueix en zeros i uns i s

prcticament impossible entren-

drel. Aleshores quan tu adquirei-

xes un programa amb copyright,

lempresa no et dna el codi font, el

comprensible, sin noms el que

lordinador pot entendre. Aix et fa

dependent de lempresa perqu no

es pot entendre i privatitza el conei-

xement, indica Xabier Baranda-

rian, membre de Sindominio, un

servidor autnom dins dInternet

que aposta per construir els seys

serveis informtics amb software

lliure.

A partir daix, el moviment de

software lliure va crear el concepte

de copyleft per poder modificar i

copiar lliurement i que inclou el

codi font. Naix als 80 i va tindre un

xit terrible perqu la gent hi colla-

borava molt en les millores es crea

feedback perqu els usuaris poden

millorar el programa que acabaven

sumant el programador. La lliure i

desinteressada cooperaci entre els

programadors ha estat capa de

crear un sistema operatiu millor

que Windows basant-se en el

copyleft.

AlternativesTot el que nosaltres creem no

deixa de ser una recombinaci del

que han fet altres persones en el

passat. Si aplicarem la mateixa l-

gica que ara ens impedeix fer una

cpia duna can, seria impossible

fer qualsevol tonteria perqu haur-

em de pagar per tot, assenyala Ba-

randarian. El copyleft tractaria de

reestructurar els drets dautor i alli-

berar els dret a cpia per democra-

titzar laccs a la cultura, per

tamb es refereix a qualsevol dels

mbits en el qual es puga produir

un apropiaci dels drets de cpia:

els programaris informtics, els

productes culturals per tamb les

patents cientfiques de llavors o de

medicaments, etc. Tot i aix no s

noms una crtica al sistema sin

que ofereix alternatives reals posa-

des en el mercat o a labast de tot-

hom com ara el software lliure, els

intercanvis darxius Peer to Peer

(P2P) o lenciclopdia lliure Wi-

kipdia. El ms conegut sn les

xarxes que permeten compartir els

productes culturals per aconseguir

un benefici collectiu; com les P2P

(Peer to Peer) dintercanvis dar-

xius que connecten un ordinador

amb laltre sense intermediaris.

Napster havia estat un exemple,

per va ser tancada, tamb han estat

tancats webs tan emblemtiques

com winmx, soul seek i edonkey.

El copyleft reconeix els drets

dautor per qu obtingui els benefi-

cis de la seua obra, si sobtenen,

per qestiona que els limiten els

drets de cpia, modificaci, repro-

ducci i distribuci i els beneficis

obtinguts a partir de restringir-los.

El copyleft aposta pel reconeixe-

ment de lautoria de la creaci cul-

tura, per defensa els bns culturals

dels intents dapropiaci dels inter-

mediaris monopolstics com ara les

editorials i discogrfiques. No es

tracta tant de desregular totalment

els drets dautor com devitar que

aquests caiguin en mans de les mul-

tinacionals, i que sapropin de la

cultura. Una altra opci sn les

webs de msica lliures de drets

dautor com www.burnstation.org i

www.lamundial.net o de novelles

per compartir del collectiu Wu

ming i descarregar en format

electrnic, www.wumingfounda-

tion.com. Aquestes permeten que

autors desconeguts es puguin donar

a conixer. Existeixen diferents

tipus de llicncies com les que ha

creat la Fundaci Creative Com-

mon, una organitzaci sense nim

de lucre fundada als EUAper Law-

rece Lessig, un dels principals

gurus daquest moviment social.

Les seues llicncies de cpia flexi-

bles, esteses arreu del mn, que sa-

dapten a la voluntat de cada creador

sobre els usos que volen permetre

al voltant de la seua obra. Propor-

ciona diferents models de protecci

limitada en el temps, en els usos, o

models de cobertura pblica de la

creaci artstica i cientfica, oferir-

3

El capitalisme converteixtot el que toca enmercaderia, incls eldret a laccs a la cultura

continua a la pgina 4 >

Un moviment per posar lmits als drets d'autor

Democratitzar laccs a la cultura

7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

4/27

Catalunya. Novembre de 20054

REPORTATGE

ho simultniament de manera gra-tuta a determinats circuits i a lavenda en altres cosa que ja han fetcantants com David Bowie o Geor-

ge Michael, o els mateixos mem-bres del Wu Ming.

La part ms prctica

Qualsevol producte cultural ointellectual que es faci (una obradart, un article de premsa, una gra-vaci musical) sol tenir un copy-right restrictiu. LEstat consideraque, per defecte, lautor prohibir aqualsevol altre la cpia, la modifi-caci o la distribuci de la seuaobra. El copyright va sorgir per re-gular la competncia entre imprem-tes per actualment afecta directa-ment lusuari perqu aquest t els

mitjans per copiar, modificar i dis-tribuir. Les noves tecnologies, per,permeten reutilitzar la informaciredifondre-la un altre cop, i el copy-left utilitza el sistema de copyright(que dna a lautor la possibilitatdelegir al voltant del dret a cpia),per rebentar-lo, per redefinir-lo.Sargumenta que, dins del sistema,lautor pot decidir si vol atorgardrets de cpia, com a propietari delseu producte cultural. Per tant, potutilitzar aquest dret instaurat pelsistema capitalista, en comptes deper restringir-ne el dret a cpia perdecidir tot el contrari, s a dir, quees pugui modificar i distribuir lliu-rement. El copyleft s un tipus dellicncia, s molt senzill fer-ne s,noms cal una nota explicativa enla qual lautor permet la lliurecpia, modificaci i distribuci delseu producte. Un exemple de notaseria la segent frase: Ets lliure decopiar, modificar o distribuir aques-ta obra sempre i que reprodueixisaquesta nota. Aquesta darrera con-dici s important perqu obliga aqui ho vulgui copiar a mantenir elsistema de copyleft, es genera unprocs de collaboraci lliure i gra-tuta en cascada que accedeix a in-cloure modificacions i, per tant, mi-llores. Si no es posa la condici quecal repetir la nota, obres la porta pertal que alg pugui limitar el dret acpia.

Per exemple, un manual de comfer una taula lelabora un primercreador per un usuari la pot modi-ficar i millorar i incorporar-ho alproducte, aquest sistema cooperatius el que fa avanar al copyleft i elconeixement lliure, explica Baran-darian. A ms, es pot personalitzaren funci del que pensi cada autor,per exemple, alguns models impe-deixen la lliure cpia si sen treu unprofit comercial o lucratiu, en lin-tent que les distribudors no puguintreure beneficis de la cultura lliure.Actualment comena a haver-hi

molts models. En els anys vuitantales llibertats de reproducci o mo-dificaci eren totals, lnic que nopodies fer era esborrar la llicnciadel final, afirma Barandarian. Msendavant quan sha traslladat aix aaltres mbits de la creaci com la

msica, la cultura, etc. que ha regu-lat Creative Commons, un collec-tiu dadvocats nord-americans en-capalats per Lawrence Lessig hancreat diferents graus de llibertats decpia. Per una cant tindrem la lli-bertat extrema, que cadasc faci elque vulgui amb lobra o decidirquines llibertats dna al pblic iquines es guarda, pots dir: ets lliu-re de copiar aquesta obra sempreque ho facis sense interessos co-mercials. Si una persona repro-dueix un article en una altra revistai aquesta s de pagament, aquestapersona hi guanyar diners i pertant lautor t dret a remuneraci.El copyleft permet un ampli ventallde possibilitat que pots anar selec-

cionant depenent del que tu consi-deres que s el correcte. Tamb potsdir que no es permet cap modifica-ci perqu, posem per cas, la teuaobra s un manifest poltic i no volsque ning afegeix res que el puguidesvirtuar, conclou Barandarian.

Problemes legalsTotes les legislacions, fins i tot lesms restrictives, reconeixen el dreta fer una cpia privada de les obresculturals, la que pot fer qualsevolpersona quan enregistra una pell-cula que emeten per la televisi pera s privat o una can per la rdioper poder escoltar-la tants cops comvulgui o quan es fa una fotocpiadun article del diari que consideradinters, etc. Aquesta cpia, per aun s privat i sense nims de co-mercialitzaci, no genera dretsdautor, segons sindica en la ma-teixa llei. Fins fa uns anys, es podiafotocopiar lliurement un llibre sen-

cer, o copiar un CD de msica, elprimer es va prohibir taxativament,al segon les associacions dautors livan aconseguir imposar un cnonper la compra de cada CD i DVDque, suposadament, els compenssde les cpies illegals que no els ge-

neraven beneficis. Diferentssentncies judicials han confirmatla illegalitat daquest cnon i laseua arbitrarietat (ja que sapliquena CD que igual son noms per enre-gistrar dades i no msica). Per almoviment copyleft el cnon s unexponent de la voluntat de les so-cietats dautors i de les distribu-dors comercials de penalitzareconmicament la reproduccids privat. Els sistemes anticpiaen els formats digitals tamb consi-deren que vulneren els drets de totusuari a disposar duna cpia parti-cular. Fins fa unes dcades, leseines per reproduir els bns cultu-rals estaven fora de labast de lu-suari, per actualment la revoluci

de les noves tecnologies ha multi-plicat les possibilitats de cpia: gra-vadores de CD i DVD, sistemesOCR que permeten passar a formatinformtic de text els llibres, elsescners, les fotocopiadores o im-pressores de qualitat fotogrfica.

Per no es pot noms copiar-la sintamb modificar-la i individualit-zar-la, o, fins i tot, que cada ciutadpugui esdevenir un nou creador iaquesta llibertat creativa i culturalshauria de protegir i fomentar.

Jornades de difusi decopyleft a Barcelona

Organitzades per collectiu Elsticoi scar Abril, entre el 15 i el 17 dejuliol van tenir lloc al Centre deCultura Contempornia de Barce-lona Copyfight Barcelona '05:copyleft a tutipln. Aquest esdeve-niment va reunir experts en culturalliure i crtics amb el copyright enms de vint conferncies, tallers ipresentacions. Anteriorment, lany2004 entre el 15 i 18 dabril sha-vien fet les II Jornades Copyleft. Ies preveu que al desembre se cele-brin les Jornades Copyfight II: arte

ilegal al Centre dArt de SantaMnica, que comptaran amb un se-minari-taller sobre arts visuals ipropietat intellectual i un punt deconsulta sobre el projecte de Copy-fight.http://www.elastico.net/copyfight/

> ve de la pgina 3

El copyleft utilit-za el sistema decopyright (que

dna a lautor la

possibilitat dele-gir al voltant deldret a cpia) perrebentar-lo, per

redefinir-lo

7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

5/27

Catalunya. Novembre de 2005 5

REPORTATGE

Wu Ming 1

Per... Si qualsevol pot

copiar els vostres lli-

bres i passar sense

comprar-los, de qu menjareu vo-

saltres? Aquesta pregunta ens s

feta sovint, la major part de les ve-

gades seguida de lobservaci se-

gent: El copyright s necessari,

fa falta protegir els autors!

Aquest tipus dafirmacions reve-

la quant de fum i quanta terra haaconseguit llenar la cultura domi-

nant (basada en el principi de pro-

pietat) i la indstria de lentreteni-

ment als ulls del pblic. En els

mitjans i a les nostres ments es per-

petua la ideologia confusionista en

matria de drets dautor i propietat

intellectual, malgrat que la renai-

xena dels moviments i la transfor-

maci en curs lestan posant en

crisi. Noms a parsits i xupons

conv fer creure que copyright i

dret dautor sn la mateixa cosa,

o que existeixi la contraposici

entre dret dautor i pirateria.

No s aix.

Els llibres del collectiu Wu

Ming sn publicats sota la segent

nota: Est permesa la reproducci

total o parcial daquesta obra i la

seva difusi telemtica sempre que

sigui per a s personal dels lectors i

no amb finalitats comercials.

Aquesta nota est basada en el con-

cepte de copyleft, inventat als

anys vuitanta pel moviment pel

software lliure de Richard Stall-

man i companyia, i est sent aplicat

a molts sectors de la comunicaci i

la creativitat, de la divulgaci cien-

tfica i de les arts.

Copyleft (un dens joc de pa-

raules intraduble) s una filosofia

que es tradueix en diversos tipus de

llicncies comercials, la primera de

les quals va ser la GPL (GNU Pu-

blic License) del software lliure,

nascuda per tutelar aquest darrer i

impedir que ning (per exemple

Microsoft) sapropi i privatitzi els

resultats del treball de comunitats

lliures dusuaris i programadors.

Per a qui no ho spiga, el software

lliure es caracteritza per tenir el

codi obert, el que el fa potencial-

ment controlable, modificable, mi-

llorable i copiable per lusuari.

Si el software lliure hagus estat

simplement de domini pblic,

abans o desprs hagus caigut sota

el control dels voltors de la inds-

tria. La soluci va ser revertir el

copyright como si es tracts dun

mitj, passant de ser un obstacle a

la lliure reproducci a ser la garan-

tia suprema daquesta ltima. En

paraules planes, si jo poso copy-

right sobre la meva obra, jo en sc

el propietari i aquest fet matorga

prou poders per dir que amb aques-

ta obra tu pots fer el que et doni la

gana. Pots copiar-la, difondre-la,

modificar-la, etc. El que no test

perms fer s prohibir que un altre

faci el mateix, s a dir, que no pots

apropiar-ten i impedir la seva lliu-

re circulaci: no hi pots posar copy-

right sobre ella, perqu ja nhi ha un

de posat i em pertany i si ho fas

tindrs problemes i ens veurem les

cares.

En resum, un ciutad normal,

que no t diners per comprar un lli-

bre de Wu Ming, o que no vol com-

prar-lo enquadernat, pot fotocopiar-

lo tranquillament, escannejar-lo

fent anar OCR o -soluci molt ms

cmoda- descarregar-lo gratis del

lloc web www.wumingfounda-

tion.com. Aquesta reproducci no

s amb nim de lucre i per tant est

perfectament autoritzada per nosal-

tres. Ara b, si un editor estranger

vol fer-lo traduir i comercialitzar-lo

al seu pas, o si un productor cine-

matogrfic vol traslladar-lo a la

gran pantalla, aix s una reproduc-

ci amb nim de lucre, i per tant

aquests senyors hauran de posar-se

en contacte amb nosaltres i pagar-

nos una quantitat, perqu s just

que ens lucrem nosaltres tamb,

ja que el llibre lhem escrit nosal-

tres.

Tornant a la pregunta inicial: no

estem perdent diners?

La resposta s simplement no.

Cada cop ms experincies edito-

rials demostren que la lgica cpia

pirata = copia no venuda no t res

de lgica. Si no fos aix, no es com-

prendria el fet que la nostra novella

Q, que es pot descarregar gratu-

tament, hagi arribat a ms de 12

edicions i hagi superat les dues-

centes mil cpies venudes (estem

parlant de dades de fa anys a Itlia).

En realitat, en lmbit editorial,

com ms circula una obra, ms es

ven. Altres exemples daix vnen

incls dun pas obsessionat amb la

propietat intellectual com s EUA,

i han estat descrits con absoluta

precisi pel meu collega Wu Ming

2 en un article que pot llegir-se a:

http://www.wumingfoundation.co

m/italiano/Giap/giap2_IV.html#co

pyright1

Incls sense incomodar el Mas-

sachussetts Institute of Technology,

nhi ha prou amb explicar el que

est passant amb els nostres llibres.

Un usuari X es connecta al nostre

lloc i descarrega, diguem, 54 (un

altre llibre del collectiu Wu Ming).

Si ho fa des del treball o la universi-

tat i limprimeix all, no es gasta ni

un cntim. X el llegeix i li agrada.

Li agrada tant que decideix regalar-

lo, i s evident que no pot presen-

tar-se a la festa daniversari amb un

totxo de folis A4. Per tant, sen va a

la llibreria i el compra. Una cpia

piratejada = una cpia venuda. Hi

ha qui ha descarregat el nostre lli-

bre i, a just desprs de llegir-lo, lha

regalat sis o set cops. Una cpia

piratejada = diverses cpies ve-

nudes. Incls aquells que no tenen

diners per a regals ara comenten a

altres que han llegit el llibre i que

els ha agradat, amb el que ms tard

oi ms aviat alg el comprar o se-

guir el procs abans descrit

(descrrega-lectura-compra-regal).

Si hi ha alg a qui el llibre no li

agrada, almenys no shaur gastat

un cntim.

Daquesta maaera, tal com passa

amb el software lliure i amb lOpen

Source, es reconcilia lexigncia

duna justa recompensa pel treball

realitzat per un autor (o ms preci-

sament per un treballador del saber)

amb la salvaguarda de la reproduc-

tibilitat de lobra (s a dir, del seu s

social). Sexalta el dret dautor re-

primint el copyright, en la cara dels

que creuen que sn la mateixa cosa

Si la majoria de les editorials no

shan adonat encara daquesta rea-

litat i sn conservadores en matria

de copyright s per qestions ms

ideolgiques que mercantils, tot i

que creiem que no tardaran a obrir

els seus ulls. El mercat editorial no

est en risc dextinci com la inds-

tria discogrfica: sn diferents les

lgiques, son diferents els suports,

sn diferents els circuits, la forma

de consum tamb s diferent, i, so-

bretot, el mercat editorial no ha per-

dut encara el cap, no ha reaccionat

amb redades en massa, denncies i

processos a la gran revoluci tec-

nolgica que "democratitza" lac-

cs als mitjans de reproducci. Fa

uns quants anys, una gravadora de

CD estava disponible nicament

per a un estudi de gravaci, mentreque avui la tenim a casa, al nostre

ordinador personal. Per no parlar

del peer-to-peer, etc. Aquest s un

canvi irreversible, davant del qual

qualsevol legislaci sobre propietat

intellectual es converteix en obso-

leta, es queda en estat de putrefac-

ci.

Quan es va inventar el copyright,

fa tres segles, no existia ninguna

possibilitat de "cpia privada" o de

"reproducci sense nim de lucre",

ja que noms un editor tenia accs a

la maquinria tipogrfica. La resta

estaven obligats a renunciar al lli-

bre si no podien comprar-lo. El

copyright no era percebut coma an-

tisocial, era larma dun empresari

contra un altre, no dun empresari

contra el pblic. Avui, la situaci ha

canviat drsticament, el pblic ja

no est obligat a comprar, t accs a

la maquinria (computadores, foto-

copiadores, ... ) i el copyright s una

arma que dispara contra la multi-

tud.

Queden moltes coes per dir i hem

de tornar a all bsic: partim del re-

coneixement de la gnesi social del

saber. Ning no t idees que no

hagin estat directament o indirecta

influenciades per les relacions so-

cials que mant en les comunitats

de qu forma part, i si la gnesi s

social, ls ha de mantenir-se social

a su vez. Per aquesta s una altra

llarga histria histria. Espero

haver-me explicat b. Per a ms in-

formaci: giap@wumingfounda-

tion.com.

Per a ms detalls i enllaos en

espanyol i en catal sobre el

copyleft i el software lliure:

-Textos sobre el copyleft:

http://copyleft.sindominio.net/

-Free Software Foundation:

http://www.gnu.org/home.es.html i

http://www.gnu.org/home.ca.html

Debian:http://www.es.debian.org/interna-

tional/Spanish i http://www.es.de-

bian.org/international/Catalan/

Hispalinux

http://www.hispalinux.es/

Para desmontar algunos equvocos

El copyleft explicat als infants

7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

6/27

TREBALL-ECONOMIALes receptes que ens volen aplicar en la novaReforma Laboral sn les mateixes de sempre:ms precarietat i menys drets, i no ho acceptem

Secretariat Permanent de CGT

L a Reforma Laboral quesest acabant de negociarno soluciona els problemesde les persones assalariades. Es re-forma per universalitzar un con-tracte indefinit ms barat en el seuacomiadament i es transfereixen -encara ms- fons pblics (incen-tius) als empresaris, al mateixtemps que es rebaixen les seves co-

titzacions.Aquesta Reforma, des del docu-ment presentat pel Govern de lEs-tat als empresaris i als sindicatsmajoritaris, s que assegura una mdobra flexible i predictible en elseu cost a lempresariat.

Aquesta s la Reforma que ga-ranteix la rendibilitat empresarial imant les bases dunes relacionslaborals desregulades i precaritza-des, al mateix temps que crea lescondicions als empresaris per serms competitius, s a dir, quesels assegura les seves taxes debeneficis, els quals han augmentatcinc vegades ms que els salaris.

El Govern de lEstat, en la sevaproposta, el que conserva de pro-gressista s el fams tarann Za-patero: tot ha de fer-se sota con-sens i dileg.

En les mesures concretes, enaquestes que afecten la vida quoti-diana de milions de persones assa-lariades, es troba la realitat: dostipus de contractes, els antics inde-finits, denominats ordinaris i queja noms afecten menys del 50%de la poblaci assalariada ocupada

i que el seu cost indemnitzatori sde 45 dies; i els nous contractes,denominats de foment docupaci,els de 33 dies en cas dacomiada-ment i subvencionant-los als em-presaris, -a travs dels incentiusque sincrementin-, ms dun terdel cost anual de tal contracte. Ara,qualsevol persona que entri al mer-cat laboral tindr la garantia da-quest contracte de foment docu-paci barat en el seu cost i encarams barat en el seu acomiadament.Ms del 50% de la poblaci activaes troba precaritzada laboralment isocialment.

El Govern no satreveix a posarla llei i molt menys la justcia so-cial a on es troba el veritable pro-blema dels milions de persones as-salariades, s a dir del mercat detreball i s la prohibici sense em-buts de limmens frau i illegalitaten el qual es basen els actualsmodes de producci: les contractes

i subcontractes i l'externalitzacidel treball per part de les grans em-preses a aquest nou esclavismesocial que condemna el treballadoro la treballadora a la permanent in-seguretat i introdueix un factor depor permanent davant el xantatgede lexternalitzaci i/o de la deslo-calitzaci fora de les fronteres delestat: sin se cedeix a treballarms, guanyar menys i no tenirdrets fonamentals, tant individualscom collectius, externalitzo lacti-vitat a les contractes o la desloca-litzo a altres pasos.

Retrica, el bon tarann i el con-sens, li sobren al document del Go-vern.

Per aquesta retrica, consens, ipacte social, han estat de formapermanent i persistent en totes lesReformes Laborals que des de1980 (Estatut dels Treballadors),fins a la Reforma del 2001 del Par-tit Popular, shan produt en el

model de Relacions Laborals enlEstat espanyol.

La CGT soposa a aquesta novaReforma Laboral, perqu la matei-xa, no s sin una altra maneraAra adaptada a leconomia globali a la competitivitat-, deliminar,disminuir i violar, els drets laboralsi socials que tenim els treballadorsi treballadores. Les anteriors refor-mes Laborals en els 30 anys de re-lacions laborals democrtiques,han assegurat una democrcia in-vertida: els lmits cada vegada ma-jors per al treball i la llibertat abso-luta per al capital.

La Confederaci General delTreball crida a tots i a totes les per-sones assalariades i a la ciutadaniaa rebutjar aquesta Reforma Labo-ral, de la mateixa manera que di-riament ens oposem i enfrontem ales deslocalitzacions, a les conge-lacions salarials, als ERO i a laprdua de drets democrtics.

El 15 de novembre,judici perlacomiadament deset companys de SAS

Aturem la Reforma LaboralTelefnicaapunta,Atento disparaLempresa Atento, del sectordel telemrqueting, continuala seva dinmica de repressi con-tra la CGT, en un context de conti-nuat creixement del sindicat dinslempresa i dins el sector del te-lemrqueting en general, un delsms precaris en el mn del treball.

En aquest context repressiu con-tra la CGT, el passat 22 de setem-bre lempresa va acomiadar ngel

Luis Garca Fernndez, delegatLOLS de la Secci Sindical deCGT a Atento Madrid i escollit enel passat Congrs Confederal de laCGT a Valncia com a secretaridAcci Sindical de la CGT.

Des de la Coordinadora de Te-lemrqueting de la CGT i des delorganitzaci en el seu conjunt,sest desenvolupant una campa-nya de suport al company. Dinsdaquesta campanya sest portanta terme una important dinmicadenviament de faxos de protesta alempresa, recollida de signatures,edici de cartells i adhesius, aixcom concentracions davant les seusdAtento i de Telefnica a diversesciutats. A Barcelona shavia con-vocat una concentraci el 28 doc-tubre a les oficines dAtento-Gl-ries. Sha obert un compte: 00491837 56 2010349225. Informaci atelemarketing@cgt.es iwww.cgt.es/telemarketing

ONO bloquejaels correusde CGT

Des del divendres 30 de setem-bre, cap missatge de correuelectrnic amb les sigles CGTo lesparaules Confederaci General delTreball pot arribar als treballadors itreballadores de lempresa de tele-comunicacions ONO. I s que lacompanyia ha posat en marxa unfiltre que discrimina tots els missat-ges que en assumpte, en la mateixaadrea i fins i tot en el cos del mis-satge porten les sigles del sindicatmajoritari dONO a Valncia (10delegats de 23).

Aquest fet representa una claravulneraci del dret a la llibertat sin-dical lloc que impedeix que el sin-dicat i la secci sindical de lem-presa puguen dirigir-se a afiliats itreballadors a travs daquest mitj

i fins i tot que els delegats es comu-niquen entre ells i amb el sindicat.Aix mateix sest vulnerant la lli-bertat dexpressi i el dret a la in-formaci.CGT ha sollicitat for-malment a la direcci quecorregisca la decisi illegal.

Declarada legal la vaga dels treballadors de SAS-Abrera

Carlos Navarro i CollectiuCatalunya

E l 9 de setembre, va tenir lloc aljutjat nmero 24 de Barcelonael judici interposat per lempresaSAS-Abrera, sobre la legalitat oillegalitat duna vaga realitzada el2 de juny passat per la seva planti-lla en protesta per lacomiadamentde set membres del Comit deVaga, tres de CGT i quatre deCCOO (vegeu nmeros anteriorsdel Catalunya) desprs de lesjornades de vaga del 19 i 20 demaig. La sentncia judicial feta p-blica uns dies desprs donava la

ra als sindicats, considerant lavaga legal tot dient ...procedeix ladesestimaci de la demanda enconsiderar-se que la vaga convoca-da i celebrada els dies 19 i 20 demaig de 2005 no va caure en capmotiu d illegalitat . I en la reso-

luci de la sentncia hi diu: .... de-sestimant demanda interposada perlempresa SAS Cockpit Automoti-ve Systems SL davant del ComitdEmpresa i el Comit de Vagadaquesta, he dabsoldre i absolcels demandats de la pretensi plan-tejada davant dells.

Des de CGT, sempre sha de-fensat que la vaga era totalmentlegal, sense cap base jurdica quepogus provocar els acomiada-ments: aquests noms han estatutilitzats per lempresa com a es-tratgia per a treures de damunt al-guns membres del Comit d'Em-presa, amb manifesta mala fe i

utilitzant la poltica de fets consu-mats ja que lempresa ha continuatamb la posada en marxa de la fac-toria de SAS a Martorell, sense elComit d'Empresa complet en im-pedir reiteradament lentrada a lafbrica dels acomiadats per mitj

dels gurdies de seguretat, i aixpoder continuar incomplint lacorda qu es va arribar sobre el trasllatde SAS-Abrera a SAS- Seat Mar-torell.

Per tot el que exposa la CGT,sha exigit la immediata readmis-si dels set acomiadats i que quedisense efecte tot all que sha realit-zat des que es van produir els aco-miadaments. La CGT continuaexigint que es compleixi el quesha pactat i sacabi lestratgia depersecuci contra els treballadors icontra els membres del ComitdEmpresa.

Lacomiadament de 7 membres

del Comit de Vaga (3 de CGT, 4de CCOO) va ser una represlia iuna venjana per la multa de2.000.000 deuros que li va impo-sar la casa Seat en no haver-li sub-ministrat taulers de control durantles diverses jornades de vaga (dies

19 i 20 de maig i el 2 de juny) ihaver-se vist obligada a aturar lacadena de muntatge diverses vega-des, amb la consegent baixada deproducci en els models Len,Crdoba i Ibiza.

Judici el 15 de

novembre

El 15 de novembre a les 11.20hores tindr lloc, al jutjat nmero 4(Ronda de Sant Pere, 41, de Barce-lona) el judici per lacomiadamentdels 7 membres del Comit deVaga que van ser acomiadats perlempresa SAS-Abrera.

Els repressaliats i tota lorganit-zaci anarcosindicalista esperen elmxim suport de tota a la concen-traci convocada davant el jutjat.Per aquest motiu, sha fet una cridaa lassistncia de tothom per tal dedonar-los suport i solidaritat.

Catalunya. Novembre de 20056

7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

7/27

Catalunya. Novembre de 2005 7

TREBALL-ECONOMIA

Ibriaconfederal

Joan Layret

E ls esdeveniments relacionatsamb el debat de lEstatut tenenuna freqncia gairab diria. El

procediment estatutari iniciat ja fa

20 mesos no porta cam daturar-se

i sense dubte seguir tensionant el

debat poltic dels propers mesos.

Les estratgies duns i daltres

estan portant a un nivell barroer la

forma i el fons de les qestions.

Certament, moltes lnies verme-

lles han estat creuades, el debat

dels poltics ja qestiona directa-

ment les prpies cultures minorit-

ries dins de lEstat, potencia les f-bies i els atacs entre comunitats.

Les autoafirmacions ms rncies i

anacrniques surten de vells ba-

guls, i tot aix amanit amb el foc

creuat entre nacionalismes.

La pista de joc sembla ja intran-

sitable, per precisament per aix

cal analitzar-la des del punt de

vista de les classes populars. Els in-

teressos de les grans patronals, de

les burocrcies dels partits, de lEs-

glsia i fins i tot de lExrcit ja

shan deixat sentir amb fora. Es

mouen de forma intermitent entre

els smbols i les grans declaracions

i linters ms crematstic per man-

tenir els diferents negociats oberts i

ben engreixats.

Linters popular no passa per

construir nous estats o pseudoes-

tats, ni mantenir ms xiringuitos de

poder. Ni fer el joc a la burgesia

autctona i a les seves aspiracions

de subvencions i avantatges en-

front de la globalitzaci. Tampoc

passa per fer-li al joc als estatalis-

tes, que no entenen la diversitat i

que pensen que les relacions abso-

lutistes imposades el segle XVIII

per la fora de les armes sn quel-

com natural i inqestionable. I

enmig daquesta tempesta interes-

sada, tamb hi ha la gran qesti,

sempre postergada per sempre

present de les condicions de vida

de les classes populars.

Cada cop s ms difcil pels tre-

balladors i treballadores mantenir

un merescut nivell de vida. Els ha-

bitatges impossibles, les condem-

nes de per vida amb els bancs, la

lluita per lestabilitat en el lloc de

treball, les constants deslocalitza-

cions industrials, la permanent

amenaa sobre els treballadors i

treballadores sense papers, la in-

fantilitzaci dels joves que no

poder portar a terme una vida ple-

nament autnoma... Moltes qes-

tions que s preocupen i que tamb

estan directament relacionades

amb ls que els poders pblics

facin dels impostos recaptats majo-

ritriament entre les classes popu-

lars i treballadores. Cal que aquests

diners retornin als legtims propie-

taris, cal que els recursos estiguin

el ms a prop de la ciutadania.

Josep Gargant

-Expliqueu-nos quan es munta laSecci Sindical de CGT?-La Secci Sindical de CGT de

Parcs i Jardins es crea a finals del

1992 per companys provinents

majoritriament daltres organitza-

cions. Al 1993, ens presentem per

primera vegada al Comit dEm-presa, obtenint dos delegats. En les

ltimes eleccions sindicals de 2004

vam obtenir 4 delegats i delegades

i ens vam presentar per primera ve-

gada a tcnics i oficinistes.

-Quines sn les problemtiquesque ms afecten al vostre treballi com les heu enfrontat?-La CGT a Parcs i Jardins sorga-

nitza a traves del Ple de la Secci

Sindical (obert als treballadors i les

treballadores de Parcs i Jardins)

que es reuneix tots els dijous a la

tarda i les assemblees dafiliats.

A travs de les nostres fulles in-

formatives (una fulla de mitjana

mensual) i del nostre butllet

Males Herbes (obert a la partici-

paci dels treballadors i les treba-

lladores de Parcs i Jardins) que surt

amb cada estaci. Amb el reparti-

ment de les fulles de CGT, inten-

tem informar i conscienciar els

companys.

La distribuci de tota aquesta in-

formaci sha de realitzar en els 70

centres de treball que hi ha per tota

la ciutat de Barcelona. La dinmica

habitual s la dintentar solucionar

la conflictivitat individual dels di-

ferents companys i companyes afi-

liades (sancions, reclamacions, de-

nncies...), la de dur endavant les

diverses denncies a Inspecci de

Treball, Magistratura..., les reu-

nions en les diferents Comissions

Mixtes, les reunions del Comit,

de Seccions Sindicals, del Sindi-

cat, etc.

-ltimament, sabem que heuestat defensant que el servei queesteu donant sigui pblic, en-front de la privatitzaci que esttractant dimposar-se des de lA-juntament. Qu significaria elprojecte de lAjuntament? Enquin estat es troba el conflicte?-De juny del 2004 a octubre del

2005, els treballadors i les treballa-

dores de Parcs i Jardins hem man-

tingut un conflicte laboral i social

contra lAjuntament de Barcelona,

contra lesquerra de deb, contra

els poders econmics... Una lluita

no economicista (per a nosaltres s

clar), una lluita per una idea: la de-

fensa dels serveis pblics.

En aquesta batalla, els treballa-

dors i les treballadores, les sec-

cions sindicals i el Comit dEm-

presa hem gastat un munt

dartilleria (vagues, accions direc-

tes, actes alternatius, contramani-

festacions, assemblees de Treballa-

dors, accions sorpresa, fulles

informatives...).

A pesar de lesfor realitzat, no

hem aconseguit aturar laprovaci

del nou model de gesti de Parcs i

Jardins. Aquest significar que es

donin i derivin el mxim de recur-

sos econmics de carcter pblic al

benefici de les empreses privades

subcontractant i externalitzant els

serveis i treballs que actualment t

assignats lInstitut. Es tornar a la

forma de gesti privada dels anys

60 i 70, que ja va comportar la de-

gradaci del servei i les prctiques

de frau i de corrupci, i lany 80 va

obligar lAjuntament a suprimir-

les i a fer-se crrec directament de

la gesti i execuci del servei.

Tamb significar lencariment

del servei, com de fet ja est suc-

ceint amb la subcontactaci de la

conservaci de jocs infantils i mo-

biliari urb, part de la poda de lar-

brat, de tractaments fitosanitaris,

de la neteja de zones verdes, etc., i

amb lexternalitzaci a una empre-

sa privada per portar a terme el Pla

dactuaci municipal 20042007.

La mercantilitzaci i lespecula-

ci dels recursos pbics: introduint

de manera generalitzada el paga-

ment dentrades a determinats

parcs o jardins de la ciutat, comsucceeix al Parc del Laberint d-

Horta, i comercialitzant amb ls

de lespai pblic com est passant

a lHivernacle de la Ciutadella, els

Jardins de Miramar...

I, per ltim, que s destinin re-

cursos pblics, materials i humans,

a efectuar treballs a entitats priva-

des i a particulars.

-Veient les vostres mobilitza-cions, sembla que hi ha bastantunitat amb els altres sindicats...-Des del primer moment, la CGT

va plantejar a la resta de sindicats

que conformen el Comit d'Em-

presa que solament era possible

guanyar aquest conflicte si rem

capaos de mantenir la unitat i per

aix CGT va plantejar en tot mo-

ment que els calendaris de mobilit-

zacions es presentessin a les as-

semblees generals de treballadors i

sacordessin per consens.

La unitat amb la resta de sindi-

cats sha donat dia a dia, amb ca-

lendaris de mobilitzacions per a

temps determinats, amb la realitza-

ci de les accions programades,

amb els compromisos adquirits...

Una unitat sindical que desprs

del llarg procs ha sortit reforada,

que ens ha de servir per negociar

un bon Conveni Collectiu per a

tothom.

Ning no veu clar el Metro del futur a Barcelona

Collectiu Catalunya

E ls primers trens del Metro deBarcelona sense conductorhan de circular lany vinent a la

L11, on ja han comenat les obres

per adaptar la lnia. Per a la CGT,

que s el sindicat majoritari en el

Comit dEmpresa de Transports

Municipals de Barcelona, no es

veu tan clar el tema.

Metros sense conductor, protec-

ci i funcionament automtic de

trens, comunicaci entre vies i

combois. Sn conceptes de futur

que, en alguns casos, ja shan con-

vertit en realitat al Metro de Barce-

lona. El ms cridaner, la circula-

ci de trens sense ning a la

cabina, encara no es pot veure a la

xarxa barcelonina, per est a punt

darribar. Ser a la lnia 11 -amb

noms cinc estacions s la ms

curta i tamb la ms moderna-, que

ha de comenar a funcionar amb

aquests metros completament au-

tomtics a mitjans de lany vinent.

La lnia 5 i la futura lnia 9 -en

obres- shi afegiran al 2007, se-

gons les previsions de Transports

Metropolitans de Barcelona

(TMB), que vol tenir tota la xarxa

automatitzada al 2010. La conduc-

ci automtica ja funciona a la

lnia 11, a la lnia 2 i, des de larri-

bada dels nous trens comprats

aquest any per TMB, tamb a la

lnia 5. Sn les que tenen implantat

lanomenat sistema ATP-ATO

(protecci i operaci automtica de

trens) i loperador que ara encara

va a la cabina no condueix, sin

que noms dna lordre per obrir i

tancar les portes. Tcnicament, ja

seria possible la conducci sense

maquinista en aquestes lnies, per

es mant loperari en cabina.

Lautomatitzaci de la xarxa de

metro avana en parallel a una re-

organitzaci del personal de TMB.

Aix, figures com la del cap desta-

ci, el venedor de bitllets -en mol-

tes estacions ja hi ha noms venda

automtica- i el maquinista han

dacabar desapareixent i els treba-

lladors es convertiran en agents

datenci al client.

A la CGT, el sindicat majoritari

en el Comit dEmpresa de TMB,

no es veu tan clar. Pel que fa als

trens sense conductor, es creu que

els terminis que ha marcat lem-

presa no sn reals. Per la CGT, a

banda de la lnia 11, que s molt

curta i amb caracterstiques molt

diferents de la resta, les altres lnies

trigaran molt a funcionar amb

aquest sistema. El sindicat recorda

que arreu dEuropa no hi ha cap

cas de tota una xarxa sense maqui-

nistes. La CGT fa notar, per exem-

ple, que els nous trens que estan

arribant per a la L5, tot i estar pre-

parats per a la conducci automti-

ca, tenen cabina de maquinista. La

CGT tampoc est dacord amb la

reorganitzaci de personal, perqu

creu que suposa una rebaixa en la

qualitat del servei i tamb una re-

ducci de llocs de treball.

PLAA PBLICAEntrevista aAntonio Cano, de la Secci Sindical de CGT a Parcs iJardins de Barcelona

Hem mantingut unconflicte laboral i social

7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

8/27

Catalunya. Novembre de 20058

TREBALL-ECONOMIA

Carlos Navarro i CollectiuCatalunya

Davant la greu situaci que

es viu a lempresa ACCE,

l'antiga Unidad Hermti-

ca del Valls, amb ajustaments in-

terns que poden passar per la pr-

dua de llocs de treball a travs

dacomiadaments o fins i tot pel

tancament de lempresa, des de la

Secci Sindical de CGT a lempre-

sa i des de la Federaci Local de

Sabadell de la CGT, es va iniciar

una campanya de mobilitzaci endefensa dun pla industrial que ga-

ranteixi la viabilitat de la compan-

yia i els seus quasi 1.100 llocs de

treball (830 a Sant Quirze i ms de

200 a Cervera), i es demana solida-

ritat a la resta de la CGT.

Aquesta campanya va comenar

el 20 doctubre amb una convo-

catria de vaga de les 8 a les 17

hores i manifestaci dels treballa-

dors de lantiga Unidad Hermtica.

Desprs dagafar el tren a Sabadell

fins a Renfe-plaa Catalunya de

Barcelona, els treballadors es van

dirigir en manifestaci cap a la

Conselleria de Treball de la Gene-

ralitat, al carrer Seplveda, 148-

150, on es van concentrar mentre

es realitzava una reuni entre Co-

mit dEmpresa, Generalitat i em-

presa.

Ara, lempresa es diu ACCE

Spain, fins fa poc era Cubigel SA,

havia estat Electrolux i era lem-

blemtica Unidad Hermtica del

Valls, tot un despropsit de canvis

societaris, moviments multinacio-

nals i estratgies fiscals, en defini-

tiva diversos canvis de m amb

lobjectiu dobtenir ms beneficis

per a la Multinacional. Des que

Electrolux va comprar lempresa

lany 1988, shan perdut ms 600

llocs de treball, la plantilla ha so-

fert constants retallades socials i

congelacions salarials amb el

propsit de donar futur a lempre-

sa.

Es va tancar la planta de produc-

ci de Sabadell, traslladant-la a

Cervera (Lleida) al costat de lesproduccions i maquinries, con-

tractant personal daquella zona,

amb uns salaris i condicions so-

cials molt inferiors i rebent ajudes

molt importants per part de la Ge-

neralitat (tant econmiques com de

lIncasol). Aquesta situaci va

comportar una altra reducci apro-

ximada d'uns 400 llocs de treball

ms, mitjanant prejubilacions, el

que devia suposar un estalvi de di-

ners significatius per a lempresa,

ho han comptabilitzat com pr-

dues, els costos dels ERO i inver-

sions a Cervera consten en els

comptes anuals com deutes amb el

mateix grup en els ltims tres anys.

Malgrat tot lexposat, la direcci

de lempresa argumenta que no

saconsegueixen els objectius de

viabilitat de l'Empresa, sollicitant

als treballadors un esfor ms: re-

tallada de drets socials, despenjar-

se del conveni en vigor, augment

de la flexibilitat, productivitat,... i

sense un pla de viabilitat que ga-

ranteixi treball per a ms enll del

2006.

El Comit dEmpresa format perCGT, CCOO, UGT i AIUH vol

mostrar a travs de la mobilitzaci

la preocupaci i incertesa que t la

plantilla sobre el seu futur, i per

transmetre a la Generalitat que

donin suport a linters dels treba-

lladors de conservar el lloc de tre-

ball duna forma digna.

El dimecres 26 doctubre a les

19 hores tamb shavia convocat

una concentraci en la plaa Alcal-

de Marcet de Sabadell per part de

les organitzacions sindicals i el tei-

xit associatiu de la ciutat.

A Unidad Hermtica del

Valls, no al tancament

I ara li ha tocata lEstatut

Timanfaya

De vegades, quan un llegeix oescolta els mitjans de comu-nicaci li fa lefecte que vivim en

planetes diferents. Mexplicar.

Portem unes setmanes en qu la-

pocalipsi est a punt de produir-se

en aquesta pell de toro anomenada

Estat espanyol o, com apareix en

alguns documents oficials, Regne

dEspanya.

Doncs b, de cop i volta shan

obert els abismes i uns sense nima

pretenen destruir aquesta magna

obra denginyeria que es diu Cons-tituci Espanyola. Sembla ser que

aquests pertorbadors han elaborat

una altra constituci per a una regi

bastant allunyada de lepicentre

amb la intenci de poder adminis-

trar-se amb les seves prpies regles

del joc.

Anatema!, criden els guardians

de les essncies ptries; traci al

projecte socialista!, els altres. Men-

trestant, lestupefacci es va ensen-

yorint del nostre enteniment. O tots

shan tornat bojos o alguna cosa

molt greu sest coent en la reboti-

ga.

La veritat s que totes aquestes

actituds em retornen a moments de

la nostra no tan llunyana histria

quan els mateixos que ara sesquin-

cen les vestidures i reparteixen ex-

comunions a tort i a dret, llavors es

posicionaven contra els revanxistes

rojos i separatistes que pretenien

instaurar una constituci de tipus

liberal, o uns estatuts dautonomia

que trencarien la sacrosanta unitat

de la ptria. Doncs ser que no, ni

una cosa ni laltra es van desenca-

denar. Seria demanar molt que fos-

sin clars i no manipulessin lopini

de la ciutadania? Ja estem al co-

rrent que tenen a la seva disposici

premsa, rdio i televisi per crear

una conscincia negativa contra

qualsevol actuaci que pugui signi-

ficar qestionar lstablishment ac-

tual, per, permetin-me dubtar que

les forces poltiques que han elabo-

rat el nou Estatut de Catalunya pre-

tenguin o tinguin al cap trencar els

seus vincles amb la resta de pobles

que cohabiten aquesta pennsula,

aquestes actuacions fins no fa molt

semblaven ms prpies daltres po-

bles ms al nord, encara que mai no

em vaig creure aquest conte.

Doncs senyors i senyores del

Parlament espanyol i poble sobre-

tot, desdramatitzem la situaci,

noms es tracta que uns represen-

tants que apleguen el 89% de la re-

presentaci en un rgan anomenat

parlament catal han donat el visti-

plau a una nova regulaci de les ac-

tuacions i intervencions internes en

el seu territori i volen establir altres

regles de relaci amb la resta dels

pobles de lEstat.

LALTRA REALITAT

LAjuntament de Barcelona privatitza Parcs i JardinsText: Collectiu Catalunya

Foto: Gabriel Serra

El passat 14 doctubre, el PleMunicipal lAjuntament deBarcelona va acordar tirar enda-

vant el seu projecte de privatitzaci

de Parcs i Jardins, aprofitant la dis-

posici transitria tercera de la Llei

57/2003 com a argument jurdic

per modificar la naturalesa de

lInstitut Municipal de Parcs i Jar-

dins i convertir-lo en una Entitat

Pblica Empresarial. Era possible

legalment, mantenint els actuals

objectius i les activitats que es rea-

litzen, que lInstitut continus com

a organisme autnom, en aquest

cas com a organisme autnom

local que presta un servei pblic

que en la seva gran majoria no s

susceptible de contraprestaci

econmica, per malgrat la impor-

tant lluita desenvolupada per la

plantilla de Parcs i Jardins per fer

front als plans de lAjuntament,

aquest ha fet odes sordes.

Hi ha la voluntat declarada en la

proposta de nous estatuts de crear i

participar societats mercantils que

de fet comportaren en part una ex-

ternalitzaci dels serveis, i per aix

tamb un canvi en la concepci del

servei pblic. Per tant, s una deci-

si poltica i econmica i no una

obligaci jurdica, un nou canvi ju-

rdic de gesti, que tal com esta-

bleix la disposici addicional 12 de

la Llei 57/2003 obre clarament la

porta a la privatitzaci i a lamor-

titzaci del Servei Pblic i com-

portar canvis en el sistema de ges-

ti del verd urb. Aquest canvi vol

transformar lactual Institut Muni-

cipal en una Entitat Pblica Em-

presarial (EPE), el que represen-

tar una comercialitzaci del verd

urb i una retallada del control p-

blic de les contractacions que es re-

alitzen; una nova mentalitat que

voldr fer negoci dun servei p-

blic.

Aquell mateix dia 14, la majoria

de la plantilla (el 90% dels treba-

lladors i les treballadores) de lIns-

titut Municipal de Parcs i Jardins

van participar en una jornada de

lluita consistent en una aturada i en

una concentraci a la plaa de Sant

Jaume en contra de la privatitzaci

de Parcs i Jardins i per expressar el

seu rebuig a aquesta decisi.

Una lluita llargaLa jornada del dia 14, quan es va

aprova_r definitivament la privatit-

zaci del servei, era el final duna

setmana de lluita amb diverses ac-

tivitats en defensa dels serveis p-

blics i contra lEPE convocades

per la CGT i altres sindicats:

-El 8 doctubre, ms de 150 treba-

lladors i treballadores de Parcs i

Jardins es van concentrar al Parc

de la Guineueta de Barcelona, en el

marc de la Festa de Tardor, on es

trobava lalcalde Clos i la regidora

Imma Mallol, a qui van manifestar

la seva repulsa pels plans munici-

pals.

-La plantilla de Parcs i Jardins va

acordar, tamb, realitzar una acam-

pada durant els dies 10, 11, 12 i 13

doctubre, a la Via Favncia, on s-

havien planificat diverses activi-

tats, per el govern tripartit muni-

cipal va mostrar un cop ms la ve-

ritable cara de lesquerra que ens

governa: la repressi. La mateixa

nit del dia 10, un important desple-

gament de la Gurdia Urbana i la

Policia Nacional va obligar a des-

muntar lacampada, i els treballa-

dors i treballadores, en inferioritat

de nombre aclaparadora, van deci-

dir en assemblea acabar lacampa-

da.

-L'11 doctubre, ms de 60 perso-

nes van assistir a una xerrada sobre

la privatitzaci de Parcs i Jardins.

-El 12 doctubre, unes 300 perso-

nes van participar en una botifarra-

da contra la privatitzaci en el Parc

de Serra i Mart (Canyelles).

-El 13 doctubre, a pesar del fort

xfec que estava caient, a partir de

les 18 hores, uns 150 treballadors i

treballadores de l'Institut Munici-

pals de Parcs i Jardins i persones

solidries de CNT, CGT, CCOO,

Xarxa contra la precaritat..., es van

concentrar davant ledifici consis-

torial per protestar per la privatit-

zaci. Durant la concentraci, es

van cridar les clssiques consignes

contra les privatitzacions: No, no,

no, a la privatitzaci, EPES no,

no, no,, Imma, Clos, privatitza la

teva butaca, "Lesquerra pija

tamb privatitza") i es va entregar

a lAjuntament el manifest dadhe-

sions (FAVB, federacions de

CCOO, USOC, CGT i UGT, de di-

verses entitats, etc.) en contra de la

privatitzaci de Parcs i Jardins.

7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

9/27

Catalunya. Novembre de 2005 9

TREBALL-ECONOMIA

La precarietatdels cartersrurals a Ponent

L leida es la demarcaci ambms carters rurals de tot lEstaten proporci amb el nombre dha-bitants, seguida de Lugo i Orense.

Les continuades pujades dels preus

dels carburants i el fet dhaver de

desplaar-se amb vehicle propi,

amb els problemes i desgasts que

aix comporta, ha provocat les pro-

testes de la CGT de Ponent a Co-

rreos.

A aquest augment del preu dels

carburants shi afegeix tamb que

alguns carters rurals aporten el

local i els preus per compensar els

lloguers sn irrisoris ja que no arri-

ben a 12 euros al mes.

Des de la CGT de Ponent shadenunciat que fa ms dun any que

shauria dhaver revisat el Conveni

per actualitzar els preus, que han

quedat desfasats, i shan denunciat

tamb aquestes males condicions

de treball que sn freqents en el

servei. La resposta de Correos de

moment ha estat que sestan estu-

diant les nostres peticions i que co-

neixen el malestar dels carters ru-

rals, tot i que encara no han

concretat si estan disposats a obrir

una junta de negociaci.

Mobilitzacions

del professoratinter i substitut

E l 19 doctubre va tenir lloc unajornada de vaga del professo-rat inter i substitut. La vaga es fa

per demanar una soluci a la pro-

blemtica laboral dels ms de

80.000 professores i professors in-

terins de lEstat espanyol i la jorna-

da semmarcava en la mobilitzaci

convocada en el conjunt de lEstat

per nombroses organitzacions sin-

dicals, coincidint amb la tramitaci

parlamentria de la Llei Orgnica

de Qualitat (LOE), mobilitzaci

convocada a Catalunya per la CGT

i la USTEC.

Els sindicats reclamen que la

Llei incorpori la possibilitat dun

accs diferenciat, una doble via o

qualsevol procediment que suposi

laccs del personal inter a la fun-

ci pblica docent. Alhora, es de-

mana que la LOE contempli un

canvi en el model daccs, que el

Departament d'Ensenyament ofe-

reixi ms estabilitat laboral al

collectiu i que seliminin els no-

menaments a dit.

Durant la jornada de vaga es va

fer a Barcelona una concentraci

davant del Departament dEduca-

ci i una assemblea a l'Institut

dEnsenyament Secundari Jaume

Balmes a les 18.30h. En tancar

aquest Catalunya, la vaga havia

de tenir continutat el 26 doctubre,

10, 16, 17, 23 i 30 de novembre. El

16 de novembre, estava convocada

una manifestaci estatal a Madrid.

Un centenar de treballado-

res i treballadors interins

de la sanitat pblica que

treballen en els centres de lInstitut

Catal de la Salut (ICS) es van

concentrar el 28 de setembre da-

vant el Centre de Convencions In-

ternacional de Barcelona per de-

manar una plaa fixa sense superar

un examen doposicions, aprofi-

tant que aquest edifici acollia una

jornada sobre lhospital del futur

organitzada per lICS, inaugurada

per la consellera de Salut, MarinaGeli.

Les treballadores i els treballa-

dors, convocats per la CGT, ana-

ven vestits amb bates blanques i

portaven una pancarta en la qual es

podia llegir No a la privatitzaci,

s a la sanitat pblica, no a la preca-

rietat laboral.

Uns 12.000 dels 35.000 treballa-

dors i treballadores de la sanitat

pblica catalana sn interins, als

quals no els reconeixen els anys

dantiguitat ni cobren el mateix els

dies festius.

Dintre daquest collectiu hi ha

metges, infermeres, auxiliars cl-

nics, zeladores i auxiliars adminis-

tratius. Molts daquests treballa-

dors i treballadores porten cinc,

deu o catorze anys en aquesta si-

tuaci de precarietat constant. Els

treballadors i les treballadores inte-

rines ja van protagonitzar en el

2002 un tancament permanent de

cinc mesos en el vestbul de lHos-

pital Vall dHebron per reclamar a

lICS una convocatria extraor-

dinria per mrits, sense necessitat

de realitzar un examen.

OPINI: El PAVACE: una altra lli de consensAntonio Prez Collado,

CGT del Pas Valenci

Parlar docupaci en qualsevolde les comarques valencianessuposa tractar del nombre daturats

que es cansen de buscar ofertes de

treballs dignes, de les empreses

que han desaparegut en els ltims

temps o dels nombrosos expe-

dients de regulaci de plantilla que

afecten les nostres indstries tradi-

cionals; regulacions que solen ser

el pas previ al tancament definitiu

o, com ara pareix estar de moda, a

la deslocalitzaci a la recerca de

paradisos on la m dobra siga ba-

rata i no plantege tedioses i anti-

quades reclamacions.

A pesar duna realitat tan evi-

dent, que pot ser verificada en re-

passar la premsa diria o de vore

quin tipus dempreses sn les que

van quedant en pobles i polgons,

els poltics (si estan en el poder,

amb ms mfasi) no paren dasse-

gurar que millora leconomia i

baixa la desocupaci.

Seria injust negar que les nostres

autoritats estan preocupades per la

desocupaci i les seues plagues;

tan preocupades que de tant en tant

criden els anomenats agents so-

cials per a negociar algun pla que

parle docupaci, de formaci, de

prevenci i de totes eixes coses

que tant de joc meditic proporcio-

nen. En la Comunitat Valenciana

un dels acords ms longeus s el

PAVACE (Pacte Valenci pel Crei-

xement i lOcupaci, quasi res!)

que va substituir a altres pactes

semblants, per de nom menys res-

sonant, i es renova peridicament

perqu el conseller corresponent

reba els manaires de lempresariat

autcton i als secretaris dels dos

sindicats amics i, tots junts, es

facen una foto de famlia que de-

mostre quant dequivocats estaven

aquells que ens parlaven de la llui-

ta de classes.

Desprs de les cordials encaixa-

des de mans i abraos de rigor ses-

bossen algunes idees perqu puga

obrir-se alguna empreseta per

mitj de subvencions o es donen

cursos de formaci.

A continuaci ve el plat fort. No

ens referim a les carns i peixos de

qualitat a qu els crrecs pblics

pareixen tan aficionats, sin al re-

partiment de fons reservats (per

endavant) per a compensar lesfor

dels firmants. Enguany, a pesar de

la sequera i daltres problemetes

que han tingut molt preocupat el

gabinet del senyor Camps, encara

shan pogut ajuntar 1.647.649

euros que, civilitzadament, shan

repartit al 50% la Cierval i els sin-

dicats UGT i CCOO; estos ltims

tamb se saben entendre quan fa

falta un esfor negociador i parti-

xen la seua part a parts iguals:

411.910 euros per a lorganitzaci

de Sifre i els mateixos per a la de

Recuenco, exobrer metallrgic

que no ha tingut inconvenients a

arreplegar este vil metall de m de

ladministraci de dretes, a la que

tant critica per inefica i poc pro-

cliu a la despesa social.

Amb esta donaci, i amb una

altra que UGT va rebre este estiu

de 486.800 euros ms, suposada-

ment per a una cosa aix com rea-

litzaci dactivitats dinformaci,

difusi i orientaci de poltiques

actives docupaci i formaci pro-

fessional en lmbit de les pimes

valencianes, que s com dir que

es gasten en el que ms els convin-

ga. Es deixa per a ms endavant

ladopci de mesures que contri-

busquen a mantindre locupaci

en nivells dignes de qualitat, segu-

retat i retribucions; a acabar amb

els contractes fem, amb els expe-

dients fraudulents...

Federaci de Sanitat de la CGT

Des de la CGT, denunciem la po-ltica privatitzadora de la SanitatPblica a Catalunya, on lany2002, el 40% del pressupost sa-nitari pblic es dedicava a con-certs privats. Ara, el tripartitdesquerres prepara un Pro-jecte de Llei per convertir lICS

en un provedor ms de las-sistncia sanitria, lligat al dretprivat i perdent la titularitat delsserveis sanitaris de la SeguretatSocial a Catalunya (amb capaci-tat per endeutar-se i sensehaver-se de sotmetre a cap inter-venci prvia).

Tot aix suposar el cop defi-nitiu a la sanitat pblica catalana(aquest projecte ser aprovat peltripartit, el mateix que construirlHospital del Baix Llobregat). La-boralment, sopta pel model la-boral davant de lestatutari (shaarribat a proposar la circulacidel personal entre centres i ser-veis de diferent titularitat -tambprivada-; i lobligaci del perso-nal de lICS a prestar serveis sa-nitaris privats). Aquesta propos-ta prov del Consorci Hospitalaride Catalunya (patronal sanitria)i inclou integrar a la Xarxa(xarxa de centres privats) el per-sonal estatutari.

s previsible lextensi denous centres de diagnstic itractament, unitats separades

dels hospitals, que amb segure-tat es presentaran a lopini p-blica com nous dispositius as-sistencials dalt poder deresoluci, que apropen las-sistncia al ciutad. Lexperin-cia recollida al Regne Unit de-mostra que van ser dispositiuscreats per protegir els hospi-tals de les incursions dels pa-cients durgncies, i per tant me-canismes per a la reducci dels freqent i de la despesa sa-nitria.

s per tot aix que la CGT volcontactar amb tots els collectius

interessats, que defensin lniessimilars, amb lobjectiu de des-bordar a aquesta esquerra apa-rent i arribar a lopini pblica.

Des de la CGT apostem per ladefensa de la sanitat pblica,una sanitat de qualitat i gestipblica, a la qual es destinin mspressupostos que els actuals.Per aix estem en contra de la re-conversi de l'ICS en empresapblica, per aix estem contra laprecarietat i la laboralitzaci deles places. Demanem places es-tatutries ja. Ms informaci a:www.nofijos.com

OPINI: Gesti privada: la nova ortodxia

Interins de la sanitat

pblica contra la precarietat

7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

10/27

10 Catalunya. Novembre de 2005

TREBALL-ECONOMIA

Text: Collectiu Catalunya,seccions sindicals Seat i Carlos

Navarro; foto: Ddac Salau

L a direcci de lempresa au-tomobilstica Seat sen riudels treballadors i les treba-lladores, dels sindicats i del governde la Generalitat, i continua amb lapoltica de retallades, flexibilitzaci

i acomiadaments per poder mante-nir i augmentar el nivell de benefi-cis.

La direcci de Seat va proposar afinals de setembre al comit dem-presa retallades de jornada, sou iproducci per mirar dafrontar lex-cedent de plantilla que lempresacalculava en 800 persones, i diesdesprs en 1.400.

El 27 de setembre, en la primerareuni desprs de les vacances perplanificar el calendari laboral delque queda dany, la direcci de Seatva posar damunt la taula els proble-mes que assegura que t dexcedentde plantilla, a causa de lincompli-ment de les expectatives en lavenda dels models Altea i Len. Lamultinacional alemanya va anun-ciar que retallaria en 40.000 cotxesla producci prevista per aquestany, que era de 446.000 unitats.

Seat va plantejar als sindicatsUGT, CCOO i CGT la supressidel torn de tarda de la lnia 2 a par-tir del dia 7, que fabrica lAltea i elnou Toledo. A ms, no hi hauriaproducci a les lnies 1 i 2 els dies5, 7 i 9 de desembre, coincidintamb el pont de la Immaculada.Amb aquestes mesures, la borsadhores passar de les 22,45 actualsa les 32,10 a final dany, quan ellmit de la flexibilitat pactada s de30 hores. La supressi del torn detarda afectaria uns 600 treballadors,que no treballarien el que quedadany. Actualment ja hi ha 340 tre-balladors a casa seva de maneratemporal. Seat tamb pretn aplicarla clusula de salvaguarda del con-veni i rebaixar el salari i la jornada.

Els tres sindicats no van volersignar aquest calendari laboral idies desprs es reunien per crearuna plataforma sindical per ferfront als plans de lempresa, a msdexigir el reingrs a Seat dels 219treballadors afectats per l'expedientde la filial Gearbox. Els sindicatsvan rebutjar de manera conjunta la

proposta de la companyia de reduirla jornada i el salari de tota la plan-tilla de la fbrica per afrontar lex-cedent laboral que afirma tenirlempresa.

s en aquest context que CGTdecideix convocar el 5 doctubre

una manifestaci a Barcelona delsector de lautomoci contra les re-estructuracions, els acomiadamentsi les rebaixes salarials i de condi-cions de treball (vegeu pgina 11).

Seat amplia fins als1.400 els amenaats

Uns dies desprs es coneix que el2006, Seat preveu remuntar la dis-minuda producci daquest any -calculada inicialment en 440.000unitats que acabaran sent unes390.000- fins a les 429.000 unitats.La direcci de la multinacional vaassegurar el dia 11 als sindicatsque, malgrat les millors perspecti-ves per a lany vinent, no noms noredueix el clcul sobre lexcedent

de plantilla, sin que lamplia, ipassa dels 800 treballadors als1.400. La producci per al 2006seria segons Seat de 17.000 cotxesmenys que els previstos inicialmentper al 2005, per el primer planteja-ment ja shavia esmenat recentment

fins a les 390.000 unitats, i consti-tua largument principal per a l'a-nunciat excedent de plantilla de800 persones. Ara, Seat aixeca laproducci per al 2006 fins als429.000 cotxes. Les previsions deSeat sn fabricar 429.000 cotxes el2006, i 444.000 el 2007, lluny en-cara del mig mili per als quals estdimensionada la planta de Marto-rell, per fora ms que els 390.000amb qu tancar aquest any. Tot iaix, va comunicar als sindicats quecalia ajustar la plantilla a la baixaen 1.400 treballadors, perqu ja nos possible estirar ms de la bossadhores.

Una retallada

planificadaLa CGT, sindicat que no va signarlactual Conveni Collectiu, consi-dera que la plantilla no pot entendreque el Conveni justifiqui mesurescom la borsa dhores creada segonsells per estabilitzar la plantilla, i ara

vinguin amb excedents. Per la CGTva ser un parany de lempresa.

Els tres sindicats CGT, UGT iCCOO es neguen a acceptar queexisteixi un excedent, perqu lem-presa no els ha aportat cap dada queho justifiqui. Per la CGT, Seat es valimitar a donar una visi catastro-fista sense arguments, a ms de re-conixer que la situaci no est pro-vocada sols per les vendes, sin peruna planificaci industrial de lem-presa, que deixa de produir models.

Reuni dels gestorsamb els amos

Els anarcosindicalistes van qualifi-car de pattica la reuni que el 13doctubre van tenir, al Palau de la

Generalitat, el president de Cata-lunya Pasqual Maragall i el de Seat,acompanyats del conseller de tre-ball Josep M. Ra, fent un papersubms i dautntic llepaculs delempresa multinacional. El presi-dent de lautomobilstica, Andreas

Schleef, va dir en la reuni que ga-rantia el comproms de Volkswagenamb el futur industrial de Seat, almateix temps que defensava la reta-llada de sou i jornada, tot i assegu-rar que negociaran. Schleef no esva moure ni una mica de la propos-ta inicial: retallar salaris i jornadalaboral a tothom, per poder mante-nir lexcedent de 1.400 treballa-

dors. En una mostra ms de tenir unmorro que se'l trepitja, Schleef vaassegurar que Seat no est en dis-cussi ni com a companyia ni coma marca, al mateix temps per quetamb va indicar al president catalla necessitat de millorar la producti-vitat i reduir el volum de la com-panyia, per augmentar els beneficisempresarials, que lany passat vanser de 144 milions deuros. Des deCGT es recorda al govern catal laseva responsabilitat, perqu Seat harebut diners pblics, i ha de tenir unpla industrial que mantingui la mdobra i doni una sortida no traum-tica en cas dexcedents.

Rebuig sindical unitari

Desprs de la reuni empresa-Ge-neralitat, els sindicats CGT, CCOOi UGT van rebutjar de maneraunitria tant la retallada salarialcom els acomiadaments. Per con-tra, van apostar per mesures notraumtiques per fer front a la supo-sada existncia dun excedent, so-bredimensionat per dades tenden-cioses per tal de desmobilitzar elstreballadors i les treballadores i per-judicar, un cop ms, les vendes deSeat.

Els sindicats van anunciar un plade mobilitzacions i per explicar-lovan convocar assemblees el 21doctubre, amb una aturada dunahora per torn. Aleshores, tenien pre-vist elaborar una plataforma reivin-dicativa que prevegi alternativesreals de carcter social, industrial icomercial en la lnia de no renego-ciar el Conveni, mantenir els sous ino acceptar mesures unilaterals dela direcci. Els sindicats rebaten elsarguments de Seat i asseguren queno s cert que calgui fabricar500.000 cotxes per mantenir laplantilla, ja que el 2004 sen van fer416.281 i el compte dhores quasino es va moure. A ms, ressaltenque els nous models -Altea, Toledo

i Len- tenen ms crrega de feinaque l'Ibiza i el Crdoba. D'altrabanda, creuen que no es pot compa-rar la situaci de Seat, l'nica em-presa integral del sector a l'Estat,amb altres companyies que snsimples filials.

Lempresa ofereix retallades salarials i diu que reduir la producci en 40.000 cotxes

Seat amplia les amenacesdacomiadament a 1.400 persones

Seat acumula 1.066 milions benefici des de lany

1996, segons un informe econmic de la CGTSegons un informe fet pblic el 5

doctubre elaborat per la CGT a

partir dels balanos oficials lliu-

rats per lempresa dautomoci,

Seat acumula des de 1996 un be-

nefici de 1.066 milions deuros.

Lestudi indica que des de 2002 la

plantilla de Seat ha passat de

13.222 treballadors a 12.875, el

que suposa un descens del 2,6%.

Aquestes dades sorgeixen en un

moment en el qual la direcci de

Seat proposa una reducci de jor-

nada i sou en la planta de Marto-

rell amb lexcusa de plantar cara

a la caiguda de la producci i mi-

llorar els ndexs de rendibilitat.

La CGT tamb destaca que, si

es relaciona el salari mitj amb la

facturaci anual procedent de les

vendes, sarriba a la conclusi

que sha produt una disminuci

del 41% entre 1995 i 2004, quan

aquesta relaci va ser del 8,32%.

Segons el sindicat, aquestes

dades demostren que la competi-

tivitat i la viabilitat de lempresa

est cada vegada menys influda

pel volum del salari, limpacte del

qual en el total de la facturaci

anual s ms aviat escs. El do-

cument tamb assenyala que el

diferencial entre el salari mig de

Seat i lIPC de Catalunya i lEstat

espanyol entre 1995 i 2004 s ne-

gatiu en ambds casos.

LAPUNT

7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

11/27

> OPINI

Davant la greusituaci del sectorde lautomoci aCatalunya

Federaci del Metallde la CGT de Catalunya

Davant la situaci que es produeix en el

sector de lautombil i empreses de

components i auxiliars, des de la CGT

ens dirigim a tots els treballadors i tre-

balladores i a la poblaci en general,

per manifestar el segent:

-La realitat que comprovem en el sector

s que les multinacionals i les empre-

ses en general aconsegueixen el seu

objectiu de majors beneficis a costa de

la retallada de salaris i la deterioraci

de les condicions de treball de les plan-

tilles de les empreses matrius i, per ex-

tensi de les contractes i subcontrac-

tes.-Els mtodes utilitzats per les empreses

es basen en el xantatge permanent, no

noms sobre les plantilles, sin sobre

el conjunt de la societat amenaant la

cohesi social, s a dir de lestabilitat

de les ocupacions i la qualitat de vida

de les persones. Aquests mtodes in-

tenten tamb liquidar loposici sindi-

cal contra els seus plans.

-Els continus acords i convenis signats

des de les majories sindicals dels l-

tims anys, han comportat una progres-

siva i creixent prdua de drets dels tre-

balladors davant les empreses, el que

ha perms un espectacular augment

dels beneficis empresarials i ms sacri-

ficis per als treballadors.

-Labsncia duna poltica industrial en-

caminada a defensar a la poblaci de

les deslocalitzacions i tancaments

dempresa per part dels diferents go-

verns, sumat a la falta de teixit indus-

trial propi, est aplanant el cam a les

multinacionals en els seus objectius i

demostra una submissi de linters

pblic al poder econmic de nefastes

conseqncies per a la societat.

Enfront daquesta succinta anlisi i

descripci, no cap la resignaci, ni tan

sols la lluita puntual, sin la cohesi de

les i els treballadors, a travs de lim-

puls de lluites coordinades i globals,

per a:

-Dun costat, requerir la implicaci pol-

tica de les Administracions Pbliques

de lEstat, autonmiques i locals, per,

davant la profunda reestructuraci in-

dustrial que sest produint, assumei-

xin el seu comproms amb linters p-

blic i la cohesi social, enfront dels

interessos mercantilistes de les multi-

nacionals.

-Daltre costat, exigir la responsabilitat

del moviment obrer amb les seves or-

ganitzacions sindicals de tot signe al

capdavant, potenciant i coordinant les

lluites i enfrontant alternatives indus-

trials i socials.

-Cal implicar la tasca de tots i totes en

un objectiu com, la defensa de la dig-

nitat laboral i social dels treballadors i

les persones. En aquest comproms es

mant la CGT en el seu conjunt mit-

janant les iniciatives acordades.

Rebutgem els xantatges que les em-

preses realitzen a les plantilles amb lar-

gument dassegurar el futur.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 2005 11

Tema del mes

Text: Collectiu Catalunya iCarlos Navarro; fotos: Gabi

Prop de 1.000 treballadores itreballadors es van manifes-tar pel centre de Barcelonael 5 doctubre, convocats per les fe-deracions dels sectors del Metall iQumiques de la CGT de Catalu-nya amb el suport del SecretariatPermanent del Comit Confederalde lorganitzaci anarcosindicalis-ta, per protestar per la prdua dellocs de treball en el sector de lau-tomoci i la prdua de drets de lestreballadores i treballadors, criti-cant lintolerable xantatge a questan sotmesos per les empresesmultinacionals. La manifestaci vaacabar a la plaa Sant Jaume, onla CGT va fer una crida a la Gene-ralitat perqu vetlli per la feina delstreballadors i les treballadores.

La manifestaci va ser convoca-da com a resposta a lofensiva deles empreses del sector per rebai-

xar salaris, condicions de treball ireduir plantilles. La CGT denunciaque aquesta ofensiva ve realitzadaper les empreses del sector a tra-vs damenaces dacomiadamentsi reestructuracions amb lnica fina-

litat daugmentar els beneficis em-presarials. Les Federacions delMetall i Qumiques de la CGT deCatalunya havien convocat prvia-ment, el 21 de setembre, una con-ferncia de delegats i delegades

de CGT al sector de lautomoci(metall i qumiques), al CentreCvic Cotxeres Borrell de Barcelo-na, en la qual van participar propdun centenar de delegats delega-des, que posteriorment, juntament

amb altres militants de la CGT, esvan concentrar davant del Departa-ment de Treball de la Generalitat alcarrer Seplveda, per fer-los arri-bar la protesta per lactitud condes-cendent del govern catal amb elsplans empresarials en el sector delautomoci.

Manifestaci

La manifestaci va sortir sobre les18.30 hores de la plaa de la Uni-versitat i va acabar sobre les 19.45a la plaa Sant Jaume, davant delPalau de la Generalitat, darrereduna pancarta amb el lema Endefensa de locupaci, acabemamb el passotisme i defensem elque s nostre. Militants de diver-ses federacions territorials es vandesplaar a Barcelona per tal departicipar en la mobilitzaci, que vaanar acompanyada per ledicidun suplement de la revista Cata-lunya sobre lautomoci a Cata-lunya que es va repartir per les f-briques del sector.

Al llarg de la manifestaci vanser visibles nombroses pancartesentra les quals es podia llegir Re-admissi acomiadaments improce-dents, Volkswagen menteix iRa ho consenteix i Ra no etvenguis a Seat, en refernciaaquestes ltimes al conseller deTreball i Indstria de la Generalitat,Josep Maria Ra.

La CGT havia convocat aquestamanifestaci en el marc dunacampanya per protestar contra lapoltica de destrucci docupaci ila prdua de drets dels treballadorsi treballadores en el sector de lau-tomoci i la seva indstria auxiliar.s vergonys lintolerable xantatgea qu sotmeten els seus treballa-dors i treballadores, proposant-losque acceptin condicions laborals isalarials molt per davall de les araexistents, o els tanquen lempresa.Ms vergonyosa, si s possible, s

la participaci activa i necessriaque est tenint el govern tripartitdesquerres de la Generalitat, queen compte de defensar el b comde locupaci i de la majoria, parti-cipa afavorint les estratgies de lesmultinacionals.

MANIFESTACI A BARCELONA DEL PASSAT 5 DOCTUBRE

La CGT, en defensa delsector de lautomoci

7/31/2019 Revista Catalunya n 69 Novembre 2005 CGT

12/27

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

CronologiaFINS AL 15

D'OCTUBRE

DIVENDRES 16 DE SETEMBRE

CONCENTRACIa Ciutat de Mallor-ca convocada pel GOB balear contra

la presncia del portaavions nuclear

nord-americ Theodore Rooselvelt.(CI)

AGRESSI FEIXISTA a Esplugues deLlobregat: tres joves foren agredits per

un grup de neonazis. (CI)

DISSABTE 17 DE SETEMBRE

OCUPACI dun centre social a Gra-nollers, 4 mesos desprs del desallot-

jament de Can Calet. (IU)

AGRESSI FEIXISTA a Barcelona: ungrup de neonazis entr al local del Co-

mit Catal de Solidaritat Internaciona-

lista del carrer del Bot de Barcelona,

provocant destrosses i un ferit que va

haver de ser ats a lhospital. (CI)

JORNADA ATEA al Centre SocialOcupat (CSO) La Gbia de Lleida,

amb xerrada sobre Religi i Estat a

crrec d'Albert Riba, dAteus de Cata-

lunya. Posteriorment, teatre i concert.

VAGADE FAM a la plaa de SantJaume de Barcelona per part dun cen-

tenar de persones, en solidaritat amb

els presos saharaus en vaga de fam a

les presons del Marroc.

ASSEMBLEADIMMIGRANTSsensepapers a la plaa Universitat de Barce-

lona, per demanar al govern una solu-

ci per aquells que van veure denega-

da la sollicitud de regularitzaci en

lltim procs i per aquells que no shi

van poder acollir.ASANTA COLOMADE GRAMENET,la Plataforma per la Defensa de la

Serra de Marina, Can Zam i el riu

Bess va organitzar una Cursa Popu-

lar de Relleus per protestar contra les-

peculaci immobiliria i la privatitzaci

dequipaments pblics a la ciutat, aix

com per demanar que lrea coneguda

amb el nom de Can Zam sigui un parc

urb, verd i fronds.

DIUME