7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

1/27

Desembre 2005 nmero 70 0,50 euros www.cgtcatalunya.org

Catalunya

VIII CongrsVIII Congrs Foto:DdacSalau

7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

2/27

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Desembre de 20052

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62 i fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

Federacio Metallrgica de Catalunya(FEMEC)

Federaci de Banca, Borsa, Estalvi iEntitats de Crdit de Catalunya

Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ)

Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 IgualadaTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n43201 Reus - baixc-p@cgt.es /cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Espluques, 4608940 Cornell - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedsNord, 11-13, 3r43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelons NordAlfons XII, 10908912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@cgt.esTel. i fax 93 893 42 61

Maresme

Plaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - cgtmaresme@ya.comTel. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalGaiet Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 2, 825002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbarcelona@terra.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - cgtrubi@telefonica.netTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

SallentClos, 508650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del V. - cgt_castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

> ON ENS TROBEM?...

Del 16 al 18 de desembre del2005, la Confederaci General delTreball de Catalunya celebrar elseu vuit Congrs a Sant JoanDesp. El dia 1 de desembre serel darrer dia per publicar les candi-datures al Secretariat Permanent

(SP) i les localitats dubicaci, aixcom la llista provisional de convi-dats al Congrs. El 7 de desembreser el darrer dia per al lliuramentdels acords per a les comissionstcniques, de ponncies i mesa delCongrs. El 12 de desembre serlltim per al lliurament dels acordsdels sindicats a la Comissi Orga-nitzadora. I el 16 de desembre, co-menar el Congrs amb el lliura-ment de credencials i acords. Pertal de poder informar-se sobre elCongrs o posar-se en contacteamb la Comissi Organitzadora,sha obert una adrea electrnica avuitecongrescgt@yahoo.es.

Ms enll de la part tcnica, elCongrs de la CGT s el principalcomici que es desenvolupa en lor-ganitzaci i com a tal s el lloc onshan de fer les propostes que ca-dasc de nosaltres, afiliats i afilia-des a la CGT de Catalunya, volemfer per mantenir, ampliar o canviaraquesta organitzaci.

El Secretariat Permanent quesortir del Congrs haur de tirarendavant els acords que saprovindesprs que els sindicats facin lesseves corresponents assemblees,prenguin acords i els aportin a lescomissions de ponncies. Aques-tes comissions tenen la funci deveure quins sn els sentiments ge-nerals de lorganitzaci i, si ses-cau, informar tamb de les postu-res que tot i no ser generals tenenun suport important. Desprs deles corresponents discussions,abraades i somriures compartits,tornarem a casa per continuar la

lluita per una societat llibertria desduna ptica anarcosindicalista,fent pinya per tirar endavant elsomni que volem fer realitat: aca-bar amb les expressions dopressique no ens permeten unes socie-tats catalana i mundial regides pelsprincipis de la llibertat, la igualtat ila solidaritat, senseclasses ni estats,sense opressions decap tipus, formadaper ssers humanslliures i conscients delmedi on viuen i de laseva importncia b-sica per a la vida alplaneta.

Daltra banda,aquest s el darrernmero que lactualCollectiu Catalunyarealitzem com a con-seqncia del man-dat del passat Con-grs de Manresa. sper aix que ens aco-miadem de totes i totsvosaltres desitjantque la nostra feinahagi estat a laltura de

EditorialVuit Congrs de la CGT:cada dia amb ms fora

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:

Collectiu Catalunya: Jose, Josep, Ramon, Pako, Joan, Xavi, Mireia, Ddac, Carlus, Pau, Patrcia,

Vicent, Jordi i scar. Collaboren en aquest nmero: Isabel Ferragut, Pako Navas, peca-

dor@, Xabier Barandiaran, CSO La Gbia, Flora Pla, Pep i tu, Rafael Uztegui, Octavio Alberola,

Polmica, Taller Contra el Mbbing Immobiliari, Carlos Navarro, federacions i seccions sindicals

de CGT. Fotografies: Ddac Salau (Portada). Mireia Bordonada, Indymedia Barcelona, Pau

Juvill, Josep Llunas . Illustracions:Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn

Mozzer. Redacci i subscripcions:Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres

tarda) 977 340 883. Collaboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.esNo compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest Catalunyasha tancat eldiumenge 20 de novembre del 2004.

Albert Snchez Piol aLa pell fred

Mai no som

infinitament

lluny daquells

qui odiem

Ben poca cosa deu havermillorat o canviat en aquestpas quan els mateixos car-tells reivindicatius que espenjaven fa trenta anysshan hagut de tornar apenjar ara. Quan s delicteopinar, estiguem dacord ono amb les opinions, algu-na cosa falla i la penjada decartells com aquest arreudels Pasos Catalans en eldarrer mes ha tornat aposar sobre la taula el de-licte dopini com a camcap a la pres.

Llibertat

Xirinacs!

La millor imatge del mes

les circumstncies i demanem dis-culpes per si en algun cas alg noha vist reflectida la seva veu enaquesta publicaci que s i ha deser de totes i tots els afiliats de laCGT de Catalunya, per tamb detots els moviments socials que llui-ten per un canvi social en clau lli-

bertria, en un sentit ampli i no ex-cloent.

Com a darrer servei daquestaetapa, hem obert la que ser la p-gina web de la revista, ara en per-ode de proves, per que ja podeuvisitar a www.usuaris.tinet.org/cgt-cat/c69.html

7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

3/27

Catalunya. Desembre de 2005

REPORTATGELObservatori del Sistema Penal analitzael populisme punitiu, que tendeix aabolir llibertats en nom de la seguretat

PRESONS, MS PRESONS:POPULISME PUNITIU

V. C.

El populisme punitiu s un

sistema ideolgic que pre-

tn generar una sensaci de

por i inseguretat social per intentar

legitimar laugment de les polti-

ques punitives i repressives. Es

tracta de tocar les fibres ms sensi-

bles de la poblaci per produir un

consens social per aplicar polti-

ques repressores en matria penal i

policial, judicial, penitenciria, ad-

ministrativa i dimmigraci, as-

senyala Iaki Rivera, professor de

Dret en la Universitat de Barcelona

i director de lObservatori del Siste-

ma Penal i els Drets Humans. Rive-

ra s autor i coordinador diversos

informes, lltim dels quals sano-

mena Populisme punitiu, anlisi

de les reformes i contrareformes

del Sistema Penal a Espanya (1995-

2005). Este estudi va ser presentat

pblicament a labril a la seu del

Collegi dAdvocats de Barcelona i

ser publicat en breu per part de la

Regidoria de Drets Civils i de la

Dona de lAjuntament de Barcelo-

na. El problema de la seguretat

ha estat construt de mode mera-

ment populista. El recurs a la inse-

guretat ciutadana, a lamenaa te-

rrorista, als perills de la

immigraci i altres clixs sem-

blants, representen la versi ms

aguda del populisme punitiu que

sempra amb finalitats estrictament

electoralistes i de consolidaci de

consensos que noms busquen la

perpetuaci en el poder. () La

disjuntiva pareix evident: caldr de-

cidir si laposta de les decisions p-

bliques sorienta cap a ms poltica

penal o cap a una poltica social,

sassenyala en lestudi. En linfor-

me sarriba a afirmar que alguns

governs legislen a colp de titular de

premsa. I a s aix perqu primer

fa falta infondre alarma social entre

els ciutadans, cal ficar la por en el

cos a la ciutadania perqu desprs

vinguen les diferents administra-

cions per aportar solucions repres-

sives que seran immediatament ac-

ceptades per una poblaci prvia-

ment espantada, explica Iaki Ri-

vera.

El populisme punitiu pretn crear

una sensaci demergncia i inse-

guretat perqu siga molt ms fcil

convncer la poblaci que es neces-

siten mesures excepcionals i no or-

dinries per combatre la situaci

que ha generat lalarma. Habitual-

ment, se situa els atemptats de l'11

de setembre als EUA com lorigen

de les poltiques neoconservadores

cada vegada ms repressives, per

sn poltiques que tenen un inici

molt anterior. Este tipus dactua-

ci comena amb els canvis de la

poltica criminal nord-americana

ocorreguts a partir dels anys setan-

ta. En esta dcada la poblaci peni-

tenciria dels EUA era de ms de

300.000 presos, en una proporci

molt equiparable a leuropea i ac-

tualment tenen 2.000.000 persones

a la pres, molt per damunt del que

ha crescut el total de la poblaci en

este pas, afirma Rivera. De fet, el

que ha passat s que les poltiques

penals han traslladat al seu mbit el

que ja havia passat a la dimensi

poltica: un clar gir cap a un major

conservadorisme. Es tendix a en-

fortir el cstig penal, a privatitzar

les presons o a la reintroducci de

la pena de mort.

Tot aix s conseqncia que en

els Estats Units dAmrica sha re-

nunciat definitivament a rehabilitar

els seus presos a partir del sistema

penal liberal i de les penes privati-

ves de llibertat en particular. La fi-

nalitat histrica de la reinserci i re-

educaci ha sigut abandonada i

substituda per una altra de neutra-

litzaci i eliminaci de lenemic,

conclou el professor de la Universi-

tat de Barcelona.

El paper dels thinktank

El pensament que sost el populis-

me punitiu es genera en els deno-

minats think tank, als que dalgu-

na manera intenta imitar la

Fundaci per a lAnlisi i Estudis

Sociolgics (FAES) lligada al PP.

Sn fundacions privades que inten-

ten transmetre la ideologia dels par-

tits conservadors a la societat i que

shan convertit en una nova font de

dret en els EUA. Un dels primers

va ser el Manhattan Institute, fun-

dat en els vuitanta per Rudolph

Giuliani, qui desprs seria lalcalde

republic de Nova York. Este siste-

ma de fundacions privades i grups

de pressi, molt de lestil americ,

est difonent conceptes com to-

lerncia zero per tot el mn i, per

descomptat, tamb a Europa. El

que intenta lestratgia del populis-

me punitiu s introduir en la socie-

tat una mentalitat bllica a lhora

de solucionar els conflictes poltics

i socials a partir del concepte bsic

denemic. Esta s una paraula

clau en el pensament dun dels

grans idelegs del rgim nazi Karl

Schmidt. Apartir deste concepte es

va edificar tot el dret penal de la

dictadura hitleriana: a lenemic ni

sel readapta, ni reintegra, ni reso-

cialitza, senzillament sel mata, sel

ven, sel destrueix. El populisme

punitiu trasllada al sistema penal

una lgica militar i de guerra, indi-

ca Rivera. Els enemics que es creen

sn molt diversos, noms hem de

mirar el que est passant a Ceuta i

Melilla per veure com es vol fer

que parega necessari emprar instru-

ments militars per solucionar un fe-

nomen poltic-social com el de la

3

Lultraliberalisme tsolucions per a tot, lapobresa i la marginaci,de cap a la pres

continua a la pgina 4 >

Els conflictes socials

i poltics vistos com una guerra

7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

4/27

Catalunya. Desembre de 20054

REPORTATGE

immigraci cap al mn occidental,afegix el professor universitari. Unaltre dels temes que sutilitza repe-tidament s el del terrorisme, un

enemic global sense cara i que noes pot combatre amb la lgica tradi-cional de la guerra sin que neces-sita una guerra difusa i global queimplica la regressi de drets civils.

Nicolas Sarkozy, exministredInterior del govern conservadorfrancs i impulsor de les mesuresms restrictives quant a drets civilsen el pas ve, presenta les seuesmesures com una resposta a la de-manda de llei i orde del votantmitj, i nhem pogut veure unexemple ms en les ltimes protes-tes a Pars. Per s als Estats Unitson ms shan extremat en un con-text poltic de cultura bllica en la

lluita antiterrorista i de la militarit-zaci de les relacions poltiques in-ternacionals sota el govern de Ge-orge W. Bush. Es viu la lluitaantiterrorista desprs de l11-S comuna guerra i es permet la creaci detribunals militars nord-americansper jutjar sospitosos de terrorisme,satorga immunitat als soldats nord-americans acusats de crims de gue-rra; es pot detindre de manera inde-finida i sense crrecs els sospitosos;s ms, no sha de demostrar clara-ment la culpabilitat dun acusat deterrorisme sin que nhi ha prouamb la convicci raonable del tri-bunal contra la qual no es potapellar; i incls saccepten com anecessries certes formes de torturaatenuada de presoners recalci-trants les voluntats de les quals fos-sen difcils de doblegar. La PatriotAct (Llei antiterrorista aprovadadesprs de latemptat dAl-Qaedadel 11-S) permet lexistncia depresons com Guantnamo en terri-tori cub i dAbu Graibh a Iraq.Estes dos presons shan carregat elsfonaments dun dret penal garantis-ta, fins al punt que els detinguts enGuantnamo han demanat ser acu-sats dalguna cosa perqu els de-signe un advocat defensor i les ga-ranties prpies dun procs penal.

Presons privatitzades

La privatitzaci penitenciria estja absolutament exportada a tots elspasos europeus i tamb a diversospasos iberoamericans on es trobenassessors nord-americans fent ne-goci daquesta. s un procs moltllarg que sinicia amb lexternalit-zaci de determinats serveis com lavigilncia, el menjar, la construccide presons, els serveis mdics, etc.Imagina que a Catalunya hi ha unasola empresa que sencarrega di-riament de fer el ctering de ms de8.000 persones, tot un negoci. Elque passa s que ac no sexplicita

clarament que sha privatitzat lagesti de les presons sin que es diuque sha signat un conveni amb unaentitat privada per mitj del qual seli dna la capacitat de gesti dunaactivitat que abans era noms p-blica, explica Rivera. Resulta es-

candals com creix el businesspenitenciari, que treu beneficis pera particulars no a partir del delictesin del control del mateix, afe-geix Rivera. El negoci de les pre-sons creix i es desenvolupa sobretotals EUA, per pasos tan, a priori,estatalistes com Frana ja han ini-ciat de mans de Sarkozy, la privatit-zaci de les seues presons. Esteprocs s una realitat actualment aEspanya i molt especialment a Ca-talunya, nica comunitat autnomaamb plenes competncies en temespenitenciaris, i que ha comptat ambms de vint anys de govern conser-vadors.

Situaci a Espanya

Alguns consideren que la regres-si de les llibertats viscuda durantel govern dAznar ha estats espec-ficament espanyola, per aix sfals perqu no t res de genu. Len-duriment penal espanyol no s localsin que s la traducci domsticade les lnies de poltica criminal queprocedixen dels Estats Units. Caldeixar clar que moltes de les polti-ques dutes a terme pel govern delPP no tenen res de nou ni dorigi-nal, confirma Rivera. En este con-text internacional on es difon el po-pulisme punitiu a Espanya shandesenvolupat, com en la resta d'Eu-ropa, mesures tendents a un majorcontrol penal i policial. Les dos le-gislatures de govern del Partit Po-pular (PP) sota Jos Mara Aznarhan sigut fonamentals per al de-

sembarcament en el nostre pas delneoconservadurisme en una infini-tat de matries. El 11-S no va ferms que reforar la poltica de res-tringir les llibertats de carcter moltsemblant al que saprovava en elcontext europeu. Daltra banda, era

un objectiu dAznar lubicar la llui-ta contra ETA en esta Internacio-nal Antiterrorista sorgida desprsdels atemptats en EUA. Les lleisshan modificat per a poder inter-vindre en les comunicacions i elsdomicilis privats sense perms judi-cial previ o per a facilitar laplica-ci de la pres preventiva. Es res-tringixen, a ms, la concessi depermisos penitenciaris, o de rgimsde semillibertat o sexigix un paga-ment previ per a lobtenci del ter-cer grau i llibertat condicional, laqual cosa introdux discriminacionsper raons econmiques. Un bonexemple de tota esta poltica la tro-bem en les prop de vint reformesdel Codi Penal espanyol de 1995, elcodi de la democrcia, en una di-recci molt clara dendurimentpenal, afirma Rivera. Per lautorde linforme advertix que, encaraque shan produt en la seua majo-ria sota el govern dAznar, no suna tasca desenvolupada exclusiva-ment per la dreta, ms del 90%destes reformes ha sigut aprovadesamb el vot favorable del PSOE,com arreu dels pasos occidentals.

Control social de lapobresa

La pobresa tamb sest crimina-litzant i construint com a enemic.Fa no molts anys en el mn occi-dental la pobresa era atesa per les-tat social, per aix avui est sentsubstitut per un estat policial, mili-tar i penal, explica Iaki Rivera.

En la lgica del populisme punitiusembla que la repressi siga l'nicapossibilitat per solucionar els con-flictes socials actuals i ens podenportar a un escenari que, encara queno s el mateix que el rgim nazidels trenta, s que restringix cada

vegada les llibertats, indica el pro-fessor universitari. Sota el governd'Aznar, en el Pla de lluita contra laDelinqncia es va establir la to-lerncia zero' amb el multireinci-dent i l'enduriment de les penes, i esva intentar vincular l'increment dela delinqncia amb larribadadimmigraci per criminalitzartamb este collectiu. Esta actitud tcom referent Rudolph Giulani,exalcalde republic de Nova Corkfams precisament per la seua mdura contra el crim, model que hasigut importat per les diferents dre-tes europees.

En este model conservador espretn que siga el sistema penal elque regule la conflictivitat social apartir dapellacions a majors quo-tes de seguretat per a policialitzarlespai urb i ciutad utilitzant-hocom a promesa electoral. Segonsestos fonaments neoconservadorsel sistema penal es presenta com agestor de la nova pobresa orga-nitzant-se entorn de la por i al te-rror. Pel que lestat neoliberal no re-educa, resocialitza o actua comlestat social, sin que es dedica acastigar exemplarment i a crearalarma social per a poder justificarla restricci de les llibertats.

Criminalitzaci delsmoviments socials

La Uni Europea i els Estats Unitshan ampliat el concepte de terroris-ta i ho han ests perillosament alsque puguen militar en grups i orga-

nitzacions de drets humans queplantegen estratgies de lluita i re-sistncia radicals, per a criminalit-zar la dissidncia. Un cas molt clars de la manifestaci antiglobalitza-ci en la ciutat de Barcelona en laque el govern dAznar va pretendre

comparar els altercats del final de lamanifestaci (destrosses de mobi-liari urb) amb la kale borroka(lluita de carrer) dEuskadi per acriminalitzar als moviments socialsque soposen als dictats del sistemaeconmic mundial. I tot aix, mal-grat existir serioses sospites de pro-vocacions i infiltracions policialsque els faria causants de les des-trosses del final. Daltra banda, elgovern popular tamb va impulsarel polmic article que castiga ambpres la convocatria de refern-dum poltics sense autoritzaci queha sigut considerada per alguns ju-ristes progressistes com la reintro-ducci del delicte poltic.

Conclusions

Cal remarcar que existeix unaclara vinculaci entre la globalitza-ci, lorganitzaci financera i trans-nacional de leconomia i la produc-ci dun dret penal i un controlpunitiu ms intens. Si la mundialit-zaci s defineix com el procs denord-americanitzaci del planetaper construir un mercat nic i glo-bal, hem de prestar molta atenci altipus de sistemes penals que es fa-briquen dins dels EUA, perquabans o desprs arribaran ac i aca-baran formant part de les legisla-cions penals dels pasos europeus,assenyala Iaki Rivera. A ms, calafegir que esta lnia de polticapenal no es regix per la tradicionaldivisi entre dretes i esquerres, sinque lesquerra sha plegat a tot a

com s el cas de Schroder, Blair,etc. Per aix, al final de lestudiens preguntem: podr Europa resis-tir la temptaci penal i punitiva?,caurem vctimes de la importacide la poltica penal dels EUA?,conclou Rivera.

> ve de la pgina 3

Foto: Josep Llunas

7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

5/27

7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

6/27

TREBALL-ECONOMIALa lluita unitria dels treballadors i lestreballadores de Seat planta cara a lesexigncies de la multinacional alemanya

Collectiu Catalunya i SeccionsSindicals de CGT a Seat

Amb lanunci de lExpe-dient de Regulaci dOcu-paci de 1.346 acomiada-ments a Seat, la multinacional VWcontinua demostrant la seva nsiade benefici a costa del que sigui.Durant dos mesos, la Direcci deSeat ha situat tota la plantilla da-vant el xantatge de reduir-los el sa-

lari i la jornada un 10% o laccep-taci dun excedent de 1.346persones. Del total de possiblesafectats, 913 sn de la fbrica deMartorell (783 homes i 130dones), 385 del centre de la ZonaFranca de Barcelona (330 homes i55 dones) i 48 del centre de recan-vis (41 homes i 7 dones).

Al 2001, els responsables deVW van decidir que Seat es con-verts en una marca de carcter es-portiu. Amb la bola de construiruna nova Seat, han aconseguitque CCOO i UGT els signin rebai-xes de salari per al personal de nouingrs de fins a un 30%, una flexi-bilitat de +25 i -30 dies a lany ambla bossa dhores, laplicaci de me-sures competitives com el treballen grup, etc.

Totes aquestes mesures les havenut sempre lempresa com aconjunturals i per assegurar lesta-bilitat de locupaci. No obstant, laCGT pensa precisament queaquestes mesures sn motiu daug-ments de productivitat i deficciade la m dobra que per si mateixasignifica ms excedents futurs. Peraix, quan fa un any, amb la signa-tura de lactual Conveni, lempresaprometia cinc anys destabilitat enla nova Seat, CGT no va com-partir el seu optimisme i no va sig-nar el Conveni. Seat el va presen-tar, amb la signatura dUGT iCCOO, com un xit de la negocia-ci i la base del futur. La CGTopina que lempresa va enganyartothom i especialment els que espensaven que el conveni aportariams estabilitat.

Darreres mobilitzacions

En lactualitat, els sindicats defen-sen un model laboral de Seat basaten contractes fixos i amb poca con-tractaci temporal, i asseguren quela problemtica de la companyiaautomobilstica no es noms un

excs de m dobra.La jornada de lluita del 10 de no-

vembre va ser un gran xit, ambtotal participaci de la plantilla enla vaga, i amb una manifestaci de15.000 persones pels carrers deBarcelona fins a la plaa de Sant

Jaume, on representants dUGT,CCOO i CGT van ser rebuts a laGeneralitat pel secretari general dePresidncia, Ramon Garcia-Braga-do, i la directora general de Rela-cions Laborals, Mar Serna, a quiels van lliurar un escrit amb lasollicitud formal duna reuniamb el president catal, PasqualMaragall.

Per altra banda, la CGT va deci-dir convocar en solitari vagues a laplanta de Seat a la Zona Franca deBarcelona tots els dissabtes fins afinal dany en protesta pel treballen festius en plena negociacisobre lExpedient.

Tamb cal destacar que un grupde militants de la CGT va ocupar el18 de novembre durant una hora elconcessionari Volkswagen deRambla de Catalunya, 26, a Barce-lona, per a protestar contra la pol-tica de destrucci docupaci i laprdua de drets laborals en el sec-tor de lautomoci i la seva inds-tria auxiliar.

Petits canvis en lespropostes empresarials

El 15 de novembre, Seat va fer p-blic que estudiava ampliar elcompte dhores de la companyia,que permet deure ara als treballa-dors fins a 30 dies de treball perjornades de no producci, per fer

front a lexcedent laboral que haprovocat la presentaci dun Expe-dient de Regulaci dOcupaci(ERO) per acomiadar 1.346 treba-lladors i treballadores. El planteja-ment de lempresa per minimitzarel personal afectat per lERO passa

per apujar la bossa dhores a 50uns dies, una proposta que els sin-dicats consideren arriscada ja queel saldo dhores es podria esgotardaqu a dos anys i augmentariaaix lexcedent de treballadors itreballadores. Durant una reuniamb els sindicats Seat tamb pre-senta una proposta que ofereix ju-bilacions i baixes voluntries.

La filial espanyola de Volkswa-gen va oferir un pla social alterna-tiu als acomiadaments sollicitats ala Generalitat que preveu jubila-cions anticipades i baixes i ex-cedncies voluntries, plantejant lapossibilitat que els de 63 anys de-dat cobrin durant dos anys la pres-taci de desocupaci i un comple-ment que sumin el 100% del salarifins a la jubilaci als 65 anys. Aixmateix, el pla preveu que el Con-veni Collectiu de lempresa esta-bleixi ledat obligatria de jubila-ci en 65 anys, cosa que obligariaalguns empleats que superenaquesta edat a deixar la feina. Aixmateix, lempresa va plantejarobrir de manera immediata un pe-rode per conixer quants treballa-dors acceptarien abandonar lem-presa de forma definitiva a canviduna indemnitzaci mxima de60.000 euros o b amb una garan-tia de reingrs i una quantia econ-mica inferior.

Els sindicats van considerar que

el lmit mxim de 60.000 euros perals que deixin lempresa s insufi-cient, i van proposar el pagamentde 45 dies de sou per any de treballamb un mxim de 80.000 euros,aix com demanar a la direcci deSeat que no descompti els 30 dies

no treballats que deu la plantilla demitjana a la companyia pel descensde la producci en un 25% des del2000. Tamb van advertir que lesjubilacions a partir dels 63 anysnoms podran afectar un mxim de125 persones, i per tant les mesuresprincipals per arribar a la xifra de1.346 seran les baixes i les ex-cedncies.

Espasa de Damocles

La CGT va considerar que lem-presa pretn posar una espasa deDamocles sobre la plantilla, jaque aquesta diu que si no hi haprou voluntaris demanar lautorit-zaci per als acomiadaments. Elsecretari general del Metall de laCGT, Diego Rejn, va lamentar elrebuig de lempresa a negociar 952prejubilacions a partir dels 58 anyscom a mesura efica per reduir laplantilla. Lempresa va allegar queel cost daquestes prejubilacions-que ronda els 115 milions deuros,segons fonts sindicals- s excessiu.

Les mesures de baixes i ex-cedncies voluntries incentivadesno sn quantificables de forma im-mediata, amb major ra que lesquantitats i condicions estan pen-dents de negociaci. La incgnitasobre el nombre de treballadorsque sacullin a aquestes mesuresno es sabr fins a pocs dies abansdel final del perode de negocia-cions. s evident la maniobra deSeat, esperar fins al final del termi-ni de negociaci amb lexcusa detenir les dades de les baixes vo-luntries, desmobilitzar la pressiobrera i posar la recta final de lanegociaci a molt pocs dies, difi-cultant la resposta si la negociacies torna enrere o sencalla. Per apostres, la direcci de Seat no pre-senta els plans i objectius de futurque permetin assegurar el volumdocupaci a mitjan i llarg termini.Els sindicats tamb exigeixen quetant Seat com la Generalitat com-pleixin els apartats de la platafor-ma sindical, tant en el pla indus-trial com en pla comercial, pergarantir el futur de lempresa imostren la seva disconformitatamb la suspensi dels contractesde relleu sense un pla de jubilacianticipada digna, aix com exigei-xen la readmissi dels treballadorsacomiadats de forma improcedenta comenaments de lestiu passat i

el mes de novembre.La CGT tamb ha denunciat les

coaccions produdes contra msdun centenar de treballadors elsltims mesos que pateixen unmobbing clar i que al final agafenels diners i marxen.

La Reforma Laborales dibuixa, un copms, com un granmercat dinteressos

Seat en lluita al carrerPetici depres contrados militantsde CGT deCatalunyaper solidaris

Saturnino Mercader,secretari general de la CGT

dAutobusos TMB

Al Jutjat 19 de Sevilla es voljutjar a dos companys de CGTde Catalunya acusats de fer pinta-

des a lestaci dautobusos de Se-villa durant el conflicte laboraldAutobuses DAMAS. Des de laFiscalia es demana per a cada com-pany 18 mesos de pres i 6.640 _de fiana.

Durant el dur conflicte mantin-gut pels treballadors de lempresaAutobuses Damas de Sevilla perlacomiadament de set conductors,companys de la Secci Sindical deCGT a autobusos de Barcelona vandecidir recaptar fons per ajudar amantenir la vaga i tamb acudir aSevilla un parell de dies per mos-trar-los el seu suport.

Els companys de Barcelona du-rant dos dies van acompanyar elsconductors acomiadats i les sevesfamlies en un campament al costatde lestaci dautobusos i van parti-cipar en tots els actes de suport, vancollaborar en la presentaci de de-nncies a la Inspecci de Treball itamb van collaborar a fer arribara la ciutadania sevillana notciesdel que estava passant en Autobu-ses Damas.

La primera nit destar a Sevilla ia poca distncia del campament,els dos cegetistes catalans van serabordats per policies de pais queels van retenir i van identificar ivan acusar de ser els autors de totesles pintades, i eren moltssimes,que aquells dies guarnien lesfaanes de lestaci dautobusos.

El conflicte laboral finalment vaser guanyat pels treballadors ambla reincorporaci dels acomiadats ilacord de millores laborals; enaquest mateix acord lempresatamb renunciava a qualsevol de-manda contra els acusats de fer pin-tades. Per la fiscalia sevillana hacontinuat lacusaci amb una peti-ci dun total de divuit mesos depres i 6.640 euros de fiana a cadaun.

En el moment de tancar aquestaedici del Catalunya, el JutjatdInstrucci 19 de Sevilla no havia

accedit a la seva petici daclari-ment dincidncies sobre el seu Ex-hort 369/2005 pel que els 6.640euros que demana de fiana per acada un dels dos companys acusatses van haver de dipositar urgent-ment al jutjat.

Catalunya. Desembre de 20056

Foto:DdacSalau

7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

7/27

Catalunya. Desembre de 2005 7

TREBALL-ECONOMIA

Els van fer fora per novoler treballar 50 hores

Campanya

solidria ambels acomiadatsper CTP'SMallorca SA

CGT Balears(www.cgtbalears.org)

E l passat divendres 7 doctubre,van ser acomiadats tres mem-bres de la CGT-Balears per part dela direcci de lempresa CTPSMallorca SA, empresa que gestio-na dos plantes de reciclatge de resi-dus denderrocs, pneumtics, etc.de Llucmajor i Manacor, en rgimde subcontracta de la UTE (UniTemporal dEmpreses) MAC Insu-lar, contractada a la seva vegadapel Consell Insular de Mallorca.

El motiu daquest acomiadaments, oficialment, la baixa volunt-ria de rendiment en la feina, eufe-misme darrere del qual hi ha la ne-gativa dels set treballadors (que snimmigrats senegalesos amb permsde residncia i contracte "legal") dela planta de treballar, per sistema,50 hores a la setmana (amb com-pensacions salarials irregulars),quan el seu contracte marca les 40hores legals, coincidint amb elcanvi destructura empresarial (onabans hi havia una contracta, ara hiha una contracta i una subcontrac-ta, a ms dun canvi de nom delempresa). Aix a ms de lintentde modificar les condicions, ja deper si precries, a la baixa, prete-nent que firmessin contractes nous,en lloc de subrogar-los. El 27 de se-tembre, davant el secretari general iel secretari dImmigraci de CGT-Balears, varen ser amenaats da-comiadament si no acceptavenaquestes condicions.

La CGT de les Balears ha pre-sentat la corresponent demanda, el21 doctubre va convocar una con-centraci davant la seu del ConsellInsular de Mallorca i el 27 doctu-bre van realitzar una assemblea

amb la comunitat senegalesa i elsmoviments socials. Tamb shaobert un compte corrent solidari ala Caixa de les Balears Sa Nos-tra: 2051 - 0016 - 68 1070004050 per tal de recollir di-ners per a solidaritat.

Entrevista a la Secci Sindical de CGT a Ros Roca (Trrega)

La nostra consigna com asindicalistes: anar a unaCGT Ponent

-Ens podreu explicar com s

lempresa Ros Roca i quina s la

situaci del sectordel metall a les

comarques de Lleida?

-Ros Roca s una empresa multi-nacional ubicada a Trrega, lacti-vitat de la qual s la fabricaci de-quips per a la gesti de residus,

clavegueram i neteja. La majoriade la gent la coneix pels camionsde recollida de brossa encara queactualment est realitzant equipsde recollida pneumtica de residusurbans i plantes de compostatge,entre altres.

Som una plantilla daproxima-dament 250 treballadors i treballa-dores fixes i altres empreses filialsen poblacions del voltant, de lesquals podrem destacar INDOXamb un volum de treballadors i tre-balladores similar.

La caracterstica principal delsector del metall a la provncia deLleida es la gran quantitat de peti-tes empreses, bsicament tallers onhi treballen menys de 50 treballa-dors.-Quant fa que existeix la Secci

Sindical de Ros Roca Trrega i

com s la relaci de forces amb

els altres sindicats?

-La CGT va presentar la primeracandidatura lany 1998, obtenint 3delegats dels nou del Comit.Lany 1999 es va constituir la Sec-ci Sindical amb els tres delegats.Quatre anys ms tard, en les elec-cions de 2002 es va perdre un dele-gat, com a conseqncia duna es-tratgia entre lempresa i UGT.

Es va contractar una persona delsindicat amb un contracte a tempsparcial i amb carcter indefinit enun moment en que no entravaning, i en el temps suficient per apoder-se presentar a les eleccions.Un cop escollit com a delegat, alcap de poc temps sortir escollitsecretari general del Metall dUGTa Lleida, quedant alliberat danar atreballar a lempresa.

Aquesta situaci ens ha deixat

amb dos delegats per a cada forasindical dins de lempresa. Lanyque ve hi haur novament elec-cions, i probablement es veuranmolts canvis.-Al maig daquest any vau co-

menar una srie daturades i

daltres accions de protestes,

quins han estat els motius?

-Les mobilitzacions van comenara meitats del mes de mar quan esva veure que lempresa no teniacap intenci daplicar lincrementsalarial per lany 2005, acollint-sea larticulat, una mica ambigu, delConveni del Metall.

A ms, lempresa es presentaamb un paquet de 9 punts de fle-xibilitat com a mesures per acon-seguir alguna millora econmica.

Desprs de diverses assembleesinformatives i duna srie datura-des de dues hores, es van realitzartalls a lantiga N-II que dona accsa Trrega i manifestacions a peu iamb vehicles pel centre de la ciu-tat. Tamb es van realitzar visites ala poblaci dAgramunt, on viuenels responsables de lempresa. Esva sollicitar la mediaci del De-partament del Treball i la Inspeccidel Treball amb resultats negatius.

Tamb es va posar en coneixe-ment de lalcalde de Trrega la si-tuaci en que es trobaven les nego-ciacions, i es va collocar unestaules informatives i recollida de

signatures pel centre de la ciutataprofitant la festa major.

Ens vam fer sentir a la manifes-taci del Primer de Maig de Lleida,separats dels sindicats perqu aixho havien sollicitat els treballa-dors, i perqu cap dells no senbeneficis.

Finalment, pocs dies abans de lacelebraci de la XVI Trobada alPirineu, unes jornades que es cele-bren a Rialp, en les quals el sectorempresarial exposa els seus reptes,i que sesperava la visita de perso-nes com Pasqual Maragall i el vi-cepresident del Govern Pedro Sol-bes, lempresa realitza algunscanvis en la seva manera de fer iatansant posicions.

Aix no sentn si no es sap quehi havia convocades activitats da-vant lhotel on es realitzaria aques-ta trobada, i que aquest hotel espropietat dun dels responsables deRos Roca, (si ms no curis)

Les accions van concloure a fi-nals de juny quan es va signar unacord que preveia lincrement sala-rial pels anys 2005,2006 i 2007,amb la possibilitat que lempresapogus aplicar una flexibilitat limi-tada en el temps i en la durada.-Quina ha estat la resposta de

lempresa, dels altres sindicats i

de lAdministraci?

-Lactitud de lempresa ha estat fe-rotge, la qual cosa ha tingut o

tindr repercussions a curt i migtermini.

La consigna per part dels treba-lladors danar a una va deixar lesforces sindicals en un segon pla endiverses ocasions, encara que enaltres, CCOO i UGT van ser recri-minades per la seva presncia en lataula de negociaci del Conveni ino saber explicar si era o no dapli-

caci larticle al qual sacollialempresa i la seva manca dintersper saber-ho.

Assumint la secretaria del Co-mit per part nostra creiem quesha demostrat com una eina molttil a lhora dagilitar trmits i re-partir informaci.-En totes les mobilitzacions rea-

litzades ha participat bona part

de les treballadores i treballa-

dors de lempresa, esteu contents

amb els resultats?

-Si. Les mobilitzacions, histri-ques a la ciutat de Trrega, han tin-gut el recolzament de prcticamentel 100% de la plantilla de taller.-Quines perspectives veieu?

-Esperem que lacord no shagidaplicar mai, perqu suposar quelempresa passa per un mal mo-ment. Amb tot estem tenint un finaldany molt bo i sespera que conti-nu per lany que ve.-Fa dues setmanes, la direcci de

lempresa va reunira tots els tre-

balladors i treballadores per pre-

sentar el senyor Koldo Saratxa-

ga, antic directiu de lempresa

biscana Irizar. Va fer una expli-

caci del seu model de relaci la-

boral a Irizar. Qu en penseu?

-El temps dir si sha pogut dur aterme aquest canvi i si aquest hatingut a veure amb un any atpic i(pro)mogut precisament per laforma de fer de la direcci.

A nivell sindical, com ja hem ditabans, segurament canviaran algu-nes coses de lactual Comit. snecessari canviar algunes cares iafavorir la presncia de gent novaamb ganes de fer feina, consolidantun projecte diferent de fer, un sin-dicalisme participatiu.

Llibret sobre la fatiga en ruta i la seva prevenci

Collectiu Catalunya

La Federaci deTransports i Comu-

nicacions de la Confede-raci General del Treballha editat un llibret quecont un informe titulatLa fatiga mata sobre

les jornades especials detreball en el transport per

carretera, dirigit espe-cialment als conductors iconductores de transportde viatgers i mercade-ries.

El llibret serveix perconixer els drets labo-

rals i estar informat deqestions com temps de

treball efectiu, temps depresncia, hores extraor-dinries, lmit del tempsde conducci, temps dedescans, transport urb,instruments de control,tacgraf...

Es poden demanarexemplars al Sindicat de

Transports i Comunica-cions de Barcelona, altelfon 676 705 062 o aladrea de correue l e c t r n i ctransports_cgt_bcn@te-lefonica.net

7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

8/27

Catalunya. Desembre de 20058

TREBALL-ECONOMIA

Federaci de SindicatsdEnsenyament de la CGT

E l projecte de Llei OrgnicadEducaci (LOE) no harespost a les expectativesque shavien generat desprs de laderogaci de la LOCE. La LOE noqestiona radicalment aquella an-terior llei conservadora i no es con-cep com la futura Llei dEducacicapa de donar resposta a les de-mandes i problemes que planteja

actualment leducaci pblica, niles demandes de qualitat que com asocietat exigim, ni les millores quehistricament han plantejat el pro-fessorat, lalumnat i les famliesperqu leducaci compleixi ade-quadament la seva funci de serveipblic social. s ms, la LOE re-presenta un pas enrere en algunsaspectes pel que fa a la mateixaLOCE, ja que per a CGT la LOEcontinua el desmantellament delsistema educatiu pblic.1. La LOE representa un atac a

lEscola Pblica: En aquesta Lleisaposta per la doble xarxa de cen-tres.

La CGT proposa una valoraciglobal en positiu de lescola pbli-ca enfront de la concertada.2. La LOE garanteix els concerts

de leducaci infantil, FP i Batxi-llerat. Amb aquesta Llei, els dinerspblics per a despeses educativescontinuaran sent traspassats a lapatronal i empresariat del sectorprivat.

CGT rebutja els concerts i la pri-vatitzaci dels serveis educatiuspblics.3. La LOE no garanteix un fi-

nanament suficient de leducacipblica. Les infraestructures delscentres pblics sn deficitries, elspressupostos de manteniment ifuncionament sn reduts i semprearriben tard, el mobiliari cal reno-var-lo, cal construir nous centres,les aules estan massificades, lesbeques shan redut, la plantilla deprofessorat i PAS sofreix retalla-des. Els centres continuen funcio-nant grcies al voluntarisme delprofessorat i PAS.

CGT exigeix el 7% del PIB per adespeses en leducaci pblica.4. La LOE mant la Religi en

les aules. Aquesta Llei representala perpetuaci dels pactes anti-constitucionales Esglsia-Estat ino atn al principi daconfessiona-litat de les institucions pbliques.

Amb aquests pactes, la religi ad-quireix la mateixa entitat que laresta dassignatures i competeixper la formaci en valors.

CGT defensa lescola pblicalaica, la desconfessionalitzacidels centres educatius mitjanant

leliminaci de smbols i actes reli-giosos, leducaci en valors uni-versals i la derogaci dels Acordsamb el Vatic.5. La LOE no planteja millores

concretes en defensa de la qualitatdel sistema educatiu ni millores deles condicions socials i laborals delprofessorat. La Llei no garanteix lareducci dels ndexs de fracs iabandonament escolar que sofrimni milloren les condicions de tre-ball del professorat. Per contra, re-corre a la competitivitat entre elscentres educatius, a lavaluaci dediagnstic externa dels resultatsmitjanant proves de rendimentque afectaran a la salut de lalum-nat i professorat o recorre a la re-conversi laboral del professoratdels ensenyaments artstics i tecno-logia. La LOE no elimina la Selec-tivitat, permet la segregaci permotius de sexe, no parla dincre-ment de plantilles ni de reduccide la rtio dalumnes per aula.6. La LOE jerarquitza ms els

centres en apostar pel neoliberalis-me empresarial de la gesti educa-tiva, la selecci meritocrtica deles direccions dels centres i retallarcompetncies dels claustres, con-sells escolars i ampes.

La CGT aposta per la implicacidel conjunt de la comunitat educa-tiva en sistemes de gesti alterna-tius (equips de gesti triats per unconsell escolar paritari,..). Mesuresconcretes que CGT proposa per amillorar la qualitat i les condicions

de treball:- Formaci inicial de llicenciaturaper a tot el professorat;- Implantaci de lEspecialitat deDocncia en les carreres;- Cos nic de tot el professorat;- No al cos de directors, cos de ca-

tedrtics , ni dinspectors;- Reconversi funcional de la ins-pecci amb mecanismes supervi-sors de carcter participatiu i de-mocrtic. Que potencilassessorament pedaggic i queajudi a detectar encerts i errors.- Model de gesti horitzontal i par-ticipativa dels centres educatiusenfront del model empresarial dejerarquitzaci.- Mobilitat del professorat entre lesdiferents etapes del sistema educa-tiu que permeti la Promoci Pro-fessional.- Concurs de Trasllats previ conei-xement de loferta de vacants.- Reducci drstica de la rtio.- Increment del professorat de su-port.- Atenci personalitzada de la di-versitat de lalumnat.- Limitaci del nombre dalumnesi grups atesos pel mateix professo-rat.- Pla de Formaci Permanent delProfessorat adequat a la realitat ien horari lectiu.- Accs diferenciat per al professo-rat inter: accs per concurs de m-rits.- Reconeixement de lantiguitatper al professorat inter.- Jubilaci anticipada de forma in-definida i no noms fins al 2010, iper a tot el professorat, suprimir leslimitacions que ara contempla.- Reducci de jornada lectiva per amajors de 55 anys, sense reduccieconmica.

- Reducci progressiva de les di-ferncies salarials i de jornada detreball entre nivells educatius.- Equiparaci salarial i horriaentre les diferents ComunitatsAutnomes.- Revisi salarial superior a lIPC

fins a recuperaci de la perduda delpoder adquisitiu.- Negociaci democrtica de l'Es-tatut de la Funci Pblica Docent.

Resumint:

- La LOE no qestiona la llei delPP (LOCE).- La LOE consagra la doble xarxade centres (concertats i pblics).- La concertaci de leducaci in-fantil representa la pedrera de ladoble xarxa de centres.- Laplicaci de la LOE significarel desmantellament del servei edu-catiu pblic.- El finanament previst s absolu-tament insuficient.- La LOE planteja uns objectiusper a la socialitzaci en la culturaconsumista dominant, i buida decontinguts una necessria educaciconscienciadora.- Les avaluacions de diagnsticsn un parany cap a la competitivi-tat entre els centres.- Sopta per un model davaluaciselectiu de lalumnat.- Latenci real a la diversitat noarriba.- La reconversi laboral del profes-sorat i la seva precarietat s una re-alitat cada dia ms evident.- La FP cada vegada s ms priva-da.- Se segueix abandonant leduca-ci permanent.- Massa coses segueixen igual:rtio, religi, calendari escolar, in-

terins, sancions per suprimir elsconcerts, jubilaci, falta de recur-sos, formaci, millores laborals,divisions entre el professorat...- Ens allunyem del cos nic.

Per tot aix, fem campanya con-tra la LOE.

LOE: lEducaci Pblica,

un altre cop en perill

... I dius quevan ser... dos

milionsTimanfaya

De nou, els sectors ms reaccio-naris de la societat ens hanpassat davant i han ocupat el carrerper posicionar-se en contra de laLOE (Llei Orgnica de lEduca-ci); evidentment, lobjecte de laseva queixa s totalment diferent alnostre, per novament tornen aocupar els espais que ens perta-nyen.

Les principals organitzacionsconvocants: la Confederaci Cat-

lica Nacional de Pares de Famlia iPares dAlumnes (CONCAPA) i laConfederaci Espanyola de Cen-tres dEnsenyament (CECE), pro-tegides per 839 organitzacions mscontractant aproximadament 700autobusos per als desplaaments, ams del suport del Partit Popular ide la Conferncia Episcopal si bdeixant clar aquesta ltima quelEsglsia no convoca la marxa,sin que noms li dna suport".

Evidentment, no van desaprofi-tar locasi significatius caps defila del PP per a presentar-se en unesdeveniment daquesta magnitud.Aix, shi va exhibir lexministradEducaci de lltim Govern delPP, Pilar del Castillo, qui va parlarcontra el pagament de la hipote-ca amb Esquerra Republicana deCatalunya que personifica la LOE(quina campanya li est fent el PP aaquest partit), la presidenta de laComunitat de Madrid, EsperanzaAguirre, i la segona tinent dalcal-de de lAjuntament de la capital delEstat, Ana Botella. Sense intencidofendre ning, quina colla debsties juntes, no hi va faltar ning.Ser bo recordar que la queixaanava sobre el fet que la LOEatempta contra la llibertat deleccide centres, la justcia, el dret de lesfamlies a leducaci en valors pro-pis... quan en el fons, sense apro-fundir-hi massa, es mobilitzavenper raons econmiques: ms i msdiners pblics per finanar la sevaeducaci privada.

Aquestes senyores i senyors ac-tuen amb tot el cinisme que els ca-racteritza des que van perdre elpoder del Govern, manipulen a tra-vs dels seus ingents mitjans de co-municaci i sn uns demagogs queno dubten a incitar els ms baixosinstints de lsser hum, perqu la-mentablement la Llei OrgnicadEducaci no s una llei progres-sista que aposta obertament per le-ducaci pblica per a tots i totes

sin que confirma la privatitzacide leducaci.

Aquesta LOE no s la llei quenecessitem per conviure en lliber-tat, pluralitat i diversitat amb totsels nens i joves amb independnciade les seves classes socials.

LALTRA REALITAT

7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

9/27

Catalunya. Desembre de 2005 9

TREBALL-ECONOMIA

La reacci no fabona la LOE

Joan Layret

Sovint, la lgica ens juga malespassades. La ms fcil denten-dre s la disjunci exclusiva: oests amb mi o ets el meu enemic.Potser una de les primeres veus quees va deixar sentir en aquesta direc-ci va ser precisament la del funda-dor duna associaci confessionalque ja porta dos mil anys dantigui-tat, per que continua donant gue-rra, i no precisament en beneficidel ms necessitats. Justamentlobjectiu de la darrera moguda de

bisbes i neofranquistes ha estat lE-ducaci. s una errada veure lac-tual projecte de reforma educativa,la LOE, com laltra cara de la mo-neda, en aquest cas progressista, delavortada LOCE. El projecte de laLOE de fet segueix la lnia de sub-vencionar les empreses privadesdensenyament en detriment delescola pblica. Amb la LOE sin-crementen els nivells de concerta-ci, s a dir ms diners per als em-presaris, menys escoles deducaciinfantil pbliques, menys centresamb cicles formatius o batxilleratsper a tots i totes. Simposa la segre-gaci segons el nivell socioecon-mic, s a dir lanttesi de la igualtatdoportunitats. De qu es queixenles grans patronals del sector quanposen el crit al cel i pronostiquen laseva runa? La resposta s que elcinisme, la manipulaci ms gro-llera i la demaggia sn les sevesarmes preferides, ara ja sense em-buts, per erosionar un govern queno s el seu, i per treure alguns mi-lions deuros ms, de m del gransagrist Duran i Lleida, que tan bdefensa els interessos dels seus, jasigui amb lEstatut o ja sigui ambla LOE.

El resultats daquesta LOE serande nou un finanament insuficientper a lensenyament pblic, allun-yant-se de lobjectiu de qualitat ge-neralitzat i apropant-se a la com-petncia entre els mateixos centrespblics, amb categories de centres,alguns de caire ben b assistencial.Una jerarquitzaci creixent per partde les direccions dels centres, ja nocompanys sin gerents amb unacarrera professional cada cop msestranya a la docncia. I la religiseguir impartint-se de forma con-fessional, com una assignatura msencara que la falsa discussi sobreel valor de les seves notes amaguiel fet crucial que sestan impartintuns valors que no haurien de trepit-jar les aules dels centres pblics. La

qesti de la qualitat educativa noes planteja, amb cap mesura queserveixi per lluitar contra el fracsescolar, i la millora de les condi-cions del professorat, entre elles laforta precarietat dinterind i substi-tuts.

Federaci de SindicatsdEnsenyament de la CGT

E ls sindicats majoritaris i elPSOE han signat diversosacords i han pres algunesiniciatives que, en contra del quediuen els seus autors, suposen unnou afront per al professorat interdels centres pblics i es converti-ran en crregues de profunditatcontra lescola pblica i a favor dela concertada.

Duna banda, signen un acordper reduir el percentatge dinterinsal 8% en un termini de quatre anys,per mantenen una fase doposicieliminatria, que enfrontar, comen lpoca de les transitries, aopositors lliures amb interins.Podem recordar daquella expe-rincia que hi va haver tribunals enels quals els interins van tenir sort ialtres en els quals, sistemtica-ment, es quedaven a desenes de lanota mnima per poder sumar elsmrits. A ms, aquell mtode vatenir un efecte collateral: la cam-panya de descrdit dels interins idel conjunt del sistema educatiupblic amb les protestes dels opo-sitors lliures aprovats sense plaa.En el millor dels casos, des delpunt de vista dels interins (quetotes les places les assolissin elsque ja estan fent classes), el siste-ma seria injust per als opositorslliures, i terriblement nociu per alescola pblica, que hauria de pas-sar 4-5 anys amb les plantillesinestables i amb un alt percentatgede professors ms preocupats pelseu futur que pel treball diari enlaula.

Es calcula que a lEstat espanyolhi ha entre 80.000 i 100.000 treba-llant en lescola sense estabilitat.Nhi ha de totes les edats; algunsdells porten ms de cinc anysdinterins, per tamb hi ha bor-ses molt grans dempleats tempo-rals amb menys dun any de treball

que cada any es veuen obligats abuscar una plaa vacant. Seguimpensant que lnic sistema just pera totes i tots s laccs diferenciat.

Parallelament, els sindicats delensenyament privat, entre elsquals tamb es troben CCOO iUGT, han signat un altre acord permillorar les condicions de treballdels professors de lensenyamentconcertat que, segons diuen, elsequiparar amb els interins. Enaquest cam dequiparaci sinclouuna paga per antiguitat per als do-cents de la concertada, per, des dequan cobren els professors interinsuna paga per antiguitat? Lequipa-raci es restringir noms al salario tamb a la forma daccs i a lad-judicaci de destinacions? Hi haprevistes proves que garanteixinels criteris digualtat, mrit i capa-citat per a unes places sufragadesamb fons pblics? Entraran les pla-ces dels centres concertats en elsprocessos dadjudicaci de desti-nacions del professorat inter?

Igualment, el Ministeri acabadanunciar la seva intenci de con-tractar directament i de forma esta-ble el professorat de Religi queimparteix classe en centres pblics.Quin tipus doposici ha superat

aquest collectiu de professors? Notreballen en centres pblics i pa-gats amb fons pblics? Per qu ellspoden ser contractats de forma es-table sense passar cap prova i elsprofessors interins no tenen msremei que sotmetres al criteri sub-jectiu dels tribunals doposici?

Animem els professors funcio-naris que donin suport a les reivin-dicacions dels interins, per solida-ritat amb ells i per prpiasupervivncia dels centres pblicsi dels llocs de treball. Perqu elsacords esmentats posen en avantat-ge lensenyament concertat quedurant quatre anys tindr les sevesplantilles estables i tranquilles,centrades en el seu treball, mentreque els centres pblics tindranaquests quatre anys la situacicontrria: canvis continuats en elsclaustres i una part important da-quests amb el cor partit i el cap di-vidit entre atendre la docncia ipreparar-se unes oposicions de lesquals en depn el seu futur. El mi-llor cam perqu dintre duns cincanys, lensenyament pblic esquedi postergat a complir una fun-ci semiassistencial en guetos izones rurals i deprimides, amb es-casses perspectives de futur, men-

tre que lensenyament concertatpodr continuar seleccionant elsseus alumnes entre els que tenenexpectatives de continuar els seusestudis. I, una vegada aix lescoses, no ser difcil demostrar queels centres concertats obtenen mi-llors resultats que els pblics i, ennom de leficcia en la despesa,alliberar majors fons per a aquellsque assoleixen millors resultats, sa dir els centres concertats.

Per tots aquests motius, vam

considerar que s fonamental unamobilitzaci massiva dinterins ifuncionaris, per aix des de laCGT vam convocar, conjuntamentamb Ustec-Stes i altres sindicats,una jornada de mobilitzaci el 16de novembre, seguida per un 72%del collectiu en el conjunt de l'Es-tat espanyol, i una manifestacique es va celebrar a Madrid a laqual van assistir unes 10.000 per-sones, per exigir un model daccsdiferenciat per a professors quehan mostrat (en alguns casos du-rant 20 anys) la seva capacitat perdesenvolupar la seva funci encondicions molt difcils (amb con-tinus canvis de centre, fent-se c-rrec dels grups ms difcils i ambels pitjors horaris).

Amb les mobilitzacions, vagues,manifestacions, concentracions delprofessorat inter, que shan realit-zat i que seguiran, volem fer veureal govern, als grups parlamentaris ials sindicats signants del vergo-nys Acord, que rebutgem una so-luci que sigui un pegat; una solu-ci que no suposi avanosfonamentals en la nostra reivindi-caci: volem que laccs diferen-ciat es reflecteixi en la nova Llei;volem que no es produeixin en-frontaments entre collectius deprofessorat inter i professorat atu-rat, com pot propiciar lesmenaque proposa el PSOE, amb el su-port dUGT, CCOO, CSIF iANPE.

Sobre la mobilitzaci

del professorat inter

Deu mil estudiants es van manifestar a Barcelonacontra la LOE i lEspai Europeu dEnsenyament Superior

Redacci

Uns 10.000 estudiants es vanmanifestar pel centre de Bar-celona el 17 de novembre per pro-testar contra el projecte de la LleiOrgnica dEducaci (LOE), els

plans europeus densenyamentuniversitari i el procs de con-vergncia europea de titulacionsuniversitries (el procs de Bol-nia), ja que promou la privatitzacide lescola pblica.

Els convocants de la manifesta-

ci denuncien que el futur EspaiEuropeu dEnsenyament Superiorsuprimeix els estudis que no snrendibles des de la perspectiva delmercat i orienta les carreres univer-sitries segons els interessos de lesempreses, no pas dels estudiants.

Quant a la LOE, es queixen quela llei perpetuar el sistema de con-certs econmics amb centres pri-vats, cosa que degrada, diuen, la si-tuaci actual de lensenyamentpblic.

La manifestaci estava convoca-

da per la Plataforma Mobilitzadoraen Defensa de la Universitat Pbli-ca (PMDUP), que pretn ser unmarc unitari de treball dassemble-es de facultats i diverses organitza-cions estudiantils.

Sota el lema Leducaci s un

dret, no una mercaderia',* els joveses van desplaar en manifestaci,des de la plaa de la Universitat deBarcelona fins a delegaci del Go-vern, al Pla de Palau. Al final de lamanifestaci els Mossos dEsqua-dra van carregar amb duresa contra

els manifestants i els incidents quees van produir van acabar amb 44detencions. Els detinguts van sortiren llibertat amb crrecs desprs depassar unes hores a comissaria.

Ms informaci ahttp://www.pmdup.tk/

PLAA PBLICA

7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

10/27

10 Catalunya. Desembre de 2005

TREBALL-ECONOMIA

Comit Confederal de la CGT

El Govern del PSOE va pre-

sentar, el passat mes doc-tubre, les seves propostes

sobre la nova Reforma Laboral a

Empresaris i a sindicats majorita-

ris.

La proposta del govern cont

tres punts fonamentals que sn:

1. Generalitzaci del contracte

indefinit barat en el seu acomiada-

ment, universalizant el seu s per a

tot aquell que entri en el mercat la-

boral.

2. Potenciaci del model de con-

tractes i subcontractes a travs del

contracte per obra i servei (vincu-

lant-la al producte) sense garantir

la subrogaci empresarial. Refor-

ma de larticle 52 de lEstatut dels

Treballadors garantint-se una

causa dacomiadament individual

per raons objectives a la finalitza-

ci de la contracta.

3. Potenciaci de les empreses

de treball temporal (ETT).

Aquestes mesures concretes i

per si soles afecten la vida quoti-

diana de milions de persones assa-

lariades i aquesta s la realitat. Se-

gons la proposta presentada pel

govern espanyol, es consagra la

segmentaci i fragmentaci del

mercat de treball, institucionalit-

zant dos tipus de contractes: els an-

tics indefinits, denominats ordi-

naris que ja solament afecten

menys del 50% de la poblaci as-

salariada ocupada i que el seu cost

indemnizatori s de 45 dies, i els

nous contractes, denominats de fo-

ment docupaci, els de 33 dies en

cas dacomiadament i subvencio-

nant-los als empresaris ms dun

ter del cost anual daquest con-

tracte.

Ara, qualsevol persona que entri

al mercat laboral (amb el simple

requisit de ser demandant docupa-

ci amb un mes dantiguitat),

tindr la garantia daquest con-

tracte de foment docupaci barat

en el seu cost i encara ms barat en

el seu acomiadament.

A ms, per frenar el frau genera-

litzat en la contractaci, reinventen

el contracte temporal a fix, aix s,

si portes treballant 24 mesos en un

perode de 36 i shan subscrit dos o

ms contractes, havent de ser el

treballador o la treballadora qui de-

mani en els jutjats aquesta fixesa,

el que perverteix novament el

terme estabilitat en locupaci.

Laltra gran posada en escena de

posar lmits a la temporalitat es

basa a definir qu s una contracta

i qu una subcontracta, per no per

impedir el seu s i abs per part de

les empreses principals (grans

companyies, multinacionals, Ad-

ministracions Pbliques), sin per-

qu aquestes conservin les formes i

ara en comptes de contractes per

obra o servei puguin o hagin de

contractar amb el contracte discri-

minatori de foment docupaci,

el dels 33 dies per any i subvencio-

nat.

Per a ms, la cessi illcita de

m dobra, la prohibida per larti-

cle 43 de lEstatut dels Treballa-

dors, pretenen delimitar-la (a fora

de definir-la) a tres o quatre sup-

sits, quan la jurisprudncia actual

s ms mplia.

No es regula, ni es legisla en el

sentit de solucionar el problema, ja

que si tinguessin aquesta voluntat

hauria destar prohibida aquesta

contractaci massiva que es realit-

za per mitj de les contractes i sub-

contractes, aix com tampoc sobli-

ga a la subrogaci dels contractes

de treball en cas de cessament del

contracte mercantil entre lempre-

sa principal i la contracta.

Reformar el contracte dobra o

servei generalitzat en aquestes

empreses-, el que es podria enten-

dre com un lmit real al frau en la

contractaci, no deixa de ser la

porta dentrada en les contractes i

subcontractes del nou contracte

de foment docupaci el qual s la

consagraci de la precarietat de

forma generalitzada. Es garanteix,

a ms, una causa dacomiadament

individual per causes objectives

econmiques, organitzatives i pro-

ductives a la finalitzaci de la con-

tratca i amenacen amb una modifi-

caci en la Llei de Procediment

laboral (article 122), per la qual els

Tribunals Laborals haurien de li-

mitar-se en aquests acomiada-

ments a assentir i no revisar si exis-

teix causa objectiva justificada.

Aquesta s una vella reivindica-

ci del empresariat (el no lligar ju-

rdicament la causa a lextinci,

nica garantia de seguretat jurdica

per al treballador o treballadora)

que porta temps dient que si faig

fora alg, ho faig pel b de leco-

nomia, del desenvolupament, de la

societat i els jutges laborals, s

a dir la justcia social, mutis i a

acceptar lacomiadament com a

objectiu (amb la Reforma pactada

en el 94, lAdministraci, en cas

que lERO vingui amb acord, els

autoritza tots i no en revisa ni un).

Ms subvencions per

als empresarisContractar, realitzar molts contrac-

tes, deixa de ser un problema per al

contractista ja que ara tindr la ga-

rantia que els contractes li sortiran

subvencionats en gran part, aix

com la certesa que el seu cost es

veur rebaixat, a travs de les re-

baixes en les cotitzacions al FO-

GASA (de 0,4% a 0,3%) i a latur

en aquells contractes que tenen a

veure amb una m dobra flexible:

els fixos discontinus i els contrac-

tes a temps parcial. I a totes aque-

lles empreses de fins a 50 treballa-

dors, sels abonar el 40% de les

indemnitzacions legals.

Dones

La resta de propostes vnen a re-

forar lactual configuraci del

mercat de treball: reforament de

les ETT (a les quals sels rebaixa

les cotitzacions socials), una major

ampliaci de la cobertura daturats

per subsidi i una picada dullet

(que es queda en gest) a les dones a

les quals sels ven la igualtat entre

homes i dones en el mercat de tre-

ball, quan el que realment succe-

eix s que segueixen sent tractades

salarialment, socialment i cultural-

ment de forma absolutament desi-

gual. Aix s, sn mesures que

augmentaran la seva taxa docupa-

ci en locupaci assalariada i aug-

mentaran la seva altssima taxa de

dedicaci majoritria en el seu

temps no laboral a la reproducci

(cures, llar, educaci, etc.).

Immigrats i retrica

Res no es diu en aquesta Reforma

Laboral duna gran part de la po-

blaci activa assalariada, tant ocu-

pada com desocupada, que s la

ms representativa de la precarietat

i inseguretat, les persones immi-

grants extracomunitries. La seva

participaci en el mercat de treball

de locupaci assalariat, ve regula-

da per una llei discriminatria

Llei dEstrangeria-, i el seu Re-

glament de normalitzaci, con-

sensuat i pactat per qui sn els po-

tencials signants daquesta

La patronal, com a bona jugadora de pquer que s, demana unareforma ms dura encara perqu quedi centrada la proposta dara

Res de nou en la novaReforma Laboral

Els sindicats majoritaris esperen la seva entrada en escena a veurequ cau i desprs de quatre amenaces acabar signant

El TSJCcondemnaCorreus per

vulnerar DretsFonamentals

E l 9 de setembre de 2005, el Tri-bunal Superior de Justcia deCatalunya (TSJC), revocant una

Sentncia anterior del Jutjat Social

de Tarragona, va condemnar la So-

ciedad Estatal Correos y Telgrafos

SA per vulnerar Drets Fonamentals

de la Confederaci General del

Treball (CGT).

Lorigen dels fets es remunta a

lany 2002, quan la Inspecci de

Treball de Tarragona va sancionar

Correos amb 15 actes dinfracci,

conseqncia dimportants defi-

cincies de matria de salut laboralen la companyia. Entre aquestes

sancions hi figuraven algunes per

falta dinformaci, consulta i parti-

cipaci dels representants sindicals

en matria de Salut Laboral.

Aquests fets van originar la denn-

cia de lorganitzaci anarcosindi-

calista CGT per considerar que

aquesta actitud vulnerava el seu

dret fonamental a la Llibertat Sin-

dical.

Malgrat que en primera instn-

cia, el Jutjat Social va absoldre

lempresa postal de les demandes

de CGT, el Tribunal Superior de

Justcia de Catalunya considera

clarament provat que aquella havia

dhaver informat els representants

del sindicat daquestes actes din-

fracci independentment que esti-

guessin recorregudes en via con-

tencis-administrativa, i ha revocat

aquesta Sentncia per considerar

que vulnera el dret a la llibertat

sindical en el seu vessant del dret a

la informaci; condemnant lem-

presa Sociedad Estatal Correos y

Telgrafos [...] que aboni al Sindi-

cat CGT en concepte dindemnit-

zaci la quantitat global de sis mil

euros (6.000 euros).

La Carteria deRub, en lluita

Des del passat mes doctubre,els treballadors de Correus deRub, a iniciativa de la CGT, estan

portant a terme un procs de lluita

per protestar per les deficincies

que presenta el centre de treball,

aix com per la falta de plantilla i

lacumulaci dobjectes per repar-

tir que provoca. Shan realitzat di-

verses assemblees de treballadors i

des del 7 de novembre aturades

diries duna hora per exigir a

lempresa que solucioni els proble-

mes tcnics i contracti nou perso-

nal per cobrir les necessitats del

servei.

A ms, la Confederaci General

del Treball ha presentat una denn-

cia per negligncia (art. 70 b del

Conveni) davant la Subdirecci de

Gesti de Personal.

7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

11/27

Catalunya. Desembre de 2005 11

Reforma. Retrica, bones inten-

cions aparents i consens li sobren

al document del Govern. Per

aquesta retrica, consens i pacte

social els trobem de forma perma-

nent i persistent en totes les Refor-

mes Laborals que des de 1980 (Es-

tatut dels Treballadors), fins a la

Reforma del 2001 del PP, shan

produt en el model de Relacions

Laborals en lEstat espanyol.

Les seves mesures concretes

tenen el sabor ranci i amarg de

totes les que shan adoptat al llarg

daquests 30 anys de relacions la-

borals democrtiques i que han

causat el major frau en les rela-

cions laborals de milions i milions

de persones assalariades, les quals

assistim impotents al blindatge

del capital, de la seva llibertat de

moviments sense lmits, sense

fronteres i deixant darrere seu mi-

lers de morts per accidents de tre-

ball, centenars de milers desclaus

moderns els quals ens veiem obli-

gats a treballar en empreses deno-

minades contractes i subcontrac-

tes, amb contractacions fraudulen-

tes, temporals i amb salaris i

horaris que atempten directament

contra la nostra dignitat.

La patronal ho vol tot

No contenta amb el que ha oferit el

Govern, la patronal espanyola re-

presentada per la CEOE i la

CEPYME, presenta una proposta

ms enll que si b ara noms setr-

veix per centrar la que fa el Go-

vern, tamb ens informa de quin s

el seu horitz. Aquesta proposta

cont elements bsics com: con-

tractes a la carta; rebaixa substan-

cial de cotitzacions socials; elimi-naci del contracte estable

indefinit; acomiadaments ms f-

cils i encara ms barats i que els

jutges laborals callin la boca.

La proposta de la Patronal s una

proposta gran que ataca directa-

ment el nucli central de les rela-

cions laborals:

1. Instaura el contracte discrimi-

natori i flexible de foment docu-

paci indefinida,com a contracte

estable ordinari. Els contractes de

45 dies quedarien com a marginals

per a qui els tingui.

2. Els contractes eventuals (6

mesos), podran subscriures direc-

tament o a travs dETT i per cir-cumstncies del mercat. Res din-

troduir limitacions ni frens al frau

massiu dels encadenaments de

contractes.

3. La conya de les contractes i

subcontractes leleven a la catego-

ria de model de contractaci i es

neguen a qualsevol responsabilitat

laboral de les empreses amb els

treballadors (a centenars de milers)

que sn prestats diriament a les

grans empreses. Res de definir i

delimitar la cessi illcita.

4. Ms diners per dues vies: in-

centius i reduccions patronals en

les cotitzacions socials.

TREBALL-ECONOMIA

Collaboraci

entre lAteneude Barberi la CGT

CGT Sabadell

E l centre social autogestionatAteneu de Barber, seguint laseva vocaci de generar un nou

espai de confluncia per a la classe

treballadora de la ciutat, ha obert

un nou espai de trobada que t tres

eixos bsics de treball: lassessora-

ment laboral, la formaci i la con-

fluncia venal.

LAteneu compta amb la colla-

boraci de la Confederaci Generaldel Treball (CGT), amb la qual,

cada primer i tercer divendres de

mes de 19 a 21h, es reunir a lAte-

neu per tirar endavant una assesso-

ria laboral per al venat de Barber

del Valls i Badia del Valls. EN

aquest espai de trobada es treballa-

ran tots els aspectes relatius a al

formaci en temtiques dinters

per a la classe treballadora, co-

menant la tasca amb lanlisi de la

propera Reforma Laboral. Tamb

s intenci daquest espai ser un

punt de referncia i confluncia per

a la militncia sindicalitzada i la

resta del venat de la ciutat, fent

possible la interacci entre dife-

rents sectors i dinmiques (fbrica,

carrer, centres educatius, teixit edu-

catiu, etc.) que faci possible la

transformaci, des de la base de

lautogesti i lautonomia, de la

seva realitat ms propera.

En el moment de tancar aquest

Catalunya, era previst presentar

lespai en qesti el dia 2 de de-

sembre a les 19h.

Alguns resultatseleccions sindicals

Fico Triad (Ficosa) de Rub

CGT s el sindicat ms representa-

tiu al Comit d'Empresa de Fico

Triad, de Rub. Al Centre de Fico

Triad de Rub CGT va treure 8 re-

presentants al Collegi Obrer men-

tre que CCOO naconseguia 2 i

UGT, un; al Collegi de tcnics,

CCOO en va aconseguir dos i els

altres dos sindicats, cap.

Hotel Joan Carles I de Barcelona

CGT, 113 vots, 5 delegats; CCOO,

92, 4; UGT, 42, 2; i Independents,

52, 2.

FCC lAnoia

1 delegat de CGT (selegia noms

un delegat)

Residncia Paravilaseca

CGT, 2; CCOO, 3; i UGT, 0.

Crida a la mobilitzaci contra la Reforma Laboral

Des de la CGT, cridem a la mo-bilitzaci social enfront de lagran mentida de Govern, empresa-

ris i sindicats majoritaris.

El temps de les respostes socials

a les mesures concretes de govern,

empresaris i, possiblement, tamb

de les opcions sindicals majorit-

ries, es redueix. En un temps molt

curt, de dos a quatre mesos, la Re-

forma Laboral ser una realitat, si

no ho evitem. El Ministeri de Tre-

ball s bastant clar referent a aix:

a la fi de novembre, o existeix

pacte social o el Govern amb els

seus socis parlamentaris (IU-IC,

ERC, BNG i Xunta Aragonesista)

aprovar la Reforma per Decret-

Llei.

Qualsevol dels dos escenaris, el

del consens social amb foto in-

closa, o el del decret llei amb la

majoria parlamentria, porten a

laplicaci de les mesures concre-

tes sobre contractaci i acomiada-

ment, amb les consegents conse-

qncies socials i laborals sobre la

vida de milions de persones.

Objectius de la Reforma

En primer lloc, es legalitzar el que

s un fet quotidi: la flexibilitat en

la contractaci:

- Ara, per als milions de persones

que treballen en contractes i Sub-

contractes, es crea un contracte a la

carta, amb indemnitzacions certes,

segons lany que lempresari deci-

deixi lliurement acomiadar: Si el

contracte es resol el primer any, 8

dies dindemnitzaci. Si el con-

tracte es resol el segon any, 20 dies

dindemnitzaci. El tercer any, 36

dies dindemnitzaci. El quart any,

56 dies dindemnitzaci. A partir

del cinqu any, se li aplicar la re-

laci laboral existent per a laco-

miadament disciplinari i objectiu

(art.56 ET), s a dir, 33 dies per

any amb un mxim de 24 mensua-

litats.

- Els contractes escombraria, for-

matius, interinatge i de relleu, es

mantenen tal qual: escombraria sa-

larial, escombraria de drets, es-

combraria de futur.

- El contracte model que donar

seguretat al treballador o la tre-

balladora passa a ser el contracte

estable de foment docupaci, el

de 33 dies dindemnitzaci per any

i amb el lmit de 24 mensualitats.

- Els contractes eventuals seguei-

xen tal om ara si a lempresari no

hi posa atenci i li passen tres anys

de relaci laboral i encadena un pa-

rell de contractes temporals, ens

tocar anar als Tribunals a dir que

la llei diu que than de fer fix

En segon lloc, laltra gran mesu-

ra s lacomiadament net i efi-

ca:

- Si lempresari decideix acomia-

daments objectius per raons econ-

miques, organitzatives, producti-

ves, tcniques, encara que el

treballador o la treballadora de-

mandi perqu sincompleixin les

raons argumentades, els jutges so-

cials no podran intervenir, ja que la

Llei els prohibir revisar lacomia-

dament, s a dir, si la causa allega-

da est o no justificada, si el que

amaga com gaireb sempre- s el

fet de voler guanyar ms per part

empresarial, si la mesura s pro-

porcional, etc. La legalitat noms

t una ra, lempresarial.

No noms s una prctica quoti-

diana el que es transgredeixi de

forma sistemtica el principi de

tots som iguals davant la llei,

sin que ara pretenen legalitzar de

forma descarada i oberta la desi-

gualtat davant la llei. Aix no s

justcia, s un autntic atac contra

els drets ms elementals de milions

i milions de persones assalariades.

Cal tenir poca vergonya per

adoptar aquestes mesures i aplicar-

les ja sigui per consens social o

per decret i, a ms, explicar-nos el

conte que s per la nostra seguretat

en locupaci i el nostre benestar

social.

Des de la CGT, volem donar res-

posta a aquesta barbaritat, injust-

cia i atac directe a les persones as-

salariades. Una resposta que ha de

ser donada des de la majoria social

-i especialment des dels ms perju-

dicats i perjudicades: dones, joves,

immigrats, precaris i precries.

Aquest conte ja el coneixem i

sabem que les nostres vides labo-

rals, socials i culturals, seran nova-

ment trepitjades i empitjorades.

Com a organitzaci sindical co-

herent, alternativa i compromesa

amb la creaci duna societat so-

lidria, tenim una gran responsabi-

litat davant aquesta nova agressi,

ms gran en les seves seqeles que

totes les anteriors i hem de ser ca-

paos de generar una mplia mobi-

litzaci social, dur el nostre discurs

a les fbriques i centres de treball,

estenent-lo als collectius socials

afins i realitzar plans concrets de

treball en tots els territoris i sec-

tors.

Foto:Jos

ep

Puigdollers

7/31/2019 Revista Catalunya N 70 Desembre 2005 CGT

12/27

Catalunya. Desembre de 200512

Isabel Ferragut ha estat convidada alproper congrs de la ConfederaciGeneral del Treball de Catalunya pertal que hi exposi la seva actual

situaci, vctima dels abusos de poder.Aqu tenim una breu ressenya del seucalvari per la justcia i la sevaexperincia enfrontant-se a tot laparell

judicial. Podeu trobar tota la restadinformaci a Internet:http://www.radiacionesmortales-isabelferragut.com

Isabel Ferragut,transcrit per Pako Navas

Emulant als metges de

lAlemanya nazi, els

metges Benjam Guix

Melcior i Enrique Rubio Garcavan cremar el cervell -fsicament

sa- del meu fill causant-li la mort

quan ell tan sols pretenia solucionar

un problema psicolgic: una neuro-

si obsessiva. Una sola sessi, una

sola, i una dosi letal de radiacions

gamma van acabar amb la seva

jove vida: no li van deixar ni la ms

mnima possibilitat desperana de

salvaci.

I davant daquesta actuaci bru-

tal i criminal, els jutges que han jut-

jat aquest dramtic succs, tenint

totes les proves a la m per poder

condemnar sense palliatiu a qui tan

salvatgement lhavien matat, van

actuar com si fossin els seus advo-

cats defensors en lloc dactuar com

a autntics jutges, els han deixat

impunes. Les seves sentncies sn

un cmul datrocitats; en elles es

violen les lleis que protegeixen els

nostres drets i la nostra vida; els jut-

ges menteixen, falsegen els fets, es

contradiuen, fan el paper de vidents

per duns dolents i mentiders vi-

dents, prevariquen i provoquen:

sentncies que demostren, sense

pudor, el partidisme ms descarat

envers els metges i envers la Clni-

ca Dexeus, on es va cometre el fet

criminal, i la protecci cap als que

consideren els seus: els jutges.

El jutge Assalit Vives i els que

lhan seguit desprs es pregunten si

lactuaci dels acusats mereix el re-

tret penal. Jo pregunto: rosteixen

i socarren el cervell del meu fill

condemnant-lo a patir sofriments

atroos i una mort cruel quan ell

havia estat un noi sa, fort, vital... i

encara es pregunten si mereixen el

retret penal?

No crec que pugui existir major

mofa ni provocaci.

Vint-i-dos accions judicials dutes

a terme: querelles, recursos; un

contencis administratiu contra el

Consell General del Poder Judicial

(a instncies del mateix CGPJ, en-

cara que resulti estrany), querelles

contra cinc jutges.

La darrera querella contra la sen-

yora Maria Eugnia Alegret Bur-

gues, actual presidenta del Tribunal

Superior de Justcia de Catalunya,

en el moment de dictar sentncia

ponent en aquesta. Potser la coin-

cidncia ms escandalosa de totes,

a ms dexistir lagreujant afegit

que la Senyora Alegret t una bona

relaci amb un dels acusats, el doc-

tor Benjam Guix Melcior, es dna

la circumstncia que els fills de la

senyora Alegret i les filles del doc-

tor Guix han anat junts a la mateixa

escola fins a lany 2004, un fet

comprovat en el llibre descolaritat,

2003-2004

En aquest cas, si la senyora Ale-

gret hagus tingut una mica dho-

nestedat, shagus negat a jutjar el

meu cas. Com s ms que evident,

no podia ser imparcial de cap de les

maneres.

Per, el que ja fa vessar el got de

les illegalitats i indefensions judi-

cials s que, des del Tribunal Su-

prem Sala Segona penal, sense en-

trar a valorar res de tot el que sels

exposa en el recurs presentat, mo-

lestos potser per la querella presen-

tada contra la presidenta del TSJC

amb data 26 de gener de 2005, em

diuen: La frecuencia con que se

viene acudiendo a la interposicin

de querellas, por supuestos delitos

de prevaricacin, contra las decisio-

nes judiciales no recurribles, a

modo de ltimo medio de impugna-

cin, debe ser serenamente valora-

do por los litigantes para evitar el

manifiesto abuso de derecho o in-

cluso el fraude a la ley que, a veces,

cabe apreciar en este tipo de con-

ductas. (v. Art. 11.2 L.O.P.J.).

Vaig haver de presenciar lagonia

del meu fill durant quatre anys i sis

mesos i la seva mort atro per culpa

duns metges malvats sense cap

conscincia -uns nazis estafadors

de vides i de diners-, he de suportar

burles i persecucions ja que fins i

tot mhan investigat la meva vida i

els meus possibles bns, he hagut

de sofrir amenaces quan la meva

pobra mare vivia, quantes vegadesla trobava plorant perqu lhavien

amenaat per telfon. Han ame-

naat els meus amics per haver-me

ajudat en totes les meves decisions i

en les meves campanyes pbliques.

He patit injustcia, burla i provoca-

ci per part dels jutges, he perdut

tot els meus diners, el meu negoci i

propietats per aconseguir Justcia

per la mort del meu fill i... desprs

de ms de quinze anys de recerca

incansable amb totes les proves a la

m que avalen la meva ra, ja vella,

malalta i arrunada: encara he de

suportar que des del Tribunal Su-

prem Sala Segona penal, mintimi-

din dient-me que puc incrrer en el

frau a la llei?

Guanyar el judici per la mort del

meu nic i benvolgut fill no podria

calmar el meu dolor ni fer possible

que la seva absncia fora menys in-

suportable. Per els ssers humans

tenim drets i tenim dignitat, i guan-

yar el judici pot suposar el reconei-

xement daquests drets i el respecte

a la dignitat que ens mereixem les

persones i, en aquest cas especial-

ment, que es mereix el meu fill.

Mai no podr oblidar la imatge

del meu fill que, amb les mans al

cap, desesperat li demanava a Du

que lajuds a suportar tant de sofri-

ment i es preguntava el per qu de

tot all.

Continuen els processos judi-

cials.

ACC, lantiga Unidad Hermtica del Valls, surt al carrer en defensa dels llocs de treball

Collectiu Catalunya

Afinals doctubre, la Generalitatva decidir no aportar dinersper salvar lempresa ACC, lantiga

Unidad Hermtica del Valls, arran

del pla industrial, molt feble se-

gons el conseller de Treball, pre-

sentat al Departament de Treball.

La Generalitat considera impossi-

ble donar al grup itali ACC els 18

milions deuros (2.994 milions de

pessetes) en ajudes pbliques que

demana com a part del pla per

poder salvar les fbriques de Sant

Quirze (Valls Occidental) i Cerve-

ra (Segarra), i va instar la direcci

italiana d'ACC a fer un pla amb

cara i ulls, a aclarir la seva inten-

ci i mostrar un comproms ferm

dinversi.

La campanya de mobilitzaci per

defensar els 1.100 llocs de treball

en perill (mireu Catalunya 69) va

comenar el 20 doctubre amb una

convocatria de vaga i una mani-

festaci de ms de 400 treballadors

fins la Conselleria de Treball de la

Generalitat a Barcelona.

Ms de 1.000 persones es van

manifestar el 26 doctubre pels ca-

rrers del centre de Sabadell per re-

clamar la continutat de les dues f-

briques de compressors dACCE.

Els treballadors van rebre diverses

mostres de suport arran de la incer-

tesa del seu futur, i des de Sabadell,

fins i tot, sha elaborat un acord

com en qu sinsta la Generalitat a

trobar una soluci, un manifest sig-

nat per la Federaci dAssociacions

de Vens, els sindicats UGT,

CCOO, USOC i CGT, i els grups

poltics del PSC, ERC, ICV, CiU i

l'Entesa per Sabadell (ES). Amb

tot, la Generalitat ha confirmat que

no es planteja entrar en lacciona-

riat d'ACCE, ja que el govern el

que continua reclamant al grup s

un pla industrial que garanteixi el

futur de lempresa. El grup itali ha

quantificat en 50 milions la inver-

si per ser viable a Catalunya, a

ms de considerar necessria una

reestructuraci de la plantilla. Els

sindicats, per, consideren que la

firma fa xantatge al govern i que

ha rebut massa fons pblics dels

quals no s'ha controlat ls.

Tamb es va convocar una jorna-

da de vaga el 15 de novembre, que

va tenir un seguiment total per part

de la plantilla, i una manifestaci a

Barcelona, des de plaa de Catalun-

ya i fins al carrer de Seplveda, a la

que van participar uns 400 treballa-

dors, coincidint amb la reuni pre-

vista per tractar sobre el pla de via-

bilitat d'ACC entre el comit, la

Generalitat i la direcci a la seu del

Departament de Treball.

El Comit dEmpresa format per

CGT, CCOO, UGT i AIUH