revista catalunya cgt - 62 - març 2005

7/31/2019 Revista Catalunya CGT - 62 - Mar 2005

1/27

Mar 2005 nmero 62 0,50 euros www.cgt.es/cgtcatalunya

Cataluny a


2/27

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Mar de 20052

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

Federacio Metal.lrgica de Catalunya(FEMEC)

Federaci de Banca, Borsa, Estalvi iEntitats de Crdit de Catalunya

Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ)

Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada - [email protected]. i fax 93 804 29 85Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n43201 Reus - [email protected] /[email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Espluques, 4608940 Cornell - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Baix PenedsNord, 11-13, 3r43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32Barcelons NordAlfons XII, 10908912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Valls OccidentalPedrissos, 9 bis08211 Castellar del [email protected]. i fax 93 714 21 21

Ramon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Colom, 3-508191 Rub - [email protected]. i fax 93 588 17 96Valls OrientalGaiet Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

LleidaAv. Catalunya, 2, 825002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

TarragonaRambla Nova, 97, 2n, 1a43001 Tarragona - [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval.laci, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

SabadellUni, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

SallentClos, 508650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

Catalunya va tancar l'anypassat amb un balan totalde 157.621 accidents labo-rals. Malgrat l'altssima xifra d'acci-

dents, el Govern de la Generalitatha tornat a fer un balan positiu pelfet que, en tants per cent, la xifra hasuposat un "descens" del 7,31%respecte al 2003. Una forma decomptar els ferits i els morts que not en compte el dolor que provo-quen els accidents entre qui els pa-teix, el mateix grup social, la matei-xa classe, una classe que sap quel'nic tant per cent bo s el sero percent.

Les dades oficials valoren tambpositivament el retrocs de l'1,32%dels sinistres mortals, malgrat queel "punt negre" va continuar en elsector de la construcci, on elnombre de morts va crixer en un14,63%, precisament un dels sec-tors amb ms enriquiment rpidsempre per als empresaris, que pelque sembla cintinuen invertint msen despeses personlas que en pre-venci.

Cada una d'aquestes personesmortes no entenen de tants percent, cap de les seves famlies oamics entenen que els morts for-men part d'una xifra positiva per-

qu s inferior a la de l'any passat.Caure en la dialctica de la dismi-nuci respecte a un altre any sgaireb acceptar que els accidentssn quelcom normal i que ara elshem aconseguit reduir...una mica.Ila reducci, per qui s'exposa apatir-ne cada dia perqu no treba-lla amb totes les proteccions quecaldria i si es queixa potser aco-miadat, noms pot tenir l'objectiude la mortalitat zero i els accidentszero. Som conscients que semprehi pot haver algun accident i aquestpot provocar una mort per en lesactuals circumstncies aix ni es

dna ni hi ha intenci de plantejar-ho com a horitz a curt termini.

Segons les dades oficials i defi-nitives del Departament de Treball iIndstria, entre gener i desembredel 2004 es va produir un total de155.852 accidents laborals lleus,1.620 greus, en aquest cas l'esta-dstica diu que hi va haver un aug-ment de l'1,18% i 149 mortals.

Per la seva banda, el nombred'accidents mortals 'in itinere'; s adir, en els desplaaments diarisdels treballadors i les treballadoresde casa a l'empresa o viceversa,van ser 66 al 2004, amb un des-

cens del 26,67% respecte a l'anyprecedent. Per per aquests acci-dents potser ja no cal patir-himassa ja que cada una de les pa-

tronals del territori, capitanejadesper Foment del Treball, estan encampanya permanent per menys-tenir aquestes vctimes perqu sun tipus d'accident que ells novolen comptabilitzar com a laborali, per tant, no haver de pagar com atal.

Per sectors, el nombre total d'ac-cidents laborals en l'activitat de ser-veis va ser de 71.252, en la cons-trucci va ser de 31.707, en laindstria de 52.107 i en agriculturade 2.555. Pel que fa als accidentsmortals, en serveis es van produirel 2004 un total de 64 i en la inds-tria 33, mentre que en la construc-ci en va haver 47 i en l'agriculturaes va passar de cap el 2003 a cincel 2004.

Pel que fa a accidents laboralsmortals 'in itinere', en la construc-ci se'n van produir 17, en serveis30, en la indstria 18 i en l'agricul-tura es va registrar un incident mor-tal.

Queda molt cam per fer, sempreen el cam cap al zero, que s l'nictant per cent que ens conven.

Editorial L'ADMINISTRACI, CONTENTA PERQU HA BAIXAT EL TANT PER CENT

Nosaltres hi posem elsmorts i ells, estadstiques

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca.DLB 36.887-92.Edici:Collectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrcia, Vicent, Jordi i scar.Collaboren en aquestnmero: Carlos Undergroove, Francesc Poblet, V. C., Cientfics per un futur no nuclear, CarlosNavarro, Xarxa Contra les Tancaments, Lodestraler, [email protected], GiulianaSgrena, Xabier Gracia, Collegi de Periodistes de Catalunya, Antonina Rodrigo, Joan Rocamora,Lobonegro, Annachiara del Prete, El Temps dArt, Il Manifesto, Glria Picazo, Merc Coll, ImmaMerino, Assumpta Bassas, Nani Mor, federacions i seccions sindicals de CGT.Fotografies:Mireia Bordonada, Mertxe Melitn, Joan Panisello, Indymedia Barcelona, Jordi Play i Pau Juvill.Illustracions: Txema.Tirada: 9.000 exemplars.Informtica: Germn Mozzer.Redacci isubscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n.43201 Reus.Tel.(dimecres tarda) 977 340 883.Collaboracions a: [email protected] i (cronologia)[email protected] compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Aquest nmero delCatalunya shatancat diumenge 20 de febrer del 2004.

Josep Robrenyo dins Lliure poble de Porrera

Homo homini lupus est Txema

All on hi hgia llibertat

all ser ptria nostra.


3/27


REPORTATGENo es pot abaixar la gurdia perqu siho fem ja sabem qu ens espera

DESPRS DText: V. C.; foto: Joan Panisello

"Estem molt satisfets peldecret de modificaci delPla Hidrolgic Nacional

que derogava aquest juny passat eltransvasament de l'Ebre. Ha estat unxit social de la Plataforma en Defensade l'Ebre (PDE) que ha mobilitzat icreat conscincia favorable a la NovaCultura de l'Aigua", afirma ManelToms, portaveu de la PDE.

El programa AGUA (Actuacionespara la Gestin y Utilizacin del Agua)que ve a substituir al transvasament hagenerat moltes expectatives entre elsdefensors de la nova cultura de l'aigua,sobretot pel procs participatiu obert.El programa pretn cobrir les necessi-tats hdriques de les regions afectadesper la derogaci del transvasament."L'Ebre s'ha salvat d'un perill que l'a-menaava de mort, com era el transva-sament, per encara queden lluites perfer", conclou Toms.

"Anem a participar en l'elaboracidel Programa AGUA, ja que aquestvessant participatiu s una de les carac-terstiques de la nova cultura de l'ai-gua", afirma Manel Toms de la PDE."Les nostres propostes aniran molt cen-trades en el fet que la modificaci delgir hidrulic sigui complet, sostenible irespectus amb els rius i aqfers sub-terranis", assegura.

Volen introduir debats com perexemple la reducci de prdues delssistemes de rec o les canonades urba-nes, la prevenci i tractament de la con-taminaci dels aqfers subterranis idels residus industrials, i, finalment, perun s racional i sostenible dels recursoshdrics a partir de l'estalvi i reutiltizacidels recursos hdrics.

UN MODEL INSOSTENIBLEDes de la PDE es valora positivamentl'esfor dels governs espanyol i catalper fer un gir en la poltica hidrulica.Per s'assenyala que el problema fona-mental s "un model territorial basat enl'especulaci urbanstica i turstica (ho-tels, segones residncies, camps degolf, urbanitzacions, etc). Ni amb total'aigua del mn es cobriria tota l'expec-tativa que s'est generant a partir d'uncreixement illimitat del turisme", afir-ma el membre de la PDE. Un model, eldel Partit Popular, que governa a terresmurcianes i valencianes, al qual acusad'estar al servei "d'uns interessos moltsconcrets". "Tot i els canvis al PHN,s'accepten els nmeros del PP basats enaquest model desenvolupista. Es mantque el dficit hdric del Pas Valenci,Mrcia i Almeria s de 979 hectme-tres cbics. I en acceptar-los s'entra en

un carrer sense sortida perqu s'accep-ta el model d'urbanitzaci incontroladai les seves necessitats hdriques que noes podran cobrir noms amb dessalado-res", conclou Manel Toms. La neces-sitat d'aigua de la part sud del Pas Va-lenci i Mrcia seria menor si el clculno es bass en criteris especuladors.

"Grcies a la poltica de l'aigua delPP el Segura no existeix, s una clave-guera que genera efectes negatius per ala salut de les persones. s un riu ques'empra per alimentar tota la indstriaturstica d'Alacant i Mrcia, i uns rega-dius de rendibilitat qestionable a Mr-cia que l'han acabat destruint com aecosistema. Aquest model turstic no ssostenible ni ecolgicament, ni econ-micament a la llarga perqu destrueixels recursos i el patrimoni natural.Noms beneficia uns determinats inte-ressos privats", assenyala ManoloToms. La Nova Cultura de l'Aigua

qestiona la demanda, per tamb re-planteja els dficits hdrics. Aterres va-lencianes, en la seva opini, no faltaaigua, sin que falta aigua potable peral desenvolupisme turstic. Molts delsaqfers subterranis estan sobreexplo-tats o contaminats. "Disposen d'aigua,per no en bones condicions com a re-sultat d'una poltica de control de resi-dus i abocaments errnia, per sobretotper l'urbanisme especulatiu que dominaaquells territoris. En comptes de re-plantejar-se la situaci els governs delPartit Popular obvien el problema de lagesti interior de l'aigua deliberada-ment per crear fantasmes externs i en-frontament territorial", assegura el lderantitransvasista. Ell mateix ens posacom a exemple la ciutat de Valncia, onles mancances de l'abastiment urb pro-venen de les prdues de fins al 40% del'aigua potable en les canonades "perel govern municipal no vol afrontar

aquest problema", conclou Toms.Per aquest model desenvolupista

del turisme no noms afecta el Pas Va-lenci i Mrcia, o a la gesti de l'aigua:afecta el territori, les costes, els drets deles generacions futures i la conservacide la naturalesa. Greenpeace, al seu in-forme "Destruccin a toda costa" del'any 2004, valora molt negativamentl'impacte del turisme i de la pressi ur-banstica a les costes espanyoles. Se-gons l'organitzaci ecologista, els go-verns populars de les comunitatsautnomes del Pas Valenci, Mrcia,Balears, Canries i Galcia no mostrenla ms mnima preocupaci per l'im-pacte ambiental dels seus importantssectors turstics. Respecte a les comuni-tats "socialistes" (Cantbria, Andalusia,Catalunya i Astries) i el Pas Basc afir-men que existeix una diferncia demats i d'actitud per no de fons.

Existeix el que es podria qualificarcom un inici de comproms ambientalen aquestes darreres comunitats. Perexemple, a Catalunya s'ha aplicat unamoratria de camps de golf i s'estanplantejant moratries respecte a laconstrucci d'hotels.

A ms, existeix un debat social sobrel'aplicaci d'ecotaxes o tendir cap a unmodel sostenible de turisme, si b escert que no s'ha concretat gaire cosa).Segons Greenpeace, la costa espanyolapateix greus problemes de saturaci ur-banstica, contaminaci, destruccidels espais naturals, sobreexplotacidels recursos i erosi. L'informe de l'or-ganitzaci ecologista posa com a para-digma d'aquest model Marbella, que tdiverses obres paralitzades per sentn-cies judicials i per la Junta d'Andalusia,la qual s'ha arribat a plantejar de retiraral municipi les competncies d'urbanis-me.

Les mobilitzacions en defensa de l'Ebre van aconseguir paralitzar el transvasament

Triomf parcial de la nova cultura de l'aigua

Tot i aix encara s'est lluny d'una gesti sostenible i participativa de l'aigua

3

La retirada del PHN va ser una victria evident de la gent del territori


4/27


REPORTATGE

Text: V. C.; fotos: Josep Llunas

Les actuacions previstes pelprograma AGUA tendeixen aapropar certament alguns cri-

teris de sostenibilitat com la millora de

la qualitat de laigua i la restauraciambiental decosistemes i zones asso-ciades a aquest tipus de recursos.Tamb sestableix com a objectiu la re-ducci de la demanda per fomentarnoves opcions per a ls i gesti delaigua, a partir de lestalvi i la reutilt-zaci. No sexclou la possibilitat deminitransvasaments, tot i aix en capmoment podrien tornar a ser de les ma-teixes dimensions del proposat per alEbre.

A Valncia durant el 20 i 21 de no-vembre es va celebrar el II Frum So-cial per una Nova Cultura de lAiguaper avaluar la poltica socialista de ges-ti de laigua. Per als participants (laPlataforma Xquer Viu, la de Defensade lEbre, la Fundaci Nova Cultura delAigua dArag entre altres) existeixuna contradicci entre la proposta so-cialista i els principis bsics de la NovaCultura de lAigua i de la DirectivaMarc de lAigua (DMA) aprovada perla Uni Europea. En les jornades esvan qesionar projectes com: el trans-vasament Xquer-Vinalop, el Tajo-Segura, la interconnexi Cat-Abrera oel canal Xerta-Snia. Tamb es rebutjala poltica dampliaci de regadius(Canal de Navarra, Pacte de lAigua delArag, Segarra-Garrigues, Arlanza...)que no tenen viabilitat econmica i co-lisiona en els interessos de la PAC i dela DMA.

Des del Departament de Medi Am-bient i Habitatge (DMAH) de la Gene-ralitat de Catalunya, el director generalde Poltiques Ambientals i Sostenibili-tat, Jordi Caas, assenyala la DirectivaMarc de l'Aigua (DMA) com a un veri-table canvi real en la poltica de gestide laigua cap a la nova cultura. Apro-vada des de lany 2000, la DMA supo-sa per a Caas un clar avan en lmbitlegislatiu. Tot i les mancances, fixa perprimer cop com a objectius prioritarisde les poltiques de gesti de laigua lamillora de la situaci ambiental dai-ges, ecosistemes aqutics i zones hu-mides, a ms de desenvolupar un s igesti racional i sostenible de laigua.Tot aix suposa un canvi substancial jaque actualment noms es tenia encompte la satisfacci de la demandadels usuaris. Caas, per constata lesdificultats i reticncies de tota mena alcanvi en la poltica hdrica tant a Ma-drid com a Catalunya. Des del DMAH

sanuncien poltiques complementriesper protegir el Delta i esperen que la-plicaci de la DMA acceleri el canvicap a una gesti sostenible de laigua.

ELS USOS AGRARISNo noms s labastiment de les zonesturstiques el que pot afectar la gestisostenible de laigua. Manolo Tomsconsidera que cal revisar urgentment lapoltica de regadius, cal planificar unapoltica realista de regadius, shan depromoure aquells que tinguin possibili-tats en el mercat. Actualment se nes-tan desenvolupant sense sortida co-mercial a Mrcia i Pas Valenci, pertamb a la Ribera de lEbre (tant a Ca-talunya, Arag, Rioja com Navarra).Si es porten a termini tots els projec-tes de regadius que existeixen al vol-tant de lEbre lefecte pot ser tan de-vastador com el del transvasament,assenyala Manolo Toms. Des de la

PDE consideren el problema de lE-bre no sha acabat perqu tamb ho snels regadius. Segons la Plataforma, sisefectua tota la poltica de regadiusprevista a la conca a Lleida, Delta delEbre, Rioja, Navarra i Arag, ens tro-barem amb unes 230.000 ha noves deregadiu que consumirien 1.800 hect-metres cbics daigua, lequivalent alque es volia extreure amb el transvasa-ment, i podria tenir un efecte similar,afirma Manolo Toms.

El programa AGUA tracta la possi-bilitat de modernitzar els regadius perevitar prdues daigua, per el porta-veu de la PDE considera que caldriarevisar el Pla Nacional de Regadius icoordinar-lo amb el PHN des de laperspectiva de la sostenibilitat.

Un exemple de la contradicci ambla nova cultura de laigua s lanuncide fa unes setmanes de la posada enmarxa del canal Xerta-Snia, que por-

taria l'aigua de l'Ebre a 12 municipis deles comarques del Baix Ebre i el Mont-si. La Comunitat General de Regantsdel Xerta-Snia ha valorat molt positi-vament lanunci del projecte, quecomptaria amb una partida de 28 mi-

lions d'euros. Des de Medi Ambient,Jordi Caas, director de Sostenibilitat,considera el canal innecessari i creuque es pot seguir regant tots aquestsmunicipis sense la seva existncia.Encara no s definitiu que es faci i s'-haur de sotmetre a una avaluaci am-biental assenyala Caas. El consellerMil ja ha anunciat la reducci en9.000 ha del projecte inicial pel seu im-pacte ambiental. Des de la PDE, noestan dacord amb el canal, com noestan dacord amb la resta de polti-ques de regadius, ni molt menys ambla possibilitat, amb la qual sespecula,que sigui un primer pas per a un mini-transvasament cap a Castell. Aquestaltima possibilitat ha estat negasa taxa-tivament pel conseller dAgricultura,Antoni Siurana. El que s ben cert sque el canal qestiona lassumpcitotal dels principis de sostenibilitat perpart de les administracions.

LES DESSALADORESDes dAcuamed, Adrin Baltans, di-rector de lentitat pblica de gesti delaigua, ens explica que a lEstat es-panyol shan acumulat gaireb quatredcades dexperincia i que sexportala prpia tecnologia en dessaladores aLondres, Xicago, Boston, Austrlia ola resta de pasos mediterranis. El pro-blema per ell s que el tema est moltpolititzat, per, de fet, ja s habitual aprovncies com Almeria, Mrcia, Ala-cant i Canries. Les dessaladorestenen un impacte ambiental relativa-ment important, per molt menor alque provocava el transvasament, afir-ma Manolo Toms. El seu impacte am-biental es defineix per lelevada quan-titat denergia elctrica queconsumeixen, pel residu que generen(la salmorra) i, finalment, per limpac-te visual que ocasionen. Per a la PDE,les dessaladores poden complir unpaper molt important en actuacionsmolt concretes, per considerarem unerror basar tota la poltica hidrulica enla generalitzaci daquestes. Sobretotsin es decideix posar un mxim a lademanda daigua, ms encara si se-gueix sent subvencionada per lEstat.Si no es posa un lmit a la demandadaigua pot crixer illimitadament peruns usos especulatius com la pressiurbanstica dels hotels, segones re-sidncies o camps de golf.

El riu Ebre,tamb

enverinat radioactivament Grup de Cientfics i Tcnics per

un Futur No Nuclear([email protected])

P er si no n'hi hagus prou amb lesemissions radioactives a l'aire i al'aigua que realitzen les centrals nucle-ars d'Asc, en funcionament normal, ala conca del riu Ebre, fa uns mesos enshem assabentat que al llarg de moltsanys la planta d'Erkmia (propietatd'Ercros) a Flix, ha estat abocant uranial riu Ebre sense que cap autoritat ni

del Govern central (Consejo de Seguri-dad Nuclear), ni del Govern autonmic(Xarxa de Vigilncia Radiolgica Am-biental del Servei de Coordinaci d'Ac-tivitats Radioactives del Departamentde Treball i Indstria) se n'hagin 'assa-bentat', o si ms no hagin actuat perevitar-les.

El resultat s que en els sedimentsprocedents dels abocaments de la plan-ta d'Erkmia s'hi ha detectat urani-238,en quantitats enormement elevades.Amb tota probabilitat, aquest uraniprocedeix de l'aprofitament dels fosfatsque s'importaven de l'Shara exespa-nyol, els quals es presenten en forma-cions on tamb hi ha urani natural.

Si als sediments s'hi ha detectaturani-238, ben segur que tamb s'hi potdetectar U-235, ja que a l'urani naturals'hi troben a la vegada l'istop U-238(99'284%), l'istop U-235 (0'711%) il'istop U-234 (0'0055%). Tamb s'hideuen poder detectar tots els productesde desintegraci que conformen les s-ries de desintegraci de l'U-238 i l'U-235, sobretot el Radi-226 i el Rad-222, que s un gas que, amb totaseguretat s'escapa dels sediments i va aparar a l'atmosfera.

Com afecten aquest sediments ra-dioactius les aiges del riu Ebre i el seuecosistema? Ning no ho ha explicatamb claredat a la ciutadania, simple-ment es diu "que no passa res". El ques s segur s que passa alguna cosa, dela qual ni tan sols en sabem l'abast.

Per tenir informaci sobre l'abast delproblema, el Grup de Cientfics i Tc-nics per un Futur No Nuclear -GCTPFNN ha recopilat tot un seguitd'informaci sobre l'urani que posa al'abast de tota la ciutadania de Catalu-nya, i especialment a la que viu a la ri-bera de l'Ebre.

Si el riu Ebre est enverinat radioac-tivament, la ciutadania t dret a saber-ho i els governs tenen el deure d'infor-mar-ho i de prendre les mesuresnecessries per evitar que la contami-naci radioactiva afecti a les persones ials sistemes naturals.

El GCTPFNN demana al govern dela Generalitat la creaci d'una Comis-si independent de cientfics i tcnicsper avaluar l'abast del problema i pro-posar les mesures adients a prendre,per protegir la salut de les persones idels sistemes naturals.

Assumpci parcialdels criteris de la nova

cultura de laigua


5/27

Catalunya. Mar de 2005 5

REPORTATGE

Text: V. C.; foto: Joan Panisello

El Xquer s el primer riu encabal al Pas Valenci i la fontque abasteix al Parc Natural de

l'Albufera, principal aiguamoll de les

terres valencianes. El riu, per, es trobaen una greu situaci ja que en el darrersegle ha perdut gaireb la meitat del seucabal per sobreexplotaci, fonamental-ment la de l'aqfer 8.29 de la ManxaOriental. Des d'aquest s'extrau de ma-nera incontrolada aigua per als regadiussubvencionats d'aquesta zona des deprincipis de la dcada dels 80.

El 1997 s'aprova el Pla Hidrolgic dela Conca del Xquer que va donar co-bertura legal a aquesta sobreexplotaci."Va ser tot producte d'un pacte poltic: acanvi que Jos Bono, en aquells mo-ments president castellano-manxec, re-colzs el PHN, Eduardo Zaplana, ales-hores president del Pas Valenci, cedial'aigua del Xquer per augmentar elsconreus extensius castellanomanxecs",assenyala Paco Sanz, portaveu de laPlataforma Xquer Viu.

D'altra banda, el transvasament X-quer-Vinalop, aprovat el 1997, va serincls en el Pla Hidrolgic de la Concadel Xquer de 1998 i en el Pla Hidrol-gic Nacional (PHN) de 2001. Des deles comarques afectades, i animats perl'xit de la Plataforma en Defensa del'Ebre, s'ha creat la Plataforma XquerViu (PXV), que reuneix els ciutadansque volen protegir i assegurar el respec-te del cicle ecolgic del riu. La platafor-ma naix de constatar la necessitat demantindre un bon estat ecolgic delsaqfers, del riu i, per extensi, de l'Al-bufera. "Es necessiten rius vius per as-segurar l'accs a l'aigua tant en el pre-sent com en el futur", afirma PacoSanz. La situaci del riu s crtica jaque noms transporta una tercera partde l'aigua de la qual disposava duranttot el segle passat i ms de la meitat delsdies el riu no desemboca en el mar.

Xquer Viu es va constituir el dia 16de desembre de 2003 a la ciutat d'Alzi-ra, capital d'una de les comarques afec-tades com sn la Ribera Alta i Baixa. Ams, PXV disposa de seus locals aSueca, Cullera, Algemes, Alginet, For-taleny i l'Alcdia. Entre els seus impul-sors trobem tota l'esquerra poltica i so-cial valenciana: tots els partits polticsd'esquerres i els sindicats, inclosos laUni de Llauradors organitzaci ger-mana de la Uni de Pagesos del Princi-pat, Ecologistes en Acci, Acci Ecolo-gista Agr, Adena o Acci Cultural delPas Valenci entre altres.

El suport del PSOE era certament

ambigu, per hi era, sobretot per partdels alcaldes i regidors de la comarca.En canvi, el 25 de gener, Joan IgnasiPla, lder dels socialistes valencians, hadonat suport pblic el transvasament.El seu objectiu s demanar la revisidel Pla Hidrolgic del Xquer i ques'assigne un cabdal mnim ambientalper al curs baix del riu, ja que conside-ren ridcul l'existent actualment. A ms,cal determinar les aportacions hdriquesque ha de rebre l'Albufera del riu pergaudir d'una bona salut ambiental del'aiguamoll. Demanen la paralitzacicautelar de les obres del transvasamentXquer-Vinalop i el compliment de laDirectiva Marc de l'Aigua de la UE.

En aquest any i mig, les mobilitza-

cions han estat contnues i han anataugmentat en intensitat: xerrades, con-ferncies, manifestacions que han reu-nit centeners de persones, 15.000 signa-tures en contra, mocions a ms de trentaajuntaments, sobretot de les comarquesde la Ribera Alta i Baixa. "La platafor-ma va aconseguir que una delegaci delParlament Europeu visits la zona almaig de 2004, amb el resultat d'un in-forme molt desfavorable al transvasa-ment", assenyala Paco Sanz.

Un dels elements importants per a laresoluci del conflicte va esdevenir elnovembre de l'any passat quan el Tribu-nal Suprem va anullar el transvasa-ment Xquer-Vinalop a partir del Re-curs de Casaci nmero 3154/02

presentat per la Fundaci per al Progresd'Albacete.

La sentncia posa en evidncia la de-ficient poltica de gesti de les aiges alPas Valenci i a l'Estat espanyol i ques'ha de cenyir a la Directiva Marc Euro-pea d'Aiges. La sentncia qestionales assignacions contingudes en el PlaHidrolgic per a usos d'una altra concacom la del Vinalop, sense qestionarels usos urbans de Valncia i Sagunt iels agraris a la conca del Xquer. Arrand'aquesta decisi judicial, la PXV recla-ma la revisi del Pla Hidrolgic de laConca del Xquer, especialment pelque fa a la greu sobreexplotaci queest patint el riu al seu pas per laManxa, principal causa del deteriora-

ment i de la carncia de cabals ambien-tals pel riu i l'Albufera. La seva aplica-ci est paralitzada perqu encara restaper clarificar definitivament l'abast dela sentncia.

D'altra banda, lagost del 2004 el Mi-nisteri de Medi Ambient va crear unacomissi d'estudi del transvasament. Enaquesta han estat presents els regantscastellans i valencians del Xquer i delVinalop, els tcnics dels ministerials,la Plataforma Xquer Viu, la FundaciNova Cultura de l'Aigua i la Confedera-ci Hidrogrfica del Xquer. Les con-clusions de la comissi sn que, clara-ment, el riu no t aigua per fer eltransvasament. Noms es podria donaruna quantitat molt limitada cada tres oquatre anys. "Malgrat els resultats de lasentncia i de l'estudi, el 31 de geners'anuncia que les obres tornen a posar-se en marxa per transvasar entre 12 i 62hectmetres cbics a partir d'explotantl'aqfer de la plana sud del riu a Valn-cia. Des la PXV ens hi oposem total-ment i estem fent tots els esforos per-qu aix no es duga endavant",assegura Paco Sanz. El diputat valencid'Esquerra Republicana, Agust Cerd,ha presentat a meitat de febrer unamoci al Congrs dels Diputats en qudemana que el transvasament Xquer-Vinalop no siga l'eina per cobrir lesnecessitats d'aigua de les comarques delVinalop i l'Alacant en els mbitsagrris, urbans i turstics. El conflicteresta obert.

Dossier d'Aigua d'Ecologistes en Acci:http://www.ecologistasenaccion.org/rubrique.php3?id_rubrique=3

Plataforma Xquer Viu:http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/PXV_por-tada.htm

Plataforma de Defensa de l'Ebre:http://www.ebre.net/

Conveni entre el Departament de Medi Ambient, laFundaci de la Nova Cultura de l'Aigua i l'AgnciaCatalana de l'Aigua per aplicar criteris de sosteni-

bilitat a la gesti de l'aigua:http://www.mediambient.gencat.net/aca/ca//plani-ficacio/novapoliticaaigua/jornades/inici.jsp?Com-ponentID=44171&SourcePageID=44173#1%22

Construccin a toda costa, 2004 informe de Gre-enpeace sobre l'impacte ambiental del turisme ales costes espanyoles:

http://www.greenpeace.org/espana_es/news/de-tails?item_id=536127

Fundaci Nova Cultura de l'Aigua:http://www.unizar.es/fnca/presentacion1.php

La Plataforma Xquer Viu, un exemple d'esfor unitari davant la destrossa mediambiental

La reinvidicaci de la nova cultura de l'aigua al Pas Valenci

Directori d'adreces d'Internet


6/27

TREBALL-ECONOMIA Cal fer front a la repressisindical arreu i denunciar-la

Text: Collectiu Catalunya iCarlos Navarro

Foto: Mertxe Melitn

En els nmeros 59 i 61 del "Ca-talunya" informvem de la

lluita dels treballadors i treba-lladores de la factoria d'IAR Ibrica aMontcada i Reixac contra les inten-cions de l'empresa de frigorfics i con-geladors de tancar la fbrica i acomia-dar 450 persones.

Industria Apparecchiatura Refrige-rante (IAR) Ibrica, filial de la multi-nacional italiana IAR Siltal, t la inten-ci de tancar la factoria de Montcada iReixac, l'nica que t fora d'Itlia, i unaprova ms s que la matriu italiananoms ha encarregat a la factoria cata-lana 230.000 unitats per al 2005, un27% menys del que preveu el pla deviabilitat de l'empresa. L'empresa, queva portar a terme un Expedient de Re-gulaci d'Ocupaci temporal que vaacabar a finals de gener, es troba enconcurs d'acreedors (antiga suspenside pagaments) des del novembre pas-sat. IAR Ibrica va tancar el passatexercici amb unes prdues de sis mi-lions d'euros i una producci inferior ala prevista a comenaments de 2004.El jutge va admetre a trmit la peticide l'empresa que li fos aplicada la LleiConcursal coneguda antigament com asuspensi de pagaments, per el jutgeva decidir que de les dues possibilitatsque existeixen: cessament immediat del'activitat -proposada per l'empresa- oque la fbrica segueixi la seva activitatproductiva i mentre donar un perodeper a la negociaci -proposada perCGT-, sigui aquesta ltima la que s'a-pliqui.

Aquesta situaci d'admissi del pro-cs concursal per part del jutge va serfacilitada per la postura que van man-tenir CCOO, UGT i l'empresa d'accep-taci de l'ERO al mes de novembreamb l'nica oposici de CGT, que noveien que la viabilitat de la fbrica pas-ss per un ERO per a 310 treballadors itreballadores.

TANCAMENT BUSCAT?

La direcci d'IAR Ibrica sost que da-vant la negativa d'Itlia a augmentar elcontingent de producci de Montcada,l'nica alternativa real s la del tanca-ment i defensa que, amb l'actual previ-si de producci caldria acomiadarentre 150 i 170 treballadors i treballa-dores i adoptar la resta de sacrificis japrevists per a la plantilla en el pla deviabilitat per mantenir la fbrica ober-ta. Aquest pla parlava d'un incrementdel 10% de la productivitat, l'ampliacide la jornada laboral, la reducci del'absentisme i de la mateixa plantilla ila substituci del Conveni Collectiuvigent pel de la demarcaci de Barce-lona per al sector siderometalrgic,entre altres mesures. Davant la cons-tant negativa per part de l'empresa defacilitar a CGT el pla industrial delgrup i tamb informaci de les reu-nions mantingudes -en secret- entre ladirecci de grup d'Itlia amb CCOO iUGT -tant a Barcelona com a Bassano(Itlia), seu del grup- la CGT es vaposar en contacte amb el sindicat italiCUB perqu els facilits la informacique tingus del pla i poder-la transme-tre a la plantilla. En aquesta informacifacilitada per la CUB es veu com en elpla de desembre del 2003 es contemplael tancament de la fbrica de Montcadaper a gener del 2005. En el mateix plas'explica que les despeses destinades arecerca mes desenvolupament (R+D)

passen al compte de beneficis, no ha-vent efectuat les inversions necessriescompromeses que haguessin donat via-bilitat a la fbrica.

Des de CGT s'afirma que l'empresaha estat enganyant i mentint, per a aixhan utilitzat tant CCOO com UGT, perfer creure a la plantilla que acceptantl'ERO hi hauria viabilitat quan elsplans de futur del grup demostren quetot estava planificat i que l'any 2003 itot el 2004 l'empresa ha acumulat pr-dues per forar un tancament a un costmnim en indemnitzacions per als tre-balladors i les treballadores.

La CGT ha anunciat que recorrerals tribunals europeus per denunciar lapoltica seguida per aquest grup i elsperjudicis que ha provocat als seus tre-balladors.

La CGT va presentar denncia da-vant la Conselleria de Treball de la Ge-neralitat per incompliment d'all ques'havia pactat en els acords de l'EROsignat per CCOO, UGT i l'empresa alnovembre, al qual els anarcosindicalis-tes shavien oposat. L'11 de gener, esva realitzar la reuni a la Conselleriade Treball, es va obligar a la direccide l'empresa que lliurs el pla de viabi-litat a tots els membres del Comitd'Empresa, sense excloure a cap sindi-cat, per poder analitzar-ho i comenarles negociacions sobre aquest.

El 9 de febrer, s'havia de portar aterme una reuni entre l'empresa, elsacreedors i el Comit d'Empresa, reu-

ni que finalment va ser suspesa, per laqual cosa els treballadors van realitzaruna manifestaci des de la plaa de Ca-talunya de Barcelona fins a la seu del

jutjat mercantil encarregat d'instruir elprocs concursal, on els sindicats van

sollicitar al jutge corresponent que in-vestigus els comptes de l'empresa ique intents buscar un comprador per ala fbrica.

EL TANCAMENT,PARALITZAT

Pel que fa a les reunions que es realitza-ven entre els creditors, l'empresa i elsrepresentants dels treballadors, i davantles reiterades peticions de CGT, la capde Servei de Relacions Laborals de laGeneralitat, Concepci Pascual, va or-denar al mediador nomenat pel jutge,que s'alcs acta de totes les reunionsque se celebressin, i igualment, va ins-tar que s'elabors un calendari de nego-ciacions. La CGT va demanar que el re-presentant de l'empresa a les reunions,el conseller delegat Echevarri, no fosl'assessor dels creditors a causa de laseva manifesta parcialitat, cosa que vaser acceptada. Aix mateix, l'assessor deCGT, i davant el total desconeixementde la Llei concursal manifestat per lesparts, va sollicitar als representants del'empresa que especifiquessin a qui se lideuen diners, ja que en el cas que elscreditors siguin accionistes de l'empre-sa, aquests passen a ser creditors pas-sius, la qual cosa vol dir que primer co-bren els treballadors. CGT tamb hadesvelat dades dels accionistes de l'em-presa, els quals sn casualment altresempreses del grup, sollicitant al repre-sentant del jutge, que investigui qui sn.La CGT ha manifestat, que fins i totl'ERO que va tenir vigncia fins al 31de gener del 2005, havia estat aprovat"en frau de llei", ja que es va aprovarsota les premisses que l'empresa pre-sentaria un pla de viabilitat. Igualment,s'ha demostrat que les dades econmi-ques que es van presentar per a l'apro-vaci de l'ERO no eren les correctes.

Hotel Front Martim: un noucas d'assetjament a la CGT

E l passat 2 de febrer, la Secci Sin-dical de CGT de l'hotel Front Ma-rtim de Barcelona, formada per tresafiliades al sindicat, va ser acomiadadaper complet.

Sembla ser que al director de l'hotelFront Martim, no li va fer grcia veureles sigles de la CGTen una carta-quei-

xa que es va collocar al taulell d'anun-cis reivindicant el dret a fumar en lazona de fumadors, prohibit per la go-vernanta de l'hotel nicament perhaver-li demanat anteriorment el capde setmana que els toca per llei, que ne-gava a una de les treballadores ambl'argument de l'ocupaci que hi havia al'hotel, quan tots els altres treballadorsdel seu departament l'havien gaudit.

Llavors, el director la va cridar al seudespatx, on va recriminar-li l'escrit.Dies ms tard les va reunir a les tres iels va donar a triar entre el sindicat il'hotel, amb molta hostilitat, fins a l'a-comiadament del dia 2, reconegut im-procedent per part de l'empresa, i po-sant altres motius que no sn certs.L'Hotel Front Martim pertany a la ca-dena Best Hoteles i l'esmentat hotel suna societat limitada. T una plantillade 43 treballadors a ms de 15 treballa-dors de serveis subcontractats. Dos deles companyes de la Secci Sindicalvolen recuperar el seu lloc de treball idenuncien l'empresa al CMAC. El 15de febrer, es va fer una sorollosa con-centraci a lhotel.

Greu situacid'un company

dAutema Manresa E l 13 de gener, dos companys deCGT Autopistes van patir un apa-rats accident mentre estaven treba-llant quan van ser envestits per uncami. Com a conseqncia un delsnostres companys de la Secci Sindicalde CGT a Autema, Autopista Terrassa-Manresa, est ingressat molt greu al'UVI de l'Hospital Vall d'Hebron deBarcelona, en coma.

La seva dona ha agafat la baixa, pera l'empresa on treballa, Torcidos Ibri-cos de Castellbell i el Vilar, tenen unERO i com s natural" ja li han dit quesi no presenta l'alta la posaran a la llis-ta.

Podeu solidaritzar-vos amb ells alcompte: BBVA, Federaci Local deManresa compte 01822149 63020457739, les aportacions han dequedar clarament consignades per aMoreno.

El dia 24 de febrer estava prevista una manifestacia Barcelona en contra del tancament dIAR

Dura lluita a IAR per evitar un tancament programat


E l 10 de febrer passat, va tenir llocdavant del Parlament de Catalu-nya una concentraci de treballadors itreballadores de centres geritrics con-vocada per la Confederaci Generaldel Treball i la UGT. Aquesta concen-traci formava part de la campanya que

estan portant a terme per exigir a l'Ad-ministraci que apliqui un marc de re-lacions propi per a Catalunya, un reco-neixement professional delstreballadors i treballadores del sector iun increment de la qualitat de la geria-tria pblica.

Concentraci de treballadors itreballadores de centres geritrics


7/27


8/27


TREBALL-ECONOMIA

FETAP-CGT([email protected] www.cgt.es/fetap)

Organitzades per les Federa-cions Estatal i de Catalunyad'Administraci Pblica de laCGT i pel Sindicat d'AdministraciPblica de Barcelona de la CGT, vatenir lloc els dies 4 i 5 de febrer, als lo-cals de la CGT a Barcelona, la segonaTrobada de treballadors i treballadores

de l'Administraci Local de la CGT.La trobada va comptar amb l'assistn-cia d'una quinzena de seccions sindi-cals de CGT dajuntaments de Cata-lunya i de la resta de l'Estat espanyol(Reus, Molins de Rei, Motril, Jrez,Madrid, Valladolid, Tenerife, Sant Boide Llobregat, Santa Coloma de Gra-menet, Terrassa, Mra d'Ebre,...) aix com del Consorci de Biblioteques de

Barcelona, Consorci del Parc de Coll-serola (Barcelona), Entitats Metropoli-tanes de Barcelona i Institut Municipalde Parcs i Jardins de Barcelona.

En la Trobada es va aprofundir entemes concrets de l'mbit de les entitatslocals i del personal al servei de les ad-

ministracions locals, aix com en l'an-lisi de les problemtiques comuns delscompanys i companyes que treballenen aquest mbit. Tamb es van plantejar propostes de coordinaci territorialdins la particular i complexa acci sin-dical dins l'Administraci Local. Es va

parlar i posar en com sobre l'accisindical portada a terme en cada locali-tat, les diverses problemtiques exis-tents, la coordinaci entre delegats iseccions sindicals, l'expansi del sec-tor d'Administraci Local de la CGT,la reforma de la normativa de l'Admi-nistraci local que prepara el govern(Llibre Blanc per a la Reforma del Go-vern Local), informes jurdics, etc. Endefinitiva, una trobada de debat i d'in-

tercanvi d'experincia i documentaciper continuar amb el dia a dia de lalluita a les negociacions de convenis,en l'actuaci contra el 'mobbing', en lareivindicaci de drets laborals i sindi-cals,... Complementriament a la tro-bada, es van realitzar dues xerrades-colloqui, una sobre municipalismellibertari i l'altra sobre els plans de pen-sions.

Votar o no votar,aquesta era la qesti?

Timanfaya

Quan vegin la llum aquestes lnies ja s'haur celebrat el referndumsobre la Constituci Europea, segura-ment fins i tot en podria anticipar el re-sultat, per aix s el menys important.Que pugueu llegir aquestes reflexions aposteriori s la meva sincera motiva-ci.

La veritat s que no havia adoptatuna posici personal sobre si era oport

participar en la consulta, que no en lacampanya, sobre aix ltim no en teniael menor dubte i estava posicionat taxa-tivament pel no, no obstant aix, teniaseriosos dubtes sobre aix, a pesar queera conscient que era obligada una acti-tud gens dubitativa.

Raons per rebutjar la Constitucin'hi havia de sobres. La campanya pelvot a favor es desenvolupava entrel'ambigitat calculada i la mentida msdescarada. Els que apostaven per esta-blir el nostre futur a l'Europa dels mer-caders no estaven dient res, que lacompetitivitat era l'eix central sobre elqual gravita el nostre incert futur labo-ral tampoc, sobre que s'estava desapro-fitant l'ocasi per cimentar una ordena-ci social que fos un exemple per a laresta de potncies mundials ja ni enparlem.

Per acabar d'arrodonir-ho tot, fins itot "els sindicats majoritaris" s'atreviena exhibir el seu suport a aquesta Cons-tituci que es troba amarrada a les mul-tinacionals i capitals locals, que defen-sa la flexibilitat de l'economia pergarantir l'acumulaci capitalista en unarea d'economia de mercat obert i delliure competncia, on els movimentsde capitals, de mercaderies i de treba-lladors, pretenen instaurar l'economiams competitiva del mn i aconseguiruna hegemonia semblant a altres blocs,on els serveis collectius bsics quedendeterminats amb una garantia formalis-ta, per sense comproms que es doninsota titularitat pblica, enunciant-lossota l'eufemisme de "serveis econ-mics d'inters general"...

Moltes raons, menys de les que se-gurament procuraven que descobrssimels pares de la Convenci que va donarllum a aquesta Constituci i, per no de-cebre, la CGTde Catalunya no ha estata l'altura de les circumstncies, desa-profitant de nou l'ocasi d'abanderaramb contundncia l'oposici a aquestembolic.

Per tot aix, vaig participar el dia 20en el referndum i vaig votar no a laConstituci Europea, la qual vol queadquireixi rang de norma fonamentalde convivncia la destrucci de dretssocials, l'explotaci dels immigrants, laliquidaci dels serveis pblics essen-cials, la supeditaci d'Europa als inte-ressos imperialistes d'Estats Units, lainjustcia i la desigualtat social.

LALTRA REALITAT

La vaga del 27 de gener va enregistrar un seguiment del 75% a Catalunya

Al telemrqueting, no satura la lluita contra la precarietat i la inestabilitat malgrat CCOO-UGT

Coordinadora Estatal delTelemarqueting de la CGT

(www.cgt.es/telemarketing)

La vaga convocada el 27 de generper la CGT (i la CIG a Galcia)en el sector del telemrqueting va en-registrar un seguiment del 75% a Ca-talunya, mentre que en el conjunt delEstat espanyol va ser del 60%.

Aquest sector dna treball, a lEstatespanyol, a prop de 60.000 persones,de les quals unes 12.000 treballen aCatalunya. La CGT continuar lesmobilitzacions i una recollida de sig-natures per a intentar avanar en la ne-gociaci del Conveni, "bloquejada"per la patronal des de fa un any.

Aquesta vaga va ser convocada ensolitari desprs de la traci de CCOOi UGT (vegeu ms informaci al Ca-talunya 61) i uns dies desprs que lapatronal del sector fes arribar als sin-dicats una nova proposta de negocia-ci de cara al III Conveni Estatal delTelemrqueting que estava fins i totper sota de la que havia negociat ensecret amb CCOO i UGT el passat 21de desembre i de la qual finalment esva tirar enrere. La nova proposta de lapatronal mantenia els mateixos 9punts que lanterior per modificant elredactat dalguns dells per tal de limi-tar-los o deixar-los de forma ms am-bigua. Atall dexemple, el canvi de lafrase increment de tots els conceptesretributius per increment de tots elsconceptes salarials, que introdueixlarbitrarietat sobre el que passaria

amb conceptes extrasalarials com elplus de transport. Altres qestions queincloa la proposta eren limitar a unmxim de 9 mensualitats la indemnit-zaci que rebrien els treballadors in-definits quan finalitzs una campanyai lempresa no els pogus reubicar, in-demnitzaci per sota del que marcalEstatut dels Treballadors o, pel quefa als canvis de subcontracta, es pro-posen uns nivells de subrogaci deplantilles inferiors als reivindicats pelssindicats. La proposta tampoc deia ressobre la prohibici dacomiadamentsen cas de disminuci de la quantitat detrucades, o sobre garantir dos dies set-manals de descans. I finalment la pa-tronal proposava un augment anualdels salaris dun ridcul 125% pel2005 i un 150% pel 2006. Per el querealment crida l'atenci en la propostapatronal que pretn deixar tot comest o pitjor, s que ofereixen 14 alli-berats per als sindicats signants, quetradut a diners sn entorn de 163.622euros, ms de 27 milions de pessetesanuals. 14 alliberats justificats per aunes comissions de treball del conve-ni que durant el segon Conveni no esvan engegar perqu en paraulesd'UGT-CCOO no les constituiriensense mitjans sindicals i en paraulesde la patronal no podien fer-se crrecd'aquests mitjans. Per a qui tingui ullsper veure-hi no hi ha masssa per expli-car.

CCOO i UGT parlaven fins a fapoc en els seus comunicats que el te-lemrqueting s l'esclavatge laboral

del segle XXI, que som m d'obrabarata, intensiva i sense drets, objectiu: subrogaci, que busquem unconveni que reflecteixi degudamentles necessitats dels empleats del sec-tor... est per veure si signaran arauna proposta patronal de conveni queconsolida aquesta esclavitud labo-ral a canvi de 14 alliberats. Est perveure si sotmetran a laprovaci delstreballadors qualsevol proposta abansde signar-la com es reclama en les fu-lles de signatures recollides aquestsdies endarrere?. Aviat ho veurem.

La CGT podria pujar al carro d'en-trar al repartiment d'alliberats i expli-car mentides, per per dignitat, co-herncia, vergonya ... shi neguen. LaCGT en el Telemrqueting sn abansde res treballadors de telemrqueting ino es poden enganyar a si mateixos ials seus companys sobre una propostapatronal que omple de buidor que noresol res i beneficia noms la patronal.s imprescindible que saconsegueixiun Conveni que garanteixi sense am-bigitats els drets laborals. Les As-semblees de Treballadors del 30 dedesembre passat en els centres de tre-ball de 8 comunitats autnomes vanser clares: cal continuar les mobilitza-cions i lluitar per un conveni que me-reixi la pena. Per a la CGT es conti-nuen obviant els punts fonamentalsque generen inestabilitat i precarietaten el sector i, per tant, saposta percontinuar les mobilitzacions i conti-nuar potenciant lautoorganitzacidels treballadors del sector.

A Sabadell, la neteja del carrer demana quese l'escoltin

Els i les escombriaires de l'empre-sa Smatsa de Sabadell es prepa-ren per a la lluita desprs de tres mesosde concentracions, manifestacions, in-formaci al ciutad, etc. Els treballa-dors i treballadores de la neteja a Saba-dell, desprs de sis anys sensesignatura de Conveni i desprs de tresmesos de pressi, desprs d'un any imig d'immobilisme en la mesa nego-ciadora, intensificaren la pressi du-rant el mes de febrer podent arribaraviat la vaga.

En assemblees mantingudes amb elpersonal els dies 26 i 27 de gener, elComit d'Empresa liderat per la CGTfa un balan de la situaci, i explicaque a pesar de les reunions mantingu-des amb les formacions poltiques queintegren l'equip de govern, liderat pelPSC, en cap moment no s'han pronun-ciat a favor ni en contra de cara a l'opi-ni pblica. L'Ajuntament de Sabadellnoms en una frase inclosa en una deles nostres notcies sobre informaciciutadana va annexar una reefernciaal tema en dir que "L'Ajuntamentmant reunions peridiques amb l'em-presa per parlar de l'estat del serveiper no tenen competncies en la ne-gociaci. Aix s cosa de la Generali-tat".

Els treballadors i les treballadoresels han contestat que la Generalitat(amb el seu Departament de Sanitat) javindr a veure les rates de tres metrespels carrers, si es dna el cas.

2a Trobada d'AdministraciLocal a Barcelona


9/27


TREBALL-ECONOMIA

Ms del mateix Josep Manel Busqueta,

economista i pastisser

Qui no ho tenia clar que en prenguinota: malgrat que el 60% de la poblacide l'Estat espanyol passi olmpicamentdel circ europeu i del 40 % restant a laratlla d'un 30% expressi el seu rebuig altractat Constitucional, aqu no passares! Visca la democrcia i la cosa con-tinua. Aquesta s la legitimaci -diuenque "suficient"- que necessita la pro-posta de Constituci per tirar endavanten el seu llarg periple pels diferentsestat europeus fins al 2007.

Mentre a nivell de l'arquitectura del

projecte s'intenta deixar-ho tot llest persatisfer els anhels de benefici del capi-tal a un altre nivell, els que mouen l'en-granatge del "projecte europeu" conti-nuen fent de les seves, ara en forma dedirectiva europea. A proposta del Sr.Frits Bolkenstein s'ha preparat una di-rectiva que pretn "crear un marc jur-dic que suprimeixi els obstacles ques'oposen a la llibertat d'establiment delsprestadors de serveis i a la lliure circu-laci dels serveis entre els estats mem-bres". El concepte de "servei" diu queagafa "tota activitat econmica no as-salariada realitzada normalment acanvi d'una remuneraci". Si b semblaque els serveis prestats per l'Estat que-den fora de l'mbit de la directiva,aquesta afectaria de ple a tots els treba-lladors autnoms que es dediquen alsserveis i als serveis sanitaris, educatius,etc., de les empreses "concertades" deles xarxes de serveis pblics.

La proposta de Directiva t algunaperla que mereix ser mencionada, comper exemple el principi "del pas d'ori-gen". Segons aquest: el prestador deserveis (persona o empresa) d'un pasque s'estableixi en un altre pas mem-bre de la UE haur de complir tan solsles lleis del "seu" pas i no les del pason s'ha desplaat i on actua". Dum-pingsocial, fiscal, etc., serien perfecta-ment legals segons la "magnfica" pro-posta que ens preparen. No t tampocel que s'anomena "reducci o elimina-ci de les condicions d'autoritzaci":els Estats no podran posar condicions al'establiment d'un "prestador", ni de na-cionalitat, ni de residncia, ni de neces-sitat econmica del servei, ni de limi-taci de prestadors establerts en funcide la poblaci o de distncies, ni sobrela forma jurdica de l'empresa, ni sobreles taxes mximes o mnimes. I a ms,si un estat t actualment normes d'a-questes en les seves lleis, les haur demodificar. I qualsevol empresa podrrecrrer judicialment contra qualsevol"obstacle" que l'Estat li posi. La pro-posta de la directiva Bolkenstein en-tronca amb la lnia del acord GATS del'OMC. L'objectiu s evident: a l'actua-litat el capital no est disposat a renun-ciar a lapetits pat que suposen elsserveis (60% del PIB mundial). Si nos'atura aquesta directiva, qu vindrdesprs d'aix? Tenim elements pertmer el pitjor.

A PEU DE CARRER

El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya reconeix en una sentncia que la 'sndrome del cremat' o 'burn out' s un accident laboralRedacci

E l Tribunal Superior de Justcia deCatalunya (TSJC) ha reconegutque la "sndrome del cremat" o 'burnout' s un accident laboral, en unasentncia en la qual confirma la inca-pacitat permanent absoluta concedidaper un jutjat social de Barcelona a unamestra d'aquesta ciutat.

La mtua del collegi privat concer-tat en el qual treballava la dona va re-crrer la decisi del tribunal de primerainstncia en entendre, entre altres argu-ments, que la dolncia de la mestra noes devia a un accident laboral perquno estava clara "la relaci causal entreel treball i la seva malaltia". No obstantaix, l'escrit del TSJC aclareix queaquest tipus de dolncies s'allunyen

"del concepte d'accident" habitual queocasiona una "lesi sobtada i inespera-da" i que, "per contra, es gesten d'unaforma lenta i acumulativa" per tamb"es relacionen directament amb el tre-ball". Recorda que la "sndrome delcremat o d'esgotament professional" esdefineix com a "esgotament fsic, emo-cional i mental" motivat per "un procsen el qual s'acumula un estrs excessiuper una desproporci entre la responsa-bilitat i la capacitat de recuperaci" del'empleat.

En opini del tribunal, en aquest casla sndrome del 'burn out' ha afectat laprofessora "estant en el treball i com aconseqncia d'aquest" i li ha ocasio-nat "un deteriorament que actualmentno li permet l'activitat laboral". Lasentncia rebutja aix mateix la preten-

si de la mtua que es considers quela patologia de la professora derivavad'una "malaltia comuna" i que es tin-gus en compte alguns trets de la per-sonalitat de l'afectada, com el seu "altneuroticisme, escassa tolerncia a lafrustraci, trets histrinics" i "desadap-tatius". Segons el parer del tribunal,aquestes dades "no resulten determi-nants" per al cas, ja que existeix una"precisa" vinculaci entre la patologia iel treball que "ning discuteix" i el fetque la dona "tingui una determinadapersonalitat en res influeix" en el cas.

La professora va estar de baixa msd'un any a causa de l'"elevat nivelld'ansietat" que sofria i que li va provo-car "baixa autoestima, sentiments d'in-capacitat i culpa, i ansietat extrema",entre altres trastorns, que s'accentua-

ven "cada vegada que havia de reini-ciar l'activitat laboral, ja que els smp-tomes remetien en perodes de vacan-ces i caps de setmana". En opini deltribunal, "ha quedat acreditat que lacausa de les lesions que pateix -ladona- provenen del treball desenvolu-pat -durant 35 anys- com a professora,activitat que tots els experts inclouenen els "grups de risc" a causa de lescondicions que han de desenvolupar elseu treball" les persones afligides de'burn out'. Per aquest motiu, el tribunalreconeix la incapacitat permanent ab-soluta de la professora per continuar laseva labor docent i condemna la mtuadel centre escolar en la qual treballavala professora a abonar-li una pensi delcent per cent de la seva base regulado-ra.

Collectiu Catalunya i CarlosNavarro

S'han iniciat dos processos san-cionadors per la Inspecci deTreball contra Correus per in-

compliment de la Llei de Prevenci deRiscos Laborals. Segons l'acta nmero40.625, la Inspecci de Treball haconstatat que:

-No s'han constitut els Serveis dePrevenci en les direccions territorials.-El servei de Prevenci de Correus

per a tot l'Estat consta de dos especia-listes en Seguretat en el Treball i dosespecialistes en ergonomia i psicologiaaplicada, per a la realitzaci d'activitatstcniques, havent de desplaar-se atotes les demarcacions i localitats, i simpossible que amb quatre tcnics su-periors es puguin realitzar les activitatspreventives necessries per garantir lasalut dels treballadors.

-A la demarcaci de Barcelona hi ha189 centres de treball amb 9.126 treba-lladors de mitjana i que noms s'ha fetl'avaluaci de riscos en 21 d'ells, 8d'ells per part del servei propi i 13 perun servei ali contractat puntualmentper a un pla de xoc. El total avaluat re-presenta l'11% dels centres de treball ala demarcaci de Barcelona.

Com a conclusi, l'acta diu literal-ment que "els mitjans humans assig-nats al servei de prevenci propi snmanifestament insuficients... tenint encompte el volum de treballadors i cen-tres de treball..., origina que no s'haginrealitzat avaluacions de risc en la majo-ria de centres de treball (168 no ava-luats a la demarcaci de Barcelona),que no s'hagin realitzat plans d'e-

mergncia i evacuaci en 176 dels 189centre de la demarcaci de Barcelona(noms s'ha fet a 13), que no s'han rea-litzat avaluacions especifiques de ma-nipulaci manual de crregues, que noes t en compte l'assessoria dels tcnicsdel servei a l'obertura de nous centresde treball i que, per tant, les condicionsmaterials en qu els treballadors pres-ten els seus serveis generen risc tant

per a la seguretat com per a la salutdels mateixos.Per tot aix, Inspecci de Treball ha

procedit a iniciar dos procedimentssancionadors, un per no haver realitzatles avaluacions de risc en 168 centresde treball i un altre per no realitzar elsplans d'emergncia i evacuaci en 176centres.

Tamb es proposa la remissi del'expedient a la Direcci Especial de laInspecci de Treball i Seguretat Social(Madrid) amb l'objecte que es realitzenactuacions inspectores quant a la cons-tituci i funcionament del servei deprevenci propi a la Societat Estatal deCorreus i Telgrafs. La CGT ha enviataquesta acta d'Inspecci de Treball i hasollicitat als representants dels diver-sos grups parlamentaris del Congrs lacreaci d'una Comissi de Diputats a fide visitar diversos centres de treball,per tal que constatin la ms que prec-ria situaci en qu la majoria de treba-lladores i treballadors de Correus rea-litzen la seva activitat diria. Aquestesvisites haurien de servir com a pasprevi a la creaci d'una veritable cultu-ra de prevenci, a l'empresa amb nom-bre ms gran d'empleades i empleatsde l'Estat, 65.000, i amb prop de12.000 centres de treball.

Judici a Correus de Tarragona per incompliment de conveni

Collectiu Catalunya

El 9 de novembre, al jutjat de so-cial nmero 1 de Tarragona es varealitzar un judici contra Correus iTelgrafs per presumpte incom-pliment del Conveni Collectiu.Estracta d'un Conveni que afectauns 2.000 treballadors i treballa-dores eventuals de les comar-ques tarragonines. Correus tdes de 1993 una llista de perso-nal en espera d'unes 2.000 per-sones, aspirant a treballar. LaSecci Sindical de Correus deTarragona de la CGT va denun-ciar que fa set anys que l'empre-sa no t en compte aquesta llista

i que per contra contracta perso-nal nou de manera eventualquan hi ha temporades de msfeina, la qual cosa implica condi-cions laborals inferiors a les pac-tades en el conveni. El 14 de de-sembre es va fer pblica lasentncia, en qu el jutjat socialestima inadequat el procedimentseguit pel Departament de Tre-ball a instncies de la CGT. Desde la Secci Sindical de CGT aCorreus de Tarragona, es lamen-ta la decisi judicial, per es con-sidera que la sentncia no entraen el fons de la denncia, pertant no n'invalida el contingut i esportar endavant.

Incompliment de la Llei deriscos laborals a Correus


10/27


TREBALL-ECONOMIA

Text: Emilia Moreno de la Vieja,secretria general CGT del PasValenci; foto: Mireia Bordonada

El teixit industrial valenci tra-dicional dedicat a sectors comel calat, el txtil, el joguet o lacermica, t el seu origen en explota-cions artesanals, que a principis delsegle XX van desembocar en xicotetesindstries familiars amb la introducci

d'una mecanitzaci elemental i l'orga-nitzaci del factor hum de producci.En els anys 50 es produx l'entrada

de capital estranger que busca rendibi-litzar la seua producci aprofitant elsbaixos salaris. s l'etapa de major crei-xement industrial, sustentada princi-palment per la mecanitzaci, la cadena,el repartiment del treball per seccionsespecialitzades i el manteniment de rit-mes constants de producci.

Els productes tenen eixida, no solsen el mercat intern, sin tamb en l'ex-terior, es produx de fet la plena ocupa-ci de les comarques i aquestes neces-siten atraure ms m d'obra, que arribades de la zones deprimides de Castella-La Manxa, Arag, Mrcia i Andalusia.

L'xit en aquesta etapa es basa, ams de per un saber fer tradicional quearranca de l'artesania, en el baix costdel producte aconseguit pels baixos sa-laris i perqu una part de la produccies realitza fora de les fbriques, en lescases, s el treball de la dona, que com-patibilitza les seues labors domstiquesamb treball a estall, mal pagat i mai re-conegut.

En els 70, s'inicien els primers smp-tomes de la globalitzaci, amb una si-tuaci de prdua de competitivitat enels mercats internacionals i un descens

de la productivitat, mentre es mante-nen els costos fixos de producci

No obstant, no hi ha una poltica deprevisi adequada per resoldre la con- juntura, sin que davant de la com-petncia d'altres pasos productors apreus ms baixos s'ha optat per abaixarels preus del producte local, en comptede competir amb ells oferint un pro-

ducte de major qualitat susceptible deser venuts a preus ms elevats.

Aquest procs ha descarregat sobrela m d'obra el pes fonamental de l'a- just dels sectors, imposant-se l'explota-ci de nous jaciments de m d'obra ba-rata, en els municipis rurals vens delsnuclis industrials, altres municipismarginals als processos d'industrialit-

zaci i la m d'obra femenina.Amb unes estructures escassament

capitalitzades i un molt limitat suportde les administracions pbliques la de-rivaci cap a l'economia desregularit-zada d'una part de la producci s l'es-tratgia comuna per mantindre lacompetitivitat, aix doncs es descentra-litza la producci a travs de subcon-tractaci de distintes fases del procs ila generalitzaci de l'economia sub-

mergida.Aix, les empreses matrius al llargde dos dcades s'han anat desprenentde la m d'obra que quedava en mansde xicotetes empreses subcontractades,o simplement treballaven directamentsota la seua responsabilitat com a aut-noms o en l'economia submergida, is'han anat limitant a gestionar la distri-buci de la marca.

En molt poques ocasions s'ha perce-but per part de les xicotetes empresesque assumien l'explotaci la necessitatde tornar a la producci de qualitat,prxima al seu origen artesanal perpoder fer front a la competncia queresulta de nous pasos emergents, pro-ductors industrials amb costos moltms baixos i cap a on han traslladatbona part de la producci les empresespropietries de les marques.

I si les empreses afectades no hansabut o no han volgut veure el proble-ma, resolent-lo majoritriament amb eltrasllat de les seues plantes a altres pa-sos ms favorables, les administra-cions han mirat constantment cap a unaltre costat, fomentant sectors amb ren-dibilitat momentnia com la construc-ci i el turisme i deixant abandonada ala seua sort la indstria tradicional va-lenciana.

Histries deManpower alCirc du Soleil

Nani Mor

El cam d'una gesti pot tenir unadurada indefinida depenent de laprofessionalitat que tinguin els impli-cats en la histria, en el cas de Manpo-wer els possibles poden arribar a serimpossibles. Fa quatre mesos, el Circdu Soleil estava a Madrid amb l'espec-tacle "Dralion" i jo vaig treballar a lacuina contractada per Manpower. El

dia que vaig firmar el contracte hihavia un error en la data d'inici i la noiade Manpower el va corregir amb Tipp-ex, no podem treure el contracte delrecinte, tan sols llegir i signar, ensvaren dir que en una setmana en tindr-em una cpia. Cada setmana hi haviauna excusa preparada, "han de portarles cpies de l'altra oficina", "avuiplou" i "dem ja veurem".

Vaig comenar a treballar el 10 d'oc-tubre, el primer problema va ser l'idio-ma ja que a nosaltres ens havien dema-nat l'angls com a requisit per a la feinai en aquella cuina parlaven francs.rem dos equips, el primer equip erenels treballadors permanents del Cirquedu Soleil i l'altre equip nosaltres els"cirqueadours" (els treballadors tempo-rals de Manpower), compartem el ma-teix espai per era l'nica cosa quecompartem. Hi ha temporals treba-llant a la carpa, a les taquilles, a la se-guretat i tots tenen dret a venir a lacuina a menjar pagant. Els treballadorspermanents al circ poden venir gratis,el menjar que ells no volen es guarda ales cambres, uns dies, una setmana o...per escalfar-lo posteriorment i donar-loals temporals quan vinguin pagant.

El 8 de novembre, vaig cobrar la pri-mera nmina, tenia un error de 15hores al meu favor que no em pagaven,vaig reclamar i em varen dir que ho co-braria el prxim mes. El 25 de novem-bre, vaig deixar la feina voluntria-ment, els de Manpower em varenamenaar que si no donava els quinzedies noms cobraria la meitat del sou.

Vaig tornar a casa meva sense sabersi cobraria la totalitat del sou o la mei-tat, el 8 de desembre em van ingressarel sou de novembre sense les 15 horespendents d'octubre, vaig trucar per re-clamar, em van dir que estaven paga-des i que m'enviaven les nmines acasa perqu ho comprovs. Vaig rebreles nmines, les 15 hores no estaven in-closes enlloc i des d'aquell dia he trucatun munt de vegades a Manpower Ma-drid i a la Patrcia de Manpower i emdiuen que l'ordre est donada per hanpassat quatre mesos i no tinc els diners.

Les 15 hores sn dos dies de feina d'oc-tubre que no vaig cotitzar i aix s irrecu-perable, els diners de les trucades tamb iencara que s que el Circ les ha pagat aManpower, jo he decidit renunciar perquno vull gastar ms temps ni diners.

La indstria tradicional valenciana: en crisi

LES MIL CARES DELA PRECARIETAT

Boicot als productes de LG-Philips per aturar el tancament de MiniwXarxa Solidria contra els

Tancaments i la Precarietat

Des de fa ms de 12 anys, la multi-nacional Philips intenta liquidarla fbrica de Miniwatt i tots els seuscentres de producci en l'Estat espan-yol, la majoria d'ells situats a Catalu-nya.

La resistncia dels treballadors i tre-balladores de Miniwat amb les sevescontundents respostes, amb dues va-gues indefinides (88 dies de vaga),ocupacions de la borsa, crema depneumtics i manifestacions a Barce-lona, ha fet que la multinacional s'hopenss abans de donar un pas definitiu.

La falta de poltica industrial delsgoverns de CiU-PP i el seu suport in-condicional "a les lleis del lliure mer-cat capitalista i a la seva salvatge com-petncia" van ser obstacles insalvables

a l'hora d'obligar el grup Philips, poste-riorment LG-Philips, a invertir ennoves tecnologies i nous productes quegarantissin el volum d'ocupaci i unfutur sense sobresalts.

Ara, la multinacional, animada pelsvents favorables a la deslocalitzaciproductiva i la possibilitat d'aconseguirgrans beneficis amb l'especulaci im-mobiliria dels terrenys (ms de30.000 milions de pessetes a Mini-watt), ha decidit no esperar ms i tocarel dos amb les produccions a un altrelloc.

Aix, l'any passat, amb la signaturad'UGT i CCOO i la benedicci del go-vern tripartit de la Generalitat, la multi-nacional va tancar Novalux i fa nomsuna setmana ha liquidat Lmparas Z.

Ara han anunciat que volen tancarMiniwatt pel proper 31 de mar. ElComit d'Empresa ha manifestat la

seva oposici a aquesta mesura i laseva decisi de lluitar-hi en contra i haexigit al conseller de Treball i al Go-vern de la Generalitat que no accepticap expedient d'acomiadaments pre-sentat per la direcci de LG-Philips ique en cas d'abandonament de la mul-tinacional, intervingui la fbrica.

Els treballadors i les treballadores deMiniwatt sempre han estat en primeralnia en defensa dels drets socials, la-borals i econmics de la seva classe, enla lluita contra la dictadura franquista,pels drets democrtics i les llibertatsnacionals de Catalunya.

Les organitzacions sindicals, socialsi poltiques que formen la Xarxa So-lidria contra els Tancaments i la Pre-carietat, de la qual CCOO de Miniwattn's membre actiu des dels seus inicis,han fet seva aquesta lluita, a la qual hidonen el seu suport decididament i ac-

tiva, i exigeixen als sindicats majorita-ris i al Govern de la Generalitat que de-fensin la indstria de Catalunya i no esdobleguin davant les multinacionals,legislant i exigint a Madrid i a Brus-selles lleis que dificultin i penalitzinaquestes prctiques de rapinya i xantat-gistes de les multinacionals.

Per aix, des de la Xarxa, han fetuna crida a comits, seccions sindicals,sindicats i als moviments socials pertal que manifestin el seu suport alscompanys i companyes de Miniwatt,amb comunicats i altres activitats so-lidries, donant suport a totes les mobi-litzacions que ells decideixin.

Com a primera mesura efectiva ensuport dels treballadors de Miniwatt, laXarxa Solidria contra els Tancamentsi la Precarietat crida a tota la ciutadaniaa fer un boicot als productes de LG-Philips.


11/27



LA MAJORIA DE GENT ES VA QUEDAR A CASA, VA GUANYAR EL S I EL NO VA SER DESTACAT...

Malgrat tot, no a la ConstituciCollectiu Catalunya

La societat civil catalana sha enfron-tat a la partitocrcia un cop ms, enaquest cas per dir no a la Constitu-

ci Europea. I un cop ms, la multiplicitatde veus han trencat el silenci que la sevallibertat dexpressi controlada ens

nega. El no, malgrat els resultats, ha estatabsolutament majoritari en arguments i enactes organitzats. Els moviments socialshan optat clarament per rebutjar la Consti-tuci Europea fent-hi campanya en contra,pel no al referndum o per labstenci. Nosn tots els actes per s molts dells.Dimecres 2 de febrerAl local de la CGT a Reus presentaci delllibret "No a la Constituci de l'Europa delCapital", i xerrada-debat contra la Consti-tuci Europea a crrec de Manolo Sez(Baladre). Dijous 3 de febrer La CGT deTarragona organitza a la URV la presenta-ci del llibret "No a la Constituci de l'Eu-ropa del Capital" i xerrada-debat contra laConstituci Europea a crrec de ManoloSez i Josep M. Busqueta (Baladre).Divendres 4 de febrerNo a la Constituci Europea. Xerrada acrrec de Josep Manuel Busqueta, TriniBusqueta i Manolo Sez a la BibliotecaPblica de Lleida organitzada per la CGTde Ponent i La Maixanta. Xerrada a SantSadurni d'Anoia al Casal d'Entitats.Dissabte 5 de febrerXerrades i actes contra la Constituci Eu-ropea als barris del Poble Nou i de Grcia(Barcelona). Tamb es realitz un actecontra la constituci a la Sala d'Actes del'Ajuntament de Besal, a Cardona, Saba-dell, (DdP)Diumenge 6 de febrerXerrada a Gelida.Dimarts 8 de febrerXerrada contra la Constituci al CC deSant Pere i Sant Pau de Tarragona.Tambes realitz un acte acadmic pel no a l'Au-la Magna de la Universitat de Barcelona.Ms actes a Cardedeu, Corbera de Llo-bregat, Mollet, (DdP)Dimecres 9 de febrerXerrada contra la Constituci Europea al'Aula Magna de la Facultat de Lletres deTarragona. Ms xerrades a l'Hospitalet deLlobregat, Manresa (DdP)Dijous 10 de febrerXerrades contra la Constituci Europea aTerrassa, Sant Pau d'Ordal i Vic.Divendres 11 de febrerActe contra la Constituci Europea al localde la CGT a Vilanova i la Geltr a crrecde Diego Rejn i Emili Cortavitarte (CGT).Acte contra la Constituci Europea al localde la CGT a Cornell amb Bernardo Ro-drguez (CGT).Tamb hi hagu altres xerrades: al CasalPopular la Calderera de Riudoms a crrecde Laia Altarriba, al Centre Cvic l'Estaci

del Vendrell i al Pla del Peneds.Cassolada al mig de la Diagonal de Bar-celona contra els presidents Zapatero iChirac (que es trobaven a Barcelona enun acte a favor del s). El dispositiu policacno deix arribar els 500 manifestants alPalau de Congressos.Dissabte 12 de febrerMs de 10.000 de persones participen en

una manifestaci a Barcelona contra laconstituci europea, convocada per laCampanya "Pasos Catalans contra laConstituci Europea", entre moltes altresorganitzacions i entitats hi participa laCGT. Al mat, jornada de debat: "Perquens oposem a la Constituci Europea?" ala Universitat de Barcelona.El Collectiu pels Drets Socials del Pallars,organitzaci composada pels diferentsmoviments socials del Pallars, entre ellsCGT, organitza a la Biblioteca Pblica deTremp una xerrada contra la ConstituciEuropea a crrec d'Emili Cortavitarte(CGT).Concert contra la Constituci Europea aBadia del Valls. Tamb debat sobre laConstituci Europea a Cervera. (DdP).Diumenge 13 de febrerConcentraci contra la Constituci Euro-pea al Balc del Mediterrani de Tarragona,amb gora pblica.Tamb diversos actes a la Plaa del Vi deGirona. (DdP)Dilluns 14 de febrerRecital contra la Constituci Europea a lesCotxeres de Sants de Barcelona. (DdP)Xerrada sobre "L'Europa del Capital" alBar es Pinzell de Ciutat de Mallorca, ambBernat Riutort.(DdP).Dimarts 15 de febrerXerrada contra la constituci europea alCasal Municipal de Torredembarra.Tambes realitz un altre acte a l'Ateneu Popularde Ponent de Lleida, amb la participaci,entre d'altres, de Pau Juvill (CGT).Tamb:acte informatiu al CIEMEN de Bar-celona.Dijous 17 de febrerJornada de mobilitzaci estudiantil contrala Constituci Europea a Barcelona:atura-des a les tres universitats pbliques i ma-nifestaci de 5000 estudiants. Xerradacontra la Constituci Europea al local de laCGT a Barcelona amb intervencions deJuan Carlos del Val (secretari general dela CGT de Catalunya), Trini Busqueta (Ba-ladre) i Elena Daz (Ecologistes en Acci).Acte pblic al Teatre Brvium de Reuscontra la Constituci Europea amb inter-venci de representants de diversoscollectius socials, entre ells la CGT.Divendres 18 de febrerXerrada a l'Escorxador de Vilafranca delPeneds.Dissabte 19 de febrerManifestaci contra la Constituci Euro-pea a Vilafranca del Peneds.(DdP): Diari de la Pau.

Tema del mes


12/27


CronologiaFINS AL 15 DE FEBRER

DIVENDRES 14 DE FEBRER

S'INICIEN LES JORNADESLlibert-ries de Santa Coloma de Gramenet,sota la denominaci d'Invierno Negro,amb xerrades i actes fins al 18 de maral CSO La Fabriketa i a l'Ateneu Popu-

lar Jlia Romera.DISSABTE 15 DE FEBRER

ACAMPANA CONTRA EL PLA CAU-FEC.Als terrenys de lantic motocrs.

DIUMENGE 16 DE GENER

UNS 500 IMMIGRANTSrealitzen unaassemblea al local de la CGT a Barce-lona per parlar del nou reglament d'es-trangeria i preparar mobilitzacions encontra.

DILLUNS 17 DE GENER

UN DELS PORTAVEUSde la Platafor-ma Transgnics Fora declara per unaacci contra els transgnics realitzadael juliol passat, consistent en segar uncamp de blat manipulat genticamenta Gimenells (Lleida). Seixanta perso-nes es concentraren davant de la co-missaria dels Mossos d'Esquadra delbarri del Poble Nou de Barcelona.Pos-teriorment ocuparen la seu del CCPAE(consell que regula la producci agr-ria ecolgica).(CI)DECLARACI DAVANTdel jutjatd'instrucci 13 de Barcelona de tresmembres de la brigada provincial d'in-formaci de la Policia Nacional en rela-ci a la denuncia per maltractaments ivexacions als joves detinguts de l'Hos-pitalet del setembre.(CI)DESALLOTJADES 50 FAMLIESqueacampaven en un terreny del carrerSantander de Barcelona. Van ser de-sallotjades i acompanyades fins els l-mits de la ciutat, iniciant una llarga pe-regrinaci per diversos municipis del'rea metropolitana (Montcada, Saba-dell, Cerdanyola, Castelldefels.. .). (CI)

DIMECRES 19 DE GENER

VIVA ZAPATA!Actes d'informaci idebat sobre la situaci actual a Chia-pas (Mxic) i la lluita del zapatisme.Presentaci dels llibres "Miradas, ecos,reflejos... del zapatismo a la utopa y vi-ceversa" (editat per la CGT) i "EZLN 20y 10. El fuego y la palabra" (editat perVirus Editorial) al centre social El Casal

de Reus i posteriorment el dijous 20 al'Aula Magna de la Facultat Rovira i Vir-gili de Tarragona, amb la presncia deJos Luis Humanes (CGT) i Iaki Gar-cia (Collectiu de Solidaritat amb laRebelli Zapatista). Organitzat per laCGT i diverses entitats del Camp deTarragona.DESALLOTJADES TRES CASESokupades a Barcelona, dos del barri dela Ribera i una de la Barceloneta. En elcas d'aquest ltim havia estat okupat eldivendres 14 de gener i els okupantsdenuncien haver estat detinguts senseque en cap cas se'ls mostrs capmena d'avs ni d'ordre de desallotja-ment.(CI)

DIJOUS 20 DE GENER

QUART ANIVERSARIdel tancamentdels immigrants a l'esglsia del Pi deBarcelona. 200 persones assisteixen al'acte de commemoraci. (CI)ESTUDIANTS D'INFORMTICAde laUniversitat Pompeu Fabra de Barcelo-na protesten contra la lli inauguraldels estudis realitzada per Miquel Bar-cel, president del 22@BCN denun-ciant el que suposa aquest projecte.(CI)

DIVENDRES 21 DE GENER

COMENCEN ELS ACTES PER LAINAUGURACIde lAteneu Popularde LEixample.LA REGIDORIAde Via Pblica de l'A- juntament de Reus imposa a la CGTuna multa de 700 euros per collocacide cartells fora d'"espais autoritzats".S'inicia una campanya de solidaritatamb la CGT de Reus.CONCENTRACIal Raval de Terras-

sa: 4 anys sense en Zgor Larredonda.

MANIFESTACI ANARQUISTAaBarcelona en homenatge a Xos Ta-rro, pres anarquista mort recentment,amb la participaci d'unes 500 perso-nes.(CI)

DISSABTE 22 DE GENER

JORNADA ESTATALde lluita contrala Llei d'Estrangeria i per una regularit-zaci sense condicions. Manifestaci aBarcelona, que apleg ms de 5000persones.(CI)BICICLETADA CONTRAl'especula-ci a Matar, amb la participaci dems de 40 ciclistes.(CI)ACCI NUDISTAi en defensa delsanimals davant del Sal Pell de la Firade Barcelona.Quaranta persones esconcentren a la porta i vint es treuen laroba i resten una estona estirades pelterra.(CI)ACTE AL LOCAL DE CGTa Vilanovai la Geltr sobre l'estada a Palestinad'un grup de vilanovins, passada dia-positivas i xerrada de Juanan Snchez,secretari de formaci de CGT Garraf, id'un brigadista vilanov que acabavade tornar de Palestina.

DIUMENGE 23 DE GENER

MANIFESTACISalvem Can Barba ala plaa Valls de Sabadell.

DIMARTS 25 DE GENER

DESALLOTJAMENT DE LA CASAokupada Mi Casa, situat a la plaa dela Revoluci de Grcia (Barcelona),identificant a la nica persona presenten aquells moments.(CI)EL PLEdel consistori igualad aprovauna moci que demana l'indult total delve de la ciutat condemnat a quatreanys pels fets del 12 d'octubre de1999.(CI)OBERTURA DE L'EXPOSICIsobreFerrer i Gurdia i l'Escola Moderna alCaf Teatre de l'Escorxador de Lleida.Organitzat per la CGT de Ponent, elFrum Social per l'Educaci de Lleida i

l'Ateneu Enciclopdic i Popular.

DIMECRES 26 DE GENER

ASSEMBLEES PREPARATRIESdemobilitzacions per part dels treballa-dors de l'empresa Smatsa (neteja deSabadell), en lluita per un convenidigne. Judici contra els encausats perprotestar contra el Pla Caufec. Erentantes les contradiccions dels Mossosd'Esquadra que declararen, que el ma-teix fiscal deman l'absoluci dels joves encausats.(CI)NOU INTENTde desallotjament ma-fis al barri de Sants.Sense cap menad'ordre judicial, la propietria d'unesfinques okupades, acompanyadad'uns 10-15 paletes i una excavadoraprov de desallotjar els habitatges.Vanser els Mossos d'Esquadra els que vanconvncer la propietria de desistir enla seva actitud. s la quarta vegadaque els ocupants pateixen un intent dedesallotjament d'aquesta mena. (CI)

DIJOUS 27 DE GENER

ASSEMBLEA PREPARATRIAdemobilitzacions per part dels treballa-dors de l'empresa Smatsa (neteja deSabadell), en lluita per un convenidigne.CONCENTRACI ANTIFEIXISTAaSanta Coloma de Gramenet (Grame-net del Bess) en el 66 aniversari del'entrada de les tropes franquistes a laciutat.Hi participaren 150 persones.Esrealitz en el marc de les II JornadesAntifeixistes.(CI)MENORS IMMIGRANTStutelats perla Generalitat internats en un centre deVallvidrera intenten autolesionar-se pertal de denunciar la seva situaci. (CI)

DIVENDRES 28 DE GENER

SOPAR SOLIDARIper Nicaragua alCentre Cvic de Sant Pere i Sant Paude Tarragona.Organitzat per la delega-ci de Setem a Tarragona. Festa so-lidria amb Chiapas al Chill Out delPort de Tarragona."PROBLEMES SOCIALSdels Gais iLesbianes": xerrada a crrec de David

Fornieles al Centre Cvic del Carrilet deReus.L'ADVOCATdels tres joves detingutsal barri de Grcia de Barcelona la mati-nada del 8 de gener presenta una de-nncia contra la Gurdia Urbana deBarcelona per cinc delictes de lesions,amenaces, detenci illegal, contra laintegritat moral i els drets individuals.

(CI)LA COMISSIde la Dignitat organitzaun acte al Camp de la Bota de Barcelo-na, en homenatge als afusellats i re-presaliats pel franquisme, en el dia enque feia 66 anys de l'inici dels espolisde documentaci a Barcelona.

DISSABTE 29 DE GENER

LA COORDINADORATarragona Pa-trimoni de la Pau lliura 5.107 signatu-res contra la presncia dels vaixells deguerra al port de Tarragona.E s realitzauna roda de premsa davant de l'ajunta-ment i es realitza una petita manifesta-ci.NOVA OCUPACIal Prat de Llobre-gat, l'antiga escola la Paperera, al car-rer Nicols Urgoiti de la localitat.Vanser denunciats el mateix dia.(CI)MANIFESTACIa Barcelona de 200msics de carrer davant la nova nor-mativa de l'Ajuntament, que vol limitarles actuacions musicals al carrer.(CI)AGRESSI FEIXISTAcontra un jovemembre de l'Ateneu Llibertari de Vila-decans a un tren de la Renfe. Elsagressors eren uns joves que es diri-gien a una coneguda discoteca de Vall-gorguina. Es dona el cas que s la ter-cera agressi feixista patida pel jove de19 anys en sis mesos.(CI)

DILLUNS 31 DE GENER

ES REOKUPENuns habitatges al car-rer Reina Amlia del barri del Raval deBarcelona, grcies a una argcia legal.D'igual manera, s'aconsegueix aturarun desallotjament cautelar a Can Cris-tu de Manresa.(CI)

DIMARTS 1 DE FEBRER

PRESENTACIa Barcelona de laXarxa d'Educaci Lliure (XEL) amb laparticipaci d'unes 50-60 persones decollectius d'educaci alternativa deCatalunya.(CI)XERRADA-DEBATsobre la RendaBsica a crrec del grup Baladre, allocal de la CGT a Cornell.

DIMECRES 2 DE FEBRER

ATAC A LA LLIBERTAT SINDICAL.Tots els membres de la secci sindicalde la CGT de l'hotel Front Martim deBarcelona sn acomiadats per reivindi-car els seus drets com a treballadors.Judici contra set manresencs, per undelicte de difamacions i calmnies amb

publicitat.En realitat es tracta d'una de-nncia presentada per la discotecaPont Aeri de Manresa, que al seu tornva ser tancada desprs d'una intensacampanya contra les agressions feixis-tes que es produen al seu voltant.(CI )XERRADA DE PRESENTACIdel lli-bre "Todo sobre la Renta Bsica" a c-rrec de Baladre al local de la CGT a Te-

rrassa.DIJOUS 3 DE FEBRER

S'INICIEN A MOLINSde Rei els actesde la Fira de la Candelera dels espaisokupats i dels collectius de la vila.


MASSA CRTICAcarnavalesca de ci-clistes pel centre de Barcelona, amb laparticipaci d'unes 70 persones. (CI)

DISSABTE 5 DE FEBRER

FINALITZEN LES SEGONESTroba-des d'Administraci Local de la CGTals locals de la CGT de Barcelona.Elsvens del barri del Carmel de Barcelo-na surten al carrer per exigir solucions idemanar responsabilitats, tallant laRonda de Dalt i el Tnel de la Rovira.(CI)CARNAVAL REIVINDICATIUper re-clamar els terrenys de les antigues ca-sernes de Sant Andreu de Barcelonaper al barri.(CI)XERRADA-DEBATa l'Ateneu Lliberta-ri de Sant Boi contra la Constituci Eu-ropea amb Quim Boix (Mesa Cvicadels Drets Socials).

DIUMENGE 6 DE FEBRER

CONCENTRACIa la Pineda, al Ta-rragons, davant de la discotecaPacha per protestar contra l'agresside gurdies de seguretat a dos joves afinals de gener.

DIMARTS 8 DE FEBRER

CONDEMNATSa una pena multa de 4mesos a 4 euros per dia dos joves queforen identificats en el desallotjamentde l'Ateneu de Sant Andreu.Tamb elmateix dia es desallotjada un habitatgeocupat al barri de Vallcarca de Barcelo-na, Kan Faking Faker, amb ordre judi-cial per sense cap mena d'avs previ.La policia va detenir a la persona quehi era a l'interior de l'habitatge, per ladeixaren lliure desprs de ser identifi-cada.(CI)CONCENTRACIals jutjats de Barce-lona en suport de les acomiadadesdels Serveis Territorials d'Economia dela Generalitat.LA CGT S'ADHEREIXal Manifest deFraga contra els transgnics impulsatper l'Assemblea Pagesa i els produc-tors ecolgics de Catalunya.

DIJOUS 10 DE FEBRER

"L'EXPERINCIA D'UN LLUITADORper la pau" xerrada de Jos Mulligan, acrrec del Comit Oscar Romero al'Aula Magna de la URV de Tarragona.CONFERNCIA DE DELEGATSi de-legades de la Federaci del MetallFEMEC-CGT al local de la CGT a Bar-celona.

CONCENTRACI DAVANT EL PAR-LAMENTde Catalunya de treballadorsde centres geritrics convocada per laCGT i la UGT.AL KOMPLEX OKUPATLdico-PolticLa Fera de Grcia (Barcelona), pre-sentaci de les Jornades entorn l'Auto-nomia Obrera i l'Acci Directa als anys70, i Xerrada-debat:Agit aci armada iacci directa, del MIL als GG.AA., ambEmili Pardias (exMIL), Ricard de Var-gas-Golarons (exOLLA, historiador),Michelle (exMIL, GARI) i Sergi Ross(historiador, autor del llibre "El MIL unahistoria poltica").ACTE AL MUSEUd'Histria de Cata-lunya, coorganitzat amb la CGT: pre-sentaci del llibre "El Canal de los Pre-sos (1940-62) i del documental"Presos del silencio".


ASSEMBLEA INFORMATIVAsobreel procs de regularitzaci de perso-nes immigrades sense papers. A LaTorna.DUES-CENTES PERSONESpartici-pen en una concentraci a la plaaSant Jaume de Barcelona convocatsper l'Euskal Etxea contra la detencid'Asier Burgaleta, acusat de collabo-raci amb banda armada. (CI)DESALLOTJADAla casa okupadaQueer que hi havia a Montgat.(CI)


"BOTIFARREM ALS UPAS":botifa-rrada popular al barri de Grcia de Bar-celona en suport als joves detinguts algener passat.(CI)PLANTADA D'ARBRESal Forat de laVergonya de Barcelona en contra de la

nova ofensiva amb la que amenaa l'a- juntament de Barcelona.(CI)EL COLLECTIU D'EDUCACIlliureLahuasca presenta el seu projecteeducatiu a l'espai "La font de l'eucalip-tus" de Torre Bar (Barcelona). Con-centraci contra el desallotjament del'Ateneu Llibertari de Viladecans aprofi-tant una actuaci de la Fura dels Baus

a la vila.Part iciparen unes trenta per-sones.(CI)


MS DE 10.000 PERSONESpartici-pen en una manifestaci a Barcelonacontra la constituci europea, convoca-da per la Campanya "Pasos Catalanscontra la Constituci Europea", entremoltes altres organitzacions i entitats hiparticipa la CGT. Al mat, jornada dedebat: "Perqu ens oposem a la Cons-tituci Europea?" a la Universitat deBarcelona.NOVA OKUPACIal barri de Sants.20 persones participaren en l'okupacid'una finca al carrer de Rosend Ars.CENTENARS DE VENSdel Carmeles manifesten al centre de Barcelona itornen caminant al barri reclamant res-ponsabilitats poltiques i solucions.(CI)

DIUMENGE 13 DE FEBRER

CENTENARS D'IMMIGRANTSesmanifesten a Barcelona fins al Fomentdel Treball per reclamar els contractesque els permetran ser regularitzats.(CI)SEGONA TROBADAde la Xarxa d'E-ducaci Lliure a Torre Bar.(CI)

DIMARTS 15 DE FEBRER

CONCENTRACI DE 130persones aldavant del Centre Social Okupat laCasa Nostra de Barcelona, per tal d'e-vitar el desallotjament que finalment noes produ.(CI)CGT CONVOCAuna concentraci alvestbul de l'Hotel Front Martim deBarcelona per protestar per l'acomia-dament de tres treballadores de CGT.

> EL MOVIMENT

El Banc del Temps aLleida, alternativesdorganitzaciciutadana

Lodestraler, membre de LOcell Negre

A la ciutat de Lleida, lOcell Negre jun-tament amb la participaci daltrescollectius com Suport Ponent, la Mai-xanta,la CGT,CSO La Gbia,estem im-pulsant una nova forma de participaciciutadana,el Banc de Temps,basat enlintercanvi igualitari dhabilitats i co-neixements.

Lintercanvi de coneixements i habili-tats ha estat una constant en la histriadels ssers humans.Daquesta mane-ra,no podrem entendre com hem arri-bat a les societats actuals sense teniren compte aquesta transmissi de co-

neixements i habilitats.Aquesta trans-missi sempre sha desenvolupat enmbits predominantment diferenciats:en lmbit privat i familiar, en institu-cions dmbit pblic com escoles i uni-versitats,o b entre el grup diguals,sa dir entre les nostres amistats.En elsdos primers mbits,la transmissi deconeixements els hem dentendre demanera vertical i unidireccional. Es adir,sn els professors o els pares elsque transmeten els coneixements alsalumnes o als fills. Per altra banda, enel grup diguals s on prenen ms im-portncia els valors de reciprocitat,igualtat i solidaritat.

En aquest sentit, el banc del tempsneix com una nova forma dintercanviarconeixements i serveis en una organit-zaci ciutadana,aquesta nova forma tcom a condicionants que sigui pblic,que pugui arribar a tots els sectors so-cials i que impliqui la idea dintercan-viar i compartir,on tothom pugui parti-cipar daprenent i professor a lavegada.s a dir,que tothom t la capa-citat daprendre alguna cosa,per elque s ms important s que tothom tla capacitat densenyar i transmetre allque sap i que al seu dia va aprendre.

En una societat,on la majoria de re-lacions socials estan fortament vincu-lades al capital, on predomina la com-petitivitat versus la solidaritat,on esprivatitza el benefici i se socialitza eldficit,la ubicaci dun banc del tempsals barris de les nostres ciutats pot sig-nificar un procs socialment transfor-mador i culturalment alliberador. Unespai dintercanvi on la moneda decanvi no sigui el diner com a tal,sin eltemps.

El Banc del

revista catalunya cgt - 62 - març 2005

Documents