Catalunyawww.cgtcatalunya.cat Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Febrer-març 2009 • número 105 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

Atur, crisi i mobilització

Resulta patètic contemplar el go-vern oferir milions d’euros públicsal capital financer privat per a refi-nanciar el seu deute i, alhora, es-coltar-los dir que la culpa la té l’e-conomia real i l’elevat cost delsacomiadaments.Igualment patètic resulta contem-plar com els empresaris insinuen laparaula “crisi”i aconsegueixen delsgovernants l’autorització per l’aco-miadament massiu o individual, oles suspensions d’ocupació tem-porals.Assistim a un joc pervers de previ-sions, realitzades per les granscorporacions mundials del capital,sobre el nombre de desocupats,mundials, nacionals, europeus; lespersones que (a milions) passaranfam; fons d’inversió o índexs bor-saris que s’enfonsaran, etc. etc.Semblen apreciacions del món i dela realitat, que depengui dels de-signis d’un “ordre supra-natural”que escapa a les decisions delséssers humans i més en concretde qui té poder econòmic, polític imilitar d’adoptar aquestes deci-sions, és a dir, governs de tot tipus,entitats financeres, empresariat detot pelatge i executius i teòrics d’alt“copete”, com si mai no haguessintrencat un plat.Ignoren que sabem que la GranBanca “espanyola” es va embutxa-car en un any de crisi com el pas-sat 20.000 milions d’euros de be-neficis nets que van dedicarbàsicament a finançar el "totxo".La Banca “espanyola” capta dinerspúblics del Banc Central europeudiàriament i ho deixa en dipòsit, engran part, al mateix banc. Rep di-ners del govern espanyol i els dedi-ca a refinançar el seu deute. Les

grans empreses del totxo, en el pe-ríode d’especulació “sense límits”van pastar fortunes inimaginables.Les multinacionals de l’automòbil,l’empresariat dels grans centrescomercials, les grans cadenes ho-teleres, les multinacionals de l’e-nergia, han pastat, igualment, for-tunes i fortunes. I governants dequalsevol color van aplaudir el“model de creixement espanyol” ies van situar en els centres delpoder mundial.I ara, tots ells ens tracten com sinosaltres, treballadors autòctons iimmigrants de qualsevol sector,homes, dones, pensionistes i jovestinguéssim la culpa que ens facinfora de la feina; que ens treguin deles cases per no tenir rendes ambquè pagar les seves “usureres hi-poteques”; que ens robin qualsevolfutur de vida digna davant un airecontaminat, un planeta que noaguanta més, unes ciutats insoste-nibles, una sanitat cada vegadamés escassa en assistència, quali-tat i cada vegada més privativa;una educació mercantilitzada i se-

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer-març de 20092

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)

• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya

(FEC) • Federació d’Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialLa CGT denuncia als responsables de la crisi capitalista

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:CCooll··lleeccttiiuu CCaattaalluunnyyaa:: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: Octavio Alberola, Pepe Berlanga, Laia Alsina, Vicent MartínezNúria García Pérez, Marcelino Llano, Plataforma Aturem la Guerra, Toni Álvarez, Roger Cremades,Enric Duran, Pau Gomis, Francesc Richart, Carlos Fernández Liria, Montserrat Galcerán, Pedro Ibarra,Juan Carlos Moreno Cabrera, Arcadi Oliveres, Jaime Pastor, Carlos Taibo, Pep Cara, Ferran Aisa,Agustí Barrera, Miquel-Dídac Piñero, Quim Garreta, Roberto Blanco, Carlus Jové, Rogé Palà, PilarPalacio, Teresa Sardà, Bàrbara Roch i federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exem-plars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n.43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. CCooll··llaabboorraacciioonnss aa:: ccaattaalluunnyyaaccggtt@@ccggttccaattaalluunnyyaa..ccaattNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat al mes de març de2009.

JJoosséé MMaarrttíí

“Els drets no s´agafen, no es demanen,

s´arrenquen, no es pidolen"

Nota del Col·lectiu Catalunya

Aquest número del "Catalunya" que teniu a les mans ha tingut una his-tòria una mica peculiar. Fa dos mesos, se'ns va trencar la maqueta dela revista; és el segon cop que passa en set anys i caldrà solucionar-hoamb la creació d'una de nova maqueta. Quan ens vam posar a arreglarels problemes que hi havia ens vam trobar que no només era la ma-querta sinó també les fonts, el programa i tot el que es pot arribara tren-car. Un ordinador personal i un disc dur extern van fer la mateixa fi, aixíque el número que teniu a les mans ha sortit no sabem com, però ho hafet. Esperem restablir la periodicitat que ens caracteritzava i no fallarmés. D’altra banda, aprofitarem la situació per introduir alguns canvis quevagin en la direcció de millorar la revista, tant en el disseny extern comen la qualitat dels continguts.Sentim decebre els qui deien que només ens quedaven quatre dies jaque tenim una mala salut de ferro. I no pararem. Petons i gràcies per la paciència.

lectiva, per a qui pagui; una absèn-cia de llibertat gairebé total en el re-ferent als drets de ciutadania…La CGT denuncia la classe política,governants, banquers i empresa-riat, així com el sistema judicial, deser els responsables i causantsd’aquest desastre de model capita-

lista, on l’única cosa que garantei-xen són les seves maneres de vidaa tot tren i els seus comptes de re-sultats. La seva forma de vida, lade molt pocs, és directament res-ponsable de l’actual desastre i, enconseqüència, exigim que s’aban-doni aquest model.

Catalunya. Febrer-març de 2009

REPORTATGEDavant les conseqüències de la crisifinancera en l’economia els empresarishan respost amb acomiadaments

ATUR, CRISI, IMOBILITZACIÓ

3

Es tracta de modificarels plantejaments. S’had’invertir en valorhumà

Davant l’atur i la crisi:mobilització

Secretariat Permanent ComitèConfederal CGT

L’ EPA ens assenyala que al2008, 1.280.300 treballa-dors/es han incrementat l’a-

tur, situant la taxa en el 14%, laqual cosa significa que en l’actuali-tat 3.207.900 de persones estan pa-rades. Solament en els mesos d’oc-tubre a desembre del 2008, es vanproduir 609.100 acomiadaments.Tres milions dos-cents mil desocu-pats no són només producte de les“lleis del mercat”, sinó de la impu-nitat amb la qual actuen els empre-saris i de la responsabilitat políticadel govern.Les persones assalariades amb con-tracte temporal, amb indemnitza-cions ridícules o a cost zero quans’extingeixen, van disminuir en390.500, situant-se la taxa de tem-poralitat en el 27,93% de tots elsassalariats (16.308.200). Aqueststreballadors amb contractes tempo-rals segueixen suposant gairebé el40% del total d’assalariats, és a dirsón 4.554.300 i els assalariats ambcontracte indefinit ascendeixen a11.753.900. En els últims dotzemesos els assalariats descendeixenen 568.400 persones, però aquestdescens global és a costa de la dis-minució de 664.100 assalariats ambcontracte temporal i un incrementde 95.700 assalariats amb contracteindefinit.Si els desocupats en els 12 mesosde 2008 van augmentar en1.300.000 són a costa, fonamental-ment, d’expulsar de les ocupacionsa treballadors amb costos mínims ocost zero, els treballadors temporalsi, la resta, se situa en els expedientsde regulació d’ocupació que des-trueixen, amb l’autorització i con-sentiment del Ministeri de Treball ode les conselleries d’ocupació deles diferents comunitats autòno-mes, tant l’ocupació fixa com latemporal, a costos mitjans de 30/35dies per any o quan l’ERO és tem-

poral, els treballadors es “mengen”part de les seves prestacions d’atur iels empresaris solament “aporten”un escandalós 10% - 15%.En tots els sectors destrueixen ocu-pació. La indústria, amb l’automo-ció al capdavant a través d’EROsautoritzats pel govern central i elsgoverns autonòmics: SEAT, Re-nault, Opel, Citroen, PSA, NissanPirelli, Mercedes, Derbi i les em-preses auxiliars de l’auto es van durper davant 155.500 ocupacions. Laconstrucció, a través de l’expulsióde tots els temporals, que en el sec-tor són la majoria i la llei concursal,acomiada en comparança inter-anual a 358.900 persones en el2008. Els serveis, incrementen l’a-tur en termes comparatius anuals,en gairebé 400.000 persones. I en

l’agricultura es destrueixen 35.000ocupacions.L’ocupació descendeix en gairebé500.000 persones i avui treballemmenys de 20 milions, sobre una po-blació activa de 23.064.700 perso-nes. Els homes han estat “desocu-pats” en els últims dotze mesos en656.500 i les dones augmenten l’o-cupació en 36.400. La major ocu-pació de les dones es fa en contrac-tes precaris, dels de temps parcial,on ja es troben ocupades gairebé2.000.000, mentre que els homesamb contracte parcial només supo-sen 500.000. Solament s’ha incre-mentat l’ocupació, en una ínfimaquantia, per grups d’edat en els ma-jors de 50 anys, sent la caiguda del’ocupació més nombrosa al grupd’edat de 20 a 24 anys.

Les llars (2,8 persones) amb tots elsseus membres actius desocupatshan crescut en 385.500, fins a les827.000 llars i segons dades de l’I-NEM, a desembre de 2008, prop de900.000 persones parades no perce-ben cap prestació d’atur.Davant les conseqüències de lacrisi financera en l’economia real(recessió) els empresaris han res-post amb acomiadaments; per laseva banda el govern central delPSOE ha respost amb 50.000 mi-lions d’euros públics per a laBANCA i altres 100.000 milionsd’euros en avals per a la banca. Elgovern central del PSOE i els go-verns de les CCAA, han respostamb les autoritzacions d’expe-dients de regulació d’ocupaciótemporals i extintius en tots els sec-

tors de l’economia real: construc-ció, serveis, indústria i agricultura.De quin mercat? de quina econo-mia parlen? Com es pot actuar tanimpunement com els empresaris ibanquers, que els segons es folrenamb els nostres diners i els primerssegueixen finançant els seus divi-dends a costa de les nostres ocupa-cions i els nostres salaris? AlPSOE, a Zapatero i al govern, l’ú-nica cosa que se’ls passa pel cap ésdir-los als empresaris que “mantin-guin tot l’ocupació que puguin” ials banquers “que facin fluir el crè-dit”.Ens trobem amb omissions cons-cients del sentit democràtic i social,-l’obligació de vetllar per l’interèsgeneral-, i amb responsabilitats ju-rídiques i polítiques, davant actesconscients de l’empresariat, queresol “les seves crisis” expulsant,acomiadant i condemnant a milionsde persones a una vida amb futurmolt incert, després d’enriquir-seamb els sucosos dividends dels úl-tims anys. Els Governs central i deles diferents CCAA, són responsa-bles de la impunitat empresarial. Ésmés, aquesta responsabilitat com-porta una autèntica connivènciaamb aquestes actuacions, doncs te-nint mitjans (diners públics) i einesjurídiques (lleis que no autoritzin elfrau massiu dels acomiadaments),es comporten políticament, coml’agent 007, atorgant llicències al’empresariat, per a acomiadar.Els treballadors davant “la crisi fi-nancera, econòmica, energètica i devalors i models del capitalisme” nohem respost amb la suficient ferme-sa. Sortir al carrer exigint que ensretornin les nostres ocupacions, elsnostres salaris i els nostres drets, ésl’única possibilitat que milionsd’assalariats tenim en aquests mo-ments. Esperar que “escampi” ésgarantia de sofriment, de precarie-tat i d’una societat cada vegada mésempobrida material i moralment.Davant l’atur i la crisi: mobilitza-

Catalunya. Febrer-març de 20094

REPORTATGE

FESIM-CGT

La Federació de Sindicats de laIndústria Metal·lúrgica(FESIM-CGT), davant la si-

tuació que travessa la indústria engeneral i el metall en particular, ma-nifesta davant l’opinió pública, lesconclusions del debat produït entreles seccions sindicals del sector:- Durant el període 2004-2008, men-tre els beneficis de les empreses delmetall han tingut un creixementanual d’un 12% de mitjana, els sala-ris i les condicions de treball han so-fert un clar empitjorament. Segonsl’OCDE els salaris han decrescut enun 5% en aquest mateix període.- Les multinacionals del sector hanestat punta de llança en les políti-ques de deslocalització d’empresesa pesar de tenir immensos beneficis,demostrant que no tenen prou ambaquests beneficis sinó que han d’a-conseguir el màxim encara que siguia costa de deixar en l’atur a cente-nars o milers de famílies.- El xantatge del tancament de lesempreses que signifiquen les deslo-calitzacions, ha aconseguit una re-baixa de condicions de les plantillesafectades i un efecte “dissuasori” ala resta, on els sindicats majoritarishan anat signant acords claramentregressius. Aquests sindicats s’hannegat a unificar les lluites de les em-preses en conflicte excusant-se enuna resistència empresa a empresaque s’ha demostrat totalment inope-rant.- La baixada de vendes de l’automò-bil ha estat la causa central per laqual el sector del metall ha situatcentenars d’ERO en els anys2008/2009. Les empreses construc-tores han presentat expedients, ma-joritàriament temporals, però que re-percuteixen a les empreses

proveïdores, contractes i subcontra-tes del sector del metall de maneramés traumàtica. D’aquesta maneraplantilles que multipliquen per qua-tre o cinc vegades a les empresesmatrius però que tenen unes condi-cions molt més precàries sofreixengreus conseqüències i són exclosesràpidament, fins i tot de les presta-cions de l’atur.- I no podem oblidar les repercus-sions d’aquest sector tan important,en la resta de la societat. Milers depetites empreses, botigues o petitscomerços es queden sense un sus-tent quan els treballadors no tenimcapacitat de consum. Això s’estàproduint ja, en àmplies zones delsbarris obrers.- La tímida resposta dels sindicatsmajoritaris no ha escoltat la nostraproposta d’una vaga general, qüestióaquesta que la CGT valora com laresposta necessària a la situació quetravessem i al que pot venir en elfutur proper, de seguir les dades eco-nòmiques en la línia dels últimsmesos.És evident que els costos laborals nosón els causants dels problemes delmercat. L’evolució històrica del sec-tor reflecteix unes rendibilitats i be-neficis molt alts. A més, les produc-tivitats dels treballadors/es del sectorsón de les majors del món, recone-gudes en els informes de les autori-tats i pels consultors privats.La crisi actual és producte de les tur-bulències financeres dels últimsanys que tenen l’origen en una eco-nomia convertida en un "casino" ons’aposta a veure qui “roba més i mi-llor” sense que les suposades autori-tats mundials i estatals facin gres re-ferent a això. Els gurus del sistemas’han obstinat a convèncer a la po-blació que el millor futur passavaper un incontrolable consumisme i

per la desregulació absoluta de con-trols sobre uns capitals que seguei-xen traslladant-se globalment.Les polítiques desreguladores i deflexibilitat adoptades per empreses,multinacionals, i els governs que elsdonen suport, sumades a l’incre-ment dels tipus d’interès des delBanc Central Europeu, han generatun empitjorament de les condicionsd’ocupació, amb sous per sota d’unarenda acceptable en el mercat actual,que ha dut a grans capes de la pobla-ció a retenir el consum quan s’hanproduït les primeres alarmes de cri-sis econòmiques.Per a la FESIM-CGT l’actual crisino és només una crisi financera,aquesta és una crisi de salaris i con-dicions socials, les dobles escalessalarials en convenis, les rebaixes desou a canvi de “reestructuracionssalvadores” o per a impedir novesdeslocalitzacions, han generat unapèrdua important de la capacitat deconsum. Si a això sumem les hipote-ques, els préstecs i els increments del’IPC, està clar que ens han rebaixatel nostre nivell de vida.Avui podem assegurar que el mitede la competitivitat que ens ha inten-tat vendre el capitalisme, ha estat untotal engany i la pitjor mentida en laqual han caigut els sindicats majori-taris creient-se i assumint aquestaqüestió. Desgraciadament per a lasocietat actual, teníem raó la CGTquan lluitàvem i negàvem que ac-ceptar pitjors condicions ens assegu-raria el futur i l’estabilitat laboral.En tot cas les direccions sindicalsmajoritàries s’han excusat fins a araen una classe obrera a la defensiva ique, sobretot en les capes més joves,no tenen ni experiència ni voluntatde lluita. Però aquesta excusa no jus-tifica res, ells han estat uns dels cul-pables de la degeneració de la cons-

ciència de classe amb els pactes so-cials regressius, les renúncies a lamobilització i sobretot amb l’accep-tació de polítiques clientelistes enmatèria de contractació i de preben-des individuals.El fet significatiu de tancament con-cursal a Esteban Ikeda (proveïdor deNissan a Catalunya) on s’han tancatels treballadors i sindicats per a de-fensar els seus llocs de treball, de-mostra la situació a la qual ens en-

frontem en el curt termini: centenarsde milers de treballadors poden aug-mentar, encara més, les llistes de l’a-tur. La lògica duu a pensar que méstard o més d’hora, tots els sindicatsestem obligats a canviar d’estratègiai assumir que la defensa del teixit in-dustrial passa per una mobilitzaciógeneral, en el carrer i unificant leslluites per a obligar a empreses i go-verns a reaccionar.És important transmetre al conjuntdels treballadors/es del metall i alsdelegats i militants de tots els sindi-cats la conveniència de la mobilitza-ció contra els expedients i tanca-ments d’empreses, de maneraunitària, ferma i no cedint als xantat-ges de les empreses. Són importantsles manifestacions al carrer, però so-bretot una actitud ferma de tots elssindicats contra els ERO i a favor denegociacions col·lectives a favor deles plantilles. Cal anar cap a una mo-bilització general, vaga o atur, queobligui a la patronal del sector i alsgoverns central i autonòmics a bus-car solucions que mantinguin l’ocu-pació i obrin una solució per al futurde la indústria. I plantejar una reivin-dicació elemental en aquests mo-ments: si no hi ha treball que es re-dueixi la jornada a les 35 hores,sense reducció de salari.

Més informació:www.cgt.es/fesim/

Davant la situació que travessa el metall

Catalunya. Febrer-març de 2009 5

REPORTATGE

Davant les previsions del govern espanyol i de la Unió Europea

Secretariat Permanent delComitè Confederal de CGT

El Govern, a través del seuministre d’economia, PedroSolbes, ha presentat les

dades descarnades sobre les sevesprevisions en l’evolució de la crisi iles seves conseqüències durantl’any 2009.S’arribarà als 4 milions de desocu-pats l’any 2009. Aquesta dada quesuposa acostar-se al 18 % de la po-blació activa, porta aparellada unarealitat molt més dramàtica de pre-carietat i ocupació temporal que potfer retrocedir àdhuc més els dretsdels treballadors i treballadores.- El dèficit públic arribarà a l’entorndel 6%. Encara que hem d’alegrar-nos que el govern decideixi incre-mentar la inversió, aquesta dada nodiu res per si sola, si el que es pre-tén és finançar als entramats finan-cers responsables de la crisi o cons-truir infraestructures allunyades deles veritables necessitats de la po-blació.El decreixement de l’economia seràdel -1,6% del PIB. És normal queuna economia purament especulati-va (quiosquets financers, totxo, tu-risme, treball precaritzat…) decrei-xi. El gran problema és el greuempobriment de la immensa majo-ria social per a seguir mantenint elsprivilegis de la minoria político-fi-nancera-empresarial.La Comissió Europea a través delcomissari d’Economia, Joaquín Al-munia, ha deixat curtes les previ-sions del govern. D’acord amb lesdades de Brussel·les, l’economiaespanyola retrocedirà un 2% el2009, enfront de la contracció del1,6% anunciada pel govern. El des-cens de l’activitat econòmica pro-vocarà a més que la taxa d’atur aug-menti al 16,1% de la poblacióactiva aquest any i rondarà el 19%el 2010, les xifres més altes de totala Unió Europea i gairebé el dobleque la mitjana comunitària. El dèfi-cit públic arribarà al 6,2% del PIBel 2009. En definitiva el mateix pa-norama però amb majors xifres imajor injustícia social.Aquestes polítiques econòmiquesno són inofensives. No podem que-dar-nos impassibles davant les xi-fres del govern. Es tracta de la des-cripció quantificada i freda de comen els pròxims mesos s’estendran iconsolidaran situacions negativesque ja estan presents en el momentactual. Mentre les constructores iles financeres obtindran diners pú-blics per a seguir actuant, creixerà

l’atur, la temporalitat, l’abaratimentde l’acomiadament, la precaritza-ció, la pobresa, l’individualisme, elracisme i la repressió. Tot justificatper una crisi de caràcter global.La CGT denuncia la falsedat abso-luta d’una casta privilegiada que in-tenta aferrar-se a les mateixes fór-mules que ja han demostrat el seu

fracàs. No es tracta de seguir libera-litzant i privatitzant. Ja hem vistque el mercat capitalista no és la so-lució. Es tracta de modificar elsplantejaments. S’ha d’invertir envalor humà. En una economia alservei de la majoria de la societat,contemplant les seves necessitatsbàsiques i el desenvolupament

d’una producció sostenible que nosegueixi incrementant els nivells depobresa, crueltat i indefensió que japatim.Els treballadors i treballadores novolen almoines, ni estar a l’atur, niser objecte de polítiques socials im-provisades, conjunturals, de drapscalents que progressivament estan

desmantellant el sistema social dedrets laborals, socials, sindicals, deserveis públics…Per tot això, des de CGT exigimque se’ns retorni el que dia a diase’ns roba i es lliura a la banca,multinacionals i empresariat.Volem els nostres diners per a reflo-tar les empreses i autogestionar-lesamb criteris socials i col·lectivistesenfront dels criteris capitalistes,volem que els serveis socials i ser-veis públics segueixin sent públics,gratuïts i de qualitat, volem unmodel social basat en la justícia so-cial i exigim el repartiment del tre-ball per a treballar tots, així compoder compatibilitzar la nostra vidafamiliar, personal i laboral. Lluitemper a ser persones i no només ob-jectes d’usar i llençar al servei delmercat de treball.La CGT treballa perquè en els prò-xims mesos els treballadors i treba-lladores de les empreses en crisis,els milions de desocupats, exclo-sos, marginats, donin una respostade mobilització social conjunta,que permeti posar les bases d’unnou món en el qual tots i totes tin-guin cabuda. Treballadors i treba-lladores, actius, precaris o desem-pleats, d’aquí o de fora, tots i totes,braç a braç, pel repartiment del tre-ball i de la riquesa, defensin elsseus interessos contra la crisi delcapital.

La CGT analitza el panorama actual i es posiciona en matèria d’economia

CGT Correos Barcelona iCol·lectiu Catalunya

La Inspecció de Treball vaparalitzar el centre de Co-rreos CAM de Barcelona

per trobar que implicava un riscgreu i imminent per a la seguretat isalut dels treballadors a causa deles baixes temperatures. Ratifica-va, d'aquesta manera, la decisióque havien pres els sindicats (CGT,UGT i SIPTE) i els 230 treballa-dors d’aplicar la Llei de Prevencióde Riscos Laborals (article 21apartat 3) que van constatar a migmatí que la temperatura fregava elszero graus.Un cop presentat a l'empresa, l’ins-pector de treball va considerar queals treballadors no se’ls donava laroba adequada per treballar a unestemperatures tan baixes i que eltreball no havia de continuar finsque la temperatura no es normalit-zés per sobre del 14 graus. A més,va fer constar que faltava l’avalua-ció de riscos laborals.La CGT valora positivamentaquesta resolució ja Correos s'esti-ma més pagar les multes que liposa la Inspecció de Treball que nopas solucionar els problemes pelsquals és denunciada. Darrerament,el sindicat havia posat, entre altres,tres denúncies més per les tempe-ratures en les quals es treballava enaquest centre, amb sostre i paretsde xapa, que són molt baixes a l’hi-

vern i giren a l'entorn dels zerograus i molt altes a l’estiu al vol-tant dels 43 graus. En l’única reso-lució que fins al moment ha arri-bat, es multa Correos amb 20.000euros.Aquest, però, no és un problemapuntual ni te res a veure amb la re-cent onada de fred sinó que des defa deus anys la CGT ha advertit aCorreos que havia d'aclimatar ellocal per poder-hi treballar ambunes temperatures acceptables.Resulta paradoxal que una empre-

sa que vol donar una imatge demodernitat tingui uns vicis tan an-tics, tant lamentables que no elsimporta gens ni mica la salut delsseus treballadors ni que els ciuta-dans puguin enviar o rebre paquetsi enviaments postals.L'activitat es va reprendre el 14 degener, després que l’empresa llo-gués 16 màquines que produeixencalor i s'arribés a temperaturesd’entre 17 i 20º. El retard de l'em-presa en reconèixer el problema iprendre mesures va suposar impor-

tants retards en els enviaments depaquets i correspondència delsclients de Correos.La CGT considera Manel Rei, di-rector de l'empresa a Catalunya, elmàxim responsable de la situacióper la seva incapacitat per resoldreun contenciós que s'arrossega desde l'any 1998 i d'actuar amb unestil caciquil donant ordres verbalsque no es posen per escrit pel fet decontravenir la legislació vigent.Per tota això, el sindicat n'ha de-manat el cessament.

TREBALL-ECONOMIAResulta paradoxal que una empresa que voldonar una imatge de modernitat tingui unsvicis tan antics

La CGT demana elmantenimentd’uns serveispúblics i de qualitat

Obligats a treballar a zero graus

La CGT denuncia l’actitud de Recursos Humans de la Diputació deBarcelona respecte del personal de Parcs Naturals

Secció sindical de CGT a laDiputació de Barcelona i

Col·lectiu Catalunya

La CGT ha fet pública l’actituddilatòria i de desatenció siste-

màtica que de l'oficina de RecursosHumans de la Diputació de Barce-lona respecte la situació del perso-nal de Parcs Naturals de la provín-cia. En particular, no es facilita lainformació demanada i es neguen aobrir un procés de negociaciósobre les condicions de treball enaspectes com els nivells de compe-tència, les possibilitats de carreraprofessional i la reclassificació deplaces, entre d’altres qüestions.Les reivindicacions, però, venende lluny; des del 2003 i especial-ment des de la reorganització de

l’Àrea d’Espais Naturals l'any se-güent, la representació sindical hademanat una revisió de l’estructuraorgànica i funcional de l'àrea pertal d'eliminar alguns desajusta-ments i disfuncions existents. A fi-nals de 2007 i durant tot el 2008aquesta qüestió ha estat encara méspolèmica davant d'uns informessobre la reclassificació del perso-nal auxiliar adscrit a Parcs Naturalsi sobre les necessitats de suport ad-ministratiu als parcs que van pro-vocar el descontent entre el perso-nal. La secció sindical de la CGTva demanar l'obertura d'un procésnegociador amb l'administració ala qual demanen: 1) Una relació complerta de l'orga-nigrama, els llocs de treball, les

places, els contractes que tenen iles funcions amb vista a una revi-sió general;2) Una negociació amb tots els sin-dicats; 3) Un nivell de competència supe-rior per als llocs de subaltern i per-sonal dels equipaments de parcsnaturals, 4) La possibilitat de carrera profes-sional per a tothom i formació perl’antic grup E, no només d’atencióa l’usuari; 5) La reclassificació de les placesde tècnics auxiliars de gestió a lesoficines de parcs naturals.6) Dos caps de setmana de festaper un de treball opcional pel cosde guardes i quantitats percebudesen concepte de festius incloses

dins el sou base, també per a perso-nal subaltern dels equipamentsdels parcs.7) Mateix grau per a encarregats decolla i en el personal de manteni-ment.8) Equips de tècnics per a cadaparc natural, creació d’unitats acada parc i treball transversal encomissions…9) Enfortir la interlocució i repre-sentació des de la unitat bàsica degestió que és el parc natural.10) Millorar la gestió dels serveiscentrals de l’àrea que donin suportals parcs i una eficient coordinacióentre oficines.11) Acabar amb la precarietat.Contractació fixa del personal perpart de la Diputació.

Catalunya. Febrer-març 20096

Dramàticacomiadamentde treballadorsa la factoria dePirelli

Col·lectiu Catalunya

Els sindicats CCOO, UGT iUSOC van arribar el 30 de des-

embre a un preacord amb l’empre-sa per a la “resolució” de l’expe-dient presentat per Pirelli a lafactoria de Manresa. Per la sevabanda, la secció sindical de la CGTno va signar l’esmentat preacord iva presentar un contrainforme peròque no va servir de res.Tret d’alguns voluntaris i prejubi-lats, la resta dels treballadors aco-miadats es van assabentar de laseva situació personal perquè al’entrada del torn de tarda del dia28 de gener ja se’ls va negarl´accés. Tal com informa CarlesBlaya al “Regió 7” (29-01-09), amesura que arribaven a la feina laseguretat contractada per a l’ocasiócomprovava la identitat dels aco-miadats, se’ls negava l’entrada ise’ls lliurava una carta, on es podiallegir: «mitjançant aquest escrit, ladirecció de l’empresa li comunicaque a partir d’avui queda dispensatde continuar prestant els seus ser-veis a l’empresa fins al 31 de generdel 2009. Li garantim que percebràel seu salari fins a aquest dia».Amb aquesta carta a les mans, unatrentena llarga de treballadors (delsdos-cents, aproximadament, d’a-quest torn) ja no va poder accedir ala factoria. Va haver-hi moments demolts nervis, amb el trencamentd’un vidre d’una finestra de l’entra-da. La indignació i la tristesa es vanbarrejar en unes escenes dramàti-ques a la plaça de Joan Baptista Pi-relli: els acomiadats acabaven d’as-sabentar-se de la seva situació“com si fóssim delinqüents”, vadir, commogut, Andrés Barrera, unmanresà de 47 anys amb més denou anys d’antiguitat a l’empresa.Mentre a fora la incredulitat i laràbia anaven creixent, a l’interiorels treballadors van aturar la pro-ducció en solidaritat amb els aco-miadats. Durant el dia no es treba-llaria. A la direcció de l’empresavan fer els ulls grossos. És interes-sant de fer notar l'absència deCCOO i UGT en el lloc dels fetsmentre si que hi havia els represen-tants de la CGT informant a laplantilla dels afectats per l'ERO.L’esmentat diari manresà va buscaralguna resposta, que no va obtenir,a la direcció de Manresa, a la cen-tral italiana i al gabinet jurídic deMiquel Roca Junyent, que és quiha negociat l’expedient per part dePirelli.

El CAM de Correos de la Zona Franca incompleix sistemàticament la normativa sobre seguretat laboral

Catalunya. Febrer-març 2009 7

TREBALL-ECONOMIA

Luis Andrés Edo

Octavio Alberola

El que puc dir en poques parau-les de Luis Andrés Edo, que

malgrat les nostres divergències ienfrontaments en el període mésconflictiu del procés de reconstruc-ció de la CNT i del moviment lli-bertari després de la mort de Fran-co sempre el vaig considerar uncompany convençut de la justíciadel nostre ideal manumissor i deci-dit a lluitar per un món sense ex-plotació i dominació. Amb ell vaigcompartir molts dels moments mésàlgids, més difícils i més durs de lalluita que el moviment llibertari varecomençar a principi dels anysseixanta. I puc donar fe del seu lliu-rament i exemplar comportament,tant en l'exili com en la clandestini-tat a l’Estat espanyol quan va rei-vindicar algunes de les accions rea-litzades. I, fins i tot, quan perparticipar en altres accions va serdetingut i tancat a la presó, en lesquals, pel testimoni d'altres detin-guts, va tenir sempre una conductaexemplar: tant en la solidaritat ambels altres presos com en l’enfronta-ment amb les autoritats carceràries,si era necessari.Quan, després de la mort del dicta-dor, es van iniciar les reunions persuperar les divisions i possibilitarla reconstrucció de la CNT i delmoviment anarquista, vam tornar acoincidir per fer possible aquestobjectiu, però conscients queaquesta "reconstrucció" havia defer-se per la base i no per dalt. Des-graciadament no va ser així i pocdesprés vam constatar amargamentel fracàs d'aquella temptativa i lapersistència de la divisió en lesfiles llibertàries. I dic files llibertà-ries perquè tots ens proclamàvem iens seguim procalmant llibertaris,anarquistes i anarcosindicalistes.Aquell fracàs va ser decisiu perquèla "transició" pogués realitzar-sesegons havien dissenyat els servi-dors del Capital. Per això, la demo-cràcia sorgida de les entranyes delfranquisme va mantenir durantanys una vergonyosa amnèsia ofi-cial sobre el que havia succeït du-rant la Dictadura i el que en conti-nuava en les institucions"democràtiques".Per denunciar i posar fi a aquestaamnèsia constituïm, amb Luis, An-tonio Martín i altres companys, el"Grup pro revisió del procés Gra-nado-Delgado" a la segona meitatdels anys noranta. No només perrehabilitar els nostres companysexecutats el 1963, sinó per exigirla rehabilitació de totes les víctimesde la repressió franquista. Des de llavors, va ser constant lanostra relació i col·laboració i, apesar del seu delicat estat de salut,el seu lliurament va tornar a sertotal, no només en aquest combatcontra la desmemòria històrica sinótambé en la denúncia de les ortodò-xies que tant de mal fan a l'idealmanumissor.

Acomiadat el secretari del comitè d’empresa

de Ficosa RubíFederació Local

de la CGT de Sabadell

Coincidint amb l’inici del’Expedient de Regulaciód’Ocupació temporal de

Ficosa Rubí les passades festes deNadal, es va acomiadar al secretaridel comitè d’empresa, José ÁngelLuque Priego. La Federació Localde Sabadell denuncia aquest aco-miadament com un clar cas de per-secució sindical vers el cap visibled’un comitè amb majoria de laCGT, caracteritzat per la seva co-herència a l’hora de defensar elsdrets dels treballadors, coherènciaque van demostrar en no signarl’esmentat ERO temporal.La Federació de CGT Sabadell varealitzar una concentració en sen-yal de protesta el 30 de gener a laporta de Ficotriad Rubí, al Polígonde Sant Genís, Rubí, en la qual vanparticipar un centenar de persones.Aquesta concentració anava acom-panyada d’una vaga parcial d’unahora dels treballadors de l’empre-sa.En la carta que citem a continuacióel propi secretari del comitè d’em-presa explica les causes que handut al seu acomiadament.

Carta del company JoséÁngel Luque

“El meu nom és José Ángel LuquePriego, vaig entrar en el món labo-ral l’any 1986 i a pesar de la mevajoventut porto més de 20 anys co-titzats. En tot aquest temps he pas-sat per diferents empreses, peròcap em va sorprendre tant comaquesta multinacional, per aixòvaig ser tan feliç quan em van ferde plantilla. Semblava haver-hi unbon ambient per part de la gent quevaig trobar, però m’entristia el pocque se’ns valorava en el treball perpart de la direcció de Ficosa.Vaig descobrir al costat dels meuscompanys les diferències salarialsentre treballadors/es de la mateixacategoria, fets que demostraven lafalta d’igualtat i justícia a l’hora deretribuir el mateix treball i el malfer de les coses. Els treballadors esqueixaven i no paraven de mani-festar el seu desacord amb el siste-ma que aplicava l’empresa en lavaloració dels seus treballadors isobretot en la falta d’EPIS i de se-guretat laboral, però a l’hora de laveritat la majoria no volien entraren el món del sindicalisme.Davant la falta de representantsque defensessin als treballadors, al

2001, va sortir un comitè d’empre-sa que va guanyar les eleccions ique va començar a reivindicar lesinquietuds dels treballadors, cen-trant-se en els dos temes citats an-teriorment.A l’estiu de 2005 un grup de dele-gats d’empresa abandonem l’ante-rior sindicat per haver-nos engan-yat i mentit als representants delstreballadors i treballadores en con-flictes de la màxima importància.Sempre en aquest temps se m’ana-va dient: això no ho podeu fer, aixòtampoc, això és impossible.A l’octubre de 2005 vaig prendrela decisió d’encapçalar una novallista dels treballadors/es ambil·lusió de treballar i defensar alscompanys/es de Fico Triad, i vasorgir la majoria absoluta de laCGT a l’empresa.He vist moltes coses en aquesttemps: corrupció d’organismes,corrupció d’advocats que suposa-dament ens defensaven, atacs depropis companys d’altres centralssindicals; i tot per ser diferent icreure que els drets estan aquí per adefensar-los, amb diàleg i una llui-ta sindical ajustada a les realitatsde cada moment. Però això sí,sense oblidar que som treballa-dors/es i són per als que hem d’es-tar sempre, no per als interessos del’empresa.

La veritat és que el comitè al quepertanyo s’ha caracteritzat per laseva alta reivindicació en els dretsdels treballadors/es, i per tant, alconstar com a secretari del comitèd’empresa que, al costat del presi-dent, són les persones amb majorrelació amb la representació del’empresa, això ha generat una ani-madversió cap a la meva personaplasmada en la decisió d’acomia-dar-me.He estat sotmès a una persecucióconstant per part de la direcció deFico Triad i els seus diferents capsde producció. He sofert, igual queuns altres dels meus companys delcomitè, incessants descomptes desalari pel simple fet d’acudir citat aorganismes oficials en representa-ció dels treballadors/es.Després de diversos anys denun-ciant-ho, la sentència del jutjat so-cial 19 de Barcelona, ens dóna laraó i deixa clar el dret que tenim aassistir citats sense minvamenteconòmic. La multinacional haacabat acceptant finalment el seuerror, desestimant recórrer alTSJC, doncs sap molt bé que nopot guanyar el judici.L’estratègia de l’empresa ha estatclara aquests anys: intentar enfron-tar els treballadors, la discrimina-ció, l’abús d’autoritat i la repressiósindical. Avui em trobo acomiadat

pendent d’un judici que determina-rà si torno o no a l’empresa. Depènd’un tercer, un jutge o jutgessa quesigui capaç de veure i entendre elrealisme de les atrocitats que hemviscut i sofert els representants delstreballadors/es i sigui capaç de ferús de la seva decisió de nul·litatperquè es restableixi la injustíciaque l’empresa a abocat sobre lameva persona en aquest acomiada-ment abusiu.Però si això no fos possible i laseva decisió judicial fos una altra,ningú podrà arrabassar-me el queduc en el meu cor, el sentiment d’-haver fet el correcte i d’haver se-guit el camí difícil, el que ningúvol, però el que s’ha de prendre alfinal si vols ser coherent amb lesteves idees. Em duré moltes coses:els meus amics, les persones quehe conegut, el que he après en elcamí; i sobretot, el difícil que és fercoses i aconseguir-les sense patir,perquè tot ens afecta, directa o in-directament.Si hagués d’explicar el que he pas-sat en tot aquest temps seria inca-paç de poder expressar-ho amb elmeu vocabulari just; m’assec feliçde tenir els amics que tinc.És graciós, si el teu cap no té preufan el possible per tallar-te’l.”Més informaciócgtsabadell.blogspot.com/

Un nou cas de represàlies contra un delegat sindical de la CGT

Catalunya. Febrer-març 20098

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT AutobusosTMB i Col·lectiu Catalunya

El 23 de desembre els 80 %dels treballadors/es d’auto-busos de TMB (conductors,

mecànics, porters, administratius,etc.) van fer una aturada massivade cinc hores en protesta per la re-tallada del servei i contra de la pro-posta de conveni que ofereix la di-recció de l'empresa.Per tal de discutir el posicionamentactual, un miler llarg de treballa-dors d’autobusos es van reunir enassemblea a la Universitat Centralde Barcelona. El lloc no és casualsinó que respon a una voluntat persolidaritzar-se amb el movimentestudiantil que lluita contra la pri-vatització universitària que signifi-ca el Pla Bolonya. Allí, es va deci-dir, de manera majoritària, rebutjarla proposta de conveni que haviaofert la direcció de TMB i aprovarla plataforma de conveni confec-cionada pel comitè de conveni mit-jançant les propostes dels diferentscol·lectius de treballadors/es.La plataforma reivindicativa in-clou un increment salarial imme-diat del 6% i la unificació dels sousdels empleats amb el mateix nivell,adoptant com a referent el sou méselevat. Altres reivindicacions de-manen incrementar de 13 a 19 elscaps de setmana festius a l’any,que els trenta minuts d’entrepàs’incloguin dins de la jornada labo-ral i que aquesta setmana laboralsigui de 7 hores i 4 minuts, com ésactualment, i no de 8 hores i 15 mi-nuts, com demana l’empresa. L'as-semblea va decidir aparcar les va-gues durant un temps mentre es

negocia el conveni.Un segon tema de debat va girar alvoltant de la situació dels dos dele-gats expedientats. En aquest sentit,l’assemblea va mostrar el seva in-dignació per l’abús d’autoritat queva patir, primer, el conductor queapareix a la gravació que va aparèi-xer anònimament i ara el presidentdel comitè d’empresa i el portaveudels treballadors/es. Les possiblesmobilitzacions s'han deixat en sus-

pens a l'espera de veure la reacciódels dirigents de TMB.Per últim, l'assemblea va escoltarun estudiant que va explicar la si-tuació de la lluita contra el Pla deBolonya, un portaveu dels treballa-dors de Telefónica, sancionats perhaver realitzat mobilitzacions, i laportaveu de la plataforma d'usua-ris/es del bus, un paraigües de mésde cent organitzacions veïnals, po-lítiques i sindicals. Finalment, els

treballadors/es, conjuntament ambestudiants, es van manifestar pelcentre de Barcelona amb una pan-carta -“Treballadors de TMB perun bon servei”- que deixava benclar el malestar de la plantilla da-vant la retallada de serveis.

Més informació: http://comitedescansos.blogspot.com/www.cgtbus.com

Crònica de l'aturada del 23 de desembrea Autobusos de TMB

L’IPC i elsnostres salaris

Pepe Berlanga

Al costat de l'increment desme-surat de l'atur l'altra gran notí-

cia econòmica del mes de gener haestat l'Índex de Preus al Consum(IPC), màxim quan ha generat unagran convulsió en col·locar-se en elnivell més baix de l'última dècada.Alguns analistes apunten que aixòmarca l'inici d'un procés de recessióque podria arribar a ser deflaccio-nari.Cinc dècimes de diferència amb elmes anterior van situar en el 1,4 %l'índex interanual, 2,8 punts menysque l'arribat en finalitzar el 2007.Han estat cinc mesos consecutiusdurant els quals va anar retrocedintla inflació mes a mes, gràcies a l'a-baratiment dels carburants, ali-ments i habitatge, la major caigudades de gener de 1987 Enrere quedava aparcat el descon-cert suscitat pel 5,3% assolit el mesde juliol, és a dir, minva de gairebéquatre punts en tan sols cinc mesos.La primera seqüela d'aquest resultatha estat la no aplicació de la clàusu-la de revisió salarial, atès que unapart important dels conveniscol·lectius comptaven amb que sesuperés el 2%, és a dir que 8,8 mi-lions de treballadors no han aconse-guit incrementar el seu salari.Inflexiblement un salt significatiudes de l'IPC del 4,2% arribat al des-embre de 2007 a l'actual 1,4% delpassat mes de desembre. A primeravista semblaria una bona notícia elcontrol de la inflació, no obstantaixò, no ens en podem alegrar jaque això és el resultat d'una profun-da crisi econòmica de la qual nos'entreveu la sortida a curt termini.Resultat: durant el 2008 hem supor-tat impassiblement uns nivellsd'IPC alts. Lògicament. hem gastatmolt (encara que comprat poc),mentre se'ns recordava constant-ment que havíem d'apreta’ns el cin-turó. Ara sembla que tot ha canviat.A pesar de tot, hem de consumirmés, això sí, que siguin productesnacionals.Si volem treure conclusions iaprendre d'aquestes experiències,hem de modificar els nostres esque-mes reivindicatius pel que concer-neix el salari. Només cal observar les dades del'IPC mes a mes durant tot l'any2008: si recollim la xifra arribadaen cadascun d'ells i calculem la mit-jana anual ens donarà com a resul-tat que, durant aquest any, vam gau-dir d'una inflació mitja del 4,09 %.Aquest és la dada a tenir en compte,aquesta és la xifra que hauria deguiar-nos com a referent d'incre-ment salarial. Si aquesta haguésestat la clàusula de revisió avui nohauríem de lamentar-nos pel min-vament de la nostra capacitat adqui-sitiva.

L’ALTRA REALITAT

Conflicte a Terreiros Trade / Saint Gobain Devisa (Baix Penedès)

Federació Comarcal BaixPenedès CGT

i Col·lectiu Catalunya

Un nou conflicte laboral sacsejael Baix Penedès. L'empresa

Devisa, del Grup Saint-Gobain,que es dedica al muntatge de dife-rents components en els vidres del'automoció, com les gomes i fron-tisses, ha rescindit el contracte ambla vendrellenca Terreiros Trade i hadeixat 52 persones al carrer. La di-recció va avisar als mossos d'es-quadra perquè se situessin a l'entra-da de les naus per impedir l'accésals treballadors habituals. Això vasucceir el passat 7 de gener. L'acti-vitat, però, no es va aturar perquèl'empresa ha contractat uns altrestreballadors a empreses de treballtemporal, una pràctica abusiva que

la secció sindical de CGT ja va de-nunciar l'any passat en diversesocasions, però la vista sempre haestat ajornada.Al moment d'escriure aquesta crò-nica, la CGT tenia previst denun-ciar, d’una banda, Terreiros Tradeper acomiadament improcedentatès que la rescissió del contracteno justifica la mesura contra elstreballadors/es i, de l’altra, a SaintGobain, a qui acuseen de presta-ment laboral i d’haver subcontrac-tat treballadors, atès que, com s’hacomentat més amunt, l’activitat aTerreiros Trade no s’ha aturat. Calrecordar també que els treballadorsde Terreiros Trade lluitaven des defa dos anys per aconseguir que laplantilla fos absorbida per SaintGobain.

Catalunya. Febrer-març 2009 9

TREBALL-ECONOMIA

Violència declasse

Vicent Martínez

Durant aquest any passat a Ca-talunya s’han produït 105 ac-

cidents laborals mortals, una xifraque si tenim en compte l’àmbit es-tatal sobrepassa les 1000 personesmortes en l’àmbit de la feina. Unaxifra impressionant però que, ma-lauradament, a penes si ocupa unespai en els mitjans de comunica-ció, en els debats de l’opinió públi-ca i en l’agenda dels polítics mal-grat que afecta la majoria de lapoblació.No es tracta tampoc de treure-li im-portància, ni és el número de mortsuna motiu suficient per destacarunes causes sobre les altres, però laviolència de gènere o la violènciaproduïda per ETA (al voltant de 70morts en el primer cas, i no arribaals 1000 en 30 anys en el segon)ocupen moltes més portades i de-bats. En aquest sentit, res a criticar,només felicitar els moviments fe-ministes i als de víctimes del terro-risme per saber posar les seves rei-vindicacions en el debat social.Actualment hi ha una baixa cons-ciència per part de l’empresari (itambé del treballador) sobre la se-guretat laboral. Per molts (treballa-dors inclosos) la formació en segu-retat fa nosa i es percep al quepateix un accident com un impru-dent en el que recau tota la respon-sabilitat. És una percepció indivi-dualista del problema que fa queels més de mil morts a nivell estatalno siguen percebuts com un pro-blema social sinó com un problemaindividual. El mateix passavaamb la violència de gènere fa dèca-des quan era percebut com un fetque afectava només a la “privacitatde la parella” i es culpabilitzava ladona bé per aguantar, bé perquè “lianava la marxa”, deien molts. Lesfeministes van aconseguir que laviolència de gènere fos tractadacom un problema social i que esposaren mesures que comencen aabordar el problema. Pot ser el moviment sindical hauriade participar en els debats socials ino només en les negociacions labo-rals per participar, perquè no?, enpolítica. Les patronals fa anys queho fan. Perquè no parlem de vio-lència de classe: aquella exercidaper un patró o empresari quan nogaranteix els seus treballadors lescondicions de seguretat laboral su-ficients com per a que no perdi lavida? En molts casos només perpoder estalviar-se alguns quartos.També hauríem de fer un esforç perconscienciar aquells treballadors,els que no ho creguin, de la impor-tància de la seguretat laboral, per-què superin la seva filosofia indivi-dualista i perquè creguin enl’abordatge global dels problemesd’àmbit social.

QUI PAGA MANAEls Bombers de Barcelonaarriben a un principi

d’acord amb el consistoriLaia Alsina

“La Directa”

Tenen molt clar que només estracta d’un pas més en la ne-gociació i que, ni de bon

tros, vol dir signar el conveni. Ésper això que els Bombers de Bar-celona han decidit acceptar el prea-cord pactat amb l’Ajuntament idesconvocar els tancaments i lesmobilitzacions previstes.El consistori ha reconegut que elsprofessionals de la capital catalanatreballen 88 hores més que no pasels de la Generalitat i els proposenuna reducció progressiva d’hores(farien un dia de guàrdia menys apartir de 2010) i recompensar-losla diferència d’horari. L’Ajunta-ment assegura que, d’aquesta ma-nera, en quatre anys s’aconseguirial’equiparació reivindicada pelsprofessionals de Barcelona.Pel que fa a les dues sancions i elssis expedients oberts, els bombersexpliquen que l’administració s’hamostrat disposada a "fer tot el pos-sible" per solucionar-ho, tot i queno s’ha volgut posar per escrit per"motius legals".

Unitat malgrat lesdiferències

La decisió de donar el vistiplau alpreacord municipal es va prendreel 15 de desembre durant una as-semblea multitudinària celebradaal Parc de Bombers de l’Eixample.Tot i que - per primera vegada desque va començar el conflicte - lacoordinadora que aplega totes lessensibilitats no s’havia posat d’a-cord, els diferents sindicats i la Pla-taforma van deixar clar que el quevalia era l’opinió de l’assemblea.Els sindicats CCOO i UGT i laPlataforma de Bombers van defen-sar la necessitat d’acceptar el prea-cord perquè suposava un pas enda-vant i no es traduïa en unasignatura del conveni, sinó en unafase més de la negociació. Tambévan considerar que la predisposiciómunicipal a intentar resoldre favo-

rablement les sancions era una pro-posta en ferm.En canvi, la CGT i ASI s’hi vanmostrar en contra perquè conside-ren que en cap cas s’equipara el sa-lari dels Bombers de la Generalitatals de l’Ajuntament de Barcelona.Aquests dos col·lectius demanentambé més concreció per part del’Ajuntament. La CGT, especial-ment, va expressar força recels da-vant la "declaració de bones inten-cions" del consistori en relació ales sancions.Finalment, després d’un llargdebat, la votació a mà alçada vadonar una oportunitat al preacord.Malgrat les discrepàncies, la unitatva quedar exemplificada de nouamb els aplaudiments i les abraça-des entre els assistents.

Molta feina pendent

Tot i l’acceptació del preacord, elsBombers de Barcelona tenen moltclar que "la proposta de l’Ajunta-ment no recull tots els punts bà-sics" que havien plantejat. D’unabanda, no parla dels professionalssanitaris (ATS) del cos i, de l’altra,deixa pendents les reivindicacionspel que fa a l’estat dels parcs i elmaterial amb què treballen. És peraixò que asseguren que s’ha posatuna primera pedra per resoldre elconflicte laboral, però que encaraqueda molta feina per fer.

Nota:Article de Laia Alsina publicat alnúmero 120 del setmanari “La Di-recta”.

Secció Sindical CGT Esteban Ikeda

i Col·lectiu Catalunya

Esteban Ikeda és una empresadel Prat de Llobregat que per-

tany a la multinacional nord-ame-ricana Johnson Controls. Comptaamb una plantilla de 260 llocs detreball i es dedica a la fabricació deseients per a diferents models del’empresa Nissan. Fins al 21 degener es trobava en situació de sus-pensió temporal dels contractes perles baixades de producció a la Nis-san, de la qual només n’havienquedat exempts els majors de 53anys.Ara, aprofitant la conjuntura decrisi econòmica, els empresarishan decidit tancar l’empresa dei-xant al carrer els 260 treballadors.Les maneres adoptades, a més, nohan estat les correctes. Així, perexemple, es va comunicar la inten-cionalitat del tancament al comitèd’empresa només de paraula peròsense donar cap tipus de documen-tació al·legant “que són molts pa-pers”. En conseqüència, els treballadorshan demanat a la Conselleria deTreball l’obertura de la fabrica i

amb la plantilla actual, ja queaquesta empresa durant molts anysha obtingut sucosos beneficis i, pelque sembla, tenia previst seguirproduint seients per a la Nissan,potser des de dintre de la pròpiaNissan o bé des d’una altra nau in-dustrial però eliminant la plantillaactual i contractant-ne una altraamb salaris i condicions més pre-caris.No cal anar massa lluny per dibui-xar un paral·lelisme en la formad’actuar amb el de l’empresa SAS,que després de provocar el tanca-ment en la seva fàbrica d’Abrerava seguir produint dins de les ins-tal·lacions de la Seat a Martorellperò amb una plantilla diferent. Enaquest conflicte l’administració varomandre passiva, en lloc de forçarl’empresa a recol·locar la plantillaanterior. Per a la CGT estaríem da-vant d’una deslocalització en totala regla però a un lloc molt proper.És evident que de cap de les mane-res els cotxes de la Nissan podriensortir de la cadena de muntatgesense els seients.Els treballadors s’han tancat a laseu de l’empresa com a mesura deprotesta i, sobretot, per evitar que

es desmuntin les màquines. Exi-geixen claretat. Volen que es posindamunt de la taula els plans defutur i en el supòsit que l’empresavolgués reubicar la producció enun altre lloc diferent a l’actual,l’administració hauria de forçar larecol·locació de la plantilla actualamb les condicions laborals quetenen en aquest moment.La Federació Comarcal del BaixLlobregat i el SP de la CGT de Ca-talunya han fet una crida a la soli-daritat. Exigeixen que l’adminis-tració no accepti el tancamentd’Esteban Ikeda ja que es creariaun precedent negatiu i injust per alstreballadors catalans. Des de lla-vors s’han programat diverses ac-cions de protesta, d’entre les quals,una manifestació al 28 de gener alPrat a la qual van participar unes200 persones, una altra el 16 de fe-brer des de les instal·lacions d’Es-teban Ikeda fins a la factoria deNissan de la Zona Franca, el 18 defebrer, una concentració davant del’empresa Eurosit, del grup John-son Controls i el 20 de febrer unaconcentració a l’aeroport del Prat.D’altra banda, i mentre continua latancada de treballadors a la facto-

ria, la secció sindical de la CGT aEsteban Ikeda proposa un pla deviabilitat per mantenir l’ocupació ievitar el tancament de l’empresa.Consisteix en reconduir l’activitatlaboral sota el control dels treballa-dors ja que la situació actual depèrdues de l’últim any ha arribatno només per la baixada de vendesdels cotxes sinó també per unamala gestió empresarial.

Els treballadors d'Esteban Ikeda contra el tancament de l'empresa

Catalunya. Febrer-març 200910

Més amenaces de SEAT

L’empresa aconsegueix un ERO i de seguida amenaça amb acomiadar 1.500 treballadors i alhora exigeix congelacions de sou

Seccions Sindicals CGT Seat iCol·lectiu Catalunya

La Generalitat ha resolt favo-rablement als interessos del’empresa i ha aprovat un

ERO en els mateixos termes quel’anterior. Aquesta vegada, no obs-tant, és pitjor perquè no concretaels dies d’aplicació de l’expedient.Aquesta acceptació li permet al’empresa no haver d’arribar aacords amb la representació socialper determinar els calendaris mes ames. Amb el pla social presentat enaquest ERO els treballadors no po-dran evitar trobar-se amb des-comptes a la seva nòmina de finalsde mes mentre l’empresa segueixmantenint uns ritmes de treball ones donen situacions de treball enfestius i caps de setmana i es repe-teixl’argument que sobra feinaquan els ritmes de treball són taninhumans. Complir amb el mix il’eradicació del passiu “0”, serienuna mostra de l’interès de l’empre-sa per la qualitat i per la salut delstreballadors.La CGT defensa que, ara més quemai, s’han de realitzar cursos deformació, entre altres el curs bàsicde salut laboral que tots els treba-lladors haurien de realitzar. Aques-ta seria una bona ocasió per lluitarcontra l’alta sinistralitat que pateixel personal a la fàbrica.

Casos pendentsL’empresa encara té pendents al-guns casos lligats als anteriors ex-pedients de regulació d’ocupació.Un dels acomiadats a l’ERO de2005, Alberto García, denuncial’incompliment de l’acord de rein-gressos signat el 16 de desembrede 2005 tot i haver estat declaratapte per al treball després d’haverpassat la revisió mèdica. Per això,ha presentat una demanda judicialscontra l’empresa i, mentre tant, hamuntat una tenda de campanya en-

front de l’entrada de la factoria deMartorell per a exigir a la direccióde l’automobilística el seu reingrésen l’empresa.

Més amenaces

Quan encara estan pendents denormalitzar alguns casos lligats alsanteriors EROs, la direcció de Seatcomença a mostrar les cartes en ladecisiva negociació per a aconse-guir la producció del nou modelAudi Q3 a la planta de Martorell.

La filial de Volkswagen segueix elguió habitual d’escanyar les condi-cions laborals a canvi d’adjudicarun model que pot salvar 1.500 ocu-pacions.El president de Seat, ErichSchmitt, tutelat de prop des de fauns mesos pel president del conselld’administració i membre de la di-recció del grup Volkswagen, Fran-cisco Javier García Sanz, ha comu-nicat als dirigents sindicals que lespròximes setmanes seran decisivesper reforçar la candidatura de Mar-torell a captar una inversió querondarà els 350 milions, avançadaal desembre. Si no s’aconsegueixuna reducció dels costos laborals,l’empresa acomiadarà 1.500 em-pleats al setembre, segons indi-quen les fonts sindicals.Els dos expedients de regulaciód’ocupació temporals que té envigor Seat, per a 750 empleats deforma estable i més de 5.000 du-rant els dies d’aturada, permeten lacompanyia pal·liar la caiguda deproducció a Martorell fins les va-cances d’agost. L’empresa ha tro-bat una bona excusa per llançar unprimer atac contra el sistema de re-visió salarial que aplica mes a mesdavant qualsevol desviació de lainflació, una cosa que la compan-yia considera que és una de lesprincipals rémores competitives atenir en compte.

OPINIÓ: No som tot terreny, no més xantatges.Volem un convenidigne!!!

Seccions Sindicals CGT Seat

Com és el trist costum, la Direc-ció delegada de Volkswagen a

SEAT, amenaça amb no adjudicarel model “promès”, el Q3, si nos’accepten més sacrificis de laplantilla de SEAT.D’una banda, ens demana congela-ció salarial, la vella recepta que,igual que els seus col·legues em-presaris d’aquest país, vol que esconverteixi en un medicament ge-nèric per a sortir de la “crisi” en laqual ells ens han ficat. La pèrduadel nostre poder adquisitiu no in-centivarà el consum, pel que perres és una solució a “la seva crisi”.Tot el contrari, el seu únic objectiués seguir engreixant els seus bene-ficis.No ens sorprenen aquestes declara-cions ja que és més del mateix,com en les velles cançons de Geor-gie Dan ens presenta la mateixa“barbacoa” de sempre. Se suposaque també s’haurien d’estrènyer elcinturó els 642 directius que ambtanta “brillantor” han manejat eltimó de l’empresa en aquests úl-tims anys.D’altra banda, parla d’una amplia-

ció d’ERO fins al 2010, a l’esperadel tot terreny d’Audi. O sigui, labrillant i innovadora gestió d’a-quests directius és, enviar-nos méstemps a l’atur i congelar-nos el sa-lari, o directament acomiadar-nos.L’avarícia dels que gestionenSEAT no té límits: dos ERO auto-ritzats per la Generalitat; el Minis-teri d’Indústria que, segons infor-macions de la premsa, ja haassignat part dels 800 M d’ajudesal sector de l’acte per a la fabrica-ció del Q3, amb el que la seva ad-judicació a SEAT pot estar mésque decidida.La producció d’aquest model Audiés una notícia positiva que demos-tra el que des de la CGT venimdient fa molt temps: a SEAT femcotxes amb una qualitat molt alta.Davant les amenaces abocades enla premsa del dilluns d’acomiadara 1500 treballadors, exigim que si-guin retirades, que deixin de ferxantatge als treballadors i que aten-guin a les necessitats de SEAT quecreiem que són:• Ampliar la gamma amb cotxespetits de baix consum, així com ve-hicles comercials, davant la ten-

dència del mercat en l’actual“crisi”.• A curt termini ha d’haver-hi unprojecte de cotxe híbrid a més del’elèctric.• No ha d’existir limitació de mo-tors ni de mercats per a modelsSEAT.Des de la CGT avisem que comen-ça malament la negociació del con-veni. Una negociació fonamentalper a aquesta plantilla, donat la re-culada d’aquests últims cinc anys.Negociar a esquena de la plantilla ial marge de la taula negociadoraper a després difondre’l en els mit-jans de comunicació, només con-tribueïx a aplanar el camí als plansde l’empresa i negar la participaciódels treballadors. És necessariaconseguir un conveni que com-pensi les pèrdues socials que ensva representar el quinquenni nefastde l’anterior que passem a resumir.La introducció i desenvolupamentdel Treball en Equip ha provocat:• Augment dels ritmes de treball.• Augment de les malalties i le-sions professionals.• Reconversió dels comandamentsintermedis.

• Repartiment de tasques de res-ponsabilitat entre els portaveus.• Major implicació dels treballa-dors en la qualitat i en el procés.• Augment de beneficis per a l’em-presa a canvi de molt pocs diners.La implantació de la Borsa d’Ho-res ha provocat:• Que al programar les jornades la-borals, les “necessitats” de la pro-ducció siguin prioritàries sobrequalsevol altra necessitat.• Que se sobrepassin individual-ment els dies establerts en conveni.• L’aplicació de tres ERO amb l’a-comiadament de 660 treballa-dors/es en un d’ells. Tot això sensemillorar els salaris, un èxit per a laDirecció de SEAT i de la seva polí-tica de Recursos Humans, que haaconseguit l’objectiu de reduir laplantilla en més de 2.000 treballa-dors/es en els últims tres anys.A més, segueix incomplint siste-màticament la seva responsabilitatamb la Llei de Prevenció de RiscosLaborals.En cinc anys el resultat en aquestaempresa és el de tres treballadorsmorts i nombrosos accidents gra-víssims.

Judici perl’acomiadamentdel delegat dela CGT aCecrops

CGT Sabadell i Col·lectiu Catalunya

El 10 de febrer es va celebrar aSabadell el judici per l’acomia-

dament de Jordi Horcajada, repre-sentant de la CGT a l’empresa Ce-crops S.A. de Santa Perpètua deMogoda. Prèviament, havia tingutlloc a les portes del jutjat una con-centració de suport al treballadorper part de delegats i afiliats de laCGT, en la qual van participar unes25 persones.El antecedents cal situar-los a l’oc-tubre de 2008 quan l’empresa vaacomiadar al representant de la sec-ció sindical. L’excusa donada vaser la desobediència continuada,persistent i pública a les ordres con-cretes de l’empresa, la qual cosavan considerar un abandonamentinjustificat del lloc de treball.Per al sindicat confederal, la impro-cedència de l’acomiadament és in-qüestionable, i es considera un altrecas de repressió sindical que, en re-alitat, amagaria la intenció d’acabaramb l’activitat reivindicativa d’a-questa secció sindical, sobretot perfer callar les veus que criden encontra del desmantellament d’unade les seccions productives del’empresa.El judici va transcorre amb norma-litat. L’empresa va utilitzat unacarta signada per tres dels quatredelegats de CCOO on argumenta-ven que l’empresa estava molt mi-llor des de l’acomiadament del re-presentant de la CGT. Curiosamenten absència de l’acomiadat es vadesmantellar una secció sencera del’empresa i va desaparèixer tota lamaquinària.No deixa de sorprendre la compli-citat dels dos delegats de personalde CCOO i l’enllaç sindical, usantun silenci encobridor en el momentdel lliurament de la carta d’acomia-dament, oferint-se de testimonis ennegar-se el company a signar lacarta, no convocant l’assembleaque reclamaven diversos treballa-dors, culpabilizant el treballadoracomiadat per la seva actitud “radi-cal”, utilitzant la por de que sobrenquatre o cinc treballadors més, etc.La defensa de l’acomiadat ha utilit-zat el testimoniatge del tercer dele-gat de CCOO a l’empresa, que entot moment ha denunciat la perse-cució sindical que ha sofert per partde l’empresa. A finals de febrer va sortir la sen-tència que declara l’acomiadamentimprocedent i condemna l’empresaa readmetre el treballador o al pa-gament de la indemnització i, enqualsevol cas, a abonar els salarisdeixats de percebre des de la datade l’acomiadament fins a la notifi-cació de la sentència.

TREBALL-ECONOMIA

11

OPINIÓ: Telemarketing: se’ns pixen a sobre i diuen que plou

Coordinadora Estatal delTelemarketing de la CGT

La patronal del sector de tele-marketing, amb el silenci còm-

plice de CCOO-UGT, es nega apagar cap pujada salarial per al’any 2009. Dit d’altra forma: Du-rant l’any 2009 els treballadors delsector cobrarem el mateix que du-rant l’any 2008. Ni un sol cèntimmés.Dijous passat dia 22 de gener esreunia la comissió paritària d’inter-pretació del conveni (aquesta delsalliberats) per a confeccionar lestaules salarials per a l’any 2009,atès que no hi havia lloc per calcu-lar els endarreriments de l’any an-terior ja que sorprenentment l’IPCque en el mes de juliol havia arri-bat al 5,3% acabava sent per a totl’any 2008 el 1,4%.El que semblava una tasca senzilla,

aplicar als diferents conceptes re-tributius el 2,25%, s’ha convertiten un "culebrón" digne de la millortelenovela. La patronal proposauna única pujada del 0,5% ja quesegons ells l’IPC previst no és unadada oficial i per tant és impossibleconèixer la seva quantia. Evident-ment CCOO-UGT es neguen a ac-ceptar la grandària del despropòsit,almenys de moment.Totes i cadascuna de les empresesdel sector s’han passat per l’arc deltriomf el que fa poc més d’un anyvan signar en l’article 45 del Con-veni Col·lectiu, utilitzant per a aixòuna excusa ridícula i sense cap fo-nament.L’IPC previst apareix reflectit enels Pressupostos Generals de l’Es-tat, i almenys nosaltres entenemque una llei és una font amb la su-ficient entitat i solvència com per atenir-la en consideració. A manera

d’exemple que aquesta afirmacióreproduïm literalment parteixd’una nota de premsa del Ministerid’Economia i Hisenda on s’esta-bleix sense cap dubte que hi ha unIPC previst pel govern de l’Estatespanyol per a l’any 2009 i queestà quantificat en el 2%.“La Llei de Pressupostos Generalsde l’Estat per a 2009 fixa, amb ca-ràcter general, la revaloració de lespensions per al citat exercici eco-nòmic en un 2 per 100, igual al’IPC previst per a aquest mateixany, el que garanteix el poder ad-quisitiu de les pensions ja queaquesta revaloració s’aplicaràsobre les quanties corresponents a31 de desembre de 2008, prèvia-ment actualitzades conforme a ladesviació de l’IPC de novembre de2007 a novembre de 2008” (Ex-tracte de la nota de premsa publica-da pel ministeri d’Economia i Hi-

senda del 9/1/2009, estant disponi-ble íntegrament en la web del Mi-nisteri: www.minhac.es)Les empreses han decidit de nouficar la mà en les butxaques delstreballadors. Ja no es conformenamb pagar poc i tard, ara volenrobar-nos el que és nostre per dret.Fins a ara no s’ha escoltat la veu deCCOO-UGT i els seus delegats,per desgràcia han estat en molt po-ques, però que molt poques, lesempreses on a hores d’ara han co-municat aquesta notícia als treba-lladors.Hem d’exigir-los que posin tots elsseus mitjans sindicals i jurídics pera restablir uns drets que ens hanrobat en els seus nassos. Des deCGT, des de la tarda del 22 tantl’Assessoria Jurídica com els dife-rents òrgans del Sindicat estem tre-ballant perquè ens retornin el queens han robat.

Solidaritat ambel treballadoracomiadat a laDamm del Prat

Secció Sindical de CGT Damm

El 31 d’octubre de l’any passatva ser acomiadat el treballador

de DAMM a la factoria del Prat deLlobregat, Miguel Jiménez, i l’em-presa va reconèixer l’acomiada-ment com a improcedent. El comitèd’empresa es va reunir i va decidirdonar suport al treballador fins aaconseguir la seva readmissió.No es pot permetre que la direccióimposi l’acomiadament indiscrimi-nat de qualsevol treballador que nos’adapti al perfil de treballador quedesitja tenir: submís i amatent a totel que li demani l’empresa.El company des del primer dia vadecidir lluitar per la readmissió iper això ha donat el primer pas iestà acampat en la porta de la fàbri-ca del Prat. Tota la plantilla estàamb ell des del primer dia. Ningúaccepta aquest abús de poder. Per-què tothom pensa que avui és elMiguel i demà pot ser qualsevolaltre company.En aquests més de tres mesos ningúmenja l’entrepà al menjador perquètothom se’l menja al costat del Mi-guel. Totes les setmanes hi ha algu-na mobilització, s’han realitzat as-semblees, tres jornades d’aturadad’una hora en tots els torns ambmanifestacions al voltant i a dins dela fàbrica, manifestacions tallant eltràfic davant de les oficines centralsdel carrer Rosselló, una manifesta-ció a l’aeroport en la qual vam seracorralats pels mossos de esquadraimpedint-nos anar en manifestaciófins a l’aeroport, una manifestacióen la inauguració de la fira del Praten la qual es va parlar amb l’alcaldeperquè intervingués en el conflicte,una altra a Barcelona des del monu-ment de la Sagrada Família fins a laseu central a Rosselló, unes quantesbarbacoes amb el Miguel a la portade la fàbrica i tots els dies hi hagent amb el Miguel en les portes dela fàbrica.Aquest acomiadament és una hu-miliació per a tots els treballadorsde la plantilla i en aquesta empresaja n’hem sofert unes quantes comper exemple la doble escala salariali de drets en la qual ens van ficar al1996 i que en els posteriors conve-nis no s’ha sabut solucionar.Ja és hora que els sindicats s’ado-nin que estan per a altres coses, ique aquesta plantilla no està dispo-sada a tirar enrere per tal de defen-sar els seus drets.Ara tenim l’ocasió de demostrarque també sabem lluitar pels nos-tres drets. Fins a ara els sindicatshem estat units i tot el món té clar elque ens juguem.

OPINIÓ L’ERO de Mahle a la planta de Vilanova

Federació Comarcal de la CGTdel Garraf-Alt Penedès i

Col·lectiu Catalunya

L’empresa MAHLE S.A.,dedicada a la fabricació decomponents de motor, pis-

tons per a l’auto ha presentat l’in-forme de l’ERO d’extinció de con-tractes, que afecta 250treballadors, el 50 % de la plantilla.Argumenten una baixada de les co-mandes dels clients degut a la crisiactual del sector de l’automoció.Al·leguen també que la matriu ale-manya està reestructurant totes lesplantes europees i que la de Vila-nova passarà de produir vuit mi-lions de pistons al 2006 a quatre apartir del 2010, hi hagi o no crisi.El comitè d’empresa va fer unacontraproposta a partir d’uns ele-ments primordials com eren:a) La prejubilació dels treballadorsde 55 anys en amunt.b) Posar un “banderín de engan-che”(diners) per aquells que vul-guin sortir voluntàriament.Per a la resta dels treballadors espropsa un expedient de regulacióde caràcter temporal.Aquestes mesures les fa el comitè,assumint la situació de crisi quepateix el sector de l’automòbil,però el que no es pot assumir decap de les maneres es la destruccióde 250 llocs de treball es base a lesprevisions pels pròpers anys, fins itot les del 2013.Per tot eixò, s’exigeix a la direccióde l’empresa Mahle de Vilanova(amb majoria d’alemanys), treba-llar com és el seu deure, portar mési nous projectes a la planta per teniruna viabilitat real de futur i no de-pendre de només dos clients amb

la perillositat que això comporta.La direcció està aprofitant la actualsituació del sector per deslocalitzarels productes que es fan a la plantade Vilanova argumentant que ja nose’n faran més, o bé que la compe-tència els ha tret aquests productes.

La manifestació

Un miler de treballadors de l’em-presa Mahle de Vilanova i la Gel-trú es van manifestar el passat 14de febrer contra l’ERO i que pre-veu d’acomiadar 250 treballadorsdels 528 que té actualment. Segonsl’empresa, aquesta és l’única alter-nativa al descens de la demanda deproductes destinats a l’exportacióper a vehicles de gamma mitja-alta. Els sindicats reclamen mesu-res alternatives de caràcter internper evitar els acomiadaments.El comitè d’empresa va reiterarque la direcció de Mahle “s’aprofi-ta” del context de crisi per fer una

reestructuració “salvatge de laplanta” impulsada sobretot des dela seu central de Mahle a Aleman-ya. “Han decidit que la planta deVilanova i la Geltrú, hi hagi o no hihagi crisi, es quedarà amb la meitatde la plantilla”, va denunciar JuanAntonio Sánchez, president del co-mitè d’empresa. Després, va afegirque considera que l’extinció de lameitat dels contractes de la plantaés “totalment injustificada” i queabans que l’empresa presentés aldepartament de Treball l’ERO, jahavien mantingut reunions amb ladirecció on reconeixien que la si-tuació era “molt dolenta” per unadisminució de les comandes.El comitè va plantejar-los que elfutur de la planta havia de passarperquè l’empresa plantegés preju-bilacions per als treballadors defins els 55 anys, que calculen quepodrien ser uns 90, i apostar per lesbaixes incentivades, una propostaque els treballadors encara mante-

nen.D’aquesta manera, calculen queentre 110 i 120 persones podriendeixar Mahle, una mesura que con-sideren “proporcionada” a la situa-ció actual. Paral·lelament, per a laresta de plantilla, proposen que ladirecció presenti un ERO tempo-ral, “ni que hagi de durar totl’any”, segons Sánchez.El comitè d’empresa, a més, tambéha explicat en declaracions al’ACN que si la davallada de co-manes es manté, estan oberts abuscar altres solucions que no pas-sin per l’extinció de contractes. “Siens maten ara la plantilla, això jano serà possible”, ha conclòs Sán-chez.

Els acomiadaments

Segons el comitè d’empresa, la di-recció de la planta ja els ha avançatque en el termini d’un mes hand’acomiadar 140 persones i la restade treballadors afectats per l’EROs’hauran de deixar Mahle abans del’estiu.De moment, el comitè d’empresaha mantingut una reunió amb lainspectora de Treball que porta elcas de Mahle i li han reclamat queel departament “no acceptil’ERO”, li han exposat motius iestan elaborant un contrainforme.Així mateix, els representants delstreballadors de Mahle també s’hanreunit amb el director general deRecursos Humans de la planta, queja els va assegurar que el procés“s’havia de negociar” però el co-mitè ha assegurat que no negociaràsi es mantenen sobre la taulaaquests acomiadaments.

TREBALL-ECONOMIA

Catalunya. Febrer-març 2009

Catalunya. Febrer-març de 200912

TREBALL-ECONOMIA

Contra l’ERO temporald’ACC Spain

Secció Sindical CGT ACC Spain iCol·lectiu Catalunya

Els treballadors de l’empresaACC Spain, l’antiga UnitatHermètica de Sant Quirze

del Vallès, s’han trobat amb lesportes de la seva factoria tancades.Segons els treballadors, es tractad’una provocació per part de la di-recció de la companyia desprésque els treballadors hagin iniciatuna vaga indefinida per la presen-tació d’un nou Expedient de Regu-lació d’Ocupació. Aquest expe-dient de suspensió temporal decontractes afectaria 567 treballa-dors, quedant desafectats els 40treballadors en situació de jubila-ció parcial. La durada seria demarç a desembre del 2009, sent untotal de 63 dies naturals i compre-nent 45 dies laborals.L’empresa addueix una caigudaimportant de les vendes però mésaviat sembla una flexibilitat labo-ral a la carta, d’aquesta manera en-vien els treballadors a casa els diesque no tinguin un elevat numero decomandes i no fan servir l’expe-dient quan hi hagi demanda de fa-bricació. Com va succeir en l’EROdel 2008, en el qual hi va havermesos que no es va utilitzar aques-ta regulació laboral, atès que no hihavia acord amb el comitè d’em-presa per a una major flexibilitatque la que hi ha actualment enl’empresa.D’altra banda, es dóna un procésde modificació substancial de lescondicions de treball, art.41 del’Estatut dels Treballadors, en el

qual l’empresa pretén una modifi-cació del sistema d’import de laprima de producció, presentat alnovembre del 2008. És a dir can-viar el sistema que hi ha avui diaimplantat en l’empresa del variableque es venia cobrant actualment,però sense presentar tots els crono-metratges i les tasques assignadesa cada màquina -aquest sistemanou de prima s’està portant a termedes del 1 de gener de 2009. Els re-sultats són nefastos principalmentper la mala organització i la nul·laplanificació que es dóna a causad’una falta de materials per a la fa-bricació en les línies de l’empresa,unit a altra sèrie de factors que fanque es percebi un salari variable in-ferior al percebut mesos enrere.La situació d’aquesta empresa noés una excepció ja que darreramentmoltes empreses relacionades amb

el sector de l’automoció estan pa-tint els efectes de la baixada devendes. L’origen del conflicte,però, neix de quan la companyiava canviar de propietat i va modifi-car força, segons el comitè d’em-presa, les condicions laborals delsmés de 600 treballadors que for-men ACC Spain. En concret, elstreballadors denuncien que l’em-presa ha retallat salaris en el con-cepte de prima de retribució varia-ble, el que suposa uns 300 eurosmensuals menys.David López, membre del comitèd’empresa, ha assegurat que laplantilla està "cremada" per les úl-times decisions que ha pres la di-recció hi ha explicat que no veuengaire possibilitats d’arribar a unacord. López ha insistit que els as-salariats volen treballar, però enunes condicions de "confiança

mútua entre empresa i treballa-dors" i amb unes millors condi-cions.Davant d’aquest panorama és quanels treballadors decideixen mobi-litzar-se i s’inicia una vaga indefi-nida. Mentre tant, la secció sindicalde la CGT continua oberta al dià-leg amb l’empresa per tractar desolucionar la problemàtica, plante-jant la transparència en el tema deles retribucions variables (sistemade prima) perquè l’empresa especi-fiqui clarament i d’una forma sen-zilla quines són les funcions quecada treballador ha de realitzar enles tasques assignades en cada llocde treball; així mateix ha de quedarben clar com es computen totes leshores de pèrdua, avaries, atur perfalta de material, etc. vetllant sem-pre pels interessos de tota la planti-lla.

Els carters delcentre detreball de laplaça Triomf deTerrassa esmobilitzen perun local detreball digne

Sindicat de Correus i Telègrafsdel Vallès de la CGT

Els pressupostos de l’Estat esta-bleixen un increment salarial

pel funcionariat (publicat al BOEdel 3 de gener) d’un 2% generalit-zat a tots els conceptes de la nòmi-na. Aquest serà doncs l’únic incre-ment a la primera nòmina.Els carters del centre de treball si-tuat a la Plaça Triomf 33 de Terras-sa es van manifestar el 9 de febrer,des de les 09:00 h., a l’entrada delseu centre de treball. Els treballa-dors reclamen a la direcció de Co-rreus que els traslladin a un noulocal de major superfície. El centrede treball de Triomf té una superfí-cie inferior als 200 m² i comptaamb 30 empleats.La situació s’ha vist agreujada elsúltims mesos pel tancament tempo-ral d’Unipost a Terrassa. Aquesttancament ha tingut com a conse-qüència que totes les trameses pos-tals que repartia Unipost a Terrassahan passat a Correus. El centre deTriomf ha tingut durant mesos acu-mulació de trameses postals i haquedat patent que la superfície delcentre és insuficient, ja que entre elmobiliari i les trameses acumula-des no hi havia espai lliure perquèels treballadors poguessin realitzarla seva feina en condicions nor-mals.El problema de falta d’espai ha tin-gut conseqüències greus per al ser-vei, perquè el rendiment dels em-pleats és menor quan no es pottreballar en condicions adequades.A més, en els últims mesos, l’acu-mulació de trameses ha estat cons-tant i, això, unit a la falta d’espai,ha propiciat en diverses ocasionsque les trameses més antigues que-dessin tapades per trameses més re-cents. Per això, hi ha hagut trame-ses que s’han repartit amb diversessetmanes de retard.La direcció de Correus ha dit en di-verses ocasions que tractaria de llo-gar un nou local; però els treballa-dors ja no s’ho creuen. Elstreballadors de Triomf pensavenque es traslladarien al local del ca-rrer Mossèn Pursals, que han ocu-pat els carters de l’oficina princi-pal, quan aquesta es reobrís; peròno ha estat així.El sindicat CGT presentarà denún-cia a la Inspecció de Treball sobreel local de Triomf: per la falta d’es-pai, per la falta de sortida d’emer-gència i pels riscs psicosocials quegenera l’amuntegament de perso-nes en un centre de treball.

L’empresa Essa Palau aplica un ERO temporal a 280 treballadorsSecretaria de Comunicació CGTSabadell i Col·lectiu Catalunya

L’empresa Essa Palau va comu-nicar el passat 23 de desembre

al comitè d’empresa (CCOO,UGT, CGT i FTC) la presentaciód’un nou expedient temporal de re-gulació d’ocupació a la factoria dePalau-solità i Plegamans (VallèsOccidental), quan ni tan sols haviafinalitzat l’altre presentat feia dosmesos i acordat per la majoria desindicats exceptuant CGT.Aquest nou expedient afecta 280treballadors, el 50% de la plantilla.L’empresa pretén ajuntar l’expe-dient actual amb el de febrer i lesvacances d’estiu; és a dir, gairebé 8mesos sense treballar per a la mei-tat de la plantilla.El comitè d’empresa va rebutjarrotundament aquest expedient , perla seva radicalitat i per la forma deser presentat, el dia abans de lesvacances de Nadal per a dificultarles mobilitzacions dels treballa-dors de l’empresa. El 8 de gener

els treballadors es van concentraral Departament de Treball a Barce-lona ì van manifestar-se des de laplaça Catalunya.Des de llavors es va portar a termeun intens procés de negociacióentre el comitè d’empresa i les sec-cions sindicals, l’empresa i la Ge-neralitat. Finalment, a finals de fe-

brer es va aprovar un ERO pactatentre l’empresa i els treballadors ique segueix els termes de l’acordaprovat en l’assemblea.Aquest nou ERO tindrà una vigèn-cia del 2 de març al 30 de novem-bre. L'empresa ha realitzat tresgrups per a repartir per trimestres,amb el que el primer grup treballa-

rà el març i tindrà una regulació al’abril i al maig, el segon treballaràa l’abril i estarà regulat als mesosde març i maig, i el tercer grup tre-ballarà al maig i estarà regulat almarç i a l’abril.

Més informació:cgtsabadell.blogspot.com/

13

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT Parcs iJardins i Col·lectiu Catalunya

L’Institut Municipal de Parcsi Jardins de Barcelona repuna altre revés per part de

l'administració. La Inspecció deTreball l'obliga a tornar a pagar laprima per toxicitat, penositat i peri-llositat a les Brigades de Reg talcom es feia abans que l'empresadecidís unilateralment la seva su-pressió al passat mes de maig, i afer-se càrrec també dels endarreri-ments de tot el temps que va deixarde percebre's.Davant les queixes dels treballa-dors/es de les brigades i de la faltad’informació, la direcció de l’Insti-tut va explicar que no sabia quinseren els motius de l’impagamentde la prima però van passar elsmesos i no va fer res per aclarir-los. Al mes d'octubre finalment la di-recció comenta "que la Prima s’es-tava pagant malament, atès que permimetisme amb les bótes que rea-litzaven les vies ràpides s’estavapagant a totes les bótes i ara s’harectificat."A finals de mes, la Ins-pecció de Treball pren cartes a l'as-sumpte i el 9 de desembre arribaruna resolució de l’inspector EnricSenabre que diu: "es requereix del’empresa torni a abonar l’esmen-tada prima als treballadors que co-rrespongui, amb la liquidació de

endarreriments. El càlcul de laquantia i la forma de pagamentpodrà ser objecte d’acord amb elsrepresentants dels treballadors enel si de la Comissió de Seguimento una altra competent en la matè-

ria."Aquesta és una altra resolució mésde la llarga llista de sentències i re-solucions on es condemna l’Insti-tut Municipal de Parcs i Jardins(presidit per Imma Mayol, d'IC-

EUiA) per incompliment de leslleis laborals.

Més informació: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2505

Nou “cop de sabata” a lapolítica laboral de Parcs i

Jardins de Barcelona

Finalitza sense incidents la concentració contra la política decontractació de Parcs i Jardins de Barcelona

Secció Sindical CGT de Parcs i Jardins

El dijous 5 de febrer els dele-gats/des del Comitè d’Empre-

sa de l’I.M. de Parcs i Jardins i lesSeccions Sindicals que el formen,CCOO, CGT, UGT i USOC, enshem concentrat en les oficines deRecursos Humans de l’I.M. deParcs i Jardins en el carrer Tarrago-na 141 (Barcelona), a partir de lesvuit del matí i hem realitzar unareunió extraordinària de la Comis-sió Permanent, així mateix hempenjat en la façana una pancartareivindicant la entrada dels 90companys/es aprovats en l’OPO2008.Desprès de realitzar a les 11’30hores en la porta de les oficinesuna ronda de premsa on hem anun-ciat l’inicií d’una campanya demobilitzacions i denúncies davantles irregularitats, els incompli-ments, les maniobres coactives ifraudulentes i la falta d’informació

respecte a la política de contracta-ció de la direcció de l’Institut Mu-nicipal i hem denunciat expressa-ment la contractació de tan sols 37peons de l’Oferta Pública de 90aprovada al març de 2007 i que desdel passat 15 de desembre finalit-zada.A la premsa li hem explicat que enun marc general de crisi econòmi-ca i d’ocupació (amb una Presi-denta de l’Institut, Imma Mayol,que es diu de esquerres de debò) ésinadmissible que, els treballa-dors/es que han guanyat una plaçavegin suspesa la seva entrada peruna decisió unilateral de l’I.M. deParcs i Jardins, així mateix s’hadenunciat les coaccions sofertesper un col·lectiu de 17 treballa-dors/es als quals, tenint en vigorcontracte de relleu de jubilat par-cial i havent guanyat plaça en l’O-ferta Pública, se’ls està forçant asignar un "Acord Suspensiu" sensecap garantia jurídica, amb l’únic

objectiu d’estalviar-se la contracta-ció d’altres 17 persones de la borsade peons aprovada aquest mateixany.Sobretot aquestes 90 contracta-cions són necessàries i ja estanpressupostades, i que coincidei-xen, això si, amb la contractaciósense control i sense procés selec-tiu de 50 treballadors/es aproxima-dament, la majoria tècnics i perso-nal qualificat, que sí han trobatl’empara i la comprensió de la di-recció de l’Institut.Finalment denunciem la actitudautoritària i il·legal (incomplint laLOLS) del Director de RecursosHumans sr. Medina i del Cap deRelacions Laborals Sr. Salvat quehan impedit físicament (provocantd’aquesta manera la possibilitatque pogués haver un enfrontamentfísic), sense haver donat cap expli-cació oficial, l’accés a les oficinesdel carrer Tarragona nº 141 als de-legats i delegades.

L’ERO temporalde Saint-GobainCristaleríaEspañola del’Arboç

Federació Comarcal BaixPenedès de la CGT

i Col·lectiu Catalunya

Les empreses del sector de l’au-tomòbil han contribuït a crear

la crisi actual amb les dobles esca-les salarials, la precarietat en lescontractacions, les deslocalitza-cions dels sistemes productius ambles noves plantes creades en elspaïsos emergents, etc. Tot això arri-ba a Saint-Gobain Cristalería Espa-ñola S.A. de l’Arboç del Penedès,exactament al departament dedicata l’elaboració de vidre per a l’auto-mòbil Sekurit, on s’ha presentat unERO que afecta 300 treballadorsamb l’excusa que “han estat pagantreligiosament impostos tots aquestsanys, i ja és hora de cobrar de l’Ad-ministració, ara que podem”.El passat mes de novembre, el co-mitè d’empresa, davant els conti-nus comentaris de la baixada de lademanda, borsa d’hores i un possi-ble ERO, demana a la direcció deSekurit Saint-Gobain baixar la mo-dalitat de calendari a 4 o 3 tornsperò no cessa l’excés de producciódurant l’últim trimestre de l’any, toti les circumstàncies del mercat, quemalgrat parar les instal·lacions du-rant aquest període es forçava peraltres vies els treballadors a seguircreant un estoc, que després justifi-qués l’ERO davant l’Administra-ció.La Federació Comarcal del BaixPenedès de la CGT ha demanat a laConselleria de Treball que obligui aaquesta empresa a gestionar ambresponsabilitat els recursos econò-mics, organitzatius i humans, jaque fins ara considera que no ho hafet sinó que aquesta maniobra esdeu a un ajustament de la plantilla,ja que la direcció de l’empresa noha considerat les clàusules de ga-ranties proposades per la secciósindical de la CGT de cara a prote-gir la totalitat de les prestacions peratur de tota plantilla en un futur. Noes vol que els treballadors paguin lairresponsabilitat de la direcció deSekurit Saint-Gobain, que presen-ten l’ERO per pal·liar econòmica-ment la seva negligència en la ges-tió.El conflicte ha derivat, finalment,en l’aplicació d’un ERO temporalde 34 dies a 150 treballadors quecomençarà partir del primer diven-dres de març. Es tracta d’un acordal qual han arribat l’empresa i elcomitè d’empresa, que comptavaamb la conformitat de la CGT iCCOO mentre la UGT se’n va des-vinvular i el va sotmetre a un refe-rèndum entre els treballadors queva donar com a resultat una àmpliamajoria de suport a l’acord del’ERO pactat entre les parts.

Catalunya. Febrer-març 2009

414

TREBALL-ECONOMIA

Col·lectiu Catalunya

"Sobre-Contra la Crisi"Núm. 3 dels Materials "Sobre-Contra la Crisi" editats per l’Ate-neu Confederal de la CGT. Mesures antisocials que està apli-

cant el govern de Zapatero per abenefici d’empresaris i banquers.

Kaosenlared

Pel seu alt interès informatiu en re-lació amb la crisi, us convidem allegir algunes notícies publicades aKaosenlared, que parlen de lesseves conseqüències i de les mesu-res antisocials que aplica el governde Zapatero per beneficiar els em-presaris i els banquers:- El salari real de milions de treba-lladors es reduirà el 2009 desprésd’una dècada en la qual va estarressagat darrere del creixementeconòmic mundial, diu informe dela OIT.www.kaosenlared.net/noticia/cri-sis-capital-sobre-espaldas-trabaja-dores-salarios-reales-caeran-2009 - Els preus regulats pujaran moltper sobre dels salaris l’any 2009.www.kaosenlared.net/noticia/pre-cios-regulados-subiran-muy-enci-ma-salarios-2009- El govern Zapatero ja ha concedit90.000 milions d’euros a la banca.www.kaosenlared.net/noticia/go-bierno-zapatero-ya-ha-concedido-90.000-millones-euros-banca

“Temps de crisi. Tempsde lluita”

Núm. 4 dels Materials "Sobre-Contra la Crisi" editats per l’Ate-neu Confederal de la CGT. Autor:Manolo Cañada, amb la col·labora-ció d’Oscar García, Jesús Gonzá-lez i Manuel Sáez. Editorial: Bala-dre, Zambra, Ecologistes en Acciói CGT. Quadern núm. 12. 48 pàgi-nes.Presentem un text que ja és cone-

gut de molts/es, però que segueixsent un excel·lent al·legat moralper al combat en aquests temps decrisi. El seu autor és Manolo Caña-da, educador social, activista, icompany de CGT a Extremadura. "Temps de crisi, temps de lluita" ésun llibret per a les persones queapostem per la transformació pro-funda de la societat. Des de lesnostres àmplies opcions anticapita-listes són Temps de Més Lluita:temps de posar més els nostres cos-sos en les diferents activitats i ac-cions, que ens possibilitin fer de laseva anomenada "crisi" una opor-tunitat per a la conquesta de dretssocials; com mitjà per a caminarels camins, no escrits, que ens con-dueixin a una societat anticapitalis-ta, dintre d’un món diferent.S’adjunta el text complet enpdf,disponible a:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2552www.kaosenlared.net/noticia/tiempo-crisis-tiempo-lucha

“Crisi global: claus perentendre la crisi del

capitalisme de casino ide l’economiaespeculativa”Article de Ramón FernándezDurán, Luis González Reyes i LuisRico Amado publicat a la revista"Ecologista" (núm. 59) que editaEcologistas en Acción.Certament entendre tot el que estàpassant en la crisi actual no és sen-zill. Per a comprendre-ho es fa ne-cessari mirar a les bases sobre lesquals se sostenia (més aviat levita-va) la gran bombolla financera queen aquests mesos està esclatant.Però no només això, també calanalitzar la seva relació amb l’eco-nomia productiva i l’entorn natu-ral. Trobareu l’article a:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2548www.stecyl.es/opinion/081210_Crisis_global_EcologistaN59.pdf

"Propostes demodificació de laDirectiva Europea sobreTemps de Treball"

Butlletí Informatiu núm. 121 de laSecretaria de Jurídica del ComitèConfederal de la CGT. Es tractad’un debat, el de la Directiva de les65 hores, que manté la seva actua-litat, malgrat que intencionada-ment va tractar de tancar-se amb elsuposat rebuig per part del Parla-ment Europeu de la proposta demodificació de la Directiva presen-tada per la Comissió. L’ampliació de la jornada i la flexi-bilitat segueixen sent objectius dela Unió Europea, i és importantcomptar amb l’anàlisi i la visió crí-tica que aporta aquest butlletí, edi-tat per la Secretaria de Jurídica delComitè Confederal CGT, enfrontde l’enfocament clarament interes-sat i distorsionador amb que elsmitjans de comunicació estan trac-tant de presentar-nos uns organis-mes comunitaris, impositores i alservei del capital, com si fossin de-fensors dels interessos dels treba-lladors amb un funcionament de-mocràtic i transparent.Descàrrega del butlletí:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2582

Articles contra la crisi

(IN)SEGURETAT LABORAL

Crisi, quinacrisi?

Secció Sindical Kraft-CGT

Una altra vegada entre molts denosaltres hem de pagar una

crisi que no hem creat en absolut, ique serveix d'excusa per reestrucu-trar i retallar drets. Hem de tornar aveure com els estats intervenen do-nant una mà d'ajuts al totpoderósmercat, és a dir, un cop de mà a quicrea i viu de ses crisis, de ses espe-culacions i de tota classe de robato-ris aplicats al poble. I ara els desit-jos d'aquesta classe parasitària quepatim amenaça amb un dur cop pers'illa, que pot representar doblar esnombre d'aturats aquí entre directesi indirectes. Kraft argumenta excésde capacitat amb un alt nivell dedespesa fixa, que posa en perill sacompetitivitat. S'empresa proposacom a solució tancar sa fàbrica deMaó; repartir sa producció d'aquí(aproximadament 15.000 tones)entre Hospital de Órbigo (León) iNamur, (Bèlgica) i acomiadar a 25treballadors a Lleó i a més de 60 aNamur. I amb això ja tenim un“producte competitiu”...Què implica per s'illa aquesta me-ravellosa solució? A més a més del tema de s'atur,abans esmentat, hi ha es perill d'a-nar cap a es “monocultiu turístic” iconvertir-nos en objectius d'espe-culadors sense escrúpols per seguircarregant-se ses platges i fent auto-pistes i macroaeroports. Aquesta crisi és inherent al sistemaque patim, i que es basa en sa com-petència, no en ses necessitats de samajoria. S'aspecte positiu d'això, desa competitivitat, és que cada vega-da que mouen ses seves fitxes, bai-xen sa taxa de beneficis, que de fetés sempre el que hi ha darrera decada crisi. Què li espera a sa classe traballado-ra, idò? Més hores per un mateix sou, fercréixer es ritme de producció, re-baixa de sous i fotre gent al carrerQuè volem? Per què lluitam? Ni un euro per nacionalitzar pèr-dues bancàries, una reforma laboralque sigui justa amb els treballadorsi uns serveis públics eficients. Comés que totes ses ofertes de feina lesgestionen empreses privades, i elsorganismes públics només mouenun 2%? Aquí hem de lluitar per queno ens tanquin sa formatgera. Noha de ser tan bò de fer tancar unaempresa que dona beneficis i repsubvencions.Està a sa nostra mà lluitar per aturaraquest procés que ara comença,amb s'oposició al tancament i sa so-lidaritat de tothom amb els possi-bles acomiadats. Algunes actua-cions poden ser organitzar unboicot als productes de Kraft, i con-vocar una vaga general a nivell des'illa. S'única lluita que es perd és sa ques'abandona.

Catalunya. Febrer-març de 2009

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer-març de 2009 15

Tema del mesAcomiaden treballadors percontractar presos a sous trescops més baixos

Núria García Pérez

Pot ser el treball de les perso-nes empresonades una sorti-da a la crisi i les deslocalitza-

cions? Es podrien reduir despesesempresarials a base del treball delspresos a sous per sota del salarimínim? Aquesta és la pregunta quees devia fer l’empresa de Llicà de VallClaved S.A, quan va decidir introduirun taller on treballen 40 dones empre-sonades a Can Brians, amb sous tresvegades inferiors al conveni del sec-tor, mentre presentava alhora unERO per acomiadar 34 treballadorsde la factoria. La Generalitat finalmentha retirat el taller de preses de l’em-presa, però la polèmica sobre el tre-ball de les persones empresonades atornat a sortir a la llum pública.

El CIRE, un projecte encontinua polèmica

El Centre d’Iniciatives per a la Rein-serció (CIRE), és una empresa públi-ca depenent de la Conselleria de Jus-tícia de la Generalitat principatina.Fundat al 1989, aquest projecte encontinu creixement planifica i executales polítiques autonòmiques en matè-ria de reinserció i formació de les per-sones preses, i principalment és co-negut per la gestió del treballassalariat dels empresonats.Actualment, 3.200 interns de diferentspresons principatines treballen en ta-llers penitenciaris gestionats pelCIRE, i els projectes de la Generalitatpreveuen un continu creixement d’unprojecte empresarial que actualmentha gestionat 20 milions d’euros al2008.Segons dades de la pròpia adminis-tració, actualment existeixen 64 ta-llers adscrits al CIRE, 18 dels qualses dediquen a la fabricació pròpia de

productes sota la marca dels produc-tes “Made in CIRE”. Però dins els ma-teixos projectes d’aquesta empresapública s’inclouen presos que treba-llen en els serveis de manteniment deles pròpies presons, com els decuina, construcció, manteniment, ne-teja o bogaderia.

Claved S.A.

L’augment de la demanda d’aquestamà d’obra presidiària per part de lesempreses va fer decidir a les autori-tats autonòmiques del tripartit a noquedar-se només amb els tallers deCIRE interns als centres penitencia-ris, sinó a promocionar els tallers “ex-terns”, dins mateix de les empresesque compraven material al CIRE.L’empresa de Lliçà de Munt (VallèsOriental) Claved S.A., amb 77 treba-lladors dedicats a la producció de ma-terial elèctric, va ser la tercera factoriadel Principat, i de tot l’Estat, que va in-corporar un gran taller, de 500 metresquadrats, de producció a base de 40preses, i la primera que va incorporara dones empresonades. Aquesta ex-periència es va dur a terme amb ante-rioritat a l’empresa vinícola Raïmat deles terres de ponent (Segrià), on tre-ballen 100 presos en tasques de fus-teria, serralleria i muntatge, i a Mont-meló, on 21 persones empresonadestreballen des de fa anys. Però la polèmica va sortir a la llumquan el 22 de desembre passat elpresident de Claved S.A., MauriceClopés, va ser galardonat per la Ge-neralitat principatina, en la “TerceraEdició dels Premis a la Fidelitat”, demans de la pròpia consellera socialis-ta Montserrat Tura, per impulsar el ta-ller “modèlic” on presten els seus ser-veis 40 dones empresonades a CanBrians, i aquesta mateixa empresahavia presentat només tres dies

abans, el 19 de desembre, un Expe-dient de Regulació per acomiadar 34treballadors. Durant aquests darrers mesos, l’em-presa “model” en la reinserció de pre-ses, va argumentar que es podia obrirun taller per a 40 internes, i fins i totaugmentar la seva “col·laboració”amb institucions penitenciàries enaquest àmbit, amb salaris fins a tresvegades inferiors al Conveni Col·lec-tiu, i alhora presentar un ERO permanca de feina concreta per a 34 em-pleats.

Protestes sindicals

L’actuació de l’empresa va ser de-nunciada pel comitè d’empresa que,d’aquesta manera, va iniciar unacampanya de denúncia. Els sindica-listes van denunciar no només lespràctiques empresarials, sinó la“manca de sensibilitat social” d’Admi-nistracions Penitenciàries, que propi-cia un treball que van qualificar de“extremadament precari, i molt peri-llós, tant per les preses com pels nopresos”. En tot cas, i en reiterades de-

claracions públiques, els represen-tants sindicals van deixar absoluta-ment clar que “no estan contra lespreses, ni contra que puguin treballar,però si contra les condicions imposa-des pel CIRE” Finalment, la Conselleria de Justíciava decidir, davant de la pressió i lesmanifestacions, rescindir el contractedels tallers CIRE a la seva empresa“model” Claved S.A, el passat 16 degener, i l’empresa i sindicats van arri-bar a un acord d’acomiadament de 24treballadors.

Sous per sota delsalari mínim isense conveniLa polèmica ha acompanyat sem-pre aquesta iniciativa autonòmica,sobretot en concretar-se els sala-ris que perceben les persones em-presonades que duen a terme fei-nes remunerades en aqueststallers, i que teòricament han deservir per a “reincorporar-se almón laboral”. Concretament, elstreballadors del CIRE perceben sa-laris aproximats d’entre 250 a 500euros mensuals per 8 hores defeina, fins i tot per sota del salarimínim interprofessional, i molt in-feriors als convenis col·lectiusdels sectors on treballen. Cal tenir en compte a més que alstreballadors presos no se’ls aplicacap conveni col·lectiu, ni tenen re-coneguts els drets d’associació ivaga, i els seus “contractes de tre-ball” verbals poden ser modificatsunilateralment per l’empresa o elCIRE. Finalment, les cotitzacionsempresarials a la Seguretat Socialper a les pensions de jubilació oinvalidesa són ridícules.A més a més, molts dels treballsque porten a terme els presos nos’adeqüen a la finalitat formativaque diuen tenir, amb feines en ca-denes de muntatge, reiteratives,monòtones, amb grans requisitsde força física i amb evidents pe-rills en matèria de salut laboral.Aquesta realitat contrasta amb eldeterminat per la Llei Orgànica delReglament Penitenciari, que defi-neix el treball dels presos “confor-me al rendiment, categoria profes-sional i classe d’activitat que esporta a terme prenent com a refe-rència el salari mínim interprofe-sional vigent en cada moment”.

Els baixos salaris d’aquests treba-lladors, sorprenentment, han estatpublicitats per la pròpia Consellerade Justícia, Montserrat Tura, queen una entrevista a TV3, en visita ala pròpia empresa Claved S.A., de-manava als empresaris “que pen-sin en les presons catalanes abansde deslocalitzar o portar part de laseva producció a Xina”. Aquestesafirmacions sobre la “competitivi-tat empresarial” d’aquests centresde treball d’empresonats han estatreiterades en diversos mitjans pú-blics pel gerent de CIRE. Segonses pot llegir a l’article publicat peldiari “La Vanguardia” del passat13 de novembre de 2008, Adolf Ca-bruja considera que ‘les empresesno ens contracten per motius so-cials, ho fan perquè som competi-tius, i en molts casos som una al-ternativa a la deslocalització. Somcompetitius en qualitat i preu, aixòés una empresa, no una ONG’.Sense comentaris.

Amadeu Casellesporta a judici alCIRELa història del CIRE també ha estatmarcada per múltiples demandeslaborals. I la propera cita judiciald’aquest organisme autonòmics’ha donat perquè el pres llibertariAmadeu Caselles portarà el properdia 3 de març davant dels tribunalsal CIRE, al director de Quatre Ca-mins, José Custodio Saldaña, i alGerent d’obres del centre peniten-ciari, Domingo Estepa. El JutjatSocial número 1 de Barcelona jut-jarà la demanda del pres, que vatreballar durant uns mesos com apaleta pel CIRE, i que denuncia lamanca d’afiliació a la SeguretatSocial, salaris per sota del convenii greus infraccions en matèria desalut laboral. Els fets es remunten a fa pocsmesos, quan Amadeu treballavaper al CIRE com a Oficial de Prime-ra, en treballs de construcció imanteniment del centre peniten-ciari de Quatre Camins. Durant laseva prestació de serveis no vacomptar amb les mínimes mesu-res de seguretat laboral, ja que noels van facilitar els cascos, lesbotes de seguretat ni els guants re-glamentaris, percebent a més sala-ris molt inferiors al Conveni de laConstrucció. Finalment, Amadeuva ser acomiadat a causa de lavaga de fam que va protagonitzar,sense ni tan sols notificar-li la ex-tinció del contracte ni abonar lacorresponent quitança o liquida-ció.El moviment de suport als presosva convocar amb motiu d’aquestjudici concentració davant delsJutjats Socials, a Ronda Sant Pere41, el 3 de març a les 11 hores.

Marcelino Llano

Les accions antisistema de l’Enric Duran,especialment l’“expropiació” de fons aentitats financeres, estan tenint un granressò mediàtic. Des del passat mes de se-tembre ha estat “desaparegut”, tot i queen contacte per Internet amb tota menad’organitzacions i col·lectius. A partir delproper 17 de març torna per recolzar unanova campanya. Està disposat a enfron-tar-se amb les conseqüències, perquè estàconvençut que en aquest moment de greucrisi hem d’apostar per la revolució i en-frontar-nos frontalment al sistema.. Conei-xedor del mandat sobre l’acció social isindical dels nostres congressos, demana ala CGT que s’impliqui en el moviment:“cal convertir les paraules en fets”, “hemd'anar molt més enllà dels habituals càl-culs de risc/benefici que es fan en moltesorganitzacions”, ens demana.El col·lectiu Crisi va néixer arran la cam-panya de denúncia del sistema econòmicimperant començada per n’Enric Duran elsetembre passat, quan va declarar públi-cament que havia “expropiat” 492.000euros a diversos bancs i entitats de crèditper finançar lluites antisistema. Aquestcol·lectiu ha encetat el passat 2 de febreruna campanya que tracta d’aprofitar lacrisi econòmica per aplegar voluntats idesfermar un moviment revolucionari con-tra el sistema establert. N’Enric Duranestà tan convençut de les possibilitats d’è-xit que pensa donar la cara públicament apartir del proper 17 de març i està dispo-sat a assumir les conseqüènciesA Enric Duràn no li agrada encasellar-seideològicamente més enllà del genèric“anticapitalista”, però parla amb conei-xement de causa “dels anarcosindicalistesdel primer terç del segle XX” o de la re-cent revolta anarquista a Grècia. Tambéreconeix que les accions de Lucio Urtubiali van inspirar quan va decidir “expro-piar” a entitats financeres, enganyant-lesen operacions de crèdit per a inversió oconsum, i fer servir els diners per finançarvàries causes antisistema i una campanyaen què es denunciava la injustícia en laqual es basa el sistema econòmic impe-rant. A més a més de la seva pròpia publicació,“Crisi” –que ara dona nom al col·lectiu-,les accions d’Enric Duran van tenir elressò mediàtic més ampli de tot l’activismeantisistema de l’Estat espanyol fins lla-vors. Aquest ressò ha continuat amb el re-portatge de 30 minuts que va emetre elprograma “Gran Angular” de la cadenapública TV2 a Catalunya el passat 31 degener i la “campanya d'insubmissió a laBanca” endegada pel col·lectiu Crisi el 2

de febrer.- Vas destapar les teves accions de de-nuncia del sistema financer en un mo-ment molt oportú, quan tot estava apunt de petar…. Va ser casualitat?- Vaig decidir la data aproximada en queconcluiria la meva acció i la faria pública al'agost del 2007, poques setmanes desprésque la crisi financera fos ja una realitat re-coneguda. Era quan els bancs centrals co-mençaven a fer préstecs extraordinaris perfacilitar liquidesa als bancs. Llavors vaigpensar que la roda començava a girar capavall i que arribava el moment de parar.Mesos després vaig concloure que la mi-llor data seria a mitjans de setembre, perdeixar passar l'estiu, hi havia probabilitatsque la crisi es fes més seria, però evident-ment no pensava encertar-la tant.

- Quins van ser els teus referents, tanideològics com ara tàctics, quan vasidear i desenvolupar les teves accions?- A nivell estratègic de l'acció és evidentque les expropiacions anarquistes són unreferent històric important. Especialmentles realitzades per Lucio Urtubia, pel seucomponent no violent que minimitzava elrisc per a qualsevol persona, incloses lesparticipants. Com ja vam escriure en la pu-blicació Crisi, també diversos referents de

desobediència civil, tant històrics com mésrecent. Ideològicament no m'agrada enca-sellar-me en una corrent anticapitalista oaltra, he conegut molts referents ideològicsi m'agrada escoltar i aprendre de tothomque pot tenir coses importants a aportar.Considero que hem d'anar refent contínua-ment les nostres idees i teories a mida queles contrastem amb la pràctica, és de lainteracció entre teoria o pràctica d'on potsortir la transformació social que volem.

- Desprès del temps transcorregut, deles reflexions pròpies i les reaccions alie-nes que n’has rebut, te'n penedeixes dequelcom? - En general, estic prou satisfet de com haanat. No tinc res de que penedir-me, Aixòno vol dir que no hi hagin moltes coses mi-llorables, és quan s'actua que pots fer lescoses millor. En tot cas, l'autocrítica és uncomponent permanent de qualsevol perso-na que s'esforci per millorar la seva mane-ra d'actuar i també ho és per a mi.

- Des que vas “desaparèixer”, a més dela crisi financera i industrial que s’hadesfermat internacionalment i a l’estatespanyol, hi ha hagut un clar posiciona-ment dels partits “progressistes” alpoder i dels sindicats majoritaris per tal

col·laborar amb els responsables, injec-tant-los diners públics, pactar-ne supo-sats plans de viabilitat i regulacions deplantilles en un intent de “salvar els mo-bles”. Paral·lelament hi ha hagut movi-ments de revolta contra el sistema ambun cert recolzament popular, com aral’oposició al Pla Bolonya, a la jornadalaboral de 65 hores, la revolta a Grècia,les mobilitzacions contra els ERE…Cóm valores tot plegat?- La posició que tindrien els sindicats ma-joritaris i l'esquerra institucional era depreveure, no crec que hi hagem de comptarper res en els nostres plans d'acció, Lesmobilitzacions d'aquests mesos, especial-ment la revolta grega i el moviment contraBolonya, poden ser un miralls inspiradorsper anar molt més enllà. Hem de ser cons-cients que aquesta crisi pot durar unsquants anys, si és que arriba tenir final.Crec que hem de ser conscients que nosom davant d'una oportunitat més, sinó da-vant la oportunitat més gran que hem tin-

gut en tot el capitalisme modern. Es una si-tuació extraordinària que necessita de res-postes extraordinàries. Hem d'anar moltmés enllà dels habituals càlculs de risc/be-nefici que es fan moltes organitzacions.

- Sabem que no estàs de vacances… a lespàgines del Catalunya ens has animat arecolzar el moviment cooperatiu per ferfront als problemes de vivenda, espe-cialment en la seva modalitat de cessiód’us; també ens consta que estàs prepa-rant un nou número de la publicacióCrisi… Quines lluites consideres quesón prioritàries des d’un punt de vistaestratègic per fer front al sistema esta-blert i contrarestar la ideologia en quees justifica. - Després del 17-S he estat en contacte através d'Internet amb molta gent i juntsestem col·laborant en plantejar una bateriade propostes, que agrupades es puguin sis-tematitzar sinó com a alternativa global alcapitalisme, almenys sí com a full de ruta

que ens permeti saber cap a on podem anarper oposant-s'hi. Entre elles està convertirla morositat obligada a les que son sotme-ses moltes famílies que no poden pagar elsseus deutes, en una alternativa de vida ba-sada en el cooperativisme. Consistiria enuna mena de sistema d'insolvència organit-zada, que fins i tot animi a molta gent a de-manar préstecs i no pagar-los a partir d'a-quest recolzament que tindria a darrera.Aquestes propostes s'estan treballant en elmarc de la campanya per una vaga d'usuà-ries de bancs.. Les cooperatives de cessiód'us en serien una pota en quan a l'habitat-ge, però n'hi ha d'altres que estem concre-tant. També estem treballant en algunes propos-tes que complementin l'anterior per ferevident els conflictes que ens oposen alsinteressos del poder que salva a bancs obli-dant-se de les persones. En realitat, totesles lluites tindran sentit en quan en siguinpart d'una de sola i aquesta lluita es perconvertir la crisi en una derrota del sistema

actual. La nova publicació del 17-M, que no esdirà Crisi perquè aquest ha passat a ser elnom del col·lectiu, intentarà donar una co-herència i una visibilitat pública a totesaquestes propostes.

- Hem sabut que penses tornar a la vidapública i, per tant, a enfrontar-te ambles conseqüències legals i penals que se'nderivin de les teves accions anteriors.Que en penses treure d’això, què pre-tens en realitat?- Si torno, es perquè tinc la motivació il'il·lusió necessàries per impulsar novesaccions i campanyes com les que comenta-va en un moment tan important com l'ac-tual. Els riscos legals d'aquesta tornadapenso que són totalment assumibles, teninten compte que l'estratègia del poder da-vant de la meva acció ha estat el silenci. Nitan sols està clar que es reobri el meu casquan sigui per terres catalanes, donat queprovisionalment s'ha arxivat. La possibili-

tat de sortir d'aquesta acció lliure de cà-rrecs és potent políticament i, alhora, inte-ressant personalment, de manera que val lapena intentar-ho. Si hi ha judici, servirà al-menys com a excusa per fer molta difusióde totes les accions i propostes que estemtirant endavant.

- Quin creus que ha de ser el paper ajugar per la CGT, com a organitzaciósindical, davant aquests esdeveniments? - Crec que la CGT hauria d'implicar-se,amb totes les seves capacitats, en dur aterme una vaga general per a que la crisi lapaguin els rics. Però de veritat! I no nomésque la paguin, sinó que vegin com la socie-tat s'autoorganitza per respondre a la crisides de la presa dels carrers. Aquesta ha deser l'acció en que conflueixin els movi-ments socials i sindicals anticapitalistes,juntament amb molta població que fins arano està organitzada. Pensem que són mésel nombre d'aturats que el d'afiliats als sin-dicats majoritaris. Hauria de ser una vagade tothom: estudiants, aturats, autònoms itreballadors per compte alie, és clar. Per aquest objectiu cal que, com a sindicatllibertari, deixi de posar la defensa delsllocs de treball com a primer objectiu.Tenim moltes maneres d'assegurar les ne-cessitats bàsiques i una vida digna a totesles persones, començant per les que parti-cipin en les lluites, des del suport mutu i lacooperació social. En canvi, lluitar perquèuna empresa capitalista et pugui seguir ex-plotant, (mentre alhora ens carreguem elfutur nostre i de les properes generacions)és comprensible en un moment de transi-ció, però no pas ara. Amb la crisi, els ob-jectius de transformació social han d'anarmolt més enllà. Les fàbriques que siguinimportants pel nostre futur, ocupem-les iles autogestionem! Les que no ho son,obliguem a que s'adaptin a un futur viablesocial i ecològicament i construïm, desdels barris, llocs de treball més dignes imés coherents amb les nostres idees.Aquestes són algunes de les accions ex-traordinàries que calen en moments ex-traordinaris. Sembla utòpic? Més ho és elcapitalisme, pretenent créixer de manerapermanent.

- Coneixes la línia d’acció social de laCGT, marcada pels acords dels darrersCongressos, tant a nivell estatal com aracatalà…- En tinc una idea. S'està reflexionantsobre la relació entre l'acció sindical i l'ac-ció social, per tal de poder complir els ob-jectius de fons del sindicat.

- I quina opinió et mereix?- Crec que és una bona reflexió i el fet de

vincular-se cada cop més amb les campan-yes més importants dels moviments so-cials és fonamental. Cal convertir les pa-raules en fets. Ara estem davant d’unaoportunitat única i, tal i com van intentarels anarcosindicalistes del primer terç delsegle XX, s'ha de saber aprofitar. De cara ales grans accions, cal aprofitar les novestecnologies per treure partit dels avantat-ges de l'organització descentralitzada, através de grups d'afinitat que es vagin co-ordinant des de l'autonomia de cadascun,tal i com els anarquistes grecs ho estan re-cordant, però adaptat al tarannà d'aquí ipreparant-ho amb temps.No n'hi ha prou amb participar de campan-yes típiques, amb les seves assemblees iles seves manifestacions, cal recuperar for-mes d'organització més flexibles i mésvives. En el nostre web, hem iniciat un debatsobre la convocatòria d'una vaga general.Us apunteu a aturar l'economia del país encas que els rics es neguin a pagar la crisi?

- De moment només puc oferir-te el meurecolzament personal, ho plantejaré almeu sindicat… Per últim, amb quins ar-guments creus que podríem animarals/les companys/es dels afiliats/ades alsindicat de banca per sumar-se a lacampanya que estàs endegant contra labanca.- Els convidaria a participar pel bé de ladignificació de la seva feina. No es potcontinuar amb una banca en que els direc-tors d'oficina són pressionats, per part del'alta direcció del banc, per tal d’aconse-guir signar una quantitat elevada de prés-tecs Així acaben obligats tots els treballa-dors de l'oficina a enganyar a clients perfer-los accedir a préstecs que, com s'ha vistara, a la llarga no podran pagar.En la seva feina es veuen obligades a man-tenir una relació alienada i falsa amb elsclients, especialment amb els de pocs re-cursos, els quals estan pagant ara, amb elsseus bens i ingressos embargats, aquell in-terès de l'alta direcció per maximitzar elbenefici. No pot ser que per mantenir un lloc de tre-ball t'hagis de veure en aquesta cruïllaFins i tot estic segur que hi ha membres delsindicat que es trobaran endeutats a partirde la pròpia pressió que han rebut pels seuscaps , coneixo alguns casos així.Cal reconvertir els serveis financers per aque siguin en benefici de les persones. Labanca hauria de ser un servei públic i nonomés això sinó de caràcter municipal. En aquesta lluita contra la banca, doncs,cal que hi siguem totes les persones que hitenen relació, com a clients i com a treba-lladors.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...

Catalunya. Febrer-març de 200916 Catalunya. Febrer-març de 2009 17

> LES FRASES...

Les lluitestindran sentit

en lamesura enque siguin partd'una de sola perconvertir la crisien una derrotadel sistemaactual”

“La CGT hauriad'implicar-se enuna vaga generalper tal que lacrisi la paguin elsrics i vegin comla societats'autoorganitza”

“Cal aprofitar lesnovestecnologies perdescentralitzar(…) recuperarformesd'organitzaciómés flexiblesi vives

‘‘

‘‘ENRIC DURÀN I EL COL·LECTIU CRISI ENCETEN UNA AMBICIOSA CAMPANYA “ANTISISTEMA”

‘Aquesta crisi és la major oportunitat que hem tingut’

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer-març de 200920

F.L. CGT de Barcelona

La CGT de Barcelona organit-za unes jornades sobre elpedagog llibertari Ferrer i

Guàrdia. Xerrades i exposicionsals locals de la CGT de Barcelona,Via Laietana núm. 18, 9a planta.

DDeell 1188 ddee mmaarrçç aall 1188 ddee jjuunnyy..Exposició: Els fets de l’any 1909.(La revolta del «Barranco del lobo»i Francesc Ferrer i Guàrdia).

DDeell 33 ddee sseetteemmbbrree aall 1144 dd’’ooccttuubbrree..Exposició: Francesc Ferrer i Guàr-dia

DDiiaa 2266 ddee mmaarrçç aa lleess 1188hh..Conferència debat: La guerra d’À-frica. «La revolta de les mines deBeni-Fru-Ifrur».Amb els ponents:Dr.Francesc Espinet Catedràticd’Història Contemporània de laUAB. Manel Aisa, Membre de l’A-teneu Enciclopèdic. Alberto Bru,Historiador i Membre de l’AteneuEnciclopèdic.Farà la presentacióde les jornades i moderarà l’acte:Jacinto Ceacero Cubillo, SecretariGeneral de la Confederació Gene-ral del Treball.

DDiiaa 2233 dd’’aabbrriill aa lleess 1188 hh..Conferència debat:«Ferrer i la Pe-dagogia Racionalista». Amb elsponent: Dr. Pere Solà i Gussinyer,Catedràtic Facultat de Ciències del’Educació, UAB. Moderarà l’acte:Rafael Iniesta i de Manresa, Secre-tari de Comunicació de la F.L. deBarcelona.

DDiiaa 2211 ddee mmaaiigg aa lleess 1188hh..Conferència debat: «La SetmanaTràgica de Barcelona». Amb elsponents: Dr. Bernat Muniesa Brito,Catedràtic d’Història de la UB. Dra.Dolors Marín Silvestre, Historiado-ra i escriptora que recentment hapublicat el llibre «La Setmana tràgi-

ca». Ferran Aisa, Historiador. Mo-derarà l’acte: Laura Gómez, Secre-tària de Organització de la F.L de laCGT de BCN.

DDiiaa 1188 ddee jjuunnyy aa lleess 1188hh..Conferència debat: «L’Escola Mo-

derna i les seves clausures». Ambel ponent: Emili Cortavitarte, Histo-riador. Moderarà l’acte: Mª ÀngelsRodríguez, Presidenta de la Fun-dació Salvador Seguí.

DDiiaa 11 dd’’ooccttuubbrree aa lleess 1188hh..

Conferència debat: «Els crimsd’Estat» al voltant del record d’A-gustí Rueda, assassinat per la de-mocràcia. Ens parlaran: L’Associa-ció d’Amics de l’Agusti Rueda.CGT de Sallent. Josep Mª Lopere-na, Jurista i Escritor. Moderarà l’ac-te: Fernando Ramirez, Secretarid’Acció Social del Sindicat d’Admi-nistració Pública de BCN.

DDiiaa 1133 dd’’ooccttuubbrree aa lleess 1188hh..Conferència debat: «Detenció, ju-dici i afusellament de Ferrer i Guàr-dia». Amb els ponents: Dr. PereSolà i Gussinyer, Catedràtic Facul-tat de Ciències de l’Educació,UAB. Dr. Bernat Muniesa Brito, Ca-tedràtic d’Història de la UB. JosepMaria Loperena, Jurista i Escriptor.Moderarà l’acte: Javier Zapata, Se-cretari General de la FederacióLocal de Sindicats de la CGT deBarcelona. Organitza: FederacióLocal CGT Barcelona.

Les jornades sobre el pedagog llibertariFerrer i Guàrdia

XVI CongrésOrdinari de la CGTMálaga del 4 al 7 de juny de 2009

Conforme indica el Reglament de Con-gressos, es marca el 9 de març de 2009com a data màxima per a redactar i re-metre les ponències a la Comissió Or-ganitzadora del Congrés. Qualsevolponència que tingui entrada desprésd’aquesta data no serà admesa.En dates posteriors s’adjuntarà l’actad’aquesta Plenària en la qual es recu-llen diferents aclariments i indicacionssobre l’ordre del dia, el calendari fins ala celebració del Congrés, el format pera la presentació de ponències, qua-derns de debat, etc.

ORDRE DEL DIA DEFINITIU XVI CON-GRÉS ORDINARI CGT- 1. Obertura del Congrés- 2. Formació de la Taula del Congrés iComissions2.1. Mesa del Congrés2.2. Comissió Revisora de Credencials2.3. Comissió Revisora de Comptes2.4. Comissió d’Escrutini2.5. Comissions de Ponències- 3. Discussió i aprovació, si escau, dela Gestió de cada Secretaria del Secre-tariat Permanent, Director del Rojo yNegro, Director del Libre Pensament iCoordinador de Ruesta.- 4. Resposta de la CGT davant l’evolu-ció del capitalisme i del neoliberalismeen els àmbits estatal i internacional.* Una estratègia actual per a defensarels drets laborals* Marc reivindicatiu general per a la ne-gociació col·lectiva- 5. Propostes de CGT per a construirun model social alternatiu llibertari.* Defensa de les llibertats* Drets socials i serveis públics* Repartiment del treball i de la riquesa* Autogestió- 6. Aspectes concrets a decidir sobreels Estatuts de la CGT:* Modificació dels Articles 11, 12 i 31 apropostes concretes de la FETAP.* Modificació de l’article 25 en funciódels Acords de la Conferència Sindicalde Bilbao.* Actualització de la quota (dos parà-grafs finals de l’article 34).* Revisió dels fons de solidaritat esta-blerts en l’article 34 (unificació o no, ipossible reglament de funcionament)* Revisió de l’article 48 sobre el nombremàxim de secretaries del SP* Títol VIII. De la Comissió Confederalde Garanties (articles 60 al 70)- 7. Elecció i nomenament de les dife-rents Secretaries que formen el Secre-tariat Permanent, Director/a del Rojo yNegro, Director/a del Libre Pensamien-to i Coordinador/a de Ruesta.

Joves de CGT

Els joves d’aquest país hemdedicat la nostra vida, i segu-

rament encara uns anys més, aestudiar per poder tenir un futurdigne. Però el pitjor és que lescondicions d’estudi actuals i lesque s’acosten, no són les mésadequades per arribar a la nostraprincipal meta.A més, quan arribem a entrar almercat laboral comprovarem queles condicions laborals tampoc nosón les més adequades perpoder viure d’una sola feina i peraixò ens tindrem que pluri-treba-

llar, fer hores extraordinàries, tre-ballar en precari, etc.Abandonar la casa dels nostrespares, formar una família amb lanostra parella, tenir la nostra prò-pia vida en definitiva es conver-teix en un somni impossible, jaque els pisos són molt cars i elslloguers també, el qual s’ajuntaamb les condicions laborals es-mentades. CCOO i UGT s’hanconvertit en còmplices i protago-nistes d’això, firmant contínuesreformes laborals que han preca-rizat el treball especialment perals més joves.Davant de tota aquesta situació

que veiem, podem resignar-nos ilamentar-nos o al contrari podemrebel·lar-nos i lluitar. Per això ungrup de joves pretenem formarpart de la CGT, intentant crearuna secció per als estudiants ijoves que mai no han treballat ique volen tenir un futur digne.Volem lluitar pels nostres drets enaquest sistema capitalista en elqual vivim i que ens ho posa difí-cil.La CGT és una organització quepractica un sindicalisme comba-tiu, solidari, sense lligams alsgrups de pressió o partits polítics,no es tracta d’un sindicat electo-

ralista sotmès al govern i a lesgrans empreses.La CGT s’ha caracteritzat sempreper la solidaritat, per això comp-tem amb el suport dels treballa-dors que ja estan afiliats a aquestsindicat i sens dubte nosaltres elsjoves recolzarem als treballadorsen la seva defensa de les condi-cions de treball dignes, no sol persolidaritat sinó perquè aquestserà el nostre futur. Si vols lluitarcontra el sistema que ens opri-meix posa’t en contacte amb no-saltres.Envia un correu a l’adreça: jovenescgt@gmail.com

Si ets jove… t’interessa

Catalunya. Febrer-març de 2009 19

SENSE FRONTERESL’excusa de la amenaça terrorista serveixIsrael per continuar amb l’extermini depoblació palestina

L’OTAN és unobstacle per aaconseguir la paumundial

Aturem lamassacrecontra el poblePalestí.Comunicat dela CGT deCatalunya

Israel continua la massacre contrala població de Gaza, ja de per simolt castigada per l’inhumà blo-queig imposat per el quartet (ONU,USA, Rússia, i UE). Centenars demorts i milers de ferits en una tram-pa sense sortida, ni aliments, ni me-dicaments, només bombes i tancsisraelians.L’excusa de la amenaça terroristaserveix al Estat ocupant, com aabans, com sempre, per continuaramb l’extermini de població pales-tina. Aquest és l’únic camí que co-neix Israel per acabar amb la resis-tència que oposen els palestins alsmés de 60 anys d’ocupació.Els organismes Internacionalsmostren una vegada més la seva in-operància i falta d’implicació realamb aquest tema. Els EUA vetenqualsevol resolució de la ONU, en-cara que només siguin per demanarla fi de les hostilitats, i els governsde la UE fan declaracions d’inten-cions sense prendre decisions va-lentes.A casa nostra, el Tripartit signatacords de col·laboració amb Israel,impulsats des de les Conselleriesde Innovació, Universitats i Em-presa i de la de Vicepresidència, il’Estat espanyol fa negoci amb laventa d’armes.Des de la CGT de Catalunya exi-gim que s’aturin les operacions mi-litars, que s’aixequi el bloqueig im-posat a la població de Gaza i que esretiri l’exèrcit israelià dels territorisocupats de Cisjordània. Es per totaixò que cridem a l’afiliació de laCGT de Catalunya a que participials actes de suport i solidaritat ambla causa palestina. En aquest sentit,la CGT de Catalunya s’ha adherital manifest realitzat per la Comuni-tat Palestina a Catalunya (www.pa-lestina.cat) i crida a participar a lamanifestació a Barcelona el dissab-te 10 de gener.Més informació:ATUREM-HO! Publicació de su-port al poble palestí i de boicot al’Estat d’Israel. El setmanari Direc-ta i les Associacions d’Amistatamb el Poble Palestí Palestina.cat,han publicat 40.000 exemplarsd’un monogràfic gratuït de 8 pàgi-nes format periòdic, sobre la situa-ció a Palestina i les relacions entrela classe política catalana i l’estatisraelià.http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2545

Campanya ‘No a la guerra- No a l’OTAN’

Plataforma Aturem la Guerra

L’OTAN és un obstacle cada ve-gada més gran per a aconseguir lapau mundial. Des del final de laGuerra Freda, l’OTAN s’ha rein-ventat a si mateixa com una einaper a l’acció militar de la "comuni-tat internacional", inclosa la pro-moció de l’anomenada "guerracontra el terror". En realitat estracta d’un vehicle de l’ús de laforça encapçalat per Estats Unitsamb bases militars en tots els con-tinents, eludint a les Nacions Uni-des i el sistema de dret internacio-nal, accelerant la militarització iaugmentant la despesa en arma-ment -els països de l’OTAN repre-senten el 75% de les despeses mili-tars mundials.En aplicació d’un programa ex-pansionista des de 1991, dissenyatper a arribar a interessos estratè-gics i recursos, l’OTAN ha lliuratla guerra en els Balcans, amb elpretext de l’anomenada "guerrahumanitària", i ha lliurat set anysde brutal guerra a Afganistan, onempitjora la seva tràgica situació ion la guerra s’ha expandit a Pakis-tan. A Europa, l’OTAN està agreu-jant les tensions, alimentant la ca-rrera d’armaments amb elsanomenats "míssils de defensa",un enorme arsenal nuclear i unapolítica de primer atac nuclear.La política de la UE està cada ve-

gada més vinculada a l’OTAN.L’actual potencial expansió de l’O-TAN a Europa oriental i fins i totmés enllà, i les seves operacions"fora d’àrea" estan fent del món unlloc més perillós. El conflicte en elCaucas és una clara indicació d’a-quests perills. Cada avanç de lafrontera de l’OTAN augmenta lapossibilitat de la guerra, inclòs l’úsd’armes nuclears.Per a assolir el nostre objectiu d’unmón en pau, rebutgem les respos-tes militars a les crisis regionals imundials, aquestes són part delproblema no part de la solució. Ensneguem a viure sota el terror de lesarmes nuclears, i rebutgem unanova carrera d’armaments. Hem dereduir les despeses militars, diri-

gint aquests recursos a satisfer lesnecessitats humanes.Hem de tancar totes les bases mili-tars estrangeres. Ens oposem atotes les estructures militars utilit-zades per a intervencions militars.Hem de democratitzar i desmilita-rizar les relacions entre els pobles iestablir noves formes de coopera-ció pacífica per a construir un mónmés segur i just.Mobilitzacions del 2 al 5 d'abrilEn ocasió del seixantè aniversaride l’organització militar de l’O-TAN, fem una crida a totes les per-sones a venir a Estrasburg i Kehl, al’abril de 2009, per a protestar con-tra les polítiques militars agressi-ves i nuclears de l’OTAN, i afirmarla nostra visió d’un món just, lliure

de la guerra.Les activitats durant la protestaanti-OTAN inclouran una manifes-tació el dissabte 4 d’abril, una con-ferència internacional del dijous 2d’abril al diumenge 5 d’abril, ac-cions directes i de desobediènciacivil, i un campament internacio-nal de resistència a partir del dime-cres 1 d’abril, fins al diumenge 5d’abril.Amb aquesta crida demanem la di-fusió d’aquest missatge entre el teuentorn i moviments socials, per avenir a Estrasburg i Kehl i fer d’a-quest objectiu una realitat. Creiemque un món en pau és possible.Envieu adhesions a projectes@justiciaipau.org info@aturemlaguerra.org

Secretaria de Relacions amb el Magreb de CGT

El IX Congrés de l’Associació Na-cional de Diplomats en Atur delMarroc (ANDCM), que havia co-mençat els seus treballs el diven-dres 26 de desembre de 2008 a laseu de la UMT a Rabat amb la pre-sència de 64 seccions i 144 dele-gats i delegades, va donar per fina-litzats els seus treballs amb èxit eldilluns 29 de desembre de 2008. Eldissabte 27, es va discutir l’infor-me del secretariat sortint que va seraprovat per 61 vots a favor, 18 abs-tencions i 21 en contra. L’informeeconòmic va ser aprovat ambmenys del 50% dels vots (48 afavor, 31 en contra i 21 absten-cions). Es va criticar la falta d’anà-lisi de l’informe i el seu caràctermerament descriptiu, així com lesinsuficiències de l’informe econò-mic. Va acabar la sessió amb l’e-

lecció de la taula del congrés.Els dos dies següents, 28 i 29, esvan debatre en taules separades les5 ponències del congrés (principis,estatuts, lluites comunes- interna-cional, plataforma reivindicativa iposició davant diferents iniciativesgovernamentals (pla de contractestemporals, Iniciativa de Desenvo-lupament humà, ajudes socials a lamicroempreses). Després, esvandiscutir en assemblea les conclu-sions de cada taula.En el taller de lluites comunes, enel qual va participar la CGT com aobservadora, es va aprovar la pro-posta elaborada per la Coordinado-ra sindical euromagrebí sobre lajornada de lluita internacional con-tra l’atur, la precarietat i l’exclusiósocial el 16 de maig, que tindràcom a acte central una manifesta-ció, amb presència de delegacionsinternacionals a Khenifra, lloc on

va ser assassinat el militant del’ANDCM Mustafa El Hanzaoui.També es va parlar de la importàn-cia d’ampliar el camp de lluita del’associació, tant al sector estu-diantil com als treballadors amena-çats d’acomiadament per tanca-ments patronals o repressiósindical; en resum, la necessitat del’ANDCM de convergir amb altressectors en lluita.El Congrés va agrair expressamentl’ajuda econòmica de la CGT del’estat espanyol per a la celebraciódel Congrés, amb la qual s’ha edi-tat un cartell (en dos tamanys) ielaborat una pancarta de 6 metresde llarg amb els lemes del congrésen àrab i tamazigh. La CGT haestat l’única organització no ma-rroquína que ha participat en elCongrés.Finalment, es va triar el nou comi-tè executiu, format per 9 membres,

en el qual només en van repetir unparell de l’anterior comitè, estantrepresentats tots els racons del Ma-rroc.L'ANDCM compta amb més de 70seccions locals en tot el Marroc.Totes les regions estan presents:del Mediterrani (nord del país), enles fronteres amb el Sahara occi-dental (al sud), de les fronteresamb Algèria (a l’est) a l’OceàAtlàntic (a l’oest). La lluita per unlloc de treball digne és el centre dela seva activitat. La pertinença delsseus membres, en general, a famí-lies obreres i camperoles, els difi-culta trobar una ocupació. En elMarroc, si no tens "contactes" enl’Administració, és pràcticamentimpossible trobar treball. LaANDCM rebutja absolutament elsistema d’oposicions perquè no hiha cap transparència, objectivitatni control dels resultats.

IX Congrés de l’Associació Nacional de Diplomats/des en Atur delMarroc

SOCIALEstà clar que el primer que cal fer davant lasituació que vivim és analitzar el perquè i quien té la culpa

Ens han inculcat lanecessitat de gastari de tenir allò quedesitgem

L’ecologisme a lescomarques centrals

valencianes

Tot matant alpedagog

Toni Álvarez

Enguany fa cent anys que vanafusellar el pedagog llibertari

Francesc Ferrer i Guàrdia, precur-sor de l’educació conjunta de nensi nenes, de formar-los amb esperitcrític i lliure, d’ensenyar objectius icontinguts amb la realitat palpable ino amb la que imposava l’Esglésiai la societat benestant, úniques pa-trones de l’ensenyament de l’èpo-ca. Us preguntareu què va feraquest home perquè l’afusellessin.Els càrrecs ja els he enumerat, ob-jectivament no va fer res pitjor quela feina pedagògica anomenada.El Poder va fer allò que tant li agra-da: muntar una trama i trobar unabona excusa per inculpar al perillóspedagog. Ferrer i Guàrdia ja haviaestat jutjat i absolt tres anys abansper estar vinculat a l’intent d’assas-sinat d’Alfons XIII que Mateu Mo-rral, ex-bibliotecari de la seva esco-la, va fer a Madrid. En aquell casva poder demostrar la seva inno-cència, tot i que el poderosos vantancar la seva Escola Moderna aBarcelona. Però el 1909 va ser jutjat i condem-nat a mort per instigador de la Set-mana Tràgica, una revolta popularcontra la mobilització de reservis-tes per la guerra del Marroc. Unarevolta antimilitarista portada aterme per una població farta de lesguerres colonials i de l’enviamentdels joves a la guerra. Barcelona esva aixecar i durant una setmana lesbarricades van tapar els carrers, lesesglésies van cremar i el poble vafer sentir la seva veu. Per al Poder, Ferrer i Guàrdia vaser el culpable perfecte per pagarles ànsies revolucionaries i antimi-litaristes. De res no van servir lesprotestes populars i internacionalsdemanant-ne la llibertat.El diari “The Times” va publicarque "Per negligència o estupidesa,el govern ha confós la llibertatd’instrucció i conciència, el dretinnat a raonar i expressar el pensa-ment, amb el dret d’oposició, assi-milant-lo a una agitació criminal".L’escriptor Anatole France afirma-va que "el seu crim es haver creatl’ensenyament laïc a Barcelona”.Molt a prop d’on van afusellar Fe-rrer i Guàrdia, el Departament d’E-ducació de la Generalitat ha coor-dinat una fira d’ensenyament on hiha un estand que espera un públicjuvenil per omplir els forats que lesactuals guerres colonials necessi-ten. Un fet del tot immoral, igno-miniós i injustificable, tant immo-ral com l’assassinat del pedagogllibertari.20

BALA PERDUDA

Roger Cremades Rodeja(*)

Pels pobles de lavalleta d’Agres!

La valleta d’Agres és moltconeguda arreu del País Va-lencià per ser l’accés a

l’ombria de la serra de Mariola, alseu parc natural i les seues caves.La valleta d'Agres és un dels espaismeravellosos de l’interior alacantí.Genuïnes terres de secà fetes demosaics agroforestals, on el go-vern valencià planeja fer una auto-via. En arribar a aquests paisatgesanteriors al boom urbanístic se’nsobrirà una porta al paradís, si mésno paisatgístic. Quin futur espera els habitants d’a-questa subcomarca del Comptat isi l’autovia que projecta el governvalencià va endavant? Aquesta au-tovia pot suposar la fi de les expec-tatives generades al voltant d’unmodel sostenible de desenvolupa-ment rural, i l’aparició d’un altretipus d’expectatives... Més bé es-peculatives.Hi ha dos models de desenvolupa-ment rural. El que defenen als des-patxos de Camps i el que defenemels qui creguem en un futur soste-nible com a única opció en aquestacrisi de la que tan sols es veu lapunta de l’iceberg.El desenvolupament en el quecreuen als despatxos de Campsestà basat en l’accessibilitat delsespais a través d’infraestructuresinsostenibles. Aquest model evi-dentment fa malbé els valors sim-bòlics que fan especials els territo-ris rurals: el seu paisatge, el seupatrimoni natural, la seua tran-quil·litat, tot allò que estimen lespersones que visiten la valleta. Totallò que poden perdre els habitantsde la valleta. Tot el valor afegit del’entorn rural.I és sense aquest valor afegit que laciutadania de la valleta tindrà unmotiu per marxar a un altre lloc. Ino a l’inrevés, com alguns polítics–titella de la zona van explicant permanipular la població, els diuenque els pobles es quedaran buits sino es fa l’autovia. Potser serà alcontrari, doncs les iniciatives dedesenvolupament rural necessitenvalors atractius que motiven visitesi no vies de 4 carrils que les deva-luen.

D’altra banda aquesta beneïda ac-cessibilitat provoca que els visi-tants no necessiten pernoctar a lazona. La rapidesa en el desplaça-ment resta potencialitat econòmicaal moviment de gent que pot supo-sar l’ombria de la Mariola, ambtots els seus valors patrimonials imediambientals. El soroll dels cot-xes passant, la malifeta en aquestpaisatge, l’atracció de movimentsespeculatius que va lligada a l’apa-rició d’autovies... Tot això no éspoca cosa, tenint en compte el quela gent ve a buscar aquí. No pecaré d’ingenu, Alfafara iAgres necessiten si més no alguna

opció de desenvolupament per ano repenjar-se únicament en l’agri-cultura i el turisme rural. Amb unamillora de les infraestructures ac-tuals n’hi ha prou per donar viabili-tat a projectes econòmics, no caluna autovia per justificar aquestesopcions, com tampoc cal un canóper matar mosquits.

Quines possibilitats hiha d’aturar l’autovia?

És curiós, però el Ministeri deMedi Ambient, Medi Rural i Marí-tim, seguint arguments del governvalencià pel que fa al valor am-

biental del Racó d’Ademús, ha de-clarat negativa la declaració d’im-pacte ambiental de l’autovia A-40entre Terol i Conca. Tot i això aramateix estan buscant alternatives.Tenint en compte que l’autovia dela valleta travessa espais de valorequivalent hi hauria molt que argu-mentar.És evident que aquesta autovia ésinnecessària. Per sentit comúpodem entendre que per uns mi-nuts i uns quilòmetres de més peranar de Muro a Villena no caliaplantejar aquest projecte, doncsdonant la volta per Alcoi no estarda molt més. Aquest projecte hi-poteca el futur de pobles rics en pa-trimoni que, ben gestionat, pot ga-rantir el seu futur. Tot i aixòl’experiència ens diu que hem defer servir els arguments de “l’ene-mic”.És el moment de vertebrar la socie-tat, de catalogar i divulgar tots i ca-dascun dels valors simbòlics, patri-monials i mediambientalsd’aquesta subcomarca. És el mo-ment de caminar endavant ambtotes les energies.

Més informació: blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor

(*) Roger Cremades Rodeja ésautor del llibre “Macrourbanis-me i agressions al paisatge medi-terrani”.

Catalunya. Febrer-març de 2009

Catalunya. Febrer-març de 2009 21

OPINIÓ-SOCIAL

Punxa’m però ala panxa no!

Pep Cara (Berga)

L’altre dia van reduir a un malaltmental a base de cinc trets. Poc

després un detingut queia per la fi-nestreta del cotxe patrulla a l’estilde “Mort accidental d'un anarquis-ta”. A les darreres manifestacions,encerclen als ciutadans que hi par-ticipen i els burxen entre altescoses amb unes eines que es diuen“kubotans”. A les Corts et fotenben calent i gratis. Amnistia Inter-nacional emet enguany un informeon, com sempre, els maltractes i elsabusos a comissaries i presons del’Estat que ens sotmet són habi-tuals. Aquests senyors que fanaquestes coses tant terribles estanenfadats pel que segons ells és unlinxament mediàtic. Pobretes i po-brets Mossos d’Esquadra, amb “lobons” que són! Justament l’altredia em van jutjar per injúries contraaquests senyorets uniformats. I ésque resulta que vaig coincidir ambunes opinions que afirmaven queels mossos són “persones sense es-crúpols amb ganes d'obeir ordres” ique practiquen un “corporativismei encobriment de qualsevol abús depoder dels companys” i que per ferde mosso cal tenir “il·lusió i entre-ga per reprimir a immigrants, pros-titutes, dissidents i a tota personaincínica” i que a canvi de tot plegatreben “un bon sou per tota la vida,impunitat davant la “justícia”, pos-sibilitat de practicar amb un ampliventall d'armes, la possibilitat deservir el sistema i perpetuar-lo”.Sóc un pocavergonya, sí. Mira quedir aquestes bestieses.En fí, ahir no vaig votar i esticmolt content de no haver-ho fet.De fet, ahir va ser un dels pocsdies a l’any que no vaig fer políti-ca activa, vaig estar per casa fentaltres coses. Avui ja he continuatfent política, perquè per mi la polí-tica es fa al carrer. Per cert que eldia ha començat com el cul, hamort l'amic Eduard Pons i Pradestal i com a primera hora ens infor-mava un company de l'Ateneu En-ciclopèdic Popular de Barcelona.Un dia ben estrany, com el mónmateix. Avui he pensat també enaquella cançó que tenen sempre enboca els “progres” que tant de fàs-tic em fan “que volen aquesta gentque truquen de matinada?” i ésque he vist imatges de com la poli-cia entrava a una casa i segrestatretze persones. Els mitjans sim-plement dient que eren islamistes,han calmat les consciències de to-thom. A ningú l'importa si aque-lles persones han comès algun de-licte o no. Dient que són islamistesja n'hi ha prou. Dient que la Núriaés anarquista també n'hi ha prou.Es ben estrany i trist el món, espe-ro que aviat foti un pet com unaglà!

SALUT I ANARQUISMESDavant la CrisiQuim Garreta

Està clar que el primer quecal fer davant la situacióque vivim és analitzar el

perquè i qui en té la culpa. Els ana-listes més sabuts, que sempresaben de tot quan ja ha passat, atri-bueixen la culpa a les hipotequessubprime i a l'espiral financera ques'han muntat. Segurament és cert. També és cert que ens han ficat enaquesta voràgine i ara cal sortir-ne. Els estaments financers (caixes,bancs, financeres, asseguradores ientitats de crèdit, etc.) han fet l'im-possible perquè tots creguéssim,sense cap discussió, que el sistemacapitalista i amb ell el sistema delliure mercat era l'únic que podiadonar benestar al conjunt de la hu-manitat i han propiciat amb prés-tecs relativament ecòmics el con-sum desenfrenat que s'ha produït.Ens han incitat a viure per sobre deles nostres possibilitats. Hem entrat en el joc i fins i tot ensha agradat viure una mica millor, jaque és el que sempre hem desitjat. Ens han inculcat la necessitat degastar i de tenir allò que desitgem.Però és clar arriba un moment queper molt que vulguem no podemconsumir mes i és necessari afron-tar les despeses i els compromisoscontrets. És aquí on punxa la bom-bolla i quan ens adonem que no espoden consumir tants cotxes, no ésnecessari construir més cases (3milions de buides?) i en conse-qüència tant de consum no es potsostenir. Aquí comença a no neces-sitar-se punts treballadors (no esconstrueix ni fabriquen cotxes queno es poden vendre, ni es fan mate-rials per als cotxes ni cases que noes faran). El sector serveis també veu afecta-da la demanda al reduir-se el nivelladquisitiu. Els bancs no se'n fien i per això nodonen crèdit. Perquè donar-lo si noes vendrà el que es produeixi ambel crèdit que es pugui arribar adonar? L'administració (local, autonòmicai estatal) que en els últims anys hafuncionat sobre la base del nivellrecptatori per les plusvàlues delsedificis construïts així com dels ex-pedients de reclassificació en te-rreny urbanitzable el qual era rural(al marge d'escàndols de corrupcióvariada) veurà com els seus recur-sos econòmics van a la baixa i esveuran compromesos salaris defuncionaris. Preocupant serà veure com elspressupostos tant de l'estat com deles autonomies i de les administra-cions locals no es poden complirperquè els ingressos esperats no si-guin els quals es recaptin i, amb lesarques buides, a veure que soluciódonen. Aviat es donarà la paradoxa quenosaltres mateixos anem a pressio-

nar als emigrants perquè retorninals seus països d'origen, qui puguidonar treball l'hi oferirà a u del paísdesocupat que a algú que no és d'a-quí. Pensem en nosaltres mateixosque tenint un treball mes o menysestable, si hem de buscar qui netegila nostra casa o atengui als nostresancians a qui triarem primer, aalgú que tingui el nostre costum iexpressions? o a algú que no les té?Recordem que en els últims tempsningú d'aquí es prestava a aqueststreballs.

Què hi pot fer la CGT?

Inicialment recorrerem al nostremissatge: Que la crisi els únics queno hem de pagar-la som els treba-lladors i per a això traurem al ca-rrer en manifestacions i altres alstreballadors/as. Però això sabemque no soluciona el problema.No podem permetre que els res-ponsables se’n vagin tranquil·la-ment i ens perjudiquin a la resta,això està clar, per això ens mani-festem i altre, però la solució, in-sisteixo, no està en la brega rondai-re. Algun dia s'acaba o l'acabenconvidant-nos a destruir-nos elsuns als altres. Aquesta ha estatsempre una solució capitalista. Una vegada destruït ja hi ha cosaque tornar a construir i seguim fentgirar la roda de la producció i comva dir Marx Cabdal és igual a tre-ball acumulat. Bakunin no ho vadiscutir.Podem quedar-nos en el discurs dela brega per mantenir brega, peròcrec oportú que recapacitem, queaixò solament condueix a un can-sament. Encara que és el que algúdefensi fins a la sacietat.Des de la CGT hem de trobar unasortida que no se m'ocorre fàcil nigens per l'estil. Podem combinarmolts aspectes i entre ells podem

valorar que per cada milió d'eurosde benefici de les empreses (encarales cal ho tenen) es poden pagar 35salaris de 20.000 euros a l'any ambla corresponent cotització a la Se-guretat Social.Hem de també reflexionar com ésel paper de la indústria en la Penín-sula Ibèrica doncs com és bensabut, al marge de la qualitat, laproducció en sèrie de les coses ésmes econòmic en la resta de païsosemergents que aquí.Com que som internacionalistes nopodem llevar-los el dret a podermenjar, encara que sigui arròs.Analitzem el nivell de vida actualde Xina i comparem-lo amb el defa 5 anys per exemple. A Espanyatambé passem per un període detemps on la nostra mà d'obra erames barata que en la resta i peraixò van posar les empreses mescontaminants en el nostre país.Amb el temps els hem anat recon-duint o traient-nos-les de damunt,per a dur-se-les als altres països. A veure que dia els exportem elsnivells de servei públic (sanitat, es-coles, pensions).! La solució també pot passar per lacol·lectivització de les empreses(parlar de nacionalitzar en la nostraorganització que aspira a dissoldre– o destruir, segons el discurs- l'es-tat no és políticament correcte. So-cialitzar empreses l'hi deixarem alssocialistes). Però per a col·lectivi-zar, hem de tenir clar a qui els lle-vem les empreses i quines i quantproduirem en elles per a consumpropi, la qual cosa pot dur-nos auna planificació del consum i ambaixò a una planificació de la vida idonar o llevar en funció d'algunparàmetre.En realitat en el nostre país sola-ment tenim dos elements a expor-tar que són: la bona vida o el bonviure i el que es produïx en el camp

i els seus derivats.Altre aspecte a tenir en compte ésel nombre de cotitzadors a a el se-guretat social, no solament baixes-sin els treballadors per compte alièsinó que veurem també un descensd'autònoms que deixessin la sevaactivitat per no tenir treball. Tot això incrementarà el nivell derobatoris i amb això l'augment delcontrol i repressió com li cridemnosaltres. Uns altres ho criden pre-servar la propietat privada.Tenim un difícil panorama de difí-cil solució però el que és segur ésque no hi ha una solució regional, aMaastricht ja van repartir als paï-sos el rol que a cadascun li tocava,a nosaltres el de productors segurque no. El meu punt de vista i per això lameva aposta passaria per:Canalitzar esforços perquè es pla-nifiquin amidades de potenciar elsector servei (hostaleria, assistèn-cia jubilats i altra) així com el tor-nar al sector agrícola i els auxiliarsi derivats d'agricultura i ramaderia.La construcció que genera un im-portant nombre d'ocupació o ocu-pació tant directe com indirecte so-lament té sentit mantenir per arenovar adequant o modernitzantels actuals edificis i o habitatges.Incrementar el nombre d'habitat-ges deshabitats és il·lògic i hem depensar que la inversió estrangeraen aquests habitatges també va areduir-se actualment està parada.La indústria de l'automoció, unaltre pilar de la nostra economia,pot començar a planificar la cons-trucció i disseny dels vehicles elèc-trics que segurament són mes eco-lògics i poden dur a renovar el parcde vehicles espanyol però cura,tampoc apostem per un canvi encurt termini doncs pot ser molt tre-ball per a ara i després tornada a lesreduccions de plantilla perquè so-lament serà necessari renovar elsusats.Les apostes per la implantació d'e-nergies renovables i amb això laprogressiva desvinculació del pe-troli pot ajudar. Com més autosufi-cients siguem millor ens va a anar iés possible que puguem mantenirun nivell de benestar com l'actualperò rebaixant aspectes fastuosos.Probablement ens vegem abocats apotenciar creació d'empreses, potser que siguin cooperatives, depetit abast o dimensió, fins i totpropiciades perquè els propis tre-balladors desitgin mantenir aquestsllocs de treball o ocupació. Haurí-em de ser i exercir un treball d'anà-lisi rigorosa i solament encoratjarprojectes que realment tinguin unaviabilitat tant econòmica com la-boral i això serà difícil si es depènde factors externs o llicències nocontrolades pels propis treballa-dors. Que el lliurepensament ens il·lumi-ni.

Catalunya. Febrer-març de 200922

OPINIÓ-SOCIAL

Francesc Richart

El dimecres 7 de gener l’as-semblea feminista Cau deLlunes va realitzar una per-

fomance pacífica davant de diver-ses botigues de roba de la RamblaNova de Tarragona coincidint ambel matí de la primera jornada de re-baixes. L’acció que només prete-nia denunciar la pressió estètica iels estereotips de gènere que fo-menten aquests establiments sobreles dones, va acabar amb tres detin-guts, diversos contusionats i dosatacs d’ansietat que van requeriratenció mèdica, provocats per laintervenció dels agents de la Guàr-dia Urbana per tal de dissoldre elsparticipants a l’acte.Els fets van començar quan el grupde 25 persones que participaven ala protesta va arribar a les 12 delmatí a un establiment Bershka(grup Indytex) on van procedir allegir un manifest per megàfon,sense impedir l’entrada els clients irealitzant un guixada al terra repre-sentant el cadàver d’una dona. Ésllavors quan un dels agents de laUrbana insta a la noia que està lle-gint a identificar-se, sostraient-libruscament el megàfon, i encetantuna discussió entre els presents iels policies. Sense pretext, un delsagents propina una puntada de peua la noia identificada i també copsde puny a un noi que la intenta de-fensar. L’agent de policia, ja apodat

com “el calvo”, deixa sorpreses ales concentrades així com també ala premsa que s’havia personatsense previ avís. En la confusiódels aldarulls porten a dos nois i ala noia a un portal adjacent a la bo-tiga on 4 policies que s’havienamagat el número d’identificació,els comencen agredir amb punta-des de peu, cops de puny, arranca-da dels cabells i de les arracades iamenaces verbals, segons explicaD.C, reporter del periòdic “La Bi-cicleta”, qui va patir els maltracta-ments i que a més declara que livan trencar la càmera fotogràfica irobar la tarja digital amb les foto-grafies de les agressions.Per la tarda un vuitantena de perso-nes es van aplegar al lloc dels fetsper denunciar la violència policial iexigir la llibertat pels tres detin-guts, que van ser posats en llibertatamb càrrecs al cap de 10 hores dela seva detenció.El divendres 9 de gener els detin-guts van convocar una roda depremsa al Casal Popular Sageta deFoc, on van presentar les tres de-núncies contra els agents per agres-sions, coaccions, amenaces, i nega-ció d’auxili. El seu advocat, HéctorÁlvarez va explicar que encaraestan recopilant informació i testi-monis dels fets per poder elaboraruna millor acusació. També va ma-nifestar que les baixes laborals pre-sentades pels quatre agents són unacoartada i una falsedat ordida per la

Guàrdia Urbana per justificar laforça desproporcionada utilitzadacontra les víctimes.A més, els tres detinguts es vanmostrar perplexos i contrariats perles últimes declaracions de la tinentd’alcalde, Begoña Floria, on es de-

clara satisfeta i titlla l’actuació deprotocol·lària i proporcional; quanles imatges i els testimonis demos-tren clarament la brutalitat i des-proporció que va tenir la interven-ció per part de la Guàrdia Urbanade Tarragona.

Militants agredits iamenaçats en una acciófeminista a Tarragona

Surfejant alBronx

Pau Gomis

“Sense ball no hi ha revolució”va dir Rosa Luxemburg. “Y

ahora que hemos hecho la revolu-ción ¿podemos matar a los galle-gos?” exclamava un esclau negre aCuba davant d’un comandant de larevolució, “Compañero, tengamosen cuenta las condiciones objetivasbla, bla, bla...” ja us ho podeu ima-ginar, “Pues vaya mierda de revolu-ción” contestà l’esclau.De fet privar la revolució del seucomponent jacobí i donar-li un ca-ràcter humanista, ha estat una preo-cupació constant. Ernesto Cardenalens parlava de lluitar, fins i tot dedisparar, però sense odi. En Caña-mero, del SOC, deia “nosaltresapostem per les accions pacífiques,però respectem totes les formes delluita per enfrontar-se al capital”.Hi ha cites i afirmacions per a totsels gustos i es podria pensar que elpacifisme no té res de revolucionariprecisament perquè prescindeix detot component violent per transfor-mar la societat. Però potser el fet ésque hi ha gent que entenem la revo-lució com una cosa diferent i no tansimple com posar el de baix a dalt itallar caps. Hi ha una revolució enmarxa, silenciosa, de la qual el mo-viment antimilitarista n’és una part. “Aquesta revolució no té nom”(Wu Ming), però s’escampa comuna taca d’oli per tots els nostrespobles i ciutats: cases okupades,projectes comuns, casals, ateneus,col·lectius varis, assemblees, co-munitats agrícoles i humanes i al-ternatives de tota mena. Tot el queels mitjans d’incomunicació endiuen antisistema. I és clar que somantisistema! Qui pot defensaraquest sistema que només porta po-bresa mort i desesperació? No és uncrim contra la humanitat defensar-lo? I no té nom, perquè no calen eti-quetes ni afiliació, ni cal seguir caplíder que adoctrini.I tampoc cal fer les coses perquèsembli que fem alguna cosa. Cadaacte, per insignificant que sigui, ésconstitutiu d’un posicionamentvital. Fem perquè entenem que lavida ha de ser una cosa molt dife-rent. El que fem, i sobre tot com hofem, és la posta en comú del des-plegament del nostre projecte exis-tencial, així de natural.Cal constituir-nos contra el poder,individual i col·lectivament, per afonamentar la nostra resistència enbase a la pau i la no-violència, al-tres subjectivitats es constituiransobre fonaments diferents, la sumade tots és aquesta revolució silen-ciosa, però no discreta, i que no ténom ni demana premis, l’únic quefa és trucar a les portes dels vellstemples amb un martell gegant, i dererefons les nostres rialles amplifi-cades.

TORNEM-HI

Catalunya. Febrer-març de 2009 23

SOCIAL

Carlos Fernández Liria,Montserrat Galcerán, PedroIbarra, Juan Carlos Moreno

Cabrera, Arcadi Oliveres, JaimePastor, Carlos Taibo

Assistim últimament a unanova onada de nacionalis-me lingüístic espanyol de

la qual el principal botó de mostraés el "Manifiesto por la lenguacomún" que ha promogut una vin-tena d'intel·lectuals de prestigi. Eltext en qüestió s'assenta en certesesque neixen d'allò que, pel que sem-bla, no pot sotmetre's a discussió,com ocorre, d'altra banda, en moltsàmbits de la vida d'un Estat quepresumeix de la seva condició de-mocràtica.En les disputes corresponents ad-quireix singular relleu la Constitu-ció de 1978, producte d'un pacte enel qual, en àmbits sensibles comaquest, es van imposar normessense recaptar l'opinió dels afectats.Àdhuc en el cas que acceptéssim lacondició inequívocament democrà-tica del referend constitucional d'a-quell any, caldria preguntar-se sitres decennis després no és legítimreclamar, en sentit ben diferent delque invoquen els promotors delmanifest esmentat, una revisió deles normes llavors instituïdes. Lescoses com siguin, és significatiuque la nova onada de nacionalismelingüístic espanyol prefereixi ama-gar que les regles que fa seves nosón precisament neutres.Crida poderosament l'atenció queles mateixes persones que afirmenamb particular insistència —i en-front de tota evidència, tal com horevelen les lleis que afecten entrenosaltres a les llengües— que elsdrets no acompanyen ni a aquestesni als territoris, sinó a les persones,no apreciïn problema algun en l'e-nunciat que s'ha convertit en guiaprincipal del "Manifiesto por la len-gua común": el que, mentre tots elsciutadans espanyols estan obligatsa conèixer el castellà —això no és,pel que sembla, una imposició, sinóun fet la consistència del qual,sense més, "se suposa"—, els par-lants d'altres llengües gaudeixen,sense més, del dret a emprar aques-tes últimes.Si sobren les raons per a concloureque semblant enunciació contradiupalmariament el que afirma l'article139.1 de la Constitució en vigor —"Tots els espanyols tenen els matei-xos drets i obligacions arreu del te-rritori de l'Estat"—, més inquietantés que en l'Espanya d'avui es doniper demostrada, pel que semblafins al final dels temps, l'adhesiópopular a regles com la invocada,en un escenari en el qual es fa valeruna oposició cerril al desplegamentde mecanismes que permetin co-

nèixer si la ciutadania acata aques-tes regles o, per contra, les repudia.Per al nacionalisme lingüístic es-panyol la llengua castellana és su-perior, còmoda, fàcil i útil, virtutstotes elles que són sempre el pro-ducte de circumstàncies naturals,mai de la imposició i la repressió.Les llengües dels altres són, percontra, molestes, arcaïques, antie-conómiques i francament prescin-dibles. Al mateix temps que la de-fensa del castellà s'ajusta perdefinició a un impuls democràtic, lade les restants llengües respon a es-puris i cavernaris interessos mar-cats per aquesta felonía que identi-fica el "Manifiesto por la lenguacomún"; si en les segones es reve-len per tot arreu els espasmos nega-tius dels nacionalismes, per darrerede la primera no hi hauria, en canvi,cap signe de nacionalisme.L'estratègia principal apunta a rati-ficar la situació d'incòmoda margi-nació i minoria de les llengües nocastellanes, i a fer-lo de la mà demesures que tenen un caire visible-ment asimètric. Serveixi com botóde mostra el recordatori que els sig-nants del manifest que ens ocupaentenen que, àdhuc sent recomana-ble que en les comunitats "qualifi-cades de bilingües" la retolació d'e-dificis i vies públiques es registri enles dues llengües, de cap manerapodrà realitzar-se en exclusiva en lallengua pròpia del país en qüestió,sense que, per omissió, cal enten-dre, es rebutgi la possibilitat que laretolació es produeixi únicament encastellà.Als ulls dels nacionalistes lingüís-tics espanyols, la llengua comunano s'imposa per la força —tal horit-zó és ontològicament inimagina-ble—, enfront del que ocorre, pel

que sembla, amb les llengües nocastellanes. Mentre es rebutgen de-terminades polítiques encoratjadespels governs autonòmics –-que eslimiten a reclamar per a les llengüesrespectives les mateixes prerrogati-ves de les quals gaudeix el castellàa Madrid, a Sevilla o a Valladolid—, es prefereix oblidar com, en elpassat i en el present, mesures apli-cades sovint amb ferotgia i violèn-cia han beneficiat de sempre al cas-tellà i expliquen, si més no

parcialment, la seva condició de vi-sible preeminència contemporània.Mentre es manipulen i magnifi-quen, en suma, els problemes queels castellanoparlants puguin trobaren alguns llocs, s'esquiva tota con-sideració quant a la delicada situa-ció en la qual es troben el català, elgallec i el basc, i això sobre la basede la increïble afirmació que els ob-jectius de dignificació d'aquestesllengües ja han estat, pel que sem-bla, satisfets. No consta que els na-cionalistes lingüístics espanyols, desempre interessats a defensar en ex-clusiva la seva llengua, s'hagin pro-nunciat en cap moment en favordels legítims drets dels parlants deles llengües no castellanes.Que en els fets el principi de lliureelecció lingüística en el sistemaeducatiu només es postula per alscastellanoparlants ho certifica l'ab-sència, dramàtica, de tota conside-ració en el que pertoca a aquestprincipi aplicat, per exemple, en lespersones dels parlants de català, ga-llec i basc que resideixen fora delsterritoris en els quals les llengüescorresponents són oficials. Semblaobligat concloure que aquestesllengües no són percebudes compròpies, circumstància que fa invia-ble, de passada, qualsevol projectecreïble de bilingüisme: cridaner ésque, mentre els nacionalistes lin-güístics espanyols es desemboli-quen orgullosament com unilin-gües en castellà, es rebutja que els

parlants de català, gallec i basc pu-guin comportar-se com unilingüesen les llengües respectives. El queen els fets es reivindica —un uni-lingüisme de facto— és percebut encanvi com un afront quan se sobre-entén que és l'aposta dels gover-nants de les comunitats autònomesque disposen de llengües pròpies.El "Manifiesto por la lenguacomún" configura, en fi, una curio-sa defensa d'una llengua que sem-blaria no tenir a la seva disposiciócap tipus de suport. Per a certificarel contrari aquí estan la maquinàriade l'Estat, el sistema educatiu, unsens fi de ràncies institucions, elgruix dels mitjans de comunicació,bona part de la jerarquia de l'Esglé-sia catòlica, el suport d'intel·lec-tuals de prestigi i, en fi, les pròpiesforces armades. Per si poc fos, i a toamb els temps, el manifest que ensinteressa recapta per als seus pro-motors la doble condició de lluita-dors pels drets humans i de defen-sors dels desheretats. Llàstima que,per molts esforços que es facin, eltext no encerti a amagar la defensaobscena de privilegis tan imposatscom assentats, i la ritual demonitza-ció, també a to amb els temps, delsqui dissenteixen, paradoxalmenttitllats, sovint, de feixistes i totalita-ris. Que semblant campanya siguiatiada, en suma, des de mitjans decomunicació i capelletes de la dretamés retrògrada i cavernària diumolt del seu sentit més profund.

Català, gallec, basc:les nostres llengües comunes

Agustí Barrera

La lluita de l’home contra elpoder, és la lluita de la memòriacontra l’oblit.Milan Kundera. Brno (RepúblicaTxeca) 1929

Consideració prèvia

S’ha discutit, teoritzat, definit elconcepte de memòria històricacom la recuperació de la memòriamarginada, la memòria que no vaformar part de la història oficial delsvencedors; estudiosos del temades de diverses branques delsaber, psicologia, neurologia, hanparlat de la selectivitat d’aquestamemòria, de com recull alguns fetsi altres els obvia.A Catalunya i a la Península, hasorgit un ampli debat teòric que haenriquit el concepte i ha fet que finsi tot arribés a sectors amplis de lasocietat. Per a nosaltres, sensedesestimar el debat enriquidor, ge-nerador d’idees, el que ens semblaque pertoca és donar veu als quidurant quaranta anys amb la dicta-dura no en tingueren i que desprésamb una peculiar transició, que notingué el seu Tribunal de Nurem-berg, en funció d’uns determinatspactes i claudicacions fets de sota-mà, tampoc tingueren accés als“media”a la difusió de la “seva” me-mòria, perquè aquella no era unamemòria políticament correcta, noera la memòria hegemònica oficial Curt i ras, al nostre entendre, calparlar, recuperar una memòria ques’intentà esborrar durant els qua-ranta anys de la dictadura i des-prés d’oblidar amb els pactes de latransició i els trenta anys d’autono-misme, no només la memòria de larepressió, l’aspecte més cruel isagnant, sinó que fins i tot s’inten-tà, en una maniobra de confusio-nisme, ficar en un mateix sac a víc-times i botxins. Considerem que potser un delselements més importants, és el derecuperar la memòria de les con-questes obreres i les transforma-cions econòmiques i socials delperíode 1931-39, la lluita del movi-ment obrer pel control del podereconòmic i polític, pensem que potésser una font d’ensenyament. És a dir, del que es tractaria seriade recuperar de l’oblit un passat in-còmode, per tal de conèixer l’a-bast de la repressió i honoraraquells vençuts (afusellats, exiliats,empresonats) que fins ara no hantingut cabuda en la història oficial.

El silenci no és la solució, cal co-nèixer els fets per cruels que si-guin, l’únic tractament de les feri-des de la guerra i la dictadura, queresten latents en el si de la societatcatalana, és l’anàlisi de la veritatdels fets, i quan sigui factible la jus-tícia reparadora, només així seràpossible l’oblit, si no, una vegadamés, tancarem la ferida sensehaver-la desinfectat i, per tant,sense possibilitat de guariment.La memòria històrica defineix lanostra identitat més immediata,quins fets històrics van passar quehan condicionat el nostre present,no és acceptable l’amnèsia històri-ca en nom d’un oblit reconciliador,que no recuperi la veritat, per apoder girar full d’una vegada pertotes.Fins ara s’ha defensat, ha estat he-gemònica i oficial, la història delsvencedors de la guerra i de les víc-times de la reraguarda republica-na, que durant quaranta anys vanrebre tots els homenatges possi-bles i van figurar a les façanes detotes les esglésies de Catalunya,altrament els resistents, els ma-quis, els guerrillers, comunistes ianarquistes, els lluitadors indepen-dentistes del Front Nacional de Ca-talunya (FNC),d’Estat Català (EC)que fins ben entrats els anys cin-quanta seguiren lluitant contraaquella dictadura feixista, seguei-xen identificats com a bandolers, ila seva memòria mantinguda en unoblit políticament correcte, malgratalgunes iniciatives escadusseres,que no han arribat a la majoria dela població.Recordem només com a exercicide memòria, que al Camp de la

Bota de Barcelona s’afusellà ambregularitat des de l’ocupació de laciutat fins al 1952 que, amb motiude la celebració del 27 de maig al’1 de juny del XXXV Congreso Eu-carístico Internacional, s’eliminarenles targetes de racionament i s’a-cabaren els afusellaments periò-dics al Camp de la Bota, en un in-tent de netejar la cara delrègimfranquista.Al Camp de la Bota s’han compta-bilitzat 1717 immolats, al Camp deTir de Paterna País Valencià) s’afu-sellaren 2.238 persones entre el1939 i el 1956, entre les quals s’hicomptaven Joan Peiró i Belis i siscompanys més de la CNT, execu-tats el 24 de juliol de 1942.En un article publicat al diari “ElPaís” (10-9-2008) amb el títol “Defosas y desaparecidos”, el seuautor, F. Espinosa Maestre, coordi-nador del projecte “Todos los nom-bres”, diu que la xifra de 130.000assassinats resultat de la repressiófeixista és una quantitat molt baixa,i que falta molta documentació dela policia, la Guardia Civil i l’exèrcitper a poder quantificar amb preci-sió el cost real de la repressió enl’àmbit de l’estat durant el períodede la dictadura franquista. L’histo-riador P. Preston avalua en180.000 els assassinats a la rera-guarda franquista i durant els pri-mers anys de la dictadura. D’acordamb aquestes xifres, podem parlard’una voluntat d’extermini de bonapart de la població que havia estatfidel al Govern de la Generalitat ide la República, quantitativamentés una repressió que supera ambescreix la de les dictadures sud-americanes del segle XX.

Les investigacions delMagistrat B.Garzón

El 16 d’octubre de 2008 el Magis-trat de l’Audiéncia Nacional B. Gar-zón (el de l’operació Garzón el1992, amb seixanta independentis-tes detinguts i denúncies per tortu-res) va iniciar una recerca sobreels desapareguts del període de laguerra i de la posterior dictadurafeixista (1939-1975). Ha demanatinformació al Ministerio del Interior,al Ministerio de Defensa, a la Con-ferencia Episcopal, a la Universi-dad de Granada i ha alguns ajunta-ments, per tal de poder establir uncens sobre la quantitat d’afusellats,desapareguts i enterrats en fosescomunes, des del 17/7/1938, finsel 1952. Es tractaria de localitzarels registres, d’identificar les vícti-mes de la repressió franquista, so-terrades a les vint-i-cinc fosses co-munes identificades fins ara, i defer el mateix amb les quatre-centeslocalitzades a tota la Península.L’objectiu d’aquestes diligències,

és tenir la suficient informació i de-cidir si el jutge B. Garzón, és com-petent per a investigar les denún-cies que han presentat tretzeassociacions per a la recuperacióde la memòria històrica de distintsindrets de l’estat, per poder saberquè va passar amb els seus fami-liars desapareguts, en quines con-dicions foren assassinats i on estroben les seves restes. Aquestes associacions de la me-mòria històrica feien lliurament el13 de setembre de 2008 davant del’Audiencia Nacional de les dadesde 143.353 víctimes del feixismefranquista. La Generalitat de Cata-

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Febrer-març de 200924

> EL FAR

ÀCRATES I POETES

Josep Maria deSucre, poeta i críticd’art

Ferran Aisa

Josep M. de Sucre i Grau va néixer aGràcia l’any 1886, quan aquesta vila en-cara era independent de Barcelona. Vafreqüentar de molt jove les tertúlies lite-ràries modernistes i va fer amistat ambJoan Maragall. N’era un assidu de laCerveseria “Els 4 Gats” on féu amistatamb Ramon Casas, Miguel Utrillo, Pi-casso, Nogués i altres artistes de la bo-hèmia barcelonina. Va començar arti-cles i poemes l’any 1905 a la revistaOccitània, un any més tard publicava elseu primer llibre “Un poble en acció” il’any 1910 el poemari “Apol noi”. Du-rant aquells anys va començar a fre-qüentar l’Ateneu Enciclopèdic Popular,promovent la Secció de Literatura i Be-lles Arts. Fou un dels organitzadors dela trobada d’intel·lectuals catalans i cas-tellans. Sucre va portar a l’Ateneu elsmillors escriptors del moment com Mi-guel de Unamuno, Silverio Lanza, Rami-ro de Maeztú, Carles Riba, López Picó,Ramon Gómez de la Serna... A mésmantenia correspondència amb RubénDarío, Juan Ramón Jiménez, Paul Clau-del i Leopoldo Lugones. L’any 1912 vaésser elegit president de l’Ateneu Enci-clopèdic Popular, càrrec que ocupariafins a 1915. Fou en aquesta època quanva fer amistat amb Joan Salvat-Papas-seit, convidant-lo a participar a les acti-vitats de l’AEP. L’amistat mútua va con-tinuar els següents anys, Sucre fou undels col·laboradors de la revista “Unenemic del poble” que dirigia Salvat-Papasseit. Durant els anys vint publica tres llibresmés: “Joan Maragall”, “L’ocell daurat” i“Poema barbre de Serrallonga”. Peraquesta època col·labora amb les Gale-ries Dalmau presentant artistes i fentcrítica d’art dels millors artistes de l’a-vantguarda catalana: Barradas, No-gués, Torres García, Miró, Junyent,Dalí..., i, fins i tot, de García Lorca, queexposa els seus dibuixos a la populargaleria d’art. Per guanyar-se la vida tre-balla d’escrivent als Jutjats de Barcelo-na fins que és acomiadat l’any 1923 pelgovernador militar Severino MartínezAnido. Els anys de la Segona República i laGuerra Civil es dedicarà en bona mesu-ra a la pràctica del periodisme. Acabadala guerra viu el terrible exili interior, larepressió de no poder tenir feina esta-ble i la penúria del moment de misèria.Finalment, aconseguirà entrar al “Cír-culo Maillol” de l’Institut Francès, desd’on ajudarà, amb beques d’estudi aParís, les noves promocions d’artistescatalans: Guinovart, Tàpies, Subirachs,etc. L’any 1964 va rebre un homenatge delsseus amics a l’antic restaurant Monu-mental, ja desaparegut, de Gràcia, ambmotiu de l’aparició del primer volum deles seves memòries. Josep M. de Sucre,el novembre de 1969, va morir a casaseva, al carrer Salvador, 32, de la barria-da de Gràcia.

La memòria històricadels vençuts

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer-març de 2009 25

lunya ha remès al jutge B. Garzón, elscasos de 2.400 catalans desapare-guts en el període 1936-39.El Ministeri Fiscal apel·là contra la de-cissió del magistrat B.Garzón, al·le-gant que eren delictes que havienprescrit i que s’havia d’aplicar la Lleid’Amnistia de 1977. La Sala Penal del’Audiéncia Nacional acceptàl’apel·lació del fiscal J.Zaragoza i or-denà al magistrat B. Garzón paralitzarles diligències que havia iniciat per aexhumar les restes humanes de lesvint-i-cinc fosses comunes de lesquals els familiars havien informat.El resultat de la investigació frustradainiciada pel magistrat B. Garzón haestat el poder identificar quaranta-quatre responsables de crims contrala humanitat, entre ells el general F.Franco, comesos durant el període1936-1952 durant la dictadura feixis-ta, quaranta-quatre certificats de de-funció dels principals responsablesdels crims de la repressió franquista,obliguen a declarar l’extinció de res-ponsabilitat penal, per mort dels res-ponsables, segueixen vius però, di-vuit ministres dels distints governsfranquistes. El 18 d’octubre de 2008 el magistratB. Garzón renuncia a investigar la si-tuació dels desapareguts resultat dela guerra i la repressió franquista, s’in-hibeix a favor dels jutjats territorialsdels pobles on es troben les vint-i-cinc fosses comunes localitzadespels familiars de les víctimes.La decisió del magistrat B.Garzón,evidencia la feblesa democràtica deles institucions de l’estat i la persis-tència de formes de neofranquismeenquistades en les estructures de ad-ministratives. Cal recordar que la fun-ció de la Audiencia Nacional és la de-fensa dels interessos polítics del’estat, per això ha actuat de formacoherent amb aquest objectiu.Pensem que de fet del que s’ha trac-tat és d’una operació de maquillatgepolític, per donar una legitimitat jurídi-ca al que és una llei de punt final alscrims contra la humanitat que es vancometre durant la dictadura feixista,podem pensar que mai hi va havervoluntat per part de l’Audiencia Na-cional o del mateix estat, de dur aterme una investigació rigorosa sobre

les dimensions de la repressió durantel franquisme.No s’ha restablert la veritat històrica nis’han dignificat les víctimes dels crimsd’estat, mentrestant les organitza-cions per a la recuperació de la me-mòria històrica que treballen des del’any 2000, han obert més de 170 fos-ses comunes i exhumat més de4.000 víctimes.Com a mostra de les característiquesde la repressió durant la dictadura fei-xista, reproduïm un fragment del re-dactat de les investigacions fetes pelmagistrat B. Garzón, diu que les auto-ritats franquistes dissenyaren “unplan sistemático, preconcebido y converdadera voluntat criminal para elrobo de menores hijos de madres re-publicanas muertas, presas, ejecuta-das, exiliadas o simplemente desapa-recidas entre 1937 y 1950, a los queluego se reinscribia en el RegistroCivil bajo el amparo de la Ley de1941, que facilitaba se les cambiarael apellido para permitir su adopciónpor familias adictas al régimen”.Després de la celebració de la noran-ta-quatrena sessió del Comitè de lesNacions Unides pels Drets Humans,l’Estat espanyol ha rebut un seguit derecomanacions relacionades amb elsdrets de les famílies dels desapare-guts a causa de la repressió de la dic-tadura feixista.El Comitè de les NU pels Drets Hu-mans, ha fet evident la seva preocu-pació per la vigència a l’estat espan-yol de la Llei d’Amnistia de 1977 quecontravé la Convenció de Drets Polí-tics i Civils de 1966 que fou ratificadaper l’estat espanyol el 27 de juliol de1977, uns mesos abans que fos apro-vada l’esmentada Llei d’Amnistia,aquesta llei actua com una cortina defum adreçada a aconseguir la impuni-tat dels crims de la dictadura feixista,perquè considera que la responsabili-tat pels assassinats en massa haprescrit per l’aplicació d’aquesta Lleid’Amnistia de 1977.El Comitè de les Nacions Unides pelsDrets Humans, recorda a l’estat es-panyol,que l’amnistia en relació ambgreus violacions del Drets Humans,està en contradicció amb les disposi-cions de la Convenció de Drets Polí-tics i Civils de 1966.

El Comitè de les NU pels Drets Hu-mans a recomanat a l’Estat espanyoll’abolició de la Llei d’Amnistia de1977, i que adopti les mesures legis-latives adients, per tal de garantir queno s’aplicaran limitacions legals a lainvestigació i esclariment de crimscontra la humanitat que s’hagin pro-duït en l’àmbit de l’Estat espanyol.El Comitè de les NU pels Drets Hu-mans recomana a l’estat espanyol, lacreació d’una comissió d’investigacióque possibiliti als familiars de poderidentificar i exhumar els cossos de lesvíctimes.

El Fòrum per a lamemòria del PaísValenciàDurant l’any 2005, els investigadorsdel Fòrum per a la memòria del PaísValencià van descobrir les fosses delcementiri de València i els llibres deregistres d’enterraments, van publicarels noms de 25.000 persones i dadescom la seva edat i la causa de lamort, contribuint així al coneixementd’aquesta població desapareguda i ala seva recuperació històrica.Quan l’abril de 1939 la ciutat de Va-lència fou ocupada, l’exèrcit feixistava empresonar milers de persones,tantes que es veieren obligats a ferservir com a presons el convent deSanta Clara, el monestir de San Mi-guel de los Reyes, i el monestir deSanta Maria del Puig, d’altres edificispúblics i, fins i tot, la Plaça de Brausde la ciutat. Després dels primers afusellaments,alguns enmig del carrer, van comen-çar a matar la gent que era a les pre-sons, molts dels empresonats mori-ren a causa de les males condicionshigièniques, a les malalties i al dèficitalimentari.Volem reproduir, per la seva precisió,els objectius que s’ha fixat el Fòrumper a la memòria del País Valencià,perquè marquen una línia de treballmolt realista, per tal d’enfocar la recu-peració de la nostra memòria dels da-rrers setanta anys.a) Recuperar i divulgar la memòria detots aquells que van lluitar contra elnazisme i el feixisme.b) Fer conèixer la història dels milers

de republicans que foren víctimes del’extermini polític del franquisme, perhaver defensat la llibertat i la demo-cràcia.c) Fer conèixer les històries humanesi socials amagades darrere de tantslligalls jurídics mal conservats, i delmutisme i la insensibilitat de les insti-tucions.d) Descobrir el que durant més dequaranta anys fou amagat, per tal derecuperar la part de la nostra històriaque ens ha estat robada, lluitar contral’oblit dels vençuts i la rehabilitació ju-rídica de les víctimes i contra la impu-nitat dels responsables i col·labora-dors del genocidi franquista.El Fòrum per a la memòria del PaísValencià ha participat junt amb AccióCultural del País Valencià, en la crea-ció de la Primera Comissió de la Veri-tat, formada per entitats estatals i in-ternacionals, per tal de fer conèixer almón les fosses comunes de València,en les quals s’han documentat25.000 persones soterrades des del’1 d’abril del 1939 fins al 31 de des-embre de 1945.L’historiador Vicent Gabarda Cebe-llan1 fixa en 4.174 el total dels afuse-llats al País Valencià en aquest perío-de (1938-1956). D’aquest total 2.831foren executats a la província de Va-lència, 720 a la d’Alacant i 928 a la deCastelló de la Plana, el País Valenciàtenia una població de 1.896.738 habi-tants, per tant el nombre d’executatscorrrespon al 2,34 per mil del total dela població, una xifra inferior a la de laCatalunya Principat que que ambuna població de 2.920.748 habitants,foren afusellades 3.292 persones,que representen un 1,2 per mil deltotal de la població. Una possible ex-plicació d’aquesta diferència en elnombre d’afusellats, podria ser lamajor possibilitat d’accedir a la fronte-ra que es va tenir des del territori de la

Catalunya Principat.L’autor de l’estudi en una precisiósobre el total de morts deguts a la re-pressió feixista 4.174, ens diu que:1.165 presoners moriren en centrespenitenciaris, 76 persones foren mor-tes de forma violenta fora de la presó,27 mortes de forma violenta dins delshospitals, 107 guerrillers foren morts(no executats).

La Llei de la memòriahistòrica

En l’articulat d’aquesta llei es reconei-xen, s’amplien drets i s’estableixennormes a favor dels qui patiren perse-cució o violència durant la guerra delstres anys i la dictadura feixista.Aquesta llei incorpora la condemnadel franquisme feta per l’AssembleaParlamentària del Consell d’Europa el17 de març de 2006. En aquesta con-demna es denuncien les greus viola-cions dels Drets Humans que es pro-duïren a l’estat espanyol entre el1939 i el 1975. A l’article 3 de l’es-mentada Llei, es declara la il·legitimi-tat dels tribunals i jurats, Consells deguerra, Tribunal de represión de laMasoneria y el Comunismo, Tribunalde Orden Público (TOP), que vulne-raren les més elementals garantiesdel dret a un judici just, així mateix esdeclara la il·legitimitat de les sancionsi condemnes imposades per motiuspolítics, ideològics o de creences reli-gioses, es contibueix així a la rehabili-tació moral dels qui patiren aquellessancions i condemnes.Cal recordar que per a la dictadurafeixista la repressió esdevingué unanecessitat política per tal de consoli-dar el seu projecte dictatorial i contra-revolucionari, per aquesta raó el nourègim mai va voler integrar els ven-çuts, per cercar una conciliació,només va voler sotmetre’ls, per així

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer-març de 200926

consolidar-se en el poder. La repres-sió fou el resultat d’una planificació iuna preparació fredes i sistemàti-ques, que foren les eines del càstigexemplar i de massivitat que es voliatransmetre a la població, comptà ambel suport i la implicació de les jerar-quies eclesiàstiques, que esdevin-gueren des del primer moment undels elements legitimadors del nourègim.Per tal de poder dur a terme totaquest procés de “terror blanc” s’or-ganitzà un entramat jurídic per poderdonar una aparença legal a l’elimina-ció física dels opositors polítics o ide-ològics, mitjançant l’aplicació del Codide Justícia Militar i el funcionamentdels Tribunals Militars. Els tres podersque s’encarregaren d’exercir la re-pressió foren: l’exèrcit, la GuardiaCivil, la policia, i en els primers tempsles seccions de “investigación de Fa-lange Española.” Els ajuntamentsforen en molts casos una font d’infor-mació sobre els “desafectos” al nouordre feixista.La vista dels Consells de Guerra erapública, els judicis eren habitualmental matí, cada hora es feia la vista dedeu persones, dotze, de vegades finsi tot quinze, és a dir, que dotze perso-nes o més eren jutjades per uns fetsque suposaven una condemna apresó prolongada, i per a molts lacondemna de mort. Aquesta era unamanera d’abreujar els tràmits proces-sals, per a poder jutjar la gran quanti-tat de persones empresonades, des-prés dels primers mesos d’unarepressió indiscriminada es comen-çaren a fer judicis individuals, encaraque sense garanties judicials. L’actedel judici no era altra cosa que la lec-tura de la causa, segons l’acta cas-trense.La Llei de la memòria històrica, mal-

grat que reconeix el caràcter injust deles condemnes del periode de la gue-rra dels tres anys i de la dictadura fei-xista, i preveu compensar les sevesvíctimes i els seus familiars, no incloucap tipus de revisió o d’anul·lacióamb valor jurídic dels judicis militarssumaríssims, de les condemnes de lajustícia feixista, que com hem vistunes ratlles més amunt només erauna cobertura per a la repressió con-tra els antics militants d’organitza-cions polítiques i sindicals del períodede la República i la guerra. Aquestajustícia fou la que condemnà a mort eldirigent d’Unió Democràtica de Cata-lunya Manuel Carrasco i Formiguera(1890-1938), els patriotes DomènecLatorre ( 1893-1939) Lluís Escaler(1897-1939) i el President Lluís Com-panys (1882-1940) .L’anomenada, popularment, “ Llei dela memòria”, no reconeix jurídicamentla condició de “víctima”, ni declarail·legals els tribunals feixistes, raonsper les quals no s’anul·len les sen-tències, ni es reparen els patrimonisespoliats. La Llei espanyola no es fonamentaen la sentència del Tribunal Militar deNuremberg de 1946, i obvia la con-demna de les Nacions Unides (ONU)(1946) al règim feixista espanyol, coma part integrant de l’eix nazi-feixista i,per tant, no qüestiona la preconstitu-cionalitat de la Llei d’Amnistia de1977.La incorporació al text del concepte

“d’il·legitimitat” referit als tribunals delperíode feixista, permet a les “vícti-mes” d’intentar aconseguir l’anul·lacióde les sentències pledejant contral’estat.

El cas del President LluísCompanys i Jover

Per als fills dels militants obrers i delsrepublicans assassinats, l’esperançade veure reivindicada la figura delsseus pares i avis, rau a reeixir en elprocés d’anul·lació del judici al Presi-dent Ll.Companys, volem recordarque l’any 1984 un grup de personesde distinta procedència política ( TrinoBalaguer, Agustí Barrera, Enric Bo-rràs, Jordi Casas- Salat, Joan Crexell,Fèlix Cucurull, Josep Espunyes,Jaume Fortuny,Ventura Niubó, Ne-mesi Solà, Robert Surroca, ÀlvarValls, Manuel Viusà, Josep Planxart )es constituïren com a Grup per a l’A-nul·lació del procés al President Ll.Companys (GAPLlC). El seu objectiuera recuperar la dignitat del Presidentcondemnat a mort pel delito de adhe-sión a la rebelión militar, i rehabilitar laseva memòria mitjançant l’anul·lacióde la sentència del Tribunal Militar,que en una paròdia de judici, sensecap mena de garantia judicial, com entants d’altres casos, els militars con-demnaren acusant del mateix delictedel qual ells eren responsables, la se-dició contra un règim elegit a lesurnes.

El GAPLlC entrà una Proposició deLlei al Parlament Català 25/11/1984presentada per ERC, destinada a ob-tenir l’anul·lació del procés sumarís-sim tramitat pel Consell de Guerra,contra el Molt Honorable President dela Generalitat de Catalunya, que ahores d’ara encara espera resposta.En el document adreçat a la Mesa delParlament s’hi deia: Article1.- Que elGovern de l’Estat espanyol, a travésdel Ministeri de Defensa, ordeni inco-ació d’expedient de recurs de revisiódel Consell sumaríssim seguit contrael Molt Honorable President de la Ge-neralitat de Catalunya, en Lluís Com-panys i Jover, i , després de l’oportuna

tramitació, es dicti sentència, anul·lantla dita causa, contra un acte de lesainjustícia rehabilitant la seva memò-ria.Sis anys més tard, el Diari de Ses-sions del Parlament de Catalunya,sèrie C, núm.125, 20-3-1990 recull elresultat de les votacions sobre la Pro-posició no de Llei sobre la Revisió dela Sentència del Consell de GuerraSumaríssim seguit el 1940 contra elM.H Sr. Lluís Companys i Jover, Pre-sident de la Generalitat de Catalunya,vots a favor 2, en contra 18, cap abs-tenció, aquest fou el pronunciamentdel Parlament de Catalunya… percert una peculiar manera d’honorar lamemòria del President màrtir seguintels diktats de Madrid per tal de no ferenfadar els “ poders fàctics”El GAPLlC, per tal d’internacionalitzarel conflicte, lliurà el 18/3/1985 al còn-sol alemany a Barcelona, un docu-ment demanant la condemna per ladetenció feta per l’Abwehr en territoride l’Estat francès ocupat ( la Bretan-ya) del representant legal d’una nacióque no estava en guerra amb Ale-manya, i el seu posterior lliurament al’Estat espanyol. Un document sem-blant es féu a mans del cònsol fran-cès.L’anul·lació del judici al President Ll.Companys, a més d’ésser un deurede reparació històrica i de justícia ele-mental, seria un element de recupe-ració de la nostra dignitat nacional, al-hora que una porta oberta per al’anul·lació de totes les altres con-demnes injustes i il·legítimes.Seria interessant de saber el perquèa hores d’ara no s’ha anul·lat el pro-cés que condemnà a mort el presi-dent Ll. Companys, perquè el conse-ller J. Saura no ha tramès lademanda judicial davant els tribunalsespanyols.El 29 de setembre de 2008 es celebràal Palau de la Generalitat un acte pre-sidit pel sotspresident del Govern Ca-talà J. Ll. Carod-Rovira, el cònsolfrancès P. Brice, la Cònsol alemanyaC. Gläser i J. Cruanyes en represen-tació de la Comissió de la Dignitat, elsdos representants consulars con-demnaren el crim contra el presidentde la Generalitat Ll. Companys, i elconsideraren un resistent més dins elcontext d’una Europa sotmesa al na-zifeixisme, J. Cruanyes insistí en lanecessitat democràtica d’anul·lar elsjudicis i les sentències dictades du-rant el període franquista.Atès que els drets fonamentals i les

llibertats s’han d’interpretar d’acordamb la Declaració dels Drets Hu-mans, entenem que la justícia espan-yola actuï en la persecució de políticsi militars de règims dictatorials sud-americans, i no entenem que s’inhi-beixi en el cas de feixistes i franquis-tes.

Conclusions

Hem entès la recuperació de la me-mòria històrica com a una eina per aconèixer amb un màxim de precisió laveritat històrica, per acostar-nos alsfets i poder-los interpretar. De res ensservirà el coneixement històric siaquest no va acompanyat d’un judicihistòric reparador de totes les intre-pretacions esbiaixades, de totes lesmanipulacions intencionades ques’han fet des del poder, per a justifi-car, sovint amb exemples històricsmanipulats o l’ocultació de parts de lahistòria, la legitimitat d’aquest poder.Cal escriure una història al servei dela veritat, només així complirà la sevafunció pedagògica que ens permetràentendre’ns com a poble, i avançarcorregint els errors del passat i poten-ciant els elements que ens han enfor-tit com a nació.

Annex documental

Ratificació de l’estat espanyol delConveni de Drets Polítics i Civils.www2.ohchr.org/spanish/law/ccpr.htmResolució del Comitè de l’ONU querecomana la derogació de la Lleid’Amnistiahttp://www.unhchr.ch/huricane/huri-cane.nsf/newsroom

Bibliografia

www.forumperlamemoria.orgwww.memorialdemocràtic.net“Un nou pacte per l’oblit i la impunitatdel franquisme”, dins “Revista Cata-lunya”, núm. 92, desembre 2007,pàg. 23.Marta Martín: “Temps dificils”, dins “ElPunt”, 17-12-2008, pàg. 15 AA.DD.: “Història, memòria i identi-tat”, dins “Idees. Revista de temescontemporanis”, núm. 28-29, (gener-juny 2006).AA.DD.: “Reflexions sobre la memò-ria històrica”, dins “Revista delCol·legi Oficial de Doctors i Llicen-ciats de Catalunya”, núm. 27, febrer2007.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer-març de 2009 27

Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGT

Ha transcorregut un any des que esformalitzés l’entrada en vigor de l’ano-menada Llei de Memòria Històrica.La seva redacció i aprovació va sofriruns terribles vaivens. Finalment es vaaprovar amb el suport de la gran partdels grups polítics però sense l’apro-vació de la societat. El que ens temí-em s’ha fet realitat i fins i tot ha resul-tat ser més sagnant del ques’esperava.Tirant la vista enrere, analitzem el queesperàvem aconseguir amb aquestallei - recuperació i rehabilitació delsoblidats i vexats- i el que realment hasuposat, vexar encara més la memò-ria dels vençuts.• No s’anul·len les sentències pronun-ciades pels tribunals repressius de ladictadura franquista.• S’estableix una infame discriminacióentre les víctimes de la repressió fran-quista en funció dels anys de comis-sió de l’assassinat.• Manté la llei d’amnistia de 1977 perals botxins.• No es crea una Comissió de la Veri-tat, demanada per la pròpia UE il’ONU• L’Estat espanyol no assumeix laseva responsabilitat de buscar a cen-tenars de milers de desapareguts.Per altra banda, des de CGT, noméspodem pensar que l’admissió a trà-mit, en l’Audiència Nacional, de la de-núncia presentada per Associacions iOrganitzacions preocupades per larehabilitació i recerca de les víctimes idesapareguts pel franquisme, CGTentre elles, ha estat un sumari-paranyque tan sols buscava un rentat d’imat-ge i tancar definitivament la discussiósobre si el règim franquista va assas-sinar o no a milers de persones, si va

cometre crims de lesa humanitat.Hi ha qüestions que no admetendubte. Franco i els seus col·labora-dors són els responsables que avui hihagi centenars de milers de cadàversen les cunetes dels pobles. Però pera això no és necessària tanta fanfà-rria. És un fet objectiu i demostrat pelshistoriadors i conegut per tota la so-cietat.El que no ha volgut assumir l’estat, elque no ha volgut assumir aquesta de-mocràcia formal, és la seva respon-sabilitat a investigar i reparar aques-tes morts. Al contrari, tot semblaindicar que, després d’una aparençad’intervenció i estudi en l’assumpte,l’actuació de la judicatura i l’executiuva dirigida a posar traves i fer més di-ficultós el que hauria de ser el verita-ble objectiu de la llei: rescatar la me-mòria, rehabilitar a les víctimes perser defensors dels principis de la de-mocràcia i la llibertat, buscar la veritati restablir la justícia social.Per això la CGT seguirà reclamant:

Recuperació de persones:

Milers de persones van quedar sepul-tats/des en anònimes Fosses des-prés de “paseillos” i ajusticiaments.Les seves famílies reclamen aquestscossos mai oblidats malgrat el pas deltemps, el desconegut de la seva ubi-cació i les modificacions del terreny.Cal restituir els seus cossos i, ambells, la seva identificació. Milers vanser condemnats en irregulars proces-sos judicials imposats per un governil·legítim i il·legal, imposat per una re-volta militar feixista mantingut a tra-vés del terror i de la repressió. És ne-cessari que es porti a terme elreconeixement i recerca d’aquestscompanys caiguts.

Recuperació d’idees:

Parlem d’un alçament militar contraun govern establert democràtica-ment. I d’una resposta en defensad’aquest govern, amb avanços i con-

questes revolucionaris, més enda-vant destrossats. Parlem d’un tros dela nostra història en la qual, qui vandefensar les banderes republicana oroja i negra, no van obrar a la recercade conquestes materials, sinó socialsi ideològiques. Tot això ha estat man-tingut en l’oblit i el silenci, evitant laseva aparició en els llibres escolars. Ila història d’un país ha de ser conegu-da pel seu poble.

Recuperació dedocuments:

És notòria la destrucció d’arxius depropietats i registres. És evident queno es poden reconstruir els arxiusdestruïts, però sí es pot retornar eltraslladat. I més fàcilment, es pot con-siderar que el que encara roman sim-plement empaquetat – en el millordels casos – en Arxius i dependèn-cies civils o militars, ha de ser acces-sible de manera senzilla i eficaç.

Recuperació de béns:

Més enllà de la destrucció realitzada,dintre de la possible i discutible lògicade qualsevol període de guerra, aca-bada aquesta es va procedir nonomés a retrotraure les propietatsd’edificis i terres a qui abans la pos-seïen, sinó que també es van confis-car, van destruir o van lliurar a perso-nes i institucions béns que havienestat aixecats amb les mans obrereso comprades amb les aportacions dequotes sindicals. De tot això existeixun llistat detallat, la compensació eco-nòmica del qual segueix pendent.Així doncs creiem necessari seguirexigint:- La revisió i anul·lació de les sentèn-cies franquistes. I la compensacióeconòmica a les seves famílies, mésenllà del merament simbòlic.- La no discriminació entre les vícti-mes en funció de l’any de la sevamort.- El reconeixement públic del “sofri-ment” dels treballadors i treballadoresque van ser assassinats, perseguits,

reprimits, empresonats, repressa-liats…- No acceptar l’equiparació entre vícti-mes i botxins ja que les víctimes vanser la conseqüència d’una barbàrieprogramada des de l’aparell de l’estatfranquista amb la connivència de lacúpula de l’església- Dotar de mitjans per a la recerca, lo-calització, exhumació i identificaciódels cossos existents en Fosses i cu-netes. Una base de dades de totesaquestes persones segueix pendentde realitzar. L’administració públicaha d’assumir aquest treball íntegra-ment.- No oblidar les condemnes a treballesclau (canal dels presos,…). Detec-tar aquests camps i, en la mesura delpossible, fer d’ells llocs de memòria.- Ha d’integrar-se en els llibres d’edu-cació aquells casos de col·lectivitats,rurals i industrials, que van demostrarque una altra gestió de l’economia ide la societat va ser i és possible.- A través de les organitzacions de ex-presos i refugiats és relativament fàcilaconseguir la reconstrucció de noms ifets esdevinguts als refugiats espan-yols en els camps de concentració in-teriors (Albatera,…) i exteriors (Argè-lès,..)- Revisió de quantes lleis i actes esvan engegar en el període de la de-nominada “Transició” per a donar persuperat artificialment el període dedolor i repressió franquista.CGT exigeix que la democràcia assu-meixi la seva responsabilitat davant lavergonya i deshonor de seguir vali-dant les sentències del règim fran-quista. Per tot això s’ha de crear una“Comissió de la Veritat”, amb reconei-xement i mitjans públics, on concorrintotes les organitzacions i col·lectiusque estem treballant en aquest campperquè finalment pugui esclarir-seamb profunditat l’etapa franquista, de-finint-se tota la veritat i l’horror gene-rat durant la dictadura.Des de CGT seguirem treballant per-què la passivitat d’administració públi-ca sigui esperonada amb la mobilitza-ció social.

Llei de memòria històrica: unallei-parany covarda i infame

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juliol-Agost de 200628 31

Miquel-Dídac Piñero

Aquesta gran depressió capitalistaentre els múltiples i diferents efectesque provoca caldrà assenyalar la criside la unió econòmica i monetària eu-ropea ja que la degradació del ràtinggrec, hispà i portuguès evoca un terri-ble auguri, que també es podria apli-car a Itàlia i Irlanda, sota una llosamortífera que esclafa les economiesrespectives a causa del dèficit i les di-ficultats financeres. En el cas espanyol, la bombolla im-mobiliària, provocada per les orienta-cions de les entitats financeres, en-fonsa el sector financer i de rebottotes les estructures capitalistes enun moment en que hi ha una baixa enla qualificació de la solvència deldeute. Tot plegat arrenca amb força lacohesió de la zona euro en que elRegne d’Espanya va entrar en calça-dor i d’aquesta manera es qüestionael propi tractat de Maastricht. Hi ha laparadoxa que l’Estat espanyol, on vaguanyar el tractat constitucional de laUnió Europea, ara és un dels es-glaons europeistes més febles d’a-questa unitat econòmica i monetària.De la mateixa manera, que desprésd’haver gaudit alegrement de la dis-bauxa financera del boom immobilià-ria i del deute una vegada la penínsu-la Ibèrica va entrar a la zona euro,l’estat capitalista hispà, altres, comara el de Grècia, Portugal, Itàlia o Ir-landa, també podrien sortir de la zonaeuro, devaluar la moneda estatal, im-primir bitllets propis i sortir del tractatde Maastricht , cosa que provocarial’enfonsament de la Unió Europeaamb la reducció de l’eurozona pràcti-cament a l’antic Benelux, la Repúbli-

ca francesa i Alemanya. Enfrontaquest daltabaix financer als estatsperifèrics de la Mediterrània, el go-vern de l’Alemanya -i potser també elde França- es planteja desfer d’a-quests socis morosos que desestabi-litzen la seva pròpia economia. Hi haindicis fonamentats que el govern ale-many comença a estudiar quina po-dria ser la millor opció de política eco-nòmica per evitar el finançament deGrècia, Itàlia, Irlanda, Espanya i Por-

tugal. Desfer la zona euro? Quedarcom una unitat econòmica i financeraconjuntament a França i el Benelux?Sortir de la zona euro i deixar queFrança carregui amb el problema?La malaltia terminal del capitalismedecadent apunta vers una possibleinviabilitat de la zona euro ja que a di-ferència del dòlar nord-americà, quecorrespon a un estat federal, lamanca de regulació en la zona europer que hi hagi intervencions en cadaestat membre de la unió econòmica imonetària europea qüestiona l’exis-tència de la zona euro per socis comara Espanya o Grècia, Portugal, Irlan-da, Itàlia. Aquesta feblesa de la zonaeuro i del propi tractat de Maastricht,per no parlar de les dificultats peraconseguir un tractat constitucionalde la Unió Europea, desfà novamentels somnis d’un nou imperi romà oromà germànic carolingi en temps dela revolució industrial europea quevan generar els malsons de les aven-tures bèl·liques de Napoleó o de Hi-tler. L’europeisme com a nou impericarolingi es desfà com un sucre en ungot d’aigua davant la prova de les tur-bulències capitalistes mundials, quecom un nou general hivern col·lapsela unió econòmica i monetària euro-pea, de la mateixa forma que els hi-verns de Rússia van enfonsar elsexèrcits de la França napoleònica i del’Alemanya hitleriana. Però, alerta.Aquesta desfeta política europea,sense un procés de transformació so-cial autogestionària del proletariatmundial, ens portaria en els esglaonscapitalistes més febles de la Unió Eu-ropea vers el patiment de nus règimstotalitaris burgesos del sabre, com

ara la restauració franquista a la pe-nínsula Ibèrica, amb l’anulació de lareforma política de 1976 i una tornadaa la llei orgànica franquista en que fo-namenta la monarquia constitucional,i unes dictadures militars als Balcanso el feixisme a Itàlia, com en elsanys de la gran depressió mundial ini-ciada l’any 1929, doncs la NATO noés cap garantia de democràcia bur-gesa i l’espanyola, portuguesa ogrega solament s’aguanten gràcies ala unió econòmica i monetària euro-pea i la seva burocràcia deBrussel·les. Tot plegat seria un falsremei militar de les respectives bur-gesies perifèriques d’Europa davantl’acceleració de la malaltia terminaldel capitalisme mundial. Un gir bur-gès de signe totalitari d’aquest tipushauria de ser contestat per mitjà depolítiques preventives del proletariatmés conscient. Cal pensar en el plan-tejament que fa noranta anys va ferl’espartaquisme alemany, “Socialis-me o Barbàrie”. Això vol dir estar aler-ta enfront qualsevol intent d’imposicióde règims burgesos del sabre, comen deia M. A. Bakunin. Les vaguesgenerals revolucionàries són les sorti-des proletàries enfront les inclina-cions totalitàries del capitalisme deca-dent. Mobilització obrera i estudiantil,resistència de classe, ofensiva lliber-tària.De moment, l’Estat capitalista hispàintenta torejar la bancarrota gràcies ala burocràcia de funcionaris, directiusi alts càrrecs governamentals enaquest terrible final de festa espanyo-la del regnat de l’euro que ja apuntavers les no gaire llunyanes crides delPSOE i del PP a una nova santa

aliança de ‘pactes de la Moncloa’ enversió “d’emergència nacional” i au-tarquia com en temps del primer fran-quisme. El ministre Sebastián, que nocap boig i forma part del gabinet deZapatero, parla d’autarquia mentreque en la cimera del Grup 20 Zapate-ro havia acceptat l’acord internacionalde rebutjar les polítiques proteccionis-tes d’estat. Mentre redactem aques-tes línies en la nostra reflexió de críti-ca de l’economia política TV 2 passa,de matinada, el documental d’AviLewwis i Naomi Kein ‘La toma’.A nivell de l’anàlisi del malestar social,ens preguntem quantes setmanesfalten per un ressò pràctic de la revol-ta social de Grècia a Itàlia o a la pe-nínsula Ibèrica. Aquesta és una qües-tió que planeja en aquest hivern deturbulències econòmiques i atur labo-ral generalitzat. A l’horitzó immediatapunta una aurora de vaga general acasa nostra. Baltasar Porcel, en laseva col·laboració diària a ‘La Van-guardia’, reflexiona des dels medisburgesos catalans sobre un possiblerenaixement social anarquista enfrontels blocs doctrinals tancats, més enllàde l’estratègia de Karl Marx en el ‘Ma-nifest comunista’, “més descolonitza-dor” que Marx, en diu Porcel, més fe-deral que el propi federalisme,l’aparició de l’anarquisme social delsegle XXI que apunta contra els blocssocials, estatals i econòmics, ambl’antic lema que esmenta aquest es-criptor de l’entorn pujolista, “Ni déu niamo”. De manera sotil, amb indefini-cions que són constatacions, Porcelalerta del fet que el full de ruta de larevolta social insurgent de Grècia po-dria fulminar el capitalisme decadent.

La gran depressió capitalista il’anarquisme social del segle XXI

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer-març de 2009 29

Dinero Gratis, per fi!

Carlus Jové

El somni dels activistes antiglobalitza-ció, que a finals del mil·leni passat ento-naven aquella cantarella del Dinero Gra-tis, sembla estar més a l’abast que mai.En l’actual clima econòmic, que ha des-pertat la compassió de fins i tot aquellscaps de govern més ultralliberals, tansols cal aconseguir reunir un centenarde persones ben vestides en un salóben decorat i manifestar el malestar delsector empresarial que representen, i...diners al canto! Com no se’ns haviaacudit abans? Era tan i tan senzill! Elstemps de llargues i dures assemblees,de manifestacions que comencen unahora tard i que sempre són més llar-gues del que s’esperava, de piquets oninevitablement t’emprenyes amb l’es-quirol de torn, de mítins redundantsfins a la sacietat... aquests temps,deiem, s’han acabat! Entrem a la novaera en la que el papa estat ens ho arre-glarà tot!Proposta: es convoca una assambleade moviments socials, es fa una decla-ració on s’hi faci explicit que la nostraempresa fa anys que no aconsegueixresultats satisfactoris i que les perspec-tives de futur són pèssimes; comentemla possibilitat d’un ERE que afectaria aaquells activistes de recent integració iun pla de pre-jubilacions per la fornadadels anys 70. També convindria esmen-tar la necessitat de recursos per fer unreciclatge entre els nostres efectius, jaque els temps canvien i convé ser com-petitius, així com la urgència de dispo-sar d’un bon fons econòmic per a finan-çar els cada vegada més necessarisdesplaçaments a reunions d’àmbit eu-ropeu. Es desenvolupa una propostaper a fomentar l’us de les noves tecno-logies i mencionem que com que du-rant anys hem anat tirant de fotocòpiesi periòdics, els traspàs serà dur i, sobre-tot, molt i molt car. Una altra cosa queven molt és allò d’amenaçar amb deslo-calitzar les nostres assamblees i cam-panyes a un país en víes de desenvolu-pament i semi-dictatorial, amenaça queno pot deixar d’emocionar a aquellsque pensen que en democràcia quantsmés serem més riurem i que, per tant,no deixaran perdre una gent tan demo-cràtica i simpàtica com nosaltres –ja hodiuen els polítolegs actuals: l’emotivis-me és clau per imposar un discurs.Sincerament, estic convençut que ambun pla d’acció com aquest i amb unaassamblea a cada ciutat, aconsegui-riem uns quants millons d’euros queens permetrien llançar una OPA hostil al’Estat i així, com qui no vol cosa, ensen desempallegaríem d’una vegada iper sempre. Ja se sap que la millor ma-nera de vèncer és fer desaparèixer lacompetència. Capitalismus dixit.

> DES CARTES MAUDITESEl “Rojo y Negro"compleix 25 anys

Roberto Blanco (*)

Es compleixen 25 anys desque el número 0 de la pri-mera època del “Rojo y

Negro” va veure la llum. Va néixeral pairo de la brisa marinera i delssindicats renovadors i aperturistesde la CNT de Màlaga. Amb part deles rendes obtingudes en la casetade la Fira de Màlaga (unes300.000 pessetes de l’època)aquests van acordar engegar unperiòdic que aglutinés les inquie-tuds de tots/es aquells que creienen el futur de la llavor llibertàriasense oblidar les seves arrels es-sencials (autonomia, autogestió,solidaritat i acció directa). El seuobjectiu: la renovació i unificació del’anarcosindicalisme i el movimentllibertari. El seu paper: transmetreun missatge que va cristal·litzar enla Conferència de Sindicats de laCNT-AIT de 1984 i el posteriorCongrés d’Unificació Confederalque aquest pròxim mes de junycomplirà 25 anys de la seva cele-bració. Així ho reflectia el nostreprimer editorial, titulat “Què fer?”Gairebé quatre anys després, algener de 1988, l’organització anar-cosindicalista sorgida d’aquestcongrés es dotava per fi d’un òrgand’expressió que, sota la mateixacapçalera de Rojo y Negro (en re-coneixement a la iniciativa de1984), va veure la llum a Madridamb les mateixes il·lusions. Ambun editorial titulat “Alguna cosa co-mença a moure’s” animava aldebat llibertari, injuriava de la vio-lència crepuscular d’avantguardesil·luminades (“portaveus de la revo-lució, que no revolucionaris”) i afir-mava que, davant l’ocàs de les ide-

ologies, “les idees, les actituds lli-bertàries cobren una actualitat in-usitada, preocupant per a alguns(segons la mateixa premsa diag-nostica) i esperançadora per alsmés”, proposant-se “il·lusionar alshomes i dones perquè participincada vegada més en les activitatssocials fins al punt que facin cadavegada més inútil i innecessàrial’existència de l’Estat”.Complerta la seva missió de bres-solar el naixement i consolidacióde la Confederació General delTreball (CGT), aquesta segonaaventura editorial llibertària, de laqual també va sorgir Libre Pensa-miento, ha anat creixent fins a arri-bar a els 220 números. Avui lesseves pàgines són producte demoltes veus, com va ser la sevavocació des d’un principi, doncs talera la voluntat i el llegat de la pri-mera etapa malaguenya del Rojo yNegro, amb les mans netes de fi-delitat i transparència, tacades detinta en la tasca de servir a unideal, però mai brutes de servir-sed’ell.Que els rebels i lluitadors de totacausa justa trobin aquí el suportque precisin- Que els homes idones que tenen consciència i se-gueixen els dictats que porten enels seus cors puguin comunicar.Que cap realitat, per insignificantque sembli, pugui ser silenciada.Que tot aquell que tingui algunacosa que oferir als altres senseposar-se preu trobi aquí la sevacasa. Per això, benvingudes siguinles col·laboracions sociolaborals isindicals, però també literàries, ar-tístiques o científiques que ensfacin més humans i, per tant, méslliures.

Perquè només els qui coneixen iaprenen del seu passat són capa-ços d’influir en el futur, hem enge-gat una nova secció titulada “Decí-amos ayer”, on anirem rescatantcada mes articles especialmentsignificatius per la seva redacció, eltema tractat en ells o el context enel qual van aparèixer. A més, pròxi-mament publicarem un quadernamb col·laboracions de Mikel Galé,Rafael Cid, Roberto Blanco, JuanLuis González, etc., per a, junts,celebrar aquest “natalici” recordant

com ha nascut i evolucionat l’òrgand’expressió de la CGT a nivelld’Estat espanyol al llarg de totsaquests anys.

Nota(*) Aquest article és un extracte,adaptat, de la presentació de la pri-mera versió que va ser escrita pelprimer director de “Rojo y Negro”,Juan Luis González, ja que, cincanys després, ens segueix sem-blant completament apropiat per al’ocasió.

“AUTONOMIA OBRERA”Orsini Zegrí i Falconetti Peña (2008)Documental sobre les lluites autòno-mes dels anys 70 a l'Estat Espanyol.És un relat del moviment obrer itambé una reescriptura de la transi-ció postfranquista.

Pel·lícules

“SÉ ADONDE VOY”M. Powell i E. Presburger (1945)Una noia anglesa descobreix unnova manera de viure en els valorstradicionals escocesos: la felicitat almarge dels diners. Genial film ro-màntic.

“COUP POUR COUP”Marin Karmitz (1972)Un grup d'obreres planeja l'ocupaciód'una fàbrica com a reivindicació dela seva dignitat i dels seus drets.Una lluita vista des d’un punt devista feminista.

“DIE WELLE”Dennis Gansel (2008)Un professor d'institut alemany ex-perimenta amb la facilitat amb quèsedueix el seus alumnes i els facaure en les urpes del poder i el to-talitarisme. Film polèmic.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

30

Discografia bàsica

R.P.

Resistir es vèncer (Potential H.C., 1996)La gènesi de Kop és Speereth. El terceri últim disc de la banda de Celrà és unapeça clau dins l’escena subversiva aCatalunya. Un treball on l’estructuramusical quedava supeditada a un llen-guatge polític directe i punyent. Ambcol·laboracions d’Inadaptats i S.A.

Internacionalista (Propaganda pel fet!, 1998)Una lliçó exemplar de crossover avant-guardista. El debut de Kop, amb la pro-ducció de l’exNegu Gorriak Kaki Arka-razo i la participació de FerminMuguruza a “Freedom”, és un referentde coherència ideològica i sobreitatmusical.

Ofensiva (Propaganda pel fet!, 2001)El grup accentua les bases electròni-ques i industrials, remesclant des deltrash metal inspirat en Fear Factory,Clawfinger o Sepultura fins a pinzella-des de rap. El grup arriba a telonejarSoulfly però la carrera del grup es veuescapçada per l’ordre de captura contraJuanra.

Nostrat (Propaganda pel fet!, 2007)Ni els murs de les presons d’alta segu-retat aconsegueixen fer callar la veu deKop. Quatre noves cançons i versionsen clau d’homenatge d’Obrint Pas, Boi-kot, Berri Txarrak o Revolta 21.

Pàgines web

Roger Palàcultura@setmanaridirecta.info

El verb correcte no és “tor-nar”. Kop no torna, perquède fet Kop mai ha marxat: el

grup de rock de combat més con-tundent de l’escena alternativa delsanys noranta sempre ha estat pre-sent en les ments i els cors tan deles velles generacions de militantscom de les noves fornades de llui-tadors. Després de vuit anys d’obli-gat silenci, i amb el seu cantant iideòleg, Juanra, de nou reincorpo-rat a la vida pública després d’ha-ver estat empresonat sota l’acusa-ció d’haver col·laborat amb ETA, labèstia torna. I està àvida de trepit-jar escenari. “Kop continua en el mateix lloc desempre: al costat dels movimentssocials, amb actitud i compromís, idefensant les lluites i entenent laseva acció com un cop directe con-tra l’Estat”, explica Juanra, il·lusio-nat com mai amb el nou projecteque té entre mans. “Kop és uncol·lectiu format en un context iamb una filosofia molt concretes.En un moment de la nostra històriava aparéixer una ordre judicial encontra meva i vaig haver de mar-xar. En aquell moment, el funciona-ment de Kop va quedar restringit aaquella situació. Mentre he estatempresonat, el grup ha apareguten diverses ocasions i formats,amb gent diferent ocupant el rol delcantant. I un cop fora, he sentit lanecessitat de reincorporar-me a ladinàmica musical i continuar treba-llant”. En els vuit anys que Juanra hapassat reclós en diversos centrespenitenciaris espanyols i holande-sos, però, les vides dels seus com-

panys de grup han canviat molt. “Hihavia qui tenia fills, d’altres voliencontinuar però amb un format méstranquil, restringint les aparicionsdel grup i penjant alguns temes ainternet”. Un dels puntals del grup,Trashoo, que compartia el projectede Kop amb Inadaptats, tambétenia altres prioritats musical:“Trashoo volia concentrar-se deltot en el projecte Eina, la novabanda d’Inadaptats. Estava dispo-sat a fer una gira de comiat ambKop, amb els concerts que fesfalta, però només això. Jo voliacontinuar”.

Anar a totes

Davant d’aquest panorama, la de-cisió no va ser fàcil. “Hi havia duesopcions però cap m’acabava deconvéncer: o tancar la barraca ocomençar a treballar amb altresmúsics”. Aquesta segona opciótenia un plus de complexitat: “sem-pre he tocat amb la mateixa gent iés una qüestió emocional, de pell. Ino es tractava simplement de tro-bar músics professionals. Caliabuscar persones que s’impliques-sin políticament amb el projecte.Així, davant el dilema de tancar labarraca o buscar altres companysde viatge, vaig anar a totes”. A totes, en aquest cas, vol dir queKop té una nova formació integra-da per músics amb experiènciaperò que mai han estat en un pri-mer pla mediàtic. La nova bandaestà integrada per Dani (baixistaque ha estat amb grups de l’esce-na noise com Kolision Mosh, Fromi L.C.D.O.), Uri (guitarra deL.C.D.O.), Imanol (guitarra), i Bud(bateria d’Embellish). La darrera in-

corporació és Dj Gabb a les basesi escratxos. “Vaig arribar a la con-clusió que allò que importa de Kopés l’actitud i la filosofia més que lespersones que anem passant pelprojecte. Si la banda havia pogutfuncionar quan jo hi era amb altrescantants, també podia funcionarara amb altres músics”. El grup torna a la carretera ambtotes les de la llei, amb una giraque començarà el dia 9 de gener ala sala Apolo de Barcelona i l’ende-mà al festival Hartotxu Rock d’Iur-ña, i que s’allargarà durant tot l’any2009. L’objectiu: tocar pels PaïsosCatalans, Euskal Herria, l’Estat es-panyol, Europa i, si es pot, Vene-çuela, Cuba i Nicaragua.

Proletaris del metall

“Hi ha moltes formes de treballar lamúsica. A mi m’agrada fer-ho locald’assaig”, explica Juanra. “No tincres de genialitat, em considero unproleari del metall. La meva formade treballar és arremangar-me ipassar hores al local fins que totestà quadrat i encaixa perfecta-ment”. Així, durant els mesos denovembre i desembre, els nousKop estan treballant al local d’as-saig les antigues cançons de Kop.La bona forma, però, només s’aga-fa tocant”, comenta en Juanra.“Hem estat pragmàtics. Hi havial’opció de començar a treballaramb material nou, però hem pen-sat que la nova formació s’haviad’impregnar primer de tot el que haestat Kop”. Les lletres no han perdut vigènciaen deu anys? “No. Són cançonsque m’encantaria que tinguessindata de caducitat, però quan tor-

nes al carrer i veus que ‘Desalojosson disturbios’ té la mateixa vigèn-cia, quan veus que ‘Leitmotiv’ con-tinua retratant punt per punt la rea-litat del país, que ‘Kop’ continuasent una declaració d’intencionsque pot cantar la gent de 14, 24 o30 anys... T’adones que les lletresno han caducat”. Com sonaran els nous Kop? Desdel llunyà Ofensiva (Propagandapel Fet!, 2001) ha plogut molt.“Sonem més contundents”, avançaJuanra. “És la línia d’ara. Si escol-tes els nous treballs de Sick of it Allo Soziedad Alkohólika, veuràs queel so s’ha endurit molt”. El cantantexplica que “intentem potenciar en-cara més la part elecrònica”. Elgrup no renuncia a preparar mate-rial nou per un futur disc. “La ideaés treballar noves cançons durantla gira i mirar d’entrar a l’estudi lapròxima tardor. De fet ja hi ha 2idees per temes nous”, planificaJuanra. “El nostre plantejament ini-cial és que poguem tenir un noutreball de Kop a finals d’any o alprincipi de 2010”. No cal dir que una de les possibili-tats amb les que treballa Kop és lad’una campanya mediàtica depressió contra el retorn del grupper part de l’anomenada ‘Brunete’mediàtica. “Hi és, clar. La possibili-tat d’una campanya en contra de lapremsa espanyola ens ha passatpel cap. Però no ens treu la son.Tenim estratègies per respondrecadascun dels seus cops. Si enssuspenen un concert, en faremdos en les condicions que calgui”,sentencia el cantant. “Que vinguin,que els estem esperant!”.Més informació:http://www.kop.cat/

LA BANDA ENCAPÇALADA PEL CANTANT I LLETRISTA JUANRA TORNA ALSESCENARIS AMB LA MATEIXA ACTITUD I COMPROMÍS DE SEMPRE

Un altre Kop de partdels bons

> MÚSIQUES

INTERCANVIShttp://intercanvis.net/tiki-index.phpXarxa d'intercanvis amb monedes socials per poder aconseguir o facilitarobjectes o serveis a altres membres de la comunitat,

SIN DINEROhttp://sindinero.org/Aglutina en un únic lloc recursos gratuïts i informació que faciliten l'accés aun estil de vida menys depenent dels diners.

Catalunya. Febrer-març de 2009

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

31

“Mujeres en piede Paz”

CARMEN MAGALLÓNEd. Siglo XXI, 2006, Madrid

Pilar Palacio

Es evident que ni les dones sónmés pacifiques que els homes, nila pau és un afer exclusiu d’un delsdos sexes. Però més enllà de lesdiferències culturals i geogràfi-ques, les dinàmiques del poders’encarreguen un cop més d'assig-nar-nos a unes i altres un paperdeterminat, marcat pels rols histò-rics i de gènere. Per tant, sí que éscert que les dones hem estat apar-tades dels afers bèl·lics i els homesforçats a prendre part en ells.Aquesta separació de les donesdels afers públics, i que VirginiaWolf identifica com condició d'out-siders, ha permès al col.lectiu des-envolupar un punt de vista diferenti alternatiu al discurs militarista.Prenent aquest com a punt de par-tida, Carmen Magallón va esmico-lant en aquestes pàgines una acu-rada radiografia de movimentsdiversos protagonitzats per donesquè han posat l’accent en la vincu-lació d’aspectes quotidians de lavida i la necessitat d’aturar la vio-lència de les guerres com a princi-pal amenaça a la humanitat. El lli-bre recorre moments històrics demobilització per la pau i grups dedones que els protagonitzen d'a-rreu del planeta, plantejant inter-seccions entre el moviment antimi-

litarista i el moviment feminista, aixícom els diàlegs recurrents entreambdós. L'autora esmicola el reco-rregut de grups de dones de Pales-tina i Israel, de Belgrad, de lesdones colombianes, les afgane-ses, les guatemalteques, les sud-africanes, les irlandeses... Un ven-tall ampli que consolida la històriadel moviments de dones per lapau. Sense descuidar la reflexió te-òrica, el llibre esdevé un documentexcepcional aglutinador d’expe-riències que conformen la històriade la pau amb les dones com aprotagonistes. Un gra de sorra pelpatrimoni de la memòria històricadels Moviments per la Pau.

“El moment dedir prou”

TONI STRUBELL I TRUETAPagès Editors, 2008

Pau Jubillà

Sota el subtítol de “La manifesta in-compatibilitat amb Espanya”, ToniStrubell construeix el seu llibresobre un aspecte que em semblamolt interessant, la anormalitatconvertida en normalitat, o el queés el mateix, com els ciutadansd’aquest país ens hem acostumata situacions del tot anormals, comara la restricció constant en l’ús dela nostra llengua en un Estat quediu ser de tothom, l’espoli econò-mic i financer i molts d’altres as-pectes que el llibre desgrana en elsseus diferents capítols.

L’autor dedica dos capítols sen-cers a la memòria històrica, de laqual n’és un gran coneixedor bàsi-cament per la seva faceta de coor-dinador de la Comissió de la Digni-tat, que valen la pena de llegir. Elprimer, titulat “Franco, encara?” fauna crítica contundent i raonada del’anomenada transició que permetque el jutge Garzón inici processosjudicials contra dictadors com Pi-nochet i no actuï contra personat-ges com Fraga, qui el 2006 definiaa Franco com “ l’heroi de la pau, dela prosperitat i la futura democrà-cia”. Una transició que permet, cosa im-pensable en d’altres països comAlemanya o Sud-Àfrica, que elprincipal partit de l’oposició no so-lament no hagi condemnat mai ladictadura del Generalíssimo, sinóque alguns dels seus membresdestacats el lloïn en públic. O quel’altra “pota” de la democràcia, l’es-tament judicial, estigui farcit en elsseus esglaons més alts de fills onéts d’alts funcionaris franquistes,de qui en comparteixen la ideolo-gia.El segon capítol “La mala memò-ria”, detalla la llei que havia de re-habilitar els lluitadors contra el fei-xisme i que s’ha quedat a lesbeceroles per les pressions de ladreta i la jerarquia eclesiàstica,abocada al projecte d’una Espan-ya profundament “nacionalcatòli-ca” en la pitjor accepció d’aquestterme, passant per damunt d’unessuposades esquerres progres i in-operants.Un altre aspecte interessant del lli-bre és que Strubell no s’ha limitat afer un repàs o una descripció deta-llada dels greuges contra Catalun-ya, cosa que seria més o menysfàcil, sinó que es mulla i finalitza elllibre amb un apèndix titulat “Capon portem Catalunya? Idees”, onexposa un seguit de propostesforça interessants per a, com diuell, “portar la nació endavant”.Tot el llibre s’articula sobre un eixcentral, que el Principat i per exten-sió la resta dels Països Catalansno tenen ni una mínima part de lacobertura política, cultural i identi-

tària que tenen els Estats per refer-mar els seus trets nacionals, i quenecessiten d’un procés d’autode-terminació per tal de no desaparèi-xer sota un Estat espanyol profun-dament jacobí i imbuït per unsentiment nacionalista excloent.

“Aprendiendo aluchar. Lasaventuras deToñín”

J. DANIELSLikiniano elkartea, Bilbao 2005

Josep Estivill

Curiosa aquesta recreació en claullibertària del popular personatgede Tintín creat pel dibuixant belgaHergé. Els personatges són elsmateixos però s’han fet grans: elcapità Hadock està casat i la sevadona és la tieta del Tíntín. Però elsparal·lelismes comencen i acabenamb l’aspecte físic i certa similituddels noms perquè l’argument i eltarannà estan a les antípodes.La història de Toñín és la presa deconsciència dels protagonistescom a víctimes de l’explotació la-boral però, a la vegada, com a ex-plotadors en l’àmbit social (contrales dones i els homosexuals). El còmic és un pamflet previsible iple de tòpics, entretingut en la me-sura que presenta el procés d’or-ganització d’una gran mobilització,però que una mica envellit en elplantejament ideològic.

Catalunya. Febrer-març de 2009

Llibres

BELTZAPublicació trimestral de la CGTd'Euskal Herria. Es poden descarregar els númerosa: www.cgt-lkn.org/bizkaia/

Revistes

ECOLOGISTA Revista d'Ecologistas en Acción,més de 300 grups ecologistes.www.ecologistasenaccion.org/spip.php?rubrique124

LA PPANEROLAPeriòdic d'agitació del Camp de Ta-rragona http://lapanerola.blogspot.com/

ROJO YY NNEGRO Publicació confederal mensual,prensa@cgt.org.es www.rojoynegro.info/2004/spip.php?rubrique31

> IMATGES QUE PARLEN

Estratègies decomunicació

Josep Estivill

La CGT és bandejada en els mitjans decomunicació. Aquest lament sol repetir-se en el si del sindicat sense que escontraresti de manera eficaç. Trobaríemexcepcions però, en general, aquestaafirmació seria vàlida. Es crida el sindi-cat només en els conflictes laborals ongaudeix d'una forta implantació entreels treballadors o bé quan convé ani-mar el debat amb una veu polèmica quevagi “a la contra”, la veu “dels del no”.De vegades es tracta d'autèntiques en-sarronades destinades a desacreditarla lluita dels treballadors. Però la margi-nació a què se sotmet la Confederaciópot ser superada perquè existeixen es-cletxes en les quals penetrar. Aquest és el plantejament d'un cursque va tenir lloc a mitjans de gener alCESL de Via Laietana amb el títol “Cursbàsic de comunicació i relació amb elsmitjans de comunicació”. Els profes-sors eren els periodistes Cristina Mas iVicent Canet. Tots dos, molt bé. La Cristina va exposar algunes barreresque dificulten l'accés de la CGT als mit-jans de comunicació comercials i algu-nes estratègies per combatre-les: se-leccionar el moment adequat i facilitarla feina al periodista en serien les prin-cipals. Explicacions sobre com redac-tar notes de premsa i convocatòries icom fer-les arribar. Tot plegat, idees en-tenedores i molt assequibles perquè lesseccions sindicals puguin portar-les ala pràctica. A més, és d’agarir com laprofessora té una enorme capacitat decomunicació: controla el ritme, les pau-ses, la veu, la forma de mirar, el nivellde les explicacions, la participació delsalumnes, etc. Excel·lent.L'altre professor, el Vicent, també ésmolt bo. La seva explicació estavaplena de referències sobre com generarconfiança en els mitjans i la redacció denotes i dossiers de premsa i consellssobre la manera d'actuar en una entre-vista. En aquest punt és imprescindiblereferir-se a les notables aportacions demolts dels participants que, de vega-des, tenien igual o més experiència queels professors. Del curs se'n poden treure un parell deconclusions:La primera, amb una (bona) política decomunicació, que és a l'abast de totesles seccions sindicals, es poden fer me-ravelles. La segona, el descobriment que JosepCuní és un autèntic tòtem del periodis-me català ja que va convertir-se en laprincipal cita de molts dels participants.En definitiva un bon curs pel qualconvé felicitar la gent de l'Àrea de For-mació de la CGT de Catalunya.

Teresa Sardà

- Què és la Xarxa d'Enllaç ambPalestina?- La Xarxa d'Enllaç amb Palestina(XEP) és una associació de gentmilitant que treballa per Palestina,no una ONG.

- Quins són els objectius de l’or-ganització?- Ens agradaria que hi tornés ahaver un estat únic Palestí, no calfer fora els israelians, però vaja elque ens agradaria seria una paujusta per tots... Sabem que això ésmolt difícil d'aconseguir i és un ob-jectiu a llarg termini. Llavors, perarribar a aquest objectiu, ja des defa molts anys, el primer ha estatcrear una base social de solidaritatamb PalestinaEl que ens interessa ara mateix ésarribar a aconseguir una campan-ya de boicot, desinversions i san-cions contra Israel real. Un altrefactor en el que volem inserir és enel vocabulari de la gent, com és elcas de la gent que li continua dientconflicte. No és un conflicte. Allò éscolonialisme, primer de tot i ensegon lloc és ocupació i apartheid.

- Com connectes amb aquestaorganització?- Un cop vaig anar a una xerrada iem vaig interessar pel tema. Vaigtrobar un fulletó que posava: “Esta-des a Palestina 2008”. Em costardecidir-me, perquè em feia cosaanar-hi sola, però vaig trucar i deseguida vaig anar a fer la formació.I realment va ser molt interessant.

- Explica'm una mica el viatge:què hi vas veure? Què et va sor-prendre?

- Vaig estar allà tot el mes de se-tembre. Els tres primers dies aHaifa, després vaig estar dues set-manes fent un Camp de Treball aNatzaret, amb una organitzacióque es diu Baladna, que treballasobretot amb els palestins dintrede l'estat d'Israel, que tenen la ciu-tadania israeliana, però no la na-cionalitat. És una cosa molt estran-ya, aquí quant tens la ciutadaniatambé tens la nacionalitat i vissa-versa, però allà no. Per què? Per-què no són jueus. I és que elsàrabs que viuen dins l'estat d'Is-rael, són discriminats en qualsevolaspecte: en la religió, en la feina,en els estudis... evidentment lesescoles públiques són totes jue-ves. Com portes el teu fill (si etsmusulmà) a una escola jueva, on liexplicaràn que ell i la seva famíliasón gossos terroristes fastigosos,que no mereixen viure a Eretz Is-rael? I per això, els palestins van ales escoles internacional. L'estatd'Israel els diu que no són pales-tins però també que no són israe-lians. És un grup de gent que notenen clara la seva identitat. Iaquesta associació treballa ambaquests nens.

- Has seguit mantenint contactesamb la gent que vas conèixerallà?- Sí, sobretot amb els de Nablus.Cap al 14 de novembre van venir aBarcelona, s'hi van quedar unsquatre o cinc dies, i van continuarperquè estan fent una gira per Eu-ropa representant una sèrie d'as-sociacions que treballen per Pales-tina.

- El nivell de vida dels Palestinscom és?

- Depèn del lloc. Per exemple aNatzaret, no hi ha un mal nivell devida, però els causa culpabilitatpersonal. Perquè ells (Palestins re-sidents a Israel) estan a Israel, pertant, tenen un nivell de vida no tanalt com els veïns jueus, però si ac-ceptable, bo.Cisjordània per exemple és dife-rent. La gent no passa gana, enprincipi, ara es veu molta diferènciaentre els palestins i les colòniesjueves. És una diferència abismal.Sobretot a Ebron (per cert, Ebronés la segona ciutat més antiga dela humanitat i que ara mateix l'es-tan destruint...) ho notes moltíssimperquè els colons jueus estan ins-tal·lats als centres de les ciutats, idepenent de la zona on estiguistrobes les botigues tancades, elscarrers bruts perquè els israeliansels tiren brossa... les relacions enles ciutats mixtes són força tenses,perquè hi ha soldats israelianscada dia. Per exemple: a Ebron hiha aproximadament 500 colons.Doncs tenen 2000 soldats nomésper “defensar” aquests 500 colons!

A Nablus no hi ha tanta tensió,perquè és una ciutat més gran, nohi ha tants colons, tenen universi-tat... però també bastants campsde refugiats al voltant. Aquestscamps de refugiats fa 60 anys queexisteixen, per tant, no t'imaginisles tendes, no! Sinó que ja sóncases i edificis. Que segons els is-raelians són il·legals... Però quèhan de fer si la població va crei-xent!

- El mur. Què en penses? - Primer de tot el mur és il·legal.Sobretot perquè el mur sobrepas-sa la línia verda (firmada en l'ar-mistici de 1949), és a dir, entra en

territori palestí; va serpentejant lalínia verda. I per què fa aquestesgiragonses? Per interessos polí-tics, com per exemple a Jerusa-lem, el mur passa pel voltant. Estàclar que tenen la intenció de que-dar-se amb tot Jerusalem, perquèsinó posarien el mur al mig... Oeconòmics (per les reserves d'ai-gua). El cas de la ciutat de Kalquiliaés també força greu. És una ciutatque esta completament tancadapel mur. Té només un Check Pointde sortida, defensada per soldatsisraelins.Les conseqüències que pot provo-car són clares. Aïlla els palestins.També és una manera d'oprimir ide controlar. És que no puc dir resmés del mur. És una bestialitat.

- Vas tenir algun problema?- No, de problemes no en vaigtenir.

- Creus que hi ha una solució alproblema?- Doncs la veritat és molt difícil. Nosé quina seria la solució més justaper tothom. En aquest moment quis'ho està passant més malamentsón els palestins. Ara ja hi ha gentque ha nascut en aquella terra, permolt que la seva família no... Peròtambé hi ha gent que vol la pau itrobar una solució justa per tothom.Potser l'ideal seria un estat bi-na-cional. Però això també aportariaproblemes: Com es diu aquestestat? Quina bandera hauria detenir? És molt difícil. De moment la gentes conforma amb que Israel deixide construir el mur, surti de Cisjor-dània i de Gaza i que se'n vagimés enllà de la línia verda, que ésla línia de l'armistici signat el 1949.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

“La XEP és una associació de gent militant que treballa per Palestina, no una ONG”

BÀRBARA ROCH, DE LA XARXA D’ENLLAÇ AMB PALESTINA

Paraules

Jordi Martí Font

AngúniaEt mires les notícies de la premsa, el teucordó umbilical amb el món que no veusdirectament, i et sents preocupada. Pàgi-nes i pàgines plenes d'assassinats, demorts violentes, d'agressions, de viola-cions... El món va molt malament, sensecap mena de dubte, i les persones en sónculpables. Les solucions són clares: si lagent no vol acatar l'ordre que ens alliberade la negativitat de la mà de l'uniforme,aleshores caldrà fer anar també les po-rres.Escoltes la ràdio i mires la tele. Les sen-sacions es multipliquen i davant de tantamaldat tu mateixa et sorprens cridantcontra els dolents que pantalles i veusens assenyalen com a culpables de totala negativitat que pateixes, veus i tens. L'angúnia et fa revoltar contra la gent queno segueix les normes i crides per l'allar-gament de les penes, per la cadena per-pètua i inclús per la pena de mort. Lapresó per a tu és ja un objectiu, un càstigque ha de ser total i quan es fa insuficient,s'ha de complementar amb d'altres mèto-des més expeditius. L'angúnia que etdeixa la por en el cos és el motor i els fo-namentalistes de la repressió t'ajuden atrobar sortides. A tu, que sempre haviesraonat i pensat. A tu, que fa anys que nosomies i només tens malsons. A tu, l'an-gúnia t'ha vençut i has passat a ser unad'elles.

Trencar“Separar-se de” suposa una de les for-mes més clares i rotundes de ser “un ma-teix”. La decisió de deixar de ser nosaltresés tan important com la que ens va portara ser-ho. Important perquè suposa l'allun-yament de la repetició no pensada, de larepetició de situacions, de maneres i d'ac-tituds. De fet, la vida comença amb untrencament que nosaltres no triem i quanels trencaments els podem decidir i noens vénen de dalt -o del costat- esdeve-nim persones humanes, lliures i despulla-des davant la tria. Poder decidir els tren-caments ens allibera dels déus i ensbateja d'humans. Aleshores, també, tren-car és imprescindible per poder esdevenirramat.

EcologiaPotser no caldrien més etiquetes especí-fiques per anomenar la defensa del nos-tre voltant, d'allà on vivim i d'on en sompart, però com que bona part de la histò-ria de la humanitat s'ha fet enfrontant l'és-ser humà -la seva cultura- amb la natura,el nom ens serveix i cal fer-lo anar. Arabé, quan ho fem caldrà alliberar-lo del te-atre i de les mentides que l'envolten. Unalínia d'alta tensió, una central nuclear, unaautopista... mai no podran ser qualificatsamb adjectius derivats de la paraula eco-logia. I fer anar els adjectius amb aquestsignificat només pot tenir una explicacióbarruda i miserable. Compte amb les jus-tificacions de l'injustificable a partir de lesparaules. Els professionals de la mentida han proli-ferat i excel·lit en l'ús fraudulent d'ecolo-gia i de les altres paraules de la mateixafamília.

“El mur és il·legal.Sobretot perquè el mursobrepassa la líniaverda (firmada enl'armistici de 1949).”

“El que ens interessa ara mateix és arribar a aconseguir una campanya de boicot, de desinversions i de sancions contra Israel real”

‘Ens agradaria que tornésun estat únic Palestí’

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...