7/31/2019 Revista Catalunya n 75 Maig 2006 CGT

1/27

Catalunya rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Maig 2006 nmero 75 0,50 euros www.cgtcatalunya.org

7/31/2019 Revista Catalunya n 75 Maig 2006 CGT

2/27

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya.Maig de 20062

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

Federacio Metallrgica de Catalunya(FEMEC)

Federaci de Banca, Borsa, Estalvi iEntitats de Crdit de Catalunya

Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ)

Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 IgualadaTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelons NordAlfons XII, 10908912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - cgtmaresme@ya.com

Tel. i fax 93 790 90 34Valls OrientalGaiet Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 2, 825002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis

08211 Castellar del Vallscgt_castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

Olesa de MontserratJacint Verdaguer, 23, 08640 OlesaTel. 93 778 04 93

> ON ENS TROBEM?...

Cada any, quan arribenaquestes dates, el MinisteridHisenda del Govern es-panyol ens recorda que tenim unacita i el deure de pagar els nostresimpostos per tal de collaborar ambel progrs i desenvolupament del

pas. I com cada any, lEstat ha ela-borat uns pressupostos dels qualsuna bona part van destinats a des-peses militars. Tal com recull elCentre dEstudis per la Pau, la des-pesa militar aquest any sha incre-mentat en un 6,13%. Si tenim encompte que lIPC est previst en un2%, la xifra s realment alta. En totcas, resulta complicat analitzar es-trictament quina quantitat de dinerses destinen a despeses militars, jaque hi ha moltes partides que nosn prpiament del Ministeri de De-fensa i que estan relacionades di-rectament amb la guerra (partidesdel Ministeri de lInterior o del Minis-teri de Cincia i Tecnologia perexemple). Per les mateixes dates i

ja des de fa prop de 25 anys sim-pulsen en molts punts de lEstat es-panyol campanyes per tal de de-nunciar que una bona part delsnostres impostos (ja siguin els di-rectes o els indirectes) contribuei-xen a finanar els exrcits i la ma-quinria de la guerra. Aquestadenncia es concreta en les cam-panyes per promoure que la gentfaci objecci fiscal. Com podremdefinir lobjecci fiscal? Dit deforma breu i senzilla, lobjecci fis-cal s una forma de desobedinciacivil amb la qual es pretn aconse-guir que es respecti el dret indivi-dual a lobjecci de conscincia ales despeses militars. A nivell tc-nic, del que es tracta s de desviarde limpost sobre la renda unaquantitat fixa de diners o el percen-tatge que correspon al Ministeri deDefensa dacord amb els pressu-

EditorialNi un euro a lexrcit,fem objecci fiscal!!!

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Joan Rosich, Pau Juvill,Patrcia Carles, Vicent Canet, Jose Cabrejas, Jordi Mart, Josep Estivill, Xavi Roijals i scarPurqueras. Collaboren en aquest nmero: Rafael Cid, Roger Cremades, Rodeja, JoanRamon Ferrandis, Miquel-Ddac Piero, Mariona Parra, Pep Jurez, Fundaci per la Pau, TarragonaPatrimoni de la Pau, Kaosenlared.com, Joan Caigueral, Antonio Aranda, federacions i seccions sin-dicals de CGT. Fotografies: Ddac Salau, Mireia Bordonada, Joan Ramon Ferrandis i GabrielSerra. Illustracions: . Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redaccii subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883.

Collaboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.esNo compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dijous 20 dabril del2006.

Passa un obrer de Joan Brossa

Passa un obrer amb el paquetdel dinar. / Hi ha un pobre

assegut a terra. / Dos industrialsprenen caf i reflexionen sobre el

comer / LEstat s una granparaula

Lalcalde de Barcelona s un delspersonatges poltics que ms brepresenta la ilLustraci de ladreta que sautoanomena esque-rra iq eu t en el posat liberal laseva mxima expressi. Al costatdaquest liberalisme de posat teli-visiu, shi construeix lexclusi queno es pot aturar perqu s con-seqncia del mercat, que s lamenys dolenta de les realitatspossibles i lnic sistema que hademostrat que pot funcionar amb

un mnim de llibertat. Ignorant dela histria de la seva prpia ciutat,Clos ha volgut construir una imat-ge de lder proper a la gent i lhaaconseguit en certa manera ambles seves involuntries equivoca-cions lingstiques i el seu posatbonhomis. El seu paper real,per s el de constructor neces-sari per al sistema del consenti-ment de les classes mitjanes de laseva total anullaci. El cartell elretrata com a tal

El Clos proper a la gent,promotor tamb de lexclusi

La millor imatge del mes

Arriba laReforma?

Daltra banda, mentre aquestnmero del Catalunya arribava ala impremta, ens arribava la notciaque era imminent laprovaci da-questa nova reforma laboral queles patronals, el Govern i els sindi-cats domesticats estan preparantdes de fa molts mesos. Nhem par-

lat abastament i fins i tot en aquetsnmero de la revista incloem un re-portatge que evidentment quedarsuperat per les notcies que durantaquests dies estem sentint. Nosabem quin dia sortir al carrer lanotcia per s que tenim el con-

venciment que quan arribi el Cata-lunya a casa vostra, s molt possi-ble que ja estigui aprovada.

De totes formes, el material noperd el seu inters ni la seva utilitat,tot el contrari. Ara b, el que enscaldr ser informar-nos b a tra-vs dels altres mitjans de contrain-formaci i no creurens el que se-gurament ens diran els qui jasaben el que volen: negar-nos, ex-plotar-nos, maltractar-nos i quanno servim per a res, llenar-nos alcostat de la seva carretera nomsapta pr a qui no gosi aixecar laveu.

La nostra veu, la de la CGT, res-sonar a tallers, centres de treball,oficines, fbriques, carrers, barris ipobles. Non ens faran callar i noesperarem a mobilitzar-nos per ladignitat, la llibertat i la justcia.

postos de lEstat cap a un projectealternatiu i solidari.

Entenem que aquests dinersque estan pressupostats al Ministe-ri de Defensa no tenen com a ob-

jectiu defensar-nos de ning ni deres sin contribuir a augmentar lamaquinria de guerra. No estemparlant, doncs, destalviar-nos unsdiners en impostos, sin de desviarels diners de la guerra cap a projec-tes solidaris.

7/31/2019 Revista Catalunya n 75 Maig 2006 CGT

3/27

Catalunya.Maig de 2006

REPORTATGENo tardar massa a aprovar-se desprsdun llarg procs que deixar pitjors condicionsper a la classe obrera de tot lEstat

REFORMA LABORAL

Fotos: Ddac Salau; text: EmiliCortavitarte i Pepe Berlanga,

secretaris generals de la Federaci

dEnsenyament i de la Federaci deBanca de la CGT de Catalunya

Cronologia

El 14 de mar 2004, contra totpronstic, victria electoral socia-lista, Jos Luis Rodrguez Zapateros triat president del Govern, ins-taurant un terme identitari del seumandat amb tarann. En adequa-ci d'aquest terme al dileg social,anuncia que no simposar cap re-forma laboral per a no obstaculit-zar l'enteniment, ja que s millorla negociaci entre interlocutors so-cials.

29 d'abril, visita del ministre deTreball i els seus principals secreta-ris dEstat als dirigents de CCOO iUGT. El dileg social es va centraren: mercat de treball, negociacicollectiva, sinistralitat laboral, im-migraci, formaci, contractaci,

protecci social, salari mnim,igualtat d'oportunitats, participacidels treballadors... Les diferents va-loracions van mostrar els nombro-sos punts de coincidncia.

12 de maig, Caldera anuncia enel Parlament la voluntat del governde negociar amb els agents socials iarribar a un gran pacte per la com-petitivitat i locupaci estable.

13 de maig, entrevista entre Za-patero i Cuevas. El president de laCEOE va expressar la seva coin-cidncia amb el del Govern en lanecessitat denfortir la competiti-vitat de les empreses i la creaci dems ocupaci i de ms qualitat.

14 de maig, Caldera va comuni-car a la Comissi Social del Con-grs el pla i els continguts de la ne-

gociaci social.8 de juliol, Zapatero va signar

amb els mxims representants deCCOO, UGT, CEOE i CEPYMEuna declaraci poltica conjunta(Declaraci per al Dileg Social)per a obrir un procs negociador

amb lobjectiu daconseguir unmodel de creixement equilibrat idurador basat en la millora de laproductivitat compatible ambms nivells de qualitat en locupa-ci, benestar social, cohesi territo-rial i sostenibilitat ambiental.

Es va projectar una gran re-llevncia a la signatura en subscriu-res en el Sal de Columnes delPalau de la Moncloa, on a loctubrede 1977 es van subscriure els Pac-tes de la Moncloa, de tan trist re-cord i que tant van perjudicar laclasse obrera, en destruir les mobi-litzacions populars i propiciar la re-forma pactada de la dictadura fran-quista.

El temari del dileg social cons-tava de 13 elements: temporalitat,

promoci de locupaci, immi-grants, formaci, reforma de lI-NEM, inspecci de treball, polticaindustrial, SMI, participaci delstreballadors en les empreses, acci-dents laborals, negociaci collecti-va, agents socials i pensions.

s digne desmentar que desprsde la signatura, el mxim represen-tant de CCOO, el seu secretari ge-neral Jos Mara Fidalgo, va confir-mar: com que el mercat laboral sun reflex de laparell productiu snecessari reforar-lo millorant laproductivitat i la competitivitatsense perjudicar els drets. Desprsvan seguir molts mesos dopacitat,de negociaci sense revelar propos-tes ni resultats i amb el govern cen-tral actuant en alguns temes (immi-graci, SMI...).

En aquest interval, el govern vaencarregar a una Comissi dEx-perts lelaboraci dun informe tc-nic per a ser utilitzat com a basedels canvis a introduir. Aquest in-forme va veure la llum l1 de febrer

de 2005 amb el ttol: Ms i millorocupaci en un nou escenari socio-econmic: per una flexibilitat i se-guretat laborals efectives.

El contingut daquest informeaborda en cinc captols temes com:la flexibilitat externa entesa com

la capacitat empresarial per a rea-litzar contractacions i acomiada-ments i organitzar el procs produc-tiu mitjanant la utilitzaci deserveis daltres empreses; la fle-xibilitat interna com la capacitatempresarial de modificar les condi-cions docupaci i lorganitzacidel treball dintre de la prpia em-presa mitjanant la mobilitat fun-cional, la mobilitat geogrfica i lamodificaci de les condicions labo-rals i del temps de treball; apun-tant aix mateix en el captol quartque lalta dosi de pacificaci so-cial de les relacions laborals, propi-ciada per un procs continuat deconcertaci, al costat de la modera-ci salarial, han estat factors clausper al creixement de locupaci, sib reconeix que el creixement delocupaci basada en la moderacisalarial ha suposat un baix creixe-ment dels salaris en amplis grups detreballadors; daltra banda, valo-ra positivament les reformes labo-rals de 1994, 1997 i 2002, a pesarde reconixer lalta taxa de tempo-ralitat resultant, la reducci de ladurada mitjana dels contractes tem-porals i lexcessiva dedicaci de re-cursos pblics a bonificacions em-presarials de contractes queshaguessin realitzat de totes mane-res, en particular, el contracte do-bra i servei.

Quant a les propostes plantejadesper aquest informe, sn destaca-bles: necessitat de potenciar lesETT; nova regulaci de lacomia-dament reduint-ne el cost i agilitantel procediment administratiu i judi-cial; agilitar i modernitzar la nego-ciaci collectiva; considerar deforma integrada la prestaci peratur i la indemnitzaci per rescissidel contracte laboral.

A conseqncia daquest am-bient, el 4 de mar se signa lAcordInterconfederal de NegociaciCollectiva (AINC), on no hi faltacap dels agents socials i es fixen les

bases de la negociaci collectivaper al 2005 vinculant el salari alIPC previst i millorant la produc-tivitat.

A labril de 2005, la CEOE plan-

3

La Patronal torna dictarla normativa laboral alcostat dels sindicats queli signen tot i tot i tot

continua a la pgina 4 >

La que ve, la del 2004-2006,l'ltima Reforma Laboral?

7/31/2019 Revista Catalunya n 75 Maig 2006 CGT

4/27

Catalunya.Maig de 20064

REPORTATGE

teja en la taula del Mercat Labo-

ral la seva primera proposta oficial

consistent en un nou contracte esta-

ble ms llarg en el temps que els

eventuals per sense arribar a serindefinit, vinculat a la producci

d'un determinat producte (per

exemple, un model de cotxe) i ca-

nalitzat a travs de la negociaci

collectiva. El problema era impor-

tant perqu convertia els sindicats

signants en cogestors dels contrac-

tes lligats a la producci i de la su-

pressi de les barreres legals per a

l'acomiadament. En aquest tipus de

contracte els dies mxims d'indem-

nitzaci perdien importncia, les

antiguitats dels nous contractats se-

rien prcticament irrellevants.

El segent mes, maig de 2005,

CCOO i UGT presenten les propos-

tes sindicals unitries que s'articula-ven en 4 eixos: reduir la temporali-

tat, eliminar els elements perversos

(sinistralitat i eventualitat) de la

subcontractaci en cadena, establir

poltiques d'igualtat laboral home-

dona i assegurar la protecci davant

la falta d'ocupaci.

18 octubre 2005, el Govern so-

cialista va presentar un Document

per a la Taula de dileg social sobre

mercat de treball de 18 folis amb el

qual pretenia donar un impuls al

procs negociador i situar-se en una

posici intermdia sobre la base

que pretenia reduir l'alta temporali-

tat dels contractes (5,1 MM sn

eventuals, el 34%), proposant com

a mesures ampliar els collectius als

quals s'apliqui el contracte de fo-

ment de l'ocupaci que contem-

pla la indemnitzaci de 33 en lloc

de 45 dies per any treballat; rebai-

xar el marge d'intervenci dels jut-

ges per a decidir si un acomiada-

ment per causes objectives

(econmiques, organitzatives o

productives) s'ajusta a dret; reduir

les cotitzacions empresarials a la

Seguretat Social en un 0,5% d'aqu

al 2008; augmentar l'mbit d'inter-

venci del Fons de Garantia Sala-

rial (FOGASA) per a assumir la in-

demnitzaci en empreses de menys

de 50 treballadors (en l'actualitat

menys de 25) en cas d'acomiada-

ments improcedents.

Dies ms tard, 25 doctubre

2005, la CEOE va contestar a les

propostes del govern amb un docu-

ment de 44 pgines proposant un

nou contracte indefinit amb una in-

demnitzaci per acomiadament im-

procedent de 33 dies amb un

mxim de 24 mensualitats; passar a

fixos els contractes eventuals suc-

cessius en contractes i subcontrac-

tacions amb la condici que la in-

demnitzaci per acomiadament

sigui de 8 i 33 dies, depenent del

temps que es dugui treballant; re-

buig a qualsevol responsabilitat

subsidiria de l'empresa principal

respecte a les subcontractacions; re-

ducci en tres punts de la cotitzaci

empresarial a la seguretat social;

millorar la contractaci a temps

parcial en canvi de major flexibili-

tat en el temps de treball; supressi

de l'autoritzaci administrativa en

acomiadaments collectius; revisar

les causes de l'acomiadament ob-

jectiu; no intervenci del jutge en la

valoraci d'aquest tipus d'acomia-

daments; ampliaci de l'mbit d'ac-

tuaci de les ETT...

La resposta dels sindicats ms re-

presentatius tampoc es va fer espe-

rar, van considerar que el text del

govern vulnerava la Declaraci per

al Dileg Social de juliol de 2004 i

qualificaven les propostes com a

reforma de l'acomiadament perqu

canvia de manera significativa les

regles de la contractaci i l'acomia-

dament.

Des de llavors, ms opacitat; a

pesar del comproms de CCOO i

UGT d'informaci, negociaci i

unitat d'acci, no sn precisament

les seves seccions sindicals o fede-

racions sectorials i territorials les

que estan fent un esfor d'explica-

ci entre la seva prpia afiliaci i el

conjunt de la classe treballadora.

Propostes delGovern, les

patronals i elssindicats

institucionals

CONTRACTES INDEFINITS

Legislaci actual: contracte ordi-

nari (en cas d'acomiadament, in-

demnitzaci de 45 dies per any tre-

ballat) i contracte de foment de

l'ocupaci (per acomiadament, in-

demnitzaci mxima de 33 dies per

any treballat, amb un lmit de 12

mesos) destinat a certs collectius

(majors 45 anys, discapacitats,

dones en certes situacions...).

El Govern: proposa mantenir el

contracte ordinari i ampliar el con-

tracte de foment de l'ocupaci (in-

demnitzaci mxima de 33 dies,

amb un lmit de 12 mesos) als deso-

cupats, d1 mes almenys, als tem-

porals que ja estiguin en l'empresa

o que canvin d'empresa sense pas-

sar per l'atur i als contractes.

CCOO i UGT: mantenir el con-

tracte ordinari; el contracte de fo-

ment, per als collectius amb ms

atur i temporalitat; i recuperar la

conversi de contractes temporals a

foment de l'ocupaci (que es va ex-

tingir al desembre de 2003).

CEOE i CEPYME: eliminar el

contracte indefinit ordinari, mante-

nint els drets que ara tenen; univer-

salitzar el de foment de l'ocupaci,

que passaria a ser el contracte inde-

finit tipus; incentius fiscals i quotes

a la SS per a la contractaci indefi-

nida.

TEMPORALITAT

Legislaci: encadenament illimitat

dels contractes individuals si sen

demostra la causalitat; i, molta tipo-

logia d'eventuals: formatius, d'in-

serci, de relleu, dinterinatge, par-

cial...

Govern: convertir en fix qui

hagi encadenat 2 o ms contractes

temporals durant ms de 2 anys, en

un perode de 3; consolidar la con-

tractaci temporal a travs de les

ETT; i baixar les sobrecotitzacions

dels contractes temporals.

Sindicats: precisar les causes del

contracte temporal i limitar la per-

manncia dels eventuals, que de su-

perar-la es convertirien en fixos; in-

crementar la cotitzaci dels

contractes temporals.

Patronals: mantenir els contrac-

tes temporals lligats als cicles pro-

ductius, acceptant limitacions en la

seva durada.

CONTRACTES I

SUBCONTRACTES

Legislaci: contractes d'obra o ser-

vei, existeixen sentncies que limi-

> ve de la pgina 3

Aquest cop, la indignaci de lestreballadores i els treballadors

sha de convertir en lluita

7/31/2019 Revista Catalunya n 75 Maig 2006 CGT

5/27

Catalunya.Maig de 2006 5

REPORTATGE

ten el contracte d'obra a la duradadel contracte entre diferents em-preses.

Govern: desvincula el contracted'obra i servei dels contractes i pro-posa dos nous models de contracte

per a aquesta activitat, establintuna causa d'acomiadament au-tomtic en cas de finalitzaci delservei; indemnitzaci en funci del'antiguitat (10 dies 1 any, 15 dies 2anys, 20 dies 3 anys)

Sindicats: exigeixen definir lescontractes i les subcontractes, in-crementar la responsabilitat del'empresa principal i limitar la sub-contractaci en determinats sectors(construcci, obres pbliques).

Patronals: un contracte msflexible que respongui a les neces-sitats empresarials per als treba-lladors de contractes, que no serindefinit (de foment de l'ocupaci)

fins als 4 anys (acomiadament au-tomtic amb preavs de 15 dies iindemnitzaci de 8 dies de salarien el primer any, 20 en el 2, 36 enel 3, 56 en el 4); i una responsabi-litat limitada per a la contracta rela-cionada directament amb l'empre-sa principal.

ACOMIADAMENT

Legislaci: els acomiadaments in-dividuals objectius per causeseconmiques, tcniques, producti-ves,... poden ser desestimats pelsjutges i declarar-los nuls quan in-compleixen els requisits formals;certs requisits previs en els aco-miadaments (l'autoritzaci admi-nistrativa en els collectius, l'auto-ritat judicial en les causeseconmiques,...); el FOGASA as-sumeix el 40% de la indemnitzacien cas d'acomiadament en les em-preses de menys de 25 treballa-dors.

Govern: eliminar la causa denullitat per incompliment d'obli-gacions formals de l'empresari enl'acomiadament objectiu indivi-dual, que passaria a ser improce-dent; limitar el paper dels jutges al'analitzar les causes d'acomiada-ment; igualar les causes de l'aco-miadament collectiu i individual(art. 51 i 52 c ET); flexibilitzar lasortida del lloc de treball sense in-tromissions regulades; el FOGA-SA assumir el 40 per cent de lesindemnitzacions de les empresesde menys de cinquanta treballa-dors;...

Patronals: acomiadament lliuremitjanant l'eliminaci dels requi-sits en els acomiadaments (l'auto-ritzaci administrativa en elscollectius, l'autoritat judicial en lescauses econmiques,...); eliminarla intervenci dels jutges en elsacomiadaments individuals objec-tius; FOGASA 40% de les indem-nitzacions per acomiadaments im-

procedents i objectius en empresesde menys de 50 treballadors.

Els sindicats: que les normesquedin com estan en l'actualitat ims autonomia en la negociacicollectiva per a regular les reduc-cions de plantilles.

ESTMULS PER A LA

CONTRACTACI

Legislaci: incentius en els con-tractes de foment de l'ocupaci iper la conversi de temporals en

fixos; el lmit del cobrament d'in-centius sn 2 anys.Govern: bonificacions noms al

contracte de foment de l'ocupaci,augmentar de 2 a 4 anys el perodeper a la percepci d'incentius a lesempreses (tot el perode de con-tracte en els casos de majors de 45anys i discapacitats); ms bonifica-ci als contractes parcials; cotitza-cions: reduir mig punt la cotitzacidatur en 2 anys i de 0,1 en el FO-GASA(quedaria en 0,3%).

Patronals: simplificar les boni-ficacions i finanar-les amb impos-tos generals; reduir les cotitzacionsempresarials a l'atur 3 punts en 3

anys; reduir la seva aportaci alFons de Garantia Salarial al 0,1%(ara 0,4%); eliminar les sobrec-rregues de la contractaci tempo-ral; reduir les cotitzacions per con-tingncies comunes.

Sindicats: que es bonifiqui ni-cament la contractaci indefinidainicial i la dels desocupats amb es-pecials dificultats i que s'elevin lescotitzacions per atur en els contrac-tes temporals; eliminar els incen-tius a la conversi.

IGUALTAHOME.DONA

El govern vol plans d'igualtat(home-dona) en totes les empresesde determinada grandria (250 tre-balladors/es); els sindicats propo-sen donar prioritat a les dones enl'accs al treball, en igualtat de m-rits; les patronals on s'impulsi laigualtat per sense mesures legalsobligatries.

Conclusions

Les posicions semblaven moltallunyades, la possibilitat d'unacord entre les parts del sindicat ila patronal no era possible. El queho distorsionava era la postura in-termdia del govern i el canvi d'ac-titud respecte que no aprovarienres en matria laboral que no esti-gus prviament pactat. Era xo-cant, per no dir vergonys, escoltaren boca dels empresaris com desit-gen acomiadaments ms baratsmentre blinden els dels seus direc-tius. Les posicions partidries delegislar per a aprofitar el bon mo-ment de l'economia espanyola erencada vegada ms grans entre elsmembres del govern. Aquest era elperill.

En aquest ambient, haurem dereflexionar sobre la utilitzaci queles empreses estan realitzant de lacontractaci temporal ja que, cadavegada ms, la utilitzen per a am-

plificar els perodes de prova legal-ment establerts i lEstat espanyoles troba molt allunyat dels ndexsdels seus socis europeus (Portugalnoms t un 12% de temporals).D'altra banda, en l'ordenament la-boral els contractes de treball sn

causals, s a dir la seva naturalesa,justificaci i objectiu responen auna causa, per contra, les parts ne-gociadores insisteixen fins a la pa-ranoia a regular la contractacieventual en comptes d'ampliar les

causes del contracte indefinit.A pesar d'aix, amb posicionscada vegada ms allunyades entreels interlocutors socials, el governva continuar desenvolupant partdels seus compromisos: la llei d'i-gualtat d'oportunitats home-dona(contestada pels empresaris), quepretn que sigui d'aplicaci obliga-da a les empreses de ms de 250treballadors i que reserva per a lesdones el 40% dels llocs en els con-sells d'administraci; ampliar elperode de paternitat en 8 dies ms(actualment sn 2); acumulaci deltemps de lactncia; ampliar la jor-nada reduda fins als 8 anys d'edat

per a cura d'un menor; acord sobreformaci per a l'ocupaci que uni-fica la formaci contnua amb l'o-cupacional, dotant-la de 2.213 MMd'euros per al 2006; futura llei d'a-tenci a persones dependents.

Mentrestant els sindicats defen-saven que no volien acomiada-ments ms barats ni incrementar latemporalitat. En resposta, els em-presaris no desitjaven tornar a larigidesa en el mercat de treball nideixar en mans del govern la solu-ci de la reforma laboral i que, enaquesta tessitura, era preferibledeixar-ho tot com estava. Paralle-lament, la discussi de lEstatut deCatalunya; lOpa a la catalana deGas Natural contra Endesa; la de-voluci del patrimoni histric a laUGT;...

Doncs, malgrat tot aix, i quansemblava que no hi havia solucipossible, ens despertem amb l'a-nunci que patronal i sindicats ac-cepten la reforma tal com l'ha ela-borada el govern i que ha designar-se rpidament.

En qu consisteixaquesta proposta?

A costa d'un tractament ms a fonsquan sigui subscrita i pblica,podem anticipar que una part im-portant de les reclamacions delsempresaris s'han vist acomplertes:reducci de fins a un punt de lescotitzacions a lassegurana d'atur(passant del 6 al 5%), rebaixa deles quotes del Fons de Garantia Sa-larial (FOGASA) un 50% (del 0,4al 0,2%), refor de la Inspecci deTreball per a evitar l'encadenamentde contractes temporals, redefini-ci del contracte d'obra i servei,potenciaci del contracte de fo-ment d'ocupaci (indemnitzaci de33 dies davant els 45 del contracteindefinit), que passar a ser l'nicamb bonificacions, ampliant elscollectius als quals s'aplicar

aquesta modalitat (actualment li-mitat a dones i majors de 45 anys),ampliaci de les bonificacions al'ocupaci estable de 2 a 4 anys ipermetre als comits d'empresa elcontrol de les condicions laboralsde les subcontractacions.

Secretariat Permanent de la

Confederaci General del Treball

La Reforma Laboral que es nego-cia no soluciona els problemes deles persones assalariades. Es refor-ma per a universalitzar un contrac-te indefinit ms barat en el seu aco-miadament i es transfereixenencara ms-, fons pblics (incen-tius) als empresaris, al mateixtemps que es rebaixen les seves co-titzacions. Aquesta Reforma, desdel document presentat ahir pelGovern a Empresaris i Sindicatsmajoritaris, s que assegura una md'obra flexible i predictible en elseu cost a l'empresariat .

s la Reforma que garanteix larendibilitat empresarial i mant lesbases d'unes relacions laborals des-regulades i precaritzades , al ma-teix temps que crea les condicionsals empresaris per a ser ms com-petitius, s a dir, que se'ls assegu-ra les seves taxes de beneficis, elsquals han augmentat 5 vegadesms que els salaris.

El Govern en la seva proposta, elque conserva de progressista sel fams tarann Zapatero : totha de fer-se davall el consens i eldileg.

En les mesures concretes, enaquestes que afecten la vida quoti-diana de milions de persones assa-lariades, es troba la realitat : dostipus de contractes, els antics inde-finits, denominats ordinaris queja noms afecten menys del 50%de la poblaci assalariada ocupadai que el seu cost indemnitzatori sde 45 dies. I els nous contractes,denominats de foment d'ocupaci,els de 33 dies en cas d'acomiada-ment i subvencionant-los als em-presaris, -a travs dels incentiusque s'incrementin -, ms d'un terdel cost anual de tal contracte. Ara,qualsevol persona que entre almercat laboral, tindr la garantia

d'aquest contracte de foment d'o-cupaci barat en el seu cost i en-cara ms barat en el seu acomiada-ment. Ms del 50% de la poblaciactiva es troba precaritzada labo-ralment i socialment.

El Govern no s'atreveix a posar

la llei i molt menys la justcia so-cial, a on es troba el vertader pro-blema dels milions de persones as-salariades, s a dir del mercat detreball i s la prohibici sense em-buts de l'immens frau i illegalitaten el qual es basen els actualsmodes de producci: les contractesi subcontractes i l'externalitzacidel treball per part de les GransEmpreses a aquest nou esclavis-me social que condemna al treba-llador a la permanent inseguretat iintrodueix un factor de por perma-nent davant el xantatge de l'exter-nalitzaci i/o de la deslocalitzacifora de les fronteres de l'estat: sin se cedeix a treballar ms,guanyar menys i no tenir drets fo-namentals, tant individuals, comcollectius, externalitzo l'activitat ales contractes o el deslocalitzo a al-tres pasos.

Retrica, el bon tarann i el con-sens, li sobren al document del Go-vern. Per aquesta retrica, con-sens, i pacte social, han estat deforma permanent i persistent entotes les Reformes Laborals quedes de 1980 (Estatut dels Treballa-dors), fins a la Reforma del 2001del PP, s'han produt en el model deRelacions Laborals en l'Estat Es-panyol.

CGT s'oposa a aquesta nova Re-forma Laboral, perqu la mateixa,no s sin una altra manera Araadaptada a l'economia global i a lacompetitivitat -, d'eliminar, dismi-nuir i violar, els drets laborals i so-cials que tenim els treballadors itreballadores. Les anteriors refor-mes Laborals en els 30 anys de re-lacions laborals democrtiques,han assegurat una democrcia in-vertida: els lmits cada vegada ma-jors per al treball i la llibertat abso-luta per al capital.

La nostra Confederaci Generaldel Treball, crida a tots i totes els iles assalariats i assalariades i a la

ciutadania a rebutjar aquesta Re-forma Laboral, el mateix que di-riament ens oposem i enfrontem ales deslocalitzacions , a les conge-lacions salarials, als Expedients deRegulaci dOcupaci , a la prduade drets democrtics.

Preparar-nos per plantar cara

7/31/2019 Revista Catalunya n 75 Maig 2006 CGT

6/27

TREBALL-ECONOMIANoms els qui lluiten passen a trobar-seen el punt de mira dels poderosos que no volenprescindir de la seva forma desptica dexistir

Secci Sindical SAS i Antonio

Aranda

D

esprs que el passat dia 23de mar tingus lloc el ju-

dici per la demanda pre-sentada pels tres membres de CGTi del Comit dEmpresa acomia-dats per SAS AutosystemtechnikdAbrera, la sentncia emesa per lajutgessa del Jutjat del Social 4 deBarcelona va estimar la demandapresentada pels acomiadats i vadictar:

... Declaro la improcedencia delos despidos de los demandantes,condenando a la empresa deman-dada a estar y pasar por esta decla-racin....

Com a proves documentals,lempresa va aportar durant el judi-ci els atestats fets per la gurdiacivil els dies de vaga, mitjanantels quals volien provar que els aco-miadats havien insultat i amenaatals treballadors que volien entrar atreballar, impedint-los a moltsdells lentrada. Per com quedapals en la sentncia, en el cas quefossin certs tals fets:

... no consta la identidad de losmiembros del Comit que realiza-ron tales manifestaciones, y, enconcreto, si fueron en realidad lostres actores

... tampoco las manifestacionesdel Atestado... prueba que fueranlos demandantes.

Amb aquesta sentncia es de-mostra el que des dun principi handefensat els tres acomiadats, lasecci sindical de la CGT a SAS itot el conjunt de la CGT: les acusa-cions de lempresa no tenien capbase i aquests acomiadaments esvan dur a terme com a venjanacontra aquells que van intentarexercir el dret de vaga per a defen-sar els seus drets i perqu es com-plissin els acords signats entre la

representaci dels treballadors i ladirecci de lempresa.

Com una prova ms de lassetja-ment a qu estan sent sotmesos elsmembres de la Secci Sindical dela CGT a lempresa SAS, hemdexplicar que lendem de la cele-braci del judici, i coincidint amblinici del procs electoral convo-cat per CCOO a lempresa (aco-miadats els tres membres de laCGT), la direcci de SAS va lliuraral secretari general de la SecciSindical de la CGT lobertura dunexpedient disciplinari per realitzarassemblees informatives als treba-lladors.

Histria i resum dels

fets

Els tres membres de la Confedera-ci General del Treball i del Co-mit dEmpresa estaven acomia-dats des del passat 22 de juny del2005, quan la direcci de lempre-sa en una clara mostra dautorita-risme els va enviar per burofax als

seus domicilis les cartes dacomia-dament.

Des de llavors, les diferentsdates assenyalades perqu se cele-brs el judici (9 de setembre, 15 denovembre i 8 de mar) es van anarajornant a causa dels diferents es-tratagemes utilitzades per lempre-sa per a allargar tot el procs i queels 3 acomiadats seguissin al carrersense poder exercir el seu dret derepresentaci dels treballadors.

Aquest s un clar exemple das-setjament contra els treballadors ide discriminaci sindical, ja queels 3 membres de la CGT seguienacomiadats, en canvi els 4 mem-bres del comit dempresa deCCOO que tamb ho estaven pelsmateixos motius van ser readme-sos el passat mes de desembre des-prs darribar a un acord amb la di-recci de SAS.

Lacomiadament de 7 membresdel Comit de Vaga (3 de CGT, 4de CCOO) va ser una represlia iuna venjana per part de la direccide SAS a causa de la multa de

2.000.000 deuros que li va impo-sar Seat en no haver-li subministrattaulers de control durant les diver-ses jornades de vaga del 19 i 20 demaig i del 2 de juny del 2005 i

haver-se vist obligada a aturar lacadena de muntatge diverses vega-des amb la consegent disminucide producci en els models deSeat: Len, Crdoba i Ibiza.

Amb aquests acomiadaments,pretenien donar un escarment, cer-cant caps de turc sobre els que des-carregar la seva ira, per lnicacosa que van demostrar ambaquesta actitud s la confirmacique els treballadors tenien i tenenra, quan deien i continuen dientque la gesti daquesta empresaest controlada per persones auto-ritries i radicals que no escolten ino atenen a raons.

En la carta dacomiadamentSAS els acusa de convocar i realit-zar vaga illegal i de tenir defectesde forma en la convocatria, perla prpia empresa no espera quesurti la sentncia del judici en ques jutgen aquests fets, sentnciaque dna la ra als treballadors i enla que queda pals que no hi hamotiu dillegalitat en les diferentsvagues realitzades.

Tamb sacusa els acomiadatsdamenaar, insultar i impedir elpas a la porta de lempresa al per-sonal que volia entrar a treballar,quan lempresa sap que els treba-lladors de producci no es van pre-sentar a treballar, i en canvi s quees va presentar el personal directiui va poder accedir al centre de tre-ball sense cap problema, fet de-mostrat en lacta dInspecci deTreball que identifica fins a 36 per-sones en la cadena de muntatgesense ser aquest el seu lloc de tre-ball, i per la qual sha sancionat aSAS amb una multa de 50.000euros.

Malgrat lesescomeses, la CGTcontinua lluitantcontra la injustcia

Els tres delegats de la guanyen el judici i aconsegueixen la readmissi

Victria a SAS i readmissidels tres acomiadats

El 29 de mar,el SFF-CGT,contra larepressi aRenfe Operadora

E l SFF-CGT es va mobilitzaramb concentracions el dia 29de mar a tot lEstat, com a respos-ta davant la campanya de repressique Renfe-Operadora exerceixsobre els seus treballadors i per aprotestar pels expedients oberts alstreballadors, que formant part dunComit de Vaga a Biscaia van sersancionats amb 120 dies docupa-ci i sou.

Durant els ltims anys, Rodaliesde Renfe ha optat per una polticadabaratiment de costos basada enla retallada de prestaci de serveisen les seves estacions de viatgers.Aquesta retallada, que qualsevolciutad pot percebre a primeravista, est comportant que Renfecanvi el seu personal propi devenda de bitllets per a substituir-loper empreses de seguretat, empre-ses subcontractistes (caf, peridici bitllets) i/o mquines dautovendai torniquets de control que han con-vertit en autntiques gbies les es-tacions. El que contribueix deforma determinant a laugment dela inseguretat, a la deterioraci dela qualitat del servei i a la faltadinformaci al viatger.

A les taquilles de Rodalies deBilbao, els treballadors fa anys queestan enfrontats a lempresa ambun conflicte, sense que la prefectu-ra de Renfe (amb el suport dUGT-CCOO i els pactes de fireta) shagidignat a reunir-se per negociar res.Un suposat defecte de forma en laconvocatria dunes aturades vaservir a la prefectura de Renfe-Operadora de pretext per a sancio-

nar immediatament els membresdel Comit de Vaga amb quatremesos de feina i sou i la reclamacide deu milions deuros per danys iperjudicis a la marca Renfe, queno al servei pblic ferroviari que sel que li hauria de preocupar.

Solidaritat ambngel Luis

La sentncia dictada en el procsdacomiadament dngel LuisGarca, afiliat de CGT, delegat aAtento i secretari dAcci Sindicaldel Confedral estatal, ha estat des-favorable. s per aix que el Sindi-cat de Transports i Comunicacionsde Madrid ha acordat el manteni-ment del compte de solidaritatoberta amb el company. Les apor-tacions es poden fer al Banc San-tander, 0049 1837 56 2010349225.

La Inspecci de Treball torna a sancionar lempresa SAS Abrera

Un cop ms, Inspecci de Tre-ball ha sancionat lempresaSAS dAbrera (provedora de

Seat) per vulnerar els drets fona-mentals dels treballadors i les tre-balladores; en aquest cas, la sancies deu a la denncia interposadapels tres acomiadats per SAS. Elpassat 29 de juny del 2005, quan esdisposaven a participar en assem-

blees informatives, van ser expul-sats de les installacions de lem-presa pel responsable de Recursos

Humans i per tres membres de se-guretat privada.

Lacta dInspecci de Treball diuque el 29 de juny l empresa no elsva permetre accedir a las installa-cions a fi destar presents en las as-semblees informatives convocades

per ells mateixos com a afiliats imembres de al Secci Sindical deCGT. Inspecci diu tamb que la

seva funci de representativitat nopot ser anullada per voluntat uni-lateral de lempresari; (...) Els fetsrelatats constitueixen infracci aldisposat a larticle 8.1.b de la LleiOrgnica de Llibertat Sindical.

De nou tenim a les nostres mans

una acta dInspecci de Treballcontundent, que descriu claramentla situaci de persecuci a qu es

veuen sotmesos els treballadorsdaquesta empresa.

Aquesta nova falta de lempresaes contempla com a sanci moltgreu i pot arribar fins als 90.000euros de multa.

Catalunya.Maig de 20066

7/31/2019 Revista Catalunya n 75 Maig 2006 CGT

7/27

Catalunya.Maig de 2006 7

TREBALL-ECONOMIA

Dos anys

amb ZPEmili Cortavitarte Carral

Shan complert els dos primersanys de govern socialista. Tot iles circumstncies en les quals es

va produir la victria electoral

(pocs dies desprs de la matana de

l11-M, enmig duna virulenta

campanya meditica del PP per fer-

ne responsable a ETA i amb una

resposta popular fastiguejada de

mentides i suprbies), el secretari

dorganitzaci del PSOE ha quali-

ficat el govern de reformista, mo-

derat i centrat.Aquesta declaraci t una evi-

dent clau electoralista, a la recerca

del disputat vot de les anomenades

classes mitjanes -que hom conside-

ra tanmateix moderades i centra-

des- confrontant aquestes actituds

amb les posicions negatives i tan-

cades de la dreta. No obstant, s

una valoraci plena dencert, ats

que aix (moderada i reformista) ha

estat la gesti de Zapatero.

Desprs duns primers focs den-

cenalls fora vistosos i efectistes

com la paritat home-dona en el go-

vern o la retirada de les tropes dI-

raq; altres mesures de talant pro-

gressista com els matrimonis i el

dret dadopci dels homosexuals,

lacceleraci dels processos de di-

vorci,... han donat molt joc als sec-

tors ms reaccionaris que han tor-

nat a mostrar la seva fora als

plpits, als carrers, a les ones hert-

zianes, a les televisions i han fet re-

cular i prendre un to cada vegada

ms gris i moderat al govern.

Les crides en defensa de la unitat

dEspanya (contra lEstatut) o con-

tra la persecuci de lEsglsia cat-

lica i la moral cristiana (pels matri-

monis gais i la LOCE) shan saldat

amb veus internes del PSOE que es

mostraven ms espanyoles o ms

papistes que ning.

I qu ha passat a nivell socioe-

conmic? Cal dir que les xifres

macro han estat favorables, per ho

haguessin estat igual atesa la coin-

cidncia duns i altres en el poc pes

decisori dels governs en qesti

econmica. No obstant, no shan

capgirat, ni tan sols han variat de

manera perceptible, les xifres de

contractaci estable, de precarietat,

de sinistralitat, datur... Tampoc

han minvat les diferncies de re-

cursos en la societat espanyola, ni

les distncies entre rics i pobres i

tot indica que les desviacions de

fons pblics cap a empreses priva-

des saniran engreixant a la sanitat i

lensenyament.

Aquest any shan de posar sobre

la taula la reforma laboral i la llei

digualtat i dependncia que poden

donar-nos el definitiu to social de

ZP. Tamb la gesti de la treva

dETAemmarcar la seva capacitat.

Entrevista a la Secci Sindical de CGT a Metro de Barcelona

Tots els militants handassumir responsabilitatsJosep Gargant

-Quan i com sinicia la

Secci Sindical de

CGT Metro de

TMB?

-A partir de lany 1975, ja existia

un nucli de militants de CNT que

participen i surten triats per a un

comit de delegats que treballen de

forma assembleria. Lany 1977,

amb les legalitzacions sindicals esconstitueix oficialment la Secci

Sindical de CNT al Metro. El pri-

mer pas que dna lacabada de

constituir Secci Sindical s ocu-

par un local dintre de lempresa.

En aquell moment declosi sindi-

cal, lafiliaci va arribar fins a 400

companys i companyes duna

plantilla de 3.500 persones.

-En tots aquests anys, com ha

evolucionat el treball al Metro i

com ha estat la vostra resposta?

-Com en tot el mn del treball, le-

voluci ha estat de menys drets a

ms fins a cert moment, a mitjans

dels 80, en qu la direcci de

Metro entra en la dinmica de re-

ducci de personal i retallada de

drets.

El nostre punt dinflexi es va

produir entre els anys 1993 i 1997,

on vam mantenir i encapalar un

conflicte amb ms de 50 dies de

vaga contra la supressi de la jubi-

laci que tenem als 60 anys pac-

tats en Conveni. All va acabar una

vegada ms amb la traci de

CCOO i UGT, per el prestigi i la

coherncia que vam mantenir a

pesar dels atacs rebuts (tenim un

company condemnat a dos anys de

pres per atemptat a lautoritat)

ens ha situat en una situaci que els

treballadors ens demostren la seva

confiana amb la seva afiliaci i el

seu vot. Duem tres legislatures (12

anys) i som el sindicat amb ms

delegats i amb majoria relativa al

Comit, ja que tenim afiliats 340

companys i companyes duna

plantilla de 2.500. Per altra banda,

la nostra participaci orgnica a

CGT sempre ha estat destacable.

-Sabem que lany passat no vau

signar el Conveni. Quins van ser

els motius pernegar-vos-hi i qui-

nes conseqncies est portant la

signatura daquest Conveni?

-Lltim Conveni es va signar el 28

de novembre del 2004 desprs

dun nyap de referndum, en qu

va guanyar el s per 800 vots contra

500 vots del no. Els 300 vots de di-

ferncia corresponen al collectiu

de companys que sanaven a jubi-

lar amb la jubilaci parcial aplica-

da si se signava el Conveni. El

Conveni portava un Nou Model

Organitzatiu (NMO) que varia tot

el sistema de treball i de remunera-

ci de lempresa, laplicaci i de-

senvolupament concret quedava

com un xec en blanc en mans de la

direcci, desregularitzant tots els

pactes i deixant tota la flexibilitat

en mans dels diferents caps. Tal

com previem, laplicaci daquest

nou model s un caos en qu els

treballadors i les treballadores so-

freixen autntiques agressions als

seus drets, els caps shan convertit

en virreis i provoquen que esti-

guem donant un servei desastrs

per la incapacitat manifesta dor-

ganitzar el treball i lobsessi ma-

laltissa de reduir despeses de per-

sonal.

-La vostra denncia i sentncia

favorable del preu de lhora or-

dinria en relaci a lhora extra

ha tingut grans repercussions...

-En la Secci Sindical hi ha com-

panys que coneixen els temes jur-

dics i van comprovar que la juris-

prudncia en matria de salari

ordinari sencaminava cap a la

consideraci que era salari ordinari

(preu hora ordinria) no noms el

sou base i les primes fixes de les 12

mensualitats dividides per les

hores pactades a lany, sin tots els

conceptes retributius, fixos i varia-

bles -incloses les pagues extra i les

ajudes directes (ajudes al transport,

ajudes per fills, etc). Desprs da-

nalitzar algunes sentncies i fer els

clculs en relaci a la nostra situa-

ci, vam descobrir que ens estaven

prenent el pl, ja que lhora extra

no pot estar per sota del preu de l-

hora ordinria (tal com diu la Llei).

Al Metro, on pel nostre tipus de

treball hi ha vegades que les hores

extra sn inevitables, les estaven

pagant a 850 euros -segons el que

sha pactat en Conveni- i pels nos-

tres clculs lhora ordinria estava

entre 16 i 23 euros, per tant deci-

dim interposar conflicte collectiu,

que guanyem sense baixar de

lautobs i que ni tan sols va ser

recorregut per la direcci de lem-

presa. A pesar que sembli un fo-

ment de les hores extres, no ho s.

Almenys en la nostra empresa es

contracten treballadors per a les-

tiu, sempre per sota dels necessa-

ris, tenint en compte que aquests

companys supliran fent hores extra

els llocs que falten, ja que a 850

euros els surt ms barat. Amb els

nous preus aix ja no s aix i

estem segurs que el nombre de

contractats pujaran. De fet, el nom-bre dhores extra est baixant i s

lempresa la que les est reduint. A

ms, en el sector del transport s

una sentncia important que ja ha

tingut repercussions en algunes

empreses o que quan arribin els

convenis provincials i sectorials

ser ms utilitzada.

-Quina s la manera de treballar

de la vostra Secci Sindical (but-

llet, assemblees, etc.?

-La CGT al Metro funciona per as-

semblees, reunions o com vulgueu

anomenar-les, obertes a tota lafi-

liaci. Daquesta manera, se sap

perfectament quan i com es fan.

Tots els dilluns ens reunim i els l-

tims dilluns de cada mes fem as-

semblea general. Ams, si la situa-

ci ho demana es fan assemblees

extraordinries. La nostra caracte-

rstica histrica ha estat i segueix

sent la rotaci en els crrecs, tant

en la Secci Sindical (cada any

canviem de secretari) com en els

crrecs que tenim en el Comit

dEmpresa (cada set mesos can-

viem el president, que s de CGT).

Tamb intentem convocar assem-

blees generals de treballadors des

del Comit dEmpresa. Llancem

comunicats puntuals amb informa-

ci concreta i intentem publicar

cada mes un butllet el mxim de

complet i extens anomenat Metro

de paper, encara que no sempre

aconseguim la periodicitat desitja-

da. Intentem que la informaci i la

nostra opini arribin a tots els tre-

balladors, amb la intranet de lem-

presa, i ara estem intentant confec-

cionar una pgina web.

CGT prepara una gran mobilitzaci estatal a Madrid el 10 de junyDesprs duna profunda anlisi

sobre els problemes socials i sindi-

cals de la nostra societat, que no

noms persisteixen sin que sagu-

ditzen, i tenint molt present la res-

posta articulada des de totes les

lluites en les quals la CGT est im-

mersa, que no noms no cessen

sin que no paren de multiplicar-

se, la Plenria Confederal del 9 de

mar va decidir convocar una

acci que doni una resposta visi-

ble, reivindicativa i mobilitzadora

a tan aberrant realitat, especial-

ment quan els/les treballadors/es

(actius/ves, aturats/des, precaris/es,

exclosos/es...) necessitem verte-

brar la nostra capacitat/necessitat

de donar resposta a tanta injustcia

social.

Dacord amb lanterior i com a

continuaci lgica de tot el treball

realitzat durant els ltims mesos, la

Plenria Confederal adoptava el

segent acord: La convocatria

duna mobilitzaci en la qual con-

flueixin i es reforcin totes i cadas-

cuna de les lluites i de les accions

reivindicatives desenvolupades pel

conjunt de lorganitzaci. Aquesta

acci es concretar en:

A Madrid, el proper 10 de juny,

xpressarem el carcter reivindica-

tiu i combatiu de la CGT, amb la

voluntat de donar, al conjunt de la

societat, loportunitat de vertebrar

una resposta organitzada i reivindi-

cativa davant les agressions en els

nostres drets laborals i socials.

Amb la mobilitzaci no noms es

pretenen plasmar les lluites de lor-

ganitzaci en els ltims mesos,

sin tamb engegar larticulaci

visible duna resposta conjunta

sostinguda i ferma en defensa dels

drets de la classe treballadora, ats

que les causes de cadascuna de les

lluites sn profundes i comunes.

LA MIRADA

INDISCRETA

7/31/2019 Revista Catalunya n 75 Maig 2006 CGT

8/27

Catalunya.Maig de 20068

TREBALL-ECONOMIA

Collectiu Catalunya

L a Coordinadora dAcomia-dats i Acomiadades deSeat, els Comits de Soli-daritat amb els Acomiadats i Aco-miadades de Seat i la CGT vanconvocar el 25 de mar una mani-festaci a Barcelona per donar su-port als sis-cents seixanta treballa-

dors de la Seat afectats perlexpedient de regulaci docupa-ci i exigir-ne la readmissi ambles mateixes condicions que tenienabans.

A la manifestaci van participar-hi ms de 1.000 persones, la majorpart delles de la CGT, per tambde moviments socials i diverses or-ganitzacions.

Els manifestants van demanar laretirada immediata de lexpedientde regulaci signat per Seat,CCOO, UGT i la Generalitat.

En la marxa, que va comenarminuts desprs de les cinc de lavesprada a la plaa de la Universi-tat de Barcelona i va finalitzar a laplaa de Sant Jaume, tamb hi vanparticipar treballadors dONO, ca-bleoperador que acaba de signar elpreacord dun altre ERO que afec-ta 785 treballadors a tot lEstat.

Durant la manifestaci, que vatranscrrer sense incidents, es vancridar consignes contra UGT iCCOO, els dos sindicats firmantsde lERO a Seat i altres comVolkswagen (matriu de la com-panyia) menteix, s un frau aquestexpedient i Readmissi acomia-dats. En finalitzar la marxa shallegit un manifest en qu es recla-mava la readmissi dels acomia-

dats i es qualificava lERO defrau.

Es tracta de la primera manifes-taci convocada desprs daquestretall de plantilla, desprs que s-hagin realitzat altres actes de pro-testa, i coincidia amb linici de lesvistes per les demandes presenta-des per alguns dels acomiadats quetindran lloc fins a mitjan mes demaig en diferents jutjats del Socialde Barcelona.

Seat necessita ara m dobra percobrir la producci per no con-tractar els acomiadats. La Seat deMartorell ha recuperat el nivell deproducci de temps enrere. De fet,la baixada de feina era largumentutilitzat per lempresa per acomia-dar un miler de treballadors el pas-sat desembre, expedient que final-ment va suposar lexpulsi de 660

empleats. Per, ara, tal com van lescoses, la factoria necessita ms mdobra per cobrir un nou torn. Imalgrat aix, no opta per tornar acontractar els acomiadats.

El nivell de producci fins i totobliga lempresa a recuperar eltorn que havia susps provisional-ment. El novembre de lany passat,en plena negociaci de lexpedientd'acomiadaments a Seat, la direc-ci va decidir suspendre un tornduna de les seves lnies de mun-tatge. Ho justificava per la baixadade les vendes, que havia dimpli-car, tamb, una retallada de la pro-ducci.

La necessitat de reduir el nom-bre de cotxes fabricats va ser elmotiu principal que va motivarlexpedient, que va tancar-se ambuna retallada de 646 llocs de tre-

ball. Ara, quatre mesos desprs, lesvendes han millorat prou perqu lamarca que presideix lalemany An-dreas Schleef hagi anunciat quetorna a posar en marxa el torn quehavia susps provisionalment. Unamesura daquest tipus implica quefar falta ms m dobra, equiva-lent a uns 600 treballadors.

Per Seat no es planteja recon-

tractar alguns dels treballadorsacomiadats. El que far, segons hainformat als sindicats, ser estiraral mxim lactual plantilla, traslla-dant, per exemple, treballadors dela factoria de la Zona Franca cap aMartorell, o tamb assignant per-sonal de recanvis a la nova feina.Per amb aix no nhi haur prou icaldr recrrer a personal que des-cansa cada setmana de manera ro-tatria.

Seat calcula que, si les coses vancom fins ara, superar fins i tot lesseves previsions de producci peraquest any, xifrades en ms de420.000 cotxes.

Per altra banda, la secretria ge-neral de la CGT, Merche Snchez,va assegurar en declaracions des-prs de la manifestaci, que, demoment, de la llista de lERO handesaparegut 14 noms, entre ells elseu, com a representant legal delstreballadors. Els altres 13 perta-nyen a 12 dones embarassades i auna que ha iniciat el procs da-dopci.

Snchez va negar que la desapa-rici daquests noms signifiqui quenhan entrat altres de nous, tal comva insinuar el secretari general delsindicat UGT de Catalunya, JosMaria lvarez.

El passat 25 de mar es va fer una gran manifestaci a Barcelona

Per la readmissi delsacomiadats de Seat

C P E

Jos Timanfaya

Tres, en tan sols tres mesos elsnostres vens de laltre costatdels Pirineus han aconseguit la reti-rada del Contracte de Primera Ocu-paci (CPE) que, a instncia delprimer ministre francs Dominiquede Villepin, pretenia per als menorsde 26 anys que poguessin ser aco-miadats sense causa justificabledurant els dos primers anys de du-rada de lalludit contracte.

Durant aquest temps, la respostaha estat continuada i massivamentseguida. Com diria aquell vell re-volucionari, obrers i estudiants

es van llanar al carrer en manifes-tacions partint de 200.000 personesal febrer i van superar folgadamentel mili de manifestants durant elmes segent o els ms de dos mi-lions el 24 de mar. Parallelament,el Parlament aprovava les mesuresadoptades a pesar de la pressi; elpresident de la Repblica, Chirac,declarava tamb el seu suport alnou contracte; el Consell Constitu-cional legitimava la mesura... Noobstant aix, al final han hagut deretirar-lo forats per lmplia res-posta al carrer i les empreses delssindicats de treballadors i organit-zacions estudiantils.

Al marge daquesta circumstn-cia, de la qual ens nalegrem, enlordenament laboral de lEstat es-panyol la situaci contractual perals joves recull caracterstiques si-milars a les del CPE, si b aquesteses troben relativament desfigura-des. Duna banda, hi ha el contrac-te per a la formaci, dirigit a qui tentre 16 i 21 anys sense titulaciacadmica i pot ser contractat persis mesos o un mxim de dos anys,esgotats aquests terminis podr seracomiadat sense dret a indemnitza-ci. El de prctiques, per a titulatsuniversitaris o tcnics de formaciprofessional en finalitzar els seusestudis o durant els quatre anysposteriors, tamb amb una duradaentre sis i vint-i-quatre mesos, tam-poc genera dret a indemnitzaci enfinalitzar. De la mateixa manera, hiha el dobra o servei, que si b noestableix una temporalitat determi-nada, obliga a identificar-la, aixcom el treball a desenvolupar, la in-demnitzaci s de vuit dies de sala-ri per any treballat. Leventual percircumstncies de la producci pera atendre exigncies circumstan-cials de mercat, acumulaci de tas-ques o excs de comandes, la dura-da mxima ser de sis mesos i laindemnitzaci a la finalitzacitamb de vuit dies.

Si alg dubta a hores dara queels empresaris han apartat de laseva prctica les frmules de con-tractaci indefinida, encara quesigui bonificada, entre aquestcollectiu, o est cec de solemnitato no vol veure la crua realitat.

La multinacional catalana Ficosa prepara acomiadaments

Collectiu Catalunya i FEMEC-CGT

F icosa s una multinacional ca-talana dedicada a la fabricacide components per a la indstria delautomoci, que contracta 6.300treballadors, declarada empresamodlica pel govern de la Gene-ralitat de Catalunya, i al fil da-questa popularitat el seu president,Josep M. Pujol, declarava el dia 21de mar al Peridico de Catalun-ya coses com que la productivi-

tat no consisteix a tenir una mdobra barata, aix s una fallcia,limportant s la laboriositat, queel treball estigui ben fet. Ams es-cometia contra les multinacionalsque exigeixen subvencions per noabandonar un pas. Aix s pur

xantatge i no es pot cedir, les com-panyies han de fer honor als seuscompromisos, afirmava el presi-dent duna de les grans multinacio-nals catalanes.

Aquest personatge, que sovint sposat com a exemple dindustrialcatal fet a si mateix i amb xit,que t el tim dun grup amb 6.300empleats, en lentrevista tamb re-comanava als poltics que, davantuna exigncia daquest tipus perpart dalguna empresa, actun de

forma professional, per que nosagenollin, al mateix temps queproclamava que les companyiesque recorren al xantatge sn unexemple del principal problemaempresarial, que consisteix enlabsncia de valors basats en les

virtuts de la prudncia, la fortalesa,la justcia i la temprana.

Doncs b, al mateix temps quesobre aquestes declaracions JosepM. Pujol comunicava als treballa-dors de Fico ITM de Sant Guim deFreixenet (Lleida) que abans delmes de juliol tancava la fbrica,deixant al carrer 280 treballadors, iuns dies desprs comunicava alstreballadors de Fico TRIAD deRub (Barcelona) que en sobraven25. Bonica manera de demostrar

que la productivitat no consisteix atenir m dobra barata, llavors, perqu la reducci de plantilla?

En el cas de Fico ITM, la juntadirectiva va posar com a data lmitel prxim mes de juliol per portar aterme lacci. La companyia t en

lactualitat 188 treballadors provi-nents dempreses de treball tempo-ral, 9 deventuals i 83 de fixos enplantilla, el que sumat dna 280empleats que perdran el seu lloc detreball. Des del comit dempresasha denunciat que sels ha negattota possibilitat de reconvertir laproducci i que no es proposi unpla de recollocaci i afirmen quelluitaran pel manteniment delsllocs de treball, per veient loco-rregut en altres conflictes gestio-

nats per CCOO i UGT ja enspodem imaginar com acabar tot.El comit dempresa confia queFico ITM proposi la recollocacidels 280 empleats en una altra deles plantes que Ficosa t a SantGuim, com Fico-Cable.

LALTRA REALITAT

Manifestacions, concentracions,

judicis, la lluita sindical, els car-

tells als carrers, pamflets i trp-

tics, les accions solidries... tot

contribueix a marcar la postura

per la readmissi de les acomia-

dades i acomiadats de Seat en

un conflicte que marcar un

abans i un desprs. I que al

poble treballador li cal guanyar.

Totes les formes de lluita

7/31/2019 Revista Catalunya n 75 Maig 2006 CGT

9/27

Catalunya.Maig de 2006 9

TREBALL-ECONOMIA

La vagamassiva a RTVEdemostra lafermesa contrael pla de laSEPI

Collectiu Catalunya

E l 90% dels treballadors i lestreballadores de TVE a Cata-lunya van participar a la vaga con-vocada pel Comit General Inter-centres (CGI) el 5 dabril passat, encontra del pla de sanejament elabo-rat per la Societat Estatal de Parti-

cipacions Industrials (SEPI). ARNE-Catalunya, la participaci en-cara va ser ms important, perquva arribar fins i tot al 96% i hi haviala meitat dels caps de lemissora.En lmbit estatal, el seguiment vaser del 90% a TVE i dentre el 80 iel 85% a RNE. La xifra que vadonar lempresa sobre el seguimentera ms baixa, perqu incloa entreels no vaguistes el personal afectatpels serveis mnims, el 12,5% de laplantilla, quan es tracta de personesque no poden decidir si hi partici-pen o no. Aquesta alta cota de su-port a la vaga demostra la fermesadels treballadors contra el pla de laSEPI i el Govern.

Els autors del pla de desmante-llament de RTVE i els seus partida-ris no paraven de dir que el seucontingut s negociable, per noretiraven ni una de les seves pro-postes inicials malgrat el rebuigque havien provocat. Noms hanparlat dalguna rectificaci a Cata-lunya i les Canries, obligades perles mobilitzacions de la plantilla.Aquest s el cam i s el que reco-rrem els que defensem una plantillaque permeti un futur competent, dequalitat i diversificat. La SocietatEstatal de Participacions Indus-trials (SEPI) no actua en aquest casal servei duna RTVE pblica, sincom el bra executor ocult dels in-teressos del mercat. La SEPI men-teix quan diu que el seu pla s l-nica possibilitat de supervivnciaper a RTVE; ben al contrari, aquestpla larraconar irremeiablement,perqu li dna un tractament de tota cent aplicant nicament criterismercantilistes.

La CGT considera que existei-xen motius sobrats per haver donatsuport a la vaga. El ms lgic sque saprovi primer la nova Llei deRTVE i que a continuaci sadop-tin les mesures que la facin possi-ble perqu sense una estructuraforta, diversa i amb mitjans ade-

quats no s possible que existeixiaquest servei pblic. Tampoc es potfer sense professionals suficients iqualificats. Mentre la SEPI no mo-difiqui de manera substancial elseu pla, cal rebutjar-lo, perqu su-posa el desmantellament de RTVE.

Secci Sindical CGT-ONO

L es associacions CCOO iUGT van donar el seucomproms a lempresa persignar lExpedient de RegulacidOcupaci i acomiadar 785 treba-lladors i treballadores. El 22 demar, va passar una cosa per a laque encara no tenim qualificatius,ja que en qesti de 20 minuts, te-nint ja la decisi presa de no arri-bar a un acord i per tant mantenir launitat sindical, CCOO i UGT van

canviar dopini i li van fer unltim oferiment a lempresa. Ambtres dies ms d'indemnitzaci nhiha hagut prou per a aix. Tot aixva passar a ltima hora i quanmolts dels delegats de la taula jahavien marxat. Posteriorment, elssindicats Sindicato de Trabajado-res de Comunicaciones (STC) i laAsociacin de Profesionales Li-bres de la Informacin (APLI)tamb firmarien lERO.

Lempresa en cap moment va fa-cilitar la relaci de llocs afectats isense aquesta no es pot entrar a va-lorar la necessitat o no dels aco-miadaments. Aquests sindicats ac-cepten rebaixar la xifra sense sabercom ni a qui, sense adonar-senque no es tracta noms duna xifrasin de 785 famlies que es quedenal carrer. Tampoc lempresa va dirquins serien els criteris amb qu esdesignarien els afectats i semblaque als sindicats signants els sigual aix si han aconseguit rebai-xar la xifra des de 987 empleatsquan hem pogut comprovar quesolament per censos hi ha ja undesfasament de 200 treballadors,hi ha un nombre dempleats tem-porals similar i a ms des de no-

vembre de lany passat fins a avuihan sortit de lempresa ms de 200persones, arguments que no hanvolgut utilitzar per a reduir verita-blement la xifra d'afectats en el tri-ple del que sha baixat aix senseentrar en altres arguments.

No sabem on queden els seuscomunicats, les seves paraules i laseva vaga, que per cert van convo-car sense comptar amb els altrestot i presumir dunitat sindical.Vaga que per cert desprs van des-convocar sense comptar ambning i contradient les seves pr-pies paraules.

nicament els ha importat la in-demnitzaci per a tirar la gent alcarrer. Dita sigui de passada que laindemnitzaci si b supera el queper llei correspon no suposa perdescomptat una quantia que per-meti una sortida des del nostrepunt de vista esplaiada amb el dif-cil que est el mercat laboral. In-demnitzaci: 33 dies per any treba-llat + 1.500 euros per anydantiguitat (aquesta ltima quan-tia no es pagar als treballadorsque guanyin ms de 50.000 euros alany tret que tinguin ms de 52anys).

Valoraci de CGT sobre

lacord de lERO dONO

Des de la Confederaci Generaldel Treball CGT lamentem queshaja firmat lAcord de lempresaamb els sindicats: ComisionesObreras (CCOO), Unin Generaldel Trabajo (UGT), Sindicato deTrabajadores de Comunicaciones(STC) i la Asociacin de Profesio-nales Libres de la Informacin(APLI), pel qual sacorden els aco-miadaments de 785 treballadors.

La CGT actuant en conseqn-cia no ha firmat. Cadasc que hoanalitzi i ho comprovi:

1.- Amb aquest acord el quefirma no sap quins llocs o treballa-dors seran afectats, i per tant s im-possible que els representants delstreballadors garantim la regulacique corresponga.

2.- Tampoc sarreplega cap cri-teri a qu shaja de cenyir lempre-sa per a designar els afectats, ambel que tampoc no es podr garantirres en eixe aspecte. Acomiadaranels que vullguen.

3.- La xifra dacomiadaments norespon a cap argument conegut.Xifra acceptada pels sindicats fir-mants i que no sabem en base a

qu s. No ens van poder respon-dre. CGT no pot firmar aquest do-cument sent conscients que linfor-me del nostre gabinetjurdic/econmic argumenta i con-clou que no hi ha necessitat daco-miadar. Tot el contrari, per als pro-jectes que lempresa indica en ladocumentaci es requerix ms per-sonal.

4.- La voluntarietat queda acosta de lempresa, que en cada casdecidir acceptar o rebutjar la

sollicitud del treballador.5.- Es parla dun pla de recollo-caci, per no sassumix cap com-proms.

6.- La indemnitzaci s molt in-ferior a lestablida en anteriors Ex-pedients de Regulaci dOcupacii no t en compte a les personesamb jornada reduda, ni tan sols enel cas de guarda legal o cura dunfill. La partida econmica quelempresa preveu per a indemnit-zacions s inferior al cost en publi-citat denguany.

7.- Respecte al tema de lIRPF,est exempta de tributar la quanti-tat que no supere el mnim legal.Aix s, 20 dies per any, amb unlmit de 12 mensualitats. La restatributa en la renda, si b al generar-se en ms dun any t una reduccidel 40%. Aix suposa que pujaremla base imposable i per consegentun increment de la tributaci. La-comiadat haur de pagar ms a laHisenda Pblica.

8.- La direcci de lempresa escompromet a no presentar un EROfins al setembre del 2009 en elgrup ONO, llevat que hi haja acordamb els sindicats.Ms info a www.cgt-ono.com

CCOO i UGT acorden amb

ONO 785 acomiadaments

OPINI:Lanarcosindicalisme al PAME de Terrassa

CGT PAME Terrassa

La Confederaci General delTreball de Catalunya ha acon-seguit entrar per primera vegada enel servei de neteja del PAME(Ajuntament de Terrassa-ISS) ambdues delegades. La llista de CGT,que es presentava per primera ve-gada en aquesta empresa de ms de110 treballadores, va aconseguirdos delegats amb 23 vots en leseleccions sindicals realitzades elpassat 20 de mar (UGT va obtenirquatre delegats amb 37 vots iCCOO, tres amb 33).

Les companyes que encaracreiem que es pot recuperar lespe-rit de lluita que ha caracteritzat laplantilla de netejadores delscollegis, edificis i locals pblicspertanyents al Patronat MunicipaldEducaci (PAME) vam optar per

presentar una candidatura a leseleccions sindicals per primera ve-gada de la m de la ConfederaciGeneral del Treball (CGT).

Durant aquests anys hem anatperdent capacitat de lluita, aix estradueix en un perjudici per al con-junt de les treballadores i treballa-dors de la nostra empresa, la pocacapacitat de mobilitzaci que ten-em sha abandonat, els sindicatsrepresentats en el comit han estatincapaos dillusionar-nos, el seudescoratjament i la seva poca acti-vitat, resultat de la poca informacioferta als treballadors, va produir

un desencantament que calia tren-car. Qui no lluita perd i qui aban-dona tamb!

Per aix era imprescindible laparticipaci activa de totes i tots enaquestes eleccions sindicals. I aras imprescindible la nostra colla-

boraci amb les companyes tria-des. Les nostres delegades han deser les defensores dels nostres inte-ressos, han destar al nostre servei ino al servei dinteressos aliens alsde les treballadores daquesta em-presa. Les companyes triades enles llistes de CGT lluitaran junta-ment amb les treballadores:- Per implantar les normes de saluti riscos laborals que shan incom-plert sistemticament en lempre-sa.- Perqu els vestuaris no siguin nibaixos descales, ni lavabos, ni ha-bitacions sense les mnimes condi-

cions.- Perqu les treballadores tinguinels equips, productes i materialsnecessaris per a poder desenvolu-par correctament les seves tasques.- Per a posar punt i final a les con-tractacions precries les delegades

de CGT proposem el seguiment deles contractacions realitzades perlempresa, per al que planegemcrear una comissi de control i se-guiment de les contractacions rea-litzades a lempresa.- Exigirem que lempresa disposidun local adequat per a atendre lesconsultes o demandes de les treba-lladores i no un magatzem de llei-xius que per a res reuneix aquestescondicions.- Per a acabar amb la impossibilitatde comunicar-se amb lempresa alllarg de la seva jornada laboral exi-gim un punt datenci telefnica i

mitjans per a posar-se en contacteamb lempresa durant les hores detreball on es pugui acudir a sollici-tar ajuda o informaci.- Per a negociar unes millores so-cials i econmiques superiors alconveni autonmic.

LABORAL

7/31/2019 Revista Catalunya n 75 Maig 2006 CGT

10/27

10 Catalunya.Maig de 2006

TREBALL-ECONOMIA

De nou ens trobem com el

xantatge empresarial,

amb la connivncia del

govern tripartit de la Generalitat i

el sindicalisme institucional de

CCOO-UGT, acaba amb acomia-

daments collectius, en aquest cas

45 treballadors. En el referndum

realitzat el dia 30 de mar i davant

el xantatge del tancament de lem-

presa i la retirada dajuts governa-

mentals si no es donava suport a la

proposta presentada per ACC, una

majoria de la plantilla votava afavor de la proposta empresarial.

Sobre el tema dACC hem anat

informant en els ltims nmeros

del Catalunya. A continuaci

fem un reps als esdeveniments

produts les ltimes setmanes, que

han portat al resultat descrit.

El Comit dEmpresa dACC

Spain es plantejava el 22 de mar

la possibilitat de rebutjar la propos-

ta final de la companyia per a ga-

rantir la viabilitat de la planta de

Sant Quirze del Valls (Barcelona),

que es dedica a la fabricaci de

compressors. El Comit dEmpre-

sa en aquesta planta est integrat

per CCOO (12), CGT (5), AIUH

(4) i UGT (3).

Cadascun dels 787 empleats da-

quest centre havien rebut una cpia

de lltima oferta, que establia una

congelaci salarial en 2005 i un in-

crement del 2% en 2006 i de

l1,75% en 2007, a ms de mante-

nir la necessitat dacomiadar 45

persones i augmentar la flexibilitat

laboral amb una bossa dhores

quantificada en 20 minuts diaris.

La postura final de la direcci de

la filial del grup itali ACC, pre-

sentada en la reuni amb els sindi-

cats realitzada aquell dia, incloa

un escrit en el qual es detallava que

si els sindicats no acceptaven

aquestes mesures siniciaria un

procs concursal. El comit dem-

presa va convocar assemblees per

al dia segent per tal de decidir si

votaven en referndum aquesta

proposta, que tamb fixava sis dis-

sabtes per any, en qu lempresa

podria cridar a treballar els emple-

ats.

ACC Spain comptava amb el su-

port de les administracions -que

shavien comproms a destinar

15,2 milions deuros a la planta de

Sant Quirze- per a garantir la viabi-

litat de lactivitat industrial, amb la

condici que lempresa es compro-

mets a una srie dinversions per

part de la matriu italiana, entre al-

tres requisits.

Per la seva banda, el conseller de

Treball, Jaume Ra, mostrava un

cop ms al costat de qui estava,

fent unes declaracions el 24 de

mar en qu afirmava que si ACC

perillava era per culpa de lactitud

del Comit dEmpresa. Ra asse-

gurava que el pla per sanejar les

antigues fbriques de compressors

Unidad Hermtica de Sant Quirze

del Valls i Cubigel de Cervera

depn dun acord social per al qual

no apreciava voluntat en els repre-

sentants laborals per la convocat-

ria de vagues durant la negociaci.

El 21 de mar linspector de Tre-

ball havia donat per finalitzada la

mediaci sense acord. Els dirigents

de CCOO, UGT, CGT i Agrupaci

Independent rebutjaren lltima

proposta de lempresa, que va re-

baixar els acomiadaments de 90 a

45, per mantenia un augment de

jornada, la desaparici o abarati-

ment dalguns plusos amb una pu-

jada del sou del 2% per a aquest

any i de l1,75% per al 2007.

El Govern catal va oferir el 28

de mar als sindicats dACC Spain

una nova proposta . El mediador

designat per la Conselleria de Tre-

ball i Indstria va lliurar una nova

oferta de pla social als sindicats. La

proposta concretava les quanties

de les primes salarials, de les quals

surt bona part del sou dels treballa-

dors, i minorava les mesures de

flexibilitat laboral propostes per la

companyia.

La proposta del mediador pre-

veia 45 acomiadaments i la sortida

voluntria dempleats i directius, i

indicava que sn sis els possibles

dissabtes laborables i que noms

tres dels quals poden ser convocats

al marge del calendari laboral.

Tamb establia, entre altres mesu-

res, que lampliaci de jornada en

15 minuts proposada per la com-

panyia noms es pogus portar a

terme un mxim de 80 dies a lany.

La secretria general de CGT a

ACC Spain a Sant Quirze, Virginia

Ruano, en resposta a la proposta,

va declarar pblicament que consi-

derava que el principal inconve-

nient que veien en la proposta era

la falta de garanties de continutat

de l'activitat de la companyia, i

destacava que altre escull impor-

tant era el deute contret per ACC

Spain amb el grup matriu, la italia-

na ACC.

Finalment es decideix convocar

un referndum el 30 de mar per-

qu la plantilla vots la proposta

final presentada per lempresa a

travs del mediador de la Generali-

tat. UGT i CCOO es van posicio-

nar a favor de lacord, mentre que

CGT expressava el seu rebuig i

lAgrupaci Independent Unitat

Hermtica (AIUH) mantenia una

posici ms indefinida. Per al se-

cretari dOrganitzaci de CGT a

ACC Spain, Antonio Garca, la

proposta final recollia moltes qes-

tions que no es podien acceptar, pel

que des de CGT sadvocava per se-

guir negociant. La vaga prevista

per al dia 30 havia estat desconvo-

cada a lespera del resultat de la

votaci.

Si la majoria de la plantilla re-

butjava la proposta lempresa ame-

naava que iniciaria un procs con-

cursal -lantiga suspensi de

pagaments- que posaria en perill

lactivitat de la fbrica i els llocs de

treball. Finalment, en votaci se-

creta, els treballadors dACC

Spain van acceptar lltima pro-

posta de pla social aportada pel

mediador designat per la Generali-

tat per a salvar la companyia. En el

referndum, al que hi van estar

convocats 821 treballadors per a

emetre el seu vot, 392 van optar

pel s i altres 299 es van decantar

pel no, mentre que nou empleats

van donar un vot en blanc. La par-

ticipaci va rondar el 85%.

Lacceptaci del pla per part de

la plantilla, encara que amb una

forta oposici, com reflecteixen els

299 vots negatius, posava fi, de

moment, a un llarg conflicte, amb

una plantilla condicionada per la-

menaa dACC de la presentaci a

labril dun expedient concursal

(antiga suspensi de pagaments).

El suport de la plantilla al pla so-

cial, que incloa aspectes salarials i

de flexibilitat laboral i lacomiada-ment de 45 treballadors indirectes

de la producci, validava lacord a

qu es va arribar el passat 28 de fe-

brer entre ACC Spain i la seva em-

presa matriu, la italiana ACC, la

Conselleria dIndstria i el Minis-

teri dIndstria, pel qual ambdues

administracions aportaran 15,2 mi-

lions deuros per a finanar el pla

de viabilitat de la companyia per al

perode 2006-2010, les ajudes del

Govern central en forma de bestre-

tes reembolsables i en les condi-

cions que figuren en les normes re-

guladores dels programes

ministerials, i les ajudes de la Con-

selleria en el marc de les ajudes al

foment a la Investigaci, Desenvo-

lupament i Innovaci (I+D+i).

Les aportacions econmiques de

les administracions i de la prpia

empresa servirien per a finanar la

comercialitzaci duna nova

gamma de compressors frigorfics

que superen en un 20% les gam-

mes actuals existents en el mercat

(25,3 milions) i el desenvolupa-

ment dun compressor de petita ci-

lindrada apte per a treballar amb

dixid de carboni (5,3 milions).

Aix mateix, les inversions servi-

rien per a desenvolupar compres-

sors hermtics de mxima eficin-

cia per a refrigerants naturals (10,6

milions) i nous productes de co-

rrent continu que complementin un

compressor actual (0,78 milions).

Lacord amb el Ministeri i la Con-

selleria incloa tamb una srie de

compromisos a seguir per part de

lempresa, bsicament recapitali-

zar la companyia en la quantia su-

ficient per a obtenir un balan

equilibrat abans del 31 de mar i

mantenir aquest equilibri almenys

fins a 2010 a fi i efecte que impe-

deixi entrar en una situaci concur-

sal a lempresa.

Aix mateix, la companyia haur

de presentar els diferents projectes

dacord amb les condicions (termi-

nis, sollicitud o avals) de les con-

vocatries i haur dincrementar

lesfor en personal i recursos en

les rees comercial i dI+D.

En funci de lacord tamb es

constitueix una comissi de segui-

ment.

La lluita en defensa de la

continutat dACC Spain

Dos sindicalistesde CGTdAutobusos deBarcelona, a

judici a Sevilla

FETYC-CGT

E l 21 dabril del 2006, estavaprevist que fossin jutjats a Se-villa dos companys de la Secci

Sindical de CGT dAutobusos de

Barcelona, que van estar personal-

ment a Sevilla demostrant la seva

solidaritat amb el conflicte de lem-

presa Autobusos Dama SA lestiu

del 2004.

Aquests companys van acudir a

Sevilla, al costat daltres treballa-

dors arribats daltres punts de lEs-tat, per mostrar la seva solidaritat

amb la plantilla de Damas, que du-

rant diversos mesos van mantenir

un dur conflicte que es va iniciar

desprs de lacomiadament de set

conductors daquesta empresa an-

dalusa. Els companys de Barcelona

van acudir a Sevilla per dipositar a

la Caixa de Solidaritat dels treba-

lladors de Damas les aportacions

que ells mateixos havien recollit a

la seva ciutat i per estar, durant dos

dies, donant-los suport amb la seva

presncia al campament que sha-

via muntat davant de lestaci

dautobusos de la plaa dArmes.

Durant la nit que van romandre a

Sevilla, els companys de Barcelona

van ser abordats, a poca distncia

del campament, per policies de

pais que desprs de retenir-los i

identificar-los els van acusar de ser

els autors de les pintades reivindi-

catives que van aparixer a la faa-

na de lestaci dautobusos i a mol-

tes parts de la ciutat de Sevilla.

Com s sabut, el conflicte de

Damas finalment va ser guanyat

pels treballadors, que van aconse-

guir lanullaci dels acomiada-

ments al costat dun acord de mi-

llores laborals en matria de

jornada. A ms, es va pactar amb la

Direcci de Damas que lempresa

retirava totes les denncies que

havia fet en relaci a les pintades.

Increblement, quan es creia que

el conflicte havia acabat desprs de

la signatura de lAcord, el qual va

ser signat pel conseller dOcupaci

de la Junta dAndalusia, la Fiscalia

Sevillana, ignorant aquest acord,

ha seguit dofici amb la demanda

sollicitant al jutge que es condem-

ni els companys de Barcelona a

una pena de 18 mesos de pres, a

ms duna fiana per a cadascun de

6.640 euros. Davant la petici del

fiscal, el Jutjat 19 de Sevilla va

posar com data el 21 dabril per ce-

lebrar el judici. Des de CGT sha

manifestat la ms absoluta protesta

contra lactuaci de la Fiscalia an-

dalusa, que est actuant contra un

Acord amb el qual finalment es va

donar per acabat el conflicte de

Damas. CGTva convocar manifes-

taci el 21 dabril a Sevilla.

7/31/2019 Revista Catalunya n 75 Maig 2006 CGT

11/27

Catalunya.Maig de 2006 11

TREBALL-ECONOMIA

Teleoperadorsdel 010 deBarcelona,contralexplotaci

Un grup de treballadors del ser-vei de consulta telefnica 010,gestionat per Atento, estan mobilit-zant-se per denunciar les condi-cions que han de suportar al llargde la jornada laboral.

La primera acci pblica va seruna concentraci l1 de mar da-vant lAjuntament de Barcelona,que per mitj de concurs pblic vaadjudicar la gesti daquest serveiciutad a la filial de Telefnica. Elstreballadors demanaven al consis-tori que revisi els criteris de la con-

cessi a fi de garantir unes condi-cions laborals dignes.Els treballadors i les treballado-

res protesten per la situaci dex-plotaci i esclavatge a qu es veusotmesa la plantilla, com ara el se-guiment individualitzat de les es-coltes, la imposici de sancions enfunci del nombre de consultes ate-ses, les pressions dels caps per aug-mentar el volum de trucades ateseso els ridculs salaris que perceben,salaris duns 700 euros per jorna-des setmanals de 39 hores ambcontractes dobra i servei.

A tot aix shi afegeixen diver-sos casos de repressi.

Alguns resultatsEleccions Sindicals

Hispano Igualadina a BarcelonaCGT, 9 vots; i UGT, 5 vots.

FCC (Igualada)Eleccions en els serveis de netejaviria, de Foment de Construccionsi Contractes. UGT, vint vots, 2 de-legats; CGT, 15 vots, 2 delegats; iCCOO, 8 vots, 1 delegat.

Servei de neteja del PAME(Ajuntament de Terrassa-ISS)CGT, 23 vots, 2 delegats; UGT, 37vots, 4 delegats; i CCOO, 33 vots itres delegats.

Deutsche Bank, oficina principalde BarcekonaEl 29 de mar, es van fer eleccionsa lOF 20, Oficina Principal deBarcelona del Deutsche Bank, ambel resultat segent: CGT, 51 vots,68,91%, 6 delegats; CCOO, 23vots, 3108%, 3 delegats.

Madel Air dHostalets de Ba-lenyA lempresa del metall Madel AirdHostalets de Baleny (Osona), es

triaven 5 delegats, 1 per substitucii 4 per ampliaci de plantilla delsquals la UGT nha aconseguit 3,amb 37 vots; i la CGT, 2, amb 36vots.El Comit dEmpresa quedacompost de la manera segent:UGT, 6 delegats; CGT, 3 delegats.

Davant la negociaci del

Conveni de la XHUPSecci Sindical de CGT del'Hospital Pius de VallsL a Secci Sindical de laCGT de lHospital Pius deValls davant la situaci deconfusi que hi ha a la Xarxa Hos-pitalria dUtilitzaci Pblica(XHUP) de Catalunya ha posat demanifest qu pensa sobre la nego-ciaci del Conveni Collectiu de laXHUP que sest negociant des delgener de lany passat.

Malgrat les preguntes fetes du-

rant lany 2005 sobre com anava lanegociaci, els treballadors nohem estat informats de les negocia-cions dutes a terme pels tres sindi-cats que estan presents a la mesanegociadora: AMIC (SATSE imetges), CCOO i UGT. Curiosa-ment enguany, amb les eleccionssindicals a la vora, comena elconflicte.

El Sindicat dels Metges de Cata-lunya, el qual s el representant dela majoria daquest collectiu, esdesmarca de la mesa negociadorapresentant unes reivindicacionsconjuntes per a tots els metges dela sanitat pblica catalana.

La matinada del 28 de mar, totcoincidint amb linici de la vagadels metges, CCOO, UGT iSATSE firmen un preacord ambles patronals catalanes Uni Cata-lana dHospitals i Consorci Hospi-talari de Catalunya. Malgrat la de-

maggia feta pels sindicats quevan signar aquest preacord, les pa-tronals i la conselleria de Salut, elconveni est lluny de lequiparacide tots els professionals de la sani-tat pblica catalana.

En lopini de la Secci Sindicalde CGTa lhospital,, no s un bonacord. Una vegada feta lanlisisadonen que les pujades salarialssuposen un augment de lIPC esta-tal (no el catal); 50 euros brutsmensu