rdt 713 setembre 2010

1 ~

RÐ

T

Revista Roda de Ter / Agost-setembre 2010

LA REVISTA DE RODA DE TER

AGOST-SETEMBRE’10 / n 713 Any LX / 6 €R ÐT713

fESTA MAJOR’10

2 ~

RÐ

TRevista Roda de Ter / Agost-setembre 2010

Autopark vic, s. a.VIC Vendes, taller mecànic, carrosseria: Eix 11 de setembre, 26. Tel. 93 883 24 11 Fax 93 883 23 64 Tel. recanvis: 93 883 22 39 Exposició: c. Verdaguer, 26 · Tel. 93 885 43 62. Vendes vehicles comercials: Passatge Oristà, 1. A/e: [email protected] Taller i exposició: Passeig Sant Joan, 204. Tel. 93 851 25 61

Oferta de descompte sobre el PVP del vehicle Ford Focus Sound Trend 1.6 TDCi 90 CV 3 p amb Pack Interior Trend i Pack SONY MP3 + Bluetooth V2C + USB, equivalent al 18% del P.F.F. del mateix i per a clients particulars que entreguin un vehicle a canvi que estigui en propietat del comprador des de, com a mínim, 6 mesos abans de la compra del nou vehicle. IVA, transport de matriculació, descompte promocional i aportació del concessionari del fabricant al P2000E inclosos. Vàlida a la Península i les Balears fins el 31 de juliol del 2010. No vàlida per a empleats Ford i Flotes. El model ofert no correspon amb el visionat.

L’única cosa bàsica és el preu:13.950 €

Consum mig combinat de 4,3 a 94, l/100 km.Emissions de CO2 99 a 225 g/km.

Porta el teu cotxe i emporta’t el nou FordFocus Sound TDCi amb: Climatitzador bizona, control de velocitat, IPS, 6 coixins de seguretat, ESP, Bluetooth amb V2C, connector USB, ràdio Sony amb MP3.

I de l’IVA ens n’ocupem nosaltres.

AUTOPARK.

Tel. 93 883 24 11

Feel the difference

3 ~

RÐ

T


Edició patrocinada per l’Ajuntament de Roda de Ter, amb la col·laboració d’entitats i firmes comercials i industrials de Roda de Ter

Redacció Ramon Martí, 42, baixos. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30 Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 6 euros

DireccióMontse Verdaguer i Mas

RedaccióEstel Terricabras i OcañaHan col·laborat en aquest númeroACTER, Agrupació Pessebrista de Roda, ARC, Oriol Amblàs, Grup Arrels, Pep Bas i Portet, Pol Ballús, Club Bàs-quet Roda, Jordi Baucells, Laura Bayer, Penya Blaugrana, Penya Blanc-i-blava, Caminem pels voltants de Roda, Ester Camps, Neus Casadevall, El Casal del Pensionista, El Casalot, Raquel Castellà Perarnau, Esther Clotet, Associació de veïns barri Coll de Roda, Associació de veïns barri La Prada, Comissió Atlètica, Joan Deniel i Rosanas, Assosiació de Donants de Sang d’Osona, Grup d’Escacs, Bet Faja, Barri de les Tres Fonts, Quico García, As. d’usuaris de gas propà barri St. Sebastià, Ariadna Gonzàlez Esmarats, Infants Terribles (Jaume Salés Gorchs i Alícia Gómez), Sara Jordan, Sabina Jufré, Assosiació de veïns de La Prada, Àngela López Paris, Hospitalitat de Lourdes, Escola Municipal de Música de Roda i l’Esquirol, Maria Ocaña, Miquel Obiols, Imma Ollich, Osona Contra el càncer, Club Patí Roda, Grup Ciclista Pedal Ter, Montserrat de Rocafiguera, Miquel Rovira, Joan Sala i Pujol, Anna Sànchez Castro, Pere Serra, Roda Decideix, Rodaesmou, Jaume Salés Malian, Serveis de Promoció econòmica de l’Ajuntament de Roda, Mercè Viladecàs i Ramon Vilar Ruano.FotosACTER, Pep Bas, Club Bàsquet Roda, Laura Bayer, Penya Blaugrana, Ester Camps, Ester Cantos, El Casalot, Arxiu Raquel Castellà, Comissió Atlètica, Joan Enric, Club Escacs, Joan Fradera, Sabina Jufré, Àngela López, Hospitalitat de Lourdes, Joan Parera, Club Ciclista Pedal Ter, Arxiu Agrupació Pessebrista de Roda, Núria Rehues, Miquel Rovi-ra, Sílvia Rovira, Mª Àngels Roviró, Àlex Sànchez, Antonio Sanglas, Pere Serra, Taller de Fotografia de la Memòria Històrica, Estel Terricabras, Montse Verdaguer i Ramon Vilar Ruano.Fotografia portadaÀlex Sánchez i MonteroFotografies de les separatesÀlex Sánchez i MonteroDisseny inicialBisgràficMaquetacióMontse Verdaguer i MasImpressióGràfiques Roda SCPAdministració, publicitat i subscripcionsEstel Terricabras i Ocaña (Telèfon: 93 850 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opinió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

Edició extra de Festa MajorAgost-setembre 2010Núm. 713

4 ~

RÐ


NAIxEMENTs

16/06/2010 Marçal Canadell Costa, fill de Roger i Sandra27/06/2010 Laia Pastells Roquer, fill de Joaquim i Ester03/07/2010 Asia Al Hakeue Ifkiran, filla de Najim i Hanan01/07/2010 Vittoria Menegazzi Hernandez, filla de Francisco Luís i Priscilla02/07/2010 Roger Santamaria Jordan, fill de David i Sara08/07/2010 Júlia Baena Tarrés, filla de Rafael i Lídia08/07/2010 Gil Vizcaino Roca, fill de Carles i Anna Maria19/07/2010 Martí Rodriguez Moruno, fill de Josep Maria i Maria Elena22/07/2010 Laia Calvet Prat, filla de Marc i Elisenda23/07/2010 Laia Crosas Bellés, filla de Marc i Marta20/07/2010 Houssam Bengharda Alou, fill de Mohamed i Zakia01/08/2010 Aitana Pladeoliva López, filla de Josep i Sara07/08/2010 Darwin Yoisel Apolo Pinza, fill de Darwin René i Elba Maria09/08/2010 Marc Guiu Coromina, fill de Daniel i Maria Mercè22/08/2010 Mohamed Ahallaoui Aslimani, fill de Abdelmou naim i Hanae25/08/2010 Yan Ran Shao Sun, fill de Lei i Yi Li23/08/2010 Maria Gurt Ramírez, filla de Abel i Maria Neus

DEFUNCIONs

24/06/2010 Gonzalo Rubiños Almarta, 89 anys28/06/2010 Felicitas Sanchez Montero, 86 anys01/07/2010 Teresa Godayol Riera, 94 anys02/07/2010 Llucià Puigdollers Soler, 80 anys04/07/2010 Remei Sanglas Serra, 83 anys06/07/2010 Jaume Salés Sanjaume, 77 anys13/07/2010 Josefa Serrat Alsina, 84 anys05/08/2010 Antonio Guzman Ferrera, 60 anys05/08/2010 Maria Riera Comerma, 95 anys18/08/2010 Antonio Canal Pérez, 73 anys27/08/2010 Emília Juvanteny Fontdevila

TEMPERATUREs JULIOL I AGOsT 2010

Màxima absoluta / ºC 36,3º (dia 12) 35,8 (dia 26)Mínima absoluta / ºC 13,5º (dia 24) 12,1 (dia 16)Mitjana mensual / ºC 24,4º 22,7ºMitjana climàtica / ºC / 1995-2005 22,9º 23,0º

PLUJA I METEORs

Precipitació total mensual (lm2) 50,3 120,4Precipitació mitjana / 1995-2005 58,6 71,7Jornada més plujosa 29,2 (dia 4) 29,1 (dia 12)Precipitació acumulada. Any 2010 522,1 642,0Precipitació acumulada. Any 2009 478 557,8Dies de pluja 7 9Dies de Boira 6 4Dies de gelada 0 0Dies de rosada 28 29Dies de tempesta 4 6Dies de neu 0 0Vent fort>51 Km/h 1 2

VENT

Ràfega màxima Km/h 80 SE 63 N

Acter Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espaiwww.acterweb.comSecció meterologiawww.svt.es/meteorodawww.flickr.com/photos/joanfradera

El Temps Demografia

5 ~

RÐ

T


Divendres, 1 d’octubreCelebració 75è aniversari de l’escola Mare de Déu del sòl del Pont. Conferència L’escola Verge del Sòl del Pont. Origen i evolució d’una es-cola de la República, a càrrec de Sandra Galván i Raquel Castellà. A les 9 del vespre a l’Escola.

Dissabte, 2 d’octubreCelebració 75è aniversari Escola Mare de Déu del sòl del Pont. Trobada i visita guiada, jocs infantils, acte oficial commemoratiu del 75è aniversari, Escaroles concert i arts escèniques, a càrrec d’ex-alumnes, pares, etc. A les 4 de la tar-da a l’Escola.

10è Cap de setmana Ibèric al Jaciment Ar-queològic de l’Esquerda. Lectura dramati-zada de textos clàssics sobre l’arribada dels romans a terres ausetanes. A 2/4 de 8 del ves-pre, al Temple Romà de Vic. Organitza: Museu Arqueològic de l’Esquerda.

Diumenge, 3 d’octubrePresentació dels equips del Club Patí Roda. Tot seguit, a 2/4 d’1 del migdia, partit amistós. A les 11 del matí al Pavelló Municipal d’Esports.

10è Cap de setmana Ibèric al Jaciment Ar-queològic de l’Esquerda. Arriben els romans. L’equipament dels soldats i les aportacions a la vida quotidiana (recreacions d’alguns oficis en època romana). A 2/4 d’11 del matí.Esmorzar del Cap de setmana Ibèric. A 2/4 d’11 del matí a l’esplanada davant del Jaciment de l’Esquerda.Visita comentada al Jaciment de l’Esquerda. A 2/4 de 12 del matí i a 1/4 d’1 del migdia.Demostracions de forja i taller de teixit. Àrea de recerca experimental arqueològica de l’Es-querda

Divendres, 8 d’octubre3a Caminada Negranit. Caminada urban noc-turna amb un recorregut de 7,5 km. Sortida des de la Plaça Major. Inscripcions a Can Vinyets o

el mateix dia mitja hora abans. Hi haurà botifar-rada i obsequi per a tots els participants. Orga-nitza: Encara Hi Som! Caminem.

Dissabte, 9 d’octubreAcapte de sang pels donants de Roda i Les Masies de Roda. Durant tot el dia , a l’Aula de Cultura d’Unnim.

Diumenge, 10 d’octubrexxVII Mitja Marató. xIV Cursa de 10 km i xxII Cros Escolar. Organitza. Comissió Atlè-tica de Roda.

Dimecres, 13 d’octubreHora del conte. Una lupa especial, a càrrec de l’actriu Pepa Lavilla. A la 6 de la tarda a la bibli-oteca Bac de Roda.

Divendres, 15 d’octubreCorrellengua 2010. xerrada a càrrec del Cer-cle Català de Negocis (CNN). Tractarà de la viabilitat econòmica de Catalunya, com a Estat Independent. Al finalitzar l’acte, hi haurà un pe-tit refrigeri pels assistents.

Dissabte, 16 d’octubreCorrellengua 2010. Concurs popular sobre llengüa i tradició catalana, on hi competiran equips formats per tres persones, representants de tres generacions, no necessàriament d’una mateixa família. A la tarda, a la Plaça Major.Correllengua 2010. sopar popular amb la cantada d’una Quina. Tot seguit, concert amb el cantautor Miquel del Roig. A la carpa.

Diumenge, 17 d’octubreCorrellengua 2010. Espectacle d’animació infantil i xocolatada popular. A la Plaça Ma-jor.

Programa d’actes de la Festa Major de Roda, a les pàgines 106 i 107.

06. EDITORIAL

07. SALUTACIó DE L’ALCALDE

11. NOTÍCIES

51. SAPS QUÈ VULL DIR?

57. ENTITATS

73. APUNTS

81. ESPORTS

97. FESTA MAJOR

111. ANUNCIS

130. GUIA COMERCIAL

132. ÍNDEX COMERCIAL

ÍndexAgenda Cultural

6 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Agost-setembre 2010

La portada de la revista de Festa Major d’aquest any l’hem volgut dedicar a un esdeveniment que s’ha posat molt de moda i que s’ha convertit en un element que aporta cohesió, i perquè no, diversió. No és només el poble de

Roda que s’ha afegit a aquesta moda de fer un videoclip musical i multitudinari, i amb la particularitat que està gravat d’una sola tirada, és a dir, sense cap tall ni edició. Altres entitats, pobles, empreses... també han tirat endavant iniciatives d’aquest tipus. A nosaltres ens ha semblat divertit però no només això, sinó que és una activitat que fa poble. Més que res perquè demana la implicació de molta gent per aconseguir un resultat ben vistós.

Estem parlant, és clar, del lip dub que es va fer el diumenge 25 de juliol al pas-seig del Ter. Ens ha agradat això del lip dub. Perquè semblava, fins i tot, que per unes hores, ens oblidéssim de la crisi. El fotògraf de la revista Àlex Sánchez es va passar tot el matí fent fotos a tort i a dret. Volem donar les gràcies als seus organitzadors i animar-los a continuar tan actius i inspirats.

Està bé posar una nota de color i d’alegria en aquest Roda de Ter de Festa Major perquè tot i que la majoria de notícies són bones, també n’hi ha alguna de trista com la mort del col·laborador Jaume Salés i Sanjaume. I malauradament, aquest estiu, també ens han deixat altres rodencs, que havien estat relacionats amb la revista. Volem donar les gràcies a totes les entitats, particulars, empreses, col-laboradors habituals i col·laboradors puntuals... que han participat a la revista extraordinària d’aquest any. Ja ho sabeu que per nosaltres l’última revista sempre és la millor. Esperem que l’any que ve poguem tornar a gaudir d’una revista tan magnífica com aquesta. Tot i la crisi. I tot el que vagi venint.

Bona Festa Major 2010 a tots i a totes!

Text. RDT

Un gran lip dub rodenc

7 ~

RÐ

T


Benvolguts rodencs i rodenques, com a Alcalde de Roda és una satisfacció per mi poder encetar el número extraordinari que la revista Roda de Ter dedica cada any a la nostra Festa Major.

Una festa que comença, precisament, amb la presentació de la revista que teniu a les vostres mans a tots aquells col·laboradors i col·laboradores que l’han fet possible, mes rera mes, al llarg de tot l’any.Hem d’estar orgullosos de la nostra revista, com ho hem d’estar de Ràdio Roda, la nostra emissora, que aquest any acaba de complir 60 anys. La nostra revista i la nostra ràdio han estat possibles perquè al llarg de més de cinquanta anys rodencs i rodenques de totes les edats i condicions, de pensaments diferents i maneres de fer també diferents, han dedicat una part important del seu temps i del seu treball, i també de la seva il·lusió, a fer realitat la seva voluntat d’informar a través del paper o de les ones sonores.Per això, la Ràdio i la Revista són patrimoni de tots. Són patrimoni de la nostra generació, de les generacions que ens han precedit, segurament en unes circum-stàncies més difícils que les nostres i, també, de les que agafaran el nostre relleu i portaran els nostre mitjans de comunicació més enllà d’on hem pogut portar-los nosaltres.La Festa Major de Roda és el punt culminant de totes les activitats socials, es-portives i culturals que s’organitzen al nostre poble. La Festa Major és el punt de trobada dels familiars que fa temps que no veiem, dels amics que ja no són al poble i del que hi ha vingut a viure darrerament. La Festa Major és el moment en què la gent surt de casa per gaudir dels especta-cles i les atraccions però alhora cercant, potser inconscientment, la salutació i la conversa amb els veïns i veïnes que passegen pels carrers o van al teatre.La Festa Major és el moment en què el poble s’engalana perquè es sap protago-nista d’una diada màgica que malgrat repetir-se cada any és cada any sorprenent-ment nova.I ni la crisi, que ens afecta profundament, ni la voluntat d’aquells que voldrien veure’ns vençuts i humiliats com a poble, podran vèncer el nostre desig d’avançar junts cap a un horitzó de pau i llibertat, de solidaritat i de convivència Que tinguem tots una bona Festa Major.

Text. Antoni Llach i Vidal. Foto. Àlex Sánchez

“La Festa Major és el moment en què el poble s’engalana perquè es sap protagonista d’una diada màgica que malgrat repetir-se cada any és cada any sorprenentment nova”

8 ~

RÐ


El grup municipal dels Indepen-dents pel Progrés Municipal de Roda, IPR-PSC desitja a tots els

rodencs i rodenques una molt bona Festa Major.Com sabeu el nostre grup es mou, única i exclusivament, pel benestar i el progrés del nostre poble, sense que, com a grup, tinguem cap implicació política que vagi més enllà de l’àmbit estrictament municipal.Aquest darrer any, Mari Martos ha deixat, per motius personals, les re-gidories d’Igualtat i d’Acció Social i Ciutadania. Volem agrair a la Mari el treball que ha fet en totes dues regi-dories. Joan Rosanas i Lupiola ha relle-vat la Mari i s’ha integrat a les tasques de l’equip de govern. L’ajuntament ha hagut de fer front a una limitació im-portant de la seva despesa respectant, però, el pressupost d’Acció Social, ate-sa la difícil situació que travessen mol-tes famílies de Roda. Les regidories de Cultura i Joventut, amb Cesca Costa al capdavant, han experimentat una retallada pressupos-tària important però, malgrat tot, han sabut mantenir un nivell molt impor-tant d’activitat, tant en qualitat com en quantitat. Cal destacar la inauguració de l’E Spai, local de trobada i activi-tats per al jovent, el començament de les obres del Museu de l’Esquerda, pel qual s’ha aconseguit una subvenció de més d’un mil·lió d’euros del Ministeri de Foment, i l’adjudicació de les fases finals del Teatre Municipal, que es po-drà inaugurar abans no s’acabi aquesta legislatura. Aquests tres equipaments, juntament amb el nou Centre d’Aten-ció Primària, l’ampliació de la Resi-dència de Can Planoles, la Biblioteca Bac de Roda i l’ampliació de l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont, cons-titueixen un grup d’equipaments nous que contribuiran a millorar la qualitat

El grup municipal d’IPR-PSC: Albert Serra, Francesca Costa, Xavier Teixidor, Joan Rosanas i Antoni Llach.

Text. Grup Municipal dels Independents pel Progrés Municipal de Roda IPR-PSC. Foto. Montse Verdaguer

de vida de tots els veïns de Roda.Des de la regidoria d’Urbanisme i No-ves Tecnologies, sota la direcció d’Al-bert Serra, s’ha treballat en el Pla d’Or-denació Urbanístic i s’ha començat a desplegar el Pla de Barris. També s’ha renovat la pàgina web de l’Ajuntament i s’ha iniciat una promoció de pisos de protecció oficial a l’avinguda Pere Bau-rier, al costat de la Placeta del Poeta.La regidoria d’Esports, amb Xavier Teixidor, ha continuat la seva tasca de suport a les entitats esportives i el manteniment de les instal·lacions, amb obres de millora importants al camp de futbol i a les piscines municipals.L’ampliació de l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont, l’ampliació de la Llar d’Infants municipal, la continuació del Pla d’Entorn i el desenvolupament urbanístic del Pla Parcial dels Pèlics, pràcticament acabat, per tal d’ubicar-hi la nova escola de primària, han estat les tasques més importants de la regi-doria d’Educació, gestionada per An-toni Llach.En un any realment complicat pel que

Salutació dels Independents pel Progrés Municipal de Roda, IPR-PSC

fa a les finances municipals, l’equip de govern de l’Ajuntament ha sabut man-tenir el seu nivell habitual d’activitat social, cultural i esportiva. Per altra banda, les subvencions aconseguides del Pla de Barris, del Ministeri de Fo-ment, de la Diputació de Barcelona i del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Ge-neralitat de Catalunya permeten ga-rantir, per la propera legislatura, una inversió que permetrà acabar, sense cap cost pels ciutadans, el pla d’in-fraestructures desenvolupat al llarg d’aquests darrers vuit anys de govern municipal. Paral·lelament, permetran dissenyar estratègies de promoció del comerç i de l’activitat industrial, així com establir programes de convivèn-cia que facilitin la integració i la cohe-sió social del nostre poble.I res més, que la Festa Major sigui el punt de trobada per renovar i ampliar amistats, per gaudir dels espectacles programats i, sobretot, per enfortir els lligams que ens caracteritzen i ens de-fineixen com a poble.Bona Festa Major!

9 ~

RÐ

T


Passada ja la ressaca posterior a la macro-manifestació del dis-sabte dia de 10 juliol (gran dia), i

passats ja uns dies però, resulta que la perspectiva que hi havia el mateix dis-sabte i fins i tot el diumenge, sembla que ja ha canviat, resulta que ja hi hem dormit, i ja se sap que per racionalitzar les coses cal dormir-hi primer, ara ja hi ha algú que comença a trobar-hi fac-tors diferents o diferenciadors de tot el que va ser l’origen d’aquella manifesta-ció, per cert, demostració del civisme del poble català.Només que hagueu comprat qualsevol diari d’aquests dies, o bé haver escol-tat les notícies per televisió o ràdio, haureu pogut comprovar que tot el que s’assenyala al principi és cert i que tot allò ja és matisable, que hi ha nous argumentacions a fer, que malgrat les resolucions sortides del Parlament i tot el que es va dir al Congrés dels Diputats a Madrid, sembla que tot es vulgui quedar aquí, en resum que tot hi haver-hi un munt de gent que es va mobilitzar massivament per tal de defensar els nostres drets i els nostres sentiments, hi ha qui encara no està convençut del camí a fer o que s’ha de seguir. La gent, tota, grans, petits, mitjans, de tota mena que hi havia allà, amb ganes i il·lusió, això sí, sobretot molta i mol-ta il·lusió en el que es feia, creient fer-mament en que tot serviria per alguna cosa, que era un dia històric i només tres dies després, ja comencem a de-sactivar tot allò, i tot per què? Doncs perquè hi ha individus que eren allà fí-sicament, però no amb el cor i la ment, eren allà per fer-se la “foto”, i això és trist, molt trist.Desconeguda es tota l’evolució final que tindran els esdeveniments pos-teriors al dia d’avui, mitjans de juliol, però quan això es llegeixi no se sap

El grup municipal de CiU: Esteve Franch, Carme Expósito i Antoni Escarrabill.

Text. Grup Municipal de Convergència i Unió a Roda de Ter. Foto. Montse Verdaguer i Mas

la vigència que haurà tingut, i encara que sigui per una vegada, ens haurem equivocat i l’unitat i sobretot, Catalu-nya, haurà estat pel damunt de tota la resta, però avui per avui, la cosa ja no comença a pintar bé i gairebé sempre són els mateixos a aquí se’ls omple la boca d’intentar fer-nos veure que sen-ten quelcom per Catalunya i ens do-nen per “allà”, sempre estem igual.No som endevinaires però la previsió força generalitzada es que tot això vagi perdent gas i força per moments i s’acabi en un no res, si és que ho han d’encapçalar els que correspondria. Per aquest motiu, proposem que més enllà d’ideologies polítiques, quan ar-ribi l’hora fem una autèntica i total rebolcada a tots els demagògics i pu-guem apartar-los al màxim de la polí-tica i de les decisions que ens puguin afectar.Ens els propers mesos tindrem més d’una vegada l’oportunitat de poder dir a aquest tipus de “gent” que així no, així no s’hi juga, no s’hi val, ja està bé i ja n’hi ha prou que per uns o pels altres, els catalans acabem fent “el préssec” a Madrid i així ens va, amb el govern,

Per pensar-s’ho bé

amb el Tribunal constitucional, i amb tot el que va darrera. En les cites elec-torals que ara se’ns presentaran serà l’oportunitat de dir que no a aquesta actitud, que no ens agrada, que ja està bé, que ja n’hi ha prou que ens pren-guin el número i que ens prenguin el pèl. Necessitem gent compromesa amb Catalunya, realment comprome-sa, no fal·làcies ni mentiders.Aquesta vegada va de debò, cal que d’una vegada i per totes puguem anar tots a una, si més no la majoria, els catalans de cor i d’esperit, deixant de banda els que puguin suposar un llast a les nostres legitimes aspiracions, als que s’omplen la boca de suposades bondats i l’únic que fan és fer nosa i ser un entrebanc.Així doncs, pensem-hi bé, que tothom es pensi bé a qui donarà el seu vot. És més important que mai, ens hi juguem el nostre futur i el dels que ens venen al darrera, tot el nostre grup CiU, ha estat, està i estarà sempre al vostre costat, físicament i de cor, per Catalu-nya i per Roda de Ter.Salut per a tots i aprofitem per a desit-jar-vos una bona Festa Major 2010.

10 ~

RÐ


A falta de 8 mesos per unes noves eleccions munici-pals que donaran un nou govern a Roda de Ter és hora de començar a bastir un nou projecte que doni

un fort impuls al nostre poble. La situació de crisi econò-mica generalitzada, la retallada de recursos públics i la re-ducció d’ingressos municipals farà que governar els propers anys l’administració local no sigui gens fàcil.

Són evidents les dificultats però cap responsable munici-pal pot o podrà justificar la seva paràlisis dient que no hi ha recursos. És ara més que mai que el poble necessita res-ponsables que aportin projectes i recursos per revitalitzar el poble. És urgentíssim augmentar l’activitat econòmica, assegurar la cohesió social i reforçar els vincles i xarxes ciutadanes. Per això cal afavorir el compromís individual i col·lectiu en favor del conjunt, i així anar donant activitat i il·lusió al poble.

Per tant, necessitem persones que vulguin impulsar un nou projecte de poble, gent que cregui en els potencials de Roda i lideri i doni un nou impuls a l’actual situació d’estanca-ment econòmic i social del municipi. No necessitem només polítics que siguin bons gestors, necessitem de polítics amb idees i projectes que aportin il·lusió i noves accions perquè Roda hi hagi activitat i tothom hi pugui viure bé.

A l’actual govern sociovergent ja se’n farà la valoració en el seu moment oportú i la seva responsabilitat de la situació actual. Com tota acció de govern hi haurà encerts i errors, però no es pot acceptar que en aquest quatre anys de mà-xima situació de necessitat social encara no tinguem una ubicació per l’escola nova i es tanquin recursos bàsics com l’escola d’adults. Tampoc és comprensible que elements bà-sics per l’activitat econòmica com el polígon industrial o la Blava estiguin igual que fa 4 anys. Exemples de peces claus de les necessitats socials i econòmiques del nostre poble que han estat llargament aturades. En direcció totalment contrària al que ara necessitem.

Aquest mes de setembre tampoc podem oblidar que estem davant la imminent formació d’un nou govern a Catalunya. Les properes eleccions al Parlament seran un moment clau per decidir les propostes que ens ajudin a sortir de la crisi econòmica i garantir el benestar social de les persones. Però sobretot serà el moment ideal per donar la resposta del po-ble català a l’atac de les instàncies de l’Estat Espanyol a la voluntat de ser de Catalunya. És evident que estem davant del final de l’etapa autonomista que mai per part d’Espanya hi haurà la voluntat de ser un estat plurinacional ni un estat

El grup municipal d’ERC: Irene Herreros, M.Antònia Tardà, Jaume Salés i Jordi Serra.

Text. Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Roda de Ter. Foto. Montse Verdaguer

federal. Només hi ha dues sortides, resignació o indepen-dència. Les eleccions catalanes serviran per definir clara-ment el futur que poble català, continuar sent una autono-mia de l’Estat Espanyol o poder exercir el dret democràtic de decidir i optar per iniciar un procés d’independència. Els resultats dels ciutadans de Roda en la consultat del passat 13 de desembre no deixen marge de dubte. Els rodencs es-tem majoritàriament a favor de la independència i les pro-peres eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment idoni per demostrar la nostra voluntat de ser.

El Grup Municipal d’Esquerra a Roda de Ter seguim al nos-tre lloc, dedicant el nostre treball a millorar el nostre poble i posar la nostra empentat també per un futur lliure del nos-tre país. És evident que la situació demana un nou impuls, nosaltres i som i volem continuar. Ens predisposem a fer un pas endavant per aquests nous reptes que s’obren i obrim totes les portes a totes les persones que creguin i vulguin un futur millor pel nostre poble i per Catalunya. La Festa Major és un cop més el moment adequat per plan-tejar-nos reptes i encoratjar-nos a seguir endavant.Bona Festa Major.

Un nou impuls

“És ara més que mai que el poble necessita responsables que aportin projectes i recursos per revitalitzar el poble”

11 ~

No

tície

s


notícies

12 ~

Res

um d

e l’a

nyRevista Roda de Ter / Agost-setembre 2010

La 1a Marató de Sang aconsegueix un rècord amb 190 donacions.L’Ajuntament de Roda “congela” els impostos i taxes per al 2010.El col·lectiu Roda Decideix comença a treballar per portar a terme la consulta popular sobre la independència.Els plens de l’Ajuntament es passaran a fer el tercer dijous de mes.La Sala Bac Art tanca les portes.Perilla la continuïtat d’ARC. Concepció Pujol: de l’ordidor al cine-ma amb “Pa Negre”.Roda acull el Correllengua.Jaume Salés Gorchs i Alícia Gómez creen la marca Infants Terribles per donar a conèixer els seus treballs (tires còmiques i personatges).Abel Arderiu presenta el seu nou film: Aventura-Codol-Sau, amb el nedador Marc Capdevila.Mor Xavier Baucells, en Xevi de Cal Rabadà, als 63 anys.La tòmbola de la residència recapta 4.414€ durant la Festa Major.Visita comentada a l’Esquerda per do-nar a conèixer els resultats de la cam-panya d’excavacions 2009.600 atletes, a les Curses Atlètiques.Anna Serra va participar en el seu pri-mer campionat del món de Gimnàsti-ca Artística Femenina.

Roda de Ter commemora els 25 anys del premi de poesia de Miquel Martí i Pol.El conveni econòmic de Roda i Les Masies de Roda queda rebaixat a 17.000 euros. La Blava només depèn de l’aprovació definitiva de la Generalitat.Obres de la nova rodona que donarà accés al polígon del Puig Vell.ARC continua amb una nova junta.El 13 D es podrà votar a Roda la con-sulta popular per a la independència.Quatre alumnes de 1r de batxillerat de l’IES, guanyadors de “Fes Coop”.Actes per la no violència a Roda.Una obra de teatre ajuda a recaptar 2.000 euros per la lluita contra el càn-cer.L’editorial Vabau presenta el seu nou llibre El conill despistat, una història que porta cua.Una jornada explica a les PIMES l’im-portància de les TIC a l’hora de vendre i estalviar.Campanya de restauració del jaciment de l’Esquerda. El CE Roda, protagonista a la Nit de Campions a ódena.El Juvenil A del CE estrena categoria amb bon peu.El Club Patí Roda estrena pàgina web.

L’Agrupació Pessebrista celebra el seu 30è aniversari.Nova edició de la Fira x Nadal.Els Pastorets d’El Casalot, a la Porxada de Can Planoles.El Patge Reial arriba a Roda.Editen L’encís del Pessebre, de Jaume Salés Sanjaume, per commemorar els 30 anys d’Els Pastorets de Roda.Per Nadal, ARC regala 8 premis de 500 euros als clients.Pep Poblet i Georgina Cardona, junts a l’espectacle Paraules per Nadal, a Vic.Roda diu sí a la independència amb un 38,9% de participació.L’Ajuntament ja té aprovat l’avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Munici-pal (POUM).L’escriptora Isabel Clara Simó impar-teix una xerrada La violència envers les dones, dins els actes del 25 N, orga-nitzats pel PIAD.Mor Andreu Almeda, l’antic propieta-ri de Can Planoles.Menys misses, al cap de setmana.Es porten a terme actuacions per re-duir el nombre de coloms.L’equip de l’Esquerda participa en una jornada sobre Arqueologia Funerària a la Universitat de Barcelona.El primer equip del CE Roda acaba l’any líder.

13 ~

Res

um d

e l’a

ny


Diversos actes per mantenir la tradició de la diada de Sant Antoni Abad a Roda de Ter i les Masies de Roda.Maria Martos deixa la regidoria d’Acció Social i la substitueix Joan Rosanas.Roda de Ter aprova un pressupost de 5,2 milions d’euros per al 2010, amb 330 mil euros destinats a inversions reals.Novetats en el programa de prevenció de drogodependència.Una delegació de Galícia visita els atractius turístics de Roda de Ter.Eric Botello Papell neix el 16 de gener i és el primer rodenc de l’any.Reclamen una segona línia de P3 al CEIP Roda de Ter.Instal·len al poble 22 papereres amb dispensadors de bosses per a la recollida d’excrements dels animals de companyia. Najat el Hachmi participa en una xerrada col·loqui, a l’Institut de Roda, amb el títol “Conversa entre dones”.La Cafeteria de l’Emili i l’Anna celebra 20 anys de la seva obertura.El rodenc Joan Parera fa dues exposicins de fotografies: una al Centre Cívic del barri del Remei de Vic i l’altra, a Prats.Diferents actes per a tots els públics dins el programa Roda x Nadal. Les botigues Electro P i Quimeta guanyen el concurs d’aparadors que s’organitza dins les activitats de la VII Fira del Pessebrisme.El Grup de Teatre Arrels amb El Poema de Nadal omple l’esglèsia parroquial de Sant Pere de Roda.L’exposició de diorames dels pessebristes de Roda rep més de 3000 visites.Més de 1000 infants i joves participen a la Fira x Nadal organitzada per les regi-dories d’Esports, Joventut i Acció Social als pavellons municipals de Roda.Cavalcada dels Reis Mags de l’Orient a Roda.Quasi 2.000 persones visiten el Museu de l’Esquerda durant el 2009.Mor Joan Corominas Salés, conegut com “El Nano Basses”, una de les persones que més ha treballat per l’esport de Roda.El Benjamí del CE Roda participa en un torneig a Can Rull en homenatge al juga-dor Àlex Gallardo que va morir a l’edat de 8 anys.Més de 300 participants a la 5a edició de la Cursa Entre Ponts.L’Atlètic Rodenc no surt de les posicions de descens (és el setzè classificat).

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, vi-sita Roda per signar el conveni de Pla de Barris.Roda rebrà més de 600 mil euros del FEOSL, el Pla Zapatero.Més de 150 persones assisteixen a la sessió de debat del POUM.Ja és obligatori utilitzar la bossa com-postable en la recollida de l’orgànica.La taxa d’atur a Roda continua crei-xent i se situa al 16,15%.L’ajuntament ja té el permís per instal-lar les càmeres de videovigilància.Xerrada col·loqui L’oci, els joves, i les noves xarxes socials.Jaume Viñas, nou president d’El Casal del Pensionista de Can Planoles.La biblioteca Bac de Roda incrementa el seu rendiment durant el 2009.El Carnaval 2010 omple els carrers.Nova edició del botiguer disfressat.El mercat de la disfressa i el mercat de 2a mà, junts a la plaça Major.Arqueologia de la mort, nou cicle de conferències de l’Esquerda.Nous serveis, des de Càritas Roda.Éxit de la primera de les 12 caminades programades per l’entitat Caminem pels voltants de Roda. La Federació Catalana de bàsquet or-ganitza un trobada tècnica a Roda.

14 ~

Res

um d

e l’a

nyRevista Roda de Ter / Agost-setembre 2010

Homenatge a cuidadors/es informals i a les treballadores de la residència de Roda, dins els actes organitzats pel 8 de març.El PIAD estrena programa a Ràdio Roda: La lluna en un cove.L’Ajuntament de Roda de Ter aprova inicialment el POUM.Fred i neu per donar la benvinguda al mes de març.L’ONCE va dedicar el cupó del 16 de març a Roda de Ter.Més de 20 persones es fan la revisió ocular gratuïta.L’Ajuntament actualitza les dades del cementiri.Poc seguiment de la vaga escolar.Roben la bomba d’aigua que serveix per regar la gespa de les piscines.Raquel Castellà presenta a Manlleu el seu treball sobre La Blava.Usuaris i treballadors de la Residència passen un dia a les instal·lacions del F.C.Barcelona, a Sant Joan Despí.300 edicions del programa sardanístic de Ràdio Roda, Cafè i Sardanes.Entrevista a Emili Teixidor pel seu lli-bre ambientat a Roda Els convidats.El Centre Esportiu Roda celebra 70 anys de futbol.Jaume Tolosa queda segon a la cursa d’ultrafons Transahariana.

S’inaugura l’E Spai, el nou equipament municipal per a joves de Roda. L’actor Jor-di Ríos, conegut per les seves imitacions als programes televisius de Crackòvia i Polònia, assisteix a la inauguració de l’E Spai.Ventall d’activitats per a tots els gustos per celebrar la diada de Sant Jordi a Roda.L’IES també celebra el dia del llibre i de la rosa.Josep Verdaguer i Freixas presenta el seu segon llibre: De la Creu al Pont Nou, on es relaten històries i vivències de moltes famílies que viuen o han viscut entre aquests carrers de Roda.Presentació pública del Projecte d’Intervenció Integral (PII) del Nucli antic i del Pla de Participació Ciutadana, finançat per la Llei de Barris.El Museu Arqueològic de l’Esquerda rep l’1% Cultural.Premien l’empresa rodenca SetPar per un robot de munyir vaques que l’empresa importa d’Holanda i distribueix a Catalunya i les Illes Balears.Presentació del Raid dels Ausetans a Roda.Roda de Ter convoca una nova edició dels Premis Literaris 2010.Els rodencs Pere Orra i Helena Mínguez són homenatjats a l’acte dels represaliats pel franquisme que va organitzar la Generalitat de Catalunya al Museu del Ter de Manlleu.4a exposició del Taller de Fotografia sota el nom Desvetllem la memòria histò-rica de Roda. Actuacions per minimitzar la població de coloms.ARC regala postals per Sant Jordi i proposa fer una llumineta cada trimestre.Les Cases Noves celebra el 50 aniversari de la seva festa.Primera setmana Cultural de l’Escola Municipal de Roda de Ter i l’Esquirol Exposició A vol d’ocell, a la biblioteca Bac de Roda.Raquel Castellà continua la investigació i estudia per donar a conèixer la vida personal i la trajectòria empresarial de Tecla Sala, propietària de la fàbrica de la Blava.Nou recorregut botànic de l’Esquerda.La Festa de l’Esport, primer acte per celebrar el 70è aniversari del CE Roda. L’equip sots 21 del Club Bàsquet Roda assoleix l’ascens a A1.

15 ~

Res

um d

e l’a

ny


Ernest Maragall, conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, inaugura les reformes de l’escola Mare de Déu del Sòl del PontL’Escola Mare de Déu del Sól del Pont prepara el 75è aniversari.L’escola Roda de Ter portarà el nom de l’escriptor i pedagog rodenc Emili Teixi-dor.L’Ajuntament estrena una nova pàgina web més dinàmica.Un estudi diu que l’aigua de Roda de Ter té pocs nitrats, segons la normativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).La Residència de Can Planoles celebra l’11è aniversari amb el tradicional dinar i show final.L’actuació de la coral Poliofònica de Puigreig, a l’església Sant Pere de Roda, plat fort dels 50è aniversari de la festa de les Cases NovesDesperfectes a la Carpa valorats en uns 12.600 euros.L’Associació Roda de Comerciants (ARC) subvenciona part de les bosses com-postables.Nova ubicació pel mercat de 2a mà d’estiu: a la plaça Verdaguer.Les Caipirinya i els Barny Gambels són els guanyadors de la final local del Raid dels Ausetans amb la primera Flash Mob organitzada a Roda.Ràdio Roda prepara la celebració dels 60 anys de l’emissora municipal.Sense llenya!, el nou programa d’informació castellera a Ràdio Roda.L’òpera “Caixa de Música”, formada per 28 nens i nenes de l’escola de música El Faristol, es presenta a les 1es jornades de pedagogia de l’Escola Superior de Mú-sica de Catalunya (ESMUC).Avinguda d’escultures de Marta Solsona, a la zona de l’entrada del jaciment de l’Esquerda, en motiu del Dia Internacional dels Museus.L’Esquerda lliura l’acreditació número 1 d’Empresa Amiga a IQAP Group.El primer equip del CE Roda queda campió i assoleix l’ascens a Segona Regional.El Juvenil A, a Preferent i el Cadet, a Primera Divisió.El CB Roda, primera temporada amb 2 equips sèniors femenins federats. Descens a Tercera Regional de l’Atlètic Rodenc.El Club Patinatge Artístic de Roda, a la final del Campionat de Catalunya després d’aconseguir la primera posició a la final Territorial de Barcelona.

Roda de Ter celebra la 6a setmana de la Gent Gran.Roda pren mesures per la contenció de la despesa pública.Posen a debat els futurs usos de la tor-re de Can Planoles.Clausuren l’àrea de lliure aportació de residus a la zona de Puigneró.La Fira del Pessebrisme es reconver-teix en la Fira de pont a pont.Èxit del mercat de 2a mà d’estiu.L’obra de Miquel Martí i Pol forma part del Mapa Literari Català.Anna Cristina, nova directora de l’Es-cola Roda de Ter.Pep Poblet treu el seu quart disc Sa-xology.El meteoròleg de TV3 Francesc Mauri omple la sala polivalent de la bibliote-ca de Roda.Roda guanya el premi al poble més participatiu del Raid dels Ausetans.Torna l’Estiu + Actiu a Roda de Ter.Desperta-Ibers, una jornada sociocul-tural i esportiva a Roda.El Rodafolk arriba a la seva 20a edició.Comencen els cursos de la UB i de la UVic, a l’Esquerda.Més de 600 futbolistes, al 22è Torneig de Futbol Base del CE Roda.Dos equips sèniors masculins al Club Bàsquet Roda.

Juny-juliol

16 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Agost-setembre 2010

L’entrevista de l’alcalde de la revista de Festa Major de l’any passat la vam començar amb la notícia que Roda havia aconseguit la Llei de Barris: la subvenció més gran que ha rebut mai Roda fins ara. són 3,75 milions d’euros per finançar un projecte valorat en 5 milions. Com s’està desplagant el Pla de Barris?Aquest és el primer any del desplegament de la Llei de Bar-ris. S’han començat a desplegar programes d’acció social. Ara també hem adjudicat l’ampliació de les dependències municipals, a l’edifici del costat de les oficines actuals, que seran operatives a la tardor i també s’ha rehabilitat la teula-da de la torre de Can Planoles. El Pla de Barris es desplega fins el 2013 i les inversions fortes són els últims exercicis 2012 i 2013, les quals ja estan previstes.

Amb quina notícia t’agradaria començar l’entrevista d’aquest any?Amb dues notícies. Una, que finalment Roda, dins aquesta legislatura, tindrà un teatre, un teatre municipal, del que ja hem adjudicat les últimes fases, les quals permetran acabar el teatre en la seva totalitat, pels volts de Nadal. I la segona, que hem començat les obres del Museu de l’Esquerda, ara que hem aconseguit el finançament suficient per part del Ministeri de Foment. Això vol dir que el 2011-2012, el Mu-seu Arqueològic de l’Esquerda, situat a l’antiga caserna de la guàrdia civil, estarà acabat.

En aquesta legislatura aprovareu també el nou Pla d’Or-denació Urbanística Municipal (POUM)?Evidentment, això és una cosa important perquè el POUM és un pla que endreça la vida del poble, la vida urbanística del poble, per als propers 25 anys, com a mínim. És un pla molt realista, el qual s’ha discutit molt amb Urbanisme i que dotarà al poble de Roda de Ter d’un instrument urbanístic molt poderós per fer front als anys que vindran.

L’Ajuntament de Roda, tot i les subvencions que ha ob-tingut, podrà fer front a les despeses dels serveis que ofereix? Una cosa són les subvencions i l’altra, el pres-supost ordinari.Com Ajuntament hem fet una feina molt important d’acon-seguir subvencions d’altres administracions. Si sumes els diners que hem aconseguit en aquests últims 3 anys és una quantitat impressionant. Però el dia a dia de l’Ajuntament, el que és el pressupost ordinari, es nodreix bàsicament dels impostos i taxes municipals. Per exemple, s’ha reduït la recaptació provinent de les llicències d’obra, amb la qual cosa hem passat de recaptar gairebé 700.000 euros l’any a recaptar-ne 50.000. També els diners que rebem del fons de l’Estat i del fons de la Generalitat de Catalunya han experi-mentat una pèrdua important, al voltant del 20%. Però crec que aconseguirem mantenir tots els serveis socials i hem aconseguit i fins i tot ampliar alguns serveis, com ara joven-tut. Tot i la crisi, a Roda s’ha sapigut mantenir els nivells de benestar social que teníem fins ara.

L’Esquerda, tal i com dèiem, ha rebut l’1% Cultural.Ha estat un èxit molt important de l’equip de govern (IPR-PSC i CiU), perquè era una aspiració de les persones que estan treballant a l’Esquerda, de fa més de 30 anys. Tení-em un museu molt precari, que s’ha vist agreujat per defi-ciències a l’edifici. Des de la junta del patronat, de la qual l’alcalde de Roda n’és el president, havíem decidit que no faríem un museu provisional, sinó que havia de ser defini-tiu. I només es podia aconseguir amb finançament exterior. Aquest any hem decidit invertir-hi 300 mil euros del Plan E 2010 (Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local) per consolidar l’edifici, i la resta (1,3 milions d’euros) ens ha vingut amb l’1% Cultural, que atorga el Ministeri de Foment. També esperem que la Generalitat de Catalunya contribueixi amb una subvenció de 400 mil euros.

L’actual alcalde de Roda, Antoni Llach, no ha volgut desvetllar encara si encapçalarà la llista del grup IPR-PSC per a les eleccions municipals del maig del 2011

Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Àlex Sánchez i Montero

Antoni Llach: “Serà el grup d’IPR-PSC qui decideixi qui es presenta com alcaldable a les municipals”

El maig de l’any que ve es celebraran les eleccions mu-nicipals. L’alcalde de Roda, Antoni Llach, no ha volgut desvetllar si es presentarà o no com a cap de llista del seu grup muncipal Independents pel Progrés de Roda (IPR)-PsC. Diu que serà el grup qui decidirà el cap de llista, aquesta tardor. Encara és d’hora per fer valoraci-ons de tota una legislatura. Ho deixem per d’aquí a uns mesos. I hem aprofitat l’entrevista anual amb l’alcalde per parlar del moment actual. Un moment que està marcat per la crisi: econòmica, financera, de valors...

17 ~

No

tície

s


Roda tindrà bons equipaments, però ja hi hauran diners per pagar a les persones que els dinamitzin?Sí. Els equipaments que té Roda són sostenibles i no són sobredimensionats, això vol dir que, en el futur, es podran mantenir. L’important nivell d’equipaments de Roda ha fet que la fesomia del poble canviés. Ha vingut molta gent jove, amb fills, a viure a Roda i això ha donat un tarannà a la po-blació diferent del que tenia abans. Roda som un poble jove i dinàmic, que en el futur creixerà d’una forma selectiva. També hi ha un equipament molt important que són els dels mitjans de comunicació. Tenim una emissora, la qual ara celebrarem el 60 aniversari; i una revista que fa més de 60 anys que existeix. És un patrimoni important que hem de contribuir a consolidar i fer més gran.

Quines mesures s’estan prenent des del consistori ro-denc per la contenció de la despesa pública?El que hem fet és reduir la despesa a base d’ajustar totes les partides. Aquí no hi ha hagut cap regidoria que n’hagi sortit beneficiada, és a dir, la retallada ha estat per tothom, llevat de la d’Acció Social, perquè per la mateixa naturalesa de la crisi, hi ha un sector de la població que requereix més aten-ció i no s’ha tocat. Més aviat s’ha incrementat, però totes les altres regidories han vist retallades les seves subvencions. Cultura és de les que ha tingut una retallada més substan-cial, però malgrat això, he de felicitar a la regidoria de Cul-tura, sobretot a la Francesca Costa, perquè en un any molt difícil ha sabut mantenir un nivell d’aposta cultural de Roda molt important. No només no s’ha notat sinó que fins i tot algú pot haver pensat que s’ha incrementat.

La Festa Major se n’ha ressentit d’aquesta retallada?Evidentment, hi ha una retallada, però com et deia, és una retallada pressupostària, no és una retallada amb contin-guts. S’ha fet un esforç imaginatiu per arribar a tots els

públics i a totes les edats i penso que l’aposta d’aquest any serà una aposta important, com totes les que hem tingut els altres anys.

Creus que durant la legislatura que ve es començarà a veure la sortida de la crisi o el consistori que vingui s’haurà d’estrènyer encara més el cinturó? Sóc pessimista. Aquesta és una crisi estructural, no és no-més al nostre país. És a nivell europeu i mundial. Tardarem a sortir-ne. El consistori que hi hagi a Roda a partir del maig de l’any que ve, serà un consistori que encara li quedaran diversos anys per sortir d’aquesta crisi tan profunda i fins que no podran dir que això s’ha acabat. I quan en sortim serà diferent. S’haurà de començar a treballar en una cul-tura dirigida a fomentar valors com que s’ha de respectar l’entorn, el mobiliari urbà... que les coses de la comunitat són de tots, que no val destrossar-les. Aquest sentiment de coresponsabilitat de la gent és la gran lluita que tindran els ajuntaments i les administracions en els propers anys: fer entendre a la gent que és coresponsable de les despeses. Tot té un cost, encara que estigui en un espai públic.

Ja s’han instal.lat les càmeres de videovigilància a di-versos punts del poble de Roda. És ara un poble més segur?Roda de Ter no serà un poble més segur perquè hi hagin càmeres de videovigilància. Roda és un poble segur, si ens atenem a les estadístiques que ens donen els Mossos d’Es-quadra cada mes, en el sentit que no hi ha crims, no hi ha violència. El que sí hi ha és gamberrisme, actes d’incivisme, i això és el que es vol corregir amb les càmeres. Si volem te-nir un poble sostenible, no podem tenir un cos de seguretat format per 12 o 15 agents vigilants. Seria una despesa enorme que no podríem mantenir com a poble, i s’haurien de retallar altres àmbits que penso que

Antoni Llach va escollir la biblioteca Bac de Roda per fer la sessió fotogràfica per a l’entrevista de la revista extraordinària de Festa Major.

18 ~

No

tície


“Aconseguirem mantenir tots els serveis socials. Tot i la crisi, a Roda s’ha sapigut mantenir els nivells de benestar social que teníem fins ara.

no es poden tocar. La idea d’aquestes càmeres es fer front a l’incivisme i al gamberrisme que malauradament es produ-eix a Roda, principalment el cap de setmana.

En el ple de juliol, l’alcalde va votar en contra d’una moció aprovada per majoria i consensuada pels grups muncipals de CiU i ERC. Es tracta d’una moció sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia i on es demana al Parlament de Catalu-nya iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya exerceixi el dret a decidir sobre la independència naci-onal. Com és que vas votar en contra? Hi vaig votar en contra perquè sóc conseqüent amb les me-ves idees. Primera, perquè no m’agrada que s’utilitzi l’ajun-tament per qüestions que no són estrictament municipals. El meu grup és municipalista i no es planteja res més enllà del municipi i, per tant, aquesta moció em semblava, com d’altres que s’han presentat també, fora de lloc. A part d’ai-xò, és demanar al Parlament de Catalunya una cosa que no pot assumir. El mateix parlament, la setmana de la moció, va dir que no podia fer front a la iniciativa legislativa popu-lar. Catalunya i Espanya formen una realitat, la qual m’agra-daria que fos una realitat federal, de la mateixa manera que passa als Estats Units i Alemanya. Evidentment que a mi m’ha dolgut, i molt, la sentència del Tribunal Constitucio-nal, perquè l’Estatut era una manera d’avançar en el federa-lisme plenament constitucional. Em subleva que hi hagi un tribunal format per unes persones que puguin decidir en contra del que ha aprovat el Parlament català. Per això vaig assistir a la manifestació del 10 de juliol, fent meu el rebuig al Tribunal Constitucional, el que no vol dir que jo estigui per la independència, i menys tal i com es planteja.

I més autogovern?Jo parlo d’Estat federal, en el qual hi hagi un estat central que reserva unes competències de seguretat, però en canvi la major part de les competències són propietat dels estats que el constitueixen. Catalunya té un nivell d’autogovern com mai havia tingut a la seva història, i a nivell d’Europa som una de les regions que tenim més autogovern. Des dels mitjans de comunicació només es dóna veu a una posició única que no ens porta enlloc. S’estan creant unes expec-tatives a la gent que no són reals. Si realment hem tingut dificultats a nivell de l’Estat perquè se’ns reconegui un Es-

tatut que és plenament constitucional, és impensable que el mateix Estat ens reconegui una independència. La indepen-dència no es pot produir unilateralment. S’ha de produir de mutu acord, i per voler la independència has de tenir aliats a la resta de l’Estat. La postura dels partits independentistes no és la més adequada perquè si tu vols una cosa que saps que l’has de pactar, entenc que has de buscar aliats a l’altre cantó, i això no es fa, sinó que més aviat es separa les comu-nitats, i és preocupant. Se senten molt les veus de la gent que crida molt en un sentit i no se senten gens les veus més sensates, que penso que són majoria, dins de Catalunya i dins de l’Estat espanyol.

Tornem al terreny municipal i mai millor dit. En quin punt es troben els terrenys de la nova escola de primà-ria de Roda de Ter?Ens trobem al punt final, de manera que ja hem anunciat que donarem resposta negativa els recursos presentats per a cinc dels propietaris dels terrenys i a partir d’aquí el que ens queda és escripturar els terrenys... Hi ha 3 propietaris que queden fora d’aquest procés perquè tenen parcel·les molt petites i s’han d’indemnitzar. Un cop s’hagin fet aquests pa-gaments, es cediran els terrenys al Departament d’Educa-ció. Serà aquesta tardor.

I a partir d’aquí, 3 anys i hi haurà l’escola?No, a partir d’aquí, els terrenys compliran els requisits que ens demana el departament. Llavors dependrà del depar-tament d’Educació. Jo crec, que tal i com està la situació a Roda, el departament d’Educació serà sensible i en un perí-ode curt de temps, farà l’escola. Quan no hi ha diners, s’ha de triar, i crec que, en aquests moments, la nova escola de Roda està ben situada perquè el departament d’Educació faci seu el nou projecte.

La Comissió d’Urbanisme va aprovar aquest juliol la modificació d’usos de l’antiga fàbrica de La Blava per passar de sòl industrial a residencial.Ara estem en el mateix punt de fa un any, quan vam pre-sentar la modificació d’usos a la Comissió d’Urbanisme i no ho van aprovar perquè hi havia un informe negatiu de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Durant 1 any hem es-tat negociant un informe que ens ha permès desbloquejar la situació i, en aquests moments, la Comissió Territorial

“Roda no serà un poble més segur perquè hi hagin càmeres. Roda ja és un poble segur, si ens atenem a les estadístiques dels Mossos d’Esquadra”

19 ~

No

tície

s


Antoni Llach, en un altre racó de la biblioteca, sota un haikús de Martí i Pol.

d’Urbanisme ha aprovat la modificació de normes que per-met que aquell solar que hi havia catalogat com a industria aïllada, a partir d’ara pugui ser d’utilització residencial, per a activitat econòmica, i en vivendes de protecció oficial, amb zones verdes i amb vials.

Però Urbanisme us ha fet un seguit de consideracions en relació a l’informe de l’ACA que considera la zona com a inundable?Bé, són les mateixes que manen de l’informe de l’ACA, i que s’hauran de plasmar en el Pla de Millora Urbana, i que es-tem desenvolupant conjuntament amb la Direcció General d’Urbanisme.

Estem parlant, per exemple, d’un mur?No, jo no diria tant, a partir de les converses que hem ob-tingut hi ha moltes maneres de fer que aquesta modificació de normes i aquest pla de millora urbana tiri endavant, i no necessàriament passa per la construcció d’un mur. Pot ha-ver altres elements de protecció, com el que ja hi tenim: un pla d’emergència d’inundació, el qual facilita que el terreny sigui perfectament apte per fer-hi el que està previst. Cal tenir en compte que el 25% de la finca, que és tota la banda baixa, queda inutilitzada tant per a vivenda com per a acti-vitat comercial i es dedicarà només a garatges. L’ACA aplica uns límits molt estrictes de zones inundables. Manlleu, per exemple, tot el centre històric i la plaça està catalogat igual que La Blava i, en canvi, està construït. Per tant, hi ha d’ha-ver unes mesures de protecció de l’edifici, de protecció de l’entorn, i també hi ha d’haver un pla de protecció correcte. Però jo no diria que la solució passi per la construcció d’un mur.

I a partir d’aquí el tema quedarà parat?No. L’Ajuntament de Roda va tenir una visió molt impor-tant. Més enllà de poder-la vendre, el que volíem era desen-volupar els 2.000 m2 d’equipament que hi ha al darrera, que no estan subjectes al pla d’inundabilitat i que estan inclosos dins el Pla de Barris. Està previst que aquest equipament municipal de La Blava s’executi en un període de 4 anys.

Les eleccions municipals són la primavera del 2011. Et presentaràs com a cap de llista del grup d’IPR-PsC?Em temo que no tindràs titular per l’entrevista. Perquè no-saltres com a grup tenim previstes unes reunions a partir de la tardor, on decidirem el cap de llista, i serà el grup d’IPR-PSC qui decidirà qui serà la persona que encapçalarà la llista de les eleccions municipals properes.

En una època com l’actual, on costa que surtin els nú-meros, deu ser difícil trobar persones que s’engresquin a formar part d’una llista municipal. suposo que a ho-res d’ara ja hi esteu treballant.Si, ja hi hem començat a treballar. Tot i que només hem fet una primera reunió, postposant-ho tot per a la tardor, però diria que no és complicat trobar persones que els engres-

qui la política municipal. Tinc molts anys d’experiència a la política, i en aquests moments jo diria que hi ha molta gent que se sent cridada a participar en un tipus de política més de discussió, més de parlar del futur de Catalunya, del futur de l’Estat Espanyol, del futur d’Europa... Però aquesta gent de la mateixa manera que s’il·lusionen, es desil·lusionen. En canvi, la política municipal és una política que requereix tenir les idees clares, però sobretot requereix grans dosis de voluntat, de serveis als altres i d’il·lusió. De persones d’aquestes n’hi ha, i ja en tenim. Estic convençut que la nos-tra llista serà potent, com totes les que hem tingut sempre.

I l’última pregunta. El 25 de juliol es va organitzar el Primer Lip Dub Rodenc en el que vam veure que hi vas participar. Què et va semblar?M’ha agradat! I m’ha donat la possibilitat de mostrar a la gent una nova faceta de mi que la gent no coneixia... I això és veritat perquè jo faig cara de seriós!

sí, és cert. Fa cara de seriós. Però més d’un devia can-viar d’opinió el dia del Lip Dub. Ens han quedat moltes preguntes al tinter. Les haurem de deixar pel programa de L’Ajuntament respon de Ràdio Roda que reprenem a l’octubre. Ens esperen uns mesos intesos, electoral-ment parlant.

20 ~

No

tície


El gener del 2010, Ràdio Roda entrava a formar part de la xarxa social Facebook. Aquest nou aparador permet matenir el contacte amb els oients a través

de les noves tecnologies i donar a conèixer els continguts i l’activitat de l’emissora més enllà de les ones hertzianes. I va ser gràcies a aquesta nova eina que ens vam adonar que Ràdio Roda complia aquest any 2010 els 60 anys de la seva inauguració. Va ser un matí fred de principis de gener quan l’Estel Terricabras em va demanar la data de naixement de Ràdio Roda. Ràpidament vaig agafar el llibre De Roda i els rodencs, d’en Jaume Salés i Sanjaume, i li vaig poder noti-ficar la data. I en el mateix moment, ens vam adonar que l’emissora complia els 60 al cap de pocs mesos.

A partir d’aquí vam engegar la maquinària per organitzar l’aniversari. Tampoc havia de ser una gran festassa, perquè el pressupost no ens ho permet, però sí que volíem retre homenatge a les primeres persones que van col·laborar a tirar endavant l’emissora. Aquesta no és una feina senzilla perquè sempre es pot caure en l’error d’oblidar-se d’algú que va ser peça clau en aquell moment. Per això hem volgut organitzar una festa el més oberta possible i que tothom s’hi senti convidat. Per tant, us esperem el dissabte, 18 de setembre, a les 7 de la tarda, a la Porxada de Can Planoles.

Des que es va inaugurar l’emissora, per la Festa Major del 1950, han estat moltes les persones que han passat pels es-tudis de Ràdio Roda. Una emissora que va arribar de la mà de l’església i que la seva primera ubicació va ser als baixos de la rectoria. L’ofici cantat de la Festa Major del poble del 1950 va ser la primera emissió. Aquesta informació us la podem explicar perquè així ho hem llegit en escrits del ro-denc Jaume Salés i Sanjaume, que a més d’haver col·laborat durant molts anys a la revista Roda de Ter, de la qual també en va ser el director durant uns anys, també va formar part de Ràdio Roda i va ser un estret col·laborador de Miquel Vilar i Blanch, en Manolito.

El febrer d’aquest any vam trucar en Jaume Salés per poder-lo entrevistar i que ens expliqués de viva veu la història i els records que tenia de Ràdio Roda. El seu fill, però, ja ens va dir que en Jaume no es trobava gaire bé. Des d’aquella tru-cada i fins el dia que es va morir ja va ser un anar i venir de l’hospital a casa seva i de casa seva a l’hospital. Però la gran feinada que va fer en Jaume Salés durant tota la seva vida,

L’emissora municipal reviu els seus inicis amb una festa oberta a tothom en la que presentarà el nou logotip i la pàgina web, la qual tindrà emissió per internet i servei de ràdio a la carta

Text. Montse Verdaguer i Mas. Directora de Ràdio Roda Fotos. Cedides per Ramon Vilar i Ruano

Ràdio Roda celebra 60 anys,amb nova imatge i pàgina web

Ràdio Roda, 60 anys

ens ha ajudat a conèixer i anar desgranant la història de Rà-dio Roda per a tots aquells que no la vam viure. Hem pogut parlar, però, amb dos testimonis que ens han recordat el seu pas per l’emissora, i els quals van ser unes de les primeres veus: Amàlia Vilaplana i el dr. Josep Rovira, de 79 i 78 anys, respectivament. Han passat molts anys, però l’Amàlia i en Josep guarden un viu record del seu pas per l’emissora i po-deu llegir el seu testimoni a les pàgines següents.

Ràdio Roda de Ter va tenir un caire parroquial des dels ini-cis, d’Acció Catòlica. I el novembre del mateix any de la inauguració va ser adquirida per l’Ajuntament de Roda. En aquell moment es va crear una junta o patronat per tirar endavant l’emissora, del qual en Manolito en fou nomenat director. Tal i com hem pogut llegir en un article d’en Ma-nolito, publicat a l’edició extraordinària de la revista Roda de Ter de Festa Major de l’any 1980: “fue un parto feliz y no muy caro: 13.500 pessetas”. Ràdio Roda de Ter va néixer en un moment que hi havia un panorama radifònic important. I va arribar el moment que des de Madrid es van donar or-dre per legalitzar les emissores i es va crear la REM. L’emis-sora va entrar a formar part de la xarxa d’emissores de El Movimiento i portava l’indicatiu 53.

A causa d’aquesta legaltizació, tal i com explica en Manoli-to en el mateix article, diverses emissores van desaparèixer, entre elles, Ràdio Vic. Als volts dels anys 1952 o 53, va ar-ribar de Vic una ordre episcopal que va ordenar que Ràdio Roda de Ter deixés d’emetre des dels locals de la parròquia, perquè “no era bien visto”. I va ser l’alcalde d’aquells mo-ments, Josep Pujols, que va intervenir per tal que l’emissora es pogués ubicar a l’oficina de la CNS, a la plaça Major.

21 ~

No

tície

s



La primera etapa de Ràdio Roda de Ter va acabar el 1965, quan va deixar d’emetre per motiu tècnics que ja des de Madrid es va ordenar, a algunes emissores, emetre en Freqüència Mo-dulada (FM). En aquells moments, la majoria d’aparells de ràdio no sintonit-zaven aquesta freqüència i la incertesa de si algú podria escoltar la programa-ció de l’emissora, sumat al cost econò-mic que suposaria reconvertir tècnica-ment la ràdio, va posar punt i final a la primera etapa de Ràdio Roda de Ter. I va desaparèixer durant 19 anys. Quan Ràdio Roda torna a emetre i ho fa des de la FM, Miquel Vilar tornar a aga-far les regnes de l’emissora, amb l’es-treta col·laboració d’en Quico Serra. Els estudis es van situar al carrer Bac, número 13, i va entrar una fornada de gent nova i jove. Això, però, ja formar part d’un altre moment de la història que podeu rellegir en els escrits de la nostra premsa local.

Ràdio Roda (107.6 FM) celebra 60 anys i ho fa amb aires de renovació. Cal tirar endavant i adaptar-nos al nou panoramal actual (radiofònic, tec-nològic, informàtic...) però sobretot a les necessitats i gustos dels oients i col·laboradors de l’emissora. En els últims anys, Internet s’està convertint en una peça complementària a l’ofer-ta radiofònica que oferim a través de les ones hertzianes. I per aquest mo-tiu, presentem la pàgina web (www.rodadeter.cat/radioroda) a través de la qual es podrà escoltar en directe la programació de Ràdio Roda i ofereix el servei de ràdio a la carta. És a dir, que podreu descarregar els programes de l’emissora per poder-los escoltar quan volgueu. I com a última nove-tat, també s’ha renovat la imatge de l’emissora. La rodenca Alba Parareda ha dissenyat un logotip més modern, en el que també hi hem incorporat els 60 anys de l’aniversari. Des d’aquestes pàgines volem donar les gràcies a totes les persones que amb el seu esforç de-sinteressat han format part de la his-tòria de Ràdio Roda. I li desitgem que pugui continuar molts anys més.

En Manolito i la Lídia Ruano, fent un programa en directe.

En Manolito i altres col·laboradors.

En Quico Serra, fent de tècnic de so.

Imatge dels aparells tècnics dels inicis de Ràdio Roda.

Els aparells que s’utilitzaven als inicis de l’emissora.

22 ~

No

tície


la de Ràdio Roda per haver-la demanat primer, i per tant, teníem preferència en la sol·licitud. I així va succeir. En Manolito m’havia fet (en broma), l’advertiment que si tornava a Roda sense el permís, no m’acostés més per Roda. En aquella reunió, davant la tos-suderia en les meves afirmacions, els de Radio Juventud van decidir fer una excepció a la comarca d’Osona i donar permís a les dues, de la següent forma: Radio Roda de Ter Emisora n. 53 de la REM i Radio Vic Emisora n. 55 de la REM.

Amb el permís sota el braç, vaig tornar content i joiós cap el poble de Roda. Aleshores es va formar l’equip de rà-dio de la següent manera: Director: Miguel Vilar Blanch; Administrador: Isidro Brunet; Locutora: Lidia Ruano Serrano; Locutor: José Rovira Sallent; i tècnico en radiofonía: Miguel Barnera. En “Quico” fèia d’ajudant del tècnic. A partir d’aquell moment havíem d’en-viar cada mes a l’Administració Cen-tral de La Voz de Madrid una docu-mentació en la que hi constaven: les hores d’emissió, el número dels pro-grames que emitiem, i els ingressos i despeses de l’emissora, amb l’obligació de conectar amb Radio Nacional a les hores del Diario Hablado. També rebíem programes gravats de La Voz de Madrid que havíem d’emetre en la nostra emissora, coses que no sempre cumplíem. Jo havia de signar cada mes la nòmina de 50 pessetes, rebudes com a locutor de la mateixa.

En els inicis, l’emissora va instal.lar els seus estudis a dos quartets de l’es-querra de l’entrada de la rectoria. Allà jo feia parella amb l’Amàlia Vilaplana, filla d’en Jaumet de Ca la Amàlia, xofer dels cotxes de línea Roda-Vic.

feia el Batxillerat a Vic i recordo que la cosa va durar un cert temps amb aquesta barreja radiofònica. Davant d’aquella disbauxa, les autori-tats radiofòniques varen voler posar mà a la situació i la “Red de Emisoras del Movimiento” (la famosa REM), amb seu central a La Voz de Madrid i representació per Catalunya a Radio Juventud de Barcelona, va donar ordre de tancar totes les emissores i sols do-nar permís a una per comarca dintre de la seva xarxa.

En Manolito, que era molt llest, va tramitar ràpidament l’informe i peti-ció per poder continuar emetent com l’única de la comarca. Malaurada-ment, en Manolito va posar-se malalt i va haver de fer llit. Aleshores, em va dir a mi que anés a Radio Juventud de Barcelona a una reunió per recollir el permís de la nostra emissora, però allí m’hauria d’enfrontar amb un tal senyor Noceda que reclamaria la titularitat de Ràdio Vic, com a única de la comarca, perquè Vic era la capital de la comarca. Per contrapartida jo havia de defensar

L’emissora de Ràdio Roda de Ter va néixer arran d’un novenari o novena que es

va fer a la Parròquia de Roda l’any 1949-1950. Per tal que tothom pogués escoltar els sermons, el senyor rector de Roda va muntar una petita emissora local als baixos de la rectoria. Al donar fi aquella novena, en Manolito (Miquel Vi-lar i Blanch) i en Rosanas (Joan Rosanas i Moratona) varen fer el propòsit de continuar en funcio-nament aquella petita emissora lo-cal, que poc o molt donava veu a la comarca. En Rosanas era gerent de la “Cooperativa de l’Obra” i tenia bones influències. Aleshores, per competència o “picadillo”, cada po-ble va montar la seva emissora i així varen començar a funcionar: Ràdio Osona, Ràdio Vic, Ràdio Manlleu, Ràdio Torelló, Ràdio San Hipòlito, Ràdio Folgaroles, i fins i tot, Ràdio Santa María de Corcó, formant-se un guirigall d’emissores a la co-marca d’Osona que n’hi havia per llogar cadires. En aquell temps jo

Josep Rovira: “En el “Disco solicitado” es dedicaven cançons al preu de 2 pessetes la dedicatòria”Text. Dr. Josep Rovira i Sallent. foto. Cedida per Ramon Vilar i Ruano


En Manolito, fent una entrevista, amb un jove dr. Rovira, a la dreta de la imatge.

23 ~

No

tície

s


Tots dos donàvem el programa ra-diofónic Disco solicitado, en el qual es dedicaven cançons pel preu de 2 pessetes la dedicatòria, els migdies dels diumenges i festius. Era molt bona locutora.Més tard, els estudis es varen tras-lladar a la plaça Major, a la part del darrera del Sindicat, amb nous apa-rells més semblants a una emissora de ràdio, ja que els de la rectoria era una caixa gran davant dels nassos, amb uns botons de mandos rudi-mentaris, un micròfon incorporat i dos rellotgets que marcaven la po-tència i la veu. Pel que fa el permís oficial per poder emetre l’emissora, va arribar quan ja estàvem instal-lats a la plaça Major. Al quart curs de medicina, vaig entrar a treballar a una clínica de Barcelona, per fer pràctiques i a la vegada guanyar-me la pensió. Aquest va ser el motiu del meu fi-nal a Ràdio Roda.Algunes anècdotes podria explicar, però deixo a d’altres persones que també varen venir, mentre jo esta-va allà i després de marxar-ne, per-què tambè hi diguin la seva. Sols em resta dir que en Manolito va ser el gran impulsor i actor de les coses de Roda en aquell temps, i si cal anomenar-ne dos només, diria: L’emissora de Ràdio Roda de Ter i el Cine Centre Parroquial.

Amàlia Vilaplana: “Abans, la ràdio era una novetat”

L’Amàlia Vilaplana va ser una de les primeres veus femenines de Ràdio Roda.

Text. Ester Camps. Foto. Montse Verdaguer

Amàlia Vilaplana, de 79 anys, va ser una de les pri-meres veus femenines que

es va sentir per Ràdio Roda. Va començar a col·laborar-hi quan te-nia 18 anys. “Va ser per casualitat”, recorda, “un dia sortint de missa, en Manolito em va oferir la pos-sibilitat i vaig acceptar”. L’Amàlia presentava el Disco solicitado un programa que es feia els diumen-ges d’una a tres del migdia i on “la gent podia dedicar cançons a fami-liars i amics que fessin anys o fos el seu sant”. L’Amàlia explica que “teníem molta audiència perquè, fins llavors, només es podia escol-tar Ràdio Andorra i, al nèixer Rà-dio Roda, la gent s’hi va enganxar”. Sobretot en dies com Sant Jaume o Santa Carme, “amb un mateix disc hi podia haver més de 10 dedica-tòries” recorda entusiasmada. Tot i


l’èxit del programa, l’Amàlia només hi va estar un any i mig perquè “el migdia era una mala hora. Quan el meu marit va tornar de la mili, em venia a buscar a la tarda per sortir, i jo no hi era...” explica entre ria-lles... En aquell temps, Ràdio Roda estava ubicat sota la rectoria i més tard va passar al carrer Bac. “Era un espai molt petit amb una taula i un micro i dues prestatgeries on hi havien els discos”, recorda l’Amàlia. Tots els discos eren d’en Manlito, “els hi regalaven o els hi deixaven”.Segons l’Amàlia, actualment no s’hi dóna la importància que s’hi donava anteriorment: “Abans era una novetat, la ràdio era una cosa que agradava molt. Ara hi ha tants programes que, a vegades, no saps quin triar”. “Ara ja no m’hi tornaria a enganxar. L’edat ja pesa una mica”, diu amb un somriure als llavis.

“Al quart curs de medicina, vaig entrar a treballar a una clínica de Barcelona, per fer pràctiques i a la vegada guanyar-me la pensió. Aquest va ser el motiu del meu final a Ràdio Roda”.

24 ~

No

tície


Ràdio Roda comença temporada amb nova imatge


Text. Redacció RDT

Des de feia alguns anys, aquesta ha estat la imatge de Ràdio Roda.

Aquest és el nou logotip de Ràdio Roda, amb el recordatori dels 60 anys.

L’emissora municipal estrena pàgina web i aquesta és la capçalera, des d’on ja es pot accedir a l’emissió en directe i al servei de ràdio a la carta.

Aquesta temporada i en motiu del 60è aniversa-ri de Ràdio Roda (107.6 FM), comencem amb nova imatge i estrenem la pàgina web de l’emis-

sora (www.rodadeter.cat/radioroda), on podreu con-sultar totes les activitats que es duen a terme des de la ràdio, a més, d’escoltar-nos en directe o de descarregar-vos els programes, en el moment que més desitgeu. I per si això fos poc, estrenem el nou logotip. Actualment, la graella de Ràdio Roda està formada per més de 30 col·laboradors, que de forma desinteressada dediquen una part del seu temps a la ràdio del poble. Al 107.6 de la FM hi trobem la següent programació: els Espais Matinals, una càpsula diària on us informem de la meteorologia, el santoral, el número de la ONCE, la frase del dia, la programació diària de la ràdio i les activitats previstes al poble; L’Ajuntament Respon, un programa setmanal en el qual s’entrevista a l’alcalde i regidors del consistori rodenc; Cafè i Sardanes, el pro-grama setmanal sardanístic amb el millor recull de sar-danes; De l’IES a la Ràdio, espai setmanal on un grup diferent d’alumnes de l’institut fan un programa de mitja hora, sobre un tema que a ells els sigui d’interès; Entre tu i jo, radiofòrmula setmanal de hits de totes les èpo-ques; Freqüència de Club, radiofòrmula de música de club; Jasvurà, magazine quinzenal humorístic en el que es fa un repàs de l’actualitat; Desgranant poesia, pro-grama setmanal en el que es llegeixen poemes; Tosferi-na, magazine musical setmanal en el que es fa un repàs de les millors cançons del moment, concerts i festivals; So_track, programa musical setmanal, pels amants de la música punk; Més que llibres, un espai per descobrir la biblioteca, càpsula quinzenal, dedicada a explicar totes les activitats que es duen a terme a la biblioteca Bac de Roda; La Lluna en un cove, un espai que vol do-nar a conèixer els serveis i activitats que ofereix el Punt d’informació i Atenció a la Dona de Roda de Ter; Sense LLenya!, un espai on membres de la colla castellera Els Sagals d’Osona ens ajuden a conèixer una mica més el món casteller. Ràdio Roda és una emissora consorcia-

da a COM Ràdio. L’emissora rodenca també s’alimenta dels programes que cedeix gratuïtament COM Ràdio a través de la plataforma “Sindicada 2.0”, una plataforma d’intercanvi de continguts i de coneixements amb i en-tre les ràdios municipals.

25 ~

No

tície

s


A tots i totes que heu format part d’aquests 60 anys d’història de Ràdio Roda, us volem convidar a la festa d’aniversari per recordar

els inicis de l’emissora.

Dissabte, 18 de setembre de 2010 A les 7 de la tarda, a la Porxada de Can Planoles

Us esperem!

Presidirà l’acte, l’alcalde de Roda de Ter, Antoni Llach, acompanyat de la regidora de Mitjans de Comunica-ció, Francesca Costa. Comptarem amb l’assitència del director general de COM Ràdio, Francesc Triola. Al final de l’acte, es servirà una copa de cava a tots els assistents i es regalarà un iman amb la nova imatge de l’emissora

Setembre 1950 - 2010Gràcies

El diumenge, 19 de setembre, de 10 del matí a la 1 del migdia,

Programa especial de Festa Major, recordant els 60 anys de l’emissora municipal

Tots els oients que ens truquin podran passar per l’emissora a recollir l’iman amb la nova imatge de Ràdio Roda

26 ~

No

tície


Text. Ester Camps. Fotos. Montse Verdaguer, Laura Bayer, Sílvia Rovira, Sabina Jufré

Activitats per a tots els gustos i edats a l’Estiu + actiu 2010

Una sessió del cicle el Món per un forat, amb Dani Torrents i Marta Figa.

El curs de cuina amb el cuiner Manel Molera.

Un any més es va fer, a les piscines municipals, Mulla’t per l’esclerosi múltiple.

Un total de 33 persones van nedar al Mulla’t per l’esclerosi múltiple.

Un altre any, Roda ha pogut gaudir d’un estiu ple d’activitat gràcies el programa de l’Estiu + actiu. Durant el mes de juliol han tingut lloc un gran nom-

bre d’activitats, per tots els gustos i edats, que van començar amb la gimcana nocturna. Diferents equips es van enfrontar a un seguit de proves per tal d’aconseguir la puntuació més alta i, així, endur-se el premi. Una setmana més tard, era el torn de la Nit Boja. Una activitat molt consolidada a Roda des de fa uns quants anys. Uns 200 joves van assistir a les piscines municipals entre les 8 del vespre i 2/4 de 12 de la nit on, a part de banyar-se, van poder jugar a bàdminton i a voleibol. I, a finals de mes, arribava la Nit Chillout, un altre clàssic de les nits d’estiu a Roda que va comptar amb la participació d’un centenar de persones que van poder gau-dir d’un espectacle de dansa del ventre i de malabars de foc amb la companyia Cor de llum, a més del servei de bar a càrrec del taller de voluntariat. A més, durant tot el juliol, un gran oferta de tallers per joves. Els més exitosos, com cada any, van ser el taller de voluntariat i el de cuina. Aquest últim va haver de desdoblar-se veient la gran demanda que hi havia i es va fer en dos grups. Tampoc ens podem obli-dar de l’Acampada jove que es va fer a Les Comes i on van anar-hi un bon grup de joves a disfrutar del cap de setmana. Aquesta va coincidir amb el curs d’escalada que es va fer el mateix dissabte el matí. El dissabte 24 de juliol va tenir lloc la sortida al Parc Aquàtic, oberta a tothom qui hi estiguès interessat. A part de tot això, cicles com el Món per un forat que es feia cada dijous a les 10 del vespre als jardins de Can Planoles i que permetia conèixer, a travès de l’experiència personal de 4 persones, diferents llocs d’arreu del món.

Mulla’t per l’esclerosi múltiple a Roda

Un total de 33 persones van nedar per a la iniciativa Mulla’t per l’esclerosi múltiple que es va celebrar el diumenge 11 de juliol a les piscines municipals de Roda, com també es va fer en 600 piscines més d’arreu de Catalunya. Aquestes 33 persones van nedar 11.300 metres i en total es van recaptar 867,40 euros, provinents de la suma de la venda de materi-al (com tovalloles, gorres, samarretes, bosses de la piscina amb l’eslògan del “Mulla’t”), de la recaptació que es va fer de les entrades a la piscina i del donatius de diverses persones.La iniciativa es va fer des de 2/4 d’11 del matí fins a les 2 del migdia.

27 ~

No

tície

s


Èxit de participació al taller de cuina per a joves. Una mostra del cuiner en acció.

Dins les activitats de la guia Estiu + Actiu, es va fer la Nit Boja. Els participants a la Nit Boja es van poder remullar a la piscina municipal.

La gimcana nocturna va ser molt animada. La gimcana nocturna va ser un èxit. Una altra imatge de la gimcana nocturna.

Un dels tallers joves amb més èxits, va ser el de fotografia. Un centenar de persones van divertir-se a la Nit Chillout. Una imatge de participants de la Nit Chillout.

28 ~

No

tície


Aquest any i per primer cop a Roda vam poder gaudir d’una jornada sociocultural i esportiva, anomenada Desperta Íbers. Un grup de joves rodencs van orga-

nitza aquesta jornada amb la intenció de agrupar diversos actes que ja es feien a Roda amb un mateix dia, fent així que a totes les activitats i hagués més participació. La data escollida va ser el 10 de juliol, la jornada va començar amb la Xampions Bars, els clients de diferents bars del poble es van retré a un torneig de futbol 7, al mateix temps al pavelló municipal es podia jugar a bàdminton, activitat organitzada pel mateix club. A les 10 del matí l’esmorzar amb el foc a les brases i la petada del barril. Al llarg del matí també hi havia programades diverses activitats infantil, la ballada del gegants i malabars que va quedar anul·lat a causa de la forta temperatura. A la tarda el joc estrella va ser la partida de Po-ker, on la comissió ens explica que “va tenir tant èxit que ja s’està pensant en repetir per la Festa Major”. A partir de les 7 de la tarda es va poder gaudir, un any més, del tradicional Roda’n’Roll, concerts en directe de grups amb components rodencs. Un Roda’n’Roll que com diu la comissió “és el pri-mer any dels concerts que veiem gent aplegada de edats molt diverses. Els grups que van actuar van estar encan-tats amb l’espai”. També des de la comissió es va editar un CD, una mostra dels treballs realitzats pels grups de Roda, amb la intenció de repatir cada any, afirma la comissió. El CD s’ha editat per vendre a un preu de 5 euros per tal de costejar totes les despeses de la diada. Al llarg del dia van passar unes mil persones.“L’experiència d’aquest any ens ha servit per adonar-nos de petits problemes que van sorgir i poder corregir-ho per l’any que ve. La intenció és que el Desperta Ibers, sigui una activitat per marcar al calendari de tots els rodencs. A més estem molt agraïts a tothom que hi va col·laborar ja sigui venint a gaudir de les activitats o col-laborant”, aquestes són les paraules que des de la comissió van voler que reflectíssim.

Text. Estel Terricabras. Fotos. M.Àngels Roviró i Montse Verdaguer

Unes mil persones van passar al llarg del dia al Desperta Íbers

Ràdio Roda va fer un programa especial en motiu del Desperta Ibers

L’emissora local va oferir un programa especial, d’11 del matí a 1 del migdia, es van poder escoltar entrevistes als membres de la comissió, a participants de les activitats i a grups de música que actuaven al Roda’n’Roll. Van oferir el programa Enric Parcet i Esteve Guerrero, als estudis i Quim García i Estel Terricabras, amb la unitat mòbil.

29 ~

No

tície

s


El passat diumenge 25 de juliol a Roda de Ter es va gravar el primer Lip Dub rodenc. Com va sorgir l’idea és el que us volem explicar.

Un bon dia de maig algú va dir “tu, hem de fer un Lip Dub...”. Poc s’ho pensava que així seria! I el dissabte 5 de juny ja te-nia lloc la primera reunió per posar fil a l’agulla. D’aquesta primera trobada, en va sortir la data, la cançó, una primera idea de recorregut i el nom de l’organització: Rodaesmou. Va ser quan ens vam adonar que ja no teníem marxa enre-re, que ens havíem posat en un terreny del que havíem de sortir-ne amb èxit fos com fos. Així com el recorregut i altres qüestions es van anar modi-ficant conforme anàvem treballant, la cançó escollida, que vam trobar de seguida, va ser de les poques coses que no va canviar: Viu-la de Filipo Landini era perfecte, ja que a més de ser molt animada, és en català, aspecte que vam tenir clar des d’un principi.El pas següent i no per això menys important, era trobar l’equip de so i un càmera; val a dir que no ens va costar gens i la cosa ja començava a agafar una molt bona forma. Reu-nions planejades i improvisades, idees i més idees, buscar material, cartells, fulletons, falques radiofòniques, bustiada per tot el municipi, pancartes, xerrades i comentaris amb la gent del poble per motivar la participació... hi va haver feina!El dissabte 17 de juliol es va fer l’assaig general amb una cinquantena de persones, el qual ens va servir per començar a distribuir grups sobre el terreny, un primer contacte que pensem que va ser clau en el desenvolupament del Lip Dub. I va arribar el dia esperat: diumenge 25. A les 7 del matí,

Text. Roda es mou. Foto. Àlex Sánchez

El Lip Dub rodenc es presentarà per la Festa Major de Roda

Més de 200 persones van participar a la gravació d’aquest vídeo que es va fer al marge esquerre del passeig del Ter.

amb els nervis a flor de pell, pensant en la resposta de la gent, en tenir temps per deixar-ho tot a punt i en saber estar a l’alçada, ens posàvem a treballar abans no arribessin tots els participants. A 2/4 d’11 començavem amb la presentació i seguidament es va repartir la gent; val a dir que poc a poc es van animar els espectadors a participar. Després de 2 as-sajos vam decidir posar-nos-hi de veritat i gravar. Tres van ser les gravacions... i una la bona. Si voleu veure el resultat ho podreu fer al llarg d’aquesta Festa Major; per altra banda, i a petició de la gent s’editaran uns cd’s que es vendran a un mòdic preu per tal de fer front a les despeses ocasionades.Finalment, voldríem fer un sincer agraïment als més de 200 participants i especialment als col·laboradors que no van dubtar ni un moment a sumar-se al projecte: Joan Petit, Xevi Quirante, Anigami, Josep Santamaria, Emi Rodríguez, Irene Sanglas, Meritxell Serrabasa, Maria Vilar, Esteban Santamaria, Carme Desheures, Barri, Sílvia Torras i Ajun-tament de Roda de Ter. Moltes gràcies a tots!I fins la propera.

També s’editaran uns cd’s que es vendran a un mòdic preu per tal de fer front a les despeses ocasionades

30 ~

No

tície


Aquest any el Rodafolk estava de celebració, ja que va arribar a la seva 20ena edició. Com a novetat, va començar un dia abans, el dijous, amb La Taverneta que va tenir lloc al marge esquerra del Passeig del Ter, un

espai idíl·lic i molt encertat per l’ocasió amb l’actuació dels Astorets del Pirineu. Quatre dies de festa que van omplir el poble de Roda de música tradicional, ball i color amb Safolk, 7 de Folk, i els Sonadors de la Guaita.

Segons un dels membres de la comissió del Rodafolk, Joan Parera, la valoració general de la festa és “molt positiva”, ja que hi va haver “molta gent cada dia”. Es va apostar per grups joves, però que van ser “molt encertats i d’una gran quali-tat”. Tot i que en aquestes dates hi ha un gran ventall d’activitats, la participació a tots els actes va ser molt bona perquè “és una festa molt consolidada al poble de Roda”, potser el dijous va ser el dia que hi va haver “menys públic pel fet que l’endemà fos un dia laborable, però tampoc ens podem queixar” assegura. Parera considera que es va “en una bona línea” i que cal continuar per aquest camí.

Per la seva banda, la regidora de Cultura, Francesca Costa, coincideix en destacar que “com ja estem acostumats, tots els dies hi va haver èxit d’assistència”. “Gau-dim d’un públic molt fidel que any rere any són incondicionals de la cita” afirma. També ha volgut remarcar l’actuació del grup del Festival de Cantonigròs allotjat a Roda, “un grup d’Ucraïna molt jove que ens va fer gaudir amb el seu folklore i les seves vestimentes de colors”. Costa ha volgut recordar que el Rodafolk és “el segon festival de folk més antic dels països catalans i un dels més reconeguts, fet que em fa sentir satisfeta i orgullosa com a regidora de Cultura”. A més, ha volgut agrair “l’esforç de la comissió del Rodafolk, ja que són el veritable pal del paller de l’èxit d’aquesta festa”.

Un any més, el Rodafolk ha tancat amb una gran participació per part del públic rodenc i, també, de fora. Ara només queda esperar el juliol que ve per gaudir d’una nova edició.

Text. Ester Camps. Fotos. Joan Parera

Rodafolk, 20 anys de música tradicional a Roda de Ter

La regidora de Cultura, Francesca Costa, explica que al Rodafolk: “Gaudim d’un públic molt fidel que any rere any són incondicionals de la cita”

El grup Sonadors de la Guaita van ser els encarregats de tancar la 20a edició del Rodafolk.

En aquesta 20a edició, es va apostar per grups joves, però que van ser “molt encertats i d’una gran qualitat”, segons explica Joan Parera, membre de la comissió

31 ~

No

tície

s


L’Assumpta Cunill va ser, fa 20 anys, una de les impulsores del Rodafolk. El fet de ser mestre i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Roda de Ter al mateix temps, va fer que sortís la idea de fer una festa de música tradicional catalana. “Primer va sortir a nivell d’escola, però després vaig pensar que es podia portar a nivell de poble” explica. “Vam anar a trobades de diferents pobles per agafar idees i començar a contactar amb grups de música tradicional” i, el final, es va començar a Roda en petit format i, mica en mica, “el veure que funcionava s’hi va destinar un mínim pressupost gràcies a subvencions i col·laboracions”. El cap d’un temps es va mirar d’enllaçar, per dates, amb el Festival Internacional de Mú-sica de Cantonigròs i, des de llavors, el grup que s’allotja a Roda actua durant el Rodafolk. Podríem dir que la festa va néixer “sense previsió”, va ser una idea que “ha anat evolucionant, tot i que costa molt tirar endavant perquè demana molta implicació”. A vegades, en aquest tipus de festes, “hi ha més ressò a fora que al mateix poble” assegura. Cada any s’hi han destinat “més recursos” fins que ha arribat a ser una festa de “gran magnitud”. L’Assumpta considera que “ara seria un bon moment per fer una valoració i replantejar algun canvi”. “Les coses han d’evolucionar, no es poden quedar amb un inici” remarca.

Assumpta Cunill: “Les coses han d’evolucionar, no es poden quedar amb un inici”

Per primer any, i coincidint amb el 20è aniversari, es va fer la Taverneta al marge esquerra del passeig del Ter.

Una imatge del Rodafolk del 2008, feta per Àlex Sánchez.

32 ~

No

tície


33 ~

No

tície

s


34 ~

No

tície


Un total de 170 nens i nenes han participat al Casal d’Estiu de Roda de Ter. Per segon any consecutiu, el casal ha es-tat organitzat per la regidoria d’Educació de l’Ajuntament i gestionat per l’empresa d’aventura Anigami i ha tingut lloc a les instal·lacions de l’escola Roda de Ter. El casal va comen-çar el 28 de juny i va acabar el 30 de juliol amb una repre-sentació pels pares i mares de tots els nens i nenes assistents al casal. Quasi un mes ple d’activitats, sortides i aventura que van fer que tots els infants poguessin gaudir, un any

Text. Ester Camps i neus Casadevall. Fotos. Montse Verdaguer

Rècord d’assistència al Casal d’Estiu 2010 de Roda de Ter

més, d’aquesta proposta. Un cop a la setmana es realitzava una activitat d’aventura adaptada a les diferents edats dels participants: orientació, tir amb arc, piragua, tirolina i esca-lada, a més d’una excursió setmanal a diferents indrets com l’Esquerda, les Cases Noves o Salou. Tampoc hi podia faltar el dia a la piscina perquè es poguessin refrescar. I tot això, supervisat per un grup de 16 monitors especialitzats, més monitors en pràctiques, que es van encarregar de dirigir to-tes aquestes activitats.

El grup de P5, els Flexis.

El grup de 3er, 4t, 5é i 6é, Els esquerdats.

35 ~

No

tície

s


El grup de 1r i 2n, Els Invencibles.

El grup de P3, Els Pajarites.

El grup de P4, Els cucuts.

36 ~

No

tície


Al Casal d’Estiu es va fer escalada. Les piragües va ser una altra vegada una activitat estrella del Casal d’Estiu.

Aquestes dues fotografies corresponen a la Setmana Olímpica durant la qual, divendres 9 de juliol, es va fer l’entrega de premis, amb pancarta, himnes i desfilada inclosa.

Fotografia dels alumnes de l’Escola Esportiva durant la trobada amb el casal de Calldetenes, davant el pavelló d’esports de Roda de Ter.

A la festa de final de curs del casal es va recrear un poblat ibèric. La festa de final de curs del Casal d’Estiu va aixecar molta expectació.

37 ~

No

tície

s


Més de 80 inscrits a l’Escola Esportiva 2010 Text. Sabina Jufré. Fotos. Estel Terricabras

A l’Escola Esportiva d’aquest es-tiu hem tingut un total de 83 inscrits, nens i nenes des de

1r de primària a 3r d’ESO. Varem co-mençar el 28 de juny i vam acabar el 30 de juliol, cada dia de 9 del matí a les 1 del migdia, a les instal·lacions espor-tives municipals. Cada dia feiem un esport o activitat esportiva diferent, com ara, jocs adaptats, jocs i esports del món, atletisme, futbol, bicicleta de muntanya, natació, cursa d’orien-tació, excursions, danses, acrosport, malabars, expressió corporal, bàsquet, beisbol, sortida amb els pescadors, ho-quei, jocs d’aigua, voleibol, waterpolo, handbol, rugby, mini-golf, jocs coope-ratius, esports de raqueta i com a acti-vitat a destacar l’acampada del dia 22 de juliol a l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont.

Totes aquestes activitats les agru-pem per setmanes destacant un tema transversal que ens permeti treballar bé amb els esports que fem:1a setmana. Setmana de la diversitat (amb jocs adaptats, jocs i esports del món, una trobada amb el Casal d’Estiu de Calldetenes, etc.)2a setmana. Jocs Olímpics amb es-ports com atletisme, natació, fubtol, bici i amb una entrega de premis a fi-nal de setmana. 3a setmana. Setmana de Carnaval amb activitats com dansa, acrosport, malabars, expressió corporal i l’últim dia de la setmana es fa un festival de carnaval a la carpa, on per grups es preparen un espectacle a fer. 4a setmana. Setmana secreta. És la setmana de l’acampada i els donem pistes els dies previs a l’acampada per poder realitzar el joc de nit. 5a setmana. Xops! Amb esports d’ai-gua i alguna sorpresa per passar la ca-lor.

38 ~

No

tície


Estem de celebració no sols per la tradicional Festa Major sinó també perquè en aquest mes de setem-bre fa justament 75 anys, en plena Segona República,

que va ser inaugurada l’escola pública del poble. Aprofitant l’esdeveniment i emmarcat dins els actes que es duran a terme des de l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont per tal de festejar tal efemèride s’ha realitzat una acurada recerca per aportar llum a la història1 de l’escola. En aquestes líni-es pretenem donar a conèixer al poble les principals dades dels inicis d’aquesta escola. Cal esmentar que totes aquestes dades seran ampliades a la conferència del dia 1 d’octubre i l’exposició fotogràfica que properament es realitzaran a la escola on veurem que aquesta escola va esdevenir una de les primeres construccions especialitzades com a escola no sols a la comarca sinó també a nivell de tot Catalunya.

La situació escolar a inicis de la RepúblicaQuan l’any 1931 es va proclamar la Segona República, la situació de l’ensenyament públic a Catalunya era força deplorable sobretot si parlem de les zones més rurals. És per això que durant aquest període l’educació en general va rebre un fort impuls per tal de millorar les condicions materials, humanes i acabar amb la precarietat amb què substituïa l’ensenyament públic. Pel que fa a la població de Roda de Ter, hi havia l’escola pública de Fèlix Álvarez per als nens i de Soledat Santigosa, per a les nenes, ubicades a unes dependències del consistori. A part de les ja esmenta-des escoles municipals, hi havia la dels capellans per a nois i l’escola per a noies de les Germanes Dominiques, creades l’any 1856. El 1931 es produeixen alguns avenços, entre ells figura el col·legi particular i de qualitat, que gaudia de gran prestigi entre la població, del pedagog Sebastià Álvarez, fill de Fèlix Álvarez. L’escola particular del Sr. Álvarez tenia un pes molt important a la vila i això podria ser una possible causa de la gran necessitat que tenia el poble de construir una escola pública, ja que, no totes les famílies de Roda po-dien permetre’s escolaritzar la seva canalla a aquestes esco-les privades.

La gestió del Consistori per a la construcció de les Es-coles Graduades En el nou consistori republicà, encapçalat per Jaume Rie-ra Sala i amb uns regidors que demostren un extraordinari interès per la instrucció, amb una gran voluntat de lluita per l’analfabetisme i la intensificació de l’escolarització, és

on hem de situar la gestió per a la construcció de les esco-les graduades públiques. El mateix any 1931, des de l’Ajun-tament es va començar a gestionar la compra de terrenys per al nou edifici escolar a la Sra. Carme Solerdelloveras. Aquests estan situats al lloc anomenat Pla de Capella, més coneguts per Camp del Cim, molt propers al Pont Nou. El 14 de novembre de 1931 l’alcalde va constituir un Consell Local de Primera Ensenyança2 amb l’objectiu de crear el de-sitjat grup escolar. Pel desembre de 1931 ja s’obria concurs per l’explanació del terreny, i a l’agost següent s’adjudica-ven la construcció dels fonaments. No fou fins dos anys més tard que van començar les obres de construcció de l’escola que van ser encarregades als treballadors del poble que es trobaven a l’atur i va servir per pal·liar l’atur degut a la cri-si del sector de la construcció i el conseqüent augment de l’atur a la població de la vila. Aquestes sortien a concurs i els constructors sol·licitants havien de presentar la seva proposta amb el pressupost corresponent.

Els encarregats de dur a terme les obres van ser3: - Bartomeu Gallach; encarregat de la construcció dels fo-naments de l’edifici, de la construcció de les parets fins a l’altura del sòcol, de fer la casa del conserge i part de les obres de paleta de l’edifici. - Josep Gallach; encarregat de la construcció de les vidrieres i les persianes, i part de les obres de paleta.- Francesc Freixa; encarregat de la construcció del cos cen-tral de l’edifici, de l’interior dels serveis. - Pere Vilardell; encarregat de la fusteria, vidrieres exteriors,

Emmarcat dins els actes que es duran a terme des de l’Escola Verge del Sòl del Pont per tal de festejar el 75 aniversari s’ha realitzat un treball de recerca per aportar llum a la història de l’escola

Text. Raquel Castellà Perarnau. Historiadora. Fotos. Arxiu Raquel Castellà i Arxiu del Taller de fotografia històrica de Roda

De la República al Franquisme, els inicis de l’escola Verge del Sòl del Pont, una escola amb història

39 ~

No

tície

s


porta balconada, finestres de la façana principal. - Joan Ribas; portes d’entrada de totes les aules i despatxos de l’edifici, lavabos, despatxos, tots els tapa junts dels dos cossos laterals de l’edifici.- Ramon Vinyets; encarregat de la part elèctrica de l’edifici. - Francisco Ribas; encarregat de la construcció del mur de contenció de terres. Aquesta construcció va resultar per al poble la cobertura d’una gran necessitat però també va significar una gran despesa per a l’Ajuntament. És per això que la qüestió del finançament va ser la principal causa perquè la construcció de les escoles s’allargués tant de temps, ja que, de manera general les subvencions no arribaven a temps. El maig de 1932 la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi havia atorgat un crèdit de 200.000 pessetes a l’Ajuntament per finançar les obres, a un 5% d’interès4, fins que arribés la sub-venció oficial del Ministeri d’Instrucció Pública de 156.000 pessetes, que no va arribar fins al juny de 19355 quan es va celebrar la primera Escola d’Estiu. El febrer de 1932 es va aconseguir la graduació definitiva de les escoles després que l’Ajuntament realitzes moltes gesti-ons i negociacions per tal d’aconseguir-ho, i fins i tot, va ser necessari un viatge a Madrid. Amb la graduació es va donar pas a la renovació dels mestres i a un augment significatiu, a més a més, de créixer la matrícula d’alumnes. La inaugu-ració oficial de l’edifici va ser el dia 22 de setembre de l’any 1935, per la festa major del municipi, en què es van celebrar unes portes obertes perquè el nou edifici pogués ser visitat, tot i que les obres no es van acabar totalment fins a l’any següent, el 1936, moment en que s’organitzà la segona Es-cola d’Estiu.

El projecte de l’arquitecte: Lluís G. Colomer6 L’arquitecte del projecte de construcció va ser Lluís G. Co-lomer, que va pensar en un edifici amb un cos central de

dues plantes, que constitueix l’eix de tot el conjunt format per diversos cossos en forma d’U. Al centre de l’edifici, s’hi instal·laven les dependències comunes i a cada banda hi ha-via una ala d’una sola planta destinada a la classe de les ne-nes i l’altre, a la dels nens7. Lluís G. Colomer va tenir cura de donar un cert to monumental a l’edifici a través de la seva disposició simètrica. A més, també hi havia un edifici a part destinat a ser l’habitatge del conserge i una piscina8. Des del punt de vista arquitectònic, l’edifici escolar responia al model arquitectònic d’escola típica del noucentisme. L’ar-quitecte va saber plasmar a l’edifici els nous criteris pedagò-gics, cal ressaltar la filosofia del corrent higienista existent a la Segona República.

Aquest corrent tenia la voluntat de millorar la salut dels escolars que acudien als centres públics. L’escola de Roda estava situada en un lloc saludable, les classes es farien en unes aules adaptades i correctes per dur a terme la feina pedagògica amb ventilació i il·luminació, i a més reunien tota una sèrie de condicions higièniques molt importants (tenien dutxes, sanitaris correctes, infermeria, dispensari, piscina per un sentit higiènic i educatiu, etc). Però, Lluís G. Colomer no va poder veure acabades aquestes escoles ja que va morir abans de l’any 1934 i després l’arquitecte Joan Masferrer Pladelasala de Vic va acabar-ne la construcció del grup escolar de Roda fent-ne algunes modificacions desti-nades, sobretot, a millorar la il·luminació i la ventilació de l’edifici i realitzant el projecte de dues cases per a mestres9.

Els mestres de la República L’escola de la República10 era mixta, laica, gratuïta i per a tothom, això, va suposar arreu de l’Estat Espanyol i a la po-blació de Roda, també, una de les principals causes de la gran reducció del nombre d’infants analfabets.

Imatge de les escoles nacionals.

40 ~

No

tície


L’ensenyament es basava en l’experimentació seguint els corrents pedagògics de l’Escola Nova: l’infant era el centre de l’educació. En aquest context de reforma pedagògica, a Roda de Ter l’escola dels nens anaven a cura de Pau López López, com a director, amb Àngel Artola Casals11 que va substituir Ramón Huguet, i Candi Llebreria Aragonès. La secció de nenes la dirigia la Pilar Rodés Arbiol, directora, i Rosa Turies Carles, i Concepció Soldevila Manganell.L’esclat de la Guerra Civil va suposar l’assalt dels col·legis confessionals. A Roda de Ter els dos col·legis religiosos van ser assaltats l’agost de 1936 i l’ensenyament va passar a mans del Comitè de l’Escola Nova Unificada (CENU) que va promoure que la nova pedagogia arribés arreu i l’esco-la confessional quedà fora de la llei. D’aquesta manera, les úniques escoles permeses a Roda eren la del Sr. Sebastià Ál-varez i les també dites Nacionals, és a dir, el grup escolar construït durant la República.La filosofia de la CENU trencava amb la concepció de l’en-senyament tradicional, basat en la transmissió de coneixe-ments a partir de classes magistrals i es fonamentava en els principis claus de: treball, justícia social, llibertat i solidari-tat humana, experimentació i interacció amb la natura i en la ferma voluntat que l’educació fos per a tots i totes igual, ja que es volia trencar així amb les barreres classistes, econò-miques que havien allunyat de les escoles els infants de les classes menys afavorides de la societat catalana i també aca-bar amb les barreres de gènere que fins al moment havien mantingut compartiments estancs dins el món educatiu.

Depuració i exili dels mestres de la RepúblicaQuan va acabar la Guerra Civil es depuren tots els cossos de l’Estat i, per tant, també del magisteri. El magisteri públic va ser un dels grups més depurats i represaliats pel règim franquista. Es volia uns mestres addictes al nou règim. Tos els mestres que havien exercit durant la República12 a l’es-cola de Roda van passar el procés de depuració i van rebre diferents sancions depenent dels seus càrrecs. Fins i tot, Se-

bastià Álvarez, mestre de l’escola privada no confessional de Roda, va ser desterrat de la població i anà a viure a Barcelo-na on pogué exercí la seva professió.

L’escola nacionalcatòlicaLa instauració del règim franquista significà l’inici d’una llarga etapa, caracteritzada per l’autoritarisme polític i la manca de llibertats democràtiques. El règim franquista veié en l’ensenyament un mètode molt eficaç d’adoctrinament polític i el va concebre com a instrument adoctrinador i com a garantia de l’estabilitat social. L’educació franquista es va basar en dos pilars ideològics fonamentals: la religió i el nacionalisme, que donaren lloc a una escola nacionalca-tòlica. S’imposa un nou model d’escola autoritària, reacci-onària, militarista, que com a única llengua permesa tenia el castellà i amb uns ideals contraris al republicanisme i a la renovació pedagògica. El sistema educatiu va estar orientat a reforçar les diferències de gènere, a partir de la separació de nens i nenes a les escoles i instituts, de les assignatures específiques per a les dones i de la voluntat de dissuadir les dones de fer estudis mitjans i superiors. La principal feina del mestre de l’escola franquista va ser la formació religiosa, moral i patriòtica dels seus alumnes. Dins la metodologia educativa reapareixeran costums com l’obligatorietat d’anar a la missa parroquial, la presència del crucifix dins les aules, hissar la bandera espanyola a l’edifici escolar, cantar cada matí Cara el sol, la presència a les au-les del retrat de Franco i del general Primo de Rivera, etc. D’aquesta època en podem destacar els professors Carme Jiménez, Julio Redondo, Paco Ros, Juan Antonio Pinar, Llu-ís G. Bover, Sr. Serra, Teresa Copoete, Rosa Valls, Rosalia Casals, Ricardo Abajo, entre d’altres. A les dècades dels 50 i 60, l’edifici escolar de Roda tenia greus problemes de conservació i no gaudia de molta bona consideració pel seu estat precari i descuidat, tot i les petites reformes. Amb la transició hi hagueren importants millores i transformacions que beneficiaren a l’escola pública

Actualment, l’escola rep el nom de Mare de Déu del Sòl del Pont degut a una decisió de la Generalitat de Catalunya.1 Aquest article ha estat possible gràcies a la confiança, l’ajuda i la paciència de les professores de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont: Assumpta Cunill, Carme Bravo i Mª Àngels Martí. Cal esmentar també l’atenció de l’encarregada de l’arxiu municipal Núria Dot. 2 En aquests consell hi van formar part D. Juan Daniel Planas, regidor de l’Ajuntament; D. Antonio Simó Perpinyà, mestre; D. José Cami-nals Macià, metge; Dª Manuela Zurriaga Aznal, mestre; D. Eduardo Lluciá Petitpierre, que era farmacèutic i pare, i Dª Anna Martí Roca, mare. AMRDT Caixa 311, Construcció Grup Escolar (1931-1937). 3 Castellà Raquel, “Història de l’escola Verge del Sòl del Pont” (de la República al Franquisme). Treball de recerca inèdit de Màster d’Es-tudis Històrics Contemporanis. 4AMRDT Caixa 311, Construcció Grup Escolar (1931-1937).5”Ressó!...”,juny 1935. 6Autor d’altres edificacions escolars a la comarca com per exemple el grup escolar de Sant Pere de Torelló, Escola Pública Josep M. Xandri. 7Puigvert i Solà, Joaquim M. “L’arquitectura escolar noucentista en el món rural”, Mestall. Butlletí de l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, núm. 16, 2004, p.3-6. 8La construcció d’una piscina no era pròpiament un element d’oci

sinó que responia al corrent higienista present en la pedagogia ca-talana, que tenia la voluntat de millorar la salut dels escolars que acudien als centres públics, alumnat que per ser de classes humils era el que presentava més problemes físics, d’higiene i malnutrició. Casanovas, Josep, et.al., “L’impuls de l’educació durant la Sego-na República: l’ensenyament públic a Osona (1931-1936)”, Revista Ausa, 157, 2006, p.393-434. 9AMRDT, Caixa 311, Construcció Grup Escolar (1931-1937). Veure memòria de l’arquitecte Joan Masferrer Pladelasala. 10Tot i així en aquesta època encara hi ha molts nens i nens que no van a l’escola per culpa del treball infantil, una pràctica molt este-sa en les poblacions tèxtils on la quitxalla era utilitzada com a mà d’obra barata. 11Va néixer el 1903 a Sant Hilari, fill de mestre i germà de dos mes-tres més l’any 1934 va guanyar les oposicions i ell i la seva esposa es van traslladar a Roda de Ter. Amb la victòria del bàndol franquis-ta es va exiliar a França on va ingressar al camp de concentració d’Argelers i posteriorment va ser deportat al camp de concentració nazi de Mathaussen, on morí el 31 d’agost de 1941. Castellà Raquel, “La repressió republicana i franquista a Roda de Ter”. Treball de recerca inèdit de Màster d’Estudis Històrics Contemporanis. 12Pablo Lòpez, Candid Llebraria, Maria Padulles, Concepció Soldevi-la, Rosa Turies, Pilar Rodes i Àngel Artola.

41 ~

No

tície

s


Imatge dels alumnes de les escoles nacionals a l’any 1940-1941, amb les professores, a la dreta, Carme Ribas i Rosa Turies.

Professorat a l’any 1935: Pablo López, Candi Lleveria, Rosa Turies, germana Rosa Turies, Ángel Artola, Sra. Manuela i, asseguda, la Pilar Rodes.

Alumnes de l’any 1936 acompanyats pels professors Candi Llevreria i Àngel Artola i el director Pablo López

El professor Àngel Artola, fent classe de gimnàs als més petits abans de la guerra.Alumnas de les escoles nacionals. A la dreta, la senyoreta Pilar Rodes, la Sra. Manuela, la Rosa Turies i la germana de la Rosa Turies.

42 ~

No

tície


Helena Mínguez Navarro va néixer el 10 de febrer de 1952, a Camarena de la Sierra, un poblet de Terol. És filla d’en Miguel i la Maria Magdalena. Té un

fill, en Manel, que està a punt de fer vint-i-quatre anys. Com ella mateixa ens explica, té una història llarga, intensa, i una vida molt viscuda. Va arribar a Roda, a fer de mestra, ben bé de casualitat. I aquí s’ha quedat, enamorada del país i de la qualitat de vida que, segons ens diu, consisteix per a mi a poder desplaçar-m’hi a peu, tenir tots els serveis a l’abast, poder estar al bosc en molt poca estona i, sobretot, el caliu humà en les relacions. Ara, en celebrar el 75è aniversari de les Escoles, l’hem anada a veure perquè el seu nom resta ja per sempre unit, també, a la d’aquesta institució educativa.Quins records en guardes, dels anys de la teva infantesa a Camarena?A la sortida del poble hi ha uns terrossos d’argiles groguen-ques, blavoses, ocres i grises... són la imatge d’una foto con-gelada que em connecta profundament amb l’enyor de la marxa a terres estranyes. Així devia ser la primera vegada i també quan em vaig anar a acomiadar dels pares mig clan-destinament per marxar cap a l’exili. Ja veus: el meu record primer és la tristor profunda del comiat no volgut. Encara ara quan en marxo em llisquen galtes avall unes llagrime-tes... Sembla mentida com hi ha espais i imatges que ens poden tocar tan profundament...En marxes als cinc anys cap a València. Més tard viu-ràs a Barcelona i Burjassot. Aquí estudiaràs magisteri. Explica’ns una mica els records d’aquella època d’estu-diant. Va ser a la universitat on se’t desperta l’esperit republicà i antifeixista?A l’escola de mestres de València comença la meva militàn-cia però no l’esperit republicà i antifeixista, perquè aquest esperit ja anava amb mi. En aquells temps parlàvem de la “consciència de classe”; jo aquesta consciència sempre la vaig tenir. Suposo que en part perquè el pare va perdre un germà que sempre va ser el seu heroi al front d’Aragó, tres dies abans d’acabar la guerra i aquest fet va marcar radi-calment la meva educació emocional; també el veure tots els sacrificis que els pares havien de fer per tirar endavant i l’escolta clandestina de Ràdio España Independiente, “la Pirenaica”, amb portes i finestrons ben tancats cada dia a les 10 del vespre... Després, els fets que em van marcar com a tants i tants de la meva generació: les vagues mineres d’As-túries, el procés de Burgos, el maig del 68, la primavera de Praga... Tenia 17 anys. Tot va començar amb un recital de

Raimon al Paraninf de la Universitat i tot el campus regat d’octavetes amb un poema meravellós: la Canción del es-poso soldado, de Miguel Hernández. Que innocent i que bonic, no?Al 1974 la policia franquista t’enxampa i passes un any a la presó. De què t’acusen? (Explica’ns, breument, tot aquest període actiu i convuls: l’any a la presó, la lliber-tat provisional, l’exili, la condemna a 4 anys, la mort del dictador i l’amnistia).A Madrid hi arribo fugint de la policia que em buscava per-què el maig de 1973 va començar una escalada repressiva molt important i vaig haver de marxar de València perquè m’havien delatat. Vaig voltar per mitja Espanya i vaig anar a parar a Madrid finalment. El meu sumari era un grup de catorze persones. La presó, l’experiència viscuda, requeriria tot un llibre per explicar-la. Només puc dir que ningú que no ho ha viscut pot saber el que representa viure un temps de la teva vida voltada de parets i guàrdia civils amb me-tralleta com a perspectiva i horitzó, l’enyor del “carrer”, la incertesa de no saber quant durarà, que això és el pitjor de tot. L’aspecte positiu és com arribes a conèixer la persona humana, com perds els estereotips de vista. I el sentit de l’amistat.Després d’això, vaig viure l’exili a França, curtes estades i vi-atges a diverses ciutats: París, Perpinyà, Lió i, especialment, Tolosa del Llenguadoc -on em va sorprendre la mort del dictador. Per cert, que com que era una ciutat d’exili de vells republicans hi havia convocada, des del final de la Guerra, una manifestació a la Plaça del Capitol per al dia que morís Franco a les 10 del vespre. Va ser una festa indescriptible.L’experiència de l’exili és duríssima. Marxes del teu entorn, ets una refugiada, no tens papers, només pots trobar feines subalternes, o no... I amb tot aquest bagatge, arribes a Roda. Com és que aquí, precisament? Per coses de les destinacions dels funcionaris. Quan retor-no amb l’amnistia em toca accedir a una plaça definitiva i trio les províncies de València i Barcelona. Vaig anar a parar aquí a Roda que no sabia ni que existís. I una anècdota de les que marquen: el cap de setmana abans de trepitjar Roda vaig anar a cine a Barcelona i hi posaven un curt, preciós, per cert, que es deia “Ramon Muntaner canta a Martí i Pol”. Vaig al·lucinar! I em van quedar claríssimes dues coses: que ja sabia on havia anat a parar i que res no passa per casua-litat. I aquí m’he quedat. Ja veus que és el lloc on he passat

Text. Pep Bas i Portet. Foto. Montse Verdaguer i Mas

Helena Mínguez: “Treballar de mestra a Roda ha estat per mi un privilegi”

43 ~

No

tície

s


més anys de la meva vida, i amb molta diferència, perquè ara fa trenta-tres anys.Quina és la primera imatge que en guardes, dels teus primers temps a Roda? Una matinada de diumenge coberta de neu i el meu gos bordant com un boig perquè era el primer cop que la veia. I la imatge tan fotogènica de Roda de pont a pont i la Blava... I el passeig de Les Fonts i les envistes de Casserres des de l’Esporting. Tot aquest país em va enamorar.Tens el propòsit de quedar-t’hi des d’un bon principi?Què va! Tot al contrari. Jo venia per dos anys, i a l’inici volia anar a Barcelona. Sempre pensava a marxar mentre m’hi anava quedant fins que el meu fill m’ho va deixar clar quan tenia quatre anys: “Jo sóc de Roda i vull viure aquí”! A quin any comences a fer de mestra a les escoles? Quins records en guardes dels teus primers passos a la Mare de Déu del sòl del Pont?Vaig començar l’1 de setembre de 1977. L’edifici de l’escola em va meravellar. Després, conèixer la seva realitat em va sorprendre. Hi havia grans mancances de recursos i equi-paments; com a imatge gràfica recordaré sempre la primera entrada a la meva aula: deserta, taules, cadires, una pissarra, un paquet de guix i una maquineta de fer punxa als llapis... Però sobretot, l’ambient que s’hi respirava.Vaig tenir la per-cepció que Les Escoles no eren gaire valorades al poble. N’esdevens la directora. Quina empremta vas voler-hi deixar? La història del meu pas per l’escola, divuit anys, és la histò-ria d’una construcció col·lectiva alhora que del meu creixe-ment com a persona.Va caldre molta feina de molta gent, però sobretot un nou tarannà renovador, una il·lusió que vam aportar un grup de gent jove, mestres, pares, avis, gent del poble i fins els propis alumnes... Va ser una època fantàstica on tot era per fer i tot era possible, com deia el poetaVaig intentar aportar els meus valors: la innovació, el diàleg, la participació de tots plegats... perquè crec que ningú hau-ria de ser indiferent a l’educació del jovent del seu poble; la solidaritat, l’acceptació de totes i cadascuna de les persones amb les seves aportacions i les seves limitacions... la impli-cació en la feina més enllà dels horaris...No em cansaré mai de dir que treballar de mestra a Roda ha estat per mi un privilegi que m’agrada resumir en una imatge: “el sarronet ple de vida” que aflora als ulls dels pro-tagonistes de la meva vida al poble... Aquesta és la meva gran satisfacció: haver estat durant nou anys al capdavant d’aquest progrés.segur que podries explicar-nos mil anècdotes de la teva vida com a mestra. Explica’ns-en alguna. A poc d’arribar a Roda jo feia de tutora de 2n d’EGB i fèiem un taller de costura per a nens i nenes; els ensenyava a co-sir-se la vora de la bata, enganxar botons... coses pràctiques. Doncs hi va haver en Toni que no cosia perquè ell no volia fer coses “de nena”; jo li explicava que tots hem de compar-tir les feines de casa i tal i tal i ell va arrencar a plorar i deia: “Jo no vull fregar ni barrer”. Encara ara em peto de riure en

recordar la seva expressió d’impotència!Una altra de molt xula van ser unes colònies a La Vola amb la Montse Miranda i el seu germà que ens feia d’acompa-nyant. A l’hora de marxar plovisquejava i no sabíem què fer tot divagant amb les mares que s’esperaven: que si us mu-llareu, que si ara ja està muntat, que què fem... Finalment vam fer un cop de cap i tothom cap a La Vola. L’autocar ens va deixar a Cal Ferrer i des d’allà, per un camí entremig de camps i serrats cap a Llombregueres (que és una caseta petitona, amb dues sales de fusta per dormir i una sala amb una llar de foc). Tota la mainada emocionada per l’aventura amb les seves flamants xiruques ben enfangades i els pobres de nosaltres tota la nit a la vora del foc girant i regirant les botes perquè l’endemà les tinguessin eixutes! Això era fer de mestra... Pocs anys després un inspector ens va explicar que s’havien acabat els temps dels mestres “xiruqueros” i jo encara ric.La Generalitat t’ha homenatjat per la teva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. La teva vida es deu poder considerar una militància constant?I tant! Sóc una militant de la vida. De fet, crec que militar no és res més que viure conscientment i profundament la pròpia vida. I t’arriba la jubilació. Hi ha vida més enllà de les aules? A què dediques el temps, ara que deus disposar-ne de més?Hi ha vida pertot arreu. Ara em dedico a tenir cura de la família i també de mi mateixa; faig Taitxi, antigimnàstica, teràpia... També col·laboro en iniciatives de voluntariat, amb l’escola en l’organització del 75è aniversari, amb els Moviments de Renovació Pedagògica amb els quals sempre he estat vinculada... No pensis que em sobri gaire temps, no. Però llegeixo i escolto més música i em miro la tele i, sobretot, m’hi adormo a davant.

Helena Mínguez, en una foto a casa seva.

44 ~

No

tície


El dia de la presentació d’aquest número especial de Festa Major de la revista RdT fa exactament 5 mesos que es va inaugurar L’E Spai, el nou equipament per

a joves, que tant temps ha estat reivindicat per varis col-lectius juvenils del poble. El 17 d’abril de 2010, a les 6 de la tarda, s’obrien de nou les portes del que havia estat primer el consultori mèdic de Roda i més tard, de forma provisio-nal i només per un curs, l’escola de música municipal; ara ho feia totalment reformat per esdevenir el punt de refe-rència dels joves de Roda de Ter. L’E Spai, ja ho podíem dir llavors, ha sorprès als visitants, joves i no tan joves que s’hi han acostat.

L’E SpaiText. Laura Bayer i Lloveras

des de l’adreça: http://www.rodadeter.cat/rodater/apartats/index.php?apartat=129. Amb el nou disseny de la pàgina web volem que els usuaris tinguin accés al major nombre possible de recursos de la biblioteca des de casa, l’escola o la feina, les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana. És per això que hem estructurat la informació de manera clara i entenedora, amb explicacions sobre el funcionament de la biblioteca com a espai físic i dels serveis presencials, i tam-bé sobre el funcionament dels serveis virtuals. Ara, amb els avantatges que proporciona internet, facilitem la informa-ció per als usuaris i podem oferir nous serveis i tràmits a través de la pàgina web com poden ser: la renovació de lli-bres, la reserva d’ordinadors, la consulta de documents de la biblioteca a través del catàleg col·lectiu, la reserva de llibres, la consulta de bases de dades en línia, la possibilitat de fer cursos d’autoformació per a la recerca d’informació, la con-sulta dels serveis que ofereix la biblioteca, etc. Així mateix, podeu saber quines activitats estan programades si consul-teu l’agenda i quines novetats bibliogràfiques, infantils i per a adults, han arribat últimament a la biblioteca.També us volíem comentar el canvi que ha fet la nostra sala infantil. La novetat més important fa referència als llibres pels més menuts, els del gomet blau per a infants fins a 6 anys. Fins ara s’ordenaven segons l’ordre alfabètic de les tres primeres lletres del cognom de l’autor o del títol. A partir d’ara aquest tipus de documents porten un petit pictogra-ma al llom que indica una temàtica determinada, com per exemple contes d’animals, contes de natura, contes joc, etc. Amb aquest canvi el que es pretén és formar usuaris més autònoms i autosuficients, tant petits com grans, i facilitar-los les cerques, a més a més de poder tenir els llibres més ben ordenats i per tant, accedir més fàcilment a la informa-ció. Us convidem a venir i a participar en les nostres activi-tats així com també que consulteu la nostra pàgina web per estar al dia de tots els actes i novetats. Des de la Biblioteca Bac de Roda us desitgem una molt bona Festa Major!

La bibliotecaText. Ariadna Gonzàlez Esmarats

Arriba setembre i torna la programació anual de la Biblioteca Bac de Roda. Deixem enrere els mesos de juliol i agost on us hem ofert la nostra Viatge-

teca carregada de guies de viatges de tot el món i tornem a les nostres activitats habituals cada cop més consolida-des i adreçades a tots els públics. Per als més menuts de casa torna l’Hora del Conte dos cops al mes, un dimecres a les 6 de la tarda i un dissabte a 2/4 de 12 del matí. Una activitat dinàmica on els més menuts es converteixen en protagonistes. Per als adults la biblioteca ofereix el Club de lectura, una activitat oberta i dirigida a totes les persones que gaudeixen llegint i volen compartir impressions amb d’altres que també són aficionades a la lectura. L’activitat és mensual i es fa un dilluns de cada mes a 2/4 de 4. El primer llibre de la temporada serà Pa negre, d’Emili Teixidor. A banda d’aquests dues activitats, la biblioteca també comp-tarà amb xerrades d’autors que ens vindran a parlar del seu llibre, conferències amb personatges coneguts, exposicions de temàtica diversa així com també seguirem col·laborant amb totes les entitats del municipi que ens ho demanin. Aquest any també hem engegat diversos projectes de difu-sió de la biblioteca que continuaran aquesta nova tempora-da com són les guies de novetats i la pàgina web. Les guies de novetats es publiquen des del mes de maig i hi podem trobar: novetats infantils, novetats d’adults, nove-tats d’audiovisuals i novetats de novel·les. Es publiquen cada mes i mig, aproximadament, o de periodicitat bimestral. La nova pàgina web de la biblioteca s’hi pot accedir des de la pàgina principal de l’Ajuntament: www.rodadeter.cat o bé

Ja ho hem anunciat, en edicions passades de la mateixa re-vista, aquest nou equipament municipal vol ser i està treba-llant per esdevenir per i amb els joves un espai de promoció d’iniciatives juvenils, a més d’aglutinar tots els serveis que des de l’Ajuntament de Roda de Ter s’ofereix al col·lectiu.Fins al dia d’avui, les tres tècniques que treballem a l’E Spai estem molt contentes de l’acceptació d’aquest entre els joves, tot i que val a dir que arribats els mesos calorosos d’estiu i la obertura de les piscines l’afluència de joves ha baixat considerablement. Si retrocedim als mesos de tem-peratures més suaus, però, recordem com L’E Spai s’omplia diàriament de 30 a 50 joves que venien a passar la tarda, ja sigui a jugar al futbolí, a la wii o bé a connectar-se a Internet o simplement a compartir una estona amb els amics. Ara a la tornada de les vacances i la represa del curs, esperem que continuï la bona acceptació entre els joves de Roda per continuar treballant amb ells i per a ells, i construir així un millor benestar per a tots i totes.

45 ~

No

tície

s


L’Ajuntament de Roda de Ter, a través d’un concurs públic, va adjudicar a una cooperativa el disseny, construcció i l’adjudicació de 32 habitatges de protecció oficial, situats a l’Avinguda Pere Baurier, en l’àmbit del Pla Par-

cial L’Esquerda. Aquesta promoció conté 32 habitatges, que es distribueixen en 2 edificis i presenten 2 tipologies distintes d’habitatges, 8 d’ells amb una superfície útil màxima de 90,00 m2, amb 3 dormitoris i els altres 24 amb una superfície útil entre 63,20m2 i 50,85m2, amb 2 dormitoris. Tots els habitatges inclouen plaça de garatge i traster. Els habitatges que es faran seran de venda. Per a l’accés a aquests habitatges el comprador pot obtenir un finançament protegit i ajuts públics a fons perdut. Un adquirent a un Habitatge de Protecció Oficial (HPO) de 90 m2 útils (no construïts) amb 3 dormitoris amb garatge i traster li costarà 142.914 euros, sense IVA. Preu per sota els habitatges de renda lliure. I podrà rebre un ajut directe a l’entrada. Per poder optar a un Habitatges de Protecció Oficial, és condició imprescindible està inscrit, prèviament, en el Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial de Catalunya. Per inscriure’s cal adreçar-se a l’Ajuntament (oficines de Can Vinyets) i sol·licitar entrevista amb la tècnica re-ferent, o bé fer-ho telemàticament a través de la pàgina web de l’Ajuntament de Roda de Ter (www.rodadeter.cat).El 6 de juliol es va iniciar el període d’inscripció al Registre de Sol·licitant d’HPO de Roda de Ter i l’admissió de sol·licituds a l’oficina municipal de Can Vinyets. Fins el 30 de setembre s’admetran sol·licituds d’adquisició d’habitatges mitjan-çant la presentació del model annex a les bases. El dia 8 de setembre es realitzarà una reunió de presentació de la cooperativa promotora i s’informarà de la pro-moció d’habitatges i es resoldran les qüestions i dubtes dels assistents. Un cop s’hagi tancat el termini d’admissió de sol·licituds, es confeccionarà una llista, que tindrà la consideració de “provisional”. Del 13 al 22 d’octubre, es podran presen-tar esmenes i documentació complementària de les sol·licituds. El 2 de novem-bre, es farà el sorteig públic, per decidir l’ordre de tria entre els grups sol·licitants que tenen la mateixa puntuació. Una vegada fet el sorteig i la tria d’habitatges, s’exposarà al públic la llista definitiva. La cooperativa no durà a terme l’obra si no hi ha un mínim de 25 adjudicataris, que és un 75% dels 32 habitatges.

Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

Roda inicia la promoció de 32 habitatges de protecció oficial

La cooperativa no durà a terme l’obra si no hi ha un mínim de 25 adjudicataris, que és un 75% dels 32 habitatges

La iniciativa es va presentar en roda de premsa, amb l’alcalde i el regidor d’Urbanisme.

Fins el 30 de setembre s’admetran sol·licituds d’adquisició d’habitatges. Abans cal inscriure’s al Registre Sol·licitant d’Habitatges de Protecció Oficial, a Can Vinyets.

De tots els sol·licitants es tindrà preferència els qui obtin-guin una major puntuació segons requisits:Els sol·licitants empadronats ininterrompudament a Roda de Ter com a mínim durant 5 anys (4 punts). Els sol·licitants joves de 18 a 35 anys (3 punts). Els sol·licitants empadronats a la comarca d’Osona ininterrompudament (2 punts) - (per tant està obert a la comarca d’Osona). Els sol·licitants que pertanyin a una unitat familiar monoparental (2 punts). Els sol·licitants que pertanyin a una unitat familiar nombrosa (2 punts). Els sol·licitants o algun membre de la unitat familiar amb discapacitat (1 punt).

Requisits i puntuació dels sol·licitants

46 ~

No

tície


L’Ajuntament de Roda està exercint actualment un major control i inspec-ció pel que fa a la qualitat de la sepa-ració, gràcies a la càmera de vigilància que es va instal·lar al juliol, i farà les amonestacions i sancions, si s’escau, a les persones responsables. En cap cas es permetrà el lliurament als conteni-dors de l’àrea d’emergència de les se-güents categories de residus: - Els mobles, estris domèstics i trastos vells- Els materials provinents de petites reparacions en els domicilis, com ara runes- Els residus tòxics i/o perillososPer a la recollida d’aquest tipus de residus, l’Ajuntament té establerts els corresponents serveis de recollida d’andròmines i deixalleria. Cal saber que els residus de multipro-

Millora del servei de l’àrea d’emergènciaText. Àngela López Paris. Tècnica de Medi Ambient.

L’Ajuntament actualment disposa d’una àrea d’emer-gència per facilitar la recollida de residus a aquells ciutadans que per diverses raons (absència del muni-

cipi durant l’horari de recollida, viatges, necessitat de dipo-sitar puntualment i amb urgència matèries que no admeten emmagatzematge, etc.) no veuen satisfetes les seves neces-sitats amb el programa de recollida porta a porta. A l’àrea d’emergència, els contenidors per a la recollida selectiva de matèria orgànica, multiproducte, vidre, rebuig, roba i oli s’identifiquen de forma cromàtica i mitjançant pictogrames i textos específics. L’empresa adjudicatària del servei, ha incrementat les tas-ques de neteja dels contenidors, el seu entorn i la reparació o substitució dels que s’hagin fet malbé. També han aug-mentat el nombre de recollides als contenidors de l’àrea, per tal d’evitar el sobresaturament dels mateixos.Finalment, les tasques informatives a peu d’àrea, se’ns dubte també estan contribuint a millorar el servei.Però cal remarcar que el resultat final, per molts esforços i diners que s’inverteixen, depèn estrictament de la voluntat de tots els usuaris i que al poble tindrem allò que vulguem. Només cal mirar una mica enrere.

ducte com ara caixes de cartró vo-luminoses, s’han de plegar abans de dipositar-los dins dels contenidors, de tal manera que no es desaprofiti la capacitat dels mateixos.Els residus industrials no són admesos en la recollida domiciliària i, per tant, no poden ser lliurats als contenidors de l’àrea d’emergència. Els aboca-ments il·legals d’aquest tipus de resi-du, als serveis de recollida municipal, repercuteixen enormement en el cost del servei, que acaben pagant els veïns i les veïnes de Roda de Ter.D’altra banda, està prohibit dipositar residus fora dels contenidors, fet que dificulta enormement el buidat dels contenidors, i que dóna com a con-seqüència una mala imatge de l’àrea d’aportació, que pot derivar en con-ductes incíviques i vandalisme.

Videovigilància a l’àrea d’emergència

47 ~

No

tície

s


•Quins són els drets i deures dels ciutadans•Què són infraccions i quines sancions es poden aplicar en cada cas.Respecte els serveis de recollida, es vol facilitar al màxim la separació en origen i la disposició de cada fracció a través del canal apropiat (porta a porta, àrea d’emergència, dei-xalleria...); apropant al veí o veïna els mitjans (material de separació, informació,...) i el servei (dies i hores concrets, qualitat del servei...), responsabilitzant-lo d’una part de la gestió dels residus municipals. Es vol aconseguir un municipi més net, assolint un nivell de gestió dels residus municipals de qualitat des del punt de vista tècnic (objectius i criteris clars i transparents), so-cial (acceptació, reducció dels conflictes i participació ciu-tadana) i econòmic (optimització i distribució dels costos, finançament a mig i llarg termini,...). Cal, per tant, aconseguir una participació generalitzada en la separació en origen i la recollida selectiva que permeti d’una banda recollir més quantitat de residus valoritzables i de molt bona qualitat, i reduir el rebuig que va a parar a l’abocador, i d’altra banda aprofundir més en la consciència ciutadana sobre la problemàtica dels residus, en particular, i del medi ambient, en general.

Nova ordenança municipal de residusText. Àngela López Paris

Dins de les competències municipals i el marc legal vigent, el passat dia 17 de juny de 2010, es va apro-var inicialment pel Ple, la nova Ordenança Regu-

ladora de la Recollida de Residus al municipi de Roda de Ter, per tal de contribuir a garantir els principis constitu-cionals i comunitaris que regeixen aquesta matèria, clau en la societat del segle XXI. Respecte a la recollida de residus sòlids urbans la política de l’Ajuntament de Roda de Ter està adreçada a desenvolupar plenament els objectius de minimització, reutilització i reciclatge. En aquest sentit la nova ordenança defineix:•Qui té categoria d’usuari del servei.•Quins residus són admesos en el servei de recollida.•Com han de funcionar els serveis de recollida domiciliària (porta a porta, àrea d’emergència, recollides de vidre, an-dròmines i deixalleria).

Des de fa un any l’Ajuntament de Roda de Ter ha posat en marxa un seguit de mesures per disminuir el problema dels coloms al poble.

Aquestes mesures van encaminades a reduir les molèsties que l’excés de coloms provoquen als veïns i als edificis i mo-biliari urbà. Es fan tres tipus d’actuacions:•Reducció de la població de coloms. Es capturen exemplars de coloms per part d’una empresa especialitzada.•Mesures de protecció de punts de repòs en la via pública.•Mesures de prevenció: protecció d’edificis, tancament d’espais abandonats on hi nidifiquen o hi dormen.

El mes d’agost del 2009 es va fer un cens de la població de coloms de Roda de Ter. El cens va donar una població de 1300 a 1500 coloms, principalment ubicats a la zona vella del poble i a les vores del riu i el pont vell. S’ha aconseguit reduir la població fins a 500 exemplars, i actualment les ac-tuacions van dirigides a accions preventives.De tots depèn que les molèsties degudes als coloms conti-nuïn disminuint progressivament. Així, l’Ajuntament fa aquestes recomanacions als veïns:•No és permès donar a menjar als coloms. Una de les causes

El problema dels coloms, evitar l’excés i les molèsties és cosa de totsText. Jordi Baucells Colomer. Regidoria de Serveis, Parcs i Jardins i Medi Ambient i Regidoria de Salut. Ajuntament de Roda de Ter

per les que els coloms augmenten la seva població és que la gent els dona menjar al carrer.•En cas de tenir alguna dependència abandonada: golfes, sota teulades, porxos on es detectin coloms nidificant o dormint, cal tancar-ho amb xarxa o amb algun altre sistema de tancament. Si voleu assessorament de com fer-ho podeu adreçar-vos al Punt d’Atenció Ambiental de l’Ajuntament.•Si detecteu algun punt de la via pública on els coloms mo-lestin de forma evident als vianant, podeu comunicar-ho també al Punt d’Atenció Ambiental. En cas que els coloms utilitzin elements de titularitat pública per a posar-se, criar o dormir-hi, l’Ajuntament hi posarà remei.•En cas de detectar algun punt on veieu gran quantitat de coloms alimentant-se, de restes de gra, pinso, farines, etc. ho podeu informar a l’Ajuntament.

L’Ajuntament està treballant perquè les molèsties dels co-loms vagin disminuint progressivament, i s’arribi a un equi-libri on aquests ocells visquin al poble i no provoquin ni molèsties als ciutadans i ni danys als edificis ni al mobiliari públic. Actualment s’ha fet ja una tasca important, ara cal mantenir-la i millorar-la.

48 ~

No

tície


La campanya del 2010 s’ha realitzat entre el 23 d’agost i el 4 de setembre. La 34a edició ha comptat amb la par-ticipació d’una trentena de persones; estudiants d’his-tòria i llicenciats de diferents universitats catalanes, del País Basc i de sardenya. Com sempre les excavacions s’organitzen des de la Uni-versitat de Barcelona, amb permís i subvenció del De-partament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i amb el recolzament de la Fundació Privada l’Esquerda i l’Ajuntament de Roda de Ter.

ÀREA IBÈRICA

A l’àrea ibèrica continuem centrant-nos a la zona ran de muralla, on s’ha desenvolupat la campanya, per bé que, poc a poc, es va verificant també la presència de restes ibèriques en el que tradicionalment s’ha conegut com a àrea medie-val. En aquesta part baixa del poblat, els treballs d’excavació s’han centrat en quatre zones: Un nou tram de muralla: Es tracta d’un mur atalussat, de factura força grollera que reforça les defenses que ofereixen les torres. Les properes excavacions permetran precisar-ne la cronologia i la funcionalitat. La fortalesa ibèrica: Es continua baixant la casa 4, un espai destinat a la defensa de la fortalesa, que va sofrir diverses re-modelacions i pavimentacions al llarg dels segles V i IV aC.Un nou espai, la casa 5: Al sud de la muralla s’han loca-

litzat les restes, molt fragmentades d’una casa del segle I aC. Se n’han recuperat alguns fragments de mur, restes del paviment, i un possible empedrat. També, possiblement, un llindar que s’obria vers l’est. Aquest espai ha permès saber, a més, que en aquests moments de la darrera ocupació del poblat ibèric es van portar a terme diverses remodelacions urbanístiques que van modificar el traçat original marcat per la pròpia fortalesa.Noves sitges: S’han localitzat sis noves sitges, de les quals se n’han excavades dues. Aquestes pertanyen a l’època vi-sigòtica i tallen els nivells ibèrics. Es van utilitzar per guar-dar gra, i posteriorment es van fer servir com a abocadors d’escombraries. L’anàlisi del seu contingut és especialment important per aportar nous coneixements sobre una de les etapes menys conegudes de la nostra història.

Text. Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera i Oriol Amblàs. Fotos. Montserrat de Rocafiguera i Daniel Robles

Nova campanya d’excavacions al jaciment de l’Esquerda

Noves evidències de fortificació de la ciutat ibèrica de l’Esquerda i més restes antropològiques a la necròpolis medieval

Imatge de les excavacions a l’àrea ibèrica. Una altra imatge de les excavacions, aquesta de la necròpolis medieval.

49 ~

No

tície

s


Fina Blancafort, amb Montserrat Rocafiguera abans d’enlarirar-se amb un globus captiu sobre el jaciment, l’any 2003.

romandrà en el cor de tots els que l’hem coneguda, pot-ser imaginant-la passejant per l’Esquerda, filmant algun detall de la campanya d’excavacions, o potser encara millor, pensant en el mar que tant li agradava.

I a poc a poc esdevindràs tan nostraque no caldrà ni que parlem de tuper recordar-te, a poc a poc seràsun gest, un mot, un gust, una miradaque flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i PolLlibre d’absències, 1984. Parlem de tu

Estiu de 2010, hem acabat una nova campanya d’excavacions a l’Esquerda, aquesta ja és la que fa trenta-quatre. Aparentment tot era com sempre,

però aquest any no hi ha pogut ser la Fina Blancafort i Vila que ens ha deixat, tot just el passat 7 d’agost, a l’edat de 58 anys. La Fina era patrona fundadora de la Fundació Privada l’Esquerda, on feia les tasques de tre-sorera, però a banda d’això, era membre activíssima de l’Equip d’Excavacions de l’Esquerda des de feia molts anys. Era una persona molt eficaç com a gestora però també cuidava de totes les persones que participaven en cada campanya d’excavacions. Aquesta feina la feia desinteressadament i sempre hi era per treballar. Jo la coneixia des de feia més de vint anys, i durant aquest temps, ens hem trobat com a mínim un cop per setmana amb la resta de l’equip per idear, de-batre i tirar endavant tot una colla de projectes per a l’Esquerda. L’abril d’enguany per fi va arribar la notícia de la con-cessió de l’1% cultural per al Museu Arqueològic de l’Esquerda que varem poder celebrar plegats, també per l’abril inauguràrem el Recorregut Botànic per l’Esquer-da, o pel maig es podien veure les escultures de Marta Solsona que tant ens varen agradar. Poder veure tot això realitzat era la seva compensació per a les hores de de-dicació al jaciment, per no dir els llibres, els projectes d’arqueologia experimental que s’havien pogut tirar en-davant o les mateixes campanyes d’excavació.Tot això és el que nosaltres sempre podrem dir que hem compartit amb ella, i podrem parlar de la Fina encara que no sigui f ísicament amb nosaltres, perquè sempre

En record de Fina Blancafort, membre de la Fundació Privada l’Esquerdai de l’Equip d’Excavacions

Text. Maria Ocaña i Subirana. Museu Arqueològic de l’Esquerda

ÀREA MEDIEVAL

La campanya d’excavació del 2010 s’ha portat a terme en dos espais situats en-torn de l’església: la necròpolis al sud i un recinte annex a l’oest de l’església.

NecròpolisA la zona de la necròpolis els treballs s’han centrat en les capes superiors que corresponen als segles XIII-XIV. Continuen apareixent enterraments en grups de dos, tres i quatre indivi-dus, que van ser dipositats al mateix temps i que per tant podrien corres-pondre a afectats per epidèmies o per

la guerra. Tots els esquelets localitzats a les fosses estan orientats d’est a oest amb el cap vers ponent. També s’ha treballat en el nivell infe-rior corresponent a tombes antropo-morfes excavades a la roca i cobertes amb lloses, amb una cronologia en-torn els segles VIII-IX.

Galilea o porxo davant l’esglésiaL’estructura annexa al sud de l’església té una forma quadrangular, es tracta d’un espai de 39m2 que sembla cons-truït al segle XI i podria tenir dues fun-cions: una de contrafort per aguantar la pròpia estructura de l’església en

una zona amb fort pendent, i l’altra de galilea o porxo davant de l’entrada de l’església que feia més monumental l’accés.

Per sota d’aquesta estructura del segle XI continua l’estrat de tombes antro-pomorfes excavades a la roca, que evi-dencia la continuïtat de la necròpolis als peus de l’església.

En aquest mateix espai han aparegut alguns retalls a la roca i restes arqui-tectòniques que semblen anteriors a les edificacions medievals, possible-ment d’època ibèrica.

50 ~

No

tície


Des del CEsICAT (Centre de seguretat de la Informació de Catalunya), han llançat la campanya PIMEsEGURA, que compta amb la col·laboració i suport del projecte PIMEsTIC de la secretaria de Telecomunicacions i so-cietat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya. El seu objectiu és sensibilitzar a les empreses catalanes de la importància de la seguretat Informàtica avui en dia, per assegurar la competitivitat de les empreses.

Des del CESICAT (Centre de Seguretat de la Infor-mació de Catalunya) amb la col·laboració i suport del projecte PIMESTIC de la Secretaria de Tele-

comunicacions i Societat de la Informació de la Generali-tat de Catalunya i del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, volen sensibilitzar a les empreses catalanes de la importància de la Seguretat Informàtica avui en dia, per assegurar la competitivitat de les empreses.Actualment, tota empresa depèn de la informació i és ne-cessari valorar els riscos i la importància de les pèrdues eco-nòmiques ocasionades degut a fallades en seguretat:

La pèrdua o el robatori d’informació, la qual cosa es tradueix moltes vegades en un dany a la imatge de l’organització:- Una caiguda de la productivitat del dia a dia- Pèrdua de competitivitat- Pèrdua de rendibilitat- Pèrdues financeres- Falta de capacitat per arribar als objectius de negoci

Per altra banda, cal tenir en compte també el nivell de se-guretat de les dades que s’utilitzen, com es gestionen i les possibles sancions en l’àmbit de la LOPD:- Infraccions lleus -> Sancions entre 601€ i 60.101€- Infraccions greus -> Sancions entre 60.101€ i 300.506€-Infraccions molt greus -> Sancions entre 300.506€ i 601.012€

Per això, amb el Servei d’Orientació PIMESTIC en Segu-retat Informàtica, s’ofereix un assessorament personalitzat per detectar les vulnerabilitats de la empresa, tant des de l’interior com des de l’exterior.

Com a resultat, s’obté un informe que l’expert presentarà personalment i que inclou:- Quina seguretat té en el negoci: interna i externa- Quins són els principals riscos i amenaces pel negoci

- Una proposta de millores a realitzar, en quin ordre i com fer-les.- Quins són els proveïdors de la zona (no hi ha pressupostos ni marques, cada empresa es lliure d’escollir el proveïdor més adequat segons el seu criteri).- Si existeixen ajuts o subvencions que es puguin sol·licitar

El Servei d’Orientació PIMESTIC en Seguretat Informàtica gaudeix d’una subvenció del 50%, de manera que les empre-ses que el sol·liciten només han d’assumir un cost de 500€! Sol·licita’l i informa’t a www.pimestic.cat o al telèfon 902 206 620.

Text. Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Roda de Ter

Si no protegeixes la teva informació, ho pots perdre tot

L’objectiu de la campanya PIMESEGURA és sensibilitzar a les empreses catalanes de la importància de la Seguretat Informàtica avui en dia, per assegurar la competitivitat de les empreses

Principals amenaces informàtiques de les empreses

Font: Ernst & You

51 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


Saps què vull dir?

52 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


Comences en la música de ben jove.Sí, vaig començar a estudiar amb en Pep Sala, a Vic, amb dotze o tretze anys. De fet, vàrem començar

junts amb en Jimmy, en David Giménez, amb la intenció de fer un grup i tocar. I, a més d’estudiar, de seguida vàrem muntar Disturbio. I als disset anys decideixo deixar-ho tot per dedicar-me a estudiar només música. Aquest va ser un pas important. Segurament, decisiu. En això vaig tenir mol-ta sort perquè la comprensió i el recolzament dels pares va ser total.Anys després d’estudiar a l’escola de música d’en Pep sala toques amb ell. Curiós.Sí, amb Sau no vaig arribar a tocar-hi però sí que ho vaig fer amb en Sala a la gira posterior a la mort d’en Carles Sabater (el cantant). Just la nit abans de marxar a Nova York, a fer una prova per ingressar a la DC (Drummers Collective), em va telefonar en Pep per veure si volia fer la gira amb ell. I la vaig fer. Més endavant vaig anar a Nova York.Has rebut classes de professors com: Quim soler, Marc Miralta, Aldo Caviglia, salvador Niebla, Carles Oliver, entre d’altres, i tot l’equip acadèmic del DC (Drummers Collective) de NY. Aquest és el camí, no?: prendre-s’ho molt seriosament.Sí, és clar, aquest és el camí. També haig de dir que hi ha un seguit de circumstàncies que ajuden que qualsevol decisió prengui una força o una altra, perquè el fet d’estar en grups que funcionen és una força que et va alimentant, que et va donant ales per seguir treballant. També és bàsic el suport familiar, ja ho he dit. I sí, és evident que si vols aprendre música i tocar un instrument, la formació és molt impor-tant. No crec, com moltes vegades s’ha dit, que una bona formació en escoles de música, t’anul·li la personalitat com a intèrpret. Crec que és totalment al contrari: que pot en-riquir-te i afegir molts matisos a tot el que engloba ser un

bon instrumentista. Tot i així, vagis a una escola o no, el teu compromís amb l’instrument, escoltar molta música, compartir tot això amb altres músics, crear, etc... són els ingredients essencials per créixer com a músic.Després de Disturbio, toques en d’altres grups: Wildsi-de, La Fellatio de Cupido...La Fellatio crec que és dels grups que més força ha tingut, perquè ens permetia explotar tot allò que estudiàvem. A més, teníem bona premsa i suport del públic i aquí, tot i que va durar només quatre anys, vàrem emprendre un tra-jecte més professional que va coincidir, a més, amb la meva graduació. Definitivament, el salt professional el vaig fer a finals del noranta-nou i principis del dos mil amb en Pep Sala.Deixes en Pep sala i te’n vas a EEUU. Vaig anar a Nova York, a una escola de bateries (el DC), perquè és allà on, a nivell de música moderna, es cou tot. A més, el moment de marxar-hi era un bon moment, perquè no estava en cap projecte personal que em retingués aquí. I també per trencar amb moltes coses que després m’han ajudat molt tant a nivell musical com personal.I en tornar-ne, els Gossos t’esperaven amb els braços oberts...En tornar, passo una etapa en què no m’acabava de trobar i va coincidir que vaig entrar a una orquestra, a Barcelona, amb feina regular i em truquen els Gossos per formar part d’ells. I començo també amb Asstrio, projecte amb el qual ara mateix seguim treballant molt.Asstrio. No el coneixem però té nom de grup de jazz.Va començar sent un concepte més jazzístic, sí, però amb el temps se’ns va veure una mica el llautó i d’on veníem una mica tots plegats. Ara mateix estem amb dos projectes al-hora: Asstrio + dos –amb dues bateries i percussionista- i Asstrio + Atversaris, que és un grup de hip-hop. En ser un

Text. Pep Bas i Quico Garcia. Foto. Joan Enric

Santi Serratosa: “M’agrada la sensació de saber que a Roda m’hi sento com a casa”

Santi Serratosa i López / Músic, bateria i compositor. Graduat a l’Aula de Música Moderna del Liceu de Barcelona

Vaig néixer a l’Aliança de Vic, el 2 de juny de 1975 / Per molts, especialment els de Roda, continuo sent en Santi “Mongeta”. Quan era petit la gent es pensava que aquest era el meu cognom / Tot i que no tinc antecedents

musicals a la família, el meu pare sempre em deia que era un cantant frustrat / Tinc dues germanes: la Gemma i l’Alba / Visc a Barcelona des de fa onze anys / Aficions? Les habituals d’algú inquiet culturalment.

53 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


grup instrumental és molt flexible: hem tocat a festivals de jazz i també al Sonar, perquè actualment tenim molts patrons electrònics.També hauríem de parlar de Muhel, Flameland, Curnelyus Anonymus, Groove Station, Josep Thió... I bate-ria a Grease! I el projecte més re-cent: Mokodude. Què és això?És un projecte d’electro-pop, molt personal, meu i d’una cantant, que no-més està a l’ordinador. Mai no hem fet un directe ni ha existit com a grup. Per ara, estar a casa, composant amb l’or-dinador, ja m’omple.I ara, on passes?Bàsicament, ara és Asstrio, amb totes les seves branques, i Gossos. Aquests són els grups amb els quals ara treballo més. Asstrio suposa poder explotar tal com sento jo la música. Fa molts anys que toco i el concepte de música m’ha canviat molt: cada vegada m’interes-sa més la qualitat dels projectes, dels bolos... Jo no vull estar tocant eterna-ment, però sí que vull estar involucrat a la música perquè músic i bateria ho seré sempre. Et sents especialment satisfet d’al-guna cosa?Amb el temps, estic content de tot. Si bé, depenent del moment en què m’en-ganxéssiu, us diria que per aquesta o per aquella altra experiència no hi vull

tornar a passar. Ara, així, em ve al cap la participació a la pel·lícula “Rock and Cat”, perquè em varen agafar com el bateria que tocava amb tots els grups que representaven la moguda del rock català dels 90. Va ser un punt àlgid en la meva carrera musical.Cap on vas, ara?Amb això de la músicoteràpia em ve molt de gust estudiar i estar a casa. De totes maneres els grups amb els que treballo, com he dit abans, con-tinuen vius i amb molta força. Espero que tot això continuï així, i sortir per Europa amb Asstrio com hem estat fent aquests últims anys. Per cert, es-tem enregistrant el tercer disc d’estudi d’Asstrio.ser músic deu ser una forma de viu-re... Veus el món en forma de pen-tagrama?Sí, si ets un músic creatiu, sí. T’ali-mentes de la vida, de la teva experi-ència i dels elements que t’envolten. Per exemple, aprofito el telèfon per gravar-hi idees. L’ordinador també és una bona eina per portar a tot arreu i no deixar que es perdi res del que et passa pel cap.Quina relació mantens amb Roda?Cada setmana faig classes particulars al meu local de sempre. No faig vida de poble, perquè hi sóc només les ho-res que hi treballo, però m’agrada la

Santi Serratosa, en una foto d’arxiu del 2009, en plena actuació.

sensació de saber que m’hi sento com a casa. Tot serà sempre molt familiar. Les classes també em permeten estar en contacte amb nous músics que te-nen grups per aquí i veure com està l’escena musical de la comarca actual-ment. Roda té, per a mi, un dels llocs més especials en la meva vida: L’Es-querda. M’agrada ser-hi, senzillament. Caminar i viure aquella quietud, veu-re com evolucionen les excavacions, mostrar el poblat als amics que no el coneixen...I la Festa Major?Aquest any no sé si les actuacions em permetran viure la Festa Major. Aquests últims anys ha coincidit que tenia concerts i no podia treure-hi el cap. De totes maneres, tant en època d’eleccions com per la Festa Major, encara que sigui una petita estona, m’agrada retrobar-me amb els amics i coneguts de sempre.Ho deixem aquí, tot i que en seguim parlant: dels discos on podem escol-tar la seva bateria, dels premis ob-tinguts amb diferents grups, de les classes que setmanalment ve a fer a Roda, dels dos gats amb qui conviu, de la seva afició pel futbol i per l’Es-panyol, del seu passat com a juga-dor del Roda, del fet de ser membre d’un grup de fama... No acabaríem. saps què vull dir?

54 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


Text i fotos. Pep Bas i Quico Garcia

De Festa Major a Festa Major

Josep Puigdollers i Masallera. Empresari

A l’edició especial de la Festa Major d’ara fa un any, vàrem publicar una àmplia entrevista amb Josep Puigdollers i Masallera, director general de SGP Grup. va dir-nos que “la clau ha estat envoltar-me de gent amb els mateixos sentiments de compromís”. Poc avesats com estem a entrevistar empresaris –segurament perquè és un terreny allunyat de la nostra formació professional i personal- ens sentíem en deute amb en Josep Puigdollers –home amb un talent innovador àmpliament contrastat i valorat. L’entrevista va tenir lloc al Macià –on, a més de seu de la seva empresa, resideix amb la seva família. Ens va sorprendre gra-tament, tant el seu tarannà com l’organització de tots els sectors de Gepork. I ja fa un any!

Sembla que era ahir, i ja ha passat un altre any! I tant pel bo, com pel dolent, els dies, i els anys també!, se suc-ceeixen inexorable i ràpidament. De dies –com diu

aquell-, n’hi ha que costen de passar; però els anys, volen. Volen. I d’aquest trànsit del temps n’és un reflex també la

“La clau ha estat envoltar-me de gent amb els mateixos sentiments de compromís”

Laila El Messaoudi Ben Mimoun. Traductora

A plena tardor vàrem entrevistar la Laila El Messaoudi Ben Mimoun, rodenca nascuda al Marroc. Va dir-nos que. “a roda fa tres anys que hi visc i mai no hi he trobat cap barrera”. Ens vàrem trobar als locals del RDT, una tarda assolellada. De la Laila, ens varen sorprendre dues coses: la seva intel·ligència i elegància, i la seva franquesa i simpatia. De la seva bellesa, ja en teníem constància.

“A Roda fa tres anys que hi visc i mai no hi he trobat cap barrera”

nostra secció de la contraportada: en ella, hi apareixen mes rera mes persones que, a parer nostre, tenen una vida, o uns pensaments, o unes activitats, o tot plegat, interessants. Per això, cada mes en citem una amb nosaltres. Saps què vull dir?

Jaume Cebrià i Sañas, forner

Després, el mes següent, vàrem entrevistar en Jaume Cebrià i Sañas, forner. va dir-nos que “com més bo vols fer el pa, més hores hi has d’estar”. L’entrevista va tenir lloc a casa seva. Havent acabat, vàrem baixar al seu obrador. Ens va ense-nyar l’escenari de la seva feina diària. i ens va cridar especialment l’atenció el procés de l’elaboració –llarg, llarguíssim- de la pasta de full. Set capes treballades artesanalment. De la varietat dels seus lloats pans, ja en teníem coneixença. Per molts anys.

“Com més bo vols fer el pa, més hores hi has d’estar”

55 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


Magda Subirana i Codina, cuinera

Després, vàrem anar al Casino de Vic, a parlar amb la Magda Subirana i Codina, cuinera. Va dir-nos que “m’agrada la cuina d’abans, dels rostits, dels sofregits...”. La vàrem anar a veure al restaurant del Casino de Vic, i és clar, com no podia ser d’una altra manera, a més de fer-la parlar de cuina, vàrem demanar tanda per anar-hi a sopar. Quina delícia: el menjar, ja ho suposàvem pel que en sabíem; i el tracte: vàrem redescobrir la Magda i el seu marit. De llavors ençà, el Casino de Vic el tenim subratllat a la nostra agenda.

“M’agrada la cuina d’abans, dels rostits, dels sofregits...”

Lluís Martí i Mas, il·luminador

Tombem l’any i encetem el 2010. Ens veiem amb en Lluís Martí i Mas, il·luminador. Va dir-nos que “les ombres et fan veure clar com és la llum”. Estem segurs que en Lluís és d’aquelles persones amb les quals hom pot parlar de tot, perquè té opinió del món. I és amè i divertit; però vàrem parlar sobretot del seu món professional. i també ens va agradar. Va ser una tarda, freda, als locals del RDT. No haguéssim acabat mai. Sap crear una bona atmosfera al seu voltant.

“Les ombres et fan veure clar com és la llum”

Judit Sànchez i Verdaguer, patinadora

La Judit Sànchez i Verdaguer, patinadora, va dir-nos “ara mateix jo no sabria viu-re sense patinar”. I nosaltres ja no sabrem viure sense recordar els seus ulls, i la seva simpatia. Ens vàrem veure als locals del RD, una tarda. I vàrem parlar, més que res, del patinatge.Després de tants anys, tot i que encara hi està ben enganxada, orienta el seu futur cap a la medicina. A hores d’ara la seva estada als Estats Units ha passat a engrui-xir ja el seu pòsit d’experiències vitals. Sort, Judit.

“Ara mateix jo no sabria viure sense patinar”

Ramon Bufí i Puigoriol, rector de Roda

Mossèn Ramon Buf í i Puigoriol, rector de Roda, va dir-nos: “Jo no conec cap creient seriós que no dubti de Déu”. Ens va rebre a la rectoria i ens va servir cafè. I no ens n’haguéssim anat. És una persona, ja ho sabíem!, extraordinàriament culta i, per això també, tolerant i respectuosa. Parla i escolta. Diu i deixa dir. Una entrevista deliciosa.

“Jo no conec cap creient seriós que no dubti de Déu”

56 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


Emili Teixidor, escriptor

El març, en motiu de la publicació d’Els convidats, un equip especial anem a Barcelona a parlar amb l’Emili Teixidor, escriptor. Va dir-nos: “El que ha de fer sobretot una novel·la, com una pel·lícula, és seduir, captivar, que la gent s’ho passi bé”. I ara, fa cosa de pocs mesos, l’Ajuntament de Roda ha acordat posar el nom d’aquest rodenc il·lustre a la nova escola de primària. l’Emili ja sap com ens n’alegrem! Cada dia no neixen rodencs que amb la seva obra facin, ni que sigui de passada, difusió del nostre poble. Per tot, els rodencs te n’hem d’estar agraïts.

“El que ha de fer sobretot una novel·la, com una pel·lícula, és seduir, captivar...”

Sandra Falgà i Font, model

La Sandra Falgà, model i actriu, ens va rebre a casa seva i va dir-nos que “una persona per estar bé, s’ha de sentir bé amb el seu cos”. Després de l’entrevista, molt cordial, li demanem una sessió de fotografia. Ens meravella la seva facilitat per posar davant d’una càmera. Hem de reconèixer que és la vegada que ens sentim més intranquils disparant la càmera. Som conscients que no estem a la seva altura. Amb cada “pose” ens recorda, fins i tot sense voler-ho, que ella n’és professional. Nosaltres, no.

“Una persona per estar bé, s’ha de sentir bé amb el seu cos”.

Xevi Berrocal i Rodríguez, terapeuta manual

En Xevi Berrocal i Rodríguez, terapeuta manual, a l’edició de maig, ens va dir que “la salut és per qui se la treballa”. Vàrem passar una bona estona al seu local, Hi-giea, que té a l’Avinguda Tecla Sala. Ens en va donar un bany, d’ossos, lligaments, tendons, massatges, energies... vàrem sortir-ne una mica més conscients de la necessita de tenir-ne cura, del cos. De no malbaratar-ne ni l’energia ni els anys de joventut. Tota una lliçó que li agraïm.

“La salut és per qui se la treballa”

Laura Bayer i Lloveras, tècnica de Joventut i Cultura

“Ni els joves tenen prou recursos ni nosaltres som heroïnes”

I arribem a l’estiu, i anem a veure la Laura Bayer, tècnica de Joventut i Cultura, al recentment estrenat espai: L’E spai. I va dir-nos: “Ni els joves tenen prou recur-sos, ni nosaltres som heroïnes”. Vés a saber per què, la Laura és d’aquelles perso-nes entranyables a les quals sembla que has conegut de tota la vida. Ens agrada el seu dinamisme, la seva simpatia i perquè, com dirien els joves amb qui ella tracta quotidianament, és una canya. Deu ser per això que ens va voler rebre una tarda, a L’E spai, i la vàrem fer petar d’un dels temes que més domina: el jovent.

57 ~

Ent

itats


58 ~

Ent

itats


Vagi per endavant i perquè quedi clar, que qui inau-gura els pessebres de Roda és l’alcalde. L’any 1985 amb la construcció del diorama del teatre del Cen-

tre es va marcar un abans i un després, ja que des d’ales-hores ha estat una característica especial dins del món del pessebre, no tan sols a nivell local sinó també de país. Per donar més relleu a l’acte d’inauguració dels pessebres del 1985, es va decidir convidar a una personalitat i així va ser com per primera vegada vam tenir un, diguem-ne, convidat especial. Aquest va ser Miquel Coll Alentorn, president del Parlament de Catalunya, que curiosament, va repetir visi-ta un parell d’anys després. Posteriorment, va venir Agustí Bassols, conseller de Governació de la Generalitat de Cata-lunya. Des de desembre de 1993, i ja de forma continuada i ininterrompuda, cada any hem tingut algú conegut o més o menys popular que ens ha acompanyat en les inauguraci-ons. A tots ells, l’agraïment més sincer en nom de l’Agrupa-ció, ja que amb la seva presència dignifiquen i donen relleu a un acte que ja es tradicional cada Nadal, i que encara que senzill, preten ser entranyable i que aplegui per una estona a la gent que estima el pessebre.

Text. Agrupació Pessebrista de Roda de Ter. Fotos. Arxiu Agrupació Pessebrista de Roda i Àlex Sánchez

Agrupació Pessebrista de Roda

Joaquim Xicoy. President Parlament de Catalunya.Xavier Bardolet. Rector de Roda de Ter.Gil Orriols. Alcalde de Folgueroles.Maria Vivet. Amics de Verdaguer. Folgueroles.Miquel Martí i Pol. Poeta. Roda de Ter. Emili Teixidor. Escriptor de Roda de Ter.Miquel Obiols. Escriptor de Roda de Ter.Viçens Villatoro. Esciptor i periodista. Barcelona.Maria Ocaña. Arqueóloga. Roda de Ter.Montserrat Rocafiguera. Arqueóloga. Vic.Imma Ollich. Arqueòloga. Vic.Josep Mª Mata. Diputat al Parlament de Catalunya. Jaume Salés. Escriptor i historiador. Roda de Ter.Ramon Bufí. Rector de Roda de Ter.F. Xavier Menéndez. Director Territorial Cultura de la Generalitat de Catalunya.Ernest Benach. President del Parlament de Catalunya. Jordi Molet. Director d’El 9 Nou. Roda de Ter. Pilarín Bayès. Dibuixant. Vic.Josep Pagespetit. Pessebrista. Vic.

Personalitats que ens han acompanyat en les inauguracions dels pessebres de Roda

Francesc Ventura. Roda de Ter.Francesc Ribas. Roda de Ter.Jordi Serra. Roda de Ter.Antoni Llach. Roda de Ter. Francesc Ribas. Masies de Roda. Ramon Isern. Masies de Roda.

Alcaldes durant aquest període

Enric Castellnou. Diputat al Parlament de Catalunya. Joan Rosanas. Entusiasta dels pessebres i col.laborador.Josè Mª Sanchez. Molina. President Federació Española de Pessebres.Manuel Vintro. Pres. Federació Catalana de Pessebristes. Josep Mª Porta. Actual President Federació Catalana de Pessebristes.

Persones que en un moment o altre ens han visitat i han signat el llibre de visites

Joaquim Xicoy.

Miquel Coll Alentorn.

59 ~

Ent

itats


Miquel Martí i Pol. El poeta rodenc també va signar el llibre d’honor. Emili Teixidor.

Miquel Obiols. Vicenç Villatoro. Una de les actuacions de la Coral Vila i Formosa.

Jaume Salés Sanjaume. Ramon Buf í. Ernest Benach.

Jordi Molet, l’any 2007. Pilarín Bayés, l’any 2008. Josep Pagespetit.

60 ~

Ent

itats


Quan parlem dels boixets, o més encara, Quan els encreuem, sentim el plaer d’un treballFora de la societat mecanitzadaJa tenim les mans per qualsevol detall.

Envoltats d’una atmosfera femenina Sabem que sigui el que sigui adornaràDeixant constància, com l’estrella que brilla,I de la que els nostres avis van deixar.

Mai sabrem quantes generacions passadesHan calgut per arribar-ne fins aquíCreant i marcant una a una les petjades Gaudint avui encara les puntes de coixí.

Són importants per tantes i tantes coses...Com la mobilitat que ens eixampla el cor,Ets molt feliç perquè fas el que et proposes Amb fil de cotó, de seda, plata o d’or.

També ho són, i molt, per la seva boniquesa Tenen realment elegància i distincióHo demostren amb la seva validesa...Són la nostra via i nostra tradició.

Ara ja som els avis molts de nosaltres,N’hi haurà d’altres que servaran aquest art I seguirà així mentre brillin els astresMentre hi hagi constància, gràcia i humanitat

Carme Armengol 27 de juny de 2010

Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer i Antonio Sanglas

Trobada de Puntaires 2010 a Roda de Ter

Constància

Carme Armengol, després de llegir el poema de la trobada de Puntaires 2010.La figura de la Puntaire, de l’exposició de Marta Solsona que es va fer a l’Esquerda.

La Trobada de Puntaires d’aquest any va tenir lloc el 27 de juny.

61 ~

Ent

itats


Arrels presenta l’obra de teatre “Quatre nits de nuvis... de tres”Text. Grup de Teatre Arrels. Foto. Joan Parera

Una imatge de grup Arrels, en el moment d’acabar una de les actuacions que van fer per la Festa Major de l’any passat.

Un grup de criatures dels anys seixanta i d’altres més veteranes que vivien en un poble petit tenien un anhel, no era res més que poder col·laborar activament amb la cultura popular del poble de Roda de Ter. Com totes

les històries hi ha grans protagonistes i el principi del nostre relat no podia obviar ni passar per alt a totes les persones que van fundar les Arrels i les que s’hi van afegir per poder enfortir-les i celebrar l’any 2009, les noces d’argent.

La crisis també la patim els grups amateurs ja que a vegades només podem cobrir les despeses de l’attrezzo, l’escenografia i el lloguer de la furgoneta per transpor-tar els decorats... Cal dir, però, que hi ha voluntat i esforç per part dels municipis de la comarca d’Osona per deixar-nos participar en les mostres de teatre que s’organitzen i això és d’agrair. Arreu on vas ets ben acollit i qui diu que no et convidin a un pa i tomàquet o a un bocí de coca i un sorbet de cava... Aquest any volem recordar que els nostres amics de Rupit, que després d’actuar-hi durant 25 anys, ens van regalar un pastís sorpresa... i el Grup Talia de Tona tampoc s’ho va perdre... Això sí que no té preu!

El grup de Teatre Arrels tenim ressaca però mantenim la il·lusió d’assajar per as-solir l’objectiu final, estrenar l’obra Quatre nits de nuvis de... tres de l’autor Nick Hassey. Aquest any comptem amb la col·laboració de nous actors: Pep Vilardell i Raquel Sànchez, que ja formen part de la nostra activitat teatral rodenca. Encara no podem disposar del teatre però ens veurem a l’espai de Can Planoles, us volem donar les gràcies als espectadors per tenir tanta paciència.

Us emplacem per la Festa Major per passar una bona estona!

“Encara no podem disposar del teatre però ens veurem a l’espai de Can Planoles, us volem donar les gràcies als espectadors per tenir tanta paciència”.

62 ~

Ent

itats


Agraïment a tots els donants de sangText. Delegació local de Roda de Ter i Les Masies de Roda dels Donants de Sang d’Osona. Foto. Àlex Sánchez

A l’octubre del 2009, es va organitzar la 1a. Marató de Sang de Roda i Les Masies de Roda amb 190 donacions i la participació d’un gran nombre d’entitats i empreses.

Com sempre voldríem explicar-vos noves coses sobre la donació de sang. En aquesta ocasió, us volem parlar que la donació del cordó umbilical salva vides. La sang del cordó umbilical ofereix noves esperances per cu-

rar la leucèmia i altres tipus de càncer. És una sang que pot tornar a donar vida. Habitualment, el cordó umbilical i la sang que conté són rebutjats, però aquesta sang conté elements capaços de generar cèl·lules sanguínies en quantitats ade-quades. Pot ser, per tant, utilitzada per a trasplantaments, de la mateixa manera i en les mateixes indicacions que la medul·la òssia. La recollida de sang de cordó umbilical, després del naixement, i la cessió del cordó no suposen cap risc ni per a la mare ni per al fill. El trasplantament de sang de cordó umbilical, com el de medul·la òssia, pot con-tribuir a la curació de nens i també d’adults que pateixen grans malalties de la sang que comprometen la seva vida. Els bancs de sang de cordó umbilical s’en-carreguen de garantir la conservació adequada i la tipicació, per tal de poder utilitzar-la en les millors condicions. Els centres de trasplantaments autoritzats són responsables de les indicacions i del procediment de trasplantament, en col-laboració amb els bancs de sang de cordó umbilical.Des d’aquesta revista, la qual ens permet cada mes explicar-vos algunas coses de la sang, volem donar les gràcies a totes i tots els donants de sang. Gràcies per aportar “nova sang per al món!”. També explicar-vos que a l’acapte de sang d’estiu que es va fer al Centre d’Aten-ció Primària de Roda de Ter, el dissabte 10 de juliol, es van aconseguir 52 dona-cions. I entre aquestes persones que van donar sang n’hi va haver una que ho feia per primera vegada i, per tant, va ser nou donant. I desitjar una bona Festa Major a tots els rodencs i rodenques.

La sang del cordó umbilical ofereix noves esperances per curar la leucèmia i altres tipus de càncer. És una sang que pot tornar a donar vida.

63 ~

Ent

itats


Torna la Desfilada Solidària d’Osona contra el càncerText. Delegacions locals de Roda i Les Masies de Roda d’Osona contra el càncer. Foto. RDT

Els mitjans informatius del nostre país, amb el garbuix de tantes notícies negatives que ens anuncien con-tínuament en què sembla que aquesta sigui la ten-

dència natural, de tant en tant, però, ens obsequien amb alguna informació positiva que fins i tot ens passa inadver-tida i en canvi és importantíssima. Ens podem preguntar: “I de veritat en donen alguna?”. Doncs sí, i per si fa el cas i, com exemple, ho pot ser l’anunci fet fa ben poc per un reconegut oncòleg i també el Servei Català de la Salut, que hi ha un lent però continuat avançament científic i mèdic en la detecció i prevenció precoç de bastants carcinòmes o càncers que en anys han estat letals i ara amb un tractament adequat poden arribar a ser aturats i, fins i tot, curats. Una realitat inqüestionable gràcies al treball i descobriments re-alitzats per científics de tot el món, molts d’ells catalans, amb resultats contrastats i efectius, amb el handicap però que aquestes investigacions costen molts diners i són sem-pre a llarg termini. Més no per això no deixa de ser una notícia positiva, i que més podria ser-ho si fessim més cas de les recomanacions d’abandonar el vici de fumar.

Aquest estiu ha estat també una bona notícia positiva la sig-natura de l’acord subscrit entre Osona contra el Cáncer i el Consorci Hospitalari de Vic de posar en marxa una con-sulta especialitzada per tal de poder detectar si hi ha posi-bles predisposicions familiars genètiques al càncer, la qual dependrà de la unitat d’oncologia de l’Hosptial General de Vic, evitant haver d’anar a Girona a fer les proves amb el gran avantatge de proximitat que això representa estalviant desplaçaments sempre empipadors. Precisament, aquest és un exemple més de la gran utilitat que fa Osona contra el Càncer, que és la de poder ajudar i facilitar recursos hospi-talaris per unes necessitats que reclamen un cada dia millor però també millorable tractament d’aquesta malaltia, en què una de cada tres dones i un de cada dos homes, al llarg de la nostra vida, correm el risc de contraura.

El que esmentem justifica l’interès que posem la Junta Local Osona contra el Cáncer de Roda de Ter i Les Masies de Roda, en promoure anualment alguna activitat per tal de recaptar diners destinats a fins com el que acabem de dir o com fou exemple punter en el seu moment l’adquisició del Mamògraf Digital i altres materials necessaris que no poden esperar una demora de la Seguretat Social.

Enguany, i pels motius exposats, estem fent tots els posi-bles per tornar a organitzar l’exitosa Desfilada Solidària i

La desfilada està prevista de fer-la al pavelló municipal d’esports de Roda, aprofitant part de l’estructura muntada allí per la Festa Major, i seria el diumenge dia 26 de setembre, a dos quarts de set de la tarda.

que tan bon record en tenim d’anteriors campanyes, tant per festiva com econòmicament parlant. La impossibilitat de tenir un local amb condicions a la nostra vila havia es-troncat la seva continuació. Es treballa per incloure-la en la programació d’actes de la present Festa Major. Ja fa dies que amb els Ajuntaments respectius, comerciants, perruqueres, botiguers, entitats vàries i col·laboradors, etc, etc, hi estem contactant i parlant per tal de superar-ho tot.

La desfilada està prevista de fer-la al pavelló municipal d’es-ports de Roda, aprofitant part de l’estructura muntada allí per la Festa Major i seria el diumenge dia 26 de setembre, a dos quarts de set de la tarda. És obvi que aquesta crònica ha estat redactada amb forçes dies d’antelació i que tot està condicionat a l’avatar de la vida, però hi ha un desig que pugui ser una realitat.

Creiem que pot ser un bon complement de la nostra Festa Major i que, com que la voluntat hi és, tot i saber que obli-garà a molts sacrificis i esforços a molta gent, hem de mirar-ho amb ulls positius i esperançats que sigui una realitat. Val la pena fer-los, ja que seran importants i seran un gra més de sorra en aquesta lluita comuna que hem de tenir contra el càncer.

Per endavant, donem les gràcies a tothom. Des d’aquestes planes del Roda de Ter extra de Festa Major us convidem a participar i a col·laborar-hi, i a adquirir butlletes, les quals, a més a més, tindran premis. Per una bona causa val la pena. La lluita contra el càncer és cosa de tots. Desitgem una bona Festa Major a tothom.

64 ~

Ent

itats


som una nació, nosaltres decidimEl passat 10 de juliol, trenta-tres anys després de la històri-ca manifestació de l’11 de setembre de 1977 que reclamava “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”, el poble català va tornar a fer sentir d’una manera clara i massiva la seva veu. Del 1.500.000 de catalans que van sortir al carrer sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” hi va haver més d’un centenar de rodencs.Si el 77, després de la llarga nit que va suposar la dicta-dura franquista, es reivindicava el restabliment de l’auto-nomia catalana amb la redacció d’un nou Estatut, el 2010 els catalans i catalanes ja no van sortir a defensar l’Estatut d’Autonomia sinó que de forma transversal i majoritària els manifestants van deixar clar a la classe política que ja no els alimenten molles i que volen el pa sencer, és a dir, la Independència.Cal fer memòria per recordar el llarg calvari que ha patit l’Estatut. El 30 de setembre de 2005 el Parlament català va aprovar un text ambiciós amb el suport d’un 89% dels par-lamentaris catalans que pretenia fer un pacte amb l’Estat pels propers 20 anys. A aquest pacte Espanya hi ha respost amb dues grans retallades, la primera realitzada al Congrés i al Senat per part del PP i el PSOE el 2006 i que van deixar l’Estatut irreconeixible respecte el que havia sortit de Cata-lunya però que malgrat tot es va aprovar en referèndum el 18 de juny del mateix any pel poble català. L’altra retalla-da la va perpetrar un Tribunal Constitucional polititzat i deslegitimat amb la sentència emesa el 28 de juny del 2010 després de 4 anys de vergonyoses deliberacions. El nou Estatut ha servit per constatar que Espanya s’agra-da com és, no vol canviar i únicament accepta una nació, tot donant per finalitzada l’etapa autonomista i desestimant encetar cap opció federal. Arribats davant d’aquest mur els catalans tenim dos camins: resignar-nos abaixant el cap, o bé respondre amb dignitat posant-nos a treballar tots junts per tal que Catalunya, el més aviat possible, pugui decidir lliurament el seu futur en un referèndum vinculant en el qual siguem únicament els catalans i les catalanes els que fixem quin ha de ser el nostre horitzó com a nació.No en tingueu cap dubte, la gent de Roda Decideix hem escollit el segon camí!

Roda DecideixLa gent de Roda Decideix, després de l’èxit de la consulta del 13-D en la qual van participar prop de 2.000 persones, hem decidit seguir treballant per Roda i per Catalunya. En aquest sentit ben aviat ens constituirem com entitat i a par-

Text. Roda Decideix

Roda Decideix continua treballant per la independència de Catalunya

Roda Decideix, després de l’èxit de la consulta del 13-D, segueix treballant per Roda i per Catalunya. Ben aviat es constituiran com entitat i organitzaran noves activitats

tir d’aquest mes de setembre hem començat ja amb noves activitats, com l’organització de la quarta edició de la Marxa dels Vigatans, un acte unitari a nivell comarcal i que en edi-cions passades altres entitats rodenques havien organitzat; també ens podreu trobar aquesta Festa Major a les Barrakes del passeig del Ter. Per altra banda, des de Roda Decideix ens hem embrancat en l’organització del Correllengua d’en-guany i seguirem amb properes propostes.

Correllengua 2010Enguany, la setena edició del Correllengua tindrà lloc els dies 15, 16 i 17 d’octubre amb un programa similar al d’edi-cions passades, però amb algunes novetats. A continuació us avancem les activitats:Divendres 15 d’octubre s’iniciarà amb una xerrada a càr-rec del Cercle Català de Negocis (CCN) que tractarà de la viabilitat econòmica de Catalunya com Estat independent. Al finalitzar l’acte hi haurà un petit refrigeri pels assistents.Dissabte 16 d’octubre, a la tarda, a la plaça Major, i per primera vegada a Roda, hi haurà un concurs popular sobre llengua i tradició catalana, en el qual competiran equips for-mats per tres persones representants de tres generacions, no necessàriament components d’una mateixa família. Us animem a participar-hi. Hi haurà nombrosos premis. A la nit s’organitzarà un sopar popular, amb la cantada d’una Quina i tot seguit concert amb el cantautor Miquel del Roig a la carpa de Roda.Diumenge 17 d’octubre, finalitzarem les activitats amb un espectacle d’animació infantil i una xocolatada popular.

Per a més informació, podreu consultar l’agenda de la pà-gina web de l’Ajuntament de Roda de Ter: www.rodadeter.cat.Us desitgem a tots i a totes una bona Festa Major!

65 ~

Ent

itats


Voldríem fer una reflexió sobre el tipus de comerç, gairebé exclusiu, que tenim a Roda, que és el de proximitat, el de la botiga petita, amb el tipus d’atenció que avui en dia es diu “personalitzada”, al poble on la majoria

ens coneixem si més no d’haver-nos vist pel carrer en algun moment, és el co-merç que tenim a l’abast, és el de confiança i com es diu, en molts dels casos, “de tota la vida”. Doncs bé, aquest tipus de comerç, més enllà del que puguin dir les estadístiques, sembla que s’ha estancat, el temps, els gustos, les preferències en general sembla que van per uns altres camins. Aquest tipus de comerç que en altres llocs agrairien poder-ne disposar, aquí no passa, malauradament, pel seu millor moment.

És claríssim que Roda no disposa absolutament de tot tipus de comerç, però sí és cert que en disposa de molt i variat i que tothom n’hauria de poder treure més profit, el botiguer per les vendes i el client o usuari per la immediatesa, el no haver-te de desplaçar, també per la confiança i el tipus d’atenció abans asse-nyalat i en general pel preu, que al cap i a la fi, és la majoria de vegades el tret determinant.

Des de l’associació de botiguers d’ARC, hem apostat decididament per poder donar als nostres comerços associats un plus afegit dins les nostres possibilitats, incloent-hi a més de tot el que dóna, uns sortejos i col·laboracions enfocades a fer-lo més viu i més dinàmic. Pensem que en els temps que ens trobem, cada dia es valoren més aquests petits gestos encaminats a fer més estretes, senzilles i simples les relacions personals, apostant per incloure aquests fets en la relació directa i personal que es porta a terme en el comerç. En l’actualitat, la natura-lesa i la naturalitat s’imposa, també l’ecologisme i la sostenibilitat, aquest tipus de comerç representa gairebé tot un tractat d’aquestes virtuts, les persones són persones, no un número més.

Les col·laboracions fetes per ARC, en clau festiva, ser presents en una caminada pels volts de Roda, col·laborant en la logística, avituallaments i també en el de-tall obsequi de la caminada. També hem fet possible que les bosses de deixalles compostables de la recollida orgànica fossin a un preu més reduït i durant més temps per fer-ho més fàcil i assequible per a tothom. I esperem poder fer més col·laboracions d’aquesta mena. Només a tall de recordatori, volem esmentar els diferents sortejos que al llarg de l’any van tenint lloc com un incentiu més a totes les compres que es facin als comerços associats a ARC, les llumenetes trimestrals i el sorteig especial i més importants de les festes de Nadal.

Ens agradaria que tots féssim una petita reflexió sobre aquest escrit per tal de poder recordar i valorar sempre i en totes les ocasions que haguem d’anar a com-prar alguna cosa, que el comerç de Roda “també existeix” i que malgrat tot és de qualitat, és el de sempre i, sobretot, és de confiança.

Donar-vos d’antuvi les gràcies a tots pel temps que ens heu dedicat i finalment recordar-vos que estem aquí al peu del canó i a la vostra disposició.

Text. Associació Roda de Comerciants

Les botigues d’ARC, el comerç pròxim

“Caldria recordar i valorar sempre i en totes les ocasions que haguem d’anar a comprar alguna cosa, que el comerç de Roda “també existeix” i que malgrat tot és de qualitat, és el de sempre i, sobretot, és de confiança”

66 ~

Ent

itats


La companyia de l’Escola Municipal de Música de Roda de Ter i l’Esquirol està formada per una tren-tena de nens i nenes d’entre 8 i 14 anys sota el nom

“Companyia d’òpera infantil Caixa de Música”. Hem treba-llat durant tot el curs per poder arribar a representar una obra inèdita que parla de les relacions entre les persones, de l’empatia i de l’amor a la natura. La nostra òpera l’hem ano-menat El poder de la natura. L’òpera es va representar en dues funcions, el 21 i el 22 de juny, a Manlleu i Roda de Ter, respectivament. Els nens i nenes s’han dividit el treball en diferents equips: escriptors, compositors, intèrprets, esce-nògrafs i il·luminadors, regidors i així totes les especialitats pròpies d’una companyia d’òpera professional. L’objectiu és educar a través de la creació, per part dels alumnes, d’una peça de teatre musical a la que s’anomena òpera. L’òpera és un gran referent integrador de disciplines escèniques i alho-ra una metàfora de que els nens i nenes poden encarar-se al més gran dels reptes.

Text. Escola Municipal de Música de Roda de Ter i l’Esquirol

El poder de la natura, una òpera que ensenya a viure

Perdre la por, una llavor per aprendre a comunicar-sePer Liza sobkanyuk, Intèrpret solista“Quan vaig saber que faríem una Òpera em va semblar molt bona idea i quan vaig veure les feines que hi havia per triar, vaig voler fer la d’intèrpret solista perquè m’encanta can-tar però tenia molta vergonya de fer-ho davant de la gent i sola. En els assajos, quan ho feia davant dels nens que feien cor tenia molta vergonya però com més cops ho feia da-vant d’ells més l’anava perdent. El dia del cap de setmana de treball, quan vam estar a punt de fer l’assaig general em vaig posar molt nerviosa, la veu a penes em sortia i tenia ganes de marxar d’allà. Quan vam començar estava nervi-osíssima no pensava que podria cantar davant de tots però cada cop que deia més coses i les deia bé, començava a estar més tranquil·la. El dia de la pre-estrena estava molt nerviosa i tenia por d’oblidar-me alguna frase de les que havia que dir o que em passés quelcom semblant. Quan vaig sortir a l’escenari al principi també estava nerviosa però llavors vaig veure que tot anava bé i que podia fer-ho. El dia de l’estrena tenia pocs nervis, ja que em va anar bé el dia de la pre-estrena i a l’assaig, estava segura de mi mateixa i em vaig quedar amb ganes de tornar a fer l’òpera i altres coses semblants. Em va encantar!”

El que hem après Per Mireia Oraa i Bruna Vilarasau, directores de pro-duccióEn general, tota la companyia valora molt positivament el fet que el projecte els ha ajudat molt a aprendre a treballar en equip i a solucionar els problemes a través de la reflexió, parlant tots junts, sense cridar ni discriminar a cap mem-bre de la companyia. Per la nostra part, les directores, hem après que una sola persona no ho pot fer tot. També hem après a organitzar-nos millor per controlar què s’ha de fer en cada moment. Ens hem trobat en situacions difícils com per exemple en els moments en els que alguns grups no han avançat prou, no trobaven la manera de contactar o no podiren quedar amb tot l’equip. Amb aquests conflictes hem après a resoldre els problemes sense mal humor, amb tranquil·litat i paciència. En general, la producció ha anat bastant bé, hem aconseguit el nostre objectiu!... però a ve-gades, hi ha hagut grups als que els ha fet mandra treballar o han tingut problemes de contacte entre Roda i l’Esquirol. Però en els moments en els que tothom ha fet la feina per al dia proposat, tens ganes de treballar, seguir endavant i passar-t’ho bé. Som una companyia completa i genial!

MaryRuth McGuinn (pionera de l’aprenentatge coo-peratiu i importadora del projecte a Espanya): “Aquest projecte és una poderosa experiència per tots nosaltres. Els nens aprenen a conviure, a ser responsables d’ells mateixos; aprenen que el que fan afecta als altres i el que viuen ho transfereixen a tot el que fan a la vida. Aquesta és la idea del projecte” Ruben Bes Rams (Professor de teclats de l’Escola El Fa-ristol): “Sento enveja (sana) dels alumnes que han pogut gaudir d’aquest projecte. Molts de nosaltres no hem tingut oportunitats semblants en el nostre procés d’aprenentat-ge.” Adrià Carbasa (Periodista de la Companyia “Caixa de Música”): “Participar a la Companyia d’Òpera “Caixa de Música” ens ajuda, simplement a aprendre, ésser persones, superar temors, ajudar-nos, ser tots un, aprendre a treballar en equip i posar-hi ganes.” Pedro sarmiento (coordinador del projecte a nivell es-tatal): “Se te hace un nudo en la garganta cada vez que ves lo que son capaces de hacer los niños. Además, no estamos hablando de si cantan mejor o peor, sino de su evolución como alumnos”

Què opines del projecte?

67 ~

Ent

itats


Amb l’arribada del 2010 Roda va estrenar una nova activitat: caminar pels voltants de Roda. L’antecedent, la caminada nocturna, Negranit, que

aquest any celebrarà la tercera edició. A partir d’aquí, de l’èxit de participació, i de l’engrescament de tres amics ca-minadors –Pep Casas, Vicente Mateo i Pep Bas, als quals va afegir-se posteriorment en Lluís Pagès, i comptant amb l’estructura i el suport d’Encara Hi Som – i en veure tants rodencs i tantes rodenques que fan del caminar una activi-tat diària sana i plaent, el camí estava abonat per acabar-ho d’aplanar.I així ha estat com va néixer Caminem pels voltants de Roda –el grup dels quatre fundadors esmentats- amb la intenció de caminar i de fer caminar. Comptar amb el suport de la Regidoria d’Esports –tant del regidor, Xevi Teixidor, com de la tècnica, Sabina Jufré- va ser decisiu per convertir en realitat el projecte. Calia fer-ho bé, per néixer amb unes cer-tes perspectives d’èxit. Es va encarregar a l’Eduard Cunill –dibuixant vigatà- que elaborés un anagrama que ens identifiqués. A en Sergi Vi-laseca i a en Sergi Serra se’ls va encarregar fer un blog –per consultar per internet. L’Imma i en Juanma Escobosa hi han col•laborat des d’un principi: ella, amb fotografies; ell, donant-nos suport tècnic del blog. Tots dos, amb la seva amistat. I encara ella, l’Imma, amb la Carla Freixa, ens han posat al dia amb la xarxa social facebook.En Narcís Freixa i en Quico Garcia –bons amics i companys d’Encara Hi Som i de moltes altres batalles i projectes- hi han afegit el cafè de l’hora de l’esmorzar. I, perquè no de-falleixi la festa, han buscat d’altres patrocinadors. Cansala-deria Roura i Feixas Aulet -i l’ARC, Associació Roda de Co-merciants- s’han afegit al patrocini que tenien en exclusiva, al principi, l’Administració de Loteria núm. 1 i la Fusteria – Ebenisteria Narcís Freixa.Tot ha estat servit perquè els caminadors i les caminadores s’hi trobessin còmodes i amb un ambient familiar i, doncs acollidor.Caminem pels voltants de Roda hem dissenyat un calendari que, intentant no trepitjar altres festes rodenques ja esta-blertes, s’allarga des de gener a desembre: una caminada cada mes, amb l’excepció de l’agost –mes que no consta al calendari, per la calor i, sobretot, per la fugida massiva a causa de les vacances d’estiu - i l’octubre –que inclou dues caminades: l’habitual i la ja tradicional i nocturna Negra-nit. Quan llegiu aquestes ratlles –si és que ho feu pels volts de la Festa Major-, ja s’hauran celebrat 8 caminades. Aquestes: 1a caminada, 24 gener: Roda – Folgueroles - Roda

Text. Pep Bas. Caminem pels voltants de Roda

Caminem pels voltants de Roda

2a caminada, 28 febrer: Roda – Puig-Agut - Roda 3a caminada, 21 març: Roda – Santa Magdalena - Roda 4a caminada, 18 abril: Roda – Salt del Cabrit - Roda 5a caminada, 16 maig: Roda – Palau - Roda 6a caminada, 13 juny: Roda – Camí dels Pous – El Poquí - Roda 7a caminada, 11 juliol: Roda – Sant Feliuet (Savassona) - Roda8a caminada, 12 setembre: Roda – El Sangles Vell – Roda

I faltaran:9a caminada, 8 d’octubre: Urbana nocturna (NegraNit)10a caminada, 24 d’octubre: Roda - Les Cametes - Roda11a caminada, 21 de novembre: Roda - La Gleva - Roda12a caminada, 12 de desembre: Roda – Pont del Bruguer (Vic) - Roda

Totes les caminades tenen les mateixes característiques: la llargada mai no sobrepassa els 15 km; s’inicien i acaben a la Plaça Major de Roda; no cal cap mena d’inscripció prèvia –tret de la Negranit- i, qui pugui acreditar que ha participat en un mínim de 8 de les 12 caminades rebrà un obsequi commemoratiu a finals d’any.Com se sol dir, l’èxit de participació ha sorprès la pròpia organització. Haurà estat per la publicitat escaient –difu-sió a Ràdio Roda, reportatge inicial a El 9 Nou, entrevista a TV9, reportatge mensual al RdT, cartells exposats pun-tualment a les botigues de Roda, la publicitat que suposa el blog, el boca-orella constant- i, també, hem de suposar les ganes de caminar, fer salut i tenir contacte amb els amics i amb la natura, tot plegat, sumat, ha desembocat en una gran participació constant, vinguda d’arreu de la comarca i fins de comarques veïnes. Ni la pluja, ni el fred, ni l’hora –excessivament d’hora, proclamaven alguns, els mesos de més fred del cul de l’hivern- no han estat obstacle per con-vertir aquesta activitat en un èxit absolut, amb una mitjana de participació que sobrepassa els 180 caminadors –amb una màxima que s’ha enfilat fins gairebé els 230!I ara volem aprofitar aquestes pàgines per agrair a tothom la seva col·laboració i la seva participació, desitjar-vos una molt bona Festa Major i engrescar-vos a seguir fent-nos costat. No ens cansarem de repetir que allò que més ens complau és l’ambient no competitiu, engrescat i civilitzat que ens de-mostreu en tot moment. Mil gràcies. Com sempre, comp-tem amb vosaltres.

Visiteu-nos a: rodadetercaminem.blogspot.com

68 ~

Ent

itats


Un any mes l’Hospitalitat de Lourdes ha fet el seu pelegri-natge i ja en suma 43. En tots aquests anys han estat molts els rodencs i rodenques que s’hi han desplaçat i que d’una o altra manera han viscut les emocions i sensacions del Vo-luntariat, des d’aquí felicitar-los i encoratjar en aquells que encara ho tenen pendent. El pelegrinatge amb malalts és una experiència per viure més que per explicar, i Lourdes en particular té un “no sé què” que enganxa i dóna ganes de tornar-hi. Esperem poder ser una bona colla l’any vinent, i mentrestant que passem tots una molt bona Festa Major!

Què té Lourdes que enganxa?Text i foto. Agnès Torra. Hospitalitat de Lourdes

amb una excursió familiar pels voltants de Tavèrnoles. Ens vam dirigir cap a l’emblemàtic paratge de Savassona i vam esmorzar als prats on hi ha la famosa pedra del Dau. La tor-nada la vam fer pel misteriós paratge de la Balma de la Ba-ronesa. Vam encetar el 2010 amb una de les activitats que té més adeptes en els últims anys, la Jornada Blanca d’esquí de fons. Com l’any anterior, ens vam dirigir amb autocar cap a l’estació d’esquí nòrdic de Guils i Fontanera, a la Cerdanya. En aquesta ocasió vam ser 24 esquiadors, d’edat i experièn-cia molt variada. Per l’abril i el maig vam començar un cicle d’excursions a l’entorn de la nostra comarca, amb el nom de Volta a Osona a peu. La primera sortida va ser a Cabrera i la segona, a la muntanya de Bellmunt. En totes dues vam poder gaudir de l’arribada de la primavera, amb una natura exhuberant. El passat mes de juny, els més aventurers van fer la via ferrata de Les Baumes Corcades, a Centelles. Amb prudència i l’equipament necessari van gaudir d’unes vistes de vertigen. La meteorologia ens va jugar una mala passada, ja que la pluja ens va obligar a anul·lar una de les activitats estrelles, l’Astrocaminada, que haviem organitzat el juny. De nou tornem a ser a les portes de la Festa Major i ja tenim a punt l’organització de la cursa Orienta’t 10. Us convidem a tots a participar-hi, no us espanteu per la paraula cursa, ja que molta gent s’inicia en l’orinetació i ho proven per pri-mera vegada. Podeu anar seguint la programació d’activi-tats a la nostra web: www.acterweb.com. Bona Festa Major!

ACTERText. ACTER. Amics de les Ciències i de la Terra

L’entitat ACTER es va fundar en un mes de setembre d’ara fa vuit anys. Quan deixem enrrere l’estiu i arri-ba la Festa Major de Roda, tanquem l’any d’activitats

i iniciem una nova temporada. Així doncs, res millor que aprofitar les pàgines del Roda de Ter per fer un resum de les activitats organitzades. El setembre de 2009 vam arrencar amb la cursa d’orientació Orienta’t 09, activitat que forma part dels actes de la Festa Major. Un any més va ser un èxit de participació, amb esportistes vinguts de molts pobles de Catalunya. Agraïm la col·laboració dels patrocinadors i del servei d’Esports de l’Ajuntament de Roda que ens van do-nar suport. A l’octubre ens va visitar en Jordi Camins, un apassionat de l’estudi de les glaceres. Amb la conferència El canvi climàtic a les glaceres del Pirineu ens va mostrar el treball innèdit que realitza, referent a l’evolució d’aques-tes masses de gel. En guardem un llibre amb material molt interessant. El mateix mes es va fer una excursió al Pedra-forca. En aquest cas es va triar una ruta poc freqüentada, la que porta al Pollegó Inferior de la muntanya. El 27 de desembre, en plenes festes nadalenques, vam cloure l’any

Enguany el pelegrinatge ha estat presidit pel bisbe de Vic Mossèn Romà Casanova.

69 ~

Ent

itats


En Mingo fa 102 anysText. Estel Terricabras i Ocaña

El CasalText. Jaume Viñas. Casal del Pensionista

En primer lloc, la junta d’El Casal del Pensionista de Can Planoles agraeix a la Revista Roda de Ter poder dirigir-nos a tots els socis i sòcies del casal, per poder informar-vos dels nostres projectes.En primer lloc teníem previst dur a terme l’espai de petanca, com també alguna altra activitat, però degut a les circumstàncies econòmiques actuals, no ens ho permeten. Però penseu que la intenció nostra és aquesta, i amb el vostre suport, tots junts ho farem realitat. La Junta està molt satisfeta sobre alguna activitat que s’ha reactivat, com és la podologia, amb la Marta Balmes, i altres existents, que tenen molta assistència de tots els socis. Això és el que la Junta vol, i també dir-vos que tenim intenció de posar-ne d’altres. En nom de tota la Junta del Casal, tant sols ens queda dir-vos a tots els socis i socies i al poble de Roda de Ter, que passeu una bona Festa Major 2010.

El rodenc Domènec Parramon i Cirera, conegut com en Migno, va celebrar, el 19 de juliol, 102 anys. La revista Roda de Ter vam voler parlar amb ell perquè ens expliqués de quina manera va gaudir d’aquest dia. Explica que va ser un dia quasi normal, va dinar a la Fonda Urgell amb tota la fa-mília i a la tarda, com cada dia, va anar al Bar de Can Plano-les a fer el cafè i llegir el diari, allà li esperava una sorpresa.

“Al entrar ja vaig veure entrades i sortides, de cop l’Anna, la noia responsable del bar, ja va treure cava i pastes, també vaig bufar les espelmes d’un pastís. Ens vam aplegar unes trenta persones, els que en trobem cada dia a fer unes ca-ramboles al bar”. La gent que va al casal del Pensionista cada dia i l’Anna, la responsable del bar, van voler celebrar amb ell aquest gran aniversari, fent-li aquesta festa sorpresa. En Mingo ens explica el secret de la seva longevitat: “Jo no he fet mai res per arribar a aquesta edat. No he tingut mai vicis, això sí, he sigut sempre molt mogut, molt nerviós.” Bé, des de la revista Roda de Ter també ens unim a aquesta felicita-ció, aquí quedarà plasmat per sempre. I per acabar la festa, es van tirar la foto de grup al voltant de la taula del billar.

Marta Balmes és la podòloga d’El Casal.

70 ~

Ent

itats


Durant els mesos d’estiu són molts els barris de Roda que aprofiten per celebrar la seva festa. Sopars populars, espec-tacles, inflables... són moltes les activitats que es porten a terme en aquestes celebracions En aquest número de la re-vista hem recollit algunes d’aquestes festes com la del barri de La Prada, la del barri Sant Sebastià, la festa del Coll de Roda i la festa del Carme del barri de les Tres Fonts. També fer menció que la festa del barri Santa Tecla aquest any, com a novetat, s’ha fet durant el juliol.

Festes a barris de Roda de TerText. Redacció RDT

El barri de la Prada de Roda de Ter és un barri tranquil, de carrers amples i assolellats, i de places espaioses. Hi ha poc trànsit de vehicles perquè no tenim activitat comercial ni industrial. De fet, no hi ha cap botiga ni cap bar a tot el bar-ri; tampoc cap taller ni cap fàbrica, llevat de Can Fontseré.La Prada és un barri per viure-hi. S’hi veu moviment quan els veïns van o tornen de la feina o de portar els nens a l’es-cola. O quan s’obre la piscina a l’estiu, o quan els caps de setmana s’hi fan activitats esportives. Però hi predomina la calma, que en aquests temps és un bé que cal conservar.Això no vol dir que no sigui un barri actiu. Els veïns es tro-ben a la festa del barri, pel maig, i en dues festes més pel juliol i per nadal. En totes aquestes ocasions la plaça Sebas-tià Alvarez i la carpa s’omplen de gent per parlar, menjar i disfrutar dels espectacles que s’hi ofereixen. Hi ha graellada, xocolatada, entrepans, concursos, ball, actuacions musicals, bingo, passeig amb carro, activitats pels menuts i moltes coses més. L’Associació de Veïns canalitza les inquietuds del barri des de fa molts anys, i el representa davant l’ajuntament.

Barri de La Prada, un barri per viure-hi

Som una pila de gent que ens aplega l’alegria,Per celebrar com cada any, la revetlla de St. Joan.Sortim a festejar el dia, que la festa bé s’ho val!

El carrer s’hi veu moguda, la gambada ja està a punt,De begudes, plats a taula, i amb un bon vi del paísLa xerinola no hi falta, aquí està tothom molt feliç!

Cal bullici en aquest dia, les penes són al calaix,I li donem a la vida, més amor, companyerisme,I amb enxainades d’amics, no ens diem pas un adéu,Amb la vostre companyia, hem fet més gran la Revetlla de St. Joan!

Revetlla de Sant Joan al barri Sant Sebastià

Text. Mercè Viladecàs. Foto. As. d’usuaris de gas propà barri St. Sebastià.

Text i foto. Rosa Querol. Barri de La Prada

71 ~

Ent

itats


Les festes del barri Coll de Roda van tenir lloc del 2 al 4 de juliol. Un cap de setmana molt caloròs que no va impedir que els veïns sortissin al carrer per gaudir de les moltes ac-tivitats que hi havia organitzades. La botifarrada popular, la caminada, l’espectacle infantil, la màgia o la xocolatada van ser alguns dels actes amb més èxit de la festa.

El barri Coll de Roda celebra la seva festa

Text. RDT. Fotos. Montse Verdaguer

Per segon any consecutiu i desprès de 15 anys d’absència, el barri de les Tres Fonts es va tornar a vestir de gala per cele-brar la Festa del Carme. La nit del 16 de juliol va tenir lloc el sopar de pa amb botifarra i, a continuació, el ball. Un total de 220 persones van assistir a la festa que ja havia començat al matí amb l’ofrena floral a la Mare de Déu del Carme.

Festa del Carme al barri de les Tres fonts

Text. Ester Camps. Fotos. Núria Rehues

72 ~

Ent

itats


També es va fer un casal d’estiu als locals on habitualment hi ha El Casalot.

A Roda s’ha fet un altre casal d’estiu, als locals on durant l’any hi ha El Ca-salot. Aquest casal s’ha realizat el juliol i també la setmana de setembre abans que els nens comencin l’escola. El juliol hi ha hagut una mitjana de 25 nens tot i que les últimes dues setmanes s’ha notat que la gent començava vacances i el número es va reduir a unes 15 ca-nalles. Han fet quadern d’estiu i alguna activitat (tallers, gimcanes, excursions al parc, jocs...) i cada dimecres anaven a la piscina. Aquest any eren 3 moni-tores: Cristina Espelt, Ester Cantos i Ester Camps.

Casal d’estiu, als locals d’El Casalot

Després de Sant Joan ja comença la rutina estiuenca, diferent a la que estem acostumats, es deixen més de banda els estudis i les activitats extraescolars i

es dedica més temps al joc. S’està més a l’aire lliure i no es passen tantes estones concentrat. Pot semblar que abando-nar la pràctica de fer treballar el cervell pugui ser perjudicial però és important contemplar aquesta altra part que com a humans també hem de cuidar, l’esbarjo. Les estones que la canalla passa al carrer jugant amb altres nens aprèn a compartir, a saber perdre, a relacionar-se, a es-pavilar-se,a cooperar, etc. Mentre no s’excedeixi en l’estona que es deixa els nens desatesos, que després pot comportar nefastes conseqüències.El lleure és una eina força poderosa, s’ha de saber fer servir, i això no és fàcil. Pot ser molt beneficiós però també peri-llós. Al Casalot intentem que el lleure es converteixi en un apre-nentatge fluid, dinàmic i agradable, per això té un cert símil amb l’estiu. És un lloc que trenca amb la quotidianitat i la monotonia. No pretenem entretenir-los i prou durant unes hores, sinó que puguin sortir d’allà amb l’ànim renovat, amb més capacitat per decidir i aprendre a ser ells mateixos, a es-coltar, a posar-se al lloc dels demés. És una tasca engresca-dora ser monitor allà, fins i tot sortim nosaltres amb noves esperances, projectes i il·lusions. Igual que quan acabes l’estiu, comences l’any renovat, amb més força per afrontar els nous reptes.

Text. Monitors i monitores d’El Casalot. Fotos. El Casalot i Ester Camps

Temps de lleure amb El Casalot

Els falcons, en una foto d’aquest 2010.

Excursió a la Foradada, per Setmana Santa del 2010.

73 ~

Ap

unts


74 ~

Ap

unts


En record a Jaume Salés i Sanjaume

En Jaume Salés i Sanjaume, col·laborador de la revista Roda de Ter, ens ha deixat aquest estiu. En el ple celebrat el 22 de juliol, l’Ajuntament de Roda de Ter va aprovar una mo-ció presentada pel grup municipal d’ERC en la que es de-manava que el consistori rodenc fes un reconeixement a la tasca realitzada a favor de la cultura i la història de Roda per Jaume Salés Sanjaume, que va morir el 6 de juliol, a l’edat de 77 anys. La moció va ser aprovada per unanimitat i en el ple es va proposar fer un reconeixement pòstum a la tasca realitzada per Salés i es valorés també la feina feta i la seva projecció intel·lectual. Al matexi temps, expressar públicament aquest reconeixement i notificar aquest acord als seus familiars. Aquest gestor administratiu de professió,

Adéu a Jaume Salés i SanjaumeText. RDT

acudits, versos, prosa i de moltes altres maneres.Penso que no hauríem de caure en el parany de deixar passar el temps i oblidar les coses bones que ens deixa, doncs després passa com, per desgràcia, en el cas d’al-tres rodencs, per a mi il·lustres, que tan sols els tenim presents quan ens falta buscar informació o similar, els de treballs que han donat informació de tota mena. Jaume, pensa que ens has deixat malauradament aquí, però en un altre lloc, jo sé d’uns quants que t’esperen amb els braços ben oberts per fer tertúlies, i sobretot, comentar el llibre que tu vas publicar, doncs per desgrà-cia ells no el van arribar a veure publicat; a més a més fareu tertúlies com les que fèieu a casa del meu pare, en les que tu, Jaume, en Tonet, en Ramon Corominas, en Pepet Puigdollers, en Viçens Esponellà i en Manolito, entre d’altres. Jo, sempre que podia o em deixaven, em quedava escoltant embovat, ja que molts cops no acaba-va d’entendre com era possible que persones d’idees tan diferents es podien passar hores i hores xerrant de tota mena d’assumptes sense arribar a més. Bé, Jaume, espero que aquest últim viatge et porti a bon port, i records a qui tu ja saps...

P.D. Per la Festa Major d’enguany, us tindrem molt pre-sents.

El passat dia 6 de juliol en Jaume va deixar d’estar entre nosaltres f ísicament, però jo, personalment, el tindré sempre molt present, pel que ha representat per a mi, i sobretot per al meu entorn, com molt bé saben els més propers a mi. Aprofito l’ocasió per donar el meu suport a la família, sobretot a la seva esposa Narcisa, i al seu fill Jaume (per cert, no patiu, que el seu llegat no pot estar en millors mans), sense oblidar tota la resta de famili-ars.En primer lloc, voldria destacar que no sóc molt d’es-criure, doncs penso que el qui escriu és perquè es con-sidera capacitat per fer-ho, i no és el meu cas, però avui crec que tinc el deure de fer arribar aquestes quatre rat-lles. En Jaume es mereix que jo faci un esforç, ja que si el meu pare, en “Manolito”, fos entre nosaltres, ja hauria fet una edició extra d’El Mussol o d’El 13, i no ho dic amb ànim d’ofendre a ningú, sinó que realment penso que seria així, doncs he pensat moltes vegades que l’un sense l’altre, les coses que havien arribat a fer, no les haurien fet. En Jaume es mereix que el recordem pel que era com a persona, i sobre totes les coses com a història viva de Roda, doncs la majoria de gent l’anomena historiador en general, però jo el tinc per la persona que explica la història de Roda per a tots i totes (com diria ell), amb

En Jaume Salés, sempre present

Text. Ramon Vilar i Ruano

però amb vocació de mestre, era reconegut per la seva gran afició a la història local. Les seves participacions a la revista Roda de Ter (de la qual en fou el director durant un temps, a principis dels anys 60) es caracteritzaven per recordar-nos esdeveniments passats o alguna troballa històrica apassio-nant de la història rodenca. També va ser col·laborador de la revista El Mussol i fundador de la revista local El 13, i també col·laborador de Ràdio Roda. Entre la seva extensa obra, re-cordar que fa dos anys, Salés va publicar el llibre De Roda i dels Rodencs. I l’any passat, el seu fill Jaume va començar a editar l’obra completa de Salés, el qual serà recordat també per haver escrit “Els Pastorets de Roda”, que l’any 2009 van complir els 30 anys de la seva estrena.

75 ~

Ap

unts



76 ~

Ap

unts



Diuen que la mort és inevitable i és així, tard o d’hora tots hem de passar per aquest sedàs. També diuen que hi ha casos en què veus a venir la mort d’algú

estimat; i, tot i ser cert, això no canvia el fet que la mort sempre ve a traïció i, quan ve, la seva sentència és inapel-lable. Quan el passat dia 6 de juliol es va morir el meu pare, en Jaume Salés i Sanjaume, no va ser una excepció. El sen-timent d’amor d’aquells que l’estimàvem no fou prou per evitar la seva pèrdua.

Se’m va demanar que fes quatre ratlles al respecte i, segura-ment, són les que em costen més d’escriure. Si m’ho pogués mirar fredament, em seria molt fàcil destacar el seu perfil literari i cultural, perquè és tan ric, tan complert, que de seguida ompliria la plana. Podríem destacar una llista basta d’obres de teatre que ha fet en Salés, començant pels “Pas-torets de Roda”, titulats L’encís del pessebre (musicats per en Xavier Baurier) i passant per The President, ningú no toca la guitarra (censurada pel règim franquista), Ausa, El Baró de Savassona, Cantata del Sr. Pi o una tocatta de violí, El castell dels tres dragons (representada a Prats de Lluçanès i a Taradell), L’ós, El prometatge, El cant del cigne, La plaça del Carbó (feta expressament per a Taradell), Lisístrata (in-èdita), Diàleg productiu (representat abastament a tota la comarca, inclús per televisió, per en Pere Serra i en Ramon Corominas), El crack, deu més un vaja un equip (feta per celebrar un ascens del C E Roda), El barret, El cartell (obra amb dos finals), A cal doctor, Ha nascut una ciutat (inèdi-ta), Un ianki a la cort del Rei Artús, etc...

Però no només ha fet teatre. També es va especialitzar en els monòlegs, els quals va popularitzar en Ramon Coromi-nas, per Ràdio Voltregà, primer, i per Ràdio Roda, després. Cèlebres són “La perifèrica” o “San Pacomio”, que alguns ve-terans deuen encara recordar. L’humor era una de les seves dèries. Va fundar, juntament amb en Miquel Vilar Blanch (“Manolito”) i l’Antoni Vilaseca Tubau (“Tonet”) la revista El Mussol; aquí, en Salés, destacà amb el “Diccionari mus-soler”, les “Mussolines” i les “Mussolades”. En narrativa, podríem citar: Guerau de Roda, Fra Maties de Conangla, Uambú el llop, La rebel·lió dels números, El crim de l’habi-tació tancada (primer cas de l’inspector Repérez), Ticisvila, La garsa (la última de les seves creacions), entre altres. Tam-bé va tastar el món de la novel·la eròtica amb dues obres: 24 hores a la vida d’una dona casada i Albaida. En el món de la poesia, a part de fer molts versos per aconteixements varis, per encàrrec, té diferents poemaris inèdits que algun

Al meu pare, en Jaume Salés i SanjaumeText. Jaume Salés i Malian

dia formaran un o més dels volums de la seva obra completa que s’està editant.

No podem parlar d’en Salés i la seva obra i no fer-ho de l’altra dèria seva, que era la història de Roda, el saber com havia estat Roda i contextualitzar el poble en la història de Catalunya. Testimonis en són els seus nombrosos articles en el Roda de Ter i en El 13 (periòdic rodenc que va fundar, també, amb en Manolito i en Tonet). La cirereta del pastís va ser l’edició, l’any 2007, del llibre De Roda i dels rodencs. Amb aquest bagatge (per raons d’espai, em deixo consci-entment coses) seria fàcil fer un obituari d’en Jaume Salés i Sanjaume; dic “seria” i no dic que “és” fàcil, perquè és el meu pare i em costa parlar d’ell sabent que, en aquest món, no el veuré més.

No podem parlar d’en Salés i la seva obra i no fer-ho de l’altra dèria seva, que era la història de Roda, el saber com havia estat Roda i contextualitzar el poble en la història de Catalunya

Jaume Salés, en una foto d’arxiu de l’abril de 2009.

77 ~

Ap

unts


Cerco endebades el perquède tot. Perquè estimo o perquè no estimosi em sento estimat o sóc incomprèsmedito...Penso amb indolència si call’amor. Concebre bé passió i afectefoc intens, caliu, brasa o flamcavil·lo...Sento dintre meu inquietuddesig. Dilema profund, inestableparaula missatgera de l’atzurraono...Capto en l’estima cert neguitd’atzar. Temença enfrontada a la joiaclara líder d’il·lusió que reviui avança...Miratge d’hora i sentimentmillor. Constant esperança futuraquimera ideal del fruit del volernissaga...Poc a poc sender i fita esdevédel mot. Pensament i cor s’afalaguendestí jugat, triomf de rauxa i senyprodigi...Autèntic instant, plenitudver edèn. Missatge complet, fe de vida estabilitat i no interí absurdconsciència...

Realitat. Visquem-la junts!

Cerco endebadesText. Joan Sala i Pujol

Alba que ens dons el matíafecte que tusta la porta.sol que ens mostres camíclaror potent o llum morta.

Deler ancestral on rau la vidaem fa de tu, desig, rauxa, nul enteniment, de raó no en sents cap crida...desvari i clam, guanya el cos, perd la ment.

Ni que sigui un sol instantni que sigui bogeria,ni que sigui desenganyni que sigui fellonia.

Amor... misteri de paraulapassió enyor, estimació.

Hores enceses de flama i desoriexaltament,hores d’ afecte serenes i blanesil·lusió,temps de desfici on plantar caraa tot vent,temps de bonança, de pau i trevaserenor.

Sender de joia sabedor de fitaque el pervenir empara,difós sentiment que no saps d’on véni ben bé on para...el vols dintre teu i oferir-lo a l’altrala dels somnis bellsla dels ulls de mar i color d’aiguala del vol d’ocell que fendeix l’airela del teu respir que l’ànima et brandala que essent per tu ja res més et manca...

Quan ho tinguis tot, persona i llavidel teu viure aquí a la terrate’n quedarà cap recança?No res. Res que del món et valgui!

ViureText. Joan Sala i Pujol

78 ~

Ap

unts


L’olor de la pólvora del Correfocs, la dels núvols de cotó i les patates fregides.Els colors de les atraccions i dels grans petards que indiquen que ja tot acaba. La música de les gralles dels gegants i del toc de castellers. La gent que passeja, endiumenjada, i infants i grans veient participant com espectadors d’espectacles adreçats a tots els públics i edats...Ha passat un any, de nou som Festa Major. El dia més gran! Aquell en què tot el poble surt al carrer i oblida, per unes hores, tot allò que el manté lligat dins de casa. Ha passat un any, i amb ell moltes i moltes coses. El món avança, malgrat a vegades ens pugui semblar que retrocedeix, el poble can-via, en alguns àmbits a millor, en altres a pitjor, i de fet, cada un de nosaltres no és avui el mateix que era fa un any. Sota els somriures de festa s’amaguen vides que donen voltes, talment com els cavallets. Vides que, amb música i colors que van alternant segons el moment, es van teixint dins el poble, dins el món, però, sobretot dins cada un de nosaltres. No hi són tots els que hi havia l’any passat, però per altra banda apareixen rostres nous, vides noves. I així, Festa Ma-jor rera Festa Major, el poble es redescobreix a ell i als seus habitants, als seus veïns, a les persones que l’empenyen dia a dia, i a les que només treuen el nas en ocasions especials. Sigui com sigui, aquests dies, Roda i els rodencs, brillem amb aquella força dels dies especials. I, de pas, agafem ener-gies per enfrontar el nou curs, la tardor i l’hivern que ja són aquí. En definitiva, un nou any per donar voltes, per créixer i canviar, per avançar o quedar estancats, un nou any de canvis, de novetats... Rodencs i rodenques, Bona Festa Major! I, recordeu... igual que els cavallets, la vida no para mai de donar tombs!

Els cavalletsText. Sara Jordan

Per un instant de l’abraçada tevatornaria a sembrar com altre temps,donaria del que tinc, sense cap trava allunyada de tempestes i de vents!

I envoltada de desig, per ser tan aimada, faria del ponent cel i petjada,del raim madur, t’oferiria el vi de l’amistat, de la claror un somni per la tarda, i del’univers sencer, coixí daurat.

I embelliria la llar i les promesesamb flors i perfums pel nostre esguart,les teves mans posades en mes sines...i lliurar-nos a l’amor sincer i preuat!

I ara què? Si ens ha passat la vida, el temps de joventut i cors ardents?Tan suau ha estat la despedida, i ambtant d’anyor deixarem el passat...

Que em caldria una altra vida, amorper jutjar bé les cares del destí, no pujarel tren de tornada, i seguir el cor fins a morir!

Per un instantText. Mercè Viladecàs

N O T A D E R E D A C C I ÓInformem als lector i subscriptors que el mes de juliol no hi va haver edició de la revista Roda de Ter, tal i com és habitual des de fa uns anys. La revista del mes de juny correspon a l’edició dels mesos de juny i juliol, i es publica la primera setmana de juliol. La següent revista que s’edita ja és l’extraordinària de Festa Major que

correspon als mesos d’agost i setembre. Per tant, la revista Roda de Ter edita anualment 9 números ordinaris i 1 d’extraordinari. D’aquesta manera, juliol i agost són els dos únics mesos de l’any que no tenen edició.

79 ~

Ap

unts


La temperatura dels gelats dificulta la digestió. Fals.Els gelats estan concebuts com a simples llaminadu-

res, com a alternativa a les postres o com a refresc d’estiu. Malgrat això, tenen un interessant alt valor nutritiu perquè són rics en nutrients essencials i és una forma agradable de consum que aporta vitamines, calci i proteïnes. Ara bé, s’ha de tenir en compte que el seu valor nutritiu depèn dels ingredients que s’utilitzin per a la seva elaboració.Considerant que els gelats tenen un valor nutritiu que pot formar part d’una dieta equilibrada consumits adequada-ment, és fals el mite que la temperatura dels gelats dificulta la digestió. La baixa temperatura dels gelats no tenen cap influència negativa sobre el sistema digestiu ni sobre la resta d’aparells de l’organisme, a no ser que es consumeixin massa ràpid i a elevades quantitats. Per aquesta raó es recomana, a l’igual que tots els aliments que mengem, que els gelats es consumeixin a poc a poc amb la finalitat de tastar-los i per-metre a l’estómac que els vagi assimilant adequadament.

Per a el grip i els refredats, el millor tractament és l’an-tibiòtic. Fals.És un error creure que el grip i els refredats es tracten amb antibiòtics, precisament perquè són malalties víriques i com a conseqüència no són útils per al seu tractament.El grip és una malaltia infecciosa aguda de vies respiratò-ries causada per un virus d’elevat poder de difusió, el virus Influenza o virus de la grip. És la responsable més impor-tant de l’absentisme laboral i escolar. També produeix un increment de la mortalitat global, sobretot a gent gran, no solament per la mateixa grip i les seves complicacions, sinó per desestabilitzar a les persones afectades per malalties cròniques del cor o dels pulmons.Es coneixen tres tipus de virus gripals anomenats A, B i C. Aquests virus presenten unes estructures antigèniques sus-ceptibles de presentar variacions periòdiques que són les responsables que cada cert període de temps, el virus de la grip sigui una nova variant. Aquest fenomen explicaria que el fet de patir una grip no immunitzi per la resta de la vida, sinó que cada vegada que sorgeix una variant del virus gripal es pot tornar a adquirir la infecció.Després d’un període d’incubació molt breu (24-72 hores), el grip es manifesta per l’aparició sobtada de febre i dolors musculars intensos. La febre (38-40ºC) dura entre tres i cinc dies. La persona afectada també refereix mal de cap, tos seca, dolor a l’empassar, cansament i malestar general. Pot haver esternuts, mucositat i obstrucció nasal. Sol resol-

dre’s ràpidament en 4-7 dies, però durant la convalescència pot quedar una tos seca, bastant molesta que sol durar de 7 a 10 dies.Pel que fa al tractament, els antibiòtics –al tractar-se d’una infecció d’origen víric– no són útils i no s’han de prendre en cap cas a no ser que apareguin complicacions bacterianes. Així doncs, el tractament és merament simptomàtic: repòs, analgèsics-antitèrmics, mesures casolanes i antitussígens, en cas de necessitat. La vacunació anual de les persones amb alt risc de patir complicacions degudes a la malaltia és la mesura més efec-tiva per reduir l’impacte de la grip, reduint a la meitat els casos d’infecció respiratòria, la presència de pneumònia, la hospitalització i la mortalitat.Tenint en consideració que el refredat comú i la grip són in-feccions agudes d’origen víric, no té cap sentit la insistència d’aquelles persones que volen que se li donin antibiòtics. Els antibiòtics no són útils per tractar els virus i per tant fa que sigui falsa la creença popular que per a la grip i els refredats, el millor tractament és l’antibiòtic.

La hipertensió arterial en persones majors de 60 anys no ha de ser tractada. Fals.Aquest fals mite procedeix que des de fa temps es pensa-va que la hipertensió arterial en les persones majors de 60 anys d’edat no s’havia de tractar fins que la pressió arterial màxima (sistòlica) fos superior o igual a 160 mmHg i/o la pressió arterial mínima (diastòlica) fos superior o igual a 90 mmHg. També, durant molts anys es comentava que la pressió arterial augmentava amb els anys i que la hiperten-sió arterial era un procés normal de l’envelliment i que per tant no requeria tractament.Els estudis científics i epidemiològics han posat de relleu que la pressió arterial ha de tractar-se a totes les edats amb l’objectiu d’evitar l’aparició de les complicacions pròpies de la hipertensió arterial. El concepte actual d’hipertensió arterial (elevació permanent i mantinguda de les xifres de pressió arterial màxima superior o igual a 140 mmHg i/o de pressió arterial mínima superior o igual a 90 mmHg) és vàlid també per a majors de 60 anys d’edat.La prevenció de complicacions pròpies de la hipertensió ar-terial desmenteix el mite que la hipertensió arterial a majors de 60 anys no ha de ser tractada. Per tant, totes les persones hipertenses han de realitzar un seguiment i tractament de la pressió arterial encara que tinguin més de 60 anys d’edat.

Mites en medicinaText. Joan Deniel i Rosanas. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

80 ~

Ap

unts


El meu marit fa soroll amb les dents quan dorm, què li passa?El procés d’estrènyer les dents i fer soroll quan es

dorm es denomina bruxisme i és una parafunció anòmala.El bruxisme és l’hàbit d’estrènyer les dents amb grans forces, ja sigui de forma conscient o inconscient, de dia o de nit, amb diferents graus d’intensitat i persistència en el temps. Per aquest fet, els teixits dentaris es van desgastant pro-gressivament, i van disminuint de volum, que es tradueix amb un desgast molt important de totes les dents i queixals. També queden lesionades les estructures de suport de les dents (els teixits periodontals) per l’excessiva força oclusal.

Avui dia disposem de tractaments que encara que no po-dem evitar les forces paranormals, si podem reduir els seus efectes nocius. L’Odontòleg pot fer un precís diagnòstic i l’adequat tractament.

Quan hem de portar els nens al dentista?És recomanable portar els nens a l’odontòleg ja des de petits des que apareixen les primeres dents de llet, ja que és una manera que s’acostumin a veure l’ambient de la consulta i no associïn anar al dentista amb tractaments que poden ser dolorosos. Encara que no se’ls faci res ells veuen al pare, la mare o al germà… asseguts a la butaca dental i ho veuran com un fet relativament normal, i d’altra banda, es pot anar controlant tant l’erupció de les dents com les patologies que poden sorgir. Una patologia agafada en estadis inicials té més bon pronòstic, tractament més efectiu i més durabi-litat.

Què passa si el meu fill perd les dents de llet abans d’hora?Si es perden les dents de llet abans de temps, el problema més freqüent és la mobilitat de les dents veïnes i una con-seqüent futura malposició de les dents definitives. És a dir, les dents de llet tenen varies funcions: una d’elles és la de mantenir l’espai dins de l’arcada fins a l’aparició de les dents definitives, i una altra molt important és facilitar la masti-cació del nen fins que el recanvi definitiu es produeixi. El fet de perdre les dents de llet prematurament vol dir que l’espai que ocupava la dents de llet es tancarà i la futura dent definitiva sortirà per on pugui. Si això passa, el tractament d’ortodòncia que requerirà serà ben segur complex i llarg. Per això són recomanables les visites a l’odontòleg ja des de petits, ja que com més aviat es faci el diagnòstic precoç més garantia d’èxit tindrem.

Quan es poden començar a rentar les dents els nens pe-tits?Els nens que tenen dents (encara que siguin temporals), han de raspallar-se les dents 3 cops al dia igual que en els adults. Si el nen agafa l’hàbit ja des de petit, d’adult ho farà de ma-nera habitual i constant. Es pot començar amb el raspall petit amb aigua i sense pasta i poc a poc introduir-li la pasta dentífrica que pot ser especial per a nens.

És important visitar l’odontòleg abans de quedar-se embarassada?Sí, és molt important. El trastorn hormonal durant l’emba-ràs té moltes afectacions, una d’elles és a la boca. Durant la gestació la resposta inflamatòria de les genives pot ser exa-gerada, poden augmentar el sagnat gingival, i si a més tenim càlcul i placa acumulada (diferents estadis de periodontitis), pot provocar un empitjorament de la periodontitis preexis-tent, també s’ha de tenir en compte que les caries i focus inflamatoris o infecciosos que pugui tenir la mare, poden afectar en el desenvolupament intrauterí del fill, per tant, evitar focus inflamatoris, infecciosos, netejar caries i treure la placa bacteriana és recomanable abans de quedar-te em-barassada (o el més aviat possible). És molt important una bona higiene i una bona dieta, d’aquesta manera es reforça i s’ajuda a l’organisme a mantenir un correcte equilibri.

Algunes qüestions que els pacients ens demanen sovintText. Dra. Anna Sánchez Castro. Clínica Dental Danoran

És recomanable portar els nens a l’odontòleg ja des de petits, des que apareixen les primeres dents de llet, ja que és una manera que s’acostumin a veure l’ambient de la consulta i no associïn anar al dentista amb tractaments que poden ser dolorosos

81 ~

Esp

ort

s


82 ~

Esp

ort


Després d’assolir l’ascens a Segona Regional, el primer equip del Centre Esportiu

Roda manté el bloc de l’any passat i s’ha reforçat amb cinc nous fitxatges. El rodenc Roger Escarrabill, que la temporada passada jugava a l’Aigua-freda, Eloi Burgaya, de l’Atlètic Ro-denc, Jerson Mina, del St. Vicenç, i Ai-tor Angulo i Eduard Ania, del juvenil del Manlleu. L’objectiu és consolidar l’equip a la categoria. Jose Gallardo continua a la banqueta i al seu costat, Salva Garcia que substitueix aquesta temporada a Joan Bermúdez.

Aquestes són les paraules que el pri-mer entrenador va dirigir a l’afició: “És per mi un autèntic plaer poder dirigir-me a tots els que estimeu el CE Roda i que amb el vostre entusiame feu que cada dia siguem més exigents amb no-saltres mateixos. Vosaltres no voleu que us defraudem i nosaltres ho po-sarem tot al camp perquè la vostra il-lusió i la nostra caminin junts. Sabem que junts podem fer moltes coses, per-què així ho hem viscut. Permeteu-me dir el començament d’una nova tem-

El retorn del primer equip del CE Roda a Segona Regional

La plantilla del primer equip del Centre Esportiu Roda per la temporada 2010-11.

Text. Redacció RDT. Foto. Joan Parera

PLANTILLA DEL CE RODA2a REGIONALTemporada 2010-2011

Entrenador: Jose Gallardo2n entrenador: Salvador GarciaPreparador f ísic: Pere CometFisioterapeuta: Nuri CallísDelegat equip: Joan Ferré

PORTERsRicard ComajoanEduard RoblesMarcos Olivencia

DEFENsEsGuillem BallúsAitor Angulo (Juvenil Manlleu)Jordi VidrierMartí VioqueJordi CostaGerard Serrat

MIGCAMPIsTEsMarc PiellaDavid SousaEnric CabanaToni SousaEduard Ania (Juvenil Manlleu)

DAVANTERsJavi PérezSaid BouzianeEloi Burgaya (Atlètic Rodenc)Àngel CarrilloRoger Escarrabill (Aiguafreda)Xevi CarrilloJerson Mina (St. Vicenç Torelló)

porada, que ve carregada d’il·lusió per afrontar els reptes que voluntàriament ens hem fixat. En la meva segona tem-porada al capdavant de l’equip, us dic que he après moltes coses que abans desconeixia, i espero que l’experiència em serveixi per no caure en errors. La gran família del Roda vol que el nos-tre equip sigui capaç de representar amb dignitat el nostre club per sobre de qualsevol resultat. Us asseguro que el meu primer objectiu és que aquest sigui un equip seriós i treballador, que sàpiga guanyar quan ho aconsegueixi i que reconegui les seves derrotes quan li vinguin mal dades. Nosaltres, la Jun-ta Directiva i els jugadors sabem que per aconseguir fites, per tornar a ser grans, cal passar pel sacrifici i sabem del cert que la humilitat i el treball són les dues grans bases que hem de jugar per sentir-nos satisfets amb nosaltres mateixos. Hi han cares noves, fitxatges que creiem oportuns per la categoria que ens trobem en aquest moment. Futbolísticament, aportaran coses a l’equip i del que estic segur és que són bones persones i que ho donaran tot pel Roda. Visca el CE Roda!”.

Jose Gallardo (entrenador del primer equip): “Representarem amb dignitat el club per sobre de qualsevol resultat”

83 ~

Esp

ort

s


L’equip de Tercera Regional.

El nou equip de Tercera Regional del CE Roda, amb molta empentaText. Redacció RDT. Fotos. Joan Parera

El juvenil que les dues últimes temporades ha fet història al club -pujant de Se-gona Divisió a Preferent-, ara és el nou equip de Tercera Regional. La Directiva del club ha apostat per ells, en un projecte que té com a finalitat ser el primer pas per anar al primer equip. I s’ha reforçat amb jugadors joves -aquesta és la filosofia d’aquest equip-, Raul Cano que jugava amb el primer equip, Moha i Andrid que venen del Vinyoles i Calldetenes però que ja havien jugat també al Roda i tres més provinents de Manlleu que ha portat el nou entrenador David Cano. De mo-ment la motivació és màxima i l’implicació també. Han jugat dos partits: a Rupit guanyant 0 a 1 i amb el Santa Eugènia de categoria superior per 3 a 0.

PLANTILLA DEL CE RODA

3a REGIONAL

Temporada 2010-2011

Entrenador: David CanoPreparador f ísic: Pere CometFisioterapeuta: Nuri Callís

PORTEREsEdu RieraMarcos Olivencia

DEFENsEsMarc SaboritMoha ZariouhSergio IniestaArnau MuntadasRoger Font “Txiqui”Raul Cano

MIGCAMPIsTEsGuillem GuixSalim ZariouhAdrià CarrionSergi CostaRoger Viñas

DAVANTERsEduard MontillaPol MegiasArnau SerrabasaXevi TéllezAndrid YamielXevi Suriñach

Tots els trofeus del CE Roda de la temporada 2009-10.

La temporada 2009-2010 ha estat exi-tosa pel CE Roda. Del títol de Lliga, aconseguit pel primer equip, i l’ascens a 2a Regional, s’hi ha de sumar els as-censos del Juvenil, a Preferent, i el Ca-det, a 1a Divisió. Tant el juvenil com el cadet van participar en un Torneig a Marina d’Or (València), aconseguint un tercer i quart lloc. Tot això ha com-portat que l’Ajuntament de Roda, en la seva Festa de l’Esport, guardonés aquests equips i el CE Roda fos elegi-da com la millor entitat esportiva de la població de la temporada l’any del seu 70è aniversari. Foto. J. Parera

Els premis de la temporada

84 ~

Esp

ort


Amb 45 equips inscrits, dos-cents partits jugats i prop de 500 jugadors i jugadores, el divendres 23 de juliol es va cloure amb éxit la tercera edició del tor-

neig de futol F/ de Roda de Ter que ha tingut una durada de quatre setmanes. Aquesta ha estat l’edició més nombrosa i s’ha jugat en categories aleví, infantil, cadet, fèmines i sèni-ors organitzat pel Centre Esportiu Roda. En categoria aleví el Catalunya FC es va endur la final guanyant amb comodi-tat al Cosmos per 9 a 1. El tercer lloc va ser per GR30 que va guanyar a Renault Roda per 4 a 2. El premi al millor jugador va ser per Guillem Escarrabill i el millor porter Àlex Comes. En categoria infantil, Skarpia va ser el campió a la tanda de penals (4-3) després que el partit acabés amb empatat a 1 gols amb Bar Hermètic. El tercer i quart lloc també es va

Text. Pere Serra. Fotos. Joan fradera i Pere Serra

45 equips i 500 jugadors al Torneig de futbol d’estiu F7

decidir als penals amb més sort pels Callejeros després que el partit acabés amb empat a 4 gols amb els Judias. El millor jugador va ser Guillem Crivillé i el millor porter Joan Enric Ordeix. En cadets la final va ser per Hostal St. Jordi després de guanyar al No Fear per 3 a 1. En tercer lloc Neida que va guanyar a Ivan and Company per 8 a 2. El millor jugador va ser Marc Guix i el millor porter Oriol Domènech. En fèmi-nes Atak i gol es va imposar a la final a IMperdibles per 1 a 0, i pel tercer i quart lloc Les Alosque van guanyar 6 a 2 a Salsa del futbol. La Rosa Castanyer va ser la millor jugadora i Gemma Franquesa la millor portera. Finalment en sèniors, Vilatranca del Penedret va ser el campió a la tanda de penals després d’empatar a 4 gols amb els Gunners. El tercer lloc va ser per Ofiosona que va guanyar al Sanhi per 1 a 0.

Alevins. Catalunya FC

Alevins. Renault Roda

Infantils. Callejeros

Alevins. Cosmos

Infantils. Skarpia

Infantils. Els Judias

Alevins. GR 30

Infantils. Bar Hermètic

Cadets. Hostal Sant Jordi

85 ~

Esp

ort

s


Cadets. NO Fear

Cadets. Ivan & Company

Fèmines. Imperdibles

Fèmines. Salsa del futbol

Sèniors. Gunners Sèniors. Sanhi Sèniors. Ofiosona

Cadets. Neida

Fèmines. Atak i gol

Fèmines. Les Alosque

Sèniors. Vilatranca Penedret

86 ~

Esp

ort


de baixa Quico Higueruelo i va ocupar el seu lloc el Jaume Solé. Fent honor a la veritat, cal dir que ens va ser difícil acceptar la decisió d’en Quico, ja que ha estat un membre important per la penya, per la seva dedicació, la seva alegria, el seu bon humor, la seva humanitat peró també pel seu tre-ball i el seu altruïsme. No per això hem de restar mèrits a en Jaume que en el poc temps que fa que forma part de la Junta ha demostrat que és un home amb el qual es pot comptar de totes, totes. Gràcies “Higue”! Gràcies Jaume!Només ens queda dir-vos que estarem al vostre servei men-tre ens sigui possible i que esperem gaudir d’una nova tem-porada plena de triomfs i alegries.

Que passeu una molt bona i feliç Festa Major!

Visca el Barça, visca la Penya i visca Roda!

Penya blaugranaText i fotos. Junta de la Penya blaugrana de Roda i Les Masies

Membres de la Junta de la Penya blaugrana de Roda i Les Masies de Roda.

Com cada any, la revista Roda de Ter ens brinda l’oportunitat de saludar-vos i nosaltres l’aprofitem per desitjar-vos el millor per aquestes festes tan es-

pecials pel nostre poble, la Festa Major.Com a entitat no podríem estar més d’enhorabona, tornem a celebrar una temporada fantàstica del nostre estimat Fut-bol Club Barcelona. Com a junta estem molt satisfets de la gestió que fa uns quants anys anem duent a terme i que vo-lem continuar, si ens ho permeteu, amb la mateixa il·lusió, la mateixa dedicació, la mateixa serietat i la mateixa trans-parència, els quals volem que siguin els eixos de la nostra tasca. Tenim la sort de gaudir de la vostra confiança i això és la base fonamental perquè els projectes tirint endavant.

Com ja us hem dit, el Barça ens està donant unes satisfac-cions futbolístiques i humanes difícils de superar. Amb en Pep Guardiola hem assolit unes fites que han sigut l’admi-ració de gairebé tots els clubs de futbol a nivell mundial, al-hora també hem donat una lliçó d’humilitat i intel·ligència, amparada per una feina i una discreció que fan que el joc que va consolidant aquest equip acabi essent un referent per molts professionals del futbol.D’altra banda, dir-vos que aquesta temporada 2009-2010, la junta de la penya no ha estat ben bé la mateixa que la de les quatre temporades anteriors, voluntàriament es va donar

El diumenge dia 20 de juny, de nou i com cada any, vam celebrar la festa de cloenda de la temporada 2009-2010, així com el 21è aniversari de la penya. Hi van assistir uns 65 socis i simpatitzants.L’acte va ser presidit pel President de la nostra Penya, Isidre Costa, acompanyat de diversos components de l’actual Jun-ta. També ens acompanyaven en nom del F.C.Barcelona, el President del Consell Consultiu de les Penyes d’Osona i el Ripollès, Francesc Xavier Canudas, el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Roda de Ter, Xavier Teixidor, i el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Les Masies de Roda, Jaume Riera.En aquesta ocasió, i després del dinar, la festa va estar ame-nitzada pel mag Felix Brunet que va deixar bocabadats als assistents.També enguany es va obsequiar als assistents amb una peça de vidre, amb l’escut de l’entitat, gràcies a les col·laboracions del Ajuntaments de Roda de Ter i Les Masies de Roda.

21è aniversari de la penya blaugrana

87 ~

Esp

ort

s


Tot repassant algunes fotos antigues dels anys 50-60, n’he trobat unes, quan en el local de la Cooperativa s’hi feien partides simultànies, em va fer molta gràcia la sala estava plena de gom a gom. Més tard, entre els anys 70 i 80, di-versos escaquistes del nostre poble compatien entre d’altres de la nostra comarca. Cal dir que hi havia un nivell bastant alt, entre els quals hi havia noms com en Masó (el Tet), en Montserrat, en Torrent, en Collell (pare i fills), en Roure, en Treserres, i d’altres que ara no recordo, alguns ja ens han deixat. Tambè voldríem donar el condol a la família d’en Jaume Salés Sanjaume, que fa poques setmanes que ens va deixar, era un bon amic i també soci del club.Un any més, el Club d’Escacs de Roda i Masies torna a ser present a la diada de la Festa Major. El dia 25 de setembre, a les 4 de la tarda, es disputaran partides d’escacs entre infan-tils i, diumenge, dia 26, a les 11 del matí, seràn les partides simultànies amb un reconegut escaquista. També serem presents, la primera setmana de setembre, a la festa del bar-ri del Bon Amic. Res més, una salutació a tots els socis i que tingueu una bona Festa Major.

Club Escacs de Roda i Les Masies de RodaText i fotos. Club Escacs de Roda i Les Masies de Roda. Fotos. RDT

més satisfets i orgullosos de ser qui som i d’on venim. Sense gelosies de ningú, ni de res, sense ser anti res ni anti ningú sinó pro blancs i blaus, propericos i gaudir de l’esport, del futbol i per sort ara gaudir amb intensitat del nou estadi i de l’equip, que ens ha de fer sentir-nos agraïts a tot i a tothom que ens ha fet arribar fins aquí.Deixeu-me dedicar aquest escrit a tots i a totes aquelles persones que mai no podran veure aquest nou estadi, però que gràcies a ells i elles, amb el seu granet de sorra, han col-laborat que avui sigui una realitat.Que tingueu una molt bona Festa Major.

Ara és l’horaText. Jordi Bou. President de la Penya Blanc i Blava de Roda

Imatge de fora del nou estadi de l’Espanyol.

Aquesta temporada 2009-2010 els pericos hem es-trenat un estadi nou, impressionant, modern, de qualitat, accessible... És la nostra nova casa, que

després de la desaparició de Sarrià és el que tots els socis i aficionats volíem i reclamavem per tal de tornar a sentir-nos i trobar-nos a gust i comodes. El lloc on amb els anys ens l’estimarem com el vell Sarrià i ens sentirem orgullosos de ser qui som i d’on venim. Però tambè ara és l’hora, l’hora d’una vegada per totes d’apro-fitar l’embranzida definitiva que ens ha de donar aquest es-tadi nou de 5 estrelles, per portar l’entitat i a l’equip allà on es mereix la seva gent, els seus socis, els seus aficionats, els seus simpatitzants. En definitiva, tots aquells que hem cregut en aquest club i l’hem defensat sempre, a vegades nedant a contra corrent, amb mils de pals a la rodes, però convençuts d’allò que fem i orgullosos i satisfets de fer-ho. Ara és l’hora pericos, de mica en mica, de consolidar un model de club, d’equip, de projecte, de fer el pas encara que sigui petit però ferm amb seguretat, per fer-nos poc a poc cada dia més forts, més grans i, en definitiva, si és possible,

88 ~

Esp

ort


El Club Ciclista Pedal Ter, en molt bona formaText i foto. Pep Toneu. Club Ciclista Pedal Ter

La sortida a França del Club Ciclista Pedal Ter es va fer del 9 a l’11 de juliol.

El Club Ciclista Pedal Ter per aquest any 2010 ha organitzat la sortida a França que es va dur

a terme el 9, 10 i 11 de juliol, per als Alps. Amb un recorregut de 116 km, passant pel coll del Telegraphe (1556 m.) de 12 km de pujada amb un des-nivell de mitjana del 7% i amb unes petites rampes del 11, 12 i 15% , el coll del Galibier (2660 m) de 16 km de pu-jada amb desnivell de mitjana de 6,8 % amb rampes de 11 i 12 %, fins arribar a l’Alp d’Huez (1803 m) amb les mí-tiques 21 paelles senyalades des de la primera fins a l’última amb número i el nom del guanyador del final d’etapa en el Tour de França. La pujada és de 13 km amb un desnivell de mitjana del 8,9 % amb rampes del 11 i 12 %, molt “divertides”. La sortida es va iniciar a Saint Jean de Maurienne i va finalitzar a l’Alp d’Huez .

Les altres dues activitats del Club Ci-clista Pedal Ter són la sortida de Fes-ta Major que com cada any fem pels voltants del poble, amb un recorregut

aproximat d’11 km, adreçada a petits i grans, amb xocolatada i regal per als participants. I per últim, la sortida de BTT Roda la Bici, que aquest any pro-

bablement es farà a la tardor/hivern; les dates estan per confirmar.El Club Ciclista Pedal Ter desitja una molt bona Festa Major a tothom.

El recorregut va ser de 116 km i van passar pel coll del Telegraphe (1556 m.) de 12 km de pujada.

89 ~

Esp

ort

s


La Comissió Atlètica ja ha obert les inscripcions de les properes cursesText i foto. Gregori Domínguez. President Comissió Atlètica de Roda

Imatge de les curses de l’any passat.

Fidels a la nostra cita anual, el nostre poble tornarà a gaudir el dia 10 d’octubre d’un esdeve-

niment esportiu de prestigi i qualitat com són les nostres curses, en especial, la Mitja Marató, la qual arriba a la XX-VIIa edició i puntuable per el Cinquè Challenge de Mitges Maratons Gran Premi Diputació de Barcelona. La Cursa de 10 quilòmetres arriba a la XIVa edició i és puntuable per la Lli-ga Internet de la Champions Chip. Pel que fa al Cros Escolar, celebrarem la XIIa edició. Estic orgullós, com a Pre-sident d’aquesta entitat, no tan sols per les millors figures que puguin estar presents, sinó que és tant o més im-portant la gran quantitat d’atletes que hi participen de tot Catalunya, pobles veïns, de la mateixa vila i d’arreu de l’estat. Però està clar que una cursa no pot tirar endavant per ella sola, es neces-siten ajuts; persones que creguin en el projecte i amb un considerable esforç d’equip i és per això que es va supe-rant. La gran majoria de participants

“Una cursa no pot tirar endavant per ella sola, es necessiten ajuts; persones que creguin en el projecte i amb un considerable esforç d’equip i és per això que es va superant”.

que vol viure aquest caire participatiu amb un esdeveniment ciutadà i que es proposa aconseguir la seva pròpia superació o el plaer de demostrar-se a si mateixos que son capaços d’acabar unes proves com aquestes. Com a novetat, aquest any, el Cros Escolar, a les diferents categories, tant masculines com femenines, la sortida i arribada seran al mateix lloc. Les ca-tegories del Cros Escolar són: Preben-jamí: de 0 a 5 anys (500 m.), Benjamí: de 6 a 7 anys (800 m), Aleví: de 8 a 9 anys (1200 m), Infantil: de 10 a 12 anys (1500 m). La sortida del Cros Escolar serà a 1/4 de 10 del matí, i les curses grans a 2/4 d’11 del matí. I per acabar, agrair el recolzament re-but dels ajuntaments, entitats, institu-cions, patrocinadors, protecció civil, policia autonòmica, policia municipal i voluntaris. L’esforç i la il·lusió de tots fan que l’engranatge d’aquesta prova funcioni.Us podeu inscriure a les curses des de la pàgina web de l’Ajuntament de Roda de Ter: www.rodadeter.cat

90 ~

Esp

ort


Finalitzada la temporada 2009-2010 i amb vistes ja a la tempo-rada 2010-2011, el Club Bàsquet

Roda fa un balanç positiu dels resul-tats obtinguts. Per a celebrar de la millor manera, tal i com s’ha fet sempre, els resultats i treball de tots els membres del club, el dia 29 de maig va tenir lloc la festa fi de temporada amb mes de 200 assis-tents.Durant la festa, a part de l’entrega d’obsequis als jugadors i entrenadors, es va fer el sorteig d’una panera i d’un pernil entre tots els assistents.

La temporada 2010-2011Pel que fa la temporada 2010-2011, ja és aquí de manera que el Club co-mença els preparatius per començar a posar a punt els equips per afrontar un nou any de competició.Per a començar a escalfar motors, al-guns equips del club han assistit al Torneig Caixa de Manlleu de Sant Ju-lià de Vilatorta.Per altra banda, com ja és tradició per a la primera setmana de setembre, durant el cap de setmana del 4 i 5, es va fer una estada de pretemporada programada per a tots els equips del Club, a la casa de colònies el Collell de la Garrotxa. El Collell té instal·lacions especialitzades en bàsquet on tots els equips tindran entrenaments i partits amistosos.S’espera que els equips continuïn el treball fet fins ara i que els resultats que obtinguin en aquesta nova tem-porada siguin tant o mes positius que els obtinguts en la temporada anterior i així recompensar l’esforç realitzat.

Us recordem que les portes del CB Roda estan ofertes a tothom. Si teniu ganes de provar si us agrada el bàsquet, només cal que us poseu en contac-te amb nosaltres i podreu ho podreu provar. (Eladi Martínez: 652 89 23 62 i Pere Crous: 666 80 60 04).

El CB Roda prepara la temporadaText i fotos. Bet Faja. Club Bàsquet Roda.

El CB Roda ha estat format per un total de 122 jugadors repartits en 11 equips encapçalats per una plantilla de 20 entrenadors ha estat l’equip humà que ha for-mat part del Club Bàsquet Roda durant la temporada 2010-2011:

11 equips han fet possible la temporada 2010-11 del CB Roda

Escola de bàsquet Infantil femeníInfantil masculíCadet femeníCadet masculíJunior femení

Sots 21 masculíSènior Femení BSènior Femení ASènior Masculí BSènior Masculí A

Durant la festa, a part de l’entrega d’obsequis als jugadors i entrenadors, es va fer el sorteig d’una panera i d’un pernil.

91 ~

Esp

ort

s


El Club Patí Roda ha tingut una temporada 2009-10 molt pro-fitosa. Després d’aconseguir

l’ascens a primera catalana de l’equip sènior, l’objectiu durant la tempora-da era consolidar l’equip en aquesta competitiva categoria. Tot i l’inici amb certs dubtes, a la segona volta de la temporada, l’equip rodenc va fer un esprint final molt bó, que li va per-metre conquerir una bona posició a la taula i refermar-se en una primera temporada molt dura. Ara l’equip que dirigeix l’ex jugador rodenc Pere So-ler afrontará la segona campanya en aquesta categoria amb l’objectiu de ser un dels equips de referència i que per-meti gaudir d’un bon nivell d’hoquei a Roda. De cara a la nova temporada hi hauran canvis en la plantilla de l’equip sènior rodenc, amb algunes incorpo-racions tant de jugadors nous, com de jugadors provinents del planter que durant la temporada passada ja van demostrar que molt aviat poden ser puntals importants de la plantilla del primer equip. On hi poden haver més canvis és en l’equip femení, en què les obligacions universitàries d’algunes jugadores que fins ara han defensat la samarreta del CP Roda, pot ocasionar importants canvis en el grup. Ja que, a més, estre-narà nou entrenador. No hi ha dubte que l’hoquei base tornarà a ser un punt d’atenció important dins de l’estructu-ra de l’entitat rodenca. Després de la bona campanya anterior, els objectius tornen a ser ambiciosos de cara a la nova temporada que comença. El bon treball de Xevi Colldelram en la seva primera temporada a Roda podrà te-nir continuació en la que ara comença. L’exjugador del Voltregà ampliarà la seves responsabilitats i serà el respon-sable de dos equips, amb un esquema de treball i entrenaments unificats que sens dubte afavorirà la formació dels joves jugadors rodencs. No hem d’oblidar que els benjamins i prebenja-

Nous reptes i objectius del CP RodaText i fotos. Miquel Rovira

mins van tenir un paper destacat en els campionats la qual cosa demostra el bon treball feta amb la base. Com ja és habitual en els últims anys, l’escola d’hoquei tornarà a donar als més petits l’oportunitat d’aprendre a patinar i conéixer els primers secrets de l’hoquei. La temporada 2010-11 es posa en marxa aquest se-tembre i el Club Patí Roda, tot i ser un club petit, vol tornar a fer grans coses.

92 ~

Esp

ort


La XV Fira del Pescador de Roda de Ter, que va tenir lloc del 23 al 25 de juliol, va ser tot un èxit,

tant pel que fa a participació com a qualitat de pesca. El nombre de parti-cipants va ser molt semblant al de l’any passat tot i la situació que es viu actu-alment. En total hi van participar 340 pescadors en els 3 concursos que es van organitzar: Copa Sensas, concurs infantil i concurs Sènior. A part dels concursos de pesca, durant tot el cap de setmana es va poder gau-dir d’exhibicions i es van poder visitar els diferents estands de la fira que hi havia situats al Passeig del Ter. A més, també hi havia organitzats diversos actes com arrossades populars, fregi-nada de peix de roca, audició de sar-danes i cantada d’havaneres. La Fira del Pescador està organitzada per la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter i l’Ajuntament de Roda de Ter a través de 3 regidories: Cultu-ra, Turisme i Esports. El president de la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter, Xavier Carrera, qualifica de “fantàstica” la fira: “Tot el que s’ha fet ha estat millor que mai” assegura. També va ser una fira en la que es va recordar a Xavier Baucells, en Xevi de “Cal Rabadà”, que va morir el setembre de l’any passat i que havia estat impul-sor de la fira i membre de la Societat de Pescadors Esportius de Roda.

Dies de fira, al passeig del TerDivendres al vespre es va fer la inaugu-ració amb la presència de l’alcalde de l’Ajuntament de Roda de Ter, Antoni Llach, i de diferents regidors del con-sistori rodenc. Dissabte va tenir lloc un dels grans atractius d’aquesta fira, el campionat d’equips “Copa Sensas 2010”, on hi participen equips d’arreu. Van ser 19 equips, formats per 4 pescadors ca-

dascun. A 2/4 de 6 del matí es va fer el sorteig de les zones. A les 9 va comen-çar el campionat que dura tres hores. Aquest any “hi va haver empat entre el primer i segon equip i es van haver de desempatar per pes. Això reflexa la gran qualitat dels pescadors” explica Carrera. A la tarda “va ser una festa”, continua explicant el president. El con-curs infantil de pesca també va ser un èxit amb 114 participants. “La canalla és el millor d’aquesta fira” explica. El diumenge va tenir lloc el Gran Con-curs de Pesca Sènior on participa gent

La inauguració de la fira va tenir lloc el divendres, 23 de juliol, a dos quarts de 9 del vespre.

El dia de la inauguració de la fira. El passeig del Ter es va omplir d’estands especialitzats.

La XV Fira del Pescador, una edició en record a en Xevi de Cal RabadàText. Montse Verdaguer i Ester Camps. Fotos. Ester Cantos, Joan fradera, Estel Terricabras i Montse Verdaguer

de tot Catalunya, amb un total de 150 participants. El guanyador d’aquest concurs va ser el mateix que l’any pas-sat, el rodenc Xavier Mira Gallach. “El concurs a la zona del Pous de Roda va donar pocs peixos perquè baixava l’aigua una mica bruta, però les com-peticions es guanyen amb 50 quilos o amb un”, assegura Carrera, satisfet per la gran participació i la qualitat del participants. Carrera va voler destacar la col-laboració de Francesc Xavier Mauri i el seu equip amb la pesca de carpa amb

93 ~

Esp

ort

s


I Memorial “Xevi de Cal Rabadà”

Aquesta fira ha estat un avanç de l’homenatge que la Societat de Pescadors Esportius de Roda li vol fer a Xavier Baucells, en Xevi de Cal Rabadà, que va morir el 20 de setembre de l’any passat, a l’edat de 63 anys, i havia estat impulsor de la fira i membre de la Societat de Pescadors Esportiu de Roda. El diumenge 31 d’octubre, l’últim concurs de la temporada, Xavier Carrera explica que es farà el I Me-morial “Xevi de Cal Rabadà” i que ja serà un esdeveniment que es re-petirà cada any. En l’edició d’aquest any de la Fira del Pescador, se li va dedicar un estand amb diverses fo-tos on hi sortia en Xevi i també se li va dedicar un minut de silenci en una de les arrossades que es van fer per dinar.

Classes de pesca a la canalla, abans de la fira

“El fet que el dimecres abans de la Fira, l’Escola Esportiva dediqui una estona a classes de pesca fa que els nens agafin interès i convencin als pares per venir el dissabte”. Aquesta és una de les explicacions que dóna Xavier Carrera, el president de la Societat de Pescadors Esportius de Roda, al fet de la gran participació que any rera any es repeteix al con-curs infantil de pesca de la Fira del Pescador. Ja fa diversos anys que els mateixos pescadors de Roda són els encarregats de fer classes pràctiques, al costat del riu Ter, a aquells nens i nenes que assisteixen a l’Escola Esportiva que durant el mes de juliol l’Ajuntament de Roda de Ter organitza a la població. Un any mes, les classes van servir per-què la canalla s’animés a descobrir la pesca.

En Xevi Baucells, en l’edició de la fira 2009.

mosca. Van fer explicacions teòriques i després van anar a pescar a sota el pont i “van donar espectacle”. També hi va haver exhibicions de Carpfishing (pesca de carpes de grans dimensions) tot i que “no és l’escenari ideal”. També va voler agrair a totes les persones que van col·laborar de manera desinteres-sada a la fira.

La neteja del riuCarrera també ha volgut remarcar el tema de la neteja del riu. “Nosaltres mateixos hem hagut de fer la neteja del riu per tenir-ho tot en condicions per als diversos concursos que s’han organitzat”. A nivell de comarca, man-tenir els marges dels rius nets és una “guerra perduda”, critica el president de la Societat de Pescadors Esportius de Roda i vicepresident de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting. I afegeix que des de la Societat també s’està fent una tasca pedagògica: “Amb els concursos hem aconseguit educar a la gent. Els nostres pescadors no em-bruten el riu” assegura.

Una imatge dels participants que van assistir a les classes d’iniciació de pesca que van fer els pescadors de Roda.

94 ~

Esp

ort


La copa Sensas

Fotografia amb membres dels grups que van quedar en els 3 primers llocs.

La Copa Sensas 2010 va tenir lloc dissabte el matí. Un total de 19 equips van disputar el campionat. L’equip guanyador va ser el de França - Talavera.

Concurs infantil

Els 4 primers classificats del Concurs Infantil de Pesca de la Fira del Pescador 2010.

El Concurs Infantil es va disputar el dissabte a la tarda amb un total de 114 participants. Cada any són més els nens que volen participar en aquest concurs.

1er classificat de més pes masculíNom: Jordi CampsPes: 1,680 Kg.

1er classificat de més pes femeníNom: Marta Gil BrugueraPes: 1,360 Kg.

1er classificat peça grossa masculíNom: Miquel ComasolivasPes: 0,600 Kg.

1er classificat peça grossafemeníNom: Paula Riera Pes: 0,200 Kg.

Classificació dels primers 5 equips

1 Jean Desque França - Talavera Angel Rodríguez França - Talavera Roberto Rodríguez França - Talavera Daniel Carpentier França - Talavera

2 Ernest Basas Manlleu Sensas “A” Marc Casas Manlleu Sensas “A” Josep Camps Manlleu Sensas “A” Jordi Serrabassa Manlleu Sensas “A”

3 Ricard Tura Angles - Cambrils Benet Garriga Angles - Cambrils Andreu Fontanè Angles - Cambrils Víctor Alonso Angles - Cambrils

4 Jordi Serra FPE Olot Sensas Jordi Camps FPE Olot Sensas Ricard Vegas FPE Olot Sensas Joaquim Viñals FPE Olot Sensas

5 David Grabulosa Olot-Colmic “A” Jaume Puig Olot-Colmic “A” David Sucarrats Olot-Colmic “A” Esteve Martínez Olot-Colmic “A”

Els premiats de cada zona

Zona A - Ricard Tura (Angles - Cambrils). Pes: 3,340kg.Zona B - Víctor Alonso (Angles - Cambrils). Pes: 5,500 kg.Zona C - Roberto Rodríguez (França - Talavera). Pes: 7,480 kg.Zona D - Roger Muñoz (Manlleu Sensas “A”). Pes: 3,700 kg.

Els petits posen molta afició a l’hora de pesca. El més important és pescar, encara que sigui petit.

95 ~

Esp

ort

s


Gran concurs sènior

Diumenge el matí va ser el torn del Gran concurs de pesca Sènior. Un total de 150 pescadors vinguts d’arreu de Catalunya van disputar aquest concurs. El guanyador va ser el mateix de l’any passat, el rodenc Xavier Mira.

Xavier Mira.

1er Classificat de més pes Xavier Mira 6,800 kg.

1er Classificat peça més grossa Antonio Rodenas 2,520 kg.

1er Classificat femení Imma Camprubí 2,280 kg.

1er Classificat Infantil Miquel Pastor García 2,200 kg

1er Classificat veterà Miquel Clapera Bertran 1,020 kg.

1er Classificat local Xavier Mira 6,800 kg.

PREMIS ESTATALS

15- Classificat de més pes Mauri Castells 2,360 kg.15- Classificat peça grossa Angel Rodríguez 0,360 kg.

25- Classificat de més pes Josep Barcons 1,840 kg.25- Classificat peça grossa Rafael Arroyo 0,280 kg.

50- Classificat més pes Jaume Bassegoda 0,800 kg.50- Classificat peça grossa Maria Noguera 0,100 kg.

L’enterga dels premis del concurs infantil sempre aixeca amb molta expectació.

Aquest any també hi va haver freginada de peix. Es van fer diverses exhibicions als passeig del Ter Molta gent a la havaneres per tancar la fira 2010.

També hi va haver el concurs infantil de dibuix.

96 ~

Esp

ort


El divendres 3 de setembre va tenir lloc la IX Festa de l’Esport Rodenc a la Porxada de Can Planoles. L’objectiu de la festa, organitzada des de la regidoria

d’Esports de l’Ajuntament de Roda, és premiar a tots aquells esportistes i equips que durant la temporada 2009-2010 van tenir un paper destacat. Cal destacar el premi del Centre Esportiu Roda com a millor entitat esportiva de la tempora-da i per la celebració del seu 70 aniversari. A l’acte, també hi van assistir l’alcalde de Roda, Antoni Llach, i el regidor d’Es-port, Xavier Teixidor, els quals van fer entrega dels trofeus.Els premiats de la nit van ser:- Francesc Mataró, campió d’Espanya de Cross Country 2010. - Equip Benjamí A del Club Patí Roda, 3er lloc als Campio-nats de Catalunya.- Equip Juvenil A del Centre Esportiu Roda, ascens a la ca-tegoria Preferent.- Grup de Xou Mitjanes del Club Patinatge Artístic, 3er lloc a Osona, 2n de Catalunya i 1er de Barcelona.- Gemma Crous, jugadora del Club Bàsquet Roda per les seves qualitats i per haver jugat en 3 equips diferents del Club durant aquesta temporada.- Equip Cadet del Centre Esportiu Roda, ascens a 1a Divisió quedant 2n a la lliga.

Roda celebra la Festa de l’Esport

Al finalitzar l’entrega de premis de la IX Festa de l’Esport, guanyadors, organitzadors i representants de l’Ajuntament es van tirar una fotografia de grup a la Porxada de Can Planoles.

Text. Ester Camps. Foto. Montse Verdaguer

- Abel Homs, triatleta rodenc que competeix al Club Nata-ció Vic ETB-Triatló, pel seu currículum i per la seva dedi-cació a l’esport.- Equip masculí A2 Sots 21 del Club Bàsquet Roda, 2n en la seva categoria aconseguint l’ascens a la categoria Sots 21 A1.- 1r equip del Centre Esportiu Roda, campions de Tercera Regional i ascens a 2a Regional.- Joan Alarcón, reconeixement i mèrits a tota una vida es-portiva. Més de 30 anys vinculat al Club Ciclista Pedal Ter.- Societat Esportiva de Pescadors, premi en forma de reco-neixement per celebrar els 15 anys de la Fira del Pescador. - Centre Esportiu Roda, millor entitat durant la temporada 2009-2010 i que aquest any celebra el seu 70 aniversari.

El Centre Esportiu Roda va rebre el premi a la millor entitat esportiva de la temporada 2009-10 pels resultats obtinguts i pel seu 70è aniversari

97 ~

Fes

ta M

ajo

r

Revista Roda de Ter / Agsot-setembre 2010

festa Major’10

98 ~

Fes

ta M

ajo

rRevista Roda de Ter / Agost-setembre 2010

Diss

eny:

Alb

a Pa

rare

da i

Aria

dna

Fitó

99 ~

Fes

ta M

ajo

r


Benvolguts rodencs i rodenques, ens tornem a retrobar després de l’estiu. Espero que hagueu tingut unes bones vacances. Aquest any, estem d’ani-versaris. Hem celebrat els 50è aniversari de la festa de Les Cases Noves.

Aquesta festa Major coincidirà amb la celebració dels 60 anys de Radio Roda i el 75è aniversari de les escoles Mare de Déu del Sòl del Pont. Déu ni do. No ens cansarem de dir que som un poble amb història, amb identitat pròpia. Un poble que té memòria.

Llegint el llibre de l’escriptor rodenc Emili Teixidor Els convidats hi ha un pa-ràgraf que tanmateix sembla fet expressament i amb el seu permís em permetre recordar-lo:“Els pobles tenen memòria, més llarga i més fonda que la història oficial. És la petita història feta de figures aparentment insignificants, de moments aïllats i irrepetibles, que si no fos perquè algú els guarda al fons d’ell mateix i en un mo-ment impensat, anys després, quan tota la vida s’amuntega en un pilot d’imatges viscudes com a protagonista, com a espectador o com a receptor de les alegries i les penes col·lectives, les desenterra i les torna a la vida, es perdrien definitiva-ment.”

De fet, ja és això, som un poble afortunat, que gràcies a persones que han tre-ballat sempre per preservar la nostra memòria històrica, que han fet la feina de formiguetes, guardant escrits, imatges i cedint-les per tal que avui, nosaltres, en tinguem coneixement i tanmateix per continuar treballant perquè no es perdin en l’oblit. Quan parlem d’aquestes persones, és de justícia, doncs, que recordem de manera molt especial a qui tant ha fet per la nostra història i la nostra cultura, en Jaume Salés Sanjaume, que ens va deixar aquest 6 de juliol. Col·laborador, redactor, director, fundador de diferents d’edicions locals i de la ràdio, regidor, membre de la Junta del Casal d’avis i la Penya Barcelonista... un rodenc compro-mès. Gràcies.

Aquest any també toca reivindicar i dir “no”. No estem d’acord amb els que no ens reconeixen la identitat i la llengua, el dret a decidir i expressar la nostra vo-luntat, lliure, democràtica i pacífica. És un dret de tots i un deure que tenim amb les persones que varen lluitar per preservar la nostra llengua i la identitat del nostre país. Gràcies als quals avui tenim història.

Però, ara, és festa. La Festa Major. I aprofitant l’avinentesa de temps de gresca i passar-nos-ho bé, recordarem també que hem tingut una jornada molt simpàti-ca. El nostre poble ha estat protagonista del primer Lip Dub en català. El dia 25 de juliol, al marge esquerra del riu i organitzat per un grup de joves, es va gravar un Lip Dub, una mena de vídeo clip, que va moure un munt de rodencs de totes les edats, amb una idea en comú, passar-nos-ho bé i promocionar el poble. Agra-ir la iniciativa d’aquests joves i als rodencs, la seva participació.

I volem engrescar-vos que també sortiu i participeu de la Festa Major.

Bona Festa Major. Viu-la!

Francesca Costa i Mulas. Regidora de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació

“Som un poble afortunat, amb persones que han treballat sempre per preservar la nostra memòria històrica. Quan parlem d’aquestes persones, cal recordar de manera molt especial a qui tant ha fet per la nostra història i la nostra cultura, en Jaume Salés Sanjaume”

100

~ Fe

sta

Maj

or


xavier Viñolas i Prat és el pregoner de la Festa Major 2010 de Roda de Ter. Té 49 anys, està casat amb la tam-bé rodenca Blanca Parcet i Obiols i tenen un fill, en Martí, de 6 anys. Des de fa més de 10 anys és el director de la unitat d’arrítmies de l’Hospital sant Pau de Bar-celona. El dr. Viñolas, d’una família de 7 germans, es considera de “tota la vida” de Roda, d’on són els seus pares i també ho eren els seus avis. Explica que la seva mare abans de parir sempre es traslladava a Roda. I tot i que vivien a Barcelona, de jove havia passat tots els estius a Roda. Durant aquestes estades, per guanyar al-guns diners, havia fet molts croissants a l’obrador de la pastisseria de l’avi, a Can Carriel.

Et va sorprendre que et demanéssin de fer el pregó?Per la meva professió, estic acostumat a trucades diverses i inesperades però rebre la trucada de la regidora demanant-me que fes el pregó és de les poques vegades que em vaig quedar amb pell de gallina. El primer que vaig pensar és que no tenia sentit que m’ho demanéssin a mi, jo no sóc una persona important per fer el pregó del poble. Veia els pre-goners com a persones amb més rellevància mediàtica.

Però ets rodenc, no?Sí, sí, sóc rodenc, això ho tinc molt clar. A nivell professi-onal, he voltat molt món i com més voltes, més necessites les arrels d’on ets, la sensació que pertanys a un lloc i a una terra. Però m’ho vaig pensar. I força, perquè impressiona i és una cosa important.

Recordes la Festa Major de quan erets petit?De petit, per a mi la Festa Major era una molt important perquè em marcava el final de les meves vacances. Anava a una escola a Barcelona on es començava just després de la Festa Major de Roda. I quan vaig estudiar la carrera, la Festa Major també marcava el dia que jo tornava a fer la maleta i me n’anava 4 mesos sense tornar a casa. Recordo el pregó, hi anavem amb l’avi. L’avi de Can Carriel era molt de mantenir les tradicions. S’havia d’anar al pregó, s’havia d’anar mudat a la Festa Major, i recordo el pregó com una cosa molt important... I ara sóc jo el pregoner!

Quins records tens d’infantesa relacionats amb Roda?Quan tenia 5 o 6 anys, recordo que cada divendres ens es-peràven a la sortida de l’escola per anar a Roda de cap de

setmana. El primer que es feia era anar a saludar als avis a la pastisseria. De quan ja era més gran, guardo la imatge de la llibertat que Roda significava per a mi. Els que heu viscut més a Roda no us ho imagineu. Era arribar a Roda, i dir: “Anem a pescar a Samalassa?”; “Anem amb bicicleta a Còdol o a Salou?”. Sense haver de demanar permís a ningú, amb això erem molt lliures. Una llibertat que no teníem a Barcelona.

Tota la setmana us estàveu a Barcelona, i els caps de setmana venieu a Roda?Sí. El pare era una persona molt “enganxada” a Roda i tot i que es va traslladar a Barcelona per estudiar la carrera, ell sempre ens parlava del poble. Ens anava cultivant aquesta relació amb Roda, probablement perquè ell veia que acaba-ríem estudiant fora i perquè no perdéssim els lligams. Quan ja vaig tenir 25 o 30 anys, que vivia a Madrid, Roda per a mi era el referent del catalanisme.

I també estàs casat amb una rodenca?La Blanca és de Roda, ha estudiat a Roda i va estar a Roda fins que ens vàrem casar. Ja ho diuen, no? “Si vols estar ben casat, casa’t al veïnat”. Vam començar a sortir quan estudi-ava l’especialitat a Madrid. I per mi, en aquells moments, anar a Roda a veure-la els caps de setmana representava es-capar-me el divendres amb autobús, per anar a Barcelona i agafar el tren i aparèixer a Vic, on em venien a buscar, i... Va ser una època molt maca de la vida.

Anaves a treballar a Can Carriel, els caps de setmana?A casa tenien una de les característiques que jo dic de l’es-perit català que és la cultura del treball ben fet i que s’ha de treballar per aconseguir les coses. Des dels 12 o 13 anys, els estius treballava a la pastisseria, i era una manera de gua-nyar-me la vida. A casa, estava molt clar que les coses que et volies comprar n’havies de pagar la meitat tu. L’avi ens

El cardiòleg Xavier Viñolas i Prat, cap de la unitat d’arrítmies de Sant Pau, és el pregoner de la Festa Major d’aquest any.

Text. Montse Verdaguer i Mas. Foto. Cedida

El cardiòleg Xavier Viñolas i Prat: “Quan era petit, Roda de Ter per mi significava llibertat”

101

~ Fe

sta

Maj

or


oferia la possibilitat de treballar a la pastisseria. Ara ho idealitzes i és una feina que li tinc molta estima, però en aquells moments, amb 15 anys, a l’estiu, llevar-te a les 7 del matí per anar a fer croissants, no era tan ide-al... I m’ha quedat el record de l’olor dels croissants quan et passejaves pel carrer Bac. I quan vaig anar a estu-diar a Pamplona, jo era el més pobre dels meus amics, no tenia un duro. I la meva manera de tenir alguns diners, era els diners que estalviava els estius, Nadals i Setmanes Santes de treballar a la pastisseria. És una cosa que m’ha servit perquè em donava una certa independència econòmica i, sobretot, m’ajudava a donar-me compte que les coses costen d’aconseguir. I l’avi era una persona que per la meva professió m’ha servit molt.

En quin aspecte?L’avi tenia aquella filosofia que quan es té una botiga: el client és el client. I si hi ha mals entesos a la cuina, quan surts a la botiga hi ha un somriure, les males cares es queden a dintre. I això a la meva feina és exactament igual. Per als pacients, en el moment que creues la porta de la consulta, hi ha d’haver un somriure sempre. I l’altre aspecte que he transmès als becaris, és que per aconseguir quelcom, un ha de treba-llar. I aquesta cultura, per desgràcia, tinc la impresssió que es perd. Amb l’avi, tenia una relació molt especial, i això em va ajudar a aprendre moltes coses... En aquell moment no te n’ado-nes, però et van quedant.

Has viscut a diversos llocs....Jo he viscut durant 6 anys a Pamplona fins que vaig acabar la carrera. I llavors me’n vaig anar a Madrid a fer l’especi-liatat. I després he fet moltes estades a Barcelona, i temporadetes ja més cur-tes a l’estranger, treballant en diferents hospitals.

Per què vas decidir estudiar medici-na, i més concretament cardiologia, en l’especialitat d’arrítmia? Medicina ho tenia molt clar. És una professió que té un aspecte tècnic i de coneixements molt profunds, i un altre

aspecte molt humanista, amb contacte amb les persones. També perquè quan era petit vaig conèixier un metge que em va marcar molt: el doctor Toll. I també recordo al doctor Serra. Pel que fa l’especialitat, dubtava si fer pediatria o cardiologia. I tot el que he aconseguit en el món de la cardiologia és perquè m’hi he dedicat molt. I estic convençut que si hagués fet pediatria, també m’hi hagués dedicat molt i seria un pediatra feliç. Pel que fa les arrítmies, quan vaig fer l’especialitat a Madrid, aquell cen-tre era un centre molt especialitzat en arrítmies, i quan vaig venir a l’Hospital de Sant Pau, probablement era un forat que s’havia d’omplir. I ho vaig comen-çar a desenvolupar, i he tingut la sort de trobar la part de l’especialitat de cardiologia que més s’ha desenvolupat en els últims 15 anys. S’ha convertit en la part més rellevant de la cardiologia i s’han aconseguit avenços que eren im-pensables quan jo estudiava.

Tens pacients rodencs, a sant Pau?Molts pacients rodencs! Durant molts anys, tots els pacients de la Plana de Vic, amb problemes cardiològics i sobretot amb problemes d’arrítmies, venien a Sant Pau. Vam implantar un sistema i uns protocols conjunts amb l’Hospital General de Vic. El malalt arribava a Sant Pau sense haver de fer la visita prèvia amb nosaltres perquè ja

El dr. Viñolas amb el seu fill Martí i la seva dona Blanca, que viuen a Barcelona.

havíem decidit amb els professionals de Vic quins tractaments necessitava. Hem de treballar conjuntament i s’han establert molt bones relacions entre Sant Pau i la Plana de Vic. I això fa que hagi tingut molts malalts d’aques-ta zona. I ja m’ho diuen a la unitat: “Ja ve un altre malalt de Roda, com que el cap és de Roda!”. Perquè et facis una idea, a Sant Pau tenen la teoria que si ets de Roda, tot va mes ràpid...

De què et sents més orgullós?Una de les coses que em sento molt orgullós és quan em passejo per Roda i veig malalts que jo he tractat... és una satisfacció que cap altre professió dóna... I probablement es mútua per-què no hi ha cap malalt que no t’aturi pel carrer per donar-te les gràcies...I també quan imparteixo una xerrada a l’estranger i a la primera fila veus que-dels 10 metges que hi ha, 5 s’han for-mat amb tu. Això tampoc no té preu.

Quina és la clau de poder dedicar-te tant a la teva professió?Tinc una jornada laboral de com a mí-nim 12 o 14 hores al dia i això m’ho permet una estabilitat familiar i una persona que m’ha permès desenvolu-par tota la meva professió, perquè em recolza, que és la Blanca. La Blanca és el meu referent d’estabilitat i una per-sona que entén la meva professió.

102

~ Fe

sta

Maj

or


103

~ Fe

sta

Maj

or


Són les 11 del matí d’un dijous del mes de juliol. La calor és intensa. Ens adrecem cap a la Residència

on hem quedat amb en Ramon Pujols per parlar dels terrenys que va cedir per l’ampliació de la Residència i de tot el que va significar. Arribem i ens fan passar a una sala, ens assentem i espe-rem que arribi en Ramon. No han pas-sat ni 5 minuts quan entra per la porta. Ens saludem i de seguida ens posem a parlar. No tardem en adonanar-nos que en Ramon té molt per explicar, ha viscut moltes coses. És un home amb experiència i amb un munt de vivènci-es acumulades. Només d’arribar ja ens explica que el seu germà Josep havia sigut alcalde de Roda i que el seu tiet va ser qui va finançar els gegants del poble. Amb això podem veure clara-ment l’implicació de la seva família amb el poble de Roda.La nostra primera pregunta és quasi bé obligada: “Què li sembla que li posin el seu nom a un carrer de Roda?”. En Ra-mon fa una rialla i ens explica que és una satisfacció però “jo conec el nai-

xement i la vida i miracles d’aquesta obra, i els que s’ho mereixen veritabla-ment són tota la gent que hi ha treba-llat”. Segons ell, “hi ha moltes perso-nes que s’ho mereixen més perquè jo he fet un esforç econòmic acompanyat pels sentiments que tinc pel meu po-ble, però la col·laboració dels qui in-tegren el conjunt de la residència és molt important i li donen el caliu ne-cessari”. Amb un to d’humilitat i com si això que ha fet ho pogués fer qual-sevol ens continua dient que “potser la meva part és la més vistosa del projec-te” i per això s’ha reconegut d’aquesta manera. Anar parlant ens adonem que veritablament sent una gran estimació per aquest poble i que són molts els records que el continuen lligant amb Roda. Al pregunar-li pel què el va im-pulsar a cedir els terrenys per la Resi-dència, ell ho té molt clar. No dubte ni un moment en assegurar que per fer una cosa així “t’has de sentir del país, de casa”. “Tinc molts records d’aquí perquè els records d’infància m’atro-pellen més que els d’ara. Podria dir mil

Text. Ester Camps i Montse Verdaguer. Foto. Montse Verdaguer i Mas

La directora de la residència de Can Planoles, Agnès Cristina, amb Ramon Pujols, davant de la residència.

Ramon Pujols: “Col·laborar en la residència és una de les millors satisfaccions de la meva vida”

Ramon Pujols i Claveras va néixer a Roda de Ter, el 31 de maig de 1921. Tot i que fa anys que viu a Vic, és un rodenc també de sentiment, amb molts els records que el fan seguir estimant Roda. Tant és així que va decidir cedir uns terrenys que havia heredat perquè es pogués ampliar la Residència de Can Planoles i ara aquest carrer portarà el seu nom. És el més petit de 4 germans, el fa-dristern de Can Viladrau. Pare de 5 noies i avi de 12 néts va estudiar en-ginyeria tèxtil a Terrassa, anys més tard va entrar a formar part del món de l’automobilisme, i també va ser tinent d’alcalde de Vic.

coses d’abans de la guerra i em costa-ria dir què vaig menjar ahir per dinar” bromeja. Sense cap mena de dubte “col·laborar en la residència de Roda és una de les millors satisfaccions de la meva vida”. En Ramon ens assegu-ra que no li va “costar gens” prendre aquesta decisió i que n’està “molt con-tent”. Parlant, parlant, tirem una mica enrere en el temps, concretament fins després de la guerra civil. “Quan el 39 es va acabar la guerra vaig entrar a tre-ballar a la Cooperativa Tèxtil del Ter on vaig cobrar els meus primers cèn-tims” ens explica. “Roda era un poble totalment cooperativista i treballador”. Se’n recorda de tots i cada un dels de-talls com si fos ara. “Després me’n vaig anar a estudiar a Terrassa i quan vaig tornar em vaig plantar a Vic, pel meu negoci era millor”. Amb nostalgia, en Ramon recorda els lligams que té amb Roda: la família, els records, els senti-ments. I afegeix que: “A la residència hi tinc amics i amigues de la meva in-fantesa”. Així és en Ramon, un rodenc de naixement i de sentiment.

104

~ Fe

sta

Maj

or


Com va anar la presentació d’aquest teu quart discEs va fer en roda de premsa com a novetat. Cap

dels meus anteriors discs l’havia presentat en roda de prem-sa, i aquest cop en tenia una mica la necessitat perquè fins aquest moment jo sempre veia que quan surt un disc, et trucava la discogràfica i et deia que ja era a les botigues. Una sensació una mica rara, i tenia ganes de compartir amb els amics i amb la premsa comarcal el fet aquest de poder explicar tranquil·lament, i cara a cara amb tothom, la il·lusió i el repte que ha estat fer el quart disc en aquests moments. Un disc autogestionat o autoeditat?Autoeditat és la part física i autogestionat és tot, des de que composes la música, la graves, penses com serà el disseny, com el vendràs, i fins l’últim pas que és anar a correus per-sonalment a enviar-lo per la gent que l’ha comprat per in-ternet. Penso que és l’autogestió màxima. Fas tots els papers de l’auca del món discogràfic: des de l’artista que composa fins a l’artista que acabarà fent el concert i, al mig, tot el promotor, manager, personal de la discogràfica que anirien a portar el disc als llocs, doncs aquest, sempre, sóc jo. Si fa 10 anys hagués posat l’empenta que tinc ara pel meu disc, possiblement ara tindria una discogràfica important. El fet que repeteixis, que hagis tornat a autogestionar el disc... Què vol dir això? Per mi el món de les discogràfiques ja no existeixen com a funció que tenien que era preservar i col·laborar amb el músic, i preservar la música. Ara és un negoci, un mal ne-goci que va subsistint malament i clar, això ha repercutit molt amb la música. Per tant, amb el disc “3” ja vaig decidir marxar d’aquest circuit, i el temps m’ha donat la raó per-què quantitat d’artistes em venen a demanar com he fet tota l’autoproducció i autogestió.Des del moment que tu t’autogestiones un disc, també marxes de l’sGAE?

No, en aquest cas no. Sempre teníem entès que si volies composar temes i registrar havies d’anar a l’SGAE i tots ho vam fer, i ara ens hem assabentat que no és obligatori, no és necessari està amb l’SGAE i hi ha plataformes lliures, però clar, ja hi vas ser-hi, estàs dins l’engranatge. Jo tinc les me-ves crítiques de gestió, però també tinc coses positives de part de l’SGAE, per tant, no n’he sortit. segon disc autogestionat. Per tant, millor que el pri-mer? Amb més experiència, no?Exactament. ¡Amb en Xavi Ibàñez, el meu pianista i com-pany de fatigues vam dir que ho havíem de provar. I fa més d’un any vam dir que hi havíem de tornar a fer-ho perquè el repte, que era cobrir gastos, ho vam aconseguir. No guanyar res, sinó poder fer un disc, i amb el que vam vendre vam poder cobrir les expectatives.A l’estudi de gravació hi vam entrar el novembre i fins a febrer, quatre mesos. Jo en dic un disc a foc lent, un disc molt tranquil, molt treballat, de laboratori i sense cap pressa, no teníem cap pressa de quan havia de sortir el disc. I un treball “de ganxet”, en el qual hi ha molts petits detalls que s’han d’escoltar mica en mica perquè hi ha moments que sona un saxo que es multiplica sobre ell mateix, de cop i volta hi ha quatre saxos igual que ell de fons, hi ha unes veus... hi ha molts, molts petits detalls. Fins i tot el tema New day s’acaba amb uns saxos que sonen via telèfon. Hem experimentat molt, per això en diem Saxo-logy. Al veure que tinc un mercat molt potencial fora de les nostres fronteres, he internacionalitzat tot el producte: els títols, el títol del disc... Aquest disc és molt de saxo i inten-tava trobar-hi un títol que marqués molt. Vaig pensar que podia ser una mica la ciència de l’estudi sobre el saxo i el joc del saxo. Podríem dir que és com una tesi no-doctoral sobre el món, el so i el que es pot fer amb un saxo.Defineix-me’l amb dues paraules.El disc? Hi ha molt de sentiment i molta il·lusió.Una altra vegada, Pep, ha tornat a sortir el nom de xavi

“En aquest nou disc, hem experimentat molt i al veure que tinc un mercat molt potencial fora de les nostres fronteres, he internacionalitzat tot el producte”

Text. Montse Verdaguer Foto. Pere Tordera

Pep Poblet: “Arribarà un punt que em costarà més sonar a casa que a fora”

El saxofonista Pep Poblet actua per la Festa Major de Roda i podrem escoltar temes de Saxology, que és el seu quart disc. Se l’ha autogestionat, tal i com va fer amb “3” i ha estat cuinat a foc lent. Podeu comprar el disc a tra-vés de la seva pàgina web (www.peppoblet.com), a més de diversos establiments habituals, i a les grans plata-formes de venda de música virtual (iTunes, Amazone, Spotify, Nokia...). També podeu consultar el blog. Pep Poblet, un músic adaptat als nous temps.

105

~ Fe

sta

Maj

or


Ibáñez, i ja van onze anys, no?Exacte. Onze anys de treball con-junt, de grans moments viscuts i d’il·-lusions. Tenim molt clar el que volem fer, tampoc sabem on volem arribar perquè sabem com està tot, però re-alment el que volem fer. Treballem a gust conjuntament, ens agrada molt el què estem fent i, per tant, ho volem compartir amb la gent a través de dis-cos. Gràcies el disc perquè, avui en dia, gràcies el disc tindràs concerts. Dels pocs que podràs tenir, bàsicament, són perquè tens alguna cosa amb què ensenyar la gent, i et torna a posar al mercat. L’excusa no és haver fet el disc per tornar a les ràdios i a la premsa, sinó que tot ho porta. Tu tens ganes de fer un treball, el presentes i, després, tens ganes de presenta’l en directe.Què és l’smooth jazz?L’smooth jazz seria la versió més ober-ta del món del jazz. És la música més comercial que els anys 80 va comen-çar un saxofonista que es deia Robert Washington. És la vessant pop dins el jazz i instrumental. Per tant, el Saxology es mou dins l’smooth jazz?Totalment perquè fins i tot està so-nant en una emissora que distribueix des d’Estats Units que es diu smooth-jazz.com que s’escolta per internet per iTunes en el qual, només, programen música d’aquest estil i el Saxology està

sonant allà. Des d’Holanda està sonant en una altre emissora... Em sento molt feliç perquè puc arribar a escoltar ar-reu del món la meva música al cos-tat dels meus ídols, i quan sents que et presenten en anglès per internet i dius: estan parlant de tu. Que fort que et costi tant sonar a casa, i que sonis des de l’altra punta del món al costat dels grans. I aquí costa, i tant!Costa molt aquí?Arribarà un punt que em costarà més sonar a casa que a fora, que trist! Et fa molta il·lusió veure com sones a aquest nivell, però et fa ràbia que quan posis, entre cometes, les ràdios oficials (o com n’hi vulguis dir) no rebis cap mena de suport. I el suport, per poder fer aquest disc gruixut i gros, com en dic jo, que soni de debò i que quan soni al costat d’aquests grans artistes a nivell mundial no soni petit, m’he hagut d’sponsortizar d’empreses pri-vades, no de la pública. No hi ha hagut manera de trobar cap mena de suport de les institucions. Estic molt dolgut. Quan fas música no és només un ne-goci personal, sinó també social. Fas una cosa que comparteixes amb la gent, per tant, a la cultura ha d’haver-hi un suport i, realment, no hi és. Hi és, però absolutament a dit, a uns ar-tistes concrets. Parla’ns de les col·laboracions espe-cials en aquest disc.

Pep Poblet, en una imatge promocional del seu últim disc “Saxology”.

Com cada disc m’he volgut rodejar d’amics i gent que els il·lusioni el què fas, i que per tu també són gent que representen molt com Llibert Fortuny i l’Ovidio López. I, després, no simple-ment rodejat de bons músics, sinó de tot l’entorn que amb mi col·labora per poder tirar endavant un projecte així: en Pere Tordera amb les fotografies, quantitat de petites empreses que et col·laboren... és una cosa minoritària, que es ven poc, i la gent et dóna un cop de mà. I això, realment, s’agraeix. La persona que et col·labora amb la pàgi-na web, la persona que té una empresa de difusió i et fa tota la difusió de la roda de premsa i de la sortida del disc, a part que ho facis tu... Potser amb tants anys hem fet coses que la gent ha rebut i tenen ganes de tornar-t’ho. A més de Roda de Ter per la Festa Major, quan et podrem escoltar en directe per aquí la comarca?Per exemple, el 17 de setembre, al Mercat de Música Viva de Vic, faig un show per a professionals. Faig un petit concert no per públic, sinó per professionals de tots els mitjans: mà-nagers, promotors d’altres festivals... els hi fem un concert de presentació d’aquest disc i del que és Pep Poblet en directe, que amb onze anys només havia tingut l’oportunitat una vegada de presentar-me al Mercat de Música Viva de Vic.

106

~ Fe

sta

Maj

or


Dissabte, 18 de setembre08.00 VI Ruta Turística de Vehicles clàssics i esportius. C. de la Residència. Organitza: Amics del motor.09.00 Pedalada de Festa Major i xocolatada popular. Sortida de la Plaça Major i arribada al Passeig del Ter. Organitza: CC Pedal Ter. En cas de pluja se suspendrà.19.00 60è aniversari de l’emissora municipal Ràdio Roda Porxada de Can Planoles.

Diumenge, 19 de setembre10.00 Programa especial de Festa Major i del 60è aniversari de l’emissora municipal Ràdio Roda 107.6 FM. Fins a les 13.00 h.16.30 Futbol. Partit de lliga de 2a regional CE Roda – Sant Vicenç.

Dimecres, 22 de setembre18.00 L’hora del conte: Contes alegres, festes majors! a càrrec de Marta Esmarats. Biblioteca Municipal Bac de Roda.21.30 Pregó de Festa Major a càrrec de Xavier Viñolas i Prat, cardiòleg. Retransmissió en directe per Ràdio Roda. Plaça Major. En cas de pluja es farà a la Porxada de Can Planoles.22.00 Pep Poblet en concert presenta el nou disc “Saxology”. Plaça Major. En cas de pluja es farà a la Porxada de Can Planoles.

Zona Barrakes23.00 Pregó barrakista, txupinassu i petada de barril. Presentació del 1r Lip Dub Rodenc i tot seguit, a l’escenari, Efecte Milli Vanilli (hi haurà obsequi per a l’actuació més estel·lar).

Dijous, 23 de setembre11.00 Ofici de Festa Major, a continuació ofrena floral a la Mare de Déu del Sòl del Pont.12.00 Benvinguda als Gegants de Roda a la Plaça Verda guer i cercavila amb Olla de Grills a càrrec d’Ac tua Produccions. A qui donarà la Geganta el seu ram? Tot seguit els gegants acompanyaran al descobri ment de la placa del canvi de nom del car rer de la Residència. En cas de pluja se suspendrà.17.00 Tastacirc. Espectacle infantil a càrrec de Tot Circ. Plaça Major. En cas de pluja, a la carpa.

Programa d’actes Festa Major’10

18.00 Zona Barrakes. Gimcana barrakista (Inscripcions a L’Espai o mitja hora abans a la Zona Barrakes).18.30 Teatre. El Grup Arrels presenta l’obra Quatre nits de nuvis de... tres. Porxada de Can Planoles.20.30 1r Memorial Joan Corominas “Nano Bassas” Partit amistós CE Roda (2a regional) – UE Vic (1a catalana). Camp municipal de futbol de Roda de Ter.21.00 Sardanes amb la Cobla Genisenca Plaça Major. En cas de pluja es farà al pavelló mu nicipal d’esports. Organitza: Agrupació Sardanista de Roda de Ter.

Zona Barrakes21.00 Sessió Techno house a la fresca a càrrec de DJ Marcop (del programa Freqüència de Club de Rà dio Roda, 107.6 de la FM).

Divendres, 24 de setembreZona Barrakes22.00 Obertura de Barrakes00.00 Concert amb Meconi, At Versaris i Asstrio. Passeig del Ter. En cas de pluja es farà a la Carpa.

Dissabte, 25 de setembre10.00 Trobada de col·leccionistes de plaques de cava. Plaça Major. En cas de pluja es farà a la Carpa.11.30 Ruta literària de Miquel Martí i Pol. (Jornades Europees del Patrimoni). Sortida des de Plaça Major Informació i inscripci ons: Biblioteca Bac de Roda. Tel.: 938 540 07715.30 Mini campionat infantil d’escacs. Plaça Major. En cas de pluja es farà al pis de sobre de l’Aula de Cultura d’Unnim (abans Caixa Man- lleu). Organitza: Club Escacs de Roda de Ter.17.00 Juga i bota a càrrec de la Ludoteca Mòbil La Xarranca. 12 jocs gegants i un boti boti infla ble per a la mainada. Passeig del Ter – marge esquerre. En cas de pluja s’anul·larà.19.00 Concert i audició de sardanes amb l’Orquestra Maravella. Pavelló municipal d’esports. 22.00 Teatre. El Grup Arrels presenta l’obra Quatre nits de nuvis de... tres. Porxada de Can Planoles.

107

~ Fe

sta

Maj

or


23.00 Ball de Gala amb l’Orquestra Maravella. Pavelló municipal d’esports.

Zona Barrakes16.00 Campionat de botifarra. Inscripcions fins el dijous 23 a: Bar Nou, City Bar, Desdelafinestra i Fonda Urgell. Preu: 5 € la parella. Hi haurà obsequi per a les dues parelles finalistes.17.30 Bitlles Catalanes. Vine a jugar!18.00 Kintobike. Inici del recorregut a la Plaça de les Cases Noves i arribada a Zona Barrakes. 00.00 Concert amb els grups J Trio, Mimmisikous Band i Men In Black (Tribut a Johny Cash). Passeig del Ter. En cas de pluja es farà a la Carpa.

Diumenge, 26 de setembre09.00 Cursa d’orientació. A les 09.00h concentració. Sortida a les 10.00h. Passeig del Ter (a tocar de la Blava). En cas de pluja se suspendrà. Inscripcions: Can Vinyets fins el dia 22 o el mateix dia fins a les 9.45h. Organitza: ACTER.10.00 Celebració 75è aniversari Escola Mare de Déu del Sòl del Pont. Jornada de portes obertes i visita guiada. Fins a les 14 hores. A les 11 h inauguració de l’exposició i audiovisual “75 anys d’escola”. Escola Mare de Déu del Sòl del Pont.11.00 Partides simultànies d’escacs per a tothom, amb la participació de dos escaquistes d’elit. Pis de sobre l’Aula de Cultura d’Unnim (abans Caixa de Manlleu). Organitza: Club Escacs de Roda de Ter.11.30 Jornades Europees del Patrimoni: Visita comentada al Jaciment Ibèric i Medieval de l’Esquerda per explicar els resultats de la campanya d’excavacions 2010. Jaciment Arqueològic de l’Es querda. Organitza: Museu de l’Esquerda.12.00 Diada Castellera, amb les colles Sagals d’Osona i Nyerros de la Plana. Plaça Major. En cas de pluja se suspendrà. 17.00 Llença’t per la Tirolina! a càrrec d’Anigami. Pont Vell. En cas de pluja se suspendrà.19.00 Moda Contra el Càncer. Desfilada solidària. Al finalitzar la desfilada tindrà lloc el passi del 1r Lip Dub Rodenc. Pavelló municipal d’esports.

Zona Barrakes14.00 Arrossada popular.

Preu Tiquet: 12€. Venda de tiquets: Gasolinera, Ca la Quimeta, Desdelafinestra, Can Vinyets i Pizzeria El Pont.21.00 Actuació del grup Tam Tam Gospel.

TÒMBOLA DE LA REsIDÈNCIAEls dies 23, 25 i 26 de setembre a la Sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda, d’11.00h a 14.00h i de 17.00h a 20.00h.

ExPOsICIONsExposició de consum “Aprèn a consumir amb respon-sabilitat” Sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda.Inauguració: dimarts 28 de setembre a les 20.00h.Dies: del 27 de setembre al 8 d’octubre.Horari: en horari d’obertura de la biblioteca.

Exposició de pintura de santi Aulet. Aula de Cultura d’Unnim (abans Caixa Manlleu). Dies: del 23 al 26 de setembre.Horari: de 12.00h a 14.00h i de 18.00h a 21.00h.

Museu Arqueològic de l’Esquerda. Horari de Festa Major: dijous 23 de 12.00h a 14.00h i de 18h.00 a 20.00h, dissabte 25 de 18.00h a 20.00h i diumenge 26 de 12.00h a 14.00h i de 18.00h a 20.00h.

sETMANA EUROPEA DE LA MOBILITATEn motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat es calcularà l’estalvi de CO2 i es donarà un obsequi als participants.

TANCAMENT DELs CARRERsEls carrers Bac de Roda, Plaça Major, Pont Vell i Ramon Martí estaran tancats els dies de Festa Major durant les següents hores: dimecres 22, a partir de les 21.30h; dijous 23, d’11.00h a 14.00h i diumenge 26, d’11.30h a 14.00h i de 17.00h a 20.00h.En motiu de la cercavila de gegants del dimecres 23, es pre-ga no aparcar cap vehicle, a partir de les 11.00h, als carrers del Sòl del Pont, Pont Vell, Pere Almeda i Plaça Major.

Tota la informació a:www.rodadeter.cat

108

~ Fe

sta

Maj

or


Els actes de la Festa Major de Roda de Ter començen el 17 de setembre i s’allarga-ran fins el 26 de setembre, fetes i pensades perquè els rodencs guadeixin acompa-nyats de la família, sortint el carrer i gaudint d’aquests dies de gresca i disbauxa. Enguany i malgrat la crisi la Festa Major tornarà a lluïr amb totes les seves forçes, reduïnt, aixó si, alguns dels actes. Podrem gaudir de bona música, d’actuacions

Text. Ester Camps i Estel Terricabras

infantils, exposcions, teatre i sardanes. Des de la revista dediquem aquestes tres pàgines per destacar alguns dels actes que podrem trobar al llarg de la Festa Major.

El pregó de Festa Major donarà el gran tret de sortida a uns dies de festa a la nostra població. L’ emissora local Rà-dio Roda (107.6 FM) retransmetrà en directe el pregó de Festa Major, a par-tir de les 9 del vespre.El pregoner d’enguany serà Xavier Viñolas i Prat, cardiòleg especialitzat en arrítmies de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, vinculat a Roda des de ben petit. Serà a 2/4 de 10 del vespre a la Plaça Major. Seguidament, el músic Pep Poblet ens presentarà el seu nou disc Saxology. En cas de pluja es farà a la Porxada de Can Planoles. A les 11 de la nit es farà el pregó barrakista, txupinassu i petada de barril, a càrrec dels alumnes de 2on de batxillerat de l’Institut de Roda.Dia: 22 de setembre Hora: 21:30h.LLoc: Plaça Major

L’Orquestra Maravella serà l’encarre-gada de fer ballar a tots els rodencs i rodenques en el tracidional Ball de Gala de la Festa Major. La formació va néixer a Caldes de Ma-lavella (Girona) a la primavera de 1951 de la mà de Lluís Ferrer i Puigdemont. El nom de l’Orquestra ve d’acord amb un dels primers noms de la vila en l’època de la dominació romana. Els primers anys de la seva existència els van passar actuant a l’estranger, d’aquí ve la nomenclatura d’Orquestra Inter-nacional. L’any 2001 van celebrar el seu 50è aniversari.L’orquestra està formada per quatre cantants i tretze músics. Han guanyat diversos premis i han enregistrat un total de 160 discos.Dia: 25 de setembre Hora: 23:00h.Lloc: Pavelló municipal d’esports

L’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont celebra, aquest mes de setembre, els seus 75 anys de vida. Aprofitant l’es-deveniment de la Festa Major del po-ble, han organitzat actes per celebrar aquesta efemèride. El primer acte el trobem diumenge, 26 de setembre, a les 10 del matí, amb una jornada de portes obertes i visita guiada a l’escola. A partir de les 11 del matí, també es podrà visitar l’exposició i audiovisual 75 anys d’escola. L’1 d’octubre es farà una conferència sota el nom de L’es-cola Verge del Sòl del Pont. Origen i evolució d’una escola de la república-na, a càrrec de Sandra Galván i Raquel Castellà. I el dia 2 d’octubre es farà una trobada i visita guiada, jocs infantils i un acte oficial del 75è aniversari.Dia: 26 de setembre Hora: 10:00h.LLoc: Escola Mare de Déu del Sòl del Pont

Ràdio Roda retransmetrà en directe el pregó

L’Orquestra Maravella, al Ball de Gala de Festa Major

75è aniversari de l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont

Ressenya dels principals actes de la Festa Major 2010

109

~ Fe

sta

Maj

or


Enguany, des de la delegació local de Roda de Ter i Les Masies de Roda d’Osona Contra el Càncer, es torna a organitzar la Desfilada Solidària. Vist l’èxit i el bon record de campanyes an-teriors, tant a nivell festiu com econò-mic, s’ha volgut tornar a reempendre la iniciativa. Com a novetat, la desfila-da s’inclou dins el programa d’actes de la Festa Major, com sempre amb la col-laboració de comerciants i botiguers. L’acte tindrà lloc al pavelló municipal d’esports, aprofitant l’estructura que hi haurà muntada en motiu de la Festa Major.

Dia: 26 de setembre Hora: 19:00 h.Lloc: Pavelló municipal d’esports

El Centre Esportiu Roda retrà un ho-menatge a Joan Corominas, conegut com el “Nano Bassas”, pels seus anys de dedicació a l’entitat, el qual va morir el passat 21 de gener. El club ha instaurat el primer Memorial en record a aquest antic soci i es jugarà un partit amistós el 23 de setembre amb el primer equip de la Unió Esportiva de Vic, que juga a Primera Catalana. El partit es jugarà a 2/4 de 9 del vespre, al camp municipal d’esports de Roda.L’objectiu de la Junta Directiva del club és que cada any es jugui un partit en record al “Nano Bassos”.Dia: 23 de setembre Hora: 20:30 h. Lloc: Camp municipal de futbol de Roda

L’any 1950 neixia a Roda de Ter l’emis-sora local Ràdio Roda. A llarg d’aquests anys, l’emissora ha viscut diferent eta-pes i històries de les que n’han estat protagonistes diverses persones del nostre poble o fins i tot de pobles ve-ïns. Per celebrar els 60 anys de la inau-guració de l’emissora, s’ha organitzat un acte el 18 de setembre, a les 7 de la tarda a la Porxada de Can Planoles, on es farà un homenatge a les primeres persones que en van formar part. Es comptarà amb l’assistència del perio-dista i director general de COM Ràdio, Francesc Triola.

Dia: 18 de setembre Hora: 19:00 h. Lloc: Porxada de Can Planoles

Un any més, i ja en són sis, els Amics del Motor de Roda han organitzat la Ruta Turística de Vehicles clàssics i esportius. Seran admesos tots els ve-hicles que tinguin 25 anys o més i que estiguin en bon estat de conservació. El recorregut d’enguany serà aproxi-madament de 160 km. A les 8 del matí es faran les inscripcions, verificacions i s’esmorzarà i a les 10 del matí sortirà el primer participant, esta previst que arribi a 2/4 d’1 del migdia a Perafita.Dia: 18 de setembre Hora: 08:00 h.Lloc: Carrer de la Residència

La tradicional Tómbola de la Residèn-cia enguany canvia d’ubicació, la tro-barem situada a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda. La Tómbola és una activitat que hi participa mol-ta gent, tant oferint regals per poder sortejar com comprant butlletes. L’ob-jectiu és recaptar diners per poder fer activitats lúdiques per als residents. Estarà oberta al públic el 23, 25 i 26 de setembre d’11 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 8 del vespre..Dia: 23, 25 i 26 de setembre Lloc: Sala polivalent de la biblioteca

La Tómbola de la Residència canvia d’ubicació

VI Ruta Turística de vehicles clàssics i esportius

L’emissora local Ràdio Roda celebra els 60 anys

CE Roda fa un homenatge al “Nano Bassas”

Torna la Desfilada Solidària d’Osona Contra el càncer

110

~ Fe

sta

Maj

or


Les nits a la fresca amb bon ambient i bona música tornaran a ser presents a la Festa Major d’aquest any. La zona de barrakes serà situada al Passeig del Ter. S’obriran portes el dimecres 22 de setembre, a les 11 de la nit, amb el pre-gó barrakista, a càrrec dels alumnes de 2n de Batxillerat de l’Institut Miquel Martí i Pol, seguidament Txupinassu i petada de barril. Un cop inaugurada la zona de barrakes es farà la presentació del 1r Lip Dub rodenc i tot seguit, a l’escenari, Efecte Milli Vanilli, amb un obsequi per a l’actuació més estel·lar.El dijous 23 de setembre, a les 6 de la tarda, Gimcana Barrakista. Per inscripcions podeu dirigir-vos a l’Espai o mitja hora abans a les Barra-kes. Pel que fa a la nit, a les 9, hi hau-rà la Sessió Techno house a la fresca, a càrrec de DJ Marcop, conductor del programa Freqüència de Club de Rà-dio Roda. Ja el divendres 24 de setem-bre, a les 10 de la nit, es farà l’obertura de les barrakes, on la gent podrà gau-dir de música ambiental tot prenent una copa i, a les 12 de la nit, concert amb Meconi, At Versaris i Asstrio. Dissabte, 25 de setembre a les 4 de la tarda, Campionat de botifarra, a 2/4 de 6 de la tarda, Bitlles Catalanes, a les 6 de la tarda Kintobike i, a les 12

El mateix dia de Festa Major, a les 12 del matí, a la plaça Verdaguer es donarà la benvinguda als Gegants i farà una cer-cavila amb grup Olla de Grills. S’haurà de veure a qui donarà la Geganta el seu ram. Un cop acabat i com a novetat, aquest any els Gegants acompanyaran als membres del consistori rodenc i al públic assistent al descobriment de la placa del canvi de nom del carrer de la Residència que es dirà Ramon Pujols i Claveras.Dia: 23 de setembre Hora: 12:00 h.Lloc: Trobada a la Plaça Major

El Grup de Teatre Arrels torna a pujar a l’escenari per oferir una nova obra teatral, Quatre nits de nuvis...de tres de l’autor Nick Hassey. Una comèdia dividida en quatre escenes que faran divertir al públic assitent. Quatre gags diferents, però amb un mateix fil con-ductor i un objectiu comú. Enguany l’actuació tindrà lloc a la Porxada de Can Planoles ja que les obres del Tea-tre Eliseu encara no estan finalitzades.

Dies: 23 de setembre a les 18:30h 25 de setembre a les 22:00h.Lloc: Porxada de Can Planoles

El Grup de Teatre Arrels puja a l’escenari per Festa Major

Descobriment de la placa del fins ara carrer de la residència

Vuit Barrakes ompliran de color les nits d’aquesta Festa Major 2010

Aquest any i per motius econòmics, des de l’Ajuntament de Roda s’ha pres la decisió de suspendre el Castell de Focs. La regidora de Cultura, Frances-ca Costa, explica a la revista que “la Festa Major és una gran afectada de la crisi i ha tocat prioritzar i anul·lar ac-tes. El Castell de Focs té un pressupost de 5.000 euros i hem considerat que, malgrat ser un acte emblemàtic de la Festa Major, no ens ho podem perme-tre”. La regidora considera que els ro-dencs entendran l’absència d’aquesta activitat, en un moment com l’actual.

Aquest any no hi haurà Castell de Focs

Una de les activitats infantils que tro-bem dins el programa d’activitats de la Festa Major és Juga i Bota, a càrrec de la ludoteca mòbil La Xarranca, és una ludoteca mòbil que es va crear l’any 2000. Una de les seves propostes són els jocs gegants, que és un conjunt de jocs de dimensions gegants, jocs per a totes les edats pensats per a ser jugats en partides curtes i, així, fer possible la participació d’un gran nombre de persones. Totes les activitats estan organitzades i dirigides per monitors experimentats. En cas de pluja aquesta activitat es farà a la Carpa municipal.

Dia: 25 de setembre Hora: 17:00 h.Lloc: Passeig del Ter, marge esquerre

Diversió infantil amb la Ludoteca mòbil La Xerranca

de la nit, concert amb els grups J Trio, Mimmisikous Band i Men In Black, i el diumenge 26 i per acabar les activitats de les zona de les barrakes 2010, a les 2 del migida, hi haurà una arrossada popular i, a les 9 del vespre, i com a fi de festa l’actuació del grup de música Tam Tam Gospel.Un total de vuit barrakes ompliran el color de les nits d’aquesta Festa Major 2010, al passeig del Ter.En cas de pluja els concerts es faran a la Carpa Municipal de Roda.

Dia: 22, 23, 24, 25 i 26 de setembre Lloc: Passeig del Ter

111

~ Fe

sta

Maj

or


rdt 713 setembre 2010

Documents