D E Escola

pregaria

Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears

« »L’any de la fe és una oportunitat per anar més a fons en la

nostra manera de creure. L’escola de pregària d’aquest curs,

se centrarà en la professió de fe dels cristians, el Credo.

Per a comprendre la importància que el Credo ha de tenir en

nosaltres ens pot servir la imatge dels seguidors enfervorits

d’un equip de futbol, que, plens de joia i d’entusiasme, can-

ten l’himne del seu club, dins del camp, enmig d’un partit. Se

senten units en el cant, en el sentiment, en el que signifiquen

els seus colors, en el compromís pel seu equip, que ocupa les

seves converses, que els obliga de vegades a grans desplaça-

ments i que els omple de joia quan guanyen i de tristor quan

perden.

Partint de l’exemple anterior fem-ne una reflexió més profun-

da. Projectem una altra imatge, la imatge dels creients reu-

nits en l’eucaristia del diumenge, recitant tots junts el Credo,

la professió de fe. Ho sabem de memòria, perquè així ho hem

aprés. És el nostre signe, el nostre distintiu, que ens fa reco-

nèixer-nos quan ens trobem. És el nostre compromís, el nos-

tre pacte amb Déu, realitzat com a expressió del nostre

Baptisme. És aquest resum de la fe, el símbol, el que explica-

rem al llarg de tot el curs. Les paraules del Credo, són certa-

ment breus però contenen tots els misteris.

Ah! I recorda sempre que, quan recites el Credo amb fe, en-

tres en comunió amb Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, i entres

també en comunió amb tota l’Església que ens ha transmès

la fe i a l’interior de la qual creiem.

Delegació de Pastoral de Joventut de Tortosa - www.elpoudesicar.com

La contemplació de la natura –de la

Creació- ens porta cap a Déu, origen i

principi de tota la realitat. I aquest

Déu és un. Aquesta ha estat la gran

experiència del poble d’Israel, el pri-

mer poble que ha recorregut un únic

Déu personal. Aquesta és la pregària

de tot bon israelita: «Escolta, Israel: el Senyor és el nostre

Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot

el cor, amb tota l’ànima i amb tota la força» (Dt 6 ,4-5). I si

Déu és únic, és el Déu de tothom, fins i tot dels qui no creuen.

De vegades la paraula «Déu» pot semblar buida de tan utilit-

zada, o sense sentit de tan deformada. Per això hi ha a la Bí-

blia aquella pàgina tan preciosa que representa a Moisès con-

templant una bardissa que cremava i no es consumia. Alesho-

res Moisès li diu a Déu: «Si em pregunten, quin és el seu nom?

Què els he de respondre?» (Ex 3, 13) ¿Quina és la realitat que

expressem amb la paraula «Déu»? La resposta és ben senzilla i

profunda: Déu és Aquell que està sempre al costat del seu

poble per a salvar-lo. Déu és aquell que sempre hi és, aquell

que no falla mai, aquell que no abandona, aquell que és sem-

pre fidel. No és d’estranyar que Déu li digui a Moisès que no

s’acosti de qualsevol manera, que es descalci, perquè està

trepitjant lloc sagrat.

El nom de Déu es realitat

sagrada, perquè és la font

amorosa de tota la realitat i

de cadascú de nosaltres. La

seva llum il·lumina el que és

la persona humana, de tal

manera que quan mirem

« »

Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears - www.jovesij.com

cap a Déu, sabem que tots som criatures seves, sabem que no

estem sols, que Ell sempre ens estima, amb amor fidel.

Així quan ens posem en actitud de pregària la nostra ànima no

es troba mai igual perquè cada dia és diferent. Per això, com

Moisès, necessitem trobar sempre el mateix Déu que es mani-

festa, sense consumir-se, de formes diverses: unes vegades el

trobem acollidor, amorós i receptiu, d’altres el necessitem mi-

sericordiós i compassiu però sempre, sense deixar de ser el

mateix Déu.

La fe cristiana no és un pura llista de veritats que cal creure. Però de vegades ocorre que, quan professem el resum d'aquest fe, el Credo, tenim la sensa-ció d'estar recitant una sèrie de frases sense ànima. I no és així. El que afirmem quan professem la fe, és una realitat viva, que no toca molt endins, que no afecta personal i comunitàriament, que ens pot donar la felicitat.

Senyor,

sobirà nostre, que n'és, de gloriós,

el vostre nom per tota la terra!

La majestat que teniu dalt del cel,

els infants més petits ja la canten:

«Heu fet del firmament un baluard

que detura el rebel i l'enemic.»

Quan miro el cel que han creat les

mans vostres, la lluna i els estels

que hi heu posat, jo dic:«¿Què és

l'home, perquè us en recordeu,

què és un mortal perquè li doneu

autoritat?

Gairebé l'heu igualat als àngels,

l'heu coronat de glòria i de prestigi,

l'heu fet rei de les coses que heu

creat, tot ho heu posat sota els

seus peus:

ramades de vedells i d'ovelles,

fins i tot els animals de la selva,

l'ocell que vola i els peixos del mar,

i tot el que segueix els camins dels

oceans.»

Senyor, sobirà nostre, que n'és, de

gloriós, el vostre nom per tota la

terra!

Nada te turbe, nada te espante Quien a Dios tiene, nada le falta. Nada te turbe, nada te espante, Sólo Dios basta.

També vosaltres sereu testimonis (Jn 15, 27)

Aquesta primera escola de pregària sobre el Credo pot ser un bon moment per a escoltar i treballar la versió de l’himne en català. Us el podeu descarregar la lletra i la música del web jovesij.com

1– D’ara en endavant posa més atenció al recitar el Credo

a l’Eucaristia dels propers diumenges. 2– Durant aquesta setmana repeteix al llarg del dia: «Crec en un sol Déu, Pare Totpoderós.»

...

Quan veig les muntanyes, la neu,

el mar i les estrelles,

sé que hi ets, al darrere de tot.

Tanta bellesa, tanta harmonia,

Tanta diversitat, no és possible,

Si no és com a reflex d’una Saviesa,

d’un Amor, d’una Bondat infinita.

No som fruits de l’atzar ni de l’error.

Senyor, crec. Crec en Tu.

Però ajuda’m a creure més cada dia.

Amén.

Crec, Senyor,

Crec en Tu.

Poso la meva confiança en el teu amor

I en la teva misericòrdia.

Mira la meva fe: ben petita.

Petita i feble fins al punt de fallar.

De vegades no tinc clar si hi ets

quan penso en tu,

Però, Déu meu, si hi ets,

manifesta’t al meu cor.

Que els ulls del meu interior

Et puguin contemplar.

(Es pot resar de manera conjunta i pausadament)