D E Escola

pregaria

Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears

Per orientar la pregària, aquesta vegada ens inspirarem

en la penúltima afirmació del credo. Si ens fixem apareix

per primera i única vegada en el text l’expressió

«professo». Aquest mot, que concentra i expressa la

proclamació pública de la pròpia creença, està escrit en

primera persona del singular i en present. Aquest fet no

és casual.

La nostra fe s’actualitza quan reafirmem allò que vivim.

Potser per això cada vegada que ens preparem per a

l’oració tenim la necessitat de posar-nos en contacte

personal amb el Senyor. D’alguna manera l’expressió

«professo» resumeix aquesta actitud activa. Així, doncs,

posant-nos en presència de Déu podem començar dient-

li pausadament:

«Jo crec en vós, Senyor. Jo crec fermament que esteu

aquí i que m’escolteu. Poso la meva humil i senzilla fe

davant vostre. Des del contacte amb la creació fins al

més íntim dels pensaments vull que tot estigui atent al

que tu em vulguis inspirar. Crec que pel teu fill Jesucrist

em parlaràs directament a l’ànima i que m’enviaràs l’-

Esperit per enfortir el meu amor a vós i poder-t’ho de-

mostrar amb actes de caritat» .

L’esperit com un

colom baixava cap

a ell

Tu ets el meu Fill, el

meu estimat, en tu

m’he complagut

Delegació de Pastoral de Joventut del bisbat de Tortosa - www.elpoudesicar.com

«Hi ha un sol baptisme»

Ara, aprofundirem la nostra condi-

ció de batejats a partir d’aquesta

expressió del credo. És veritat, de

Baptisme només n’hi ha un de và-

lid però es pot rebre de tres mane-

res diferents: El primer és el sacra-

mental, que es remunta a la tradi-

ció rebuda dels apòstols i

s’administra amb el bany de

l’aigua. L’altre és el de sang, que el

reben tots aquells que mantenen la fe en Crist i que moren amb

ell i per ell. El cas més clar són els qui moren màrtirs. I per últim

està el bateig de desig que són tots aquells catecúmens que per

alguna circumstància, preparant-se per a rebre el baptisme sa-

cramental, no han arribat a rebre’l.

El Concili de Florència (segle XV) és el qui dóna una de les millors

definicions del sagrament quan diu: «El sant Baptisme és el fona-

ment de tota vida cristiana, el pòrtic de la vida en l’Esperit i la

porta que obre l’accés als altres sagraments. Pel Baptisme som

alliberats del pecat i regenerats com a fills de Déu, esdevenim

membres del Crist i som incorporats a l’Església i fets partici-

pants de la seva missió» (CEC 1213).

Davant d’aquesta definició tan completa parem un moment i

pensem en tot el que Déu en ha concedit per mitjà del Bateig.

- Sóc conscient del regal que se m’ha donat en el Baptisme?

Una vida en l’Esperit per enfortir-me de l’amor diví, un camí sa-

cramental que m’omple de gràcia salvadora, un lloc en l’Església

del Senyor per compartir la fe i la caritat amb els altres.

Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears - www.jovesij.com

Pot ajudar-nos a aprofundir un poc més en els efectes del Bap-

tisme el text en que Jesús guareix un paralític. Agafem la versió

de Marc 2, 1-12:

«... Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dintre, aixe-

caren el terrat sobre l’indret on era Jesús i, un cop obert el sos-

tre, baixaren la llitera» (vv 3-4).

Quan algú ha de rebre el bateig és presentat al Senyor per uns

que ja són madurs en la fe: pares i padrins (casualment quatre

com els del text). I aquests, vencent possibles contrarietats so-

cials, pressions morals o qualsevol altra dificultat posen baix la

presència de Déu a una persona necessitada del seu amor. Si

substituïm la paraula paralític per neòfit, és a dir, nou en la fe

veurem com el text s’actualitza. Així entendrem que per ser

incorporats a l’Església i al naixement a la vida de fills adoptius

de Déu hem de ser acompanyats per amics i creients.

- Visc la meva relació amb Déu amb més cristians batejats com

jo? Puc millorar-ho ?

Crec en Déu, Pare de la Vida, que actua en la història, que ens ha creat per a la plenitud... Crec en Jesucrist, Fill de Déu i germà nostre, que apostà sempre per la Vida veritable, i la visqué en plenitud... Crec en l'Esperit Sant, Senyor i donador de Vida des de sempre i per sempre, advocat de les nostres causes perdudes, vivificador dels nostres somnis... Crec en l'Església, comunitat de germans, que arrenca des dels apòstols i manifesta la seva vitalitat quan ajuda als necessitats... Crec en l'Evangeli i la seva bona notícia, en la comunió dels sants, en la resurrecció dels morts. Amén

També vosaltres sereu testimonis (Jn 15, 27)

«Un dels mestres de la Llei que eren allà asseguts pensaven dintre

seu:

“Com pot dir això aquest home?”» (vv 6-7).

Pel Baptisme ens constituïm temples de l’Esperit Sant que ens fa

capaços de resistir a les temptacions de l’enemic, a les incompren-

sions dels altres, als nostres moments de debilitat. Som marcats per

l’esperit per donar testimoni amb valentia de la fe en Jesús.

- Preguntem-nos: La meva vida demostra que estic marcat per

l’Esperit?

«Jesús diu al paralític: “Aixeca’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a ca-

sa”. Ell s’aixecà immediatament, es carregà la llitera i se n’anà en

presència de tothom. Tots glorificaven Déu i no se’n sabien ave-

nir» (vv 10-12).

I finalment Jesús ens dóna una consigna: incorpora’t a l’Església, formada com un cos on

Jo en sóc el cap, i sigues deixeble meu en el món. Comparteix allò que has guanyat pel

Baptisme. La gràcia, la fe, la bona notícia, un sacerdoci. En definitiva, la força de l’Esperit.

- Preguntem-nos: Dono gràcies al Senyor per tot el que he rebut pel Sagrament del

Baptisme?

Esperit Sant, que habites cada ser humà, véns i diposites en nosaltres aquestes realitats de l'Evangeli tan essencials: la bondat del cor i el perdó. Estimar i expressar-ho amb la vida, estimar amb la bondat del cor i perdonar: aquí tu ens concedeixes trobar una de les fonts de la pau i de l'alegria. Roger de Taizé