zonasecnÞum.108
DESCRIPTION
Diari gratuÞit del barri del POble-sec de BArcelonaTRANSCRIPT
zonasecPublicació del Poble-secwww.zonasec.cat [email protected]
Any 16 - Novembre 2012Exemplar gratuït
(cada dia 15)
nº 108
Confíenos la venta o alquiler de su viviendaValoraciones gratuitasReformas de pisos
93 443 61 00 C/ Blai, 1, LocalPisosOh!
Enguany ha agafat el timó d’aquest club camí de la dècada de fundació per dotar-lo d’un segell propi. Sota la premissa de formar persones i després jugadors, Lorenzo espera aconseguir-ho amb treball i implicació. (pàg. 7)
Entrevista a Raúl Lorenzo, director tècnic CB Sant Antoni
El Centre Albareda a punt
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
Fo
to: A
na Inés Fernánd
ez
El Poble-sec es manifestaa la vaga general
El barri va sortir al carrer i va prendre part de la massiva
manifestació de Barcelona (pàg. 3)
fins a 40* E(Or de 24 quilats)
per gram
0,45 Eper gram
Tamarit, 116* segons cotització del dia
COMPREM OR COMPREM PLATA
Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371
Tels. 665 28 99 9393 426 59 90
93 443 31 04Carrer Poeta Cabanyes, 39
08004 Barcelona
La Peixateriadel Poble-sec
Peix i marisc del diaamb tota confiança
Centre Cultural Albareda és el nom que va escollir un contro-vertit Consell de Barri (pàg. 2)
L’1 de desembre s’inaugurarà, per fi, el nou equipament amb tallers gratuïts durant un mes
zonasec nº 108 novembre 2012
editorial/
Direcció:Enric Mestres
Redacció:Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres
Maquetació:Enric Mestres
Fotografia:Ana Inés Fernández
Si voleu col·laborar truqueu al telèfon:93 329 99 52 / 93 443 21 72Carrer Elkano, 24-26, baixos08004 BarcelonaE-mail: [email protected]
Il·lustracions:David Vila
Publicitat:Ernest Millet (Tel. 699 271 825)[email protected]
Col·laboracions:Albert Hernàndez, Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Enric Ruiz, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec
Dep. Legal: B-39.712/1997
zonasec no es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
La tirada d’aquest zonasec és de 6.000 exemplars
zonasec
Aquesta publicació forma part de:
2 Editorial
Amb el suport de:
ODONTOLOGÍA - PRÓTESIS Y ESTÉTICA DENTALODONTOPEDIATRÍA - IMPLANTOLOGÍA
C/ Roser, 21, baixos - 08004 Barcelona - Tel. 93 441 37 20
Clínica Dental Rosal
Llar d’infants des de 4 mesosAmpli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any)Mestres i Educadores espec. en Educació InfantilCuina pròpia, Instal·lacions acollidoresAssessorament pediàtric i psicopedagògic
Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668www.apolo10.com e-mail: [email protected]
Escola Infantil APOLO 10
‘Habemus’ centre cultural
(sempre independents!)
VENDA A L’ENGRÒS • MATERIAL ELÈCTRIC
FONTANERIA • ELECTRODOMÈSTICS
AIRE CONDICIONAT • SANITARIS
edita: zona sec comunicació
El centre cultural Albareda obrirà les seves portes l’1 de desembre
Ja és real. Finalment el Poble-sec tindrà i gaudirà d’un centre cultural que mereix el barri i el seu extens teixit associatiu. Després d’anys de reivindicacions, la dilatació en el procés d’ini-ciar les obres de l’edifici i fins i tot l’elecció de la data d’inauguració, per fi, s’ha acabat l’espera. El proper 1 de desembre es posarà en marxa el Centre Cultural Albareda. Un equipament poli-valent en què hi tindran cabuda teatre, pintura, tallers, educació o música repartides per les quatre plantes, és a dir, més de 1.400 metres quadrats de superfície útil. En definitiva, activitats per fomentar la cultura. La cultura del barri. A part
de cobrir un dèficit que s’arrossegava amb les enti-tats, també es descongestionarà el Centre Cívic El Sortidor, que s’ha quedat petit davant el gran volum associatiu. A partir d’ara, el Poble-sec tindrà així un punt de trobada pels seus veïns i se n’espera molt, del que es cogui dins aquest edifici. El pedagog i músic argentí, Pablo Persico, n’és un exemple, ja que tres espais, com va assegurar la responsable de Serveis a les Persones de Sants-Montjuïc, Merche Alvira, al número 106 de ZONA SEC, es destinaran a la seva tasca de cohesionar mitjançant la música amb el projecte Un do d’Acords.
I perquè sigui possible el funcionament cal una
direcció, una batuta que coordini aquest patri-moni del barri. A diferència d’altres centres del voltant com el mateix Sortidor o les Cotxeres de Sants, el primer any serà de gestió municipal. Una tutela que s’espera, esperem sigui així, temporal. Perquè un emplaçament amb aquest poder tan ampli d’heterogeneïtat el saben fer anar aquells que hi viuen, que hi conviuen i que el Centre Cultural Albareda resulti un punt de re-unió, de germanor, d’expressió artística, cultural i fins i tot d’engendrament de joves talents en les arts escèniques o plàstiques en depèn, en gran mesura, d’una bona direcció.
Un Consell de Barri controvertit decideix el nom de l’equipament.
C entre Cultural Albareda és el nom finalment escollit pel nou equipa-
ment municipal del carrer Albareda. El passat 6 de novembre va tenir lloc al centre cívic El Sortidor un Consell de Barri extraordinari en què es van presentar les propostes de nomencla-tura que les entitats van poder votar. En un primer moment hi havia “Cen-tre Cultural Poble-sec” i “Albareda” com a dues propostes independents, però arran d’un debat generat, es va presentar la nomenclatura conjunta “Centre Cultural Albareda”, que fóu finalment l’opció més votada.
L’equipament rebrà doncs el nom
del carrer on està ubicat, dedicat a l’ar-quitecte que va projectar el cementiri de Montjuïc i, alhora, la idea d’equipament de caire cultural del qual podran fer-ne us les diverses entitats que treballen pel foment de la cultura del barri.
Una polèmica eleccióTot i que les propostes de nomen-
clatura van ser presentades per ciuta-
dans i entitats indistintament, segons indica el reglament en aquests casos, a la votació només hi poden participar entitats. En esmentar-se aquesta dada, la Unió de Veïns del Poble-sec i diver-ses entitats van abandonar el Consell de Barri en protesta a la denegació del vot ciutadà. El grup municipal del Par-tit Popular de Sants-Montjuïc s’hi va sumar a la protesta i va emetre un co-municat posteriorment en aquest sentit, denunciant també la denegació del vot ciutadà i considerant de “gravíssim” el que va succeir al Consell.
La inauguració, l’1 de desembreAl mes de desembre entrarà en funci-
onament el nou equipament que oferirà, entre d’altres, una programació estable de tallers. L’oferta de tallers del mes de
El que fins fa poc era local per a les entitats del barri al carrer Roser, 15 es-devindrà el proper mes d’agost en el nou Centre de Serveis Socials del Poble-sec. Ja s’han iniciat les obres de remodelació de l’edifici, que comptarà amb quatre plantes i una superfície total de 756,60 m2.
desembre serà gratuïta (les inscrip-cions seran obertes del 19 al 23 de novembre) i s’oferiran tallers de Salut i Creixement personal, música i expres-sió, creativitat i fotografia. La inaugu-ració del centre tindrà lloc finalment el dissabte 1 de desembre a les 18h.
El nou equipament del carrer AlbaredaElena Berlanga
El Poble-sec tindrà un nou centre de serveis socials
novembre 2012 nº 108 zonasec Notícies 3
Els veïns de la plaça de Les Navas es constitueixen en associació
E l serial de la plaça de Les Navas compta amb un nou capítol. Els
veïns, que des de fa temps es queixen del soroll que generen tant els clients del local nocturn com de les destrosses al mobiliari urbà, així com de la brutícia que s’origina per altres usuaris, s’han consti-tuït sota el nom d’Associació de Veïns de la plaça de Les Navas. Entre una vintena i trentena de persones l’integren.
D’aquesta manera, és com si ha-guessin oficialitzat aquesta proble-màtica i també han acomplert amb una de les demandes del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, en el seu pla de mediació fet per atacar aquesta preocupació dels veïns.
Tot i la curta vida de l’entitat, el pas-sat 11 de novembre ja va organitzar un mercat d’intercanvi i una paella popular. Iniciatives que tindran continuïtat en el fu-tur amb la plaça com a epicentre. Això no ha aparcat altres tasques endegades com la recollida de firmes. Martí espera una trobada imminent amb el responsable de
Segons els veïns, el problema continua i altera el seu descans. Reparteixen responsa-bilitats entre incívics i clients del local nocturn, que defensa la seva voluntat d’entesa
l’Associació i l’ha posat com a un dels temes importants sobre la seva taula, “hi estem a sobre i volem arreglar-ho”.
El regidor ha confirmat que un cop acabat el pla de mediació i detectades les actuacions a dur a terme, en les properes setmanes “es començarà a posar fil a l’agulla”. Unes actuacions que no ha concretat exactament però que ha afirmat estaran “molt vigilants” d’allò que es produeixi. Ell mateix ha resumit que tot plegat “es tracta d’un tema de convivència pura i dura”.
Predisposició a l’harmoniaPer tal de garantir aquesta convivèn-
cia, tant la nova entitat com el regidor han reconegut la “bona predisposició” per part del Bunker Club. El passat mes d’octubre comerciants, veïns i repre-sentants d’aquest local van trobar-se a la seu de l’Associació de Veïns de La França Xica, on es van estrènyer els primers llaços de comunió i, com han dit els mateixos protagonistes, la
satisfacció va ser generalitzada. Des d’aquesta sala nocturna han assegurat que faran “fins on puguem”. “Si es po-den fer coses per millorar, les farem”.
Des del local han mostrat gestos de cooperació com ara, tal com han al·legat, “contractar seguretat, malgrat que la normativa no ens ho exigeixi” i
entre les tasques que desenvolupa hi ha la d’alertar els clients i dispersar-los quan estan ja fora de la sala.
Tanmateix, una membre de l’As-sociació de Veïns de la plaça de Les Navas, Maria Antònia Pérez, ha afirmat que el problema “continua”, encara que les trucades a la Guàrdia Urbana han minvat i ho justifica, “possiblement les cassolades que hem anat fent sem-bla que han donat els seus fruits”. Des del Bunker Club han defensat que no tota la problemàtica surt del seu esta-bliment, ja que, al seu judici, s’ajunten grups de persones a fer “botellón” o escoltar música i provoquen les es-mentades molèsties. Tot i així han re-cordat que el local en altres mans havia ocasionat més maldecaps al veïnat.
Al final no se sap si ja s’està escri-vint l’epíleg d’aquesta història, però sigui com sigui, la plaça de Les Navas segueix engendrant polèmiques.
Albert Hernàndez
L a vaga general del 14 de novem-bre va deixar-se notar al llarg de
la jornada al Poble-sec i una part del barri també va estar a la manifestació, convocada a la tarda pel moviment 15M, assemblees socials o els sindi-cats Confederació General del Treball (CGT) i Confederació Nacional del Tre-ball (CNT), entre d’altres.
Malgrat no haver-hi dades objectives del seguiment, van ser molts els negocis que van cessar l’activitat. Les mobilitza-cions pel barri van ser diverses. Es va crear el Comitè de Vaga del Poble-sec, que va elaborar una agenda d’actes que va començar a primera hora amb un grup de piquets instal·lats al parc de les Tres
Xemeneies. També van creuar l’avinguda Paral·lel per anar al carrer Marqués de Campo Sagrado, on van donar suport alguns treballadors de Telefónica, en vaga de fam per l’acomiadament improcedent d’un company i pel qual demanaven la readmissió. A part, van sorgir piquets espontanis que van voltar per la zona. Tot plegat en un ambient molt festiu, però amb molta càrrega reivindicativa.
Comitiva cap a passeig de GràciaUna tònica festiva que va continuar
amb l’acte que més seguiment va tenir: la concentració que es va dirigir cap a la manifestació, que partia a les 18h dels Jardinets de Gràcia. Rere la pancarta
“Als de baix se’ns acaba la paciència” es van aplegar més de mig miler de per-sones. Una mobilització que es va iniciar a la plaça del Sortidor i que va comptar amb un grup ben curiós, el ‘Baby bloc’. Eren pares i mares, la majoria empenyent cotxets, del grup de criança Babàlia. El recorregut va passar, per entre d’altres punts, els carrers Magalhäes, Nou de la Rambla o Blai, amb càntics contra les retallades, les polítiques dels governs de Mas i Rajoy, la precarietat o la corrupció. Al final es van unir a la manifestació, ja pel centre de Barcelona, i van contribuir a la massiva participació.
Albert Hernàndez
El Poble-sec mostra el seu malestar i participa a la vaga general
Imatge d’una de les cassolades contra l’incivisme d’aquest passat estiu
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
4 xxx zonasec nº 108 novembre 20124 Cartes al Director
Una finestra al’assemblea de barri
Vine a debatre sobre nous models de cultura lliure i cooperativista
#assembleapoblesec
CARTES AL DIRECTORIncivisme al carril bici del Paral·lel
Obert tots els diesde 20 a 2h
(caps de setmana 2.30h)
CARRER MARGARIT, 1808004 BARCELONATEL. 933 297 618
Ronteca con mas de 80 variedades diferntes, cocktails, cervezas de importación, zumos tropicales naturales, exposiciones, rugby y la mayor selección de músicas del mundo en Barcelona.
desbanalizando desde 2007 / desconcertando desde 2010
10% de descomptepresentant aquest
anunci
Taller MultimarcaReparación Generalde Motos y Scooter
Pinchazos y Neumáticos
Tel. 931 743 [email protected]
Jaume Fabra, 11 - 08004 Barcelona (Poble-sec)
C om construïm col·lectivament arts, cultura i coneixements? Quins models de pràctiques creatives i culturals coneixem?
Quines possibilitats obren les noves eines digitals en aquest sector? O, anant més enllà, podem repensar les estructures que fins ara han servit per produir, finançar i subvencionar aquestes pràctiques? Tot això i més ho volem debatre en dues sessions sobre Cultura que s’han preparat dins el marc de CooperaSec, les jornades de Cooperativisme i Economia Solidària al Poble-sec, organitzades des de l’Assemblea de barri. La primera sessió, que porta per títol “Cultura lliure i nous models soste-nibles de creativitat en l’era digital”, es farà el 21 de novembre al Centre Cívic El Sortidor (a partir de les 18.30h) i comptarà amb experts (com FCForum, Goteo, Artibarri, Compartir dóna gustet o Mongolia) que posaran sobre la taula els elements que fonamenten la cultura lliure i experiències que permetin veure com es gestionen altres models que s’escapen dels circuits culturals i de transmissió del coneixement tradicionals. La idea és crear un espai de debat entre tots i totes. La segona sessió vol reforçar encara més aquest espai de trobada amb un debat i taller participatiu donant protagonisme a aquelles iniciatives culturals que formen part d’un univers cooperatiu i d’autogestió. Comptarem amb protagonistes com La Ciutat Invisible, l’Ateneu-9Barris, Communia o La Fundició, però volem que persones i col·lectius del barri siguin les protagonistes, participin del debat, es coneguin i facin créixer els llaços per iniciar un camí que permeti l’intercanvi entre ells i faci néixer i creixer nous projectes cooperatius en l’àmbit cultural a Poble-sec. Si formes part d’un col·lectiu cultural del barri i vols participar d’aquest debat, vine a aquesta sessió sobre “El treball cooperatiu en l’àmbit creatiu”, que es farà el dia 29 de novembre, a les 18.30h al Mercat de les Flors.I si vols més informació, visita http://cooperasec.wordpress.com/cultura-i-creativitat/.
Cooperasec
Més d’un centenar de veïns i veïnes s’adhereixen a un manifest en pro-testa pel soroll nocturn.
E l malestar per la manca de silenci a les nits al barri no és res nou. D’ençà que el barri compta
amb una zona peatonal com és el carrer Blai, el nom-bre de locals de restauració s’ha anat multiplicant, i l’afluència de gent també. És evident que el barri hi guanya, sobretot en notorietat. Des del ZONA SEC venint comentant des de fa alguns números aquesta nova projecció del barri, un barri jove, amb gran quantitat de talents artístics, amb un munt de locals d’oci, amb uns carrers que cada vegada es van fent més famosos. És clar que no tot és positiu, i el barri, alhora, hi perd. Sobretot, hi perden alguns veïns, que veuen com sovint no se’ls respecta el dret al descans a les nits. I és arran d’aquest fet que un veí del barri ha decidit posar fil a l’agulla i recollir signatures en protesta pel soroll nocturn.
Ja no és només la llei antitabac la que fa sortir fora els locals la gent a encendre’s la cigarreta sinó les pròpies característiques dels locals: Cada ve-gada més locals, i més petits, i això comporta que els consumidors hagin de restar de peu sovint a les portes, xerrant. El malestar dels veïns ve arran la cridòria que es genera, sobretot a les nits.
Una de les zones més conflictives, segons ens explica el veí del barri que ha decidit posar en mar-
xa el procediment i la recollida de signatures, és la confluència del carrer Nou de la Rambla amb el carrer Blesa. Els establiments comercials de la zona han de suportar obrir les seves portes –massa freqüentment- amb ampolles i gots al terra de la nit anterior, però també els veïns han de suportar l’olor de pixum quan surten de les seves porteries al matí.
Fins ara s’han recollit més de dues-centes sig-natures, que s’han presentat tant a la Sindicatura de Greuges com a la seu del Districte, tot i que a dia d’avui, encara se n’espera resposta.
Elena Berlanga
Recollida de signatures en defensa del dret al descans al Poble-sec
He llegit la columna en el ZONA SEC d’octubre sobre que cal una millora del carril bici del Paral·lel.
Travesso el Paral·lel quatre cops al dia, dos en bici o moto i dos a peu i veritablement és increïble com no hi han més accidents i no pas degut als cotxes o vianants, sinó als ciclistes que fan el que els convé, i a més per nassos.
Sóc usuari de moto i bici indistintament. Faig el trajecte diari Consell de Cent-passeig de Gràcia-Lleida en moto o bici. I els migdies Lleida-Rocafort-Sepúlveda, aquest cop a peu, i mai m’he saltat un semàfor...
Per favor, aquí l’única cosa que s’ha de fer és estar pendents del compliment de les normes de civisme.
No cal que es gastin diners en estudis que no serveiexen
per res. Possin un parell d’urbanos o de mossos durant una setmana i veureu com s’acaba l’incivisme. Però vigilants de debò, que multin... no que estiguin tocant-se el nas.
De veritat, és al·lucinant que qui s’encarrega de la circu-lació de la ciutat, o no en té ni idea o no trepitja mai el carrer. Cal veure només la cagada majúscula que han fet a la Gran Via. El mateix es poden aplicar (ja sé que és d’altra zona) al carrer Vilamarí, on ja s’ha eliminat un carril de circulació de cotxes i el que es va fer pels ciclistes l’utilitzen els que fan footing. Te gràcia el tema.
Per a mostra un botó: El noi de la bici de la foto que il-lustra l’article va parlant pel mòbil!
Azac Rosselló
Aspecte del carrer Blai amb les terrasses
C om fomentar la cura de la nostra salut psíqui-ca i emocional? com facilitar eines als veïns i
veïnes del Poble-sec per prendre consciència de la importància de la salut mental? Com podem millorar la nostra actitud davant els problemes? Tot això és el que volem plantejar dins el cicle de tallers i xerrades “EquilibradaMent”.
Des de la Comissió de Salut del Pla Comunitari i la Xarxa d’Intercanvis de Coneixements -XIC- Trocasec volem impulsar un espai d’aprenentatge col·lectiu per tenir cura de la nostra salut psíquica i emocio-nal. Aquest espai oferirà tallers i xerrades durant el primer trimestre de l’any 2013 que ens facilitin eines personals per millorar la nostra salut mental.
Aquest programa d’activitats s’emmarca en la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements –XIC- arrelada al Poble-sec. La idea clau de la XIC és compartir,
intercanviar, relacionar-nos, donar i rebre sense pas-sar pels euros. Cal tenir en compte que qualsevol persona pot assistir-hi però assumint el compromís moral d’oferir també el que tingui al seu abast, sigui un objecte, un servei o altres coneixements...
Si penses que pots col·laborar oferint tallers en la línia de la XIC EquilibradaMent, estem ara dis-senyant les propostes que volem oferir: relaxació, reiki, arteteràpia, musicoteràpia... Contacta amb nosaltres per explicar-nos què vols oferir i el què us agradaria rebre.E-mail: [email protected]:http://pcpoble-sec.org/comissions/salut/http://trocasec.wordpress.com/que-fem/xic/
Cicle ‘EquilibradaMent’. Eines per viure millor
Pla Comunitari Poble-sec
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
novembre 2012 nº 108 zonasec Notícies 5
La joieria del Poble-sec Koetània ha fet el seu pri-mer any i ha estat recone-guda per l’Ajuntament de Barcelona en els premis “La millor botiga del món”.
T ot just fa un any que la Marta S. Blan-co i el Daniel Bellido van inaugurar
Koetània al carrer Blai, 28. Una joieria d’autor i espai d’art, amb peces de 17 reconeguts joiers, on es poden encarregar peces personalitzades, gràcies a l’asses-sorament dels dos emprenedors, que són capaços de transformar en peces de joieria, records, vivències i sentiments.
I és que Koetània és més que una botiga. El local, dissenyat per la Marta, que també és arquitecta, és alhora el taller on treballen quatre artesans a la vista dels clients, per fer-los partícips de l’obra, i un centre que acull periòdicament exposi-cions. En el primer any s’ha pogut veure l’obra d’artistes amb diferents visions i estils: Entre Bastidores, de la il·lustradora Mònica Custodio; la mostra de la Insígnia del Mestre Artesà, que va començar la seva exposició itinerant a l’estudi poblese-quí; peces de Mun Muntadas, del Festival del Vidre Oh! Barcelona 2012; la mostra de joieria molecular de Miriam Camarillas; l’obra del polèmic Steven Forster, rendint homenatge a la Gran Bodega Saltó; i la que actualment es pot visitar, Joies fron-terisses d’Ana Garcia Moya.
Reconeixement institucional i popularLa joieria Koetània acaba de ser
guardonada en la 15a edició dels pre-mis “La millor botiga del món” atorgats per l’Ajuntament de Barcelona, amb el diploma de nova obertura. Un reconei-xement que -admeten els propietaris de la botiga- els ha sorprès i alhora els ha servit per donar-los repercussió i “confi-ança per créixer”. Però el reconeixement popular els va arribar molt abans. Tan bon punt van obrir van rebre felicitacions de veïns, clients i artesans del ram, en el que recorden com una bonica etapa.
Més enllà de Barcelona, el treball de la Marta i el Daniel ha tingut ressò internaci-onal. Van ser cridats per impartir un curs de joieria a la Universitat de Mèxic per donar consciència del material a través de les mans. Aquest octubre van poder
transmetre a altres professionals de la joia que “el joier té unes eines de reflexió i un discurs al darrera que pot transmetre amb les mans”. A més, vam poder veure Koetània a The New York Times.
Lligams amb el barriKoetània és un dels nous grans ex-
ponents del Poble-sec, una iniciativa que obre el barri a la resta de Barcelona i que alhora treballa en cooperació amb el veïnatge. La Marta i el Daniel senten que com a entitat tenen una responsabilitat amb el seu entorn. Així s’han implicat en diverses iniciatives com els Tallers Oberts, la Festa Major o l’aniversari de la Bodega Saltó. L’última idea ha estat un concurs per triar unes noves arracades per a la Rosa, la geganta del Poble-sec, que ells mateixos elaboraran.
Marta Tello
Primer aniversari de Koetània
Una mostra de l’obra de l’artista Ana Garcia Moya, que fa reflexionar sobre les joies i què són, quan les consideren com a tals... i que permet observar la contradicció dels materials en la joieria contemporània.
La impactant exposició ‘Joies fronterisses’, es pot veure a Ko-etània fins el 9 de desembre.
Marta S. Blanco treballant en una joia
Els dies 10 i 11 de novem-bre hi ha hagut una nova oportunitat per conèixer els artesans i artistes del barri i per descobrir els processos de creació de les seves obres.
T allers Oberts és una activitat organit-zada per l’Ajuntament de Barcelona,
Barcelona Activa i la Coordinadora d’Enti-tats del Poble-sec, que ja és un clàssic al barri i una cita gairebé obligada, després de 7 anys celebrant-se amb una gran participació de talleristes i visitants.
A cada edició es presenten nous artis-tes amb taller al Poble-sec, que juntament amb els veterans del barri, evidencien la gran diversitat cultural que amaguen les
Nova jornada de Tallers Obertsportes de molts baixos del Poble-sec. Art representat en una infinitat de manifes-tacions artístiques: fotografia, artesania, joieria, il·lustració, pintura, escultura, ce-ràmica, restauració, vidre, reciclatge...
Malgrat l’escassa publicitat que s’ha fet en aquesta edició i els escassos recursos que s’han pogut dedicar en promoció i que s’han vist reflectits en la impressió de programes poc curosos, l’afluència de públic ha estat notable, i no ha faltat gent que s’acostés als locals senyalitzats amb les clàssiques banderoles de la jornada de portes obertes, per participar de les activitats organitzades pels talleristes i en els es-pectacles de música i dansa.
Marta Tello
Un dels tallers de ceràmica que es van poder visitar
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
Foto: Ana Inés Fernández
zonasec nº 108 novembre 2012�� Notícies
Locals poblesequins candidats al Premi Time Out al millor local nocturn de Barcelona
Roser, 19 - Telèfon: 93 441 51 88
Fontrodona, 22 - 08004 (Poble-sec)
Baluard, 36 - 08003 (Barceloneta)
Neix el Club de Críquet juvenil del Poble-sec
ROSTISSERIAPIZZERIA MENÚ A 6,45 E
Menjars preparatsa qualsevol hora
Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83
Horari: de dimarts a divendresde 12 a 16 h. i de 18 a 22 h.
Dissabtes i diumenges de 12 a 17 h.DILLUNS TANCAT TOT EL DIA
C/ BLAI, 51
Reparació de l’AutomòbilRevisió i Reparaciód’Aire Acondicionat
Olivera, 28 - 08004 BarcelonaTel. 93 325 58 06
Mòbil 609 32 67 30
Debat sobre la violència de gènere, abans i araEl dia 22 de novembre, amb motiu del Dia Internacional contra la Vio-lència de Gènere (25 de Novembre), la Comissió de Gent Gran del Pla Comunitari organitza el taller “La violència de gènere ara i abans”.
D es de la Comissió de Gent Gran es vol impulsar diferents tallers
que tenen com a objectiu fomentar les relacions i el debat intergeneraci-onal en diferents temes, tal i com es va fer al taller “Àvies, mares i filles”, parlant sobre els canvis en la criança dels fills i filles. Aquest cop, el taller està adreçat a reflexionar i debatre sobre la problemàtica de la violència masclista que afecta a les dones de tot el món i de totes les clases socials. Mitjançant dinàmiques participatives es conduirà un debat sobre què és la violència de gènere, en totes la seves formes, i quin paper juga la societat i el nostre entorn més proper. L’in-tercanvi intergeneracional d’opinions entre persones grans i joves enriqueix molt el debat i sobretot, visibilitza com ha anat canviat aquesta situació amb el pas del temps. Us convidem a parti-cipar al taller el dijous 22, a les 11.30h, al centre cívic El Sortidor.
Pla Comunitari Poble-secComissió de Gent Gran
Dijous 22 de Novembrea les 11h.al centre cívic El Sortidor
DURUM - DONER - KEBAP - TURC
Blai, 49 • Tel. 934 437 ����2 • 0800 BCNwww.kilimkebap.com
Domingo a Jueves 11,00 a 2,00Viernes y Sábado 11,00 a 2,30
Mesas para sus celebraciones de empresa y familiares hasta 70 personas
Cocina tradicionalgallega y mediterránea
Reservas: Tel. 93 325 91 71Horario: de Lunes a Sábado
de 13 a16 y de 19,30 a 24 horasCerrado todos los Lunes (todo el día) y
Domingos (solo por la noche)
Lleida, 7 - 08004 Barcelona / www.riasdegalicia.com / [email protected]
Desde fa poc més d’un any, els jo-ves del districte de Sants-Montjuïc tenen un nou espai per a la pràctica esportiva del críquet, molt popular entre comunitats nouvingudes amb amplia presencia a Barcelona com la pakistanesa, índia i britànica.
E n un projecte esportiu conjunt entre el Districte, l’Associació CEA i els
joves que practicaven aquest esport al Parc de les Tres Xemeneies, ha nascut el “Poble-sec Críquet Club”, constituïnt-se oficialment com el primer equip juvenil de críquet de la ciutat de Barcelona.
Cada cop més popular a les places i
carrers de la ciutat i davant la manca d’ espais adecuats per a la pràctica del crí-quet, aquesta ha estat una iniciativa molt ben rebuda per molts joves del districte. La passada temporada van competir en la lliga d’adults -per manca d’ altres equips oficials de joves- mantenint-se en la part mitjana de la taula i amb una mitjana d’en-tre 15 i 20 jugadors permanents.
De la mà del seu entrenador Zafar Ilias, ex-jugador de primera línia al seu país d’origen, tots els nois i noies d’en-tre 12 i 18 anys que ho vulguin, poden participar dels entrenaments, els di-vendres tarda i dissabtes matí, al camp del Julià de Campmany a Montjuïc. Nascut de la necessitat d’alguns veins del Poble-sec, el club té vocació de convertir-se en un espai de referència esportiva i intercultural per tots els joves del districte que hi vulguin participar.
Xavi MuñozPoble-sec Críquet Club
T ot just fa dotze anys, l’escriptora Mar-ta Pérez Sierra va publicar el poemari
eròtic: “Sexe Mòbil Singular (SMS)”. Pos-teriorment es va tirar endavant la idea de il·lustrar els 53 poemes, la qual recolzaren 30 pintors que els convertiren en imatge, amb diferents tècniques. Així va néixer el “Vernissatge” poètic, uns recitals on s’exposa l’obra visual, que compta amb el suport d’una música composta per a cada poema, el qual ha recorregut diversos punts de Catalunya. El Carmesí Restaurant, del carrer Blai, 32, ofereix als seus clients i amics una mostra d’aquests poemes il·lustrats fins el 15 de gener de 2013. La inauguració és el dimecres 21 de no-vembre a les 19’30 de la tarda i l’entra-da és gratuita. Actualment, Marta Pérez Sierra, s’ha involucrat en un nou projecte amb què vol enriquir, encara més, la idea inicial. Li agradaria editar de nou el poemari amb les il·lustracions i, a més, a més, ho vol fer en tres llengües: catalana, anglesa i castellana. Per a fer-ho, necessita l’ajuda del finançament extern i ha optat pel me-cenatge. Els mecenes, que poden aportar des de 5 euros, rebran com a contrapresta-ció postals de les il·lustracions o el llibre en format digital o en paper, segons la quanti-tat aportada. Si hi esteu interessats, podeu saber-ne més entrant al web de Verkami, en què es pot seguir l’evolució del projec-te: www.verkami.com/projects/3304-sexe-mobil-singular-sms-illustrat.
Vernissatge poètical restaurant Carmesí
L a revista Time Out Barcelona, re-ferent guia per al temps d’oci, està
fent una enquesta per conèixer quin és, segons el públic, el millor local nocturn de Barcelona. De les 5 candidatures, 3 són del Poble-sec: la Sala Apolo, La Bodega Saltó i Psycho, a més de L’Ocaña i Side-car Factory Club. Les votacions es poden fer a www.timeout.cat/barcelona/ca/.
E l dimecres 28 de novembre a les 19.30 a Artesania de Catalunya (Banys Nous,
11) s’inaugurarà l’exposició “Creat al barri 2011-12. Treball als barris Poble-sec” en què 18 artesans del Poble-sec mostraran les se-ves obres. L’objectiu d’aquesta iniciativa del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, amb la que col·laboren Barcelona Activa, l’Ajuntament de Barcelona i la Casa Mariol, és fomentar l’intercanvi entre disse-nyadors, professionals i artesans propiciant la cerca continua de nous dissenys i possibi-litats dins l’artesania i la creació. L’exposició es mantindrà fins el 20 de gener de 2013.
Artesans del barri exposen a Artesania de Catalunya
novembre 2012 nº 108 zonasec L’Entrevista 7
l’entrevista per Albert Hernàndez
Raúl Lorenzo, director tècnic del Club Bàsquet Sant Antoni
‘‘El resultat és una conseqüència del treball’’
DISPOSEM
APARTAMENTS TURÍSTICS
MATEIXA FINCA • RAÓ RESTAURANT
Menú diari:dilluns a divendres
9,95E
dissabte i diumenge15E
Tanquem a les 3,00h
MariscadaParrillada
CombinatsCarns gallegues
Av. Paral·lel, 99 • 08004 Barcelona • Tel. i Fax 93 441 30 71
del Paral·lel
Tapes Vins Caves
Especialitat en ‘‘montaditos’’i tapes de totes classes.
Obert tots els dies de l’anyAv. Paral·lel, 9908004 Barcelona Tel. 93 441 30 71
Raúl Lorenzo
Ha arribat aquesta temporada al CB Sant Antoni. Raúl Lorenzo és un ro-damón del bàsquet formatiu i aterra al barri per endegar un projecte a llarg termini amb la idea de formar perso-nes. Un defensor acèrrim de la vessant social de l’esport i del treball i que sen-se aquest no hi ha resultats. Conscient del que hi ha en joc, confia en el seu currículum i sobretot en “el poc o molt coneixement” que atresora.
Un projecte que parteix de la base que abans d’esportistes s’han de formar persones. Com s’aconsegueix això avui dia?
Els entrenadors s’han de mentalitzar que el pensament de la família i jugadors ha canviat. Abans sí que es podia treballar la vessant esportiva, però avui dia també s’han d’inculcar uns valors, els jugadors han de tenir clar que això els pot ajudar en la seva formació com a persones. El treball, l’esforç i la perseverança actualment costen molt i els entrenadors amb el seu treball del dia a dia han de donar prioritat això, apart del treball tècnic que porta implícit. El pro-blema que ens trobem és que els pares no veuen l’esport com una activitat que reque-reix dedicació i només valoren el resultat.Hi ha entrenadors amb aquest perfil?
Hi ha molt pocs entrenadors de forma-ció, perquè els ha d’agradar ensenyar les bases de l’esport, que tinguin traça a l’hora
d’empatitzar amb els jugadors i d’ensenyar amb paciència, sense mirar el resultat del partit. Per això acostumo a treballar amb els entrenadors fent jornades de formació i amb ells a la pista. Perquè crec que si tenim bons formadors tindrem bons jugadors.I els pares quin paper juguen?
El club i els pares han d’anar de la mà. A principi de temporada vàrem fer una reunió i vam explicar el que volíem fer i els vam demanar suport i col·laboració. Transmetre ambdós el mateix missatge, que volem formar i treballar que no ens preocupa el resultat. Però el problema és la societat, el món està al revés. Abans si et castigaven a classe els pares no dema-naven explicacions. Al contrari. Ara van a parlar amb el professor. I no és això. Quin temps li ha donat al projecte?
Un cop feta l’anàlisi marques objectius a curt, mig i llarg termini. Potser a curt poden ser tres o deu anys. Tot dependrà de com es moguin les peces o com hi cregui la gent. L’únic que faig és donar les directrius més lògiques que veig i a partir d’aquí els que ho duen a terme són els entrenadors, els juga-dors i la junta directiva. Són tres eixos que han d’encaixar bé. El més important és que els entrenadors s’impliquin i aquí en dues setmanes ja s’ha aconseguit. Aquest és el primer pas per a que les coses funcionin.Però un dia o altre s’exigiran resultats ja sigui per la viabilitat del club, la pròpia ambició dels jugadors...
El resultat és una conseqüència del treball. Hi ha molta feina a cadascun dels equips, el nivell amb el qual partim és baix i per aconseguir pujar hem de tenir jugadors amb ganes de treballar. Això ho tenim, que és el primer. Per aconseguir resultats has de posar els jugadors al dia i tenir una certa qualitat que s’aconsegueix amb treball. Però el club tampoc no se’ls marca. El que sí està marcat és tenir tota la cadena d’equips femenins i masculins, perquè ara hi ha un salt molt gran: d’un conjunt de 12 anys es
passa a un altre de 17. Un cop estigui feta la cadena ja s’estipularan resultats. I com són equips que els has anant fent es podran plantejar objectius. Sinó és impossible. Per aconseguir-los hauries d’incorporar una dotzena de jugadors nous i no crec que aquesta hagi de ser la nostra idea.Requereix, per tant, molta paciència de totes aquestes peces de l’engra-natge. És possible mantenir-la amb el pas del temps?
Quan plantejo els objectius no són una veritat absoluta. Ens hem de seure i que cadascú doni la seva opinió. Entre tots acotar-ho. Evidentment, això vol dir que cada cert temps s’han de revisar aquests objectius, malgrat que pugui marcar una ruta- si la junta me’n diu una altra es tre-ballarà així-. Però la gent té moltes ganes, tot és qüestió de treballar i hem d’anar tots en la mateixa línia. El que s’ha de mantenir és un criteri a l’hora de fer les coses i no tornar-se boig per a aconseguir-les.Així el CB Sant Antoni tindrà un se-gell propi.
Els clubs han de tenir quelcom en comú, però cadascú una manera diferent de fer les coses. Aquí volem crear un perfil de jugadors, un estil propi de joc i tenir uns entrenadors que siguin bons formadors. Al principi de curs es va fer una cam-panya de captació. Com ha anat?
S’han apuntat entre 15 i 20 nens pe-tits més. Això és un èxit.
Gossos - Gats - PeixosOcells - Rosegadors
Servei de Perruqueria Professional
Perruqueria
Serveia domiciliAutorrentat Ensinistrament Menjar, accessoris, moda
La França Xica, 13 - 08004 Barcelona - Tels. 930045493 / 699200936
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
zonasec nº 108 novembre 20128 Actualitat
ALQUILER Y VENTA DE PISOSSEGUROS DE ALQU I LERTRAMITACIÓN HIPOTECAS
(Porque todostenemos derechos)Seguro Legal
60E año
porque pagando tan solo 60E al año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros abogados
Blai, 9 local 08004Rocafort, 147 08015Av. Generalitat, 36 08754
934 418 278932 263 730936 731 686
Barcelona
El Papiol
Todos tus problemas tienen soluciónporque pagando tan sólo 60E al año, usted podrá
realizar 12 consultas a nuestros abogados
VISÍTANOS EN NUESTRAS OFICINAS
BRASERÍAAlmejas, pulpo gallego,
gambas, padrón, calamarcitosCOCINA A LA VISTACarnes gallegas y pescadosEN BRASA NATURAL
Margarit, 24 / Tel. 93 329 70 74 / 08004 BCN (Poble-sec) / www.omeular.es
P. BRUGUERA
Blai, ��3 • Tel. i Fax: 93 441 2�� 53 • 08004 [email protected]
PerfumeriaCosmètica
KaneboCaritaGuerlainOrlaneNuxe
BulgariKenzo
LaliqueGivenchy
Cartier
El 5 de desembre a les 19h, els 75 alumnes inte-grants del projecte ‘Un Do d’Acords’, juntament amb els músics col·laboradors, realitzaran un nou concert on 130 instruments de tot tipus es combinaran per aconseguir una música inigualable.
U n Do d’Acords’ va néixer fa prop de tres anys al Poble-sec de la mà
del músic i pedagog Pablo Persico, com a projecte educatiu i d’integració social i cultural on la música és l’eina vertebra-dora. Al projecte participen tres centres públics del barri: l’escola Jacint Verda-guer, el col·legi Carles I i l’IES Consell de Cent, a més hi col·labora un quartet de corda de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i TAHADI, un grup que porta tres instruments poc habituals: la Taula, el Hang i el Digeridoo.
El concert és fruit d’un treball cons-
tant que ha permès nens i joves de diferents escoles, cultures i costums, descobrir la música i aprendre a tocar instruments, alhora que els ha fet partí-
cips d’un projecte comú, on la coopera-ció ha jugat un paper determinant.
Fusió musicalMusicalment el projecte ha permès
la combinació d’estils i d’instruments molt diferents, creant un nou concepte. En Pablo Persico reconeix que darrere la unió d’instruments d’orígens, cultures i usos diferents hi ha hagut un gran treball d’investigació tímbrica i d’integració. Una combinació que ha estat atractiva tant per als alumnes, com pels músics, que han pogut descobrir una nova manera de fer música i una metodologia de treball diferent basada en la improvisació.
‘Integrasons’Recentment s’ha constituït l’associació
‘Integrasons’, per donar alberg al projecte ‘Un Do D’Acords’ i al seu homòleg bada-loní ‘Barris en Solfa’, fet que els donarà una major cohesió i representativitat.
Marta Tello
‘Un Do d’Acords’ torna al Caixa Fòrum
Fo
to: M
arta
Pic
h /
SG
AE
Concert a l’Artèria el passat mes de juny
CF Atlètic Poble-sec i UE Poble-sec es van enfron-tar per primer cop en competició oficial. El CE APA Poble-sec continua el seu creixement amb un projecte definit.
A viat farà tres mesos que va arrencar la temporada pels tres equips fe-
derats de futbol del barri. S’ha complert ja una tercera part del curs i el Municipal La Satalia n’és testimoni. Activitat fre-nètica, sobretot els caps de setmana. Precisament a mitjan octubre, les instal-lacions van viure un matx històric: el primer derbi entre CF Atlètic Poble-sec i UE Poble-sec (ambdós militen al grup 11è de Tercera Catalana).
Mai no havien jugat en partit oficial. Un gran espectacle, que es va acabar apuntant la Unió Esportiva (2-3), des-prés de capgirar un 2-0. Tot i així, és
l’Atlètic el que millor posició ocupa, mitja taula, complint d’aquesta mane-ra amb l’objectiu marcat a principi de l’exercici, la permanència. Des del club treuen pit pel seu conjunt cadet que milita a Preferent “és l’únic del districte i és una categoria difícil amb quadres com la Damm o l’Espanyol”.
Per la seva part, l’entitat que dirigeix des de fa pocs mesos Josep Garcia està lluitant per sortir de la zona baixa. “Encara estem en un procés d’adapta-
ció”, argumenta i prossegueix, “esperem que amb petits retocs la cosa millorarà. Tiraran endavant”. La delicada situació econòmica condiciona la viabilitat de la UE Poble-sec, però assegura que de moment “està tot controlat”.
CE APA Poble-sec, més gran que maiA finals d’octubre, el CE APA Poble-
sec va fer la presentació oficial de tots els equips. En total, una quinzena, més de 200 jugadors i jugadores integren l’entitat i fan bona l’aposta pel planter i la categoria femenina, essent l’únic del districte que compta amb un conjunt amateur. Ja fa 24 anys que fidelitzen amb aquesta filosofia i des de fa tres està implantat el mètode Laureano Ruiz, un únic sistema de joc per a totes les categories. La doctrina que tants èxits li està reportant al FC Barcelona.
Albert Hernàndez
La Satalia bull d’activitat futbolística
L a Candidatura d’Unitat Popu-lar (CUP)-Alternativa d’Esquerres
compta amb un comitè de suport al Po-ble-sec. “La bona acollida”, ha explicat Ferran Carbonell, militant de la formació al Districte Sants-Montjuïc, n’ha estat el motiu. Ell mateix ha destacat que la rebuda obtinguda al barri “ha estat un cas excepcional”, ja que la CUP ha creat aquests grups entre els diferents distric-tes de Barcelona i l’acceptació aquí s’ha desmarcat de la resta. D’aquesta manera, com ha apuntat Carbonell, “així també ens descentralitzem de Sants”. I és que les assemblees obertes dutes a terme al centre cívic El Sortidor o a l’Ateneu Rebel van portar més públic del previst. Una clara demostració que el “barri és molt viu”, ha subratllat el militant de la CUP.
La feina d’aquest comitè serà, a partir d’ara, difondre el seu missatge tot gua-nyant protagonisme al carrer. De fet, el passat 11 de novembre van deixar-se veure a l’acte que van organitzar els ve-ïns de la plaça de Les Navas en aquest punt controvertit del Poble-sec.
La CUP a les eleccionsLa CUP va decidir presentar-se per
primer cop a unes eleccions autonò-miques a les quatre circumscripcions el passat 13 d’octubre a Molins de Rei en una assemblea extraordinària. Una decisió que va comptar amb el 77% dels vots dels assistents, que van ser més de 600 militants. Una fita històrica per a aquesta organització política que sempre havia participat en comicis municipals. Entre les cares conegudes que incor-poren hi ha la de l’exblaugrana Oleguer Presas; els actors Francesc Luchetti o Sergi López; l’activista Roser Veciana o el propietari de la centenària Llibreria Millà i veí del Poble-sec, Lluís Millà.
Albert Hernàndez
La bona resposta crea un comitè de suport de les CUP al barri
novembre 2012 nº 108 zonasec Publicitat 9
10 zonasec nº 108 novembre 2012Associació Comerciants Poble-sec
novembre 2012 nº 108 zonasec 11 Economia
economia/opinió per Josep Maria Torremorell
L’índex de misèria de l’estat espanyol
Bufete CREMADES DEPARTAMENTO JURÍDICOMATRIMONIAL: Convenios Reguladores, Divor-cios, Modificación de Medidas, Solicitud de Ali-mentos, Ejecuciones de Sentencia por Impago de Pensiones, etc...CIVIL: Reclamación de Impagados, Desahucios, Incapacidades, Herencias, Ejecuciones Hipoteca-rias, Juicios Verbales y Ordinarios, etc...PENAL: Asistencia en Comisaría y en Juzgado de Guardia e Instrucción, Juicio Penal Sumario y Penal Abreviado, Juicio de Faltas, Apelación de Senten-cias Penales, Violencia Doméstica, etc.SOCIAL: Reclamación por Despido, Reclamación de Cantidad, Tramitación de Eres, etc...EXTRANJERÍA: Tramitación de Solicitudes de
Extranjería, Recursos de Reposición, Recursos Contencioso-Administrativos.MERCANTIL: Constitución de Sociedades, Con-curso de Acreedores, Fusiones y Absorciones, etc...
ÁREA LABORALConfección de Nóminas y Seguros Sociales, Contra-tos de Trabajo, Altas y Bajas en Seguridad Social.
ÁREA FISCALDeclaraciones de Renta, Impuesto de Sociedades, IVA, Estimación Directa Simplificada, Módulos.
ÁREA ECONÓMICAContabilidades, Estudios de Viabilidad, etc...
Paral·lel, 69, entlo. 1ª • 08004 BarcelonaTel. 93 441 61 15 • Fax 93 441 70 93
L ’economista estatunidenc Arthur Okun és cone-gut en el món econòmic per la llei que du el seu
nom, que estableix la correlació que hi ha entre les variacions de la taxa d’atur i el creixement econòmic. Però també fou el creador, els anys setanta, d’un ín-dex de misèria, que s’obté sumant la taxa d’atur i la d’inflació. Per bé que és com sumar pomes i peres, no deixa de ser un número abstracte, un índex que ens permet fer comparacions perquè tant l’augment del nombre d’aturats com l’erosió monetària indiquen pobresa. Com més alta és la xifra, més misèria. Altres índexs més recents prenen en consideració també variables com el dèficit públic. A l’estat, la Asoci-ación de Grandes Empresas de Trabajo Temporal (Agett) difon aquest índex periòdicament. En el pri-mer trimestre del 2012, l’índex de misèria de l’estat espanyol era el més alt de l’OCDE (els 34 països més desenvolupats): 26,4, mentre que la mitjana era de l’11,5. Al setembre, amb una inflació del 3,5% i una taxa d’atur del 24,6% de la població activa, l’índex de misèria d’Okun ha arribat al 28,1 i segueix pujant. Ni la maltractada Grècia és tan miserable.
L’index de misèria de les autonomiesEl març de 2011, quan aquest índex es va do-
blar respecte a 2007, els mitjans del carajillo party com ABC, La Gaceta, El (in)Mundo, La (sin)Razón i d’altres, acusaren directament la “política social”
de Zapatero de duplicar aquest indicador i de posar l’estat com a líder de la misèria al món. Ara, amb el senyor Rajoy i el PP i la seva política d’ocupació, l’índex ha arribat al màxim històric des del març de 1993, i aquests miserables mitjans (misèria intel-lectual i pobresa d’idees) estan muts. Dins de l’estat, les comunitats més subvencionades són les més miserables (en el sentit de “pobres”). Els índexs d’Andalusía, Extremadura i Canàries són el 34,8, 33,8 i 33,7, respectivament, mentre que els índexs de misèria més baixos són els del País Basc (15,5) i Navarra (18,6); és a dir, les comunitats menys espo-liades per Espanya, que només paguen un “cupo” a l’estat (en proporció al seu PIB) per la representació de la corona i la defensa (des del punt de vista basc,
l’espanyol és un exèrcit mercenari, al que paga un lloguer per un cas de necessitat defensiva).
Els falsos profetes del PPEl gran ressò de la manifestació de l’11-S va eclipsar
la denúncia del PEN Club Internacional contra Espanya. L’assemblea d’aquesta organització, que acull 14.000 escriptors de més de 104 països, que promou la literatura i defensa la llibertat d’expressió, reunits en el 78é congrés mundial a Gyeongju (Corea del Sud) va aprovar, el 14 de setembre, per UNANIMITAT denunciar l’estat espanyol a l’ONU i la UNESCO per la vulneració dels drets humans dels parlants en llengua catalana “emparada en una le-galitat que esclafa la diversitat i imposa una falsa unitat espanyola”. Podeu llegir la resolució a: http://www.pen-catala.cat/documents/resoluciocatala-14-09-12.pdf. Ara, en plena campanya electoral, no us cregueu que la independència catalana és l’apocalipsi: ni sonaran les set trompetes, ni el mar es tornarà de color de sang, ni les estrelles cauran, ni s’obrirà el pou dels abismes, ni la bèstia emergirà del mar. Tot el que prediquen els falsos profetes del PP -i altres bestioles- és fals. Defensen quimeres com que Espanya existeix, quan és la suma de diverses nacions que només conformen l’imperi castellà, que va fracassar a Amèrica i ha fracassat a la Península. Ja ho deia Antonio Machado en el seu poema “A orillas del Duero”: “Castilla miserable, ayer dominadora, / en-vuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora”.
L a ONG Bona Voluntat en Acció duu a terme un programa d’acollida per facilitar la integració social
i laboral dels veïns de Poble-sec. Actualment se’n bene-ficien 65 famílies que es troben en risc d’exclusió. Dintre d’aquesta mesura, hi ha la tasca d’alimentació que fa Xavier de Bobes, un voluntari de BVA, juntament amb altres col·laboradors. Cada dijous, entre les 17.15 i les 20h, el local de Bona Voluntat obre les seves portes per a repartir aliments entre els beneficiaris del programa. A cada nucli familiar se li ofereix un lot que inclou verdures i fruites fresques (recollides el mateix dijous al mercat) i productes no peribles com oli, llet, cereals, farina, sucre, llegums, arròs… Segons conta Xavier de Bobes, aquests lots es seleccionen tenint en compte les característiques de cada família, sobretot pel nombre de membres i pel seu origen, per exemple: “Els pakistanesos no volen tot el que contingui porc i gran part dels aliments que porten vedella per la seva religió”, diu Xavier.
El programa d’alimentació pot seguir endavant també gràcies a la col·laboració del Banc d’Aliments, progra-
mes d’alimentació de la Comunitat Econòmica Europea i donacions particulars i d’alguns establiments, com la Bodega Saltó. Cal mencionar també el Gran Recapte que es durà a terme a finals d’aquest mes de Novembre als diferents supermercats de Barcelona.
Aquestes nuclis familiars es mantindran dintre del programa només durant 3-4 mesos perquè, en paraules de Xavier de Bobes “evitem que acabi essent un acomo-dament” i que les famílies aprofitin també el programa per trobar feina i no dependre de BVA.
65 lots per combatre la fam al barri
Bona Voluntat en Acció
La Casa dels EntremesosSala d’ActesPl. de les Beates, 2 - 08003 BCN
12 zonasec nº 108 novembre 2012Entitats
Diables: Sírius, la bèstia de foc
Castellers del Poble-secAssajos oberts:
Dimarts i divendres, de 19 a 22h a l’escola Ferran Sunyer (Viladomat 2-
8).Local Social: Can Bandarra (Passeig de Montjuïc, 70, baixos)
www.castellersdelpoblesec.cat(també al facebook!) Twitter: @Bandarres
Seny i premi per els Castellers del Poble-sec
RADIO LA PLATA, S.L. - Número de registro 1660 otorgado por el Ministerio de Ciencia y Tecnología.“Registre d’Instal·ladors de Telecomunicacions de Catalunya” con el número 177 para el mantenimiento e instalación de
infraestructuras de Telecomunicaciones en edificios
Aboneu-vos a RADIO LA PLATACarrer Lafont, 408004 Barcelona
Telfs.: 93 443 44 97 • ��8�� 47 02 71 E-mail: [email protected]
www.radiolaplata.com
TODOS LOS
E n el darrer número d’aquesta publi-cació, us anunciàvem la presentació
de la nostra Bèstia de Foc durant la II Fira Medieval que els Diables del Poble-sec vam organitzar al barri els passats dies 3 i 4 de novembre. Doncs bé, ara ja us podem dir que la nostra bèstia ha estat presentada i batejada amb el nom de Sírius.
La figura d’en Sírius està inspirada en una antiga llegenda que parla dels aquelarres que es convocaven durant l’Edat Mitjana a la Font del Gat de la muntanya de Montjuïc. D’aquí que en Sírius sigui un Gat que porta sobre els seus lloms les figures d’una bruixa i d’un mascle cabró, personatges indispensa-bles en les celebracions dels aquelarres. El nom d’en Sírius, escollit per la majoria dels membres de la Colla, d’entre tots els proposats, deriva del llatí i és el nom pro-
pi de l’estrella Alfa Canis, la més brillant de tot el cel nocturn vista des de la Terra.
La realització d’en Sírius és obra de Dolors Sans, reconeguda constructora de bestiari popular, que ha sabut representar l’essència més primitiva d’un gat diabòlic i a qui, des d’aquestes línies, agraïm la seva dedicació i el seu treball. Des d’ara, en Sírius brillarà amb llum pròpia per allà on vagi, deixarà bocabadat a tothom que el vegi amb la màgia del seu foc i amb la màgia de les figures que el protegeixen.
Ben aviat el tornareu a veure passejar pels nostres carrers. Mentrestant i, per a tots aquells que encara no el coneixeu, adjuntem una fotografia del moment del seu bateig. Com veureu, va tenir un padrí d’alçada: el nostre estimat Quimet d’en Poble-sec que, com no podia ser d’una altra manera, va portar el cava.
Sírius, a l’esquerra, la bèstia de foc del Diables del Poble-sec
Sense estirar més el braç que la mà-niga, els Castellers del Poble-sec van acomiadar la temporada al barri des-carregant tres castells de la gamma alta de set. I de quina manera! Amb seguretat, el 5 de 7, el 3 de 7 per sota i el 4 de 7 amb agulla consoliden els bandarres entre les colles preparades per fer el salt entre les grans.
E l carrer Blai va tornar a viure una Diada de Tardor vibrant. Les últimes setma-
nes la colla del Poble-sec havia treballat amb intensitat el seu primer castell de vuit pisos. Però les proves encara plantejaven dubtes, i finalment el 4 de 8 quedarà pendent per l’any 2013. Convençuts que la feina feta donarà fruits més endavant, els de la camisa blau cel van decidir acomiadar-se amb una festa. En primera ronda es va aixecar el 5 de 7. La colossal estructura va fer patir de valent al Concurs de Castells de Tarragona, però al barri semblava de pedra. Amb una pinya ben lligada, el tronc el va mantenir serè en tot moment i una canalla exquisida tot l’any el va rematar. Descartat el castell de 8, el 3 de 7 per sota era el gran repte dels bandarres. Només dues setmanes abans havia fet llenya per primera vegada, i per tant era importantíssim esvair dubtes. I amb un gran esforç a l’última aixecada, el castell es descarregava enmig de l’eufòria. Per tancar la diada, un tranquil 4 de 7 amb agulla, un castell agraït pel públic. Els bandarres no l’aixecaven des del juny, curiosament perquè era “massa fàcil” per les diades de La Mercè i el Concurs. Tres castells de set i mig al sac i a la primera. Les colles convidades no van desaprofitar la visita. Els Castellers de Sants
obsequiaven el barri amb un folre, el del 2 de 8, tot i que van ensopegar amb el 5 de 8. I uns Castellers de la Sagrada Família en gran nivell de forma van donar prestigi a la plaça amb el majestuós 7 de 7. Per acabar, dos pilar de 5 simultanis i 6 pilars de 4 on va pujar tota la canalla, tancaven una gran actuació dels bandarres que encara els deixa amb ganes de més. Els assaigs de les últimes setmanes generen bones perspectives. Fins i tot han reobert la possibilitat d’intentar el 2 de 7 la setmana que ve a Badalona i posar la cirereta al 2012. És una incògnita si l’efec-tivitat dels de la camisa blau cel a la Diada de Tardor està directament relacionada amb l’escudella que com cada novembre espe-rava al final. En tot cas va ser un colofó a l’alçada de les circumstàncies.
Fo
to: A
dam
Luk
acs
novembre 2012 nº 108 zonasec 13
Ara fa anys
Cultura
14.11.1997. Tanca les portes El Molino.
La Maña i Escamillo
les aus delpoble-sec
La muntanya de Montjuïc n’està plena d’ocells als quals estem acostumats a sentir, però que pocs sabem reconèixer i identificar. Gràcies a l’ornitòleg Carles Oliver, cada mes aprendrem com és i què fa una de les moltes aus del Poble-sec.
Nom en català: Mosquiter comúNom científic: Phylloscopus collybitaOrdre: PasseriformesAlimentació: Insectes i d’altres petits invertebratsMida: Longitud 11 cm.
Carles Oliver / Ornitòleg Barcelona Birding Point - Turisme
ornitològic i de naturawww.barcelonabirdingpoint.com
ANUNCIA’TAL
ZONA SECTelèfon
699 271 825
www.zonasec.cat
Xavier Rodríguez
Ja estem fent les reunions per elaborar el programa de la Festa Major 2013 al Po-ble-sec. Els propers dies de reunió són: 13 desembre, 10 gener, 14 febrer, 14 març, 11 abril i 8 maig. Les reunions es celebraran al local de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec (carrer Elkano, 24) a les 20 h. Aquestes reunions són obertes a tots els veïns i veïnes que vulguin participar i col·laborar.
Reunions per la propera Festa Major 2013
Lydia & Velasco [email protected]
E l 1899, el propietari de la taverna La Pajarera, situat a la cantonada del carrer Roser amb Vila
i Vilà, el va vendre per cent pessetes i el nou titular li canvià el nom pel de La Pajarera Catalana, hi posà un petit empostissat, a mena d’escenari, i s’hi comen-çaren a fer actuacións. En tres anys, ja havia assolit una programació musical estable i s’havia fet un lloc en l’incipient món dels espectacles del Paral·lel. Des-prés va esdevenir local de cinema, entre 1905 i 1908, amb els noms de Gran Salón Siglo XX, La Cigale i posteriorment de nou La Pajarera Catalana.
El desembre de 1908 es va rebatejar com Petit Moulin Rouge. La nova orientació del negoci va dur espectacles dels cabarets de la capital francesa “en versió espanyola”. Foren els temps en què el Music Hall acabà sent el gènere més atractiu del Paral·lel i que li va donar fama arreu.
L’edificació original fou enderrocada el 1913 i l’arquitecte J.M. Raspall, el mateix que va projectar el Còmic, va dur-hi a terme una important reforma, amb una façana austera i va reservar l’esplendor decorativa a l’interior, propi de la moda estètica del moment. El local canvià el seu nom per el de Moulin Rouge. El
1929, any de l’Exposició Internacional, s’encarregà la re-forma de la façana a l’arquitecte Josep Alemany i Juvé, que va instal·lar el famós molí que s’acabà convertint en icona del Paral·lel i del paisatge del nostre barri.
Després de la guerra civil, el nou règim va obligar a castellanitzar el nom i treure’n la paraula roig (rouge) per les connotacions polítiques que l’adjectiu tenia. Des de llavors i fins ara ha estat El Molino. El matrimo-ni format per Francisco Serrano i Vicenta Fernández comprà el local i li retornà l’aire de cafè concert.
Des dels anys quaranta, El Molino resorgeix com un teatre diferent, únic i singular, que desafiava la censura, tot oferint una lliçó constant de llibertat. Són els anys de la mítica Bella Dorita. Pel seu escenari desfilaren artis-
tes llegendaris com Carmen de Lirio, Mary Mistral, Gardenia Pulido, Mirko, Johnson, Pipper, Escamillo, Christa Leem, La Maña, Merche Mar i molts altres. El 1976, la primera edició del premi FAD Sebastià Gasch d’arts parateatrals premià El Molino.
El 1981 l’empresa Nou Paral·lel el comprà i ex-plotà fins al 1993, quan l’adquirí Roberto Serrano, nét de Francisco Serrano, propietari entre 1939 i 1981. L’octubre de 1989 les aspes de la façana es varen il·luminar i tornaren a girar, per primer cop des de 1936. Continuà funcionant sense canvis notables; però, passada l’eufòria olímpica, entrà en una decadència agònica, fins al 14 de novembre de 1997, quan tancà les portes.
El Molino quedà en l’abandó durant un temps, fins que fou comprat per una empresa estrangera, que començà a enderrocar-ne l’interior i que originà la mobilització d’un grup de veïns del Poble-sec, encapçalats per Valery Powless, demanant la in-tervenció oficial per aturar les destrosses sobre el patrimoni cultural. L’etapa de tancament conclogué el 18 d’octubre de 2010, amb la inauguració del local totalment renovat, mantenint l’essència de la façana antiga, i amb espectacles posats al dia, impulsat per l’empresa Ocio Puro. Del tancament d’El Molino fa 15 anys.
S i aquests dies heu estat passe-jant per algun parc de la ciutat
i heu tingut la sensació que els ar-busts es movien i que els arbres es vinclaven tot i no fer vent, segura-ment els responsables han estat la munió de Mosquiters comuns que ara ens passen en migració des del centre i nord d’Europa. S’alimenten de petits invertebrats que troben en escorcollar arbres i arbusts. Són dels ocells més petits d’Europa i, per tant, molt bellugadissos! Es reconeixen pel color general verd-marronós i una “cella” d’un color més pàl·lid.
L a Comissió de gent gran del Pla Co-munitari organitza un Mercat Solidari
de Nadal, el dia 21 de desembre, per donar suport als projectes de gent gran del barri: Acompanyament a la Gent Gran i Baixem al Carrer. Per això demanem la col·laboració de tothom! Porta les jogui-nes, puzzles, llibres infantils, nines, i tot el
Joguines solidàries amb la gent gran del barri
Pla Comunitari Poble-secComissió de Gent Gran
que els teus fills ja no utilitzin i que estiguin en bones condicions, a partir del dia 10 de desembre. Col·labora amb la gent gran! Lloc: Coordinadora d’Entitats del Poble-sec (carrer Elkano 24, baixos).
14 zonasec nº 108 novembre 2012
Solució Encreuat:H. 1 Clavicordi. 2 Olla. Oboè. C. 3 Nil. Corneta. 4 T. Atipa. Sor. 5 Rareté. Espí. 6 AP. Maragall. 7 Bafarada. Él. 8 Are. A. Areso. 9 Icor. Apers. 10 Xa. Emetre. A. 11 Tenora. SOS.V. 1 Contrabaix. 2 Llí. Aparcat. 3 Allar. Feo. E. 4 Va. Tema. Ren. 5 I. Cítara. Mo. 6 Coopera. AER. 7 Obra. Adapta. 8 Ron. Égarer. 9 Deessa. Eres. 10 I. Topless. O. 11 Carilló. As.
Blai, 28-32 T 659 048 394 08004 Barcelona
Bona teca i bona cara al Poble Sec
dermofarmàciaveterinària - homeopatia - ortopèdia
fòrmules magistrals
Paral·lel, 131 - 08004 BarcelonaTelèfon 93 289 21 90
farmàciaF. IGLESIAS HUIX
CLÍNICA VETERINÀRIA
Varietés
cine amèricaLo imposible (Director: J.A. Bayona)
per Núria Beltrán
Una escena de la dramàtica ‘Lo imposible’
N o és impossible però si poc probable que qui llegeixi aquest article no hagi vist encara el segon llargme-
tratge del barceloní J.A. Bayona. S’ha convertit en la se-gona pel·lícula més taquillera per darrera només d’Avatar, un fenomen com aquest bé mereix aquest modest article. Es tracta de la història real d’una família que va viure les terribles conseqüències del tsunami succeït a Tailàndia el 2004. Ens trobem davant d’un drama dur que ens mostra l’odissea física i emocional d’aquesta família i com busca sobreviure a la catàstrofe. L’acció es pot dividir en quatre parts de narrativa diferent. La primera ens permet conèixer de forma amable els personatges protagonistes entre els que cal destacar la mare interpretada per Naomi Watts, el seu marit interpretat per Ewan Mc Gregor i el fill gran interpretat per un extraordinari Tom Holland. En la segona part podem seguir el que li succeeix a la protagonista i el
seu fill gran un cop ha esclatat la tragèdia. A continuació se’ns dona a conèixer la història del marit amb els seus altres dos fills. I finalment arribem al desenllaç que tot i ser conegut és esperat amb inquietud. El relat entre mare i fill és sens dubte el més impactant visualment i segurament també el més emotiu on J.A. Bayona dibuixa de forma impecable l’essència de la tragèdia: la deses-peració, la por i també l’esperança. Però personalment em va emocionar molt l’escena en que Mc Gregor parla per telèfon i perd l’autocontrol que fins aquell moment havia mantingut. Lo imposible és un gran producte co-mercial d’altíssima qualitat que pot decebre a qui esperi una obra mestra, però que satisfà a qui entengui que la realitat sempre supera la ficció.
Botiga i Oficina: Parlament, 35 • 08015 BarcelonaTels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18
www.serralleriasoyma.come-mail: [email protected]
La FrançaHostal per a parelles
intimitat, discreció i luxe
www.lafransa.com
C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17
L ’evolució urbanística, històrica, política, social i cultural de l’em-blemàtica avinguda de Barcelona es mostra al Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona. Un recorregut des que es comença a crear l’avinguda a finals del segle XIX, fins a la finalització de la guerra civil que va suposar el tancament dels teatres. Una completa exposició amb material únic i imatges que traslladen el visitant a l’esplendor del Paral·lel i alhora mostren l’evolució i canvis que ha patit l’avinguda emblema de la vida cultural del poble.
L’oferta cultural del Paral·lel es va anar creant i transformant al mateix temps que ho feia la classe social més humil, conformant així un nou model d’oci únic a Europa. L’exposició recull en 14 blocs temàtics el llegat d’aquest fenomen a través de fotografies, pintures, vestuari, còmics, figures, documents sonors... en una acurada es-cenografia, posant de relleu la riquesa cultural de més de 40 anys d’història. L’exposició es podrà visitar fins el 24 de febrer de 2013.
El jazz i el Teatre Talia oblidatsL’associació Pro Teatre Talia Olympia ha lamentat que en l’exposició
del CCCB no es fes cap referència a la música Jazz, ni es fes esment del Teatre Talia, un dels més importants teatres del Paral·lel. Malgrat que representants de l’associació reconeixen la qualitat de l’exposició i el minuciós treball de recopilació de documents històrics i culturals que ha suposat, expressen el seu malestar perquè s’ha obviat entitats que des de fa anys mantenen viva la història del Paral·lel. Denuncien que en cap moment van ser consultats en el procés de documentació de la mostra, perdent-se així informacions rellevants.
El Paral·lel al CCCB en l’exposició ‘‘El Paral·lel, 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat’’
Marta Tello
Foto: Ana Inés Fernández
novembre 2012 nº 108 zonasec 15
Lluç en papillota amb alls tendres
zona fogons
CONCURSFOTO MISTERIOSA
Envia’ns un E-mail a l’adreça:[email protected] amb la solució.
Podràs participar en el sorteigd’un llibre de cuina ZONAfogons. Ànims!
Tens temps fins el 30 de Novembreper participar-hi.
Quin racó del barri és?
Guanyador anterior:Albert Gomis
Solució anterior:Bar Loco Loco Paralelo (Av. Paral·lel, 67)
per Enric Ruiz (Solució a la pàgina 14)
Horitzontals:1 Tema. 2 Si és podrida, és de Burgos. Tema. 3 Llarg riu de l’Àfrica. Tema. 4 Dóna menjar fins a satifer. Ger-mana. 5 Raresa francesa. El porc que punxa. 6 Una mica d’aperitiu. Ex president de la Generalitat. 7 Vapor exhalat. Film de Buñuel. 8 Localitat del fylke de Ro-galand (Noruega), i com no ho sabreu, poseu-hi ‘Are’. Municipi de Navarra. 9 Humor serós. Conjunt d’eines per a llaurar (plural). 10 Títol de sobirà persa. Expressar, un judici o un vot. 11 Tema. Senyal de socors.
Verticals:1 Tema. 2 Planta de la família de les linàcies. Guardat el cotxe al pàrquing. 3 Camp sembrat d’alls. Lleig de Castella. 4 Es desplaça. Assumpte d’una com-posició escolar. Remugant de la família dels cèrvids. 5 Tema. Molibdè. 6 Ajuda. Principi d’aerofàgia. 7 Esculptura. Ajusta, acomoda. 8 Nom del director de cinèma Howard. Extraviar a Paris. 9 Divinitat de sexe femení. Espais de terra destinats a un conreu. 10 Mig ‘bikini’. 11 Tema. Carta.
Varietés
MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELLFARMACÈUTICA
C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona
Maribel Craus
Com el Far West...
Mot
s en
creu
ats
Tema: Instruments de música1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
La críticaliterària
L a papillota consisteix a coure els aliments en el seu propi suc, tot
embolicant-los, de manera hermèti-ca, en paper vegetal o paper d’alumi-ni. Avui dia, hi ha al mercat recipients de silicona que ens permeten fer el plat, de manera més senzilla.
Ingredients:4 talls de lluç gruixuts1 manat d’alls tendres100g de xampinyons50g de pernil picat4 cullerades de salsa pesto (es pot comprar preparada)el suc de mitja llimonaoli / sal / pebre
Elaboració:Prèviament, posem a escalfar el
forn a 200ºC. En una paella, amb una mica d’oli, saltegem els alls ten-dres amb els xampinyons. En un bol, barregem el pesto amb el pernil i el suc de la llimona. Preparem qua-tre fulls de paper vegetal. Posem, al centre de cadascun, el saltejat del alls amb els xampinyons; i,a sobre, el tall de lluç, salpebrat, i el pernil barrejat amb el pesto i la llimona. Tanquem els paquets, de manera que quedin hermètics, i els posem al forn durant uns 15 minuts. Aquest plat també el podem fer en el mi-croones, a la temperatura màxima, durant uns sis minuts. Bon profit!
U n dels gèneres de la literatura popular que ha fet més fortuna ha estat la
novel·la de l’oest. Aquest tipus d’obres curulles de sheriffs, bandits, pistolers, indis, cercadors d’or i tot un reguitzell dels tòpics que van crear escriptors com James F. Co-oper, Bret Harte o Karl May al llarg del segle XIX; van rebre un fortíssim impuls de la mà de Zane Grey i un veritable exèrcit d’autors que miraven de guanyar-se la vida revivint
la simbologia del Destí Manifest americà a les planes de les revistes pulp. Amb tot, ben pocs s’han iniciat en el gènere a través dels noms esmentats. Crec que no l’erro si dic que tots vam entrar per primer cop a un saloon de la mà d’una pel·lícula (al cinema de barri o a la petita pantalla), d’un còmic (Lucky Luke) o d’una història narrada per algun dels magnífics creadors d’aquest tipus de novel·les que hem tingut (des de José Mallorquí i el seu Coyote passant per Marcial Lafuente Estefanía i acabant pels Francisco González Ledesma −veí del barri i conegut, també, com Silver Kane−, Miguel Oliveros Tovar (Keith Luger) o Rafael Barberán (Ralph Barby), etc. Doncs bé, si us agraden aquest tipus de novel·les, esteu de sort. L’editorial Valdemar (espe-
cialitzada en terror i fantàstic) ha iniciat una nova col·lecció de westerns sota el nom de Frontera. Els tres primers títols són: Indian Country de Dorothy M. Johnson −un recull de contes on destaquen Un hombre llamado caballo i El hombre que mató a Liberty Valance−, El trampero de Vardis Fisher i Un tronar de tambores y otras historias de la caballería americana, de James Warner Bellar. Si feu un cop d’ull a qualsevol d’aquests magnífics llibres, hi trobareu personatges i accions molt familiars, ja que moltes d’aquestes histò-ries han estat adaptades al cinema. Voleu saber quines? Desenfundeu el revòlver i comenceu a llegir!
Jordi Llavoré
1�� zonasec nº 108 novembre 2012Publicitat