223

URTX

Maria Garganté Llanes

A RQUITECTURA RELIGIOSA

VUITCENTISTA A L'URGELL:

ALGUNS EXEMPLES

224

L'arquitectura religiosa del segle XIX està mar-cada avui en dia per una certa actitud de re-buig i indiferència, ja que, a part de no coinci-dir amb el gust arquitectònic actual, la sevapoca antiguitat li resta l'atractiu que encara pottenir una església de l'època del barroc –sem-pre tenint en compte que la revalorització del'art barroc és un fenomen relativament recent.A més, cal assenyalar que artísticament i ar-quitectònica, el segle XIX és extraordinaria-ment complex, farcit d'historicismes, “neos” (ro-mànic, gòtic, bizantí), molts cops atribuïts a unaabsoluta manca d'imaginació que finalment elmodernisme vindria a subsanar.

La nostra intenció és donar a conèixer algunsexemples d'aquesta arquitectura religiosadecimonònica a la comarca de l'Urgell, exem-ples que combinen tot el llegat de l'arquitectu-ra set-centista amb la influència “neoclàssica”de l'escola de Llotja i que constitueixen un grupinsòlit i força meritori, exponent del debat en-tre continuïtat i renovació.

Antecedents: l'arquitectura religiosaa l'Urgell durant l'últim terç del segle XVIII

La referència al segle XVIII com a període demàxima eufòria constructiva és quelcom ine-ludible si pretenem cercar els orígens de l'ar-quitectura religiosa que es construeix sobretotdurant la primera meitat del segle XIX. A l'Urgell,l'activitat constructiva durant la primera meitatdel XVIII està acaparada per l'acabament de laparroquial de Tàrrega com a obra més impor-tant, tot i que també s'efectuen obres puntualscom les reformes al convent de Sant Bartomeude Bellpuig (1738). Es durant l'últim terç delsegle XVIII, però, que es posa de manifest l'eu-fòria constructiva setcentista a la comarca,materialitzada en la construcció d'almenys cincnoves parroquials: Puigverd d'Agramunt(1778), Santa Maria de Montmagastrell (1779),

ARQUITECTURA RELIGIOSA VUITCENTISTA

A L'URGELL: ALGUNS EXEMPLES

MariaGargantéLlanesHistoriadora de l'art

Altet (1790), Nalec (1792) i Maldà (1796), a partd'alguns exemples d'arquitectura “puntual”, con-sistents en reformes de temples preexistentso l'addició de capelles o altres elements arqui-tectònics. Es el cas de la construcció de lacapella i sagristia dels Dolors de Bellpuig i lareforma de l'escalinata monumental d'accès al'església, ambdues projectades i construïdespel mestre de cases de Torregrossa JaumeTarragó –probablement relacionat amb la nis-saga dels Tarragó, mestres de cases de Linyo-la. Menció a part mereix també la construcciódel nou campanar de l'església parroquial deSant Martí de Maldà, projectat per l'enginyer iacadèmic Josep Prat i Delorta i construït pelmestre de cases Fèlix Borràs, resident a Guis-sona. La construcció d'aquest nou campanartambé va acompanyada de la reforma de la fa-çana, que sembla que Josep Prat havia projec-tat amb tester semicircular i que fou construïdaper Fèlix Borràs amb un frontó triangular.

Vist el panorama constructiu d'aquest últim terçdel segle XVIII i la importància dels mestresde cases i del propi gust local, no podem dei-xar de referir-nos al paper que devia tenir, enun territori com l'Urgell, la Real Academia deBellas Artes de San Fernando, la institució cre-ada l'any 1752 pel rei Ferran VI i que prenguéel seu màxim impuls de la mà del rei Carles III.Aquest “rei i l·lustrat”, per mitjà de la reial or-dre de 23 d'octubre de 1777, tramesa als bis-bes, obligava a sotmetre els projectes de lesesglésies que s'haguessin de construir al'exàmen i aprovació de la Real Academia deSan Fernando1 . L'efectivitat d'aquesta resolu-ció a les nostres comarques és dubtosa perdiferents motius: En primer lloc, la Comisiónde Arquitectura de l 'acadèmia de SanFernando no es va crear fins l'any 1786, per laqual cosa, abans d'aquesta data, la reglamen-tació respecte a l'arquitectura no devia estartan controlada –no hi ha constància que s'hihaguessin enviat els projectes d'esglésies que

225

es construeixen entre aquests anys (1777-1786) a les comarques de la Segarra, l'Urgell,o l'actual Pla d'Urgell, com és el cas de SantaMaria de Montmagastrell (1779), Granyena(1782) o Ivars d'Urgell (1785), quan, en canvi,sí que tenim constància documental de la sol·li-citud dels permisos al Consell de Castella perl'arrendament d'una part dels fruits, com en elcas de Puigverd d'Agramunt2 . El cas és, però,que l'ordre de 1777 tampoc es feia efectiva enquant al seu principal objecte, que era la pro-hibició de construir retaules de fusta, ja quel'any 1792 el bisbe de Solsona, Rafael Lasala,es veu obligat a reclamar als escultors quetreballen al bisbat que cada un d'ells presentiuna relació dels retaules de fusta que tingues-sin contractats, autoritzant-los a finalitzaraquestes obres, però prohibint-los contractar-ne de noves3 .

Les causes d'aquest incompliment de les or-dres reials i la normativa acadèmica eren di-verses: al fet de tractar-se d'una zona perifèricaamb les conseqüents inèrcies característiques,també es devia crear un cert recel davant elfet d'enviar qualsevol projecte a la Real Acade-mia de San Fernando, ja que aquesta sovintrebutjava les plantes realitzades per mestresde cases o arquitectes que no tenien el títold'acadèmic. Així, veiem com en la junta del 3de juliol de l'any 1788 es presenten la taba iels plànols de la que havia de ser la nova es-glésia d'Altet, executats també pel mestred'obres i tracista lleidatà Miquel Batiste Miquel.La Junta desaprova els dibuixos “por su dirfor-midad y mala traza”, i proposa a l'arquitecteacadèmic Simó Ferrer, resident a Barcelona,per a fer un nou projecte.4 Aquesta desapro-vació dels projectes per part de l'Acadèmia erauna constant, afavorida probablement per lavoluntat d'exercir un cert control endogàmic dela producció arquitectònica, rebutjant aquellsprojectes que simplement no havien estat exe-cutats per arquitectes acadèmics.

Davant d'aquesta situació, en alguns casoss'optava per no enviar els plànols a la Real Aca-demia, com és el cas de moltes esglésies de lazona que es construeixen en una data posteri-or a la creació de la Comisión de Arquitectura(1786), com les esglésies de Nalec (1792) oMaldà (1796). D'altra banda, en el cas d'unaressolució negativa per part de la Real Acade-mia, com és el cas d'Altet, aquesta no sempres'acatava al peu de la lletra, ja que si bé ésprobable que l'acadèmic Simó Ferrer fes unsplànols nous, tal i com s'havia resolt, el resultatde l'obra de l'església d'Altet difereix enorme-ment de l'arquitectura academicista proposadaper Madrid. A més, si tenim en compte que l'es-glésia d'Altet va ser construïda pel mestred'obres de la població de Carme (l'Anoia), Jo-sep Pomés; i sabem que aquest mateix havia

construït l'església de Sidamón uns pocs anysabans, ens adonem que la semblança entreambdós temples és extraordinària (vegeu imat-ges 2 i 3), de manera que és problable que elmateix Josep Pomés en fos el responsable dela traça, independentment dels tractes amb l'ar-quitecte acadèmic.

L'any 1796 la comisió d'arquitectura de la RealAcademia de San Fernando també desapro-va “los dos planes” de la reconstrucció de l'es-glésia de La Sentiu, “por no ser más que uncúmulo de los más extravagantes herrores ypueriles desatinos contra todo principio delArte y de la razon5 ” sense especificar qui elshavia traçat. En aquest cas, l'expert designatper la Real Academia seria un tal PedroGarrido Garrido, que havia de dur a terme “las reformas que fueren necesarias en dichosplanos quando fuesen subsceptibles, y en sudefecto los formase nuevos arreglados al artey a las circunstancias del vecindario (...)yprevias notícias e informes que tenga porcombenientes, los reforme, supla o enmiende,o haga de nuevo con el cálculo del coste de laobra”. Finalment, també s'especifica que PedroGarrido reformaria els plànols “sin salir de estacorte”, és a dir, sense sortir de Madrid.

El resultat final de l'església de La Sentiu, però,és ben diferent al de l'església d'Altet, de ma-nera que considerem que a La Sentiu sí quevan respectar més o menys els nous plànolsque es devien enviar de Madrid, essent-ne le

Església delsEscolapis de Sabadell,

obra d’Antoni Cellers iAzcona (1831-32).

Fotografia:Ramon Manent

226

resultat una església amb frontó triangular icampanar de torre quadrada, bastant en la lí-nia de l'església de Torrefarrera (Segrià), fruitd'un projecte acadèmic.

Un altre projecte que de ben segur no va passarper l'examen de la Real Academia fou el de l'es-glésia de Maldà, construïda pel mestre de casesd'Òs de Balaguer; Francesc Albareda, artífex deles esglésies –entre d'altres- de Rocafort deQueralt i de Palau d'Anglesola, de les quals tam-bé en fou responsable de la traça, donada lasemblança existent entre aquests tres exemplesi la documentació que ho confirma. D'aquestamanera és comprensible que aquestes poblaci-ons tampoc s'arrisquessin a enviar a la RealAcademia de San Fernando unes traces fetesper un mestre de cases sense cap títol recone-gut, malgrat pensem que Francesc Albaredadevia gaudir en aquells moments d'un cert pres-tigi com a constructor, avalat pels nombrosos en-càrrecs que li són confiats.

En definitiva, podem concloure que l'arquitec-tura religiosa del segle XVIII a les nostres co-

marques és una arquitectura bastida i creadaper mestres d'obres formats bàsicament en lapràctica constructiva i, en conseqüència, ambdificultat per adaptar-se als cànons acadè-mics6 . Aquesta situació, però, no era del totdescondeguda per l'Acadèmia o pel rei, quefins ben entrat el segle XIX veurem com insiteixen regular-la.

L'arquitectura religiosa durant la primerameitat del segle XIX: entre la continuïtati la renovació

Si el començament del segle XVIII estava mar-cat per la guerra de Successió, els inicis delsegle XIX els trobem condicionats per la guer-ra resultant de la invasió napoleònica, l'ano-menada Guerra del Francès, que suposarànovament una sotragada pel territori, que tam-bé va tenir desafortunades conseqüències pelpatrimoni arquitectònic. Una gràfica descrip-ció del rector de la parròquia d'Ardèvol(Solsonès) en una carta dirigida al duc deCardona exemplifica quin era l'estat de moltesesglésies a començaments del segle XIX, ones posa de manifest que la situació de vellúriai immiment ruïna en la qual es troben moltesesglésies s'hauria pogut accelerar per lesviscissituds sofertes durant els períodes bèl·lics: “(...) la intemperie del clima sumamentefrío y humedo en invierno, por ser este territorioocupado en la mayor parte de la dicha estaciónde niebla muy densa y escarchosa, la pocaventilación de ayres por falta de ventanas yfinalmente los estragos y desordenes de lasguerras especialmente las de sucesión en elprincipio del siglo 18, de la independencia, yde la ultima de revolución constitucional, quetodas han descargado con especialidad con-tra esta parroquia por su proximidad a la plasay castillo de Cardona, objeto de muchaatención en todas ellas de los partidos que lashacían, han reducido el edificio de esta Iglesiay a sus insinuados retablos no solo a un estadode poca decencia para celebrarse en ellos lossantos sacrificios y divinos oficios, pero aunen el de ofrecer la iglesia poca seguridad deque no se desplomen y caigan bovedas y pa-redes de ella, que se hallan carcomidas, ygastadas de la humedad, y salina en unaprofundidad que llama mucha atención”. I ésque els estralls de la guerra amb França fanque posteriorment es duguin a terme o bé esreemprenguin algunes restauracions, com ésel cas de l'església de Cervera –el procès perla restauració de la qual ja s'havia començatdurant l'últim terç del segle XVIII- o bé la par-roquial de Balaguer.

L'any 1814 el rei Ferran VIIè torna a enviar unacircular als bisbes on fa esment de les demésordres i circulars referents a la obligatorietat

Església parroquialde Vallbona de lesMonges.Al fons, el cimbori-campanar del monestir.

227

de trametre els projectes de les obres a la RealAcademia de San Fernando des de l'any 1777,sota el regnat de Carles III. Després d'aques-ta data, s'havien succeït noves circulars (1784,1789, 1798...) en temps de Carles IV, “y siendosin embargo repetidos los recursos que sehacían por su falta de cumplimiento en lasciudades y pueblos inferiores”, fins que el 5 degener de l'any 1801 es declararen nuls i sensecap valor els títols d'arquitecte i mestre d'obresque no haguessin estat atorgats per la RealAcademia de San Fernando i que “prelados,cabildos, ayuntamientos y gremios hubiesenexpedido en contravención de la expresadaorden de 28 de febrero de 1787”. El rei eraconscient, doncs, que després dels estrallscausats per la Guerra del Francès, molts tem-ples que havien estat utilitzats com a casernamilitar “u otros usos aún más profanos”, seri-en rehabilitats, així com d'altres edificis públics,per la qual cosa considera necessari trametrenovament les reials ressolucions “con estrechí-simo encargo de su cumplimiento, particular-mente en quanto a la elección de arquitectos,en cuyo punto se han notados mayoresinfracciones”. D'aquesta manera, a part de laprohibició de concedir o reconèixer títols queno haguessin estat concedits per la RealAcademia de San Fernando de Madrid o la deSant Carles de València, també s'exhortava aque, segons la mateixa circular de l'any 1787“los arquitectos o maestros mayores de lascapitales o cabildos eclesiásticos principalesdel Reyno sean precisamente académicos demérito de San Fernando o San Carlos (...) paralo cual, siempre que haya vacante de esteempleo, lo avisen a dichas academias”. Igual-ment es remunta a les ordres del 23 de no-vembre de 17777 i del 20 de desembre de1798, en les quals s'exhortava a que sempre

que es projectés alguna obra pública, haviade ser examinada per la Real Academia deSan Fernando, entregant al secretari els di-buixos, plànols, alçats i talls, juntament ambles explicacions pertinents, que serien exami-nats “atenta, breve y gratuïtamente” pels pro-fessors d'arquitectura. Un cop rebut el seudictàmen, en el cas que el projecte s'haguésde tornar a fer, quedava a l'arbitri dels interes-sats l'acudir a la Real Academia perquè elsproporcionés un professor hàbil per dur-lo aterme. També s'especifica que des de l'ordrede l'onze de gener de 1808 aquestes recoma-nacions es feien extensives a les obres de pin-tura o d'escultura realitzades per a llocs pú-blics o temples a expenses de diners públicso altres institucions.

En primera instància, però, la circular de 1814tampoc va tenir un efecte immediat a les nos-tres comarques, sobretot als nuclis més pe-tits, on continuaven treballant-hi mestres decases formats exclussivament a peu d'obra.Era diferent el cas de Cervera, una ciutat d'unacerta importància que estava restaurant la sevaparroquial i que no correria riscs innecessa-ris, encomanant els plànols a Tomàs Soler iFerrer, fill de Joan Soler i Faneca, autor delcelebrat edifici de la Llotja de Barcelona (1774).

La creació de l'escola d'arquitectura a la Llotjade Barcelona –a partir de l'any 1817 que ésquan s'iniciaren les classes-, vindria a sub-sanar aquest buit existent pel que fa a la pos-sibilitat que els arquitectes o mestres d'obrespoguessin adquirir una sòlida formació a Ca-talunya sense necessitat de desplaçar-se aMadrid. L'arquitecte nascut a Lleida AntoniCellers i Azcona (1755-1835), becat per laJunta de Comerç de Barcelona per tal que

Església parroquial deVallbona de les

Monges.Detall de la façana.

228

s'encarregués de conèixer a fons els estudisque s'impartien a Madrid i a Roma, va dur aterme un elaborat projecte acadèmic queanys després proporcionaria una sòlida for-mació teòrica i pràctica als arquitectes cata-lans que s'examinaven encara a Madrid perobtenir el seu títol. Molts mestres d'obressortits dels ensenyaments gremials, però,alguns dels quals ja havien desenvolupat unacarrera pròpia, es van veure obligats a ofici-alitzar els seus títols8 .

Així doncs, cap a mitjans de segle ja trobemde forma més constant la presència d'arqui-tectes o mestres de cases titulats, que al-menys figuraven com a directors d'unes obresque, de ben segur, ben poc visitaven. Aquestés el cas de Josep Valls i Galí, que realitzael projecte i dirigeix les obres de la parroqui-al de Vallbona de les Monges9 o bé JosepOriol Mestres, director de l'obra de la parro-quial de Bellvís, tot i que sembla que les se-ves ocupacions a Barcelona l'impedien aten-dre degudament les obres, que anaven a

càrrec del mestre de cases d'Anglesola, Jo-sep Monné10 . La titularitat de Josep OriolMestres com a responsable de l'obra deBellvís, però, fou deguda a la denúncia pre-sentada al jutjat de Cervera pels mestres decases de Lleida Pere Canals i Pere Calsada,que acusaven Antoni Monné de no tenir títol,ni d'arquitecte, ni de mestre d'obres, de ma-nera que l'Ajuntament de Bellvís va demanara l'arquitecte barceloní que assumís la direc-ció de l'obra, almenys de forma “oficial”, men-tre Monné constaria com a mestre d'obresencarregat de la construcció –tot i que al con-tracte de l'obra, Monné s'expressa de la se-güent manera, fent valer el seu criteri res-pecte a com continuar l'església, que ja ha-via estat començada l'any 1804: “seguir aque-lla mateixa idea que està començada en quana lo interior, que son pilastrons islats ab sosbases de pedra picada, que lo seu nom pro-pi es, vasas átiques, donanti la elevació queli correspon fins al asiento dels capitells; seoperarà a las mias ideas, per ser així acor-dat per los S.S. del Magnífich Ajuntament iComissionats, que será en lloch de aplicarcapitells de fullatge, seran de orde de arqui-tectura ideal, compostos de alguns añadits,per armosejaro (...)”11 . D'aquesta manera,malgrat la major rellevància de la figura del'arquitecte respecte al segle XVIII, veiemcom els contractes de les obres es continu-en fent a favor dels mestres de cases locals,que eren els empresaris i veritables execu-tors de l'obra, com és el cas Antoni Monné,que també és l'encarregat de restaurar laparroquial de Tàrrega, o bé Bonaventura iJosep Palau, mestres de cases de Bellpuigque contracten l'obra de la parroquial deRocafort de Vallbona, sense cap títol oficialreconegut.

D'altra banda, els altres aspectes relacionatsamb la construcció no varien gaire respecteal segle precedent: l'arrendament del vintède les collites continua essent la via de fi-nançament més corrent, així com la formaciód'una comissió i l'obligatorietat de demanar elspertinents permissos a Madrid –permís per aemprendre l'obra, permís per a arrendar el vin-tè- i les llicències eclesiàstiques.

En definitiva, podem afirmar que l'arquitec-tura religiosa a les comarques de Lleida du-rant la primera meitat del segle XIX, es de-bat entre la cont inuïtat de la tradiciósetcentista –sobretot pel que fa als interiors-i la renovació cap a una estètica que preténdestil·lar un cert neoclassicisme, claramentdeutora de la influència de Llotja i les obresdel seu director, Antoni Cellés i Azcona. Du-rant els primers anys d'aquesta centúria,però, és quan la continuïtat de les formes isistemes anteriors es posa més de manifest,

Església parroquial deRocafort de Vallbona.

229

com és el cas de les esglésies del Palaud'Anglesola -clarament deutora de l'esglésiade Maldà, finalitzada els últims anys del segleXVIII- o bé Puigverd d'Agramunt –contractadal'any 1778 però conclosa ja ben entrat el segleXIX-. D'altra banda, a la veïna comarca de laConca de Barberà, el contracte per a la res-tauració de l'església parroquial de Sarral,malmesa per un incendi, especifica claramentla voluntat de refer l'església anterior tal i comera abans amb aquests termes: “tot lo calcinatde dins de dita iglesia deurà tiraro en terra ydespués tornaro a reproduir en la deguda for-ma, si y conforme estava antes de dita cre-ma...”12 . Una de les poques modificacions con-sistí en la construcció d'un nou creuer amb unacúpula o mitja taronja que havia de ser “comla de la iglesia de Rocafort”, referint-se a l'es-glésia de la veïna població de Rocafort deQueralt, construïda a partir de l'any 1793. Unaaltra obra empresa a començaments del se-gle XIX fou la construcció d'un nou cambril alsantuari del Tallat, impulsada pel pare priorBernat Generés i encomanada als mestres decases i germans Martí i Joan Sardà, de l'Es-pluga Calba, i a Jacint Sardà –fill del primer-com a aprenent13 .

Durant la mateixa època, els obrers de l'es-glésia parroquial de la vila de Linyola tambétenien problemes a l'hora de reparar els des-perfectes que el pas del temps ja havia ocasi-onat al temple construït a finals del segle XVIper Bartomeu Ferrer. La precària situaciópecuniària i l'existència d'un benefici sensepatronatge, que cobrava el seminari de la Seu,els porta a demanar al bisbe d'Urgell, FranciscoAntonio de la Dueña i Cisneros, que les ren-des del benefici de Sant Nicolau es destinin ales obres de reparació que precisa l'esglésiaparroquial i servissin com a fons fix o dotacióper a la fàbrica de l'església14 . Així, l'any 1802es contracten les obres de reparació de la par-roquial de Linyola entre el procurador del ducde Sessa, l'Ajuntament i el mestre de casesde Rocafort de Vallbona, Ramon Govern, perla quantitat de vuit-centes-dues lliures. Lesobres consistien en desfer i reedificar de noula teulada, reparar el paviment, cobrir de llo-ses algunes capelles, rejuntar i afegir llosesen els remats dels estreps i canviar i juntar al-gunes pedres de les parets exteriors.

A partir de segon terç és quan irromp de for-ma moderada però evident la influència del'arquitectura que Antoni Cellers havia pro-pugnat i defensat des de Llotja, si bé aquestcanvi es limita bàsicament a les façanes,mentre l'interior segueix el mateix model ba-silical de tres naus d'igual alçada, derivatd'obres –si busquem models pròxims geogrà-ficament- com la capella de la Universitat deCervera o la catedral de Lleida.

La influència de Llotja en les parroquialsde nova planta

L'escola de Llotja defensava l'arquitectura clàs-sica com l'arquitectura per excel·lència, quesegons Cellers reunia les característiques desenzillesa, monumentalitat, estalvi aparent dematerials i equilibri estructural. Pel que fa a lesqüestions més de caràcter estructural, es de-fensava també l'arquitectura gòtica 15 , peròsempre supeditant-la a les formes proposadespel classicisme16 . L'estudi que es feia de l'ar-quitectura clàssica, especialment dels temples,es va reflectir clarament en les seves obres,civils o religioses, que reflectien d'aquestamanera la simplicitat de formes i d'estructurespròpies d'aquesta arquitectura, així com la sevamonumentalitat.

D'entre les obres de caràcter religiós realitza-des per Cellers, cal destacar sobretot el dis-seny de façana per a l'església dels Escolapisde Sabadell (1831), absolutament neoclàssi-ca tant pel que fa a la seva estructuració compels elements decoratius utilitzats. Es tracta

Església parroquialde Rocafort.

Detall del cos centralde la façana.

230

d'una façana que s'inspira en la sobrietat i elmonumentalisme de l'arquitectura renaixentistaitaliana, i presenta una distribució en forma d'arcde triomf dividit en dos pisos per importants cor-nises. En vertical té tres cossos d'una gran si-metria. Els dos laterals estan flanquejats per co-lumnes jòniques en la seva part inferior, i a daltsobresurten uns òculs amb decoració en relleuque destaquen sobre el parament llis. El cos prin-cipal és remarcat per un arc de mig punt a la partsuperior i una porta adintellada amb una simpledecoració de motllures.

Pensem que la influència d'aquest model querepresenta l'església dels Escolapis de Saba-dell es veu reflectida d'alguna manera en elgrup d'esglésies urgellenques que es constru-eixen pels volts de mitjan segle XIX, en la divi-sió de la façana en cossos verticals i la utilit-zació de l'arc serlià, que facilita la presènciad'una obertura semicircular que substitueix l'ar-caica rosassa. Aquest fet no és gens estrany,malgrat que estem parlant d'un nucli molt peri-fèric, si tenim en compte que l'església de

Vallbona de les Monges fou projectada perJosep Valls i Galí, o que l'església de Bellvísfou construïda pel mestre d'obres i fusterd'Anglesola afincat a Barcelona, Antoni Monné,sota la direcció de Josep Oriol Mestres17 . D'al-tra banda, tampoc podem subestimar la influ-ència que devia tenir una obra com la catedralde Lleida, construïda durant tot l'últim terç delsegle XVIII, sota la direcció i segons projected'enginyers militars18 . L'obra s'insereix dinsl'estil acadèmic, amb una façana de perfil clas-sicista flanquejada per dues torres, que recor-da solucions centreeuropees, amb atri obertsemblant a Sant Agustí Nou de Barcelona, iplanta clarament deutora del gòtic català, ambtres naus iguals amb deambulatori i capelleslaterals. D'altra banda, també l'interior d'aques-tes esglésies beu de la mateixa influència, sibé ténen la planta un xic més escurçada, demanera que s'apropen a un model d'esglésiapseudocentralitzada.

1. Església parroquial de Vallbonade les Monges

La façana de l'església parroquial de Vallbonade les Monges s'estructura dos cossos horit-zontals i tres de verticals, rematats al centreper un frontó triangular. Al pis inferior, el coscentral està definit per dues pilastres per ban-da, que flanquejen una porta de llinda planaamb dues cartel·les. Aquest cos inferior es com-pleta als laterals amb dues motllures quadran-gulars per banda que simulen falses finestreso portes. Per contra, el cercle com a decoraciópredomina al cos superior, entrat per una ro-sassa emmarcada per un timpà semicircular,mentre als cossos laterals es dibuixen dos cer-cles com si es tractés de dos òculs tapiats. Unamotllura precedent al frontó recorre tot el rematsuperior de la façana. El campanar també s'ai-xeca sobre el cos lateral esquerre i només pre-senta el cos de les campanes rematat per unabalustrada. La façana és de carreus ben escai-rats, mentre el campanar presenta un aparellmés petit i irregular, reservant la pedra més benescairada per les cantoneres.

Sabem que l'església parroquial de Vallbonafou projectada pel mestre d'obres de Barcelo-na Josep Valls i Galí, qui en devia dirigir lesobres19 . El dia quinze de desembre de l'any1745 s'havia signat un contracte d'arrendamentper a la construcció de la nova església. Se-gons aquest contracte l'arrendatari, que enaquest cas fou el propietari i advocat deTàrrega Marià de Feijoo, era l'encarregat derebre la dotzena part del fruit de les collites degra, llegums, vi i oli que el poble s'havia impo-sat des de l'any anterior per tal de contribuir alfinançament de la construcció del temple.Aquest arrendament es contractà per un perí-

Detall de la façana del’església de Rocafort.Un dels òculs laterals.

231

ode de vint anys i l'arrendatari, Marià de Feijoo,pagaria la quantitat d'onze-mil tres-centes lliu-res catalanes, pagadores amb moneda d'or iplata. Així mateix, quedaria a disposició de l'ar-rendatari tota l'obra realitzada fins aquell dia –fonamentació- i els materials com l'obra cuita,la pedra, la calç, la grava, els taulons, les an-tenes, les bigues i demés. També quedaven adisposició de l'empresari cent quartans d'oli enuna pica i dues-centes una lliures i quinze sousbestretes per fer més calç, fustes i grava. L'ar-rendatari estava obligat a pagar set-mil lliuresals empresaris de l'obra a proporció del queanirien treballant i conforme a allò estipulat enla contracta, -que no hem localitzat-. Per la sevabanda, els comissionats rebrien quatre-mil sis-centes lliures per pagar-li casa al ferrer, fer lapedra picada del frontis i el campanar i “arre-glar lo relatiu a campanas y imatges per losaltars, sacraris y cancell”, com també indem-nitzar als veïns pel territori que s'hagi ocupatper les obres. L'arrendatari haurà de portar elmaterial necessari a peu d'obra, advertint quel'obra cuita havia de ser conforme els motllesque li entregarien els empresaris “quals deurànreclamar qualsevol defecte substancial no solsde aquella sinó dels demés, rehusant y dei-xant de rebrer tot lo que no serà bo y rebedor”.L'arena i la fusta podien ser del propi terreny,així com la pedra, ja que s'estipula que l'ar-rendatari havia d'aprofitar la de la partida ano-menada el Molinot i “tota la millor de SantaMaria exceptuant la del antich presbiteri, qualdeurà dexarse intacto per conservar la anti-guitat, añadint novas parets de pedra comunay argamassa, que unidas a tal presbiteri, ycolocar las portas ab la mateixa actual porta-lada en lo lloch ques judicarà oportuno quedefeta y cuberta una nova y decent capella”. Calassenyalar, però, que l'església de Santa Mariaa la qual es fa referència no és l'actual esglé-sia monàstica, sinó l'antiga i desapareguda es-glésia de Santa Maria “la Vella”, que té els seusorígens al segle XII i que fou instituïda en par-ròquia l'any 157320 . D'igual manera, el frontis iel campanar també s'havien de construir de lamillor pedra existent “en la plasa, en lo hortdel Jové y la de cerca aquell” i en cas que enfaltés s'hauria de recórrer novament a la delMolinot o a la de Santa Maria, havent de por-tar-la a peu d'obra tan bon punt els empresa-ris o els que tinguin el preu fet de la pedra pi-cada li demanin. També s'establia que l'arren-datari podia llogar treballadors per tal de por-tar materials a l'obra els dies de festa pelsmatins, segons la llicència obtinguda de l'ar-quebisbe de Tarragona. Durant tot el temps queduraria l'obra estaria a disposició el forn perfer obra cuita, així com l'era i el terreny imme-diat en cas necessari. L'arrendatari es com-prometia segons el contracte a tenir l'esglésiaacabada el mes de setembre de l'any 1750 –el campanar podia acabar-lo quatre anys més

tard-, almenys amb la decència suficient perpoder beneir-se i celebra-hi els oficis –aixòcomportava que durant el mes d'agost delmateix any s'havia de procurar divuit bancs “ablos respaldos corresponents”. Finalment val adir, pel que fa al cobrament dels impostos, quees contemplava el fet que “en cas d'esdeveniralguna guerra per qual motiu fos difícil colectarlo dret”, aquell any es deixarien de cobrar.

2. Església parroquial deRocafort de Vallbona

La façana de l'església de Rocafort de Vallbo-na presenta dos cossos horitzontals dividits peruna cornisa i rematats per un frontó triangularque només abarca l'amplada de la nau centrali a partir del qual es defineixen tres cossos ver-ticals mitjançant pilastres toscanes sobre po-dis. La porta d'entrada està coronada per untimpà semicircular. L'eix de la portada i el vèr-tex del frontó es completa amb l'obertura en elsegon cos d'un òcul a manera de rosassa quepresenta una forma quadrilobulada. A la part

Església parroquialde La Figuerosa.

Façana i campanar.

232

inferior dels cossos laterals s'obren dos òculs el·líptics emmarcats per una motllura. Tota la fa-çana està treballada amb carreus ben escai-rats, que contrasten amb la mamposteria delsmurs laterals. L'element arcaitzant ve donat pelcampanar vuitavat –deutor dels imponents cam-panars veïns de Maldà i Sant Martí-, quesobressurt per damunt d'un dels cossos late-rals: El cos principal del campanar està dividiten dos per una motllura, que separa el pis delrellotge del pis de les campanes; segueix unabalustrada que dóna pas al llanternó, tambéamb quatre obertures i rematat amb cúpula.

El contracte per construir aquesta obra es sig-nà davant el notari de Bellpuig Josep Gili l'any184821 , entre els i els mestres de cases deBellpuig Josep i Bonaventura Palau. La tabaexplicita que les obres –no es tractava de cons-truir una església de nova planta sinó de refor-mar, val a dirt que gairebé en la seva totalitat,l'església vella- s'havien de fer “conforme y almodo que ha presentat en la planta a excep-ció de alguna cosa que anirà notada”. Aques-ta clàusula no ens explicita que els Palau si-guin els autors de la traça, sí en canvi es posade manifest la importància del criteri dels ad-ministradors, que podien modificar o suggerircanvis en la traça.

Segons el mateix contracte, l'empresari que-dava a càrrec de l'obra des de l'obertura delsfonaments fins al trasllat de cadàvers cap alcementiri nou –s'entén la part de cementiri vellque quedés afectada per la nova construcció.La reconstrucció no afectava la totalitat de l'es-glésia, sinó que en primer lloc s'havia de ferun creuer i un cimbori nous. Al creuer s'haviade fer quatre arcs que havien de sostenir elcimbori, que havien de tenir quaranta tres pamsi mig des del paviment fins al punt cèntric del'arc. Els arcs i pilastres havien de ser de pe-dra desbastada, excepte en les parts que s'ha-vien de veure, que s'havien de polir. S'especi-fica que la cornisa ha de ser a l'alçada i formade l'església vella i damunt la cornisa hi had'haver un “banquillo” de dos pams i mig abansde començar els arcs, damunt dels quals s'had'assentar el cimbori –que havia de tenir, desdels arcs fins al començament de la volta, ca-torze pams i mig, i des del començament de lavolta fins al punt cèntric del mateix arc, dotzepams i mig. A un costat del presbiteri hi ha d'ha-ver una sagristia i a l'altre hi ha de fer una ca-pella dedicada al Santíssim Sagrament, ambles portes iguals a les de la sagristia. A l'exte-rior ha de fer les cantonades de pedra picadai la resta ha de deixar-ho escardejat i a pedravista. Ademés de les finestres de la sagristian'hi ha d'haver una a cada extrem del creuer,amb forma de con. Al cimbori hi havia de ferquatre finestres, una a cada costat, de noupams d'alçada i cinc d'amplada, i que ha de

tenir cent-dotze pams d'alçada, des del pavi-ment fins al penell.

També s'especifica que el campanar ha d'es-tar co l·locat a la dreta de l'església i havia deser vuitavat, però des del paviment fins a co-mençar el vuitavat, les cantonades havien deser motllurades. Es podia aprofitar la terra del'enrunament i tot allò que de les runes de l'es-glésia vella es pogués aprofitar. Finalment, elcontracte ja contemplava la realització de tresaltars, un a cada part del creuer i l'altre a lacapella del Santíssim Sagrament “proporsio-nats a la altura y tot de obra cuita ab la mesa,columnas, cornisa, gerros y demés mollurasque marca la planta”. Aquesta obra l'havia defer en dos anys, a excepció del campanar, quees faria després. La població tindria la llibertatde fer visurar l'obra per un arquitecte que fosdel seu gust, havent el mestre de reparar acompte seu tot allò que segons el judici de l'ex-pert no fos correcte.

Per tal de contribuir al finançament de l'obra, elsveïns de Rocafort s'obligaven a pagar una dot-zena part de les collites de blat, vi, oli, llegums –excepte els fesols- i cànem durant sis anys. Elblat i els llegums s'havien de pagar a l'era ma-teix, havent de buscar un lloc per aplegar-ho. L'olis'havia de pagar al molí i també s'havia de cer-car una pica per posar tot el que es recaptaria.El dotsè s'havia de pagar de tota la terra quetreballessin els veïns des de casa o podent tor-nar a dormir a casa, tant del terme com forad'aquest. No havien de pagar el dotsè els mit-gers que portessin terra, els amos de la qual nofossin del poble. Finalment, era obligació del po-ble adquirir el terreny per engrandir l'església ipagar “lo gasto que pot haber per fer lasescripturas, comprar lo paper, notari y demés”.S'estableix que ningú pugui impedir que cap carroo mula passin per algun camp per portar materi-als per la iglesia, amb el supòsit que hi anirienquatre homes manats pel Batlle, per tal d'estal-viar el major perjudici.

3. Església parroquial de La Figuerosa

Desconeixem les circumstàncies constructivesde l'església parroquial de l'Assumpció del po-ble de La Figuerosa. Només la data de 1865ens apropa a la seva cronologia, que coincideixamb l'obertura dels ravals i la desaparició de lamuralla. La construcció de la nova església,doncs, devia formar part d'aquesta reestructu-ració urbanística, conseqüència de l'augmentdemogràfic, que devia fer del tot insuficient l'an-tiga església de Santa Maria, romànica i avuitrista ruïna vora l'antic fossar.

L'actual temple parroquial de la Figuerosa s'es-tructura en dos cossos horitzontals i tres de

233

verticals, però accentuant la verticalitat mitjan-çant la disminució en alçada dels cossos late-rals, utilitzant els alerons per tal de graduaraquest canvi. A més, aquesta sensació de ver-ticalitat i preponderància del cos central es veuaccentuada pel fet que aquest s'avança unamica respecte als laterals. La portada és d'arcrebaixat però està rematada per un frontó tri-angular suspès de dues carte l·les. Dues fi-nestres rectangulars s'obren als cossos late-rals, mentre el cos superior està central per unòcul emmarcat per un timpà semicircular. Fi-nalment, un petit òcul de ventilació s'obreemmig del frontó triangular que culmina la fa-çana. Aquest tipus de façana el trobem gaire-bé idèntic a l'església parroquial de Sant Josepdel poble de La Foradada, a la Noguera. Elque sí representa una novetat respecte lesesglésies anteriors és el campanar, que si béadopta la mateixa tipologia de torre, substitu-eix l'estructura vuitavada per una quadrangu-lar però amb els angles arrodonits i flanque-jats per pilastres, com si es tractés d'una cara.D'aquesta manera, aquest campanar presen-ta una solució intermitja entre el campanarquadrat i el vuitavat. Una cornisa motllurada iuna balustrada actuen com a coronament.Aquest tipus de campanar el trobem també aBellvís, sense balustrada. En canvi, a l'ante-riorment esmentada església de Foradada elcampanar no s'arriba a construir i l'església esqueda amb l'espadanya provisional de dos ulls.

4. Altres obres

Ja hem esmentat algunes obres de les comar-ques immediates a l'Urgell, com és el cas dela parroquial de Bellvís. La façana d'aquest am-biciós temple adopta una altra variant del mo-del definit per Cellers, dividida en tres cossosverticals mitjançant pilastres toscanes d'ordregegant, rematades per una ampla cornisa queculmina la forma aterrassada de la façana,només trencada per un element que sobressurta la part central, culminant l'eix de la portada ila rosassa. La portada està inscrita en un arcde triomf i flanquejada per dues columnes bes-sones sobre podi. L'interior s'organitza en tresnaus separades per pilars de secció crucifor-me amb un doble capitell, que als murs late-rals es converteix en una doble cornisa. Al cos-tat dret de la façana s'alça el campanar, deplanta quadrada amb els angles arrodonits,sembla ser que inacabat, degut a la tràgicacircumstància de la mort d'un operari, que elsva fer desistir d'aixercar-lo més amunt22 . Unaltre campanar vuitcentista, imponent per lesseves dimensions i la seva alçada, és el del'església parroquial de Torregrossa, de plantaquadrada amb els angles en xamfrà, gairebéformant quatre cares menors, remarcades persenzilles pilastres sense decoració.

Encara més relacionada, per la seva proximi-tat, amb el conjunt d'esglésies que hem trac-tat és l'església parroquial de Belltall, avuimunicipi de Passanant (Conca de Barberà),el campanar de la qual s'apropa a la tipologiadel de la Figuerosa, però l'estructura de la fa-çana és similar a les de Rocafort de Vallbonai Vallbona de les Monges.

Apunt final: la restauració de la parroquialde Tàrrega l'any 1846

De la mateixa manera que hem vist a Sarral oa Linyola a començaments de segle, els pro-blemes relacionats amb la vellúria i fins i totels accidents més desgraciats, com els incen-dis, continuen afectant, a mitjan segle XIX, laintegritat d'alguns temples parroquials, ques'han de veure forçosament sotmesos a obresde restauració. Aquestes obres, sobretot quansón fruit d'una urgència provocada per diver-ses vicissituds –incendis, ruïna imminent- i no

Església parroquial deLa Figuerosa.

Detall de la façana

234

d'una voluntat de reforma i redisseny de l'edi-fici, acostumen a ser bastant respectuosesamb l'obra precedent, de manera que al con-tracte s'acostuma a manifestar la voluntat quel'obra quedi “com era abans”23 . Repassem,doncs, a tall de cloenda, les obres que es duena terme a la parroquial targarina després del'incendi que patí durant la nit del vint-i-sis demaig de l'any 1845, a conseqüència del qualel grandiós temple, dissenyat prop de dos-cents anys abans per Fra Josep de la Con-cepció, i més o menys acabat –no sense en-trebancs- a mitjans del segle XVIII, s'enfronta-va a unes obres de reparació urgent.

No sabem quan van començar les obres des-prés del devastador incendi. El primer docu-ment que hem localitzat és una àpoca de re-buda signada el dia vint-i-sis de juny de l'any1846 pel mestre d'obres i fuster d'AnglesolaAntoni Monner –domiciliat a Barcelona, junta-ment amb els mestres de cases de TàrregaFrancesc Astó i Antoni Minguell. Aquests úl-tims havien estat contractats per tal de recom-pondre la teulada i formar una bastida per alreconeixement de la volta de l'altar major –laqual cosa va costar la quantitat de cent-dotzelliures, disset sous i vuit diners-, mentre lesobres realitzades fins al moment per AntoniMonné –artífex, com hem vist anteriorment, dela parroquial de Bellvís-, en canvieren les se-güents: “En la cúpula o cimborio de la iglesia,por lo que se desperdició del fuego, ha debidorecomponerse con un grueso o forro deladrillos al exterior toda la bóveda de la medianaranja, qual tiene de círculo ciento noveintay seis palmos, y luego renovarse su texadoenteramente, para lo que se necesitan ochovigas de madera de treinta y ocho palmos, yciento noveinta y seis latas de doce a veintepalmos, tres-mil doscientos ladrillos maho-nes, cosa de tres-mil tejas, y unas ciento ycinquenta quarteras de hieso y argamasa,con algunos clavos de hierro, lo qual con losjornales de albañiles, carpinteros y peonesse conceptúa de gasto seis-mil doscientaslibras …”24 . El dia dos del mes de juliol delmateix any, Antoni Monner signa una segonaàpoca d'obres, segons la qual s'havia hagutde “recomponer, reforzar y arreglar los quatroarcos grandes sostenedores de la cúpula ycrucero interior de dicha iglesia, que tienenochenta palmos de medio círculo cada uno porquatro palmos y medio de ancho, en los qualesha sido necesario aforrarlos todos con ungruesso de ladrillos espresos y material dobleunas tres pulgadas, y dexarlos pintados desemiestuco de color de material jaspeado arre-gladamente, e igualmente los trechos eángulos de la bóveda de entre dichos arcos,qual trabajo, materiales y obra, incluso laformación de andamios altos que se hannecesitado, fueron entre el otorgante y dichos

señores comisionados conciertos en todo alprecio o gasto de ochocientas libras catalanas;Luego del capítulo quarto: Recomponer otrosdos arcos rinconeros y los dos lados de bóveday paredes de mano derecha e izquierda,laterales de dicho crucero hasta la cornisade allí y revocarlos y blanquear todo el trechocon hieso y buen material arreglado a lodemás, cual concer tamos en precio dedoscientas libras. Y efectuadas dichas par-tes como más urgentes desde el mes de abrilhasta ahora a reglas del arte cabalmente parasatisfacción de dichos señores comisionadosy público…25 ”.

La següent àpoca la signa el dia trenta de se-tembre per les obres següents: “En la parte in-terna de la cúpula o cimborio mayor que tienecincuenta y quatro palmos de diámetro y unossesenta de alto, deben retornarse sus cornisaso círculos, la de arriba, y tambien la de abajo oinferior, componiéndolas con bordones de hiesobien arreglados, reseguir y componer igualmentelas miajas quemadas o rompidas de las dieciseispilastras y las ventanas de allí, reformando susvolutas y cartelas y todo el interior de la bóveday paredes de la misma dicha grande cúpula conuna revolsura de hieso blanco y jaspeadas dichascornisas del modo decente, dexandolo todo bienasegurado, firme y correspondiente según reglasdel arte: cuya parte de obras o recomposiciónde dicha cúpula fue entre el otorgante y losindicados señores comisionados ajustada entodo al precio o gasto de de setecientas librascatalanas. Seguidamente el capítulo quinto: Enel presbiterio de dicha iglesia ha de rascarse ytapar grietas, fortificar y volver a revestirse dehieso toda la bóveda de dicho presbiterio, y asímismo sus paredes de arriba abajo; arreglartambién las dos puertas laterales que van a lasacristia y al campanario, entornar la cornisa ypilastras de los dos ángulos salientes y la demáscornisa interior, dando a dichas cornisas ypilastras y puertas un color de piedra semiestuco,y a las paredes laterales y de detrás otro colortambién de semiestuco (…) con buen material ybien dejado; cuya parte de obras derecomposición del presbiterio y demás dicho fueentre el otorgante y señores comisionados ajus-tada en todo al precio de trescientas librascatalanas. A más ha devido añadirse a las obrasde dicho presbiterio la abertura circular odiezagonal de once a doce palmos de diámetrocon su bastimento de madera hecha en la paredtrasera, para dar luz al coro que debbeconstruirse en aquel y detrás del altar mayor, laque se ajustó entre el otorgante y los señorescomisionados en cantidad de veinte y quatrolibras catalanas. Y executadas dichas partes deobras en estos tres últimos meses hasta ahora areglas del arte, cabalmente y a satisfacción delos mismos señores comisionados y público…26 ”.Finalment, l'última de les àpoques que documen-

235

tem és del trenta-u de desembre de l'any 1847,on es relacionen les últimes obres executades:“Tomó a su cargo el recomponer y blanquear todala nave grande, o trecho interior de dicha iglesiaMayor esto es, desde el crucero y cimborio ocúpula (que ya está uno y otro hecho yrespectivamente recompuesto) a saber, toda labóveda grande desde allí hasta el principio, oentrada de la misma iglesia, y sus cornisas, bal-cones o tribunas, la pared de detrás y lateralesde alto a bajo, las seis pilastras grandes interioresy las dos rinconeras de detrás, los arcos y todoel interior de las capillas laterales y también elaposento de la sacristia; rehaciendo en las pare-des y demás las miajas rompidas, pintando deun color decente dichas pilastras, arcos, y bal-cones y escrustando la bóveda y paredes yrecomponiéndolas o revocándolas con argamas-sa y hieso, dejándolas bien blanqueadas, y tododicho ámbito arreglado correspondientemente;cuya parte de obras en todos los pormenores,que quedan especificados y su recomposiciónfue entre el otorgante y señores comisionadosreferidos ajustada en todo a seiscientas librascatalanas, equivalentes a seis mil quatrocientosreales de vellón. Más, recomponer los doscostados laterales del crucero grande de dichaiglesia, las cornisas y las pilastras y arcosrinconeros de piedra, y todas sus paredes desdedichas cornisas hasta el suelo, escrustando yrevocando de blanco dichas paredes, yrecomponiendo en las referidas cornisas, relievesy capiteles de las pilastras, todo rompido delfuego, y dexando estas pintadas de color, osombrecidas arregladamente: Cuyo otro ajustede obras en todo quanto queda especificado, ysu recomposición fue entre el propio otorgante ylos nombrados señores comisionados ajustadaen tdo a la cantidad de trencientas veinte y seislibras catalanas, equivalentes a tres milquatrocientas setenta y siete reales oncemaravedíes de vellón: Y quedando ejecutadasdichas partes de obras hasta poco hace, confiesael otorgante Monné haber recibido en variosplazos el competente y convenido precio denuevecientas veinte y seis libras catalanas, quesuman juntas las dos par tidas arribaexpressadas, equivalentes a nueve milochocientos setenta y siete reales oncemaravedíes”.

APÈNDIX DOCUMENTAL27

1745, desembre, 15.Arrendament per a construir la nova esglésiade Vallbona de les Monges.AHCC: FN Bellpuig. Gili (1845).

En lo poble de Vallbona de as Monjas provinciade Lleida als quinze desembre del any del nai-xement del señor de mil vuitcents coranta ysinch; convocats a junta general los vehins

caps de casas del mateix poble en la casa delComú per a tractar o resoldrer de arrendar lodotsé dels fruits de sas terras que se imposa-ren segons escriptura rebuda en poder de milo infraescrit notari als vuit de juliol del any prò-xim passat mil vuitcents coranta quatre a fi depoder edificar la iglesia parroquial ab assis-tència del cos municipal compost de D. JosephTorramada alcalde, (...) y estant així congre-gats considerant la molta necessitat que te-nen de construir una iglesia, per quant nonexisteix ninguna en lo poble sinó la del monastirdespués de haver reflexionat y discutit y esti-pulat sobre la matèria al D. Mariano de Feyjooadvocat y propietari vehí de la vila de Tàrregaen dita provincia de Lleida present, han con-vingut finalment tots en arrrendarli ocm liarrendan a dit Sr. Feijoo lo dret de percibir deells lo dotsé de tots els fruits; esto es els grans,llegums, vi y oli que culliran en las terras delterme de Vallbona conforme queda estipulaten la dalt calendada escriptura. Lo qual arren-dament fan per lo temps de vint anys contadorsdesde lo dia de vuy fins en la cullita del vi in-

Església parroquialde Bellvís.

Façana d’ingrès

236

clusive del any mil vuitcents seixanta cinch perlo preu de onse mil trescentas lliuras catalanaspagadoras ab bona moneda de or y de plataconforme en altre dels cpactes se dirá, losquals per ell mateixos redactats y entesos sónal peu de la lletra com segueix. Primeramentservirà per la iglesia a disposició del arrenda-tari tot lo previngut fins al dia aixís pertañental paviment de aquella com relatiu a obra cui-ta, pedra, cals, grava, taulons, antenas, bigasy demés articles en lo modo que existeixen yen los llochs ahont se encontraran; com tam-bé los cent cortans de oli poch més o menosestablerts en una pica y las doscentas y unalliuras quinse sous bestretas per més cals,fustas y grava. Item serà obligació del arren-datari satisfer set-mil lliuras als señorsimpressaris a proporció del que aniran treba-llant y consforme lo estipulat en la contractaacordada y firmada entre ells y los comissio-nats del poble. Així mateix deurà entregar alspredits comissionats cuatre mil trescentaslliuras per satisfer la casa al farré, lo fer depedra picada lo frontis y campanar, arreglar lorelatiu a campanas y imatges per los altars,sacraris y cancell, com també per indemnisarals vehins lo territori que se haje ocupat y enavant se ocupe per engrandir lo paviment dela iglesia; qual partida de quatre mil y trescentas lliuras deurà entregarlas a los plasos,a saber luego de otorgada esta escripturasiscentas lliuras per pagar aquella casa;después de acordat lo fer de pedra picada lofrontis y campanar la quantitat que per tal fiserà de menester y lo restant deurà satisfer-ho ab dos plasos iguals, a saber un deu me-sos antes de benehir-se la iglesia per arreglarlo més precís relatiu a campanas, imatges, ylo altre antes de conclourerse los dos anysdespués de benehida per acabar-se de satis-fer las preditas cosas. Item estarà igulamentobligat lo arrendatari a cumplir tots los càrrechsa que en virtut de la contracta sobreexpressadaquedaven a compte del poble, com sónprovehir, pagar y portar al peu de la obra totslos articles necessaris, advertint que la obracuita deurà ser conforme los motllos que lientregaràn los señors impressar is qualsdeuràn reclamar qualsevol defecte substanci-al no sols de aquella sinó dels demés, rehusanty deixant de rebrer tot lo que no serà bo y re-bedor, però la arena tal com serà bastarà ladel terreno y la fusta no serà del riu sinó delterreno, però bona y rebedora. En quant a lapedra deurà lo arrendatari aprofitar la delMolinot y satisfer qualsevol perjudici que percausa della se ocasione; igualment deurà loarrendatari aprofitar tota la millor de SantaMaria exceptuant la del antich presbiteri, qualdeurà dexarse intacto per conservar la anti-guitat, añadint novas parets de pedra comunay argamassa, que unidas a tal presbiteri, ycolocar las portas ab la mateixa actual porta-

lada en lo lloch ques judicarà oportuno quedefeta y cuberta una nova y decent capella; enquant a la llargada, amplada y alsada y de-més deurà ferse conforme acordaran y li diranlos comissionats junt ab los impressaris, pro-curant la possible economia de modo que nosia de gran perjudici al arrendatari, y que peraltra part puga tornar-se y permaneixer per allíla antigua imatge ab la decència corresponent.Respecte que lo frontis y campanar deuen fer-se de la millor pedra existent actualment en laplasa, en lo hort del Jové y la de cerca aquell,respecte que la que faltarà tal vegada hauràde ser del Molinot y de Santa Maria deuràportarla lo arrendatari immediatament que losimpresaris o los que tindran lo preu fet depicar la li demanen. Finalment tant losobreexpressat com tot lo demés promés alsseñors impressaris deurà cumplir-ho lo arren-datari ab la major exactitud y a gust entera-ment de aquells, de modo que may los falte lamés mínima cosa, y si bé és veritat que verifi-cat lo arrendament res deuran demanar al po-ble ni comissionats, sinó tan solament al ar-rendatari, ab tot si est falta, deuran donar-nepart als comissionats y estos remedian lo queserà menester a fi que se cumpla tot lo promésfins a veurer acabada la obra ab la perfecciódesitjada. Item ningú podrà impedir al arren-datari lo pas dels carros y bagatges en lostemps que nos done perjudici, y en los casosde ocasionar-se algun dany, dos expertsnombradors un per lo Ajuntament y altre per loArrendatari judicaran lo perjudici que se oca-sionarà, y sens rèplica se pagarà lo que judi-caran. Podrà lo arrendatari treballar ab los llo-gats y dependents en portar y arreglar materi-als en los matins dels dias de festa, conformela llicència que per dit fi consta donada ab es-crits per lo Illm. señor Arcabisbe al poble, peròsi posteriorment dit Illm. Señor declara ser di-ferent la cosa, o no correspondrer tal gracia aun arrendatari particular com a tot un poble,se estarà a tal declaració. Item lo forn de laobra cuita tot lo temps que treballarà en laiglesia estarà a la disposició libre del arrenda-tari com també la hera, y no sent esta bastantcapàs, podrà ocupar lo terreno immediat quevoldrà, pagant lo perjudici en los termes queacordaran ab lo interessat; y e lo cas de nopoder convenirse tant lo interessat com lo ar-rendatari estaràn a lo que judicaran dos ex-perts. Item se comensarà la obra de la iglesiaimmediatament que vingan los Señorsimpressaris se treballarà ab la possible activi-tat, y lo arrendatari cumplirà ab la major exac-titud tot quant a ell expecte, de modo que laiglesia en lo setembre del any mil vuitcentssinquanta estiga ab decència y en termes quesens lo menor dupte puga benehirse ycelebrarsi los divinos oficis; a qual fi en lo mesde agost de dit any lo arrendatari deurà tenirapromtats divuit banchs decents ab los

237

respaldos corresponents, de la llargada pro-porcionada als llochs de la iglesia ahont deu-ran co l·locarse; y per tot lo any mil vuitcentssinquanta quatre aixís lo campanar com tot lodemés de la iglesia deurà estar acabat confor-me los tractes acordats. Item a costas del ar-rendatari atorga lo poble esta escritura de ar-rendament del dotzè per lo termini de vint anyspagador fielment en rahó de las obligacionssobreexpressadas, corroborant la menciona-da escritura del vuit de juliol del any pròximpassat, imposant-se la obligació de satisfer-losens la menor interrupció en tots los anyssobredits, quedant al càrrech de la justicia delpoble remediar qualsevol frau, de modo que siper culpa de la justícia tindrà lo arrendatari al-gun perjudici deurà aquella pagar-lo, emperolo arrendatari deurà sempre asegurar-se de larahó, a qual fi podrà entrar sempre que se liacomodarà al molí del oli y practicar tot quantli apareixerà convenient per evitar tota infideli-tat en las heras e demés llochs ahont tingaalgun fonament de suspita. En quant al dretdels fesols cada any en lo temps que voldrà loarrendatari se farà la judicació per dos expertsnombradors un per lo Ajuntament y altre per loarrendatari, y se pagarà sens rèplicas lo queells judicaran, y en cas de esdevenir algunaguerra per qual motiu fos difícil colectar lo dret,se omitirà la cobransas en aquell any y se co-brarà en lo següent. Finalment lo poble que-darà desobligat de tota molèstia y càrrech deengorrosos treballs, y ab lo únich pago deldotsè quedaran satisfets los impresaris ycabilísimament complertas las demés obliga-cions del poble, a qual favor y a sos descen-dents quedarà la magnífica prenda de la ente-sa iglesia parroquial: Y aixís prometen tots losdalt individuats compresos los señors del cosmunnicipal estar de evicció al menciona Sr.Feijoo ab esmena de tots danys y gastos perlo que obligan respectivament tots sos bens ydrets, mobles e immobles, presents y veniders.Y dit arrendatari Sr. Feijoo accepta lo presentarrendament y promet pagar son preu y cumplirlos pactes ab esmena de danys y pago de totascostas baix obligació de tots sos bens y drets,mobles e immobles haguts y per haver (…) ”.

AHCC: FN Bellpuig. Josep Gili (1848).

Sepase que entre el Ayuntamiento Constituci-onal del pueblo de Rocafort Provincia de Leridapartido de Cervera compuesto de Dn. JoséCarnisé Alcalde, D. Jayme Serra, D. PabloCarnicer Regidores y D. Juan Foix y Contijochsíndico en nombre de los propietarios de dichopueblo y por comisión y facultad que los mis-mos les han dado en junta general según cons-ta de acta el día de hoy que obra en poder delsecretario de dicho cuerpo de (...) y RamonPalau joven albañil conconsentimiento que su

padre Buenaventura Palau se dio ampliamentecon escritura por ante mi el infraescrito en díade ayer vecinos de la villa de Bellpuig de dichaprovincia y par tido de par te otra pararecomponer y engrandecer la iglesia parroquialdel referido pueblo de Rocafor t, se hanconvenido los pactos que redactados por ellosmismos en idioma del territorio son como sesiguen = Obligacions al mestre de la obra dela iglesia del poble de Rocafort: Primo se obli-ga a fer la part de la iglesia conforme y al modoque ha presentat en la planta a excepció dealguna cosa que anirà notada. Item tota la obraanirà a son càrrech tant en obrir las sanjas ofonaments com en trasladar la terra al cemen-tiri a lo menos la moguda y ques conegui quehajian enterrat algun cadaver, qual terra tindràobligació de trasladarla al cementiri nou y notindrà la obligació de desenrunar lo cementirisino la part que correspon al engrandiment dela iglesia. Item també anirà a son càrrech totlo que hajian de fer los fusters y ferrers. Itemha de fer un crusero conforme està marcat enla planta la qual ha de tenir de pilastra a pilas-tra tant com la nau de la iglesia vella y de llum

Església parroquialde Belltall.

238

setanta sinch palms y mitg. Item en lo cruserose han de formar quatre archs que seran losque han de sostenir lo cimbori, los que han detnir coranta tres palms y mitg desde lo pavi-ment fins al punt cèntric de dits archs. Item losdits archs y pilastras han de ser de pedra des-embastada menos en las parts que se han devuire que ha de ser pulimentada. Item la corni-sa ha de ser de la altura y forma de la iglesiavella. Item sobre la cornisa ha de haber unbanquillo de dos palms y mitg antes decomensar los archs. Item sobre els citats archsse ha de assentar lo cimbori lo qual ha de tenirdesde los archs foins al comensar la voltacatorse aplms y mitg, y desde lo comensamentde la volta fins al punt cèntrich del mateix archdotze palms y mitg. Item lo presbiteri ha detenir desde la barandilla fins a la paret que hade servar lo altar major vint y sinch palms y laamplària vint y sis com la nau. Item ha de haberal pujant del presbiteri tres gradas de pedrapicada ab bordó las quals han de tenir un palmde altura y altras tres al pujant al altar tambépicadas y ab bordó ab la amplària correspo-nent de tres quarts. Item ha de haber una sa-gristia a la part del hort la qual ha de tenir desde la porta que va al presbiteri fins a la paretdel frente vint y dos palms y mitg y desde laprota que va al crusero fins a la altra paret defrente vint y un palms y mitg. Item en dita sa-gristia ha de haber dos portaladas de pedrapicada una que va la presbiteri y altra al cru-sero, las quals han de tenir, la del presbitericinch palms de ample y nou de alsada, y la delcrusero set palms de ample y onze de alsada.Item en lo altre costat del presbiteri se ha defer una capella de Sagrament ab las dosportaladas iguals ab las de la sagristia. Itemen lo interior de la sagristia a la part de ponentse ha de fer altra per los fadrins la entrada dela qual serà per la porta que doni al crusero, yha de tenir des del mitgdia al nord deu palms yde sol ixent a ponent ha de tenir vuit palms abllambordas. Item en la sagristia ha de haberuna finestra a cada una ab una reixa de ferroque sian de pedra picada. Item las parets queha de sostenir lo cimbori han de tenir tres palmsy tres quarts y las demés tres palms . Item totaslas parets del inter ior han de estarterraguixadas com y també la volta la qual hade ser tabicada. Item lo exterior las cantona-das de pedra picada y lo demés escardejat (¿)a pedra vista. Item la teulada ha de ser enlla-tada y altra sobre la volta que fins a la uniódels caballs ha de haber sinch palms y se hande fer (...) de un modo que estigan bé. Itemademés de las finestras de las sagristias hade haber dos oberturas una a cada cap de cru-sero las que han de tenir la figura y forma dela del con proporcionalment. Item altra a lacapella del sagrament ab la forma y proporcióde las anteriors de reixa de ferro. Item en locimbori hi ha de haber quare finestras una a

cada costat de altura, nou palms y sinch deample. Item en totas las ditas oberturas y comtambé en la del cor hi ha de haber los basti-ments ab sas vidrieras ab sos filats de fil ferroper a resguart dels vidres. Item la trona se hade co l·locar en lo primer pilar del arch del cru-sero de la part del nort, ab sa escala de pedrapicada, passamà de ferro y portaveu. Item locampanà ha de estar colocat a la dreta de laiglesia lo qual ha de tenir en lo paviment vint yquatre palms en quadro y de alt fins al rematedes del paviment cent y dotze palms ab sonpinell. Item la escala del campanà ha de seren forma de caragol de quatre palms de llarchy un de medio, sobre las campanas se ha dehaber una balustra de sinch palms de alsadaab una petita escala per pujar. Item lo campa-nar ha de ser ochavat, però des del pavimentfins a comensar lo ochavat, las cantonadas hande ser mollduradas. Item se ha de fer un puestoper co l·locar rellotge de campanar al puestoque puga co l·locarse millor y mes dissimulat.Item lo devanter ha de estar adornat conformeestà en la planta, se ha de fer portalada novaab sos sòcols, columnas y demés molluras quemostran lo plano y perfil del plan. Lo demésdevanté ha de ser terraguixat. La O del cor hade ser semicircular de set palms de alt y deude ample y ha de ser de pedra picada al exte-rior. Item se han de posar portas ab sos panysy claus en las sagristias, campanar y cor. Altradespués del cor pera que no pujian al campa-nar y altra al rellotge. Item en la capella delSagrament se ha de fer un reixat de fusta absa divisió al mitg per obrirlo y tancarlo ab panyy clau. Item en lo presbiteri se ha de fer altrabarandilla de fusta ab son passamà y pujantsde pots ab motllura als costats. Item tot lo ma-terial tant per fusta de teulada y portas comtot lo demés ha de ser del terreno però que siabo. Item y també tindrà llibertat lo mestre deaprofitar la terra de la demolició y demés quepuga aprofitarse. Item tot lo paviment tatn deiglesia com sagristias ha de estar enraijolat demahons quadrats. Item se obliga a tirar en ter-ra tota la part de baix que està decantada ofins a la divisió. Item ha de fer tres altars un acada part del crusero altre en la capella delSagrament proporsionats a la altura y tot deobra cuita ab la mesa, columnas, cornisa, ger-ros y demés molluras que marca la planta. Itemha de desfer y tornar a parar lo altar major abla obligació de colocar la mesa de dit altar enlo Sagrament; també ha de tapar lo interior dela iglesia luego de demolida la cosa sòlida.Totas las ditas obras se obliga a preu fet abdos anys a excepció del campanar que vol tresmes a no ser de algun cas extraordinari e im-previst. La població tindrà llibertat de fer visu-rar dita obra per algun arquitecto u altre al gustde la població en qualsevol part que estiga laobra, y en cas de haber alguna part falsa queno sia sòlida com li correspon a judici del ar-

239

quitecte se ha de tornar a fer a expensas delmateix mestre de la obra. = = Obligacions delpoble de Rocafort per fer la part de la iglesia:Primo se obligan los vehins del poble a pagarun dotsé del blat, vi, oli, llegums y cànem en loespai de sis anys. En aquest article no vancompresos los fesols. Item lo blat y llegums sehan de pagar en la hera y no podran traurer lofins a tant que estiga pagat lo dret y tambéhan de pagar del baleig y espigada. Item lo olise pagara al molí ab olivas y se li donarà lli-bertat al encarregat del dret de moldrerlas coma un individuo de la població. Item en quant alvi se pagarà ab verema y per evitar frau podràelegir la carga que li apareixerà bé. Item se hade pagar dit dret de tota la terra conrreen losvehins desde casa o podent tornar a dormiren casa tant si son del terme com fora terme.Item en dit article no van compresos los queconrean terras a mitjas que los amos no sianindividuos o habitants en la poblaciçó. Item seobliga la població a comprar lo terreno perengrandir la iglesia y a pagar lo gasto que pothaber per fer las escripturas, comprar lo pa-per, notari y demés. Item no podrà la poblacióen general ni algú en particular impedir quecarro o mulas passian per algun camp o para-da per portar materials per la iglesia, obligant-se lo mestre a tornar los marges, però per aque no haja raons aniran quatre homens ma-

nats per lo Batlle per señalar lo puesto ahontpugan fer menos danys, obligant-se lo poble apagar los danys. Item per lo oli la població hade buscar y llogar alguna pica; per lo blat hade proporcionar lloch. Item en quant al oli sialgun any per las moltas olivas algú volguésmoldrer-las fora la població tindrà obligació depagar (...). I finalment perquè lo encarregat deldret puga cobrar bé y ab llibertat, dat lo casque algú defraudés alguna part dels fruits pa-garà el doble y lo Sr. Alcalde estarà obligat perjustícia sempre que convinga. Cuyos pactosprometen respectivamente observar y cumplircon emmienda de daños ypago de todascostas bajo obligación de todos sus bienees yderechos presentes y futuros, obligando elAyuntamiento a mas de los suyos propios lode sus principales. Y advertidas dichas partesde lo prevenido en la Real Pragmática deHipotecas así lo otorgan en dicho pueblo deRocafort a los seis de febrero del año delnacimiento del Señor de mil ochocientosquarenta y ocho siendo presentes por testi-gos Dn. Jayme Jover Presbítero y ManuelGovern labrador vezinos del mismo pueblo yDn. Jayme Cabestany presbíterio residenteen Tárrega. Y de los otorgantes conocidosde mi el escribano firman los que sabenescribir, y por los que no a su ruego lo firmaotro de los testigos (...).

Notes

1 El principal motiu de la circular, o almenys al quees dedica major atenció, és a prohibir la realitzacióde retaules de fusta a causa de la combustibilitatdel material, que havia provocat algun lamentableincendi.2 Arxiu HistòricComarcal de Balaguer: FN Agramunt.Pau Borés (1768).3 Reproduïm part de la carta del bisbe Lasala dirigidaals escultors: “Hacemos saber a los Ses. Escultoresde la presente ciudad que con carta de 3 de eneroúltimo nos significa el Excmo. Señor Conde deFloridablanca el desagrado del Rey, Nuestro Señor,de que en esta y otras diócesis no haya tenido eldevido cumplimiento la Real disposición de us augustoPadre, el Rey Don Carlos tercero (que de Dios goza)de 25 de noviembre de 1777, en que se mandavaque en adelante no se hiciese retablo alguno demadera, sino que se construyere de piedra o deestuco. Y renovando esta Real Orden su Magestadreynante con los más estrechos términos, ydexándonos únicamente la facultad de consentir elque se concluyan los ya empezados, si así lojuzgaremos conveniente, prevenimos a dichos Sres.Artífices que en adelante por ningún motivo admitan

obras de este género sin especial licencia de suMagestad, y que nos digan, especifiquen y nos hagnaconstar los retablos que tuvieren empezados y paraque iglesias; a fin de que, en inteligencia de ellopodamos providenciar lo correspondiente; pero conexclusión de los retablos puramente ajustados, y noaún empezados, de suerte que estos no seranadmitidos en ninguna de las iglesias de la diócesis”(ADS: Parròquia de Matamargó).4 RABASF: Legajos. Arquitectura religiosa (Iglesiasparroquiales).5 RABASF: Legajos. Arquitectura religiosa (Iglesiasparroquiales).6 Raül TORRENT, (Urtx nº 12, 1998) formula lamateixa hipòtesi en el cas de l'arquitectura del segleXVIII a Lleida.7 Aquesta ptimera ordre fa més incidència en elsretaules, especialment la prohibició de fer-los de fusta.8 BARRAL, X: Arquitectura religiosa moderna icontemporània (Art de Catalunya, vol.5). Barcelona:L'Isard, 1999, pàg. 169.9 PIQUER i JOVER, J: Vallbona. Guia espiritual iar tística. Vallbona de les Monges: Comuniatcistercenca de Vallbona, 1983. Pàg. 45.

240

10 BALAGUÉ i SALVIA, G: Bellvís. Del tossal de lesSogues al Canal d'Urgell. Balaguer: Romeu, 1986.Ps. 311-315.11 BALAGUÉ i SALVIA, 1986, ps. 311-315.12 FUGUET i SANS, J: “Barroquisme i tradició altemple parroquial de Sarral”, Misce l·lània Sarralenca.Sarral: 1981. Ps. 117-160.13 SANS i TRAVÉ, JM: Història del Tallat. Lleida: Virgili& Pages, 1986. Pàg. 136.14 Arxiu Diocesà d'Urgell: Llibre del bisbe FranciscoAntonio de la Dueña y Cisneros (1797) fol.71.15 Quan es planteja la restauració de l'esglésiaparroquial de Balaguer, l'any 1816, l'Ajuntament manacridar a Antoni Cellers “Director General deArquitectura de este Prado., el que actualmente sehalla en la ciudad de Lérida suplicandole suba a estade Balaguer para hacer el devido reconocimiento dela antigua Igla. Parroquial dexando bien trasado elplan que para su recomposición puedan seguir losotros artifices que deban emplearse a la indicada obra;a cuyo fin se le pase luego el ofcº correspondiente”(Arxiu Històric Comarcal de Balaguer: Full solt, 1816).16 BARRAL, 1999.pàg. 169.17 Josep Oriol Mestres és l'autor de la façananeogòtica de la catedral de Barcelona.18 La catedral Nova de Lleida fou subvencionada perCarles III, com a desgreuge per al confiscació de laSeu vella, convertida en castell militar pel seu

antecessor Ferran VI. La primera pedra es posà l'any1764 i oficialment dirigí l'obra Francesco Sabatini(1722-1797), arquitecte italià de confiança del rei,malgrat és evident que fou Josep Prat el veritabledirector. El projecte de Pedro Martín Cermeño (1760)fou modificat per Josep Prat, intentant substituir lasenzilla volta semiesfèrica que cobria el creuer perun cimbori vuitavat, clarament deutor –segons ManuelArranz- dels cimboris de la catedral de Tarragona i laSeu Vella de Lleida. Però, la manca d'estructura desosteniment –els fonaments de les pilastres cedirenal pes- féu que es tornés al model primitiu. (Triadó,1999).19 PIQUER i JOVER, 1983, pàg. 45.20 PIQUER i JOVER, 1883. Ps. 43-44.21 AHCC: FN Bellpuig. Josep Gili (1848).22 BALAGUÉ i SALVIA, 1984, pàg. 314.23 Pensem que cal diferenciar la construcció d'unaesglésia de nova planta, d'acord a un disseny nou,d'unes obres puntuals practicades en una esglésiaprecedent, absolutament gòtica, com és el cas deLinyola o bé marcadament classicista, com laparroquial de Tàrrega.24 AHCC: FN Tàrrega. Marià Térez Pasqual (1846-47).25 AHCC: FN Tàrrega. Marià Térez Paqual (1846-47).26 AHCC: FN Tàrrega. Marià Térez Pasqual (1846-47).27 En la transcripció dels documents s'ha obviat lapart final, més formulària i reiterativa.