L’ESPECTACLE DELS BALLS AL SEGLE XVIIIRamon Miró Baldrich

URTX

70 URTX

Abstract

Atendiendo a los espectáculos festivos y celebrativos del siglo XVIII en la plana de Lleida, hacemos el seguimientoexplícito de los bailes (coreográficos y hablados) que nos aparecen, constatamos su mantenimiento, la influenciaproveniente de tierras tarraconenses y la organización más bien centrada en los gremios y las cofradías, que lesda un carácter más popular y, a veces, hasta quizás de enfrentamiento a actos más oficiales (en el caso de Cervera,los dramas castellanos hechos y representados por los universitarios).

Regarding the public and celebratory events of the 18th century on the plain of Lleida, we follow the dances (chore-ographic and spoken) that appear, show how they were maintained, the influence from the Tarragona area and theorganisation mainly centred around the guilds and brotherhoods, which made more popular in character, and, some-times, even of clashes with more official acts (in the case of Cervera, the Castilian dramas done and performed bythe university).

Paraules clau

Ball, dansa, ball parlat, ball de bastons, ball de gitanes, ball d’espases, ball de Buda, Bellpuig, Cervera, Lleida, Mo-llerussa, Tàrrega, entrada reial, entrada del bisbe, primera pedra, proclamació reial, festa patronal, Felip V, Carlesd’Àustria, Lluís I, Carles IV, Godoy, Joaquín Sánchez Ferragudo, confraria de les santes espines (Tàrrega), confrariade la puríssima sang (Bellpuig).

L’ESPECTACLE DELS BALLS AL SEGLE XVIII

71URTX

cions impreses de què hem fet ús i sovintaquestes també han estat considerades enles històries de les poblacions que igual-ment hem repassat.

Finalment, en el cas de Mollerussa, sónunes memòries privades les que ens doneninformació sobre la realització d’alguns ballsde bastons i de moros i cristians.

Som conscients que el resultat obtingut ésnomés orientatiu sobre l’activitat real, comla part visible d’un iceberg; l’activitat, si dis-poséssim de totes les dades de realitzacióde balls en aquestes poblacions, seria desegur força més abundosa, però no creiemque variés massa en les apreciacions queens permet fer l’anàlisi d’allò aconseguit pelcamí que ens hem marcat.

L’antecedent d’aquests balls eren els grupscoreogràfics que ens apareixen ja en deter-minats entremesos de les processons me-dievals de Corpus. La continuïtat, però, esdonà sobretot a les terres tarragonines. Noés estrany, doncs, que actualment s’hagidonat la recuperació de balls (tant els sim-plement coreogràfics com els parlats) enaquestes terres, i hagi estat a Tarragona, ones realitzà, l’any 1990, el primer congrés so-bre “Els balls parlats a la Catalunya nova”.

1. Els balls en les festes de recepcióreial

En els inicis del segle XVIII, trobem que ja ésben característica la presència de balls denois en les festes que organitzen les auto-ritats municipals per a la recepció reial.

L’any 1701 es produeix un d’aquests fets,amb el viatge del nou rei Felip V fins a Bar-celona, a rebre Maria Lluïsa Gabriela, prin-

0. Propòsit

Volem fer un seguiment i unes reflexionssobre la importància dels balls o dansesde nois durant el segle XVIII en el nostreentorn (considerem dades de Lleida, Cer-vera, Tàrrega, Bellpuig i Mollerussa).

Hem elaborat un quadre per poder teniruna visió general de les dades amb quècomptàvem i poder fer després les refle-xions pertinents, tot recolzant en les infor-macions més específiques que de vegadesacompanyen la dada de la realització delball en concret.

Només en el cas de Bellpuig teníem fetprèviament un seguiment concret de llibresde confraria del segle XVIII que ens ha per-mès veure com la Confraria de la PuríssimaSang de Jesucrist anava fent despeses perals balls que acostumaven a fer en la festadel patronatge de la confraria, és a dir, en lafesta de Santa Creu de Setembre (el ca-torze de setembre). No és, però, cap garan-tia l’estudiar confraries, perquè tambétenim fet el seguiment de la de Sant Roc, ien aquesta no apareixen mai despeses aballs de nois, sinó al ball ritualitzat i a l’en-cant, per aplegar diners, que realitzava laconfraria també en la festa patronal deSant Roc (el setze d’agost).

En el cas de Tàrrega, aprofitem l’estudi deRamon Berga i Francesc Maymó sobre lafesta de les Santes Espines que ens dónaalguna dada de balls en aquest context decelebració de festa patronal.

L’altre àmbit d’ús, les desfilades organitza-des pels consells municipals en recepcionsreials o religioses, o en celebracions tambéd’aquests tipus, ha generat algunes rela-

72 URTX

Bel

lpu

igC

erve

raLl

eid

aM

olle

russ

aTà

rreg

aFe

tg

ener

al

1701

balls

deba

ston

sig

itane

s,C

ons

balls

deba

ston

sie

spas

es,

Rel

ació

nba

llde

bast

ons

iles

colle

s,C

ons

Prep

arar

balls

,Con

sell

Pas

deFe

lipV

1702

cam

ades

casc

avel

lsba

llS

E,C

onse

ll

1706

dans

esL,

entr

ada

Car

les

d’À

ustr

ia

1715

ball

deba

ston

s,co

nfrP

S

1716

ball

degi

tane

s,co

nfrP

S

1718

6ba

llsdi

fere

nts,

Rel

ació

n

1724

4da

nses

,esp

ases

,pal

s,gi

tane

s,R

el.

C,p

rocl

amac

ióLl

uís

I

1737

min

yons

balla

r,co

nfrP

S

1739

min

yons

balla

r,co

nfrP

S

1740

ball

deba

ston

s,co

nfrP

S

1750

cam

ades

casc

avel

ls,c

onfr

PS

1756

ball

deB

uda,

conf

rPS

1764

ball

deB

uda

ibal

ls,c

onfr

PS

1766

min

yons

dels

balls

,con

frP

S

1767

mús

ics

ipol

last

res

balls

,cPS

1768

/9m

úsic

sip

olla

stre

sba

lls,c

PS

1769

balls

bast

ons

imor

/cris

,FM

1771

ball

deB

uda

ibal

ls,c

onfr

PS

1772

mús

ics

ipol

last

res

balls

,cPS

balls

deva

lenc

ians

,fai

xes

ibas

tons

,CL,

entr

ada

bisb

e

1773

mús

ics

ipol

last

res

balls

,cPS

ball

bast

ons,

vale

ncia

nsi2

m/c

,SE

1776

ball

deB

uda

ibal

ls,c

onfr

PS

1779

cam

ades

casc

avel

ls,c

onfr

PS

1784

balls

,un

amb

cast

ell,

cPS

1787

ball

deB

uda,

conf

rPS

1788

dans

ad’

espa

ses

ibal

lgr

otes

c,O

ficis

Proc

lam

ació

Car

les

IV

1797

balls

bast

ons

imor

/cris

,FM

1802

balls

dels

grem

isia

nècd

ota

2da

nses

torr

es,b

alls

bast

ons,

mor

osic

ristia

nsim

oixi

gang

aPa

sde

Car

les

IV

73URTX

cesa de Saboia, amb qui s’havia de casar. Estracta d’un pas per poblacions que esdevéforça ritualitzat perquè en aquests casostambé li presenten a jurar els privilegis res-pectius, quan són poblacions reials (com erael cas de Lleida, Tàrrega i Cervera).

Després de cartes creuades des de Madridi, amb posterioritat, des de Saragossa, on laPaeria de Lleida ha enviat dos síndics, tenenja la confirmació que el rei arribarà a Lleidael dia vint-i-quatre de setembre, que dor-mirà a la casa palau que li preparin i quesortirà de Lleida el dia següent. Tota la rela-ció dels fets fou inclosa al detall en el llibredel Cerimonial, resumit per Josep Pleyan dePorta1 i resseguit més al detall per JosepMaria Àlvarez.

Al resum de Josep Pleyan ja hi ha referèn-cia a unes danses populars; a l’article deJosep Maria Àlvarez es detalla que el palaufou la casa de Fèlix d’Àger, senyor de laGranadella. A la tarda el rei s’entretinguécaçant i després anaren a la plaça de SantJoan les quatre cobles de músics i el ballde bastons, i no pararen fins que el rei esretirà a descansar.

L’endemà al matí, ja aixecat el rei, tornarenels balls a la plaça; en la desfilada que mun-ten per acompanyar-lo a la catedral (la Seuvella), van davant les “colles” que el diver-teixen amb les seves habilitats. Després dedinar reprengué el camí cap a Barcelona, te-nint parada a Bellpuig per a passar la nit.

Des de Bellpuig ja estaven preparats, puixque sabien que Fèlix de Cardona, duc deSessa i baró de Bellpuig, acompanyava el reicom a Gentilhome de cambra, i que fariennit a la vila i marxarien l’endemà després dedinar (igual com s’havia fet a Lleida). A lestres de la tarda del dia vint-i-cinc sortia de lavila una comitiva de cent cinquanta homes,anant per capità Francesc Galitó, mercader,i per alferes Josep Serra, fuster; seguien unball de bastons, de minyons vestits amb se-des mostrejades, i un ball de gitanes, moltben compost; i tot seguit anaven els paers,vestits amb les gramalles, i després el Con-sell. L’anaven a rebre al cap de terme delcamí reial, a la banda de Golmés.

El rei i comitiva arribaren cap a les quatre dela tarda, però anaven amb pressa, per laqual cosa “posada en forma la companyiase’ls feren les cortesies i els balls foren enaquell puesto a poc profit, puix sa Magt. ve-nia molt arravatadament i no parà, i per xòse ballà molt poc, que sols tocaren los mú-sics una estona” (BACH, 1998, p. 133).

I seguí tota la comitiva cap al castell desprésd’unes ràpides salutacions. Acabà de passarla tarda, el rei, tirant a coloms i conills que liaviaven (com abans havia fet també aLleida). L’endemà rebé l’homenatge delspaers i després de dinar, cap a les deu delmatí marxà ràpidament amb la comitiva prò-pia, igual com havia vingut.

A Tàrrega, en unes primeres previsions pre-ses pel Consell el divuit de setembre, deter-minen que “com que el senyor Anton Peiróha d’anar a Sarral, que miri si pot fer venirballs. Al mateix temps, que es busquin duescobles de músics per si SM dóna avís quepassarà per la vila.” (SEGARRA, 1987, p. 229).

El pas del rei fou fins a Cervera, sense es-tada a Tàrrega; se li podria aplicar el cèlebretítol d’un llibre de Manuel de Pedrolo queparla del Comte Duc, i on aplega articlesamb clar esperit independentista. Els targa-rins, però, no s’hi havien resignat.

El dia vint-i-sis, cap a les dues de la tarda, hiha igualment, a la costa de la Curullada, totel seguici de recepció que han preparat lesautoritats cerverines, en el qual anaven unball de gitanes, un d’espases i un altre debastons, amb els músics respectius. Segonsexplica Agustí Duran, tot seguint el relat delcronista cerverí, “Allí reberen la notícia que aTàrrega, per tal d’obligar el seguici reial atravessar la vila de cap a cap, havien trencatla carretera que passava pels ravals. (...)Quan el rei hagué sortit de Tàrrega, la comi-tiva tornà a posar-se en marxa fins a l’indretde Fonolleres, on s’acomiadaren els paers deTàrrega que acompanyaven el rei. Els paersi els consellers de Cervera, baixant de cavall,s’atansaren a la carrossa reial, i començà elpaer en cap a fer cortesies genolls en terra,besà la mà a sa majestat i li donà la benvin-guda en nom de Cervera; (...) El rei digué al-

1 Diu, a les efemèrides lleidatanes: [Setembre] “Día 24. Año 1701. Hace su entrada en la Ciudad Felipe V,a cosa de media tarde, con toda solemnidad, y entrando por la puerta de Magdalena; jurando en la misma,en un rico tablado alzado allí al efecto, todos los fueros y privilegios, usos y costumbres de la Ciudad, enla cual permanece hasta la tarde siguiente siendo agasajado con muy alegres y pomposas fiestas, comoarcos de triunfo, danzas populares, fuegos artificiales, besamanos etc. etc., y una iluminación generalnunca vista, pues como dice el Ceremonial de donde se han extraído estas noticias, durante ella, nos tro-bava menos la llum del dia.” (PLEYAN, 1944, p. 257).

74 URTX

gunes paraules per a significar la seva com-plaença, però el bullici no en deixà oir cap.Acabades que foren les cortesies delspaers, el rei, sense esperar que els balls fi-nissin llurs actuacions, donà ordre de partiri els cotxers obeïren tan promptament i llen-çaren la carrossa a tanta velocitat, que totfou desbaratat, i els del Consell havien defer córrer les cavalcadures al galop, de talmanera que la distància d’hora i mitja fousalvada en menys de tres quarts.” (DURAN,1963, p. 14-15).

Passant pel portal de Santa Anna, hi havia abanda i banda dos cadafals, en un hi ballaval’àguila i en l’altre el gegant i el drac del bes-tiari de Corpus. El rei passà el portal i anàcap a la casa palau, darrere la qual, des d’unbalcó, es dedicà a l’activitat preferida, dispa-rar a coloms i conills que li anaven aviant.Després el rei aparegué al balcó de davantper rebre l’ovació popular.

Ja al vespre, i després d’un castell de focs, liferen la presentació de la cena, tot acom-panyant la desfilada del present amb les co-bles, els balls, el gegant, el drac i l’àguila. Elrei la presencià i agraí des del balcó.

L’endemà al matí, a les vuit, rebé els conse-llers, anaren tots plegats cap a l’església aoir missa, jurà els privilegis i tornà a palau,on dinà, i a les deu del matí reemprenguénovament la marxa, com havia fet a Bellpuig.

A banda, doncs, de constatar la pressa delrei i el seu seguici per anar cap a Barcelona,veiem també la dèria del noi de divuit anysque era el rei a entretenir-se a disparar con-tra coloms i conills que li aviaven tant aLleida com a Bellpuig i a Cervera (als llocson féu estada).

A les tres poblacions on féu estada, Lleida,Bellpuig i Cervera, veiem com a tots tresllocs han preparat diversos balls i cobles deministrils per a la recepció i per a l’entrete-niment festiu; només la pressa del monarcagenerà, però, que algunes de les execucionsdels balls acabessin amb presses o sobta-dament, degut a l’imperatiu de seguir i es-cortar el rei en els trajectes.

Tornem a trobar la presència de “danses” al’entrada del rei Carles d’Àustria a Lleida, elvuit de juliol de 1706. Hom, però, no precisaquines foren.2

2 “Llega a la ciudad el rey D. Carlos de Austria y permanece en ella dos días, donde es recibido con sin-gulares demostraciones de afecto y cariño y regocijadas fiestas, luminarias, danzas, besamanos, partiendoel 10 para Tamarite.” (PLEYAN, 1944, p. 234-235).

Tarja postal.Vilafranca del Penedès.Ball de Gitanes.Foto: Cuyàs.

75URTX

I també a Lleida, l’any 1802 (data límit queconsiderem en el present treball), veiemque, al pas de Carles IV, hi ha presents duesdanses de torres, ball de bastons, ball demoros i cristians i moixiganga.3 Apreciem enla referència a les dues danses de torres i ala moixiganga, que s’ha anat introduint unanova moda de ball més centrat ara en lesconstruccions humanes de torres (els cas-tells) o de formes més rebuscades (la moi-xiganga, amb estructures humanes queactualment són referides a la passió de Crist,però que potser en aquella època no, puixque hi apliquen el qualificatiu de figuresmolt divertides), que en la típica coreografiade dansa que presenten els balls de bastonsi de moros i cristians.

Carles IV passà després per Cervera i hi féuestada els dies sis, set, vuit i nou de setem-bre. Tot i que en aquest cas la referènciaals balls és mínima, sabem que també enaquest cas els gremis organitzaren ballsper a la festivació de l’estada del rei. Fre-deric Vila recull d’una tradició oral unaanècdota que confirmaria la poca intel·li-gència del rei.

Diu: “Dìcese que en uno de los bailes y en-tremeses que organizaron los gremios paraobsequiar a los Reyes, como asistiese a ellosel Claustro de Doctores desde un elevadositial, vestidos de las magníficas gramallas yde las borlas piramidales, no acertando elRey desde el balcón donde lo dominabatodo, a distinguir tras la policromada vesti-menta la severa gravedad de los Doctores,creyó Carlos IV que formaban una comparsade danzantes; y dirigiéndose a un cortesano,díjole señalando al Claustro: “Diga V. quebailen aquellos sujetos”. Pero advertido SuMajestad de que no eran comediantes, sinoque formaban el Senado Académico, sin im-mutarse poco ni mucho por la plancha so-

berana, repuso cachazudamente: “bueno,pues, entonces que no bailen”. (VILA, 1923,p. 266-267)

Tot i les recepcions i els espectacles, semblaque en aquest cas, com havia passat tambéamb Felip V, la diversió preferida del mo-narca fou caçar, tant a Lleida com a Cervera.

2. L’entrada del bisbe

El vint-i-sis de maig de 1772, s’esdevé aLleida l’entrada del nou bisbe Joaquín A.Sánchez Ferragudo. A l’ordre de la comitivade rebuda van en primer lloc els gegants,després uns balls de valencians, de faixes ide bastons i segueixen el clergat i els ca-nonges, aquests últims muntats en mules iservits per quatre lacais del capítol. S’integraaquí el bisbe, també muntat en mula por-tada per dos lacais. Si fins aquí trobem l’es-tament religiós, ara segueix el civil o derepresentació de la paeria: van els macers,timbalers i clarinets; després els regidors, di-putats i síndics a cavall, amb quatre lacais iun volant per a cada un (PRIM, p. 107).

3. Proclamacions o celebracions reials

A Lleida, el 1788, pels actes de la proclama-ció de Carles IV, hi hagué dues danses, unad’espases, que van costejar els pagesos, iuna altra de ball grotesc, que fou costejadapels xocolaters i cordoners, amb músicacada una (PRIM, p. 124).

Més interessant és l’acte d’aclamació per laproclamació de Lluís I a Cervera, l’any 1724.Celebraren aquest acte el vint-i-cinc demarç. Prèvia a l’acte hi ha l’ornamentació decarrers i la construcció de tres entaulats, una la plaça Major, un altre a la de santa Annai un altre a la de la Universitat. I a les tres dela tarda sortí la comitiva de l’Ajuntament.

3 Agustí Prim en dóna una detallada descripció: “acto contínuo se organizó y desfiló la comitiva por el si-guiente orden:La comparsa de Volantes.Dos danzas de treinta hombres cada una, vestidos á la catalana, con toneletes amarillos y azules, calzon-cillos y almilla de tela blanca guarnecida de tafetán, bandas de seda de colores, botines y alpargatas,peinados y descubiertos; los cuales con gran seguridad y ligereza formaban torres á la altura de seis es-tados, al son de la música.Venía después otro baile compuesto de diez y seis muchachos vestidos uniformes al estilo del país, loscuales con palos en las manos, al compás de la música y suma ligereza, hacían diferentes mudanzas. Losreyes, y especialmente los infantes, celebraron mucho este baile.Seguía otra comparsa de catorce hombres, vestidos y armados, la mitad á la antigua española, y la otramitad á uso musulman, que en ademan de pelea, recordaban las proezas de nuestros antepasados arro-jando los moros de España.Una divertida mojiganga compuesta de quince jóvenes vestidos uniformes con chupa y calzón de indianade diferentes colores, guarnecidos de tafetán en todas sus costuras, medias de seda, zapato blanco y go-rros altos á modo de turbantes, adornados con varias joyas de plata y oro, que al compás de la músicaejecutaban figuras muy divertidas, llevando en las manos unas veces arcos de flores y otras achas de ceraencendidas.” (PRIM, 1893, p. 131).

76 URTX

Explica Frederic Vila que “Ante esta Comitiva,iban cuatro danzas, figurando la primera, lalucha de san Miguel contra Lucifer y sus se-cuaces; la segunda, era de espadas, y la ter-cera, de palos, en que con armoniosaconsonancia acometían unos y se defendíanotros; la última, que era la de mayor diver-sión, se componía de Gitanas, haciendo condonaire la cordelica y deshaciendo sus en-redos. Seguía a los danzantes, una compañíade Infantería, después una tropa de Batido-res a caballo, con dos clarines, seguidos delAlguacil; y por último, el Ayuntamiento pre-

cedido de los Ministriles, timbales y clarinesde la Ciudad.” (VILA, 1923, p. 67-68).4

Explica que, posteriorment, els legistes de laUniversitat decidiren fer també el seu actepropi de proclamació. En la seva comitiva nohi ha danses; hi ha una companyia de 25granaders, una altra de cavalleria i un carrotriomfal amb concertada música. Continua:“Plantado el Carro enfrente la Casa del Ca-vallero Chancelario, y después en la de laCiudad, representaron su Loa, dispuesta congran arte para el intento, que no se podíaesperar menos de la habilidad y garbo de losRepresentantes y de la destreza del Maestrode Capilla, en componer, y executar la Mú-sica.” (VILA, 1923, p. 70).

4. Primera pedra a la Universitat deCervera

L’any 1718, els dies divuit, dinou i vint dedesembre, celebraren a Cervera els actes deposar la primera pedra per a la Universitat.Se’n féu aleshores una Relación de las fiestascelebradas en la Ciudad de Cervera los días18, 19 y 20 de diciembre de 1718 en asuntode ponerse la primera piedra a la fábrica desu Universidad Literaria (...) Fou determinatque s’imprimís, però sembla que no arribà aimprimir-se; Frederic Vila copia tot el textconservat de la relació manuscrita.

El dia disset de desembre, a Completes, ini-ciaren la celebració. Precedien a la comitivadel Canceller i els catedràtics, els macers, elstimbals de la ciutat, vuit ministrils i sis ballsdiferents (VILA, 1923, p. 47). Acte seguit, vandes de la casa de la ciutat cap a l’església elCorregidor, regidors i comitiva de ciutadans,precedits també dels macers, timbals, minis-trils i balls (VILA, 1923, p. 48).

Estalviem la descripció de la resta d’actes iornamentacions, propis d’aquestes festes idescrits a la menuda a la relació. L’endemà,divuit, a la tarda hi hagué balls (la relació noprecisa més) i a la nit tragueren un carro

4 La font és la Relación de los festivos aplavsos con qve la filesissima civdad de Cervera ha manifestado svinterior gozo en la proclamacion y levantamiento del real pendon por el rey nuestro señor D. Luis Primero ensv real nombre, en 25 de marzo 1724 (Cervera, Impremta de la Reial Universitat, per Josep Faig, s. a.), onel cronista diu: Para cuya execucion, ivan delante quatro diferentes Dances, yendo bien adornados los quelos componian: el primero, representava la lucha, que tuvo el Arcangel San Miguel contra Lucifer, y sussequazes, debelando la sobervia de aquellos rebeldes Espíritus: Geroglifico de las batallas en que han deser victoriosas las Armas de su Mag. Contra los rebeldes à la Iglesia, y de los enemigos de la Monarquia.Seguianse à este, dos, uno de Espadas, y otro de Palos, que con armoniosa consonancia, y sin perder elcompàs, acometian unos, y se defendian otros; en los quales se hazia patente el valor con que siemprelos Cervarienses han sabido defenderse, peleando por su Dios, Rey, y Patria, assi en los tiempos antiguos,cuyas Armas eran los Palos, como en los modernos, en que juega la Espada. El ultimo se componia de Gi-tanas, que haziendo con donayre, y agilidad la Cordelica, sabian desenlazar sus enredos; este ultimoservia à la diversion, que como dize Horacio, las cosas de mas gravedad deven moderarse con la diversionde los juegos.” (i segueix després amb la companyia d’infanteria i la tropa de batedors a cavall).

77URTX

triomfal els estudiants de Dret i un altre elsteòlegs i filòsofs tomistes. Els personatgesde les al·legories dels carros, en general fe-menins, eren estudiants disfressats (no hicabien les noies en aquestes representa-cions, com tampoc en els balls).

El dia dinou, que és quan posen la primerapedra, tornen a aparèixer a la desfilada els doscarros triomfals del dia anterior, però no elsballs. A la nit, els legistes representen una co-mèdia a la plaçaMajor (VILA, 1923, p. 50-51).

5. Festes patronals o d’acció de gràcies

Tant en l’un com en l’altre cas, acostumen aorganitzar-les confraries determinades. Laconfraria de les Santes Espines, de Tàrrega,a la segona meitat del segle XVII, rep sol·lici-tud diversos anys de representació d’algunacomèdia per afeccionats, estudiants, etc. Afinal de segle sembla que decau una mica iés al 1701 que el Consell municipal decideixintervenir per reactivar-ne el funcionament.

Davant l’austeritat de les festes patronalsperquè els capitans no volen gastar, diuenque es fa molt poca festa el dia de les San-tes Espines (el tretze de maig) i això va endetriment de la vila, per ser festa que toca ala vila. Resolen llavors, en el consell generalcelebrat el setze de maig, que en endavantsiguin capitans de la confraria els paers vells(és a dir, els que acaben cada any en el cà-rrec, amb l’elecció dels nous paers), i que lavila pagarà la cera, els músics de la cantoria(dues dobles) i el foc (tres dobles), els capi-tans pagaran la resta i la Comunitat de pre-veres contribuirà amb l’elecció del clavari.Que els capitans s’encarreguin de fer laplega de grans que s’acostuma fer i que totallò recollit serveixi per a les “jocalies” de laconfraria (BERGA, MAYMÓ, 1963, p. 157).

Aquest augment de celebració comportaque, just l’any següent, hi hagi una petició alConsell perquè paguin unes “camades decascavells”per a un ball per a les Santes Es-pines (hom pot pensar que es tracta, proba-blement, del ball de gitanes, en què els noisdansen amb camades de cascavells a lescames, alhora que van fent figures amb lescintes al voltant del pal.

El Consell acceptà que es compressin a cà-rrec de la vila, però ordenà que es fes constar,aleshores, que les camades eren de la vila.5

L’any 1706 sembla ja que no funciona el nousistema i és proposat al Consell de tornar alsistema anterior; resolen tornar-hi, ajudaraquell any els capitans amb vuitanta lliuresi que en anys següents l’ajut quedi fixat endeu dobles.

En endavant, veiem que el compromís delConsell en la celebració de la festa consistiràen pagar als capitans cinquanta lliures (amés de pagar el predicador) per contribuir ales despeses i hi ha algunes queixes delscapitans per la dificultat que té el Consell enpagar la seva part (anys 1726, 1733).

L’any 1773, al maig continuaven les rogativesper pluja sense haver-la aconseguida, per laqual cosa determinaren que el diumengevint-i-tres es fes la festa i la processó a lesSantes Espines. El mateix vint-i-tres ploguéi determinaren fer festa solemne de celebra-ció el dia trenta i que es fes processó com eldia de Corpus, amb creus, banderes i taver-nacles; i encara excel·lí respecte a la de Cor-pus perquè hi hagué més elements.

En especial, i pel que ens interessa, se’nsdóna el següent ordre processional: “LosSíndics i Regidors de Vilagrassa més imme-diats a les S. E., després los del Talladell idesprés al devant d’ells los dels altres po-bles portaven atxes; al devant la Rd. Comu-nitat, al devant los devots forasters; losdevots de la Vila; los tabernacles ab ses at-xes corresponents; devant les creus; devantles banderes, i al devant de tot los jagants,un ball de bastonets, un de valencians idos balls de cristians i moros” (BERGA,MAYMÓ, 1965, p. 174).

5 Diu el text del consell: “Fonch proposat que se feren unes camades de cascabells per fer un ball per San-tes Espines, per ço si se pagaran per haver-se fet sense resolució.Fonch resolt que, entregades que sian als senyors pahers o als clavaris les camades, se paguen.” AHCT,FM, Consells, 1698-1715, f. 122r.

78 URTX

bre la de “dansa”, i en alguns casos tenimmés sort i podem veure de quins es tracta.El més citat és el ball de bastons; en alguncas el van a cercar a fora, però a les pobla-cions, sembla que sovint tenen un grup deminyons o nois que saben ballar-lo. El casmés clar és el de Lleida, on sabem que arri-ben a distingir tres tipus de melodies i core-ografies en els balls de bastons, en el segleXIX. Dóna la tipologia Ferran Tarragó Pleyánen el seu article “De folklore leridano. El ballde Bastons”, on, a més de reproduir-se al-guna aquarel·la amb la indumentària dels ba-lladors, hi ha també la música i el dibuix de lacoreografia de “Lo Tirititero”, “La pastora ga-lana” i “La cusidoreta” (TARRAGÓ, 1944).

El ball de gitanes presenta dues caracterís-tiques identificadores, la referència a les ca-mades amb cascavells i la referència a lescintes que els balladors van entrelligant ideslligant del pal central a l’entorn del quals’executa el ball.

No presenten altra referència que el títol elball d’espases, el ball de cintes, el ball de fai-xes i el ball de valencians, així com la refe-rència a dos grups de joves que construïentorres humanes (castells). El ball de moixi-ganga sí que fa referència també a algunesescenes d’equilibri. El més complex, encanvi, és el ball de Buda.

El ball de Buda sabem que representava laconquesta de Buda per l’exèrcit de la LligaSanta, comanat per Carles V, duc de Lorena,l’any 1686. En el cas de la representació aBellpuig, tenim referències a l’existènciad’un castell (probablement dominat pelsturcs i que seria conquerit pels cristians). I ala despesa en pólvora i en focs.

Que alhora contingués alguns diàlegs, hocomprovem per referències provinents de larealització d’aquest ball també a Cervera. Toti així, ni per a Bellpuig ni per a Cervera tenimcap text conservat.

Amades afirmava la realització del ball deBuda a Cervera temps enrere, en relació a lafesta de Sant Magí.8 Nosaltres no podemestar-nos de copiar una llarga descripció

És probable que un examen directe dels lli-bres de la confraria ens donés força més en-grossida aquesta relació de balls en relacióa la confraria de les Santes Espines, les fes-tes d’acció de gràcies per haver aconseguitpluja i la festa patronal.

És el que hem fet amb la confraria de la Pu-ríssima Sang de Jesucrist, de Bellpuig; moltsdels anys en què n’hem pogut consultardespeses consta la realització de balls, si béhi ha una colla d’anys en què les despesessón tan genèriques que no podem especifi-car quins foren aquests balls. Estalviem arade fer-ne un seguiment minuciós, que ja fé-rem en treballs anteriors.6

En síntesi trobem un genèric balls o despesaen els minyons per ballar els anys 1739,1766, 1767, 1768/9, 1771, 1772, 1773, 1776 i1784. El ball de bastons és esmentat explíci-tament els anys 1715 i 1740. El ball de gita-nes, directament o amb la referència a lescamades de cascavells, els anys 1716, 1737i 1779. I, finalment, el ball de Buda directa-ment els anys 1756, 1764, 1771, 1776 i 1787;indirectament per la referència a la despesaen pólvora, els anys 1773 i 1784; i per refe-rència a un ball amb castell, el 1784.

Acabem aquesta part fent referència a l’ac-tivitat de balls que trobem a Mollerussa, grà-cies al diari de mossèn Miquel BoschJaques. Als Estudis del Pla d’Urgell publicatsper Toni Solé i Esteve Mestre, trobem laconstatació que l’any 1769, a la festa major,van ballar el ball de bastons i el de moros icristians. Precisa també que el rei moro fourepresentat per Antoni Bosch i el dels cris-tians per Jaume Tarròs. Quasi una trentenad’anys més tard, el 1797, tornaren a ballar, ala festa major, el ball de moros i cristians;aquell any, el metge feia de rei moro i JosepTarròs de rei cristià (podia ser, aquest, el fillde l’anterior Jaume Tarròs de 1769).7

6. Caràcter i tipologia dels balls

Tot i haver-hi anys en què hem trobat el ge-nèric “balls” o “danses” (ambdós noms sónusats aquí com a sinònims), en general vapredominant més la designació de “ball” so-

6 Vegeu MIRÓ, 2002 i treballs anteriors referenciats en aquest.7 Vegeu BONET/MESTRE, 2010, p. 143 (i reproducció dels fulls del diari a les pàgines 144 i 145).8 Deia: “Temps enllà s’havia representat el ball de Buda, variant del de moros i cristians que tractava de fi-gurar la presa de la ciutat de Buda, representada per un Castell de fusta que hom muntava a la plaça i quees disputaven els dos bàndols amb diverses alternatives de pèrdua i de conquista per ambdues parts. In-tervenien personatges a cavall que donaven major vistositat a la facècia. La vigília feien una pasada a tallde cavalcada, en la qual prenien part tots els ballaires, que lluïen ostentosament els vestits. Tots anavenmuntats; voltaven per tota la població, i gairebé revestia tanta importància la passada de la vigília com lamateixa del dia de la representació.” (AMADES, 1953, p. 877 i 883).

79URTX

d’una lluita entre cristians i turcs que tinguélloc el vint-i-sis de març de 1724, en la con-tinuïtat de les festes de proclamació de LluísI. Diu el cronista de la Relacion de los festivosaplausos...: “Por la tarde huvo la diversion delos quatro Dances, que en diferentes pues-tos de la Ciudad hizieron prueva de su des-treza, y agilidad, sin faltarles sequito, niaplauso. Entrada la noche se encendieronlas parrillas por toda la Ciudad, que fuè bas-tante luz para los exercicios, que se hizieronen ella. Formaronse dos Companias de Gra-naderos de cinquenta hombres cada una,con su Capitan, y demàs Oficiales, todosbien vestidos, y armados; ivan los de la unacon trage Turquesco, Turbantes, Medias Lu-nas, y Ballestas; la otra era de Christianosuniformamente, y con gallardia vestidos, ar-mados con Fusiles, Gorras, Cartucheras, yBolsas para las Granadas; la Musica secomponia de Abueses, y Caxas; unos, yotros arrojaron dulces en gran abundancia.Salieron estas dos Compañias de distinctospuestos, y aviendo tenido de reencuentro al-gunas escaramuzas por las calles, que conbizarro denuedo se executaron; se encon-traron despues en la Rambla, en donde es-tava prevenido un gran Castillo de Fuego;este era guardado de los Turcos, y queriendoacometerle los Christianos, fueron la primeravez rechazados, y prosiguiendo en quererassaltarle, se travò reñidissima Batalla, quela hazia formidable, y divertida el muchofuego, que arrojavan, y el estruendo Militar

Tarja postal.Vilafranca del Penedès.

Ball de cavallets.Foto: Cuyàs.

de ocho Clarines, // Timbales, Caxas, yAbueses, y sin conocerse flaqueza en losCombatientes, fuè continuo el disparo: quecomo los Vezinos de esta Ciudad estàn tanenseñados à ello, se observò en todo el or-den Militar. Los del Castillo hizieron llamadapara pactar la rendicion, de que se siguiò unbreve armisticio, y se hizieron sus arengasen verso de una à otra parte, y no queriendolos Christianos assentir à los pactos, se travòde nuevo la Batalla, que entre el primer, ysegundo combate, durò mas de hora y me-dia, estando en todo este tiempo indecisa lavictoria: pero haziendo los Christianos el ul-timo esfuerzo de su valor, y Militar disciplina,se rindieron los Turcos à merced. Viendoselos Christianos dominantes en el Castillo,pusieron fuego à aquella grande maquina,que empeçando à vomitar voladores, tri-quitraques, buscapies, ruedas, continuostruenos, y otras invenciones de fuegos ar-tificiales, se reduxo en breve à cenizas aquelpromontorio de fuego. Concluida la Batalla,y quema del Castillo, llevaron los Christianospresos, à los Turcos à la Plaça Mayor, y lespresentaron Esclavos al Retrato de su Mag.Y repitiendo con festivas aclamaciones: VivaLVIS I· concluyose con estos vitores aquel lu-cido festin; que hazia eco al valor, y ardi-miento con que los Cervarienses, sin otroauxilio humano, que su espada, y brazo, ex-pelieron de su Castillo, y Ciudad à los Turcos,Arabes, y Sarracenos, quedando victoriosa-mente Señores de toda la fuerza, cantando

80 URTX

9 Músics de Tarragona foren llogats a Bellpuig, per a les festes de Santa Creu dels anys 1773, 1776 i 1779.10 Referència a l’anada a Sarral, a cercar balls per a l’entrada de Felip V, a Tàrrega (1701). També a Bellpuiglloguen ministrils de Sarreal per a les festes de Santa Creu de 1716.

el triunfo en su recuperada Patria; por cuyaaccion tan heroyca, y gloriosa, fueron pre-miados por el Conde Sinofre Barcino, con lasImmunidades, que con la duracion de diezsiglos, pacificamente gozan.”

Ja veiem que la interpretació final que hidóna el cronista retrotrau cap a l’Edat Mit-jana i, amb la identificació del castell com elcastell de Cervera, cap a un inici mític de lavila cristiana que en garantiria les immuni-tats i els privilegis guanyats.

La referència explícita a un exèrcit de turcs,però, i l’ús de fusells i cartutxeres porta mésaviat a validar la nostra interpretació. Tambées confirma la presència de parlaments, en-cara que no es digui res sobre aquests, mésenllà de dir que eren parlaments de treva al-hora que arengues per una i altra part.

Tot i que hem tancat el període consideratl’any 1802, amb el pas de Carles IV, no po-dem estar-nos d’aportar una altra dada, de

1807, en què celebraren a Cervera les De-monstraciones con que la ciudad de Cerveraha celebrado la posesion, que de la nuevaplaza de regidor primera, y más preeminentedel ayuntamiento de la misma se sirvio tomarel serenísimo señor D. Manuel de Godoy,príncipe de la paz, generalísimo de los realesexercitos y armada, almirante general de Es-paña é Indias, protector del comercio, y de-cano del Consejo de Estado & c. & c. en eldia 18 de abril de 1807 (Cervera: en la oficinade la Real Universidad por Sigismundo Bouy Baranera, s. a.).

Explica el cronista redactor del llibret quetrenta-quatre actors estudiants universitarisrepresentaren a la plaça Major la Danzadramàtica de la Paz, escrita pel doctorAgustí Torres, catedràtic de Lletres huma-nes. Però “Durante la representacion de ladanza, y el bayle en las casas consistoriales,en el punto opuesto de la ciudad, esto esen una plaza muy oportuna, se daba otra di-version pública, en la qual algunos mance-bos representáron con varias evoluciones, yrelaciones dramáticas la toma de // la ciu-dad de Buda, acaecida en el año de mil seis-cientos ochenta y seis.” (p. XIX-XX).

Aquí trobem la precisió que en aquest cassí que es representava explícitament lapresa de la ciutat de Buda. Però la dada queaquesta celebració es faci en paral·lel ambla festa oficial, organitzada per l’Ajuntamenti la Universitat, que se celebrava a la plaçaMajor, sembla mostrar no una complemen-tarietat sinó un cert enfrontament entre unafesta oficial i una festa més popular i finspotser contestatària. I si a la primera tenimla seguretat que els textos foren en castellà(puix que els publica el llibret), aquí podrienser en català, i els nois que la representarenno sembla pas que fossin universitaris, sinónois de la població.

Confirma aquest fet la connexió dels ballsamb gremis i barris, el seu caràcter populari la seva execució per part de nois no uni-versitaris.

Finalment, la influència de terres tarragoni-nes és també manifesta, per als balls. Lesresolucions dels consells municipals apun-ten cap a Tarragona,9 Valls, Sarral,10 com apoblacions on anar a cercar músics i balls.

81URTX

Bibliografia

GeneralAMADES, Joan (1953). Costumari català. El curs del’any. Vol. IV, Salvat Editores S. A., Barcelona.PALOL, Montserrat / SUNYER, Martí (coord.) (1992).Els balls parlats a la Catalunya Nova (Teatre popularcatalà). Ed. El Mèdol (L’Àguila, 11), Tarragona.

Per poblacions:

BellpuigBACH i RIU, Antoni (1998). Bellpuig. Història de lavila de Bellpuig. IEI/Ajuntament de Bellpuig (Vilesi ciutats, 26), Bellpuig.MIRÓ BALDRICH, Ramon (2002). «El teatre a Bellpuigdurant l’edat moderna».Miscel·lània d’estudis. Qua-derns d’El Pregoner d’Urgell 15, Bellpuig, p. 19-53.MIRÓ BALDRICH, Ramon (2010). «El ball de Buda».Miscel·lània d’estudis. Quaderns d’El Pregonerd’Urgell 23, Bellpuig, p. 29-46.

CerveraDURAN i SANPERE, Agustí (1963). Felip V i la ciutatde Cervera. Rafael Dalmau Editor (Episodis de lahistòria, 42), Barcelona.MIRÓ BALDRICH, Ramon (1998). «L’activitat teatral aCervera durant l’època universitària». Palestra Uni-versitària 10, Cervera, p. 67-98.VILA BARTROLÍ, Frederic (1923). Reseña histórica,científica y literaria de la Universidad de Cervera.Librería y tipografía católica pontificia, Barcelona.

LleidaÁLVAREZ PALLÁS, José Mª (1944). «Notas a la histo-

ria de Lérida, sacadas del Libro Ceremonial Mayorde la Pahería». Ilerda, núm. III, fasc. I, Lleida, p.149-168.LLADONOSA I PUJOL, Josep (1974). Història de Lleida.Vol. II, F. Camps Calmet, editor, Tàrrega [1975].PLEYÁN DE PORTA, José (1944). «Efemérides lerida-nas». Ilerda, núm. III, fasc. I, Lleida, p. 169-289.PRIM TARRAGÓ, Agustín (1893). Cosas viejas de Lé-rida. Tip. Casa Provincial de Misericordia, Lleida.TARRAGÓ PLEYÁN, José A. (1944). «De folklore leri-dano: El ball de Bastons». Ilerda, núm. III, fasc. II,Lleida, p. 441-446.TRIADÓ i TUR, Joan Ramon (1985). «Una aproxima-ció a la festa barroca: la proclamació de Lluís I aLleida». Occidens, 1 Homenatge a J. Lladonosa.Centre d’Estudis del Baix Segre, Barcelona, p.101-107.

MollerussaSOLÉ BONET, Ton / MESTRE ROIGÉ, Esteve (2010). Es-crits del Pla d’Urgell. Dietaris, correspondencia i do-cuments (1650-1950). IECPU, Lleida.

TàrregaBERGA ROSSELL, Ramon / MAYMÓ, Francesc, prev.(1965). Les Santes Espines de Tàrrega. Tàrrega.SARRET i PONS, Lluís, prev. «Efemèrides. Del Llibrede Cerimònies del Consell targarí». Acció Comar-cal, any II, núm. 24, Tàrrega, 28 de maig de 1932,sense paginar, una p.SEGARRA i MALLA, Josep Ma. (1987). Història deTàrrega amb els seus costums i tradicions. Vol. II(segles XVI-XVIII), Tàrrega.