273

URTX‘ENTORN LITERARI

DELS JOCS FLORALS DE CERVERA

Joan Cornudella Olivart

L

274

L‘ENTORN LITERARI DELS JOCS FLORALS

DE CERVERA

JoanCornudellaOlivartProfessor de l’IES Lo Plad’Urgell de Bellpuig

Abstract

Durante la segunda década del siglo XX, la literatura y la prensa de las comarcas de Lleida ma-nifiestan un apogeo sin precedentes. Cervera, inmersa en un ambiente cultural propicio, segui-rá los pasos de otras poblaciones leridanas que están celebrando sus Juegos Florales. La sec-ción “Cultura i Esbart” de la Joventut Catòlica de Cervera convoca unos Juegos Florales paralos socios de la entidad en conmemoración del 11 de setiembre de 1933. Su carácter estricta-mente interno impedirá cualquier trascendencia mediática a la vez que no tendrá una cartelerade poetas reconocidos en el ámbito catalán. Cuatro poetas locales destacarán en esta fiesta li-teraria: Josep M. Sarrate, Emili Rabell, Josep Pedrós y Isabel Solsona Duran. A pesar de todo,incitados por el éxito de participación, y ayudados por la difusión del semanario cerverino Avant,organizan un nuevo concurso literario navideño con aires de Juegos Florales. Esta euforia ca-talanista se derrumbaría por la inminente guerra civil y por la victoria franquista de 1939.

During the second decade of the 20th century, the literature and press of the Lleida area un-derwent an unprecedented growth. Cervera, immersed in a favourable cultural ambience, wouldfollow the steps of other Urgell towns that were celebrating their own “Jocs Florals”, literally Flo-ral Games (popular literary competitions). The “Cultura i Esbart” section of the Catholic Youth ofCervera held Jocs Florals for the members of the entity to commemorate the 11th of Septem-ber, the Catalan national day, in 1933. The strictly internal nature of this event meant that therewas no media exposure or list of recognised poets. Four poets left their mark on the entityʼs li-terary festival: Josep M. Sarrate, Emili Rabell, Josep Pedrós and Isabel Solsona Duran. Despi-te this, spurred on by the high participation, and helped by publicity through the Cervera weeklyAvant, they organised a new Christmas literary competition with a Floral Game feel to it. Unfor-tunately, this Catalanist euphoria was completely suffocated by the victory of Francoʼs forces.

Paraules clau

Literatura, premsa de comarques, Jocs Florals, plana lleidatana, segle XX (1912-1936), Cerve-ra, Joventut Catòlica, setmanari Avant.

1. La recuperació literària i periodísticaa comarques (1925-1938)

El primer intent de recuperació literària a co-marques, emmarcat en els inicis del segleXX, no trobarà el seu punt més àlgid fins benentrada la segona dècada de segle. Parado-xalment no sembla que la Plana pateixi enexcés els efectes de la dictadura de Primo de

Rivera en el terreny de la creació literària iperiodística. La censura de premsa és inevi-table, però, en canvi, gràcies a la irradiaciónoucentista i catalanista, es viu un momentde renovació fonamental, una època de tran-sició cap a nous valors estètics i culturals i unprocés evident de modernització, promogutbàsicament per la nova generació dʼentregue-rres, la tasca dels quals ja sʼintueix ara i es

mossèn Anton Navarro i el Dr. Josep Cornu-della a Juneda, dʼAgustí Duran i Sanpere iFerran Razquin a Cervera i dʼIsidre Cuberes,Lluís Tintoré, Manuel Roure o Tomàs Badia aMollerussa.

És en el camp de la premsa on aquest procésde canvi arrela amb més solera. Són els anysen què es manifesta més clarament lʼauge dela premsa comarcal, reflex també del revifa-ment socioeconòmic del sector agrari delsanys 20 amb lʼinici –encara precari– de la re-volucionària mecanització del món rural i laconsegüent nova organització i divisió del tre-ball del camp. En aquest sentit, lʼany 1927des de la revista Lleida es llançava la procla-ma de crear una associació de la premsa decomarques, que malauradament no tingué elressò que sʼesperava de revistes com Sega-rra de Maldà, La Veu de Balaguer i Pla i Mun-tanya de Balaguer, La Voz de Urgel de Molle-russa o Crònica Targarina. Tanmateix, escomencen a perfilar alguns indicadors cau-sals de lʼincrement dʼintercanvis culturals en-tre Lleida i el seu territori. Balaguer es con-verteix en la segona capital cultural dePonent. Tàrrega també viu el canvi amb mol-

materialitzarà durant els anys de la SegonaRepública. El replegament de lʼacció políticaque comportà la dictadura no impedí que lavida pública es concentrés en una major acti-vitat cultural. A partir dels anys 20, doncs,apareix una generació dʼintel·lectuals i escrip-tors molt actius, capaços dʼarticular un seguitde propostes innovadores i de força qualitat ide crear infraestructures literàries que fanpossible la revitalització de la cultura local.Lleida i el seu territori sʼintegraven amb per-sonalitat en el corrent general de la culturacatalana i la capital esdevenia, en diversesocasions, punt de referència per a tot el país.A prop dels artífexs lleidatans que impulsavenla transformació moderna de la vida culturalde les comarques de Ponent, superant el lo-calisme més encarcarat, hi destacava la ge-neració dʼhomenots com Sebastià Armenter,Antoni Ollé, Domènec Carrové o Josep Sau-ret a Balaguer, de Jaume Bosch Barrera aArtesa de Segre, de Josep Güell, Antoni Bo-nastre o Ramon Novell a Tàrrega, de Ra-mon Arqués Arrufat, Pere Mias o Ramon deDalmau i dʼOlivart (marquès dʼOlivart) a lesBorges Blanques, de Ramon Saladrigues oValeri Serra i Boldú a Bellpuig, de Joan Duch,

275

Retrat delʼhistoriador cerverí

Agustí Durani Sanpere .

Arxiu fotogràfic delMuseu Comarcal

de Cervera.

tors lleidatans, entre els quals destaca lʼobrapoètica de mossèn Anton Navarro i JosepIglésies Guizard i els reculls folklòrics de Va-leri Serra i Boldú. I en segon terme, despun-ten les informacions locals de publicacions decurta durada com ara La comarca dʼAgramunt(1921), La Voz del Segre (1926) i Foc Nou(1930) dʼArtesa de Segre, La Torre (1931) deVerdú, periòdic mensual catalanista republi-cà, Clarí (1933-1934) de La Granadella oCombat (1933) de La Fuliola. Aquest darrerrotatiu, dʼafiliació comunista, va ser suspès elmaig de 1933 i tornat a autoritzar poc des-prés.

En un ambient cultural més propici, Cerveraseguirà els passos de la capital de lʼUrgell. Di-verses entitats com el Centre Republicà, elCasal Cerverí, lʼArxiconfraria del Cor deMaria,1 la Cambra de Comerç, Palestra o laFederació de Joves Cristians, a més delmón escolar2 i universitari,3 publiquen elsseus butlletins o periòdics amb la finalitat de

ta intensitat. Hi ajudaria la vitalitat de diversesentitats locals com lʼAteneu, lʼAssociació deMúsica, el museu targarí o els Pomells de Jo-ventut, les quals crearen les seves revistesamb la incorporació de seccions o suple-ments literaris. Mollerussa, en canvi, centra laseva activitat literària a lloar les excel·lènciesdel paisatge urgellenc i es decanta, mésaviat, per incentivar autors locals, en narrati-va breu i poesia, com ara Enric Mestres Llo-rens, mossèn Joan Pons, Tomàs Reboll, Es-teve Rubió o Emili Graells, entre dʼaltres.Atrapades la majoria de publicacions catala-nistes de la capital garriguenca pels fets his-tòrics adversos a la causa, les Borges Blan-ques viurà un llarg silenci forçat sense unaveu dʼexpressió lliure i catalana. No obstantaixò, Arbeca consolida la seva presència co-marcal amb la creació de la revista LʼEscut(1923-1926). I des de Maldà, la revista Sega-rra (1925-1927) –quinzenal dʼart i de cultura iportaveu dels interessos de la comarca– repcol·laboracions assídues de diferents escrip-

276

1 El món claretià consolida la seva presència en lʼàmbit sociocultural de Cervera i comarca gràcies als seus pe-riòdics mensuals: El Pregoner Cor-Marià de Cervera (1927) i LʼEstel Cor-Marià (1928-1936).2 El portaveu de les Escoles Graduades de Cervera és LʼAmic, una publicació mensual impresa a la secció tipo-gràfica de les escoles nacionals al servei dels petits escolars. Es coneixen cinc números (desembre 1935, maig-juny 1936) en els quals, a més de comentar aspectes relacionats amb el ritme escolar, sʼhi redacten contes i al-tres exercicis de creació.3 A lʼedifici de la Universitat es publicaran dues revistes en llatí amb el propòsit de facilitar lʼestudi dʼaquesta llen-gua entre els seus alumnes. Són Candidatus Latinus (1928-1930) i la seva successora, Palaestra Latina (1930-1936), sota la direcció del pare claretià Manuel Jové.

Panoràmica deCervera (anys 30).Arxiu Comarcalde la Segarra (ACSE).“Fons Agustí Durani Sanpere”: Col·lecciófotogràfica, reg. 29.Fotografia: ClaudiGómez-Grau.

clamació de la República. I la secció deCultura i Esbart de la Joventut Catòlica con-voca uns Jocs Florals íntims per tal de feste-jar lʼ11 de setembre de 1933 i uns altres enèpoca nadalenca. Quatre poetes deixen em-premta en aquesta festa literària de lʼentitat:Josep M. Sarrate, Emili Rabell Riera, JosepPedrós i Isabel Solsona Duran. I a més, tresanys després dʼhaver-se aconseguit lʼestabli-ment dʼun centre de segon ensenyament,5

lʼany 1936 hi fou establert el primer CentreComarcal de Cultura de la Generalitat deCatalunya, amb una biblioteca popular, unmuseu comarcal dʼhistòria i un arxiu històric.Dissortadament, aquesta eufòria catalanistaes veuria estroncada de soca-rel amb la vic-tòria del franquisme.6

2. Mostres de certàmens jocfloralescosa la plana lleidatana (1912-1923)7

El catalanisme polític lleidatà de principis del

ser un estímul per a les activitats ciutadanes.Els espais dedicats a la creació literària co-mencen a sovintejar sobretot a la Gaseta deCervera (1928-1929), al setmanari Avant(1932-1933), al Butlletí de la Cambra de Co-merç (1935-1936) i al butlletí Aubada (1936),portaveu local de la Federació de Joves Cris-tians de Catalunya. A més dels autors locals,hi trobem la veu poètica de Jacint Verdaguer,Àngel Guimerà, Apel·les Mestres, Joan Llon-gueras o Rossend Perelló.4 I també hi desta-quen les col·laboracions historicistes dʼAgustíDuran, de Ferran Razquin i de Dídac de Se-garra. Lʼambient cultural es renova, desprésde la dictadura de Primo de Rivera, amb laFundació de la Universitat Literària de Cerve-ra i amb la celebració de diversos certàmensliteraris. La Comissió de Cultura de República(1931-1934), òrgan del Centre Obrer Instruc-tiu dʼUnió Republicana i dels seus comitèsadherits, organitza un concurs literari per acommemorar el primer aniversari de la pro-

277

4 El setmanari Avant acull un gran nombre de poesies de Rossend Perelló fins al punt que el converteix en el po-eta oficial de la publicació cerverina.5 Aquest centre dʼensenyament que es batejaria el curs 1934-1935 amb el nom dʼinstitut “Marcel·lí Domingo” –mi-nistre dʼInstrucció Pública- es va ubicar a la torre del Canceller de la Universitat.6 Lʼany 1938 les Joventuts Socialistes Unificades editen un número del periòdic 11 de setembre. Hi declaren tenir con-fiança en els presidents Companys i Negrín i prometen la seva ajuda per a contribuir a la victòria sobre el feixisme.7 Aquesta informació -que fa una radiografia sumària dels diversos certàmens jocfloralescos celebrats en terresurgellenques des de 1912 a 1923- va ser inclosa, parcialment, en articles publicats en dos reculls historicistes. Elprimer es troba a la revista targarina Urtx (núm. 15) de lʼabril de 2002 i el segon, a la miscel·lània de la IV Troba-da dʼestudiosos de la comarca de les Garrigues (El Vilosell, 2004).

La Universitat deCervera (anys 30).

Arxiu Comarcalde la Segarra (ACSE).

“Fons Agustí Durani Sanpere”: Col·lecció

fotogràfica, reg. 41.Fotografia: Claudi

Gómez-Grau.

popular dʼarrel neoromàntica.Lleida marcarà la pauta de les celebracionsdels certàmens floralescos a Ponent, sempreemmirallant-se amb entusiasme en les pro-postes imposades pels Jocs Florals de Bar-celona. Aquesta capitalitat cultural que vaassumir Lleida no entrà, però, en contradiccióamb la puixança que estaven començant aadquirir altres poblacions de la plana. Lʼaurè-ola deixada pel certamen dels Jocs Florals deBarcelona encara es feia notar a lʼinterior. Alʼhora de promoure iniciatives culturals quearribessin al poble sempre es topava amb elsmateixos entrebancs. La cultura encara esmovia en cercles molt reduïts. Es depeniamolt de lʼempenta dʼalguna publicació local,dʼalguna associació politicocultural o, a vega-des, fins i tot, del reconeixement popular dʼes-criptors de Lleida o de Barcelona que feienarribar la seva influència a comarques.

Aquests fets justificarien, en certa manera,que no hi hagués continuïtat en la convocatò-ria de Jocs Florals en les úniques poblacionsque van celebrar la festa literària des de 1912a 1923. Balaguer va ser lʼúnica excepció en eltemps: convocà, en lʼinterval de deu anys,dos premis dels Jocs Florals. Lʼun, al maig de1912, amb la presència de Joan MariaGuasch (president) i de mossèn Anton Nava-rro (secretari); i lʼaltre, al mes de setembre de1923, avalat per lʼautoritat de Josep Maria Mi-llàs-Raurell i de Valeri Serra i Boldú. Les al-tres poblacions lleidatanes, Les Borges Blan-ques (maig de 1912), Agramunt (setembre de1912), Juneda (agost de 1919), Artesa de Se-gre (abril de 1923) i Mollerussa (maig de1923) presentaren el seu cartell dels JocsFlorals en una sola ocasió. Lʼèxit de la con-vocatòria depenia, bàsicament, de quatrefactors: de lʼequip humà que organitzavalʼesdeveniment cultural, de lʼoferta econòmicadels premis en litigi, de la nòmina dʼescriptorspremiats i de les personalitats literàries convi-dades en funcions de jurat.

Artesa de Segre apostà per la presidència delʼescriptor barceloní Prudenci Bertrana. Encanvi, la resta de poblacions van valorar mésel mestratge literari dʼautors lleidatans comMagí Morera i Galícia, mossèn Anton Navarroo Josep Iglésies Guizard. I això es combinavaamb el prestigi dels mantenidors i la magnitudde la figura política, social o literària del presi-dent.

Els escriptors lleidatans, llevat de Fermí Pa-lau Caselles, mossèn Anton Navarro i JosepIglésies Guizard, van passar totalment des-apercebuts en la nòmina de guanyadors depremis importants en els Jocs Florals de lesterres urgellenques. En canvi, hi havia escrip-tors de la geografia oriental que semblava

segle XX no solament anirà situant Lleida icomarques de la plana en el curs general dela dinàmica ideològica catalana, sinó queemprendrà una revisió crítica de la històriasocial i cultural contemporània pròpia delsnous temps que corren. A Lleida, a través delcertamen literari iniciat lʼany 1895, es prete-nia, mal que fes ús dʼuna fórmula, els JocsFlorals, ja en certa decadència, atraure a laciutat les principals figures de la cultura cata-lana i així, a través del seu prestigi, disposardʼuna eina eficaç de catalanització literària isocial. El certamen de lʼAssociació Catalanis-ta esdevindrà no tan sols un instrument pernormalitzar el catalanisme cultural lleidatà,sinó també un símbol de prestigi social.Aquesta institució- que tindrà cura dʼorganit-zar el certamen fins al 1923- desvetllarà el fo-ment de la renaixença literària gràcies a lapresidència de personalitats vinculades, lamajoria, a lʼestètica modernista (Joan Mara-gall, Ignasi Iglésias o Prudenci Bertrana) inoucentista (Pompeu Fabra o Josep Carner).A Lleida, però, tractant-se dʼuna perifèria cul-tural, no es produí una poètica excessiva-ment original. Encara es vivia de la temàtica

278

Portada de la revistaCatalunya literària(1922).

centre carlí de Les Borges Blanques organit-zà, per al mes de maig, una vetllada política,literària i musical dʼarrel profundament tradi-cionalista. Dins dels actes religiosos i cívicsprogramaren els primers “Juegos FloralesJaimistas”. La seva pretensió no era pura-ment literària, sinó de propaganda dels seusideals polítics. I això, òbviament, va fer minvarla qualitat de les obres presentades i la sevaprojecció literària. En canvi, a Juneda, tot i or-ganitzar-se des de lʼAssociació Nacionalistalocal, vinculada políticament a la Lliga Regio-nalista, el seu ressò periodístic i literari supe-rà totes les previsions inicials. Amb motiu dela Festa Major, el dia 31 dʼagost de 1919,lʼesperit que imperava a la festa va ser es-trictament literari ja que lʼAssociació, amblʼassessorament i mestratge de mossèn An-ton Navarro, encomanà lʼorganització del cer-tamen a la seva secció cultural. Josep Carnerhi guanyà la Flor Natural. Guerau de Liost iJoaquim Folch i Torres hi obtingueren premisextraordinaris de poesia.

– Una publicació local: és el cas exemplar de

que sʼhaguessin especialitzat en aquests ti-pus de premis ja que obtingueren, en diver-ses ocasions, resultats altament satisfactoris.Autors com mossèn Llorenç Ribé, Octavi Sal-tor, Pere Salom o Remei Morlius dʼAndreu re-petiren premis en poblacions diferents. És lí-cit de constatar que la voluntat deprofessionalització literària que propugnava elNoucentisme, la veritable transcendència po-pular, social i patriòtica que havien assolitaquests certàmens i, els generosos premis enmetàl·lic que hi oferien algunes poblacions,esperonà aquests escriptors a participar-hiassíduament. A més, és clar, hi participavenper adquirir un cert reconeixement en el mónde les lletres gràcies al fet dʼhaver guanyat al-gun premi important.

I cal tenir present que lʼequip humà que orga-nitzava un certamen literari necessitava unsuport econòmic molt important. A més de ladifusió encertada a través de la premsa localo nacional, alguna entitat, organisme o asso-ciació havia dʼavalar totes les gestions quesʼhavien de dur a terme perquè hi participes-sin tant els escriptors com el poble que viuriala festa literària. La literatura es barrejà totsovint amb les pretensions polítiques delsorganitzadors. LʼAjuntament, la Diputació ola Mancomunitat de Catalunya acostumavena ser darrere de lʼorganització o, com a mí-nim, de lʼoferiment dʼalgun premi ordinari oextraordinari. Tres estils dʼorganització,doncs, marcaren les pautes dels Jocs Flo-rals de les comarques del pla:

– Un tarannà institucional esclesiàstic o civil:és el cas de les dues convocatòries de Bala-guer. Lʼany 1912, dins dels actes de les festesde Maig, el bisbat dʼUrgell, la comissió oficialde festes de lʼAjuntament i la Diputació Pro-vincial convocaren el certamen amb motiu dela restauració del santuari del Sant Crist.Lʼany 1923 es convocà el premi, en el progra-ma de festes de la fira de setembre, arran dela romeria del Sant Crist.

I una altra població urgellenca, Agramunt,lʼany 1912 optà per convocar els seus JocsFlorals a lʼentorn dels torrons. La comissió defestes de lʼAjuntament, dʼacord amb la inicia-tiva presentada per lʼescriptor Joan Viladot-Puig, sʼencarregà de les gestions administra-tives de la festa civil.

A banda dʼaquests pobles urgellencs de laplana, tenim constància que a La Seu dʼUr-gell se celebraren uns Jocs Florals al mesdʼagost de 1917. Es van fer en honor a laVerge dʼUrgell durant la festa major, al salóde lʼInstituto Obrero.

– Una associació de caire polític: lʼany 1912 el

279

Notícia sobre els JocsFlorals Jaumistes deles Borges Blanques.

El Correo Leridano,núm. 474. Lleida,

9 de maig de 1912.

terari que sʼorganitzava des de la secció deCultura i Esbart de la Joventut Catòlica. Laprevisió inicial era fer coincidir els Jocs Flo-rals de lʼentitat amb la diada de lʼ11 de se-tembre. És curiós de constatar que el margede maniobra dels poetes que es volien pre-sentar al certamen jocfloralesc era limitat enel temps. Disposaven encara no dʼun mes8

per enviar els seus treballs poètics a lʼentitatcerverina. Aquest fet sʼentén quan es feia pa-lès a les bases que només hi podien prendrepart els socis i les sòcies de la secció Culturai Esbart. Per tant, aquests Jocs Florals tin-drien una difusió interna, només avalada perles publicacions cerverines que sintonitzavenamb la filosofia de Joventut Catòlica. Peraquest motiu, a la premsa lleidatana no hi hacap retall informatiu que faci difusió dʼaques-ta festa literària. No trobem cap nota al·lusivaals Jocs Florals de Cervera ni als periòdics osetmanaris republicans com El País o La Jor-nada, ni als rotatius catòlics o tradicionalistescom El Correo o Terra Ferma. El seu ca-ràcter estrictament intern no permetia captranscendència mediàtica ni cap cartellera depoetes reconeguts arribats dʼaltres indrets dela geografia catalana.

Lʼúnic mitjà escrit que va fer un seguiment es-tricte i acurat dels Jocs Florals de Cervera vaser el setmanari Avant. Aquesta publicaciódeclarava no ser el portaveu de cap entitat nigrup polític, ni tenir cap compromís. Nomésdesitjava correspondre als sentiments cris-

les revistes dʼArtesa de Segre i de Mollerus-sa. El dia 2 dʼabril de 1923 el setmanari Re-naixement –periòdic quinzenal dirigit perJaume Bosch i Barrera- organitzà els primersJocs Florals de la població. La Flor Naturalanà a parar a mans dʼun poeta lleidatà: FermíPalau i Caselles.

I al mateix any, la revista Urgell-Segarra tam-bé organitzava els primers Jocs Florals deMollerussa amb motiu de la seva Festa Majorel dia 15 de maig. Lʼèxit de participació es vadeure, a banda dels premis en metàl·lic, so-bretot, a la popularitat dels membres del jurat,presidits per lʼescriptor lleidatà Magí Morera iGalícia. La seva aurèola literària oferia al pre-mi una garantia de transparència i professio-nalitat. Lʼajudaven en les funcions de vocals,a banda dels portaveus mollerussencs, Ma-nuel Folch i Torres, Valeri Serra i Boldú, mos-sèn Àngel Garriga i Josep Iglésies Guizard. Eljove poeta barceloní Octavi Saltor aconseguiaguanyar, un cop més, la Flor Natural en uncertamen urgellenc.

3. Els Jocs Florals de Cervera (1933)

a) Lʼanunci del concurs literarii el seu veredicte

La primera notícia que fa referència a la cele-bració dels Jocs Florals de Cervera va ser pu-blicada al setmanari cerverí Avant el dia 13dʼagost de 1933. Es feia ressò del concurs li-

280

8 La sisena base especificava clarament que el termini màxim dʼadmissió de treballs era el dia 31 dʼagost.9 Mossèn Ramon Gras acostumava a fer els editorials.

Anunci dels JocsFlorals de Mollerussaa la revistaUrgell-Segarra.

XI. “Eficàcia de lʼexcursió per a fomentar lacultura”. Premi 10 ptes.XII. “La cultura i la dona” –solament per a sen-yoretes–. Premi, un objecte dʼart.

Notes: (1) Sobre aquest tema poden consul-tar-se obres dels patricis Srs. Agustí Duran,Ferran Razquin, etc. (2) Poden consultar-sevàries obretes com per exemple, Estampes irecords de Cervera.

Bases

1a. Solament poden pendre-hi part les Sen-yoretes sòcies i els Senyors socis de laSecció “Cultura i Esbart”. El guanyador de laFlor Natural podrà elegir la reina de la Festa.Si és premiada una Senyoreta, serà elegidaReina per dret propi.

2a. Les composicions deuran ésser escritesen català, inèdites, i amb quartelles escritesen una sola cara.

3a. Els treballs no han de portar signatura iseran entregats dins dʼun envelop en el qualhi haurà escrits el tema a que aspiren i ellema. També entregaran amb envelop closuna tarja amb el nom del concursant, el temai el lema.

4a. Els treballs premiats passaran a ésserpropietat de “Cultura i Esbart”. Les targes delstreballs no premiats seran destruïdes, entre-gant-se aquests als seus autors.

5a. El fall del Jurat qualificador serà inapela-ble. El Jurat podrà premiar amb accèsits elstreballs que ho mereixin. Els premis que esdeclarin deserts serviran per a fundar accè-sits.

6a. El plaç màxim de lʼadmisió dels treballsserà el dia 31 dʼAgost.

tians9 de la població i ser un estímul per a lesactivitats ciutadanes. Per això fa dʼaltaveu dela cultura que patrocina Joventut Catòlica iofereix suport propagandístic al concurs lite-rari de lʼentitat. Així anuncia el cartell amb lesbases i els premis seguint les pautes i ritualsque estipulen uns tradicionals Jocs Florals,tot i que marca, alhora, punts de referènciaper poder accedir a una bona composició dʼa-cord amb el tema proposat. A més dels pre-mis clàssics, hi ha temes que fomenten la di-nàmica interna de lʼentitat, la joventut, lahistòria i lʼart, lʼesport, el turisme o la dona.

Temes i premis

I. “Flor Natural”. 25 ptes. a la millor poesia po-esia que canti lʼamor.

II. “Englantina”. 20 ptes. a la millor poesia quecanti la pàtria.

III. “Viola dʼOr”. 20 ptes. a la millor poesia detema religiós.

IV. Fundació, finalitats i actuació de la Secció“Cultura i Esbart”. Premi 15 ptes.

V. “La joventut i el Sant Pare”. Premi 10 ptes.ofert pel grup local de F.J.C.

VI. “...I visca la llibertat”-tema humorístic. Pre-mi, un valuós llibre.

VII. Tema lliure –prosa o vers–. Premi 10 ptes.

VIII. “Història i art de la parròquia de SantaMaria de Cervera” (1). Premi 15 ptes.

IX. “Cervera ciutat de turisme”. Premi 10ptes. (2)

X. “Per què no existeix i com podria crear-seuna afició a lʼesport entre la joventut cerveri-na”. Premi 10 ptes.

281

Capçalera delsetmanari Avant.Cervera, setembre

de 1933.

jurat Josep Lucaya. “...Sʼhan rebut, segonsdades facilitades pel Secretari del Jurat quali-ficador, unes cinquanta composicions, lesquals durant els primers dies dʼaquesta set-mana seran revisades pel Jurat per tal dʼe-metre el seu veredicte, que serà publicat en elnúmero següent”.10 I es completava amb unrecordatori per als socis de lʼentitat: “La festao acte de repartiment dels premis tindrà lloc elvinent diumenge dia 10, a les 10 de la vetllaen el Teatre de la Joventut Catòlica. Lʼentradaa lʼesmentat local serà rigurosament per invi-tació; els Srs. Socis de la Joventut Catòlica iCultura i Esbart podran demanar les seves lo-calitats al president de la secció Cultura i Es-bart, En Manuel Pedrós”.

El mateix dia que se celebrava la cerimòniadʼentrega de premis va aparèixer al setmana-ri Avant la llista de les 47 composicions rebu-des (una de les quals es presentava fora deconcurs), el veredicte i el programa de la fes-ta.11 Hi ha una descompensació evident entreel nombre de treballs presentats i els premisa què opten els socis de Joventut Catòlica. Imés en el cas de la participació femenina enel darrer premi en litigi. Les estadístiques departicipació així ho corroboren: Flor Natural(10), Englantina (4), Viola dʼOr (6), Secció“Cultura i Esbart” (3), La joventut i el SantPare (3), I visca la llibertat (2), Tema lliure (6),Història i art de la parròquia de Santa Mariade Cervera (2), Cervera, ciutat de turisme (3),Afició a lʼesport (4), Lʼexcursionisme i la cultu-ra (3) i La cultura i la dona (0).

Lʼacta oficial del jurat qualificador era signadapel seu secretari Josep Lucaya. No hi figuravael nom de cap dels guardonats (segons el ritualencara havia de ser estricte secret), sinó tansols el número dels premis ordinaris i extraordi-naris amb el títol i el lema del recull presentat.

Veredicte

Premis ordinaris

I. Flor natural: núm. 2, “Cercant lʼamor”;Lema, “Perquè fuges de mi?”

1r accèssit: núm. 4, “Ressorgir”: Lema, “Lesroses ahir mustiades”.

2n accèssit: núm. 22, “Recança”: Lema, “Lʼa-mor que passa”.

7a. Els envelops poden dirigir-se al Secreta-ri del Jurat qualificador, En Josep Lucaya,carrer Santa Maria núm. 1.Lʼentitat organitzadora aprofitaria el períodede lliurament de treballs per incentivar la cre-ació literària a través dʼun curset de poèticacatalana a cura de Rossend Perelló. En hora-ri de tarda, i durant quatre sessions, els socisde la FJC (Federació de Joves Cristians deCatalunya) i els de Cultura i Esbart van tenirlʼoportunitat de millorar els seus coneixe-ments poètics. Aquest aprenentatge intensiudevia portar els seus fruits en el concurs lite-rari de lʼassociació. Pocs dies després de lʼa-nunci oficial a la premsa cerverina, moltescomposicions anaven arribant al secretari del

282

10 Aquesta nota informativa va sortir publicada a la secció “Locals” del setmanari Avant (núm. 86) del dia 3 de se-tembre de 1933.11 Les condicions per accedir a la festa literària eren molt estrictes. Així sʼespecifica en una nota al final del pro-grama: “Aquest acte serà rigurosament de Societat, i no es permetrà lʼentrada al local a cap persona una vega-da sʼhagi començat”.

Setrials dʼhonor de laReina i de les sevesdames dʼhonor.Arxiu Comarcalde la Segarra (ACSE).“Fons Agustí Durani Sanpere”: Col·lecciófotogràfica, reg. 1.111.Fotografia: ClaudiGómez-Grau.

XII. La cultura i la dona: Dessert.

Dʼaquesta manera es culminava el procésdʼun concurs literari que era elogiat a lʼedito-rial12 de la publicació setmanal Avant per di-versos motius. En primer lloc, per la qualitatdels treballs presentats i per la presència delletrats i els seus familiars. En segon lloc, “perla magnífica senzillesa de la presentació i elcumpliment fidel del programa (...) i per “laproporció i harmonia de tots els detalls”. I fi-nalment, perquè “consolida uns precedents iobra nous camins per on les generacions cer-verines poden aconseguir una insospitadaperfecció, i un nou llustre la ciutat tota”. Coma colofó expressava el seu convenciment queaquesta vetllada literària i artística, amb pre-tensions de Jocs Florals, havia de tenir conti-nuïtat en altres edicions per fomentar, “en unambient dʼalegria i serenitat, de joventut i de

Menció extraordinària: núm. 47 (fora de con-curs), Lema “Jo que voldria aturar tants mo-ments de cada dia per feʼls eterns dintre elmeu cor”.II. Englantina: núm. 24, “Al peu de les runesdel que fou castell de Cervera”: Lema, “Grati-tud al passat”.

Accèssit extraordinari: núm. 5, “El campanarde Cervera”: Lema, “Símbol de pau”.

Menció honorífica: núm. 25 “Sonet”, “A lesmuralles de Cervera”.

III. Viola dʼOr: núm. 20, “Encís”: Lema, “Celblau...perquè tʼestimo tant”.

Accèssit: núm. 7, “Oració”: Lema, “Crist deSant Antoni”.

Menció honorífica: núm. 6, “Déu és perdó”,Lema, “Jesucrist en la creu”.

Premis extraordinaris

IV. Fundació, finalitats i actuació de la SeccióCultura i Esbart: núm. 17, Lema: “Poc a poces va lluny”.

Menció honorífica: núm. 32, Lema, “Idealitat”.

V. La joventut i el Sant Pare: núm. 42, Lema,“El Papa de la joventut”.

Menció honorífica: núm. 11, Lema, “Sempremés i millor”.

VI. ...i visca la llibertat: núm. 19, Lema, “His-tòria a manera de conte”.

VII. Tema lliure: núm. 37, Lema, “Breus no-cions preliminars dʼapologètica”.

VIII. Història i art a la parròquia de SantaMaria de Cervera: núm. 40, Lema, “A honordʼElla”.

IX. Cervera, ciutat de turisme: núm. 29, Lema,“Cervera, capital de la Segarra”.

X. Perquè no existeix i com podria crear-seuna afició a lʼesport entre la joventut cerveri-na: núm. 34, Lema, “Cervera esportiva. Cer-vera forta”.

XI. Eficàcia de lʼexcursió per a fomentar lacultura: núm. 28, Lema, “La cultura comple-ment necessari de lʼexcursionisme”.

283

12 Publicat al setmanari Avant (núm. 88) del dia 17 de setembre de 1933.

El poema “Oració”dʼEmili Rabell,

accèssit a la Viola dʼOr.

Companys, pel grup local de la F.J.C. i EnSalvador Botines, per Cultura i Esbart. La co-missió del Jurat qualificador estava compostapels Rnds. Dr. Ramon Gras i Mossèn PereAnglarill, En Josep Jordana i el Secretari delJurat En Josep Lucaya.

Començà lʼacte amb una simfonia executadaper lʼorquestra dirigida per En Josep Llorens.En Salvador Botines llegí el discurs dʼobertu-ra en el que explicà les causes perquè sʼha-via convocat aquest concurs i el perquè escelebrava en aquesta diada. El Secretari delJurat qualificador En Josep Lucaya, llegí lamemòria del Jurat, en la qual es feu la críticade totes les composicions presentades i sʼex-hortà a tots els concursants a perseverar enla seva tasca literària. A continuació obrí laplica, guanyadora de la flor natural, sobre eltema “Cercant lʼamor” i lema “Perquè fugesde mi?” resultant premiat el jove Josep M.Sarrate. En mig de forts aplaudiments es di-rigí a la presidència on se li entregà el pomellde flors que havia de fer ofrena a la Reginade la festa.

El guanyador acompanyat dels membres delJurat i de la presidència dʼhonor, es dirigí acercar la que havia de presidir la festa, essentelegida la Srta. Dolors Güell, la qual acom-panyada del poeta guanyador, de les Damesdʼhonor Srtes. Carme Camps i Pepeta Albare-da, membres del jurat, i demés feu la seva en-trada al local als acords de la marxa triomfalde Tanhäuser en mig dels aplaudiments delnombrós públic, que omplia el local de gom agom, que a peu dret saludava a la Regina dela Festa. Una vegada ocupats els setialsdʼhonor per la Regina i Dames dʼhonor, el po-eta guanyador En Josep Sarrate, llegí la sevacomposició que fou molt aplaudida.

Cercant lʼamor14

PARLA ELL

En eix món, jo vaig errantper trobar de dona un corque a lʼoferir-li lʼamorse il·lumini el seu semblant.

...Més jo pobre mendicantem trobo sempre amb dolorque el mós dʼestimacióse mʼés negat a lʼinstant.

Perquè em rebutges donzella?Potser penses amb tristesaque si et vull és per ser bella?

pau”, la cultura popular. I proposava “la repe-tició anual dʼaquell concurs i dʼaquella festapel goig que proporciona i pels fruits que sʼenpoden esperar”.b) Crònica de la festa literàriai altres fets posteriors

La vila de Cervera celebrava el dia 10 de se-tembre de 1933, com a preludi de la com-memoració de lʼ11 de setembre, un concursliterari amb rang de Jocs Florals al Teatre dela Joventut Catòlica. Lʼequip de redacció delperiòdic Avant,13 a més dʼesplaiar-se ambunes encertades pinzellades sobre els aspec-tes més transcendents de la festa, hi repro-duïa literalment el poema premiat amb la FlorNatural del poeta Josep M. Sarrate.

“Diumenge passat, tal com sʼhavia anunciat,a les 10 de la vetlla tingué lloc la festa del re-partiment de premis dʼaquest Concurs literario Jocs Florals, que organitzà la secció Cultu-ra i Esbart, de la Joventut Catòlica, per tal decommemorar la data memorable de lʼ11 deSetembre. El Teatre de la Joventut Catòlicapresentava un magnífic aspecte, adornat ambgarlandes i amb molta profusitat de plantes.Lʼescenari endomassat vermell, amb un corti-natge blau al mig feia destacar la bandera ca-talana i ho coronava lʼescut amb la creu deSant Jordi.

La presidència dʼhonor estava integrada peren Victorià Roca, per la Joventut Catòlica, EnJosep Boquet, pel Casal Català, NʼEnric

284

13 Avant , núm. 88. Cervera, 17 de setembre de 1933.14 Ídem.

Capçalera del Butlletíde la Cambra deComerç de Cervera(octubre de 1935).

de cantar, de volar i de somriurei sentim tot el món dins de nosaltres.I aquell amor que ens omple el cor i lʼànimai ens fa nostres els camps i el sol i lʼairevibra en una cançó que al cor naixiai ha esclatat com flor roja en nostres llavis.

NIT

Al lluny besa el cel el món que reposa,del bes silenciós en ve una dolçor...I lʼamiga canta...cançó misteriosaque ens fa sentir nostres la pau i el repòsdel món adormit. Al cor, una estrellaens ho aclareix tot de faisó novellacantant sens paraules lʼúnica, lʼeternacançó dʼamor.

MATÍ

Xiuxiueig dʼocells, una claror blanca...Se nʼentra pel cor aquell fresc encís...Lʼamiga més jove tota sʼhi encanta...

Mercès, oh Senyor del nou dia clarde poguer sentir! De saber estimar!

“Englantina; núm. 24, “Al peu de les murallesdel que fou Castell de Cervera”, Lema, “Gra-titud del passat”, guanyador En Josep Pe-drós. Acèssit; núm. 5, “El campanar de Cer-vera”, Lema: “Símbol de Pau”, guanyadorNʼEmili Rabell Riera.

Viola dʼor; núm. 20, “Encís”, Lema: “Celblau...perquè tʼestimo tant”, guanyador En Jo-sep Mestres. Accèssit; núm. 7, “Oració”,Lema: “Crist de Sant Antoni”, guanyadorNʼEmili Rabell.

Dels premis de prosa seʼn llegiren dos, elsnúm. 17 i 28, continuant-se el repartiment depremis de la següent manera. núm. 17, Fun-dació, finalitats i actuació de la Secció Cultu-ra i Esbart; Lema, “Poc a poc es va lluny”,guanyador En Joan Balsells. núm. 42, La Jo-ventut i el Sant Pare;18 Lema, “El Papa de lajoventut”, guanyador nʼEnric Casanelles.núm. 19, ...i visca la llibertat; Lema; “Històriaa manera de conte”, guanyador En JosepMestres.

Núm. 37, Tema lliure; Breus nocions prelimi-

Ni tampoc cerco riquesasinó el brill que fa dʼestrellael que tens tu de bonesa.PARLA LʼAMOR

Calmaʼt, tu, jovincelque amor callant i lleuvindrà com un estela lluir sobre teu,i amb melodia breurefilaran aucellsels càntics sempre bellsdel cor que triomfa arreu.

ELL A LʼAMOR

Estant jo il·lusionattes paraules no aconsolenpuix estic esclavitzatveient com els altres volen.Amic; dau-me vós la guiaper poguer volar seguri amb el meu amor tan purpuga fer lʼaimada, mia.

“Es llegiren també les següents composi-cions: Primer accèssit de la Flor Natural,núm. 4, “Ressorgir”: Lema “Les roses ahirmustiades” guanyador NʼEmili Rabell.15 Se-gon accèssit núm. 22, “Recança”: Lema ,“Lʼamor que passa” guanyador, en JosepMestres Freixes. Menció extraordinària núm.47, “Amor”, Lema “Jo que voldria aturar tantsmoments de cada dia per feʼls eterns a dintredel meu cor”,16 guanyadora Srta. Isabel Sol-sona i Duran, la qual fou obsequiada amb unformós ramell de flors i fou molt aplaudida.

AMOR17

MIGDIA

El triomf del sol sobre el món: tot brilla,mig baixen els ulls ferits de claror.Dins del cor sʼencén una flama vivai ens sembla tot dʼuna la llum més divinai més bell tot ço que aclareix lʼamor.

TARDA

Un aire fi ens enrogeix les galtes,la cançó de lʼamor es fa més pura,tenim una alegria i unes ànsies

285

15 Aquest poeta rebria diverses distincions en els Jocs Florals. En aquells moments exercia el càrrec de secreta-ri de la Secció “Cultura i Esbart” de Joventut Catòlica. Anys després, alguns dels seus poemes serien publicats alButlletí de la Cambra de Comerç de Cervera (1935-1936) i a lʼAubada (1936), butlletí portaveu de la Federacióde Joves Cristians de Catalunya.16 El lema correspon a un fragment dʼun poema de Joan Maragall.17 Avant , núm. 89. Cervera, 24 de setembre de 1933.18 Lʼany 1933, Pius XI era el bisbe de Roma i Cap de lʼEsglésia Catòlica. El seu pontificat es mantingué des de1922 a 1939.

Com acabament de festa el Secretari anunciàque es tocaria lʼhimne nacional de Catalunya,“Els Segadors” i demanà a tothom que a peudret, lʼescoltés amb atenció, en recordançade la data memorable que es celebrava i enhomenatge als que caigueren en defensa dela llibertat de la nostra pàtria. Es tocà lʼhimneque fou escoltat tal com sʼhavia demanat, iseguidament sʼorganitzà novament la comiti-va que tal com havia entrat, sortí del local, alsacords de la mateixa marxa triomfal de Tan-häuser i aplaudiments del públic.

Els comentaris que sʼhan fet a lʼentorn dʼa-quest concurs són molt favorables, ço que faentreveure que no serà lʼúltim que es con-vocarà. Els guanyadors obsequiaren a laRegina, Dames dʼhonor, a la Srta. Solsona,presidència, jurat i comissió organitzadora,amb un vi dʼhonor que tingué lloc el dillunsdia 11, a les 10 de la vetlla en la sala dʼactesdel Casal Català”.

El ressò de lʼèxit obtingut pel primer concursliterari organitzat per la Secció “Cultura i Es-bart” de la Joventut Catòlica de Cervera im-pulsà una nova convocatòria literària entreels seus socis. En aquesta ocasió els temeshavien de ser estrictament nadalencs. A di-ferència de lʼanterior certamen, ja no hiconstarien els premis ordinaris habituals enuns Jocs Florals. Lʼesperit jocfloralesc des-apareixeria del cartell anunciador en benefi-ci dʼun concurs que havia de copsar lʼesperitnadalenc en els seus treballs. Els temes pro-posats per la comissió organitzadora erencinc: les festes de Nadal en una famíliacristiana (en prosa), la meravella del Nadal(en poesia) i els costums nadalencs en undoble apartat descriptiu (els infants i el tió ila torronada). Novament, el setmanari Avantfeia difusió dʼaquest nou concurs literari,19

amb caràcter de Jocs Florals, publicant elstemes i les condicions a què sʼhavien dʼaco-llir els socis interessats.

Tenim notícia que la Joventut Catòlica prepa-rà a consciència diversos actes durant lesfestes de Nadal de 1933. El dia 25 de des-embre organitzà una vetllada nadalenca quecontemplà, a més dʼun recital de cançonspopulars per part del grup infantil de lʼentitat,el lliurament dels premis del segon concurs li-terari. La targeta dʼinvitació descobria el sen-tit de la vetllada quan feia saber a les famíliesde lʼassociació que sʼhavia “organitzat per as-saborir més intensament la joia dʼaquesta fes-ta cristiana”. La crònica del periòdic cerverídeixa constància del resultat del concurs lite-

nars dʼapologètica; guanyador En Josep Ri-bera. núm. 40, Història i art a la parròquia deSanta Maria; Lema, “A honor dʼElla”, guan-yador En Josep Pedrós. núm. 29, Cervera,ciutat de turisme; Lema, “Cervera capital dela Segarra”, guanyador En Josep Riera.núm. 34, Perquè no existeix i com podriacrear-se una afició a lʼesport entre la joven-tut cerverina; Lema, “Cervera esportiva. Cer-vera forta”, guanyador NʼEmili Rabell. núm.28, Eficàcia de lʼexcursionisme per a fomen-tar la cultura; Lema, “La cultura complementnecessari de lʼexcursionisme”, guanyadorNʼEnric Casanelles.

Després dʼuna simfonia per lʼorquestra elRnd. Consiliari de la Secció Dr. Ramon Gras,pronuncià el discurs de clausura, en el quedesprés de saludar a la Regina, Dames dʼho-nor i presidència, exaltà la virtud com el méspreuat tresor que posseeixen les noies. Acontinuació felicità a tots els concursants idonà les gràcies a tots els assistents a lʼactei als que moral i materialment han ajudat aque es pogués realitzar aquest concurs.

286

19 Avant , núm. 98. Cervera, 26 de novembre de 1933.

Convocatòriadel concurs literarinadalenc.Avant, núm. 98.Cervera, 26 denovembre de 1933.

lema: “Per Nadal cada ovella a són corral”.

Tema IV. Costums nadalenques. “Els infants iel tió”. 4 composicions. Es premia el lema:“Panses i figues”.Després dʼaquesta primera vetllada nadalen-ca, que superà les expectatives creades perlʼorganització, el Teatre Joventut Catòlica deCervera acollí -en sessions de tarda- la re-presentació dels pastorets, interpretats pelgrup dramàtic de la Secció “Cultura i Esbart”.Sota la direcció de Miquel Martorell es posàen escena “La llum de lʼestablia”, sarsuela enquatre actes del prevere Marià Trubau i mú-sica de mossèn Josep Vinyeta. Amb aquestsactes culturals nadalencs, Joventut Catòlicaobria una de les pàgines més rellevants de lacultura cerverina dʼabans de la Guerra Civil.Malgrat que la seva difusió fou limitada, elsseus particulars Jocs Florals esperonaren lacapacitat dʼun col·lectiu cerverí per organitzar“sessions literàries que permetin viure horesdʼintensíssim goig espiritual asequible a totsels estaments”.20

rari amb temes nadalencs. Dissortadament,no sʼhi fa cap relació dels guanyadors decada categoria. No hi devia ajudar el fet quela publicació setmanal va tancar les sevesportes el dia 31 de desembre de 1933.“Sʼhan presentat 23 composicions distribuï-des amb la següent forma:

Tema I. “El Nadal en una família cristiana”. 6composicions. Es premiada la que porta ellema: “Caieu fulles, caieu fulles, que sʼacostaNadal i el cor el vol nú i glacial”.

Tema II. “La Meravella de Nadal”. 10 compo-sicions resultant premiada la del lema: “Nadalsʼatança i lʼestel”.

Tema III. Costums Nadalenques. “La turrona-da”. 3 composicions. Es concedeix el premi al

287

20 Fragment de lʼeditorial del setmanari Avant (núm. 88). Cervera, 17 de setembre de 1933.

Anunci de larepresentació delsPastorets al TeatreJoventut Catòlica.

Avant, núm. 88.Cervera, 17 de

setembre de 1933.

tes de la XXXII Jornada de Treball del Grup de Re-cerces de les Terres de Ponent. Guimerà, abril de2003; p. 65-75.CORNUDELLA, Joan: “Els Jocs Florals Jaumistesde les Borges Blanques i el seu entorn carlista(1912-1917)” dins de la miscel·lània de la IV Troba-da dʼestudiosos de la comarca de les Garrigues. ElVilosell, setembre de 2004; p. 291-311.CORNUDELLA, Joan: “Les revistes comarcals delperíode dʼentreguerres (1914-1936): Balaguer,Cervera, Les Borges Blanques, Mollerussa i Tàrre-ga” dins Urc, núm. 20. Lleida, febrer de 2006; p.DURAN SANPERE, Agustí: Llibre de Cervera. Edito-rial Curial. Documents de Cultura. Barcelona, 1977.LLOBET, Josep Maria: La premsa de la Segarra.Notícia de Cervera i la Segarra. Publicacions delCentre Comarcal de Cultura de Cervera. IEI. Qua-dern, núm. 16. Cervera, 1981.LLOBET, Josep Maria: Cent episodis de la història deCervera. Ajuntament de Cervera i Diputació de Llei-da. Col·lecció Viles i Ciutats, núm. 15. Cervera, 1992.MESTRES, J: Homenets i homenassos. 12 sem-blances dʼhomes de Cervera i la Segarra. Bibliote-ca de Cervera i la Segarra. Sèrie Nova, núm. 3.Cervera, 1984.

Bibliografia

BORRELL, Josep: Escriptors contemporanis dePonent 1859-1980. Lleida: La Paeria, 1984. LaBanqueta, 4.BORRELL, Josep: “La cultura a les Terres de Llei-da de 1900 a 1936”. Urtx. Revista Cultural de lʼUr-gell, núm. 14. Tàrrega, abril de 2001; p. 225-235.CORNUDELLA, Joan: “Mossèn Anton Navarro i elsJocs Florals dʼAgramunt de lʼany 1912”. Urtx. Re-vista Cultural de lʼUrgell, núm. 7. Tàrrega, abril de1995; p. 223-239.CORNUDELLA, Joan: Els Jocs Florals de Juneda1919-1994. Pagès editors. Publicacions de la Casade Cultura, núm. 4. Juneda, 1996.CORNUDELLA, Joan: “Any de Jocs Florals en te-rres urgellenques. 1923”. Urtx. Revista Cultural delʼUrgell, núm. 11. Tàrrega, abril de 1998; p. 164-181.CORNUDELLA, Joan: “Lʼaportació de la cultura ur-gellenca a la Renaixença Literària de Ponent” dinsUrtx. Revista Cultural de lʼUrgell, núm. 15. Tàrrega,abril de 2002; p. 237-244.CORNUDELLA, Joan: “La pervivència del modelfloralesc i les terres urgellenques” dins Modernis-me a lʼUrgell i a la Segarra. Jujol, artista cristià. Ac-

288