145

URTXLS ESCARABATXERES,

UNA FAMÍLIA D'ESCULTORS

(1656-1710)

Joan Yeguas i Gassó

E

1. Jaume Escarabatxeres(doc. 1656 - †1699)

Segons l'última àpoca de pagament signadaper Jaume Escarabatxeres pel dot de la sevamuller Maria Rotxotxo, a data de 25 de maigdel 1658, sabem que els capítols matrimo-nials s'havien firmat amb el mateix notari el 19de març del 1656.2 Segons el testament deJaume Escarabatxeres, redactat el 14 d'abrildel 1699, esmenta que era fill de Sallent deLlobregat (el Bages), i que tenia quatre fills:Jeroni, a qui nomena hereu; Francesc i Jau-

Lentament, però amb pas ferm, la historio-grafia està recuperant la memòria de l'artproduït entre els segles XVI, XVII i XVIII, ig-norant les visions malatisses i provincianesque atorguen a aquest període l'estigma ne-gatiu d'època de la decadència en la històriade Catalunya. El present article s'afegeix aaquesta tendència, i pretén fer sortir de l'oblitun parell d'escultors membres de la mateixafamília, Jaume i Jeroni Escarabatxeres, quevan gaudir d'una intensa actititat artística ala segona meitat del segle XVII i inicis delsegle XVIII.1

146

ELS ESCARABATXERES,

UNA FAMÍLIA D'ESCULTORS (1656-1710)*

JoanYeguas i GassóConservador del MuseuNacional d'Artde Catalunya

Abstract

El propósito del artículo es el estudio de la obra realizada por los escultores Jaume y Jeroni, pa-dre e hijo, de la familia Escarabatxeres. Un repaso por su trayectoria artística y valorarla dentrode su contexto. Sus noticias están datadas entre 1656 (matrimonio de Jaume) y 1710 (muertede Jeroni), hecho que nos lleva a ubicarlos plenamente entre 1656 (Paz de los Pirineos) y 1714(Decreto de Nueva Planta). Un periodo casi desértico en lo referente a la atención hacia el artey la cultura catalana.

The aim of the article is the study of the works carried out by the sculptors Jaume and Jeroni,father and son, of the Escarabatxeres family, with a review of their artistic trajectory, evaluatingthem within their context. These are dated between 1656 (Jaumeʼs marriage) and 1710 (Jero-niʼs death), which leads us to place them fully between 1659 (Treaty of the Pyrenees) and 1714(Decree of New Plant), an almost barren period for attention to Catalan art and culture.

Paraules clau

Escultura, Barroc, Catalunya.

* Treball realitzat en el marc del CAEM (Centre d'Art d'Època Moderna) del Departament d'Història de l'Art i His-tòria Social de la Universitat de Lleida.1 Abreviatures d'arxiu: AHCC (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) i AHPB (Arxiu Històric de Protocols de Barce-lona). Un número considerable de documents del present article han estat localitzats gràcies a les fitxes manus-crites de Josep Maria Madurell, dipositades a l'AHPB, en concret: els citats a les notes 4, 16, 17, 18 i 29; així comels números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 12, 13 i 14 de l'apèndix documental. Pels números 8 i 10 del dit apèndix hemd'agrair la informació a la Dra. Maria Garganté i Llanes.2 AHPB, Joan Baptista Vidal, Manual 18, 1658, fol. 226 r..

mig fer, hi havia: unes premses, 3 posts decaixes de "suera" i 14 bancs (concepte ques'hauria de relacionar amb un encàrrec per ala veïna església de Santa Anna, on el difunthavia deixat altres 24 bancs, 1 fileta i 157"costers" o biguetes d'àlber).

Cal destacar que Jaume Escarabatxeres te-nia molts quadres pintats al seu habitatge, entenia un total de 46, dels quals: 15 eren qua-dres indeterminats, 7 eren quadres pintats al'oli, 3 eren quadres petits i 21 eren quadreson s'esmenta la representació (1 amb un ballrural, i els altres 20 de temàtica religiosa –8històries de Josep, 8 imatges de diferentssants, 1 sant Josep, 1 sant Antoni de Pàdua,1 sant Francesc Xavier i 1 sant Llibori–). Encanvi, només tenia 3 obres escultòriques: 1talla (Sant Crist amb peana) i 2 figures mo-delades (1 sant Esteve en fang, 1 Agnus Deien pasta).

L'activitat com a corredor de diners

Des d'un bon inici de la seva carrera artística,trobem a Jaume Escarabatxeres implicat endiferents activitats econòmiques al marge delseu ofici. El 17 de gener del 1660 compral'heretat del seu germà dins del terme de Sa-llent de Llobregat, Joan Escarabatxeras pa-raire de Balsareny (el Bages), que fou dona-da pel seu pare, Esteve; com a testimoniapareix Jeroni Rotxoxo, sogre del fuster.5 Unsbéns que no podia controlar des de Barcelo-na, i que havia d'arrendar, com: "lo mas Solàde Sant Martí", és a dir, l'actual llogarret delSolà situat vers l'ermita de Sant Martí de Se-rraïma, que en un instrument datat el 16 de ju-liol del 1675 Jaume Escarabatxeras reconeixtenir en arrendament des del maig del 1668 aJoan Casassajas, paraire de Sallent (curiosa-ment, es reserva els terrenys de pastura), iaquest havia de satisfer la quantitat de 400lliures (a raó de 133 lliures 6 sous i 8 dinersper any); o la casa en què vivia Valentí Mas-ferrer, a Cabrianes (el Bages).6

A l'inventari de béns de Jaume Escarabatxe-res apareixen relacionades una sèrie dequantitats que se li devien al fuster (doc. 11).Un total de 1.474 lliures i 12 sous, deutes di-ferenciats en un parell de conceptes: 1.098lliures que se li devien en raó a la seva feinade fuster, i 376 lliures i 12 sous que se li de-vien en raó d'algun préstec que havia acordat.Pel que fa a deixar diners, els havia prestat apersones que vivien a Sallent de Llobregat, la

me, també fusters; i Dionísia, vídua d'un tinto-rer de sedes i paraire.3 Tot i això, el testamentdel seu fill Jeroni, redactat el 10 d'abril del1710, parla d'una altra germana: Maria, queestava casada amb Pere Manalt, escultor deBalaguer (doc. 14). L'inventari dels béns deldifunt es realitza entre el 13 i el 31 de maigdel 1699 (doc. 11). El 20 de setembre del ma-teix 1699 Francesc Escarabatxeres realitzaun inventari dels objectes que el seu germàJeroni s'havia quedat, com a hereu del seupare; arreplega tot allò relacionat amb l'oficide fuster, per fer-ne ús.4

La casa de Jaume Escarabatxeres

Segons l'inventari de béns del difunt JaumeEscarabatxeres (doc. 11), la seva casa esta-va situada al carrer Comtal de Barcelona, de-nominació que encara avui es conserva, propde l'església de Santa Anna. El document nol'hem transcrit en la seva totalitat, és llarguís-sim, i no ens interessa l'aixovar domèstic; encanvi, sí que hem transcrit allò relacionat ambl'àmbit artístic: el taller de fusteria dels baixos,i les pintures que posseïa l'escultor.

En els baixos de la casa, la família hi tenia eltaller o l'obrador, on hi trobem matèria prime-ra, eines, i obres acabades (o a mig fer). Pelque fa a matèria primera: fusta d'àlber, 307posts (o taulons), 11 filets (o motllures) i 14quadrats (o bigues); fusta de noguera, 4 posts;fusta de roure, un tros de 12 pams (233 cm); ifusta indeterminda, 2 jàssares (o bigues grui-xudes) de 10 pams (194 cm). Pel que fa a leseines: 4 serres (una per trepar), 3 fulles de se-rra, 3 destrals, 1 ciment (garlopa gran), 1 gar-lopa (ribot gros), 1 guilleume (ribot estret), 1bocell (espècie de ribot), 3 ribots, 4 martells deferro amb mànec de fusta, 4 congrenys (einaper subjectar), 4 barrines, 13 ferros per bos-sellar, 2 llimes, 2 estenalles, 2 adreçadors, 1ganivet, 2 cavalls, 2 ferros "per tenir" (palan-ques?), 4 regles, 3 escaires, 1 centenella (es-pècie d'escaire amb braç mòbil), 1 compàs, in-determinats utensilis "tocans al offici de fuster"com eren els "guars" o el "cartajo", i altres(com 1 caixeta de ferro per tenir-hi aiguacuit, 1gerra de terrissa amb espart per tenir-hi oli, 1bóta per tenir-hi vinagre dolent, 3 barralets deferro, 2 cabassos i 2 pales per "traurer lo fanchdel carrer", o 3 bancs vells). Pel que fa a lesobres acabades, trobem: 14 bancs d'àlber, 5caixes d'albèr, 2 escriptoris d'àlber, 1 capelle-ta de fusta, 1 bóta de fusta amb aixeta de cou-re i 1 escala de gat. Pel que fa a les obres a

147

3 Aurora PÉREZ SANTAMARÍA, Escultura barroca a Catalunya: els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730 ca.), iprojecció a Girona, Lleida: Virgili i Pagès, 1988, doc. 322.4 AHPB, Vicenç Gabarró, Protocol 12, 1699, fol. 579 r.-582v..5 AHPB, Benet Güell, Manual 4, 1660, s. f..6 AHPB, Benet Güell, Manual 20, 1675, s. f..

cato").10 Segons Bosch Ballbona, en relacióamb el mateix retaule, afirma que el 29 d'oc-tubre del 1661 Jaume Escarabatxeres paga-va a l'escultor manresà Josep Generes, perhaver rebut de les seves mans la traça "delretaule major de Balsareny".11

Anys més tard, el 30 de gener del 1668 Jau-me Escarabatxeres signava una àpoca de350 lliures a favor dels jurats de la universitatde Balsareny i dels obrers de l'església parro-quial de la mateixa vila, per la qualcancel·lava una concòrdia feta el 27 de julioldel 1664 davant Josep Mur, notari de Sallentde Llobregat (doc. 3). Per tant, com que lesdates no quadren, cal pensar que es tractariad'una altra obra. Els habitants de Balsarenyhaurien quedat satisfets amb el retaule major,i li haurien encarregat un altre retaule per a al-guna capella lateral.

Activitat a la ciutat de Barcelona

Segons Martinell, el gener del 1660 JaumeEscarabatxeres contractava la realitzaciód'un retaule de fusta, amb les imatges de san-ta Eulàlia i sant Miquel, per a l'església parro-quial de Sant Andreu del Palomar (actual ter-me municipal de Barcelona). L' obra fouvisurada pels escultors Joan Roig i JoanGra.12

El 18 de novembre del 1661 signava uns pac-tes per a la fàbrica d'un monument en fustad'àlber per a l'església del convent dels Àn-gels, a Barcelona (doc. 1). Segurament estractaria d'un monument de Setmana Santa,ja que s'havia d'entregar abans del dissabtede Rams del 1662. L'obra s'havia de fer se-guint una traça que havia portat Escarabatxe-res, i la qual constava de "portalades colum-nes vasses y capitells sinc bons balustrades ydemes coses". El preu fou acordat en 300 lliu-res pagadores: 50 lliures que el fuster confes-sava haver rebut; 50 lliures (o, segurament,150) un cop acabat i assentat el monument; iles restants 100 lliures a terminis, 33 lliures i6 sous cada sis mesos, fins arribar a l'acom-pliment del deute al cap d'any i mig d'haver fi-

vila natal del fuster; potser persones conegu-des, amics o parents. Segons un debitorisignat amb el notari de l'esmentada vila, Fer-nando García, l'any 1684 havia deixat 220lliures a Miquel i Pere Casassayas, pare i fill,paraires de Sallent; potser eren familiars delCasassajas paraire que tenia arrendat el masdel Solà. Segons un altre debitori signat ambel mateix notari, el 1683 deixava 106 lliures aJosep Mas, també paraire; i el mateix 1683,Mas pactava un altre debitori de 50 lliures i 12sous amb Escarabatxeres, ara davant un no-tari de Barcelona, Benet Güell.7

Per reblar aquestes activitats, que feia demés a més, el 13 d'abril del 1671 el fusterGaspar Frebes reconeix que Jaume Escara-batxeres havia rebut 20 dobles d'or (110 lliu-res barcelonines), segons una lletra de canvisignada a Perpinyà, del mercader Joan Mas-deu i Esteve, amb la intervenció d'AntoniPuig, corredor d'orella de Barcelona, i el su-port del també fuster Isidre Canals; acció iconcepte que tornem a documentar el 30 demaig del mateix 1671, però llavors en veu delpassamaner Esteve Badia.8 El 4 juliol del1675 Jaume Escarabatxeres va satisfer aPere Vidal, mestre de cases de Lleida, ciuta-dà de Barcelona, 65 dobles d'or i 13 sous(358 lliures i 3 sous), a complement dels 80dobles i 10 sous (440 lliures i 10 sous) quePau Pejoan havia acordat davant el notariFrancesc Lleonart, a favor de Jaume Llobate-ras, mercader i corredor d'orella, segonsconstava a la taula de canvi de Barcelona.9

Els retaules de Balsareny

Segons Madurell, el 26 de gener del 1658Jaume Escarabatxeres atorgava poders a fa-vor de Bernat Solà, prevere beneficiat de Sa-llent de Llobregat, per tal que en el seu nom,fes donació al seu germà Joan Escarabatxe-res, paraire de llana de la mateixa vila del Ba-ges, de 150 lliures en concepte de legítima,100 de les quals s'havien de cobrar d'unaquantitat endeutada pels obrers de l'esglésiaparroquial de Balsareny, en raó d'un retauleque l'escultor havia fet ("per me facto e fabri-

148

7 El 21 de març del 1680 Josep Mas, paraire de Sallent, reconeix un deute de 185 lliures barcelonines amb Jau-me Escarabatxeres, i promet pagar-les abans de la festa de Pasqua del 1681. Vegeu: AHPB, Benet Güell, Ma-nual 25, 1680, s. f..8 AHPB, Benet Güell, Manual 16, 1671, s. f..9 AHPB, Benet Güell, Manual 20, 1675, s. f..10 Josep Maria MADURELL i MARIMÓN, "Retaules antics", Ausa (Vic), VI (1968-1970), p. 320. Noteu que el do-cument és més precís d'allò que Madurell recull a l'article (per tant, vegeu: AHPB, Joan Baptista Vidal, Manual 18,1658, fol. 52 r.). Un parell d'anys després, el 3 de gener del 1660, Escarabatxeres tornava a nomenar com a pro-curador seu Bernat Solà, tot i que només fa esment que tingui cura de les seves propietats i béns (AHPB, BenetGüell, Manual 4, 1660, s. f..).11 Joan BOSCH i BALLBONA, Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII, Manresa: Caixa de Manresa, 1990,p. 55 i notes 198-199.12 Cèsar MARTINELL, El Barroc salomònic 1671-1730, Barcelona: Alpha, 1961 (Arquitectura i escultura barroquesa Catalunya, II), p. 155.

set quadres.Altres obres. Meranges, Vallverd d'Urgelli Gironella

Segons Pérez Santamaría, el 30 de maig del1677 contracta la realització d'un retaule pera l'església de Sant Sadurní, a la localitat deMeranges (la Cerdanya).14

El 29 d'agost del 1678 Jaume Escarabatxeressignava una àpoca de pagament amb FelipIgnasi d'Alegre, on rebia la quantitat de 204lliures i 18 sous (doc. 5). La suma de dinersera per diferents conceptes, entre els qualsdestaquen les 137 lliures i 10 sous per la fà-brica d'un retaule de fusta per a l'església deVallverd d'Urgell (el Pla d'Urgell), pintat i dau-rat. La resta, 67 lliures i 8 sous, eren pels tre-balls de fusteria que Escarabatxeres havia feta la casa que Alegre tenia al carrer de PortaFerrissa de Barcelona: 37 lliures i 8 sous perobres menors en portes, taules i arranjamentsdiversos; i 30 lliures per un altre retaule per ala capella particular de la casa. El comitentera Felip Ignasi d'Alegre i de Solà, documen-tat entre 1669 i 1696, casat amb Flora de Càr-cer, patriarca de la família de l'Alegre, cava-llers barcelonins que feien negocis icasaments a l'Urgell. Els Alegre posseïen lasenyoria de Vallverd d'Urgell, d'on tenien lajurisdicció civil i criminal, així com van intentarimpulsar el seu poblament. Felip Ignasi d'Ale-gre tenia casa a Bellpuig, on el 1688 féu unagratificació de 20 dobles al mestre d'orguesque havia fabricat l'orgue de l'església parro-quial d'aquella vila.15

El 25 de gener del 1687 signava notarialment,juntament amb el seu fill Jeroni, el contracteper a l'execució d'un retaule (segurament elmajor) a l'església parroquial de Santa Eulà-lia, a la vila de Gironella (el Bergadà); unacord que havia pactat prèviament, el 30 dedesembre del 1686, amb els representants dela universitat de Gironella (doc. 7). L'obra esfaria segons una traça facilitada pel rector dela parròquia. Els artífexs prometien ajustar-seals pactes, per, d'aquesta manera, exaltar elculte religiós, que havia minvat d'ençà que te-nien "la yglesia deruida". El preu fou estipulaten 575 lliures barcelonines, pagadores encinc terminis: 20 dobles (110 lliures) com aprimera paga; 20 dobles (110 lliures) quan es-tigués assentada la primera andana del re-taule i la figura de la santa titular, que haviade ser a mitjans de l'any 1688; 20 dobles (110

nalitzat l'encàrrec.El 7 maig del 1662 acordava, juntament ambel candeler Pau Abadal, l'execució d'unacredença de fusta per al retaule major del'església conventual de Santa Caterina, aBarcelona (doc. 2). S'ha de destacar que elcomitent, un trio de majorals d'una indetermi-nada confraria, compost per: Francesc Ma-rès, doctor en teologia i beneficiat a l'esglésiabarcelonina de Sant Miquel; Francesc Mar-sal, també doctor en teologia i beneficiat a lacatedral de Barcelona; i Lluís Vilanera, doctoren medicina per una acadèmia anomenadade sant Tomàs d'Aquino. L'obra s'havia de fersegons una traça que havien entregat Esca-rabatxeres i Abadal, i s'havia d'enllestir abansd'acabar el mes de maig (en menys de tressetmanes), per a la celebració d'una indeter-minada festa (segurament l'Ascensió de Cristo la Pentecosta). Per la feina rebrien 75 lliu-res barcelonines: 25 de present (signada totseguit), i les restants 50 quan la credença fosacabada i col·locada al seu lloc. Una clàusu-la curiosa dels pactes fou que els dos artífexsno podien ocupar l'espai de l'altar major finstres dies abans de la festivitat que anaven acelebrar.

El 10 de febrer del 1671 firmava una àpocaamb Joan Antoni Clement, prior del monestirde Sant Pere de Rodes, per l'enorme quanti-tat de 1.436 lliures 19 sous i 6 diners en con-cepte d'unes obres fetes a la casa del noviciaten el convent de Sant Pau del Camp, a Bar-celona; com a testimoni apareix Joan Cap,mestre de cases (doc. 4). Temps després, el7 de gener del 1675, Jaume Escarabatxeresapareix com a testimoni en un acord signatper l'esmentat prior.13

El 12 de juliol del 1682 reconeix davant Fran-cesc Mora, canonge de la col·legiata de San-ta Anna a Barcelona, i administrador de lacausa pia instituïda per Idelfons Cortés a lamateixa església, haver rebut 446 lliures 8sous i 6 diners per a la fàbrica d'un monumentamb destinació a la dita església de SantaAnna (doc. 6). Seria un monument de Setma-na Santa, ja que fou col·locat el dia 8 d'abrildel 1682. Una obra de la qual tenim relaciódetallada dels materials, i les mans en fuste-ria, pintura i daurat. Pel que fa a la fusteria esparla de "mans de escultura, talla y arquitec-tura". Pel que fa a la pintura, s'esmenten dospintors: un que féu tasques menors, com pin-tar "lo cel y la Maria"; i un altre que féu fins a

149

13 AHPB, Benet Güell, Manual 20, 1675, s. f..14 A. PÉREZ SANTAMARÍA, Escultura barroca a Catalunya... (op. cit. nota 3), p. 128.15 Josep Maria PLANES i CLOSA, "Teresa Riera i Guardiola, targarina del segle XVII (segona part), a Urtx, 16, Tà-rrega, 2003, pàgs. 125-126; Josep Maria LLOBET i PORTELLA, "Documents sobre la fabricació d'un orgue per al'església parroquial de Bellpuig (1686-1688)", a Quaderns de «El Pregoner d'Urgell», 13, Bellpuig, 2000, pàgs.18-20.

(doc. 14), apareix esmentat com a "fuster y es-cultor", en canvi, el seu pare sempre surt refe-renciat només com a fuster. Jeroni elegeixcom a sepultura l'església de Santa Maria delPi, a Barcelona. Nomena hereu universal elseu germà, també fuster, Francesc Escarabat-xeres. I realitza moltes deixes, en concret, to-talitzen la quantitat de 1.178 lliures i 15 sous.

Fent un repàs de les deixes, la muller de Je-roni Escarabatxeres, Maria Arnaudies, comp-tabilitza la quantitat més elevada, 673 lliures i15 sous, per un parell de conceptes: 1) en elscapítols matrimonials, ella aportava 125 do-bles d'or (687 lliures i 10 sous), tot i que es vaacordar una clàusula, per la qual el dot gene-rava un creix de 62'5 dobles d'or (343 lliures i15 sous) en favor d'un hipotètic fill que hau-rien, fruit del seu matrimoni, però en no tenirfills i haver de guardar aquesta quantitat finsa la mort en favor de l'hereu del seu marit, Je-roni absol la seva muller i decideix que elcreix sigui per a ella, juntament amb dues cai-xes de núvia plenes de roba; 2) al marge d'ai-xò, Jeroni li atorga una deixa de 60 doblesd'or, unes 330 lliures. Després, Jeroni destina150 lliures per a 500 misses (a 6 sous la mis-sa), per a salut i repòs etern de la seva ànima;en concret, volia: 100 misses a l'església delconvent de Sant Francesc, 50 misses a l'es-glésia de Santa Maria del Pi, 50 misses a l'es-glésia del convent de Sant Francesc de Pau-la, 50 misses a l'església del convent de laMercè, 50 misses a l'església del convent demonges mínimes, i la resta a disposició delsmarmessors. El seu germà Jaume Escarabat-xeres rep 100 lliures. Les seves germanes,Maria i Dionísia Escarabatxeres, reben 60lliures cadascuna. El seu nebot Josep Gou, fillde Dionísia, rebria 60 lliures en el momentque fos mestre d'algun ofici o volgués con-traure matrimoni. Les mateixes condicionsque el seu cosí tenia Jaume Escarabatxeres,nebot de Jeroni, fill de Jaume, tot i que nomésrebria 25 lliures. També rebria 25 lliures si escasava Beatriu Manalt, altra neboda i filla deMaria. Finalment, deixava 25 lliures per alspobres de l'hospital de la Santa Creu.

La primera vegada que documentem JeroniEscarabatxeres apareix al costat del seupare, és l'any 1687 en l'esmentat retaulemajor de Gironella. La lògica ens indica que

lliures) quan estigués assentada la segonaandana, que al mateix temps cloïa la realitza-ció de l'obra, i havia de ser a mitjans de l'any1689; 122 lliures i 10 sous al cap d'un anyd'haver acabat l'obra, o sigui, el 1690; i les úl-times 122 lliures i 10 sous al cap de dos anys,el 1691. La universitat de Gironella es com-prometia a sufragar diferents despeses extra,com: un parell d'animals de sella, amb elsquals podien desplaçar-se els oficials quefeien el retaule; i el mestre de cases que du-ria a terme l'assentament de l'obra.

Les darreres feines

Hem fet esment que al final de l'inventari debéns de Jaume Escarabatxeres apareixen re-lacionades una sèrie de quantitats que se lidevien al fuster (doc. 11). De les 1.474 lliures i12 sous que se li devien, la quantitat més ele-vada, 1.098 lliures eren en concepte de laseva feina. D'aquesta manera, podem analit-zar com les darreres feines que realitzaria a laseva vida eren encàrrecs relacionats ambl'àmbit estrictament de la fusteria. Ignasi deAlegre, el mateix o un parent proper amb quitracta sobre el retaule de Vallverd d'Urgell, lidevia 300 lliures per tasques fetes en una"torre" o residència d'àmbit rural. Pau Llorens,rector de Mataró, li devia 650 lliures per tas-ques fetes a la seva casa que tenia a Barce-lona, al carrer de sant Pere més alt. MiquelGelabert, pagès de Sarrià, li devia 60 lliures,de les quals n'havia cobrat 15 o 16 "poch meso menos". El cavaller Feliu Undell li devia 43lliures, per unes tasques fetes a compte delduc d'Icart. Jeroni Pujades, mestre de casesde Barcelona, li devia 42 lliures per obres fe-tes en la seva casa del carrer de sant Peremés alt. El convent dels Àngels de Barcelonali devia 11 lliures. I Salvador Ornos, altres 7lliures.

2. Jeroni Escarabatxeres (doc. 1687 - †1710)

Jeroni Escarabatxeres i Rotxotxo, fill de Jau-me i Maria, signava els capítols matrimonialsamb Maria Arnaudies, filla de Jaume, un mes-tre de cases barceloní, el 8 de gener del1690.16 Jeroni va morir entre el 20 i el 26 d'a-bril del 1710, entre el dia en què signava elseu testament i la publicació d'aquestes últi-mes voluntats.17 Segons el seu testament

150

16 AHPB, Joan Ribes, Llibre Capítols Matrimonials 1678-1692, fol. 273.17 A títol de curiositat, es documenta un altre Jeroni Escarabatxeres entre 1720 i 1738, també escultor, i, segura-ment, relacionat amb la mateixa família. El 20 de juliol del 1720 aquest altre Jeroni Escarabatxeres signava ca-pítols matrimonials amb Eulàlia Janer. Ell especificava que era de Vilanova de Palafols (actual Malgrat de Mar -el Maresme-) i ella de Sarrià; el 13 gener del 1727 el trobem com a fuster de Balaguer (la Noguera), dient quehavia atorgat poders l'any 1724 a Agramunt (l'Urgell), davant el notari Pere Soler; i el 15 de novembre del 1738actuava com a testimoni en uns acords notarials signats per Magdalena, vídua de Francesc Escarabatxeres (elgermà de Jeroni?). Vegeu: AHPB, Isidre Famades Morell, Manual 7, 1720, fol. 191; AHPB, Josep Vila, Manual1724, fol. 11 v; AHPB, Ignasi Gabarró, Manual 1738, fol. 41 v..

piques decoracions de l'escultura catalanad'aquesta etapa. En el bancal hi havia un pa-rell de portes als laterals, amb figures en re-lleu (potser sant Pere i sant Pau), i al centreun altar i una credença. En el primer pis, alcentre trobem el sagrari, i als laterals imatgesde sants amb un relleu als peus: a l'esquerrade l'espectador, sant Francesc Xavier i el re-lleu del Naixement de la Mare de Déu; i a ladreta, sant Isidre i el relleu de la Dormició dela Mare de Déu. En aquest primer pis les co-lumnes són substituïdes per cariàtides, o si-gui, figures femenines que possiblement re-presentaven santes (podem identificar asanta Elena amb la creu); també en els ex-trems del bancal hi havia un parell de figuresen funcions de columna. Al segon pis, l'As-sumpció de la Mare de Déu sota dosser cen-tralitzava tota la composició, i als laterals al-

s'hauria format en el taller familiar del carrerComtal de Barcelona, juntament amb elsseus germans Francesc i Jaume. A partir d'a-questa data, sempre el trobem documentaten solitari. Segurament, es deuria envoltar decol·laboradors en les tasques de pintura idaurat. Tot i que no tenim documentació di-recta d'aquests artífexs, podem intuir que tre-ballaria amb pintors com Joan Savall i daura-dors com Francesc Mas (ambdós artífexsapareixen com a testimonis en el seu testa-ment, vegeu doc. 14), o Josep Vassiana (el13 d'octubre del 1695 Jeroni Escarabatxeresdóna 15 lliures a Josep Centena, prevere dela parròquia de Sant Cugat del Reg, a Barce-lona, com a marmessor del difunt dauradoresmentat, a raó de tres anualitats d'un censalque s'havia creat el 10 de juliol del 1692 da-vant el notari Vicenç Gavarró).18

El retaule major de Miralcamp

És un fet conegut que Jeroni Escarabatxeresva realitzar un retaule a l'església parroquialde Miralcamp (el Pla d'Urgell), ja que PérezSantamaría documenta una àpoca pel seu tre-ball en aquesta obra, un pagament efectuat aBarcelona el 7 de setembre del 1694.19 Tot iaixò, Pérez Santamaría no facilita cap més in-formació, és a dir, no dóna la referència arxi-vística en una nota a peu de pàgina, per podersaber, per poder revisar, per poder transcriurela notícia.20 Gràcies a la tasca d'arxiu de MariaGarganté, coneixem el contracte que l'escultorbarceloní va signar amb els representants delconsell de Miralcamp el 13 de febrer del 1693,davant un notari de Bellpuig (doc. 8).

Jeroni apareix cognominat sota la variant"Carabaixeras", i es fa dir "mestre de escultu-ra y arquitectura". Com a testimonis del con-tracte, trobem els rectors de dos poblesveïns, Fondarella i Mollerussa. El retaule ma-jor del temple s'havia de fer seguint un modeldibuixat per Pau Borràs, rector de la població.L'estructura havia de tenir 60 pams d'alçada i40 pams d'amplada, o sigui, 11'67 per 7'78metres. I les imatges proposades s'acabarenrealitzant totes. Segons una fotografia del'any 1922 (fig. 1), ja que fou destruït el 1936,el retaule tenia tres carrers d'amplada, ambbancal i tres pisos d'alçada. L'obra és d'estilbarroc, el que Martinell anomena Barroc salo-mònic (1660-1730), amb la utilització de la co-lumna salomònica i els frisos amb volutes, tí-

151

18 AHPB, Carles Garau, Manual 19, 1695, fol. 184 v.-185 v...19 A. PÉREZ SANTAMARÍA, Escultura barroca a Catalunya... (op. cit. nota 3), p. 128.20 Mètode poc respectuós amb la col·lectivitat d'historiadors, fet que fou criticat per Bosch Ballbona des d'un altrepunt de vista: "veiem com [Pérez Santamaría] fonamenta la seva obra en un conspicu i valuós apèndix docu-mental –el gruix del qual, però, l'autora distorsiona en no fer notar els documents que ja havien estat publicats,més d'una quarta part-". Vegeu: Joan BOSCH BALLBONA, "Sobre la historiografia de l'escultura de l'època delBarroc a Catalunya (de C. Martinell a A. Pérez)", Revista de Catalunya (Barcelona), 39 (març 1990), p. 102.

Fig. 1.Jeroni Escarabatxeres,

retaule major,1693-1695,

església parroquialde Miralcamp

(Foto: Josep Salvany,Biblioteca de Catalunya).

més, davant d'un foraster (no natural d'aque-lles contrades), l'instint natural de pagès és nofiar-se'n un pèl. Com va arribar a Miralcampen Jeroni Escarabatxeres? Com funcionava elsistema de l'oferta de treball en aquesta cate-goria d'especialització, i amb els precaris sis-temes de comunicació d'aquella època?

El retaule de sant Francesc de Salesa Esparreguera

La nova església parroquial de Santa Eulàlia,a Esparreguera (el Baix Llobregat), fou co-mençada el 1587, i va ser beneïda el 1612.Els jurats de la vila, els obrers i les confrariesdel temple van començar a encarregar dife-rents obres per tal de guarnir-lo. Pel que fa alsretaules: el 1623 els escultors Francesc i Jau-me Rubió, amb la col·laboració del fuster PauBoxadell, acabaren la fàbrica del retaule delRoser; el 1616 Boxadell contractava l'obra defusteria del retaule de sant Miquel per a laconfraria dels paraires, obra que fou pintada apartir del 1629 per Antoni Rovira i Pau To-rrent; el 1633 Boxadell capitulava el retaulede sant Antoni i sant Llúcia, per a la confrariadels sastres (obra visurada el 1634 pel man-resà Joan Generes); finalment, la traça pel re-taule major fou encarregada el 1670 a l'arqui-tecte Fra Josep de la Concepció, i l'execuciófou lliurada als escultors Joan Grau I, Fran-cesc Grau i Domènec Rovira II.21

En aquest context d'enriquiment del mobiliarieclesiàstic de l'església parroquial d'Esparre-guera, cal situar el contracte signat per Jero-ni Escarabatxeres el 4 d'octubre del 1693, pelqual es comprometia a fabricar un retaulesota l'advocació de sant Francesc de Salesper al temple esmentat; en concret, s'havia deposar a la capella de Sant Joan, recentmentconstruïda (doc. 9). L'obra es faria seguint latraça entregada pel rector de la parròquia,Francesc Broquetes. El retaule havia d'estarenllestit i assentat el dia de sant Francesc deSales (24 de gener) de l'any 1695. El preuacordat fou de 175 lliures, pagadores quanl'obra estigués acabada; les despeses ana-ven a càrrec de l'escultor. Tot i això, Escara-batxeres va signar un parell d'àpoques, 1 defebrer i 30 de maig del 1695.

La portada i la decoració interior del'església de Sant Sever, a Barcelona

L'origen de la comunitat de preveres benefi-ciats de Barcelona, agrupats sota l'advocació

tres figures, a l'esquerra de l'espectador san-ta Anna i la Mare de Déu nena, i a la dretasanta Àgueda. Al cos central del tercer pis hihavia sant Miquel, titular de l'església, que ai-xafava el dimoni i brandava una espasa.

L'escultor havia de córrer amb les despesesde transport del retaule des del seu taller bar-celoní fins a Miralcamp, i també amb les des-peses d'assentament al presbiteri de l'esglé-sia. El consell de la població només pagariaun manobre per ajudar en les tasques decol·locació, i advertia a l'artífex que si algunapeça es trencava abans que el retaule esti-gués assentat, les despeses d'arranjamentanirien a càrrec del propi Escarabatxeres. L'o-bra havia d'estar acabada l'1 de juliol del1695, si no l'escultor era penalitzat amb 10lliures per cada mes que passés del termini fi-xat. Una vegada finalitzada, l'obra havia deser visurada per dos pèrits. Tot pel preu de1.300 lliures i 10 quarteres d'ordi (aproxima-dament serien uns 420 quilos de gra). Quan-titats que serien pagades en el termini de 6anys. Cada any, un representant del consellde Miralcamp aniria a Barcelona, vers la dia-da del 15 d'agost, per pagar 200 lliures, finsque la quantitat fos satisfeta. Si el municipi noacomplia el pagament en les dates acordadestambé podia ser penalitzat, per cada mes deretard s'havien de pagar 10 lliures més a l'es-cultor. S'ha de tenir en compte que en el mo-ment de la signatura es va produir un primerpagament, i l'any en què el retaule fou col·lo-cat a l'església s'havia de satisfer un suple-ment de 100 lliures (el rebut d'aquell any se-ria de 300 lliures). Per tant, s'hauria acabat depagar cap a l'agost del 1697. No sabem elsdetalls dels rebuts, en tot cas el 30 de des-embre del 1698 l'escultor cancel·lava el con-tracte amb els representants del consell deMiralcamp, i afirmava que li havien signat to-tes les àpoques de pagament (doc. 10).

A títol de curiositat antropològica, val la penadestacar un acord del contracte. En concret,aquell que fa referència que l'artífex no podiacomençar a treballar en el retaule fins que elsrepresentants del consell de Miralcamp no lidiguessin, ja que aquests últims es reserva-ven el termini d'un mes per informar-se de lacapacitat de Jeroni Escarabatxeres com a es-cultor ("si dit mestre es idoneo y suficient pera fer dita obra"), ja que, en el cas que d'algu-na manera sabessin que es tractava d'un malescultor, el contracte no seria efectiu. En re-sum, no sabien qui era l'artífex en qüestió; a

152

21 Vegeu: J. BOSCH BALLBONA, Els tallers d'escultura... (op. cit. nota 11), p. 73-75, 88, 161-164; Orenci VALLSBROQUETES, Documents i notes concernents a la vila i terme d'Esparreguera, Esparreguera: Ajuntament d'Es-parreguera, 1991, vol. I, p. 333, 336-357, 359, 363-364; Joan BOSCH BALLBONA, "Cendres de la pintura: Anto-ni Rovira i Pau Torrent al retaule de Sant Miquel d'Esparreguera (1629-1635)", Locus Amoenus (Bellaterra), 3(1997), pàgs. 79-86.

baixada de santa Eulàlia. En un inici, foren re-alitzades obres a l'església el campanar i l'ar-xiu pel mestre de cases Pau Termes, per la ri-dícula quantitat de 56 lliures i 16 sous; obresque, segurament, serien l'habilitació d'un an-tic espai. En comparació, el fuster Pau Bas-sas cobrava 70 lliures per la fusta i la mà d'o-bra, o el pintor i daurador Ramon Pinós 27lliures i 10 sous.22

Com que la petita capella no donava satisfac-ció a les necessitats de la Comunitat de pre-veres, només 7 anys després, el 30 de juliol

de sant Sever, es remunta a l'any 1479. Elgran número de preveres i el fet de no dispo-sar de cap església pròpia per realitzar els ofi-cis, va propiciar que el Capítol de la catedralbarcelonina els cedís una capella a la seu el1676, l'actual de sant Oleguer; també gaudiend'un petit temple independent, amb l'esglésiade Sant Sebastià, prop de la Llotja de Merca-ders, gràcies al favor del Consell de Cent. Fi-nalment, el 31 de maig del 1691 el ConsellGeneral de la Comunitat de preveres informa-ren de les gestions que havien portat a termeamb el bisbe per erigir una nova església a la

153

22 Juan NOGUERA CASAJUANA, La iglesia de San Severo de Barcelona, Facultad de Filosofía y Letras (Univer-sidad de Barcelona), Barcelona, 1928; Pilar LLOPART, "Un monumento del barroco barcelonés: la iglesia de SantSever", D'Art (Barcelona), 3-4 (1977), pàgs. 31-33. Pel retaule major, vegeu: Carles DORICO, "El retaule majorde sant Sever i la darrera estada de Pere Costa a Barcelona (1754-1757)", a Locus Amoenus (Bellaterra), 3(1997), pàgs. 123-145.

Fig. 2.Jeroni Escarabatxeres,

decoració interiorl'any 1928, 1699-1704,

església de Sant Severde Barcelona.

(Foto: Juan Noguera).

del 1698 era resolt que el mestre d'obres Jau-me Arnaudies, sogre de Jeroni Escarabatxe-res, fes la traça per a una nova església. Elcontracte entre la Comunitat i Arnaudies fousignat al cap d'un mes, però els treballs deconstrucció no s'endegaren fins al 19 de fe-brer del 1699. Les obres es van acabar el 23de febrer del 1704. L'activitat d'Escarabatxe-res se centra en la façana i la decoració inte-rior de l'església de Sant Sever, a Barcelona.Segons la documentació, l'abril del 1701 Je-roni Escarabatxeres era el mestre responsa-ble de la part decorativa (fig. 2): havia dibuixatla temàtica dels esgrafiats a la volta i als mursde l'església, féu les claus de volta del pres-biteri i de la sagristia, les tribunes, i les portesde la capella del Sagrament; ajudat pel dau-rador Francesc Mas (testimoni en el seu tes-tament, vegeu doc. 14). Pel que fa a la faça-na, el treball d'Escarabatxeres està en duesgàrgoles que es troben a les cantonades de lapart alta, i a la portada. La portada (fig. 3) ésuna obra de proporcions acadèmiques (l'am-plada és 2/3 de l'alçada), amb 4 pilastres demotius geomètrics que sostenen un entaula-ment dòric, a sobre un frontó curvilini ambl'heràldica de sant Sever sostinguda per dosangelets; al mig de la façana, damunt un pa-rell de mènsules i trencant el frontó de la por-tada, trobem una fornícula amb la imatge desant Sever (fig. 4), amb una actitud serenaque féu afirmar a Llompart que Escarabatxe-res era "moderado y clásico, sin concesionestremendistas ni arrebatos místicos, más cercadel eclecticismo de un Forment o un Ordó-ñez... que en el énfasis de un Tramulles".23

El retaule major d'Arbeca

A través d'una àpoca de pagament, signada el24 de juny del 1700, sabem que el retaule ma-jor de l'església d'Arbeca (les Garrigues) ésobra de Jeroni Escarabatxeres (doc. 12). L'à-poca també informa que l'obra ja estava fetaen aquella data, que ja s'havia portat i col·locata lloc. El preu total de l'obra era de 1.900 lliu-res, de les quals l'escultor n'havia cobrat 1.350.Escarabatxeres rep l'últim pagament, o sigui,les restants 550 lliures de mans de Josep Sol-devila, pagès representat del consell de la vilaarbequina. La vila s'havia endeutat amb uncensal mort de 581 lliures (d'una pensió anualde 29 lliures i 2 sous), per tal d'acomplir elscompromisos acordats en el contracte. Sem-pre segons l'àpoca, el censal mort fou signatdavant el mateix notari el 25 de març del 1700,i fou dipositat a la taula de canvi de Barcelonael 19 d'abril del mateix 1700, i el pagament fouefectuat per via bancària. Els diners foren dei-xats per Josep Ballester, prevere beneficiat a lacapella del palau episcopal de Barcelona. Se-gons Rubió Baget, anys més tard, el 1705 espaguen 97 lliures a un escultor indeterminat

154

Fig. 3.Jeroni Escarabatxeres,portada, 1699-1704,església de Sant Severde Barcelona.(Foto: Joan Yeguas).

Fig. 4.Jeroni Escarabatxeres,sant Sever (detall dela portada, 1699-1704),església de Sant Severde Barcelona.(Foto: Juan Noguera).

finides. Al capdamunt de tot, Déu Pare presi-deix l'altar.Altres obres. Martorell, la Mercèa Barcelona, i Banyoles

Segons Martinell, entre 1698 i 1701 JeroniEscarabatxeres rebia diferents quantitats acompte d'un retaule que havia fet a la capellade Sant Joan, dins de l'Hospital de pobres deMartorell (Baix Llobregat).28

El 9 de gener del 1704 Jeroni Escarabatxerescontracta, amb els majorals de la confraria de

per algun arranjament a l'altar major, i el 1737se satisfan 1.300 lliures per daurar-lo.24

L'arribada de Jeroni Escarabatxeres a Arbe-ca és de fàcil explicació. Tot i que Miralcampi Arbeca són poblacions de comarques dife-rents, separació de caire secular que en con-creta en la pertinença a bisbats diferents, laseva separació física només són 9 quilòme-tres en terreny pla. Segurament, algun repre-sentant del consell d'Arbeca o el seu rectorhaurien vist com els veïns de Miralcamp es-taven guarnint la seva església, i haurienaprofitat per pactar amb el mateix escultor. Apart d'això, l'obra arbequina s'emmarca dinsles obres globals de construcció de la novaesglésia parroquial, que en aquell moments'estaven duent a terme. El temple es va co-mençar a construir el 26 de gener del 1683,i el 23 de desembre del 1685 es feia la pri-mera missa, tot i que les obres no s'aturarenfins al 1692; la traça arquitectònica fou ela-borada pel mestre de cases barceloní Jau-me Millàs.25 Poc temps abans, el 1682, Millàstreballava en les obres de reforma del castellde Maldà (l'Urgell).26 Segons Sans i Pau, el1693 el retaule de sant Isidre fou contractatper l'escultor Lluís Bonifaci, besavi de l'es-cultor acadèmic del segle XVIII, Lluís Boni-fàs i Massó.27

El retaule major de l'església d'Arbeca foucremat l'any 1936, però podem fer-nos unaidea de la seva composició gràcies a una fo-tografia antiga (fig. 5). L'obra era força simi-lar al retaule major de Miralcamp, ja que es-tava compost de tres carrers d'amplada, ambun banc i tres pisos d'alçada, amb la mateixadistribució de figures en la composició. Elbanc ostenta una decoració heràldica, peròla poca definició fotogràfica no permet identi-ficar-la. El primer nivell trobem el sagrari a lapart central, i als laterals un parell de figuresde sants no definits. En el segon pis, al cen-tre hi ha sant Jaume (titular del temple) co-bert amb un dosser, i als laterals un parell desants vestits de bisbe, identificables ambsant Blai i sant Agustí. El tercer cos es mésestret, amb la presència d'una figura femeni-na al centre, identificada com a santa Llúcia(titular d'una antiga capella de la vila, tot i quela presència d'un parell àngels al seu costat,podria indicar que es tractaria de la Mare deDéu), i als laterals altres dues figures no de-

155

23 P. LLOPART, "Un monumento del barroco barcelonés... (op. cit. nota 22), pàgs. 33-39.24 Llorenç Rubió i Baget féu una conferència el 1986 sobre l'església parroquial d'Arbeca; en breu, se'n farà unamonografia (informació facilitada per l'erudit local Jesús Elies).25 Vegeu nota 24.26 Joan Francesc RÀFOLS, Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, 1951, (edició consultada;Barcelona: Millà, 1980), pàg. 751.27 Josep Mª SANS i GENÉ - Antoni PAU i SANS, Arbeca: història i record, Torregrossa: Arts Gràfiques Molino,1983, p. 49.28 C. MARTINELL, Arquitectura i escultura barroques... (op. cit. nota 12), p. 155.

Fig. 5.Jeroni Escarabatxeres,

retaule major,cap a 1700, esglésiaparroquial d'Arbeca

(Foto: arxiu JesúsElies).

el 2'5 per cent, que s'havia de cobrar a partirdel 15 d'agost del 1704; i les darreres 10 lliu-res, quan fossin acabades les tasques cons-tructives. El 19 de maig del 1704 va rebre elpagament de 50 lliures, i en signa àpoca.29

El 29 de desembre del 1706 signava els pac-tes per a l'execució d'un retaule amb destina-ció al convent benedictí de Sant Esteve, aBanyoles (el Pla de l'Estany), pel qual l'1 de fe-brer del 1711 signava una àpoca de 280 lliuresel seu germà i hereu Francesc Escarabatxe-res.30 Potser amb aquesta obra estan relacio-nats una sèrie d'àpoques que va signar JeroniEscarabatxeras "sculptor" durant l'any 1709,per un valor total de 512 lliures i 13 sous, un

la Soletat, la realització d'unes obres en el re-taule vell de la capella que la confraria tenia al'església conventual de la Mercè, a Barcelo-na; en concret, s'esmenta un Sant Crist ambla seva fornícula (doc. 13). La traça fou ela-borada pel mateix escultor. Les obres s'ha-vien d'entregar pel dia 15 d'abril del mateix1704, segurament per la festivitat de Setma-na Santa. El preu fou acordat en 28 doblesd'or, o sigui, en 154 lliures barcelonines, pa-gadores: 70 lliures de present, serien atorga-des per un magistrat de la Llotja de Mar, queactuava com a clavari de la confraria de la So-letat; 50 lliures procedents de les pensionsd'un parell de censals; 24 lliures procedent deles pensions d'altre censal de 20 lliures, més

156

Fig. 6.Jeroni Escarabatxeres,retaule del Roser,

cap a 1710, esglésiaparroquial de Piera.(Foto: Procopi Llucià,Arxiu Històric Comarcald'Igualada).

ris del rosari, dividits en goig, dolor i glòria,però distribuïts de forma curiosa. Als lateralsdel primer pis es desenvolupaven cinc miste-ris de goig: a la nostra esquerra (de baix capa dalt): la Visitació, l'Adoració dels pastors i laPresentació al temple (fig. 7); a la dreta (elsdos plafons superiors): l'Epifania i Jesús entreels doctors. Els misteris de dolor eren sis i es-taven pertot arreu: en el primer pis trobem laFugida a Egipte, en el relleu inferior de màdreta; els dos plafons superiors del segon pis,a esquerra i dreta, representaven l'Oració al'hort de Getsemaní i el Camí del Calvari; i to-tes les escenes del tercer pis, al centre la Cru-cifixió, a mà esquerra la Flagel·lació, i a ladreta la Coronació d'espines. Els misteris deglòria només eren tres, i estaven en el segonpis: la Resurrecció a la part inferior esquerra,l'Ascenció al centre, i la Pentecosta a la partinferior dreta.

deute que s'havia de pagar segons sentènciadel notari reial Joan Llacuna, dictada el 22 degener del 1709. Els pagadors foren: EsteveVallori, assaonador de Girona, arrendatari delstermes de Navata (l'Alt Empordà) i Ollers (elPla de l'Estany), amb 115 lliures i 13 sous; Llu-ís Sayol, arrendatari del castell i quadra deRiudefoix (masia del municipi de Sant MartíSarroca -l'Alt Penedès-), amb 95 lliures; unarrendatari del delme de Gelida (l'Alt Pene-dès), amb 280 lliures; i Narcís Taurina, boti-guer de Girona, en nom de l'absent FrancescGayda, de Figueres, amb 222 lliures.31

La darrera obra. Un retaule a Piera

El 1710 Francesc Escarabatxeres tornava arebre, com a hereu del seu difunt germà Je-roni, un pagament en concepte del retaule fa-bricat per a la confraria de la Mare de Déu delRoser a l'església parroquial de Piera (l'A-noia).32 L'obra no es conserva, ja que fou cre-mada al juliol del 1936. Per fortuna, pocs me-sos abans, se'n féu una fotografia (fig. 6). Elretaule segueix tenint tres carrers d'amplada,amb un banc i tres pisos d'alçada, com a Mi-ralcamp i Arbeca. Tot i que també utilitza lacolumna salomònica, els frisos amb volutes, oles pilastres amb motius vegetals, en aquestcas la distribució de la composició es diferent.Hi ha una absència destacada de figuresexemptes, i la retícula dels relleus recorda re-taules d'èpoques anteriors. Al centre del ban-cal hi havia l'altar i la credença, als laterals ungrup d'àngels sostenien una heràldica ambcorona. Entre el primer i segon pis, centralit-zant l'atenció hi havia la Marededéu del Ro-ser, peça de cronologia posterior. La resta del'escultura eren catorze relleus amb els miste-

157

29 AHPB, Vicenç Modolell del Puig, Manual 1704, fol. 225.30 A. PÉREZ SANTAMARÍA, Escultura barroca a Catalunya... (op. cit. nota 3), p. 128. Pérez Santamaría no as-senyala que la dada documental facilitada és una informació extreta de les fitxes Madurell; vegeu: AHPB, Fran-cesc Cervera, Manual 23, 1711, fol. 47.31 AHPB, Antoni Cassaní, Manual 1709, fols. 49 r. (10 febrer), 76 r. i 76 v. (3 març), 251 v. (17 juliol).32 A. PÉREZ SANTAMARÍA, Escultura barroca a Catalunya... (op. cit. nota 3), p. 128; Joan-Ramon TRIADÓ, L'è-poca del Barroc, s. XVII-XVII, Barcelona: Edicions 62, 1984, (Història de l'art català, V), p. 99.

Fig. 7.Jeroni Escarabatxeres,

Presentació al templei Adoració dels

pastors (detall delretaule del Roser,

circa 1710), esglésiaparroquial de Piera.(Foto: Procopi Llucià,

Arxiu Històric Comarcald'Igualada).

que aurà assentat dit monument a un any, y33 lliures 6 sous del dia que aurà assentat ditmonument a un any y mig. Y grat de mestreEscarabaxeres, dit dia del dissapte de Rampropvinent no agués acabat dit monimentaurà obligatió, en continent de restant, ditasenyora sor Angèlica Masmijà, les dites 50lliures que ella a dit mestre Jaume Escaraba-xeres donades y entregades.Testes, Gabriel Nasona, parator civis Barchi-none, Emanuel Grialsa, parator Villadeca(...).

Document 2

1662, 7 maigL'escultor Jaume Escarabatxeres i el cande-ler Pau Abadal capitulen la realització d'unacredença per al retaule major de l'esglésiaconventual de Santa Caterina, a Barcelona.

AHPB, Francesc Lleonart, Manual 1660-1669, s. f..

Die VII may MDCLXII Barchinone.Sobre lo fabricar unes grades o altar en lo al-tar major de Santa Caterina, monestir de laorde predicadors, entre los reverends y mag-nífics Francesch Marés, doctor en sacra the-ologia y benefisiat en la iglésia de Sant MiquelArchàngel de la present ciutat, FranceschMarsal, també doctor en sagrada theologiabeneficiat en la seu de Barcelona, y lo magní-fic Lluys Vilanera, doctor en medicina per laacadèmia de Sant Tomas de Aquino, de unapart; y Pau Abadal, jove candeler de sera, yJaume Escarabaxeres, fuster ciutadà de Bar-celona, de part altre, han convingut, firmats,jurats, y pactats los capítols següents.Primo, los dits Pau Abadal y Jaume Escara-baxeres convenen, y en bona fe prometen, fery fabricar unes grades de fusta en lo altar ma-jor de Santa Caterina, monestir de la orde depredicadors, y aquelles cubrir de papers en-tretallats, ab vidre bolador y or ab los colces,que els dits senyors elets aparaxerà, dexadesa tot punt, de la manera que aquellas an dedexar a tot punt, que no falten en elles sinó lasera y lluminara, si y conforme la trassa quese ha entregat firmada per totes les parts,perant dits Abadal y Escarabaxeres, tot lo queserà menester per lo adorno les ditas gradescom dalt és dit.Ítem, és pactat y concordat que dits Abadal yEscarabatxeres han de tenir a punt dita gradaper tot lo present y corrent mes de maig, y, siacàs, era que ditas gradas se agueran de po-sar antes que per tots los dies antes de darrerdel corrent mes de maig, que se hauran en lu-gar dita grada en per obligació dits senyorselets de donar un ofisial per aiudar, a costa dedits elets, lo qual els dits Abadal y Escaraba-xeres se'l puguen pendre, pagant-los ditselets per aquell, a rahó de vuit reals cada dia.

Apèndix documental

Document 1

1661, 18 novembreL'escultor Jaume Escarabatxeres contractal'execució d'un monument de Setmana Santaper l'església conventual dels Àngels, a Bar-celona.

AHPB, Francesc Lleonart, Manual 1660-1669, s. f..

Sobre lo fabricar un monument de fusta en laiglésia del monastir de Nostra Senyora delsÀngels y Peu de la Creu de la present ciutatde Barcelona, entre las senyoras sor AngèlicaMasmijà monja professa de dit monastir devoluntat conservant, y en presència de la sen-yora sor Caulda Cassador priora de dit mo-nastir y convent, de una part; y mestre JaumeEscarabatxeres, fuster de la present ciutat, depart altre. Entre les dites parts són estat avin-guts, pactas, y concordats, los capítols y pac-tes següents.Primerament, lo dit mestre Jaume Escaraba-xeres, fuster, convé y en bona fe promet a ditasenyora sor Angèlica Masmijà, religiosa daltdita, que de assí al dissapte de Rammespropvinent del any 1662, farà e fabricarà unmoniment de fusta de albe, si y conforme latrassa que ara de present se amostra, y estàpresent en lo acte de la ferma de la presentconvenció y concòrdia, la qual trassa servidade mà del notari avall scrit, y acabar aquellper dit dia, ab totes les perfections, portala-des, columnes, vasses y capitells, sinc bonsbalustrades, y demés coses en dita trassa,per lo notari avall scrit, (...) y fermada, contin-guda y expressades per en dit Escarabaxerestota la fusta, claus, baldas, perns, aiguacuit, ytots los demés recaptes, sensa dexar dit mo-niment a tota perfectió, y del tot acabat deprofesió, en tot allò que dit ara spectarà a laart de fusteria y scuptura.Ítem, la dita senyora sor Angelica Masmijà co-rrespon bona fe y promet a dit mestre JaumeEscarabaxeres, que per la fàbrica de dit mo-niment fusta, claus, baldes, perns, aiguacuit,y demés coses dalt en lo precedent capítolmensionades, li donarà y pagarà tres-centeslliures moneda corrent barcelonina. Ab les pa-gas següents, so és, sinquanta lliures que yadita senyora sor Angèlica Masmijà ha otorga-des a dit mestre Jaume Escarabaxeres, y lodit ab la present confesa aver-les agudes yllebades de contans per mà de dita senyora;sinquanta lliures, lo dit mestre Jaume Escara-baxeres, avent assentat y posat dit monimenta tota perfectió; y las restants cent lliures abtres iguals pagues o solutions, so és, 33 lliu-res 6 sous del dia que aurà assentat dit mo-nument a sis mesos, 33 lliures 6 sous del dia

158

publico villa de Cellent, diocesis vicensis, dievigesima septima julii millesimo sexcentesimosexagesimo quarto, et ideo renunciando etc.Volens tamen quod cum presenti comprehen-datur que cumque apocha chirogropha et alia,que cum cauthela, per me ratione dicte quan-titatis facteat firmate, ne appareat una et ea-dem quantitas (...)esse soluta, in contiman-cium per mi notario presentem, vobis factoapocham de soluto etc. Cancellans mihi lomi-nus cum precenti quored meum interesse dic-tum concordia instrumentum. Ita et aliter etc.Actum etc.Testes sunt Paulus Bodoy, blanquerius civisBarchinone, et Josephus Serras, agricola dic-te villa de Balsareny.

Document 4

1671, 10 febrerEl fuster Jaume Escarabatxeres signa un pa-gament per les obres fetes a la casa del novi-ciat del convent de Sant Pau del Camp, a Bar-celona.

AHPB, Josep Quatrecases, Manual de con-tractes 22, 1671, fol. 134 v.-135 r..

Ego Jacobus Escarabatxeras, ligni faber civisBarchinona, gratis etc. confiteor et recognos-co vobis, administrator reverendo domino fra-tri Joanni Anthonio Clement S. D., priori mo-nasterii et conventus sancti Petri Rodarum,ordinis divi Benedicti, gerundensis diocesisthezaurarioque, et superstanti infri operi sacriiuncta ipsius religionis electo et nominato pre-senti quod modo infrascripto, dedistis et sol-vistis mihi mille quadrigentum triginta sex li-bras decem novem solidos et sex denariosmoneta Barchinona. Et sunt a bon compte delo preu fet de las obras que jo me he encarre-gades fer en la casa del noviciat de Sant Paudel Camp, de la present ciutat de Barcelona,llargament dites y designades en lo memorialdel dit preu fet, que ab la present per repetithaver vull. Modus vero volutionis dictarum mi-lle quadrigentum triginta sex librararum de-cum novem solidorum et sex denariorum, talitfuit et est quoniam ipsas dedistis et solvistismihi benerea liter et de facto numerando admeas omnimodas voluntates diversis vicibuset solutionibus. Et ideo renunciando etc.Testes sunt Petrus Feliu, agricola loci de LaVall, jurisdictionis dicti monesterii sancti PetriRodarum, et Joannes Cap, magister domo-rum civis, et Stephanus Cols, scriptor Barchi-none etc.

Document 5

1678, 29 agostL'escultor Jaume Escarabatxeres cobra dife-rents quantitats de mans de Felip Ignasi Ale-

Ítem, dits senyors doctors elets covenen, y enbone fe prometen, pagar a dits Abadal y Es-carabatxeres per esta la fàbrica, les dites gra-des, setanta y sinch lliures moneda barceloni-na, és a saber, vint-y-cinch lliures lo diapresent, y les restants sinquanta lliures quemediadament aprés de ascentades dites gra-des y dexades a tot punt, ultra les quals 75lliures, dits senyors majorals donan y cede-xan, en favor de dits Abadal y Escarabatxe-res, tota la desferra de dites grades, com sónfusta, papers, y tot so y quant ells y hauranposat per fabricar aquelles.Ítem, que dits Abadal y Escarabatxeres no po-guen ocupar lo altar major de dita iglésia finstres dias naturals avans del dia de la celebra-ció de la festa.Ítem que les (...) dos grades de les dos partstingan de muntar més alt del que està en ladita trassa, y arribar fins al mig cos de NostraSenyora, y que sobre de quiscuna de elleshaie de haver un núvol sobre del qual estigaassentat un àngel, lo qual coronia a MariaSantíssima.Et ideo not. dicte partes.

Document 3

1668, 30 generL'escultor Jaume Escarabatxeres signa àpo-ca pel darrer pagament d'un retaule per a l'es-glésia de Balsareny.

AHPB, Benet Güell, Esborrany 1668, s. f..Referenciat J. BOSCH BALLBONA, Els ta-llers d'escultura al Bages... (op. cit nota 11),pàg. 55 i nota 199.

Ego Jacobus Escarabatxes, ligni fabri civisBarchinone, gratis etc. confitor et in veritaterecognosco vobis, juratis universitatis et ope-rariis ecclesiae de Balsareny, diocesis Vicen-sis, licet absentibus quod ad meas omnimo-das voluntates ante presentis aportareceptionem diversis solutionibus per diver-sas personas dictae universitatis de Balsa-reny, mihi factis dedistis et solvistis, mihi egoJacobis habui et recipi omnes illas tercentumet quinquaginta libras barchinonensis, et suntpro concimilibus per dictam universitatem etecclesiam de Balsareny, mihi debitis au(...)coracionibus large descriptis et continuatis inquodam concordia instrumento per AntoniumJoannem Serras et Petrum Sayol, juratos dic-te universitatis de Balsareny, Michaelem Poujudicem, Onofrium Giroal, Onofrium Vilar, Jo-annem Cortes, Petrum Subirana, JosephumTorragrassa, Petrum Mas, Michaelem Raba-sa, Joannem Mas, Bartholomeum et Francis-cum Martí, Joannem Vilar, textorem, et aliosin dicto instrumento concordie nominatos, dequo constat instrumento publico recepto etclauso per discretum Josephum Mur, nottario

159

presentia in cuius rei testimonium per apo-cham etc.Testes sunt Jacobus Dierna, agricola civisBarchinone, et Ludovicus Anglada, procuratorBarchinone degens.

Document 6

1682, 12 juliolL'escultor Jaume Escarabatxeres reconeixhaver rebut el pagament d'un monument deSetmana Santa per a l'església col·legiata deSanta Anna, a Barcelona.

AHPB, Bonaventura Torres, Manual 24, 1682,fol. 184v.-185r..

Die dominia XII mensis julii anno a nativitateDomini MCLXXXII.Ego Jacobus Escarabatxeras, ligni faber civisBarchinone, gratis etc. confiteor et in veritaterecognosco vobis, administratorem reverendodomino Francisco Mora, presbitero canonicoecclesiae collegiata et secularis Santa AnnaBarchinone, vti. administratore causa pia ins-tituta et fundata per domini procuratorum Ilde-fonsum Cortes, quondam presbiterum canoni-cum conventorum dicta collegiata ecclesiaeSanta Anna presenti. Quod modo infro dedis-tis et solvistis mihi quadringentum cuadragin-ta sex llibras octo solidos et sex denarios mo-neta barchinonensis, et sunt pro lignomanibus cuntis recaptes, deaurare et de pin-gere, monumentum dicta ecclesia collegiataSanta Anna per me factum, ex ordine illustriset administratorem reverendi dominum Ber-nardi Enveja preberi V. I. D., priori dicta eccle-sia collegiata Santa Anna, et capituli eiusdemecclesia virtute provisionis per dictum illus-trem domini priorem facta die VIII aprilis pro-xime devolutioni, pede cuiusdam suplicationisper vos vti. administratorem dtum. dicto illustrireverendo domino priori, data et continuata inregestro negotiorum dicti domini priori recep-to penes notarium infrascriptum ut scribamdicti domini prioris, ut de dicta opera seu la-bore efesius contaro, videt in quodam compu-to quod et thenoris sequentis. Compte de mo-numento quem Jaume Escarabatxeres facterhabet en Santa Anna.(...)Comta del moniment de mestra Jaume Asca-rabatxeras fuster ha fet en Santa Anna deBarcelona en lo any 1682.Primo, per sinch bigas per los quatra banchsy escala, 5 lliures.Ítem, per las pots del catafal de pi bon y lasque falten per comprar, 13 lliures.Ítem, onsa pesas de alba per la anyaliadas ybalustrada, 4 lliures 8 sous.Ítem, per dotse cabirons per los peus dels ba-rechs, y anyadir los curts, a 4 sous 6 [diners]pesa, valen 2 lliures 14 sous.

gre, on destaca un retaule per a l'església deVallverd d'Urgell.

AHPB, Francesc Torres (major), Manual 17,1678, llig. 11, fol. 517v.-519r..

Die lune XXVIIIII mensis augusti anno a nati-vitate domini MDCLXXVIII.Ego Jacobus Escarrabatxeras, faber lignariuscivis Barchinone, gratis etc. confiteor et in ve-ritate recognosco vobis, nobili domino domnoPhilippo Ignasio de Alegre, Barchinone popu-lato, licet absenti et notarius quod modo in-frascrito, dedistis et solvistis mihi ducentumquatur libras decem octo solidos moneta Bar-chinone. Et sunt scilicet centum triginta sep-tem libras per la fabrica de un retaula de fus-ta, lo qual s'és daurat y pintat, que ha servitper la iglésia de Vallvert, bisbat de Urgell. Etrelique sexaginta septem libras et decem so-lidos sunt pro manus et bistratis per me racio-ne dicti mei fabri lignarii oficii, ex ordine vos-tro factus positis et immissis in quibus damusdomibus quas vos habetis et possidetis inpresenti civitate Barchinone, in vico dicto dela Porta Ferrissa, prout de omni large apparetquodam memoriali sive computo per me nota-rius infrascripto, tradito et liberaba chenurishuius moch. compte de las obras que jo mes-tre Jaume Escarrabatxeras, fuster, he fetasde orde del senyor don Felip Ignasi de Alegre,las quals són las següents.Primo, un retaula de fusta dauradura y pintu-ra, que ha servit per la iglésia de Vallvert, 137lliures 10 sous.Ítem, un altro retaula per la capella de casa,val 30 lliures.Ítem, per la porta de casa, val 15 lliures.Ítem, la porta de la capella, val 6 lliures 10sous.Ítem, per adobar la porta de la cotxeria, val 4lliures 10 sous.Ítem, la taula de la mesa de la capella, 2 lliures.Ítem, la pessa de la rua, val 1 lliura 12 sous.Ítem, per dos llistons de quinse palms y unsaltres per lo vestiment de un quadro, valen 6sous.Ítem, per dos calas de deu palms, valen 1 lliu-ra 4 sous.Ítem, per sis puntals y dos calas per apunta-lar lo sostre, valen 1 lliura 10 sous.Ítem, per lo que se ha treballat en apuntalar, ydalt fer la pallissa y lo coll de la gràcia, per ca-las dels portals, adobar un vestiment de qua-dro, y altres remendos, val tot 4 lliures 16sous.Summa tot 204 lliures 18 sous.Modus veros solutionis dicta ducentum qua-tuor librarum decem et octo solidos, salis fuitet est quonia illis habui et recepi per manusRaymundi Godola, scriptoris, ex solventis expecunis vostris propriis numerando realiter etde facto in notarium et testium infrascriptos

160

Gironella, a 30 del mes de desembre propas-sat del any entrat a la nativitat del senyor demil sis-cents vuytanta sis, fou fet un paper fir-mat per dits Joan Rovira, Joan Arenys, JoanCodina y Jaume Escarabatxeras, e lo qualsón los pactes fahents per una part y altra; loben exit y effectuació de dit retaula, segons latrassa o modello menuinat en dit paper, laqual queda en mà y poder de dits pare y fillEscarabatxeras. Volent una part y altra cum-plir, y ab tot effecte notar en execusió, tot lopactat enter dites parts en orde la fàbrica dedit retaula y firma. Part y altra prometen cum-plir lo ajustat entre elles, per de exa manera ala yglésia deruida y lo culto diminuit més exal-tat. Per çò, dit Joan Rovira, tant en son nompropi, com a l'unió, com a síndich procuradory actor de dita universitat, com avall se dirà enpresèntia de dits pare y fill Escarabatxeras, yels testimonis avall escrits, me entrega a mi,Benet Guell, notari avall escrit, lo dit paper dedita ajust o pactes, lo qual he llegit a ditaspars en presèntia de dits y avall escrits testi-monis, y és del tenor següent.Vuy, als 30 del mes de desembra del any, antractat y consertat les parts devall eschrites,so és, cònsol y jurats de la vila de Gironella,so és, Joan Rovira cònsol, y Joan Arenys yJoan Codina, jurats de dita vila, y part altraJaume Escarabatxeras y Gerony Escarabat-xeras, mestres fusters y escutors de la siutatde Barcelona, de fer un rataula de la yglésiaparoquial de Santa Eulària de la vila de Giro-nella, bisbat de Solsona, conforma una trasadonada y firmada de mans del senyor donJoan Bot(...) Salvany, prevera y rector de lavila de Gironella, y del senyor cònsol JoanRovira, y Joan Arenys, Joan Codina jurats dedita vila. Ab los pactes deguts, prometen, losdemun dits, donar y pagar de fer dit rataula deSanta Eulària sinch-sentes setanta y sinchlliuras de fer dit rataula, ço és, ab les pagassagents. Prometen donar a la primera pagavint dobles; y asentada peu, padestal, sach-rari, y tota la primera endana, y la figura deSanta Eulària, prometen donar vint dobles; yasentada la segona endana y rematos, pro-meten donar y pagar altres vint dobles; y lesrestants dos-sentas y quaranta y sinch lliurasan de donar y pagar ab las pagas avall men-sionades, del dit que asentat lo retaula, en unany sent y vintydos lliuras y deu sous, y lesrestants sent y vintydos lliuras deus sous deldia que la obra serà asentada a dos any, yserà dita paga a compliment de aquellassinch-sentas setanta y sinch lliuras que erapreu de dit retaula.Y prometen, los dits cònsol y jurats, de venira sercar la obra con sia feta, par a asentar yportar algunes pots, par a costuir la obra queno's gasto per lo camí, y an de enviar dos ca-valcaduras ab albordes, par a aver dits ofi-sials a cavall 10 sous totes les vegades que

Ítem, llates per las travesses dels banchs ypeus de grades, valen 16 sous.Ítem, las pots de las dos escaletas y tres potsdevant la escala gran dos a la taula del moni-ment, 3 lliures.Ítem, sinch dotsenes de pots de alba per fer lomoniment, a 5 lliures 10 sous dotsena, valen27 lliures 10 sous.Ítem, per dos bancadas de alba, a 10 sousbancada, per cornices àngels y frontis pius,valen 5 lliures.Ítem, per claus y aiguacuit per dita obra, 8 lliu-res.Ítem, frontises per lo cel, valen 1 lliures.Ítem, 12 anellas, a 2 sous 6 [diners] cada una,valen 1 lliura 10 sous.Ítem, per vint i tres caragols, uns ab altros, va-len 4 lliures 6 [diners].Ítem, per deu passetas de caragols per laspalmatorias, 5 sous.Ítem, per vint pius y 12 puntas per las palma-torias, 12 sous.Ítem, per la clau de la caxeta del sacrari, co-lar a de tanyir Nostre Senyor reservat al mo-niment, 3 sous.Suma junt lo predit satanta sis lliuras divuitsous y sis dines, dich són 76 lliures 18 sous 6[diners].Ítem, al dorador per dit moniment de or y co-lors, mans y demés recaptes, 150 lliures.Ítem, al dit apart per la caxeta ha ont està re-servat Nostre Senyor, 3 lliures 10 sous.Ítem, al pintor per pintar set quadros y quatracostats del padrestal, valen 44 lliures.Ítem, per pintar lo cel y la Maria, altre pintor,de mans y recaptes, 22 lliures.Ítem, al fuster de mans escultura y talla y ar-quitectura, y demés trevalls tingut al moni-ment predit, 150 lliures.Suma sunt lo predit comta 446 lliures 8 sous6 [diners].

Document 7

1687, 25 generEls escultors Jaume Escarabatxes i JeroniEscarabatxeres, pare i fill, contracten amb launiversitat de Gironella la realització del re-taule major per a l'església parroquial.

AHPB, Benet Güell, Plec d'escriptures soltes,s. f..

Die XXV january anno a nativitate dominiMDCLXXXVII.Sobre lo treball y fàbrica del retaule fahedorper Jaume Escarabatxeras y Hieronym Esca-rabatxeras, pare y fill, fusters y escultors ciu-tadans de Barcelona, en la parroquial iglésiade Santa Eulària de Gironella, diocesi de Sol-sona, a petició de la universitat de dita vila deGironella, de Joan Rovira cònsol, de JoanArenys y Joan Codina, jurats de dita vila de

161

taule, la vila lo pugue fer judicar per mestresperits, elegits per part de dit mestre y las ditasparts ajan de estar al dir de aquells, sens al-tra coneguda de altra persona més. Ab pacteque dit mestre no pugue comensar dita obraque la vila no li dono avís, y per ço se recer-ve termini de un mes, lo qual temps vol ditavila per a informar-ce si dit mestre és idoneoy suficient per a fer dita obra, y informada queserà dita vila, que dit mestre no ere perit y ido-neo per fer dita obra, que dit acte no sie deninguna forsa, ni valor, ni la una part, ni la al-tra no se'n puguen valer, com si fet no fos. Ydit retaule ha de estar fet y posat a son pues-to de vuy al primer dia del mes de juliol del'any 1695. Y si dins dit termini no està posatdit retaule a son puesto, aleshores, y en talcas, la vila se pugue retenir del preu avall es-crit deu lliures cada mes mancarà a estaracentat dit retaule.Íttem, més ab pacte que lo dia se donarà a ditmestre la primera paga, dit mestre aja de do-nar fiances per tot lo preu avall escrit a cone-guda de la persona elegirà la vila per a entre-gar lo diner.Íttem, és pactat que las pagas del preu avallescrit se ajan de fer dins la ciutat de Barcelona.Íttem, los sobrenomenats elegits per lo con-cell de dit poble de Miralcamp, prometen do-nar de preu de dit retaule mil y tres-centes lliu-res barcelonines, y deu quarteras de ordi.Pagadores dites 1.300 lliures ab termini de sisanys, comptadors del dia de Nostra Senyorade agost primer vinent en havant, ço és, 200lliures per lo dia de Nostra Senyora de agostprimer vinent, y així quiscun any en concem-blant diada fins a tan estiguen acabades depagar dites 1.300 lliures.Íttem, és pactat que lo any acentarà dit retau-le se li aja de donar del preu sobredit, és hasaber, la paga de aquell any 300 lliures yaquella ajan de fer en continent estarà acen-tat dit retaule, y que aquell any no se li aja dedonar cosa més.Íttem, és pactat que dit mestre aja de fer apor-tar a ses costes lo dit retaule y acentar-lo, do-nant dita universitat un mestre a costes, ydespeses de dita universitat per ajudar aacentar aquell; y si cosa se romp o trenquefins a tant estiga acentat dit retaule, que ditmestre Carabaixeras ho aja de tornar a fer ases costes y despeses.Íttem, ab pacte que si dita universitat de Mi-ralcamp no pagarà ab les pagues sobrediteslo preu de dit retaule, que en tal cas, per cadames que retardarà la paga haja de donar a ditmestre 10 lliures barcelonines ultra del preusobredit.Les quals coses, totes y sengles, prometenlas ditas parts, ad invicim et vicissim. Y quis-quina de ellas per la part, sens dilació ni es-cusa alguna, ab salari de procurador acostu-mat, restitució de totes missions y despesas

se aurà de asentar la obra. Y que quant seasentarà la obra, agen de fer lo gasto a ditsofisials, y'ls agen de donar, a dits ofisials,mestre de casas para asentar dita obra.Y dits ofisials prometen, del dia de vuy a unany y mix, de asentar lo tros dit fins a la pri-mera endana, y, lo restan del dit rataula, deldia que l'asentaran a un any.Ítem, volen les dites parts que sentia fet unacta ab totes clausulas nesesàrias segonsestil de bon notari.(...)

Document 8

1693, 13 febrerL'escultor Jeroni Escarabatxeres signa elcontracte amb la universitat de Miralcamp pera la realització del retaule major de l'esglésiaparroquial.

AHCC, notaria de Bellpuig, Joaquim Rossell,Manual 1693, fol. 269r.-272v..

Die decima tertia mensis februarii 1693. Bell-puig.Los honorables Joan Baptista Gras, pagès ybatlle del poble y terme de Miralcamp, bisbatde Solsona, Miquel Dalmau y Joan Badia, pa-gesos y jurats en lo present, y corrent any dedit poble de Miralcamp, Jaume Vilafranca, An-ton Serrano, Jaume Joan Bellver, y JoanCedó, personas elegidas per lo concell de ditpoble per las cosas avall escritas de una; ymestre Geronim Carabaixeras, mestre de es-cultura y arquitectura, de la ciutat de Barcelo-na, de altra, sobre las cosas avall escritas dela fàbrica del retaule major de la iglésia parro-quial de dit poble de Miralcamp, han vingut ala capitulació, y pactes següents.Primerament, las sobreditas personas elegi-das per lo concell de dit poble de Miralcamp,de son grat donen a fer lo dit retaule major dela iglésia parroquial, de dit poble de Miral-camp, a dit mestre Geronim Carabaixeras,mestre escultor y de arquitectura, present, abesta forma. Que lo dit retaule sia de ésserconforme és lo dibuix o trassa y ab los sants,ço es, la Assumpcio de Maria santíssima, daltsant Miquel, al costat dret sant Francisco Xa-vier, al esquerre sant Isidro, dalt santa Anna ysanta Agueda, als costats de baix lo Naixe-ment de Maria santíssima y lo Trànsit de Ma-ria santíssima, y que està firma de mà y lletradel reverent don Pau Borras, prevere y rectorde dita iglésia parroquial de dit poble de Mi-ralcamp, y segons art de arquitectura y escul-tura, y sinó segons art y regla, y segons latrassa; y que la vila tingue de fer fer e millorardit retaule a costes y despeses de dit mestre.Lo qual retaule ha de tenir sexanta palms dealsada, y coranta palms de anplària, y, per ço,després de ésser acabada la obra de dit re-

162

que hi falste cosa alguna, tant en la alsada yamplària, com en los relleus, servada propor-ció del puesto a hont ha de estar collocat. Loqual retaula promet fer del dia de sant Fran-cisco de Sales primer vinent a un any, queserà lo any 1695, y aquell acentat y posat a totpunt en la capella de sant Joan, construhidaen dita parroquial iglésia de dita vila de Espa-rreguera. Lo qual retaula promet fer-lo a portary acentar a dit son puesto, tot a sos gastos.Ítem, ab pacte y condició que tota la talla y es-cultura de dit retaula, que's dóna demostracióa la traça o modello, sia tot de bon relleu.Ítem, ab pacte y condicó que dit Geronim Es-carabatxeras haje de anar en dita parroquialiglésia de Esparreguera a posar, és a acen-tar-lo dit retaula, en la dita capella de santJoan, sens que de dita vila se'n puga anar finsque dit retaula estiga posat tot a son punt.Ítem, ab pacte y condició que dit Geronim Es-carabatxeras se obliga en acabar, o fer aca-bar y perfecionar, tota la sobradita fàbrica deretaula, com consta en la traça o dibuix so-bredit, y està declarat en la present scriptura,a ús y costum de bons oficials escultors y ar-quitectors, y a satisfacció de dos officials ele-gidors y anomenadors, ço és, un per cadapart, si a dit reverent Francisco Broquetas yBremon li aparexerà fer-lo visurar. La qual vi-sura, en tal cas, se haje de fer acentat o co-llocat lo dit retaula en dita capella, pagadorslos visuradors quiscú lo que anomenarà persa part.Ítem, ab pacte y condició que per la fàbrica dedit retaula promet, dit reverent Francisco Bro-quetes y Bramon, que donarà y pagarà a ditGeronim Escarabatxeras per tot preu o valorde aquell 175 lliures de Barcelona, en conti-nent que serà posat y collocat lo dit retaula endita capella, trobant-se aquell star fet y fabri-cat a tota satisfació. E totas y senglas cosassobreditas prometan los dits reverent Francis-co Broquetas y Bremon y Geronim Escara-batxeras, és a saber, tot allò que a quiscú deells respectivament especta y pertany fer, at-tendrar y complir, sens dilació ni escusa algu-na, ab lo acostumat salari de procurador dinsBarcelona de X sous, y fora de aquella de XXsous barcelonins, ultra dels quals prometan launa part al altre ad vicem et vicissim pagar yrestituhir-sa tots los gastos interessos y des-pesas, que per rahó y ocasió de las sobredi-tas cosas los ne esdevindrà fer patir y supor-tar, sobre las quals volen ésser craguts la unapart al altra de llur sola y simpla paraula, o llursimple jurament altre gènero de provas no de-manat ni requerit. E per attendrar y complirlas sobreditas cosas en obligan la una part abaltre ad invicem et vicissim, és a saber, dit re-verent Francisco Broquetas y Bremon enquant a la paga de ditas 175 lliuras en obligaa dit Geronim Escarabatxeras tots y senglesbéns y drets seus, mobles e immobles, ha-

sobre las quals etc.. Y per tenir y complir losobredit ne obliguen la una part a la altre, ylas dos ad invicim et vicissim, ço és, las ditaspersonas elegidas per lo concell de dit poblede Miralcamp, tots y sengles béns, drets, yemoluments de dita universitat, així moblescom immobles, aguts y per haver, de qualse-vol manera privilegiats; y dit mestre Carabai-xeras, tots y sengles béns, y drets seus mo-bles e immobles, aguts y per haver, també dequalsevol manera privilegiats. Renunciant lasditas parts a tot y qualsevol dret y llei que va-ler y ajudarlos pugués llargament, y també ason propri for, ab submició de qualsevol altre,així ecclesiastich com secular, facultat de va-riar etc.. Y ab escriptura de béns en las cortsdels veguers de Barcelona, càrrega y altraqualsevol per la qual las ditas parts ne obli-guen, ço és, las ditas personas elegidas per loconcell de Miralcamp, sas personas proprias,y los béns de dita universitat tant solament; ydit mestre Carabaixeras, sa persona y bens,així mobles com immobles etc.. Ab constitucióde procuradors, per a firmar dita escriptura debéns, y en lo modo sobredit las personas, ybéns, tant mobles com immobles, segons es-til dels notaris, y rigor de ditas corts y de quis-cuna de aquellas, pugan obligar. Y aixis ho fir-man y juran las ditas parts llargament.Testes sunt los reverents Joseph Llort, en S.C. D. prevere y rector del poble de la Fonda-rella, y Joseph Plens, en S. C. D. prevere yrector del poble de Mollerussa, de dit bisbatde Solsona.

Document 9

1693, 4 d'octubreL'escultor Jeroni Escarabatxeres contractal'execució d'un retaule sota advocació de santFrancesc de Sales a l'església parroquiald'Esparreguera.

AHPB, Vicenç Gavarró (menor), Instrumento-rum 1693, fol. 814 v.-817 r., i glossa al marge.

Die dominica 4 octobris 1693.De y sobre la fàbrica del retaula, avall scrit, perentra lo reverent Francisco Broquetes y Bre-mon, de la parroquial iglésia de Santa Eulàriade la vila de Esparreguera, bisbat de Barcelo-na, residint, de una part; y lo honorable Gero-nim Escarabatxeras, esculptor ciutedà de Bar-celona, de part altre, són estats fets y firmatscapítols y pactes avall scrits y següents.Primo, lo dit Geronim Escarabatxeras de songrat y certa ciència convé, y en bona fe pro-met, fer y fabricar un retaule de sant Francis-co de Sales, de fusta, del tot acabat y perfec-cionat, si y conforme lo modello se li haentregat en pergamí, firmat de mà y lletra dedit reverent Francisco Broquetas y Bremon, siy conforme en dit modello està dibuxat, sens

163

tor, omnes de Bellpuig. Item fuit cansellatumde voluntate de Hieronim Carabaxeres, utconsta instrumento apocha.

Document 11

1699, 13 maig - 1699, 31 maigInventari dels béns mobles que hi havia a lacasa del difunt escultor Jaume Escarabatxeres.

AHPB, Vicenç Gavarró (menor), Llibre d'in-ventaris, núm. 39, sense foliar.

Die sabbati XIII mensis maii annis a Nativita-te Domini MDCLXXXXVIIII.Noverint universi etc. quod cum propter nolimaculam cuitandam omnemque fraudis sus-pitionem tollendams beneffitium inventarii esta jure indultum igitur et al.. Ego HieronimusEscarabatxeras, ligni faber Barchinone civis,uti heres universalis hereditatis, et bonorumomnium rerum et jurum universlium que fue-runt honorabili Jacobi Escarabatxeras, lignariicivis hujas jam dicte presentis civitatis Barchi-none, genitoris mei, per ipsum institutus et no-minataus ejus ultimo validoque testamentoquod fecit condidit ordinavit et firmavit hac ineadem barchinonensi civitate, penes Vicen-tium Gavarró notarium publicum Barchinoneinfrascriptum. Martis decima quarta die men-sis apprilis proxime preteriti labentisque anni1699.(...)Primo, totas aquellas cosas que lo dit quon-dam Jaume Escarabatxeras, mon pare, quanvivia per sos seus llegítims títols tenia y posse-hia en dita present ciutat, en lo carrer condal.En la botiga de ditas cosas se ha trobat lo se-güent.Primo, vint y sinch dotzenas y set pots dealba.Ítem, quatre pots o taulons de noguer.Ítem, onze filetas de alba.Ítem, catorze quadrats de alba.Ítem, un tros de roure de llargària dotzepalms, poch mes o menos, vell.Ítem, dos trossos de jassana de llargària deupals, poch mes o menos.Ítem, catorze bancadas de alba.Ítem, dos escriptoris de alba, acabats, sens laferramenta.Ítem, tretze dotzenas y un costé de alba, dosdotzenas de bancadas, y una fileta de alba,las quals cosas tengudas al present partit setroban en la iglésia colegiata de Santa Annade la present ciutat.Ítem, sinch caxas de alba vestidas sens fonar.Ítem, tres pots de caxas de suera.Ítem, quatre serras, ço és, una de trapar, dosde serrar per llarch, y una de xica, usadas.Ítem, tres axas.Ítem, dos estanallas de ferro.Ítem, dos raspas de ferro.

guts y per haver; y dit Geronim Escarabaterastot lo per ell de sobre promès obliga a dit re-verent Francisco Broquetas y Bramon tots ysengles béns y drets mobles y immobles, ha-guts y per haver. Renunciant, és a saber, ditreverent Francisco Broquetas y Bremon alprivilegi clerical etc., y tots renuncian a qual-sevol lley o dret que valer y ajudar-los po-guès, y a llur propri for repectiu, e submetent-se al for del magnífic veguer o regent lavegaria de Barcelona, y de altre qualsevol of-fici al jutge o cort, axí ecclesiàstica com secu-lar, ab facultat de variar de judici una y moltesvegades, fent-na y firmant-ne scriptura deters sota pena de ters en lo llibre dels terçosde dit magnífic regent la vegaria de Barcelo-na. Per lo que en obligan lo un al altre ad in-vicem et vicissim, llurs personas, béns y dretsmobles e immobles, haguts y per haver; y lodit reverent Francisco Broquetas y Bremon,sens prejudici de dita scriptura de ters, enobliga sa persona, béns y drets seus moblesy immobles, haguts y per haver. Etiam in am-pliori et scritori forma reverenda camara apos-tolica cum suceptione censurarum et proco-rum constitutione large et juxta nott. infristilum. Y per quant lo dia present és feriat, perla festa de diumenja, no poden firmar ditascriptura de ters, constituheixan y ordenanprocuradors llurs, y del altre de ells assolas, atots los scrivans jurats de dita cúria de la ve-garia de Barcelona, presents y esdevenidors,encara que absents, y a quiscú de ells asso-las, perquè en dita no feriat per ells y en llursnoms, y del altre de ells assolas, en dita cúriafirmen dita scriptura de ters, y obliguen llurspersonas y béns en la forma sobredita, pro-metent tenir per ferma y agradable tot lo queen llur nom faran, o qualsevol de ells farà, yque no ho revocaran per alguna causa o rahó,y axí ho firman y juran llargament.Testes firmat. omnium supradictorum simulfirmantum sunt Franciscus Sala, juvenis sar-tor, et Reymundus Quadres, scriptor Barchi-nona, legentes.

Document 10

1698, 30 desembreL'escultor Jeroni Escarabatxeres cancel·la elcontracte amb la universitat de Miralcamp pera la realització del retaule major de l'esglésiaparroquial.

AHCC, notaria de Bellpuig, Joaquim Rossell,Manual 1693, fol. 269r., glossa al marge.

Die 30 de desembre 1699. Bellpuig. Fuit can-sellatum huius modi instrumentum de volun-tate Jacobi Vilafranca et Phalipi Cabestany,pactarius universitatis de Miralcamp, per menotarius infrascriptum. Testes sunt Frances-cus Bosch, notarius, et Joannes Robio, scrip-

164

més xich que lo altre, tots vells.En un parador o armari agafat a la paret dedita sala se ha trobat lo següent.(...)En la cambra immediata ala prop dita sala laqual trau finestra al dit carrer condal se ha tro-bat lo següent.Primo, setze quadrets ab gornisions doradas,ço és, los vuyt de las historia de Josep, y losrestants vuyt ab las imatges de diffarentssants.Ítem, vuyt quadros, ço és, sis ab gornisionsnegras de diffarents maneras, y los dos sensgornisions.Ítem, una talla de un Sant Christo ab sa pe-anya de fusta.Ítem, dos quadrets de cartro petits ab sas gor-nisions.Ítem, una imatge de sant Esteva de barro,molt vell.(...)Die lun. XXV mensis maii anno a nativitateDomini MDCLXXXXVIIII hum. inventarium fuitcontinuatum in hanch qui sequitur modum.En la prop dita cambra se ha trobat lo següent.(...)En altre cambra immediada a la prop dita quetambe trau finestra al dit carrer Condal se hatrobat lo següent.(...)Ítem, set quadros al oli de diffarents imatgesgrans y xichs ab gornisions negras, tots vells.Ítem, tres quadros sens gornisions molt es-quinsats.Ítem, una pasta de Agnus Dei ab diffarents(...)nida a la vellura.Ítem, un quadret rodó ab guarnisió dorada,usat.Ítem, dos quadros pintats al oli sens gornisió,ni vestiments, la un ab la imatge de sant An-toni de Padua y la altre de sant Joseph.En altre aposiento al pujant a la purxada deditas casas se ha trobat lo següent.(...)En un aposiento immediat a la porxada de di-tas casas que trau finestra al dit carrer Condalse ha trobat lo següent.(...)Ítem, un quadro ab la imatge de sant Francis-co Xivier ab gornisió negra y dorada, usat.Ítem, un pays ab un llisto alrededor negra, vell.Ítem, un quadro pintat ab oli ab gornisió ne-gra, vell.(...)En la proxada de ditas casas que trau finestraab sobredit carrer Condal se ha trobat lo se-güent.(...)En lo rabost de ditas casas se ha trobat lo se-güent.(...)En un aposiento sobre lo rebost de ditas ca-sas se ha trobat lo següent.

Ítem, un compàs de ferro gran.Ítem, quatre martells de ferro ab mànechs defusta.Ítem, una garlopa gran.Ítem, un siment de fusta gran.Ítem, dos adressados, un de gran y altre dexich.Ítem, tres escayres, dos de taula y un debranca.Ítem, unas prempsas de fusta que no sónacabadas.Ítem, tres fullas de serra novas y son rovella-das.Ítem, un guilleuma.Ítem, tretze ferros de busallà.Ítem, quatre barrinas, ço es, dos de clivillà ydos de més grans.Ítem, quatre congrenys.Ítem, dos ferros de tenir.Ítem, una gerra de terra gran y espartada pertenir-hi oli.Ítem, una boteta de fusta ab sa axeta de coure.Ítem, una casseta de ferro per tenir ayguacuyt.Ítem, dos cavachs y dos palas, tot de ferro,per traurer lo fanch del carrer.Ítem, tres ribots.Ítem, quatre reglas entre larchs y xichs.Ítem, una boteta xica per tenir-hi vinagre do-lenta.Ítem, una escala de gat dolent.Ítem, tres barralets de ferro.Ítem, un llit de ferro molt dolent ab los peustrencats.Ítem, diffarents cobertors y fonaduras obrats.Ítem, diffarents heinas de fusta tocans al offi-ci de fuster, com son guars, bosets, senteri-llas, cartajo, etc.Ítem, una capalleta de fusta ab lo enfront do-rat, vella.Ítem, dos cavalls de fusta, dolents.Ítem, tres banchs de fusta, vells.Ítem, una ganiveta de ferro.Ítem, en casa lo reverent doctor Pau Llorens,prebere y rector de Mataró, se troban dos ca-valls de fusta vells y dos banchs del mateix,ço és, un de nou y altre de vell.Ítem, en casa Magí Costa, manyà al carrercondal, se troba una caxa de ferro ab un panyy clau.En la cuyna de ditas casas se ha trobat lo se-güent.(...)En una axideta de ditas casas al costat de lasobredita cuyna se ha trobat lo següent.(...)En la sala al pujant la escala de ditas casasse ha trobat lo següent.(...)Ítem, un quadret sens gornisió ab la imatgede sant Libori, vell.Ítem, un quadro de un ball fet a la forma delspayissos.Ítem, tres quadros ab sas gornicions, lo un

165

Sallent, de dit bisbat de Vich, al sobreditquondam Jaume Escarabatxeras 106 lliures,de las quals dit Mas a dit Escarabatxeras neha firmat un debitori rebut en poder de dit Fer-nando Garcia, nottari públic de dita vila, al sisde octubre 1683, 106 lliures.Ítem, deu dit Joseph Mas a dit quondam Jau-me Escarabatxeras 50 lliures 12 sous, de lasquals dit Mas ne te firmat un debitori a dit Es-carabatxeras rebut en poder de Benet Guell,nottari públic de Barcelona, als 14 de mars de1683, 50 lliures 12 sous.(...)

Document 12

1700, 24 junyL'escultor Jeroni Escarabatxeres signa unaàpoca per a la realització del retaule major del'església parroquial de la vila d'Arbeca.

AHPB, Francesc Serra, Manual 12, 1700, fol.283 v.-284 r..

Ego Hieronimus Escarabatxeras, sculptor civisBarchinone, gratis etc. cofiteor et in veritaterecognosco vobis, honorabilis juratis et uni-versitati villa Arbeca, archiocesis tarracone-sis, licet absentibus quod modo infro dedistiset solvistis, mihi et fateor mea vobis habuisseet recepisse mille et nongentum libras mone-ta Barchinone. Et sunt pro pretio at valoreunis retabuli per me pro computo et ex ordinevestris facti et per me positi et traditi, pro alta-ri majore ecclesia noviter facta per vos in ditavilla. Modus verd lectionis dictarii mille et non-gentum libras talit fuit, et est quoniam ipsasstabuit et recepia vobis ha hempe modo scili-cet mille tercentum et quinquaginta libras nu-merando realiter et de facto ad meas omni-modas voluntater, volendo quod cum presenticomgres en datur quocumque chirographaper me facta, ut appareant et residuas quin-gentum et quinquaginta libras habui recepiper epodigiam banchi presentis civitatis, minifacta per Josephum Soldevila, agricolam dic-tae villae. Solventem pro vobis processas, expactio cuiusdam censualis mortiu pretii quin-gentum octuaginta unius libras, et penstionisamenua viginti novem libras et unius solidi,moneta per dictam universitatem et eius sin-guleres vendeti et originaliter creati reverendodomini Josepho Ballester, presbitero in dictavilla, residenti ut obtinenti pensionatu seu per-sonale benefici, sub in vocatione sant Josephiet Thomae Aquinatis, in capella palatiis epis-copalis Barchinone, instituta et fondata pre utde dicta venditione et originali creatione dicticensuali constat instrumento alio apud notta-rium infrascriptum, decepto die vigessimu-quinta mensis martii proxime dimissi, qua qui-dem quingentum et quinquaginta libre perdictus Josephum Soldevila, sindicum ves-

(...)Die mercurii XXVII mensis maii anno a nativita-te Domini MDCLXXXXVIIII humor. inventariumfuit continuatum in hunc qui seguitur modum.(...)Credits de la heretat de dit quondam JaumeEscarabatxeras són lo següent.Primo, deu lo noble senyor don Ignasi de Ale-gra per resta de compte a dit quondam mos-sèn Jaume Escarabatxeras, per obras tocantsal ofici de fuster fetas per dit quondam JaumeEscarabatxeras en la torra de dit noble senyordon Ignasi de Alegre, 300 lliures.Ítem, deu lo reverent doctor Pau Llorens, rec-tor de la vila de Mataró, per resta de comptea dit quondam mossèn Jaume Escarabatxe-ras, per obras tocants al ofici de fuster per ellfetas en las casas que dit reverent rector PauLlorens té y posseheix en dita present ciutaten lo carrer de Sant Pere més alt, 650 lliures.Ítem, deu geroni Pujadas, mestre de casasciutada de Barcelona, per resta de comptedevia a dit quondam mossèn Jaume Escara-batxeras, per obras tocants al ofici de fusterper dit Escarabatxeras fetas en las casas quedit Pujadas té y posseheix en la present ciutaten lo carrer de Sant Pere més alt, 42 lliures.Ítem, deu Miquel Gelabert, pagès de Serrià, adit quondam Jaume Escarabatxeras 60 lliu-res, de las quals dit Gelabert ne té firmat unalbarà de las 60 lliures ja ne ha pagadas 15lliures o setze lliures, poch més o menos.Ítem, deu lo noble senyor don Félix Undell,cavaller, per resta de compte per obras to-cants al offici de fuster fetas per dit quondamJaume Escarabatxeras, tant per compte delillustre senyor duch de Icar, com per comptede dit noble senyor don Felix, 43 lliures.Ítem, deu la reverent priora del monestir yconvent de Nostra Senyora dels Àngels de lapresent ciutat per resta de compte per obrastocants al offici de fuster per dit Jaume Esca-rabatxeras fetas en dit monestir, 11 lliures.Ítem, deu don Salvador Ornos per resta decompte per obras tocants al offici de fuster perdit Jaume Escarabatxeras fetas, per comptede dit noble senyor don Salvador, 7 lliures.Die dominica XXXI et ultima mensis mayanno a nativitate Domini MDCLXXXXVIIII hu-mor. inventarium fuit continuatum in hunch quisequitur modum.Credits de la heretat de dit quondam JaumeEscarabatxeras que se continuan al presentinventari són los següents.Primo, deuhen Miquel Casasayas y Pere Ca-sasaya, pare y fill, parayres de la villa de Se-llent, bisbat de Vich, al sobredit quondamJaume Escarabatxeras 220 lliures, de lasquals dits pare y fill Casasayas ne firmaren undebitori rebut en poder del dit Fernando Gar-cia, nottari públic de dita villa de Sellent, als 4de janer 1684, 220 lliures.Ítem, deu Joseph Mas, parayre de dita vila de

166

cinch lliuras, que dit dia fa dit magistrat a ditaconfraria, y las restants vint lliuras, per los dosy mitg per cent paga dit magistrat quiscun anyde las pencions cessas de dit censal, fins loany mil sis-cents vuytanta dos, y són per laspagas de dits anys mil set-cents y quatre y milset-cents y sinch; vint y quatre lliuras de lasenyora Madrona Langelot, viuda de JosephLangelot, guanter, o de Carlos Camps, adro-guer, com a tenint y possehint la casa de ditaLangelot, situada en lo carrer de la Boria, y dela penció que vindra a terme a quinse deagost prop vinent del censal de semblant pen-ció fa dit dia a dita confraria; sinquanta lliurasde las dos primeras mitjas anyadas pencionsque pagarà lo magnífich clavari de la presentciutat (...); totas las quals quantitats juntas im-portan cent quaranta quatre lliuras, las res-tants emperò deu lliuras, a compliment de di-tas cent sinquanta quatre lliuras, li pagarandits mestres senyors majorals de comptants,en contiment aprés de ésser acabada la ditaobra, la qual consigna fan ab cessió de dretsy actions clausula de la íntima, y demés clàu-sules acostumades, y ab promessa de estarde (...) sempre, y en tot cas ab obligació delbéns de dita confraria, y ab jurament.Et ideo. Nos dictae partes laudandes.Testes sunt Jacobus Carreras, argenterius, etJoannes Fiter, magister domorum, cives Bar-chinona.

Document 14

1710, 20 abrilL'escultor Jeroni Escarabatxeres realitza elseu testament.

AHPB, Gaspar Sayós, Libre 2on. testaments,fol. 188 v.-191 v..

Die dominica XX mensis aprilis anno a natt.Dni. MDCCX.En Cristi nomine amen. Jo, Geronim Escara-batxeras, fuster y escultor ciutedà de Barcelo-na, fill legítim y natural de Jauma Escarabat-xeras, també fuster ciutedà de Barcelona, yde Maria, de aquell muller, deffuncts, encaraque detingut en lo llit de malaltia corporal, dela qual temo morir, estant emperò per gràciade Deu Nostre Senyor ab tot mon bon enteni-ment, sana, e integra memòria y ferma, lo quelo present meu fas testament última y derreravoluntat mia. En y ab la qual elegesch en mar-messors y del present meu testament, últimay derrera voluntat mia exequutors, lo magníficIsidro Salvador, en medicina doctor en Barce-lona populat, mon oncle; Francesch Escara-batxeras, fuster; Jauma Escarabatxeras, tam-bé fuster, germans meus; y a MariaEscarabatxeras y Arnaudies, molt amada mu-ller mia, als quals y a la major part de aquellsdono ple poder y facultat de cumplir y exe-

trum, fuerunt gratis a tabula cambii sive co-munia depositorum dictae presentis civitatis,in dicto bancho eisdem met dicto JosephoSoldevila dicto nomine die decima nova men-sis aprilis proxime dimissis quam dictam, etideo renundo et presentem facio et firmo vo-bis apocham.Testes sunt Andreas Bulló, lignarius civis, etFranciscus Comes, scriptor Barchinone.

Document 13

1704, 9 generL'escultor Jeroni Escarabatxeres contractaunes obres en el retaule vell de la capella dela Soletat a l'església conventual de la Mercè,a Barcelona.

AHPB, Vicenç Modolell del Puig, Manual1704, fol. 12 r.-13 v..

Sobre lo acte de concert del ninxo de fusta seha de fer per collocar lo Sant Christo, y demésfàbrica, y obras de escoltar, fahedora sobre loretaula vell de la capella de Nostra Senyorade la Soledat, fundada en la iglésia del realconvent de Nostra Senyora de la Mercè, fet yfirmat per y entre los illustres majorals, clava-ri y ajudant de majoral, per lo estament ma-nestral de dita confraria, los noms dels qualsbaix en la firma se expresseran, de una part;y Geronym Escarabatxeras, escultor ciutedàde Barcelona, de part altre, són estats fets fir-mats y jurats los pactes següents.Primerament, és pactat, convingut y ajustat,entre ditas parts, que lo dit Geronym Escara-batxeras hage de fer disposar y fabricar unninxo en lo dit retaula de dita capella de la So-ledat, per collocar lo Sant Christo, y així ma-teix hage de fer sobre lo retaula vell que vuyés en dita capella, en los costats y remato deaquell, tot lo demés que's dega fer segonsestà disposat ab la trassa, per ell entregada adits illustres senyors majorals y dit Escarabat-xeras. Tota la qual obra dega estar ab totaperfectió, com un bon oficial se pertany, ydega ésser acabada de aquí als quinse deabril prop vinent.Ítem, és pactat que dits illustres senyors ma-yorals hage de donar y pagar, conforme do-nar pagar prometen al dit Geronym Escara-batxeras, per lo preu y valor de tota lasobradita obra, ço és, per las mans y racap-tes vint-y-vuyt dobles, que són cent sinquan-ta quatre lliuras. Pagadoras en esta forma, çoés, que aquellas le aygen de consegnar con-forme de praesent li consignan a cobrar, és asaber, setanta lliuras del magistrat de la Lot-ge del Mar y del magnífich defanedor clavaride aquella, ço és, sinquanta lliuras de las dospencions que vindran a terme a vint-y-hu denoembre mil set-cents y quatre y mil set-centsy sinch, de aquell censal de penció vint-y-

167

da solament, las quals vull que, per lo hereumeu avall escrit, li sian donadas y pagadas enlo cas y temps de sa collocació en matrimoniespiritual o carnal, y no abans, altrament, nien altra manera, y de las quals en dit caspuga fer y disposar a sas voluntats.Ítem, deix y llego a Joseph Gou, nebot meu,fill de dits conjuges Joseph y Dionisa Gou, perbona voluntat li tinch y aporto, sexanta lliurasbarcelonines per una vegada solament, lasquals vull li sian donadas y pagadas en lotemps y ocasió de passant mestre de algunoffici, o de collocar-se en matrimoni, y noabans, altrament, ni en altra manera, y de lasquals en dits casos, o lo altre de ells, puga fery disposar a sas voluntats.Ítem, deix y llego a Jauma Escarabatxeras,nebot y fillol meu, fill de dit Jauma Escarabat-xeras, mon germà, per bona voluntat li tinch,vint-y-sinch lliuras barcelonines per una vega-da solament, las quals vull li sian donadas ypagadas en lo cas y temps de passar-se mes-tre de algun offici, o de collocar-se en matri-moni, y no abans, altrament, ni en altra mane-ra, y de las quals en qualsevol de dits casospuga fer y disposar a sas libras voluntats.Ítem, confès y regonesch a la dita Maria Es-carabatxeras y Arnaudias, molt amada mullermia, que de ella tinch rebut en comta de sondot, lo temps y ocasió del contracte de nostrematrimoni, cent vint-y-sinch doblas de or, delas quals li'n tinch firmat àpoca. E axí mateix,ab un capítol resultant dels capítols matrimo-nials entre nosaltres firmats, per rahó de ditasa dot, li hu de creix augment o donació pernoces de sexanta duas doblas y mitja de or,estipulat dit creix en favor dels fills naxedorsde dit matrimoni; y segons lo pacte en dits ca-pítols continuat, la dita muller mia sols tindrialo usdefruyt de dit creix durant sa vida natural,y seguit lo òbit de aquella, hauria de tornar ypervenir a mon hereu y succesor universal,per no tenir fills ni liberos alguns de nostrematrimoni. Per ço, declarant ma voluntat abthenor del present, absolch lo dit pacte rever-cional, y vull que dita muller mia puga dema-nar y cobrar lo dit creix augment o donacióper noces, y de aquell fer y disposar a sas li-bras voluntats, per llegat exprés que de aquellab lo present li'n fas. E més, vull que, altra dedita sa dot que creix, li sian restituidas y tor-nadas las duas caxas novials, robas avarias,vestits, y demés, que és propri de dita Mariamuller mia, volent ésser creguda de sa solaparaula, del que ella ésser sur, sens contra-diccio alguna.Ítem, ultra y ademés del sobredit, deix yatorch a dita Maria Escarabatxeras y Arnau-dias, molt amada mia, per los bons serveysque de ella tinch rebuts, y per la molta volun-tat li tinch y aporto, sexanta doblas de or peruna vegada solament, y de las quals puga fery disposar a sas liberas voluntats, y las quals

quutar lo present meu testament, última y de-rrera voluntat mia, si y conforme per mi baixtrobaran ordenat y disposat.Primerament, y abans de totas cosas, vull, or-den y man que tots los deutes que lo dia demon òbit yo deure sien pagats, y totas las in-júrias a restitució de las quals yo sere tingut,y obligat sian, de mos béns restituidas, satis-fetas y esmenadas breu, simple, sumaria-ment y de pla, si y segons que dits deutes einjúrias millor mostrar y provar se poran peractes, albarans o altras legítimas provas, sola veritat del fet attesa y considerada.Elegesch la sepultura al cos meu fahedora enla isglésia parroquial de Nostra Senyora delPi de la present ciutat, en lo vas, lloch y pues-to que aparexerà, y disposaran dits mos mar-messors. La qual sepultura vull me sia feta deNostra Senyora, y per aquella gastat de mosbéns lo que sia menester y necessari.Ítem, vull, orden y man que en continent monòbit seguit, y lo més prest sia possible, per sa-lut y repòs de la mia ànima me sian fetas, diry celebrar, sinch-centas missas resadas, decharitat sis sous quiscuna, celebradas en lasiglésias y altars avall escrits y següents. Pri-mo, cent missas en la isglésia del monestir yconvent del seràfich Sant Francesch, sin-quanta en la dita parroquial isglésia de NostraSenyora del Pi, sinquanta en la isglésia delmonestir y convent de Sant Francisco dePaula, sinquanta en la isglésia del monestir yconvent de monjas mínimas, sinquanta en laiglésia del monestir y convent de Nostra Sen-yora de la Mercè, tots de la present ciutat, ylas restants dos-centas missas a la disposicióy voluntat de dits mos marmessors.Ítem, deix y llego al hospital general de la San-ta Creu de la present ciutat, per subvenciódels pobres en aquell declinants, vint-y-sinchlliuras barcelonines per una vegada solament.Ítem, deix y llego a Maria Manalt, muller dePera Manalt, fuster, antes habitant en la ciutatde Balaguer, y vuy en la present ciutat, ger-mana mia, per bon amor y voluntant li tinch yaporto, sexanta lliuras barcelonines per unavegada solament, de las quals puga fer y dis-posar a sas voluntats.Ítem, deix y llego a Dionisa Gou, vidua de Jo-seph Gou, tintorer de sedas y parayre, ciute-dà de Barcelona, ma germana, per bon amory voluntat li tinch y aporto, sexanta lliuras bar-celonines per una vegada solament, y de lasquals puga fer y disposar a sas voluntats.Ítem, deix y llego a dit Jaume Escarabatxeras,fuster, germà y marmessor meu, per bon amory voluntat li tinch y aporto, cent lliuras barcelo-nines per una vegada solament, y de las qualspuga fer y disposar a sas liberas voluntats.Ítem, deix y llego a Beatris Manalt, donsella,neboda mia, filla de dits conjuges Pera y Ma-ria Manalt, per bon amor y voluntat li tinch,vint-y-sich lliuras barcelonines per una vega-

168

dits mos germans y germanes que's trobaràésser hereu meu, y morirà ab fills o liberamascles o fembras, un o molts legitims empe-rò y naturals y de legitim carnal matrimoni pro-creats, puga disposar de mà universal heretaty béns en favor emperò de sos fills o liberos,de la manera, modo y forma, y ab los pactes,vincles y condicions, que apposar los voldrà,per ser aquexa ma determinada voluntat.Revocant, cassant y anullant, ab lo presentmeu testament, tots y qualsevols altres testa-ments o espècies de últimas voluntats, quefins la present hora de ara haja fets y firmats,o fetas y firmadas en poder de qualsevol no-taris, encara que aquells y aquellas hi haguésposat qualsevols paraulas derogatorias, delas quals ab lo present hagués de fer expres-sa menció, per quant de tots aquells y aque-llas me penedesch, y vull que la present miatestamentaria disposició a totas altras preva-lega. E aquesta és la mia última y derrera vo-luntat, la qual vull que valega y valer haja perdret de testament, e si no valia que valor nopodia per dret de testament, almenys vull quevalega y valer haja per via de codicil, testa-ment, nuncupatiu o per aquella espècie de úl-tima voluntat que millor dret, o altrament valery tenir, porà.De la mia testamentaria disposició lo òbit meuseguit, y no abans, vull sian fetas y lliuradastantas còpias y trasllats, quants y quantas de-manadas ne seran per los hereus llegataris, yaltres de qui sia interès, substància emperòdel fet principal en res no mudarà. Fet fonch yfirmat lo present meu testament, última y de-rrera voluntat mia, en Barcelona, diumengeals vint dias del mes de abril any de la Natti-vitat de Nostre Senyor Déu Jesucrist de milset-cents y deu. Senyal de mi, Geronim Es-carabatxeres, testador demunt dit, qui lo pre-sent meu testament, última y derrera voluntatmia, lloho, approvo, rattifico y confirmo.Testimonis cridats y per boca pròpria de dittestador a la firma de dit son testament, sónJoan Çavall, pintor, y Francisco Mas, daura-dor, ciutedans de Barcelona.

sexanta doblas li sian y servescan en pagadel any de plor, y demés drets, que poguésdemanar y pretendrer sobre mos béns.Tots los altres emperò béns meus mobles eimmobles, haguts y per haver, noms, vens,drets, forsas y accions mias universals, qual-sevols y ahont se vulla sian, y en qualsevolgènero o especie convitescan, y que a mi mepertanyen y espectan, y en lo esdevenidorpertanyer y espectar pugan, en qualsevol partdel món, per qualsevols motius, títols, causaso rahons que assí dir y expressar se pugan,deix y atorch a Francesch Escarabatxeras,fuster ciutada de Barcelona, germà y mar-messor meu, instituint lo dit Francesch Esca-rabatxeras, germà meu, a mi hereu universal,si lo dia de mon òbit viurà y hereu meu ésservoldrà. Emperò, si lo dit Francesch lo dia demon òbit no viurà, o viurà, més a mi hereu noserà, perquè no voldrà, o no porà, o hereumeu serà més morirà quant que quant sensfills, idest liberis un o molts mascles o fem-bras legitims, emperò y naturals, y de legítimy carnal matrimoni procreats; en tal cas a ditFrancesch substituesch, a mi hereu universalinstituesch al dit Jauma Escarabatxeras, fus-ter, altre germà meu, y ell premort a sos fills oliberos aquells o aquell, és a saber, que hereuseu serà, y universalment li succehirà. Morintemperò quant que quant, lo dit Jaume ab laforma dalt dita de dit Francesch hereu en pri-mer lloch instituirà, dit Jauma substituesch, ya mi hereu universal instituesch la dita MariaManalt y Escarabatxeras, germana mia, y ellapremorta a sos fills o liberos aquell o aquells,és a saber, que hereu seu serà y universal-ment li succehirà. E morint dita Maria quantque quant, ab la forma dalt dita de dit Fran-cesch hereu en primer lloch instituit, a aquellasubstituesch, y a mi hereva universal insti-tuesch la dita Dionisa Gou y Escarabatxeras,altra germana mia, y ella premorta a sos fills oliberos aquell, és a saber, o aquells que hereuseu serà y universalment li succehirà. Volent,y expressament declarant, que qualsevol de

169