URBANISME I HABITATGE

Les darreres crisis varen suposar l’obligació de les administracions de fer mans i mànigues per poder garantir la possibilitat de tenir sòl urbanitzat per les seves necessitats de creixement (activitat econòmica i habitatge). Curiosament, ara en tenim massa, de sòl urbanitzat no edificat tant en àrees adequades pel creixement de la ciutat com en àrees poc estructurants.

Les estratègies per garantir un adequat desenvolupament urbanístic passa per garantir un important gruix de sòl de propietat pública, a fi de gestionar amb eficiència les necessitats de la població, restant les plusvàlues en el municipi en forma d’equipaments, urbanització i un parc important d’habitatge a un preu assequible.

JORNADA: (RE)PENSAR, (RE)HABITAR I (RE)CICLAR! Anàlisi de les polítiques de sòl i habitatge en temps incerts

Els qui no han fet aquesta feina, han hagut de mendicar per les escorrialles del 10% o 15% d’apu, i per tant amb gran limitacions en la política d’habitatge.

L’experiència ens porta a veure que les efectives polítiques d’habitatges passen per un posicionament actiu davant del mercat. Desafortunadament l’actitud majoritària ha estat molt defensiva, més pròxima a veure-les venir que ser proactiu davant del problema del sòl urbanitzat destinat a habitatge social.

No obstant i això, si bé l’acció activa ha permès tenir ciutats altament dotades d’equipaments i un parc d’habitatge protegit important, al menys sobre el paper; en èpoques de severa crisi, com l’actual, la manca d’inversió ha suposat l'estancament de les actuacions.

Amb la venda d’hp gairebé desapareguda, el règim de lloguer ha estat poc estudiat i l’habitatge dotacional pràcticament oblidat.

La legislació pensada en èpoques d'expansió no ajuda a resoldre situacions com l’actual

La legislació hauria de poder admetre dins dels usos de la reserva d’habitatge assequible (protegit), l’habitatge de lloguer a valors de mercat més alts que la renda de lloguer protegida. Això permetria la venda d’immobles a un destí a lloguer.

El preu del lloguer hauria d’estar adaptat a les fluctuacions del mercat entre 1,2Vhp i 0,8hll a fi de garantir fluctuacions del mercat, més alts en períodes baixos i més baixos del valor lliure en períodes alts. Una legislació no pendular.

Aquesta opció ha d’estar vinculada amb la possibilitat d’agrupar reserves d’habitatge protegit no materialitzat en volums que permetin una massa critica on les despeses generals de l’edifici són compensades pel volum de benefici de l’operació immobiliària.

Això és més factible en municipis amb gran quantitat de sòl públic. D’aquesta manera el planejament pot distribuir, en base als criteris establerts per la memòria social l’habitatge protegit i de lloguer en funció de les necessitats de creixement. En aquest sentit, la memòria social por ser un mecanisme adequat per justificar el planejament. Ha d’establir criteris, per poder especificar i concretar les solucions en el dia a dia de la gestió pública.