impuls de la participació proactiva a l’ urbanisme; tic i ... de la... · tic i xarxes socials....
TRANSCRIPT
Impuls de la participació proactiva a l’ urbanisme;
TIC i Xarxes Socials.
Vicente Iglesias Ferragud.
Ajuntament d’ Algemesí; Servici d’ Urbanisme
Tutor/Tutora:Ernesto Faubel Cubells
Data:setembre 2018-gener 2019
“se necesita una población ilustrada para comprender, desear y reclamar lo que los especialistas han ideado para ella” (LE CORBUSIER 1957).
Àmbit de la millora Urbanisme/Comunicació/Participació.
2
Abstract
El present pla de millora pretén ser una resposta al dèficit de cultura participativa en l' urbanisme, a força d'incentivar la implicació de la ciutadania en la presa de decisions que afecten a la ciutat, en compte de burocratitzar-la.
S’incideix en tres aspectes distints, però que estan relacionats entre ells:
- Elaboració d’un Pla Estratègic Urbà a 10 anys vista, centrat en la millora de la qualitat de la ciutat ja construïda i basat en un sistema d'informació de la situació de la ciutat (indicadors) per zones o barris.
- Incorporar la participació ciutadana en l’ urbanisme com una política pública municipal, amb la finalitat d’incloure els hàbits de participació en la planificació i gestió de les intervencions en la ciutat i el seu entorn.
- Aprofitar les noves tecnologies per a transmetre informació adequada i fiable, així com per a interactuar amb el ciudatà/na que tinga inquietud en aportar idees i propostes per a millorar la ciutat.
La participació en l’urbanisme no pot tractar-se de forma aïllada i separada de la resta de iniciatives que es promouen des de el Consistori, sinó que ha de subjectar-se a una estratègia comú i transversal de l’organització municipal. Els processos que compten amb la col·laboració interna de diferents àrees poden aconseguir un grau d'efectivitat i satisfacció superior als que es realitzen des d'una única unitat.
Paraules Clau:
Projecte Estratègic de Ciutat, informació, participació , TICs i xarxes socials
3
Índex de continguts
Abstract _______________________________________________________________________ 2
Índex de continguts ______________________________________________________________ 3
Resum executiu _________________________________________________________________ 4
Diagnòstic _____________________________________________________________________ 7
1. Context___________________________________________________________________________ 7
2. Problema que cal resoldre __________________________________________________________ 13
3. Anàlisi organitzativa. Causes i efectes del problema. _____________________________________ 14
Pla de millora__________________________________________________________________ 19
1. Estratègies i objectius del pla de millora _______________________________________________ 19
1.1. Línies estratègiques d’actuació _____________________________________________________________ 19
1.2. Objectius estratègics _____________________________________________________________________ 19
1.3. Projectes o objectius operatius per cada objectiu estratègic ______________________________________ 21
1.3.1 Objectiu operatiu 1. Orientar les modificacions del planejament i els projectes de intervenció en la ciutat
cap a la seva regeneració. _____________________________________________________________________ 21
2. Implantació del pla de millora. _______________________________________________________ 30
2.1. Recursos de persones_____________________________________________________________________ 30
2.2. Recursos econòmics. Inversions necessàries___________________________________________________ 30
2.3. Cronograma del pla de millora______________________________________________________________ 31
3. Avaluació del pla de millora _________________________________________________________ 32
3.1. Sistema d’avaluació i seguiment del pla de millora _____________________________________________ 32
3.2. Quadre de comandament del pla de millora___________________________________________________ 33
Bibliografia ___________________________________________________________________ 34
Annexos ______________________________________________________________________ 34
Cronograma______________________________________________________________ 35
4
Resum executiu
Les definicions de participació són moltes, si bé varien en els detalls, però totes giren entorn d'una mateixa idea: participació és qualsevol activitat dirigida a influir directa o indirectament en les polítiques.
La vigent Llei de Sòl estatal defineix l’estatut bàsic del ciudatà, a qui se'l reconeix el dret de participació en els procediments d’elaboració i aprovació dels instruments d’ordenació i execució urbanística i a obtindre una resposta motivada. D’aquesta forma la informació i la participació constitueixen un element bàsic per aconseguir una planificació urbanística mès sostenible. Aquest és el plantejament teòric/legal, però la realitat es que fins ara el protagonisme de dita participació ha estat apropiat pels promotors i els propietaris del sòl, interessats bàsicament en obtindre el millor tracte urbanístic. I així, el resultat de la participació en la planificació urbanística és una multitud d’al·legacions, reclamant mès aprofitament lucratiu, i sols un nombre reduït de persones proposen idees i suggeriments de millora de la qualitat de vida urbana. A més, en la legislació espanyola els plans, a més de prefigurar el futur del territori planificat, determinen el contingut del dret de propietat del sòl. Aquestes dues funcions del planejament, per desgràcia, han interferit de forma notable la una amb l'altra. De manera que el pla urbanístic tendeix a veure's, més que com una estratègia de futur, com un sistema per a distribuir de forma suposadament racional els valors monetaris del sòl. Els Ajuntaments es veuen així sotmesos a fortes pressions en el procés de planificació urbanística. Per altra banda, revisar hui en dia un PGOU s’ha convertit en una tasca farragosa, amb moltes possibilitats d’anul·lació judicial per raons formals. El resultat de tot aixó es la rigidesa i complexitat de la planificació urbana, sense capacitat d'adaptació i resposta a les demandes d'una societat dinàmica i en constant evolució. L’ordenació urbanística del terme municipal d’ Algemesí es va aprovar definitivament quasi una dècada després de la seva concepció, raó per la qual, al dia següent de la seva entrada en vigor, es trobava en gran part obsoleta, ja que les seves previsions i directrius estan descontextualitzades . De fet i atenent a l’evolució de la població, la ciutat d’ Algemesí no necessita créixer i ha d’esser repensada des de la seua realitat construïda, per a donar resposta a les demandes de qualitat de vida dels que l’habiten (mobilitat, accessibilitat, seguretat, eficiència energètica, minoració de la contaminació acústica, salut, etc). Per aquest motiu i sense ignorar el caràcter normatiu del PGOU, la primera proposta del present Pla de Millora consisteix en determinar unes directrius que guien les accions i intervencions en la ciutat en un horitzó a 10 anys( 2030). Aquestes directrius es recolliran en un Pla Estratègic, que ha d’estar aprovat abans de l’any 2011 i que ha d’incloure indicadors de seguiment per avaluar el seu compliment. L’elaboració del Pla Estratègic Urbà precisa de la reflexió pública sobre els problemes i oportunitats de la ciutat. D’ací la necessitat de que la seva aprovació estiga precedida de un procés de participació, que no ha d’estar burocratitzat. És clar que no hem de limitar-nos a fer enquestes sobre la base de un qüestionari/formulari, més retòric que pràctic, o xerrades informatives d’escassa afluència de gent, sinó que cal plantejar un autèntic debat respecte de l’oportunitat i conveniència d’allò que es pretén aprovar.
5
La pregunta del milió és com realment fas que el ciudatà/na s’ implique en la presa de decisions que afecten a la ciutat i al territori que l’envolta. A més, cal que la implicació tinga una faceta de col·laboració i pro-activa, (fer propostes) més que reactiva, (centrada en esmenar i combatir projectes específics). Això que es diu: “la gent està desitjant participar”, no sempre és així; els ciudatans estan mès interessat en la satisfacció dels seus interessos personals que en la millora de la ciutat en sí. Per aquesta raó un altre aspecte a considerar és el de la identitat, això és, que els ciutadans troben a la seua ciutat alguna cosa que els faça pensar que realment són partícips d' ella. La participació ciudatana no és un assumpte de persones concretes (tècnics, regidor o associació de veïns) sinó de tota la institució. A més, ens obliga a canviar el xip a tots: tants als que es troben dins de l’ Ajuntaments (polítics i empleats) com als que es troben fora (associacions, activistes socials i ciudatans no organitzats). La segona línea estratègica del present Pla de Millora es centra precisament en posar en valor la participació en la gestió municipal. Una cultura participativa no es crea en dos dies sinó que requereix de un procés d'aprenentatge. Per aixó, és ineludible la formació del personal tècnic que haurà d'incorporar la participació ciutadana en la seua gestió quotidiana. Una formació dirigida a incorporar habilitats específiques i modificar actituds, a aprendre com fer participació i, al mateix temps a crear grup/equip de treball coordinat. Incorporar la participació ciutadana en l’urbanisme com una política pública municipal no és senzill i precisa d’un consens polític i d’una alternativa al funcionament departamentalitzat de l’Ajuntament. La ciutat és complexa i multidimensional i l’organització administrativa ha d’adaptar-se a ella. Si no existeix un impuls i compromís polític efectiu és millor no promoure processos participatius. De res serveix aprovar ordenances al respecte,si els qui les han d'aplicar no estan plenament convençuts d'això. Pot fins i tot arribar a ser contraproduent, ja que l'única cosa que fa és defraudar a aquells ciutadans que s'ho prenen de debò. Per últim, s’ha d’assumir que la participació és necessària però no va a donar solució a totes les demandes i reivindicacions de la societat. Les tècniques de participació milloren sens dubte el coneixement dels problemes urbans i promouen la implicació de la societat en el diagnòstic, però requereixen l'existència d'un filtre crític que ha de ser aportat per professionals de l' urbanisme. Sense aquesta aportació, la participació ciutadana es pot diluir en contradiccions sense obtindre cap resultat.
Les administracions locals estan promovent iniciatives molt rellevants entorn de la participació ciutadana, com és la posada en marxa de plataformes de participació “on line” i les pràctiques de comunicació 2.0, a través de les xarxes socials. Tot i aixó, l’Administració pública va per darrere de la societat pel que fa a l'ús de la tecnologia.
La presencia dels Ajuntament en les xarxes socials és legalment possible i fins i tot oportuna. Els ciutadans poden participar i opinar lliurement en les pàgines institucionals, però es comprova que, hui dia, la majoria d'aquests perfils estan dissenyats més com canal de comunicació unidireccional i per a ser fonts d’autopromoció, que eines de interacció.
6
La tercera línea estratègica del present Pla de Millora es centra precisament en aprofitar els avantatges que ofereixen les TIC i les xarxes socials perquè la informació i comunicació institucional arribe al màxim nombre possible de persones. En aquest Pla s’inclouen diverses accions dirigides a rendibilitzar la tecnologia com eina d’informació i interacció:
- SIG per a fer més accessible la informació urbanística. - Bústia electrònica per a consultes. - Blog dedicat a explicar cadascuna de les actuacions urbanístiques que pretén acometre l’
Ajuntament. - Enquestes “on line” per a conèixer el grau de satisfacció dels veïns després d’una actuació
urbanística. Una de les parts més importants de l’ús de les xarxes socials és el monitoratge de les polítiques informatives, per a conèixer així l' impacte real que té l’ Ajuntament sobre la comunitat a la qual es dirigeix. En conclusió: Les xarxes socials digitals han arribat per a quedar-se, el que implica la necessitat per part dels Ajuntaments d'atendre-les adequadament en termes estratègics. Hem de fer ús d’elles com canals d’ informació creïble, per a contrarestar la desinformació i a més, com mecanismes orientats a la participació, sense intermediaris, dels ciutadans en la vida publica, dins de la qual, l’ urbanisme ocupa un lloc destacat.
7
Diagnòstic
1. Context
Situació i Població.
Algemesí és un municipi de la Ribera Alta que actualment compta amb 27.407 habitants, dels quals
13.613( 49,67%) son homes i 13.794 ( 50,33%) son dones. Atenent a la piràmide de la població per
raó de l’edat, els percentatge de 0 a 19 anys ( 22,01%) és molt semblant al de 20 a 39 anys(
23,83%). El percentatge major de població ( 31,03%) és concentra en la franja de 40 a 60 anys. A
partir dels 60 i fins als 80 anys, la ràtio baixa al 17,94 % .
Si prenen les dades de fa 20 anys, el nombre d’habitants ha anat fluctuant. Experimenta un
creixement gradual a partir de l’any 2001 i aconsegueix el sostre a l’any 2012, amb 28.358
habitants. A partir d’aquest any es produeix una inflexió i cada any s’experimenta un descens en el
nombre total d’habitants.
La superfície del nucli urbà és de 234.631 m²s i la ratio és de 8,56 m²s per habitant.
Composició Corporació
La Corporació Municipal està composada de 21 regidors/es i l’actual equip de govern és resultat de
una coalició entre el PSPV i EU .L’equip de govern no compta amb majoria absoluta i necessita del
recolzament dels altres grups ( PP i Més Algemesí) per a l’aprovació dels pressupost municipals.
Regidoria de Participació
L’Alcaldia va delegar les competències de participació ciudatana en el tercer tinent d’alcalde, que al
mateix temps té delegades les competències de comunicació,protocol, treball, ocupació i formació.
No s’ha creat cap unitat administrativa específica per a desenvolupar la participació ciudatana. La
comunicació institucional no s’articula per personal de la Corporació, sinó s’ha optat per contractar
una empresa externa la qual s’encarrega de:
- Dotar de contingut al compte de facebook i twitter de l’ Ajuntament d’ Algemesí.
- Gestionar la pàgina web municipal i decidir els seus continguts, baix la direcció directa del
polític responsable.
- Edició d’un butlletí d’informació municipal en format paper,anomenat BERCA,de
distribució mensual.
- Retransmissió per internet dels plens municipals.
8
- Gestió de Sucro TV, que és una cadena de televisió pública valenciana de la comarca de la
Ribera del Xúquer, de la que l’ Ajuntament d’ Algemesí es promotor junt a l’ Ajuntament de
Sueca. Aquesta cadena emet diàriament un noticiari. Les dades d’audiència no s’han
publicat.
Segons s’anuncia en la pàgina web, la regidoria de comunicació i participació portarà a terme, al
llarg de les pròximes setmanes, tres accions per a polsar l’opinió dels algemesinencs.
La primera acció son els pressuposts participatius i, a tal efecte, des de la pagina web és pot accedir
a una plataforma amb el següent contingut:
La segona acció és la creació de les bústia participativa en diversos punts de la ciutat, on es
podran deixar idees i propostes «per a fer un Algemesí millor».
La tercera consisteix en una consulta en forma d’enquesta ciutadana sobre aspectes rellevants per
a la ciutat i millores en els serveis que presta l’Ajuntament.
Presencia a les xarxes socials
En l’actualitat l’ Ajuntament compta amb un compte en facebook amb 6855 seguidors i un perfil en
twitter amb 3.377 seguidors. El contingut dels dos comptes és pràcticament igual i es gestiona una
empresa externa .
9
En els episodis de pluges intenses suportades en els mesos d'octubre i novembre d’aquest any, a
través del compte de l'Ajuntament en Facebook i twitter s'ha facilitat a la ciutadania informació
verídica i actualitzada sobre les conseqüències del temporal: avisos de talls de trànsit i llum,
suspensió de les classes dels escolars i nivells de pujada del caudal del riu Xúquer i Magre,
contrarestant la informació no verídica i alarmista que es difonia des d'altres perfils.
Situació Planejament Urbanístic
L’ordenació urbanística del terme municipal d’ Algemesí es conté en el PGOU, que es va aprovar a
l’any 2013, si bé la redacció del document és va iniciar en l’any 2003, es a dir, la tramitació
d’aquest document s’ha prolongat durant 10 anys.
Tota la informació urbanística del terme municipal d’ Algemesi es troba recopilada al portal de
transparència de l’ Ajuntament (http://transparencia.algemesi.es/), al qual es pot accedir des de la
pagina web municipal (http://www.algemesi.es/es/dvmenu/2273).La informació del portal de
transparència s’actualitza periòdicament i el seu contingut es troba prou sistematitzat per a facilitar
la cerca de document.
Es troba a faltar una major difusió d'aquest portal, l'ús del qual es concentra fonamentalment en
professionals.
Una de les iniciatives en les quals s'està treballant des de el Departament és la de posar a disposició
al públic el sistema d'informació geogràfica(SIG) del terme municipal, a l'efecte de proporcionar
informació urbanística particularitzada de cada finca, mitjançant la seua localització en el plànol o
per la referència cadastral. A dit efecte, s’ha contractat una consultora externa perquè preste
l’assistència tècnica.
Com s’ha dit abans, la vigent ordenació urbanística del terme municipal d’ Algemesi es va
dissenyar a principis de l’any 2000, en plena bombolla de la construcció, raó per la qual respon a
un plantejament desenvolupista, que aposta per un creixement de la ciutat. En canvi, el PGOU va
ser aprovat en temps de crisi econòmica, que ha comportat un canvi de tendència en els criteris d’
ordenació del territori, que aposten decididament per la sostenibilitat, la ciutat compacta i la
rehabilitació i regeneració de la ciutat ja construïda, amb vistes a millorar les seues condicions i
qualitat de vida.
Per tant, ens trobem amb un planejament que, al dia següent de la seva aprovació, és trobava en
gran part obsolet, per quan les seves previsions i directrius no van a poder complir-se.
10
De fet, en el context actual, la ciutat d’ Algemesí ni creix ni creixerà en un horitzó de 10 anys, per
tant, totes les actuacions han de centrar-se en la ciutat construïda i plantejar-se què fer amb els buits
urbans i els descampats perifèrics ( l’ anomenat sòl urbanitzable) de futur incert.
Òbviament aquesta disfunció entre la situació actual i la projectada en el planejament no és resolt
amb la redacció de un nou pla general, ja que dit procés resulta molt complexe i llarg en el temps,
sinó que cal anar modificant-lo puntualment, a fi d’adaptar a la realitat les seues previsions.
En el moment actual, en el Servici d’ Urbanisme es plantegem varies incògnites respecte de com
reconduir l’estratègia i directrius de un planejament, que com s’ha dit, es fallit en gran part de les
seues previsions.
Respecte de la ciutat consolidada, el vigent planejament ha delimitat àmbits per a formular plans de
reforma interior, orientats bàsicament a modificar l’ ús consolidat. Es tracta de zones de perifèria
urbana, ocupades per antics tallers, magatzems i fàbriques, per als quals el planejament havia
pronosticat la seva conversió en sòl residencial. Algunes d’aquestes edificacions encara alberguen
activitats productives però altres, deteriorades pel pas del temps, es troben a l’espera de que es
decideixca quin va a esser el seu destí, una vegada descartat la conversió ( per manca de demanda)
en sòl per habitatges.
Per altra part, l’actual perímetre urbà es troba inacabat, ja que no s’havia dissenyat com a tal sinò
com un element de transició, a l’espera de la transformació del sòl rural limítrof. El contorn de la
ciutat ha de redefinir-se, baix la premissa de que no va a ampliar-se sinò que ha de tancar-se.
Davant d’aquest panorama cal buscar una alternativa a l’opció de la revisió del PGOU, per les
dificultats que comporta.
Experiències de Participació del Departament d’Urbanisme
El Departament d’ Urbanisme de l’ Ajuntament, (format per un tècnic jurídic, un arquitecte superior
tres arquitectes tècnics junt a dues administratives), és el que s’ha encarregat de redactar les 11
modificacions puntuals que, fins ara, s’han impulsat per a canviar l’ordenació del PGOU.
D'aquestes 11 modificacions, quatre d'elles son d’ iniciativa particular, mentre que la resta s'han
promogut d'ofici, bàsicament a proposta dels propis serveis municipals. Les iniciatives particulars
s'han centrat en aspectes concrets i en funció d'un interès privat.
En totes aquestes modificacions s'ha realitzat una avaluació ambiental de l' impacte de la
modificació, que precisa d'una fase de consulta al públic interessat.
11
Aquesta fase de consulta s'ha difós mitjançant notificació als col·lectius que, des del propi
Departament, es considera que poden resultar " afectats" per la modificació plantejada, anuncis en
els diaris oficials i en la premsa escrita i publicació de la proposta de modificació, amb les diferents
alternatives, en el portal de transparència.
El resultat no pot resultar més desolador, el nombre de consultes no ha superat la desena i no s'ha
presentat cap suggeriment o comentari respecte de les alternatives de planejament que s'han
plantejat.
A més succeeix, que el grup de treball creat en el seu dia, amb motiu de l'Agenda Local 21, s'ha
dissolt per la falta d'assistència i escàs interés corporatiu de mantindre-ho actiu i en funcionament.
Normalment les noticies que es publiquen en la pag web o butlletí d’informació municipal, en
relació a l’ urbanisme, fan referència a l’ inici o inauguració d’alguna obra pública. No es fa ús
d’aquest medi de comunicació com a espai de debat o reflexió sobre algunes de les actuacions que
es troben en fase de projecte.
Projectes urbans
A mès, en aquest any 2018 estem davant una efervescència de projectes de intervenció en el medi
urbà, baix el paradigma de inversions financerament sostenibles. Passada la “febre” de la
construcció d’ edificis i equipament públics, s'estan projectant moltes actuacions simultànies que
incideixen sobre les infraestructures ja existent , com ara: la creació de rutes escolars segures i rutes
saludables; habilitació de vies per a l’accés no motoritzats als polígons industrials; l’anell verd; la
conversió en zona de vianants de carrers amb transit de vehicles; dotació de noves zones
d’aparcament com a mesura compensatòria; canvis en l’enllumenat públic per a millorar l’eficiència
energètica; implantació de jocs infantils en espais públics i la construcció de una piscina
descoberta( que va ser la inversió més votada en el darrer pressupost participatius).
A esta efervescència contribueixen dos factors:
(1) Les subvencions de la Diputació i de l’IVACE i (2) l’any 2019 és un any electoral.
Tal com ha sigut la pràctica fins ara, els projectes s’han encomanat a un despatx professionals per a
que donen resposta a les “necessitats” manifestades per l’equip de govern amb l’assistència del
tècnics municipals. Aquest projectes s’explicaran als veïns i col·lectius afectats una vegada
redactats i previ a la seva aprovació. En canvi, ni per a l’elecció ni priorització de la inversió a
executar, així com tampoc en la definició de les necessitats, s’ha optat per la participació veïnal( a
excepció de la piscina descoberta).
12
També cal dir, que l’exigència de complir els terminis de inici i finalització de les obres, (que
consta en les bases de la convocatòria de subvencions), constitueix un obstacle per a promoure
processos de participació en la definició i abast de les intervenció en el medi urbà.
Experiències de Participació Coordinades
Finalment cal ressenyar que l'experiència en participació ciutadana més rellevant en la qual
últimament ha participat el Departament d'Urbanisme ha sigut el projecte ACTIVA RAVAL,
emmarcat dintre de l’estratègia europea per al foment de la inclusió activa, amb la visió de
promoure la igualtat d’oportunitats, la participació activa i la millora de l’ocupació en el barri del
Raval.
Aquest barri és troba físicament separat del nucli urbà i està ocupat principalment per estrangers i
persones d’ ètnia gitana, amb una elevada taxa de persones en situació en risc d’exclusió social.
Aquest barri, malgrat les fortes inversions públiques en infraestructures i serveis, presenta un
aspecte de deteriorament i abandó, provocat per alguns dels seus veïns, no interessats en la “
normalització” del barri, perquè això va en contra dels seus propis interessos econòmics, centrats en
la venda i consum de drogues.
Una de les accions del projecte ha estat la creació del Centre de Participació Ciutadana del barri del
Raval, des de el qual es pretén que els veïns s’impliquen activament en la conservació i millora dels
servicis urbans. A resultes de les propostes plantejades, l’ Ajuntament va decidir escometre l’obra
de construcció de una biblioteca al Raval per afavorir l’alfabetització digital.
En el projecte d’Activa Raval s’han implicat un total de 11 professionals, amb una inversió de
148.000 € i finalitza el 31/12/2018. En el primer trimestre de l’any 2019 es faran públic els
resultats.
13
2. Problema que cal resoldre
2.1. Els objectius i directrius estratègiques del vigent PGOU estan descontextualitzats motivat
pel brusc canvi econòmic i social produït a partir de l’any 2008.
2.2. Inviabilitat de revisar el PGOU per adequar la seva estratègia. És tracta de un document
complex i amb un procediment d’aprovació excessivament llarg, el que dificulta la seva
acomodació a un realitat multisectorial i en constant canvi.
2.3. La participació ciudatana en l’ urbanisme mès que un valor es un mer requisit
procedimental. La creixent complexitat de la planificació urbana, la multiplicació dels documents i
el llenguatge tècnic expulsen a la majoria de ciutadans del procés d’elaboració i aprovació del
planejament, a pesar que és preceptiu desenvolupar accions de participació ciudatana abans de
l’aprovació del planejament. Com a resultat, el ciutadà no està participant en les decisions que
s'adopten ni a nivell de planificació ni de disseny en els projectes d’intervenció urbana.
2.4. Utilització parcial de les xarxes socials ( facebook i twitter) com un canal solament
d'informació en el qual publiquem coses a manera de tauler d'anuncis. No s’aprofita tot el seu
potencial.
2.5. Absència de lideratge tècnic en participació ciudatana. Les iniciatives de promoció de la
participació, que s’ impulsen des de la Regidoria Participació Ciudatana (que no compta amb una
unitat administrativa de recolzament),son espontànies, aïllades i semblen una rèplica del que fan
altres municipis.
2.6. Escepticisme generalitzat i resistencia a incorporar la participació ciutadana en la gestió
quotidiana. Sobretot en les àrees més tècniques, que veuen la participació com una complicació a
la seua gestió.
2.7. Funcionament departamentalitzat que resulta inoperant davant situacions complexes i
multidimensionals.
2.8. Abús de l’ externalització. Derivar tota la responsabilitat de la informació i participació
ciudatana a una o varies empreses externes no és la solució.
14
3. Anàlisi organitzativa. Causes i efectes del problema.
DEBILITATS:
⇒ Poca experiència en processos participatius en assumptes vinculats amb l’ urbanisme.
A diferència d’altres Corporacions Municipals, en l’Ajuntament d’ Algemesí son poques les
experiències de participació ciudatana en l’ àmbit de l’ urbanisme, que s’ha reduït a reunions amb
associacions veïnals i creació de Consells sectorials.
En el procès d’elaboració del Pla General i el Catàleg de Bens Protegits, la participació es va
centrar en el període d’ al·legacions al projecte aprovat inicialment, que es va repetir fins a tres
ocasions.
Dita participació va estar focalitzada en el ciudatà/propietari de terrenys i edificis afectats per la
nova planificació i centrada en la discussió de consolidació d’expectatives urbanístiques.
⇒ Improvisació.
L’ Ajuntament d’ Algemesí no té definida una estratègia global de participació que establisca les
línies, els objectius i les accions que cal portar a terme des de l’organització municipal en l’àmbit de
la participació durant els pròxims anys.
Des de la Regiduria de Participació s’estan llançant iniciatives puntuals i aïllades, amb molt bones
intencions, però no responen a accions prèviament coordinades i planificades. Ens limiten a copiar
el que fan altres Ajuntaments.
⇒ La participació ciutadana no està assumida ni protocol·litzada com a dinàmica de
treball habitual en l'estructura de l'Ajuntament .
La percepció interna és que es tracta una “moda passatgera” del polític de torn, més que una
practica que necessàriament ha d'incorporar-se als procediments i protocol d’actuació.
⇒ Necessitat d’innovació.
El model de participació ciutadana desenvolupat fins ara s’ha centrat excessivament entorn als
òrgans formals( Consells sectorials) i l'associacionisme local, però necessita obrir-se a noves
formes de participació, tant individual com col·lectiva i especialment en contextos digitals i de
comunicació social.
15
⇒ Manca d’una unitat administrativa de participació ciudatana
Amb independència de la contractació d’assistències tècniques externes, la Regidoria de
Participació i Comunicació precisa comptar amb personal adscrit a dit Servici i, en particular, d’un
tècnic impulsor de la comunicació interna i dinamitzador de la participació ciutadana dins de
l'organització municipal. Aquest tècnic ha de tindre formació en el maneig de tècniques,
metodologies i eines pròpies del mitjà digital i de les xarxes socials. A més ha de comptar amb
habilitats pedagògiques per a ensenyar a la resta del personal.
⇒ Utilització interessada dels mitjans de comunicació locals
L’Ajuntament utilitza els mitjans de comunicació (la televisió municipal , el butlletí municipal i la
web del consistori) com a via habitual per difondre la informació municipal i d’interès per als veïns.
El problema radica en que hi ha una tendència a mesclar la informació política amb la informació
de servei públic. A més, la comunicació és unidireccional; és publica la noticia i el comentari del
polític responsable.
La informació que es publica en la pàgina web és excessivament estàtica i peca de falta
d’actualització, motivada per la manca de comunicació fluida entre les diferents unitats
administratives de l’ Ajuntament i l’empresa que gestiona aquella.
En la televisió pública es retransmet tot tipus d’ esdeveniments locals, però no hi ha espai per al
debat en directe d’assumptes d’interès local, en els quals els ciutadans i les ciutadanes pugen fer
arribar la seva participació al plató mateix com a públic, mitjançant el correu electrònic i
WhatsApp.
El butlletí d’informació municipal s’ha convertit en un instrument de «propaganda» de l’equip de
govern; l’espai reservat a l’opinió dels partits politics sembla cada vegada mès a una pancarta
electoral.
Totes aquestes circumstàncies qüestionen la credibilitat dels mitjans de comunicació públics locals
i minva la seva funció de canal de comunicació i informació.
AMENACES.
� Predomini de la forma tradicional de gestió de dalt a baix.
Entre el personal directiu de l’ Ajuntament no s’aprecia resistència a incorporar la participació en la
gestió dels expedients administratius, però en la concepció de participació reduïda a l’obligació
legal de informació i consulta( per eixample portal de transparència), sent mínim el suport als
iniciatives de participació que impliquen involucrar, col·laborar i apoderar al ciudatà.
16
La majoria del personal tècnic qüestionem la utilitat dels processos participatius, baix la percepció
de que dilaten el procediment administratiu i no servirà per a millorar el pla o projecte ja dissenyat.
Seguint la metodologia de l’ Agenda Local 21, es troben en el nivell 3 de participació, anomenat “la
comunitat opina” i que consisteix en que l’ Ajuntament presenta un pla o projecte ja elaborat i
convida a que siga qüestionat, esperant modificar-lo només en l' estrictament necessari.
� Organització administrativa excessivament rígida.
La realitat és complexa i demanda a les organitzacions públiques l'adaptació a les situacions
multidimensionals. Resulta necessari implementar mecanismes/protocols que milloren la
comunicació interna, la coordinació i col·laboració entre unitats.
Per eixample, qualsevol intervenció en el espai urbà afecta al transit de les persones i vehicles, a
l’activitat comercial etc. És il· lògic que dites intervencions es decideixquen i dissenyen sense que
participen els professionals de les diferents unitats administratives implicades.
L’experiència del Projecte Activa Raval pot servir de punt de partida en la dinàmica proposta.
� Recel i desconfiança de les xarxes socials. Risc d’ús inapropiat
La incorporació de les xarxes socials com a eina del treball administratiu no és senzill, per varies
causes, como ara:
a) no estar familiaritzat amb el seu ús ( de fet, qui subscriu faig un ús molt reduït del facebook i no
tinc obert un compte en Twitter);
b) sensació d’inseguretat jurídica.
En l’Ajuntament tant l’ alcaldessa como algun directiu local estan utilitzant el twitter personal per a
difondre noticies relacionades amb l’ Ajuntament. Crec que és un greu error, per quant ha
d’establir-se una clara diferència entre el compte/perfil personal i l’institucional.
La utilització per part de l’Ajuntament de les xarxes socials comporta respectar unes normes i
pràctiques de bon ús.
No obstant, totes aquests “ inconvenients” poden ser resolts amb una adequada formació i
aprenentatge dels responsables d’informació i participació.
17
FORTALESES.
� Imposició legal
Tant la legislació estatal( a partir de la llei 8/2007) com l’ autonòmica ( LOTUP) imposen que tots
instrument de planejament ha d’estar subjecte a un procediment d’avaluació ambiental, que ha
d’incorporar un procés de participació ciudatana. La manca del pla de participació ciudatana
comporta la nul·litat del instrument de planejament.
Entre les propostes per a aconseguir un planejament urbà més sostenible figura la d' aconseguir una
implicació i participació ciutadanes reals i recuperar la pèrdua de la consciència ciutadana i de l'
interés d'aquests per participar en el disseny i en el futur de les ciutats, més que en concretes
operacions urbanístiques.
OPORTUNITATS:
- Voluntat política/Govern Obert
L'actual equip de Govern està impulsant la implantació dels valors de Govern Obert en
l'organització administrativa.
Tant l’alcaldessa com el Concejal de Participació Ciudatana assumeixen el lideratge polític en la
modernització de l’administració municipal i en establir nous canals de comunicació amb els veïns.
La majoria dels membres de l’equip de govern son usuaris de les xarxes socials i participen,
activament, en les mateixes.
- TIC:Implantació de l’administració electrònica.
Des de l’any 2016, l’ Ajuntament d’ Algemesí ha implantat l’administració electrònica. El
programa de gestió d’expedients que s’està utilitzant permet la incorporació de plataformes de
comunicació directa, atenció i participació ciudatana.
- Inversió en tecnologia.
En el pressupost municipal s’estan destinant recursos per a millorar els sistemes tecnològics, que
permetran la implantació i funcionament del SIG.
18
- Ús institucional de les xarxes socials.
L’Ajuntament té obert i operatiu un compte en facebook i twitter que s’utilitza per a publicar avisos,
informar de la celebració del plenari i per a difondre la cartellera cultural.
- Fort enraigament de l’associacionisme local.
El municipi d’ Algemesí compta amb nombroses associacions amb les quals l’ Ajuntament manté
una relació prou fluïda. Aquestes associacions han participat en les darreres convocatòries de
pressupostos participatius. Últimament ha assolit molt de protagonisme l’EMPAL, que és una
associació d’ empresaris amb una forta influència en les decisions municipals en quan a inversions
en infraestructura i equipaments per a les zones industrials.
19
Pla de millora
1. Estratègies i objectius del pla de millora
1.1. Línies estratègiques d’actuació
El present Pla proposa les següents línies estratègiques.
Estratègia 1ª: Elaboració i Aprovació del Pla Estratègic de la ciutat.
Estratègia 2ª: Posar en valor la participació en la gestió municipal
Estratègia 3ª: Millorar la gestió de la informació i de la comunicació en els assumptes
relacionats amb l’ urbanisme
Segons diuen els entesos en la matèria, ú dels dilemes habituals a l'hora de posar en marxa una
política raonada de participació ciutadana és optar entre: dissenyar un pla integral de participació o
anar desenvolupant xicotets exercicis i experiències de participació amb la idea d'anar aprenent
sobre el terreny abans de dissenyar alguna cosa generalitzable.
Aquest pla de millora s’insereix dins de la segona opció descrita, amb la idea que la participació es
vaja assentant com una opció vàlida per a tots els agents implicats.
1.2. Objectius estratègics
1.2.1. Objectiu estratègic 1: Millorar la qualitat de vida urbana de la ciutat d’ Algemesi.
La complexitat en la tramitació de la revisió del PGOU i la dificultat que comporta la seua
aprovació, amb moltes possibilitats d’anul·lació judicial per raons formals, ha derivat que en la
pràctica aquest s'ha convertit en document rígid, sense capacitat d'adaptació a les demandes d'una
societat dinàmica.
Com he dit abans, les directrius estratègiques del PGOU vigent en Algemesí estan formulades
pensant en un augment de la superfície de la ciutat, amb la creació de noves dotacions ( escoles,
zones verdes, equipaments) que cobrisquen les necessitats apreciades en el moment de la seua
formulació ( fa més de 10 anys). En canvi, la ciutat d’ Algemesí ja no va a créixer i necessita
regenerar-se.
Per aquest motiu suggereix que, sense ignorar el caràcter normatiu del PGOU, cal determinar unes
directrius que guien les accions i intervencions de millora de la qualitat de la ciutat en un horitzó a
10 anys( 2030). D’ací la proposta de elaborar un Pla estratègic centrat en millorar la qualitat de vida
urbana de la nostra ciutat.
20
L’elaboració del Pla Estratègic Urbà precisa de la reflexió pública sobre els problemes i oportunitats
de la ciutat. Té un horitzó temporal de 10 anys i es plasma en un pla d'acció, en un document que
recollirà principis, línies d'actuació i mitjans per a aconseguir els objectius, establint prioritats i
integrant les visions sectorials des d'una perspectiva transversal. Una vegada redactat, queda com un
procés obert que s'anirà revisant i que orientarà les apostes de futur
1.2.2. Objectiu estratègic 2: Inculcar el valor de la participació pública en l’ organització(
política i administrativa) municipal
La participació en els afers que afecten a la ciutat no és un assumpte de persones concretes sinó de
tota la institució. Ens obliga a canviar el xip a tots: tants als que es troben dins de l’ Ajuntaments(
polítics i empleats) com als que es troben fora( associacions, activistes socials i ciudatans no
organitzats).
Incorporar la participació ciutadana en l’ urbanisme com una política pública municipal no és
senzill i precisa d’un consens polític i d’una alternativa al funcionament departamentalitzat de
l’Ajuntament.
En primer lloc, els processos participatius en la planificació de la ciutat i en el projectes
d’intervenció urbana haurien de basar-se, de manera ideal, en un acord polític ampli, que implique
no solament el govern, sinó també, en la mesura que siga possible, als grups de l'oposició.
En segon lloc, junt al impuls polític resulta necessària la implicació coordinada o integrada de
diverses àrees o departaments de l’ Ajuntament.
La ciutat és complexa i multidimensional. Per aixó, aquest Pla de millora no està pensat perquè es
desenvolupe únicament pel Departament d’ Urbanisme, sinó que naix amb una vocació de
transversalitat. Si l' impuls d'un procés participatiu es produeix unilateralment per part d'una àrea de
l'Administració, sense la coresponsabilització d'altres àrees potencialment implicades ( per eixample
Policia Local, Serveis Socials, etc) es molt probable que les propostes sorgides d'aquest procés
queden en paper mullat.
1.2.3. Objectiu estratègic 3: Enfocar la presencia de l’ Ajuntament en les xarxes socials com
una eina tant de informació (comunicació unidireccional) com de participació( comunicació
bidireccional).
Es tracta de reforçar la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per arribar al
màxim nombre possible de ciutadans. Potenciar la utilització dels instruments que tenen un ús
massiu o creixent entre la població a la qual ens adrecem: comunicació per whatsapp, correu
21
electrònic, eines web de comunitats (web 2.0) i xarxes socials. A dit fi, cal incorporar a la web
municipal els elements propis de la web 2.0 o web social.
La presència de l'Ajuntament en les xarxes socials ha d'orientar-se a aconseguir els següents
objectius:
� Major visibilitat de la institució: mitjançant els diferents perfils actius amb els quals
compta l’ ajuntament.
� Confiança: fomenta les relacions pròximes entre els ciutadans i l’Ajuntament.
� Participació: possibilitar la interacció entre Ajuntament i els ciutadans, afavorint la
participació activa i el compromís en els canvis i decisions.
� Immediatesa: millorar l'agilitat en la comunicació.
� Garantir la transparència institucional: mitjançant la difusió d'informació rellevant sobre
l’activitat municipal en les diferents facetes, les seues funcions i serveis, notícies i
comunicats i, en definitiva, tot allò que puga resultar d'interés general.
1.3. Projectes o objectius operatius per cada objectiu estratègic
1.3.1 Objectiu operatiu 1. Orientar les modificacions del planejament i els projectes de
intervenció en la ciutat cap a la seva regeneració.
La Carta de Toledo de 2010 defineix la regeneració urbana com el «conjunt d'actuacions integrades
i coordinades des de diversos departaments sectorials, sobre àrees o zones d'un teixit urbà que
conjuguen la rehabilitació d'edificis, la possible renovació (demolició i construcció de nous
edificis), la intervenció sobre l'espai públic o sobre els equipaments, amb altres de caràcter social,
econòmic i/o ambiental, per a la seua transformació i millora urbanística, la revitalització
econòmica i la millora de la qualitat de vida dels seus habitants».
Les accions de regeneració urbana, que formaran part del Pla Estratègic, han d’anar precedides de la
prèvia definició d’un estandars de qualitat i la realització d’un diagnòstic sectoritzat( per barris) de
la ciutat existent, per a valorar el seu grau de compliment en les diferents parts de la ciutat.
Aquest diagnòstic ha de fer-se amb la implicació de la ciutadania que, com a usuària directa, és la
que coneix els problemes i detecta les necessitats.
El resultat d’aquest diagnòstic es permetra prioritzar les modificacions de planejament i els
projectes d’intervenció urbana per assolir els objectius de qualitat urbana i revitalització de la ciutat
prèviament definits en el Pla Estratègic.
22
1.3.1 Objectiu operatiu 2. Aconseguir una ciutadania activa interessada en la gestió pública.
El Pla Estratègic de la Ciutat ( que no ha de confundir-se com un projecte de l’equip de govern ni de
l’Ajuntament) és una suma de voluntats que han d’estar alineades i precisa en la seva elaboració
d’una reflexió conjunta. D’ ací la necessitat de implicació dels agents socials i de la participació
dels homens i dones que conformen la ciudatania, ja que es tracta de modelar la ciutat en la que
volen viure. Si el Pla estratègic no compta amb un consens social serà un document tècnic molt ben
elaborat però amb escassa eficàcia.
1.3.1 Objectiu operatiu 3: Incorporar elements propis de la web 2.0 o web social per a la
interacció Administració/veí-veïna.
Web 2.0 és un concepte que es refereix al fenomen social sorgit a partir del desenvolupament de
diverses aplicacions en Internet. El terme estableix una distinció entre la primera època de la Web
(on l'usuari era bàsicament un subjecte passiu que rebia la informació o la publicava, sense que
existiren massa possibilitats perquè es generara la interacció) i la revolució que va suposar l'auge
dels blogs, les xarxes socials i altres eines relacionades.
La Web 2.0, per tant, està formada per les plataformes per a la publicació de continguts, com a
Bloguer, les xarxes socials, com Facebook, els serveis coneguts com a wikis i els portals
d'allotjament de fotos, àudio o vídeos. L'essència d'aquestes eines és la possibilitat d'interactuar amb
la resta dels usuaris o aportar contingut que enriquisca l'experiència de navegació
Es proposen diferents accions de les quals es destaquen les següents:
1. L’Ajuntament d’ Algemesí té publicada tota la informació urbanística en el portal de
transparència i,a mès, té contractat el manteniment de un sistema de informació geogràfica que
recull informació molt diversa per al seu exclusiu pel personal de l’Ajuntament.
No es disposa de dades respecte de les visites al portal de transparència, però el cert és que el seu ús
queda restringit a professionals familiaritzats amb la consulta d’aquest portals.
Resulta obvi que dita informació ha d’estar actualitzada de forma permanent i, al mateix temps, es
considera oportú fer accessible dita informació al públic en general, sense necessitat de la consulta
presencial per a rebre informació urbanística.
L’ús d’aquest sistemes d’informació és prou senzill, ja que es tracta d’accedir al plànol virtual i
“punxar” damunt de la parcel·la o finca respecte de la qual es vol formular la consulta. La
informació que apareix és la bàsica( classificació urbanística,qualificació,referència cadastral( amb
vincle amb el cadastre) nombre de plantes i usos(amb vinculació amb la normativa urbanística
publicada).
23
2. Aquesta acció es pretén reforçar amb la posada en funcionament d’una bústia electrònica que
permetra formular consultes en relació a interpretació i aplicació de la normativa urbanística
vigent. Aquesta bústia també servirà per a fer suggeriments en relació a les iniciatives i projectes
d’intervenció urbana que es sotmeten a consulta.
Les consultes adreçades a la bústia es contestaran per correu electrònic i es publicaran en la pagina
web, en un apartat dedicat precisament a les consultes urbanístiques.
Aquesta bústia funcionarà de forma independent a l’aplicació ( Línea Verda) per a formular queixes
per deficiències o carències dels serveis públics.
3. Els documents urbanístics solen utilitzar un llenguatge tècnic, la comprensió del qual resulta
complicada per a aquelles persones que siguen llegues en la matèria. Per això, i per a fer-los més
comprensibles, es proposa que en el moment d'exposició al públic s'incorpore un document de
síntesi amb el següent contingut mínim: a) descripció de l’actuació; b)determinació de l’objectiu
estratègic al qual respon; b)problemes que van a resoldre’s amb la intervenció o modificació; c) cost
de l’actuació i fonts de financiació; d)avantatges respecte de la situació preexistent.
Una vegada finalitzada la consulta o termini d’ informació pública, aquest document es completarà
amb: f) el nombre de suggeriments i al·legacions presentades; g) quines s’han incorporat al
projecte i h) les que s’han rebutjat i els motius del rebuig.
4. També es proposa la creació de una web, que pot anomenar-se “Urbanisme Algemesí al dia” que
estarà vinculada amb la pagina web de l’ Ajuntament i al portal de Transparència, que recull tota la
informació referida al planejament i gestió urbanística.
Dita web tindrà un contingut clarament estructurat i haurà d’incloure un apartat dedicat a
participació i altre a bústia per a formular consultes d’ informació urbanística.
En l’apartat de participació s’ inclourà tota la informació respecte als processos de participació
ciudatana vinculats amb modificacions del planejament i projectes d’intervenció urbana.
5. En aquesta web s’habilitarà un blog en el que, de forma monogràfica, s’explicarà cadascuna de
les actuacions que l’ Ajuntament pretén dur a terme. Aquest blog admetrà comentaris per a mostrar
la conformitat o disconformitat amb la proposta municipal, així com donarà l’opció a formular
alternatives. D’aquesta forma s’habilita un instrument d’interacció que pot ajudar a millorar o
modificar el plantejament inicial. S’ometran tots aquells comentaris que no responguem a dita
finalitat.
24
6. L’ús generalitzat del telèfon mòbil determina la necessitat de dissenyar la pagina web municipal,
de forma que permetra la seva visualització i interacció en dit dispositiu.Al mateix temps, cal
redissenyar el menú de navegació de la web per a facilitar la cerca.
7. Cal fer ús dels comptes de l’ Ajuntament en twitter i facebook per a informar dels processos de
modificació del planejament i projectes d’intervenció urbana en elaboració, aixi com per a incitar a
la participació mitjançant el blog i la bustia de suggeriments. En la mateixa línea, es proposa la
creació de un registre de inscripció voluntària per a rebre informació municipal referent a l’
urbanisme.
8.Una de les parts més importants de l’ ús de les xarxes socials és el monitoratge de les polítiques
informatives, per a conéixer així l' impacte real que té l’ Ajuntament sobre la comunitat a la qual es
dirigeix. Es tracta de formalitzar amb dades la consecució dels objectius, l'arribada al públic, rebre
els correctius necessaris i millorar; en conclusió, ser interessants per al públic i així formar una
comunitat sòlida.
El monitoratge de les xarxes socials ha d’incidir en dos aspectes fonamentals:
a) Oferir informació interessant, veraç i transparent per als seguidors i creació de continguts que
fomenten una participació activa de la comunitat.
b) L'escolta, aconseguir el feedback de la comunitat, saber quines opinions existeixen en relació al
que es publica.
9. Fer ús de les enquestes “on line” per a conèixer el grau de satisfacció dels veïns desprès d’una
actuació o intervenció concreta en un espai urbà.
25
Línea estratègica 1 Pla Estratègic de la ciutat ja construïda i consolidada horitzó 2030
Objectiu estratègic 1 Millora de la qualitat de vida urbana de la ciutat d’ Algemesí
Objectiu operatiu 1: Orientar les modificacions del planejament i els projectes de intervenció en la ciutat cap a la seva regeneració.
Codi: L1/ O1 Data inici: segon trimestre 2019 Data finalització: desembre 2020
Descripció: Donar resposta a les demandes ( mobilitat, accessibilitat, seguretat, eficiència energètica, minoració contaminació acústica, salut,etc) i corregir desequilibris dins de la ciutat
Actuacions Responsable: Serveis
1.1
Establir uns estandars mínim de qualitat urbana per al conjunt de la ciutat.
Urbanisme, Medi Ambient, Serveis Públics i Policia
Local
1.2 Sectoritzar la ciutat ja construïda, a fi de realitzar un diagnòstic comparatiu de les condicions de qualitat de vida urbana de cadascú dels barris.
Urbanisme
1.3 Publicar en la pagina web els resultats de dit diagnòstic i sotmetre-ho a consulta per un termini de 2 mesos; s’habilitaria una direcció de correu electrònic per a formular suggeriments a dit diagnòstic.
Urbanisme
1.4 Creació de un Fòrum de debat del Pla Estratègic . Urbanisme/ Participació Ciudatana
1.5 Avaluar els espais urbans des de la perspectiva de gènere i proposar millores per a resoldre les disfuncions detectades.
Agent Igualtat/ Urbanisme
1.6 Incorporar la visió dels joves en l’ anàlisis de tots els aspectes de la ciutat que els afecten: disseny dels espais públics, la mobilitat, oci, la seguretat, educació.
Joventut
1.7
Identificació de necessitats, reptes, problemes i oportunitats de la ciutat d’ Algemesí
Urbanisme, Medi Ambient, Serveis Públics, Policia Local, Serveis Socials,
Joventut, Educació i Sanitat
1.8 Aprovació dels objectius estratègics de la ciutat a 10 anys vista Ple Ajuntament
1.9 Promoure modificacions puntuals de l’ordenació urbanística vigent per assolir els objectius estratègics prèviament aprovats
Urbanisme
1.10 Programar i avaluar les propostes de regeneració urbana des de la perspectiva de correcció dels dèficits i carències prèviament diagnosticades
Urbanisme, Medi Ambient, Serveis Públics, Policia Local, Joventut, Educació i Sanitat
1.11 Prioritzar els projectes d’intervenció urbana en funció del grau de materialització dels objectius d’estratègia urbana, als efectes del seu finançament
Urbanisme/ Equip de govern
1.12 Respectar aquesta prioritat per a la seva inclusió en els plans provincials, inversions financerament sostenibles i pressupost municipal
Equip de govern
1.13 Informe anual de seguiment de les actuacions realitzades i avaluació dels objectius aconseguits.
Urbanisme/ Participació
Indicadors:
I.1 Percepció de satisfacció ciutadana.
I.2 Participació i composició del Fòrum.
I.3 Informe anual de seguiment i avaluació objectius.
I.4. Impacte de gènere respecte del projectes de intervenció urbana aprovats
26
Resultats: Complir amb els objectius estratègic aprovats/ Unificar la qualitat urbana en tota la ciutat /Correcció desequilibris inicials/ Millora de la gestió dels recursos públics locals/Facilita l’obtenció d’ajudes públiques.
Recursos associats:
� Personal propi de l’Ajuntament
� Assistències tècniques redacció projectes
� Mitjans de comunicació socials.
27
Línea estratègica 2. Posar en valor la participació en la gestió municipal.
Objectiu estratègic 2. Instaurar la participació en el funcionament de la Administració Municipal en els seus diferents nivell de gestió
Objectiu operatiu 2: Aconseguir una ciutadania activa interessada en la gestió pública
Codi: L2/O.2 Data inici: primer trimestre de 2019 Data finalització: maig 2021
Descripció: Acord/compromís del conjunt de les forces polítiques de promoure processos de participació i incorporar els resultats de la participació a les decisions que afecten a la gestió de la ciutat
Actuacions Responsable:
2.1 Acord d’implantació dels valors de govern obert(transparència, participació i col· laboració).
Ple de l’Ajuntament.
2.2 Debat sobre l’estat de la ciutat, amb rendició de comptes de les intervencions urbanes aprovades i executades . Possibilitat intervenció associacions de veïns.
Ple de l’Ajuntament
2.3 Creació dins de l’organització de un grup motor d’impuls de la participació ciudatana, amb un lideratge polític i tècnic.
Alcaldia
2.4 Crear el Negociat de Participació Ciutadana i Comunicació amb la Ciutadania. Alcaldia
2.5 Elaboració d’ una agenda en la qual s’especifiquen els assumptes que es volen treballar de forma participativa( sobre què es participa)
Alcaldia
2.6 Subvencions per al foment de la cultura participativa o a la formació en participació. Regidoria Comunicació i Participació Ciudatana
2.7 Campanyes de comunicació i sensibilització sobre la importància de la participació ciutadana i sobre els processos a realitzar, evitant fer un ús partidista d'aquestes
Regidoria Comunicació i Participació Ciudatana
2.8 Nomenar un gestor/a i dinamitzador/a de la participació ciudatana, que assessore a l’equip de govern.
Alcaldia
2.9 Elaboració d'una “política interna de mitjans socials” per a l’ utilització de les xarxes socials com mecanisme d’impuls de la participació de la ciutadania no organitzada
Comunicació/ Informàtica
2.10 Combinar la participació presencial amb la de format virtual i orientar-la tant a la ciutadania organitzada( associacions) com a la qual no està.
Participació ciudatana
2.11 Accions formatives per als responsables tècnics de l’Ajuntament dirigida a aprendre com fer participació, modificar actituds escèptiques i, al mateix temps, crear equip de treball.
Departament Personal
2.12 Planificar la formació del personal de l’ Ajuntament integrant el principi d'igualtat de gènere.
Personal i Agent d’Igualtat
2.13 Compartir experiències de participació ciudatana amb altres Ajuntaments Participació ciudatana
2.14 Promoure la participació del personal de l’Ajuntament en processos participatius municipals i d’altres ens públics ( Generalitat/ Estat).
Participació ciudatana
28
Indicadors: I.5 Suport polític a les iniciatives de participació. I.6 Núm. assumptes a l’any que es van a treballar de forma col· laborativa i participativa I.7 % personal inscrit al curs de formació I.8 Núm. de seguidors del compte de l’Ajuntament en twitter i facebook.
Resultats: Fomentar i difondre la cultura i els hàbits participatius.
Recursos associats:
� Equip de govern i resta de membres de la Corporació Municipal
� Personal assignat al Negociat de Participació
� Campanyes de sensibilització en els mitjans de comunicació social municipals
29
Línea estratègica 3. Millorar la gestió de la informació, comunicació i participació en els assumptes relacionats amb l’ urbanisme.
Objectiu estratègic 3.1 Enfocament de les xarxes socials com a eina d’ informació i participació en la gestió de la ciutat
Objectiu operatiu Incorporació progressiva d'elements propis de la web 2.0 (o web social) per afavorir la interacció Ajuntament/ veí-veïna.
Codi:L3/O.3 Data inici: febrer 2019 Data finalització: novembre 2020
Descripció: Reforçar la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per arribar al màxim nombre possible de ciutadans
Actuacions
3.1 Fer accessible i gratuït la informació urbanística del terme municipal mitjançant un sistema de informació geogràfica(SIG) de fàcil maneig.
Urbanisme/ Informàtica
3.2 Disseny “responsive” de la web municipal amb un menú de navegació que permetra trobar fàcilment la informació.
Comunicació/Informàtica
3.3 Crear la web “Urbanisme Algemesí al dia” que estarà vinculada amb la pagina web de l’ Ajuntament i al portal de Transparència, que recull tota la informació referida al planejament i gestió urbanística.
Urbanisme/ Informàtica
3.4 Crear un blog de contingut interactiu en el que, de forma monogràfica, s’explicarà cadascuna de les actuacions a nivell de planejament o d’obra pública que l’ Ajuntament pretén dur a terme.
Urbanisme/ Informàtica
3.5 Facilitar la comprensió dels documents de planejament i projectes d’intervenció urbana que es sotmeten a consulta pública. Utilització de llenguatge senzill i incorporació d’ un document síntesi.
Urbanisme
3.6 Crear una base de dades d’inscripció voluntària per a rebre informació de les novetats en assumptes urbanístics i dels processos de participació que es convoquen.
Informàtica
3.7 Publicar en el facebook i twitter totes les novetats referides a projectes gestionats des de el Departament d’ Urbanisme.
Comunicació/Urbanisme/Participació.
3.8 Habilitar una bústia electrònica per a formular consultes i suggeriments en relació a les iniciatives i projectes d’intervenció urbana que es sotmeten a consulta.
Informàtica/ Urbanisme
3.9 Publicació de totes les respostes a les consultes i suggeriments presentats Comunicació/Urbanisme
3.10 Fer un anàlisi periòdic de l’ impacte de tot el que es publica en la web en relació a l’ urbanisme i conèixer les opinions publicades al blog, facebook i twitter de l’ Ajuntament.
Comunicació/Urbanisme/ Participació
3.11 Definir una línea d’actuació eficaç per a fer front als rumors o noticies falses en relació a qüestions urbanístiques que es difonguen per les xarxes socials
Comunicació/Urbanisme/ Participació
3.11 Realitzar enquestes virtuals respecte del resultats de les intervencions urbanes realitzades per l’Ajuntament
Comunicació/Urbanisme/ Participació
Indicadors: I.9 Núm. visites a la web Urbanisme al dia I.10 Persones inscrites al registre per a rebre informació. I.11 Nivell de participació al blog. 1.12 Núm. de consultes i suggeriments presentats al llarg de l’any. 1.13 % de respostes a les consultes. 1.14 Resultat de les enquestes virtuals.
Resultats: Provocar un canvi en les demandes de participació: passar de posicions reactives i critiques destructives cap a una participació de caràcter pro-actiu, que aporta idees.
Recursos associats: Recursos tecnològics
30
2. Implantació del pla de millora.
2.1. Recursos de persones
Per a la implantació del present pla de millora es requereix dels següents recursos personals, amb el
següent percentatge estimat de participació :
1. Departament d’ Urbanisme i Medi Ambient: 1 tècnic d’ administració general(50%) 1
arquitecte( 35%), 1 enginyer industrial( 15%), enginyer tècnic agricola ( 25%) i 1 arquitecta
tècnica(35%), mès el personal de reforç ( 1 arquitecte/a) amb motiu del conveni amb la
Universitat Politècnica de València per a la contractació dels recent graduats( 100%).
2. Creació del Negociat de Participació Ciudatana, format per 1 gestor/a o
dinamitzador/a(grup A-2) i 1 administratiu/va. Son llocs de nova creació que es proveïran el
primer per concurs i el segon per reassignació de personal de la casa . El grau de dedicació
serà del 100%
3. 1 informàtic( A-2), amb dedicació parcial (30 %)
4. La creació d’un grup motor o equip de treball de participació ciudatana, encapçalat per l’
Alcalde o regidor de participació ciudatana i un tècnic de cadascú dels Departaments
Municipals( Urbanisme, Medi Ambient, Policia Local, Comunicació, Serveis Socials, Agent
d’Igualtat, Agent de Desenvolupament Local, Gestor Cultural,Gestor esportiu, Serveis
Públics, Sanitat i Consum o el dinamitzador/a de participació ciutadana). Percentatge de
dedicació del 15%.
5. Empresa externa que gestiona els continguts del compte de facebook i twitter de l’
Ajuntament, el butlletí d’informació municipal i televisió local.
6. Empresa contractada per a la posada en funcionament i gestió del sistema d’informació
geogràfica del municipi d’ Algemesí.
7. Personal extern per a la formació del personal de l’ Ajuntament:
1 curs de formació dirigida a aprendre com fer participació, modificar actituds escèptiques i, al
mateix temps, crear equip de treball. amb una durada aproximada de 25 hores.
2.2. Recursos econòmics. Inversions necessàries
� Recursos tecnològics. Per a posar en funcionament el Pla de Millora es farà ús dels següents:
- SIG ( està ja contractat) - Web Urbanisme al dia( nova creació) - Blog d’Urbanisme i de Participació Ciudatana.( nova creació) - Wiki( nova creació) - Bústia electrònica( nova creació). - Correu electrònic ( ja disponible) - Comptes de l’ Ajuntament en facebook i twitter( ja disponible).
31
� Campanyes de divulgació, conscienciació i promoció
En el present pla està previst fer campanyes de sensibilització de la corresponsabilitat ciutadana en
la millora de la qualitat de vida de la ciutat i campanyes de comunicació i sensibilització sobre la
importància de la participació ciutadana i sobre els processos a realitzar.
La idea és que dites campanyes es realitzen mitjançant els medis de comunicació social de que
disposa l’ Ajuntament, com és la televisió local i el butlletí de informació municipal.
� Subvencions per a les entitats ciutadanes.
S’inclouran anualment en el pressupost ajudes amb la finalitat de fomentar activitats vinculades a
la participació, al foment de la cultura participativa.
Recursos, costos i despeses associades
Recursos de personal de nova creació( gestor/ dinamitzador) 33.000 €/any
1 arquitecte/a contractat pel conveni de col·laboració amb l’ UPV 14.000 €/ any
Campanyes de sensibilització 1.500 €
Recursos tecnològics 3.500 €/any
Pla de formació del personal 4.000 €
Subvencions 2000
Total: Parcial:58.000 € Total Implantació: 85.250
2.3. Cronograma del pla de millora
S’estima que per a desenvolupar el pla de millora necessitarem aproximadament 24 mesos. No
obstant, diverses actuacions previstes tenen una vocació de permanència, en el sentit, de que han
d’incorporar-se com un “ hàbit” de treball.
En l’annex s’incorpora una planificació de les distintes accions a executar.
32
3. Avaluació del pla de millora
3.1. Sistema d’avaluació i seguiment del pla de millora
Es proposa avaluar el pla des de dos perspectives diferents: temporal i de resultats.
El seguiment del Pla, per a verificar el grau de compliment de les accions englobades dins de la
línies estratègiques 1 i 3, correspondrà a un grup executiu format pel Cap de Servei d'Urbanisme,
l'arquitecte, el gestor de participació ciutadana i el responsable del Servei d'Informàtica. Les
reunions de seguiment es celebraran amb una periodicitat mensual.
El grup motor que es crearà amb motiu de la estratègia núm. 2 serà el responsable de fer el
seguiment al compliment de les accions de desplegament de dita estratègia. Les reunions de
seguiment tindran lloc de forma trimestral.
Avaluació temporal/seguiment del Pla de Millora
L'avaluació del seguiment del pla es plasmarà en un quadre de seguiment que es controlarà
trimestralment i que reflectirà, per a cada acció, els següents estats:
� Iniciat.
� Ajornat.
� Modificat: objectiu redefinit.
� Finalitzat: totes les actuacions executades.
La consecució dels objectius s'aconsegueix amb el compliment de les dates d'inici i de finalització
previstes i per les actuacions empreses. Els marges de desviació s'estableixen en funció de les dates
previstes i del número de les actuacions desenvolupades. Arran d'això, el grau d'execució es
qualificarà:
� Aconseguit: realitzades almenys el 85% de les actuacions en les dates previstes, amb un
marge de tolerància de fins al 20% de demora en els terminis.
� Aconseguit parcialment: realitzades almenys el 50% de les actuacions, en les dates previstes,
amb un marge de tolerància de fins al 20% de demora en els terminis.
� Pendent.
33
Avaluació dels resultats del pla de millora
L'avaluació dels resultats obtinguts per la implantació del Pla de Millora s'efectuarà a través dels
indicadors assenyalats per a cadascun dels objectius i queda reflectit en els següent quadre:
3.2. Quadre de comandament del pla de millora
Indicadors / Avaluació de l’objectiu
Codi Nom d’indicador Periodicitat Meta Tolerància
I.1 Percepció de satisfacció ciutadana. Anual 7 sobre 10 - 0’5
I.2. Informe de seguiment i avaluació objectius. Anual 8 sobre 10 - 1
I.3. Grau de compliment dels objectius amb la realització del projecte Anual 8 sobre 10 - 1
I.4. Impacte de gènere dels projectes de intervenció urbana executats Anual Positiu 0
I.5. Suport polític a les iniciatives de participació Trimestral 80% - 10%
I.6. Assumptes treballats de forma col· laborativa i participativa Semestral ≥5 0
I.7. % personal inscrit al curs de formació Semestral 75% Fins 50%
I.8. Núm. de seguidors del compte de l’Ajuntament en twitter i facebook Trimestral ≥3.500 - 5%
I.9. Núm. visites a la web Urbanisme al dia Mensual ≥500/mes - 5%
I.10. Persones inscrites al registre per a rebre informació Trimestral ≥500 -10%
I.11. Núm. de publicacions al blog. Semestral ≥1 al mes 0
I.12. Núm. de consultes i suggeriments presentats Anual ≥50 -10%
I.13 % de respostes a les consultes Anual 100% 0
I.14 Resultat de les enquestes virtuals Semestral 7 sobre 10 -1
34
Bibliografia
La Revisión de los Planes Urbanísticos desde la perspectiva de la Regeneración Urbana. Guía Metodológica. Florentina Pedreo, Fernando Belenguer, José Vicente Gregori, Maria José García, Maria José Hernandez y Ana Tomás. Décima edición del Premio Nacional de Urbanismo “Ricardo Santos Diez”. La ciutat construïda Del pla urbanístic al procés ciutadà David Estal, Ramon Marrades i Chema Segovia Fundació Nexe Idees per a la societat valenciana del futur. La dimensión participativa en el diseño de políticas urbanas. El caso valenciano. Pilar Lloret Gual, Joaquin Farinós Dasí Revista Gestión y Análisis de Políticas Públicas. INAP Guia de Estrategias de Regeneración Urbana.Foro para la Edificación Sostenible Comunitat Valenciana. Instituto Valenciano de la Edificación Libro Blanco de la sostenibilidad en el planeamiento urbanístico español, Fariña, J. y Naredo, J.M. (directores): Centro de Publicaciones de la Secretaría General Técnica, Ministerio de la Vivienda del Gobierno Español, Madrid, 2010. Innovación en participación ciudadana en el ámbito local. A la búsqueda del valor Alberto Ortiz de Zárate Tercero El Consultor de los Ayuntamientos, Nº I, Sección Análisis, Mayo 2018, pág. 125, Editorial Wolters Kluwer Polis, la ciudad participativa; Participar en los municipios: ¿quién?; ¿cómo?; por qué? Joan Font- Diputació de Barcelona. Organisme Autonónom Flor de Maig.Centre per a la participació ciudadana- Manual de la OCDE sobre información, consulta y participación en la elaboración de políticas públicas Redactado por Marc Gramberger. Publicado por Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos Las redes sociales como elemento disruptor en las Administraciones Públicas. Amalia LÓPEZ ACERA El Consultor de los Ayuntamientos, Nº I, Sección Análisis, Mayo 2018, pág. 116, Editorial Wolters Kluwer Derecho y «Gobierno Abierto». La regulación de la transparencia y la participación y su ejercicio a través del uso de las nuevas tecnologías y las redes sociales por las Administraciones públicas. Propuestas concretas Lorenzo Cotino Hueso Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica. INAP.
Las Administraciones Públicas en las Redes Sociales. Teresa Pereyra Caramé Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica. INAP. Los Nudos de la Participación. Innobasque Publicaciones Gobierno Vasco
Annexos
35