as022 urbanisme professor titular: dr. amador …...as022 urbanisme professor titular: dr. amador...

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerDijous,15h:30a19h:30Teoria:AulaQ2,EdificiSantJosep(15:30-16:30català/castellà;16:30-17:30anglès)Taller:AulaQ10,EdificiSantJosep 1. Estructura urbana (27/09/18) • Conceptes de forma i estructura. Les components de la forma urbana. • L’anàlisi de la forma urbana com a instrument de coneixement i com a eina

de projectació urbana. La dialèctica anàlisi-projecte. • Els camps de l’anàlisi urbanística:

a) Morfologia urbana El concepte de morfologia urbana; l’estudi de les formes urbanes. Estructura, geometria i casuística de la ocupació del sòl: el parcel·lari com a element de síntesi.

b) Infraestructura El concepte d’infraestructura. La mobilitat de les persones i de les mercaderies. Les xarxes de serveis urbanístics. La urbanització com a suport de les edificacions i activitats.

c) Tipologia edificatòria El concepte de tipologia edificatòria; l’estudi de les categories d’edificis. El tipus arquitectònic com a resultat històric de l’adequació progressiva dels edificis als diferents usos i activitats en cada cultura urbana. El tipus arquitectònic com a síntesi i resposta a les necessitats socials.

• La relació morfologia-infraestructura-tipologia com a efecte dels processos de parcel·lació, urbanització i edificació.

• Les formes urbanes: exemples. Bibliografia: • C.Aymonino: Origini e sviluppo della città moderna. Marsilio. Padova, 1971

• L.Benevolo: Los orígenes de la urbanística moderna. Tekne. Buenos Aires, 1967

• Kostov, Spiro: The City Shaped. Thames and Hudson. London, 1991.

• L.Benevolo: L’architettura nel nuovo millennio. Laterza. Bari, 2006.

• N.Pevsner: A History of Building Types. Princenton University Press. Princenton, N.J, 1976 (Trad: Historia de las tipologías arquitectónicas. Gustavo Gili, Barcelona, 1979

AS022UrbanismProfessor:AmadorFerrer,PhDThursday,15:30p.m.to19:30p.m.Theory:RoomQ2,StJosep(15:30to16:30Catalan/Spanish;16:30to17:30English)Workshop:RoomQ10,StJosep 1. Urban structure (09/27, 2018) • Concept of form and structure. The components of the urban form. • The analysis of the urban form as an instrument of knowledge and as an

urban projection tool. The dialectics analysis-project. • The field of urban analysis:

a) Urban morphology The concept of urban morphology; the study of urban forms. Structure, geometry and casuistry of land use: the plot as an element of synthesis. b) Infrastructure The concept of infrastructure. Mobility of people and goods. The networks of urban services. Urbanization as a support for buildings and activities. c) Building typology The concept of building typology; the study of the categories of buildings. The architectural type as a historical result of the progressive adjustment of the buildings to the different uses and activities in each urban culture. The architectural type as a synthesis and response to social needs.

• The morphology-infrastructure-typology relation as the effect of the processes of parceling, urbanizing and building.

• Urban form: examples. Bibliography:

• C.Aymonino: Origini e sviluppo della città moderna. Marsilio. Padova, 1971

• L.Benevolo: Los orígenes de la urbanística moderna. Tekne. Buenos Aires, 1967

• Kostov, Spiro: The City Shaped. Thames and Hudson. London, 1991.

• L.Benevolo: L’architettura nel nuovo millennio. Laterza. Bari, 2006.

• N.Pevsner: A History of Building Types. Princenton University Press. Princenton, N.J, 1976 (Trad: Historia de las tipologías arquitectónicas. Gustavo Gili, Barcelona, 1979

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerDijous,15.30hrsa19.30hrsTeoria:AulaQ2,EdificiSantJosepTaller:AulaQ10,EdificiSantJosep

2. Les formes de creixement urbà (04/10/18) • Els processos de creixement urbà. Els elements estructurals en la producció

de ciutat: la divisió geomètrica del sòl o parcel·lació (P), els elements d’urbanització d’accés i suport als usos i activitats (U) i les instal·lacions i edificacions que contenen els usos i activitats (E).

• Concepte de forma urbana. Categories i formes urbanes segons les relacions entre els elements estructurals P, U i E. El pes relatiu de cada element. La evolució de les formes en el temps i la incidència de la gestió urbanística.

• Formes reconegudes per la legalitat o el planejament urbanístic: a) formes que impliquen la gestió successiva dels elements (eixamples, suburbanes, ciutat-jardí); b) formes que són conseqüència de la gestió unitària dels elements (polígons, megastructures)

• Formes urbanes no reconegudes per la legalitat o el planejament urbanístic: la ciutat informal, la urbanització marginal, les barraques, la invasió.

• Processos inicials i transformacions posteriors: la dinàmica i la complexitat de la forma urbana.

Bibliografia:

• Manuel de Solà-Morales, Joan Busquets, Juli Esteban, Amador Ferrer, José Luis Gómez Ordóñez: Les formes de creixement urbà. Ed. UPC, Barcelona, 1993

• Carlo Aymonino: Origini e sviluppo della città moderna. Marsilio ed. Padova, 1971

• Leonardo Benevolo: Los orígenes de la urbanística moderna. Tekne ed. Buenos Aires, 1967

• Manfredo Tafuri: De la vanguardia a la metrópoli. G.Gili, Barcelona, 1972

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerThursday,15:30p.m.to19:30p.m.Theory:RoomQ2,StJosep(15:30to16:30Catalan/Spanish;16:30to17:30English)Workshop:RoomQ10,StJosep

2. Urban growth patterns (10/04, 2018) • The urban growth processes. The structural elements that shape the city:

geometrical land divisions or plot (P), the elements of urbanization that give support to uses and activities (U), and the constructions that shelter uses and activities (E).

• Concept of urban form. Urban patterns and forms according to the relations between the structural elements (P, U and E) and relative weight of each element. The evolution of urban forms throughout the time and the incidence of urban management.

• Urban growth patterns acknowledged by legality or urban planning. a) Urban growth patterns that imply the successive managements of the elements (urban extension, suburban growth, garden cities) b) Urban growth patterns that result from the unitary management of the elements (new housing areas, megastructures)

• Urban growth patterns not acknowledged by legality or urban planning: informal city, marginal urbanization, shanty neighborhoods, invasion)

• Urban transformation: urban dynamics and complexity of urban form.

Bibliography:

• Manuel de Solà-Morales, Joan Busquets, Juli Esteban, Amador Ferrer, José Luis Gómez Ordóñez: Les formes de creixement urbà. Ed. UPC, Barcelona, 1993

• Carlo Aymonino: Origini e sviluppo della città moderna. Marsilio ed. Padova, 1971

• Leonardo Benevolo: Los orígenes de la urbanística moderna. Tekne ed. Buenos Aires, 1967

• Manfredo Tafuri: De la vanguardia a la metrópoli. G.Gili, Barcelona, 1972

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerDijous,15.30hrsa19.00hrsTeoria:AulaQ3,EdificiSantJosepTaller:AulaQ10,EdificiSantJosep 3. La ciutat clàssica (18/10/18) • La ciutat lliure grega (polis): la organització de la ciutat. Olympia, Delfos.

• L’Atenes de Pericles: l’Acròpolis, l’Areòpag, el Pnix, l’Àgora, el teixit residencial.

• Els plans de Mileto, Olinto, Priene i Paestum.

• La ciutat romana: cardo i decumanus, delimitació del territori, capitoli i mundus, illes, termes, teatres, temples. El fòrum romà.

• Pompeia, Ercolano, Ostia.

• Roma Bibliografia: • Amolo, Carmine: La città antica. Universale Laterza. Bari, 1980. • Claridge, Amanda: Rome. Oxford University Press. Oxford, U.K, 1998. • Étienne, Robert: La vie quotidienne à Pompéi. Hachette. Paris, 1966. • Grimal, Pierre: Les villes romaines. Presses universitaires de France, 1991

(traducció: Las ciudades romanas. Oikos-Tau. Barcelona, 1991). • Lane Fox, Robin: The classical world. An Epic History of Greece and Rome.

Penguin Books, U.K, 2005 (traducció: El mundo clásico. La epopeya de Grecia y Roma. Ed Crítica, Barcelona, 2007).

• Robertson, D.S: Greek and Roman Architecture. Cambridge University Press, 1929 (traducció: Arquitectura griega y romana. Ed. Cátedra. Madrid, 1974)

• Vanoyeke, Violaine: Pericles. Alderabán Ed. Madrid, 2000


3. The classical city (10/18, 2018) • The Greek free city (polis): the organization of the city. Olympia. Delfos

• The Athens of Pericles: the Acropolis, the Aeropagos, The Pnyx, the Agora, the residential fabric.

• The urban plans for Mileto, Olinto, Pirene and Paestum.

• The Roman city: cardo and decumanus, demarcation of territory, capitol and mundus, city blocks, Roman baths, theaters, temples. The Roman forum.

• Pompeii, Ercolano, Ostia. • Roma Bibliography: • Amolo, Carmine: La città antica. Universale Laterza. Bari, 1980. • Claridge, Amanda: Rome. Oxford University Press. Oxford, U.K, 1998. • Étienne, Robert: La vie quotidienne à Pompéi. Hachette. Paris, 1966. • Grimal, Pierre: Les villes romaines. Presses universitaires de France, 1991

(traducció: Las ciudades romanas. Oikos-Tau. Barcelona, 1991). • Lane Fox, Robin: The classical world. An Epic History of Greece and Rome.

Penguin Books, U.K, 2005 (traducció: El mundo clásico. La epopeya de Grecia y Roma. Ed Crítica, Barcelona, 2007).

• Robertson, D.S: Greek and Roman Architecture. Cambridge University Press, 1929 (traducció: Arquitectura griega y romana. Ed. Cátedra. Madrid, 1974)

• Vanoyeke, Violaine: Pericles. Alderabán Ed. Madrid, 2000

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerDijous,15.30hrsa19.00hrsTeoria:AulaQ3,EdificiSantJosepTaller:AulaQ10,EdificiSantJosep 4. La ciutat renaixentista (25/10/18)

• El sorgiment de la ciutat renaixentista: les primeres intervencions en les ciutats de Pienza, Urbino, Ferrara. El nou ordre de la ciutat: eixos i nusos.

• Les transformacions urbanes en la Roma dels papes Juli II, Lleó X i Sixte V. Les noves apertures i el redimensionat general de la ciutat.

• El tridente: la piazza del Popolo, el porto di Ripetta i la piazza Spagna. • La intervenció de Michelangelo en el Campidoglio. La concepció de

l’espai urbà. • La piazza di San Pietro.

Bibliografia:

• Ackerman, James S: The architecture of Michelangelo. Penguin Books.

London, 1970. • Benevolo, Leonardo: Historia de la arquitectura del Renacimiento (2 vol).

Gustavo Gili. Barcelona, 1981. • Pellegrini, Fabio: Pienza. Il sogno dell’umanista. Ed Donchisciotte. Cortona,

1995. • Quaroni, Ludovico. Immagine di Roma. Ed Laterza. Roma, Bari, 19765 • Summerson, John: El lenguaje clásico de la arquitectura. Gustavo Gili.

Barcelona, 1981 • Tafuri, Manfredo: La Arquitectura del Humanismo. Xarait Ediciones. Madrid,

1978.

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerThursday,15:30p.m.to19:30p.m.Theory:RoomQ3,StJosep(15:30to16:30Catalan/Spanish;16:30to17:30English)Workshop:RoomQ10,StJosep 4. The Renaissance City

(10/25, 2018) • The emergence of the Renaissance city; the first interventions in the

cities of Pienza, Urbino and Ferrara. The new urban order: axes and knots.

• The urban transformations in Roma at the time of the Popes Julius II, Leo X and Sixtus V. The newly opened avenues and the new dimension of the city

• The tridente: the piazza del Popolo, the porto di Ripetta and the piazza Spagna.

• The Michelangelo intervention at the Campidoglio. The new idea of the urban space.

• The piazza di San Pietro.

Bibliografia:

• Ackerman, James S: The architecture of Michelangelo. Penguin Books.

London, 1970. • Benevolo, Leonardo: Historia de la arquitectura del Renacimiento (2 vol).

Gustavo Gili. Barcelona, 1981. • Pellegrini, Fabio: Pienza. Il sogno dell’umanista. Ed Donchisciotte. Cortona,

1995. • Quaroni, Ludovico. Immagine di Roma. Ed Laterza. Roma, Bari, 19765 • Summerson, John: El lenguaje clásico de la arquitectura. Gustavo Gili.

Barcelona, 1981 • Tafuri, Manfredo: La Arquitectura del Humanismo. Xarait Ediciones. Madrid,

1978.

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerDijous,15.30hrsa19.00hrsTeoria:AulaQ3,EdificiSantJosepTaller:AulaQ10,EdificiSantJosep 5. La ciutat barroca

(08/11/18)

• La evolució de Roma després del Pla de Sixte V de 1588. Els punts nodals connectats i els nous eixos de creixement.

• Les villes romanes Villa Borghese, Doria Pamphili. El plànol de J.B.Nolli de 1748.

• Les transformacions del Paris barroc. Els treballs d’Enric IV: l’ampliació del recinte emmurallat i la reordenació del Louvre i les Tulleries. La place Real (des Vosgues). La place Dauphine. La place des Victoires. La place Vendôme. Les servituds d’arquitectura

• El projecte dels boulevards en el plànol de Paris de 1697. • Versailles: el palau i el parc. La captura de l’infinit.

Bibliografia: • Bacon, Edmund N: Design of Cities. Penguin Books, . M.I.T. New York, 1969. • Benevolo, Leonardo: Historia de la arquitectura del Renacimiento (2 vol). Gustavo

Gili. Barcelona, 1981. • Benevolo, Leonardo: Diseño de la Ciudad, vol 4. Gustavo Gili. Barcelona, 1979. • Quaroni, Ludovico. Immagine di Roma. Ed Laterza. Roma, Bari, 1975 • Lavedan, Pierre: Histoire de l’Urbanisme à Paris. Hachette. Paris, 1975 • Poisson, Georges: Histoire de l’Architecture à Paris. Diffusion Hachette. Paris,

1997. • Summerson, John: El lenguaje clásico de la arquitectura. Gustavo Gili. Barcelona,

1981

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerThursday,15:30p.m.to19:30p.m.Theory:RoomQ3,StJosep(15:30to16:30Catalan/Spanish;16:30to17:30English)Workshop:RoomQ10,StJosep 5. The Baroque city

(08/11/18)

• The evolution of Rome after the Sixtus V Plan of 1588. The connected nodal points and the new axes of growth.

• The Roman villas: Villa Borghese, Doria Pamphili. The map of J.B.Nolli of 1748.

• The transformations of Baroque Paris. The works of Henry IV: the extension of the walled enclosure and the reorganization of the Louvre and the Tuileries. The place Real (now place des Vosges). The place Dauphine. The place des Victoires. The place Vendôme. The servitudes of architecture.

• The boulevards project on the Paris map of 1697. • Versailles: the palace and the park. The capture of infinity.

Bibliografia: • Bacon, Edmund N: Design of Cities. Penguin Books, . M.I.T. New York, 1969. • Benevolo, Leonardo: Historia de la arquitectura del Renacimiento (2 vol). Gustavo

Gili. Barcelona, 1981. • Benevolo, Leonardo: Diseño de la Ciudad, vol 4. Gustavo Gili. Barcelona, 1979. • Quaroni, Ludovico. Immagine di Roma. Ed Laterza. Roma, Bari, 1975 • Lavedan, Pierre: Histoire de l’Urbanisme à Paris. Hachette. Paris, 1975 • Poisson, Georges: Histoire de l’Architecture à Paris. Diffusion Hachette. Paris,

1997. • Summerson, John: El lenguaje clásico de la arquitectura. Gustavo Gili. Barcelona,

1981

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerDijous,15.30hrsa19.00hrsTeoria:AulaQ3,EdificiSantJosepTaller:AulaQ10,EdificiSantJosep 6. Els eixamples (I): ciutats europees (15/11/18) • Els eixamples en la cultura urbanística europea dels segles XVII, XVIII i XIX. • El barri Mazzarino a Aix-en-Provence (1646): la ciutat emmurallada existent

i la seva extensió. El projecte d’eixample. El Cours Mirabeau. Parcel.lari urbà i tipologia edificatoria.

• Les successives ampliacions de Torino (1620, 1673, 1706, 1867) a partir de la ciutat medieval.

• La Friedrichstadt berlinesa i la seva evolució al llarg dels segles XVIII i XIX. L’impuls de Frederic I. La Potsdamer Platz. El Rondell (Belle Alliance Platz) i el Octàgon (Leipziger Platz). L’eix Ünter den Linden-Brandembug-Tiergarten (1789). Les mietkasernen i l’edificació de les illes.

• Els projectes d’eixample i el creixement de la ciutat d’Atenes. El Pla Schaubert-Kleanthes (1832) i la revisió de Klenze (1833). Les directrius principals i la seva influència en el creixement modern de la ciutat

Bibliografia: • Françoise Choay: The Modern City: Planning in the 19th century. George

Braziller, New York, 1969. • Enrico Guidoni/Angela Marino: Historia del Urbanismo. El siglo XVII. IEAL,

Madrid, 1982 • Paolo Sica. Historia del Urbanismo: El siglo XVIII. IEAL, Madrid, 1982 • Paolo Sica. Historia del Urbanismo: El siglo XIX. IEAL, Madrid, 1981

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerThursday,15:30p.m.to19:30p.m.Theory:RoomQ3,StJosep(15:30to16:30Catalan/Spanish;16:30to17:30English)Workshop:RoomQ10,StJosep 6. The Extension Plans (I): European Cities (15/11/18) • Planning the expansion for the old cities. The urban european culture in the

XVII, XVIII and XIX centuries. • The Mazzarino new district at Aix-en-Provence (1646): the existing walled

city and its extension. The Cours Mirabeau. Urban plot and building type. • The successive extensions of Torino (1620, 1673, 1706, 1867) beyond the

medieval city. • Berlin Friedrichstadt and its evolution throughout the 18th and 19th

centuries. The impulse of Frederick I. The Potsdamer Platz. The Rondell (Belle Alliance Platz) and the Octagon (Leipziger Platz). The axis Ünter den Linden-Brandembug-Tiergarten (1789). The mietkasernen and the building of the blocs.

• Expansion projects and the growth of the city of Athens. The Schaubert-Kleanthes Plan (1832) and the revision of Klenze (1833). The main guidelines and their influence on the modern growth of the city

Bibliography: • Françoise Choay: The Modern City: Planning in the 19th century. George

Braziller, New York, 1969. • Enrico Guidoni/Angela Marino: Historia del Urbanismo. El siglo XVII. IEAL,

Madrid, 1982 • Paolo Sica. Historia del Urbanismo: El siglo XVIII. IEAL, Madrid, 1982 • Paolo Sica. Historia del Urbanismo: El siglo XIX. IEAL, Madrid, 1981

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerDijous,15.30hrsa19.00hrsTeoria:AulaQ3,EdificiSantJosepTaller:AulaQ10,EdificiSantJosep 7. Els eixamples (II): l’Eixample Cerdà (22/11/18) • Barcelona, 1857: el territori de l’eixample. L’aixecament topogràfic de Cerdà:

topografia, camins i elements de referència. • El concurs convocat per l’ajuntament. El projecte d’eixample d’Ildefons

Cerdà i les altres propostes presentades al concurs. • El projecte: la concepció de l’eixample. La organització de l’espai, els grans

eixos, les vies i intervies, la illa. La relació amb les poblacions del pla de Barcelona.

• El nou ordre geomètric: el parcel·lari (P). • La Comissió d’Eixample i la construcció de les infraestructures (U). • El tipus edificatori i la seva evolució (E). Bibliografia: • Cerdà, Ildefons: Teoria General de la Urbanización y aplicación de sus

principios y doctrinas ala reforma y Ensanche de Barcelona. Imprenta Española, Madrid 1867 (Edició facsímil de l’Instituto de Estudios Fiscales, Madrid, 1968).

• De la Torre, Jesús/Ferrer, Amador: Barcelone. Col.lecció Portrait de Ville. Cité de l’Architecture et du Patrimoine. Paris, 2013.

• Estapé, Fabian: Vida y Obra de Ildefonso Cerdà. Instituto de Estudios Fiscales. Madrid, 1971.

• Martorell-Florensa-Martorell: Historia del Urbanismo en Barcelona. Ed.Labor, Barcelona 1970

• Revista 2C Construcción de la Ciudad, número 6-7, Barcelona, 1977. • Soria y Puig, Arturo: Ildefonso Cerdà, hacia una teoria general de la

urbanización. Ed Turner. Madrid, 1979. • Teoría de la construcción de las ciudades. Cerdà y Barcelona. Ministerio

para las Administraciones Públicas. Ajuntament de Barcelona. Madrid, 1991

AS022UrbanismeProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerThursday,15:30p.m.to19:30p.m.Theory:RoomQ3,StJosep(15:30to16:30Catalan/Spanish;16:30to17:30English)Workshop:RoomQ10,StJosep 7. The Extension Plans (II): the Cerdà Plan (11/22, 2018) • Barcelona, 1857: the territory of the Eixample Topographical survey of

Cerdà: topography, paths and reference elements. • The contest organized by the city council. The project of Ildefons Cerdà and

the other entries.. • The project: concept of a new city extension. The organization of space, the

main axes, the “vies” and “intervies”, the block. The relationship with the existing townships.

• The new geometric order: the plot (P). • The Comissió d’Eixample and the construction of infrastructures (U). • The building type and its evolution (E). Bibliography: • Cerdà, Ildefons: Teoria General de la Urbanización y aplicación de sus

principios y doctrinas ala reforma y Ensanche de Barcelona. Imprenta Española, Madrid 1867 (Edició facsímil de l’Instituto de Estudios Fiscales, Madrid, 1968).

• De la Torre, Jesús/Ferrer, Amador: Barcelone. Col.lecció Portrait de Ville. Cité de l’Architecture et du Patrimoine. Paris, 2013.

• Estapé, Fabian: Vida y Obra de Ildefonso Cerdà. Instituto de Estudios Fiscales. Madrid, 1971.

• Martorell-Florensa-Martorell: Historia del Urbanismo en Barcelona. Ed.Labor, Barcelona 1970

• Revista 2C Construcción de la Ciudad, número 6-7, Barcelona, 1977. • Soria y Puig, Arturo: Ildefonso Cerdà, hacia una teoria general de la

urbanización. Ed Turner. Madrid, 1979. • Teoría de la construcción de las ciudades. Cerdà y Barcelona. Ministerio

para las Administraciones Públicas. Ajuntament de Barcelona. Madrid, 1991


8. The public management of the infrastructure: suburban axes (11/29, 2018)

• The urbanization (U) as support of the plot (P) and the building (E). The

public management of the infrastructure: axial and reticular structures.

• The form of suburban growth. The initial access and its evolution. The close relationship between plot and building on the axis of support.

• The linear structure in front of the network structure: minimization of the investment and maximum use of the ground. Minimum urbanization and progressive increase. The characteristic building type: the "house and garden" in Catalonia.

• The urban growth supported in common elements of urbanization. a) Road, street, path: La Bisbal d'Empordà, Palafrugell, Banyoles

b) Coastal front: Calella de Palafrugell. c) Canal: Amsterdam, Venice, Bangkok

• The formation of the Raval in Barcelona, an example of suburban growth in a central position. The wall accesses and the doorway effect. The formation of the building type and its evolution.

Bibliography: • D.Lewis: El crecimiento de las ciudades. Gustavo Gili, Barcelona, 1972 • Leonardo Benevolo: Diseño de la ciudad (vol 3). Gustavo Gili. Barcelona,

1979. • J.Busquets/J.Parcerisa: Instruments de projectació de la Barcelona

suburbana. Annals, 2. ETSAB. Barcelona, 1993.


8. La gestió pública de la infraestructura: eixos suburbans (29/11/18) • La urbanització (U) com a suport del parcel.lari (P) i la edificació (E). La

gestió pública de la infraestructura: estructures axials i reticulars.

• La forma de creixement suburbà. L’accés inicial i la seva evolució. La estreta relació parcel·lació-edificació sobre l’eix de suport.

• Las estructura lineal en front de l’estructura en xarxa: minimització de la inversió i màxim aprofitament del sòl. Mínima urbanització i increment progressiu. El tipus edificatori característic: la “caseta i l’hortet” a Catalunya.

• Els creixements suportats en elements comuns d’urbanització. a) Creixement sobre camins: la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Banyoles

b) Creixement sobre el front costaner: Calella de Palafrugell. c) Creixement sobre canals: Amsterdam, Venècia, Bangkok

• La formació del barri del Raval a Barcelona, exemple de creixement suburbà en posició central. Els camins d’accés a la muralla i l’efecte porta. La formació del tipus edificatori i la seva evolució.

Bibliografia: • D.Lewis: El crecimiento de las ciudades. Gustavo Gili, Barcelona, 1972 • Leonardo Benevolo: Diseño de la ciudad (vol 3). Gustavo Gili. Barcelona,

1979. • J.Busquets/J.Parcerisa: Instruments de projectació de la Barcelona

suburbana. Annals, 2. ETSAB. Barcelona, 1993.


10. Garden-city (12/13, 2018)

• The garden-city concept. The original idea of garden-city and its

definition as a form of growth. • Parcelling as a city generator. The elements of the urbanization. The

single-family house isolated as a characteristic architectural type. • The theoretical formulation of Ebenezer Howard ("Garden Cities of

Tomorrow", 1902) and the experience of Raymond Unwin ("Town Planning in Practice", 1909). The English garden-cities: "Letchworth", 1903, and "Welwyn Garden City", 1919.

• "Hampstead Garden Suburb", 1905. Unwin and Parker. • The American version: the projects of Clarence S.Stein and Henry

Wright. Radburn, NJ. 1928 .. • The garden-city in Catalonia: Cebrià de Montoliu.

Bibliography:

• Ebenezer Howard: Las ciudades-jardín del mañana (en el libro de C.Aymonino: Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna, G.Gili, Barcelona 1971)

• Sir Raymond Unwin: La práctica del urbanismo. Biblioteca de Arquitectura. Gustavo Gili, Barcelona, 1984.

• Stephen Bayley: La Ciudad Jardín. Adir ediciones, Madrid, 1982. • Stephen V. Ward (ed.): The garden city. Past, present and future.

E & FN Spon, London, 1992 • Clarence S. Stein: Toward New Towns for America. The MIT Press,

Cambridge, 1978. • Francesc Roca: “Cebrià de Montoliu i la ciencia cívica”. Cuadernos

de Arquitectura y Urbanismo n.80, Barcelona, 1971.


10. La ciutat-jardí (13/12/18)

• Concepte de ciutat-jardí. La idea original de ciutat-jardí i la seva

definició com a forma de creixement. • La parcel·lació com a generadora de ciutat. Els elements de la

urbanització. La casa unifamiliar aïllada com a tipus arquitectònic característic.

• La formulació teòrica de Ebenezer Howard (“Garden Cities of Tomorrow”, 1902) i la experiència de Raymond Unwin (“Town Planning in Practice”, 1909). Les ciutats-jardí angleses: “Letchworth”, 1903, i “Welwyn Garden City”, 1919.

• “Hampstead Garden Suburb”, 1905. Unwin i Parker. • La versió americana: els projectes de Clarence S.Stein i Henry

Wright. Radburn, NJ. 1928.. • La ciutat-jardí a Catalunya: Cebrià de Montoliu.

Bibliografia:

• Ebenezer Howard: Las ciudades-jardín del mañana (en el libro de C.Aymonino: Orígenes y desarrollo de la ciudad moderna, G.Gili, Barcelona 1971)

• Sir Raymond Unwin: La práctica del urbanismo. Biblioteca de Arquitectura. Gustavo Gili, Barcelona, 1984.

• Stephen Bayley: La Ciudad Jardín. Adir ediciones, Madrid, 1982. • Stephen V. Ward (ed.): The garden city. Past, present and future.

E & FN Spon, London, 1992 • Clarence S. Stein: Toward New Towns for America. The MIT Press,

Cambridge, 1978. • Francesc Roca: “Cebrià de Montoliu i la ciencia cívica”. Cuadernos

de Arquitectura y Urbanismo n.80, Barcelona, 1971.


11. La urbanització marginal (20/12/18)

• Idea de marginalitat urbanística. La urbanització marginal: els barris

autoconstruits. Origen i característiques. Les urbanitzacions marginals a l’àrea metropolitana de Barcelona: localització, període històrics, exemples.

• Estructura i procés urbanístic: parcel·lació, construcció i urbanització. • La parcel·lació. Fragmentació de les parcel·les inicials. La relació dels

usuaris amb la parcel·la: els drets sobre la parcel.la.

• El procés d’urbanització: la urbanització diferida.

• El tipus edificatori: la corea. Característiques. Evolució en el temps de les edificacions autoconstruïdes: alternatives de millors o eradicació.

• Flexibilitat i rigidesa. Mercat oficial versus urbanització marginal. Bibliografia: • Joan Busquets: La urbanización marginal en Barcelona. Ed. UPC,

Barcelona. • M.Solà-Morales, et.al.: Las formas de crecimiento urbano. Ed. UPC,

Barcelona. • Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, n.86: “Notas sobre la marginalidad

urbanística”. Barcelona, 1971. • Joan Busquets: “A la rel dels problemes de l’habitatge” Serra d’Or, juny

1975. Barcelona • M.de Solà-Morales: “Els ravals de la plus-vàlua”. Serra d’Or, abril 1973


11. Self-constructed areas

(20/12/18) • Idea of urban marginality. The marginal urbanization: the self-constructed

neighborhoods. Origin and characteristics. The marginal urbanizations in the metropolitan area of Barcelona: location, historical period, examples.

• Structure and urban development process: plots, construction and urbanization.

• The parcelling: fragmentation of the initial plots. The relation of the users with the plot: the rights on the plot.

• The urbanization process: deferred urbanization.

• The building type: the so-called corea. Characteristics. Evolution over time of self-constructed buildings: alternatives of improvement or eradication.

• Flexibility and rigidity. Official market versus marginal urbanization. Bibliography: • Joan Busquets: La urbanización marginal en Barcelona. Ed. UPC,

Barcelona. • M.Solà-Morales, et.al.: Las formas de crecimiento urbano. Ed. UPC,

Barcelona. • Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, n.86: “Notas sobre la marginalidad

urbanística”. Barcelona, 1971. • Joan Busquets: “A la rel dels problemes de l’habitatge” Serra d’Or, juny

1975. Barcelona • M.de Solà-Morales: “Els ravals de la plus-vàlua”. Serra d’Or, abril 1973

ProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerThursday,15:30p.m.to19:30p.m.Theory:RoomQ2,StJosep(15:30to16:30Catalan/Spanish;16:30to17:30English)Workshop:RoomQ10,StJosep

12. New housing areas (I) (10/01/19)

• The ideology of the Modern Movement. The production of new housing areas: complete units and simultaneously management of the different elements (P + U + E). The new hygienic and functional requirements.

• Evolution of housing mass production: the new technical and constructive possibilities. The formulations of Le Corbusier, Hilberseimer, Walter Gropius.

• The International Congresses of Modern Architecture (CIAM): the debates about housing for the lowest Standard of living (Frankfurt, 1929), the building type (Brussels, 1930) and the functional city (Athens, 1932). House, neighborhood and city.

• The program of the architect Ernst May for Frankfurt (1925-30). The siedlungs Römerstadt, Praunheim, Westhausen, Bruchfeldstrasse.

• Martin Wagner and Bruno Taut in Berlin. The housing cooperative Gehag. The siedlungs Britz and Siemensstadt in Berlin.

• Amsterdam: the development of the Van Eesteren Plan. • .The Viennese Hofs.

Bibliografia: • Carlo Aymonino: La vivienda racional. Ponencias de los Congresos CIAM

1929-1930. Gustavo Gili, Barcelona, 1973 • P.J.Ravetllat: Bloques de viviendas. Una perspectiva contemporanea.

Gustavo Gili, Barcelona, 1992 • L.Benevolo/C.Melograni/T.G.Longo. La proyectación de la ciudad moderna.

Ed. Gustavo Gili, Colección Punto y Línea. Barcelona, 1979. • Carlo Aymonino: La vivienda racional. Ponencias de los Congresos CIAM

1929-1930. Gustavo Gili, Barcelona, 1973. • Amador Ferrer: Els polígons de Barcelona. Ed.UPC. Barcelona, 1996


12. La gestió unitària de peces urbanes: els polígons d’habitatges (I) (10/01/19) • El Moviment Modern: idea e ideologia. La producció de nova ciutat per

peces. La gestió unitària dels elements (P+U+E). Els nous requeriments higiènics i funcionals.

• L’evolució de l’habitatge en la perspectiva de la producció massiva: les noves possibilitats tècniques i constructives. Les formulacions de Le Corbusier, Hilberseimer, Walter Gropius.

• Els Congressos Internacionals d’Arquitectura Moderna (CIAM): la discussió entorn de l’habitatge mínim (Frankfurt, 1929), del tipus edificatori (Brussel·les, 1930) i la ciutat funcional (Atenes, 1932). Casa, barri i ciutat.

• El programa de l’arquitecte Ernst May per Frankfurt (1925-30).. Les siedlung Römerstadt, Praunheim, Westhausen, Bruchfeldstrasse.

• Martin Wagner i Bruno Taut a Berlí. La cooperativa d’habitatges Gehag. Les siedlung Britz i Siemensstadt a Berlí.

• Les höfe vieneses.






ProfessorTitular:Dr.AmadorFerrerThursday,15:30p.m.to19:30p.m.Theory:RoomQ3,StJosep(15:30to16:30Catalan/Spanish;16:30to17:30English)Workshop:RoomQ10,StJosep

13. New housing areas (II) (19/01/17)

• New housing areas in Barcelona: urban impact, location, periodization. The architectural type.

• The background. Housing policy in Barcelona in the period 1920-1930: the so-called “Cases Barates”"

• Post-war Barcelona and the construction of public housing: the promotions of the Municipal Housing Authority and the Obra Sindical del Hogar in Barcelona. The Eucharistic Congress housing promotion.

• A new prototype of a housing estate in Barcelona: Montbau and Sudoest del Besós. Urban indicators: local units, urban standards, building and density indexes.

• The isolated block as an architectural type: the regulations of the building. La Mina and Badia.

Bibliography: • Amador Ferrer: Els polígons de Barcelona. Ed.UPC. Barcelona, 1996 • Amador Ferrer: L’abitazione in Spagna; un’occhiata retrospettiva. Storia

Urbana, n.31, Milano, 1985 • Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona: De les Cases Barates als

grans polígons. Barcelona, 2003 • Ayuntamiento de Madrid: La vivienda en Madrid en la década de los 50. El

Plan de Urgencia Social. Electa. Madrid, 1999 • Roger Sherwood: Vivienda: Prototipos del Movimiento Moderno. Gustavo

Gili, Barcelona, 1983 • P.J.Ravetllat: Bloques de viviendas. Gustavo Gili, Barcelona, 1992


13. Els polígons (II): Barcelona (17/01/19)

• Els polígons de Barcelona: impacte urbanístic, localització, periodificació. La

formació del tipus arquitectònic. • Els antecedents. La política d’habitatge a la Barcelona de 1920-1930: els

grups de “Cases Barates”.. • La Barcelona de postguerra i la construcció d’habitatges públics: les

promocions del Patronat Municipal de l’Habitatge i de l’Obra Sindical del Hogar a Barcelona. Els Habitatges del Congrés Eucarístic.

• Un nou prototip de polígon d’habitatges a Barcelona: els polígons de Montbau, i Sudoest del Besós. Els indicadors urbans: les unitats veïnals, els estàndards urbanístics, els coeficients d’edificabilitat, els índexs de densitat

• Gènesi del bloc aïllat com a tipus arquitectònic: la normativa de l’edificació. El polígon la Mina. El polígon Badia.

Bibliografía: • Amador Ferrer: Els polígons de Barcelona. Ed.UPC. Barcelona, 1996 • Amador Ferrer: L’abitazione in Spagna; un’occhiata retrospettiva. Storia

Urbana, n.31, Milano, 1985 • Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona: De les Cases Barates als

grans polígons. Barcelona, 2003 • Ayuntamiento de Madrid: La vivienda en Madrid en la década de los 50. El

Plan de Urgencia Social. Electa. Madrid, 1999 • Roger Sherwood: Vivienda: Prototipos del Movimiento Moderno. Gustavo

Gili, Barcelona, 1983 • P.J.Ravetllat: Bloques de viviendas. Gustavo Gili, Barcelona, 1992

as022 urbanisme professor titular: dr. amador …...as022 urbanisme professor titular: dr. amador...

Documents