unita 1. el neta erraprojecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com/cdn...bl2.1. descriure el...

60

UNITAT 1. El planeta Terra

PROGRAMACIÓ

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumne Competències clau

L’univers i el sistema solar: origen i cossos celestes. BL2.1. Descriure el sistema solar com a part de l’univers identificant el seu origen i alguns dels seus components així com la seua posició relativa a partir de representacions virtuals: l’univers.

BL2.1.1. Descriu com és i de quina manera es va originar l’univers, explica els seus principals components identificant galàxia, estrela, planeta, satèl·lit, asteroide i cometa.

16-17

BL2.2.1. Descriu les característiques, components i moviments del sistema solar, localitzant el Sol al centre i els planetes segons la seua proximitat.

16-17

Moviments de rotació i translació de la Terra. BL2.1. Descriure el sistema solar com a part de l’univers identificant el seu origen i alguns dels seus components així com la seua posició relativa a partir de representacions virtuals: la Terra.

BL2.2.2. Descriu la localització de la Terra en el sistema solar. 18-19

BL2.2.3. Explica la forma i algunes característiques de la Terra vista des de l’espai. 18-19

La Terra: característiques, materials i estructura. BL2.1. Descriure el sistema solar com a part de l’univers identificant el seu origen i alguns dels seus components així com la seua posició relativa a partir de representacions virtuals.

BL2.4.1. Identifica, anomena i descriu les capes de la Terra, i algunes de les seues característiques.

20-21

La Lluna: moviments i conseqüències. BL2.1. Descriure el sistema solar com a part de l’univers identificant el seu origen i alguns dels seus components així com la seua posició relativa a partir de representacions virtuals: les parts de la Terra.

BL2.5.1. Defineix la translació de la Lluna i identifica i anomena les fases lunars. 22-23

BL2.5.2. Explica, de forma senzilla, la formació de les marees com a conseqüència de la influència de la Lluna sobre la Terra.

22-23

BL2.5.3. Descriu a què es deuen la formació dels eclipsis i anomena diferents tipus. 22-23

Tipus de mapes: planisferi i globus terraqüi. BL2.2. Descriure les propietats d’alguns tipus de mapes, globus i sistemes de geolocalització populars segons els seus propòsits i funcions assenyalant alguns avantatges i algunes limitacions.

BL2.6.1. Explica les diferents formes de representació de la Terra, plànols, mapes, planisferis i globus terraqüis.

24-25

BL2.6.2. Descriu les característiques del globus terraqüi i del planisferi. 24-25

Tipus de mapes: planisferi, pla topogràfic, mapa polític, mapa físic. BL2.2. Descriure les propietats d’alguns tipus de mapes, globus i sistemes de geolocalització populars segons els seus propòsits i funcions assenyalant alguns avantatges i algunes limitacions.

BL2.7.2. Defineix què és l’escala en un mapa i distingeix entre escala gràfica i escala numèrica.

26

BL2.7.3. Interpreta i localitza en mapes, utilizant escales diferents, un lloc o un conjunt geogràfic.

26

Iniciació al mètode científic i la seua aplicació a les Ciències Socials: importància de l’aigua.

BL1.5. Mostrar iniciativa per a actuar de manera eficaç per a desenrotllar activitats conjuntes en la planificació, proposant idees constructives, escoltant les dels altres, animant la participació i l’esforç de cada un per a aconseguir objectius comuns, reconeixent les seues aportacions, dialogant per a superar discrepàncies i fomentant el valor de la convivència.

BL1.1.1. Cerca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, obté conclusions, reflexiona sobre el procés seguit i ho comunica oralment o per escrit.

27

BL1.4.1. Elabora treballs i presentacions de manera individual i grupal que suposen la recerca, selecció i organització de textos de caràcter geogràfic, social i històric.

27

61

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumne Competències clau

L’univers i el sistema solar: origen i cossos celestes. BL2.1. Descriure el sistema solar com a part de l’univers identificant el seu origen i alguns dels seus components així com la seua posició relativa a partir de representacions virtuals: l’univers.

BL2.1.1. Descriu com és i de quina manera es va originar l’univers, explica els seus principals components identificant galàxia, estrela, planeta, satèl·lit, asteroide i cometa.

16-17

BL2.2.1. Descriu les característiques, components i moviments del sistema solar, localitzant el Sol al centre i els planetes segons la seua proximitat.

16-17

Moviments de rotació i translació de la Terra. BL2.1. Descriure el sistema solar com a part de l’univers identificant el seu origen i alguns dels seus components així com la seua posició relativa a partir de representacions virtuals: la Terra.

BL2.2.2. Descriu la localització de la Terra en el sistema solar. 18-19

BL2.2.3. Explica la forma i algunes característiques de la Terra vista des de l’espai. 18-19

La Terra: característiques, materials i estructura. BL2.1. Descriure el sistema solar com a part de l’univers identificant el seu origen i alguns dels seus components així com la seua posició relativa a partir de representacions virtuals.

BL2.4.1. Identifica, anomena i descriu les capes de la Terra, i algunes de les seues característiques.

20-21

La Lluna: moviments i conseqüències. BL2.1. Descriure el sistema solar com a part de l’univers identificant el seu origen i alguns dels seus components així com la seua posició relativa a partir de representacions virtuals: les parts de la Terra.

BL2.5.1. Defineix la translació de la Lluna i identifica i anomena les fases lunars. 22-23

BL2.5.2. Explica, de forma senzilla, la formació de les marees com a conseqüència de la influència de la Lluna sobre la Terra.

22-23

BL2.5.3. Descriu a què es deuen la formació dels eclipsis i anomena diferents tipus. 22-23

Tipus de mapes: planisferi i globus terraqüi. BL2.2. Descriure les propietats d’alguns tipus de mapes, globus i sistemes de geolocalització populars segons els seus propòsits i funcions assenyalant alguns avantatges i algunes limitacions.

BL2.6.1. Explica les diferents formes de representació de la Terra, plànols, mapes, planisferis i globus terraqüis.

24-25

BL2.6.2. Descriu les característiques del globus terraqüi i del planisferi. 24-25

Tipus de mapes: planisferi, pla topogràfic, mapa polític, mapa físic. BL2.2. Descriure les propietats d’alguns tipus de mapes, globus i sistemes de geolocalització populars segons els seus propòsits i funcions assenyalant alguns avantatges i algunes limitacions.

BL2.7.2. Defineix què és l’escala en un mapa i distingeix entre escala gràfica i escala numèrica.

26

BL2.7.3. Interpreta i localitza en mapes, utilizant escales diferents, un lloc o un conjunt geogràfic.

26

Iniciació al mètode científic i la seua aplicació a les Ciències Socials: importància de l’aigua.

BL1.5. Mostrar iniciativa per a actuar de manera eficaç per a desenrotllar activitats conjuntes en la planificació, proposant idees constructives, escoltant les dels altres, animant la participació i l’esforç de cada un per a aconseguir objectius comuns, reconeixent les seues aportacions, dialogant per a superar discrepàncies i fomentant el valor de la convivència.

BL1.1.1. Cerca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, obté conclusions, reflexiona sobre el procés seguit i ho comunica oralment o per escrit.

27

BL1.4.1. Elabora treballs i presentacions de manera individual i grupal que suposen la recerca, selecció i organització de textos de caràcter geogràfic, social i històric.

27

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1

CONSIDERACIONS PER A LA UNITAT

SABER SER

A partir d’aquesta pregunta i de la imatge, els alumnes han de reflexionar sobre la importància de l’aigua per a la vida i quines implicacions té la desaparició de la biodiversitat. Aquesta reflexió pot portar-los a conscienciar-se sobre la importància de fer un ús responsable de l’aigua. A més, poden fer una llista de consells per a evitar el malbaratament de l’aigua com, per exemple, tancar l’aixeta quan es raspallen les dents o aprofitar l’aigua de la pluja.

CONTINGUTS PREVIS

• L’univers.

• La Terra i la Lluna.

• La representació de la Terra.

ELEMENTS TRANSVERSALS

• Desenvolupament sostenible i cura del medi ambient.

• Millora de la convivència.

• Igualtat de tracte i no discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

Iniciar aquesta unitat didàctica amb un repàs dels planetes i del sistema solar.

Després, demanar als alumnes que diguen les característiques que recorden del nostre planeta, des de la forma que té fins a la composició, així com tot el que consideren important.

Abans de començar a treballar aquests continguts, preguntar-los per què tenim estacions i per què existeixen el dia i la nit.

Treballar, tot seguit, quines representacions coneixen del planeta Terra i les seues característiques. Demanar als alumnes que expliquen per a què utilitzarien cadascuna, citant-ne exemples pràctics.

La dificultat principal que presenta aquesta unitat és la comprensió de conceptes com els d’univers, moviments de la Terra i de la Lluna, longitud i latitud. Per a superar aquesta dificultat, és molt important acompanyar l’explicació d’aquests continguts amb models físics i imatges, per a facilitar que els alumnes els visualitzen i comprenguen.

Un altre contingut que pot presentar dificultats són els elements que componen un mapa. Per això, és un bon recurs portar a classe mapes de diferents classes i permetre que els alumnes els manipulen i s’hi familiaritzen.

Què passaria

si s’acabara l’aigua al món?

Si es poguera partir

el planeta Terra per la meitat, com creus

que seria l’interior?

Com es representa una esfera en una

superfície plana?

EL PLANETA TERRA1

Perquè la vostra missió de reconquerir la Terra siga tot un èxit, és molt important que conegueu bé aquest planeta: quina situació té a la galàxia i quines són les seues característiques principals.

15

62

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1

GAMIFICACIÓ

Al començament de la unitat, es treballarà oralment amb els alumnes per a descobrir entre tots la relació que té el que s’hi estudiarà amb la missió concreta del curs.

Tant en aquesta part com en la resolució de les preguntes vinculades a les imatges, es poden repartir crèdits espacials per algun d’aquests aspectes:

• Respecte del torn de paraula.

• Ús del volum adequat.

APRENENTATGE COOPERATIU

Llegir en veu alta el text d’introducció a la unitat. Per a respondre les preguntes de la doble pàgina, es pot emprar l’estructura Millor entre tots.

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Visual i espacial

Construir una maqueta del sistema solar utilitzant suro blanc: sobre una planxa, apegar amb cola els diferents planetes (de suro redó o plastilina), asteroides, meteorits i cometes (amb pedretes, arena, etc.).

Intrapersonal

Després de respondre les preguntes, avaluar com ha treballat cada company. Acceptar les opinions dels altres.

SABER

L’observació de la imatge i la reflexió sobre la pregunta faciliten la comprensió de conceptes relacionats amb l’estructura de la Terra, perquè els alumnes poden establir un paral·lelisme amb objectes coneguts.

SABER FER

L’objectiu d’aquesta imatge i de la pregunta és ajudar els alumnes a comprendre com és de difícil representar una esfera en una superfície plana. Així podran arribar a la conclusió que les distàncies i la forma queden lleugerament deformades.

RUTINES I DESTRESES DE PENSAMENT

Es proposa utilitzar 3, 2, 1 pont per a donar suport a la introducció del tema, i poder reprendre la rutina i destresa quan aquest es tanque. Es poden utilitzar directament les preguntes de motivació plantejades en la unitat.

Què passaria

si s’acabara l’aigua al món?

Si es poguera partir

el planeta Terra per la meitat, com creus

que seria l’interior?

Com es representa una esfera en una

superfície plana?

EL PLANETA TERRA1

Perquè la vostra missió de reconquerir la Terra siga tot un èxit, és molt important que conegueu bé aquest planeta: quina situació té a la galàxia i quines són les seues característiques principals.

15

63

64

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Escriure de què estan formats els cossos celestes següents: cometes, estreles i asteroides. Després, han de fer-ne un dibuix de cadascun.

• Respondre les preguntes següents: Els planetes són capaços de brillar amb llum pròpia? Per què?

• Amb ajuda de llibres, enciclopèdies i Internet, investigar per què a vegades es veuen cometes amb dues cues. Després, posar en comú els resultats obtinguts i arribar a una conclusió.

• Demanar als alumnes que, individualment, investiguen què són els meteorits i quines proves tenim a la Terra de la seua existència. Tot seguit, indicar-los que presenten la informació obtinguda en un treball escrit acompanyat d’imatges.


• Abans de començar les activitats, preguntar als alumnes per a saber què entenen per univers i per sistema solar. Després, demanar-los que diguen el nom dels elements que pensen que els componen.

• ACTIVITAT 1. Després de fer l’activitat, mirar imatges de l’univers, de diferents galàxies i de planetes.

• ACTIVITAT 2. Una vegada s’han fet les fitxes dels planetes, organitzar el joc següent: formar grups de quatre alumnes i preparar preguntes relatives als planetes. Per exemple: Com es diu el planeta més pròxim al Sol? I el més llunyà? Quin és el planeta més xicotet? Entre quins dos planetes se situa la Terra? Per torns, cada grup respondrà de manera oral i amb ajuda de les fitxes les preguntes formulades per la resta de grups.

• ACTIVITAT 3. Una vegada resolta aquesta activitat, i en relació amb les activitats anteriors, mostrar als alumnes imatges de satèl·lits, planetes i cometes, i demanar-los que escriguen de quin es tracta en cada cas.

CONTINGUTS

• L’univers i el sistema solar.

COMPETÈNCIES CLAU

• Competència comunicació lingüística.

• Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

• Competència digital.

UNITAT 116 17UNITAT 1

L’univers

L’univers és tota la matèria i tota l’energia que existeix, així com l’espai que les conté. L’univers comprén el conjunt de cossos celestes que es tro-ben a l’espai.

Segons la majoria dels científics, l’univers es va originar després d’una gran explosió anomenada big bang, que possiblement es va produir fa milers de milions d’anys. A partir d’aquesta explosió, l’univers augmenta de grandària, és a dir, està en contínua expansió.

Els cossos celestes que es troben a l’univers s’agrupen i formen galàxies.

Les galàxiesLes galàxies són conjunts immensos d’astres, núvols de gas i pols còsmica units per l’atracció que provoca la força de la gravetat.

Hi ha multitud de galàxies a l’univers. La galàxia en què ens trobem es denomina Via Làctia.

En cada galàxia hi ha diferents astres de diversos tipus. En destaquen estreles, planetes, satèl·lits, asteroides i come-tes.

Els asteroides són objectes rocosos, més xicotets que els planetes, que giren al voltant d’una estrela. Tenen una superfície irregular.

Els cometes giren al voltant d’una estrela. Estan formats per roca, gel i gas. Quan el gel que contenen s’evapora, es forma la seua característica cua.

El sistema solarA la Via Làctia hi ha moltes estreles, entre les quals es troba el Sol, que se situa en el centre del sistema solar.

El sistema solar està format pel Sol i el conjunt de cossos celestes que giren al seu voltant: planetes, satèl·lits, asteroides i cometes.

A l’univers, els astres s’agrupen en galàxies.

La Via Làctia és la galàxia en què es troba el sistema solar. Aquest està format pel Sol, huit planetes amb satèl·lits i altres cossos celestes com ara asteroides i cometes.

Defineix univers, galàxia, sistema solar i cometa.

Busca informació sobre els planetes del sistema solar i elabora una fitxa amb les principals dades de cadascun.

Indica una semblança i una diferència per a cada parella de conceptes: satèl·lit i planeta, estrela i cometa, Mercuri i Neptú.

1

2

3

Amplia

La matèria és tot el que té massa i ocupa un volum a l’espai.

L’energia és la força responsable de tots els canvis que es produeixen al voltant.

Les estreles són cossos celestes que brillen amb llum pròpia. Són enormes masses de gasos que alliberen gran quantitat d’energia en forma de llum i calor.

Els planetes són cossos celestes amb forma quasi esfèrica. Giren al voltant d’una estrela i descriuen una trajectòria que es diu òrbita.

El Sol, l’únic astre lluminós del sistema solar, és una estrela de grandària mitjana formada per una gran quantitat de gasos a una temperatura molt alta.

Al voltant del Sol giren huit planetes, que es classifiquen en interiors i exteriors, segons la proximitat al Sol.

Alguns planetes tenen satèl·lits que giren al seu al voltant. Hi ha planetes, com Mercuri, que no en tenen i uns altres que en tenen més de deu, com Urà. La Terra té només un satèl·lit natural: la Lluna.

Els planetes interiors són Mercuri, Venus, la Terra i Mart.

Aquests planetes tenen una grandària mitjana i són rocosos.

També giren al voltant del Sol asteroides i cometes. Al sistema solar destaca el cinturó d’asteroides que es troba entre Mart i Júpiter.

Sol

Lluna

Mercuri Terra MartJúpiter Saturn Urà Neptú

Venus

Els planetes exteriors són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Aquests planetes tenen una grandària gran i estan constituïts fonamentalment per gasos.

Els satèl·lits són cossos celestes menors. Giren al voltant d’un planeta i l’acompanyen en el seu recorregut al voltant de l’estrela que orbita.

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1

GAMIFICACIÓ

En l’activitat seleccionada, es poden repartir crèdits espacials als alumnes que destaquen en algun d’aquests aspectes, al marge de la correcció de l’activitat mateixa:

• Material complet i a punt.

• Concentració i esforç.


Amb l’estructura Parada de tres minuts, explicar els continguts de la doble pàgina, incloent-hi les il·lustracions i l’apartat Amplia. Cada grup plantejarà una pregunta.

Utilitzar l’estructura Full giratori per a les activitats de la pàgina 17. Fer la posada en comú usant U per tots.


Naturalista

Buscar en Internet, amb ajuda d’un adult, a quina constel·lació pertany l’estrela polar, dibuixar-la i localitzar-la. Anotar informació sobre l’ús que l’ésser humà ha fet de l’estrela polar al llarg de la història.

SOLUCIONS DE LA PÀGINA 17

1 L’univers és tota la matèria i tota l’energia que hi ha, i també l’espai que les conté. Una galàxia és un conjunt immens d’astres, núvols de gas i pols còsmica units per la força de la gravetat. El sistema solar és el conjunt d’astres format pel Sol i pels cossos celestes que giren al seu voltant. Un cometa és un cos celeste de grandària xicoteta, format per gel, roca i gas, que gira al voltant d’una estrela.

2 Resposta oberta. Els alumnes poden trobar informació en Internet, amb ajuda d’un adult. Poden utilitzar aquestes paraules clau: planetes, sistema solar.

3 Resposta model: satèl·lit i planeta: tots dos giren, però els satèl·lits ho fan al voltant d’un planeta i els planetes al voltant d’una estrela. Estrela i cometa: tots dos formen part de la galàxia; una diferència és que les estreles brillen amb llum pròpia i els cometes no. Mercuri i Neptú: els dos són planetes de la Via Làctia, però Mercuri és un planeta interior i Neptú és exterior.


L’univers

L’univers és tota la matèria i tota l’energia que existeix, així com l’espai que les conté. L’univers comprén el conjunt de cossos celestes que es tro-ben a l’espai.

Segons la majoria dels científics, l’univers es va originar després d’una gran explosió anomenada big bang, que possiblement es va produir fa milers de milions d’anys. A partir d’aquesta explosió, l’univers augmenta de grandària, és a dir, està en contínua expansió.

Els cossos celestes que es troben a l’univers s’agrupen i formen galàxies.

Les galàxiesLes galàxies són conjunts immensos d’astres, núvols de gas i pols còsmica units per l’atracció que provoca la força de la gravetat.

Hi ha multitud de galàxies a l’univers. La galàxia en què ens trobem es denomina Via Làctia.

En cada galàxia hi ha diferents astres de diversos tipus. En destaquen estreles, planetes, satèl·lits, asteroides i come-tes.

Els asteroides són objectes rocosos, més xicotets que els planetes, que giren al voltant d’una estrela. Tenen una superfície irregular.

Els cometes giren al voltant d’una estrela. Estan formats per roca, gel i gas. Quan el gel que contenen s’evapora, es forma la seua característica cua.

El sistema solarA la Via Làctia hi ha moltes estreles, entre les quals es troba el Sol, que se situa en el centre del sistema solar.

El sistema solar està format pel Sol i el conjunt de cossos celestes que giren al seu voltant: planetes, satèl·lits, asteroides i cometes.

A l’univers, els astres s’agrupen en galàxies.

La Via Làctia és la galàxia en què es troba el sistema solar. Aquest està format pel Sol, huit planetes amb satèl·lits i altres cossos celestes com ara asteroides i cometes.

Defineix univers, galàxia, sistema solar i cometa.

Busca informació sobre els planetes del sistema solar i elabora una fitxa amb les principals dades de cadascun.

Indica una semblança i una diferència per a cada parella de conceptes: satèl·lit i planeta, estrela i cometa, Mercuri i Neptú.

1

2

3

Amplia

La matèria és tot el que té massa i ocupa un volum a l’espai.

L’energia és la força responsable de tots els canvis que es produeixen al voltant.

Les estreles són cossos celestes que brillen amb llum pròpia. Són enormes masses de gasos que alliberen gran quantitat d’energia en forma de llum i calor.

Els planetes són cossos celestes amb forma quasi esfèrica. Giren al voltant d’una estrela i descriuen una trajectòria que es diu òrbita.

El Sol, l’únic astre lluminós del sistema solar, és una estrela de grandària mitjana formada per una gran quantitat de gasos a una temperatura molt alta.

Al voltant del Sol giren huit planetes, que es classifiquen en interiors i exteriors, segons la proximitat al Sol.

Alguns planetes tenen satèl·lits que giren al seu al voltant. Hi ha planetes, com Mercuri, que no en tenen i uns altres que en tenen més de deu, com Urà. La Terra té només un satèl·lit natural: la Lluna.

Els planetes interiors són Mercuri, Venus, la Terra i Mart.

Aquests planetes tenen una grandària mitjana i són rocosos.

També giren al voltant del Sol asteroides i cometes. Al sistema solar destaca el cinturó d’asteroides que es troba entre Mart i Júpiter.

Sol

Lluna

Mercuri Terra MartJúpiter Saturn Urà Neptú

Venus

Els planetes exteriors són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Aquests planetes tenen una grandària gran i estan constituïts fonamentalment per gasos.

Els satèl·lits són cossos celestes menors. Giren al voltant d’un planeta i l’acompanyen en el seu recorregut al voltant de l’estrela que orbita.


Es proposa utilitzar Pensar, preguntar-se, explorar per a introduir el tema a partir de les il·lustracions de la doble pàgina.

65

66

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1


• Explicar quines són les característiques del planeta Terra que permeten que hi haja vida.

• Indicar si, a més de la Terra, hi ha algun altre planeta del sistema solar on podríem viure. Raonar la resposta.

• La paraula solstici ve del llatí solstitium, que significa «sol quiet», i equinocci, del llatí aequinoctium, que significa «nit igual». Investigar què són els equinoccis i els solsticis, i relacionar aquests conceptes amb el significat que tenen en llatí.


• Abans de començar les activitats, demanar als alumnes que busquen en un diccionari el significat de les paraules rotar i traslladar, perquè les relacionen amb els moviments de rotació i de translació.

• ACTIVITAT 1. Abans de dur a terme l’activitat, demanar als alumnes que anomenen les característiques del planeta Terra.

• Mentre els alumnes fan l’activitat 1, posar l’accent en la importància de la distància que separa la Terra del Sol. Preguntar-los com influeix això sobre els éssers vius del planeta Terra. Després, demanar-los que pensen com influeix en Mercuri i en Neptú la distància que els separa del Sol.

• ACTIVITAT 2. Després de resoldre l’activitat, preguntar als alumnes què ocorreria si la Terra no fera els moviments de rotació i translació.

• Una vegada fetes les activitats, dibuixar entre tots el sistema solar en la pissarra. Per torns, cada alumne ha d’eixir a la pissarra i afegir-hi un component.

CONTINGUTS

• Moviments de rotació i de translació de la Terra.

COMPETÈNCIES CLAU




• Competència aprendre a aprendre.


La Terra, el nostre planeta

La Terra és el tercer planeta més proper al Sol. És l’únic planeta en què s’ha trobat vida. Les condicions que han permés el desenvolupament de la vida es relacionen amb les característiques físiques de la Terra:

• La distància respecte al Sol, que contribueix a les temperatures mode-rades del planeta.

• L’existència d’aigua, una substància indispensable per a la vida.

• La presència d’una atmosfera rica en oxigen, que és un gas necessari per als éssers vius.

Els moviments de la TerraCom la resta dels planetes del sistema solar, el planeta Terra gira sobre si mateix i al voltant del Sol. Per tant, fa dos moviments: un de rotació i un altre de translació.

Moviment de translació

La Terra descriu una òrbita el·líptica al voltant del Sol. Tarda 365 dies i sis hores, és a dir, un any, a fer una volta completa.

El moviment de translació dona lloc a les quatre estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern. La diferència de temperatures en cada estació influeix en el cicle vital d’animals i plantes.

Els rajos del Sol arriben amb diferent inclinació a la Terra en cada estació. Això és així perquè l’eix terrestre, sobre el qual la Terra fa el moviment de rotació, es manté inclinat al llarg de tota la translació.

Amplia

Les característiques físiques de la Terra permeten que es desenvolupe vida al nostre planeta.

La Terra fa un moviment de rotació sobre si mateixa, que origina el dia i la nit, i un moviment de translació al voltant del Sol, que dona lloc a les estacions.

Per què no s’ha desenvolupat vida en altres planetes del sistema solar?

Representa en un dibuix els moviments de rotació i de translació de la Terra. A què dona lloc cada moviment?

Investiga i explica per què els dies són més llargs a l’estiu que a l’hivern. Com afecta la durada del dia al cicle vital dels animals i de les plantes? Explica les característiques principals de les plantes del teu entorn en cada estació de l’any.

1

2

3

La tardor comença el 23 de setembre.

Juntament amb la primavera, és una de les èpoques de l’any en què els rajos solars arriben a la Terra de manera més directa.

L’hivern comença el 21 de desembre.

Els rajos solars arriben oblics, per la qual cosa només incideixen de manera més directa en la part que està inclinada cap al Sol.

La translació i les estacions

La primavera comença el 21 de març.

Els rajos del Sol arriben per igual a tota la superfície il·luminada de la Terra. Per això, les temperatures són suaus.

L’estiu comença el 21 de juny.

Els rajos del Sol incideixen de manera més directa sobre la part de la Terra que està inclinada cap al Sol. En aquesta zona té lloc l’època més càlida de l’any.

La Terra vista des de l’espaiEl nostre planeta té forma esfèrica, encara que no és una esfera perfecta: està lleugerament aplatada en els pols.

A la Terra, vista des de l’espai, pre-domina el color blau, a conseqüèn-cia de l’aigua que abunda al planeta. També es distingeixen els continents i les terres emergides. Els núvols s’apre-cien en forma de taques blanques en mo-viment.

Moviment de rotació

La Terra gira sobre si mateixa al voltant d’un eix imaginari, lleugerament inclinat, que la travessaria pels pols. Tarda 24 hores a fer una volta completa. La rotació origina el dia i la nit.

Pol nord

Eix de rotació

Pol sud

Estreles fugaces

L’atmosfera de la Terra també serveix de protecció al planeta. Un exemple d’aquesta protecció és la desintegra-ció de meteorits, que són fragments xicotets de material procedents de l’espai que poden arribar fins a la Ter- ra. No obstant això, la major part dels meteorits es destrueixen quan entren en contacte amb l’atmosfera. En des-integrar-se, els meteorits brillen i és en aquest moment quan s’observen es-treles fugaces.

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1

GAMIFICACIÓ


• Ajuda a un company.

• Ús d’alguna paraula nova.


Llegir els diferents apartats amb l’estructura Lectura compartida, incloent-hi els textos que acompanyen les il·lustracions. En acabar, fer una posada en comú amb tot el grup.

Resoldre les activitats de la pàgina 19 mitjançant Treball per parelles. Al llarg d’una mateixa activitat, els alumnes de cada parella canviaran de rol. Fer la correcció amb l’estructura Nombres iguals junts.


Naturalista

Incidir en les conseqüències que tenen per a la vida la durada més llarga dels dies durant l’estiu. A més, es pot utilitzar un calendari de fruites i verdures de temporada, i insistir en la varietat que siga típica de l’estiu.


La Terra, el nostre planeta

La Terra és el tercer planeta més proper al Sol. És l’únic planeta en què s’ha trobat vida. Les condicions que han permés el desenvolupament de la vida es relacionen amb les característiques físiques de la Terra:

• La distància respecte al Sol, que contribueix a les temperatures mode-rades del planeta.

• L’existència d’aigua, una substància indispensable per a la vida.

• La presència d’una atmosfera rica en oxigen, que és un gas necessari per als éssers vius.

Els moviments de la TerraCom la resta dels planetes del sistema solar, el planeta Terra gira sobre si mateix i al voltant del Sol. Per tant, fa dos moviments: un de rotació i un altre de translació.

Moviment de translació

La Terra descriu una òrbita el·líptica al voltant del Sol. Tarda 365 dies i sis hores, és a dir, un any, a fer una volta completa.

El moviment de translació dona lloc a les quatre estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern. La diferència de temperatures en cada estació influeix en el cicle vital d’animals i plantes.

Els rajos del Sol arriben amb diferent inclinació a la Terra en cada estació. Això és així perquè l’eix terrestre, sobre el qual la Terra fa el moviment de rotació, es manté inclinat al llarg de tota la translació.

Amplia

Les característiques físiques de la Terra permeten que es desenvolupe vida al nostre planeta.

La Terra fa un moviment de rotació sobre si mateixa, que origina el dia i la nit, i un moviment de translació al voltant del Sol, que dona lloc a les estacions.

Per què no s’ha desenvolupat vida en altres planetes del sistema solar?

Representa en un dibuix els moviments de rotació i de translació de la Terra. A què dona lloc cada moviment?

Investiga i explica per què els dies són més llargs a l’estiu que a l’hivern. Com afecta la durada del dia al cicle vital dels animals i de les plantes? Explica les característiques principals de les plantes del teu entorn en cada estació de l’any.

1

2

3

La tardor comença el 23 de setembre.

Juntament amb la primavera, és una de les èpoques de l’any en què els rajos solars arriben a la Terra de manera més directa.

L’hivern comença el 21 de desembre.

Els rajos solars arriben oblics, per la qual cosa només incideixen de manera més directa en la part que està inclinada cap al Sol.

La translació i les estacions

La primavera comença el 21 de març.

Els rajos del Sol arriben per igual a tota la superfície il·luminada de la Terra. Per això, les temperatures són suaus.

L’estiu comença el 21 de juny.

Els rajos del Sol incideixen de manera més directa sobre la part de la Terra que està inclinada cap al Sol. En aquesta zona té lloc l’època més càlida de l’any.

La Terra vista des de l’espaiEl nostre planeta té forma esfèrica, encara que no és una esfera perfecta: està lleugerament aplatada en els pols.

A la Terra, vista des de l’espai, pre-domina el color blau, a conseqüèn-cia de l’aigua que abunda al planeta. També es distingeixen els continents i les terres emergides. Els núvols s’apre-cien en forma de taques blanques en mo-viment.

Moviment de rotació

La Terra gira sobre si mateixa al voltant d’un eix imaginari, lleugerament inclinat, que la travessaria pels pols. Tarda 24 hores a fer una volta completa. La rotació origina el dia i la nit.

Pol nord

Eix de rotació

Pol sud

Estreles fugaces

L’atmosfera de la Terra també serveix de protecció al planeta. Un exemple d’aquesta protecció és la desintegra-ció de meteorits, que són fragments xicotets de material procedents de l’espai que poden arribar fins a la Ter- ra. No obstant això, la major part dels meteorits es destrueixen quan entren en contacte amb l’atmosfera. En des-integrar-se, els meteorits brillen i és en aquest moment quan s’observen es-treles fugaces.


1 Perquè els falten les característiques principals que fan possible que hi haja vida en el nostre planeta: la distància al Sol, que fa que les temperatures siguen moderades; la presència d’aigua, imprescindible per a la vida, i l’existència d’una atmosfera rica en oxigen, que és necessària per a viure i ens protegeix.

2 En el dibuix del moviment de rotació, comprovar que els alumnes representen l’eix lleugerament inclinat. En el de translació, que l’òrbita té forma el·líptica i que l’eix de rotació de la Terra està inclinat. La rotació dona lloc a la successió del dia i la nit; la translació, a les estacions de l’any.

3 Resposta oberta. S’ha de relacionar amb la inclinació de l’eix terrestre i, per tant, amb la incidència dels rajos solars sobre la Terra en aquella època de l’any. Respecte als animals, poden anomenar la hibernació d’algunes espècies animals i com es desperten a la primavera, o la migració de les aus i els períodes de cria. Respecte a les plantes, poden citar la pèrdua de fulles a la tardor com a preparació per als dies d’hivern i la posterior floració primaveral.


Es proposa utilitzar Color, símbol, imatge per a extraure idees principals i secundàries.

67

68

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1


• Reflexionar sobre la importància de cadascuna de les capes de la Terra. Després, apuntar una característica de cadascuna que siga necessària per a la vida en el nostre planeta.

• Investigar sobre el nucli terrestre i respondre aquestes preguntes: Igual que viatgem a l’espai, podríem viatjar al nucli terrestre? Per què?


• Abans de començar les activitats, demanar als alumnes que anomenen les parts de la Terra i diguen de què estan formades. Fer també un dibuix en la pissarra per a utilitzar-lo a mesura que es completen les activitats.

• ACTIVITAT 1. Després de fer l’activitat, en grups de quatre alumnes, buscar en Internet informació sobre la biosfera, i esbrinar per què se la coneix com «la quarta capa de la Terra». Amb la informació obtinguda, fer entre tots un treball que incloga imatges.

• ACTIVITAT 2. Abans de dur-la a terme, fer en el quadern un dibuix esquemàtic del cicle de l’aigua.

• ACTIVITAT 3. Abans de resoldre l’activitat, amb ajuda dels continguts d’aquesta doble pàgina, completar el dibuix de la pissarra amb l’estructura de la Terra.

CONTINGUTS

• La Terra: característiques, materials i estructura.

COMPETÈNCIES CLAU




A la Terra hi ha materials sòlids, aigua i gasos que s’estructuren en tres capes: geosfera, hidrosfera i at-mosfera.

La geosferaEls materials sòlids de la Terra formen la geosfera. Per a estudiar-la, es divideix en tres capes: escorça, mantell i nucli.

Les parts de la Terra

L’escorça és la capa més externa i prima. Forma els continents, les illes i el fons dels oceans i dels mars.

La litosfera: minerals i roques

La litosfera és la capa rígida de la Terra. Inclou l’escorça i la part superior del mantell. Està composta de minerals i roques.

Un mineral és un element sòlid d’origen natural. Es caracteritza perquè no té cap resta d’éssers vius i perquè sempre el formen els mateixos components químics. Els minerals es classifiquen segons les seues característiques: color, lluentor i duresa.

Una roca és un compost sòlid, originat a partir d’un procés natural. Pot estar formada per un tipus de mineral o per més d’un tipus. Segons l’origen, es distingeixen tres tipus de roques:

• Sedimentàries, com el carbó. Es generen a partir de l’acumulació de materials procedents d’altres roques o de restes d’éssers vius.

• Magmàtiques, com el granit. Es formen quan es refreda i es fa sòlid el material que es troba fos a l’interior de la Terra, i que es denomina magma.

• Metamòrfiques, com el marbre. S’originen a l’interior de l’escorça, quan els minerals d’altres roques es transformen per diverses causes, com ara variacions en la temperatura.

Les roques fragmentades, juntament amb altres elements com sals minerals, aigua o restes d’éssers vius, formen el sòl.

El nucli és la capa més interna. Està formada per metalls, com el ferro i el níquel, que es troben a una temperatura molt elevada.

La hidrosferaLa hidrosfera està formada per la totalitat de l’aigua, en les diverses formes que adopta, que hi ha a la Terra. Es distribueix en els oceans i els mars, l’aigua dels continents i l’atmosfera.

L’aigua descriu un procés que es coneix com el cicle de l’aigua.

La Terra està formada per la geosfera, composta per materials sòlids, la hidrosfera, formada per aigua, i l’atmosfera, composta per gasos.

Resumeix en un esquema les parts de la Terra.

Explica la relació entre els núvols i les fases del cicle de l’aigua.

Classifica aquestes paraules segons es relacionen amb la geosfera, la hidrosfera o l’atmosfera: mar, nucli, oxigen, escorça, riu, núvol, mantell, oceà, estratosfera, neu, roques, troposfera, litosfera.

1

2

3

1

2

3

4

El Sol calfa l’aigua i part d’aquesta s’evapora.

2

Quan el vapor d’aigua ascendeix, es refreda i es condensa. Així es formen els núvols.

3

L’aigua es troba en les masses d’aigua salada, com els oceans i els mars, o d’aigua dolça, als continents. Es localitza en forma líquida en rius, llacs i aqüífers, i en forma de neu i de gel en cims de muntanyes i als pols.

1

L’atmosferaL’atmosfera és la part gasosa de la Terra. Està composta per una barreja de gasos que anomenem aire. En destaquen l’oxigen, imprescindible per a la respiració dels éssers vius, i el diòxid de carboni, necessari perquè les plantes elaboren el seu aliment.

El mantell és la capa intermèdia de l’interior de la Terra. La temperatura hi és alta, per la qual cosa alguns dels materials que el formen estan fosos.

Capes de l’atmosfera

• La mesosfera, que és la capa més exterior.

• La ionosfera, que és on es produeixen les aurores boreals.

• L’estratosfera, que és on es troba la capa d’ozó.

• La troposfera, que és la capa que es troba en contacte amb la superfície terrestre. Ací es desenvolupa la vida, ja que es troben els gasos necessaris per als éssers vius. A més, s’hi produeixen els fenòmens meteorològics, com la pluja.

Els corrents d’aire mouen els núvols que, quan es refreden i col·lisionen, produeixen precipitacions. Aquestes poden caure en forma de pluja, neu o graníssol, de manera que l’aigua torna a fluir.

4

SalGranit Carbó

Obtenció d’energia

Material de construcció

Ús alimentari

Recorda

Ús de minerals i roques

Les primeres ferramentes que va utilitzar l’ésser humà van ser minerals i roques. Des d’aquell moment, han tingut usos molt variats, per exemple:

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1

GAMIFICACIÓ


• Relació espontània del contingut amb una experiència o coneixement previ.

• Creativitat i originalitat.


Utilitzar l’estructura Full giratori per a abordar els continguts de la doble pàgina i l’apartat Amplia. Tot seguit, fer una posada en comú amb tots els equips. Es pot elaborar un esquema de les parts de l’atmosfera i de la geosfera usant l’estructura Mapa conceptual a quatre bandes.

Utilitzar l’estructura Full giratori per a resoldre les activitats de la pàgina 21. Cada alumne pot utilitzar un bolígraf de color diferent (per a identificar l’aportació de cadascun). Els alumnes poden canviar de torn dins d’una mateixa pregunta. Fer la correcció amb El nombre.


Lingüisticoverbal

En targetes de cartolina, demanar que apunten els conceptes nous que han aprés en la doble pàgina, juntament amb les definicions corresponents. Cada grup ha de fer una presentació verbal davant de la resta de la classe.


1

Atmosfera Hidrosfera Geosfera

Oceans i mars

Escorça Mantell NucliIonosferaMesosfera Estratosfera Troposfera

Parts de la Terra

2 El Sol calfa part de l’aigua de la hidrosfera i aquesta s’evapora. El vapor d’aigua es condensa i forma els núvols. Quan el vapor d’aigua es refreda, es produeixen les precipitacions. L’aigua de les precipitacions va a parar als rius i als oceans, i el cicle torna a començar.

3 Atmosfera: oxigen, núvol, estratosfera, neu, troposfera. Hidrosfera: mar, riu, oceà. Geosfera: nucli, escorça, mantell, roques, litosfera.


A la Terra hi ha materials sòlids, aigua i gasos que s’estructuren en tres capes: geosfera, hidrosfera i at-mosfera.

La geosferaEls materials sòlids de la Terra formen la geosfera. Per a estudiar-la, es divideix en tres capes: escorça, mantell i nucli.

Les parts de la Terra

L’escorça és la capa més externa i prima. Forma els continents, les illes i el fons dels oceans i dels mars.

La litosfera: minerals i roques

La litosfera és la capa rígida de la Terra. Inclou l’escorça i la part superior del mantell. Està composta de minerals i roques.

Un mineral és un element sòlid d’origen natural. Es caracteritza perquè no té cap resta d’éssers vius i perquè sempre el formen els mateixos components químics. Els minerals es classifiquen segons les seues característiques: color, lluentor i duresa.

Una roca és un compost sòlid, originat a partir d’un procés natural. Pot estar formada per un tipus de mineral o per més d’un tipus. Segons l’origen, es distingeixen tres tipus de roques:

• Sedimentàries, com el carbó. Es generen a partir de l’acumulació de materials procedents d’altres roques o de restes d’éssers vius.

• Magmàtiques, com el granit. Es formen quan es refreda i es fa sòlid el material que es troba fos a l’interior de la Terra, i que es denomina magma.

• Metamòrfiques, com el marbre. S’originen a l’interior de l’escorça, quan els minerals d’altres roques es transformen per diverses causes, com ara variacions en la temperatura.

Les roques fragmentades, juntament amb altres elements com sals minerals, aigua o restes d’éssers vius, formen el sòl.

El nucli és la capa més interna. Està formada per metalls, com el ferro i el níquel, que es troben a una temperatura molt elevada.

La hidrosferaLa hidrosfera està formada per la totalitat de l’aigua, en les diverses formes que adopta, que hi ha a la Terra. Es distribueix en els oceans i els mars, l’aigua dels continents i l’atmosfera.

L’aigua descriu un procés que es coneix com el cicle de l’aigua.

La Terra està formada per la geosfera, composta per materials sòlids, la hidrosfera, formada per aigua, i l’atmosfera, composta per gasos.

Resumeix en un esquema les parts de la Terra.

Explica la relació entre els núvols i les fases del cicle de l’aigua.

Classifica aquestes paraules segons es relacionen amb la geosfera, la hidrosfera o l’atmosfera: mar, nucli, oxigen, escorça, riu, núvol, mantell, oceà, estratosfera, neu, roques, troposfera, litosfera.

1

2

3

1

2

3

4

El Sol calfa l’aigua i part d’aquesta s’evapora.

2

Quan el vapor d’aigua ascendeix, es refreda i es condensa. Així es formen els núvols.

3

L’aigua es troba en les masses d’aigua salada, com els oceans i els mars, o d’aigua dolça, als continents. Es localitza en forma líquida en rius, llacs i aqüífers, i en forma de neu i de gel en cims de muntanyes i als pols.

1

L’atmosferaL’atmosfera és la part gasosa de la Terra. Està composta per una barreja de gasos que anomenem aire. En destaquen l’oxigen, imprescindible per a la respiració dels éssers vius, i el diòxid de carboni, necessari perquè les plantes elaboren el seu aliment.

El mantell és la capa intermèdia de l’interior de la Terra. La temperatura hi és alta, per la qual cosa alguns dels materials que el formen estan fosos.

Capes de l’atmosfera

• La mesosfera, que és la capa més exterior.

• La ionosfera, que és on es produeixen les aurores boreals.

• L’estratosfera, que és on es troba la capa d’ozó.

• La troposfera, que és la capa que es troba en contacte amb la superfície terrestre. Ací es desenvolupa la vida, ja que es troben els gasos necessaris per als éssers vius. A més, s’hi produeixen els fenòmens meteorològics, com la pluja.

Els corrents d’aire mouen els núvols que, quan es refreden i col·lisionen, produeixen precipitacions. Aquestes poden caure en forma de pluja, neu o graníssol, de manera que l’aigua torna a fluir.

4

SalGranit Carbó

Obtenció d’energia

Material de construcció

Ús alimentari

Recorda

Ús de minerals i roques

Les primeres ferramentes que va utilitzar l’ésser humà van ser minerals i roques. Des d’aquell moment, han tingut usos molt variats, per exemple:


Es proposa utilitzar Escala de metacognició per a posar en comú i corregir les activitats que es proposen en la pàgina 21.

69

70

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1


• Explicar, amb ajuda d’un dibuix, en què es diferencien un eclipsi de Sol i un eclipsi de Lluna. Si algun dels alumnes els ha vistos alguna vegada, demanar que els descriga davant dels companys.

• Investigar en Internet sobre les grans marees (quina amplitud van tenir, on i quan es van produir, etc.) i apuntar en el quadern la informació obtinguda.


• Abans de començar a explicar els continguts, preguntar als alumnes si coneixen les fases de la Lluna i per què pensen que se succeeixen. Apuntar les respostes en la pissarra i dibuixar les fases lunars tal com ells indiquen. Una vegada explicats els continguts, corregir en la pissarra els errors que hagen pogut cometre.

• ACTIVITAT 1. Després de fer l’activitat, demanar-los que aquesta nit miren la Lluna, la dibuixen en el quadern i escriguen en quina fase està.

• ACTIVITAT. Plantejar als alumnes la pregunta següent: Si no existira el Sol, veuríem la Lluna en les seues diferents fases?

• ACTIVITAT 2. Després de fer l’activitat, preguntar-los si els meteorits impacten també sobre la Terra i per què.

• ACTIVITAT 3. Abans de dur a terme l’activitat, demanar als alumnes que busquen també informació sobre els cràters lunars.

CONTINGUTS

• La Lluna: moviments i les conseqüències que en tenen.

COMPETÈNCIES CLAU





La Lluna

La Lluna és l’únic satèl·lit natural de la Terra. Es troba a una distància aproximada de 384 000 quilòmetres de la Terra i té una grandària quatre vegades menor que el nostre planeta. Com que no té una atmos-fera protectora, té la superfície plena de cràters provocats per l’impacte de meteo-rits. La Lluna no té llum pròpia, però es veu il·luminada perquè reflecteix la llum del Sol.

Els moviments de la LlunaLa Lluna, igual que la Terra, fa els moviments de rotació i de translació.

• Moviment de rotació. La Lluna gira sobre si mateixa. Tarda aproxima-dament 28 dies a fer una volta completa.

• Moviment de translació. La Lluna gira al voltant de la Terra i l’acom-panya en la seua translació al voltant del Sol. La Lluna completa una volta al voltant de la Terra en 28 dies. Durant aquest moviment, des de la Terra s’observa la Lluna amb diferents aspectes, segons la seua posi-ció respecte al Sol. Aquests es denominen fases lunars i en són quatre: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant.

Eclipsis i mareesLa situació de la Lluna i de la Terra, i els moviments d’aquests dos cossos celestes, tenen dos efectes: els eclipsis i les marees.

Fases de la Lluna

La Lluna és el satèl·lit natural de la Terra. Fa un moviment de rotació i un de translació, que provoca que, des de la Terra, s’observen diferents fases lunars.

Els eclipsis i les marees estan relacionats amb la Lluna.

La marea alta indica l’ascens del nivell de l’aigua.

La marea baixa indica el descens del nivell de l’aigua.

Les marees

Les marees són la variació que es produeix en el nivell de les aigües de mars i oceans. Es relacionen amb l’atracció de la Lluna causada per la força de la gravetat. Com que l’aigua té la capacitat de fluir, a diferència de l’escorça terrestre, aquesta atracció provoca aquestes variacions. Hi ha dos tipus de marees: la marea alta i la marea baixa.

Els eclipsis es produeixen quan el Sol o la Lluna queden ocults per l’ombra d’un altre astre que s’interposa en la seua visió des de la Terra. La causa n’és un efecte òptic perquè, encara que el Sol és quatre-centes vegades major que la Lluna, l’enorme distància que els separa fa que, des de la Terra, es vegen a una grandària similar. Hi ha dos tipus d’eclipsis:

• Totals, si l’astre queda totalment tapat.

• Parcials, si només en queda visible una part.

Hi ha eclipsis de Sol i de Lluna.

Els eclipsis

En l’eclipsi de Lluna, la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, i impedeix que aquesta reflectisca la llum del Sol.

L’eclipsi de Sol es produeix quan aquest no es pot veure des de la Terra perquè la Lluna se situa entre nosaltres i el Sol, i impedeix que el vegem.

Eclipsi de Sol

Eclipsi de Lluna

Lluna plena. Quan els rajos del Sol incideixen en la cara de la Lluna que es veu des de la Terra, se’n pot veure tota la cara il·luminada.

1Quart minvant. En aquesta fase es veu la meitat de la Lluna il·luminada.

2

Dibuixa les fases de la Lluna i indica on està el Sol en cada cas.

Per què els meteorits impacten sobre la superfície de la Lluna?

Investiga què és la cara oculta de la Lluna i explica com es relaciona amb la durada dels moviments de rotació i de translació del satèl·lit.

Identifica quin eclipsi apareix en la imatge de la dreta i descriu breument com es produeix aquest fenomen.

1

2

3

4

3

2

1

4

Quart creixent. En aquesta fase es veu la meitat de la Lluna il·luminada.

4

Lluna nova. La Lluna està entre la Terra i el Sol, i la cara il·luminada no es veu des de la Terra.

3

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1

GAMIFICACIÓ


• Acabament de la tasca a temps.

• Ordre, netedat i correcció en la presentació.


Amb l’estructura Parada de tres minuts, abordar els continguts de la doble pàgina i els textos que acompanyen les fases de la Lluna. Cada equip pot plantejar una pregunta o dues.

Aplicar l’estructura Llapis al centre per a fer les activitats de la pàgina 23. Recordar als equips que l’alumne encarregat de llegir també ha de ser el primer a opinar sobre com respondre la pregunta. Corregir amb l’estructura Nombres iguals junts.


Visual i espacial

Dissenyar en grup un experiment sobre la Terra, la Lluna i el Sol. Per a fer-ho, emprar una llanterna o un altre focus de llum i dos cossos esfèrics de grandàries diferents. Fer una demostració davant de la resta de la classe sobre els processos de rotació i translació, així com sobre les conseqüències que en tenen.


1 Resposta oberta. En tot cas, el dibuix ha de ser semblant a les imatges que apareixen en la pàgina 22 del Llibre de l’alumne.

2 Perquè la Lluna no té una atmosfera que els desintegre.

3 La cara oculta de la Lluna és l’hemisferi que no podem observar des de la Terra. Això ocorre perquè la Lluna tarda el mateix temps a fer la translació sobre la Terra que a fer la rotació sobre si mateixa.

4 Es tracta d’un eclipsi de Lluna. En aquest tipus d’eclipsi, la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, cosa que impedeix que aquesta reflectisca la llum d’aquell.


La Lluna

La Lluna és l’únic satèl·lit natural de la Terra. Es troba a una distància aproximada de 384 000 quilòmetres de la Terra i té una grandària quatre vegades menor que el nostre planeta. Com que no té una atmos-fera protectora, té la superfície plena de cràters provocats per l’impacte de meteo-rits. La Lluna no té llum pròpia, però es veu il·luminada perquè reflecteix la llum del Sol.

Els moviments de la LlunaLa Lluna, igual que la Terra, fa els moviments de rotació i de translació.

• Moviment de rotació. La Lluna gira sobre si mateixa. Tarda aproxima-dament 28 dies a fer una volta completa.

• Moviment de translació. La Lluna gira al voltant de la Terra i l’acom-panya en la seua translació al voltant del Sol. La Lluna completa una volta al voltant de la Terra en 28 dies. Durant aquest moviment, des de la Terra s’observa la Lluna amb diferents aspectes, segons la seua posi-ció respecte al Sol. Aquests es denominen fases lunars i en són quatre: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant.

Eclipsis i mareesLa situació de la Lluna i de la Terra, i els moviments d’aquests dos cossos celestes, tenen dos efectes: els eclipsis i les marees.

Fases de la Lluna

La Lluna és el satèl·lit natural de la Terra. Fa un moviment de rotació i un de translació, que provoca que, des de la Terra, s’observen diferents fases lunars.

Els eclipsis i les marees estan relacionats amb la Lluna.

La marea alta indica l’ascens del nivell de l’aigua.

La marea baixa indica el descens del nivell de l’aigua.

Les marees

Les marees són la variació que es produeix en el nivell de les aigües de mars i oceans. Es relacionen amb l’atracció de la Lluna causada per la força de la gravetat. Com que l’aigua té la capacitat de fluir, a diferència de l’escorça terrestre, aquesta atracció provoca aquestes variacions. Hi ha dos tipus de marees: la marea alta i la marea baixa.

Els eclipsis es produeixen quan el Sol o la Lluna queden ocults per l’ombra d’un altre astre que s’interposa en la seua visió des de la Terra. La causa n’és un efecte òptic perquè, encara que el Sol és quatre-centes vegades major que la Lluna, l’enorme distància que els separa fa que, des de la Terra, es vegen a una grandària similar. Hi ha dos tipus d’eclipsis:

• Totals, si l’astre queda totalment tapat.

• Parcials, si només en queda visible una part.

Hi ha eclipsis de Sol i de Lluna.

Els eclipsis

En l’eclipsi de Lluna, la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, i impedeix que aquesta reflectisca la llum del Sol.

L’eclipsi de Sol es produeix quan aquest no es pot veure des de la Terra perquè la Lluna se situa entre nosaltres i el Sol, i impedeix que el vegem.

Eclipsi de Sol

Eclipsi de Lluna

Lluna plena. Quan els rajos del Sol incideixen en la cara de la Lluna que es veu des de la Terra, se’n pot veure tota la cara il·luminada.

1Quart minvant. En aquesta fase es veu la meitat de la Lluna il·luminada.

2

Dibuixa les fases de la Lluna i indica on està el Sol en cada cas.

Per què els meteorits impacten sobre la superfície de la Lluna?

Investiga què és la cara oculta de la Lluna i explica com es relaciona amb la durada dels moviments de rotació i de translació del satèl·lit.

Identifica quin eclipsi apareix en la imatge de la dreta i descriu breument com es produeix aquest fenomen.

1

2

3

4

3

2

1

4

Quart creixent. En aquesta fase es veu la meitat de la Lluna il·luminada.

4

Lluna nova. La Lluna està entre la Terra i el Sol, i la cara il·luminada no es veu des de la Terra.

3


Es proposa utilitzar Presa de decisions per a acompanyar la resolució de les activitats proposades en la pàgina 23.

71

72

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1


• Respondre la pregunta següent: Què utilitzaries per a tindre una representació el màxim d’exacta possible de la Terra?

• Indicar a què correspon la definició següent i en quines unitats es mesura: La distància que hi ha des de qualsevol punt de la Terra fins a l’equador.

• Amb ajuda de llibres, enciclopèdies i Internet, investigar en quina data es va començar a utilitzar el meridià de Greenwich i quins països travessa. Apuntar les respostes per a comentar-les després a classe amb els companys.


• Abans de començar les activitats, perquè els alumnes comprenguen els tipus de representació de la Terra i els conceptes que es treballaran, portar a classe un globus terraqüi i un planisferi. Damunt d’aquests, explicar els conceptes següents: meridià, paral·lel, equador, tròpics, pols, latitud i longitud. Després, permetre als alumnes manipular el globus terraqüi i el planisferi.

• ACTIVITAT 2. Després de fer l’activitat, preguntar en quines dues zones queda dividida la Terra pel meridià de Greenwich.

• ACTIVITAT 3. Una vegada s’ha fet l’activitat, proposar als alumnes que juguen amb el company a localitzar diferents llocs en el mapamundi que apareix en la pàgina. Dir el nom d’una ciutat i demanar-los que n’esbrinen les coordenades; i al revés, donar unes coordenades i demanar-los que esbrinen a quina ciutat pertanyen. Per a acabar, buscar entre tots les coordenades de la localitat on es troba la nostra escola.

CONTINGUTS

• La representació de la Terra.

• Coordenades geogràfiques: latitud i longitud.

COMPETÈNCIES CLAU





Els fusos horaris

Els llocs de la Terra que es troben al mateix meridià tenen la mateixa hora solar. Segons això, la Terra es pot dividir en 24 franges imaginàries d’una hora: els fusos horaris. No coincideixen exactament amb els meridians perquè es fan coincidir amb les fronteres dels països. Cada 15° de longitud hi ha una hora de diferència, una hora més cap a l’est i una menys cap a l’oest.

Globus terraqüi i planisferi

La disciplina que s’encarrega de representar la superfície de la Terra, o part d’aquesta, a través de mapes es denomina cartografia.

Orientació i localitzacióPer a orientar-se a la Terra s’utilitzen els punts cardinals: nord, sud, est i oest. Per a conéixer la localització exacta d’un punt, s’utilitzen els meri-dians i els paral·lels. Són unes línies imaginàries que es dibuixen al vol-tant de la Terra i formen les coordenades geogràfiques.

Meridians i paral·lels

Els meridians són circumferències que envolten la Terra de nord a sud i passen pels dos pols. El meridià de referència és el meridià de Greenwich, o meridià 0°.

Els paral·lels són circumferències paral·leles que envolten la Terra d’est a oest. L’equador és el paral·lel de referència i divideix la Terra en dos hemisferis: nord i sud. Uns altres paral·lels importants són el cercle polar àrtic, el cercle polar antàrtic, el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn.

Globus terraqüi

Representa la Terra sobre una esfera. Encara que la Terra no és del tot esfèrica, perquè és aplatada en els pols, el globus terraqüi constitueix la representació més exacta, ja que manté, a mida reduïda, la dimensió i la forma de continents i oceans.

Planisferi o mapamundi

Representa la Terra sobre una superfície plana. Les distàncies i la forma de continents i oceans es mostren lleugerament deformades, perquè es dibuixa sobre una superfície plana una cosa que, en realitat, té una forma quasi esfèrica.

La Terra es pot representar en globus terraqüis o en planisferis.

Els paral·lels i els meridians són línies imaginàries sobre les quals es mesuren la latitud i la longitud.

0 º

Gre

enw

ich

10º E

20º E

30º E

40º E

50º E

60º E

10º

O

20º

O

30º

O

40º

O

50º

O60

º O

Equador10º N

0º

10º S

20º S

20º N

40º N

40º S

30º N

30º S

60º N

90º N80º N

70º N

90º S

66º 33' N

50º N

50º S60º S

70º S80º S

66º 33' S

23º 27' N

23º 27' S

Tròpic de Càncer

Cercle polar àrtic

Pol nord

Pol sud

Cercle polar antàrtic

Tròpic de Capricorn

Recorda

Longitud i latitud

Les coordenades geogràfiques formen una xarxa imaginària que permet localitzar qualsevol punt terrestre. Hi ha dos tipus de coordenades:

• La longitud. És la distància que hi ha des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià de Greenwich. Es mesura en graus i indica si està cap a l’est o cap a l’oest del meridià 0°.

• La latitud. És la distància que hi ha, en graus, des de qualsevol punt de la Terra fins a l’equador. Indica si està al nord o al sud d’aquest.

Assenyala almenys un avantatge i un inconvenient de la representació en planisferis enfront de la representació en globus terraqüis.

Identifica aquests conceptes amb els elements que apareixen assenyalats en la imatge de la dreta:

Indica les coordenades de les ciutats que apareixen al mapa següent, tal com es mostra en l’exemple. Segons els fusos horaris, en quines ciutats anirà més avançada l’hora respecte a Londres?

1

2

3

15˚

30˚

45˚

60˚

0˚

15˚

30˚

45˚

60˚

0˚15˚

30˚45˚

60˚75˚

15˚

30˚

45˚

Ecuador

Mer

idia

no d

e G

reen

wic

h

10˚

0˚

0˚ 30˚ 60˚ 90˚

60˚

120˚ 150˚ 165˚135˚105˚75˚45˚15˚30˚60˚90˚120˚150˚165˚ 135˚ 105˚ 45˚ 15˚

30˚

75˚

10˚

30˚

40˚

60˚

20˚

0˚

60˚

30˚

40˚

75˚

20˚

30˚

40˚

60˚

0˚ 30˚ 60˚ 90˚ 120˚ 150˚ 165˚135˚105˚75˚45˚15˚30˚60˚90˚120˚150˚165˚ 135˚ 105˚ 75˚ 45˚ 15˚

10˚

10˚

20˚

50˚ 50˚

50˚ 50˚

70˚ 70˚

20˚

40˚

75˚

Tròpic de Càncer


OCEÀATLÀNTIC

OCEÀÍNDIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC

Equador

Mer

idià

de

Gre

enw

ich

Londres

BuenosAires

Nova York

Manila

Nairobi

Moscou

0 3000 6000 KmESCALA: 1:210000000

Londres Latitud: 50º N. Longitud: 0º.

Hemisferi nord Hemisferi sud Meridià 0° Cercle polar àrtic

Tròpic de Capricorn Cercle polar antàrtic Tròpic de Càncer

1

3 7

5

4

6

2

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1

GAMIFICACIÓ


• Atenció i compliment de les indicacions per a resoldre una tasca.

• Material complet i a punt.


Explicar els continguts de la doble pàgina mitjançant l’estructura Parada de tres minuts. Una vegada acabada l’explicació, emprar l’estructura El joc de les paraules amb la finalitat d’analitzar el vocabulari específic d’aquest apartat (longitud, latitud, paral·lels, meridians, etc.).

Es pot emprar l’estructura Llapis al centre per a resoldre les activitats de la pàgina 25.


Lingüisticoverbal

Formar grups de quatre alumnes i demanar-los que investiguen per a què serveix dividir la Terra amb línies imaginàries, com els paral·lels i els meridians. Amb la informació obtinguda, elaborar una història en què apareguen els conceptes de longitud i latitud. Finalment, cada grup ha de llegir la seua història a classe.


1 En un planisferi, les distàncies i la forma de continents i oceans es mostren lleugerament deformades. L’avantatge és que un planisferi permet veure damunt d’una superfície plana tota la Terra.

Al seu torn, un globus terraqüi constitueix la representació més exacta de la Terra, encara que la Terra no és del tot esfèrica perquè està aplatada pels pols.

2 1. Tròpic de Càncer; 2. Hemisferi sud; 3. Meridià de Greenwich; 4. Tròpic de Capricorn; 5. Hemisferi nord; 6. Cercle polar antàrtic; 7. Cercle polar àrtic.

3 Nova York: 40° N i 73° O; Moscou: 55° N i 37° E; Buenos Aires: 36° S i 58° O; Nairobi: 1° S i 36° E; Manila: 14° N i 120° E.

A Moscou, Nairobi i Manila l’hora va més avançada que a Londres, perquè aquestes ciutats estan a l’est del meridià 0°.


Es proposa utilitzar Escala de metacognició per a repassar el contingut treballat en aquesta doble pàgina.


Els fusos horaris

Els llocs de la Terra que es troben al mateix meridià tenen la mateixa hora solar. Segons això, la Terra es pot dividir en 24 franges imaginàries d’una hora: els fusos horaris. No coincideixen exactament amb els meridians perquè es fan coincidir amb les fronteres dels països. Cada 15° de longitud hi ha una hora de diferència, una hora més cap a l’est i una menys cap a l’oest.

Globus terraqüi i planisferi

La disciplina que s’encarrega de representar la superfície de la Terra, o part d’aquesta, a través de mapes es denomina cartografia.

Orientació i localitzacióPer a orientar-se a la Terra s’utilitzen els punts cardinals: nord, sud, est i oest. Per a conéixer la localització exacta d’un punt, s’utilitzen els meri-dians i els paral·lels. Són unes línies imaginàries que es dibuixen al vol-tant de la Terra i formen les coordenades geogràfiques.

Meridians i paral·lels

Els meridians són circumferències que envolten la Terra de nord a sud i passen pels dos pols. El meridià de referència és el meridià de Greenwich, o meridià 0°.

Els paral·lels són circumferències paral·leles que envolten la Terra d’est a oest. L’equador és el paral·lel de referència i divideix la Terra en dos hemisferis: nord i sud. Uns altres paral·lels importants són el cercle polar àrtic, el cercle polar antàrtic, el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn.

Globus terraqüi

Representa la Terra sobre una esfera. Encara que la Terra no és del tot esfèrica, perquè és aplatada en els pols, el globus terraqüi constitueix la representació més exacta, ja que manté, a mida reduïda, la dimensió i la forma de continents i oceans.

Planisferi o mapamundi

Representa la Terra sobre una superfície plana. Les distàncies i la forma de continents i oceans es mostren lleugerament deformades, perquè es dibuixa sobre una superfície plana una cosa que, en realitat, té una forma quasi esfèrica.

La Terra es pot representar en globus terraqüis o en planisferis.

Els paral·lels i els meridians són línies imaginàries sobre les quals es mesuren la latitud i la longitud.

0 º

Gre

enw

ich

10º E

20º E

30º E

40º E

50º E

60º E

10º

O

20º

O

30º

O

40º

O

50º

O60

º O

Equador10º N

0º

10º S

20º S

20º N

40º N

40º S

30º N

30º S

60º N

90º N80º N

70º N

90º S

66º 33' N

50º N

50º S60º S

70º S80º S

66º 33' S

23º 27' N

23º 27' S

Tròpic de Càncer

Cercle polar àrtic

Pol nord

Pol sud

Cercle polar antàrtic


Recorda

Longitud i latitud

Les coordenades geogràfiques formen una xarxa imaginària que permet localitzar qualsevol punt terrestre. Hi ha dos tipus de coordenades:

• La longitud. És la distància que hi ha des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià de Greenwich. Es mesura en graus i indica si està cap a l’est o cap a l’oest del meridià 0°.

• La latitud. És la distància que hi ha, en graus, des de qualsevol punt de la Terra fins a l’equador. Indica si està al nord o al sud d’aquest.

Assenyala almenys un avantatge i un inconvenient de la representació en planisferis enfront de la representació en globus terraqüis.

Identifica aquests conceptes amb els elements que apareixen assenyalats en la imatge de la dreta:

Indica les coordenades de les ciutats que apareixen al mapa següent, tal com es mostra en l’exemple. Segons els fusos horaris, en quines ciutats anirà més avançada l’hora respecte a Londres?

1

2

3

15˚

30˚

45˚

60˚

0˚

15˚

30˚

45˚

60˚

0˚15˚

30˚45˚

60˚75˚

15˚

30˚

45˚

Ecuador

Mer

idia

no d

e G

reen

wic

h

10˚

0˚

0˚ 30˚ 60˚ 90˚

60˚

120˚ 150˚ 165˚135˚105˚75˚45˚15˚30˚60˚90˚120˚150˚165˚ 135˚ 105˚ 45˚ 15˚

30˚

75˚

10˚

30˚

40˚

60˚

20˚

0˚

60˚

30˚

40˚

75˚

20˚

30˚

40˚

60˚

0˚ 30˚ 60˚ 90˚ 120˚ 150˚ 165˚135˚105˚75˚45˚15˚30˚60˚90˚120˚150˚165˚ 135˚ 105˚ 75˚ 45˚ 15˚

10˚

10˚

20˚

50˚ 50˚

50˚ 50˚

70˚ 70˚

20˚

40˚

75˚

Tròpic de Càncer


OCEÀATLÀNTIC

OCEÀÍNDIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC



Equador

Mer

idià

de

Gre

enw

ich

Londres

BuenosAires

Nova York

Manila

Nairobi

Moscou

0 3000 6000 KmESCALA: 1:210000000

Londres Latitud: 50º N. Longitud: 0º.

Hemisferi nord Hemisferi sud Meridià 0° Cercle polar àrtic

Tròpic de Capricorn Cercle polar antàrtic Tròpic de Càncer

1

3 7

5

4

6

2

73

74

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1


1 Títol: «Continents de la Terra», detalla el territori representat i la informació que apareix en el mapa. Llegenda: informa sobre el color assignat a cada element que s’hi representa, en aquest cas, a cadascun dels continents. Escala: informa sobre la relació entre un centímetre del mapa i els centímetres reals de la superfície terrestre; en aquest cas, 1:33 000 000, és a dir, 1 centímetre del mapa correspon a 330 km reals.

2 No. Com més xicoteta és l’escala, més detallat és el mapa, perquè abasta un territori més xicotet amb més detall.

3 Resposta model: Rius: Miño, Tajo, Guadiana, Xúquer i Ebre; Països: França, la Xina, Sudan, el Brasil i Austràlia.

a. Per als rius, un mapa físic; per als països, el mapamundi polític.

b. Un plànol. Perquè ofereix informació més detallada.


Treballem amb els mapes

• Abans de començar la pràctica formar grups i proporcionar a cadascun un mapa amb tots els elements.

• ACTIVITAT 2. Abans de fer-la, preguntar als alumnes què significa que un mapa tinga una escala de 1:250 000. I de 1:1 000 000?

Cuidem l’aigua

• Abans de respondre les activitats, posar exemples d’actituds que suposen un consum responsable d’aigua i d’actituds que no manifesten responsabilitat.

CONTINGUTS

• Els mapes i com interpretar-los.

• Consum d’aigua responsable i no responsable.

COMPETÈNCIES CLAU



• Competències socials i cíviques.


Es proposa utilitzar Pensar, preguntar-se, explorar per a analitzar el repte proposat en aquest apartat i prendre decisions sobre com resoldre’l.

UNITAT 126

CUIDEM L’AIGUAUNITAT 1 27

TREBALLEM AMB ELS MAPES

Un mapa és la representació d’un territori mitjançant dibuixos i símbols. Si ofereixen informació detallada sobre un espai concret, com una ciutat, es denominen plànols. Segons el tipus d’informació que presenten, els mapes poden ser:

• Físics: mostren accidents geogràfics, com ara muntanyes i rius.

• Temàtics: informen d’aspectes concrets del territori a través de símbols i colors. Els més comuns són els mapes polítics, que representen la divi-sió d’un territori en països, províncies, etc.

L’aigua és el component principal de la Terra. Si dividírem el nostre planeta en quatre parts, tres en serien d’aigua. No obstant això, no tota aquesta aigua es pot destinar al consum humà. La major part és salada, que no es pot beure. La majoria de la resta de l’aigua, que és dolça, es troba en estat sòlid als pols.

Per tant, només l’1 % del total de l’aigua de la Terra es pot beure. Però no tota l’aigua està neta: l’aigua de llacs, rius i aqüífers requereix un tractament per a poder consumir-la sense riscos.

Per tot això, és imprescindible gestionar l’aigua d’una manera adequada i eficaç. Cal prendre mesures, com ara evitar el malbaratament d’aigua, promocionar els cultius adaptats al tipus de sòl i al clima del lloc on es planten, i evitar la contaminació de l’aigua.

L’estadística ens permet conéixer algunes dades relacionades amb el consum d’aigua en la població mundial:

• Uns 1 500 milions de persones al món no tenen accés a aigua potable i no disposen de serveis de sanejament, com ara canonades o canalitzacions.

• En molts països d’Àfrica una persona consumeix, en les activitats quotidianes, uns 10 litres d’aigua al dia. El consum diari per persona a la majoria dels països d’Europa i als Estats Units és superior als 300 litres.

Per què creus que és important adequar les plantes al tipus de sòl i al clima del lloc on es cultiven?

Explica per què hem de col·laborar per a aconseguir que totes les persones tinguem aigua potable.

Quines accions concretes pots fer tu per a evitar el malbaratament i la contaminació de l’aigua? Dissenya un cartell per a resumir-les.

1

2

3

A partir d’aquestes dades estadístiques, organitzeu un debat a l’aula per a explicar si considereu que el problema de l’aigua és una qüestió d’escassesa o d’un repartiment desigual.

Podeu dedicar un temps a la preparació del debat: consulteu en Internet dades sobre el tema per a prendre-les com a base dels vostres arguments.

4

ARA EM TOCA A MI

Indica quina informació aporta cada element al mapa de l’exemple. A quants km de distància real equival 1 cm del mapa?

Un mapa amb escala 1:250 000 és més detallat que un mapa amb escala 1:1 000 000? Per què?

1

2

Localitza als mapes de l’Annex cinc rius i cinc països de diferents continents. Després, respon:

a. Quin mapa has utilitzat en cada cas?

b. Si hagueres de localitzar el carrer d’una ciutat, quin tipus de representació utilitzaries? Per què?

3

Aquests són els elements informatius principals que apareixen en un mapa:

Seguin

OCEÀATLÀNTIC

OCEÀÍNDIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC



Mer

idià

de

Gre

enw

ich

Tròpic de Càncer


Equador

0 2000 4000 km ESCALA: 1:33000000

ÀfricaAmèricaAntàrtidaÀsiaEuropaOceania

Continents de la Terra

El títol indica el territori que mostra el mapa i el tipus d’informació que ofereix.

En la llegenda es presenten claus per a interpretar els símbols o colors que apareixen al mapa.

L’escala gràfica és un regle xicotet que permet calcular distàncies sobre el mapa.

L’escala numèrica indica la relació entre els centímetres del mapa i els centímetres reals. Per exemple, si l’escala és d’11:1 000 000 1 centímetre del mapa equival a x 1 000 000 cm de distància real (10 km).

L’escala informa sobre la relació entre les dimensions del mapa i les del territori que es representa. Pot ser numèrica o gràfica.

Així es fa

ESCALA: 1:25 000

0 500 1000 m

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1

GAMIFICACIÓ

En les activitats de la pàgina 27, es poden repartir crèdits espacials als alumnes que destaquen en algun d’aquests aspectes:

• Ús del volum adequat.

• Concentració i esforç.


Llegir els textos de la doble pàgina amb l’estructura Lectura compartida. Usar l’estructura 1-2-4 per a respondre les preguntes de la doble pàgina.


Visual i espacial

Ensenyar als alumnes a orientar-se amb el cos. Com que saben que el Sol ix per l’est i es pon per l’oest, indicar-los que posen els braços en creu, de manera que la mà dreta assenyale al lloc per on ix el Sol (est). Així, l’esquerra ha d’assenyalar a l’oest, de cara hi ha d’estar el nord i, d’esquena, el sud.


1 Resposta model: perquè cada planta té unes condicions de vida diferents; algunes necessiten molta aigua i un clima humit, mentre que d’altres poden viure en climes secs com el que predomina en un desert.

2 Resposta model: hi hem de col·laborar perquè hi ha persones que no tenen accés a l’aigua potable mentre que n’hi ha d’altres que la malbaraten.

3 Resposta oberta. L’objectiu d’aquesta activitat és conscienciar els alumnes sobre la importància de no malbaratar ni contaminar l’aigua, així com sobre les conseqüències de fer-ho.

4 Resposta oberta. Posar l’accent en el fet que hi ha persones que no tenen accés a l’aigua potable mentre que n’hi ha d’altres que la malbaraten. Valorar també altres conductes de malbaratament que demostren aquelles desigualtats: per exemple, per a produir alguns aliments s’utilitzen molts litres d’aigua i hi ha vegades en què aquests aliments es tiren sense arribar a consumir-se.


Treballem amb els mapes

• Elaborar un manual d’instruccions d’ús de mapes que continguen escales i llegendes. Indicar-los els passos que s’han de seguir per a interpretar aquests mapes i en quins elements visuals cal fixar-se.


Es proposa utilitzar Color, símbol, imatge per a analitzar les situacions proposades, i debatre-hi des de les percepcions de cada alumne.

UNITAT 126

CUIDEM L’AIGUAUNITAT 1 27

TREBALLEM AMB ELS MAPES

Un mapa és la representació d’un territori mitjançant dibuixos i símbols. Si ofereixen informació detallada sobre un espai concret, com una ciutat, es denominen plànols. Segons el tipus d’informació que presenten, els mapes poden ser:

• Físics: mostren accidents geogràfics, com ara muntanyes i rius.

• Temàtics: informen d’aspectes concrets del territori a través de símbols i colors. Els més comuns són els mapes polítics, que representen la divi-sió d’un territori en països, províncies, etc.

L’aigua és el component principal de la Terra. Si dividírem el nostre planeta en quatre parts, tres en serien d’aigua. No obstant això, no tota aquesta aigua es pot destinar al consum humà. La major part és salada, que no es pot beure. La majoria de la resta de l’aigua, que és dolça, es troba en estat sòlid als pols.

Per tant, només l’1 % del total de l’aigua de la Terra es pot beure. Però no tota l’aigua està neta: l’aigua de llacs, rius i aqüífers requereix un tractament per a poder consumir-la sense riscos.

Per tot això, és imprescindible gestionar l’aigua d’una manera adequada i eficaç. Cal prendre mesures, com ara evitar el malbaratament d’aigua, promocionar els cultius adaptats al tipus de sòl i al clima del lloc on es planten, i evitar la contaminació de l’aigua.

L’estadística ens permet conéixer algunes dades relacionades amb el consum d’aigua en la població mundial:

• Uns 1 500 milions de persones al món no tenen accés a aigua potable i no disposen de serveis de sanejament, com ara canonades o canalitzacions.

• En molts països d’Àfrica una persona consumeix, en les activitats quotidianes, uns 10 litres d’aigua al dia. El consum diari per persona a la majoria dels països d’Europa i als Estats Units és superior als 300 litres.

Per què creus que és important adequar les plantes al tipus de sòl i al clima del lloc on es cultiven?

Explica per què hem de col·laborar per a aconseguir que totes les persones tinguem aigua potable.

Quines accions concretes pots fer tu per a evitar el malbaratament i la contaminació de l’aigua? Dissenya un cartell per a resumir-les.

1

2

3

A partir d’aquestes dades estadístiques, organitzeu un debat a l’aula per a explicar si considereu que el problema de l’aigua és una qüestió d’escassesa o d’un repartiment desigual.

Podeu dedicar un temps a la preparació del debat: consulteu en Internet dades sobre el tema per a prendre-les com a base dels vostres arguments.

4

ARA EM TOCA A MI

Indica quina informació aporta cada element al mapa de l’exemple. A quants km de distància real equival 1 cm del mapa?

Un mapa amb escala 1:250 000 és més detallat que un mapa amb escala 1:1 000 000? Per què?

1

2

Localitza als mapes de l’Annex cinc rius i cinc països de diferents continents. Després, respon:

a. Quin mapa has utilitzat en cada cas?

b. Si hagueres de localitzar el carrer d’una ciutat, quin tipus de representació utilitzaries? Per què?

3

Aquests són els elements informatius principals que apareixen en un mapa:

Seguin

OCEÀATLÀNTIC

OCEÀÍNDIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC



Mer

idià

de

Gre

enw

ich

Tròpic de Càncer


Equador

0 2000 4000 km ESCALA: 1:33000000

ÀfricaAmèricaAntàrtidaÀsiaEuropaOceania

Continents de la Terra

El títol indica el territori que mostra el mapa i el tipus d’informació que ofereix.

En la llegenda es presenten claus per a interpretar els símbols o colors que apareixen al mapa.

L’escala gràfica és un regle xicotet que permet calcular distàncies sobre el mapa.

L’escala numèrica indica la relació entre els centímetres del mapa i els centímetres reals. Per exemple, si l’escala és d’11:1 000 000 1 centímetre del mapa equival a x 1 000 000 cm de distància real (10 km).

L’escala informa sobre la relació entre les dimensions del mapa i les del territori que es representa. Pot ser numèrica o gràfica.

Així es fa

ESCALA: 1:25 000

0 500 1000 m

75

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1

SOLUCIONS DE LES PÀGINES 28 I 29

1 • Els satèl·lits orbiten al voltant dels planetes. • Els astres s’agrupen i formen galàxies. • El planeta més pròxim al Sol és Mercuri. • La Terra gira al voltant del Sol i descriu una òrbita

el·líptica. • El Sol és una estrela que es troba al centre del sistema

solar. Aquest forma part d’una galàxia que s’anomena Via Làctia.

2 1. Neptú; 2. Urà; 3. Saturn; 4. Júpiter; 5. Sol; 6. Mercuri; 7. Terra; 8. Cometa; 9. Cinturó d’asteroides; 10. Venus; 11. Lluna; 12. Mart.

3 1. Lluna nova; 2. Lluna plena; 3. Quart creixent; 4. Quart minvant.

4 c: Lluna; a, b i d: Terra.

5 La Terra té forma d’esfera. El color que predomina en el planeta, vist des de l’espai, és el blau, per la presència d’aigua.

7 a. Magmàtiques, com el granit.

b. Metamòrfiques, com el marbre.

c. Sedimentàries, com el carbó.

9 Mapa polític d’Europa; 1: llegenda; 2: escala.

11 A. 1. Saturn; 2. Neptú; 2. Júpiter; 7. Terra; 8. Mart; 9. Lluna.

B. Sol, cometes i asteroides.

C. 3. Quart minvant (en la imatge apareix quart creixent, però han passat 14 dies).

D. Interiors, de grandària mitjana i rocosos: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Exteriors, de grandària gran i sobretot gasosos: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

E1. 58: Mercuri; 108: Venus; 150: Terra; 228: Mart; 778: Júpiter; 1 430: Saturn; 2 880: Urà; 4 500: Neptú.

E2. 42 milions de quilòmetres amb Venus i 78 amb Mart. Amb Venus.

UNITAT 128 UNITAT 1

INOBLIDABLE!29

Copia i completa les oracions següents.

• Els ..... orbiten al voltant dels planetes.

• Els astres s’agrupen i formen ..... .

• El planeta més proper al Sol és ..... .

• La Terra gira al voltant del ..... i descriu una ..... el·líptica.

• El Sol és una ..... que es troba en el centre del ..... . Aquest forma part d’una ..... anomenada ..... .

Indica el nom dels planetes i cossos celestes que s’indiquen en la imatge.

Observa les imatges i indica en quina fase es troba la Lluna en cada cas.

Indica quins dels conceptes següents es relacionen amb els moviments de la Lluna i quins amb els moviments de la Terra.

a. Estacions. c. Marees.

b. Dia i nit. d. Any.

1

2

3

4

Resol les activitats següents a partir del text i de la imatge que apareixen a continuació.

Un mural del sistema solar Joan ha de fer un mural sobre el sistema solar. Ha buscat informació, però no l’ha guardada bé i ara està tot barrejat. Quin embolic! Ajudes Joan a organitzar les imatges i les dades que té?

11Completa aquesta descripció de la Terra.

La Terra té forma d’..... . El color que predomina al planeta, vist des de l’espai, és el ..... , per ..... .

Copia i completa aquesta taula.

Part ..... Hidrosfera .....

Material Gasos ..... .....

Procés o fenomen

..... .....Formació de roques

Indica amb quin tipus de roca s’associen aquests processos de formació.

a. Solidificació de magma.

b. Transformació de minerals d’altres roques.

c. Acumulació de materials procedents d’altres roques o de restes d’éssers vius.

Indica si aquestes oracions són vertaderes o falses.

a. Els planisferis representen la Terra sobre una superfície plana.

b. El globus terraqüi representa que la Terra és aplatada en els pols.

c. La representació de la Terra en un planisferi és més exacta que en un globus terraqüi.

Completa el títol d’aquest mapa i identifica el nom dels elements que s’hi indiquen.

Copia i completa la taula següent.

Línies imaginàries Línia de referència

Latitud ..... .....

Longitud ..... .....

5

6

7

8

9

10

A Observa les imatges que ha compilat Joan i identifica a quin astre correspon cadascuna.

B Quins cossos celestes del sistema solar falten per a completar la informació del mural?

C Joan va fer la fotografia de la Lluna fa 14 dies. En quina fase es trobarà la Lluna hui?

1. Quart creixent.

2. Lluna plena.

3. Quart minvant.

4. Lluna nova.

D Ajuda Joan a classificar els planetes en dos tipus. Indica quin nom rep cada grup i assenyala’n dues diferències.

E Observa en la taula les distàncies de cada planeta fins al Sol i respon les preguntes següents a partir de les dades.

1. Ordena aquestes distàncies començant des de la xifra més baixa. Després, tenint en compte aquest ordre i la posició dels planetes al sistema solar, identifica quina distància correspon a cada planeta.

2. Calcula la distància que hi ha entre la Terra i els dos planetes que es troben més a prop. Amb quin dels planetes la distància és menor?

Capital d’estat

Fronteres internacionals0 1000 2000 Km

2

Urà

Venus

Mercuri

1 3

42

Mapa ..... d’.....

1: .....

2: .....

Distàncies aproximades fins al Sol (en milions de quilòmetres)

150 778 58 4 500

228 1 430 2 880 108

1 2

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 1112

23

76

5

4

1

89

AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 Defineix què és l’univers i anomena’n els components. Quina relació té amb la teoria del big bang?

2 Anomena els components del sistema solar. Quina relació tenen amb la translació i la rotació?

3 Com s’originen el dia i la nit? Quina durada tenen?

76

Aigua

Geosfera

Roques

Fenòmens metereològics

Cicle de l’aigua

Atmosfera

Vertadera

Falsa

Falsa

Paral·lels Equador

Meridians Meridià de Greenwich

CIÈNCIES SOCIALS 5

UNITAT 1

SOLUCIONS DE L’AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 L’univers és tota la matèria i tota l’energia que hi ha, així com l’espai que les conté. Està compost pels cossos celestes que hi ha en l’espai: estreles, planetes, satèl·lits, asteroides i cometes. Segons la majoria dels científics, l’univers es va originar després d’una gran explosió anomenada big bang, que va ocórrer fa milers de milions d’anys.

2 El Sol i el conjunt de cossos celestes que giren al seu voltant: planetes, satèl·lits, asteroides i cometes. Translació i rotació són els moviments que fan els planetes i satèl·lits del sistema solar.

3 S’originen a causa del moviment de rotació de la Terra, que dura 24 hores.

4 Es diu moviment de translació i origina les estacions. Cal comprovar-ho sobre el dibuix.

5 Resposta oberta, però han de relacionar les estacions amb la hibernació, les migracions, els cicles de reproducció, etc.

6 Paral·lels: són circumferències paral·leles que envolten la Terra d’est a oest, perpendiculars als meridians. Meridians: circumferències que envolten la Terra de nord a sud i passen pels dos pols. Eclipsi: es produeixen quan el Sol o la Lluna queden ocults per un altre astre que s’interposa i impedeix que es veja des de la Terra.


Es proposa utilitzar Escala de metacognició per a fer una autoavaluació i coavaluació del que s’ha aprés al llarg de la unitat.

AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

4 Representa en una imatge el moviment que fa la Terra al voltant del Sol. Quin nom rep aquest desplaçament i a què dona lloc? Assenyala els pols geogràfics i l’eix de rotació.

5 Descriu els efectes que tenen les estacions sobre els éssers vius.

6 Defineix els conceptes següents: paral·lels, meridians, eclipsi.

UNITAT 128 UNITAT 1

INOBLIDABLE!29

Copia i completa les oracions següents.

• Els ..... orbiten al voltant dels planetes.

• Els astres s’agrupen i formen ..... .

• El planeta més proper al Sol és ..... .

• La Terra gira al voltant del ..... i descriu una ..... el·líptica.

• El Sol és una ..... que es troba en el centre del ..... . Aquest forma part d’una ..... anomenada ..... .

Indica el nom dels planetes i cossos celestes que s’indiquen en la imatge.

Observa les imatges i indica en quina fase es troba la Lluna en cada cas.

Indica quins dels conceptes següents es relacionen amb els moviments de la Lluna i quins amb els moviments de la Terra.

a. Estacions. c. Marees.

b. Dia i nit. d. Any.

1

2

3

4

Resol les activitats següents a partir del text i de la imatge que apareixen a continuació.

Un mural del sistema solar Joan ha de fer un mural sobre el sistema solar. Ha buscat informació, però no l’ha guardada bé i ara està tot barrejat. Quin embolic! Ajudes Joan a organitzar les imatges i les dades que té?

11Completa aquesta descripció de la Terra.

La Terra té forma d’..... . El color que predomina al planeta, vist des de l’espai, és el ..... , per ..... .

Copia i completa aquesta taula.

Part ..... Hidrosfera .....

Material Gasos ..... .....

Procés o fenomen

..... .....Formació de roques

Indica amb quin tipus de roca s’associen aquests processos de formació.

a. Solidificació de magma.

b. Transformació de minerals d’altres roques.

c. Acumulació de materials procedents d’altres roques o de restes d’éssers vius.

Indica si aquestes oracions són vertaderes o falses.

a. Els planisferis representen la Terra sobre una superfície plana.

b. El globus terraqüi representa que la Terra és aplatada en els pols.

c. La representació de la Terra en un planisferi és més exacta que en un globus terraqüi.

Completa el títol d’aquest mapa i identifica el nom dels elements que s’hi indiquen.

Copia i completa la taula següent.

Línies imaginàries Línia de referència

Latitud ..... .....

Longitud ..... .....

5

6

7

8

9

10

A Observa les imatges que ha compilat Joan i identifica a quin astre correspon cadascuna.

B Quins cossos celestes del sistema solar falten per a completar la informació del mural?

C Joan va fer la fotografia de la Lluna fa 14 dies. En quina fase es trobarà la Lluna hui?

1. Quart creixent.

2. Lluna plena.

3. Quart minvant.

4. Lluna nova.

D Ajuda Joan a classificar els planetes en dos tipus. Indica quin nom rep cada grup i assenyala’n dues diferències.

E Observa en la taula les distàncies de cada planeta fins al Sol i respon les preguntes següents a partir de les dades.

1. Ordena aquestes distàncies començant des de la xifra més baixa. Després, tenint en compte aquest ordre i la posició dels planetes al sistema solar, identifica quina distància correspon a cada planeta.

2. Calcula la distància que hi ha entre la Terra i els dos planetes que es troben més a prop. Amb quin dels planetes la distància és menor?

Capital d’estat

Fronteres internacionals0 1000 2000 Km

2

Urà

Venus

Mercuri

1 3

42

Mapa ..... d’.....

1: .....

2: .....

Distàncies aproximades fins al Sol (en milions de quilòmetres)

150 778 58 4 500

228 1 430 2 880 108

1 2

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 1112

23

76

5

4

1

89

77

unita 1. el neta erraprojecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com/cdn...bl2.1. descriure el...

Documents