descriure s.cugat 5.11.2014

Expressió escrita Seminari intercentres, internivells Sant Cugat Curs 2014-2015

Dolors Quinquer Vilamitjana

1

DESCRIURE

1. Clarificació conceptual a partir de tres eixos:

1.1. L’habilitat cognitivolingüística de descriure 1.2. Organitzadors diferenciats segons els continguts 1.3. El text descriptiu

2. Bastides, suports, eines per dissenyar activitats didàctiques:

2.1. Bases d’orientació 2.2. Organitzadors gràfics 2.3. Vocabulari de suport 2.4. Rúbriques per a traspassar els criteris d’avaluació

3. Propostes per als centres Per començar: Segur que els vostres alumnes han escrit textos descriptius en moltes situacions. Poseu alguns exemples indicant el curs de primària o de secundària. Exemple: Descripció d’un dinosaure a tercer de primària



2

1. Clarificació conceptual a partir de tres eixos: 1.1. L’habilitat cognitivolingüística de descriure Què és descriure?

a. Un joc com a primera aproximació:

Tothom es posa en cercle amb les mans al darrera. El professor/a posa a la mà de cada membre un objecte.

1) Sense canviar de posició, un membre del grup descriu el seu objecte sense anomenar-lo. D’altres que creuen que tenen a la seva mà el mateix objecte ajuden a descriure’l.

2) Es demana a algú altre que no identifica el seu objecte amb la descripció que s’ha fet, que faci la seva pròpia descripció i així fins que tothom s’identifiqui amb descripció d’un o altre objecte.

3) Es van formant tants grups com objectes diferents apareixen.

4) Finalment, el grup contesta la pregunta següent:

Què és descriure? b. Segona aproximació: Descriure música Escolteu atentament el fragment de música que us proposem i feu-ne la descripció individualment.

Per grups poseu en comú les possibles dificultats que heu trobat per a descriure-la.



3

c. Tercera aproximació: Descriure una flor des de perspectives diferents.

Dins de cada grup:

Una parella fa la descripció de la flor com ho faria un científic.

Una altra parella fa la descripció de la flor com ho faria un/a escriptor/a o un/a artista.

Un cop enllestides les dues descripcions, es comparen i, després, es fa una llista del que cal per fer una descripció científica i del que cal fer per fer una descripció literària:

UNA FLOR

Per fer una descripció científica cal…

Per fer una descripció literària cal .

Descriure és igual des de qualsevol àrea?



4

Habilitat cognitivolingüística. Materials de suport de Jorba, J. i altres: Parlar i escriure per aprendre,1998)

Document 1. MAPA CONCEPTUAL

Document 2. LA COMPLEXITAT DE LA DESCRIPCIÓ (concret / abstracte; presencial / no presencial; viscut / no viscut, etc.)

Document 3. DESCRIURE

Què vol dir Què s’ha de fer El resultat és Com és el text

Enumerar qualitats, propietats, característiques, d’un objecte, fenomen o procés.

Observar Identificar el que és essencial, comparar, definir, ordenar....

Un text que permeti fer-se una idea d’allò que es descriu.

Proporcionar un nombre suficient de propietats o característiques.

Un títol.

Una presentació que després es desenvolupa.

Frases curtes. Coordinades, juxtaposades.



5

1.2. Els continguts: organitzadors diferenciats La descripció cal situar-la en un context científic, literari, artístic, etc. En cada cas els organitzadors són diferents. Descriure una flor

- Què és? A quina categoria pertany? - Quines propietats o característiques són les més importants? - Qualificar les propietats: és de color groc (adjectius) i quantificar sempre que sigui possible amb precisió (mesura ….) - Relacionar una acció amb algun canvi: quan es mira amb la lupa binocular... Si es parteix per la meitat….

Descriure un animal, una persona /personatge

Montcada. Valentina. 2011. 2º Primària.

& && &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&



6

Descriure matemàtiques

IES Mimó, Cerdanyola 2011. ESO.

Descripció del personatge: Com era E. Shackleton? fortitudine vincimus (resistir és vèncer )

Trets físics

Relacions amb els altres expedicionaris

Trets psicològics

Físic agradable, simpàtic, carismàtic, constant, sòlid, tranquil, obstinat, irreductible, aventurer, impertorbable, optimista, entusiasta, dots de comandament i de lideratge, autoritat...

Descriure és enumerar qualitats, propietats, característiques ....



7

Descriure pintura. Les obres d'art pictòriques són una forma d'expressió visual que utilitza una superfície plana. El suport pot ser paper, una paret, fusta, tela o un altre element. Les tècniques són diverses dibuix, fresc, oli, aquarel·la… L'artista empra el pigment mitjançant elements com a punts, línies, taques, o altres .. La qüestió dels organitzadors: En paraules d’un professor: “No han aprés a descriure música, han aprés música” (Perquè han aprés els organitzadors) Heu de fixar-vos en: - composició: Com organitzen els elements de manera simètrica o asimètrica; centrípeta o centrífuga? Domina l'estabilitat o el moviment? Destaca la verticalitat o l'horitzontalitat? Hi ha línies corbes? Podeu identificar l'esquelet estructural o esquema? Podeu distingir el primer pla del segon pla, i el centre del quadre? Utilitza la perspectiva per donar sensació de profunditat? - línies i colors: Predomina la línia o el color? Quins colors utilitza: colors primaris o secundaris; colors càlids /freds; monocroma / policroma; contrast o harmonia; objectiu o subjectiu? Quines sensacions provoquen els colors? Com és el traç? - llum: Quina sensació predomina, la claredat o la foscor? com s'il·lumina la pintura? Hi ha contrast molt marcat? Com es relacionen llum i color? La il·luminació et sembla real o irreal? - figuració o abstracció: les figures tenen formes reals, estan distorsionades, o bé no hi ha figures? - el tema? De què tracta? - valoració: Com el valores? Que pretenia l'autor? Què m'aporta que no sabia o que no m'havia fixat? Quins mèrits li trobo? He vist altres imatges semblants a aquesta? A mi que em diu? Quines sensacions provoca?



8

1.3. La tipologia textual: el text descriptiu.

Document 4. EL TEXT DESCRIPTIU

Tipus de text Característiques gramaticals

- Informa sobre l’estat de les coses

- Produeix proposicions o enunciats que enumeren qualitats, propietats, característiques d’allò que descriu

- Descriu persones, paisatges, imatges, objectes, processos, conceptes, etc.

- En podem trobar en textos orals i escrits: discursos, notícies, cartes, textos escolars

-Les definicions són un exemple paradigmàtic d’aquest tipus de text

Morfologia i sintaxi:

- Adjectius qualificatius

- Verbs en present i imperfet

-Enllaços: Adverbis (tanmateix, igualment, davant, darrera, sota, sobre, primer, primerament, abans, després ...); locucions (en primer lloc, d’antuvi, d’entrada, ...)

- Oracions de predicat nominal

- Coordinades, juxtaposades

Estructura del text:

- De més general a més concret

- Ordre en l’espai: De dalt a baix, d’esquerra a dreta sempre segons l’objecte o procés que es descriu

Exemples de textos descriptius: La portada del monestir de Ripoll: La decoració de la portada es divideix en set franges horitzontals, on es desenvolupen diverses escenes bíbliques i al·legòriques; la part superior, sobre l’arc del portal, representa l’església triomfant entorn del Pantocràtor o Deu Omnipotent, envoltat dels símbols dels evangelistes (...); al centre, en les tres franges següents, hi ha escenificats diversos exemples que cal seguir a la terra per arribar a Déu, i a la part inferior hi ha personatges destacats que simbolitzen l’església militant. A sota, a les dues últimes franges, hi ha representacions d’animals fantàstics i dels set pecats capitals. (Pladevall, A.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya)

Població de l`Àfrica: Descripció d’un mapa A l’Àfrica, en primer lloc la població es concentra majoritàriament a les costes: al nord prop de la Mediterrània (Marroc, Algèria, Tunísia, etc.); a l’oest al Golf de Guinea (Nigèria, Ghana, Costa d’Ivori, etc.); al sud a la República de Sud-Àfrica. En segon lloc la població també es situa a l’interior a la zona dels grans llacs (Zaire, Uganda, Kenya, Malawi, etc.) i seguint el curs dels grans rius africans: Nil, Níger i Congo. També hi ha grans espais buits, on no hi ha gaire població que es troben on falta l’aigua (els grans deserts del Sàhara, Kalahari, etc.,) a les zones on hi ha muntanyes i on hi ha selves (zona equatorial). (Producció d’alumne de 1er. d’ESO)

Donatello David de Donatello és una obra escultòrica del segle XV, que actualment es troba a Florència. És la figura masculina d’un adolescent amb



9

formes encara infantils, el material és el bronze. És una figura a escala humana i pot ser observada des de diferents punts de vista. L’artista ha captat el moment en el qual David ja ha guanyat Goliat i reposa amb indolència i arrogància. (Producció d’alumne de batxillerat). La tècnica de la pintura al fresc de murals El fresc és una tècnica molt utilitzada des de l’antiguitat en pintures murals. L’aglutinant és la calç, i el suport el mur. Damunt de la paret s’estén una capa de morter format per una part de calç morta i tres de sorra. Abans que s’endureixi, s’hi apliquen els pigments diluïts amb aigua. Quan la calç s’asseca, forma damunt de la superfície una finíssima capa cristal·lina insoluble en aigua que evita que els pigments se’n desprenguin. Hem de diferenciar la pintura mural de la pintura al fresc. La primera és tota pintura que té com a suport un mur; la segona, en canvi, és exclusivament aquella que utilitza el procediment descrit més amunt” (llibre de text).

El cor El cor és un òrgan format pel múscul cardíac, encarregat d’impulsar la sang i mantenir-la en moviment. Forma part del sistema circulatori humà juntament amb les artèries, les venes i els capil·lars. Internament està dividit en quatre cavitats. Dues superiors o aurícules i dues inferiors o ventricles. A la dreta, l’aurícula i el ventricle estan comunicats per una vàlvula anomenada tricúspide. A l’esquerra, estan comunicats per la vàlvula bicúspide o mitral... (Producció d’alumne de 1er. d’ESO) El bucaner: El recordo encara com si fos ahir. Aparegué pesadament al llindar d'entrada, i rere seu un carretó, carregat amb el seu cofre mariner: Un home gegantí, fort i bronzejat; la cua dels cabells, embreada, li queia fins a l'esquena, sobre el tabard d'un blau brut. Tenia les mans clivellades, plenes de cicatrius, amb les ungles irregulars i negres. A la galta, el cop de sabre li havia deixat un xiribec blanquinós, repugnant.

Recordo que, tot mirant la cala, xiulava baixet; i després es posà a entonar la vella cançó marinera que tan sovint li havia de sentir: Quinze són que volen el cofre del mort, quinze són, oh, oh, i una ampolla de rom! (Fragment de L'illa del tresor, de R.L. Stevenson) Fixeu-vos com estan organitzats aquests textos: - Ordre en l’espai: De dalt a baix, d’esquerra a dreta segon l’objecte o procés que es descriu - De més general a més concret.. - .....



10

2. Bastides, suports, eines per a dissenyar activitats didàctiques Com procedir? Es recomana:

1) Compartir objectius amb l’alumnat, ajudar-lo a representar-se la tasca. 2) Proporcionar models per visualitzar la demanda i per analitzar-ne

l’estructura. 3) Fer una pràctica guiada amb bastides que ajudin a comprendre com

hauran de procedir quan ho facin sols (anticipar, planificar, apropiar-se dels criteris d’avaluació, fer esborranys, revisar....). És important compartir criteris amb l’alumnat, fer-los identificar els criteris, negociar significats, pensar la planificació.... No es tracta de donar-los graelles i plantilles ja fetes que només han de seguir o aplicar. Es proposa fer-los pensar, parlar-ne a la classe més que aplicar mecànicament.

4) Finalment, fer una segona pràctica autònoma Les bastides són “estructures temporals que proporcionen ajudes en punts específics del procés d’aprenentatge”. En el cas de la descripció (i d’altres tipus de text) proposem:

Procés:

4. Practica independent

3. Pràctica guiada amb bastides 2. Modelatge

1.  Compartir els objectius



11

2.1. Base d’orientació per fer descripcions

Què$és?$Dir$amb$precisió$el$grup$al$qual$pertany$

Enumerar$les$caracterís:ques$

Redactar$amb$coherència,$cohesionant$el$text$

Tenir$cura$amb$el$vocabulari:$precís,$variat,$sense$interferències$ni$repe:cions$

Vigilar$l’ortografia,$la$lletra$i$la$presentació$

CONTINGUT$$$$$$$$$$

FORMA$

Les$bases$d’orientació$són$instruments$que$ajuden$a$la$an5cipació$i$planificació$de$l’acció.$$• $Presenten$de$manera$gràfica$les$accions$que$cal$fer$i$l’ordre$a$seguir$

• $Les$han$d’elaborar$els$propis$alumnes$amb$les$seves$paraules.$

• Poden$anar$variant$al$llarg$dels$cursos,$ampliantAlos,$ma5sant$afirmacions…$

• $Se’n$dedueixen$els$criteris$d’avaluació!!!

$ $$$$$$$$$$$$$$$$



12

Institut de Badia del Vallès: Competència lingüística a l’ESO



13

2.2. Organitzadors gràfics (Estructures de pensament + continguts Swartz y Perkins 1992, Swartz y Parks 1994) Són útils perquè:

Proporcionen estructures d’organització del pensament Permeten visualitzar la informació organitzada Fan surar el pensament dels alumnes Fomenten l’autonomia

http://www.pinterest.com/pin/49750770854093981/

1.#Què#és?#Com#es#diu?#Origen.#

2.#Com#és#5sicament?#Cos#rodonet,#cap#pe;t,#ulls#tristos,#potes#curtes#i#fortes,#pèl#aspre....#

3.##Quin#caràcter#té?#Alegre,#amigable,#bellugadís,#content,#diver;t,#dolç,#dolent,#esquerp,#infan;l,#llest,#nerviós,#rialler,#Gmid,#

tossut....#

#

4.#Què#fa?#Rossega#sabates#

TÍTOL#EL#MEU#ANIMAL#

PREFERIT#

# # # # # #



14

2.3. Vocabulari de suport Millor si és l’alumnat qui proposa vocabulari, si es comenta a classe...

Vocabulari*per*a*descriure*objectes*PRESENTACIÓ+ UTILITAT+ FORMA++ MATERIAL+ COLOR+Eina*Instrument*Recipient*Peça*de*ves9r*Aliment*

Contenidor*Transportar*Teixir*Menjar*Mesurar**

Ovalat*Allargat*Pla*Rodó*Rectangular*

Fang*Ferro*Fusta*Metall*Pell*Plàs9c*Roba*

Blanc*com*Blau**Verd*Fosc*com*Lluent*Lluminós*Opac**Translúcid*Transparent*

* * * * * *



15

http://blocs.xtec.cat/miralletesmitja/files/2013/02/ADJECTIUS-I-EXPRESSIONS-PER-DESCRIURE-UNA-PERSONA1.pdf



16

2.3. Les rúbriques: Eines per al traspàs dels criteris d’avaluació

Criteris'd’avaluació:'  Criteri'és'la'norma'que's’u6litza'per'interpretar/valorar'la'informació'recollida'en'una'ac6vitat'd’avaluació.'

  Criteri&de&realització:'Anomena'les'accions'concretes'que's’espera'que'l’alumne'6ngui'en'consideració.'

  Criteri&d’èxit&o&de&resultats:'Fixa'el'grau'd’acceptabilitat.'Contemplen'aspectes'com'per6nència,'completesa,'precisió,'volum'de'coneixements.'

' ''''''''''''''''



17

CRITERIS PER AVALUAR UNA DESCRIPCIÓ ESCRITA

Criteris de realització Criteris de resultats Està bé si..... (nivell d’expert)

ADEQUACIÓ:

El text respon a las característiques de la situació comunicativa

- Entén la demanda i s’adequa al propòsit comunicatiu de descriure, escriu tenint en compte els requisits d’un text descriptiu. - Permet fer-se una idea d’allò que es descriu.

COHERÈNCIA: És la propietat per la qual un text s’organitza globalment de contingut (coherència interna). de forma (coherència externa)

- Identifica l’objecte o el procés que es descriu (diu què és) - Enumera les característiques o els elements més importants - Les característiques són pertinents i suficients - La descripció segueix un ordre (del tot a les parts), temps (primer, després), espai...

COHESIÓ:

Es refereix a l’estructura interna del text. La connexió entre frases i entre paràgrafs. També a les referències internes que enllacen el discurs i eviten repeticions

El text està cohesionat internament

També enllaçat entre paràgrafs: Empra enllaços / connectors adients: adverbis -tanmateix, igualment, davant, darrera, sota, sobre, primer, primerament, abans, després ...; locucions -en primer lloc, d’antuvi, d’entrada.

CORRECCIÓ MORFOSINTÀCTICA

Utilitza frases curtes. Verbs en present o imperfet. Les oracions són predicatives, coordinades o juxtaposades Oracions ben construïdes (ordre adequat) Concordança subjecte/predicat Temps verbals adequats que concorden entre ells

VOCABULARI Utilitza termes adequats (paraules precises, especialitzades...). Utilitza els adjectius necessaris. Si escau qualifica i o quantifica les característiques amb qualitats, quantitats, unitats adequades. No repeteix paraules.. Variat, sense repeticions Sense interferències del castellà

CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA

Paraules escrites sense faltes (fins a 4: B; de 5 a 8: R; més de 9 M. S’inclou accents i majúscules)

ASPECTES FORMALS Identificació: Nom, cognoms, data, curs... Control de l’espai, bona presentació, línies rectes Visualment el text respon a la tipologia emprada Lletra llegible. Mida adequada



18

2.4. Tenir el procés de composició al punt de mira: COMPRENSIÓ DEMANDA

ANTICIPACIÓ PLANIFICACIÓ TEXTUALIT-ZACIÓ

REVISIÓ TEXT FINAL

!Millorar!l’expressió!escrita!vol!dir!ajudar!a!l’alumnat!a:!

Escriure!textos!amb!con9ngut!adient,!ben!organitzats!i!enllaçats!i!amb!plena!correcció!lèxica,!morfosintàc9ca!i!ortogràfica!

!

! ! !

  Adequació!  Coherència!!  Cohesió!  Vocabulari!  Frases!ben!construïdes!  Sense!faltes!d’ortografia!!



19

3. Propostes per als centres Ara per ara, tant a primària com a secundària dominen les descripcions des de la perspectiva de les llengües:

- Retrats i autoretrats de persones, personatges, d’animals, objectes……

- Paisatges Mentre que disposem de menys exemples dels àmbits científic, social, artístic, matemàtic, etc. Propostes per als centres: 1) Implicar a tot el professorat de totes les àrees (secundària) o tenir en compte les mirades científica, literària, social, etc. (primària) 2) Identificar les tasques que requereixen descriure a matemàtiques, educació física, música, ciències, socials, ..... Per exemple, en l’àmbit de les CCSS es descriuen:

- mapes - gràfics - imatges (fotografies, pintures, escultures, cartells, còmics, etc.) - edificis - objectes - paisatges - processos - personatges - ...

3) L’activitat ha d’estar contextualitzada: Ha de formar part d’un projecte o una lliçó que requereixi fer alguna tasca de descripció. 4) Els objectius clars, explicitats i compartits

5) Proposar situacions didàctiques engrescadores per apropiar-se alhora de la forma (requeriments lingüístics) i del contingut (organitzadors).

6) Contemplar diverses perspectives en un mateix objecte de descripció:

Per exemple: Descriure un animal i/o un paisatge des de la perspectiva literària i des de la perspectiva científica.

Lola Quinquer 5.11.2014

descriure s.cugat 5.11.2014

Education