descriure 2. pdf
TRANSCRIPT
Descriure (2)
Dolors Quinquer Vilamitjana
Seminari intercentres i internivells
Sant Cugat 03.12. 2014
Habilitat cognitivolingüística
Lola Quinquer
Continguts Tipologia textual
Suports didàctics Bastides
Quatre eixos
L’avaluació és un bon instrument de comunicació per traspassar els criteris de realització de les tasques
Dolors Quinquer
Dolors Quinquer
Compar�r amb l’alumnat els instruments i els criteris d’avaluació del professorat fins aconseguir que l’alumnat se’ls apropiï.
Professor/a
Alumnes
Instruments i criteris d’avaluació
Dolors Quinquer
Aquest enfocament de l’avaluació forma part del que s’ha denominat model comunica�u de l’avaluació (J. Cardinet 1992) o també avaluació formadora.
Vegem-‐ne alguns trets:
Autoavaluar-‐se requereix apropiar-‐se dels criteris d'avaluació del professorat
Dolors Quinquer
Aprendre és interioritzar els criteris
El professorat
Companys/es
El propi alumne/a és qui ha de corregir els errors
autoavaluació
Autoavaluació
Ajuden a la detecció d’errors…
Canvi de centralitat L’alumnat és qui aprèn, és el centre de l’ac�vitat, és qui s’autoregula
Dolors Quinquer
Criteris d’avaluació 1. Adequació 2. Coherència 3. Cohesió 4. Correcció morfosintàc�ca 5. Correcció lèxica 6. Correcció ortogràfica 7. Correcció d’aspectes formals
Dolors Quinquer
COHERÈNCIA Estructura, organització Con�ngut
Revisa el �tol (presentació)
Diu que és un animal
Cap banyes / foc
Cap / aigua
Coll elàs�c / aire
Cap amb bec / terra
Potes de �gre Cua de vaca
Els trets que enumera són per�nents, ja que es tracta d’un animal fantàs�c. També són suficients per fer-‐nos una idea de com és aquests ésser. U�litza un volum d’informació adequat al nivell amb qual s’ha plantejat l’ac�vitat
ADEQUACIÓ:
Significa que el text respon a las caracterís�ques de la situació comunica�va: -‐ Finalitat: descriure -‐ Situació: formal, informal. -‐ Receptor: el des�natari és .... Es tracta d’u�litzar el registre lingüís�c més apropiat a la situació de comunicació, en funció del tema, el canal, el grau de formalitat i el propòsit. El text permet fer-‐se una idea d’allò que es descriu
Dolors Quinquer
COHESIÓ 1) El text està cohesionat
internament? 2) La puntuació és
adequada? 3) Enllaça els paràgrafs amb enllaços / connectors adients: -‐ Adverbis: tanmateix,
igualment, davant, darrera, sota, sobre, primer, primerament, abans, després ..-‐
-‐ Locucions: en primer lloc, d’antuvi, d’entrada ...-‐.
Té
El nom és massa llarg, li direm 4 caps. És un animal que té 4 caps i cada cap treu per la boca un dels quatre elements: foc, aigua, aire i terra
El primer cap…. foc El segon cap …. aigua El tercer cap…. aire L’úl�m cap …. terra
Tanmateix, tot ell té un forma molt estranya …… I cua de vaca
CORRECCIÓ MORFOSINTÀCTICA 1. U�litza frases curtes. 2. Oracions ben construïdes (ordre adequat). 3. Concordança subjecte/predicat. 4. Temps verbals adequats (present o imperfet) que
concorden entre ells. 5. Les oracions són predica�ves, coordinades o juxtaposades. 6. Puntuació adequada. 7. Sense interferències lingüís�ques (tenir que, hi ha que,
m’haig d’anar, etc.)
Dolors Quinquer
“El nom és molt llarg, li direm quatre caps”
1. U�litza frases curtes. 2. Oracions ben
construïdes (ordre adequat).
3. Concordança subjecte/predicat.
4. Temps verbals adequats (present o imperfet) que concorden entre ells.
5. Les oracions són predica�ves, coordinades o juxtaposades.
6. Puntuació adequada. 7. Sense interferències
lingüís�ques (tenir que, hi ha que, m’haig d’anar, etc.)
Hauria de millorar: 1, 2, 5, 6 i 7 Acceptable: 3, 4…
CORRECCIÓ LÈXICA
1. U�litza termes adequats (paraules precises, genuïnes i si cal especialitzades).
2. Vocabulari vairat. 3. No repeteix paraules innecessàriament. 4. U�litza els adjec�us necessaris. 5. Si escau qualifica i o quan�fica les
caracterís�ques amb qualitats, quan�tats, unitats adequades.
6. Sense interferències amb altres sistemes lingüís�cs.
Dolors Quinquer
1. U�litza termes adequats (paraules precises, genuïnes i si cal especialitzades).
2. Vocabulari vairat. 3. No repeteix
paraules innecessàriament.
4. U�litza els adjec�us necessaris.
5. Si escau qualifica i o quan�fica les caracterís�ques amb qualitats, quan�tats, unitats adequades.
6. Sense interferències amb altres sistemes lingüís�cs.
CORRECCIÓ D’ASPECTES FORMALS 1. Iden�ficació:
Nom, cognoms, data, curs...
2. Control de l’espai.
3. Línies rectes 4. Presentació
acurada,. 5. Visualment el
text respon a la �pologia d’un text descrip�u
6. Cal·∙ligrafia entenedora. Mida adequada
Dolors Quinquer
Recordeu: l’alumne és qui ha d’interioritzar els criteris
Una possibilitat interessant és fer-‐los avaluar textos propis o d’altres després de consensuar els criteris d’avaluació. S’aprèn molt corregint ! No els estalvieu!
Situeu-‐vos en el context adequat no podem demanar el mateix grau d’assoliment si són alumnes de primària (de cicle inicial, mitjà o superior) o de secundària.
Dolors Quinquer
1) Compar�r objec�us: Què ens proposem? Com ho farem? Iden�ficarem amb diverses ac�vitats d’avaluació/aprenentatge els criteris que heu de tenir en compte quan redacteu un text descrip�u: 1. Avaluarem un text-‐model entre tota la classe 2. Avaluareu en equips de quatre el text de la Milena 3. Cadascú individualment escriurà un text tenint en
compte els criteris que heu iden�ficat 4. Fareu una avaluació mútua
Procés:
Dolors Quinquer
EEll mmeeuu eessppoorrtt pprreeffeerriitt Procés: De tots els esports a mi m’agraden especialment els d’equip, com el futbol, el bàsquet, el handbol o el rugbi. Tanmateix, el futbol és el meu preferit i per aquest motiu en destacaré algunes característiques: En el futbol competeixen dos equips integrats per 11 jugadors cadascun. S’enfronten durant 90 minuts, sota la vigilància d’un àrbitre i dels seus ajudants. Per jugar a futbol es necessita un camp rectangular d’unes mides determinades, amb una porteria a cada banda. Aquesta porteria té dos pals, un travesser i una xarxa. També es requereix una pilota o baló reglamentari que els jugadors només poden tocar amb els peus, excepte el porter que la pot agafar amb les mans dins de l’àrea, que és l’espai proper a la porteria. Tanmateix, la qüestió clau és fer gols, és a dir aconseguir que la pilota entri a la porteria contraria, i alhora impedir que l’altre equip en faci. El resultat d’un partit pot ser guanyar, perdre o empatar. Fer una golejada consisteix en guanyar per molts gols. Per cloure afegiré una anècdota: el futbol neix a la Gran Bretanya al segle XIX i, a casa nostra, un dels equips més antics és el Palamós, fundat el 1898.
2. Modelatge
Incorporem la metareflexió (presa de consciència) Quan parlem de metareflexió ens referim a la capacitat de pensar sobre el propi pensament, la consciència de com s'usa el cervell per adquirir coneixements.
S'ha definit com "pensar sobre com es pensa" o fer explícit el que passa al cervell mentre es pensa.
És una habilitat que es pot entrenar i es relaciona amb la competència d'aprendre a aprendre (què es�c aprenent?, quines dificultats he trobat? com les he resolt?).
Dolors Quinquer
uu Quines ac�vitats he fet? (Recapitulació) Ac�vitat 1. Ac�vitat 2. Ac�vitat 3. Ac�vitat 4. u Com les he fet? (individualment, en grup, entre tota la
classe) u Què he après? u Quines dificultats he trobat? Què he fet per resoldre-‐les? u Que puc fer ara que abans no podia fer?
A par�r de la descripció que ha fet en Manel de la seva mascota has de fer un dibuix que reculli tots els trets que esmenta el text que es poden
dibuixar. L’Stuar és un ....... mascle. Té el cap pe�t. Té el cos rodó i les potes llargues. Té la pell gruixuda. És �mid i entremaliat.... Es reprodueix com nosaltres, és esser viu. Menja pa i pinso. És pare. Viu en una gàbia. Es un ésser viu perquè es reprodueix i mor. Dibuix
Quin animal has dibuixat?
Què has aprés fent aquesta tasca sobre com s’han de fer les descripcions?
Aquesta és una ac�vitat de
metacognició
Reflexió sobre com procedim i que aprenem
Què vol dir que una caracterís�ca és per�nent? I suficient?
Què vol dir per�nència: -‐ Vol dir que les proposicions, enunciats o caracterís�ques fan referencia a l’objecte o fenomen que es descriu
Que entenem per completesa o suficiència? -‐ Vol dir que proporciona un nombre suficient de caracterís�ques
-‐ Tot el que diu es correspon a com és un cavall (tot és adequat o per�nent)? -‐ Ens dóna un nombre suficient de caracterís�ques?
Dolors Quinquer
-‐ Imagina’t que proposem a la Valen�na i els seus companys de classe tornar escriure el text com si fossin cien�fics/cien�fiques.
-‐ Imagina’t a que proposem a la Valen�na i els seus companys de classe tornar escriure el text com si fossin escriptors/es
Dolors Quinquer
Quins trets podem enumerar d’un cavall si el volem descriure des d’una perspec�va cien�fica?
Caracterís�ques Quina classe d’animal és (Mamífer, rèp�l, peix, ocell, amfibi) Com és �sicament? (Forma, mida, pes, color....) Com es reprodueix? (Vivípar, ovípar) De què s’alimenta? (Carnívor, herbívor .....) On viu? (Terra, aigua....)
h�p://www.slideshare.net/blogsbetaniacm/els-‐animals-‐vertebrats-‐6933476
Dolors Quinquer
Quins trets podem enumerar d’un cavall si el volem descriure des d’una perspec�va literària? Trets �sics i trets rela�us al caràcter. La diferència serien els adjec�us (varietat, riquesa), les metàfores, el punt de vista adoptat ....
Dolors Quinquer
Fotografia publicada el 18.02.1939 a la revista francesa L’Illustration. Es va fer a la carretera de Camprodon a Prats de Molló (frontera amb França). Lola Quinquer