unita 1. a oltan erraprojecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com... · a l’alumnat quins...

60

UNITAT 1. Al voltant de la Terra

PROGRAMACIÓ

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumne Competències clau

La Terra en el sistema solar i els astres que el formen. BL2.1. Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols com l’equador, els meridians i paral·lels, per a orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs: el sistema solar.

BL2.1.1. Identifica la Terra com a part d’un conjunt de cossos celestes que giren al voltant del Sol.

17-18

BL2.1.2. Descriu la localització de la Terra en el sistema solar. 17-18

BL2.1.3. Localitza el Sol al centre del Sistema Solar i anomena els planetes que el formen. 17-18

La rotació terrestre i les seues conseqüències. El dia i la nit. Eix i pols geogràfics.

BL2.1. Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols com l’equador, els meridians i paral·lels, per a orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs: el moviment de rotació.

BL2.2.2. Explica el moviment de rotació terrestre i les seues conseqüències. 19-20

BL2.2.3. Defineix dia i hora com a unitats per a mesurar el temps. 19-20

BL2.2.4. Descriu dia i nit com a conseqüències de la rotació terrestre. 19-20

La translació terrestre i les seues conseqüències. Les estacions. BL2.1. Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols com l’equador, els meridians i paral·lels, per a orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs: la translació terrestre.

BL2.2.6. Explica el moviment de translació i les seues conseqüències. 19-20

BL2.2.7. Identifica les estacions, fixa la durada, i hi descriu la llum solar. 19-20

La Lluna: moviment al voltant de la Terra. Les fases lunars. BL2.1. Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols com l’equador, els meridians i paral·lels, per a orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs: la Lluna.


BL2.4.1. Descriu la translació de la Lluna i identifica i anomena les fases lunars. 22-23

Representació d’un eclipsi de Sol. BL2.1. Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols com l’equador, els meridians i paral·lels, per a orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs: els eclipsis de Sol.

BL2.2.6. Explica el moviment de translació i les seues conseqüències. 24

BL2.4.1. Descriu la translació de la Lluna i identifica i anomena les fases lunars. 24

Teories sobre l’inici de l’univers. BL1.2. Obtenir informació de fonts escrites, imatges, obres d’art, observació de paisatges o visites a museus per a respondre qüestions prèvies i registrar l’esmentada informació per mitjà de textos, imatges, línies de temps o esquemes, utilitzant mitjans digitals d’emmagatzematge o gravació.

BL1.1.1. Cerca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, obté conclusions, reflexiona sobre el procés seguit i ho comunica oralment o per escrit.

25

BL1.3.2. Utilitza amb rigor i precisió el vocabulari adquirit per a elaborar treballs amb la terminologia adequada als temes tractats.

25

61

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumne Competències clau

La Terra en el sistema solar i els astres que el formen. BL2.1. Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols com l’equador, els meridians i paral·lels, per a orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs: el sistema solar.

BL2.1.1. Identifica la Terra com a part d’un conjunt de cossos celestes que giren al voltant del Sol.

17-18

BL2.1.2. Descriu la localització de la Terra en el sistema solar. 17-18

BL2.1.3. Localitza el Sol al centre del Sistema Solar i anomena els planetes que el formen. 17-18

La rotació terrestre i les seues conseqüències. El dia i la nit. Eix i pols geogràfics.

BL2.1. Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols com l’equador, els meridians i paral·lels, per a orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs: el moviment de rotació.

BL2.2.2. Explica el moviment de rotació terrestre i les seues conseqüències. 19-20

BL2.2.3. Defineix dia i hora com a unitats per a mesurar el temps. 19-20

BL2.2.4. Descriu dia i nit com a conseqüències de la rotació terrestre. 19-20

La translació terrestre i les seues conseqüències. Les estacions. BL2.1. Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols com l’equador, els meridians i paral·lels, per a orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs: la translació terrestre.


BL2.2.7. Identifica les estacions, fixa la durada, i hi descriu la llum solar. 19-20

La Lluna: moviment al voltant de la Terra. Les fases lunars. BL2.1. Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols com l’equador, els meridians i paral·lels, per a orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs: la Lluna.


BL2.4.1. Descriu la translació de la Lluna i identifica i anomena les fases lunars. 22-23

Representació d’un eclipsi de Sol. BL2.1. Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols com l’equador, els meridians i paral·lels, per a orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs: els eclipsis de Sol.

BL2.2.6. Explica el moviment de translació i les seues conseqüències. 24

BL2.4.1. Descriu la translació de la Lluna i identifica i anomena les fases lunars. 24

Teories sobre l’inici de l’univers. BL1.2. Obtenir informació de fonts escrites, imatges, obres d’art, observació de paisatges o visites a museus per a respondre qüestions prèvies i registrar l’esmentada informació per mitjà de textos, imatges, línies de temps o esquemes, utilitzant mitjans digitals d’emmagatzematge o gravació.

BL1.1.1. Cerca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, obté conclusions, reflexiona sobre el procés seguit i ho comunica oralment o per escrit.

25

BL1.3.2. Utilitza amb rigor i precisió el vocabulari adquirit per a elaborar treballs amb la terminologia adequada als temes tractats.

25

62

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1

CONSIDERACIONS PER A LA UNITAT

SABER SER

La pregunta convida als alumnes a reflexionar sobre com s’expliquen les coses. És interessant que el docent els introduïsca en la metodologia científica per a l’explicació de les coses: el mètode hipoteticodeductiu.

CONTINGUTS PREVIS

• L’origen de l’univers.

• La cosmologia i els cosmòlegs.

• El respecte a les opinions alienes.

ELEMENTS TRANSVERSALS

• Desenvolupament sostenible i cura del medi ambient.

• Situacions de risc derivades de la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

• Mostrar als alumnes fotografies de la Terra i de la Lluna vistes des de l’espai, del Sol i altres estreles, de planetes... Dialogar amb ells sobre com i quan creuen que es va formar l’univers, on creuen que comença i acaba, i comentar la dificultat que comporta respondre aquestes preguntes, a pesar dels avanços que s’han produït i de l’ús de les noves tecnologies.

• Verificar si els alumnes comprenen correctament el concepte de Big Bang i demanar-los que expressen la seua opinió responent les activitats.

• Demanar que, entre tots, elaboren una llista amb els noms d’estreles i constel·lacions que coneguen.

L’observació és suficient

per a explicar les coses o a

més cal comprovar-les?

Saps com influeixen

els astres i els moviments que fan en la vida

del nostre planeta?

Com podem

simular un eclipsi solar?

AL VOLTANT DE LA TERRA1

Exploradors, per a començar a conéixer el món, heu de saber quin és el seu lloc a l’univers i de quina manera això inf lueix en el vostre planeta. L’espai us espera!

15

63

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1

GAMIFICACIÓ

Al començament de la unitat, es treballarà de manera oral amb l’alumnat per a descobrir entre tots la relació que hi ha entre el que s’hi estudiarà i la missió concreta del curs.

Tant en aquesta part com en la resolució de les preguntes vinculades a les imatges, es poden repartir monedes per algun dels aspectes següents:

• Creativitat i originalitat.

• Relació espontània del contingut amb una experiència o coneixement previ.

APRENENTATGE COOPERATIU

Utilitzar l’estructura Lectura compartida per a afrontar les preguntes de la doble pàgina motivadora. Per a respondre les preguntes, utilitzar l’estructura Treball per parelles.

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Corporal i cinestèsica

Dur a terme a classe una xicoteta representació del sistema solar. Dividir els alumnes en grups de tres. Un serà el Sol; un altre, la Lluna, i un altre, la Terra. Amb el cos han de representar els moviments que fa el planeta, l’estrela o el satèl·lit que se li haja assignat.

Interpersonal

Potenciar l’ordre i la neteja dels espais comuns per mitjà de la col·laboració de tot l’alumnat. Es pot fer una pluja d’idees amb totes les activitats que puguen millorar l’espai de l’aula i després fer un calendari per a dur-les a terme.

RUTINES I DESTRESES DE PENSAMENT

Es proposa utilitzar Observe, pense, m’agradaria saber per a donar suport a la introducció del tema, guiar les preguntes que s’hi proposen i identificar el nivell previ de coneixements dels alumnes.

SABER

Recordar que el planeta Terra, com els altres, no està estàtic. Preguntar si coneixen les conseqüències dels moviments de la Terra. Finalment, comentar que el centre del sistema solar és el Sol.

SABER FER

Dialogar amb l’alumnat sobre què entenen per eclipsi i preguntar quants tipus d’eclipsi coneixen. Esmentar que els planetes i els satèl·lits estan en moviment constant, motiu pel qual es produeixen fenòmens com els eclipsis.

L’observació és suficient

per a explicar les coses o a

més cal comprovar-les?

Saps com influeixen

els astres i els moviments que fan en la vida

del nostre planeta?

Com podem

simular un eclipsi solar?

AL VOLTANT DE LA TERRA1

Exploradors, per a començar a conéixer el món, heu de saber quin és el seu lloc a l’univers i de quina manera això inf lueix en el vostre planeta. L’espai us espera!

15

64

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1


• Abans de llegir el contingut de la pàgina, preguntar a l’alumnat si coneix el nom d’altres astres o grups d’astres (estreles, planetes, satèl·lits, galàxies, etc.).

• Observar la il·lustració sobre el sistema solar i indicar que les línies que hi apareixen són les òrbites; explicar què són.

• Quan s’haja resolt l’activitat 1, preguntar a l’alumnat quins planetes del sistema solar estan formats per gasos.

• Agrupar els alumnes en parelles i demanar-los que cadascuna dibuixe i pinte, per les dues cares, un astre del sistema solar, un planeta, el Sol, la Lluna i el planeta nan Plutó. Retallar-los, construir entre tots una maqueta i penjar-la del sostre de la classe.

CONTINGUTS

• El sistema solar i els seus components.

• Els planetes interiors i exteriors i les característiques que tenen.

• Els satèl·lits.

• Característiques del planeta Terra.

COMPETÈNCIES CLAU

• Competència comunicació lingüística.

• Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

• Competència digital.

UNITAT 116 17UNITAT 1

El sistema solar

El planeta en què vivimEl nostre planeta forma part del sistema solar. La Terra es distin-

geix dels altres planetes perquè és l’únic conegut en què hi ha

vida. Això ho permeten les característiques següents:

• La distància que la separa del Sol, que fa que a la Terra no

faça ni massa fred ni massa calor.

• La presència d’aigua, ja que sense l’aigua la vida no seria pos-

sible. Com que gran part de la superfície terrestre està coberta

d’aigua, rep el nom de planeta blau.

• L’existència de l’atmosfera, una capa gasosa que envolta el

nostre planeta i que conté oxigen per a respirar.

Els cometes són astres formats per una mescla de pols i gasos congelats que, en apropar-se al Sol, s’evaporen i creen la seua característica i cridanera cua.

El sistema solar està format per una estrela, el Sol, i per altres astres que giren al seu voltant, com els planetes, els satèl·lits, els cometes i els asteroides. La Terra es

troba al sistema solar i és l’únic planeta on és possible

la vida.

Urà està envoltat per

un sistema d’anells molt

prims i té 27 satèl·lits.

Júpiter és el planeta més

gran del sistema solar i té

més de 67 satèl·lits.

Mart, anomenat el planeta roig perquè té molt de ferro,

té dos satèl·lits.

Venus té unes

dimensions similars a

la Terra. És el planeta

més pròxim al nostre.

El Sol és una estrela

i tots els planetes

del sistema solar

giren al seu voltant.

La Lluna és l’únic satèl·lit

de la Terra i gira al seu voltant.

El cinturó d’asteroides separa

els planetes interiors dels

exteriors. Està situat entre

Mart i Júpiter i el formen

milions d’asteroides.

Saturn està envoltat per

una sèrie d’anells formats

per fragments de roca i gel.

Té més de 30 satèl·lits.

Neptú és el planeta

més allunyat del Sol.

Per això, la temperatura

és extremadament

baixa. Té 14 satèl·lits.

La Terra, el nostre planeta,

és el tercer planeta més

pròxim al Sol.

Mercuri és el planeta més

xicotet i el més pròxim al Sol.

Planetes exteriors

Planetes interiors

Quin planeta tarda més a fer una volta al voltant del Sol? Per què?

Explica la localització de la Terra a l’univers.

Per què no podríem viure a Mercuri?

Què és el cinturó d’asteroides?

Dibuixa una taula amb un processador de textos. Classifica-hi els planetes en interiors i exteriors i exposa’n les característiques.

1

2

3

4

5

El sistema solar es troba a la Via Làctia, una de les moltes

galàxies que hi ha a l’univers. El sistema solar està format per

una estrela central, el Sol, i huit planetes que giren al seu vol-

tant, a més d’altres astres, com ara els satèl·lits, els cometes i els

asteroides.

• Les estreles, com el Sol, són masses de gas que tenen tempera-

tures elevades i emeten llum i calor.

• Els planetes són huit cossos celestes sense llum pròpia. Es clas-

sifiquen en interiors i exteriors, segons la distància a la qual es

troben del Sol, la composició i la grandària que tenen.

– Els planetes interiors estan prop del Sol, tenen una gran-

dària mitjana i estan formats per roques.

– Els planetes exteriors es troben lluny del Sol, són grans

i estan formats per gasos.

• Els satèl·lits són astres que giren al voltant d’alguns planetes,

com la Lluna al voltant de la Terra.

• Els asteroides són objectes rocosos de distintes dimensions,

però més xicotets que els planetes.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Explicar quins astres formen el sistema solar i quines en són les característiques principals.

• Dividir la classe en grups i demanar-los que busquen informació sobre:

– Les constel·lacions.

– Les galàxies i la Via Làctia.

– El planeta nan Plutó.

– El cometa Halley.

– Els forats negres.

Després, exposar a classe tota la informació.

65

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1


Amb l’estructura Parada de tres minuts, explicar els continguts de la doble pàgina i les il·lustracions. Es poden fer dues rondes de preguntes.

Utilitzar l’estructura Full giratori per a resoldre les activitats de la pàgina 17. Recordar als alumnes que, mentre un escriu, la resta ha d’estar atent i corregir-lo si cal. Fer la posada en comú amb l’estructura Nombres iguals junts.


Visual i espacial

Exposar les taules elaborades en l’activitat 5 i posar en comú les virtuts principals de cadascuna, de manera que es potencien els punts forts per a elaborar una taula nova més completa entre tots.


El sistema solar

El planeta en què vivimEl nostre planeta forma part del sistema solar. La Terra es distin-

geix dels altres planetes perquè és l’únic conegut en què hi ha

vida. Això ho permeten les característiques següents:

• La distància que la separa del Sol, que fa que a la Terra no

faça ni massa fred ni massa calor.

• La presència d’aigua, ja que sense l’aigua la vida no seria pos-

sible. Com que gran part de la superfície terrestre està coberta

d’aigua, rep el nom de planeta blau.

• L’existència de l’atmosfera, una capa gasosa que envolta el

nostre planeta i que conté oxigen per a respirar.

Els cometes són astres formats per una mescla de pols i gasos congelats que, en apropar-se al Sol, s’evaporen i creen la seua característica i cridanera cua.

El sistema solar està format per una estrela, el Sol, i per altres astres que giren al seu voltant, com els planetes, els satèl·lits, els cometes i els asteroides. La Terra es

troba al sistema solar i és l’únic planeta on és possible

la vida.

Urà està envoltat per

un sistema d’anells molt

prims i té 27 satèl·lits.

Júpiter és el planeta més

gran del sistema solar i té

més de 67 satèl·lits.

Mart, anomenat el planeta roig perquè té molt de ferro,

té dos satèl·lits.

Venus té unes

dimensions similars a

la Terra. És el planeta

més pròxim al nostre.

El Sol és una estrela

i tots els planetes

del sistema solar

giren al seu voltant.

La Lluna és l’únic satèl·lit

de la Terra i gira al seu voltant.

El cinturó d’asteroides separa

els planetes interiors dels

exteriors. Està situat entre

Mart i Júpiter i el formen

milions d’asteroides.

Saturn està envoltat per

una sèrie d’anells formats

per fragments de roca i gel.

Té més de 30 satèl·lits.

Neptú és el planeta

més allunyat del Sol.

Per això, la temperatura

és extremadament

baixa. Té 14 satèl·lits.

La Terra, el nostre planeta,

és el tercer planeta més

pròxim al Sol.

Mercuri és el planeta més

xicotet i el més pròxim al Sol.

Planetes exteriors

Planetes interiors

Quin planeta tarda més a fer una volta al voltant del Sol? Per què?

Explica la localització de la Terra a l’univers.

Per què no podríem viure a Mercuri?

Què és el cinturó d’asteroides?

Dibuixa una taula amb un processador de textos. Classifica-hi els planetes en interiors i exteriors i exposa’n les característiques.

1

2

3

4

5

El sistema solar es troba a la Via Làctia, una de les moltes

galàxies que hi ha a l’univers. El sistema solar està format per

una estrela central, el Sol, i huit planetes que giren al seu vol-

tant, a més d’altres astres, com ara els satèl·lits, els cometes i els

asteroides.

• Les estreles, com el Sol, són masses de gas que tenen tempera-

tures elevades i emeten llum i calor.

• Els planetes són huit cossos celestes sense llum pròpia. Es clas-

sifiquen en interiors i exteriors, segons la distància a la qual es

troben del Sol, la composició i la grandària que tenen.

– Els planetes interiors estan prop del Sol, tenen una gran-

dària mitjana i estan formats per roques.

– Els planetes exteriors es troben lluny del Sol, són grans

i estan formats per gasos.

• Els satèl·lits són astres que giren al voltant d’alguns planetes,

com la Lluna al voltant de la Terra.

• Els asteroides són objectes rocosos de distintes dimensions,

però més xicotets que els planetes.

SOLUCIONS DE LA PÀGINA 17

1 Neptú, ja que és el que està més lluny del Sol i l’òrbita és més llarga.

2 La Terra es troba dins del sistema solar i el sistema solar es troba dins de la galàxia que s’anomena Via Làctia.

3 Perquè està massa prop del Sol i la temperatura és excessiva. A més, perquè no hi ha presència ni d’aigua ni d’atmosfera.

4 És una zona del sistema solar situada aproximadament entre les òrbites de Mart i Júpiter, on hi ha un gran nombre d’asteroides.

5 Comprovar l’elaboració de la taula.

GAMIFICACIÓ

En l’activitat 3, es poden repartir monedes als alumnes que destaquen en algun dels aspectes següents, al marge de la correcció de l’activitat:


• Atenció i compliment de les indicacions per a resoldre una tasca.

66

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1

CONTINGUTS

• El moviment de rotació de la Terra: el dia i la nit.

• L’eix terrestre i els pols geogràfics.

• Els fusos horaris.

COMPETÈNCIES CLAU


• Competència aprendre a aprendre.


• Plantejar preguntes del tipus: «Si a Espanya són les sis de la vesprada, quina hora és a Moscou? I a París? I a Nova York?».

• Investigar quant de temps tarden la resta dels planetes del sistema solar a fer una volta sobre ells mateixos i expressar-ho en hores. Anotar-ho en el quadern. A continuació, exposar els resultats a la resta de la classe, comparar-los i posar-los en comú.

• Escriure una llista amb els llocs i països en què és de nit quan a Espanya és de dia.


El moviment de rotació

L’hora al mónA conseqüència del moviment de rotació de la Terra, l’hora solar

no és la mateixa a tot arreu. L’hora que és en cada punt del pla-

neta es reflecteix en un mapa de franges indicadores del temps:

el mapa de fusos horaris.

Un dels moviments que fa la Terra rep el nom de rotació.

El nostre planeta gira sobre si mateix en sentit contrari a les ma-

netes del rellotge. Ho fa sobre l’eix terrestre, que és una línia

imaginària, lleugerament inclinada, que uneix els pols nord

i sud. Tarda 24 hores a fer una volta completa. Este temps s’ano-

mena dia.

En girar, el Sol il·lumina una meitat del globus terrestre, mentre

que l’altra queda a fosques, és a dir, en una part del planeta és de

dia i en l’altra és de nit.

El moviment de rotació fa que veiem el Sol al cel en distintes

posicions. A l’alba està baix, al migdia està molt alt, al capves-pre torna a estar baix i quan es fa fosc no el veiem.

L’alternança del dia i la nit, i amb això la variació de la llum

i la temperatura, determinen el ritme dels éssers vius; per

exemple, l’alimentació o els períodes de descans.

El moviment de rotació és el que fa la Terra sobre l’eix.

Este moviment dura 24 hores i dona lloc als dies i les nits. La variació de la llum i de temperatura que produeix

determina el ritme dels éssers vius.

Resumeix el que has aprés utilitzant les paraules següents: eix terrestre, rotació, Sol, dia, nit.

Què passaria si un dia la Terra deixara de rotar sobre si mateixa?

Explica oralment el moviment de rotació relacionant-lo amb la duració del dia.

1

2

3

Defineix hora, dia i fus horari. Quants fusos horaris hi ha?

Imagina que fas un viatge de Madrid a Tòquio. Quantes hores hauràs d’avançar o retardar el rellotge? Per què?

Localitza en un mapa els punts cardinals. Per on veiem eixir i pondre’s el Sol?

4

5

6

Rotació

Pol nord

Pol sudEix terrestre

Nit

Dia

A l’alba, el Sol ix per l’est i el veiem baix en l’horitzó.

Al migdia veiem el Sol dalt del cel.

Al capvespre, el Sol es pon per l’oest i torna a estar baix.

Líniainternacional

de canvi de data

Mer

idià

de

Gre

enw

ich

OCEÀATLÀNTIC

OCEÀÍNDIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀ ÀRTIC

BarcelonaParís

BuenosAires

SanFrancisco

Moscou

Tòquio

-9 -8 -7 -6 -5 -4 -3 +1 +2 +3 +5+6 +7 +9 +10 +11 +/-12+8-1 0+/-12 +4-2-11-10

-9 -8 -7 -6 -5 -4 -3 +1 +2 +3 +5 +6 +7 +9+10+11+/-12+8-1 0+/-12 +4-2-11 -10

De vegades, els fusos

horaris s’adapten a les

fronteres d’alguns països.

Cada país, en funció del lloc

del planeta on es trobe, té un fus

horari. Els països molt grans, com

ara Rússia, poden tindre diferents

fusos, és a dir, l’hora pot ser

distinta segons la zona del país

en què estem.

Per cada fus horari s’afig o es resta

una hora, però sempre es pren com

a referència una línia imaginària que

s’anomena meridià de Greenwich.


• Parlar amb l’alumnat sobre la durada dels dies i les nits al llarg de l’any. Després, representar el moviment de rotació de la Terra amb un globus terraqüi i una llanterna.

• Observar la il·lustració de la pàgina i explicar que l’eix terrestre és una línia imaginària inclinada que uneix els pols.

• Comentar amb els alumnes situacions en què hagen pogut comprovar com l’hora a Espanya no coincideix amb la d’altres llocs: viatges a l’estranger, connexions en televisió durant esdeveniments esportius o notícies en directe.

• Explicar que els meridians són línies imaginàries que parteixen dels pols i creuen la Terra, de nord a sud.

• Mostrar als alumnes un planisferi per a situar la localitat de Greenwich i situar la zona d’Espanya per què passa el meridià corresponent. Buscar-la en un atles i anotar-hi les localitats més pròximes.

67

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1


Utilitzar l’estructura Parada de tres minuts per a explicar els continguts sobre la rotació de la Terra. Cada equip pot plantejar dues preguntes. Utilitzar l’estructura Treball per parelles per a resoldre les activitats de la pàgina 19.


Lingüisticoverbal

Dibuixar una taula amb un processador de textos i classificar-hi els planetes en interiors i exteriors amb les característiques corresponents. Tot seguit, exposar les taules i posar en comú les virtuts principals de cadascuna, de manera que es potencien els punts forts per a elaborar una taula nova més completa entre tots.


El moviment de rotació

L’hora al mónA conseqüència del moviment de rotació de la Terra, l’hora solar

no és la mateixa a tot arreu. L’hora que és en cada punt del pla-

neta es reflecteix en un mapa de franges indicadores del temps:

el mapa de fusos horaris.

Un dels moviments que fa la Terra rep el nom de rotació.

El nostre planeta gira sobre si mateix en sentit contrari a les ma-

netes del rellotge. Ho fa sobre l’eix terrestre, que és una línia

imaginària, lleugerament inclinada, que uneix els pols nord

i sud. Tarda 24 hores a fer una volta completa. Este temps s’ano-

mena dia.

En girar, el Sol il·lumina una meitat del globus terrestre, mentre

que l’altra queda a fosques, és a dir, en una part del planeta és de

dia i en l’altra és de nit.

El moviment de rotació fa que veiem el Sol al cel en distintes

posicions. A l’alba està baix, al migdia està molt alt, al capves-pre torna a estar baix i quan es fa fosc no el veiem.

L’alternança del dia i la nit, i amb això la variació de la llum

i la temperatura, determinen el ritme dels éssers vius; per

exemple, l’alimentació o els períodes de descans.

El moviment de rotació és el que fa la Terra sobre l’eix.

Este moviment dura 24 hores i dona lloc als dies i les nits. La variació de la llum i de temperatura que produeix

determina el ritme dels éssers vius.

Resumeix el que has aprés utilitzant les paraules següents: eix terrestre, rotació, Sol, dia, nit.


Explica oralment el moviment de rotació relacionant-lo amb la duració del dia.

1

2

3

Defineix hora, dia i fus horari. Quants fusos horaris hi ha?

Imagina que fas un viatge de Madrid a Tòquio. Quantes hores hauràs d’avançar o retardar el rellotge? Per què?

Localitza en un mapa els punts cardinals. Per on veiem eixir i pondre’s el Sol?

4

5

6

Rotació

Pol nord

Pol sudEix terrestre

Nit

Dia

A l’alba, el Sol ix per l’est i el veiem baix en l’horitzó.

Al migdia veiem el Sol dalt del cel.

Al capvespre, el Sol es pon per l’oest i torna a estar baix.

Líniainternacional

de canvi de data

Mer

idià

de

Gre

enw

ich

OCEÀATLÀNTIC

OCEÀÍNDIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀ ÀRTIC

BarcelonaParís

BuenosAires

SanFrancisco

Moscou

Tòquio

-9 -8 -7 -6 -5 -4 -3 +1 +2 +3 +5+6 +7 +9 +10 +11 +/-12+8-1 0+/-12 +4-2-11-10

-9 -8 -7 -6 -5 -4 -3 +1 +2 +3 +5 +6 +7 +9+10+11+/-12+8-1 0+/-12 +4-2-11 -10

De vegades, els fusos

horaris s’adapten a les

fronteres d’alguns països.

Cada país, en funció del lloc

del planeta on es trobe, té un fus

horari. Els països molt grans, com

ara Rússia, poden tindre diferents

fusos, és a dir, l’hora pot ser

distinta segons la zona del país

en què estem.

Per cada fus horari s’afig o es resta

una hora, però sempre es pren com

a referència una línia imaginària que

s’anomena meridià de Greenwich.

GAMIFICACIÓ


• Concentració i esforç.

• Ajuda a un company.


1 El planeta gira sobre l’eix terrestre i, en girar, el Sol il·lumina una meitat del globus terrestre. Aquest moviment s’anomena rotació i dura 24 hores i dona lloc als dies i les nits.

2 El que passaria és que en la meitat de la Terra sempre seria de dia i en l’altra meitat, sempre de nit.

3 Resposta lliure. Comprovar que l’alumnat explica correctament que el moviment de rotació és el que fa la Terra sobre el seu eix i que això origina el dia i la nit.

4 Hora és el temps que passa en seixanta minuts. El dia és el període de temps que tarda la Terra a fer una volta sobre ella mateixa, 24 hores. El fus horari s’esdevé perquè l’hora solar no és la mateixa en tots els llocs, per la qual cosa cada zona del món té un horari diferent.

5 Cal avançar el rellotge set hores. Perquè, com que es troba en una part de la Terra diferent, té un altre fus horari.

6 El Sol ix per l’est i es pon per l’oest.

68

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1

CONTINGUTS

• El moviment de translació de la Terra: les estacions i les característiques de cadascuna.

• Conseqüències de la translació de la Terra.

• L’estructura del calendari.

COMPETÈNCIES CLAU


• Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

• Competències socials i cíviques.


• Fer veure a l’alumnat que hi ha una relació directa entre les estacions i la durada dels dies i les nits al llarg de l’any.

• Representar davant de l’alumnat el moviment de la translació de la Terra al voltant del Sol, amb l’ajuda d’un globus terraqüi i d’una llanterna. Perquè ho puguen entendre millor, els alumnes ho representaran per parelles.

• Després de fer l’activitat 3, demanar a l’alumnat que calcule quants dies laborables té un any, tenint en compte els dies festius i els diumenges.

• Buscar informació sobre el calendari maia o l’asteca.


La translació terrestre i les seues conseqüències

L’any i els mesos. El calendariLes estacions, que se succeeixen al llarg de l’any, sempre s’esdeve-

nen en les mateixes dates. Això ha permés establir períodes fixos

per a mesurar el temps, com l’any, el mes o el dia. Tenen les

característiques següents:

• Cada any té 12 mesos.

• Els mesos tenen 30 o 31 dies, excepte el mes de febrer, que té

28 dies, o 29 si és any de traspàs.

Estos períodes es representen en el calendari, on els dies de la

setmana es representen amb les abreviatures següents: dl., dt.,

dc., dj., dv., ds. i dg.

A més del moviment de rotació, la Terra fa un moviment de

translació quan gira al voltant del Sol.

El nostre planeta tarda 365 dies i 6 hores a fer una volta comple-

ta al Sol. Per això, els anys normals són de 365 dies, mentre que

les 6 hores que resten s’acumulen. Amb estes hores, cada 4 anys

es forma un dia sencer que s’afig al mes de febrer, que, en comp-

tes de tindre 28 dies, passa a tindre’n 29. L’any de 366 dies es

coneix com a any de traspàs.

Este moviment de la Terra i la lleugera inclinació de l’eix de rota-

ció donen lloc a les quatre estacions: la primavera, l’estiu, la tar-

dor i l’hivern.

El moviment de translació

de la Terra dura 365 dies, és a dir, un any; 366 si és

de traspàs. La translació

terrestre dona lloc a les

estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.

Els diumenges s’assenyalen

amb color roig.

La resta de dies apareixen amb negre:

són els dies laborables, és a dir, tots

els que no són festius. Els festius també es representen amb roig. Per exemple,

el 6 de desembre, que és el Dia de la Constitució.

En què es distingeixen el moviment de rotació terrestre i el de translació?

Resumeix oralment el que has aprés amb estes paraules: eix terrestre, translació, Sol, estacions, 365 dies.

Fixa’t en un calendari i respon: com es representen les setmanes?

1

2

3

Escriu quantes estacions hi ha, quant duren i com varia la incidència de la llum solar.

Quines implicacions té la translació terrestre en les nostres vides? Com ens adeqüem a estos canvis?

Explica per què hi ha anys de traspàs.

4

5

6

A Espanya, la primavera comença el 21 de març

i acaba el 21 de juny. Durant la primavera,

els dies i les nits duren més o menys el mateix.

Les temperatures se suavitzen. L’hivern comença el 21

de desembre i acaba el 21 de

març. Hi ha menys hores

de llum i menys calor del Sol.

Els dies són més curts que

les nits i les temperatures

són molt fredes.

L’estiu comprén des del 21 de juny

fins al 21 de setembre. Durant

l’estiu gaudim de més hores

de llum i de calor solar. Els dies

són més llargs que les nits

i les temperatures poden ser molt

elevades.

La tardor comença el dia 21 de setembre

i acaba el 21 de desembre. A la tardor

els dies i les nits duren més o menys

el mateix. Les temperatures comencen

a ser més fredes.

Amplia

La translació de la Terra i la

inclinació de l’eix terrestre fan

que els rajos del Sol arriben,

o incidisquen, de manera

diferent als diversos punts

del planeta i que, per tant,

se succeïsquen les estacions.


• Escriure en el quadern les característiques pròpies de cada estació de l’any.

• Explicar-los que, de la mateixa manera que en una zona de la Terra és de dia quan en altres és de nit, les estacions tampoc no són les mateixes en totes les zones del planteta alhora. Investigar i anomenar països o llocs on és estiu quan a Espanya és hivern.

• Demanar als alumnes que busquen informació sobre les estacions als pols nord i sud, la durada i les característiques i, després, que establisquen comparacions amb les que ells coneguen.

• Suggerir a l’alumnat que busque informació sobre l’aurora boreal i que en faça una exposició oral breu a classe.

69

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1


Llegir els continguts de la doble pàgina amb l’estructura Lectura compartida. A continuació, aplicar La substància per a determinar les idees principals de la doble pàgina.


Intrapersonal

Reflexionar sobre la immensitat de l’univers per a tenir constància de com de minúsculs i efímers són els éssers humans en comparació amb aquest. Demanar als alumnes que exposen per què creuen que el Sol és imprescindible per a l’existència humana.

GAMIFICACIÓ



• Ús d’alguna paraula nova.


La translació terrestre i les seues conseqüències

L’any i els mesos. El calendariLes estacions, que se succeeixen al llarg de l’any, sempre s’esdeve-

nen en les mateixes dates. Això ha permés establir períodes fixos

per a mesurar el temps, com l’any, el mes o el dia. Tenen les

característiques següents:

• Cada any té 12 mesos.

• Els mesos tenen 30 o 31 dies, excepte el mes de febrer, que té

28 dies, o 29 si és any de traspàs.

Estos períodes es representen en el calendari, on els dies de la

setmana es representen amb les abreviatures següents: dl., dt.,

dc., dj., dv., ds. i dg.

A més del moviment de rotació, la Terra fa un moviment de

translació quan gira al voltant del Sol.

El nostre planeta tarda 365 dies i 6 hores a fer una volta comple-

ta al Sol. Per això, els anys normals són de 365 dies, mentre que

les 6 hores que resten s’acumulen. Amb estes hores, cada 4 anys

es forma un dia sencer que s’afig al mes de febrer, que, en comp-

tes de tindre 28 dies, passa a tindre’n 29. L’any de 366 dies es

coneix com a any de traspàs.

Este moviment de la Terra i la lleugera inclinació de l’eix de rota-

ció donen lloc a les quatre estacions: la primavera, l’estiu, la tar-

dor i l’hivern.

El moviment de translació

de la Terra dura 365 dies, és a dir, un any; 366 si és

de traspàs. La translació

terrestre dona lloc a les

estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.

Els diumenges s’assenyalen

amb color roig.

La resta de dies apareixen amb negre:

són els dies laborables, és a dir, tots

els que no són festius. Els festius també es representen amb roig. Per exemple,

el 6 de desembre, que és el Dia de la Constitució.

En què es distingeixen el moviment de rotació terrestre i el de translació?

Resumeix oralment el que has aprés amb estes paraules: eix terrestre, translació, Sol, estacions, 365 dies.

Fixa’t en un calendari i respon: com es representen les setmanes?

1

2

3

Escriu quantes estacions hi ha, quant duren i com varia la incidència de la llum solar.

Quines implicacions té la translació terrestre en les nostres vides? Com ens adeqüem a estos canvis?

Explica per què hi ha anys de traspàs.

4

5

6

A Espanya, la primavera comença el 21 de març

i acaba el 21 de juny. Durant la primavera,

els dies i les nits duren més o menys el mateix.

Les temperatures se suavitzen. L’hivern comença el 21

de desembre i acaba el 21 de

març. Hi ha menys hores

de llum i menys calor del Sol.

Els dies són més curts que

les nits i les temperatures

són molt fredes.

L’estiu comprén des del 21 de juny

fins al 21 de setembre. Durant

l’estiu gaudim de més hores

de llum i de calor solar. Els dies

són més llargs que les nits

i les temperatures poden ser molt

elevades.

La tardor comença el dia 21 de setembre

i acaba el 21 de desembre. A la tardor

els dies i les nits duren més o menys

el mateix. Les temperatures comencen

a ser més fredes.

Amplia

La translació de la Terra i la

inclinació de l’eix terrestre fan

que els rajos del Sol arriben,

o incidisquen, de manera

diferent als diversos punts

del planeta i que, per tant,

se succeïsquen les estacions.


1 El moviment de rotació origina el dia i la nit, i dura 24 hores. El moviment de translació dona lloc a les estacions i dura un any.

2 Resposta model: La inclinació de l’eix terrestre i el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol, que dura 365 dies, origina les estacions.

3 Hi ha sis dies laborables.

4 Hi ha quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. Cadascuna dura tres mesos. Tant a la primavera com a la tardor els dies i les nits duren el mateix. A l’estiu, duren més els dies que les nits i a l’hivern, més les nits que els dies.

5 Amb la translació es produeixen les estacions. Ens adeqüem a aquests canvis modificant els horaris, la vestimenta, l’alimentació...

6 Perquè un any dura 365 dies i 6 hores. Aquestes hores s’acumulen i, després de quatre anys, s’afig un dia al mes de febrer.


Es proposa utilitzar Les parts i el tot per elaborar un esquema amb la informació obtinguda sobre el moviment de translació de la Terra.

70

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1


Els viatges de la Lluna

A la superfície lunar hi ha cràters, muntanyes, valls profundes i zones planes denominades mars.

De la mateixa manera que la Terra, la Lluna fa el seu propi movi-

ment de rotació, i gira al voltant del seu eix. Tarda aproximada-

ment 28 dies a completar-lo.

Alhora, la Lluna fa un moviment de translació. Com que és el

satèl·lit de la Terra, gira al voltant del nostre planeta. La Lluna

també tarda 28 dies a fer el moviment de translació.

Durant este temps, el Sol il·lumina la Lluna, però no sempre

ho fa de la mateixa manera. De vegades, la il·lumina plenament

i d’altres només n’il·lumina una part, o queda totalment a

fosques.

Els diferents aspectes de la Lluna vista des de la Terra s’anome-

nen fases lunars.

Els eclipsisEls eclipsis es produeixen quan un cos celeste oculta un altre.

En el cas de la Lluna i la Terra, ocorre quan, en els desplaça-

ments, es col·loquen formant una línia recta.

En quart minvant, veiem la lluna

en forma de «C».En lluna nova, el nostre satèl·lit

no està visible.

En quart creixent, veiem la Lluna en forma

de «D».

En lluna plena, es veu

tota la circumferència

del nostre satèl·lit.

L’eclipsi solar s’esdevé quan

la Lluna s’interposa entre

la Terra i el Sol.

L’eclipsi lunar ocorre quan

la Terra se situa entre la Lluna

i el Sol.

La Lluna també fa els moviments de rotació i de translació. Els dos duren aproximadament 28 dies.

Les fases lunars són els diferents aspectes que presenta

la Lluna en el moviment de translació. Durant

els moviments de la Terra i de la Lluna es poden

produir eclipsis.

Investiga quines conseqüències tenen les fases de la Lluna en les marees.

Escriu en què consisteixen les característiques dels moviments de rotació i de translació de la Lluna.

Per què no hi ha vida a la Lluna?

31

2

3

CONTINGUTS

• El moviment de rotació de la Lluna.

• Les fases lunars.

• Els eclipsis.

COMPETÈNCIES CLAU


• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.


• Comentar amb l’alumnat la similitud entre els moviments de la Terra i la Lluna, i com la rotació i la translació de la Lluna tenen una durada aproximada, tot i que el moviment de translació lunar és bastant més curt que el terrestre.

• Buscar informació sobre el mar de la Tranquil·litat de la Lluna, on va allunar la primera missió espacial tripulada. Així mateix, poden buscar el nom d’altres accidents geogràfics que formen part del relleu de la superfície lunar.

• Comentar a l’alumnat que les fases lunars que coneixen es refereixen a l’hemisferi nord del planeta, ja que a l’hemisferi sud és justament a la inversa: en quart creixent, la Lluna té forma de «C» i en quart minvant, de «D».

• Demanar als alumnes que busquen en el diccionari el significat del verb eclipsar i que el relacionen amb els eclipsis de Sol i de Lluna. Mostrar fotografies i imatges d’eclipsis diferents i insistir que la diferència entre un eclipsi solar i un de lunar se centra en la posició que ocupen la Terra i la Lluna respecte del Sol.


• Fer un dibuix en el quadern de les diferents fases lunars.

• Demanar a l’alumnat que busque informació sobre:

– La cara oculta de la Lluna.

– El comportament dels animals abans d’un eclipsi.

– El moviment de translació de la Lluna al voltant del Sol.

– L’arribada de l’ésser humà a la Lluna.

71

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1

GAMIFICACIÓ



• Ordre, netedat i correcció en la presentació.


Musical

Elaborar una cançó per a cantar-la a la Lluna. Per parelles, buscar i triar una cançó o una poesia que parle de la Lluna; a continuació, memoritzar-la i representar-la davant dels companys.


Amb l’estructura Parada de tres minuts, explicar els continguts sobre el moviment de la Lluna i els eclipsis. En acabar l’explicació, utilitzar l’estructura El joc de les paraules amb la finalitat d’analitzar el vocabulari específic d’aquest apartat (minvant, creixent, eclipsi...).


Els viatges de la Lluna

A la superfície lunar hi ha cràters, muntanyes, valls profundes i zones planes denominades mars.

De la mateixa manera que la Terra, la Lluna fa el seu propi movi-

ment de rotació, i gira al voltant del seu eix. Tarda aproximada-

ment 28 dies a completar-lo.

Alhora, la Lluna fa un moviment de translació. Com que és el

satèl·lit de la Terra, gira al voltant del nostre planeta. La Lluna

també tarda 28 dies a fer el moviment de translació.

Durant este temps, el Sol il·lumina la Lluna, però no sempre

ho fa de la mateixa manera. De vegades, la il·lumina plenament

i d’altres només n’il·lumina una part, o queda totalment a

fosques.

Els diferents aspectes de la Lluna vista des de la Terra s’anome-

nen fases lunars.

Els eclipsisEls eclipsis es produeixen quan un cos celeste oculta un altre.

En el cas de la Lluna i la Terra, ocorre quan, en els desplaça-

ments, es col·loquen formant una línia recta.

En quart minvant, veiem la lluna

en forma de «C».En lluna nova, el nostre satèl·lit

no està visible.

En quart creixent, veiem la Lluna en forma

de «D».

En lluna plena, es veu

tota la circumferència

del nostre satèl·lit.

L’eclipsi solar s’esdevé quan

la Lluna s’interposa entre

la Terra i el Sol.

L’eclipsi lunar ocorre quan

la Terra se situa entre la Lluna

i el Sol.

La Lluna també fa els moviments de rotació i de translació. Els dos duren aproximadament 28 dies.

Les fases lunars són els diferents aspectes que presenta

la Lluna en el moviment de translació. Durant

els moviments de la Terra i de la Lluna es poden

produir eclipsis.

Investiga quines conseqüències tenen les fases de la Lluna en les marees.

Escriu en què consisteixen les característiques dels moviments de rotació i de translació de la Lluna.

Per què no hi ha vida a la Lluna?

31

2

3


1 La Lluna atrau l’aigua que està més pròxima a ella, per tant, l’aspecte que té l’astre influeix quan apuja i abaixa la marea.

2 La Lluna gira al voltant del seu eix i tarda 28 dies a completar-lo. També gira al voltant de la Terra i també tarda 28 dies a fer el moviment de translació.

3 Perquè no hi ha ni aigua ni atmosfera.

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1


Simulem un eclipsi de Sol

• Recordar la simulació dels moviments de rotació dels planetes i satèl·lits que han fet al llarg de la unitat.

• Fer, de la mateixa manera, la simulació d’un eclipsi de Lluna (amb la Terra entre el Sol i la Lluna en fase de Lluna plena).

• Explicar les mesures de seguretat que s’han de prendre a l’hora d’observar un eclipsi (utilitzar ulleres especials amb filtres), i el que no s’ha de fer (utilitzar radiografies, prismàtics, mirar el Sol directament...). Visualitzar a classe la gravació d’un eclipsi de Lluna.

Diferents punts de vista

• Dialogar amb l’alumnat sobre l’univers. Fer una pluja d’idees perquè intenten encertar la distància que hi ha entre la Terra i el Sol (149,6 milions de km) i la distància entre la Terra i la Lluna (384.400 km).

• Explicar-los que la llum que ens arriba de les estreles en realitat s’ha emés fa anys. Les estreles estan tan lluny que la llum tarda anys a arribar fins a nosaltres. Finalment, comentar que és bastant probable que les estreles que veiem en realitat ja no existisquen.

CONTINGUTS

• El treball en equip.

• L’eclipsi de Sol.

• L’astronomia.

• L’univers i l’estudi d’aquest.

COMPETÈNCIES CLAU


• Competències socials i cíviques.

• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

UNITAT 124

SIMULEM UN ECLIPSI DE SOL DIFERENTS PUNTS DE VISTAUNITAT 1 25

ARA EM TOCA A MI

L’eclipsi de Sol és un esdeveniment complicat que només tenim

l’oportunitat de veure una o dues vegades al llarg de la nostra

vida. Per a entendre’l més bé, podem elaborar el nostre propi

eclipsi de Sol.

Què necessitem?

• Un regle

• Un compàs

• Una cartolina

• Un llapis

Es fa així

En quines fases es troba la Lluna quan es produeix un eclipsi de Sol?

Un eclipsi solar es veurà de la mateixa manera des de tots els punts del planeta? Per què?

1

2

Formeu grups de quatre o cinc alumnes i busqueu informació sobre l’últim eclipsi de Sol que es va poder veure a Espanya. Després, comenteu-lo amb la resta de la classe.

3

Després, mesura 14 centímetres amb

el compàs i dibuixa un cercle. Col·loca’l

28 centímetres a l’esquerra de la Lluna.

I ja tens el Sol!

3

Ara mesura 2 centímetres amb el compàs

i traça un altre cercle que represente

la Lluna. Col·loca-la 4 centímetres

a l’esquerra de la Terra.

2

A continuació, decora els astres i dibuixa

una línia que isca des de la Terra i que

passe per damunt de la Lluna fins al Sol.

Finalment, traça una altra línia que passe

per davall de la Lluna.

4

On comença i on acaba l’univers? Quan es va crear? Estes són

algunes de les preguntes que s’han fet les persones al llarg

de la història.

Tradicionalment, les civilitzacions i religions antigues donaven

respostes en forma de mites i creences, però sense cap prova.

Gràcies al progrés tecnològic i científic dels últims temps,

els astrònoms especialitzats en estes qüestions han pogut

detectar evidències i desenvolupar la teoria del Big Bang,

que actualment és la més acceptada en el món científic.

Segons esta teoria, l’univers es va originar en un únic punt,

que va començar a expandir-se després d’un «Big Bang»,

és a dir, una gran explosió. La matèria es va anar separant

i expandint fins que va donar origen a l’univers que coneixem:

estreles, planetes i altres astres.

Les galàxies que es van formar després del gran esclat es van

allunyant unes d’altres a gran velocitat, en expansió constant.

Per això sorgeixen preguntes noves i interessants: què ocorrerà

quan es detinguen? Fins on arribarà l’univers?

Quina diferència hi ha entre la teoria del Big Bang i les explicacions antigues sobre l’origen de l’univers?

Escriu de quina manera es va originar l’univers segons la teoria del Big Bang.

Debateu entre tots a quines noves preguntes dona lloc la teoria del Big Bang.

1

2

3

Mesura 6 centímetres amb el compàs.

A continuació, dibuixa un cercle en la part

dreta de la cartolina. Ja has representat

la Terra!

1

La teoria del Big Bang sosté que l’univers es va originar en un punt que va començar a expandir-se després d’una gran explosió.

El treball de científics com ara Albert Einstein va ser imprescindible per a desenvolupar la teoria del Big Bang.

72


• Escriure en el quadern, utilitzant paraules pròpies, com es produeix un eclipsi solar.

• Buscar imatges de les diferents fases d’un eclipsi solar i dibuixar la seqüència completa en el quadern. Per a facilitar la cerca, poden utilitzar internet o una enciclopèdia.

73

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1

GAMIFICACIÓ

En l’apartat «Diferents punts de vista», es poden repartir monedes als alumnes que destaquen en algun dels aspectes següents, al marge de la correcció de l’activitat:


• Respecte del torn de paraula.

• Ajuda a un company.


Naturalista

Observar el cel durant un eclipsi de Sol és una acció perillosa. Comenteu a classe, per mitjà d’una pluja d’idees, per què cal prendre precaucions, què s’ha de tenir en compte a l’hora d’observar un eclipsi, com fer-ho, etc.


Explicar com es pot fer la simulació d’un eclipsi de Sol amb l’estructura Parada de tres minuts. Cada equip pot plantejar una pregunta. Aplicar l’estructura Millor entre tots per a les activitats de l’apartat «Ara em toca a mi».


Es proposa utilitzar l’estructura Observe, pense, m’agradaria saber per a analitzar les activitats proposades en l’apartat «Diferents punts de vista» i dialogar abans i després de la posada en pràctica.

UNITAT 124

SIMULEM UN ECLIPSI DE SOL DIFERENTS PUNTS DE VISTAUNITAT 1 25

ARA EM TOCA A MI

L’eclipsi de Sol és un esdeveniment complicat que només tenim

l’oportunitat de veure una o dues vegades al llarg de la nostra

vida. Per a entendre’l més bé, podem elaborar el nostre propi

eclipsi de Sol.

Què necessitem?

• Un regle

• Un compàs

• Una cartolina

• Un llapis

Es fa així

En quines fases es troba la Lluna quan es produeix un eclipsi de Sol?

Un eclipsi solar es veurà de la mateixa manera des de tots els punts del planeta? Per què?

1

2

Formeu grups de quatre o cinc alumnes i busqueu informació sobre l’últim eclipsi de Sol que es va poder veure a Espanya. Després, comenteu-lo amb la resta de la classe.

3

Després, mesura 14 centímetres amb

el compàs i dibuixa un cercle. Col·loca’l

28 centímetres a l’esquerra de la Lluna.

I ja tens el Sol!

3

Ara mesura 2 centímetres amb el compàs

i traça un altre cercle que represente

la Lluna. Col·loca-la 4 centímetres

a l’esquerra de la Terra.

2

A continuació, decora els astres i dibuixa

una línia que isca des de la Terra i que

passe per damunt de la Lluna fins al Sol.

Finalment, traça una altra línia que passe

per davall de la Lluna.

4

On comença i on acaba l’univers? Quan es va crear? Estes són

algunes de les preguntes que s’han fet les persones al llarg

de la història.

Tradicionalment, les civilitzacions i religions antigues donaven

respostes en forma de mites i creences, però sense cap prova.

Gràcies al progrés tecnològic i científic dels últims temps,

els astrònoms especialitzats en estes qüestions han pogut

detectar evidències i desenvolupar la teoria del Big Bang,

que actualment és la més acceptada en el món científic.

Segons esta teoria, l’univers es va originar en un únic punt,

que va començar a expandir-se després d’un «Big Bang»,

és a dir, una gran explosió. La matèria es va anar separant

i expandint fins que va donar origen a l’univers que coneixem:

estreles, planetes i altres astres.

Les galàxies que es van formar després del gran esclat es van

allunyant unes d’altres a gran velocitat, en expansió constant.

Per això sorgeixen preguntes noves i interessants: què ocorrerà

quan es detinguen? Fins on arribarà l’univers?

Quina diferència hi ha entre la teoria del Big Bang i les explicacions antigues sobre l’origen de l’univers?

Escriu de quina manera es va originar l’univers segons la teoria del Big Bang.

Debateu entre tots a quines noves preguntes dona lloc la teoria del Big Bang.

1

2

3

Mesura 6 centímetres amb el compàs.

A continuació, dibuixa un cercle en la part

dreta de la cartolina. Ja has representat

la Terra!

1

La teoria del Big Bang sosté que l’univers es va originar en un punt que va començar a expandir-se després d’una gran explosió.

El treball de científics com ara Albert Einstein va ser imprescindible per a desenvolupar la teoria del Big Bang.

SOLUCIONS DE LES PÀGINES 24 I 25

Simulem un eclipsi de Sol

1 En Lluna nova.

2 L’eclipsi solar no es veu on és de nit i es veu de manera diferent entre uns llocs i altres per la translació de la Lluna i la rotació de la Terra.

3 Resposta oberta. Es pot comentar quant va durar, des d’on el van veure i què els va paréixer l’experiència.

Diferents punts de vista

1 Que la teoria del Big Bang té suport científic, mentre que les antigues explicacions de l’univers estaven basades en mites i creences sense cap argumentació científica.

2 Segons la teoria del Big Bang l’univers es va originar en un únic punt que va començar a expandir-se després d’una gran explosió.

3 Resposta oberta. Es pot debatre sobre l’accelerador de partícules (LHC) que es troba a Suïssa i simula a xicoteta escala un Big Bang perquè els científics puguen estudiar-lo.

74

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1

UNITAT 126 UNITAT 1

INOBLIDABLE!27

Per què es coneix la Terra amb el nom de planeta blau?

a. Perquè té atmosfera.

b. Per l’aspecte redó que té.

c. Per la gran quantitat d’aigua que hi ha en la superfície que fa que es veja de color blau.

Observa el dibuix i anomena el que veus.

Copia i uneix segons la proximitat al Sol.

planetes interiors

planetes exteriors

Júpiter, Saturn i Neptú

Mercuri, Venus, Terra i Mart

Copia i completa els textos.

La línia imaginària que travessa la Terra i uneix els pols geogràfics nord i sud és l’..... .

La Terra gira sobre si mateixa en el moviment de ..... . Tarda ..... hores, i este temps s’anomena ..... . Quan una part del globus terraqüi es queda a fosques, és de ..... .

Tria l’opció correcta. El calendari…

està dividit en hores i minuts.

està dividit en mesos, setmanes i dies.


1

2

3

4

5

6

Resol les activitats a partir del text i de la il·lustració que tens a continuació.

Una visita al planetariUn planetari és un lloc en què es fan

presentacions sobre l’univers mitjançant

imatges. Són tan impactants i realistes

que són molt útils per a entendre

el cosmos.

Les nits en què hi ha lluna plena,

el planetari de la localitat de Joel obri

les portes fins a les 24.00 h. Joel i els seus

pares aprofitaran un dels dies per a fer-hi

una visita interessant.

12

A Com es veurà la Lluna eixa nit?

1. Es veurà part del satèl·lit.

2. Eixe dia no es podrà veure la Lluna.

3. Es veurà la Lluna amb forma de «C».

4. Es veurà tota la circumferència de la Lluna.

B Què podran veure durant la visita al planetari?

1. Naus espacials de diferents models.

2. Planetes, astres i estreles.

3. Mapes i maquetes de les muntanyes del planeta Terra.

4. Una biblioteca.

C En la pàgina d’Internet, Joel ha llegit que al planetari s’imparteix un curs sobre el sistema solar. No obstant això, Joel va a natació els dilluns i els dimecres. Quins dies laborables podria fer el curs?

1. Els dimarts, dijous, divendres i dissabtes.

2. Els dimarts i dijous.

3. Els diumenges.

D Joel estava buscant en Internet la data i l’hora d’obertura del planetari al mes d’octubre i ha trobat una taula. Si hui és 6 d’octubre, quants dies els queden per a fer la visita nocturna? Fixa’t en la taula.

Quin dels dos moviments de la Terra apareix representat en este dibuix?

Quina relació té el moviment de translació de la Terra, tenint en compte l’eix de gir i els pols geogràfics, amb les estacions de l’any? Representa-ho.

Per què es produeixen les estacions?

Observa la fotografia i respon les preguntes següents.

a. Què són les fases lunars?

b. En quina fase es troba la Lluna en la fotografia?

c. Si una nit no veiem la Lluna, en quina fase es troba?

Encercla el terme intrús.

7

8

9

10

11 Data Horari

Divendres 3 - 10 - 17 - 24 - 31 10.00 h - 18.00 h

Dissabte 4 - 11 - 18 - 25 10.00 h - 14.00 h

Diumenge 5 - 12 - 19 - 26 10.00 h - 14.00 h

Dies de lluna plena, obert de 10.00 a 24.00 h.

lluna plena quart minvant

28 dies

fases lunars estiu

SOLUCIONS DE LES PÀGINES 26 I 27

1 c. Per la gran quantitat d’aigua que hi ha en la superfície que fa que es veja de color blau.

2 Sol, Mercuri, Venus, Terra, Lluna i Mart.

3 Planetes interiors / Mercuri, Venus, Terra i Mart; planetes exteriors / Júpiter, Saturn i Neptú.

4 Eix terrestre / rotació / 24 / dia / nit.

5 Està dividit en mesos, setmanes i dies.

6 Deixaria d’existir l’alternança entre nits i dies.

7 El moviment de rotació de la Terra.

8 La translació de la Terra i la inclinació de l’eix terrestre fan que els rajos del Sol arriben, o incidisquen, de manera diferent als diversos punts del planeta i que, per tant, se succeïsquen les estacions.

9 Pel moviment de translació de la Terra al voltant del sol.

10 a. Els aspectes diferents que presenta la Lluna; b. Quart creixent; c. Lluna nova.

11 estiu.

12 A: 4; B: 2; C: 1; D: quatre.

AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 Escriu el nom dels planetes interiors i exteriors que formen el sistema solar.

2 Quin nom rep el trajecte que fa cada planeta en girar al voltant del Sol?

3 Descriu com es va formar l’univers i anomena’n algun dels components.

4 Quantes hores té un dia?

5 Què passaria si la Terra no girara al voltant del Sol?

6 Què passaria si sempre fora de dia?

75

CIÈNCIES SOCIALS 3

UNITAT 1

UNITAT 126 UNITAT 1

INOBLIDABLE!27

Per què es coneix la Terra amb el nom de planeta blau?

a. Perquè té atmosfera.

b. Per l’aspecte redó que té.

c. Per la gran quantitat d’aigua que hi ha en la superfície que fa que es veja de color blau.

Observa el dibuix i anomena el que veus.

Copia i uneix segons la proximitat al Sol.

planetes interiors

planetes exteriors

Júpiter, Saturn i Neptú

Mercuri, Venus, Terra i Mart

Copia i completa els textos.

La línia imaginària que travessa la Terra i uneix els pols geogràfics nord i sud és l’..... .

La Terra gira sobre si mateixa en el moviment de ..... . Tarda ..... hores, i este temps s’anomena ..... . Quan una part del globus terraqüi es queda a fosques, és de ..... .

Tria l’opció correcta. El calendari…

està dividit en hores i minuts.

està dividit en mesos, setmanes i dies.


1

2

3

4

5

6

Resol les activitats a partir del text i de la il·lustració que tens a continuació.

Una visita al planetariUn planetari és un lloc en què es fan

presentacions sobre l’univers mitjançant

imatges. Són tan impactants i realistes

que són molt útils per a entendre

el cosmos.

Les nits en què hi ha lluna plena,

el planetari de la localitat de Joel obri

les portes fins a les 24.00 h. Joel i els seus

pares aprofitaran un dels dies per a fer-hi

una visita interessant.

12

A Com es veurà la Lluna eixa nit?

1. Es veurà part del satèl·lit.

2. Eixe dia no es podrà veure la Lluna.

3. Es veurà la Lluna amb forma de «C».

4. Es veurà tota la circumferència de la Lluna.

B Què podran veure durant la visita al planetari?

1. Naus espacials de diferents models.

2. Planetes, astres i estreles.

3. Mapes i maquetes de les muntanyes del planeta Terra.

4. Una biblioteca.

C En la pàgina d’Internet, Joel ha llegit que al planetari s’imparteix un curs sobre el sistema solar. No obstant això, Joel va a natació els dilluns i els dimecres. Quins dies laborables podria fer el curs?

1. Els dimarts, dijous, divendres i dissabtes.

2. Els dimarts i dijous.

3. Els diumenges.

D Joel estava buscant en Internet la data i l’hora d’obertura del planetari al mes d’octubre i ha trobat una taula. Si hui és 6 d’octubre, quants dies els queden per a fer la visita nocturna? Fixa’t en la taula.

Quin dels dos moviments de la Terra apareix representat en este dibuix?

Quina relació té el moviment de translació de la Terra, tenint en compte l’eix de gir i els pols geogràfics, amb les estacions de l’any? Representa-ho.

Per què es produeixen les estacions?

Observa la fotografia i respon les preguntes següents.

a. Què són les fases lunars?

b. En quina fase es troba la Lluna en la fotografia?

c. Si una nit no veiem la Lluna, en quina fase es troba?

Encercla el terme intrús.

7

8

9

10

11 Data Horari

Divendres 3 - 10 - 17 - 24 - 31 10.00 h - 18.00 h

Dissabte 4 - 11 - 18 - 25 10.00 h - 14.00 h

Diumenge 5 - 12 - 19 - 26 10.00 h - 14.00 h

Dies de lluna plena, obert de 10.00 a 24.00 h.

lluna plena quart minvant

28 dies

fases lunars estiu


Es proposa utilitzar l’estructura Escala de metacognició per a fer una autoavaluació i coavaluació del que han aprés al llarg de la unitat.

SOLUCIONS AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 Planetes interiors: Mercuri, Venus, Terra i Mart.

Planetes exteriors: Júpiter, Urà, Saturn i Neptú.

2 Òrbita.

3 Segons els cosmòlegs, l’univers es va formar després d’un esclat anomenat Big Bang.

4 24.

5 Que no hi hauria estacions.

6 Que el ritme de vida dels éssers vius es veuria afectat.

7 No és possible. Els diumenges no són laborables.

8 a. és visible; b. quart creixent; c. quart minvant.

9 Revisar que els alumnes hagen entés el concepte de translació terrestre.

10 Revisar que els alumnes hagen entés el concepte de translació lunar.

AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

7 Pere diu que ha de treballar 30 dies laborables el pròxim mes de novembre. És possible? Per què?

8 Completa les oracions.

a. En Lluna nova, el nostre satèl·lit no...

b. En la fase de... veiem la Lluna en forma de «D».

c. En... veiem la Lluna en forma de «C».

9 Representa amb un dibuix la translació terrestre.

10 Representa amb un dibuix esquemàtic la translació lunar.

unita 1. a oltan erraprojecteseducatius.edelvivescomunitatvalenciana.com... · a l’alumnat quins...

Documents