tfm en gestió del coneixement crÈdits: 10cv.uoc.edu/estudiant/_resources/docs/secretaria/... ·...

TFM en Gestió del Coneixement

CRÈDITS: 10

Objectius específics

Aprofundir científicament en algun dels temes actuals de recerca relacionats

amb el paper de la informació i el coneixement a les organitzacions i a la

societat en general.

Dominar alguna de les metodologies de recerca utilitzades en els camps de la

gestió d’informació i la gestió del coneixement.

Conèixer els requeriments formals i de fons que ha de complir un treball de

recerca en els camps de la gestió d’informació i la gestió del coneixement per ser

acceptat per la comunitat científica.

CONTINGUTS

L’oferta de treballs en l’àmbit de Gestió del Coneixement del semestre que s’inicia el

setembre de 2016 consta de 35 propostes de temes i es fonamenta en les línies de

recerca actuals de diversos investigadors de la UOC en gestió de la informació i gestió

del coneixement:

Títol del treball Gestió estratègica del coneixement

Professor

responsable

Agustí Canals

Descripció La gestió del coneixement a les organitzacions s’ha enfocat sovint com

un problema tecnològic o un problema de recursos humans. Tanmateix,

la importància del coneixement a l’economia actual fa que no n’hi hagi

prou amb aquests enfocaments funcionals. Cal que s’entengui el

coneixement com al factor fonamental que pot dur a empreses i

institucions a la creació d’avantatge competitiu. I, per tant, el

coneixement ha de ser l’element a l’entorn del qual pivotin els processos

estratègics de les organitzacions.

En aquest treball es proposa, primerament, fer una revisió de la cada

vegada més nombrosa literatura de la gestió estratègica que incorpora el

coneixement com a element fonamental, i després aplicar les conclusions

obtingudes a l’estudi d’un cas concret.

Requisits Coneixements previs dels conceptes bàsics de l’estratègia empresarial i

de la gestió del coneixement.

Capacitat de treballar amb materials en anglès.

Bibliografia Boisot, Max (1998) Knowledge Assets: Securing Competitive Advantage

in the Information Economy. New York: Oxford University

Press.

Canals, Agustí; Boisot, Max H. and MacMillan, Ian (2004) “Evolution of

knowledge management strategies in organizational populations:

a simulation model”. IN3-UOC Working Paper Series WP04-

007 [Accessible online:

http://www.uoc.edu/in3/dt/eng/wp04007.pdf]

Grant, R. (1996): "Toward a knowledge-based theory of the firm."

Strategic Management Journal, 17, 109–122.

http://www.uoc.edu/in3/dt/eng/wp04007.pdf

Nelson, R. and S. Winter (1982) An Evolutionary Theory of Economic

Change. Cambridge, MA: The Belknap Press of Harvard

University Press.

Spender, J.C. (1996): "Making knowledge the basis of a dynamic theory

of the firm." Strategic Management Journal, 17, 45–62.

Títol del treball Gestió del coneixement per a la recerca i la innovació

Professor

responsable

Agustí Canals

Descripció Una de les conclusions que podem extreure de la situació de crisi actual

és que el creixement econòmic sostenible ha d’estar basat en la recerca

científica i la innovació. Si el coneixement ha esdevingut fonamental en

tots els aspectes de la societat i l’economia actuals, és evident que juga

un paper encara més rellevant en aquestes dues activitats. Conèixer en

profunditat com es desenvolupen els processos de creació i difusió de

coneixement tant en el camp de la recerca bàsica i aplicada com en la

innovació que aquesta genera és un tema de gran interès acadèmic amb

clares implicacions pràctiques per a institucions públiques i empreses

privades.

En aquest treball es proposa aprofundir en algun dels múltiples aspectes

relacionats amb la recerca científica o la innovació en els quals el

coneixement juga un paper important. L’estructura general del treball

constarà de dues parts. En la primera es realitzarà una revisió de la

literatura relacionada amb el tema que doni lloc a un marc teòric sòlid i la

segona consistirà en l’aplicació d’aquest marc a un estudi empíric

concret.

Requisits Coneixements previs dels conceptes bàsics de la gestió del coneixement,

la recerca científica i la innovació.




Press.

Canals, Agustí (2003) Gestión del conocimiento. Barcelona: Ediciones

2000.

Canals, Agustí; Boisot, Max and MacMillan, Ian (2008) “The spatial

dimension of knowledge flows: A simulation approach”.

Cambridge Journal of Regions, Economy and Society, 1, 2, 175-

204.

Chesbrough, Henry William (2003). Open Innovation: The New

Imperative for Creating and Profiting from Technology. Boston,

MA: Harvard Business School Press.

Christensen, Clayton M. (1997). The Innovator's Dilemma. Boston, MA:

Harvard Business School Press.

Knorr Cetina, Karin (1999). Epistemic Cultures: How the Sciences Make

Knowledge. Cambridge, MA.: Harvard University Press.

Leonard-Barton, Dorothy (1995). Wellsprings of Knowledge: Building

and Sustaining de Sources of Innovation. Cambridge, MA.:

Haarvard Business School Press.

Nelson, Richard; Winter, S (1977). "In search of a useful theory of

Innovation". Research Policy, 6, 1, 36–76.

Títol del treball Col·laboració científica

Professor

responsable

Agustí Canals / Eva Ortoll

Descripció La col·laboració científica es pot definir com a la interacció que té lloc en

un context social entre dos o més científics que facilita el treball conjunt

per a la consecució d’objectius comuns. En els projectes científics actuals,

que sovint requereixen la contribució d’un gran nombre de científics i una

visió interdisciplinària, la col·laboració és gairebé imprescindible. És

important, per tant, conèixer les dinàmiques que s’estableixen en els

diversos camps de la ciència pel que fa a les col·laboracions entre científics

i entre les seves institucions.

En aquest treball es proposa, primerament, fer una revisió de la literatura

sobre col·laboració científica i després fer un estudi sobre un cas concret.

La metodologia utilitzada combinarà l’anàlisi de xarxes socials, la

cienciometria i la visualització d’informació.

Requisits Coneixements de metodologies d’investigació quantitativa.

Destresa en la utilització de bases de dades científiques.

Coneixements previs de conceptes fonamentals d’anàlisi de xarxes socials.


Bibliografia Börner, K., Chen, C., & Boyack, K. W. (2003). Visualizing Knowledge

Domains. Annual Review of Information, Science and Technology, 37,

179-255.

Chan, K., & Liebowitz, J. (2006). The synergy of social network analysis

and knowledge mapping: a case study. International Journal of

Management and Decision Making, 7(1), 19-35.

Newman, M. E. J. (2004). Coauthorship networks and patterns of scientific

collaboration. Proceedings of the National Academy of Sciences, 101(1),

5200-5205.

Sonnenwald, D. H. (2010). Scientific Collaboration. Annual Review of

Information, Science and Technology, 41, 643-680.

Títol del treball Anàlisi de la producció científica i de patents: cas pràctic Professor

responsable

Víctor Cavaller

Descripció L’estudiant haurà de realitzar un exercici de recerca i anàlisi de la

producció científica i de patents sobre un àrea específica, accedint a les

bases de dades especialitzades i extreure les conclusions relatives a les

línies de recerca emergents.

Requisits Capacitat d'anàlisi.

Domini d’eines ofimàtiques i de recursos d’informació.

Coneixement bàsics d’estadística i d’eines estadístiques.

Bibliografia Final Report of the research project (ETD/2004/IM/E3/77). Study on

evaluating the knowledge economy what are patents actually

worth? The value of patents for today’s economy and society

Tender n° MARKT/2004/09/E, Lot 2 TECHNICAL REPORT.

Detailed Technical Studies. 23 July 2006

http://ec.europa.eu/internal_market/indprop/docs/patent/studies/t

ech_report_lot2_en.pdf

Vargas-Quesada, Benjamin. Visualizing the structure of science : with 81

figures and 53 tables / Benjamín Vargas-Quesada, Félix de

Moya-Anegón. Berlin : Springer, cop. 2007

Busom, Isabel. La Rentabilidad de la inversión en I+D+I. Bellaterra :

Centro de Economía Industrial, 22. 2005

Escorsa i Castells, Pere. Tecnología e innovación en la empresa [Recurs

electrònic] / Pere Escorsa Castells, Jaume Valls Pasola. Edició

http://ec.europa.eu/internal_market/indprop/docs/patent/studies/tech_report_lot2_en.pdf


[2ª ed. ampl.]. Barcelona : Edicions UPC, 2003

Títol del treball Estudi mètric de fenòmens informacionals: cas pràctic Professor

responsable

Víctor Cavaller

Descripció L’estudiant haurà de realitzar una anàlisi d’un fenomen informacional:

comportament d’usuaris d’una biblioteca, anàlisi de logs de llocs web,

producció de publicacions, etc, des d’un punt de vista quantitatiu i

qualitatiu.

Requisits Capacitat d’anàlisi.



Bibliografia Indicadores bibliométricos de la actividad científica española 2002-2006

/ [dirección: Félix de Moya Anegón] Publicació Madrid :

Ministerio de Ciencia e Innovación, FECYT, DL 2008

Gorbea Portal, Salvador. Modelo teórico para el estudio métrico de la

información documental. Gijón : Trea, cop. 2005.

Ponjuán Dante, Gloria. Gestión de información : dimensiones e

implementación para el éxito organizacional.Gijón : Trea, 2007

Títol del treball Productivitat i eficiència de la producció científica: cas pràctic Professor

responsable

Víctor Cavaller

Descripció L’estudiant haurà d’analitzar quantitativa i qualitativament la producció i

l’eficiència d’un centre de recerca, un departament universitari, una

empresa, acotant l’exercici, a un territori, una empresa, un sector, un

àmbit de l’ensenyament, etc.

Requisits Capacitat d’anàlisi.



Bibliografia Innovation and Competitiveness in the European Chemical Industry,

Competitiveness and Performance, F. Cesaroni,. Gambardella y

W. Garcia-Fontes (eds.) , Kluwer Academic Press, 2004.

Final Report of the research project (ETD/2004/IM/E3/77) Study on

evaluating the knowledge economy what are patents actually

worth? The value of patents for today’s economy and society

Tender n° MARKT/2004/09/E, Lot 2 TECHNICAL REPORT.

Detailed Technical Studies. 23 July 2006

http://ec.europa.eu/internal_market/indprop/docs/patent/studies/t

ech_report_lot2_en.pdf

Vargas-Quesada, Benjamin. Visualizing the structure of science : with 81

figures and 53 tables / Benjamín Vargas-Quesada, Félix de

Moya-Anegón. Berlin : Springer, cop. 2007

Busom, Isabel. La Rentabilidad de la inversión en I+D+I. Bellaterra :

Centro de Economía Industrial, 2005

Escorsa i Castells, Pere. Tecnología e innovación en la empresa [Recurs

electrònic] / Pere Escorsa Castells, Jaume Valls Pasola Edició

[2ª ed. ampl.]. Barcelona : Edicions UPC, 2003

Títol del treball Gestió de la informació i del coneixement i crisi financera

Professor

responsable

Josep Cobarsí / Agustí Canals / Eva Ortoll

Descripció Es proposa fer un estat de la qüestió bibliogràfic i un treball empíric

qualitatiu sobre el paper de la gestió de la informació i el coneixement en

la crisi financera de 2008.



Es considerarà aquesta crisi com un incident crític que posa en qüestió el

tractament de la informació com a bé econòmic, tal i com habitualment

s’ha vingut articulant tant en la teoria econòmica com en la pràctica

d’elaboració de polítiques i de presa de decisions macroeconòmiques

(Krugman, 2009).

Requisits Coneixements de metodologia de recerca qualitativa.

Capacitat per treballar amb materials en anglès.



Press.

Cobarsí, J.; Canals, A.; Ortoll, E. (en premsa). La información como bien

económico: reflexiones sobre la crisis financiera de 2008. El

Profesional de la Información.

Krugman, P. (2009). How did economists get it so wrong?. The New

York Times, 2009 September 6th. Available online:

http://www.nytimes.com/2009/09/06/magazine/06Economic-

t.html?pagewanted=all [consult 2012 September 15th].

Munir, K. (2011). Financial crisis 2008-2009: What does the silence of

institutional theorists tell us?. Journal of Management Inquiry,

20 (2), 114-117.

Otte, M. (2010). El crash de la información. Barcelona: Ariel

Simon, H. (1990). Reason in Human Affairs. Stanford: Stanford

University Press

Wilson,TD. (2008). The information user: past, present and future.

Journal of Information Science. 34 (4): 457-464

Títol del treball Gestió d’informació i gestió de riscos

Professor

responsable

Josep Cobarsí / Eva Ortoll / Agustí Canals

Descripció El maneig de la informació és clau en situacions de crisi. Els entorns

socials i organitzatius actuals són cada cop més complexos i amb fluxes

d’informació més ràpids i multilaterals. Això impacta en la gestió

d’informació en escenaris de crisi, tant pel que fa a la gestió interna entre

els responsables de gestionar una emergència, com quant a la difusió

d’informació al públic general, el qual al seu torn pot prendre un rol més

actiu en la captura d’informació en temps real.

Es proposa fer un estudi bibliogràfic sobre la qüestió i un estudi de cas.

Per a l’estudi de cas es triarà un incident crític.


Coneixements de metodologia de recerca quantitativa.


Usuari avançat d’Internet (buscadors, xarxes socials digitals, etc.).

Bibliografia Cobarsí, J. (2006). Pequeños y grandes desastres de la información.

Barcelona: Infonomia

Gephart, R.P.; Van Maanen, J.; Oberlechter, T. (2009). Organizations

and Risk in Late Modernity. Organization Studies, 30 (2 & 3),

141-156.

Heverin, T.; Zach, L. (2012). Use of Microblogging for Collective Sense-

Making During Violent Crises: A Study of Three Campus

Shootings. Journal of the American Society of Information

Science and Technology, 63 (1), 34-47.


University Press



Títol del treball Personalització d’informació i ús de dades personals

Professor

responsable

Josep Cobarsí / Eva Ortoll

Descripció Es proposa fer un estudi de cas dels mecanismes de personalització,

utilitzats per serveis gratuïts d’Internet, inclòs l’ús de dades personals per

tal d’establir el perfil d’usuari.

Aquests mecanismes no són en l’actualitat transparents a l’usuari, degut a

la complexitat del software que regeix aquesta personalització, així com a

l’escassa intel·ligibilitat i continua variació de les condicions d’ús dels

serveis.




Bibliografia Otte, M. (2010). El crash de la información. Barcelona: Ariel

Pariser, E. (2011). The Filter Bubble: How the New Personalized Web is

Changing How We Read and What We Think. New York:

Penguin Press


University Press

Thaler, R.H.; Sunstein, C.R. (2008). Nudge. Improving Decisions about

Health, Wealth and Happiness. New Haven: Yale University

Press



Títol del treball Visitants i Residents Digitals: com els usuaris interactuen amb les

tecnologies de la informació i la comunicació

Professor

responsable

Josep Cobarsí / Eva Ortoll

Descripció Es proposa analitzar què motiva a les persones a emprar una tecnologia o

un espai digital determinat. És a dir, veure de quina manera les persones

interactuen i es relacionen amb les tecnologies de la informació i de la

comunicació, així com la seva vinculació a les xarxes socials, per accedir

a la informació i per a comunicar-se. En el projecte s’analitzarà el

comportament dels usuaris a partir de noves aproximacions com ara la

metàfora dels Visitants i Residents Digitals, entre d’altres.

La teoria Digital Visitors and Residents (White and Connaway, 2011-

2013) analitza de quina manera les persones utilitzen les tecnologies i

Internet per a la seva vida quotidiana, professional i acadèmica. Es

parteix de la idea que la competència digital de les persones i l’ús de les

tecnologies no depèn tant de l’edat com del context i les situacions

particulars en les que es troba cada individu. Per tant, defuig de la idea

que els nadius digitals són més competents en l’ús de tecnologies, o que

en fan un ús més intensiu. Les persones, amb independència de l’edat,

poden tenir un perfil de Visitant Digital (en tant que fan un ús més

funcional de la tecnologia i tenen una presència poc activa a les xarxes

socials, entre d’altres) o de Resident (en tant que tenen una presència a

les xarxes socials més intensa, activa i col·laborativa).

http://www.oclc.org/research/themes/user-studies/vandr.html

http://www.oclc.org/research/themes/user-studies/vandr.html




Bibliografia Otte, M. (2010). El crash de la información. Barcelona: Ariel

Pariser, E. (2011). The Filter Bubble: How the New Personalized Web is

Changing How We Read and What We Think. New York:

Penguin Press


University Press



White, David & Le Cornu. A. (2011). Visitors and Residents: A New

Typology for Online Engagement. First Monday 16,9 (5

September). Available online

at: http://firstmonday.org/htbin/cgiwrap/bin/ojs/index.php/fm/ar

ticle/view/3171/3049.

Connaway, Lynn et al (2011-2013). Digital Visitors and Residents: What

Motivates Engagement with the Digital Information

Environment? http://www.oclc.org/research/themes/user-

studies/vandr.html

Títol del treball La participació ciutadana en projectes de biblioteques, arxius i

museus

Professor

responsable

Núria Ferran-Ferrer

Descripció Les tecnologies de la informació i la comunicació han canviat la manera

com vivim, aprenem i juguem. Les noves maneres de comunicar-nos i

compartir informació han estat particularment afectades pels canvis.

Aquests canvis, es visualitzen amb el tracte que donen les

organitzacions, sobretot les empresarials, als seus usuaris. Les empreses

als anys 80 tractaven a les persones com a clients i consumidors, als 90 ja

van començar a tractar-los com a usuaris i al 2000 com a participants.

Actualment ja parlem de co-creadors.

I és que avui dia, en diferents àmbits de la societat, les persones volen

deixar de ser considerades passives per passar a tenir un paper molt actiu.

Aquest fet s’ha donat en moviments socials que han fet el salt a l’esfera

política formalitzant-se en partits, es dóna també en l’àmbit de la recerca

en projectes de ciència ciutadana on les persones col·laboren en

iniciatives d’investigació com a recercaires i passa també en l’àmbit

cultural o del patrimoni. Els usuaris d’equipaments culturals volen deixar

de ser tractats com a usuaris per passar a convertir-se en participants o

co-creadors d’iniciatives. El disseny de productes, serveis i iniciatives de

biblioteques i museus ha de centrar-se en les persones i no els usuaris. En

el sentit que les persones avui dia volen ser proactives, les seves

necessitats són diverses i demanen un alt grau de creativitat.

Les institucions culturals són conscients d’aquest canvi en la societat i

juntament amb les retallades econòmiques, s’adonen que col·laborar amb

els usuaris pot donar fruits molt interessants.

Alguns exemples exitosos d’aquesta nova tipologia de projectes són el

http://firstmonday.org/htbin/cgiwrap/bin/ojs/index.php/fm/article/view/3171/3049

http://firstmonday.org/htbin/cgiwrap/bin/ojs/index.php/fm/article/view/3171/3049

Fem Memòria de la Biblioteca de Catalunya, el Transcriu-me de la

Filmoteca, el de geocalització de maques antics de l’Institut Cartogràfic,

el de Finestres de la Memòria de la Casa Elizalde, etc. Són projectes que

han sol·licitat la participació dels usuaris i han obtingut un èxit altíssim

en les contribucions i els resultats han estat d’una qualitat excel·lent.

En aquest marc, es proposa un petit treball de recerca.

Identificar els projectes més importants de participació ciutadana a

l’àmbit de les biblioteques, arxius i museus, en el context nacional

Dissenyar una eina de recollida de dades de les experiències de

participació ciutadana (Pex: enquesta pels responsables del projecte i

pels particiapants)

Treball de camp: un cop concretat el cas d’estudi que es vol treballar,

realitzar la recollida de dades

Anàlisi de les dades

Paraules clau: participació ciutadana, equipaments culturals, metodologia

qualitativa

Requisits Interès pel tema i per l’aproximació metodològica qualitativa

Capacitat d'anàlisi.


Bibliografia Ferran-Ferrer, N. (2015). Volunteer participation in citizen science

projects. El Profesional de la Información, 24(6).

Sanders, E. B. N. (2006). Scaffolds for building everyday creativity.

Design for Effective Communications: Creating Contexts for Clarity and

Meaning. Jorge Frascara (Ed.) Allworth Press, New York.

Simon, N. (2010). The participatory museum. Museum 2.0. http://www.participatorymuseum.org/read/

Títol del treball Anàlisi del comportament del personal investigador respecte a la

generació i ús de les dades de recerca

Professor

responsable

Núria Ferran-Ferrer i Candela Ollé

Descripció L’estudiant haurà de realitzar un petit treball de camp qualitatiu per

recollir com generen dades de recerca els investigadors i com gestionen

aquestes dades. Es proposa com a marc d’actuació la UOC i

investigadors tant de l’àmbit de l’enginyeria com de ciències socials i

humanitats. El treball es pot complementar amb entrevistes als

responsables de recerca de la biblioteca de la UOC i a responsables de

l’Oficina de Suport a la Recerca. Aquesta recollida de dades formarà part

de l’estudi de com s’incorporen les dades científiques generades en el

sistema de recerca seguint el model d’accés obert.

S’espera que l’estudiant realitzi les dades de recollida i anàlisi de les

dades.

Aquesta recerca s’emmarca en un projecte de recerca finançat pel

Ministerio de Economía y Competitividad amb el títol “El acceso abierto

a la ciencia en España: evaluación de su impacto en el sistema de

comunicación científica (2016-2019)

http://www.participatorymuseum.org/read/

Paraules clau: ciència oberta, accés obert, dades de recerca, metodologia

qualitativa

Requisits Interès pel tema i per l’aproximació metodològica qualitativa

Capacitat d'anàlisi.


Bibliografia Corti, L., Van den Eynden, V., Bishop, L., & Woollard, M. (2014).

Managing and sharing research data: A guide to good practice.

Sage.

Simons, N., & Richardson, J. (2013). New content in digital repositories:

The changing research landscape. Elsevier.

Títol del treball Gestió documental i el seu entorn regulador: estat de la qüestió

Professor

responsable

Montserrat Garcia Alsina

Descripció Les organitzacions en el transcurs de la seva activitat habitual generen un

seguit de documents administratius (records), que constitueixen

evidències dels seus processos de treball. La gestió d’aquests documents

administratius (records management) permet emmagatzemar i recuperar

els documents, i, per tant, és un pas previ per a emmagatzemar

informació explícita generada en el si de l’organització, com a part de la

memòria organitzativa, que pot ser explotada en un sistema de gestió del

coneixement per a generar valor.

La gestió de documents està estretament vinculada a regulacions que van

des de recomanacions i normes d’organismes estandarditzadors o de

l’àmbit d’arxius, fins a decrets i lleis procedents dels estats o de les

autoritats regionals. El corpus legislatiu abasta regulacions específiques

per a dissenyar sistemes de gestió documental, regulacions concretes del

sector on l’organització desenvolupa la seva activitat, i àrees

organitzatives concretes (laboral, financera, o mercantil). En el darrers

anys la gran quantitat de documents generats en paper, i, sobre tot, en

format electrònic han evidenciat la necessitats de disposar de sistemes

que regulin la producció documental i el seu registre, l’emmagatzematge

i l’eliminació o conservació permanent dels documents. Són temes

d’actualitat i objecte de normalització: la preservació dels documents

electrònics, la signatura electrònica o la factura electrònica i les seves

implicacions legals, per posar algun exemple. En l’àmbit de les

administracions públiques, la administració electrònica ha evidenciat

encara més aquesta necessitat de dissenyar sistemes de gestió documental

i normalitzar els elements involucrats. En aquest marc les

Administracions han impulsat un seguit de decrets i ordres legislatives

per a regular el sistemes de gestió documental a les administracions

públiques.

L’objectiu del treball és aprofundir en el coneixement de l’entorn

regulador de la gestió documental a les organitzacions, tant la genèrica,

com l’aplicable a diversos sectors d’activitat, i àmbits organitzatius.

L’estudiant haurà de seleccionar un sector d’activitat, i un tema vinculat

amb la gestió documental (disseny de SGD, selecció d’eines, metadades,

preservació), i analitzar-lo en base a l’estudi d’un cas real.

Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa, i cerca en bases

de dades científiques.

Coneixements previs de conceptes bàsics de Gestió documental


Bibliografia Alonso, J.A.; Lloveras, R. (2007). “Aproximación a la gestión de

documentos desde el enfoque basado en procesos”. A Actas de

las X Jornadas Españolas de Documentación, FESABID 2007:

E-información: integración y rentabilidad en un entorno digital.

Santiago de Compostela: 9,10, 11 de mayo de 2007.

Cunningham, A (2008). Going global Developing globally harmonised

software specifications for records. National Archives of

Australia. Disponible a: http://www.moreq2.eu/papers

[Consultat: abril, 2010]

Gilliland-Swetland, A. (2006). Electronic Records Management. Annual

Review of Information Science and Technology, 39(1):219-253.

Gonzalez, J A. (2009). Los archivos de empresas: qué son y cómo se

tratan. Gijón: Trea, 2009

McLeod, J. (2008). Records Management Research – Perspectives and

Directions. Journal of the Society of Archivists, 29(1): 29-40.

Serra, J. (2008). Los documentos electrónicos: qué son y cómo se tratan.

Gijón: Trea

Soler, J. (2008). La preservación de los documentos electrónicos.

Barcelona: Editorial UOC.

Wilhelm, P. (2009). An evaluation of Mo Req2 in the context of national

EDRMS standard developments in the UK and Europe. Records

Management Journal, 9(2):117-133.

Yin, R.K. (2003). Case study research. Design and Methods. London:

Sage.

Títol del treball Gestió documental i administració electrònica

Professor

responsable


Descripció Les administracions públiques generen un seguit de documents

administratius (records), que contenen informació amb diferents valors. Un

primari, que actua com a evidència dels seus processos de treball, i per tant,

serveix per a rendir comptes. Un secundari, que pot servir per a d’altres

usos, com els senyalats pel Reial decret 1495/2011, o per a formar part de

la memòria organitzativa, i generar coneixement.

La gestió d’aquests documents (records management) per a poder-los

emprar en tots els seus valors, requereix una sistemàtica per a

emmagatzemar-los, tractar-los i recuperar-los. Aquesta sistemàtica queda

recollida en les polítiques i en els sistemes de gestió dissenyats i

implementats en les organitzacions. De fet, la gestió de documents dins de

l’administració pública està regulada per la legislació nacional i

autonòmica. A més, compta amb estàndards per a dissenyar sistemes de

gestió documental. D’altra banda, des de l’any 2007, l’impuls de

l’administració electrònica, d’acord a la Llei 11/2007, requereix

d’expedients electrònics, i per tant totes les administracions públiques han

de tenir sistemes de gestió documentals. Tanmateix, l’administració

electrònica, que hauria d’haver estat una realitat l’any 2009, encara està en

vies d’implementació, sent les causes d’aquesta situació diverses.

Atès que en diverses legislacions s’apunta la necessitat de crear sistemes de

gestió documental (SGD), essencials per a l’accés electrònic dels ciutadans

http://www.moreq2.eu/papers

als Serveis Públics (Llei 11/2007), l’objectiu del treball de recerca és

conèixer les pràctiques de gestió documental dins de les administracions

públiques, el grau d’implementació de SGD i els factors que faciliten o

inhibeixen les pràctiques.

Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa.

Destresa en cerca en bases de dades científiques.

Coneixements previs de conceptes bàsics de Gestió documental


Bibliografia Aibar, Eduard; Urgell, Ferran (2007). Estat, burocràcia i xarxa :

administració electrònica i canvi organitzatiu. Barcelona: Ariel.

Alistair Tough, (2011). Accountability, open government and record

keeping: time to think again? Records Management Journal, vol. 21,

nº 3, p. 225 - 236

Cavero Arceiz, Ricardo (2008). La administración electrónica y los

archivos en el Ayuntamiento de Zaragoza. Actas de las VIII Jornadas

de Archivos Aragoneses. Huesca: 25-28 de noviembre, P. 33-48.

Cerrillo i Martínez, Agustí (2006). L'Administració electrònica. Barcelona:

UOC.

Heichlinger, Alexander (2006). L'Administració electrònica a les regions

europees: plantejaments i progressos sobre serveis, organització i

estratègies de tecnologies de la societat de la informació (TSI) i el

paper dels actors regionals. Barcelona: Escola d'Administració

Pública de Catalunya.

Merchan, M. (2009). La problemàtica de la Administración electrónica y

los archivos. Barcelona: Lligall (29):187-225.

Mnjama, Nathan; Wamukoya, Justus (2007). E-government and records

management: an assessment tool for e-records readiness in

government. The Electronic Library, 25(3):274 – 284.


Sage.

Títol del treball Reutilització de la informació generada pel sector públic

Professor

responsable


Descripció Els organismes públics generen informació al llarg de les seves activitats,

que pot tenir un valor econòmic si és reutilitzada. La informació i el

coneixement com a font de riquesa i competitivitat és reconeguda des de fa

anys. L’Agenda de Lisboa el 2000 parlava de convertir l’economia de la

UE en la més avançada i competitiva del món mitjançant el coneixement, i

la Directiva 2003/98/CE apuntava la reutilització del sector públic com una

via per a explorar per a contribuir al creixement de la producció de

continguts i crear ocupació.

Per a fomentar una cultura de reutilització de la informació i regular el seu

us, hi ha iniciatives governamentals arreu del món. Per posar un exemple, a

l’estat espanyol la Llei 37/2007 i el RD 1495/2011 estan orientades a

promoure i especificar l’operativa a seguir per a reutilitzar informació. A

tal fi s’han de desenvolupar una sèrie d’instruments com catàleg de dades o

plantilles. S’estan desenvolupant portals per a facilitar aquesta reutilització.

En el treball es proposa fer un estat de la qüestió sobre el desenvolupament

en una comunitat autonòmica, o comparativa entre comunitats o estats.

L’anàlisi de les vies d’implementació de la llei o el desenvolupament del

sector infomediari en un territori concret, son alguns dels temes de treball.


Capacitat d’anàlisi



Bibliografia Berthault, D. (2012). El modelo francés de reutilización de la información

del sector público. II Jornada sobre la reutilización de la información del

sector público: acceso y uso de la información: Madrid, 15 y 16 de febrero

de 2012.

Ferrer-Sapena, Antonia; Peset, Fernanda; Aleixandre-Benavent, Rafael

(2011). Acceso a los datos públicos y su reutilización: open data y open

government. El profesional de la información, vol. 20, n. 3, p. 260-269.

Marcos-Martín, C.; Soriano-Maldonado, S. L. (2011). Reutilización de la

información del sector público y open data en el contexto español y

europeo. Proyecto Aporta. El profesional de la información, vol. 20, n. 3, p.

291-297.

Peset, Fernanda; Ferrer-Sapena, Antonia (2012). Reutilización de datos

culturales. Anuario Thinkepi 2012, 2012, vol. 6, p. 193-196.

Peset, F., Ferrer-Sapena, A., & Subirats-Coll, I. (2011). Open data y Linked

open data: su impacto en el área de bibliotecas y documentación. El

profesional de la información, vol. 20, n. 2, p. 165-174.

Simón, L. F. R. (2003). La reutilización de la información del sector

público. Aproximación al contenido de la propuesta de directiva 2002.

Revista general de información y documentación, vol. 13, n. 2, p. 59-96.

Títol del treball La llei de transparència i els processos documentals

Professor

responsable


Descripció La implementació de la llei de transparència està estretament lligada al

desenvolupament d’un portal com a únic punt d’accés a la documentació i a

les dades que han de garantir transparència en la gestió de las

administracions públiques. És una via per al rendiment de comptes de l’ús

dels recursos públics.

Per a posar a disposició dels ciutadans els documents es requereixen

sistemàtiques orientades a garantir la qualitat i vigència de la informació.

En aquest treball es proposa fer un estudi dels processos associats a la

implementació de la llei de transparència en diferents administracions

públiques d’una zona geogràfica concreta, o la comparativa entre elles.





Bibliografia Basanta Díaz, C. (2004). Ley de transparencia. Partida Doble, vol. 14, n.

160, p. 28-37.

España (2013). Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a

la información pública y buen gobierno. Boletín Oficial del Estado, nº 295,

p. 97922-97952.

López-Ayllón, S., & Arellano Gault, D. (2008). Estudio en materia de

transparencia de otros sujetos obligados por la Ley Federal de

Transparencia y Acceso a la Información Pública Gubernamental.

Títol del treball Open data i gestió de documents

Professor

responsable


Descripció Dades i documents són alguns dels components per generar coneixement

en les organitzacions. Totes les organitzacions en el transcurs de les

seves activitats, generen i precisen dades i documents per extreure

informació útil per a la presa de decisions. Les administracions públiques

són un tipus d'organitzacions que generen dades obertes per a la seva

reutilització, com a activitat econòmica. La garantia de qualitat depèn de

la sistemàtica i metodologia de la seva gestió. Les tècniques de gestió

documental poden contribuir a garantir aquesta qualitat.

L'objectiu del treball és conèixer les característiques de les dades i com

les tècniques de gestió documental poden contribuir a l'estructura i gestió

d'aquestes dades.

L'estudiant haurà de seleccionar un conjunt d'organitzacions i analitzar

les dades que es generen i com es posen a la disposició de la societat i de

les empreses mitjançant els portals de dades obertes, implementades per

moltes administracions públiques.

Requisits Coneixement de metodologia de recerca qualitativa i cerca en bases de

dades científiques.

Coneixements previs de conceptes bàsics de Gestió documental.


Bibliografia Borglund, I.; Engval, Tove (2014). Open data? Data, information,

document or record?. Records Management Journal, vol. 24, no 2, pàg.

163-180.

Casellas Serra, Lluís Esteve (2014). The mapping, selecting and opening

of data. Records Management Journal, Vol. 24 Iss 2 pàg. 87 – 98.

McDonald, John; Léveillé, Valerie (2014). Whither the retention

schedule in the era of big data and open data?. Records Management

Journal, Vol. 24 Iss 2 pàg. 99 – 121.

Lemieux, Victoria Louise; Gormly, Brianna; Rowledge, Lyse (2014).

Meeting Big Data challenges with visual analytics", Records

Management Journal, Vol. 24 Iss 2 pàg. 122 – 141.

McLeod, J (2012). Thoughts on the opportunities for records

professionals of the open access, open data agenda. Records Management

Journal, vol. 22, nº 2, pàg. 92-97.

Ramos Simón, Luis Fernando; Arquero Avilés, Rosario; Botezán,

Iuliana; Cobo Serrano, Silvia; Sala Jiménez, Andrea; Sánchez Jiménez,

Rodrigo; Valle Gastaminza, Félix del (2012). «De la reutilització

d'informació del sector públic als portals de dades obertes a Europa». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre,

núm. 29. <http://bid.ub.edu/29/ramos2.htm> [Consulta: 28-11-2014].

Sataslaatten, Olav Hagen (2014). The Norwegian Noark Model

requirements for EDRMS in the context of open government and access

to governmental information", Records Management Journal, Vol. 24, n.

3 pàg. 189 – 204.

Thurston, Anne Catherine (2012). Trustworthy Records and Open Data.

Et Journal of Community Informatics. Vol. 8, no 2. Available in

http://ci-

journal.net/index.php/ciej/article/view/951/952.

Yin, R.K. (2003). Casi study research. Design and Methods. London:

Sage.

http://ci-journal.net/index.php/ciej/article/view/951/952

http://ci-journal.net/index.php/ciej/article/view/951/952

Títol del treball Govern obert i gestió de documents

Professor

responsable


Descripció Alguns dels pilars de govern obert són transparència, participació dels

ciutadans i accés a l'administració electrònica. Encara que hi ha diversitat

de legislació donant suport a aquests pilars, les TIC i les metodologies de

gestió de la informació i la documentació són les que faciliten la

implementació i el desenvolupament d'aquests pilars.


els processos relacionats amb el govern obert, a fi d'estudiar el grau

d'implementació i eficiència. Un exemple de treball és analitzar els

portals de transparència i com s'estructura i ofereix la informació i els

documents a la disposició de la societat.





Bibliografia Márquez Fernández, J. M.; Vázquez Martínez, R.; Martínez López, M.;

Roldán Cruz, N. (2013).Estudi sobre Objectius, Estratègies i Actuacions

Nacionals i Internacionals en matèria de Govern Obert. Models generals

de desenvolupament i prospectives de futur a Espanya. Ministeri

d'Indústria, Energia i Turisme, Observatori Nacional de les

telecomunicacions i de la Societat d'Informació (ONTSI).

OCDE (2009). Open Government: beyond static measures.

http://www.oecd.org/gov/46560184.pdf

Open data monitor

http://project.opendatamonitor.eu/deliverables/

Open data research Network: http://www.opendataresearch.org

Open government guide. http://www.opengovguide.com/

Open Government Partnership

http://www.opengovpartnership.org/

Open government Standards for transparency, accountability and

participation: http://www.access-info.org/index.php/en/open-

government-data/272-call-for-input-for-ogs

Sataslaatten, Olav Hagen (2014). The Norwegian Noark Model

requirements for EDRMS in the context of open government and access

to governmental information", Records Management Journal, Vol. 24 Iss

3 pàg. 189 – 204.


Sage.

Títol del treball Implantació de sistemes de gestió per a documents en les

organitzacions

Professor

responsable


Descripció Totes les organitzacions generen documents en el transcurs de les seves

activitats, que són l'evidència de les seves activitats. Aquests documents,

a més de ser evidències, són un actiu per a les organitzacions en els

processos d'aprenentatge i gestió del coneixement. A fi de complir amb

aquestes funcions, és primordial que les organitzacions tinguin dissenyats

sistemes de gestió de documents per garantir l'emmagatzematge dels

http://www.oecd.org/gov/46560184.pdf

http://project.opendatamonitor.eu/deliverables/

http://www.opendataresearch.org/

http://www.opengovguide.com/

http://www.opengovpartnership.org/

http://www.access-info.org/index.php/en/open-government-data/272-call-for-input-for-ogs

http://www.access-info.org/index.php/en/open-government-data/272-call-for-input-for-ogs

documents per a la seva posterior recuperació.

L'objectiu del treball és conèixer les pràctiques de gestió de documents

en les organitzacions, metodologies d'implantació i sistemes d'avaluació..


els sistemes de gestió de documents que tenen implementats, la seva

eficiència, i els elements que faciliten o inhibeixen la seva eficiència.





Bibliografia

AENOR (2011). UNEIX-ISO 30301:2011 Informació i

documentació. Sistemes de gestió per als documents. Requisits.

Gunnlaugsdottir, Johanna (2012),"Information and records

management", Records Management Journal, vol. 22, n. 3, p.

170 – 185.

Harries, Stephen (2012). Records management and knowledge

mobilisation: a handbook for regulation, innovation and

transformation. Chandos Information Professional Sèries,

ISBN 1843346532.

Healy, Susan (2010),"ISO 15489 Records Management: its development

and significance", Records Management Journal, vol. 20, n.: 1

pàg. 96 – 103.

Ndenje-Sichalwe, I.; Ngulube. P.; Stilwell, C. (2011). Managing records

as a strategic resource in the government ministries of Tanzània.

Information Development, vol. 27, n. 4, p. 264-279.

Serra, J. (2008). Els documents electrònics: què són i com es tracten.

Gijón: Trea

Soler, J. (2008). La preservació dels documents electrònics. Barcelona:

Editorial UOC.


Sage.

http://www.aenor.es/aenor/normas/normas/fichanorma.asp?tipo=N&codigo=N0048672&PDF=Si

Títol del treball Identificació i gestió del risc en els processos i sistemes de gestió

documental

Professor

responsable


Descripció Els sistemes de gestió de documents en les organitzacions garanteixen

l'emmagatzematge dels documents per a la seva posterior recuperació.

Aquests sistemes han d'incorporar metodologies i processos

d'identificació dels riscos que afectin el funcionament del sistema i la

capacitat dels documents per satisfer les necessitats de l'organització.

L'objectiu del treball és conèixer els factors interns i externs que actuen

com a causa i origen del risc, i com les organitzacions incorporen aquesta

apreciació del risc en els sistemes de gestió de documents.


com aquestes identifiquen i gestionen el risc, quins són els riscos

identificats, i quines mesures estableixen per prevenir-los.





Bibliografia AENOR (2014) UNEIX-ISO/TR 18128:2014 IN Informació i

documentació. Apreciació del risc en processos i sistemes de

gestió documental.

Egbuji, A. (1999) Risk management of organisations records. Records

Management Journal, vol. 9, nº 2.

Gonzalez, J A. (2009). Els arxius d'empreses: què són i com es tracten.

Gijón: Trea, 2009

ICA (1997) Principes direteurs pour la prévenion et li contrôle donis

sinistres.

Lemieux, V.L. (2010). The records-risk nexus: exploring the relationship

between records and risk.

Serra, J. (2008). Els documents electrònics: què són i com es tracten.

Gijón: Trea

Soler, J. (2008). La preservació dels documents electrònics. Barcelona:

Editorial UOC.

Wilhelm, P. (2009). An evaluation of Mo Req2 in the context of national

EDRMS standard developments in the UK and Europe. Records

Management Journal, 9(2):117-133.


Sage.

Títol del treball Les lleis de la transparència i la gestió de la informació en els portals

de la transparència

Professor

responsable


Descripció La implementació de la llei de transparència està estretament lligada al

desenvolupament d’un portal com a únic punt d’accés a la informació que

ha de garantir transparència en la gestió de las administracions públiques.

És una via per al rendiment de comptes de l’ús dels recursos públics.

Alguns dels requeriments que ha de complir un portal de la transparència

venen marcats per la legislació a la que serveix. D’altres requeriments

haurien d’estar basats en principis de gestió de la informació i usabilitat.

En aquest treball es proposa fer un estudi comparatiu de les lleis de la

transparència i accés a la informació implantades a l’estat espanyol, els

http://www.aenor.es/aenor/normas/normas/fichanorma.asp?tipo=N&codigo=N0053363&PDF=Si

processos de gestió de la informació associats i com s’han traslladat als

diferents portals de transparència. A tal fi, l’estudiant pot escollir una zona

geogràfica concreta, o vàries per a fer una comparativa entre elles.





Bibliografia Basanta Díaz, C. (2004). Ley de transparencia. Partida Doble, vol. 14, n.

160, p. 28-37.

España (2013). Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a

la información pública y buen gobierno. Boletín Oficial del Estado, nº 295,

p. 97922-97952.

López-Ayllón, S., & Arellano Gault, D. (2008). Estudio en materia de

transparencia de otros sujetos obligados por la Ley Federal de

Transparencia y Acceso a la Información Pública Gubernamental.

Títol del treball Serveis de Valor afegit en les revistes científiques. Estat de la qüestió

en diverses disciplines científiques i Open Access

Professor

responsable Alexandre López-Borrull

Descripció Les versions electròniques de les revistes científiques incorporen diversos

valors afegit (connectivitat, mètriques, eines 2.0). El treball es centraria en

avaluar i descriure aquests serveis i cercar diferències significatives entre

revistes Open Access, revistes ISI, en diferents disciplines.

Requisits Capacitat de treballar amb materials en anglès.

Bibliografia López-Borrull, Alexandre (2013). Accessibilidad de las revistas científicas

de Información y Documentación

http://www.slideshare.net/alopezbo/accesibilidad-de-las-revistas-

cientficas-de-informacin-y-documentacin

López-Borrull, Alexandre (2012). Física vs química: dos modelos de

publicación científica. El profesional de la información 21 (2),

167-172

Títol del treball Revistes científiques i factor d’impacte. Estat de la qüestió en diverses

disciplines científiques

Professor

responsable Alexandre López-Borrull

Descripció L’aparició de les revistes electròniques, el moviment Open Access i

Internet en general han propiciat un canvi en el sistema clàssic de

comunicació científica. Cada disciplina, però, respon a aquest fet d’una

http://www.slideshare.net/alopezbo/accesibilidad-de-las-revistas-cientficas-de-informacin-y-documentacin

http://www.slideshare.net/alopezbo/accesibilidad-de-las-revistas-cientficas-de-informacin-y-documentacin

forma interessant. Caldria, doncs, establir, una comparativa de diverses

disciplines per a copsar com aquestes estan, o no, posicionant-se de forma

diferent respecte aquesta nova realitat. A la vegada, veure els efectes que

això ha tingut en el factor d’impacte

Requisits Capacitat de treballar amb materials en anglès.

Bibliografia López-Borrull, Alexandre (2013). Retos de la Comunicación Científica

http://www.thinkepi.net/retos-de-la-comunicacion-cientifica


publicación científica. El profesional de la información 21 (2), 167-172.

Títol del treball Els Treballs Finals de Grau en Informació i Documentació: estat de

la qüestió

Professor

responsable

Alexandre López-Borrull

Descripció Els Treballs Finals de Grau (TFG) representen un repte i una oportunitat

per a les Universitats. En el cas d'Informació i Documentació, també

representen una visió pròpia de la disciplina, així que estudiar i comparar

els diferents TFG en les diverses universitats permet veure també cap on

es dirigeix la disciplina. Així es farien estudis sobre els tipus TFG,

emprant metodologies quantitatives i qualitatives, incloent enquestes i

entrevistes.

Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa i quantitativa.


Bibliografia López-Borrull, Alexandre; Cobarsí-Morales, Josep. (2012a) "Treball

Final de Grau en Informació i Documentació a la UOC.

Oportunitats per a la millor inserció laboral" . In Congrés

Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI),

Barcelona, 4-6 July 2012. http://hdl.handle.net/10760/18749

López-Borrull, Alexandre; Ortoll, Eva; Sanz-Martos, Sandra; Cobarsí-

Morales, Josep (2011) Reflexiones de disciplina. Menciones de

grado como estrategia de expansión de la Información y la

Documentación . A: XII Jornadas Españolas de Información y

Documentación, Malaga, 25-27th May 2011.

http://hdl.handle.net/10760/18759

Títol del treball L’ús de les revistes electròniques com a eina per conèixer el

comportament dels usuaris

Professor

responsable

Candela Ollé

http://www.thinkepi.net/retos-de-la-comunicacion-cientifica



Descripció Conèixer les necessitats dels usuaris és cabdal a l’hora de negociar les

partides pressupostàries i d’adquirir les col·leccions impreses i/o

electròniques. Per millorar aquest coneixement és indispensable saber

l’ús que fan els usuaris de les revistes electròniques i detectar si hi ha

necessitats informatives no cobertes, materials en desús, etc.


i després mitjançant la metodologia quantitativa i/o qualitativa aplicar les

conclusions obtingudes a l’estudi d’un cas concret.

Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa i qualitativa.

Coneixements previs dels conceptes bàsics.


Bibliografia Anglada, L.M. (2003). Impacte i influència dels consorcis en la gestió de

les col·leccions. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i

documentació, 10. [Disponible a:

http://www2.ub.es/bid/consulta_articulos.php?fichero=10anglada.h

tm][Consulta: 06/11/2007].

Borrego, Á.; Ollé, C.; Urbano, C. (2006). Ús de revistes electròniques

decompra consorciada del CBUC (2003-2005): informe realitzat

perencàrrec del Consorci de Biblioteques Universitàries de

Catalunya.[Disponible a:

http://www.recercat.net/bitstream/2072/3586/1/INFORME+2003-

2005.pdf] [Consulta: 20/01/2008].

Nicholas, D.; Huntington, P.; Jamali, H.R. (2008). User diversity:

asdemonstrated by deep log analysis. The electronic library, 26(1),

21-38.

Ollé, Candela; Borrego, Ángel (2010). A qualitative study of the impact

of electronic journals on scholarly information behavior. Library &

Information Science Research, Vol. 32, issue 3, p. 221-228.

Ollé, Candela; Borrego, Ángel (2011). Librarians' perceptions on the use

of electronic resources at Catalan academic libraries: results of a

focus group. New Library World, Vol. 111, Issue: 1/2, p. 46 – 54.

Rodríguez Bravo, B. et al. (2008). Patterns of use of electronic journals in

Spanish University libraries. Serials review, 34(2), 115-128.

Tenopir, C. (2003). Use and users of electronic library resources: an

overview and analysis of recent research studies. Washington:

Council on Library and Information Resources.

Títol del treball Impacte de la crisi econòmica en la conducta informativa dels

usuaris de les biblioteques universitàries

Professor

responsable

Candela Ollé

Descripció Són nombrosos els estudis que han analitzat la incidència i l’impacte que

la crisi econòmica ha causat/està causant en el comportament

informacional dels usuaris. En aquest cas, l’objectiu és centrar-ho en una

tipologia de biblioteques: les universitàries i analitzar quins canvis i

tendències s’estan produint.


existent i després aplicar els coneixements i les conclusions obtingudes a

l’estudi d’un cas concret.




Bibliografia Boletín Asociación Andaluza Bibliotecarios. Estudio sobre el impacto de

la crisis económica en las bibliotecas andaluzas (n.100, p. 119-

136).

<http://www.aab.es/aab/images/stories/Boletin/100/7_impacto_cris

is_economica.pdf> [Consulta: 27/12/2011].

Gerzema, John and Michael D’Antonio. (2010). Spend Shift : How the

Post-Crisis Values Revolution is Changing the Way We Buy, Sell,

http://www.recercat.net/bitstream/2072/3586/1/INFORME+2003-2005.pdf

http://www.recercat.net/bitstream/2072/3586/1/INFORME+2003-2005.pdf

http://www.aab.es/aab/images/stories/Boletin/100/7_impacto_crisis_economica.pdf

http://www.aab.es/aab/images/stories/Boletin/100/7_impacto_crisis_economica.pdf

andLive. San Francisco: Jossey-Bass.

Gómez-Hernández, J.A. La previsible agudización de la crisis en las

bibliotecas públicas durante 2012. Notas ThinkEpi, 2011.

http://www.thinkepi.net/la-previsible-agudizacion-de-la-crisis-en-

las-bibliotecas-publicas-durante-2012. [Consulta: 27/12/2011].

ICOLC (2010). Declaració sobre la crisi econòmica global i el seu

impacte en les compres consorciades

<http://www.recercat.cat/handle/2072/13690> [Consulta:

27/12/2011].

Martínez, Dídac; Prats, Jordi i Serrano-Muñoz, Jordi. (2011). Los

hermanos Lehman entran en la biblioteca. ¿Qué pueden hacer las

bibliotecas universitarias españolas ante la crisis económica?

UPCommons. Portal d’accés obert al coneixement de la UPC.

<http://upcommons.upc.edu/e-

prints/bitstream/2117/14290/1/Los%20hermanos%20Lehman%20e

ntran%20en%20la%20biblioteca.%20%c2%bfQu%c3%a9%20pue

den%20hacer%20las%20bibliotecas%20universitarias%20espa%c

3%b1olas%20ante%20la%20crisis%20econ%c3%b3.pdf>

[Consulta: 27/12/2011].

OCLC. Gauder, B. (ed.) (2011). Perceptions of libraries, 2010. Context

and community. Dublin, Ohio: OCLC Research

<http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all

_singlepage.pdf> [Consulta: 26/10/2011].

Títol del treball La gestió de la documentació audiovisual

Professor

responsable

Candela Ollé

Descripció La gestió de la documentació audiovisual s’ha d’entendre com un procés

que va des de la selecció i conservació dels materials, a l'anàlisi dels

documents audiovisuals i a la seva recuperació i difusió. Es pot aplicar

tant a la televisió, com a la documentació cinematogràfica i arxius

audiovisuals a internet.

En aquest treball es proposa que l’estudiant esculli una institució i elabori

i/o apliqui un pla de gestió. Primerament, caldrà fer una revisió de la

literatura i després mitjançant la metodologia escollida aplicar-la en un

estudi de cas.

Requisits Coneixement de metodologia d’investigació en ciències socials

(qualitativa i qualitativa).

Coneixements de gestió de projectes.

Coneixements previs dels conceptes bàsics de l’àrea.


Bibliografia

Caldera Serrano, Jorge (2013). Documentación audiovisual en televisión

[Recurs electrònic] / Jorge Caldera-Serrano, Pilar Arranz-Escacha.

Barcelona : UOC, 2013 ISBN: 9788490299531

Mercedes Caridad Sebastián ... [et al.] (2011). Documentación

audiovisual: nuevas tendencias en el entorno digital / Madrid : Síntesis,

DL 2011 ISBN: 9788497567466

Giménez Rayo, Mabel (2007). Documentación audiovisual de televisión:

la selección del material / Mabel Giménez Rayo. Gijón : Trea, 2007

ISBN: 9788497043205

De la Cuadra, Elena; López de Solís, Iris (2012). "Imágenes de archivo

en cine de ficción: cine basado en una historia real". Trípodos, n. 31, pp.

11-

http://www.thinkepi.net/la-previsible-agudizacion-de-la-crisis-en-las-bibliotecas-publicas-durante-2012

http://www.thinkepi.net/la-previsible-agudizacion-de-la-crisis-en-las-bibliotecas-publicas-durante-2012

http://www.recercat.cat/handle/2072/13690

http://upcommons.upc.edu/e-prints/bitstream/2117/14290/1/Los%20hermanos%20Lehman%20entran%20en%20la%20biblioteca.%20%c2%bfQu%c3%a9%20pueden%20hacer%20las%20bibliotecas%20universitarias%20espa%c3%b1olas%20ante%20la%20crisis%20econ%c3%b3.pdf





http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all_singlepage.pdf

http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all_singlepage.pdf

36. http://www.tripodos.com/index.php/Facultat_Comunicacio_Blanquer

na/article/view/48/32

Títol del treball Repositoris Digitals: anàlisi de l'estat de la qüestió

Professor

responsable Candela Ollé i Alexandre López-Borrull

Descripció El moviment Open Access des dels seus inicis ha servit per canviar el

sistema de Comunicació Científica. Una de les principals estratègies ha

estat la de generar dipòsits digitals. En aquest moment, moltes universitats

catalanes han creat el seu propi repositori. És arribat, doncs, el moment

d'analitzar-los, així com preveure possibles tendències futures.




Bibliografia Abadal, Ernest; Ollé, Candela; Abad-García, Francisca; Melero, Remedios

(2013). “Políticas de acceso abierto a la ciencia en las

universidades españolas” Revista española de Documentación

Científica, vol. 36, núm. 2


publicación científica. El profesional de la información 21 (2),

167-172

Keefer, A. (2005). "Aproximació al moviment 'open access'". BiD: textos

universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 15

(desembre 2005).

http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=15keefer.

htm.

Harnad, S. (2003). On the need to take both roads to open access.

http://www.library.yale.edu/~llicense/ListArchives/0310/msg0001

1.html

Títol del treball Els mandats institucionals i els repositoris universitaris: estat de la

qüestió

Professor

responsable

Candela Ollé i Alexandre López-Borrull

Descripció El moviment Open Access ha configurat un nou sistema de Comunicació

Científica. Les polítiques institucionals i els mandats que han aprovat les

http://www.tripodos.com/index.php/Facultat_Comunicacio_Blanquerna/article/view/48/32

http://www.tripodos.com/index.php/Facultat_Comunicacio_Blanquerna/article/view/48/32

http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=15keefer.htm


http://www.library.yale.edu/~llicense/ListArchives/0310/msg00011.html

http://www.library.yale.edu/~llicense/ListArchives/0310/msg00011.html

universitats han estat les eines per regular el sector. A partir de l'anàlisi

dels mandats i de les polítiques intentarem detectar tendències i si

existeix una relació de causa-efecte amb el nombre de dipòsits. És a dir,

com més estricta és la política, més dipòsits es produeixen?




Bibliografia Gargouri, Y, Lariviere, V, Gingras, Y, Brody, T, Carr, L and Harnad, S

(2012). Testing the Finch Hypothesis on Green OA Mandate

Ineffectiveness. In, Open Access Week 2012

Abadal, Ernest; Ollé, Candela; Abad-García, Francisca; Melero,

Remedios (2013). “Políticas de acceso abierto a la ciencia en las

universidades españolas” Revista española de Documentación Científica,

vol. 36, núm. 2

Keefer, A. (2005). "Aproximació al moviment 'open access'". BiD: textos

universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 15 (desembre

2005).

http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=15keefer.htm.

Títol del treball Els investigadors i les dades obertes de recerca

Professor

responsable

Candela Ollé i Àlex López-Borrull

Paraules clau gestió, dades, recerca, accés obert

Descripció L’objectiu principal d’aquest treball és d’identificar els hàbits i

experiències actuals dels investigadors en relació a la gestió i l’intercanvi

de les dades en brut de recerca. L’estructura general del treball constarà de dues parts. En la primera es

realitzarà una revisió de la literatura relacionada amb el tema que doni lloc

a un marc teòric sòlid i la segona consistirà en l’aplicació d’aquest marc

amb un qüestionari .

Requisits Coneixements previs dels mètodes i tècniques de recerca. Capacitat de treballar amb materials en anglès.

Bibliografia

Ferrer-Sapena, A.; E. A. Sánchez-Pérez; R. Aleixandre-Benavent; F. Peset

(en evaluación). Cómo analizar el impacto de los datos de investigación

con métricas: modelos y servicios

Peset, F. ; R. Aleixandre-Benavent; Blasco-Gil, Y.; Ferrer-Sapena, A. (en

evaluación). Retos en la publicación, consumo y reutilización de los datos

derivados de la investigación. Cuestiones pendientes


Ferrer-Sapena, A.; E. A. Sánchez-Pérez;F. Peset; L. M. González; R.

Aleixandre- Benavent (2016).

The Impact Factor as a measuring tool of the prestige of the journals in

research assessment in mathematics. Research evaluation doi:

10.1093/reseval/rvv041

Peset, Fernanda; González, Luis-Millán (en prensa). Ciencia abierta y

gestión de datos de investigación. Gijón: TREA. ISBN 978-84-9704-907-8

Peset, Fernanda (en prensa). La complejidad de la ciencia en la gestión de

los datos de investigación, en Couto, Fabiano. Gestión de datos científicos.

EPI-UOCPeset, F. y LM González (2016). Electronic laboratory

Notebooks–ELN, gestores del ciclo de vida de objetos de investigación.

Anuario Thinkepi

Ferrer-Sapena, Antonia and Aleixandre-Benavent, Rafael and Peset,

Fernanda and Vidal-Infer, Antonio and Alonso-Arroyo, Adolfo Los

científicos ante los datos abiertos. Red Maredata., 2016 . In II Encuentro

de datos abiertos 2016 de la Universidad de Alicante, Alicante, 17 de

marzo de 2016. (Unpublished) [Presentation]

Títol del treball Intel·ligència Territorial

Professor

responsable

Eva Ortoll/ Montserrat García (el treball serà dirigit per un dels dos

professors)

Descripció

El desenvolupament d’un territori depèn de diversos factors i variables, i

hi juga un paper rellevant la informació i el coneixement que s’hi genera.

Fer ús d’aquest coneixement i d’aquesta informació, mitjançant la

coordinació dels actors que treballen i participen en una mateixa regió, és

el què s’ha vingut a denominar intel·ligència territorial (IT). Tot i que la

IT és un camp interdisciplinari, la gestió d’informació i de coneixement

hi juga un paper fonamental.


sobre intel·ligència territorial, i després aplicar les conclusions

obtingudes a l’estudi d’un cas concret. Així, l’objectiu del treball és

aprofundir en l’estudi de models i iniciatives, a escala local, nacional o

internacional, d’Intel·ligència Territorial (denominada també

Intel·ligència Econòmica a la tradició francòfona)

Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa i quantitativa, i

cerca en bases de dades científiques.

Coneixements previs sobre intel·ligència competitiva.


Bibliografia Bertacchini, Y.; Girardot, J.J. (2006). De l’inteligence territoriale:

theorie, posture, hypotheses et definition. En Ve. Colloque TIC&

territoire: quels developpements? Université de Franche Comté,

Besançon, 9-10 juin 2006.

Bouchet, Y. (2006). «Intelligence économique territoriale». [Tesis

doctoral]. Lyon: Univiersité Jean Moulin, Lyon 3,

Garcia-Alsina, M.; Ortoll, E.; López-Borull, A. (2010). Aplicaciones

emergentes de inteligencia competitiva en las universidades. El

Profesional de la Información, 20(5):503-509.

Ortoll, E; Garcia, M. (2008). Intel.ligència Competitiva. Barcelona:

EdiUoc


Sage.

Títol del treball Intel.ligència Competitiva

Professor

responsable

Eva Ortoll / Montserrat Garcia (el treball serà dirigit per un dels dos

professors)

Descripció La funció d’Intel·ligència Competitiva (IC) s’ha demostrat que

contribueix a l’elaboració de l’estratègia de les organitzacions. A Europa

la IC a les PYMEs i al sector públic és una pràctica incipient. Diversos

estudis mostren que algunes de les barreres que dificulten la seva

implementació són la manca de pressupost, l’escàs coneixement dels

seus beneficis per part dels directius, la cultura organitzativa o la manca

de formació especialitzada. Per altra banda, existeixen diferents

iniciatives governamentals que, conscients de promoure l’aplicació d’IC

a les empreses, impulsen programes de suport.

L’objectiu del treball és aprofundir en l’estudi d’algun dels elements

citats que, presumiblement, poden ajudar a promoure i millorar la

pràctica de la IC a les organitzacions (paper dels governs, oferta

formativa, aspectes de cultura organitzativa, etc). L’estudiant haurà

d’estudiar una empresa (pública o privada) i analitzar com es

desenvolupa la IC.

Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa i quantitativa.

Coneixements previs de conceptes bàsics de Gestió d’Informació

Estratègica


Bibliografia Calof, J; S Wright (2008) “Competitive Intelligence: A Practitioner,

Academic and Inter-Disciplinary Perspective” European

Journal of Marketing, 42 (7/8): 717-730

Escorca, P.; Maspons, R. (2001) De la vigilancia tecnológica a la

inteligencia competitiva. Madrid: Prentice Hall

Matthews, J. y Shulman, A. D. (2005) Competitive advantage in public

sector organizations: explaining the public good/sustainable

competitive advantage paradox. Journal of Business Research

58 , (2) 232-240

Ortoll, E; Garcia, M. (2008). Intel.ligència Competitiva. Barcelona:

EdiUoc

PALOP, F., VICENTE, J. M. (Eds.) (1999) Vigilancia tecnológica e

Inteligencia competitiva: su potencial para la empresa española.

Madrid: COTEC

POSTIGO, J. (2001) “La inteligencia competitiva en España: una

encuesta sobre su utilización por parte de las empresas

exportadoras”. El profesional de la información, 10 (10): 4-8

Rouach, D.y Santi, P. (2001), “Competitive Intelligence adds Value: Five

Intelligence Attitudes”. European Management Journal, 19(5):

552-559.

Títol del treball Comunitats de pràctica en entorns organitzacionals Professor

responsable

Sandra Sanz Martos

Descripció El sorgiment de comunitats de pràctica (CoPs) a les organitzacions és un

fet cada cop més freqüent. Moltes sorgeixen per gestionar aquella part

del coneixement que els sistemes de gestió de coneixement per si sols no

cobreixen (McDermott, 1999). Tanmateix, del seu origen més o menys

guiat i del posterior cultiu d’aquests comunitats dependrà el seu èxit i la

seva evolució. Cal que s’entengui què són les comunitats de pràctica i a

on radica el seu compromís mutu. I no confondre-les amb altres grups o

equips de treball amb uns objectius marcats i forçats –de vegades- per la

direcció de l’organització.


vegada més nombrosa literatura sobre comunitats de pràctica, i després

aplicar les conclusions obtingudes a l’estudi d’un cas concret.

Requisits Coneixements previs dels conceptes comunitats de pràctica i de la gestió

del coneixement.


Bibliografia Brown, J.S. y Duguid, P. (1991) “Organizational learning and

communities of practice: Towards a Unified View of

working, learning and innovation” [En línia]

http://www.slofi.com/Organizatinal_learning.htm

McDermott , Richard (1999) “ Learning Across Teams: How to build

Communities of Practice in Team Organizations” Knowledge

Management Review 8 pp 28-32

Wenger, E. and Snyder, W. (2000) “Communities of practice: the

organizational frontier” Harvard Business Review, January-

February 2000

Wenger, Etienne (1998) Communities of practice: Learnig, meaning, and

identify Cambridge: University of Cambridge [Edición en

castellano: Wenger, Etienne (2001) Comunidades de práctica

Barcelona: Paidós, 2001. ISBN 84-493-1111-X]

Wenger, E.; McDemortt R.; Snyder, W. (2002) Cultivating Communities

of practice. Boston, Massachussets: Harvard Business Scholl

Press, 2002. ISBN: 1-57851-330-8

Títol del treball Intercanvi de coneixement a través de la web 2.0

Professor

responsable

Sandra Sanz Martos

Descripció Als temps de Facebook i Twitter, tot esdevé –de sobte- compartible. Es

comparteixen fotografies, videos, presentacions en diferents formats, i un

ampli, etcètera. Les persones amplien la seva xarxa de contactes per

tenir accés a major informació i compartir la pròpia amb més gent. I al

mateix temps, s’organitzen en grups mes reduïts i formen comunitats

virtuals de diferent naturalesa per aprofundir en el coneixement d’una

determinada qüestió.

En aquest context, cada cop és més freqüent el sorgiment de comunitats

d’interès, xarxes socials d’intercanvi de coneixement o d’aprenentatge

col·laboratiu basats en comportaments propers al connectivisme.


vegada més nombrosa literatura sobre aquests aspectes, i després aplicar

les conclusions obtingudes de l’estudi d’un cas concret.

Requisits Coneixements previs dels conceptes comunitats d’interès, aprenentatge

col·laboratiu i connectivisme.


Bibliografia Amstrong, A. & Hagel, J. (2000) The real value of online communities.

In Lesser, E.L., Fontaine, M. A & Slusher, J. A. Knowledge and

communities. (pp.85-98) Boston: Butterworth-Heinemann.

Fisher, G. (2001). Communities of interest: learning through the

Interaction of Multiple Knowledge Systems. Proceedings of the

24thIRIS Conference. Ulvik, Departament of Information

Science, Bergen.

http://www.slofi.com/Organizatinal_learning.htm

Henri, F & Pudelko, B. (2003) “Understanding and analysing activity

and learning in virtual communities”. Journal of Computer

Assisted Learning, nº 19 (4), 474-487 Oxford, Blackwell

Scientific Publication.

Siemens, G. (2004). Connectivism: A Learning Theory for the Digital

Age. [Accessible des de]:

http://www.elearnspace.org/Articles/connectivism.htm

Vries, S. de, and Kommeres, P. (2004) “Online knowledge communities:

future trends and research issues”. Int. .J. Web Based

Communities, Vol. 1, nº 1, pp.115-123

Wellman, Barry & Co. (1996). “Computer networks as social Networks:

Collaborative work, telework and virtually community”.

Annual Review of Sociology, 1996. 22: 213-238. University of

Toronto

Títol del treball Anàlisi de recursos d’informació multilingües

Professor

responsable

Mercè Vàzquez Garcia

Descripció En el context actual, la creació i ús d’informació multilingüe en formats

diferents ha crescut de manera exponencial. Per tal de poder identificar,

classificar i emmagatzemar la informació que es produeix en un àmbit

d’especialitat, en els darrers anys s’han desenvolupat diverses eines que

permeten extreure de manera automatitzada els conceptes clau que són

presents en aquesta documentació especialitzada.

Les eines d’extracció automàtica de conceptes clau han evolucionat i

s’han anat adaptant a les necessitats que tenen els usuaris. Van néixer

com a eines centrades a analitzar lingüísticament els corpus.

Progressivament han anat incorporant l’ús d’estratègies estadístiques en

la identificació de conceptes clau, i actualment combinen diferents

estratègies d’extracció, com ara ontologies, recursos lingüístics en obert,

corpus paral·lels, corpus comparables, entre altres.

En aquest context es proposa de dur a terme un treball de recerca amb

l’objectiu d’analitzar quines són les estratègies més rellevants en l’àmbit

de l’extracció automàtica de conceptes claus, identificar quina d’aquestes

estratègies és més adequada per a identificar i recuperar informació

especialitzada d’un domini temàtic, posar en pràctica l’ús d’una eina

d’extracció automàtica de conceptes clau en un àmbit d’especialitat i fer

una anàlisi quantitativa dels resultats obtinguts.

Paraules clau: extracció automàtica de conceptes, informació

multilingüe, metodologia quantitativa

Requisits Interès per explorar aquest àmbit de recerca i fer una aproximació a la

metodologia quantitativa

Domini d’eines ofimàtiques i de recursos d’informació multilingüe

Bibliografia Oliver, Antoni; Vázquez, Mercè (2015). «TBXTools: A free, fast and

flexible tool for Automatic Terminology Extraction». A: Recent

Advances in Natural Language Processing (RANLP), p. 473-479.

Foo, J. (2012). Computational Terminology: Exploring Bilingual and

Monolingual Term Extraction. Tesi doctoral, Linköping University,

Linköping, Suècia.

http://www.elearnspace.org/Articles/connectivism.htm

Pazienza, M. T.; Pennacchiotti, M.; Zanzotto, F. (2005). «Terminology

extraction: an analysis of linguistic and statistical approaches». A:

Knowledge Mining, volum 185 de Studies in Fuzziness and Soft

Computing, p. 255–279. Springer Berlin Heidelberg.

Kageura, K.; Umino, B. (1996). «Methods of automatic term

recognition: a review». Terminology, vol 3, núm. 2, p. 259–289.

Daille, B. (1997). «Study and implementation of combined techniques

for automatic extraction of terminology». A: The balancing act:

combining symbolic and statistical approaches to language, p. 49–66.

Massachusetts Institute of Technology

Ananiadou, S. (1994). «A methodology for automatic term recognition».

A: Proceedings of the 15th International Conference on Computational

Linguistics (COLING 1994), v. 2, p. 1.034–1.038, Kyoto, Japó.

Association for Computational Linguistics.

tfm en gestió del coneixement crÈdits: 10cv.uoc.edu/estudiant/_resources/docs/secretaria/... ·...

Documents