tema 6 presentació
TRANSCRIPT
EL GRUP D’INTERVENCIÓ
6.1 L’espai d’intervenció pedagògica
6.2 L’ordenació de l’espai d’intervenció
6.3 Components de la intervenció didàctica
TEMA 6
OBJECTIUS DEL TEMA
• Prendre consciència dels condicionants i
potencials d’un determinat espai per a qualsevol intervenció educativa.
• Conèixer els elements de tot acte d’intervenció didàctico-educativa.
• Saber identificar en una realitat educativa els
elements i condicionants esmentats.
L’espai d’intervenció es pot abordar des de:
Espai macro com el context en el que ens trobem immersos.
Espai meso com el conjunt d’àmbits diversos dins d’un espai/edifici determinat de funcionalitats diferents.
Espai micro d’intervenció educativa el conjunt de zones organitzades expressament per tal d’acollir els processos d’intervenció educativa.
6.1 L’ESPAI D’INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA
Grau de formalitat:Molt FormalAula escolar
Molt InformalCarrer
Grau de control:Molt AltCentre penitenciari
Molt BaixAteneu
6.1.1 Límits i possibilitats que ofereix l’espai
Condicionants biològics: Edat Estat de Salut/Hàndicaps Gènere
Condicionants psicològics: Etapa madurativa dels usuaris
Condicionants socials: (Condicions) Econòmiques Culturals Ambientals
6.1.2 Tipologia de destinataris
Configuració i utilització de l’espai
d’intervenció:
Com a element substancial en el que s’instal·la el currículum ocult
Com a instrument didàctic
Com a lloc de convivència i de relacions
Com a àmbit estètic
Com a territori del significat
6.2 L’ORDENACIÓ DE L’ESPAI D’INTERVENCIÓ
L’espai d’intervenció ideal és aquell que:
Fomenta la interacció social
Facilita l’aprenentatge
Enriqueix la comunicació
Dissenya marcs d’instrucció que estimulin l’aprenentatge
Desenvolupa la capacitat crítica i possibilitat d’intercanvi, etc.
Característiques de l’espai
6.3 COMPONENTS DE LA INTERVENCIÓ DIDÀCTICA (Ferrández, 1996)
Variables Nuclears
Variables Endògenes
Variables Exògenes
Variables nuclears
MATÈRIA
DOCENT
MÈTODE
DISCENT
Mètode
Matèria
Docent
Discent
Matèria
Mètode
Docent
DiscentMètode
Matèria
Docent
Discent
Discent
Docent
Matèria
Mètode
Mètode
Matèria
Docent
Discent
Docent
Discent
Mètode
Matèria
12
1
3
1
4
Variables nuclears: Relacions
Teoria de la comunicació bidireccional(Ferrández, 1990)
Codificador
EMISSOR
RECEPTOR
Decodificador
Decodificador
RECEPTOR
EMISSOR
Codificador
Missatge
Missatge
Codi
Codi
SimbòlicAnalògic
Icònic
Context
macro i micro
Canal Canal
Canal Canal
Barreres i sorolls
SIMBÒLIC: La relació entre significat i significant és convencional.
És necessari dominar els signes convencionals.
A la nostra cultura té tres especificitats:
1. Verbal
2. Numèric
3. Semiològic
Codis de Comunicació
1. SIMBÒLIC - VERBAL: (Relacionat amb les Llengües)
L’expressió verbal és fonamental en tot el procés educatiu.
El domini de la llengua oral i escrita forma part dels processos educatius formals des de l’inici.
El correcte i progressiu domini d’aquest codi és garantia d’interiorització, assimilació i integració de la cultura.
En l’educació formal és clau en tot moment.
Codis de Comunicació
2. SIMBÒLIC -NUMÈRIC: (Relacionat amb les Matemàtiques)
L’àrea de Matemàtiques es desenvolupa des
de les primeres etapes del sistema educatiu.
L’expressió numèrica és un contingut fonamental en l’educació formal.
Codis de Comunicació
3. SIMBÒLIC - SEMIOLÒGIC: (Relacionat amb la imatge)
Les imatges convencionals estan cada vegada més presents a la nostra realitat
No està resol en l’educació formal.
L’educació no formal no evita incloure aquests codis en els seus processos educatius.
Codis de Comunicació
ANALÒGIC:
Hi ha certa relació natural entre el significat i el significant. És semi -convencional.
Es requereix certa abstracció per codificar i decodificar missatges.
S’aprèn durant la vida. És més cultural.
Tot el camp de l’expressió dinàmica (dansa, teatre, etc.)
Comunicació no verbal.
L’educació formal no ha estat massa acollidora d’aquest tipus de codis.
L’educació no formal s’ha ocupat més del camp analògic.
Codis de Comunicació
ICÒNIC: La relació entre significat i significant és total. (a vegades
es confonen).
Absència de convencionalismes. Experiència directa.
Gairebé no es requereix aptitud abstracta.
Es centra en l’expressió plàstica (dibuix, pintura, escultura, etc.)
Present en l’educació formal, no formal i també en l’informal.
Codis de Comunicació
Atenció preferent a les
fonts del coneixement
Atenció preferent a l’ús
del coneixement
Preponderància de les
consideracions sobre
la realitat subjectiva
Preponderància de les
consideracions sobre
la realitat objectiva
MODEL ACADEMICISTAMODEL HUMANISTA-
EXPRESSIU
MODEL TECNOLÒGIC MODEL CRÍTIC
Models d’acció educativa(Zabalza, 2000)
Borbonès,C (1991). L’organització dels espais en els processos educatius a Revista de Ciències de l’educació. Facultat de Filosofia i Lletres. U. Rovira i Virgili. Tarragona
Santos Guerra, M.A (1994). Entre bastidores. Ed. Aljibe. Málaga.
Tejada, J (2005). Didàctica-Currículum. Ed. Davinci continental. Barcelona
Bibliografia