TAG desembre 20042

Serveis del Col·legi" OFICINATel. 977 212 799Av. President Macià, 6, 1r. 43005 TarragonaCorreu electrònic:secretaria@apatgn.com

HORARI D’OFICINA

Dilluns, dimecres i dijous:de 9 a 13:30 i de 15:30 a 19 hDimarts: de 8 a 13:30 i de 15:30 a 19 hDivendres: de 8 a 15 h

Gerència:Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Secretaria:Montserrat Muñoz Madueño.Míriam Ferrer, Mercè Obiol,

Comptabilitat:Àngels Recuero

Visats:Vocals: Josep Anton Teruel i Lluís Borràs.Tècnics: Josep Anguera i Lluís Roig.Carme Vallverdú,Eva Larraz i Carme Amat

Dilluns, dimecres i dijous: de 9 a 17 hDimarts: de 8 a 17 h.Divendres: de 8 a 14 h.

Oficina del Vendrell: David RaventósC/ Narcís Monturiol, 2 - 4.(cantonada av. del Puig) Tel. 977 15 56 43Dilluns i dijous: de 16 h a 19 h

Oficina de Reus: Emma PonsAv. Onze de setembre, 4Tel. 977 33 10 72Dimarts i dijous: de 18 h a 20 h

" OCTVocal: Jesús Moreno Martos.Tel. 977 24 99 98

" SERVEI DE BIBLIOTECAVocal: Jesús Moreno Martos.Marisa RujanoHorari: de 9 a 13:30 h

" GABINET TÈCNICVocal: Jordi Adam Andreu.Lluís Roig i Marisa Rujanoe-mail: gabtec@apatgn.com

Consultes:De 9 del matí a 13:30 h del migdia

Borsa de treball:De 9 del matí a 13:30 h

Servei d’inspecció:Josep Anguera

" AULA INFORMÀTICAVocal: José Luis Hernández Osma.Marcel Ramírez i Jaume Cabrée-mail: informatica@apatgn.com

Consultes i serveis:De dilluns a divendres:de 8 h a 15:00 h

" REVISTA TAGVocal: Jesús Moreno Martos.Josep Maria Sanet Nou Silva Equips (Agustí Gutiérrez) Tel. 977 248 883

" ASSESSORAMENT JURÍDICEscudé AdvocatsTel. despatx: 977 249 832

" LABORATORI D’ASSAIGSPolígon Industrial Constantí,Av. Europa cantonada C. Bèlgica illa 14.43120 ConstantíTel. 977 524 537Vocals: Josep Marsal i Antonio Navarrete.Director tècnic: Ernest Valls

EDITA:Col·legi d’Aparelladors i ArquitectesTècnics de TarragonaAv. Francesc Macià, 6 1r43005 TarragonaTel. 977 21 27 99Fax 977 22 41 52 e-mail:secretaria@apatgn.comweb: www.apatgn.com

Els criteris exposats als articles signatssón d’exclusiva responsabilitat delsautors i no representen necessàriamentl’opinió de TAG.

Junta de Govern:PRESIDENT:Julio Baixauli Cullaré

VICEPRESIDENT:Josep Ma Buqueras Bach

SECRETÀRIA:Montserrat Muñoz Madueño

TRESORER:Josep Anton Teruel Sánchez

COMPTADOR:Lluís Borràs Calvo

VOCALS:José Luis Hernández OsmaJosep Marsal SansAntonio Navarrete Sánchez Jesús Moreno MartosRomà Jordi Adam Andreu

Redacció i producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 24 88 83Fax 977 24 88 92e-mail: silva@tinet.org

Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 658 85 53 21Fax 977 24 88 92e-mail: inventat@tinet.org

ImprimeixAnfigraf (Tàrrega)

Dipòsit legal: T-800-93

ISSN: 1134-086 X

TAG desembre 20043

EditorialEditorial

L’ENTREVISTAHelena Arribas, alcaldessa del Vendrell

Pàgs. 4-6

ELS NOSTRES COL·LEGIATSJoan Batet Guasch

Pàgs. 8-9

ESPAI AL TEMPSEscuts d’armes del Tarragonès.Noves aportacions sobre captius a terres africanes,al segle XVIII

Pàgs. 10-15

PATRIMONI Una casa del segle XVIII (1760)

Pàgs. 16-18

MEDI AMBIENTPlanejament urbanístic, edificació i medi ambient: laseva problemàtica jurídica (III)

Pàgs. 19-21

GABINET TÈCNICLa construcció romana (5).Estudis i treballs geotècnics

Pàgs. 22-25

INFORMÀTICAEl Col·legi et presenta la Web de l’Arquitecte Tècnic

Pàg. 26-27

ASSESSORIA JURÍDICAEl Llibre d’Ordres i Assistències

Pàgs. 28-29

FORMACIÓEs dinamitzen diversos cursos al Col·legi

Pàgs. 30-31

TRIBUNAL’art i l’ofici de construir

Pàgs. 32-33

SOLIDARITATEliminació de barreres arquitectòniques

Pàgs. 34

TAG

PROMOCIÓ D’HABITATGES

SOCIALS AL CARRER FALSET

(CONSTANTÍ)

FOTO: RAFAEL SOLÉ (ENFOC)

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Aquestes dates són propíciesper felicitar i felicitar-nos per les experiènciesviscudes junts. La nostra professió no és cap illadins del món. Som sensibles al que passa, haguemintervingut o no. Al món de la construcció,enguany ha estat un any mogut i és la successiód’un moviment que arrenca fa uns anys, els indi-cadors del qual són: augment de l’activitat (i delspreus), accés de nova població a l’adquisició d’ha-bitatge (joves i immigrants), disminució de lasinistralitat laboral, sobre tot a la província deTarragona (tot i això continua sent una xifra alta),noves lleis de control i qualitat en les edifica-cions, entre d’altres. Al nostre àmbit territorial,l’economia creix. Estem a una cruïlla geoestratè-gica de primer ordre (i les infraestructures nosempre acompanyen). Al Col·legi, la nova Juntaha complert un any de treball, i el balanç és forçapositiu, i per això no ens conformem. Volem con-tinuar donant servei i aprofundint en la respon-sabilitat i eficàcia professional. Gràcies per la vos-tra col·laboració. Ens retrobem.#

Fer balanç per millorar

✯ ✯ ✯

Bon Nadal

TAG desembre 20044

Durant el seu mandat la vila pot canviar molt laseva fesonomia urbana. Per exemple, com creu queafectarà la futura Rambla Miret a la vida social delVendrell?

L’actual equip de govern hem modificat el Pla Generald’Ordenació Urbana, perquè un cop s’enderroquin lesIndústries Miret es pugui fer un gran passeig en comptes defer blocs de pisos, tal com preveia l’actual PGOU. Per tant,en un futur proper el centre del Vendrell comptarà amb unanova rambla de 400 metres de llargada. D’aquesta manera,

es dignificarà la zona del carrer de la Indústria i s’evitarà l’e-fecte túnel d’una de les entrades principals al nucli històric.D’altra banda, la Rambla Miret enllaçarà amb el parc delBotafoc i tot plegat esdevindrà un gran pulmó verd al cen-tre del Vendrell.

El pla de voreres de la vila serà també un elementque potenciï la qualitat de vida...

El Pla de Voreres és un projecte que s’inclou dins delPla d’Accessibilitat i té com a principal objectiu que els ciu-

“El futur hospital de la vila podria entraren funcionament l’estiu de l’any vinent”

L’entrevistaL’entrevista $$$

Helena Arribas EsteveAlcaldessa del Vendrell

L’alcaldessa del Vendrell, Helena Arribas.

5TAG desembre 2004

tadans puguin circular per la vila amb tota seguretat i sensebarreres. Bàsicament, es tracta de posar al mateix nivell elsespais destinats per a vianants i per a la circulació rodada,que es distingiran per un ferm diferent, fent una plataformaúnica. Les primeres actuacions es faran als carrers de laMuralla i de la Carnisseria. Més endavant, està previstampliar la zona peatonal al carrer del Peix per integrar-laamb la plaça Francesc Macià.

Com valora les obres del segon pont del torrentCullerer i les millores dels accessos a la zona delBotafoc?

Després de la inauguració del pont del carrer del’Estela, ara toca fer el pont sobre el torrent Cullerer que hade comunicar l’avinguda del Baix Penedès a la zona delBotafoc. Amb un pressupost del voltant de 230.000 euros,es tracta d’una obra de gran rellevància que facilitarà l’ac-cessibilitat directa cap a la zona del Botafoc des de la zonadel Tancat, Mas d'en Gual i Jané Parera.També es milloraràla comunicació d’aquestes zones cap a la carretera de Vallsi viceversa. Això farà que es diversifiquin els accessos i quees redueixi el nivell de conflictivitat que es genera especial-ment en hores punta a les entrades i sortides, com és el casde l’avinguda de Sant Vicenç. Posteriorment, es faran dosponts més per comunicar diferents zones del Vendrell ambla del Botafoc, amb la possibilitat de fer-ne un altre a l’altu-ra del carrer de la Rasa d’en Solà.

Al Vendrell, la problemàtica dels aiguats va lligadaal creixement urbanístic. Què ens pot dir sobre lesobres per desguassar aigües pluvials des de Masd’en Gual fins a la riera de la Bisbal?

Les obres d’endegament de les conques de l’eixampla-ment sud-oest del Vendrell des de la connexió al Camí Reialfins a la desembocadura de la Riera de la Bisbal són moltimportants, perquè donaran solució al desguàs de diferentssectors dels eixamples del Vendrell. S’ha de tenir en comp-te que es treballa amb visió de futur perquè a part de reco-llir les aigües pluvials de zones consolidades, com part delTancat, Jané Parera, Mas d’en Gual, etc., també està previstal’evacuació de les que es generin en altres possibles eixam-ples avui qualificats coma sòl urbanitzable pel Pla Generald’Ordenació Urbana.

Ens pot explicar en quin moment es troba el pro-cés urbanístic per contruir el futur palau deJustícia?

L’Ajuntament del Vendrell ha cedit un solar força ampli,de 4.000 m2, a la zona dels Bulevards, perquè elDepartament de Justícia de la Generalitat de Catalunya hiconstrueixi el nou edifici judicial que comptarà amb 7 jut-jats, amb la possibilitat que s’hi afegeixi un de penal, i una ofi-cina de suport comuna. En aquests moments s’està redac-tant el projecte constructiu i està previst que les obres delpalau de justícia comencin aproximadament al final del 2005o principi del 2006 i podrien quedar acabades, si tot va bé,al principi del 2007.

Parlem del nou Hospital Comarcal del Vendrell. Enquin moment es troba el procés perquè entri enfuncionament a ple rendiment?

Les obres van a bon ritme i es preveu que de cara a l’es-tiu que ve es pugui posar en funcionament els serveis d’ur-gències i consultes. Per part de l’Ajuntament, en aquestmoments ens trobem en el període de licitació dels acces-sos a l’hospital, unes obres que tenen un pressupostd’1.201.819 d’euros, que contempla una rotonda per regu-lar el trànsit i una vorera. Aquesta obra ha de garantir l’ac-cés a aquest equipament sanitari tan important per a la nos-tra comarca, tant per al vehicles que arribin per les diferentscarreteres que l’envolten com a per als vianants que es des-placin des del nucli de la vila.

Fa poc s’han iniciat les obres de remodelació delPasseig Marítim. Estarà enllestit abans de l’estiu de2005?

Aquestes obres de remodelació del Passeig Marítimentre la plaça dels Germans Trillas i la desembocadura de laRiera de la Bisbal, a part de millorar els accessos, d’incorpo-rar noves zones d’esbarjo i de renovar el mobiliari urbà,també serviran per donar solució a les inundacions quepateixen els barris marítims cada vegada que plou intensa-ment. En aquest sentit, s’ha optat per estacions de bombeigo guals de deguàs per gravetat, segons la problemàtica decada zona. Les obres es faran en dues fases i s’espera que elnou Passeig Marítim sigui realitat a l’estiu del 2006.

El trànsit de vehicles de gran tonatge per la zonatambé és un fet en creixement. S’ha decidit un nouindret possible per a l’aparcament de vehiclespesants?

S’està ultimant la recerca de terrenys per poder ubicar-hi un gran aparcament de camions i vehicles pessants enalguna de les entrades del municipi per facilitar l’accessibili-tat: pels espais contigus a la carretera A-7 (antiga N-340),pel polígon industrial Les Mates o per la zona de la carrete-ra de Sant Vicenç.

Recentment s’ha signat un conveni amb “la Caixa”per a la construcció de 66 habitatges de proteccióoficial en règim de lloguer. Es continuarà poten-ciant l’habitatge protegit al terme municipal?

La voluntat de l’equip de govern es facilitar l’accés a unhabitatge digne als joves i a la gent gran que no tenen recur-sos per fer-ho en el mercat mobiliari actual. Per això, es tre-

“Creiem que les obres delfutur palau de justícia delVendrell poden començar aprincipi de 2007”

TAG desembre 20046

ballarà per potenciar la construcció d’habitatges protegitsseguint les directrius de la nova llei d’urbanisme en què un10% del parc d’habitatges han de ser socials. En aquest sen-tit, la signatura del recent conveni amb “la Caixa” és un pasmolt important per a nosaltres, ja que reforça les actualspromocions d’habitatges protegits dels sindicats UGT iCCOO, a través de les seves cooperatives, a la mateixa zonadel Pèlag.

Continuem amb equipaments, en aquest cas, cultu-ral. La futura Biblioteca Comarcal, quan es posaràen funcionament?

Les obres de l’edifici que acollirà la nova BibliotecaComarcal i la Sala Municipal d’Exposicions de la Casa delPortal del Pardo segueixen un bon ritme, encara que hi hahagut un cert retard pel fet de tractar-se de la rehabilitaciód’un edifici antic. D’altra banda, un cop finalitzada l’obra s’i-niciarà el procés de trasllat del fons bibliogràfic de laBiblioteca Popular cap al nou edifici. Per tant, preveiem quepel proper Sant Jordi estarà tot a punt per a la seva inaugu-ració.

La nova escola bressol a la zona de Mas d’en Gualés un edifici singular. Ja s’han iniciat les obres? Esposarà en funcionament el curs vinent?

Doncs sí, la nova escola bressol municipal s’està cons-truint tenint en compte tot un seguit d’aspectes bioclimàticsper aconseguir un màxim confort, amb un important estalvienergètic. Per això, les aules estaran orientades cap al sud,una part de l’edifici estarà soterrat per aconseguir un aïlla-ment tèrmic i s’instal·larà una pèrgola que captarà energiasolar. El soterrament d’una part de l’escola permetrà que asobre seu hi hagi una passarel·la per a vianants. Per tant, el

resultat de tot el conjunt serà una gran zona verda amb unimportant equipament educatiu, molt necessari en aquestazona d’expansió del nostre municipi, que s’integrarà d’unaforma molt original, crec jo, al seu entorn. Pel que fa als ter-minis de construcció d’aquest equipament cutural, actual-ment s’està fent elprocés de moviment de terres i, si tot vabé, es preveu que es pugui posar en funcionament per alcurs 2005-2006.

Fa uns mesos es va plantejar la possibilitatd’instal·lar un centre de tractament de residus a lazona del Vendrell. Hi ha algun avantprojecte?

En aquests moments, l'Ajuntament del Vendrell l’únicque està fent és un ampli estudi sobre els sistemes de trac-tament i eliminació de residus urbans. Aquest treball, que esfa amb la col·laboració d'una consultoria externa, es basa enl'anàlisi del volum de residus que es generen, la capacitat deseleccionar-los en origen (mitjançant contenidors), l'estacio-nalitat de la producció i la resta de variables que influeixenen el servei. Conscients que la situació actual, amb la utilit-

zació d'abocadors situats a gran distància, és ambientalmenti econòmicament insostenible, s'han impulsat aquests tre-balls per tal de trobar una sortida que resolgui aquests pro-blemes.

El turisme és un altre dels grans atractius de lazona. En aquest sentit, es farà finalment un recintefiral d’àmbit comarcal?

És un tema del qual ja s’havia parlat fa molts anys, a lapassada dècada dels anys vuitanta, però que mai havia tiratendavant. Ara, tenim la volunta d’impulsar-lo i esperem queben aviat puguem disposar d’un equipament d’aquest tipusper a la Fira de Santa Teresa i per poder-hi organitzar altresmostres i events, durant tot l’any, tant per al nostre munici-pi com per a la resta de la comarca. D’aquesta manera, esreforçaria la nostra capitalitat comarcal i es donaria respos-ta a les noves necessitats de promoció econòmica, comer-cial, turística i, com no, també cultural. D’altra banda, cal dirque per la Fira de Santa Teresa es continuarien ocupantalguns carrers per tal de mantenir el caliu de la concurrèn-cia de visitants al centre de la vila.

I finalment, ens pot comentar les línies generalspressupostos municipals 2005?

A l’hora d’elaborar el pressupost, l’equip de govern enscenyim a dos criteris bàsics. Per una banda, estalviar almàxim per eixugar el deute acumulat i, per l’altra, adminis-trar de la millor manera possible els ingressos, per tal quepuguem oferir serveis de qualitat a tots els ciutadans i ciu-tadanes i alhora invertir en noves infraestructures per almunicipi. En aquest sentit, es faran tot un seguit d’ inver-sions, entre les quals cal destacar els serveis i els accessosper a l’Hospital Comarcal, el pla de pavimentació i supressióde barreres, el nou esplai d’avis al Tancat, la nova EscolaMunicipal de Música Pau Casals al Tívoli, el Centre deRecursos Empresarials, la connexió d’aigua per a la urbanit-zació Oasis i l’endegament de conques i pluvials.#

“La nostra intenció ésinaugurar la nova bibliotecacomarcal per la diada de SantJordi de 2005”

“Per als pressupostos de l’anyvinent ens hem marcat dosobjectius bàsics: estalviar mési administrar millor”

TAG desembre 20048

Els nostres col·legiatsEls nostres col·legiats $$$

Joan Batet GuaschFundador del setmanari vallenc “El Pati”

“Penso que, a més de crear comunicació, ElPati va obrir el mercat publicitari de Valls”

Batet al seu despatx del carrer Major de Valls.

Com és que es va fer aparellador?Jo recordo que a casa teníem un magatzem de materials

de construcció, i a banda, un cosí meu ja estudiava arquitec-tura tècnica: suposo que aquestes són les dues raons fona-mentals. Jo estudio a Barcelona, i quan acabo m’hi quedo atreballar. Anys més tard, ja casat, resulta que l’empresa pera la qual treballava va iniciar unes promocions a Valls... pre-cisament. I hi vaig tornar. Més tard ja vaig obrir aquest des-

patx, i he treballat sempre pel meu compte. Bé, val a dir quedes de l’1 de gener d’enguany també sóc l’aparellador del’Ajuntament d’Alcover.

Se’n recorda de la seva primera feina?Doncs, sí, va ser en un edifici d’habitatges a Sant Vicenç

dels Horts. I, és curiós, però he passat moltes vegades perla zona intentant trobar-lo... i no l’he trobat mai. I no és que

9TAG desembre 2004

l’hagin enderrocat... Bé, curiositats a banda, jo allí vaig fer unamica la funció de cap d’obra.

I la primera obra a Valls?La primera feina que vaig signar com a aparellador a

Valls va ser un bloc de pisos al Passeig de l’Estació, a meitatdels anys setanta. Però les obres de les quals em sento méssatisfet són la urbanització de Mas Clariana, que està entranta Valls des de Reus i jo la vaig conèixer quan només era uncamp d’avellaners, i la residència geriàtrica de les Germanesde la Vetlla, també aquí a Valls.

En aquest sentit, vostè fa anys que desenvoluparegularment tasques solidàries?

Doncs, si, modestament, però des de fa força temps hiestic en temes de cooperació internacional. Jo he intentatsempre que he pogut viatjar, i això et fa ser conscient de lesmancances de moltes zones del món. Pertanyo a una ONG,Cooperacció, i intentem difondre temes o situacions pun-yents, fem tasca de sensibilització sobretot, un paper gaire-bé tant important com la intervenció directa amb projectesa les zones menys desenvolupades. Jo recordo ara que, peramistat personal amb una gent de Nepal, vam intermediaren un projecte molt important entre l’associació d’hemofí-lics d’aquell país i l’Hospital de la Vall d’Hebron. Però, vaja,sóc un militant de base.

I dels patis urbans als patis comunicatius. Comneix el setmanari “El Pati”?

Jo sempre em recordo del primer titular d’El Pati: “Elsprimers ajuntaments democràtics s’acomiaden”, en unnúmero que només tenia 8 pàgines. Llavors , fa ara 21 anys,estàvem en una democràcia no tan consolidada com ara, iamb una manca total d’eines de comunicació. A Valls hi

existia un setmanari que provenia de la premsa del“Movimiento”, Joventut, i calia potencia la comunicaciódemocràtica. De fet, l’intent editorial anterior d’un setmana-ri per a la zona del Camp de Tarragona,Mestral, que va morirtres o quatre anys abans de nèixer El Pati, ens va servir coma escola durant l’any i mig que va durar per evitar errorsposteriors, sobretot a l’hora de veure els partits políticsnomés com a agents informadors, i no pas com a agentscol·laboradors.

Suposo que la publicació va ser també una bonapedrera per al periodisme local?

Els primers temps va funcionar molt a base de bonavoluntat i molts “amateurisme”, fins i tot casa meva va serredacció també moltes vegades. Després vam anar a buscarels periodistes que feien de corresponsals a Valls d’algunaemissora de ràdio, i amb el temps es va anar professionalit-zant. Després El Punt va arribar a les comarques deTarragona, i finalment vam signar un conveni de col·labora-

ció amb ells el 1995. I fins ara: jo continuo sent el presidentde l’empresa editora des del principi. Més tard, els mateixossocis que vam fundar El Pati també vam tirar endavant unprojecte editorial, Cossetània Edicions, que penso quetambé ha reeixit força.

I econòmicament, com s’ho van fer?Era un tema molt important. Nosaltres ens embarcà-

vem en una cosa que volíem que durés, i l’objectiu era asso-lir l’autofinançament com més aviat millor, perquè el grupfundador, la veritat, no érem gent adinerada. En aquellsmoments vam buscar una mena de socis, que després ambels anys pràcticament tots han anat destacant a la vida polí-tica vallenca, que es comprometien a cobrir els possiblesdèficts del setmanari amb una quota mensual que oscil·lavaentre les 3.000 i les 6.000 pessetes, no ho recordo exacta-ment. Doncs, per sort, no va ser necessari mai fer serviraquesta eina de finançament. A més, totes aquestes perso-nes no van tenir cap protagonisme en les decisions, deredacció diguem-ne, del setmanari, ni ells tampoc no ho vanexigir mai. Crec que això va ser una mostra de generositatmolt i molt important, i no només econòmica. Aquestamanera de funcionar inicialment ens donava una certa tran-quil·litat per poder treballar en condicions, i et treia moltaangúnia de no poder arribar a vendre la publicitat quenecessitava el mitjà.

Llavors fer un anunci seria tota una proesa?I tant. Fa vint anys, i potser encara ara, la publicitat era

considerada més una despesa que una inversió, i per moureaixò cal un cert canvi de mentalitat. Ara deuen moure’smilions mensuals de les antigues pessetes en publicitat aValls, amb els dos setmanaris, l’emissora local i les generalsi el gratuït, però llavors estàvem parlant de veritables misè-ries, quantitats molt minses. Jo diria que una de les cosesimportants que vam fer aquí a Valls va ser obrir el mercatpublicitari, sobretot per intentar adequar les tarifes a allòque realment estava disposat a pagar l’anunciant.#

“La meva primera feinasignada com a aparellador aValls va ser un edifici alPasseig de l’Estació”

“Amb Mestral vam aprendre aveure els partits polítics com afons informatives en comptesde com a col·laboradors”

TAG desembre 200410

Espai al tempsEspai al temps $$$

Escuts d’armes del Tarragonès El del segon marquès de la Bàrcena a la Riera de Gaià

L’edifici civil més importantde la Riera de Gaià és la casa coneguda com de lesBorrases que fou la pairal de la família Carbonell,primer, i dels seus descendents els Borràs, des-prés. Damunt la porta de la façana principal d’a-questa construcció hom pot veure un escut d’ar-mes en pedra que és el d’Albert de Borràs i deMagarola.

Qui era Albert de Borràs i deMagarola?Era fill de Francesc-Antoni de Borràs i de Rogerde Llúria i de Manuela de Magarola i de Reard inasqué el juny de 1740.El 2 d’abril de 1758 es casà a l’església de SantaMaria del Pi, de Barcelona, amb Maria de laConcepció Sànchez de la Bàrcena, segona mar-quesa de la Bàrcena, amb la qual cosa esdevinguémarquès consort de la Bàrcena.

Pel que fa a la seva economia direm que: a) en elsanys cinquanta les propietats que tenia aTarragona —una vinya closa de dos jornals, unhort clos, dues botigues, un hort de tres jornals,un molí fariner, una caseta i la casa del carrer delsCavallers— li proporcionaven una renda anualmitjana de 204 lliures, i b) considerà que li podriaresultar més còmode convertir una sèrie de fin-

ques en censals amb la qual cosa s’estalviava laseva explotació o arrendament i s’assegurava unarenda fixa, així l’any 1769 vengué a pagesos de laMasó, el Milà, el Rourell i Vilallonga del Camp vint-i-set trossos de terra ubicats al terme de Riba-roja d’una superfície conjunta de quaranta-dosjornals i mig que li permeteren disposar d’un capi-tal en censals de 5.824 lliures i d’una renda anualde quasi 175 lliures. A aquestes alienacions s’afegíun hort a la partida del Torrent del terme deVirgili, venut el 1769 i per 500 lliures a Joan Plana,pagès de la Riera; set jornals a la partida de lesTries del terme de Riba-roja, cedits l’any 1771 adiversos pagesos del Rourell per 3.233 lliures; unacasa amb hort, corral i molí a la plaça de la Masótraspassada el 1776 a Josep Coll, pagès de ditpoble, per 800 lliures, i l’establiment de vint-i-cincjornals situats a les partides de la Pallissa i la Matadel terme de la Masó a vint-i-dos veïns de ditpoble per l’entrada de 4.135 lliures i el cens anualde 92 lliures i 10 sous.

Durant la Guerra Gran i per tal de sostenir el terçde paisans armats de la ciutat i corregiment deBarcelona hom li imposà una contribució mensualde vint-i-dues pessetes contra la que protestà, el28 de juliol de 1795, argumentant que no la podriaafrontar “por varias cargas padece mu corto patri-monio” i sol·licità a la Junta de la ciutat i corregi-ment de Barcelona que el posés “en la última clasede la contribución” la qual cosa no fou acceptadaper la Junta que, el 18 d’agost, respongué dient:“no halla justa la Junta esta solicitud, por constar-la que los bienes del suplicante pueden sufrir lacarga de la tasación que se le hizo”. Quan l’any1798 es declarà la guerra a la Gran Bretanya lesautoritats li feren saber, com a la resta dels noblesresidents a Barcelona, que les despeses s’haviendisparat a causa del conflicte i que les necessitatsde numerari de l’erari reial s’havien incrementatcom a conseqüència de la manca de ingressosprovocada per la suspensió del comerç i de lestrameses de diners de les colònies i que perremeiar-lo s’obrien dues subscripcions destinadesa captar recursos: l’una aplegaria els donatius

L’any 1798 es declarà laguerra a Gran Bretanya i lesdespeses es disparen a causadel conflicte

11TAG desembre 2004

voluntaris en diners o joies, i l’altra tindria elcaràcter de préstec patriòtic a base d’accions d’unmiler de rals sense interès i reintegrables en elsdeu anys següents als dos primers de la pau; elmarquès de la Bàrcena preferí acollir-se a la pri-mera i va fer un donatiu de 500 rals.

Albert de Borràs atorgà les darreres voluntats el22 de maig de 1793 i traspassà a Barcelona en elsprimers dies d’octubre de 1798, per tal com el seutestament fou publicat el dia 11. Les seves restesforen dipositades en la sepultura de la seva mare,on també reposaven alguns dels seus fills, de l’es-glésia barcelonina de la Mercè.

Descripció de l’escutAlbert de Borràs reconstruí la casa pairal de laRiera de Gaià i féu posar damunt la porta princi-pal el seu escut d’armes quarterat amb les armesdels Borràs en el primer quarter, les dels Magarolaen el segon, les dels Roger de Llúria en el tercer iles dels Reard en el quart, és a dir, les de les res-pectives famílies paternes i maternes.

L’escut d’armes dels Borràs és truncat: la primerapart de gules amb una torre d’argent amb dos lle-ons d’argent estantolats, i la segona ondada d’ar-gent i d’atzur.

El dels Magarola porta d’or dos pals centellejantsde gules i bordura d’atzur carregada de vuit estelsd’or de vuit puntes.

Les armes dels Roger de Llúria porten en campd’or quatre pals de gules.

I per últim les dels Reard duen de gules un castelld’or i a la punta un mar d’argent agitat d’atzur.#

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ

Dr. en Història Modernai professor de la URV

Escut dels Borràs a la façana de laseva casa de la Riera de Gaià.

TAG desembre 200412

Espai al tempsEspai al temps $$$

Noves aportacions sobre captius,a terres africanes, al segle XVIII

La província marítima de Tarragona

L’any 1751 el litoral catalàfou dividit en quatre províncies.Tarragona (amb lasubdelegació especial de Tortosa), Barcelona,Mataró i Sant Feliu. Les poblacions que compreniala nostra demarcació eren: Sitges, Vilanova,Cubelles, Cunit, Calafell, Creixell, Clarà,Torredembarra, Altafulla,Tamarit,Tarragona, Vila-seca, Cambrils, Mont-roig i Tortosa.1Una relació impresa, que es creu fou redactada

pels voltants de 1760, ens dóna a conèixer ambdetall la captura, per part de la pirateria algeriana,de 96 vaixells del Principat, dels quals només sónde la nostra zona alguns de Vilanova i Tortosa. Dela resta diu:“Por no haber podido tener prompta conigual individuación noticia de las embarcacionesapressadas, y gente cautiva de la Ciudad deTarragona, y de las villas de Sitges, Cambrils, la Selva,Llansà, la Escala, y Cadaquès, que son las restantes delas costas marítimas de Cathaluña no se han podidocontinuar per el presente, ni los muchos otros barcosmenores, y laudes de pescar, que de todos lugares hantenido igual deplorable desgracia en total destrucción,y pérdida de muchas familias.” Heus ací les embar-cacions capturades, que aquest repertori té enre-gistrades, de Vilanova i Tortosa.

VILANOVA

Vaixell capturat Captius Valor Pesos

El barco “San Francisco”, patró Francesc Totusaus, al cap de Salou, de 400 quintars. -- 3.000

El barco “San Pablo”, patró Josep Posas, davant de Penyíscola, de 400 quintars. -- 3.200

El barco “San Antonio”, patró Pere Ricart, davant de Benicarló, de 400 quintars. 6 5.200

La sagetia “Santa Maria Magdalena” patró Josep Grau, davant de Cambrils,de 2.000 quintars.

-- 12.800

El llondro “San Vicente”, patró Josep Rafuls, a les costes d’Itàlia, de 1.500 quintars. -- 8.200

El pinc “San Antonio”, patró Pere Ferrer, al cap de Sant Antoni, de 1.000 quintars. 10 8.300

El barco “San Pedro”, patró Joan Baptista Bibó, al cap de Tortosa, de 400 quintars. -- 3.000

El barco “San Joaquín”, patró Joan Escardó, davant de Cambrils, de 400 quintars. 6 3.800

El barco “San Antonio”, patró Joan Mille, davant de Mataró, de 500 quintars. -- 4.300

El barco “San Pablo”, patró Francesc Posas, al cap de Salou, de 400 quintars. 5 2.300

El pinc “La Virgen de la Misericordia”, patró, Jaume Pujals, al golf de Roses,de 1.000 quintars.

-- 12.500

13TAG desembre 2004

En total són 23 bastiment segrestats, 41 marinerspresoners i una pèrdua econòmica de 169.200pesos (duros). En quant a la capacitat de càrrega deles embarcacions ens hem limitat a fer constar lesmagnituds que figuren als escrits, ja que és difícild’establir l’equivalència dels quintars en tones, pertal com la metrologia emprada,en aquells moments,era bastant negligent. D’un global de 96 vaixellsrapits a Catalunya, un 27,08% o foren dins les aigüesde la nostra província. Aquests van ser els llocs i lafreqüència de les captures: cap de Tortosa, 12,Cambrils, 6, cap de Salou, 4 i Vilanova, 4. 2

NOTÍCIES DE LA CIUTAT DETARRAGONA

Estat de la qüestió. A principis del mes d’abrilde 1734, el Governador de la plaça, sabedor quealgunes embarcacions de moros havien desembar-cat a paratges propers a la ciutat, ordenà que a lesplatges de la Rabassada i la Pineda s’apostessin unoficial i quinze soldats a cadascuna, per a protegirals habitants d’aquells indrets. 3

Altrament hem de destacar una informació con-temporània sobre aquesta problemàtica.Una ates-tació jurada extrajudicial feta per Hipòlit Gilabert,pescador de 35 anys, amb data 28 de desembre de1735, ens dóna raó de l’esclavatge de 39 pesca-dors palangrers. Manifesta que la causa principal,que provoca la captura d’aquests homes pelsmoros, es deu a l’exclusivitat obligada de la pescade palangre, la qual origina unes pesqueres molt

míseres i els força, durant 8/9 mes a l’any, a sor-tir vers mars més llunyanes, fins i tot fora delPrincipat, per a poder guanyar-se la vida i, per tant,són presa fàcil dels pirates. Per evitar aquest risc,suggereix s’autoritzi la pesca amb altres tipusd’ormejos, que els permetria feinejar més a propde la costa i a redós del port.També diu haver pre-senciat com (...) “los moros les davan la caza perhallarse el testigo cerca de ellos pescando... i (...) havisto algunas cartas de algunos de ellos participandoa sus madres, parientes y mujeres respectivas comoestavan esclavos”.4

El mes de desembre de 1740 el Consistori vaacordar lliurar al superior dels Trinitaris, Fra JosepMontserrat, 50 pesos antics d’almoina, en respos-ta a la petició feta per aquest orde com auxili a lesgreus dificultats que, en aquells moments, patienper a tenir cura dels captius d’Alger, com a conse-qüència de la mortífera pesta que delmava aquellapoblació, i que havia provocat la mort de quasi latotalitat dels religiosos que assitien el ReialHospital.5

El Governador, el juny de 1744, va demanar que laciutat armés 300 homes de sometent per a refor-çar les tropes regulars “...para atajar los variosinsultos y atentados de los ingleses y moros en dife-rentes pueblos marítimos de este Principado...”L’Ajuntament hi va estar d’acord.6

Situació dels captius. La resta de la documen-tació cercada, ens aporta les següents dades.

TORTOSA

Vaixell capturat Captius Valor Pesos

El llondro “La Virgen de la Cinta”, patró, Jaume Mirabent, davant de Cadaqués,de 2.000 quintars.

-- 10.100

El llondro “San Antonio”, patró Jeroni Olmo, davant de Vilanova, de 1.000 quintars. -- 7.400

El llondro “Sant Josep”, patró Pere Transit, al cap de Tortosa, de 1.000 quintars. -- 12.200

El pinc “La Virgen de la Soledad”, patró Sebastià Ferrer, davant de Dènia,de 1.500 quintars.

-- 8.300

El pinc “San Francisco de Paula”, patró Jaume Algueró, al golf de Rosas,de 1.200 quintars.

-- 12.100

El llondro “San Antonio”, patró Sebastià Solà, al golf de València, de 1.800 quintars. -- 13.200

El barco “Santa Tecla”, patró Joan Escardó, al cap de Tortosa, de 800 quintars. -- 8.300

El llondro “San Francisco”, patró Josep Moreso, al cap de San Antonio,de 2.500 quintars.

14 12.000

El barco “San Antonio”, patró Tomàs Ginata, davant de Vilanova, de 600 quintars. -- 3.300

El barco “Santa Teresa”, patró Josep Plana, al cap de Bagú, de 700 quintars. -- 3.200

El barco “La Virgen del Rosario”, patró Pere Moreso, davant de Vinaroz,de 700 quintars.

-- 10.200

El barco “San Francisco”, patró Josep Costans, davant de Cambrils, de 400 quintars. -- 2.300

TAG desembre 200414

El patró pescador d’aquesta ciutat, Josep Plaça, elmes d’octubre de 1734 es trobava presoner a laciutat d’Alger.7 Tan bon punt fou redimit, signààpoca a favor del Consistori, el 9 de febrer de1736, amb motiu de l’assignació, que se li concedí,el gener d’aquell any, de 52 lliures i 18 sous, impu-table als rèdits de la causa pia Bernat deSaportella, com a ajut pel pagament del seu res-cat.8

L’any 1735 romania pres, a terres africanes, el pes-cador Pau Ricomà.Tres anys més tard, el 1738, unmariner, anomenat també Pau Ricomà, figura pre-sent en un acta notarial de testimoniatge depatronia, la qual cosa ens fa suposar que tal vega-da sigui la mateixa persona, i que havia estat alli-berat.9

El 17 de maig de 1738 es va presentar al’Ajuntament un memorial a instància de BruSalas, Joan Antoni Teixidó, Josep Carbonell,Francesc Riera, Francesc Jardí, Jaume Simó,Pasqual García, Rafael Cassola, Magdalena Voltes iuna filla petita seva, on feien constar que, com alli-berats de l’esclavatge d’Alger, els pertocava la pro-rrata dels interessos dels censals de la causa piaBernat de Saportella, per a la redempció de cap-tius. Alguns dels rescatats eren pescadors. El fetd’haver-hi dues dones excaptives, ens fa pensarque el seu segrest es va produir, o bé durant unaràtzia llampec o com a resultat d’haver anat coma passatgeres en un vaixell.10

El mes de juny de 1738, Josep Pedrol, “estavaesclavo en Argel”. Era fill d’Ignasi Pedrol, patró ipropietari de la tartana “Nuestra Señora de laBona Guía”. El seu pare, aleshores de 72 anys d’e-dat, estava retirat, i governava el bastiment el seugermà Ignasi. Tenia un altre germà, que es deiaBartomeu, que servia al Regiment de Dragons deVillaviciosa.11

Els gremis dels Mestres Forners i delsDescarregadors i Macips de Ribera, de la nostraciutat, s’aplegaven en torn de la Confraria de laMare de Déu Candelera i Sant Simeó, erigida a laCatedral. L’any 1751 les desavinences arribaren auna situació insostenible i van pactar el compro-mís, perquè tercers establissin un estat de concòr-dia entre els dos associats. Per mitjà d’aquest ins-trument sabem que en aquella data estaven preso-ners a Alger els pescadors Isidre Sales i PauPasqual, els quals el 1742 ja constaven com a cap-tius.12 El compromís també fa menció, de formainnominada, de més confrares que “es trobenesclaus a Alger”.

De passada direm que els mitjancers, per resoldreel problema, van aconsellar la separació de lesdues corporacions, sobre tot tenint en compteque els descarregadors i macips la majoria erespescadors i mariners matriculats, i per tant, sotajurisdicció de marina.13

En relació al nostre anterior article, tocant als cincpescadors emparentats atrapats, entre ells:Manuel Ferrer (la seva dona es deia Francesca),Agustí Pàmies i el seu fill Rafel,14 sabem que el fetsucceir els darrers dies del mes d’abril de 1757, ique l’Agustí era el patró de la barca palangrera, laqual fou abandonada pels pirates algerians i recu-perada, molt malmesa, pel també patró palangrerd’aquesta matrícula Miquel Salas15. El mes de des-embre de 1765 el canonge penitencier de laCatedral va rebre un comunicat de Fra Domingo

Mercat d’esclaus a Alger, segons ungravat de final del segle XVII.

La majoria de descarregadors imacips eren pescadors imariners matriculats, i pertant, sota jurisdicció de marina

Hernando, del Sagrat Orde de la SantíssimaTrinitat de la Redempció Calçada, administradordel reial hospital d’Alger, en el que li certificavaque “...Manuel Farrer, hijo de Manuel i de Ignasia,casado con Francisca Farrer, en Tarragona bautizadoen la Catedral, siendo de edad como de 34 años,traindole a la una de la mañana del barco de losesclavos enfermo al hospital, se quedó muerto deimprovisso, sin dar tiempo para recibir los santossacramentos, el dia 24 de octubre de 1765...”16

Joan Julià i Gener, pescador natural de l’Arboç,aveïnat a Tarragona, en agraïment al seu cosígermà Julià Gener, pagès de dita vila, per haver-loajudat econòmicament a pagar el seu rescat quanes trobava en poder dels moros, li va fer donacióperpètua, el 14 d’agost de 1757, de la seva part del’heretat i de les llegítimes paterna i materna.17

Un intent de captura frustrada, en quant a la tri-pulació, per part d’uns 20 o 30 moros que s’havienescapolit de la ciutadella de Barcelona, amb unabarca de pesca, fou el que van patir, el 8 de maigde 1758, al cap de Tortosa, els patrons: PauBudesca, de Tarragona, resident a Alcanar, propie-tari del llaüt de tràfic “La Virgen del Remedio”,d’un port de 250 quintars i el patró deTorredembarra, de nom Joan i de sobrenom“Cranc”, que patronejava una tartana d’un arqueigde 270 quintars. Davant de l’imminent abordatgedels pirates, es van veure obligats a abandonar elsseus vaixells carregats de blat, els quals es vanendur de botí. 18

El patró d’aquesta matrícula, Josep Casals, ambdata 30 de març de 1759, embarcà en el seu vai-xell, 230 faneques castellanes de blat del magat-zem de la Reial Provisió de Queviures deTarragona, del qual n’era responsable el comer-

ciant Lluís Escolà. Aquest gra anava destinat almateix organisme de Barcelona. Durant el viatgefou capturat, ensems amb l’embarcació i la càrre-ga, pels moros.19

CLOENDA

Encara l’Ordenança de Govern del Gremi deNavegants de Tarragona, de l’any 1817, recull, en elseu apartat 50, que si alguns dels seus associats(...) venido de prisionero (...) se presentará alProhombre para que se tenga Junta General, y este leseñalá lo que tenga a bien.20 Aquest text ens fa avi-nent que hi havia gent captiva o en possibilitatd’esdevenir-s’hi. Perill que ens ho referma lacorrespondència del negociant tarragoní, JoanMasalles, quan el 23 d’octubre de 1824, assabentàa Rafael Martín, de Saragossa, de les dificultats quepenaven els vaixells que venien de Cadis, per l’a-menaça que representaven els algerians, ja quesegons notícies que tenia havien assaltat algunsbastiments.21

Aquesta era, en aquells moments, una xacra socialque corsecava, en especial als nostres homes demar i als seus familiars, amb unes seqüeles tantfísiques com econòmiques, i, en molts casos, deper vida.#

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

NOTES

1 LLOVET, J. La matrícula de mar i la província de marina de Mataró al segle

XVIII. Editorial R. Dalmau. Mataró, 1980, p. 34-35.

2 Biblioteca de Catalunya. Fullets Bonshoms, 1042.

3 AHT. Acords municipals. Sessió del 6 d’abril de 1734.

4 AHT. PT. Reg. 374, f. 9-12.

5 AHT. Acords municipals. Sessió del 8 de desembre de 1740.

6 AHT. Acords municipals. Sessió del 16 de juny de 1744.

7 AHT. PT. Reg. 392, f. 107v.

8 AHT. PT. Reg. 364, f. 606.

9 AHT. PT. Reg. 423, f. 11-12. ROVIRA i GÓMEZ, S-J., dins Història dels

altres. Cercle d’Estudis H. i S.Tarragona, 2003, p. 96.

10 AHT. Acords municipals. Sessió del 17 de maig de 1738.

11 AHT. PT. Reg. 423, f. 11-112.

12 SANET I JOVÉ, J.M., Pirates, corsaris i captius a la segona meitat del segle

XVIII.Tarragona:TAG, 35, 2004, p. 16.

13 AHT. PT. Reg. 495, f. 31-38.

14 SANET, J.M., Pirates... p. 17-18.

15 AHT. PT. Reg. 501, f. 90-93.

16 AHAT. Llibre d’òbits ocults, f. 7.

17 AHT. PT. Reg. 491, f. 272.

18 AHT. PT. Reg. 645, f. 113-114.

19 AHT. PT. Reg. 503, f. 213.

20 AHCR. Fons Personal Félix Ruiz Fortuny (1750-1862) Reg. 24.

21 AHAT. Fons documental Cia. Comercial Joan Masalles. Capsa 1

15TAG desembre 2004

Tartana, embarcació de cabotatge amb vela llatina d’un sol palperpendicular, i el botaló del floc.

TAG desembre 200416

PatrimoniPatrimoni $$$

Una casa del segle XVIII (1760)

A les viles catalanes hi que-den moltes cases d’aquella època. A la Bisbal n’hiha dotzenes que han arribat fins avui conservant-les, mantenint-les i sovint modificant-les. La divui-tena centúria va ser de gran creixement alPrincipat. El nostre pobla va passar de poc més de300 habitants l’any 1700 a més de 800 a finals desegle. Els mestres de cases, sobretot després del’any 1750, van tenir molta feina. Per fer una casanova feien els seus pressupostos i contractesdavant de notari, ja que llavors, com ara, un habi-tatge nou valia molts diners.

Pau Carol, pagès de la Bisbal, va comprar un patidel carrer Major propietat de Maria Pallisser iMarigó. En el solar hi havia les restes d’un casalotantic. Per fer la casa nova va contractar JosephVergés, mestre d’obres del Vendrell, que li cobrà238 lliures per tota l’obra. El document i el llistatque segueixen són el pressupost de l’obra i elreconeixement davant del notari Joseph AntonSoler, de Vilafranca, de què havia cobrat tots elsdiners.

“Compta de las obras (que) he fetas jo JosephVerges mestre de casas de la Vila del Vandrell, ydemes se es gastat, y… , que ha corregut a moncarrech, per mi de orde de Pau Carol pages del

lloch de la Bisbal, per edificar tota aquella casa denou, que ans era casalot que te y poseheix, sita endit lloch, que ans fou de Maria Pallisser y Marigó,lo que es del thenor seguent:… “

A continuació segueix una exposició detallada queconsta de quaranta partides en les que es fa unarelació de tots els materials i els jornals que esvan esmerçar per a la construcció de la casa. Nola transcriuré sencera perquè potser seria unamica feixuga. Faré esment, però, dels jornals, mate-rials i treballs concrets necessaris per a la cons-trucció d’una casa de l’època.

Jornals: “45 jornals de mestre de cases, 84 jornalsde manobre, 4 jornals per escurar los fonaments,37 jornals per fer la primera andana, 7 jornalsempleats de un homa y burro per traginar pedray arena, 2 dias de home y matxo per a anar aBonastra a sercar las fustas per fer las tapias, 2dias de treginar cals home y burro, 3 jornalsempleats per portar las canyas, 2 dias de un homey animal per traginar taulissos, 2 dias de traginarllosas…”. Els preus que es pagaven eren de 13sous diaris el mestre de cases, 6 sous el manobrei 12 sous d’un home amb l’animal per traginar elsdiversos materials.

Materials empleats en la construcció de la casa:“19 fexos de canyas, 25 portadoras de cals, 2.500teulas, 200 rajolas, 24 costals de canyas, 21 bigas,24 cabirons, 98 quarteras de guix, 4 llindas emple-adas per la golfa y portal, 400 canas de corda depalma, portas, golfos y pany per dos portals, 20bigas empleadas per los trispols, 2 portas de cam-bra, claus y golfos, 3 finestras per dita casa, claus ygolfos, 25 rajolas”. Alguns preus dels diversosmaterials: llinda, 6 sous; cabiró, 7 sous; biga o rollde fusta, 9 sous; feix de canya, 2 sous; portadorade calç, 2 sous; quartera de guix, 5 sous; les teulesvalien 12 llires cada miler.

Dins del pressupost hi ha dues partides per a ferelements concrets i necessaris per a l’equipamentd’una casa de l’època, i dels que es dóna un preu

Per fer una casa nova feien elsseus pressupostos icontractes davant de notari

17TAG desembre 2004

TAG desembre 200418

conjunt que inclou materials i jornals. Són les quesegueixen:“Per lo forn de dita casa y tota la mani-fatura (que) se es empleada en ell, sinch lliuras…Cals, guix, cayrons, rejolas, bigas, traginar pedras yarena per fer lo cup, un envà, trispol, casals pertenir lo gra, y compondre lo cosi per fer bugadasy altres cosas necessarias per dita casa, suma junttrenta set lliuras…”. Per fer aquella casa els jor-nals van representar aproximadament el quarantaper cent del valor de l’obra, i els materials el sei-xanta per cent. Actualment, en l’execució materiald’un edifici val molt més la mà d’obra que no elsmaterials.

La casa era un edifici entre parets mitgeres.Teniadues andanes o vessants. Com que per embigarcada sostre calien 20 bigues, la façana de la casadeuria tenir uns 8 metres d’amplada. Disposava deplanta baixa, planta pis i golfes. Les parets es vanfer de tàpia, fent servir per encofrar fusta deBonastre, probablement perquè, en ser delVendrell, el mestre de cases va voler que el servísel seu proveidor de sempre, perque si no proun’hi havia de bona fusta al terme. Els embigatseren fets amb rolls de fusta i trespols de guix. Lateulada es composava de rolls, solera de canyes lli-

gades amb cordes i teula aràbiga col·locada ensec. Es va fer un forn, segurament semiesfèric iamb maons. Les llindes de les obertures probable-ment eren de fusta d’alzina, que és molt resistent.Hi havia dos portals, el de l’entrada del carrer i elque donava a l’eixida o pati de la casa. A baix eratot un estrado separat per la paret mitjera. A laplanta primer pis hi havia la sala i dues cambres. Laplanta segon pis era la golfa. Per emmagatzemarels dos principals productes de l’època en unacasa de pagès del Penedès van fer un cup encairo-nat, i van disposar en casals pel gra a les golfes.

Malgrat l’austeritat de les llars camperoles de lla-vors, sembla que hi falten alguns detalls o acabatsen la casa estudiada. No es parla de les escales.Tampoc es fa esment de la cuina ni de la comunaque sovint es col·locava a l’eixida, fora de la casa.També hi falta la descripció del celler i l’estableamb la menjadora. Potser el constructor noméshavia d’entregar la casa tancada i amb l’estructurafeta, a falta d’altres treballs i acabats interiors.

Quan he volgut dibuixar una casa del segle divuitho he tingut molt fàcil. La casa de la meva famíliaés de l’any 1776. La va aixecar el meu ascendentPere Soler “dit lo Tot-arreu” (1710-1795). Ambels anys he fet algunes reformes i transformacionsen la seva distribució, però la seva estructura bàsi-ca es manté. Fins i tot encara conservo els rolls,canyissos i teules al vessant del davant. Així quel’he dibuixat tal com estava quan jo era petit, jaque no ha canviat gaire respecte a la que s’haviaedificat molts anys abans.#

BENJAMÍ CATALÀ

Arquitecte tècnic

V i s i t e u l a n o s t r a p à g i n a w e bw w w . a p a t g n . c o m

L E G I S L A C I Ó A C T U A L I T Z A D A , D O C U M E N T S , T R À M I T SI M O L T E S M É S E I N E S P E R F A C I L I T A R L A V O S T R A T A S C A

Les cases del segle XVIII,generalment, disposaven deplanta baixa, planta pis igolfes

19TAG desembre 2004

Medi AmbientMedi Ambient $$$

Planejament urbanístic, edificació i medi ambient: la seva problemàtica jurídica (i III)

En els capítols anteriors, s’haanalitzat la diferent normativa aplicable a l’urba-nisme, fent front a la problemàtica medioambien-tal present, com redactar un planejament urbanís-tic sostenible i com dur a terme una edificaciósostenible.

Per tant, vista la normativa, com s’ha de realitzaruna edificació sostenible?

Per poder parlar d’un habitatge ecològic, tenint encompte que fa referència al consum d’energia, ela-boració d’un material de la construcció, influènciadel consum de l’edifici al llarg de la seva vida, s’hade tenir present que en l’edifici sostenible implica:

a) Planejament sostenible: la seva redacció ha detenir uns objectius d’urbanització, que s’han d’a-conseguir mitjançant uns indicadors determinats, iaquests poden ser:

OBJECTIU INDICADOR

Evitar una ocupació del sòl i uns usos no necessaris, protegint elsespais i els elements de l’entorn.

Mantenir un equilibri entre sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl ocupat, imantenint la mateixa superfície protegida abans i després del plane-jament, d’acord amb els indicadors de biodiversistat.

Prevenir de riscos, protegint els recursos, un ús racional, preservanti millorant la qualitat de l’aigua.

Determinar la superfície inundable i determinar el consum i comreutilitzar l’aigua.

Reduir les emissions de contaminants a l’aire i millorar l’eficiènciaenergètica dels sistemes urbans i edificacions.

Determinar el % d’emissió de contaminants i el % a assolir de lesedificacions que utilitzin energies renovables.

Reduir la emissió, ordenant adequadament d’acord a les necessitats,les instal·lacions emissores, tant acústiques, lumíniques i electromag-nètiques.

Redactar un pla especial on es determini el % i el lloc per lesinstal·lacions de radiocomunicació.Els nivells acústics no superiors a 65 dB diürns, i 55 dB nocturns.Determinar % d’enllumenat (referent al públic d’acord amb la Llei6/2001)

Fomentar el reciclatge materials i residus, amb l’aplicació de siste-mes urbans adients i fomentar la disponibilitat a les instal·lacionsadequades, promocionant en els edificis instal·lacions que facilitinl’operació de gestió de recollida selectiva de residus. I reduir l’im-pacte de residus i ús de material de construcció.

El planejament ha de determinar les mesures, necessàries, d’acordamb la normativa sectorial al respecte, per desenvolupar correcta-ment una gestió de reciclatge.D’acord amb l’evolució de la producció de residus de la construc-ció, quin % han d’ésser reciclats en l’obra o pels gestors autoritzats.

Preservar espais naturals, connectats amb els espais urbans, gestio-nant una especial protecció els hàbitats amb sòl fràgil i fauna ame-naçada.

Determinar els espais d’interès natural.Control de l’evolució dels espais amb sòl fràgils i les zones ambfauna amenaçada, per tal d’assegurar-ne un ús sostenible.

Conservar el paisatge, fent gestió per protegir, millorar i recupe-rar-lo davant els processos d’evolució a nivell social, econòmic iambiental.

Fixar en el planejament una inversió en la millora paisatgística, en l’a-plicació dels objectius de qualitat i de superfície protegida d’interèspaisatgístic.

TAG desembre 200420

Per tant, determinats els objectius i els indicadorscorresponents, s’elabora el planejament, aplicantels criteris d’ordenació i sotmetent-lo a una pos-terior avaluació ambiental. Una vegada aprovat iposat en pràctica el planejament, es durà a termeun seguiment del mateix, controlant que es com-pleixin els objectius ambientals determinats, apli-cant els corresponents indicadors per aconse-guir-ho.

b) Implicació dels agents. És importat una actitudproactiva i una responsabilitat progressiva de totsels agents que participen en el desenvolupamentd’un edifici sostenible. És a dir, els agents implicatsi les funcions a realitzar són:- Promotors i constructors: aplicar la tecnologia

més eficient en els edificis.- Professionals del sector, referent a les empre-

ses i col·legis professionals: la seva predisposi-ció és important, ja que són decisius, pels seusconeixements tècnics, en la proposta en elprojecte i la seva materialització.

- Administracions: són qui han de determinarels criteris bàsics a aplicar per part dels pro-motors i constructors, i facilitar un coneixe-ment a tota la societat.

- Universitat: facilitar en el desenvolupament iinvestigació de les tecnologies, i donar una for-mació complerta als professionals per un des-envolupament eficient de les seves funcions.

- Organitzacions no governamentals: donar unaràpida i correcta informació a la societat.

- Usuaris: conscienciar-se que un ús no correc-te de l’edifici sostenible, fa que aquest deixi deser-ho, tot i que s’hagi dissenyat amb criterisde sostenibilitat.

c) Disseny sostenible de l’edifici, és:- la utilització de sistemes energètics més efi-

cients- estar orientats a la reducció de l’impacte dels

edificis sobre el canvi climàtic- gestió eficient de l’aigua- materials emprats i gestió de residus- millorar la qualitat interior i exterior dels

edificis

d) Sistemes de certificació, són:- implantació de sistemes de gestió ambiental

(ISO 14.001-EMAS)- certificació de productes i serveis, amb el sis-

tema d’etiquetatge, distintiu de garantia dequalitat ambiental

Per tant, analitzada la normativa corresponent,fent referència a la problemàtica jurídica que pre-senta el planejament urbanístic i l’edificació, tant anivell europeu com estatal, autonòmic i local, amb

la protecció del medi ambient, i analitzada la tra-mitació a seguir en la redacció d’un planejamenturbanístic sostenible i una edificació sostenible,podríem extreure unes conclusions.

Per un desenvolupament sostenible hi hem de tre-ballar tots, l’Administració juntament amb els ciu-tadans, per poder satisfer les necessitats de lesgeneracions actuals i de les generacions futures.

És a dir, actualment la població, cada vegada mésestà més conscienciada de l’existència de la pro-blemàtica ambiental, però encara considera que ésl’Administració qui ha de treballar en la matèria, iquan es relaciona amb l’urbanisme, l’edificació, laseva conscienciació canvia totalment, ja que s’in-terpreta, respecte al medi ambient pèrdua de lescomoditats en l’habitatge. Aquesta és una con-cepció totalment equivocada, perquè el respecteal medi ambient en matèria urbanística no es basasols en l’edificació, sinó que comença molt abans,en el planejament del sòl.

L’Administració ha de treballar pel desenvolupa-ment urbà sostenible, ja que és qui posseeix elsinstruments necessaris per aconseguir-ho, però,sobretot, ho ha de fer la local, ja que és la méspropera i directa coneixedora del territori quel’envolta. Per tant, en el desenvolupament del pla-nejament urbanístic sostenible, en la redacció deplans i programes es dur a terme una avaluaciód’impacte ambiental, que es requereix pels plansque tenen un impacte ambiental considerable,però s’ha de tenir present, que l’informe ambien-tal s’ha de realitzar sempre, complint amb el queestableix el Reglament parcial de la Llei 2/2002, jaque és l’instrument amb els objectius als principisde sostenibilitat, els riscos i la protecció especial,i determina les mesures ambientals d’aplicaciódirecta, i les possibles alternatives al projecte pro-posat. Per tant, l’informe ambiental és un docu-ment important que ha de formar part de la docu-mentació del planejament urbanístic derivat.

L’Administració marca els indicadors a seguir i con-trola la seva aplicació per aconseguir un desenvolu-pament urbà sostenible. Però, no solsl’Administració hi ha de treballar, sinó que els ciu-tadans han de tenir una participació important, tre-ballant conjuntament amb l’Administració en laredacció de plans i programes, ja que en són conei-xedors més directes de la situació del territori. Lapròpia normativa citada, determina quan el ciutadàha de participar en el procés de redacció de pro-grames o plans, i en el supòsit que l’Administracióno compleixi amb el tràmit d’audiència al ciutadà,aquest pot acudir als tribunals per infracció de lanormativa (Directiva 2003/35/CE).

FONTSCriteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic. Estudi promogut pel Departament de MediAmbient (Direcció General de Planificació Ambiental), elaborat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions dela UPC, amb col·laboració d’EGAM, i s’inscriu en el Conveni (2002) entre el Departament de Medi Ambient ila Universitat Politècnica de Catalunya, amb l’objectiu d’establir el marc de col·laboració per al desenvolupa-ment del Programa de Foment del Planejament i la Construcció sostenible del DMA

Referent al tema de l’edificació, no significa res-pecte al medi ambient pèrdua de comoditats.Totel contrari, sinó que l’edifici s’ha de projectarbasant-se amb les tècniques i materials d’acordamb el medi ambient (per exemple, aigua calenta,energia fotovoltaica), i per tant, a tos els agentsimplicats en l’edificació (tècnics, promotors iconstructors) conscienciar-los i formar-los en lautilització de tècniques i materials respectuososamb el medi ambient. I l’usuari, que també és unagent implicat, informar-lo i educar-lo perquè faciun ús adequat de l’edifici respecte al mediambient, perquè és on hi desenvolupa la seva vidaquotidiana (selecció de residus). Ara bé, el proble-ma es planteja, envers la utilització d’aquestsmaterials i tecnologies, perquè el seu cost és ele-vat, i per tant, no està a l’abast de tota la població.Per tant, és quan l’Administració ha de participaraplicant bonificacions fiscals.

Així doncs, tots hem de treballar per aconseguirun desenvolupament sostenible, i de la matèriaque hem tractat, planejament urbanístic i l’edifica-ció, s’hauria de tenir consciència quel’Administració, en l’àmbit del planejament, ha dedeterminar els indicadors a seguir per aconseguirl’objectiu marcat, el desenvolupament sostenible,però els ciutadans han de col·laborar a quèaquests siguin els adequats per aconseguir-ho; totsels implicats en l’edificació, conscienciats, infor-mats i educats de com utilitzar els materials i latecnologia apropiada perquè l’edifici en concretno tingui efectes negatius pel medi ambient, il’Administració ha d’impulsar la seva utilització,donant facilitats, per exemple, abaratint costosper la seva aplicació.#

MÍRIAM FERRER FERNÁNDEZ

Llicenciada en Dret !!ConstantíUN ESPAI D’OPORTUNITATS

# Un municipi amb una FORTA PROJECCIÓ

# UBICACIÓ ESTRATÈGICA al Camp de Tarragona

# El segon POLÍGON INDUSTRIAL de Catalunya

# ESTACIÓ FERROVIÀRIA de mercaderies

# Cruïlla de COMUNICACIONS TERRESTRES

# AEROPORT Reus-Tarragona

# VIURE A 5 MINUTS de Tarragona i de Reus

# Òptims EQUIPAMENTS esportius i culturals

# Centcelles PATRIMONI DE LA HUMANITAT

TAG desembre 200422

Gabinet TècnicGabinet Tècnic $$$

La construcció romana (5)

MONUMENTS ROMANS: ELS TEMPLES

Deriven de la tradició grega, però amb una men-talitat diferent. S’alcen damunt un podi aixecat delterra de 2 a 3 m. Frontalment duen un pòrticpròstil i les columnes laterals poden ser semico-lumnes o columnes adossades als murs de la cellaper tan no són exemptes com en els templesgrecs (pseudo-peripter). Normalment són rectan-gulars, però també poden ser circulars. Si l’inter-columni es massa gran, l’arquitrau i el fris el fan apeces adovellades com un arc pla.

a - Temple Dòric-Corinti de Paestum (273 aC)

Fusió de les influències etrusques i hel·lèniques.De planta etrusca, s’aixeca damunt un podi ambescales frontals. L’entaulament es dòric amb ele-ments jònics (dentellons i mútuls).(Pompeia)

b - Temple de la Fortuna Viril (100 aC)Es pseudo-peripter tetràstil, amb un pòrtic jònic iun elegant fris. Bellíssim exemple d’arquitecturagreco-itàlica de l’època republicana.(For Boari de Roma)

c - Temple d’Antonino i Faustina (141 dC)És pròstil hexàstil amb un gran pòrtic que s’acce-deix a traves d’una graderia. El frontó va ser des-truït al convertir-se en l’església de Sant Llorençin Miranda (1602).(For Romà. Roma)

d - Temple de Marte Ultor (42 aC) Fou un dels mes grans temples de Roma, ambcolumnes de 17,68 m (solament en queden tres il’arquitrau corresponen). La cella quasi quadradaamb columnes i pilastres presenta la novetat d’unabsis, disposició típica adoptada pels temples cris-tians.(For d’August. Roma)

e - La Maisón Carrée (16 aC) Es el temple romà més ben conservat. Descansadamunt un podi de 3,66 m d’alçada al que s’hiaccedeix per una escalinata central de façana.Construït amb pedra caliça, ricament treballat en

el seu fris i columnes. Es pseudo-peripter pròstilexàtil, amb un gran porxo d’entrada amb tres filesde columnes corínties i un ric entaulament. Lesfaçanes laterals i posterior tenen semicolumnesadossades.(Nimes. França)

f - Temple de Venus i Roma (123 dC) Era un temple gemel, dissenyat per Adrià en ellloc on estava l’estàtua del Coloso de Nerò i pro-jectat per Apolodoro de Damasc. Amb 200columnes de marbre pòrfir i granit egipci. Erapseudo-dípter decàstil, amb dues pronaos i fron-tons esculpits. El papa Honori (625 dC) va fer des-muntar la coberta de teules de bronze per cobrirla basílica de Sant Pere.(Roma)

g - Temple de DianaÉs un dels pocs temples romans coberts ambvolta. Els murs de la cella tenen columnes corín-ties interiors, amb un entaulament del que neixuna volta de canó amb arcs dobles de pedra. Vaservir de mostra a moltes esglésies romàniquesdel sud de França.(Nimes. França)

h - Temple de Castor i Polux (6 dC) Les tres columnes i la cornisa existents són demarbre pentèlic de 14,75 m i els capitells corintissón únics en el seu gènere, ja que les volutes cen-trals s’entrellacen entre elles. L’entaulament de3,82 m té un arquitrau esculpit amb motllures, unfris llis i una cornisa molt rica amb modillons, den-tículs i cimaci.(For Romà)

i - Gran Temple a Baalbek (131 dC) Fou testimoni a l’Orient Mitjà de la grandesa deRoma. S’accedeix per una escalinata a traves d’unpòrtic dodecàtil corinti “in antis”. A continuacióun gran pati hexagonal amb exedres. El temple eràdipter decàtil amb columnes corínties de 19,81 md’alçada i 2,13 m de diàmetre que suportaven unentaulament de 4,03 m. Fou destruït per Teodosiel Grand (379 dC).(Líban)

23TAG desembre 2004

j - Temple de Vesta (205 dC) Tenia un podi de 3,05 m d’alçada que suportavauna cella circular de 9,14 m de diàmetre.Per davant de la cella 18 columnes corínties de5,33 m d’alçada. Destinat a guardar el Palladio(imatge de Minerva portada a Roma per Eneas).(For Romà)

k - El Panteó (126 dC) Adrià ens diu “he volgut que el santuari de tots elsdeus, reprodueixi la forma del globus terrestre on esconcentra la llavor del foc etern i de l’esfera dels estelsque tot ho conté”.Model de temple de planta circular i vertaderarquetip mai igualat. Gràcies als segells que duenels maons, sabem que fou construït per Adriàentre els anys 118 dC al 128 dC. Fou el primermonument important dissenyat com un interior.El magnífic cassetonat de la cúpula es una obramestra excepcional del geni humà. Fou un encertenterrar-hi a Rafael .Es un edifici d’una gran solemnitat, carregat desimbolismes esotèrics no del tot clarificats, comuna fidel projecció entre el cel i la terra, on lacúpula s’uneix al cel per mitjà de l’òscul central.Consagrat a les set divinitats planetàries.Vist des de l’exterior s’aprecia una falta d’harmo-nia entre el pòrtic i la rotonda, però es va conce-bi com un interior i com a tal es insuperable.Format per una cilindre, coronat per la cúpulames gran mai construïda, amb un diàmetre de43,43 m (superior a la de Sant Pere).L’altura es correspon amb el diàmetre, per tan l’e-difici conforma interiorment una esfera perfecta.La meitat inferior es un cilindre Els fonaments son de 7,3 m d’ample per 4,5 m defondària. Les parets del cilindre són de formigó itenen un gruix de 6,10 m.L’acabat exterior es fa amb un revestiment demaó segons un esquema d’arcs secs.La façana esta formada per un pòrtic corintioctàstil de 33,52 m d’alçada rematat per un fron-tó amb setze columnes monolítiques de marbre igranit. Són llises i tenen 14,14 m d’alçada i un dià-metre de 1,51 m en la base i 1,30 m en la part alta.Les vuit columnes frontals formen amb les demésuna triple columnata com en els temples etruscs.Els capitells corintis són de mabre blanc pentèlic isuporten un entaulament de 3,35 m d’alçada .El frontó tenia relleus de bronze i el sostre delpòrtic estava ornat amb 225 tones de bronze(enretirat per Urbà VIII al 1623 i utilitzat perBernini per al baldaquí de Sant Pere)La cúpula hemisfèrica, estava coberta amb teulesde bronze (tretes l’any 663 dC i traslladades aConstantinopla) El revestiment interior, original, es de pòrfir i mar-bres. Les fornícules i tabernacles interiors estan

orientats segons els punts cardinals.Els cinc ordres de casetons donen l’acabat inte-rior de la cúpula i alhora l’alleugeren.Es van prefabricar amb un sistema molt exacte dereplanteig, seguin línies de paral·leles i meridiansque magnifiquen la sensació de perspectiva inte-rior.Aquests casetons estaven ornats amb xapa debronze, que es va fondre per fer el baldaquí de SanPere (1626).En el centre un òscul de 8,23 m de diàmetre con-forma el sistema de il·luminació. Permet l’entradade la llum, però no de la pluja gràcies a la pressióque l’aire intern fa al sortir.Constructivament l’edifici està dividit en sis anellsperimetrals diferenciades entre si per la densitatdels materials emprats, disminuint en densitat,d’anell en anell.En l’anell dels fonaments trobem pedra travertinaen grans blocs. En el segon anell, ja en el tambordel cilindre, trobem pedra travertina i tova volcà-nica, en el tercer, quart i cinquè anells tots ells enla cúpula trobem trossos de maó i tova i en l’úl-tim anell tova i lava lleugera.(Roma)

l - Temple d’Hercules (5 aC) Construït amb marbre pentèlic, excepte el podique és de pedra calcària. Peripter amb una cella de8,53 m de diàmetre, rodejada de 20 columnescorínties de 0,96m de diàmetre i 10,53 m d’alçada.(For Boari de Roma)

m -Temple de Baco (211 dC) Cosa infreqüent, es perípter amb columnes corín-ties de fust llis. El interior està profundamentornamentat, amb un elaborat baldaquí on estaval’estàtua del deu.(Baalbek-Liban)

n - Temples varisSaturn, For RomàRòmul, For RomàVespacià i Tito, For RomàVenus Gènitrix, For de CesarHercules, CoriGemelo, GlanumDiana, MeridaMinerva, For d’August #

ANTONI BLADÉ

Arquitecte tècnic - Professor de Construcció

24TAG desembre 2004

A fortunadament en elsdarrers anys, cada cop són més els professionals itècnics del sector de la construcció conscienciatsde la importància d’un adequat reconeixement delterreny, previ al disseny de qualsevol projecte d’e-dificació.

L’estudi geotècnic permet obtenir un coneixe-ment geològic i geotècnic del subsòl per tal d’ade-quar la fonamentació d’una edificació projectada ales característiques del propi terreny. La sevaimportància radica en la detecció de paràmetresque poden desencadenar problemes d’inestabili-tat, assentaments diferencials, inflament del

terreny, etc; així com evitar el sobrecost degut alsobredimensionament innecessari per falta dedades.

Existeixen diferents tipus de maquinària perextreure mostres del subsòl. El sistema de perfo-ració que utilitza el Laboratori d’Assaigs és el derotació amb extracció de mostra continua, aquestmètode proporciona una bona qualitat de la mos-tra i això permet una molt bona caracteritzaciódel terreny. Per tal de completar la informacióproporcionada per aquest mètode, es realitzenassaigs SPT, sondeigs penetromètrics dinàmics,extracció de mostres inalterades, etc.

Per a aquesta tasca, el Laboratori d’Assaigs comp-ta amb dues màquines de rotació amb extraccióde testimoni continu que incorporen una massade SPT (Standard Penetration Test) per tal d’efec-tuar assaigs de resistència del terreny in situ i d’un

Gabinet TècnicGabinet Tècnic $$$

Estudis i treballs geotècnics

TECOINSA TP-50 autopropulsada per orugues, fet que li permet operar amb una certa auto-nomia en llocs de difícil accés i permet la realització de sondeigs de fins a 30 metressense problemes.

25TAG desembre 2004

penetròmetre dinàmic del qual es pot obtenir ladensitat relativa dels materials, l’angle de frega-ment intern i la resistència a la penetració.

Existeixen altres mètodes de perforació com aracates amb retroexcavadora, el sistema de rotacióhelicoidal amb barrena massissa o amb barrenabuida (no recomanable en terrenys poc estables oper sota del nivell freàtic), sondeigs a retopercus-sió amb trialeta o tricono que són mètodes des-tructius que considerem útils només com a com-plement d’algun mètode amb extracció de testi-moni continu.

La utilització d’aquests mètodes ha provocat queen els darrers mesos, alguns organismes de con-trol tècnic (OCT) hagin establert ReservesTècniques a algunes empreses en concepte deque “l’empresa encarregada dels treballs de campno està correctament acreditada pel organismescompetents.”

Segons l’ordre FOM/2060/2002 del 2 d’agost, s’a-proven les disposicions reguladores de les àreesd’acreditació de Laboratoris d’Assaigs per al con-trol de qualitat de l’edificació i es deroga l’ordredel 15 de febrer de 1990 establint com a alterna-tiva a les àrees d’assaigs SE (assaigs de laboratori demecànica del sòl) i ST (presa de mostres inalterades,assaigs i proves in situ en sòls); el Grup d’àrees deGeotècnia (GT) constituïda per dues àrees com-plementàries: l’àrea de sondeigs, presa de mostresi assaigs in situ per reconeixements geotècnics(GTC) i l’àrea d’assaigs de laboratori de geotècnia(GTL).

El Laboratori d’Assaigs del Centre d’InvestigacióTecnològica i Assaigs de Materials, està deguda-ment acreditat per la Generalitat de Catalunyades de 1998 en els àmbits de Formigó i Mecànicadel sòl, i des de 2002 en l’àmbit de geotècnia,comptant amb més de vint anys d’experiència enel control de qualitat en obra.

Serà a partir del 14 de Febrer del 2005 que espodrà exigir l’acreditació en les àrees de GTC iGTL, àrees en les que el Laboratori d’assaigs estroba actualment acreditat per la Generalitat deCatalunya.#

LABORATORI D’ASSAIGS DEL CITAM

Realització de l’assaig límits d’atterberg, per determinar l’índexde plasticitat d’una mostra d’argila.

Els testimonis extrets en els sondeigs es col·loquen en caixes de3 metres que un geòleg especialitzat testifica i recull aquellesmostres més representatives de les diferents litologies.

Màquina RL-150-C ROLATEC remolcada per un cotxe tot terrenyque permet una fàcil circulació per ciutats i carrers estrets.

TAG desembre 200426

InformàticaInformàtica $$$

El Col·legi et presenta la Web del’Arquitecte Tècnic

E l Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Tarragona pretén posar al’abast del col·legiat les noves tecnologies, princi-palment les que ens permetran generar estalvi,facilitar-nos la feina i poder potenciar la nostraimatge professional i com a col·lectiu.

Com a Col·legi no hem de deixar de perdre lesoportunitats (això sí, sense corre riscos inneces-saris per la ràpida i inestabilitat del sector tecno-lògic) i estem planificant diverses actuacions pertal de poder oferir les noves tecnologies, antici-par-nos a les necessitats i no deixar escapar opor-tunitats de serveis, a les que sempre estaremoberts a qualsevol suggeriment .

Dins d’aquestes actuacions, que des del Col·legiestem potenciant, podem destacar:- el servei de suport informàtic i d’aplicacions al

col·legiat, de creixent demanda- la prestació de serveis a través d’Internet:

notícies, fòrums, biblioteca, documentació,visat, ...

- estudi de millors ofertes en comunicacions iserveis tecnològics,

- el foment del Col·legiat a Internet, treball enxarxa. No només com a divulgació de la nos-tra feina, sinó més enllà, en l’ús facilitador d’ei-nes de treball, que permetin el teletreball, tre-ball en grup, grups de correu, ...

L’inici va ser una reflexió sobre quin paper i ús téactualment l’Arquitecte Tècnic dins d’aquestesnoves tecnologies, i més concretament, dinsd’INTERNET. Això, ens va portar a fer un estudisobre les webs i ús de correu, i altres eines basa-des en la comunicació a través de la xarxa, quetenen actualment els Arquitectes Tècnics, i la con-clusió va ser que el Col·legi hauria d’ajudar apotenciar i elevar el nivell baix trobat en l’estudi.

Un exemple simple és anar al cercador més utilit-zat www.google.com i fer la cerca de ‘arquitecte tècnictarragona’. El resultat és que pràcticament no tro-bem informació.L’Arquitecte Tècnic encara li resta molt de camí, iel Col·legi ha decidit apostar per potenciar-hoamb aquesta acció. Pretenem que serveixi de cata-litzador de l’ús de futurs serveis que tindran aco-llida un cop tinguem un Col·legi en xarxa.

Per això, el Col·legi ha cercat entre diferentsempreses del sector, una d’especialitzada per tald’aconseguir la millor solució i poder oferir entred’altres:- col·locar el col·legiat a la xarxa de les xarxes,

Internet,- donar-li difusió, que potenciï la imatge- facilitar-li un disseny personalitzat- facilitar-li d’eines per a un manteniment senzill

i personalitzat i amb suport 7x24 - disposar d’un domini personal- lligar-ho als serveis actuals i els nous a través

del Col·legi- amb el suport i millor cost aconseguit pel

Col·legi

La Web s’estructura en dues parts:A. CorporativaB. Àrea Privada

27TAG desembre 2004

A. CORPORATIVA

És la part de la web on l’Arquitecte Tècnic fa laseva presentació, és a dir, pot mostrar el seu currí-culum, les tasques que realitza, les obres que hafet, els mitjans que disposa, etc... Això li permetràdonar-se a conèixer al món.

Aquesta part és totalment oberta, i configurablepel propi Col·legiat. El manteniment de la web lapot fer-se de dues maneres, o el mateix arquitec-te tècnic, gràcies al gestor de continguts queporta la web o la mateixa empresa que ha dissen-yat la web. El gestor de continguts és molt fàcild’utilitzar, ja que és tan simple com treballar ambel Microsoft WORD.

B. ÀREA PRIVADA

Que estàs en l’altre part del món i necessites undocument? Amb la teva web pots entrar a la partprivada i descarregar el document.

L’Àrea privada, és una “Oficina Virtual”, on es potcrear obres i adjuntar tots els documents asso-ciats a l’obra (Plànols, contractes, etc...).

Un altre funcionalitat, és que pots crear usuaris,per tal de que puguin accedir, per exemple a unaobra i puguin descarregar un document. Això etpermet que si per exemple hi ha un client que ésd’un altre país i necessita veure un document dela seva obra que estan fent a Tarragona,l’Arquitecte Tècnic genera un usuari (usuari ipassword) i li facilita al client. Aleshores el clientaccedeix amb aquest usuari i password i ja potveure els documents associats a la seva obra.

A part, dins l’Àrea Restringida també podem acce-dir a la part restringida de la Web del Col·legid’Arquitectes Tècnics de Tarragona i consultar elsvisats, etc...

Juntament amb això, la part restringida té unaagenda i un bloc de notes.

ELS DUBTES MÉS IMPORTANTS SORGITS EN EL SEMINARI:

1. Si ja tenim un domini propi, el podemmantenir o el perdem?

No hi ha cap problema que algú tingui ja undomini, com per exemple, www.elmeu.com, ja que elque es fa és un simple traspàs.

2. L’adreça de la web penjarà de la web delCol·legi? Exemple: www.apatgn.com/elnomquevulguis.

L’adreça de la web serà www.elnomquevulguis.com,sempre verificant que estigui lliure, i serà total-ment independent de la web del Col·legid’Arquitectes Tècnics.

3. Quin serà el calendari de posada enmarxa?

Primer que tot, l’empresa que implementa laweb tindrà un primer contacte amb vosaltres, ones decidirà el disseny i continguts que voleu a laweb. Un cop fet l’anàlisi, es procedirà a reservar eldomini o en el cas que ja en teniu, a fer el traspàs.Aleshores, un cop es tingui el domini ja s’imple-menta la WEB. Un cop feta la web, es farà unaexplicació del funcionament de la web i de com espot fer modificacions. Per últim, es dóna d’alta enuna sèrie de buscadors més importants, com perexemple www.google.com

4. Quin s’encarrega del manteniment?El manteniment pot realitzar-se de dues

maneres. L’opció més ràpida és fer el manteni-ment un mateix, gràcies al gestor de contingutsque porta la web. És tan simple, com utilitzar elWORD. L’altre opció és que el manteniment elporti l’empresa que ha fet la web, passant lesmodificacions per correu electrònic.En tots dos casos hi ha un suport Online 24x7 totl’any.#

JAUME CABRÉ

Departament d’Informàtica

28TAG desembre 2004

Assessoria JurídicaAssessoria Jurídica $$$

El Llibre d’Ordres i Assistències

El Decret 462/1971, de 11 demarç de 1971 del Ministerio de la Vivienda, en vir-tut del qual s’estableixen les normes sobre laredacció de projectes i direcció d’obres d’edifica-ció, disposa en el seu article 4 que en tota obrad’edificació serà obligatori el Llibre d’Ordres iAssistències, en el qual els tècnics hauran de ferconstar les incidències, ordres i assistències quees produeixin en el desenvolupament de l’obra.Així mateix, a l’article 5.2 s’indica que la certifica-ció de final d’obra no podrà ser visada pelsCol·legis professionals corresponents sense lapresentació simultània del Llibre d’Ordres iAssistències degudament complimentat.

Per la seva banda, l’Ordre del Ministerio de laVivienda de 9 de juny de 1971, desenvolupaaquesta disposició i regula el Llibre d’Ordres iAssistències. Als efectes que ens ocupa, desta-quem el que disposen els articles 1, 2 i 4, en elsquals s’estableix l’obligació de que existeixi unLlibre d’Ordres en totes les obres a disposició del’arquitecte i arquitecte tècnic.

Per tant, des d’aquesta assessoria jurídica hemd’incidir una vegada més, per la seva importància,en la necessitat de que en totes les obres es com-plimenti el reglamentari Llibre d’Ordres.L’existència d’aquest Llibre d’Ordres en totes lesobres no és tan sols una obligació legal, sinó quesuposa un element probatori fonamental sobreels avatars del desenvolupament del procés cons-tructiu en qüestió i sobre l’abast de la nostraactuació professional. És com el quadern de bità-cola dels vaixells o la caixa negra dels avions. És elmitjà probatori per excel·lència, un dels pocs ins-truments probatoris de què disposem sobre fetsque han tingut lloc durant la realització de l’obra.

Molts jutges insisteixen en la importància de com-plimentar aquesta documentació, tant en els pro-

cediments que tenen per objecte defectes cons-tructius, com en els incoats com a conseqüènciad’un accident laboral. I, el que és més important,el tenen en compte a l’hora de dictar les sevesresolucions.

En el primer cas, existeix una inversió de la càrre-ga de la prova sobre la correcta actuació de ladirecció facultativa. És a dir, el propietari deman-dant només ha d’acreditar l’existència de deficièn-cies constructives per a que neixi la responsabili-tat dels intervinents en el procés edificatori. Encanvi, correspon als tècnics demandats acreditaramb una vigorosa prova que la nostra actuacióprofessional ha estat correcta i diligent per aaconseguir la nostra exoneració o absolució. Pertant, és importantíssim disposar d’un Llibred’Ordres on consti, no només les fases de l’obrao les visites que s’han realitzat de forma telegràfi-ca, sinó les instruccions concretes que s’handonat, les modificacions del projecte, petits cro-quis de determinats elements constructius, ordresper a la subsanació de deficiències... i qualsevolaltre incidència que creiem necessari fer constar.

En el cas de procediments penals o civils derivatsd’accidents laborals, hem de dir que moltes de lessentències absolutòries obtingudes s’han basat enles anotacions que constaven al Llibre d’Ordresen matèria de mitjans de seguretat, o perquè grà-cies al Llibre s’ha acreditat que l’obra no haviacomençat oficialment o bé s’ha verificat la insis-tència dels tècnics en matèria de seguretat. Enaquest cas no és suficient que es faci constar deforma lacònica “s’insisteix en el compliment de lesmesures de seguretat”, sinó que s’ha de senyalarels punts concrets que es necessiten corregir osubsanar, fent esment dels llocs en els quals s’had’actuar. A més, cal recollir la signatura de la per-sona a qui es donen aquestes ordres.

A la pràctica, i no sabem si és conseqüència d’al-guna consigna donada, hi ha alguns arquitectes queno sol·liciten ni lliuren el reglamentari Llibred’Ordres. Això ens planteja algun problema, per-què segons l’Ordre de 9 de juny de 1971 és l’ar-quitecte qui ha de sol·licitar al Col·legid’Arquitectes l’expedició del Llibre. No obstant,

29TAG desembre 2004

quan ens trobem davant d’aquest cas, podemsol·licitar un Llibre d’Obra al nostre Col·legi, queserà un mitjà substitutori del llibre oficial i en elqual farem constar al primer full que el motiu del’expedició d’aquest llibre és precisament l’absèn-cia de Llibre d’Ordres a l’obra i poder documen-tar les incidències que es produeixin en el procésconstructiu. Aquest llibre tindrà les mateixescaracterístiques i funcions que el Llibre d’Ordres,però enlloc de deixar-lo a l’obra serà importantque quedi en custòdia de l’arquitecte tècnic perevitar la seva desaparició. Així mateix, és interes-sant que, una vegada finalitzada l’obra, el Col·legiguardi còpia d’aquest Llibre dintre de l’expedientd’obra.

En casos conflictius, en què ens interessi quequedi constància fefaent d’una determinada ordreo incidència anotada, és important que presentemal Col·legi el full corresponent per tal de que elvisi. D’aquesta manera podrem acreditar la datade forma indubitada, ja que, segons disposa l’art.1.227 del Codi Civil la data d’un document noméses tindrà en compte des del dia en que quediincorporats en un registre públic.

Per últim, insistir una vegada més des d’aquestaassessoria per a què es faci un ús constant i con-

tinuat del Llibre d’Ordres, ja que el dia de demà espot convertir en un instrument fonamental, pot-ser l’únic, per poder acreditar una correcta actua-ció professional.#

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA

Lletrat-assessor jurídic

Pàgina del Llibre d’Ordresdel Col·legi Oficiald’Arquitectes de Catalunya.

El 18 de novembre un grup denous col·legiats van fer unatrobada amb membres de laJunta i tècnics del Col·legi,amb visita inclosa al Laboratorid’Assaigs del CITAM al PolígonIndustrial de Constantí i unsopar a Mas Sedó de Reus.Benvinguda als nous com-panys: Aleix Sanz, Anna Nuet,Joana Trenchs, Francesc X.Guasch, Romà Solé, JordiSegura, Sergi Gasque, ÀngelsFabregat, Jordi Escuté, DavidSalsench, Juan Carlos Gil,Xavier Creus, Josep RamonAgustin, Núria Castillo.

Benvinguda als nous col·legiats

Membres de la Junta del Col·legi i del Laboratori d’Assaigs amb els nous arquitectes tècnics col·legiats a lesinstal·lacions del CITAM, on es van presentar els serveis del Col·legi amb el suport d’un power point.

El Col·legi, des de la seva Àreade Dinamització, ha endegat tota una sèrie denous cursos de formació sobre assumptes demolta actualitat i interès no només per alscol·legiats sinó també per a tècnics relacionatsamb l’interdisciplinar món de la construcció. Atèsel seu caràcter especialitzat, es pot valorar l’assis-tència com a alta en nombre i en qualitat.

Concretament, el dia 2 de novembre, els tècnicsde l’administració catalana Carles Salvador i JoséLuis Gallego van parlar sobre “els requisits mínimsd’habitabilitat en els edificis d’habitatges i de lacèdula d’habitabilitat”. La cèdula d’habitabilitat vaser regulada per primera vegada per laGeneralitat l’any 1984, com a culminació d’un pro-cés iniciat amb l’establiment de les noves pres-cripcions normatives sobre mínims d’habitabilitatl’any 1983. La seva importància com a un instru-ment més de la política d’habitatge ha restat con-

sagrada en la Llei 24/1991, de 29 de novembre, del’habitatge, que li atorga el paper d’acreditat, a mésde l’habitabilitat, la solidesa de l’edifici. El ReialDecret 259/2003 de 21 d’octubre marca una novaetapa d’exigències sobre mínims d’habitabilitat.Per exemple, es preveu que en la cèdula d’habita-bilitat consti el nombre de persones que es reco-mana que poden ocupar els habitatges i queaquesta tingui una vigència temporal. Un delsObjectius d’aquesta Jornada celebrada a la salad’actes i cursos del Col·legi va ser treure conclu-sions de les experiències trobades en aquestamodificació del Decret.

El segon curs, del 10 de novembre, a càrrec deldelegat de l’Agència Tributària a Tarragona,Eduardo Palacio, va ser una “reflexió a l’entorn dela consideració fiscal de les despeses en l’activitatprofessional de l’arquitecte tècnic”. Aquest pro-fessional ha de tributar com a persona física ojurídica i les deduccions no sempre són fàcils. Elponent va parlar sobre la necessitat, la diferènciaentre imposició directa i la indirecta, la determina-ció dels rendiments, les despeses deduïbles, elrendiment net i les amortitzacions i provisions.Palacio va ser directe des d’un principi. Hem de

30TAG desembre 2004

FormacióFormació $$$

Nous cursos sobre habitabilitat, fiscalitat i programes de gestió col·legials

La Sala d’Actes del Col·legi torna a omplir-se pels cursos i jornades explicatives ques’intesificaran l’any 2005. L’habitabilitat, unassumpte central per als arquitectes tècnics,va ser motiu de trobada el primer dia.

31TAG desembre 2004

pagar impostos i és un mandat constitucional, arabé: “segons la capacitat econòmica de cadascú ide la manera més simplificada possible”. El dele-gat tarragoní considera que el nostre sistema tri-butari és excessivament canviant i complicat peròconvé el seu coneixement. No fer la declaraciócorrectament comporta problemes ja que és unacompetència deslleial davant del que sí ho fa i, amés, permet moltes vegades unes deduccions quesí benefien directament al declarant. Cal que l’ar-quitecte tècnic conegui amb precisió el seu ren-diment net.

I el dia 17 de novembre va ser el torn del cap devisats del Col·legi de Girona i membre delGabinet Tècnic de CECAM, Amadeu Escriu, quiva presentar l’AparTot, un programa de gestióque pot ser de gran utilitat per al professional ique desenvolupa un control sobre les tasquesdiàries d’un aparellador, dividides en quatre apar-

tats: gestió, comptabilitat, programa de control dequalitat i programa Clau 2000. En l’últim lliura-ment, versió v4.07, es va incloure la implementa-ció de nous barems que no s’havien contemplatanteriorment. Alhora es van introduir milloresper facilitar la cerca de treballs i el control dequalitat, com són les partides de control de lanorma EFHE i un banc de dades d’usuari. Cadavegada més, la informàtica està més present a lanostra vida, i cal atendre no només el hardware,els aparells, sinó també el software, els progra-mes. Els professionals que siguin solvents indivi-dualment o en equip assoliran una velocitat supe-rior.

El 14 de desembre (la revista TAG ja estava enimpremta) es va convocar una jornada sobre“visió pràctica de la fiscalitat en l’activitat profes-sional de l’arquitecte tècnic” a càrrec del doctoren Econòmiques Juan Vallvé Navarro.#

L’arquitecte tècnic és persona física però tambépot tributar com a empresari. En ambdós casos,cal tenir coneixements de fiscalitat. Vista delpúblic assistent a la xerrada sobre aquestassumpte.

El tècnic gironí, Amadeu Escriu,difon els valors del programa degestió AparTot, amb diverses versions.

32TAG desembre 2004

TribunaTribuna $$$

Sobre una professió no sempre valorada

Marià Casas Hierro, quiva ser president del Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Tarragona, afegeix unanova publicació a la seva llarga trajectòria profes-sional amb un llibre titulat Construir, en el qualtenen un espai de trobada els seus coneixementstècnics del món de la construcció i la seva passiópel vessant estètic i artístic. Això es posa de mani-fest en la quantitat de gravats i dibuixos del propiautor que, juntament amb altres il·lustracions decaire més tècnic o didàctic, acompanyen el text. Elvolum ha estat editat amb el suport de la firmaPujol, especialitzada en prefabricats de formigó.

Però anem al contingut del llibre. Ja de boncomençament, l’autor deixa clar que la seva inten-ció no és la de fer una obra d’erudició adreçada al’estudi especialitzat de la construcció. Es tractad’un discurs que, tot barrejant la descripció tècni-ca i l’afectivitat envers l’ofici, pretén revaloritzar ladesprestigiada figura del paleta (“l’ofici principalde la construcció”, com diu el text), així com des-tacar els aspectes més creatius i artesanals de l’ar-quitectura. Reivindica, doncs, l’accepció originald’art com a artesania, i ho fa mitjançant l’exposi-ció de les seves pròpies experiències en el ram;destacant així episodis de la seva vida, com perexemple quan parla del seu primer model de pale-

ta, l’oncle Josep, essent ell encara un marrec querondava pels carrers de Flix. Al final del llibre s’ex-posa que “aquest és el missatge —el de l’amor al’ofici— que voldria ser capaç de transmetre a lesnoves generacions d’artistes de la paleta”.

En definitiva, un discurs al voltant d’una professióque ha estat menyspreada, ja que “es considera eltreball manual com una ocupació vil, sòrdida, des-honrosa”, que ha perdut la seva essència, degut, engran part, a una progressiva immersió en la socie-tat mecanitzada. Sens dubte no li manquen a MariàCasas bons arguments. En aquest sentit, és tambésignificativa la crida que fa a arquitectes, aparella-dors i fins i tot a promotors, perquè respectin unasèrie de premisses bàsiques que cal tenir encompte amb l’objectiu de fer possible la conjunciódel refinament, l’harmonia i la bellesa amb l’adap-tació al medi i la funcionalitat de les obres. Podergaudir de la bellesa d’un edifici que al mateixtemps resulti habitable sense inconvenients. Cominsinua l’autor, la construcció està feta per l’home(amb tot allò que comporta d’estètic) i per a l’ho-me, destinat al seu ús i profit.

La construcció, que comença a prendre cos en laplasmació dels plànols (el dibuix és ja un art per simateix) i que es fa realitat a les mans del paleta,és un fenòmen íntimament lligat a unes determi-nades coordenades espai-temps. En altres parau-les, el marc de la construcció està condicionat perun moment històric concret, així com per unalínia succesòria lligada a la tradició. D’aquí queMarià Casas faci referència constantment a qües-tions referents a la nostra terra, fins al punt dedonar-nos les mides del totxo català o dades his-tòrico-antropològiques com que encara no fa ni50 anys que en les construccions rurals s’utilitza-va la terra i el fang. Al llibre podem trobar autèn-tics manifestos: “m’he decidit a omplir de lletres idibuixos les següents pàgines amb l’esperança quealgú les llegeixi i al mateix temps intentar fer país.”Aquests mateixos gravats dels que parla acostu-men a fer servir motius de l’arquitectura deGaudí, geni local i universal.

Marià Casas mostra els seusconeixements tècnics iestètics i l’amor a l’ofici

33TAG desembre 2004

També és significatiu, en aquesta línia, l’ús de cita-cions de caràcter erudit com ara frases de Rovirai Virgili o del propi Gaudí, o versos de Joan Salvat-Papasseit i de Joan Maragall. Juntament amb aques-tes referències conviuen les dites populars de l’es-til “un dia de mestre de cases, un mes d’escombrallarga”, o bé,“mala plomada val més que bona ulla-da”. La finalitat de tot plegat és clara i el mateixautor ens la desvela a la seva “Cloenda”: “Homcreu que Catalunya ha sigut més gran quan mésgran ha sigut la seva capacitat de recuperar totallò que li es propi, tant en el món del treball, comel de la cultura, amb la voluntat i esforç col·lectiude fer, de ser i viure del nostre poble. Les nostrescases, els nostres carrers i els nostres pobles i ciu-tats no tenen perquè ser com els d’altres llocs,perquè nosaltres tampoc ho som”.

La línia de continguts està ben definida, ja que par-teix dels personatges que componen l’àmbit de laconstrucció per a després introduir-nos en elsdiferents materials i eines, començant per lesmans, que fa servir el paleta. Un cop plantejataquest procés, Marià Casas afegeix un espai perals ‘acabats’. Cal destacar que en aquest darrerpunt es parla d’elements com la llar de foc, lesxemeneies o els rellotges de sol, elements deco-ratius i funcionals que remeten a un tipus de cons-trucció molt concreta, característica dels pobles.Reivindicació, novament, no solament de l’àmbitrural, sinó també de la necessitat d’un arrelamentprofund a la nostra cultura.

El llibre tracta també diferents tècniques cons-tructives, tant antigues com modernes, i fa unrepàs a la llarga llista de materials que el món dela construcció ha fet servir al llarg de la història.Així, ens trobem el fang i el guix juntament amb elmetall o els panots de morter de ciment, o bé una

anàlisi del debat entre conservació o restauracióa l’hora d’intervenir en edificacions antigues omalmeses, un debat que encara resta obert.Finalment, l’obra de Marià Casas analitza el procésde tecnificació en l’elaboració dels materials cons-tructius, marcat en els darrers temps per la nor-malització, la fabricació en sèrie i la recerca de lamàxima seguretat i eficiència a través de l’aplica-ció de diferents sistemes de control.

En aquest sentit, l’autor destaca l’important paperdel formigó armat en aquest procés d’industrialit-zació en l’àmbit de la construcció. Casas analitzaprèviament els tres tipus de formigó armat mésimportants (normal, pretestat i posttestat), i lesseves diverses aplicacions a l’hora de dissenyar ifàbicar en sèrie els elements que finalment faràservir el paleta. Conclou aquest capìtol una valo-ració del paper dels materials prefabricats al llargdel procés de la construcció, sobretot pel que faa la facilitat d’instal·lació a partir de dimensionsnormalitzades, que permeten l’aplicació directa dela fàbrica a l’obra.

A llarg de la lectura queda clara la intenció de l’au-tor: arribar no només a un públic especialitzat,sinó a tothom. Res millor que posar el punt i finalamb les seves pròpies paraules: “I abans d’acabarvoldria donar un últim consell, ‘feu el que he dit,però no el que he fet’, jo no he predicat pas ambl’exemple i per això, tot esperant que aquest tre-ball em redimeixi i aconsegueixi que per art d’en-cantament agradi a tothom i que el gaudiu, no emresta més que agrair als editors la possibilitatd’haver ajudat a donar vida a un nou amor”.#

REDACCIÓ TAG

Portada d’aquest llibre editat per l’empresaPrefabricats de Formigó Pujol.

34TAG desembre 2004

La Fundació Tarragona Unida del Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnicsde Tarragona, que té com a principal objectiu afavorir l’eliminació de lesbarreres arquitectòniques, i l’ETS d’Arquitectura de la UPC a través delsseus alumnes d’Habitatge i Cooperació estan elaborant un estudi d’ac-cessibilitat de la ciutat de Tarragona.

Alumnes, responsables de la UPC i del Col·legi d’Arquitectes Tècnics deTarragona van iniciar l’estudi de l’accessibilitat de la via pública en rela-ció a monuments, edificis públics i comerç de la ciutat de Tarragona.Totaquest treball es realitzarà tenint en compte les diferents discapacitats(auditiva, visual, motora...) i amb el suport de l’Ajuntament.

D’aquesta manera la Universitat, l’Administració i el Col·legi professio-nal amb la seva ONG Tarragona Unida unificaran els seus esforços permillorar, per a tothom, l’entorn urbà dels nostres edificis, carrers i patri-moni.#

FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDA

SolidaritatSolidaritat $$$

Cooperar per eliminar barreres

Manuales profesionales V.La seguridad en lasestructuras de fábrica

El Col·legi, mitjançant la seva Àrea de Dinamització, ha aconseguitla fita d’editar el seu 5è volum dels Manuales Profesionales, ambdifusió a tota Espanya. Aquest nou títol ha estat escrit pel doctorFructuós Mañà, catedràtic a l’Escola Tècnica Superiord’Arquitectura de Barcelona i director de projectes a l’ITEC.A partir de l’eurocòdig EC-6 com a base normativa, reinterpretantaquesta mateixa, amb un suport gràfic i un to molt didàctic, on nofalten ni la història ni el context actual, aquest manual aborda d’unmodus pragmàtic un repte fonamental en el món de la construcció:la seguretat de les estructures de fàbrica. I ho fa classsificant lespeces, exposant una àmplia casuística i buscant uns nivells de quali-tat elevats que ja demanen les lleis actuals, principalment la Lleid’Ordenació de l’Edificació LOE.“La seguridad en las estructuras defábrica” ja està a la venda a les nostres oficines col·legials.#