TAGREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

juny 2001 � any VI � núm. 22

TAG Juny 2001 2�

2

OFICINATel. 977 212 799Av. President Macià, 6, 1r43005 TarragonaCorreu electrònic:secretaria@apatgn.com

Secretaria:Veronic Fernández JornetMontse Amenós i Mercè Obiol

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 1 del migdiaDe 4 de la tarda a 7 de la tarda

Dimarts:De 8 del matí a 1 del migdiaDe 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

Divendres:De 8 del matí a 3 del migdia

Papereria:Montse Amenós i Mercè Obiol

Visats:Vocal: Ramon BenedictoYolanda Fernández, Carme Vallverdú i Glòria de Solà

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Dimarts i divendres:De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Oficina del Vendrell:Marta PortaC/ Narcís Monturiol, 2 - 4.(cantonada av. del Puig) - C.P. 43700Tel. 977 15 56 43

Oficina de Reus:Yolanda FernándezPlaça Prim, 10, 4tTel. 977 33 10 72

C.E.E.T.(Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.)Vocal: Montserrat Torrens

GABINET TÈCNIC

Vocal: Gemma Blanch Dalmau.Santiago Torredemer, Enric Casanovas,Lluís Roig i Conxita Porrese-mail: gabtec@apatgn.com

Consultes:

De 9 del matí a 1 del migdia

Borsa de treball:

De 9 del matí a 1 del migdia

Servei d’inspecció:

Josep Anguera

AULA INFORMÀTICA

Vocal: Ramon BenedictoMarcel Ramíreze-mail: informatica@apatgn.com

Consultes i serveis:

De 9 del matí a 1 del migdiaDe 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

ASSESSORAMENT JURÍDIC

Xavier EscudéTel. despatx: 977 212 658Hores concertades

LABORATORI D’ASSAIG

Tel. 977 547 909Vocal: Josep M. JuncosaDirectora: Eva PenalbaFormigons: Ernest VallsQuímica: Dolors Miquel

De dilluns a divendres:De 8 del matí a 1 del migdiaDe 3 de la tarda a 6 de la tarda

��� ���

���

���

���

S E R V E I S�

TAG Juny 20013�

S U M A R I E D I T O R I A L

Institut Municipal de Promoció Econòmica de Valls va pro-posar a finals d’abril l’elaboració d’un inventari de les cons-

truccions del nucli antic de la ciutat, tant habitatges com localscomercials, que haurien de ser remodelades o restaurades. La pro-posta, que alguns municipis ja han posat en marxa —com ara el del’Espluga de Francolí— pot representar un pas endavant a l’horad’establir prioritats i nivells d’actuació, ja sigui des del punt de vistade la seguretat dels ciutadans com des del vessant de la conservaciódel patrimoni i la promoció del turisme urbà i cultural. Si s’hand’afrontar projectes de rehabilitació per transformar les zones urba-nes més antigues en nuclis atractius, tant per a la vida social com peral visitant cultural, el primer que cal conèixer és el nombred’edificacions que haurien de reformar-se, el seu nivell de degrada-ció i els seus potencials usos com a habitatges o elements monu-mentals. En aquest sentit, aquesta mena d’inventaris o catàlegsd’edificis servirien per documentar inicialment una veritable políti-ca urbanística sostenible, tot mantenint l’equilibri entre la conserva-ció patrimonial i les possibilitats d’expansió urbanística. I aquestaproposta no hauria de servir només per a les poblacions amb mésquantitat d’elements monumentals: cada nucli antic, per petit quesigui, conserva bona part de la història constructiva local. La plani-ficació del futur de les ciutats ha de basar-se també en un coneixe-ment de l’entorn constructiu com més exhaustiu millor; un coneixe-ment que aquest tipus d’inventaris arquitectònics contribueixen aperfilar des d’un punt de vista estríctament tècnic.

Cal catalogar els edificisdels nuclis antics?

L’

EDITA:Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics deTarragonaAv. Francesc Macià, 6 1r43005 TarragonaTel. 977 21 27 99Fax 977 22 41 52 e-mail:secretaria@apatgn.com

Els criteris exposats als articles signats són

d’exclusiva responsabilitat dels autors i no

representen necessàriament l’opinió de TAG.

Junta de Govern:

PRESIDENT:Joan Prous MasdeuVICEPRESIDENT:Joan Milà RoviraSECRETÀRIA:Veronic Fernández JornetTRESORER:Joan Mercadé PortaCOMPTADORA:Pilar Coca TorrellVOCALS:Gemma Blanch DalmauJosep M. Juncosa AragonésMontserrat Torrens Torrens

Ramon Benedicto GrageraSantiago Torredemer Tomàs

Coordinació periodística idisseny:Nou Silva EquipsTel./Fax: 977 24 96 38e-mail: silva@tinet.fut.es

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

TAG

PORTADA: LA CASA GASULL,EDIFICI MODERNISTA DE REUS.

AL FONS, EL MERCAT MUNICIPAL

FOTO: NOU SILVA

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

�L’ENTREVISTAJoaquim Canals, alcalde d’Almoster

Pàg. 4

ACTUALITATPort Aventura: construir amb l’oci.Entrevista a Pere Segarra, professor deCC. Econòmiques de la URV.Aparelladors: quan el client ésl’Ajuntament.

Pàgs. 6 - 11

ESPAI AL TEMPSEls Vidal i la seva casa del carrer delsCavallers, de Tarragona.Pau Font de Rubinat i elsubministrament d’aigua al Camp.

Pàgs. 12 - 20

ASSESSORIA JURÍDICAJurisprudència sobre atribucionsprofessionals de l’aparellador.Debat a Tarragona sobre la LOE.

Pàg. 21 - 25

GABINET TÈCNIC Façanes esgrafiades (I).Els revestiments ceràmics.

Pàgs. 26 - 33

INFORMÀTICAMicorsoft Windows XP. El nou sistemaoperatiu.

Pàg. 34

TRIBUNABreves notas a tener en cuenta.

Pàg. 36

ACTIVITAT COL·LEGIALCurs tècnic de postgrau.Estada al Pirineu d’Osca.

Pàgs. 37 - 38

SORTIMDe Tarragona a Salomó en bicicleta demuntanya

Pàg. 39

TAG Juny 2001 4�

L ’ E N T R E V I S T A�

Joaquim Canals i MontagutAlcalde d’Almoster

Joaquim Canals, de 68 anysd’edat, va començar a treballar alconsistori local com a tresorer a ladècada dels seixanta, i va arribar aser alcalde d’Almoster durant setzeanys en aquella època. Motius pro-fessionals el van allunyar de lestasques municipals fins el 1995,any des del qual ha tornat a seralcalde de la vila. Un cop travessatl’equador d’aquesta segona legisla-tura, ens trobem al seu despatx alprimer pis de l’edifici consistorial,al carrer Pare Aymami, per ferbalanç i per parlar de projectes.� Com afronta Almoster el seucreixement urbanístic?

Tenim una clara vocació deser una zona residencial de bonnivell, però no volem que es con-trueixi de manera descontrolada:qualsevol expansió ha de fer-se apartir de plans parcials. De fet,potser el projecte més importantque tenim ara, a banda de la millo-ra de serveis i equipaments, és larevisió de les normes subsidiàries.Fa ja deu anys que no es revisen, ical adaptar-les al moment actual imirar al futur. Almoster té unahistòria de més de vint-i-cinc anyscom a àrea residencial i, de fet,crec que viure a Reus, a Castell -vell o al nostre poble és pràctica-ment el mateix, però el creixementno ha de comportar una pèrdua enla qualitat de vida. D’altra banda,no tot han de ser xalets; tambéinten tem millorar urbanísticamentel nucli antic del poble, sobretot

per la part del darrera de laCooperativa, per fer-lo tambéatractiu com a domicili habitual.� Això vol dir millorar iampliar els serveis?

Efectivament. Actualment,entre el nou pla parcial i la unitatd’actuació que hem posat enmarxa, en els pròxims anyss’urbanitzaran prop de 50 hectàre-es del municipi. I això no es faràamb blocs d’habitatges o petitesvivendes unifamiliars: la majoriade les construccions seran xaletsde dimensions considerables. Amés, si et fixes, les zones urbanit-zades disposen de carrers moltamples, i ben dotats. Això compor-ta també un increment en els cos-tos de manteniment. Durant aquestany, volem eliminar l’estació de

bombeig d’aigües residuals delcamp de futbol i connectar directa-ment el nostre clavegueram alscol·lectors de Reus. La ins tal·lacióactual de vegades falla, s’embussa,i hem de preveure les necessitatsfutures. Aquesta millora, queestarà enllestida el 2002, represen-tarà una inversió de 40 milions: lameitat a càrrec de Medi Ambient, ila resta a partir de contribucions deles urbanitzacions i dels pressu-postos municipals.� Per cert, quant puja el pressu-post municipal d’enguany?

Exactament, 110 milions, unmenys que l’any passat. L’any 2000volien posar en marxa l’ampliacióde les dependències municipals,però vam haver de desviar una partper continuar amb els treballs de la

«En dos anys podem arribarals mil veïns»

L’alcalde d’Almoster, des d’un dels magnífics miradors al Baix Camp i alTarragonès

�

TAG Juny 20015�

sala multifuncional.� Crec que va haver algun pro-blema amb l’empresa construc-tora.

Bé; cap a la meitat de lesobres, l’empresa ens va comunicarque no podria acabar els treballsamb el pressupost inicial, i quenecessitava més temps. A dos anysde l’inici dels treballs, la pujadaens va semblar que no era accep-table, i ara estem renegociant lacontinuïtat amb tres em preses mésdel sector. Aquest projecte és moltimportant per al poble, per tal dequè els nous veïns, a banda deviure a Almoster, s’hi quedintambé durant el seu temps d’oci.Almoster ha crescut en prop de400 habitants en deu anys; pràcti-cament, hem duplicat la població.� Nous veïns: noves famílies. No

se’ls quedarà petita l’escola?De fet, ja se’ns ha quedat peti-

ta. Abans et parlava de laimportància de la revisió de lesnormes subsidiàries, i en aquestarevisió s’inclou una parcel·la alcostat del col·legi, per iniciar laseva ampliació abans de finalsd’any. Jo crec que tindrem enlles-tida la revisió el mes de juny. Vamproposar el tema al Departamentd’Ensenyament, i ens van dir que,si posavem els terrenys, podríemampliar l’espai educatiu. I en aixòestem: el projecte de les novesdependències escolars ja està fet.A més, la intenció és continuaraquesta ampliació amb la cons-trucció d’una llar d’infants. Sivolem ser una bona zona residen-cial, oferir bons serveis és un ele-ment clau.

� Suposo que el repte és tambéaconseguir que els nous veïnss’empadronin.

Doncs sí que ho és, perquè hiha molts que no estan empadronatsal poble. Per això és tan important,d’una banda, tenir una bona ofertade places educatives perquè nohagin de portar els nens a altreslocalitats i, de l’altra, disposard’espais per a la vida cultural, comara la sala multifuniconal. El futurd’Almoster no està ja al’agricultura, i la disposició delterme municipal, molt allargat, nopermet una planificació peragfrans polígons industrials. Elfutur és aconseguir que els noushabitants s’arrelin aquí per la bonaqualitat de vida; uns habitants que,de continuar axí, podríen arribarals mil veïns d’aquí a dos anys.

Vista de la residencial Aubareda

�

UN POBLE RESIDENCIAL PERAL CAMP DE TARRAGONA

Amb un cens actual de 878 veïns, la vila d’Al moster haduplicat en una dècada la seva població, i ha esdevingut elsdarrers anys una important zona residencial per a les capitalsdel Camp de Tarragona. La primera referència escrita del pobleapareix en la carta de població de la Selva del Camp del 1164;el 1582 es troba per primer cop el topònim modern i, ja enl’actualitat, la vila també es coneix popularment com ‘el balcódel Camp’. Almoster va ser una localitat pionera en l’acollidadel que avui anomenem urbanitzacions o zones residencials,quan cap el 1975 es va començar a construir l’àrea delPicarany, al nord del terme municipal. La vila afronta en elspròxims anys el repte d’equilibrar el creixement urbanístic ambel manteniment d’una bona qualitat de vida.

EL PROJECTE: LA SALA MULTIFUNCIONAL

Potser l’equipament més important per a Almoster durant els pròximsanys serà la futura sala multifuncional, un equipament pressupostat en propde 64 milions ubicat al costat de dos impotants centres culturals del poble:l’Ateneu Agrícola i la biblioteca municipal. A causa d’un problema de pres-supostos amb l’empresa encarregada dels treballs (TEYCO), les obresactualment estan aturades, però el consistori ha encetat els contactes ambtres firmes més del sector per tirar endavant aquesta obra: un futur teatrepolivalent que combina l’aprofitament del pendent per a les graderies amb laseva orientació al mar.

TAG Juny 2001 6�

A C T U A L I T A T�

El cicle expansiu que podriaconvertir el complex UniversalStudios / Port Aventura en la princi-pal destinació turística de tot Europava començar a principi del 1999,però serà l’any vinent quan estiguien marxa bona part de les obres queprepararan el terreny per al’obertura del segon parc, previstaper a l’any 2008. La primera fased’expansió, ja en marxa i ambl’horitzó del 2003, representarà unainversió global de 70.000 milions iinclou dues noves atraccions ja enfuncionament (‘Sea Odyssey’ i el‘Templo del Fuego’) i tres hotels. Apartir d’aquí, i fins al 2013, el segonparc temàtic dedicat al món delcinema concentrarà un volum inver-sor de prop de 180.000 milions, lamajor part dins l’àmbit de la cons-trucció.

Potser un dels estudis mésexhaustius al voltant del potencialeconòmic del parc sigui el publicatl’any 2000 per la patronal tarrago-nina, la CEPTA, i els dos sindicatsmajoritaris a la demarcació, UGT iCCOO, sota el títol Impacte irepercusions de les inversions alcentre recreatiu turístic de Vila-seca / Salou i al sector químic deTarragona. L’estudi parteix d’unescenari macro on es preveu unainversió continuada de 250.000milions al llarg de quinze anys. Lafacturació bruta prevista durant totel període és de 678.000 milions,amb la qual cosa l’efecte econòmicglobal calculat s’aproxima al bilióde pessetes. L’estudi mostra que elgruix inversor es concentrarà

durant el període 2005/2008, anyaquest en què la inversió parcials’acostarà als 55.000 milions.

És precisament durant aquestquatrienni quan es calcula tambél’efecte econòmic més important,tot afegint la inversió a l’explotacióde les instal·lacions. Segonsl’informe citat, l’any 2006 l’efecteeconòmic superarà els 50.000milions, mentre que tres anys méstard aquesta xifra se situaria persobre dels 121.000 milions de pes-setes. Cal destacar que durant elspròxims sis anys, el volumd’inversions en infraestructura

representa la major part de l’efecteeconòmic final, un efecte que té aveure més amb el moviment econò-mic al voltant de la construcció queamb l’explotació turística en símateixa. Serà a partir del 2013quan aquest àmbit redueixi el seupotencial econòmic al parc per dei-xar pas a l’explotació al cent percent de les instal·lacions per a l’oci.El centre recreatiu de la CostaDaurada concentrarà el gruix delcreixement econòmic lligat tant al’oci com a la construcció durant lapròxima dècada.

Universal Studios Port Aventura:construir amb l’ociSi el potencial econòmic dels parcs temàtics acostuma a valorar-se des del vessant turístic, el seu papercom a motors del sector de la construcció no és menys important. A partir de 2002, la zona lúdica deVila-seca / Salou proporcionarà una considerable injecció inversora des del punt de vista urbanístic.

Port de Salou

MAR MEDITERRANI

N-340

C-14

C-31B

Cap de Salou

TV-3

146

N-340

TV-3

146

A REUS

VIA FERROVIÀRIA

A TARRAGONA

A TARRAGONA

A V

ALÈ

NC

IA

Parc�PORT�AVENTURA

Salou

TV-3148

Zona�recreativa i�residencial

Vila-seca

A-7

Zona�residencial �

i Beach club

Nou vial

La Pineda

Nou complex�UNIVERSAL�STUDIOS

TAG Juny 20017�

L’EFECTE SOBRE LA XARXA DE COMUNICACIONS

TRES HOTELS A PARTIR DEL 2002

ZONA RESIDENCIAL, CAMP DE GOLF I PARC AQUÀTIC

I tres ambients diferents en un total de 12,5hectàrees construïdes: el Mediterrani, Mèxic i elCarib. La inversió conjunta estimada és de 19.200milions, mentre que la capacitat total és de 1.500habitacions. L’hotel tematitzat entorn la Medite -rrània estarà ubicat a l’interior del parc, a l’àrea delmateix nom, mentre que l’ambientat a Mèxics’ubicaria a l’exterior, a la rambla del parc. Aquest

segon disposarà d’una gran piscina de prop de2.500 m2, una de les més grans de Catalunya. Eltercer complex hoteler s’aixecarà al costat del’avinguda Pare Molas, dins del terme de Salou, enun solar valorat en 495 milions de pessetes. Laprevisió de la direcció del parc és obrir les tres ins-tal·lacions entre el maig i el setembre de l’anyvinent.

El parc temàtic actual s’expandirà també cap a lacosta del Cap Salou, en concret a la zona de la PlatjaLlarga. Durant els pròxims cinc anys està previstdesenvolupar-hi una zona residencial amb un campde golf que podria representar una inversió pròximaals 10.000 milions de pessetes. El camp de golfs’ubicaria a cavall entre els nuclis de Salou i laPineda, amb el futur vial que unirà aquestes pobla-

cions creuant la instal·lació de nord a sud. La zonaresidencial quedaria a la banda litoral de l’actualcarretera de la costa. D’altra banda, el complex d’ocipreveu també obrir un parc aquàtic durant l’anyvinent, amb una inversió que es calcula també sobreels 10.000 milions. Aquesta instal·lació inclouriapiscines amb aigua calenta, que permetrien el seufuncionament durant la temporada baixa.

El creixement del parc multiplica també les inver-sions en les infraestructures de comunicació, per poderabsorbir l’important volum de visitants d’aquí al 2013.En primer lloc, la segona terminal de passatgers del’aeroport de Reus està previst que entri en funciona-ment el 2003, una actuació inclosa dins del PlaDirector del centre, que hauria d’aprovar-se abans definals d’any i representa una inversió de més de 24.800milions fins al 2008. D’altra banda, el futur traçat del’anella ferroviària entre el Corredor del Mediterrani i

el TAV (al nord o al sud de l’aeroport) i la possibilitatd’accedir més ràpidament des de l’àrea fins al’abaixador de RENFE del parc condicionarà també elcreixement futur de la zona. Per últim, la finalitzacióde la variant de l’N-340 des de les Gavarres fins aVila-seca i el nou vial entre la Pineda i Salou (amb 600milions d’inversió i que deixarà en quatre minuts eltrajecte entre les dues localitats) potenciaran el desen-volupament de la zona residencial del parc prevista aaquesta àrea.

0

3.000

6.000

9.000

12.000

15.000

milions

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 anys

(Font: Impacte i repercusions de les inversions al centre turístic de Vila-seca / Salou)

INVERSIÓ EN DESENVOLUPAMENT IMMOBILIARI 2002/2013

TAG Juny 2001 8�

Pere Segarra, especialista enmàrqueting, consultor i formador,fa vuit anys que imparteix classesa la facultat d’Empresarials deReus, i des del 1999 coordinaaquests nous ensenyaments de laURV; uns estudis que noméss’imparteixen a set universitatsmés arreu de l’Estat (a Catalunya,només a la Universitat de Barce -lona). La primera promoció de lafacultat reusenca sortirà l’any2002.� Com va sorgir aquesta inicia-tiva?

Des del Col·legi d’Adminis -tradors de Finques de Tarragonase’ns va plantejar la necessitatd’uns ensenyaments que cobrei-xin la futura demanda de gestorsen el sector urbanístic. Cal recor-dar que el Camp de Tarragona ésla zona catalana que més creix enaquest àmbit, i les previsions sónbones en un futur pròxim: el crei-xement de la urbanització implicatambé l’increment i la millora dela seva gestió. Com a universitat,vam com provar aquesta man-cança i vam voler-nos avançar alsesdeveniments creant una titula-ció pròpia. De fet, el nostre gra-duat encara no està homologat pelMinisteri de Foment, una qüestióde cinc o sis mesos, però ja tenimalumnes que han estat ‘fitxats’ per

Pere Segarra es mostra partidari de crear titulacions cada cop més especí-fiques

�Pere Segarra RocaProfessor de la Facultat de Ciències Econòmiquesde la URVCoordinador del Graduat en Administració i GestióImmobiliària

«La necessitat de gestió ésconseqüència directa de la fortaexpansió urbanística»

A C T U A L I T A T�

TAG Juny 20019�

empreses locals del sector. LaUniver sitat d’Alcalà va ser pioneraen aquests ensenyaments, fa ja setanys, i ara s’imparteix també azonas costaneres amb expansióurbanística, com ara Alacant, Màla -ga o la politècnica de Valèn cia.� Perquè calia crear una titula-ció nova?

Doncs perquè l’àmbit de treballés molt específic, però alhora com-parteix matèries amb altres camps.D’altra banda, la universitat espan-yola està patint la crisi de natalitatdels anys vuitanta, i pensem ques’han de crear titulacions cada copmés específiques. Nosal tres prepa-rem l’alumnat en tres nuclis con-crets: temes d’arquitectura i arqui-tectura tècnica, materials legals ijurídics i elements d’economia i degestió. Quan posem en marxa elsegon cicle, volem oferir al’alumne l’oportunitatd’especialitzar-se en algun

d’aquests tres camps. La intenció ésque els nostres estudiants puguinintegrar-se al món laboral imme-diatament després d’acabar elsestudis, per això els alumnes fanpràctiques regularment a diferentsempreses del sector.� Ha hagut bona resposta delsestudiants?

Pensem que sí, que els alumnesestan satisfets amb l’aprofitamentdel graduat. S’ha de tenir en comp-te que la inscripció va començar fatres anys, amb l’inici del cicle, ambuna oferta de trenta places per curs.El primer any vam tenir 25 alumnes,i enguany estem sobre els 20.L’alumnat prové de diferents itinera-ris educatius, batxillerat, majors de25 anys i altres ensenyaments rela-cionats amb la gestió immobiliària,com ara l’advocacia o el graduatsocial. Fins i tot tenim algun alum-ne que actualment treballa per aagències immobiliàries i ha copsat

també la necessitat de preparar-seen aquest àmbit. Val a dir quel’alumne que surt de la URV és potcol·legiar automà ticament alCol·legi d’Ad mi nistradors deFinques.� I pel que fa a les sortides pro-fessionals?

Jo diria que, tècnicament,aquests ensenyaments, de mo -ment, no tenen atur. D’entre lespossibilitats professionals destaca-ria la direcció d’empreses immobi-liàries o de promoció d’habi tatges,el sector dels Agents de laPropietat Immobiliària i els regis-tradors de la propietat o el món deles valoracions immobiliàries.Altres sortides hi són al camp del’assessoria financera o com a ana-listes del sector immobiliari, hemde tenir en compte que avui dia,pràcticament cada entitat bancàriaté un sector de negoci específica-ment immobiliari.

El Graduat en Adminis -tració i Gestió Immobiliària éstítol propi de primer cicle de laURV, amb 3 anys de durada i untotal de 180 crèdits acadèmics(1.800 hores lectives). Elsensenyaments, que comptenamb la col·laboració delCol·legi d’Administradors deFinques de Tarragona,s’imparteixen a la facultat deCC. EE. i EE. de Reus, i dispo-sen d’un itinerari curricularcondensat per a l’alumnat pro-vinent dels àmbits de les Cièn -cies Jurídiques o Empre sarialsque facilita la seva finalitzacióen menys de 3 cursos. A bandadel contingut teòric del temari,a cavall entre els sectors de laconstrucció i l’arquitectura, laformació en Dret i els coneixe-ments per a una correcta gestió

empresarial, el graduat progra-ma també dues assignatures depràctiques d’administració definques, tot col·laborant en des-patxos professionals amb elsquals existeixi un conveniprevi. El preu de la matrícula ésde 330.000 pessetes, ja que elgraduat encara no disposa delfinançament de la resta de titu-lacions oficials, però en guanycompta amb l’esponsoritzacióde la companyia de telecomu-nicacions Menta, que hapermés sub ven cionar anual-ment 50.000 pessetes peralumne. L’ob jectiu fonamentalen la creació d’aquests estudisés el de disposar de professio-nals preparats en temes deconstrucció i immobiliaris a lademarcació de Tarragona.

FORMAR ADMINISTRADORS

El modern edifici de la Facultatd’Econòmiques i Empresarials, a Reus

�

TAG Juny 2001 10�

Albert Clarasó Segarra fa vint-i-nou anys que és aparellador aAltafulla (2.778 habitants), bàsica-ment a l’àrea de gestió, i destacasobretot la capacitat de polivalèn-cia que han tenir els aparelladorsals municipis més petits: "En elfons, acabes fent una mica de tot,fins i tot feines que tenen una rela-ció indirecta respecte a la nostratitulació, com ara assessorar a

alguns veïns en temes urbanístics".Clarasó, que combina aquestafeina amb treballs particulars,opina que el criteri d’utilitat és eltret diferencial més importantentre els clients privats i els insti-tucionals, "tot i que als municipisés mira també d’optimitzar elsrecursos", aclareix, "però jo crecque es treballa a velocitats dife-rents, i cal tenir en compte lapoblació de cada municipi. D’al trabanda, i canviant de tema, pensoque actualment l’aparelladormuni cipal té menys autonomia quequan vaig començar; i també crecque, en certa manera, se’ns conti-nua considerant com una mena detècnics de segon ordre".

Joan Farràs Tomàs treballa al’Ajuntament de Montblanc (5.901habitants) des del 1992, i opina que

el fet de desenvolupar diferents tas-ques a municipis mitjans comportatenir menys autonomia en el dia adia, i assenyala també el temps uti-litzat en aconsellar els veïns delpoble i en l’atenció al públic.Farràs dedica el 90% del seu tempsal treball municipal, i apunta lasupeditació del seu treball a unpressupost força rígid. "D’altrabanda", afegeix, "jo no crec que elpolític pressioni al tècnic, però sique hi ha un cert grau d’influència.En canvi, trobo que el client privates deixa aconsellar més pels tèc-nics que el client institucional, peròtreballar per a un ajuntament etproporciona també una bona sen-sació de seguretat laboral".

Des de fa quinze anys, JordiCarrera Gombau treballa al’Ajun tament de Salou (11.499habitants), la seva feina principal,tot i que també la combina ambtasques de despatx privat. Carreraposa de relleu un altre puntd’interès, no només en el treballdiari de l’arquitecte tècnic que tre-balla per a un municipi, sino enqualsevol tipus d’obra: la gestióde la seguretat. "En massa ocas-sions, els temes relacionats amb laseguretat a una obra es considerencom a qüestions de tràmit, i mol-tes vegades no es fa un seguimentadequat del desenvolupament delstreballs". Carrera, especialitzatprecissament en l’àmbit de laseguretat, destaca que hi ha vega-des que fins i tot manca el llibre

d’obra en algunes construccions,sobretot en algunes de les feinesque duen a terme empreses cons-tructores de reduïdes dimensions."Tot això representa directamentpotencials situacions de perill perals treballadors, però també lapossible aturada de les obres encas d’una inspecció de treball",apunta Carrera, "I aquestes situa-cions no són específiques dezones costaneres, on potser elritme de construcció és més alt:això passa a tot arreu".

A un altre ajuntament de laCosta Daurada, el de Vila-seca(12.498 habitants), treballa NuriaValverde Matillas, tot combinanttambé aquesta feina amb encà-rrecs privats concrets. Valverdeconsidera també que falta entre lapoblació una consciència de laimportància dels temes de segure-

tat i dels tràmits que comporta, iveu una clara diferència entrel’empresa i el client municipal:"Amb un promotor has d’estarcontínuament retallant pressupos-tos, mentre que a l’administraciólocal prima més la qualitat que elpreu". Al parer de Valverde, ambtretze anys d’experiència munici-pal a Vila-seca, aquest fet no

Aparelladors:quan el client és l’Ajuntament

A C T U A L I T A T�

TAG ha volgut conèixer l’opinió sobre la seva feina diària d’un altre col·lectiu bén definit dins delconjunt dels aparelladors: els arquitectes tècnics que treballen per a les administracions locals.

«»

La majoria suma la sevafeina pública, en què

es fa de tot, a la tasca dedespatx privat

«»

Els ciutadans no sempre són conscients dels

tràmits que comportaqualsevol obra

TAG Juny 200111�

impedeix que els ajuntamentsaconsegueixin agilitar les tasquesurbanístiques. "A l’hora de tirarendavant una construcció, la qües-tió bàsica és la planificació, il’elaboració d’un calendari", apun-ta Valverde, "amb això guanyesagilitat, tot i que potser no tantacom a l’empresa privada".

Més al nord, al Vendrell(20.002 habitants), Jordi TorresGavín és aparellador del municipides del 1989, es dedica fonamental-ment a la inspecció d’obres i treba-lla també per a empreses privades.Per a aquest arquitecte tècnic, quandesenvolupes un projecte munici-pal "pràcticament, d’alguna mane-

ra, ets el propietari; mentre que tre-ballant per a un promotor, el pro-pietari és un altre, i hi ha mésdependència del seus canvisd’opinió respecte al projecte".Torres destaca que les situacionsmés complicades es produeixen enl’àmbit del compliment dels termi-nis, "sobretot quan s’hand’equilibrar posicions enfrontadesde diferents veïns", i pensa queexisteix un cert grau de desconside-ració envers la tasca dels aparella-dors municipals: "Et trobes ambmolta gent que es pensa que potopinar sobre la teva feina senseconèixer a fons els projectes. Potserés perquè, als municipis mitjans,has de fer una mica de tot, i atendrepersonalment a molta gent".

Per a Pere Domènech Grau,aparellador i inspector d’obres del’Ajuntament de Valls (20.980habitants), la major part dels pro-blemes a la feina quotidiana es tro-ben també en la relació amb elsparticulars, que "moltes vegadessón poc conscients dels tràmits quecomporta qualsevol obra. Quan lagent fa obres sense haver demanatllicència municipal s’oblida quedavant qualsevol problema deseguretat la situació pot complicar-se molt". Domènech fa sis anysque treballa al consistori de la capi-tal de l’Alt Camp, i pensa que elsaparelladors municipals tenen lasuficient autonomia per desenvolu-par amb eficàcia la seva feina. "Enaquest punt, potser la diferènciamés gran entre el món públic i elprivat sigui la relació concreta ambcada client, ja que amb el promotoro el particular sempre s’ha denegociar més que amb el munici-pi", afirma Domènech, "I pel quefa al ritme amb què es tira endavantun projecte, no depèn tant de si elclient és privat o no, sinó del tipusconcret d’obra i dels agents impli-cats". Pere Domènech combinatambé la seva feina municipal ambels encàrrecs privats, un fet comú atots els aparelladors consultats.

Façana de l’Ajuntament de Vila-seca

�

TAG Juny 2001 12�

E S P A I A L T E M P S�

Els Vidal i la seva casa del carrerdels Cavallers, de Tarragona

estat lamentable del conjuntde cases dels carrers de Me -

dio na, dels Cavallers i de Riu -decols que en els segles XVII,XVIII i XIX foren propietat de lanoble família dels Vidal, ens hamotivat a escriure unes ratllesdedicades als Vidal i, de retruc, ala que fou la seva casa pairal.

ELS VIDAL

Arribaren a la noblesa ambOnofre de Vidal, que assolí la dig-nitat de cavaller i de noble el 28 demaig de 1639 i el 18 de febrer de1647, respectivament.

La línia familiar la seguíDídac de Vidal i Agràs, casat ambIgnàsia de Nin; fou pare deBonaventura, Jeroni, Tomàs, Perei Josep de Vidal i de Nin.

Bonaventura, l’hereu nasqué aTarragona el 1658 i es casà doscops: el primer amb Sinforosa deBerenguer i de Castellgermà, i elsegon, el 16 de novembre de 1712,amb Maria-Àngela d’Amargós iGrosso. Assistí a les Corts delsanys 1701 i 1705 i a la reunió deBraços de 1713. Fou austriacista,encara que no es significà massa,per la qual cosa els seus bénsforen segrestats temporalment.

Jeroni i Tomàs prenguerenl’hàbit cistercenc i professaren en

el monestir de Santes Creus delqual n’arribaren a ser abats. Jeronipassà del monestir del Gaià al deSanta Maria de Serrateix (Ber -guedà), i també en fou abat.Tomàs, fervent partidari del’Arxiduc, ho pagà amb l’exili,però la seva amargor li fou suavit-zada un xic amb el premi queCarles VI li aconseguí per la fide-

litat que havia demostrat a la sevacausa: l’arquebisbat de Messina,el qual regí des del desembre de1730 fins al 29 de juny de 1743 enquè morí, víctima de la pesta queassotava la diòcesi.

Pere i Josep també foren desti-nats al servei de l’Església; el pri-mer arribà a ser canonge i prior dela Seu tarragonina, i el segon,canon ge de Tarragona i tambéprior ja que, en morir el seu germàPere, n’aconseguí la dignitat.

Del segon matrimoni deBonaventura nasqué Josep deVidal i Amargós, el continuadorde la línia familiar gràcies al seumatrimoni amb Isabel de Jalpí iBerenguer. Fou succeït pel seu fillJosep-Antoni de Vidal i Jalpí, nata Tarragona l’octubre de 1754, elqual aconseguí superar els estrallsde la Guerra del Francès, ja quemorí el gener de 1819 a la sevacasa del carrer dels Cavallers. Elsobrevisqueren tres filles: Mont -

serrat (1797-1823), Maria-Fran -cesca (1803-1876), que l’heretà, iTecla (n. 1807). Foren els darrersVidal.

LA CASA PAIRAL

Com ja vàrem escriure enaquesta revista (1) la casa delsVidal es troba al carrer dels Cava -llers, davant per davant de la delsMontoliu.

Podem parlar del seu contin-gut gràcies a l’inventari postmor-tem de Josep-Antoni de Vidal (2)que ens permet saber que la situa-ció de la casa, l’any 1819, eraaquesta:

A la salaDues taules de noguer i divuit

cadires de fusta, pintades i amb elseient de boga.

A l’estradaVint-i-quatre cadires de fusta

amb el seient de boga, sis quadresamb el marc daurat, tres cortinesde domàs blau amb sanefes, i esto-res al terra.

A l’habitació principalVuit quadres, un dels quals era

el retrat de l’arquebisbe de Mes -sina, un bagul de fusta, dues taule-tes de joc i estores.

A l’habitació on morí Josep-Antoni de Vidal

Una tauleta de fusta de caoba,una altra de fusta de pi, cinc qua-dres (un de gran i la resta petits),un Sant Crist petit de llautó i duescadires de fusta amb braços.

En un «requarto»Un bagul (dins del qual hi

havia objectes de plata).

L’

«»

La casa dels Vidal es trobadavant de la dels Montoliu

-ara Conservatori de Músicade la Diputació-

«»

El conjunt de cases delscarrers de Mediona,

Cavallers i Riudecols es trobaen un estat lamentable

TAG Juny 200113�

En una habitació petitaUna calaixera, un llit de pilars

i capçalera amb tres traspontins idos matalassos de llana, vuit qua-dres petits i dos baguls (dins d’un,hi havia objectes de plata i joies).

En una altra habitacióDos llits de bancs i una caixe-

ta buida coberta de pell.En una habitació que dóna

al carrer de MedionaDos quadres amb marc daurat,

dos catres amb pilars, una tauletaper jugar, dues cadires de fustaordinària pintades de blanc, unacalaixera de noguer (plena deroba) i un armari.

En una altra habitacióUn llit de bancs i pots, vint-i-

quatre cadires de fusta pintades decolor caoba, un quadre amb elmarc daurat i un armari gran defusta.

OratoriUn retaule pintat i daurat amb

un quadre de la Mare de Déu isant Josep, i ornaments litúrgics.

MenjadorDeu cadires de fusta pintades

de blanc, un quadre molt vell i elsestris propis d’una llar.

En una habitació que dónaal jardí

Dues taules de fusta, una màr-fega, un quadre amb el marc dau-rat que era el retrat «de una Sra.antecessora de la casa», unacapçalera pintada de blanc i dau-rada, vuit cadires velles i inservi-bles, una roda de fusta per al bra-ser, dos baguls i una caixa.

En una estança davant lacuina

Un bagul, una taula de fusta,una taula de pedra i un armarigran de fusta.

CuinaContenia els estris propis

d’aquesta dependència.En el rebedorUna taula gran de fusta.A l’estudiUna tauleta de fusta de pi, un

escriptori cobert de baieta verda,

un quadre de la Concepció i unaprestatgeria de fusta «amb algunsllibres y papers de la casa».

La descripció resumida quehem fet de l’inventari de l’any1819 ens descobreix com s’haempobrit el mobiliari de la casarespecte de les descripcions con-tingudes en els inventaris postmor-tem setcentistes, i això com a con-seqüència de l’ocupació i elssaqueigs patits per l’immoble del1811 al 1814, que l’han deixat buitdels objectes mobiliaris acumulatsper diverses generacions durantdos segles. Així, per exemple, hadesaparegut la rica col·lecció detapissos, els quadres de les quatre

estacions del menjador, les vedutede Roma i els quadres a l’oli ja queels d’ara només són làmines. Arasols hi trobem mobles de qualitatmitjana aplegats de pressa icorrent en un quinquenni, amb laintenció primordial de permetre lavida a l’interior de la casa i no tantla de figurar i brillar entre la bonasocietat tarragonina.

EL PATRIMONI

L’inventari de 1819 també per-met conèixer l’estat del patrimonidels Vidal, el qual podem agruparen tres conjunts: immobles, fin-ques agràries, i censos i censals.

Vista del carrer Riudecols i del pati tapiat -abans propietat dels Vidal-,davant per davant de la part darrera de la casa de Cultura de la Generalitat

�

TAG Juny 2001 14�

ImmoblesA Tarragona eren propietaris

de cinc cases (entre les quals des-tacava la pairal) i dos patis, ubi-cats l’un al costat de l’altre, a l’illasituada entre els carrers deMediona, dels Cavallers i de Riu -decols.

Finques agràriesEs repartien pels termes de

Constantí, Tarragona i l’Hospi ta -let de Llobregat.

La propietat de Constantí erael Mas de les Puntes, situat a lapartida del mateix nom, amb unaextensió propera als dos-centsjornals.

Les finques del terme tarrago-ní eren divuit (més un jornal i mig,venut a carta de gràcia), totesd’horta i repartides per les parti-des del Port, Rec Major, la Pedrerai les Parellades; assolien, en con-junt, vint-i-sis jornals i mig, quesuposaven una reducció de set jor-nals respecte als de l’any 1794.

La finca de l’Hospitalet deLlobregat formava part del mas ditde Calderó amb una superfície de

vint-i-nou mujades (la mujadaequivalia a 2.025 canes quadrades,o sia, 4.896,5000 m2).

Censos i censalsEls censos, és a dir, la presta-

ció de caràcter perpetu a la qualestaven obligades propietats esta-blertes en emfiteusi a particulars,eren tretze, i suposaven una rendaanual de 196 lliures i 8 sous.

Els censals eren cinquanta-nou, amb un capital de 5.817 lliu-res, que els proporcionaven unarenda anual de 175 lliures, forçaallunyada de les 385 que els dona-ven els censals que posseïen el1794.

A TALL DE CLOENDA

La impressió que hom treu del’inventari damunt exposat, elabo-rat després de la mort de Josep-Antoni de Vidal i de Jalpí, respec-te del redactat vint-i-cinc anysabans, en morir Isabel de Jalpí, ésque els Vidal han entrat en unafase de decadència, moderadaperò evident, en bona mesura oca-

sionada per les circumstànciesnegatives generals dels darrersanys del set-cents i de les dues pri-meres dècades del vuit-cents, moltespecialment pels desastres de laguerra contra els napoleònides.

N o t e s(1) Salvador-J. Rovira, «Els

domicilis dels nobles tarragoninssetcentistes», Tag, 16 (1999): 10s.

(2) A(rxiu) H(istòric)T(arragona). Fons notarial deTarragona. Reg. 848, f. 185ss.

SALVADOR-J. ROVIRA I

GÓMEZ

Dr. en Història Moderna i professorde la URV

Vista del conjunt de cases que va ser dels Vidal, desde la façana al carrer Cavallers i des de la part darre-ra a la plaça de Ripoll

�

TAG Juny 200115�

E S P A I A L T E M P S�

au Font de Rubinat1 fou unade les personalitats més des-

tacades de la vida reusenca durantel darrer quart del segle XIX i elprimer terç del XX, amb un nota-ble delit nacionalista i erudit i unmarcat interès per impulsar el pro-grés econòmic de la zona, totmodernitzant les infraestructures.La preocupació per solventar elproblema del subministramentd’aigua l’heretà del seu pare FelipFont i Trullàs, que el 1882 presi-dia la "Comisión gestora del pro-yecto de aguas", i que com a talfou el primer signant d’un mani-fest adreçat als reusencs l’11d’agost de 1882.

El manifest començava con-fessant: "Necesidad reconocidaúnanimemente por todos estos

vecinos, es la traída de aguas áesta Ciudad, en cantidad suficien-te no solo para no carecer de esteelemento indispensable á la vida,sino para aprovecharlas de unamanera conveniente á los diversos

usos en que la emplean hoy díatodos los pueblos cultos, y que,como el nuestro, reconocen laimportancia de progresar contí-nuamente en la agricultura, en laindustria y en el comercio". Totseguit recordava el fracàs de lesiniciatives dels diversos ajunta-

ments davant la llarga distànciaque separava Reus dels correntsd’aigua importants. Finalment,creien els signants, s’havia trobatla solució en la proposta feta perRamon Correa, copropietari delmas de Cirer, al terme d’Alcover,el qual havia presentat "un proyec-to que resuelve satisfactoriamentela cuestión" en oferir les aigüessubterrànies que hi havia desco-bert. Correa proposava que li foscedit l’usdefruit temporal de lesmines municipals per ajuntar-les ales aigües provinents del seu mas.Volia construir tres tipus de dipò-sits: dos de 2.400 metres cúbicsper a les aigües destinades alsusos de la població, un de desco-bert amb capacitat per a 235.000metres cúbics per a les industrials

Pau Font de Rubinat iel subministrament d’aigua al Camp

P

Pau Font de Rubinat, de jove, al seu mas de Misericòrdia (Fotografia Arxiu dels hereus de Pau Font de Rubinat)

�

«»

Un manifest de 1882recordava la llarga distància

que separava Reus delscorrents d’aigua importants

TAG Juny 2001 16�

i altres dos de 1.500 metrescúbics, que recollirien les del cla-vegueram, per a l’agricultura. Elprojecte fou assumit pel Banc deMataró i comptà amb la promesad’ajuda del Banc de Reus, que escomprometien a impulsar la socie-tat anònima que n’havia de ser lagestora. El 27 de gener de 1882l’Ajuntament acceptà la proposta iconvocà les forces vives ciutada-nes a una reunió el 5 d’agost. Elsassistents es mostraren d’acordamb la idea i tot seguit s’obrí unasubscripció d’accions amb unvalor de 500 pessetes cada una. Lacomissió allí creada la presidíFelip Font, i aconseguí quel’ajuntament financés un opusclede propaganda per animar la gent

a comprar accions. La memòriapublicada posava èmfasi "en querespecto á abastecimiento deaguas se encuentra hoy la pobla-cion de Reus (...) no tiene ni aún lanecesaria para llenar las primerasnecesidades; puesto que, existien-do unos 28.000 habitantes, no dis-pone más que de la que suminis-tran las tres minas del Municipio,en cantidad relativamente peque-ña, á causa del mal estado de lasmismas, viéndose los vecinos enla necesidad de utilizar agua depozos, estraida con el trabajo ydificultades que son consiguien-tes, y dotada en muchos de ellos,de malas condiciones de potabili-dad á causa de la influencia perni-ciosa que en el subsuelo y en lospozos mismos, ejerce la continuafiltracion de las aguas súcias,existentes en la multitud de pozosmuertos que ha obligado á cons-truir la falta de alcantarillado. Lanecesidad, pues, de aguas abun-dantes en Reus, es evidente"2. El

projecte fou un fracàs ja que "a laspocas horas de funcionar las bom-bas de elevación de aguas, quedóagotado el manantial"3.

Pau Font de Rubinat manifestàmolt aviat, com a propietari agrí-cola que era i per les preocupa-cions modernitzadores i per lesinfluències rebudes del seu pare ide Bernat Torroja, la voluntat debuscar solucions per garantir elregatge de les seves terres, enespecial les de la finca mésemblemàtica, el mas de Font, querebatejà com a mas de Miseri còr -dia, de considerable extensió,situat al terme municipal de Reus,on va fundar una escola agrope-cuària de vida efímera i on creà unimportant sistema de reg que vapermetre la construcció d’un mag-nífic jardí, bona part del qualencara es pot admirar. Aquestapreo cupació la féu extensiva, demanera paral·lela, a l’àmbitpúblic, i es traduí en una propostamés global, que es manifestà enmúltiples projectes per garantirl’aigua de reg i de boca per a Reusi el seu entorn de manera realista iestable, aprofitant els correntsnaturals i les pluges, lluny de lespropostes utòpiques o fantasiosesque fins aleshores s’havien multi-plicat4. Per realisme, la seva erauna postura del tot oposada alsprojectes apadrinats sobretot pelspossibilistes de l’aprofitament delpou de J. Caballé Goyconeche5,que creia insuficient de totestotes. El projecte Caballé fou moltpolèmic. Aprovat el contracte perla "Junta Municipal de VocalesAsociados" el 30 de desembre de1911 i després per l’ajuntament,fou anul·lat pel governador civil el25 de novembre de 1912.Inmedia ta ment, l’ajuntament pre-sentà un recurs d’alçada. Entre elsarguments a favor del contracte esrecordava que "en Reus falta aguaporque en un radio de diez kiló-metros a la redonda hay más desetecientas minas de absorción las

cuales constituyen un drenaje con-tínuo de la comarca, sin contar elsin número de pozos y norias queen la misma exiten. En su mayorparte los caudales se hallan agota-dos y no hay uno solo que seasuficiente para las necesidades dela población"6.

Abans de llençar de manerapública la proposta de construccióde pantans, Font efectuà nombro-ses expedicions per la comarcaper analitzar les possibilitats sobreel terreny acompanyat pel seucunyat Francesc Macià, que eraenginyer militar, el qual elaboràamb J. Móra i A. Benavent unaprimera memòria d’actuacions arealitzar el 1897. Dels treballsconjunts el 1898 en sorgí la idea"de la construcción de pantanospara dotar de agua Reus yTarragona"7. El 1900 es reunirena l’Ajuntament de Reus, convo-cats per Font, que n’era l’alcalde,delegats de molts pobles per par-lar de la proposta de construcciódels pantans del Francolí (a lesRo xel·les, a la Riba), del Gaià (aQuerol) i del Siurana. A la reunió,molt concorreguda, es decidícons truir-los, però en sortir de latrobada els alcaldes de Tarragona iValls manifestaren que es retira-

ven del projecte8 . La majoriad’ajuntaments, excepte els de Riu -doms i Montbrió deixaren pro-gressivament d’assistir a les suc-cessives convocatòries, ques’esglaonaren de manera espaiadaal llarg de l’any.

De manera sorprenent lapremsa de l’època, fins i tot lapropera als impulsors, es mostràmolt parca en informació sobreles trobades, que van rebre moltpoc relleu informatiu. Segons Lo

«»

Abans de la proposta públicade construcció de pantans,

Font efectuà nombrosesexpedicions per la comarca

«»

El 1900 es reuniren a Reusdelegats de pobles per parlarde la proposta de pantans al

Francolí, al Gaià i al Siurana

TAG Juny 200117�

Somatent, el diari fundat i en bonapart finançat per Font, a la prime-ra reunió hi assistiren "represen-tants de vintiun pobles (..) peratractar de la adquisició d’ayguasper medi de pantanos. Los assis-tents (...) surtiren ben impresio-nats" i prengueren l’acord de reu-nir-se de nou el dilluns següent almateix lloc9. A la segona reunió,el 12 de març de 1900 hi haviarepresentants de Reus, Riudoms,Montbrió, Vinyols, Cambrils,Vila-seca, la Canonja, el Rourell,Maspujols, Puigpelat, Vallmoll, laPobla de Mafumet, Mont-roig, i elMorell, és a dir de quinze pobles,el que comporta una significativareducció dels que assistiren a laprimera. En aquesta segona reuniós’acordà crear una comissió depropaganda amb la missiód’impulsar no sols la captació desimpaties, sinó també de promou-re tot el relacionat amb el projec-te, integrada per Pau Font, JosepMaria Borràs, Joaquim Navàs iMiquel Alimbau, tots ells regidorsreusencs i per Josep Salvadó (Riu -doms), Joaquim Borràs de March

(Cambrils), Joan Vidal (Vila-seca), Josep Maria Boronat (Vall -moll) i el marquès de Vallgornera(el Raurell)10. Els noms delsmembres comarcals de la comis-sió donen a entendre que ells, i engeneral els assistents a les troba-des, eren més els propietaris sen-sibles i de mentalitat moderna(Borràs de March era reusenc iVallgornera no residia de manerapermanent al poble), que no pasles autoritats municipals.

Altres cròniques subministreninformació complementària: "tam -bién se acordó que el ingenieroseñor Maciá, uno de los firmantesde la memoria relativa al proyecto,estudie detenidamente el empla-zamiento y demás pormenores delos pantanos con el objeto de queal celebrarse la tercera reunión(...) despues de la próxima Páscua,

puedan tomarse los acuerdos con-ducentes á la realización de dichoproyecto"11. La proposta es veiéafavorida per la visita a Reus delministre Félix Suárez Inclán, elmateix 1900, el qual, en acabar eldinar que li fou ofert al TeatreCirc, es comprometé, en nom delgovern, a facilitar i emparar lestasques de prospecció12. El mesde novembre J. M. Borràs, J. Nou -gués i J. Borràs de March anaren aMadrid, on obtingueren de maneramés oficial el suport de l’estat persolucionar el problema del submi-nistrament de l’aigua a Reus13.Fruit de la gestió fou el nomena-ment d’una comissió d’en ginyersde l’estat per buscar l’indret mésapropiat per a construir els nouspantans14. La presència de JuliàNougués, que no formava part dela comissió elegida el mes de març,s’explica per les seves bo nes rela-cions a la capital de l’estat en serun dels més reiterats dels districte.

Feta una inspecció sobre elterreny, per part del governs’acordà la construcció del pantàdel Francolí, rebutjant-se de

Llit del riu a la Riba on hi ha l’aiguabarreig del Brugent amb el Francolí (Fotografia del 5 de març del 1933)

�

«»

L’embassament deRiudecanyes va ser el primer

en construir-se però no enaprovar-se

TAG Juny 2001 18�

moment els del Gaià i Siurana, ideixant per a més endavant el deRiude canyes, que fou justamentel primer en construir-se. Font fouun dels signants, l’1 de maig de1902, del manifest de la"Comisión de pantanos" on esrecordava la reunió del 5 de marçde 1900 a l’Ajuntament de Reus,amb assistència de representantsde tots els pobles de l’entorn,"para tratar de los medios de dotarde aguas de riego á nuestracomarca". Poc després, continua,els pantans de Riudecanyes i delFrancolí o de les Roxel·les foreninclosos al pla generald’embassaments. Els tècnics del’estat acolliren bé la idea i treba-llaren amb celeritat, i al cap de

dos anys el projecte del pantà deRiudecanyes era pràcticamentenllestit. La comissió confiavaque el govern assumiria les despe-ses de construcció, a canvi de quèels interessats es fessin càrrec delcost de les expropiacions, de laredacció del projecte del’embassament i del canal de dis-tribució. Fins aquell moment lesdespeses les havia assumitl’Ajuntament de Reus; a partird’aleshores calia començar larecaptació de diners, i per això esfeu una crida per subscriure 600accions de 25 pessetes amb lafinalitat de constituir un capitalde 15.000 pessetes. Els diners dela subscripció serviriend’acompte al moment de subs-

criure les accions definitives. L’altre projecte impulsat des

del primer moment per Font, elpantà de les Roxel·les, no arribà aquallar. Promogut el 1900, tot i queen un primer moment va rebre elvist-i-plau del Ministeri de Fomentque n’ordenà l’elaboració del’avantprojecte, que contemplavaomplir-lo amb l’aigua de les riara-des. L’enginyer Alfons Bena vent,per amistat amb Pau Font, n’haviaredactat una memòria justificativael 189815. De fet, Bena vent ja elplantejava el 1897 en la memòriaconjunta feta amb Macià i Móra16.Durant set anys es realitzaren estu-dis, per als quals el ministericomprà maquinària mo der na al’estranger. Els estudis comporta-

Fotografia aèria del pantà al municipi de Riudecanyes, a l’actualitat

�

TAG Juny 200119�

ren dotze prospeccions geològi-ques, deu de les quals donaren unresultat immillorable, en detectarterrenys sense cap tipus de filtra-ció. Tots els informes i dictàmensresultaren favorables. El pantà pro-jectava convertir en regadiu terresde secà de trenta termes munici-pals. La proposta no anava en con-tra ni es percebia com a competiti-va amb la de Riudecanyes, ans totel contrari; des del primer momentes pensà com a complementària. El30 de gener de 1906 la junta delpantà de Riudecanyes aprovà perunanimitat la proposta de Font de"renovar las iniciativas para laconstrucción de los Pantanos del

rio Francolí y se encarga el Sr. Fontde Rubinat de ponerse en comuni-cación con algunas personalidadespara preparar una reunión á la queasistan las poblaciones riberanasdel Francolí"17. El mes de maigTarrats, president del Sindicat deRiudecanyes, informà d’una con-versa amb un dels membres de la"Junta de defensa de las aguas delFrancolí", que es lamentava de lafalta d’informació que el Sindicatde Riudecanyes donava als poblesinteressats sobre els projectes delpantà del Francolí. Tarrats proposa-va una trobada entre les dues partsper tal de superar "las luchas esté-riles que vienen desarrollándose decierto tiempo"18. La reunió esdugué a terme el 29 de maig aTarragona, sense arribar a capacord, en bona part per culpa delprojecte de Cels Xaudaró de 1897,que impulsava l’ajuntament reu-senc, i que la comissió del Francolíno veia amb bons ulls19. De fet, noera només la comissió dels poblessinó el conjunt de la societat afec-tada. El projecte Xaudaró que pro-

posava "la conducción de aguas delrío Francolí (...) tomó cuerpo porhaber sido estimado como uno delos mejor ideados; se realizarondistintos trabajos prévios perohubo de desistirse de ellos ante latenaz oposición que presentaron alproyecto todos los pueblos ribere-ños desde la Riba a Tarragonainclusives"20.

Tot fa pensar que la retiradade Font el 1908 de la Junta d’O -bres i en general dels organismesresponsables de la construcció delpantà de Riudecanyes va ser pro-vocada per una maniobra estratè-gica per poder-se dedicar en cos iànima a impulsar el projecte mésendarrerit del pantà del Francolí,vist com a complementari del queestava en marxa. És una interpre-tació que encaixa amb el seucaràcter conformat perl’entusiame davant el repte i lesfases inicials dels projectes i lacreixent abúlia pel dia a dia. El1917 Pau Font proposà primer ala reunió extraordinària del 15 dejuliol i ho reiterà a l’ordinària del31 d’octubre del Sindicat deRegants de Riude canyes, que esnomenés una comissió "para quese pusiera en relación con la Juntaencargada de practicar los traba-jos para la construcción de panta-nos en el río Francolí, sin practi-car gestión alguna para no herir lasusceptibilidad de la Junta óComisión encargada de los traba-jos, ni la de los pueblos de Valls yTarra gona"21. La segona assem-blea acceptà la proposta. El temael preocupava i el juny de 1918insistí en "la conveniencia de laconstrucción del pantano en el ríoFrancolí, ya que no siendo segurani barata el agua del de Riu -decañas, podrían solucionar estosinconvenientes en el día de maña-na con la fusion de ambos panta-nos aconsejando al Sindicato pro-siga los trabajos hasta conseguirque se realice aquel pantano á finde que nuestra entidad no pierda

el derecho que adquirió con supetición á la superioridad de quese verifiquen los estudios necesa-rios en la cuenca del Francolí".No es prengué cap acord, en creu-re’s que era millor, tot i mantenirbones relacions, que cada pantàfes el seu camí i ajornar la fusióper a un cop ambdós estiguessinenllestits22. Les paraules de Fontdonen a entendre que en el seupensament es reservava al pantàdel Francolí un paper similar alque actualment té el de Siurana.El 1924 el president del Sindicatde Regants de Riudecanyes, PauAbelló, era vocal de la Junta delPantà del Francolí, que presidiaPau Font, amb Eduard Toda entreels membres de la directiva23.

Segons unes notes de 1926conservades per Pau Font "losregantes actuales han contempladolos esfuerzos de Reus y otros pue-blos con la mayor pasividad duran-te los años que han transcurridodesde 1906 hasta 1920", però"ahora que viene el proyecto envias de realización, ahora piensanen aprovecharse de él". Els respon-sables se’n felicitaven: "también losregantes de la riera de Riudecañasse opusieron a la construcción del

pantano. Ahora se muestran satisfe-chos, porque tienen segura su aguaque antes era muy eventual". Elmateix 1926 els costos de construc-ció del pantà del Francolís’evaluaven en 22 milions de pesse-tes. Encara el 1931 Aguadé es refe-ria als "Es tanys del Francolí i Bru -gent, de propera cons truc ció"24.Font presidí la Junta del Sindicatdel Pantà del Francolí fins a la sevamort l’any 194825.

«»

No sent l’aigua deRiudecanyes ni segura nibarata, Pau Font apostava

també pel Francolí

«»

Els il·lustrats reusencs PauFont, Pau Abelló i EduardToda formaven part de la

Junta del Pantà del Francolí

TAG Juny 2001 20�

N o t e s

1 Per a Pau Font vegeu J. IGLÉ -SIES, Don Pau Font de Rubinatdins l’àmbit reusenc, AssociacióExcursionista de Reus, Reus1961, i P. ANGUERA, Pau Fontde Rubinat (Reus 1860-1948).Vida i actuacions d’un bibliòfilcatalanista, Mueu Co mar calSalvador Vilaseca, Reus 1998.2 La Comision Gestora del pro-yecto de aguas á los habitantes deesta ciudad, full volant. Dictámenfacultativo acerca el Proyectopara abastecer de aguas á la ciu-dad de Reus, Reus 1882, la cita ales ps. 24-25. Detalls complemen-taris a À. DUARTE, Pos sibi listes ifederals. Política i cultura republi-canes a Reus (1874-1899),Associació d’Estudis Reu sencs,Reus 1992, p. 217.3 Contrato celebrado por el Ex -cmo. Ayuntamiento de Reus condon Juan Caballé y Goye nechepara el abastecimiento de agua dela misma, publicat per la Com -pañía Aguas de Reus S. A., Reuss.a. [1912], p. 5.4 El 1890, amb Joan Vidiella iJaume Padró, intentà promoure uncanal derivat del d’Urgell, projec-te que va haver de ser abandonatdavant de les pretensions econò-miques de la Junta del Canald’Urgell, AGUADÉ, "Aguas deReus", "Converses" sobre temasde interés local y comarcal,Revista del Centro de Lectura,Reus 1957", p. 111. No sé si estracta d’un error, ja que el 1882Felip Font havia fet gestions, ennom d’un grup de propietaris reu-sencs, per a portar aigües delcanal a Reus, DUARTE, p. 2165 Caballé proposava la concessiódel monopoli de les aigües deReus a una empresa privadadurant cinquanta anys. Fou durantla segona dècada del segle unafont constant d’enfrotament entreels partits polítics reusencs, en

comptar amb el suport dels possi-bilistes i dels lerrouxistes, i devegades els socialistes, ambl’oposicio del Foment RepublicàNa cio nalista i de les entitatseconòmiques. Per l’actitud delspossibilistes El problema de abas-tecimiento de aguas en Reus y elproyecto Caballé, s.p.i., presentatcom Suplemento al núm. 29 de"Las Circunstancias". Vegeu tam -bé Contrato, passim.6 Contrato, p. 3. 7 Segons unes notes que es con-serven a l’Arxiu Font de Rubinat;les vaig aprofitar ja a Pau Font.Totes les referències de les que noconsta l’origen provenen delmateix arxiu. IGLÉSIES, p. 28-30, recorda que en la sessió en queprengué possessió de l’alcaldia el1899 féu aprovar una instància algovern demanant un pantà o canalde ragatge i el ferrocarril de Reusa Mont-roig. Poc després aconse-guí que una comissió tècnica ini-ciés els estudis previs. Alguns delsdetalls d’IGLÉ SIES no coincidei-xen amb els que dono aquí. 8 Segons E. AGUADÉ, "Políticahidráulica. El Pantano del Fran -colí", Revista del Centro deLectura, 6 (1952), p. 62, els alcal-des de Tarragona i Valls eren res-pectivament Francesc Yxart deMoragas i Fidel de Moragas, eldarrer, sobretot, un bon amic dePau Font de Rubinat.9 Lo Somatent, 6-III-1900. L’ajun -tament de Reus destinà 1.800 pes-setes als estudis preliminars per ala construcció de pantans, J.FORT, Anales de Reus desde 1860a nuestros días, VIII, Reus 1930,p. 195.10 Lo Somatent, 13-III-1900.11 Las Circunstancias, 13-III-1900.12 AGUADÉ, "Política", p. 62.13 FORT, p. 199.14 FORT, p. 200.15 Cap a aquesta data, no la dónade manera precisa, AGUA DÉ,"Aguas", ps. 111-112, afirma que

Font volia construir un pantà a laRiba, que rebé un importantsuport de les figures més preemi-nents de l’economia reusenca ique fou ben vist perl’administració. Vegeu també id.p. 115. Potser el projecte influí enun altre que tampoc no reixí,Proyecto de aprovechamientoshidráulicos del rio Brugent,Barcelona 1929.16 AGUADÉ, "Aguas", p. 115.17 "Sindicato de riegos del Pan -tano de Riudecañas. Actas", I,p.s.n.18 "Sindicato de riegos del Pan -tano de Riudecañas. Actas", I,p.s.n.19 "Sindicato de riegos del Pan -tano de Riudecañas. Actas", I,p.s.n., sessió 1-VI-1906. El temas’allargassa, sense arribar a capsolució real, al llarg dels mesossegüents.20 Contrato, p. 5.21 "Juntes general", I, folis, 40-41. El 1916 l’enginyer reusencAn toni Gaya Busquets publicà unavantprojecte del pantà del Fran -colí, que deuria fer reviure eldebat, i al llarg del 1917 es publi-caren diversos articles i es ferendiverses gestions per a dinamitzar-lo, AGUADÉ, "Aguas", p. 116.Més informació a id. "Política",ps. 62-64.22 "Juntes general", I, folis 51-52.En constituir-se el 1924 la Juntadel Pantà del Francolí, que presi-dia Pau Font de Rubinat,l’assemblea del de Riudecanyesoferí la seva plena cooperació,"Juntes general", I, foli 68.23 Sindicato de riegos del Pantanode Riudecañas. Actas", I, p.s.n.,sessió 19-XI-1924.24 AGUADÉ, "Abastiment", p.56.25 AGUADÉ, "Aguas", p. 117.

PERE ANGUERA

Dr. en Història Contemporània icatedràtic de la URV

TAG Juny 200121�

L’11 d’octubre de 2000, la Saladel Contenciós-Adiminis tratiu delTribunal Superior de Justícia deMúrcia dictava una sentència enresposta a un recurs d’apel·laciópresentat pel Col·legi d’Apare -lladors local. La sentència revoca-va una resolució administrativa del’Ajuntament de Cieza, i declaravala falta de competència professio-nal de l’Enginyer Tècnic Industrialper poder redactar un projected’obres d’adequació de local. ElTribunal Superior va estimar quel’enginyer tècnic és incompetent enaquesta matèria, ja que el projecteqüestionat preveia actuacionsconstructives "pro pias de la arqui-tectura civil".

La qüestió en litigi feiareferència a la possible habilitaciódels enginyers tècnics industrialsper subscriure un projecte d’obresper instal·lar una cafeteria en undeterminat local, per al quall’enginyer ja havia redactat el pro-jecte d’apertura. El Col·legid’Apare lladors de Múrcia va pre-sentar un recurs a mitjans del 1998davant de l’Ajuntament de Cieza,tot al·legant la manca d’habilitacióprofessional dels enginyers enaquesta matèria. El 29 d’octubredel mateix any, el consistori resoliael recurs a favor del projecte elabo-rat per l’enginyer, una decisió queva provocar l’apel·lació delCol·legi. Finalment, l’octubre del’any passat, el Tribunal Superiorde la província donava la raó al

col·lectiu d’aparelladors murcià, ifallava en contra de la primeradecisió municipal. A més, el tribu-nal va condemnar l’Ajun tamentde Cieza a què iniciés un expe-dient de legalització de les obresque hauria de ser redactat necessà-riament per un arquitecte o unarquitecte tècnic.

El recurs presentat pel Col·legid’Aparelladors de Múrcia es basa-ba en què la decisió municipalhavia infringit la Llei 12/86 sobreatribucions professionals dels ar -qui tectes i enginyers tècnics, quehavia hagut defectes en l’apreciacióde la prova pericial, així com vul-neració de la doctrina jurispruden-cial sobre l’anomenat «prin cipio deaccesoriedad», se gons el text de lamateixa sentència. Aquesta llei fixaun principi fonamental, eld’especialitat, se gons el quall’exercici de la professió d’enginyer

i d’arquitecte tècnic ho és "dentrodel ámbito de su respectiva especia-lidad técnica (art. 1.2)".

En aquest sentit, la resoluciójudicial indica que, per decidir,l’Administració corresponent hade conèixer tant les característi-ques urbanístiques de l’actuacióconcreta com les condicions deseguretat de la mateixa. Atesaaquesta especificació, la sentència,en el punt cinquè, conclou que lasituació "en relación con la com-petencia del técnico proyectistahace desaparecer uno de los ele-mentos esenciales en que debeapoyarse la actividad adminstrati-va de control, y desencadena laanulabilidad de la resolución". Enel punt següent, el sisé, la sentèn-cia estima el recurs d’apel·laciópresentat pel Col·legi de Múrcia"sin que haya lugar a la imposiciónde costas".

Jurisprudència sobre atribucionsprofessionals de l’aparellador

A S S E S S O R I A J U R Í D I C A�

Pel seu interès per als col·legiats, tot seguit presentem un resum d’una recent sentència relativa a la faltade competència professional d’un Enginyer Tècnic en la redacció de projectes d’obres d’adequació delocals comercials.

Obres a un interior d’un local, més pròpies de l’arquitectura civil�

TAG Juny 2001 22�

UN ANY DE LA LOE

Acaba d’acomplir-se el primeraniversari de la posada en marxade la Llei d’Ordenació de l’Edifi -cació (LOE). Durant aquest pri-mer any de vida, el sector de laconstrucció ha assistit ja a impor-tants canvis, alguns esperança-dors, altres inquietants i, potseralguns d’ells, incerts.

Són moltes les reflexions enveu alta que formulen els diferentsagents, entre les quals destaquenla millora de la qualitat, més cla-redat en l’atribució de funcions iresponsabilitats i la defensa delsinteressos del consumidor. Peròexisteixen altres moltes reflexionsen veu baixa: la nova organitzaciódel procés de l’edificació, el paper

dels nous agents que hi participen,el futur perfil tècnic, les compe -tèn cies professionals, la perícia ila futura jurisprudència.

En aquest nou marc esperança-dor, el compromís de la qualitatsembla estar definitivament orien-tat per un bon camí, a l’espera delque pugui ocórrer ambl’assegurament de les garantiestriennals i anuals. De totes mane-res, una primera anàlisi en profun-ditat del sector deixa entreveure unlleu desconcert i l’aparició de pre-ocupants desajusts.

UNA TROBADA OBERTAA TOTS ELS SECTORS

El Col·legi d’Arquitectes Tèc -nics de Tarragona i la prestigiosa

Revista de Derecho Urba nís ticohan promogut una trobada al mésampli nivell institucional, en la qualestaran representats tots elscol·lectius per tal d’analitzar els pri-mers resultats de la posada enmarxa de la LOE.

La ciutat de Tarragona serà elpunt de trobada del sector, un llocon posar en comú aquestes refle-xions, debatre amb deteniment elsprimers efectes de la LOE i esbos-sar els esdeveniments dels pròximsanys a partir de l’opinió de dife-rents experts.

Aquestes primeres jornadesd’àmbit estatal agruparan la visió il’opinió de tots els agents implicats:administracions, col·legis profe -ssionals, promotors i cons truc tors;experts en patologia i càlcul, com-

Tarragona acollirà el primer debatnacional sobre l’aplicació de la LOE

Durant els dies 8, 9 i 10 de novembre d’enguany, reconeguts experts nacionals i internacionals del sectoranalitzaran i debatran els primers efectes de la posada en marxa de la Llei d’Ordenació de l’Edificació.

A S S E S S O R I A J U R Í D I C A�

Vista de l’Auditoriumdel Palau deCongressos deTarragona

�

TAG Juny 200123�

panyies d’assegurances, organis-mes de control tècnic, laboratoris,advocats, magistrats, associacionsde consumidors, admi nis tradors definques i fabricants de materials.

EXPERIÈNCIES,ANÀLISIS I PROPOSTES

L’esperit que impulsa aquestesjornades és el de realitzar una anà-lisi exhaustiva i crítica del sectordes de totes les visions dels dife-rents agents que hi intervenen, ambuna directa participació dels assis-tents. Les jornades plantejarandiversos punts de vista per partd’experts nacionals i internacionalsde cada especialitat, i estaran ober-tes a la participació de tots elscol·lectius. No es tracta nomésd’una posada en escena de l’estatactual de la qüestió, sinó d’unesjornades que volen anar més enllà,tot abordant una anàlisi crítica iobjetiva. Per tot això, les jornadeshauran de tractar temes clau que enel futur hauran de consolidar lesnoves regles del joc que la LOE haimplantat. Es tracta, doncs, de cata-litzar totes aquelles opinions i expe-riències d’experts que aportaranmés llum o matissaran tant l’accióindividual d’empreses i professio-nals com l’acció futura dels dife-rents col·lectius o agrupacions.

UNA MIRADA AL FUTUR

Les jornades han nascut ambl’esperit de conèixer les futurestendències que marcaran la pautadel sector de la construcció en lapròxima dècada. La LOE estàaccelerant una reorganització detot el sector professional. S’estàtravessant la porta d’una etapanova de renovació, d’esforç i deconsolidació de la qualitat, en laqual els diferents agents implicatshan posicionar-se de nou. Peraixò, aquest punt d’encontre ha deservir a tots els assistents per ana-litzar, assimilar i extrapolar aques-

ta nova realitat, i desenvoluparaccions concretes de consolidacióen els seus respectius àmbits.Amb tota seguretat, la marca unabans i un després que ens fareplantejar el camp de la forma-ció, del coneixement tècnic, del’especialització i l’excel·lènciaprofessional de tot el sectorimmers en el procés d’edificació.

BLOCS TEMÀTICS DELES JORNADES

1. La realitat constructiva delsector. Sinistralitat i perícia

La posada en marxa de laLOE es produeix en un marc tec-nològic i humà que fins ara haofert uns determinats tipus i per-centatges de risc. Conèixer el riscen el procés edificatori ens porta a

atendre els punts febles de laconstrucció per saber on s'han defixar els esguards de les compan-yies d'assegurances i els reptes demillora de la qualitat. D’altrabanda, en aquest marc, el peritatgede danys adquirirà una dimensióimpensable fins a l’actualitat.Ponències base previstes (30-35minuts)

• Una visió de la sinistralitaten edificis a França. L’experiènciade 2 dècades.

• Los sinistres més freqüentsen construcció a Espanya.

• La perícia forense davant laLOE i la LEC.

• El futur perfil de la sinistra-litat. Nous riscos.Comunicacions especialitzades(10-12 minuts)

• Disfuncions acústiques enedificis moderns.

Les garanties sobre solidesa i seguretat de l’edifici ja queden cobertes ambl’assegurança decennal de danys

�

TAG Juny 2001 24�

• Disfuncions higrotèrmiquesen edificis moderns. Lessions eninstal·lacions d’aigua i calefacció.

• L’anàlisi estadística de lasinistralitat. Potencialitats futures.

2. El repte de la qualitat.L’auditació del risc

Els organismes de control tèc-nic tenen un paper estratègic entrerisc i qualitat. La seva funció decontrol de l'avaluació de riscsassegurats en les fases de defini-ció del projecte i de l'execució ésavui necessària per establir els

barems de la qualitat, els valorsdel risc i els costos de les assegu-rances que establiran les compan-yies en els propers anys. Ana -litzar la seva labor, conèixer elsparàmetres de control i veurecom es coordina la seva funcióen el marc de les atribucionsdels tècnics permetrà entendremillor en quina direcció evolu-cionarà la qualitat i com es pena-litzarà el risc. Ponències Marc (30-35 minuts)

• El Codi Tècnic de l’Edi -ficació.

• El paper del consultor

d’estructures en el procés edifica-tori.

• El paper de les EmpresesAuditores de Risc (OCT)

• El repte de qualitat des delsector immobiliari.Comunicacions especialitzades(10-12 minuts)

• Els identif icadors de laqualitat.

• Formació en les EmpresesAuditores de Risc. Utopies i rea-litats.

• Responsabilitats en el con-trol tècnic.

• El baròmetre de la qualitat enl’edificació. ¿Cap a la qualitat total?

3. Nova jurisprudència i posi-cionament de les companyiesd'assegurances

Apareix una nova delimitacióde responsabilitats, distinta al quepassava amb l'article 1591 del CodiCivil, quan la reclamació sobre laresponsabilitat podia allargar-sefins els vint-i-cinc anys en algunssupòsits. En aquest procés de canvilegislatiu hem de ser capaços deveure l'evolució de les sentènciesjudicials, quins canvis significatiuses produeixen i les interpretacionsjurídiques de responsabilitat. Amés, és totalment necessari roman-dre atents als esdeveniments jurí-dics relacionats amb els danys enedificis finalitzats abans del'entrada en vigor de la LOE.Ponències Marc (30-35 minuts)

• La LOE i el concepte deruïna en l’edificació.

• Informes de Patologia.• Noves delimitacions de la res-

ponsabilitat. Primeres sentències.• El posicionament de les

companyies d’assegurança i reas-segurança.Comunicacions especialitzades(10-12 minuts)

• L’escripturació i el registrede la propietat.

• La situació actual del consu-midor en el nou marc de la LOE.

La qualitat i les assegurances són un dels punts centrals de la LOE

�

TAG Juny 200125�

• El paper de les correduriesd’assegurances.

4. Perfils professionals i com-petències en el marc de laLOE

En aquest nou marc legals'obren noves vies professionalsper als tècnics en el marc de lainspecció, el peritatge per a com-panyies d'assegurances o la perí-cia judicial forense, que resultaràfonamental. En canvi, altres acti-vitats habituals, com aral'execució de les obres, planteja-ran nous requeriments en la docu-mentació i en els protocols i lametodologia de control.

Per això resultarà fonamentalindagar sobre les noves necessitatsde formació a la universitat i laformació continuada post-univer-sitària.Ponències Marc (30-35 minuts)

• La universitat i el repte for-matiu per al nou segle.

• Formació i Perfils professio-nals a la Comunitat Europea.

• Nous perfils professionalsque exigeix el mercat.

• Formació post-universitàriaper a tècnics.Comunicacions especialitzades(10-12 minuts)

• Paper i protagonisme futurde les tecnologies de la informa-ció en el sector.

• La normativa On-line. Unaeina per a la prevenció.

• La formació dels professio-nals de la construcció.

• El paper formatiu de les fun-dacions privades.

5. El paper del consumidor.Noves tendències en la recla-mació de danys

Sens dubte l'aplicació de laLOE suposa un increment del costdel producte final que suporta elconsumidor. A més, el consumidorté obligacions referents al mante-

niment que modificaran el seucomportament i expectatives enrelació amb el producte edificat.En contrapartida, l'usuari, amb unacultura creixent de la qualitat, tro-barà en aquesta Llei una einaindispensable per a la defensa delsseus interessos. Per això ara és elmoment idoni per conèixer lesinquietuds i necessitats de l'usuarii com cal atendre-les.Ponències Marc (30-35 minuts)

• Passat, present i futur delmanteniment a Espanya.

• El traspàs progressiu al’usuari de la responsabilitatdavant del manteniment.

• Green Building Challenge(GBC). Qualificació mediambien-tal dels edificis.

• L’Administrador de Finquesdavant del repte del manteni-ment.Comunicacions especialitzades(10-12 minuts)

• Les reclamacions dels con-sumidors. Millora dels seus dretsfonamentals.

• Edificació i Medi Ambient.Tendències futures.

• La qualitat de la pràcticapericial com a garantia per alusuari.

INFORMACIÓ IINSCRIPCIÓ A LES

JORNADES

Revista de Derecho Urba nísticoDoctor Esquerdo, 4728028 – Madrid.Tel 91 4008018 – 5746411Fax 91 5041558rdu@montecorvo.com

Places limitades per rigorósordre d’inscripció. Es recomanafer una preinscripció per rebre elssuccesius comunicats.Preu de les jornadesFins al 30 de Setembre:65.000 Ptes.Les inscripcions posteriors:75.000 Ptes.Reserves hoteleres

Per rebre informació anticipa-da o realitzar les reserves hotele-res poden dirigir-se a:Viajes TarracoC/ Unió, 5443001 TarragonaTel. 977 23 60 60 - 977 17 27 50Fax: 977 23 60 53tarracocentral@juniper.es

S’espera una gran assistència a aquestes jornades, organitzades pel nostreCol·legi i la Revista de Derecho Urbanístico

�

TAG Juny 2001 26�

a voluntat de recuperar el vellofici d’esgrafiador podria

ser, entre molts d’altres, el primermotiu que justifiqués aquest tre-ball. La quantitat i la qualitat delsesgrafiats existents arreu de Cata -lunya sens dubte n’és una altre i,per no fer-ne una llarga llistad’objectius, crec que tots ells elspodria resumir en dir que tot vedonat per l’amor a una terra, a unofici i a una gent que ha tingut lasensibilitat, la creativitat i la ima-ginació d’embellir mitjançantl’es gra fiat el nostre país.

L’any 1981 el Col·legi d’Apa -re lladors i Arquitectes Tècnics deTarragona, conjuntament amb elDepartament de Cul tura de laGene ralitat de Cata lunya, van por-tar a terme l’edició d’un llibremeu intitulat Esgra fiats i la sevaposterior presentació en societat,on el director general del Patri -moni Artístic de la Gene ralitatdeia que la voluntat de recupera-ció dels vells oficis els enco rat -java i que la recuperació delsesgrafiats és necessària per amantenir moltes de les caracterís-tiques del patrimoni artístic català.

Aquell primer treball sobre elsesgrafiats tenia com a objectius elconeixement de les tècniques, elsmaterials, els motius ornamentalsi les aplicacions dels esgrafiatscom a elements decoratius murals;era el punt d’inici de tot un procésde recerca, estudi i investigaciód’un art, un ofici i una tècnica quepot desaparèixer, cosa que repre-sentaria -al meu parer- la pèrduad’una part important del nostrepatrimoni cultural, motiu pel quedes de fa temps vaig decidir-me

per l’estudi, la investigació i ladivulgació dels coneixementsadquirits envers aquest ofici.

Si la primera publicació, comja he dit, tenia uns objectius, ambel present treball m’he proposatfer un estudi per a dur a terme lacatalogació, determinar l’estat deconservació i estudiar els procedi-ments, les tècniques i les possibi-litats de restauració i conservaciódels esgrafiats.

RECURSOSMETODOLÒGICS

EMPRATS

Per dur a terme aquest treball,la metodologia emprada es pot con-cretar amb els següents apartats:

1. Observació i inspecciósobre el terreny dels elements aestudiar.

2. Recollida de la documen-tació gràfica necessària, fotogra-

fies, plànols i dibuixos, sobre elterreny i en els arxius.

3. Recerca de la bibliografíasobre el tema que ens ocupa.

4. Presa de mostres sobre elterreny de fragments dels mortersdels esgrafiats i la seva anàlisi.

Advertiment: aquest treballs’ha realitzat seguint molt de propel text de les obres esmentades ala bibliografía, algunes d’ellesmolt més que d’altres. Vull deixarclar aquest fet ja que algunes deles solucions que es donen no leshe pogut experimentar personal-ment, per tant, no es pot garantirel bon resultat de les mateixes;esperem que la confiança que hemdipositat en altres autors no ensdugui a cap fracàs. Per tant, acon-sello els que en vulguin fer unaaplicació pràctica que facin, abansd’una aplicació definitiva, unapetita experiència amb les matei-xes, atès que allò que de vegades

Façanes esgrafiades (I)

L

Esgrafiats al carrer del Carme. Vista des del Pla de la Seu, a Tarragona

�

G A B I N E T T È C N I C�

TAG Juny 200127�

ha donat un bon resultat en untipus d’obra en d’altres, i perdiverses raons, no el dóna.

ESTAT DE CONSERVACIÓ

L’aspecte extern d’un esgra-fiat és el que en principi ens dónauna idea de l’estat de conservaciódel mateix i del pas i l’acció deltemps que han fet que molts d’ellsavui no llueixin com al pricipi dela seva vida: les característiquesdel material que s’empraven per arealitzar-los han permès el seuenvelliment. Ara bé, essent aquestun motiu important que determinal’estat de conservació, no hi hadubte que també les deficiènciesdel mur, dels arrebossats de fons,

dels arrebossats o enlluïts superfi-cials o la deficient qualitat delspigments emprats, influeixen al’hora d’allargar o d’escurçar lavida d’un esgrafiat. També lesaccions externes, com la pluja, elscanvis tèrmics, la contaminació,etc, escursen la seva duració. Peròl’acció directa de l’home sol ser elmotiu que més accelera la des-trucció, sobretot com a conse-qüència de restauracions fetes perpersones inhàbils o incapacitades itambé per l’aplicació sobre lesfaçanes de rètols, instal·lacionselèctriques, telèfoniques, etc...

Com a conseqüència de totl’exposat anteriorment i amb lafinalitat de fer un diagnòstic ade-quat i poder determinar l’estat deconservació d’un esgrafiat, entencque es podria fer una anàlisid’acord amb el següent qüestionari:1.- Defectes propis dels esgra-fiats:1.1. Defectes dels pigments:1.1.1. Descoloriments

1.1.2. Taques1.1.3. Destonificacions1.2. Defectes de l’enlluït superfi-cial:1.2.1. Despreniments1.2.2. Bosses1.2.3. Erosions1.2.4. Descomposicions1.2.5. Badalls1.3. Defectes dels arrebossats defons:1.3.1. Despreniments1.3.2. Bosses1.3.3. Erosions1.3.4. Descomposicions1.3.5. Badalls2.- Defectes del suport:2.1. Despreniments 2.2. Descomposicions2.3. Escletxes2.4. Varietat de materials3.- Humitats:3.1. De pluja 3.2. Del suport4.- Atac de contaminants at mos fèrics5.- Atac d’aus i vegetals6.- Restauracions:6.1. Alteracions del dibuix6.2. Pintures superficials6.1. Arrebossats deficients6.1. Enlluïts deficients7.- Elements adossats:7.1. Línies elèctriques i telefòni-ques, llums, palomilles, etc.7.2. Cartells, rètols, etc.7.3. Revestiments, aplacats, etc.

Els materials emprats per a lafabricació dels morters ques’aplicaven en forma de diferentscapes d’arrebossats a l’hora de dura terme un esgrafiat eren tradicio-nalment: la calç, la sorra, els pig-ments i l’aigua. El conjunt de totsells una vegada aplicats als su ports(murs, voltes, sostres, arcs, cúpu-les, etc), tant exteriors com inte-riors, prenia consistència perl’acció del fraguat com a conse-qüència de l’evaporació de l’aiguai per reaccions químiques ambl’anhídrid carbònic existent al’atmosfera que els envolta: totaconseguint una pedra artificial decarbonat càlcic.

Tant les pedres naturals com,en el nostre cas, les artificials, perqualsevol acció natural o provoca-da sofreixen alteracions; les pri-meres lentament i les segonesd’una forma més accelerada.

Les alteracions naturals vénenmotivades per l’acció de la pluja,el vent, els canvis de temperatura,els vegetals, les aus, etc.

Les provocades solen ser con-seqüència de l’acció directa del’home o per les modificacionsque aquest causa a l’ambient.

CONSERVACIÓ DELSESGRAFIATS

Sobre l’ampli camp de la con-servació i la restauració de monu-ments falten encara, com a molt,persones que associïn en si matei-xes les possibilitats tècniques iartístiques. Els artistes moltes ve -ga des pateixen de manca de for-mació tècnica i els tècnics, engeneral, tan sols estan formats tèc-nicament, però no en la perfeccióartística. No obstant això, per auna bona conservació de monu-ments és d’una necessitat fona-mental l’associació d’una capaci-tat completa en els aspectes tèc-nics i artístics.

En cada treball d’aquesta índo-le s’ha d’establir per endavant si estracta d’una significada obra d’arto solament d’una obra de mitjanacategoria. El punt de vista fona-mental de la conservació s’ha demantenir quan es tracta de monu-ments artístics importants; una deles màximes preocupacions és laimportantíssima de conservar per ales generacions futures les obresd’art més notables sense modifi-car-les ni abillar-les en absolut .

«»

Les deficiències del mur, delsarrebossats i dels pigmentsinflueixen en la vida d’un

esgrafiat

«»

La «restauració», en contrastamb «la conservació», vol dir reparar i fer utilitzable

de nou

TAG Juny 2001 28�

En les obres d’art menysvaluoses, encara que siguin anti-quíssimes, no es poden portar aterme els treballs de conservació,en part per motius de caràctereconòmic, en part per motius decaràcter pràctic; en aquests casos,en interès d’una selecció lógica,entra en funcions la "restauració".

La "restauració", en contrastamb la "conservació", vol dirreparar i fer utilitzable de nou. Lacondició prèvia a aquest treball és,juntament amb la sensibilitatartís tica, també la de tenir unsconeixements i capacitats manualsa fi que els retocs siguin executatsamb el mateix esperit i tècnicaamb què varen ser portats a termeen l’obra d’art en qüestió.

La "conservació" és unaadqui sició del nostre temps. S’haarribat a l’acord que no s’han demodificar les antigues i valuosesobres d’art, sinó simplement con-servar-les. Però allí on està pre-sent la necessitat de modifica-cions, millores o innovacions, escrea efectivament quelcom real-ment nou segons l’esperit del nos-tre temps.

En el passat es van acomodarfreqüentment obres importants alnou gust de l’època. Es van modi-ficar escultures notables en la sevaexpressió plàstica o es va renovarl’original i valuós policromat peruna aplicació de colorit. En eltemps del Barroc fins i tot varenser pintades novament pinturesgòtiques amb un altre motiu total-ment diferent. També s’ha donat elcas de modificar totalmentl’arquitectura d’un local; hi vahaver un temps que foren destros-sats, cremats o deteriorats valuo-sos treballs antics, com ara altars,

estàtues, o estucats, i substituïtsper obres barroques. A les acaba-lles del segle XIX foren eliminatsde nou els treballs barrocs i ocu-paren el seu lloc d’altres de neo-romànics o neogòtics sense capvalor artístic.

L’esperit d’una bona conser-vació de monuments és el de man-tenir tot el bo exactament igual iamb l’esperit del temps del queprocedeix. La conservació ha d’a -tènyer també que quan siguinecessària realment una nova cre-

ació, s’ha d’executar quelcomartísticament digne dins del marcantic del monument a conservar.

En la conservaciód’edificacions de vegades existeixla necessitat d’eliminar partssense valor i substituir-les perd’altres noves de qualitat, per tald’arribar a una homogeneïtzacióartística. Quan hi ha la possibilitatde col·locar altres elements en llocd’aquells, és misssió del conser-vador executar aquest treball ambl’esperit del nostre temps i no

«»

En el passat es van acomodarfreqüentment obres

importants al nou gust de l’època

Façana del Col·legi d’Enginyers Industrials, al carrer d’Escrivanies Velles aTarragona

�

TAG Juny 200129�

tractar d’imitar l’antic. D’altrabanda, avui és imposible i fora delloc la construcció en un estilgòtic o barroc. De fer-ho, el ques’aconseguiria seria un efecteexterior sense el genuí valor artís-tic de l’estil. Quant de treball i dedispendi han costat algunes res-tauracions! I, tanmateix, totsaquells treballs d’uns efectes apa-gats, sense ànima, doncs encaraque es recorri a les exactituds deregle i compàs damunt d’una taulade dibuix, no tenen la força crea-dora d’un artista contemporani.

Quan s’hagin d’afegir novesparts a un espai arquitectònicantic, la missió de l’artista consis-teix en crear una obra que, encara

que nascuda realment en la nostraèpoca, no desentoni com un cosestrany en el conjunt, doncs s’hiha d’emmotllar orgànicament iartísticament. Hi ha suficientsexemples pràctics de peces que nopertanyen a un mateix estil peròque, malgrat tot, fan un efected’assumpte complert, a causa dela qualitat artística que tenen.

Com ja s’ha dit abans, la qües-tió de conservació o de restauraciódepèn en primer lloc de la qualitatde l’obra d’art. La restauraciód’obres notables implica una des-valorització artística a causa de lareno vació o abillament. Col·locarparts que falten en quadres, pintu-res murals o figures antigues i devalor és un atac injustificable atota obra d’art. Solament el mes-tre autor està reservat a aquestatasca; a cap altre artista li és lícitdur a terme una reparació sem-blant amb el mateix esperit origi-nal de l’obra.

Per tal d’arribar a un resultatfavorable, és primordial estudiar

prèviament les causes del desper-fecte. Quan s’assumeix la respon-sabilitat de conservar un espiaarqui tectònic amb tota la sevavaluosa instal·lació, s’had’investigar de bell antuvi si al’obra de paret de pedra hi hahumitat. Si n’hi hagués, s’hauriade recórrer a mitjans especials pertal d’eliminar-la. És particular-ment important la inspeccióescrupulosa de la teulada i de laseva estructura, atès que les gote-res poden causar la destrucció deles pintures murals i dels esgra-fiats. També s’ha de comprovardegudament si l’arrebossat del’obra està o no en bon estat deconservació. Quan un arrebossatantic es conserva bé, ha de restar al’obra, ja que té un encís i unavigoria que no es podria aconse-guir fent-lo novament, tal coms’esdevindria en un quadre antic oen una estàtua.

En els locals antics freqüent-ment hi apareixen taques d’humitata les parets i als sostres; la conse-qüència d’això és que moltes vega-des el fons està completament apa-gat i l’arrebossat denota manca deforça. Al fons s’ha de tornar aposar-hi una nova aplicació de mor-ter de calç. Quan es treul’arrebossat antic i apareixenpedres de l’obra defectuoses aconse qüència de les eflorescènciessalitroses, s’han de reposar, treba-llant sempre amb el millor materialpossible. El nou arrebossat ha detenir la mateixa composició i lamateixa rugositat que l’antic. Ésparticularment important en lesantigues edificacions, que general-ment tenen arrebossats antics demorter de calç, eliminar els adoba-ments ulteriors de l’arrebossat exe-cutats amb morters allargats ambciment. El morter de ciment ésmenys permeable a l’aigua que elde calç, motiu pel qual si apliquemun arrebossat de morter de cimental costat d’un de calç el mur cobertpel de ciment crea humitat en per-

judici del parament on l’arrebossatés de morter de calç i on s’hi acu-mula la humitat d’un i de l’altre. Sil’arrebossat de ciment es troba aambdues cares del mur s’ha depicar fins a arribar a la pedra delmur, tant en el parament exteriorcom en l’interior. Les junturess’han de posar al descobert comple-tament per tal que el mur puguitranspirar i eliminar la humitat atèsque, contràriament, l’arre bossat escorrompeix i s’ofega.

En alguns casos s’ha acumulaten el mur, per l’obturació (imper-meabilització) per ambdues caresamb el morter de ciment, tantahumitat que ja no és possible apli-car sobre aquestes un arrebossatde morter de calç pur. Llavors,l’arrebossat nou s’ha d’aplicarsobre plaques aïllants o un revesti-ment "Rabitz" (arrebossat sobretela metàl·lica). Les plaquesaïllants són particularment apro-piades quan es disposa d’una cam-bra d’aire de més d’un centímetrede gruix, entre l’obra de mampos-teria o de ceràmica i el revesti-ment aïllant; d’aquesta manera lamamposteria pot arribar a assecar-se amb el temps i impedeix que elnou arrebossat de morter de calçpateixi desperfectes a conseqüèn-cia de pedres o totxos defectuosos

o amb gran contingut de sals.Quan hi ha gran humitat en el

mur, el millor és tallar-lo i aïllar-loamb filades de planxes de plom oaltres materials. Aquests treballs,tanmateix, han de ser executatsper cases especialitzades.

Moltes vegades és suficientenvoltar tot el local amb una rasade drenatge d’uns 70 cm d’ampleque s’omplirà amb cantells gros-sos fins a la cimentació. A més,

«»

Quan hi ha humitat al mur,el millor és tallar-lo i aïllar-loamb planxes de plom o altres

materials

«»

Col·locar parts que falten enquadres, pintures murals o

figures antigues i de valor ésun atac a tota obra d’art

TAG Juny 2001 30�

s’ha de tenir cura que els voltantsd’aquest drenatge estiguin confor-mats de tal manera que no tinguinaccés a les rases de l’aigua depluja acumulada a les rodalies.

En el cas que existeixi la pos-sibilitat de substituir les pedresdefectuoses per rajoles no massacuites, s’haurà de seguir aquestproce diment. Quan la pedra delmur es mantingui en un relatiu bonestat és aconsellable que s’assequiel mur lliurement, sense cap menad’arrebossat de tres a sis mesos.

En les reparacions fetes ambciment, que tant freqüentments’han practicat durant els darrersdecennis en els edificis antics, haaparegut moltes vegades unaextra or dinària humitat. El mur nopot transpirar fins a l’altitud onarriba l’arrebossat o el rejuntatamb ciment, amb la qual cosa lasuperfície transpirant disminueix ila humitat del sòl puja cap a lapart on acaba l’arrebossat deciment i això fa que el mur resticompletament humit.

La condició prèvia per a l’úsdel ciment en arrebossats per pin-tures al fresc, estucs i esgrafiats,és la de disposar del fonament deformigó. En el lloc on aquests nohi siguin, tant el ciment com lescapes de materials impermeabilit-zants, com per exemple els colorsa l’oli, no tenen res a fer en laconstrucció, atès que el conjunt del’obra resta pràcticament inundatd’aigua. O bé s’impedeix que lahumitat pugi pel mur mitjançantun fonament o la corresponentfilada d’aïllant o bé, quan es trac-ta d’una construcció antiga ambfonament de mamposteria o defàbrica de totxo (ambdues sónpermeables a la humitat), s’ha defer tot el que calgui per tal que espugui desprendre la humitat. Endarrer terme, el nou arrebossat hade tenir la mateixa característicade permeabilitat i la mateixa com-posició que l’antic morter de calç.

En resum,es pot dir que en

totes aquelles parts on escol·loca arrebossat de cimentjunt amb el de morter de calç, esprodueix un emmagatzemamentd’humitat de tal índole queforçosament ha de cercar el seucamí per a la seva eliminació através de l’arrebossat de morterde calç antic; amb això, el mor-ter de calç, que abans es com-portava bé, es reblaneix is’esllavissa. Per tant, per la con-servació d’arrebossats antics,

blanquejats, pintures murals,estucs i esgrafiats, és condiciófonamental que en els treballs dereparació dels arrebossats s’usisempre vertader morter de calç.

Conseqüentment, és absoluta-ment erroni cercar els desperfec-tes d’un esgrafiat sense sotmetretambé a estudi els seus voltants.L’observació i el tractament even-tual d’aquests voltants per a laconservació d’un esgrafiat és,almenys, tan important com lacorrec ció dels desperfectes en el

mateix esgrafiat.Quan després d’un estudi s’ha

comprovat quines són les mesuresde seguretat que calen en un edifi-ci, tals com la supressió de goteres(les teules trencades s’han de can-viar per altres en bon estat, prefe-rentment confeccionades a mà,que són les que millor encaixen enun teulat antic), el picat dels arre-bossats en mal estat i l’extraccióde les pedres o totxos defectuosos,la tasca més important que s’had’empendre és la d’assegurar unabona ventilació. Aquesta es potfer, preferentment, amb finestresde bàscula que es posen en duesparets oposades, però no enfron-tades. És, a més a més, moltimportant disposar d’obertures deventilació en els sostres, tant siporten frescs pintats, estucs oesgrafiats, com si no en porten.Una gran quantitat de pintures desostres contemporànies estantpatint seri o sos danys per haver-seoblidat la col·locació aquests con-ductes ventiladors. Per a las granspintures, estucs i esgrafiats desostres es requereix una quantitatd’orificis de 4 a 6 cms. de diàme-tre, disposats en els llocs demenor impor tància de la compo-sició per tal de no pertorbar

«»

És erroni cercar elsdesperfectes d’un esgrafiat

sense estudiar també el seu entorn

Portal de la plaça Santa Llúcia, a Santes Creus

�

TAG Juny 200131�

l’efecte artístic.Els arrebossats per als frescs,

els estucs i els esgrafiats en sos-tres no van directament aplicat al’obra de fàbrica, sinó ques’aferma, per a una millor solide-sa, generalment sobre un canyísfixat damunt d’ella. Sobre lavolta, pis superior o sostremortsolen anar-hi sovint unes capes dereble. No és convenient prescindird’aquest farciment sense més nimés, doncs podria accelerar ladestrucció de l’obra artística. El

reble té per objecte disminuir elscanvis de temperatura produïtsentre l’aire exterior i l’interior dela nau, és a dir, la diferència detemperatura que actua sobre lapintura, l’estuc o l’esgrafiat, restadisminuïda; el reble evita també alsostre, les tensions i la formaciód’aigualera (aigua de condensa-ció).

Quan s’han acomplert tots elsrequisits aquí esmentats es proce-dirà a esbrinar prèviament, mit-jançant assajos, si es troba algunadecoració antiga sota les que esvan aplicar ulteriorment. Aques tesproves s’han d’efectuar en diver-sos punts. Ha de restar completa-ment aclarit si sota les últimesaplicacions en capes es troba real-ment l’original. També s’ha decomprovar l’espessor en quèvaren ser aplicades les unes sobreles altres les capes d’arrebossats ode decoració.

Es requereix experiència per aeliminar per via seca les capesulteriors sense perill de l’original.És condició prèvia que l’anticarrebossat es trobi en bon estat,que sigui granulós i que estiguiben aferrat. Quan hi hagi diversescapes d’encalcinats, unes damunt

les altres, el més aconsellable ésratllar-les en direccions creuades afi que l’aire pugui penetrar en lesjuntes de les capes. Les parts aixítractades es poden despendre eldia següent mitjantçant cops lleu-gers donats amb un martell reves-tit de cuir o de goma, sense que esprodueixin desperfectes enl’antiga capa inferior.

Una vegada deixada al desco-bert la capa original, es procediràacuradament a treure la pols i anetejar-la. Una antiga recepta con-sisteix primerament en netejaramb pa. Per això es treurà la cros-ta a un pa de sègol de dos dies i estallarà en trossos manejables ambels que es fregaran les parets, avuiresulta més pràctic utilitzar ras-palls i pinzells suaus.

La neteja ulterior continuaràfent-se amb aigua destil·lada. Lesesquerdes, parts deteriorades del’arrebossat i parts poroses s’hande tractar prèviament. Les gransescletxes es netejaran de pols i desutge i es ruixaran amb aigua. Ésconvenient reomplir amb morterde calç les esquerdes, de dalt abaix, podent-se barrejar al morterpèl de vaca. Així es feia abans,avui hi podríem barrejar perexemple llana de vidre, per aug-mentar l’adhesió.

Es renoven les petites partsdeteriorades de l’arrebossat is’acomoden a la part antiga. Per aaconseguir la mateixa estructura espot barrejar al morter, segons siguinecessari, pols o graveta de mar-bre. S’ha d’evitar la presència delguix, ja que augmenta de volum enassecar-se i perjudica el parament.Es pot afegir també quelcom decaseïnat càlcic al morter, però noen proporció superior al 5%.

A les parts recentment arrebos-sades s’ha de deixar assecar abansde tot; després s’encalcinen ambdiverses capes de lletada de calç is’endureixen aplicant-los una solu-ció de caseïna molt diluïda. S’obtéun notable enduriment utilitzant

una solució especialment preparadaa base d’aigua de calç i d’hidrat debarita. Es disolen 20 grams d’hidratde barita en un litre d’aigua calentaamb addició d’una petita quantitatde calç apagada i es filtra la solu-ció. Aquesta s’ha de mantenir al’abrigall de l’aire per tal que nos’hi formi cap precipitat per fixaciódels seus elements. El morter es faaixí extraordinàriament dur i restaben adherit.

Quan les parts noves han estatpreparades, seguidament es potfer l’ajustament del colorit. Lamillor manera d’obtenir la tonali-tat desitjada és aplicar successiva-ment veladures de colors de caseï-na i de calç.

Les parts poroses i defectuo-ses es tracten prèviament amb unasolució diluïda de caseïnat càlcictant com calgui perquè adquirei-

xin duresa.Com he dit al principi

d’aquest apartat, aquest està espe-cialment dirigit als artistes iseguint molt de prop l’exposat peren Max Doerner al llibre titulat"Los materiales de pintura y suempleo en el arte". Actualment estenen més coneixements i mitjansper determinar els motius de lesalteracions i poder descobrir elsremeis més adients a l’hora deconservar o restaurar un esgrafiat.D’aquest tema ens ocuparemtambé en la propera revista TAG,on intentarem plantejar unes refle-xions que són necessàries per adur a terme la neteja de façanes,primer pas cap a la bona conser-vació de les mateixes.

MARIÀ CASAS HIERRO

Aparellador

«»

És requereix experiència pera eliminar per via seca lescapes ulteriors sense perill

de l’original

«»

La millor manera d’obtenirla tonalitat desitjada és

aplicar veladures de color decaseïna i de calç

TAG Juny 2001 32�

G A B I N E T T È C N I C�

RESISTÈNCIAA LA FLEXIÓ:

És una propietat de graninterès (ISO 10.545-4) atès quecondiciona el comportament me -cànic de les peces durant la sevamanipulació, posada en obra ivida útil del producte.

Es tracta d’un paràmetre querelaciona la capacitat que té la

peça per suportar els esforçosmecànics de diferent naturalesa,anàlegs als que es veurà sotmesadurant la seva vida útil.

La càrrega que és capaç desuportar una rajola ve donada pelparàmetre força de trencadaexpressada en N, que per unmateix material està directamentrelacionada amb el gruix de lapeça.

Els Revestiments Ceràmics

Paràmetres tecnològics i propietats mecàniques de les peces

ISO RAJOLES EXTRUÏDES

Força (N) Al Alla1 Alla2 Allb1 Allb2 Alll

Peces > 7,5mm 1100 950 800 900 750 600

Peces < 7,5mm 600 600 600 900 750 600

ISO RAJOLES PRENSADES

Força (N) Bla Blb Blla Bllb Blll

Peces > 7,5mm 1300 1100 1000 800 600

Peces < 7,5mm 700 700 600 500 200

Per a una classificació funcional, tenim la següent classificació enfunció de l’aplicació i la càrrega de trencada mínima a suportar:

APLICACIONS F

Paviments de trànsit peatonal F > 900 N

Paviments de trànsit no peatonal F > 2000 N

Revestiments F > 450 N

Cal tenir molt en compte quede poc serveix el fet d’emprarpeces amb una elevada resistèn-cia mecànica si aquesta no escol·loca sòlidament damunt d’unsuport adequat que pugui contri-

buir a distribuir uniformementles càrregues aplicades i no pro-voqui tensions puntuals que, entraduir-se en sobreesforçoslocals, acabin amb la peça tren-cada.

Dalt: detall de la portaprincipal de l’Institut PereMataBaix: rellotge de sol situat aTorroja (Priorat)

�

TAG Juny 200133�

RESSISTÈNCIA AL’IMPACTE:

En ser la rajola un productefràgil, aquesta és susceptible dedeteriorar-se per acció d’impactesi càrregues puntuals de certa mag-nitud (ISO 10.545-5).

Atès que l’impacte actuasobre el sistema multicapa, unaadequada col·locació i assenta-ment de la peça amortirà l’efectede l’acció mecànica. Les conse-qüències d’aquest impacte depen-dran de la naturalesa de la rajola,del vitrificat, de la textura superfi-cial, etc.

Un coeficient a l’impacte alt(igual o superior a 0,70) permetassegurar un bon comportamentde la peça en aplicacions de pres-tacions mecàniques mitjanes.

Per a altres prestacionss’aconsella coeficients superiors a0,85.

DURESA SUPERFICIAL:

La pèrdua d’aspecte superfi-cial de les rajoles s’associa aaquest paràmetre, definit com laresistència que pot oferir un mate-rial en ser penetrat per un altre(UNE 67-101-92).

RESSISTÈNCIA AL’ABRASIÓ

SUPERFICIAL:

La resistència a l’abrasió(PEI) és una de les característi-ques tècniques més destacades enels paviments ceràmics, essentaquesta propietat la que defineixen la major part dels casosl’aplicabilitat d’un paviment per aun ús determinat.

L’abrasió és un procés de des-gast superficial amb la conseqüentpèrdua de l’aspecte per acciód’agressions mecàniques (micro-im pac tes, micro-ratlles, fricció...)provocades pel fet d’arrossegarma terials diversos per la superfí-cie de la rajola (ISO 10.545-7 iUNE 67-154-92).

Els esmalts més resistents sónels de circoni i de titani. Els addi-tius més favorables són el silicatde circoni, l’anatasa i el quars. Elscolors clars emmascaren millor elcanvi de tonalitat produïda perl’abrasió, però la microporositatque produeix l’abrasió serà mésevident en rajoles de color clar.

S’ha comprovat la relaciódirecta existent entre la pèrdua debrillantor i el canvi de topografiade la superfície del vitrificat.

ANTONI BLADÉ I RECHA

Professor de construcció

NIVELL PEI

Sense trànsit IBaix IIMitjà IIIAlt IV

Intens VDur VI

«»

Hi ha una relació directaentre la pèrdua de brillantor i

el canvi de topografia de lasuperfície del vitrificat

Detall del plafó ceràmic ubicat sobre l’arc de la gran portada de la façanaprincipal del Celler Cooperatiu del Pinell de Brai (Terra Alta)

�

TAG Juny 2001 34�

a està disponible a internet laversió beta 1 del nou sistema

operatiu de Microsoft, el Win -dows XP , amb el qual, Microsoftintenta demostrar total’experiència acumulada en eldesenvolupament de sistemesope ra tius per a pc’s. Segons Mi -cro soft és un sistema operatiumolt més agradable per a treballarque els seus predecessors i relati-vament amb menys problemes.

Un dels aspectes bàsics deldisseny d’aquest nou entorn ésl’intent per part de Microsoftd’assolir un sistema operatiu quetingui la duresa i fiabilitat dels sis-temes amb tecnologia NT i la sen-zillesa d’utilització dels sistemesWindows 9X/Me.

Ja era de preveure que algundia Microsoft es decidiria a crearun híbrid entre els dos tipus detecnologies que estava fent servir,NT i 9X/Me. Segons Microsoft,no ha escatimat recursos per tald’aconseguir un sistema operatiuamb la fortalesa de la família NT iles facilitats multimèdia de9X/Me. Personalment creia queamb la versió Windows 2000 jaestava resolt aquest problema,però no és així, ja que la versió2000 segueix sent un sistema ope-ratiu per empreses, o sigui un sis-tema basat en tecnologia NT amb

les avantatges i els inconvenientsque això representa, és a dir,resistència a les "penjades" delsistema però un gran inconvenientamb els drivers dels dispositiusque hi tinguem connectats.

Sembla ser que Microsoftgaranteix la compatibilitat ambtotes les aplicacions i drivers uti-litzats pels sistemes anteriors, tantamb sistemes NT com 9X/Me.Sortirà a la venda en dues ver-sions, la professional i la versióServer per a servidors de xarxa.

Tot i ser un versió beta, lesproves realitzades assenyalen unincrement en la velocitat de pro-cés, fet que encara segueix amb enestudi per Microsoft i seguraments’encarregarà de depurar abans deposar-l’ho a la venda.

En resum, crec que estemdavant de la millor versió delpopular Windows fins a la data (ofins la propera versió).

MARCEL RAMÍREZ I VIVES

Informàtica Aparelladors

I N F O R M À T I C A�

Microsoft Windows XP. El nou sistemaoperatiu

J

«»

S’intenta assolir un sistema dur i fiable, comels NT, i alhora agradable i

senzill, com els 9X/Me

«»

Sortirà a la venda en duesversions, la professional

i la Server per a servidors de xarxa

TAG Juny 200135�

I JORNADES DE DEBAT SOBRE L’APLICACIÓ DELA LLEI D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ (LOE)

Data: 8, 9 i 10 de novembreLloc: Palau de Congressos de TarragonaOrganitza: Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona

Revista de Derecho UrbanísticoPreu: Fins el dia 30 de setembre: 65.000 pta. Les inscripcionsposteriors: 75.000 pta.Informació i Inscripció a les Jornades:Revista de Derecho UrbanísticoDoctor Esquerdo, 4728028 MadridTel: 91 4008018 - 5746411Fax: 91 5041558E-mail: rdu@montecorvo.com

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALSA LA CONSTRUCCIÓ

El passat dia 26 de març de 2001 es va celebrar en aquestaseu col·legial una xerrada informativa sobre prevenció deriscos laborals a la construcció, que va tenir la presència, amés dels col·legiats interessats, de diferents promotors iconstructors de la província de Tarragona. Fou una primera prova pilot que neix com a resultat de lestaules de seguretat que es venien celebrant en aquest Col·legides de fa més d’un any, de les quals els col·legiats ja gaudimde diferents treballs publicats, i que en aquesta ocasió s’havolgut fer arribar al col·lectiu dels constructors com aprincipals implicats en el tema.A més a més és va fer una segona trobada el passat dia 2 demaig, en aquest cas, a la seu Col·legial de El Vendrell, oberta atots els col·legiats i constructors interessats. S’està valorant lapossibilitat d’elaborar un calendari amb trobades periòdiques,itinerants, i fent la publicitat que es consideri oportuna.

III JORNADAS NACIONALES DE MOLINOLOGÍA

Data: Primera quinzena del mes d’octubre de 2001Lloc: CartagenaContinguts: Tots els àmbits de la Molinologia: catalogació,investigació, legislació, etnologia, restauració, tipologies,iniciatives públiques de promoció, possibilitats decomercialització, divulgació etc.Preu: 15.000 pessetes. (10.000 pessetes per a estudiants,aturats, jubilats o socis de qualsevol de les InstitucionsOrganitzadores).Informació: Centro de Investigación para el Desarrollo.Tel. 968 08 53 55. E-mail: cid@teleline.es

Qualsevol informacióde les dates, nous cursets o

xerrades tècniqueses farà saber oportunament

UN COMPLEXRESIDENCIAL A

ALACANT, OBERT ALSMUTUALISTES DE

PREMAAT

El 6 d’abril de 2001, elspresidents de PREMAAT(Previsión Mutua deAparejadores y ArquitectosTécnicos) i PSN (PrevisiónSanitaria Nacional) vanfirmar un acord pel qual elsmutualistes de PREMAAT iles seves famílies podranutilitzar les instal·lacions del"Complejo Residencial Dr.Pérez Mateos", proper a laplatja de San Juan(Alacant). El complex, amb unaextensió de 65.000 m2, és unrecinte totalment tancatconstituït per tresresidències, amb un total de316 habitacions, zonesverds, instal·lacionsesportives i tot tipus deserveis: sales de jocs,cafeteria, gimnàs, serveismèdics, animació, etc.El conjunt residencial estaràobert, per als mutualistes,en qualsevol època de l’anyen règim de mitja pensió, ies podran beneficiar de lestarifes especials que escontemplen en el convenisignat. L’acord tambéestableix reduccions en elspreus per a grups, icondicions especials pelsmutualistes jubilats.

TAG Juny 2001 36�

T R I B U N A�

or lo general todos los edifi-cios tienen dos fachadas:

una anterior, la que solemos deno-minar fachada principal, y otraposterior, que parece tener menoscategoría. Hay, también, edificiosque presentan otras fachadas,sobre todo en zonas donde lacons truc ción que se permite es lade casas aisladas, donde los edifi-cios suelen tener cuatro fachadasdistintas con igual calidad demateriales empleados en su cons-trucción. Todas, entiendo y enten-demos, son fachadas de unacomu nidad de vecinos pero si Vd.va a nuestro Ayuntamiento a soli-citar un permiso para la total reha-bilitación de las fachadas de suedificio solamente le consideraránuna fachada, porque nuestroExcmo. Ayuntamiento de Tarra -gona publicó una normativa pormedio de la cual se exonera depago a las licencias de obras quese soliciten para el arreglo defachadas en mal estado; pero úni-camente una fachada del edificio,que al parecer es la que da a lacalle principal.

Lo anterior me hace pensarque cuando se trata de rehabilitaredificios, de arreglarlos, de ponerguapas las ciudades, se ha de tenermás sensibilidad, ayudar a ellodesde el propio Consistorio y no

dar pie a estas arbitrariedades quenada dicen a su favor.

Sería una norma estupendaque se aplicasen reducciones paraobras a las comunidades de veci-nos, pues no olvidemos que elparque inmobiliario que tenemoses muy grande, y el deterioro delmismo depende de su manteni-

miento y conservación. Por ello,se han de dar las máximas facili-dades, pues en caso contrario nosencontraremos dentro de poco conun parque inmobiliario que harágoteras por muchos sitios y congrandes dificultades de recupera-ción.

Aunque no salga normativa deayudas, de exoneración de im -pues tos, arreglemos nuestras esca-leras, nuestras fachadas, pintemoslos patios interiores (estoy seguroque algunos llevan 20 años o mássin recibir una manita de pintura).Cuidemos nuestros edificios.

SALVADOR MARTÍN SÁNCHEZ

Presidente del Col·legi Territorial d’Administradors de Finques de Tarragona

Fachadas: breves notas atener en cuenta

P

«»

Arreglemos también los patios interiores,

a veces sin pintar durantemuchos años

«»

Cuando se trata de fachadasde edificios, sólo se

contempla la principal y seolvida la posterior

TAG Juny 200137�

A C T I V I T A T C O L · L E G I A L�

Durant la temporada 1999/ -2000 es va dur a terme el curs depostgrau Tècnic expert enl’emissió de dictàmens pericialssobre patologies constructives,organitzat per la UniversitatRovira i Virgili i amb lacol·laboració de la Universitat deGirona i el Col·legi. El curs estavadividit en dues àrees, jurídica i tèc-nica, amb 72 i 48 hores lectivesrespectivament, coordinades pelsdoctors Josep Miquel Prats i JoanPicó (jurídica) i el senyor RafelReixach (tècnica). En acabar elcurs, el juny de 2000, els organit-zadors van passar una enquestasobre el seu funcionament, per talde millorar la seva eficàcia en pos-sibles futures edicions. Tot seguitpresentem els aspectes més desta-cables de les respostes rebudesdels participants.

UN APROFITAMENTCORRECTE

En conjunt, els enquestats con-sideren que les hores lectives hanestat bé o molt bén aprofitades,sobretot en les àrees jurídica, pro-cessal i de dret civil, on prop del70% de les respostes s’inclouen enaquesta valoració. L’aprofitamentde l’àrea tècnica destaca de laresta, ja que la gran majoria de lesrespostes indiquen una valoraciómolt possitiva, un fet relacionatmolt possiblement amb laimportància general donada pelsassistents al curs als continguts decaire més pràctic. Des d’un altrepunt de vista, l’àrea que ha rebut

més valoracions sota l’epígraf"regular" ha estat l’àrea penal. Enla nostra opinió, és molt probableque aquest fet no hagi estat causatper deficiències en l’organitzacióo el desenvolupament del curs,

sinó en la mateixa importànciadels seus continguts en el mónreal. L’àrea penal tracta tots elstemes realcionats amb la delictivi-tat dels comportaments i les dife-rents responsabilitats que puguiarribar a provocar, i no és estranyque es pugui considerar semprepoc allò que es conegui en aquestàmbit. Pel que fa als comentaris

concrets, els enquestats conside-ren que caldria donar mésimportància a l’execució delsinformes pràctics a l’àrea tècnica,així com ampliar-hi els seus con-tinguts.

La valoració del professoratdel curs és més positiva en termesgenerals que la de l’aprofitament,amb la majoria de les respostescom a ‘bona’ o ‘molt bona’.Podria considerar-se que les man-cances trobades tenen més aveure amb la configuració delscontinguts del temari que amb laseva posada en marxa per partdels professors. Com a comenta-ris més concrets, poden destacarla impor tància que els enquestatsdonen a la visió pràctica enl’exposició dels temaris, sobretotdins l’àmbit dels mecanismesjudicials.

Curs tècnic de Postgrau

Valoracions de l’enquesta referent al Curs de Postgrau sobre emissió de dictàmens en patologiesconstructives

«»

Es demana més informaciósobre la normativa

en matèria d’enjudiciamentcriminal

Les patologies són freqüents als nuclis antics. Edifici al Pla de la Seu

�

TAG Juny 2001 38�

CALEN MÉSCONTINGUTSPRÀCTICS?

Al formulari de l’enquesta hifigurava un apartat específic pertal que els assitents expressessinles mancances trobades durant elcurs. La majoria de les respostesen aquest apartat fan referència ala necessitat de més temps i méscontinguts des d’un punt de vistapràctic. A l’àrea tècnica, hi ha res-potes que demanen més tempsdedicat a la recollida de dadessobre el terreny i més indicacionstècniques de cara a la redacciódels diferents informes pericials.També hi ha opinions sobre unpossible augment del temps dedi-cat a les aplicacions informàti-ques d’utilitat i a l’actualitzaciód’alguns continguts tècnics.

Pel que fa a l’àrea jurídica, lesmancances indicades més impor-tants es troben a l’hora de redac-tar no els dictàmens, sinó la sevapresentació amb vistes a un pro-

cés judicial. També es demanamés informació sobre la normati-va en vigor en matèriad’enjudiciament criminal i, engeneral, en tots els àmbits que tin-guin relació amb el curs d’un pro-cés, atesa la seva importància enel sentit d’implicar directamenttant la responsabilitat del’arquitecte tècnic com dels res-ponsabels de l’obra sobre la quals’ha realitzat el dictamen i laprova pericial.

COMENTARISGENERALS

La opinió global expressada enles enquestes és força positiva, tot ique també hi ha matissacions, comara la sensació generalitzada dequè caldria més temps destinat aexercicis pràctics en totes les àreesd’estudi. En aquest sentit, algunesrespostes recomanen donar conti-nuïtat al curs amb un altre on elscasos pràctics tinguin més impor -tància. A més, diferents col·legiats

coincideixen en la falta de contin-guts més relacionats amb la tascaquotidiana, sobretot pel que fa a larecollida de dades ‘in situ’ i a laredacció de dictàmens de cara a serpresentats davant de judicatura. Elfet que alguns enquestats destaquinla utilitat del curs a l’horad’entendre els mecanismes legalsdels jutjats mostra que potser forabo tornar en posteriors edicionssobre aquest punt. Continuant enaquesta àrea jurídica, algunes opi-nions fan refe rèn cia a la possibili-tat de condensar més els contingutsde tipus legal i presentar-los demanera menys teòrica. Potser seriaim portant millorar el coneixementdel mecanismes per tal d’elaborarels dictàmens, tant abans com dinsdel procés judicial (prova extraju-dicial i prova pericial). En general,es pot percebre una tendènciageneral dels enquestats a acostarles matèries més teòriques a la rea-litat diària de la feina de despatx.

Entre el 26 i el 28 de generpassat va tenir lloc una estada cul-tural i esportiva a la zona pirinen-ca d’Osca, amb la participació deprop de seixanta persones, princi-palment col·legiats tarragonins.L’expedició va muntar el seu‘camp base’ a l’Hotel Reno(l’indret que apareix a la imatge),a la localitat de Villanúa, des d’onels esquiadors es desplaçaven capa les pistes de l’estació d’Astún.Per als participants que no practi-quen l’esquí, el viatge integravatambé un seguit d’itineraris cultu-rals, sobretot des del punt de vistaarquitectònic. En concret, bonapart dels viatgers va visitar a mésel monestir de Leyre, el castell deJavier i Sangüesa, ja a Navarra, i

la localitat. En edi cions an teriors,els col· legiats van visitar el vallede Baztán o el monestir de SanJuan de Ortega, a Burgos, patródels arqui tectes tècnics. La cone-

guda obra de Gaudí a Comi llas(Can tàbria), el ‘Capri cho’, va serun altre dels punts de destinació,així com la ciutat de Londres,durant la tardor passada.

Estada esportiva i cultural al Pirineu d’Osca

TAG Juny 200139�

Km. 0,0 Concentració alCamp de Mart i sortida pel camíasfaltat vell del Llorito, passada lacruïlla del cementiri. Passeml’ermita, a 110 metres d’alçada, icontinuem pel camí vell delCatllar fins arribar a l’autopistaA-7.

Km. 4,8 L’A-7 talla el camí;llavors creuem l’autopista per unaàmplia canonada de desguaç icontinuem en direcció a la Urba -nit zació Manous per un camíasfaltat. Connectem amb el GR-7.2 (marques vermelles-blan-ques), que seguirem fins alCatllar, i a uns 200 metres, creuemuna línia elèctrica i agafem uncamí a la dreta.

Km. 9,9 Després de passaruna plaça amb grans alzines desuro, agafem un altre camí a ladreta, fins arribar a la Urba nitza -ció Mas Blanc. Seguim la carrete-ra fins passar a Urbanitza ció Bo -nai gua.

Km. 12,4 Arribem al Catllar.Davant del castell, agafem el c/ dela Font, continuem fins travessarel riu Gaià i passem pel davant delCàmping Gaià. Deixem la carre-tera a la Riera a la dreta i agafemun altre camí: les seves marques

color taronja ens acompanyaranfisn a Salomó. Trobem una zonaurbanitzada, més tard el pantà delGaià; 200 metres després agafemun camí a la dreta per damunt deles vies del tren fins arribar alMas Boronat. Des d’aquí conti-nuem per un camí amb trams deroca marcades per roderes decarruatge.

Km. 14,7 Continuem per unvial de terra, deixem un camí nogens indicat a la dreta que va capa la Riera i seguim cap el nordest.Arribem a un vial asfaltat de laurbanització Mas Cornudella icontinuem fins a l’ermita delCarme.

Km. 18,0 Arribem als Masosde Vespella i agafem la carreteraTP- 2021 després de passar davantde l’Ajuntament. 700 metres des-prés, deixem la carretera i pugemper un camí amb forta pendent, endirecció nordoest, fins arribar aVespella.

Km. 19,4 Des de la plaçaPujol de Vespella, deixem lacarretera fins arribar al Coll de lesCan teres. A 300 metres, deixemun camí a l’esquerra que ve delpantà i, mig quilòmetre després, elMas del Cardenal, amb dues grans

alzines. Després de passar sota elcablejat d’una línia elèctrica, aga-fem un camí en direcció nord, ideixem a l’esquerra la casetad’una zona d’excavació.

Km. 23,0 Connectem amb elcamí Vespella-Salomó, i conti-nuem a l’esquerra en direcció nor-dest, fins passar per sota del pontferroviari.

Km. 24,6 Arribem a Salomó,després de passar el raval de CalToni.

S O R T I M�

De Tarragona a Salomóen bicicleta de muntanya

Una vista deVespella de Gaià,amb el perfil del’esglésiaparroquial sobreel Pujol delCastell

�

L’església parroquial de SantaMaria de Salomó

�