tag 19

TAGTAGREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONAREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

setembre 2000 � any V � núm. 19setembre 2000 � any V � núm. 19

TAG Setembre 2000 2�

OFICINA

Tel. 977 212 799Av. President Macià, 6, 1r43005 TarragonaCorreu electrònic:[email protected]

Secretaria:Secretària: Francina EscodaMontse Amenós i Mercè Obiol

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 1 del migdiaDe 4 de la tarda a 7 de la tarda

Dimarts:De 8 del matí a 1 del migdiaDe 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

Divendres:De 8 del matí a 3 del migdia

Papereria:Montse Amenós i Mercè Obiol

Visats:Vocal: Cristina GómezYolanda Fernández, Carme Vallverdú i Glòria de Solà

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Dimarts i divendres:De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Delegació del Vendrell:Jaime MartínezPau Casals, 17Tel. 977 66 76 32

Delegació de Reus:Yolanda FernándezPlaça Prim, 10, 4tTel. 977 33 10 72

C.E.E.T.(Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.)Vocal: Montserrat Torrens

GABINET TÈCNIC

Vocal: Santiago TorredemerLluís Roig

Consultes:

De 9 del matí a 1 del migdia

Borsa de treball:

De 9 del matí a 1 del migdia

Biblioteca:

De 9 del matí a 1 del migdiaDe 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tarda

Servei d’inspecció:

Josep Anguera

AULA INFORMÀTICA

Vocal: Ramon BenedictoMarcel Ramírez

Consultes i serveis:

De 9 del matí a 1 del migdiaDe 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

ASSESSORAMENT JURÍDIC

Xavier EscudéTel. despatx: 977 212 658Hores concertades

LABORATORI D’ASSAIG

Tel. 977 547 909Vocal: Josep M. JuncosaDirector: Ramon AlonsoFormigons: Ernest VallsQuímica: Dolors MiquelGeóleg: Jaume SanchoJavier Sánchez

De dilluns a divendres:De 8 del matí a 1 del migdiaDe 3 de la tarda a 6 de la tarda

��

��

��

��

S E R V E I S�

TAG Setembre 20003�

S U M A R I E D I T O R I A L

a capacitat d’aprendre del passat mitjançant la recuperaciód’edificis històrics és una de les aportacions més importants

de la restauració a la vida quotidiana de les persones. Els monu-ments també poden ser, d’alguna manera, ‘vivibles’, és a dir, la sevaestructura reformada ens ha d’ensenyar alguna cosa, però mit-jançant un tracte directe; un cara a cara amb antigues formes devida, amb les condicions dins les quals vivien i treballaven els ciu-tadans o els súbdits de segles anteriors. La iniciativa de crear unanova ruta interior al campanar de la seu de Tarragona és unad’aquestes formes d’aprendre del passat en contacte amb el mateixmaterial històric. Hom pot considerar només l’aspecte externvisualment d’aquesta important obra de recuperació; la lluentor dela pedra nova, les línies perfectament acabades, la revifada delsornaments originals i la nova textura dels pinacles... Però no ésmenys important la possibilitat de passejar al costat mateix de totaixò, de gaudir directament la presència de les formes antiguesrecuperades, de reviure amb la imaginació les petjades dels avant-passats. La restauració d’edificis tant importants conté sempre unalt grau de resultat extern, una combinació de respecte a l’antiguitati integració urbanística. L’interior, però, allò que només es pot veureadinsant-se dins l’estructura arquitectònica, proporciona plaers iensenyaments diferents, complementaris al nou perfil de ciutat queaporta qualsevol tipus de recuperació.

Restaurar per reviure

L

EDITA:Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics deTarragonaAv. Francesc Macià, 6 1r43005 TarragonaTel. 977 21 27 99Fax 977 22 41 52 e-mail:[email protected]

Els criteris exposats als articles signats són

d’exclusiva responsabilitat dels autors i no

representen necessàriament l’opinió de TAG.

Junta de Govern:

PRESIDENT:Joan Prous MasdeuVICEPRESIDENT:Joan Milà RoviraSECRETARIA:Francina Escoda RocaTRESORER:Joan Mercadé PortaCOMPTADORA:Pilar Coca TorrellVOCALS:Cristina Gómez LópezJosep M. Juncosa AragonésMontserrat Torrens Torrens

Ramon Benedicto GrageraSantiago Torredemer Tomàs

Impressió:Day-PrintPolígon Nirsa (Reus)

Coordinació periodística:Nou Silva Equips, SL

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

TAG

PORTADA: EL CAMPANAR DE LA

CATEDRAL DE TARRAGONA DES

DEL PORTAL DE SANTA TECLA

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

�L’ENTREVISTA

Antoni Sánchez, alcalde de l’Esplugade Francolí

Pàg. 4

ACTUALITATLa restauració del campanar de lacatedral de Tarragona // Lesinfraestructures del futur a la CostaDaurada

Pàgs. 8 - 15

SEGURETATPrevenir els incendis: la càrrega de foci com calcular-la

Pàgs. 16 - 25

ESPAI AL TEMPSLes ‘baldufes’ de Santes Creus, litigisal segle XVII a Tarragona i la CasaCastellarnau

Pàgs. 26 - 39

TRIBUNALa protecció col.lectiva en els treballsen cobertes

Pàg. 40

L’ENQUESTAEl Col.legi demana la vostra opiniósobre les activitats de formaciócontinuada

Pàgs. 41 - 42

SORTIMUna ruta pel bosc de la Conca: deRojals a Poblet

Pàgs. 43 - 44

VIDA SOCIAL Els actes commemoratius d elafestivitat del patró de 2000

Pàg. 45

ÀLBUMCinc campanars amb una estructuraarquitectònica similar

Pàg. 47


L ’ E N T R E V I S T A�

Antoni Sánchez LucasAlcalde de l’Espluga de Francolí

ordovès de naixement,Antoni Sánchez és alcalde

de l’Espluga des del 1991, any enquè va deixar de ser diputat pro-vincial. Sena dor pel PSC a la da -rrera legislatura, està convençutque el turisme és la via de futurper al poble, i apunta l’anècdotadels estiueigs infantils al’Espluga de la que seria la pri-mera dona ministre (àrea deSanitat, 1936/1937) a la his tòriaespanyola: l’anarquista FedericaMontseny. Deu anys després de lalluita a la Conca i l’Alt Campcontra la ubicació d’un abocadorde residus industrials, la ges tió deles deixalles ha tornat a dur-lo ales pàgines dels diaris. La Concaés l’única comarca catalana senseuna instal.lació per als residusurbans.

¿Finalment, l’abocador deresidus urbans de la Concaanirà a l’Espluga?

Continuem les negociacionsamb el Consell Comarcal i laJunta de Residus per veure si elpodem assumir, perquè ningúsembla que està interessat. I aixòés una incoherència amb tot el queva representar la lluita de fa 10anys. Vam lluitar perquè no ens

portessin la brossa, i en canvi tro-bem natural que la nostras’exporti: això no pot ser. Haviad’anar a Montblanc, però desprésde les darreres municipals hancanviat d’opinió. Som el segonmunicipi en població, per tant,som més generadors de brossa;per això hem pres l’iniciativa.

¿Hi ha més iniciatives, però?Doncs, sí. El més important es

la sol.licitud de tres projectes ambfons FEDER. Un el fem conjunta-ment amb tots els municipis de lazona Muntanyes de Prades-Mont -sant, coordinat per la Dipu tació.Un altre es la rehabilitació i muse-alització d’una fassina, una des-til.leria d’aiguardent. Amb aquest,l’Espluga tindria 4 museus:d’aiguardent, el del Vi, el de la

Vida Rural i la Cova de la FontMajor, que ara s’ha ampliat ambla Cova de la Vila. Aquesta darre-ra és la part més antiga, i l’hemobert aquest juliol, a partir d’unjaciment paleolític; l’altra estàmusealitzada seguint restes delNeo lític. La Cova de la Vila era lamés coneguda, s’ha utilitzat com amagatzem, per fer cava, com apolvorí dels republicans en aques-ta zona durant la Guerra Civil...

¿I el tercer projecte?El tercer projecte FEDER és

aprofitar tota la zona dels voltantsde la cova fins al celler coopera-tiu, per fer el parc fluvial delFrancolí. En un radi de 300metres, s’integraran cinc puntsd’interès turístic: el parc i els qua-tre museus, amb una entrada con-

C

“No sé si és bon tracte guanyar població iperdre qualitat de vida”

Antoni Sánchez, al seu despatx de la Casa de la Vila espluguina

�

«»

La nova sala de la cova eramolt coneguda: fins i tot esva fer servir com a polvorí

durant la guerra civil


junta i una central de reservesconjunta. Això tampoc és gairefreqüent.

¿Llavors, el futur de l’Es plu -ga passa per obrir-se al turis-me?

Hem apostat pel turisme cul-tural, perquè és el recurs quetenim més a l’abast, amb el granavantatge de tenir Poblet al costat,perquè les dues visites es podencomplementar. La cova rep sobre50.000 visitants l’any actualment,i té l’avantatge de l’accesibilitat,es pot visitar amb cadires de rodeso cotxets de nens, per exemple, iestà integrada al casc urbà. El seupressupost municipal d’enguanyés de 28 milions, sense dèficit. No

és normal que no hagi pèrdua entemes culturals.

Turisme cultural, però tam -bé de natura...

El dia que existeixi el parcnatural de les Muntanyes dePrades, jo diria que l’Esplugaseria la seva millor entrada. Se -gons el mateix conseller de MediAmbient, les Muntanyes de Pra -des serà parc natural abans que eldels Ports de Besseit. De totesmaneres, la zona de la Vall de

Poblet és zona protegida nacionaldes del 1984, i abans de permetrel’explotació del medi natural, hasd’assegurar la seva preservació.Això ho tenim molt clar. Al prin-cipi, va costar una mica que lapoblació entrés en el tema delturisme. Però això ha canviat. Perexemple, les noves juntes que hahagut darrerament a la cooperati-va han tingut molt bona relacióamb l’ajuntament.

¿Diria que el món rural estàcanviant també a l’Espluga?

Doncs, sí. Al sector agrícoladomina la gent gran, de 55 enamunt, però la seva supervivènciaestà assegurada des del momenten què el celler cooperatiu opta

L’Espluga, tot i la seva ubicació frontereraentre dues demarcacions i un certdesenvolupament industrial, ha apostat fortpel turisme d’interior, de natura i cultural

�

L’Espluga ha estat pionera en elaborar un catà-leg de totes les façanes del municipi amb elementspotencialment perillosos. L’estudi inclou 104“radiografies” (Fitxes de Detecció de Patologies iSeguretat Aparent de les Façanes), que inclouen lafotografia i la situació de cada edifici, la descripcióde la seva façana i fan un seguit de recomanacionsurbanístiques. “Em vaig trobar amb el tema llegintuna publicació municipal”, assenyala l’alcalde,“Els Col·legis d’Aparelladors de Catalunya acorda-ven signar convenis amb els ajuntaments interes-sats; ells aportaven el suport tècnic, i consistoris ipropietaris la resta de despeses. Nosaltres, com aincentiu, hem assumit la part del propietari, i pro-

porcionarem a més una ajuda complementària permetre2 de façana si es decideix fer la reforma, apart de no haver de pagar llicències municipals”.Els serveis tècnics municipals han fet ja una gra-dualitat de les urgències a l’hora d’iniciar les possi-bles rehabilitacions. La fase següent serà posar-seen contacte amb els propietaris, que tampoc paguenimpostos municipals una feina de vegades difícilperquè bona part de les edificacions fa temps queestan abandonades. “Intentem tirar endavant unPERI (Pla Especial de Reforma Interior), una cosaque només fan els nuclis importants, però no volemrenunciar a res perquè siguem un municipi petit”,conclou Antoni Sánchez.

UNA ‘CARTOGRAFIA’ DE FAÇANES

«»

El dia que existeixi el Parc deles Muntanyes de Prades,l’Espluga hauria de ser la

seva entrada natural


Encara hi ha veïns que van treba-llar a l’antiga fàbrica d’aiguardentde l’Espluga, inactiva des definals dels anys 50. A partir del2001, aquesta instal.lació es recu-perarà com a museu industrial,gestionat pel Mu seu de la Ciènciade Terrassa i amb una inversió ini-cial de prop de 40 milions. “L’ai -

gu ar dent va seruna mica el petro-li de Catalu nya”,apunta l’alcaldede l’Esplu ga, “esvan fer moltesfortunes ambl ’ e x p o r t a c i ó .L’ajuntament vadeclarar béd’interès locall’edifici per asse-gurar-nos que noes destruiria, i

després el vam comprar. Hem fetfeines mí nimes de mantenimentper evitar que el clima el conti-nués degradant, però s’ha de res-taurar”. Aquesta instal.lació, quecon serva calderes i altres aparellspropis, esdevindria el primermuseu de l’aiguardent a tot Eu -ropa, i podria rebre el centred’informació del futur parc de lesMuntanyes de Prades en un edifi-ci annex. En tot el món, hi ha enmarxa dos museus similars, undel tequila a Mèxic i un altre delrom a Cuba, segons el Museu dela Ciéncia de Terra ssa. La recupe-ració de la fassina completal’oferta de turisme cultural de lavila, i vincula el celler cooperatiuamb l’aiguardent, el qual es fa apartir de la brisa, els residus quequeden després de premsar elraïm.

EL PRIMER MUSEU DE L’AIGUARDENTD’EUROPA

Tant el CellerCooperatiu (dalt)com l’antigadestileriad’aiguardent (dreta),s’integraran dinsd’una mateixa rutaetnocultural

�per comercialitzar productes, enlloc de vendre només a l’engrós.Abans venia gent de Vilafranca icompraven en cubes el vi d’aquí,l’elaboraven i l’embotellaven.Ara, la pròpia cooperativa embo-tella molts vins. Aquesta decisióde comercialitzar directament elsproductes propis ha estat fruit enbona part de l’aposta pel turisme.Després d’obrir nosaltres la cova,va començar a anar gent al celler,a comprar.

El turisme és profitós, sí,però la indústria aporta llocs detreball i més recaptació munici-pal ¿com es lliguen aquests dosàmbits?

Potser el que costa mésd’entendre és que ha d’haver unmodel de municipi. Si és industial,en un últim extrem no pot serturístic, perquè el turisme obliga aunes certes condicions mediam-

bientals. L’activitat agrària no ésprou potent. La de serveis és laque dóna més rendiment, peròtampoc estem a la costa o a la Valld’Aran, i per tant necessitemtambé una presència industrial. Ésclar, indústries que siguin compa-tibles amb l’oferta turística dequalitat. Tenim indústries deriva-des del celler, i un taller de con-fecció amb 60 treballadors. Hi haun polígon, que és de l’INCASOLdes de l’any 91, i encara no estàurbanitzat. No sé perquè nos’urbanitza ja, i en canvi, poste-riorment, s’ha fet un altre a SantaColoma, també de l’INCASOL, ia Montblanc hi ha carta blanca per

instal.lar in dús tries pràcticament aqualsevol lloc.

¿Aquesta manca d’indústriaafecta al creixement de pobla-ció?

La població de l’Esplugacreix: tenim actualment sobre3.710 habitants. En general, crei-xem perquè ve gent d’altres muni-cipis petits per manca de serveis,sobretot educatius. Pel que fa alcreixement propi, estem una micaper damunt del que seria el vege-tatiu: a l’Espluga ja fa temps queno perdem població. Nom’obsesiona gens el fet de tenir ono més població. Em preocupariaperdre, és clar, però allò verdade-rament important és com viu lagent. Tenir més població i perdrequalitat de vida no sé si és un bontracte. I augmentar molt la pobla-ció en general representa perdrequalitat de vida.

«»

Qualsevol indústria quepoguem tenir haurà de sercompatible amb una oferta

trística de qualitat


l passat 27 de maig es vacelebrar en el Palau Ferial i

de Congressos de Tarragona dinsdel marc de la Fira de l’Habitatgei la Construcció, la I JornadaTècnica sobre la Docència en laConstrucció, organitzada pelDepartament de Construcció del’IES Pere Martell de Tarragona.

Aquesta jornada tècnica, queva estar inaugurada per un repre-sentant del Departament d’Ense -nyament de la Generalitat deCatalunya i pel Director de l’IESPere Martell, va constar de tresxerrades tècniques de gran interési que s’enmarcaven dins les ensen-yances que cada anys’imparteixen en aquest IES.

Dins del cicle formatiu degrau mitjà obres de formigó elDirector Tècnic de PrefabricatsPujol SA Sr. Lluís González, vaparlar del món del prefabricat deformigó.

Aquesta última xerrada tècni-ca, es va centrar en dos aspectes:

L’evolució dels productes pre-fabricats

Les tècniques vanguardistes ales propostes estructurals

“La gènesi del món del prefa-bricat en construcció en el nostrepaís no va ser massa encertada,atès que es va iniciar amb precipi-tació dins del boom de la cons-trucció dels anys 60, intentant fermimetisme dels sistemes i solu-

cions europeus, sense tenir encompte les característiques prò-pies en què estavem immersos,intentant transportar solucionsd’estructures industrials a projec-tes d’edificació.

A partir d’aquesta anàlisi ipensant en l’extrema necessitatque tenia el sector en disposar desolucions sestructurals amb ele-ments de formigó prefabricat, esva realitzar un salt endavant perpart de la indústria del prefabri-cat a fí i efecte de aportar la màxi-ma versatilitat a les solucionsestructurals que plantejava elmercat, fent-les més personalitza-des per a cada tipus d’obra.

Així en l’àmbit de l’edificacióde vivendes, es planteja dosactua cions: en primer lloc cercarla simplicitat de posada en obra,pensant en elements lleugers peruna fàcil manipulació i en segonlloc donar un recolçament i asses-sorament a les empreses construc-tores per part dels tècnics del pre-fabricat per tal de fer entenidoresles solucions que s’aporten.

D’aquesta maneras’aconsegueix respecter rigorosa-ment el projecte arquitectònic tanten la seva forma com en el seuesperit, i alhora transformar lasolució estructural virtual en unasolució real, viable i funcional.

Prefabricats Pujol SA, comempresa líder en el sector del pre-fabricat tant per la diversitat depropostes com per la qualitat dematerial transferit al mercatanualment (10.000 ml. de pilars,56.000 m2 de pared de façana,10.000 ml. de jasseres, 80.000 m2

de cobertes de nau, 30.000 m2 de

placa albeolar, 420.000 m2 de for-jat…), té el repte de visualitzar unfutur d’elements prefabricats deformigó de grans prestacions imàximes garanties, pensats en elsnormes normatives que es vanintroduint, tipus EHE, nova Lleide l’Edi ficació, etc. per tal de mi -ni mitzar la gran responsabilitatque han d’asumir tan els tècnicsfacultatius com els promotors iconstructors de vivendes amb la

finalitat de donar al mercat elseguell de qualitat que avui diaexigeix”.

Atès l’interès de les paraulesde D. Lluís González, deixo perun altre article el transcriure lestècniques d’avanguarda que vaexposar.

ANTONI BLADÉ I RECHA

Arquitecte tècnic

La docència en la construcció

E

«»

L’IES Pere Martell va acolliruna jornada tècnica sobre ladocència en la construcció,

dins de la Fira de l’Habitatge

«»

Els materials de formigóprefabricats han representatuna important solució per a

qualsevol tipus d’obra

E S C À N N E R�


Recuperant el cim de la ciutat

L’abril de 2001 està previstenllestir la restauració del cam-panar de la catedral, una obraque ha canviat el perfil urbaní-sitic de Tarragona, la seva líniadel cel.

L’any 99 cinc institucions vansignar un acord per recuperar ínte-grament la seu tarragonina: arque-bisbat i Ajuntament locals, Con selldel Tarragonès, Diputació deTarra gona i Generalitat. L’acordpreveu una inversió de 489 mi lionsfins al 2004: tots ells amb elfinançament de l’1% cultural idins del Pla de Catedrals delgovern estatal. 116 d’aquests mi -lions s’estan invertint des de l’abrilpassat en la recuperació del cam-panar de la catedral, la seva segonarestauració en aquest se gle, des-prés de la realitzada a la dècadadels 50. Aquest setembre, els tre-balls travessen el seu equador.

Geocisa, filial de Dragados yConstrucciones creada a finalsdels 70, és l’empresa encarregadade les obres, a les quals treballaamb un equip de dotze treballa-dors, que inclouen tres restaura-dors i dos picapedrers. Geocisaha realitzat les restauracions de

les catedrals de Burgos i Jaén i del’aqueducte de Segòvia, entred’altres, i la seva primera iniciati-va al campanar ha estat verifcarla restauració de fa quarantaanys, segons apunta HerminiaSánchez, responsable del’empresa a Tarra gona: “No hemtocat la tasca de recuperació ante-rior, només hem comprobat queels carreus no s’han mogut i queresisteixen”.

En els treballs s’utilitza pedracalcàrea de tipus Mèdol, “la que

més se sembla a l’emprada en elmoment de la construcció”, assen-yala la responsable de Geocisa, “Amés, també fem servir en moltsindrets l’anomenat mortero bas-tardo: tres parts de calç, una desorra i una d’aigua, un materialque es fa servir a moltes restaura-cions d’edifics del segle XIV”.Els treballs continuen al ritme pre-vist, fins i tot durant el mesd’agost, per tal de recuperar elpunt més alt de la capital delTarra gonès.

Una vista de la catedral tarragonina des del Pretori

�

El campanar s’alça sobre el tram de bòveda dela nau lateral dreta, i el seu primer cos, de plantaquadrangular és obra del segle XII. La base integrala porta de Santa Tecla, amb ornaments romànics delínies sòbries. El segon cos, també de planta qua-drada, duu els escuts de l’arquebisbe Jimeno deLuna i del picapedrer Hugo de Cervelló, els quals

documenten la seva construcció entre els anys 1317i 1327. Els tercer pis, amb quatre pinacles i on estanubicades les campanes, és de planta octogonal, idata dels temps del patriarca Juan de Aragón, mortel 1334. Antigues restes fan pensar en un possiblecoronament de la torre, amb un gran pinacle centralcalat.

VUIT SEGLES DE PEDRA

A C T U A L I T A T�


La restauració del campanarde la catedral va paral·lela a lesexcavacions que s’estan fent almateix Claustre de la Seu. “El cri-teri no és la reconstrucció, sinó laneteja i la restauració”, afirma ladirecció de projectes d’aquestesobres. Els treballs formen part delpla director per recuperar la cate-dral, on es detallen les actuacionsprioritàries i les fases per dur-les aterme.

La restauració del campanarise sitúa dins de les actuacions mésurgents. Segons aquestes mateixesfonts, la racionalització de les ins-tal.lacions i el cablejat ja existenttambé és molt important, ja que

facilitarà les futures tasques demanteniment i reparació, i evitaràl’impacte visual negatiu de cableso canonades. No només es treballaen l’exterior, també en els espaisinterns, per fer-los visitables.

Es vol regenerar els espaisinterns per muntar una altra ruta ala mateixa catedral. A més a mésd’aquesta tasca material s’estandocumentant elements històricsno catalogats fins ara, com grafit-tis o marques i signatures de pica-pedrer. S’aprofita així la marxa deles obres per descobrir noves res-tes històriques que completin elconeixement de la catedral tarra-gonina.

Un cop enllestida la seva restauració, el campa-nar esdevindrà una altra ruta de turisme cultural pera la ciutat. Al primer pis, per exemple, s’està proce-dint a una recuperació general, i a l’adecuació deles escales per facilitar-hi l’accés. En el pis segon,també conegut com a ‘Sala dels rellotges’ roman-dran exposats tres aparells: dos com a peces muse-ístiques (dels segles XVIII i XIX, respectivament) iun altre electrònic connectat al sistema de campa-nes. Finalment, al tercer pis, o ‘Sala de les campa-nes’, s’aïllarà millor la coberta i tornaran acol.locar-se les campanes a l’interior, ja que durant

el darrer terç del segle XVIII es van penjar delsfinestrons, malmetent les seves arcades. Els picape-drers treballen actualment en la reconstrucciód’aquestes peces, així com en els pinacles. Dos delspinacles es troben molt deteriorats, un altre afectatal 50% i el quart en molt bon estat. El toc final seràla instal.lació d’un mirador a l’alçada del segon pissobre la coberta de la nau central, per poder veurela resta de teulades de la seu, el claustre i bona partde la ciutat.

L’INTERIOR DEL CAMPANAR ES PODRÀVISITAR D’UNA MANERA MÉS DOCUMENTADA

UNA RUTA CULTURAL D’ALÇADA

El campanar i part de l’absis de l’altar major des del’àrea on treballen els picapedrers

�

Des dels terrats del carrer Major es pot comprovar l’efecte entrela part restaurada i la zona encara en obres

�


Fins a la primavera de2001, una important estruc-tura de bastides cobrirà els2.100 metres quadrats desuperfície externa del cam-panar. En total, se substitui-ran 115 m2 de carreus com-plets, sobretot del tercer pis,el més castigat pel clima i elpas del temps, a banda desubstitucions parcials. Elmoviment de materials pes-sants i la dificultatd’utilitzar grues a una zonade nucli antic on es podrienmalmetre altres restes arqui-

tectòniques caracteritzenbona part de la tasca delsaparelladors.

Els trams externs delcampanari han patit dos pro-blemes fonamentals. Unneix en el mateix momentde la construcció, a causa del’utilització de carreus degres (arenisca) a tot el tercerpis, un material ques’erosiona a més velocitatque la pedra calcària amb laqual s’està substituint. Lescornises i les parts mésexposades al sol (per la

DEL PLOTER A LA PEDRA

Sobre els plànolsoriginals de l’obra derestauració es podenveure els diferents pisos iel futur itinerari culturala l’interior del campanar

�


N’hi ha precedents molt pro-pers en rehabilitació històrica,com ara la Prioral de Sant Pere, elTeatre Fortuny o les façanes de laplaça Prim, tots ells a la ciutat deReus. Un aparellador privat, con-juntament amb el de l’Arque -bisbat, fa el seguiment de la refor-ma del campanar. “Treballar enobres de recuperació és molt dife-rent a fer-lo en edificis nous”, des-taca aquest aparellador. “És fona-mental, per exemple, conéixer elsmaterials constructius que ja hisón, treballar a fons el projecte del’arquitecte i cuidar que els mate-rials afegits siguin compatiblesamb els vells. D’altra banda, racio-nalitzar els treballs per optimitzarla feina amb la màxima seguretatés un altre repte constant”. Enaquest àmbit de la seguretat,aquest professional assenyala lamagnitud de les bastides (que

cobreixen prop de 2.100 m2) il’alçada d’aquesta estructura coma elements significatius. “A més”,afegeix, “s’ha de tenir en compteque les peces són molt pessantsrespecte al seu volum, i han demanipular-se amb molta cura acausa de l’alçada. Com a conse-qüència, és molt important el temadels anclatges. Nosaltres utilitzemacer inoxidable i fibra de vidre; lafibra és molt resistent, aporta fle-xibilitat i és totalment inert, ja queno es degrada amb la climatolo-gia”. Finalment, aquest arquitectetècnic posa de relleu l’importantpaper de les anàlisis de laboratori,tants dels morters existents alcampanar com de la tipologia delsfongs que pateix la pedra, “segonsel tipus de fong, hem de fer servirun sistema o altre en la neteja delscarreus, per evitar malmetre elmaterial antic”.

banda del c/ de les Coques i del Plade la Seu) són les zones més dete-riorades.

El segon problema són elsexcrements de coloms dipositatsal llarg dels segles. Aquestsexcrements reaccionen química-ment amb el tipus de pedra utilit-zat i produeixen una crosta negrade fort impacte visual. Però elproblema greu se sitúa entre els10 i els 15 centímetres per sotad’aquesta crosta: la pedra ha que-dat totalment arenitzada i quasino té consistència. La solucióaplicada a Tarragona és la tècnicade l’empelt. Consisteix en retirarla part arenitzada del carreu, finsa uns 12 centímetres en la majoria

dels casos, aplicar una capa deresina d’uns 2 centímetres i fixardesprés un nou carreu de 10 cen-tímetres de gruix. Els empeltspoden presentar situacions deseguretat molt específiques, jaque en llocs de difícil accésnomés es treballa el nou carreuparcialment, llavors es col.loca iquan ha quedat fixat al murs’acaba de treballar.

Cada nou treball de restaura-ció és un repte diferent per a latasca habitual de l’arquitecte tèc-nic, on es combinenl’omnipresent seguretat a l’horade dur a terme les diverses tas-ques, el respecte a l’obra antiga ila voluntat de fer un treball dura-

EL REPTE ÉS OPTIMITZAR ELS TREBALLSAMB LA MÀXIMA SEGURETAT I CUIDAR ELSMATERIALS VELLS

La correcta instal.lació de lesbastides i l’ús d’elevador sónfonamentals a l’hora de mourepeces de reduïdes dimensions,però molt pessants

�


Potser la feina dels picapedrersés una de les que menys ha canviaten el món de la construcció al llargdels segles. Tot i que cada cops’utilitza menys el martell i més laradial i el compressor d’aire, lacapacitat de “veure”¨la peça finalmentalment dins del bloc de pedraacabat d’arribar de la pedreraencara no es fa per ordinador. ÀlexMasdeu (32 anys) i Antonio Sáez(57 anys) són els dos picapedrersde la restauració del campanar dela catedral tarragonina.

“Vam trigar dos mesos en treu-re tota la pedra vella”, afirma Àlex

Masdeu, un geòleg que ha canviatel martellet dels minerals pel com-pressor i que ha treballat en larecuperació de la façana est de laseu tarragonina i en la recuperaciódel cimborri de Burgos, “Desprésvam prendre mides dels espaisbuits per tal de demanar el mate-rial a la pedrera. Seguint un pla deprioritats, ara treballem en lespeces dels finestrons on es vantraslladar les campanes”.

Prendre mides i passar-les aplantilles de cartró que es calquensobre la pedra és fonamental perobtenir la peça adequada i estal-

viar temps i material. De vegadesla ubicació de la nova peça és tancomplicada que s’ha de dividir endos parts, pujar-les per separat iunir-les després a la seva situaciófinal. “La peça no ha de ser nomésresistent, també s’ha d’adequarestèticament amb la resta. Moltesvegades s’ha de fixar primer lapeça nova i després treballar-la”,destaca Masdeu.

Una de les peculiaritats de lafeina del picapedrer és que no pottreballar amb mides exactes sobreplànol, com en una nova construc-ció. Les construccions antigues

PICAPEDRERS: LLAPIS, TRAÇA I COMPRESSOR

És fonamental treure plantilles de lespeces originals i traslladar les líniesbàssiques i les mesures als blocs de lapedrera, com es pot veure a la imatge

�

El primer és obtenir les mides correctesde la peça antiga

Posteriorment, les mesures es traslla-den al bloc de pedra nou

El treball inicial es realitza amb unaradial, per treure el material sobrant

Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça


La Seu vella de Lleida, lacatedral d’Osca, l’esglèsia deMorella, l’Ajuntament de Valde -rroures, la llotja de València ol’esglèsia de Gandesa: en totesaquestes obres de restauració hiha la petjada d’Antonio Sáez, amb42 anys d’ofici com a picapedrer.“Vaig començar als 15 anys, a unpetit taller de Tarragona davant deTabacalera: Mármoles Castelló, ivaig ser un dels primers alumnesd’aquests ensenyaments a l’antigaUniversitat Laboral”, comentaAntonio Sáez. La familia de Sàez,amb 52 picapedrers al llarg de laseva història, és originària de laSerra de Macael, a Almeria, onfins a meitat de segle s’explotavenpedreres de marbre blanc. Treurela forma amagada dels blocs de

pedra no és només una tascamanual, “Un picapedrer d’ofici hade tenir coneixements de dibuix,no només geomètric, també artís-tic”, apunta aquest artesà, els fillsdel qual continuen la seva líniacreativa: un és músic, una altraprofessora de primària. Sentimen -tal ment, conserva un bon recordde la seva tasca a la catedral deLleida, i ha vist molts canvis a laseva feina, “Sobretot en el tema deles juntes, hi ha pastes i resinesnoves molt resistents. I abans esfeia tot a mà, fins i tot els blocs depedra d’on es treu la peça, queavui venen tallats a mida de lapedrera”, conclou Antonio Sáez,que té també un petit taller al barride Torreforta, al carrer Cambrils.

ANTONIO SÁEZ.PICAPEDRER

“El picapedrer ha de ser una micadibuixant”

Ve de la pàgina anterior

acostumen a patir petits desplaça-ments que han de tenir-se encompte a l’hora de fer les pecesnoves. En aquest punt, AntonioSàez assenyala que és per això queel picapedrer ha de tenir coneix-

ments de dibuix, tant tècnic comartístic. Al campanar de Tarra -gona, per exemple, s’estan fentquatre tipus bàssics de peces:carreus (ja sigui complets, ja siguiper fer empelts), parts ornamentals

dels pinacles, elements dels fines-trons dels tercer pis i un conjuntde peces més petites (parts de cor-nises, dovel.les i claus d’arcs ialtres elements de reduïdesdimensions).

Més tard, continua la tasca de més pre-cisió amb l’ús del compressor

Finalment, la peça es treballa amb latallant per donar-li una textura antiga

De vegades, encara es fa servir el mar-tell per arrodonir una feina ben feta

a pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas…


1• Variant N-340 Altafulla/Torredembarra. 9 quilòmetres.Característiques: 7 qm. amb 4 carrils; 2 qm. amb 3 carrils. 7 enllaços(Punta la Móra, Riera de Gaià, Altafulla, Torredembarra, A-7, Poblade Montornès i Creixell). Inversió: 3.547 milions. En execució (inau-gurat tram Torredembarra/A-7 - 3,5 qm.- juliol 2000). Finalització:desembre 2000/ gener 2001.

2• Variant N-340 Vila-seca/N-420 (Autovia Reus-TGN). 4,7quilòmetres. Característiques: 4 carrils. 4 enllaços (autovia TGN-Reus, autovia Bellisens i sortides a Bonavista i La Canonja). Inversió:2.678 milions. Termini: 18 mesos. Entrada en funcionament: 2002.

3• Variant N-340 Vila-seca/Hospitalet de l’Infant. 30,4quilòmetres. Característiques: 4 carrils. 7 enllaços (un amb A-7). 11viaductes. Inversió: entre 17. 985 i 19.910 milions. Termini: 20mesos. Entrada en funcionament: primer semestre 2004.

4• Variant N-340 TGN/La Móra. 9 quilòmetres.Característiques: 4 carrils, possible us del vial d’Acesa paral.lel a l’A-7, 2 viaductes i 4 passos elevats. Inversió: 5.456 milions. Termini: 18mesos. Entrada en funcionament: finals 2002.

5• Variant N-240 TGN/Montblanc. 30,4 quilòmetres.Característiques: d’un (1,5 qm.) a 4 túnels (4,3 qm.). Inversions pre-vistes període 2000/2007: 30.000 milions.

6• Reforma N-240 A-7TGN/Valls. 15,7 quilòmetres.Característiques: 4 carrils des de sortida A-7 fins desviament ElsPallaresos, aparcament zona Pont del Diable, pas elevat a l’alçada deSant Salvador. Inversió: 1.022 milions. En execució. Entrada en fun-cionament: setembre 2001.

7• Variant Est Reus. 4,7 quilòmetres. Característiques: 4carrils, 5 enllaços (variant Sud, autovia Reus/Tarragona i carreteres deConstantí, el Morell i Montblanc). Inversió: 4.000 milions. Termini:24 mesos. Entrada en funcionament: segon semestre 2003.

8• Pla director aeroport de Reus. Inversions període2000/2013: 27.191 milions. Característiques: ampliació pista actual iconstrucció segona pista, ampliació terminal de passatgers i cons-trucció terminal de mercaderies, nous accesos estació mercaderiesRenfe del Polígon Industrial Constantí i carretera Constantí-Reus. Elpla director es troba des de l’agost en període d’al.legacions.

9• Carretera Salou/Cambrils. 6,5 quilòmetres.Característiques: 2 carrils, enllaç amb l’autovia Reus/Salou. Inversió:2.430 milions. Termini: 18 mesos. Entrada en funcionament: segonsemestre 2002.

10• Anell TAV/Euromed Camp de TGN. Municipis afectats:20 (aprox.: 336,4 qm2). Inversió conjunta prevista fins al 2004:73.000 milions (27.000 corresponen al tram Euromed des deVandellòs). Característiques: 5 enllaços (Reus-nord-Perafort,Torredembarra-Altafulla, port TGN, Vila-seca-Port Aventura i aero-port de Reus). Velocitat màxima dins l’anell ferroviari: entre 160 i200 qm/h. Adjudicats trams que inclouen estació TAV (terme de LaSecuita, a prop nucli urbà de Perafort): 23.000 milions (juliol 2000).

11• Reordenació Port TGN. Inversions període 2001/2004:40.000 milions (50% iniciativa privada). Característiques: connexióferroviària amb xarxa TAV i Corredor del Mediterrani al PolígonEntrevies i ampliació de la línia ferroviària interna (moll d’Aragó).

12• Reforma N-340 TGN/Vilafranca del Penedès. En estudi.Característiques: ampliació fins a 4 carrils variant Altafulla i conti-nuació fins a Vilafranca del Penedès. Possible entrada en funciona-ment: a partir de 2004.

La xarxa viària del futur al Camp de Tarragona

A C T U A L I T A T�

3

3

9

7


10

2

8

6

6

5

5

5

11

4

112

12

12

ANELL FERROVIARI


Al número anterior de la revistaes feia una síntesi dels canvis que lanova Llei 3/1998, de 27 de febrer,de la intervenció integral del’administració ambiental i el seuReglament, desenvolupat perDecret 136/1999, de 18 de maig,(DOGC 2894 de 21.05.99), intro-dueixen en l’àmbit de les activitats,fins a la data regulades pel Regl -ament d’activitats molestes, insalu-bres, nocives i perilloses (RA -MINP), de 30.11.1961, i que afec-ten a la classificació de les mateixesi als procediments i requisits exigitsper a la seva implantació i funciona-ment, sota el règim d’intervencióadministrativa corresponent: auto-rització, llicència o comunicació.

Respecte de la PREVENCIÓD’INCENDIS, l’Annex IV.A delReglament indica la relaciód’activitats sotmeses a informe pre-ceptiu per part del Departament deGovernació i l’Annex IV.B indica ladocumentació de seguretat que had’acompanyar la sol.licitudd’autorització ambiental o de llicèn-cia ambiental en matèria de preven-ció d’incendis, entre la qual calesmentar la CARREGA DE FOCPONDERADA de cada sectord’incendi (MJ/m2).

Cal recordar, respecte a legisla-ció bàsica contra incendis, que aixícom la regulació d’activitats desen-volupades en edificis de tipus urbà(habitatges, residencial, administra-tiu, garatge,...inclòs petita activitatindustrial i d’emmagatzematge) estroba recollida en la vigent NormaBàsica de l’Edificació: Condicionsde protecció contra incendis en elsedificis NBE-CPI/96 i en el Decret

241/1994, sobre condicionantsurbanístics i de protecció contraincendis en els edificis, comple-mentaris de la NBE-CPI/91 (*1),els establiments purament indus-trials pateixen una manca de legisla-ció bàsica que unifiqui les condi-cions de protecció contra incendis iexplosions. Les indústries estanobligades al compliment de dife-rents disposicions, la majoriad’elles del Ministeri d’Indústria,que les poden afectar en algunsapartats específics: instal˙lació elèc-trica, aparells a pressió, em ma -gatzematge d’inflamables,... i queno entren en una anàlisi global del’activitat industrial.

La manca d’aquesta normativade caràcter generalista en el sectorindustrial ha fet que documents comla publicació del Col˙legid’Enginyers Industrials de Cata lu -nya: Activitats classificades. Crite -ris tècnics per a la redacció de pro-jectes hagin esdevingut una adequa-da eina de treball tant per al projec-tista com per al tècnic del’administració.

(*1). La referència a la NBE-CPI/91, del Decret 241/94, s’had’entendre extensiva a la versióvigent de la NBE-CPI, en tot allòque li sigui complementari sensecontradir-la.

EL RISC D’INCENDI

Tant la PREVENCIÓ, com laPROTECCIÓ contra incendis po -den utilitzar diferents mètodes oprocediments per establir mesurescorrectores tendents a evitar o re -duir els efectes d’un incendi.

D’entre els diferents mètodespodem esmentar:

1. Mètodes dels factors (i mèto-de del coeficient K., recollits a lesOrdenances de Bombers delsAjuntaments de Barcelona iMadrid, la finalitat dels quals ésdeterminar la RF i EF d’un sector,perquè quedin confinades les con-seqüències d’un possible incendi.

2. Mètode Gretener, recollir perl’Ordenança contra incendis del’Ajuntament de Saragossa, és undels mètodes més complerts devaloració del risc d’incendi,d’aplicació per a riscos petits i mit-jans. Requereix unes mesures deprevenció mínimes per a que el riscsigui admissible, és molt aplicat alsector assegurador.

3. Mètode MESIRIC., recollitper MAPFRE, és una simplificaciódel mètode de Gretener.

4. Mètode de Purt, amb elmateix camp d’aplicació que elmètode de Gretener permet obtenirsolucions orientatives i ràpides,però més sobredimensionades.

5. Mètode de l’Índex d’In cen dii Explosió, desenvolupat per DOWCHEMICAL COMPANY, és pen-sat per a valorar el risc d’incendi iexplosió d’indústries de procés, ales que no són d’aplicació els mèto-des de Purt i Gretener.

6. Mètode del risc intrínsec, esbasa en el càlcul de la CÀRREGADE FOC PONDERADA, en fun-ció de la qual es classifiquen lesactivitats com de risc baix, mitja oalt. Aquest mètode es va adoptarper la NBE-CPI/82, apèndix IV, ino ha estat recollit en posteriorsversions de la NBE-CPI/91 ni 96.

S E G U R E T A T�

La càrrega de foc, una eina per a la prevenciód’incendis. Paràmetres de càlcul


Està recollit a l’Apèndix del Decret241/94 i és el mètode proposat aldocument Activitats classificades.Criteris tècnics per a la redacció deprojectes esmentat. En funció de laclassificació resultant, les mesurescorrectores, tant de prevenció comde protecció contra incendis sónmés o menys exigents.

CLASSIFICACIÓ DE LESINDÚSTRIES I

EMMAGATZEMATGES

La normativa vigent NBE-CPI/96 i Decret 241/94 no establei-xen una classificació homogènia, enfunció del valor de la càrrega de foc.

Així la NBE-CPI/96 classificaal seu art. 19 els locals i zones derisc especial en tres tipus: de risc alt,de risc mig i de risc baix, utilitzantparàmetres de superfície (m2), devolum (m3) o d’ús específic i nomésen el cas d’ús comercial (C.19.1) fauna classificació en funció de laCÀRREGA DE FOC TOTAL (NOponderada), aportant uns valorsd’exemple per al seu càlcul en elscomentaris al text de l’articulat.(Cristalleria, ceràmica: 200MJ/m2.m; Ferre te ria: 300 MJ/m2.m;

Alimentació: 700 MJ/m2.m,...).El Decret 241/94, per contra, al

seu Apèndix, fa una classificaciódel nivell de risc intrínsec de les ins-tal˙lacions industrials id’emmagatzematges en edificisamb altres usos i adjacents, en fun-ció de la CÀRREGA DE FOCPONDERADA del local, més acordamb el plantejament del Reglamentgeneral de desplegament de la Llei3/1998 i en línia amb el documentdel Col˙legi d’Enginyers Indus trialsesmentat. Aquest valor de la càrregade foc ponderada s’adopta com areferent als articles 14 i 15 per aestablir la compatibilitat d’ús,ampliant el que disposen els articlesde la NBE-CPI/96: 4.3 (sectorsd’incendi), 14 (estabilitat al foc exi-gible a l’estructura), 15 (resistènciaal foc exigible als elements cons-tructius) i 19 (locals i zones de riscd’incendi) i regulant altres aspectescom: mitjans de protecció, enllume-nat d’emergència i vies d’evacuació.

CÀLCUL DE LA CARREGADE FOC PONDERADA

S’insereix còpia de l’Apèndixdel Decret 241/94, que desenvolupa

la fórmula per al càlcul de la càrre-ga de foc ponderada, com a proce-diment per a la valoració del riscintrínsec d’incendi.

El seu càlcul haurà de ser elmés real possible i, per tant, hauràde contenir, en el sumatori, no solsels productes combustibles que estroben en el sector d’incendi, sinótambé els que formen part del’estructura i els tancaments, elselements de decoració, el mobilia-ri, les instal˙lacions, etc.

No obstant, la dificultat delseu càlcul ve donada per la mancade dades existents, les quals noméses troben a la bibliografia especia-litzada, que per altra part no ésabundant.

L’objecte d’aquest article ésfacilitar aquestes dades, en quanti-tat suficient per a que el tècnicprojectista pugui fer una valoracióacurada del risc d’incendi i, enconseqüència, dotar l’acti vitat/in -dústria de les mesures de preven-ció i protecció adequades almateix.

Una relació més extensa dedades es pot trobar a les referèn-cies indicades a l’apartat de biblio-grafia: 2, 3 i 4.

TAULES

A les taules s’utilitza la megacaloria (Mcal) com a unitat d’energia, per ser la que consta a les referènciesbibliogràfiques. L’equivalència amb la unitat d’energia del Sistema Internacional, el joule, és la següent:

1 Mcal = 106 cal = 4,18x106 joules = 4,18 MJ


BIBLIOGRAFIA

(1) MINISTERI D’OBRES PÚBLIQUES I URBANISMENBE-CPI/82 condicions de protecció contra incendis en els edificisReial Decret 2059/1981 de 10-4-1981 BOE de 18 i 19-9-81, modificat pel R.D. 1587/1982 de 25-6-82 BOE de 21-7-82.(2) GRETENER M.Determination des mesures de protection decoulant de l’evaluation de danger potencial d’incendie.Berne, Ass. des establissements cantonaux d’’assurance contre l’incendi. 1973(3) AJUNTAMENT DE SARAGOSSAOrdenança de prevenció d’incendis en el terme municipal de Saragossa(BOP de Saragossa de 30-10-1980 i 27-02-1985)(4) INSTITUT NACIONAL DE SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALLRisc intrínsec d’incendi (II)Notes tècniques de prevenció: NTP-37 de 1983(5) ASSOCIACIÓ/COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYAActivitats classificades. Criteris tècnics per a la redacció de projectesCarpeta núm. 25. 1a edició 1989(6) GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓDecret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, comple-mentaris de la NBE-CPI/91Decret 241/1994 de 26-07-94 DOGC núm. 1964 de 30-09-94 i correccions DOGC núm. 2005 de 30-01-95.(7) MINISTERI DE FOMENTNBE-CPI/96 condicions de protecció contra incendis en els edificisReial Decret 2177/1996 de 04-10-1996 BOE de 20-10-96(8) DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENTReglament general de desplegament de la Llei 3/1998Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer,de la intervenció integral de l’administració ambiental, i s’adapten els seus annexos. DOGC núm. 2894 de 21-05-99.


OBSERVACIONS

- qm és la càrrega tèrmica mobiliària (equival/pot substituir directament l’expressió (Pi x Hi)/A de la fór-mula). Si en la construcció de l’immoble s’utilitzen quantitats apreciables de materials combustibles (p. ex.:una edificació de fusta) la càrrega tèrmica que això suposaria s’hauria de sumar a la indicada a les taules.

Als emmagatzematges la càrrega tèrmica ho és per metre d’alçada (Mcal/m3).- Els valors corresponents al grau de perillositat (Ci) i al risc d’activació (Ra), per a la valoració del risc

intrínsec d’incendi, es poden extreure de les taules 3 i 4, en base a la combustibilitat del contingut: c (classi-ficació de perills Fe (Ex) I-VI ), que utilitza el mètode Gretener i que correspon amb l’establert per la normaUNE 23727 en sentit invers (Fe I ( M6, ... , Fe VI ( M0-M1), i al perill d’activació: a (Cat. 1-5) indicat, apli-cant les següents equivalències:

a) Qualificació del grau de perillositat del combustible (Ci):

Proposat per Equivalència queGretener (CEA) es proposa per a

c D. 241/94Fe (Ex) . Ci .

I Alta (A)II Mitja (M)

III,..,VI Baixa (B)b) Qualificació del risc d’activació (Ra):

Proposat per Equivalència queGretener (CEA) es proposa per a

a D. 241/94Cat. . Ci .

1 i 2 Baix (B)3 Mig (M)

4 i 5 Alt (A)

EXEMPLES DE CÀLCUL

Es desenvolupen, a continuació, tres exemples de diferents usos: aparcament, supermercat i cinema.En tots els casos se suposa que l’edifici on es realitza l’activitat no aporta càrrega calorífica, ni per la seva

estructura o elements constructius ni pels revestiments interiors (materials M0 o M1).


Per altra banda el càlcul de Qp es realitza per dos procediments diferents:• de forma pormenoritzada, utilitzant les potències calorífiques dels diferents materials combustibles i el

seu grau de perillositat, aplicant la fórmula genèrica (D. 241/94).• utilitzant directament els valors de les taules 3 i 4 (qm)Els valors de Hi, Ci i Ra s’obtenen directament de les taules o de valors facilitats pel fabricant, tenint en

compte les equivalències proposades a l’apartat anterior.APARCAMENT

Dades: superfície construïda: 800 m2

places d’aparcament: 35 placesCÀLCUL QpDe taula 3: Automòbil (garatge privat) qm=70 c=II a=1

Garatges soterrats qm=> < 50 c=II a=2c=II --> Ci = mig = 1,2 a = 1-2 --> Ra = baix = 1,0per tant,a) adoptant Hi = 1200 Mcal/unitat (Taula 2)

Qp= ((35 x 1200 x 1,2) / 800 ) x 1,0 = 63 Mcal/m2

b) directament de taula 3 Qp= 50 x 1,2 x 1,0 = 60 Mcal/m2

SUPERMERCATDades: superfície construïda: 600 m2 (sala de venda: 500 m2 , magatzem: 100 m2)

situació: planta baixa edifici habitatges< alçada lliure: 3.00 m

CÀLCUL QpDe taula 3: Alimentació (comerç) qm=160 (Mcal/m2) c=III a=2De taula 4: Colonials qm=200 (Mcal/m3) c=III-IV a=1

Productes alimentaris preparats qm=200 (Mcal/m3) c=III a=1c=III-IV --> Ci = baix= 1,0 a = 1-2 --> Ra = baix = 1,0per tant,a) sala vendes

Qp= (66040 / 500 ) x 1,0 = 132 Mcal/m2


b) magatzemen aquest cas, suposarem que no estan definides les quantitats i, per tant, agafarem el valor per a emmagat-zematges de colonials o de productes alimenticis preparats indicats:

calcularem primer la capacitat d’emmegatzematge real:- superfície de prestatgeries: 6 x 7.00 x 1.00 + 10 x 1.00 = 52.00 m2

- volum: 52.00 x 2.00 = 104.00 m3

Qp= ((200 x 104) / 100) x 1,0 = 208 Mcal/m2 (*1)

si utilitzem el valor que facilita la NBE-CPI/96 al seu article C.19.1, on indica per emmagatzematged’alimentació-papereria una càrrega mobiliaria qm= 167 Mcal/m2 x m , valor en el que ja estan inclosos elsespais lliures i de circulació, tindriem per a una alçada d’emmagatzematge de 2.00 m:

Qp= ((167 x 2.00) x 1,0 = 334 Mcal/m2 (o 167x2x100 = 33400 Mcal, risc baix s/ C.19.1 3) (*1)càrrega de foc total

(*1). Aquests valors de Qp, no serien admissibles en un edifici d’habitatges (Decret 241/94, art. 14) al sobrepassar les 200Mcal/m2, excepte si el magatzem es protegeix amb una instal.lació d’extinció automàtica per ruixadors d’aigua, protecció amb la qualel D. 241 permet que la càrrega de foc es dupliqui.

CINEMAEns limitarem a calcular la càrrega de foc d’una sala.Dades: superfície construïda: 152 m2

nombre de butaques: 148 butaquesCÀLCUL QpDe taula 3: Cinema qm=80 c=IV a=2c=IV --> Ci = baix = 1,0 a = 2 --> Ra = baix = 1,0

a) Determinarem el poder calorífic d’una butaca amb estructura de fusta:

amb la qual cosa:Qp= ((148 x 111.0 x 1,0) / 152 ) x 1,0 = 108 Mcal/m2

b) directament de taula 3 Qp= 80 x 1,0 x 1,0 = 80 Mcal/m2

Com podem veure els resultats que s’obtenen per un o altre mètode no coincideixen. En les tauless’utilitzen valors mitjos que com a tals no poden representar cadascun dels casos concrets que se’ns puguinpresentar, però són valors la utilització dels quals està suficientment contrastada i admesa. Per al cas concretproposat el resultat més ajustat i real forà l’obtingut pel mètode a).

FÉLIX GONZÁLEZ REDONDO

Arquitecte tècnic. Sotsinspector del Cos de bombers


Classificació de les instal·lacions industrial i d’emmagatzematgeen funció del seu nivell de risc intrínsec.Les indústries i emmagatzematges es classificaran conforme al

nivell de risc intrínsec d’aquestes instal·lacions i aquests nivellss’establiran de la forma següent (*), en funció de la càrrega de focponderada del local:

Qp càrrega de foc ponderada del local Mcal/m2

Nivells de risc intrínsec Nivells baixos. Nivell 1 Qp < 100.Nivell 2 100 < Qp < 200.

Nivells mitjans. Nivell 3 200 < Qp < 300.Nivell 4 300 < Qp < 400.Nivell 5 400 < Qp < 800.

Nivells alts. Nivell 6 800 < Qp < 1.600.Nivell 7 1.600 < Qp < 3.200.Nivell 8 Qp < 3.200.

La càrrega de foc ponderada Qp d’una indústria o emmagatzementes calcularà considerant tots els materials combustibles que forminpart de la construcció, així com aquells que es prevegin com a uti-litzables normalment en els processos de fabricació i totes lesmatèries combustibles que puguin ser emmarcades. El càlcul de lacàrrega de foc ponderada Qp s’establirà mitjantçant l’expressió:

∑Pi x Hi x CiQp = x Ra (Mcal/m2)

AEssent:Pi: pes en kg de cada una de les diferents matèries combustibles.Hi: poder calorífic de cada una de les diferents matèries enMcal/kg.Ci: coeficient adimensional que reflecteix la perillositat dels pro-ductes, d’acord amb els valors següents:Grau de perillositat altQualsevol líquid o gas liquat a pressió de vapor d’1 kg/cm2 i 23º C.Materials criogènics.Líquids amb el punt d’inflamació inferior a 23º C.Matèries de combustió espontània en exposició a l’aire.Materials que poden formar mescles explosives amb l’aire.Tots els sòlids capaços d’inflamar-se per sota els 100º C.Valor de Ci: 1,6.

Grau de perillositat mitjàEls líquids amb el punt d’inflamació comprès entre els 23 i els 61º C.Els sòlids que comencen la seva ignició entre els 100 i els 200º C.Els sòlids i semisòlids que emeten gasos inflamables.Valor de Ci: 1,2.Grau de perillositat baixEls productes sòlids que per començar la sega ignició requereixinestar sotmesos a una temperatura superior a 20oº C.Líquids amb punt d’inflamació superior als 61º C.Valor de Ci: 1

A: superficie construïda del local, considerada en m2.Ra: coeficien adimensional que pondera el risc d’actuació inherenta l’activitat industrial, de la forma següent:Risc d’actuació alt.Coeficient Ra: 3.Risc d’actuació mitjà.Coeficient Ra: 1,5.Risc d’actuació baix.Coeficient Ra: 1.A fi d’estabilitzar l’avaluació del risc d’ativació de cada procésconforme als nivells alt (A), mitjà (M) o baix (B), es facilita la llis-ta d’activitats següent:

APÈNDIX DEL DECRET 241/94

(*) Poden utilitzar-se altres sistemes de càlcul pr determinar la càrrega de foc (ponderada) extrets de mètodes d’avaluació de risc que siguin suficientmentcontrastats per la pràctica i l’experiència, com per exemple el mètode Gretener.

Activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .NBegudes-sense alcohol . . . . . . . . . . . . . . . .BBegudes alcohòliques-preparació . . . . . . . .MBegudes carbòniques-fabricació . . . . . . . .BBetum-preparació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BCafè -torrefacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MCartró-fabricació de caixes-elements . . . . .MCautxú-fabricació d’objectes . . . . . . . . . . .MCel·luloide-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .MCera-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . . . .BCeràmica-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BCervesa-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BColes-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MConfecció-tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BConserves-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .BCordes-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MCosmètics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MCuir-tractament i objectes . . . . . . . . . . . . .BDestil·leries-materials inflamables . . . . . . .MDissolvents-destil·lació . . . . . . . . . . . . . . . .MEbenisteria (sense magatzem de fusta) . . .MElectricista-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BElectricitat-fabricació d’aparells . . . . . . . .MElectricitat-reparació d’aparells . . . . . . . . .BElectrònica-fabricació d’aparells . . . . . . . .MElectrònica-reparació d’aparells . . . . . . . . .BEmbarcació-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . .MEnvernissats-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MEscombres-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .BEstores-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BFertilitzants químics-fabricació . . . . . . . . .M

Fibres artificials-producció i manipulació .MFoneria de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BForges i ferreries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BFrigorífics-cambres . . . . . . . . . . . . . . . . . .BFusta-fabricació contraplacats . . . . . . . . . .MFusteria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MGalvanoplàstia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BGèneres de punt-fabricació . . . . . . . . . . . .BGreixos comestibles-fabricació . . . . . . . . .MImpremta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MIndústries químiques . . . . . . . . . . . . . . . . . .M/AJoguines-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MLaboratoris elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . .BLaboratoris fisics i matal·lurgics . . . . . . . .BLaboratoris fotogràfics . . . . . . . . . . . . . . .BLaboratoris químics . . . . . . . . . . . . . . . . . .MLicors-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MMaçoneria-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .BMagatzems en general . . . . . . . . . . . . . . . .BMantega-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .BMàquines-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .MMarcs-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MMaterials usats-tractament . . . . . . . . . . . . .MMecanització de metalls . . . . . . . . . . . . . . .BMedicaments-laboratoris . . . . . . . . . . . . . .MMetalls-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . .BMitges-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BMobles-fabricació (fusta) . . . . . . . . . . . . . .MMobles-fabricació (metall) . . . . . . . . . . . . .BMolins fariners . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MMotors elèctrics-fabricació . . . . . . . . . . . . .M

Olis comestibles-fabricació . . . . . . . . . . . .MOrfebreria-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .BPlanificació-elaboració i forns de pa . . . . .BPaper-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BPassamaneria-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BPastes alimentàries-fabricació . . . . . . . . . .MPintures-tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .APintures i vernissos-fabricació . . . . . . . . . .APinzells i raspalls-fabricació . . . . . . . . . . .MPirotècnia-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .APlanxa-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BPlaques de resina sintètica-fabricació . . . .MProductes alimentaris-fabricació . . . . . . . .BReparacions-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BResines sintètiques-fabricació . . . . . . . . . .MSabates-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MSacs-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BSeda artificial-fabricació . . . . . . . . . . . . . .MSuro-tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BTaller mecànic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BTapisseria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MTeixits-fàbriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BTelefònica central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BTintes d’impremta-fabricació . . . . . . . . . . .MTintoreries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .BTransformadors-construcció . . . . . . . . . . . .BVernissos-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .MVidre-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . . .BVulcanització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .MXocolata-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .M


o hi ha dubte que al llarg iample de Catalunya són

molts els Esgrafiats que poden serobjecte d’un estudi, però no ésfreqüent el trobar un ConjuntMonumental com el de SantesCreus, on l’Esgrafiat es el deno-minador comú de la decoració detotes les façanes, motiu pel qualhe optat per aquest conjunt i noper un altre a l’hora de dur a termeaquest treball.

El monestir de Santes Creusés un dels monestirs catalans quevan nèixer arran de la reforma cis-tercenca. L’ideal d’aquesta refor-ma sorgí en el món cristià a finalsdel segle XI i principis del XII, ipretenia tornar el monaquismebenedictí al fervor, disciplina irigor dels seus origens.

El Císter va entrar vigorosa-ment a Catalunya a mitjans delsegle XII, quan ja feia bastantsanys que havíen començat lesseves fundacions a la Península,sobretot al Nord. Així i tot, lesabadies cistercenques arribaren aésser les més importants d’Es -panya.

S’ha discutit llargament sobresi és anterior en el seu origen elmonestir de Poblet o el de SantesCreus. Ultimament, els historia-dors s’han inclinat a favor de lacomunitat de Santes Creus, encaraque no al lloc on s’ha fet famós,sinó a Valldaura, a la parròquia deSant Martí de Cerdanyola, delVallès Occidental.

Valldaura, donada la seva pro-ximitat a l’abadia de Sant Cugat,no convenia gaire a la nova comu-nitat, ja que era un lloc amb po -ques possibilitats d’expansió, i

tampoc no s’adaptava a la solituddesitjada per Sant Bernat, el fun-dador de l’ordre. Per aquestsmotius, l’any 1153 una part de lacomunitat es deplaça a l’Esplugad’Ancosa, prop de la Llacuna, enun terreny que els oferí el ComteRamón Berenguer IV, i per fi,l’any 1160, la majoria s’assentadefinitivament a l’indret anome-nat “Santes Creus”, a la ribaesque rra del Gaià.

El primer Abat de Valldaurafou Guillem de Montpeller, i elprimer de Santes Creus, quart dela primitiva fundació, Pere dePuigvert (1158-1185).

En la construcció de l’esglésiade Santes Creus i de les diferentsdependències del monestir, tro-bem tres estils fonamentals: elromànic, el cistercenc i el gòtic.Algunes dependències com elPalau de l’Abat són posteriors(segle XVI).

L’esglèsia, començada l’any1174 i acabada el primer quart delsegle XIII, és de tres naus i tran-septe, amb cinc capelles que for-men la capçalera. Veiem doncs,que segueix el típic pla cistercenc.Travessen les naus, forts pilars deseparació de planta cruciforme,destinats en un principi a sosteniruna coberta en volta de canó, quees va modificar i es substituí pervoltes d’ogives. El cimbori delcreuer és ja gòtic.

S’entra al monestir per laporta de l’Assumpta, sobre la quals’aixeca la Torre del Mirador.

La porta de l’Assumpta s’obrea una plaça de forma més o menysrectangular (la Plaça de SantBernat Calvó), molt bonica i ambuna font enmig. La Plaça de SantBernat Calvó acaba amb el frontalde l’església del monestir, i té abanda i banda edificis tardans des-tinats, els de la dreta, a Palau idependències de l’Abat, i els del’esquerra a vivenda per als mon-jos jubilats, infermeria, cel.lesdels copistes i altres dependèn-cies.

La portada de l’església, cons-truïda entre 1171 i 1211, está for-mada per un arc de mig punt, quedóna com a resultat, tant per laforma com per les seves propor-cions un estructura romànica.

Les motllures que la decoren,no obstant són ja gòtiques.

D’estil romànic, doncs, noméses conserva part de la façana,essent el conjunt en la major partcistercenc i part de l’interior deltemple, ja gòtic.

Plenament romànica és lacapella de la Santíssima Trinitat,situada en la part posterior delcenobi.

La sala capitular, iniciada afinals del segle XII, va ser acaba-da el 1331. Es una peça rectangu-lar que s’obre a una galeria delclaustre per mitjà d’una portasituada entre dos arcs apuntats queabarquen, cada un, dos arcs demig punt que descansen sobrecolumnes geminades. La voltad’ogives es recolza sobre lescolum nes coronades per capitells

Les baldufes de Santes Creus

N

«»

El Císter va entrar aCatalunya a mitjans del segle

XII, quan ja tenia diversesfundacions a la Península

E S P A I A L T E M P S�


amb la decoració vegetal típica deles construccions del Císter.

El claustre actual, començat el1313, reemplaça un altre anterior,més simple, que enllaçaria estèti-cament amb el templet del lavabod’estil de transició.

En el creuer del temple es tro-bem les tombes reials.

Aquí reposen Pere II el Grande Catalunya, el Rei Cavaller;Jaume II, anomenat el Just i laseva esposa Blanca d’Anjou;Roger de Llúria, l’almirall de PereII, enterrat als peus d’aquest; elsMontcada, i molts altres personat-ges de la vigorosa noblesa catala-na.

La tomba de Pere II és la quemés crida l’atenció. Es una enor-me i majestuosa banyera de porfirroig amb una tapa de jaspi que,segons la tradició, el seu fillJaume II el Just féu portar deSicilia.

L’evolució del mitjà de vida idel concepte de l’estètica quecomença amb el Renaixement,ténen ple desenvolupament en elnostre país a l’albada del segleXVII i és a partir de mitjans del’anomenada centúria quan, ambels abats quadrienals, el monestirde Santes Creus sofreix una notò-ria transformació en el seu aspec-

te exterior. El pla monumental deles construccions havia sigut deli-beradament interrompit per les“fortificacions” del Rei Pere elCerimoniós i des d’aleshores, des-prés de tres segles, havent canviattantes coses en la vida del mones-

tir, les obres són reempreses pertal de dotar a la comunitat de ins-tal·lacions adequades de les qualstant temps manques.

Les noves obres que amb talmotiu es porten a terme, i que escontinuaran durant els dos seglessegüents, fins acabar el convent,ni pel seu estil, ni per la seva tèc-nica, tenen res de comú amb elcaràcter monumental de les sevespredecessores. Fins i tot quanaquest caràcter vulgui conferir-sea la nova entrada del recinte, el“Portal de l’Assumpta” aquest esrealitza a base del més estricte iindispensable material de cante-ria. Es construeix, per general, abase de paret seca, amb els para-ments exteriors senzillament arre-bossats. D’aquesta manera, davant

la muntanya de pedra del monu-ment medieval, es dóna configu-ració a les places del recinte ante-rior, utilitzant la desmembraciódels edificis de l’antic hospital de“Sant Pere dels Pobres”.

Tanmateix, tot i el signe ruralque va presidir la nova urbanitza-ció, algunes de quines obres érena càrrec de mitjans de particulars,el reflexe de la grandiositat delmonument que passaven a inte-grar el conjunt, obliga al màximmirament en dotar a les esmenta-des noves construccions d’unabellesa decorativa exterior en fun-ció del concepte estètic i econò-mic del moment.

Així varen sorgir els esgra-fiats. Les seves manifestacionsmés antigues les podem trobar a lafaçana de la casa extrema de laPlaça del Joc de la Pilota (1645),actualment Plaça de Jaume el Just;en les del Palau de l’Abat, de laPlaça de Sant Bernat (1653) i enuna paret del pati de Bonrepós, oclaustre posterior, dins del mones-tir. Prossegueixen a l’exterior dela casa que fa cantó amb les duesplaces, ocupant el seu solar elperímetre de la antiga capella del’hospital dels pobres, reconstruï-da per a vivenda de l’ex-AbatCanals a darrers del mateix segle i

«»

El claustre actual delmonestir, iniciat el 1313, va

reemplaçar un altre construïtun segle abans

Els esgrafiats de Santes Creus espoden veure a la porta d’entradaa la plaça anterior al recinte delmonestir, la Plaça Santa Llúcia

�


en l’embelliment del nou portal del’Assumpta. Per a continuar, jaben entrat el segle XVIII en lafaçana de l’arrebossada capella deSanta Llúcia (1744); al portal delprimer recinte i, finalment a lescases del monjos jubilats de laPlaça de Sant Bernat de finals dela pròpia centúria. S’aprecia dinsde la varietat de motius, que ten-deix a un sentit unitari en certamanera, l’evolució del gust o de lamoda en el respectius moments de

l’execució, que va des del plebarroc, fins arribar a la més puraconcepció neoclàssica, sent mésrecents els d’estil Noucentiste delnº. 6 de la Plaça de Sant Bernat iels del nº. 3 de la Plaça de SantaLlúcia, tots dos realitzats per EnFerdinandus Serra i Sala.

Els esgrafiats de SantesCreus, amb la seva perllongadaexecutòria, -expressió del sentitornamental dels dos últims seglesde vida del monestir-, han arribata ser consubstancials amb la visióde conjunt que del monuments’obté. Davant la impossibilitat derestituir l’aspecte medieval degutals perills que una reintegraciósemblant representaria en impor-tants sectors dels que no quedarastre -o sols lleuger- del seu pas-sat, entendrem que val la penaprocurar la conservació del con-junt que ha arribat fins els nostresdíes, no exempt, ni molt menys, decaràcter, de gràcia i de bellesa.

La mà del temps i la més per-niciosa ancara de restauradorsinhàbils, arribaren a perjudicar i aposar en greu perill la conservacióde tan estimat conjunt. En algunssectors, com és la façana de lacapella de Santa Llúcia, la decora-ció es trobaba en tràngol de desa-

parèixer totalment, però una res-tauració adient ha fet que avuillueixi d’una forma esplèndida. Nosucceeix el mateix amb la façanade l’antic Palau de l’Abat quereclama d’una forma urgent unarestauració. Però la conservació deSantes Creus en tots i cadascundels seus aspectes encara és possi-ble i, gràcies al fet que el senyorFerdinandus Serra i Sala va cobrarafecte a Santes Creus i va portar aterme treballs importants de res-tauració que són un bon exempleper dur a terme actuacions futures,fa que ens sentim optimistes enrelació amb una total restauraciódel magnífic conjunt dels esgra-fiats del lloc en qüestió.

DESCRIPCIÓ DELSESGRAFIATS

Per accedir al Monestir deSantes Creus és necessari recórrerdos recintes clarament diferen-ciats, separats pel portal del’Assumpta. El primer recinte,l’exterior, és el que constitueix laPlaça de Santa Llúcia i el segon,l’interior es el que l’integren lesPlaces de Sant Bernat, de l’Esglé -sia i de Jaume el Just o del Joc dela Pilota.

Amb la finalitat d’establir unordre a l’hora de fer la descripciódels esgrafiats de les façanes deledificis que integren els dos recin-tes, ho farem seguint el camíd’accés al monestir i en sentit con-trari al que giren les agulles delrellotge.

EL RECINTE EXTERIOR

Una vegada hem passat el por-tal d’accés al primer recinte inomés tombar a la dreta, ens tro-bem la façana de l’edifici nº. 3 dela Plaça de Santa Llúcia, propietatd’En Vicens Sole i Saumell, onpodem contemplar l’esgrafiat derecent execució, obra d’En Ferdi -nandus Serra i Sala, fills evidents

d’aquest artista tan en referènciaal seu estil com a la seva execució.L’edifici es composa de plantabaixa, dues plantes altes i cobertaamansardada. A l’alçada de cadas-cuna d’aquestes plantes, hi haunes cintes amb decoració geomè-trica, disposades horitzontalment,més complexes a mesura que aug-menta l’alçada. La primera és unasimple banda de color blanc, lasegona está formada per dueslínies horitzontals entremig de lesquals hi ha una decoració floral ila més alta, just sota el ràfec, és lamés ampla i la forma una líniaondulada flanquejada per línieshoritzontals, decoren les partscóncaus de l’ondulació unes peti-tes flors. A la planta baixa existei-xen tres obertures, la que donaaccés al primer recinte, la portad’entrada a l’edifici i una finestra.Tots tres elements estan construïtsamb conreus de pedra separats iremarcats per una línia blanca queels separa de l’arrebosat de fons

de l’esgrafiat, sobre la clau del’arc carpanell d’accés al primerrecinte hi ha una decoració a based’uns àngels que sostenen unmedalló on podem llegir “si volssaber l’hora que ès, mira el rellot-ge que per això és”.

Tant les dues finestres de laprimera planta, com les tres de lasegona están remarcades i decora-des amb motius florals tant la llin-da com l’ampit. Entremig de lesfinestres de la primera planta espot contemplar un plafó amb unafigura femenina que ens mostre elsfruits de la terra i als extrems dosflorers. A la part alta de la façana iaproximadament al mig de lamateixa, un rellotge de sol amb unacinta onejant sostinguda per dos

«»

Els traçats mostren l’evoluciódel gust ornamental a

diferents èpoques, des delbarroc fins al neoclassicisme

«»

La conservació delsesgrafiats es deu en bonapart a la feina del senyorFerdinandus Serra i Sala


àngels on podem llegir “jo sensesol i tu sense fe, no valem res”, a ladreta i a l’esquerra plafons amb unnúvol sobre el que es recolzen dosangelets envoltats per cintes one-jants. Tant els dos plafons com elrellotge de sol, están enmarcats isobre d’ells hi ha uns medallonsamb els perfils d’uns rostres flan-quejats per corns de l’abundància.Completen el conjunt quatre flo-rers i dos plafons.

A l’altre costat d’aquest recin-te es troba la Capella de SantaLlúcia. La façana és completa-ment simètrica a l’eix de la matei-xa, una porta rectangular ambmontants i llinda de pedra,damunt la porta una finestra cir-cular “ull de bou” i rematant el

conjunt tres columnes que supor-ten dos arcs de mig punt com sifos un capanar d’espadanya i trescapcers escalonats. La decoracióesgrafiada d’aquesta façana estáformada per rectangles de quatremòduls d’alçada per dosd’amplada amb el angles formatsper quarts de circumferència deradi igual a un mòdul. Aquest ele-ment geomètric es repeteix a l’alti al ample de tota la façana, super-posant-se un mòdul a l’ample idos a l’alt. Cada dos mòduls hi halínies horitzontals que es repetei-xen a tota l’alçada de la façana. Ala part baixa un sócol arrebossatseparat del conjunt esgrafiat peruna faixa horitzontal a base defilet o llistell, dibuix geomètric,

filet i faixa. La finestra circularestà voltada per una decoraciótambé geomètrica concèntrica a lafinestra.

La manca de creativitat delsrestauradors de la casa nº. 6d’aquest recinte ha deixat òrfenade decoració esgrafiada la façanade dita casa desmillorant notable-ment el conjunt.

Com ja he dit, el recinte exte-rior queda separat de l’interior pelportal de l’Assumpta sent els doscostats o façanes de la mateixapracticament iguals. La construc-ció te quatre alçades més la Torredel Mirador, primer de planta qua-drada, després octogonal i final-ment rematada per coberta deteula àrab en forma piramidal. Ladecoració esgrafiada d’aquestesdues façanes es d’inscripcióbarroca, tractan-se els elementsque l’integren els típics d’aquestestil, angelets que sostenen cintesonejants amb elements vegetals,vinya, florers i plafons. Totes lesobertures están enmarcades perornaments inspirats en formesnaturals vegetals.

LA PLAÇA DE SANTBERNAT I DE L’ESGLESIA

La façana Nord d’aquestrecinte l’integren els edificis queactualment están numerats ambels números 2, 1, 14 i 13. Tots ellses composen de planta baixa, dospisos alts i coberta de teula àrab.El conjunt d’aquesta façana estádividit horitzontalment ambmotius d’ornament geomètric decinta que corren a manera de tiresper tot el llarg de les façanes, cre-ant tres espais. De baix a d’alt,tenim un primer espai o sòcol

Plaça de Sant Bernat. Façana Nord. Casanúmero 1

�


separat de l’inmediat superior perun filet, una faixa i un altre filet.El segon espai arriba just sota elsbrancals dels balcons del primerpis delimitant-lo també un orna-ment a base d’una cinta que escomposa de dos filets, unes for-mes geomètriques “baldufes”, quees repeteixen continuament,damunt de les mateixes una mot-llura a base d’òvuls i un filet. Enaquest espai hi ha repetits a tot elllarg de la façana deu plafons sen-zills amb angles formant quart decircumferència i dos rombes al’interior. L’espai més decorat ésel que està comprès entre els bran-cals dels balcons i el ràfec de lacoberta on tenim els balcons isobre d’ells les finestres, tant unscom els altres amb marcs ribetats idecoració d’inspiració barroca alampits, llindes i brancals,l’ornament amb cinta del ràfec escomposa de dos filets, “baldufes”,un filet i greca per aquest ordre ide baix a d’alt. Entremig de lesobertures d’aquest espai hi tenímunes pilastres amb el respectiubasament, capitell i fusts que ésdecorat a base de plafons d’anglesamb quart de circumferència.

La façana Sudl’integren els edificisamb el número 2 i 1 de laPlaça de l’Església i elsque ténen els números12, 11, 10, 9, 8, 7 i 6 dela Plaça de Sant Bernat.La decoració esgrafiadade les façanes dels edifi-cis núms. 2 i 1 de laPlaça de l’Església éspràcticament igual que lafaçana Nord de la Plaçade Sant Bernat. Les faça-nes dels edificis núms.12, 11 i 10, d’inspiracióNeoclà ssica, estan for-

mades també per planta baixa i dosplantes altes, més coberta de teulaàrab, separades unes de les altresmitjançant motllures similars a lade la façana Nord. Les diferènciesfonamentals entre les dues faça-nes, les podem concretar, en queels plafons de la façana Sud estanformats per un sol rombe, el marcno té els angles formant quart decircumferència sinó rectangles,que les pilastres tenen el fustestriat i que les llindes dels bal-cons estan rematades amb entaula-ment i frontó triangular. La restade cases de la façana Sudd’aquesta plaça no tenen decoracióesgrafiada, excepció feta de la nº.6, que gaudeix d’un agrafiat realit-zat per En Ferdinandus Serra iSala fa pocs anys i que cal dir estàben integrat amb la resta del con-junt.

LA PLAÇA DEJAUME EL JUST

La façana Est d’aquesta Plaçal’integren les cases núms. 6, 7, 8,9 i 10, totes elles esgrafiades i capd’igual, pel que procedirem a ferla descripció una per una.

La casa amb el nº. 6 té unacomposició molt semblant a la deles cases núms. 1 i 2 de la Plaça del’Església, d’inscripció barroca ienriquida amb dos florers.

El nº. 7 d’aquesta plaça és unedifici de planta baixa, dues plan-tes altes i coberta de teula àrab,com la resta del conjunt, tambéamb decoració esgrafiada a lafaçana, pero en aquest casd’inscripció neoclàssica, es dife-rencia de la decoració de les casesamb el nº. 12 de la Plaça de SantBernat, fonamentalment perquèsobre els dintells dels balcons noexisteix frontó triangular i tambéperque tota l’alçada de la plantabaixa està decorada amb esgra-fiats que simulen conreus.

Com heu pogut comprovar alllarg d’aquest apartat, no he dit resen relació a la casa nº. 9 i no hasigut pas un descuit, sinó perquèl’atac que s’ha dut a terme enaquesta façana mereix una atencióespecial i perque estigui a l’alçadade l’atemptat el denominaré: unabarrabassada.

El diccionari d’En PompeuFabra ens defineix aquest mot,com un disbarat gros, acció insen-sata, i això és el que s’ha fet en larestauració de la façana de la casanº 9 de la Plaça de Jaume el Just odel Joc de la Pilota, seu social dela Fundació d’Història i Art Rogerde Bellfort.

Deixant al marge les raons icircumstàncies que han permèsaquesta acció insensata, passem acontinuació a analitzar les altera-cions que s’han produit per l’accióincontrolada de l’home.

ALTERACIONSDEL DIBUIX

Sens dubte, les actuals casesnúms. 8 i 9, amb anterioritat teníen

La façana est de la casa número 7 a la plaça de Sant Jaume el Just mos-tra una típica ornamentació neoclàssica

�


una façana tractada comun conjunt. El dibuix,l’ornament esgrafiat i ladisposició de les obertu-res de la façana estavendisposades simètrica-ment, on l’eix de sime-tria del conjunt coincidiaamb l’eix de la portad’entrada de l’actual edi-fici nº. 8.

La segregació de lacasa nº. 9 del conjunt il’afany de perpetuar ideixar ben evidenciadala propietat, entenc és elmotiu principal del’alteració de la façana,tant en el referent aldibuix com a les obertu-res de la mateixa. On hihavia tres finestres, s’ha obert unaporta i dos balcons, motiu pel ques’ha suprimit l’ornament esgrafiaten forma de cinta, que separava laplanta baixa de la primera. Lespilastres que s’apoiaven sobred’aquesta cinta, ara ho fan sobreuns plafons de nova creació, que notenen res a veure amb la decoraciódel conjunt. Els plafons -situatssota dels nous- són més estrets queels originals com a conseqüènciad’haver construit la porta d’entradaa l’edifici remarcant-la amb unaplacat de pedra, sol.lució tambéadoptada al sòcol, i que res tenen aveure amb les solucions originals.Les pilastres laterals han vist alte-rada la seva disposició, i la de ladreta ha passat de ser mitja a sercomplerta. Finalment, l’ornamentde cinta sota del ràfec de la cober-ta en els seus extrems queda rema-tada, trencant la continuitat amb laresta del conjunt.

ALTERACIONSDELS MATERIALSDE L’ESGRAFIAT

Com a conseqüència de nohaver dut a terme un estudi previsobre les característiques dels

materials que es van emprar perl’execució dels esgrafiats origi-nalment, tant en el que es refereixa qualitats, origen i dosificacions,el resultat obtingut a la restauracióde la façana de l’edifici nº. 9, noté res a veure amb l’esgrafiat ori-ginal tant en el què es refereix atextura superficial, color i to. Al’hora d’interessar-me per lescaracterístiques dels materialsemprats a la restauració, el seuautor em deia que l’important pera una bona restauració dels esgra-fiats, consistia en afegir al morterde calç, una bona quantitat delàtex. Aquest fet és suficient per acomprendre les diferències tanimportants que s’ha produit entrel’original i la restauració. Eltemps ens dirà fins a quin puntl’introducció de làtex al morter ésbo o dolent per la unió dels mate-rials i d’aquests amb el suport.Sols voldria fer-me una pregunta,podrà transpirar adequadament elmur de suport de l’esgrafiat siaquest s’ha realitzat amb làtex?

LES BALDUFES

Al llarg dels segles que s’haemprat la decoració esgrafiada ales façanes del edificis, el gust

dels artistes que els handissenyat, ha variat i hanseguit els criteris estè-tics de moda en elmoment de dur-los aterme, però en un con-junt com el de SantesCreus es de preveureque algun element deco-ratiu tenia que donar-liuna personalitat, unacaracterística propia iaquesta es concreta amb“les baldufes”, elementintegrant de les motllu-res de tot el conjunt. Éstan forta la personalitatque li donen les baldufesals esgrafiats de SantesCreus que les mateixeses resisteixen a ser

cobertes en les restauracions dutesa terme posant en evidència lesmales execucions.

Les baldufes autèntiques, lesde jugar, són volums de revolucióque girant segons el seu eix verti-cal. L’equivalent a la forma planaque generaria el volum de les bal-dufes, es la forma emprada en ladecoració de les motllures delsesgrafiats de Santes Creus.

Les baldufes, que són joguinesde fusta en forma de pera, quehem de fer giralvoltar imprimint-liun ràpid moviment de rotació mit-jançant un cordill prèviamentenrollat en la part cònica i que esdesenrotllat tenint-lo subjecte perun cap i llançant la baldufa contrael sòl i una altra vegada repetintaquest procès d’enrotllat i desen-rotllat, estem fent i desfent unaespiral que será dextrogira o sinis-trogira, símbol en el primer cas dela creació i en el segon de la des-trucció, principi i fi i que voldrí-em que representessin el principid’una acurada restauració delesgrafiats de Santes Creus tot fentballar una baldufa.

MARIÀ CASAS I HIERRO

Aparellador

L’ornament més emprat és l’equivalent a la forma planaque generaria el volum d’una baldufa girant

�


El darrer litigi que la ciutat de Tarragonamantingué contra el prelat Joan de Montcada(1619-1622)

es tensions i litigis queenfrontaren la ciutat de Tarra -

gona, o més pròpiament la classedominant que constituïal’oligarquia municipal, i el prelatJoan de Montcada des que es pos-sessionà del càrrrec fins a la sevamort (1612-1622), foren, tant perla forma -accions violentes ambparticipació de gent armada delsdos bàndols, parcialitat manifestade les autoritats polítiques i judi-cials-, com pel fons —la jurisdic-ció com a causa de les discòrdies-

, un conflicte més de senyors con-tra ciutats i viceversa, que no éssinó una cara del bandoleris-me,fenomen social estès per total’Europa dels segles XVI i XVIIque, a Cata lunya,tingué connota-cions pròpies[1]

El motiu de la discordia fou elvell conflicte de les jurisdic-cions[2] que el nou prelat remo-gué en tres ocasions: la primeratingué lloc l’any 1612, quan al’acte d’entrada a la ciutat per pos-sessionar-se corporalment delcàrrec, exigí contra costum, que elrebessin amb la solemnitat pròpiade senyor de vassalls, cosa que noconsentí el govern de la ciutat quesostenia que els tarragoninsnomés eren vassalls del rei. Lasegona es produí l’any 1619 a

causa d’expedir documents sig-nats com a senyor únic de la ciu-tat. I la tercera, del mateix any1619, tingué com a detonant elnomenament de veguer de l’Es -glé sia sense esperar, contra privi-legi, que la ciutat l’admetés. Elsdos primers litigis es resolguerenpacíficament a favor de la ciu-tat,però el tercer provocà greusdisturbis i severes represàlies con-tra els defensors dels privilegis dela ciutat.

El canonge Josep Blanch(1620-1672) narra extensamentles incidències dels dos primerslitigis però passa de puntetes en lanarració del tercer, i Morera eslimita a tractar-lo amb dadesextretes dels llibres del conso-lat[3] tot i que el fons històricmunicipal de Tarragona reuneixaltra documentació que aportamés informació sobre aquest liti-gi[4]. Són dades d’aquesta pro-cedència que utilitzem en aquestarticle per ampliar allò que handeixat escrit els dos autors esmen-tats.

Per entendre bé la gènesi delconflicte cal tenir present que aTarragona compartienl’administració de justícia dosveguers: el de l’Església i el delrei. El càrrec era biennal i quanquedava vacant, en virtut de privi-legi, l’arquebisbe i el virrei ennom del rei, eren obligats a propo-sar el seu veguer al govern muni-cipal per tal que, assessorat perjuristes, l’acceptés o el rebutgés sino reunia les condicions legals.

Doncs bé, l’any 1619,l’arquebisbe destituí el seu veguerabans d’acabar el bienni i proposàal seu lloc Jaume Casals personaimplicada en actes de bandoleris-me segons el govern munici-pal[5]. Com que era segur queaquest no l’acceptaria,l’arquebisbe ometent el tràmit del’admissió, el 28 de novembre lidonà possessió del càrrec i limanà que “baxàs a la ciutat aadministrar justícia, lo qual féudit Casals y posant˙se al Cap deles escales del pla de la Seu ab lobastó en les mans”; però no gosàbaixar-les temerós de la moltagent que s’havia congregat a laplaça de les Cols i l’escridassava.Llavors la multitud invadí el Plade la Seu i malgrat la intervencióapaivagadora del cònsol segon

Rafael Llorenç, escometé la gentarmada que protegia Casals, elqual es retirà, i, per l’interior de lacatedral,es refugià al palau epis-copal. En la batussa hi haguéalgun ferit, però sortosament capmort. Sembla que hi participarenhomes de Lluís de Montcada,germà del prelat, castellà d’Am -posta i cadell amb antecedentsd’home de brega que,al cap d’unescamot, s’havia aposentat apalau cridat per son germà.

L

«»

Cal tenir present que, al’època, a Tarragona

compartien l’administracióde justícia dos veguers

«»

El canonge Josep Blanchnarra extensament els dos

primers litigis, però passa depuntetes en el tercer



Segons fonts municipals, amés de Lluís de Montcada tambéhavia entrat al palau del prelat peruna porta que donava a l’exteriorde la muralla, el governador delCamp Josep Jover amb uns dos-cents homes armats, per la qualcosa temerós que els partidaris delprelat s’apoderessin de la ciutat, elgovern municipal decidí mobilit-zar el sometent i ocupar elsbaluarts de Sant Domènec i deSant Antoni on hi havia pecesd’artilleria[6].

No hi hagué més incidentsfins el 20 d’abril del 1620, pasquade Resurecció. Aquest dia “moltsde dita ciutat” atacaren a pedren-yalades amics de Jaume Casals,en mataren dos, i “sen anaren abgran avalot y estruendo a casa dedit Casals,en la qual posaren foc ysi no fos estat per lo Guardià delCaputins que isqué ab un Cristoen les mans la hagueren cremadatota”[7]. La versió és dels testi-monis que citaren a declararCasals i l’arquebisbe, però la delgovern municipal registrada en elllibre del consolat és totalment

diferent. No hi ha cap referènciadels assassinats i pel que fa al focdiu que els cònsols acudirenacom panyats del governador ge -ne ral de Catalunya Aleix deMarimon que es trobava a la ciu-tat, “a la casa de dit Casals ahontveren que estaven cremantse unpoch en diverses parts de les por-tes de la casa de dit Casals, y losmateixos cònsols amb dit mºBerart que anava al costat de ellsdemanaren aygua per los vehinsper apagar dit foch llansant ayguaab una xibrella que com lo fochera poch encontiment fou apa-gat”[8].

En la instrucció de la causa elsmagistrats de l’Audiència donarencom a bona la versió dels testimo-nis que havia presentat el prelat, iper posar ordre el virrei duc d’Al -calà ordenà l’ocupació de la ciutatper 750 sometents de diversesvegueries i una companyia de sol-dats a cavall. A més a més, percastigar els revoltosos i la ciutatmanà la detenció de més de 27persones, i l’enderroc de la casade la ciutat, i les dels cònsols i de

set ciutadans, encara que final-ment només s’enderrocaren lescases dels cònsols.

Entre els detinguts figuravenel cònsol segon Vicenç Serra, elmetge Joan Baptista Toldrà, il’advocat de Barcelona contractatpel govern municipal GabrielBerart. I si bé els tres forenabsolts, Serra es passà 298 dies a

la presó, Toldrà un tremps sem-blant i Berart vuit mesos. Delssentenciats,un tal Antoni Jaquesfou condemnat a mort i penjat,Jacint Vidal enviat 10 anys a gale-res, i els cavallers Nofre i Lluís deMontoliu desterrats i castigats aservir el rei. Pendents de judici amitjans de l’any 1622 encara res-taven a la presó una vintenad’inculpats[9].

Sens dubte l’inductor de tandura represàlia fou el poderós

«»

Durant el tercer litigi, laciutat va gastar una quantitatpròxima a les 10.000 lliures

del segle XVII

Una imatge de l’antic Castell del Patriarca, el qual serví com a habitacle per als prelats de la seu,i que va ser volat durant l’ocupació napoleònica a principis del segle XIX

�


cadell i arquebisbe Joan de Mont -cada confabulat amb el virrei ducd’Alcalà,el governador general deCatalunya, i alguns magistrats del’Audiència que actuaren ambdescarada parcialitat. Com mani-festà el síndic de la ciutat MiquelPallarès en una súplica dirigida alrei en demanda de clemència, laprincipal causa de les “calamida-des y desventuras tan grandes”que afligien els tarragonins foren“tantos pecados y graves offensasde juramentos falsos que se han

hecho en las informaciones de loscasos sucedidos, tantas blasfe-mias, murmuraciones y otros milmales[10]”.

Però els partidaris del prelatno es donaren per satisfets amb totaixò i remataren la tasca amb untoc del més refinat estil bandoler:entre les set i les vuit de la tardadel dia de Sant Pere de l’any 1622,a Reus vila de jurisdicció del’arquebisbe, al mig del carrer,“criados de Jayme Casals o delGover nador del Campo… tiraron

a trayción dos o tres pedreñaladasa Rafael Llorens… muriendo sinpoder dezir Jesús”[11]

Ara, si deixem de banda eldramatisme que envoltà el conflic-te i ens cenyim a les repercusionseconòmiques que tingué, la pre-gunta a fer és, quant li costà a laciutat? El síndic Pallarès en lasúplica suara esmentada recordavaque “los excessivos travajos quehan padecido los ciudadanos conydas y venidas a Madrid y aBarcelona y otros accidentes hagastado la ciudad muchos millaresde ducados y está en tal punto deacabada y consumida que conrazón se ha de temer su total per-dición y ruina”. Per tal de precisarla vaga referència “molts milersde ducats” hem investigat el“Llibre Quart del clavariat delscomuns (1616-1627)” [12], ambel fi de localitzar entre els anys1619 i 1624 els pagaments que féuel clavari per costejar les despesesque originà el conflicte.

En la recerca hem trobat 17partides que es refereixen a lescauses criminals tramitades al’audiència de Barcelona, el totalde les quals puja 3.982 lliures i 2sous. Un analisi de les partidesrevela la llarga durada de lesestances a Barcelona dels repre-sentants municipals que, acom-panyats d’advocats i notaris, reco-rrien personalment al virrei, ate-nien els detinguts i freqüentavenla Reial Audiència per defensarels processats. Així, el síndicJaume Garau romangué a Barce -lona nogensmenys que 490 dies!Seguits o a intermitències? No hosabem, però les 735 lliures que liabonaren són just l’import dels 30sous diaris de dietes que teniaassignades. Ni un cèntim més, laqual cosa fa pensar que de les die-tes hagué de pagar-se els viatges. Iuna nota d’anades i vingudes idiligències fetes a Barcelona delmateix síndic pujà 553 lliures i 17sous.

Aquest conegut finestral ubicat actualment a un edifici del Pla de la Seu, vapertànyer al Castell del Patriarca

�


Com hem dit el cònsol VicençSerra estigué pres 298 dies, i peralimentar-lo i proporcionar-li cer-tes comoditats se li concediren 24sous diaris, que fan un total de357 lliures i 12 sous, però les ges-tions per alliberar-lo en pujaren482 i 15 sous. Els tràmits per treu-re de la presó l’advocat GabrielBerart costaren 459 lliures i 2sous. Aquests exemples mostrenque en aquell temps com avui liti-gar era caríssim.

Les gestions a Madrid querealitzà el síndic Miquel Pallarèsels anys 1620, 1621 i 1622, costa-ren 1.934 lliures i 13 sous distri-buides així:

Viatge i estada a Madrid de27 de juny a 2 de novembre del’any 1620 per gestions a la cort ial Consell d’Aragó per a defen-sar els privilegis de la ciutat, 515lliures

Nota presentada el 18 denovembre de 1621, 417 lliures i13 sous.

Estada a Madrid del 6 denovembre de 1622 a últims dejuliol de 1623, 1.002 lliures que seli paguen a raó de 100 lliures men-suals,

A més de les despeses deBarcelona i Madrid el municipi,per acord del consell, es féu càrrecde la reedificació de les casesenderrocades després que el virreidonés llicència per fer-ho el 4d’agost -casa de la vídua deRafael Llorenç- i el 10 de setem-bre -cases de Francesc Garau iJaume Monreal- de l’any 1622.No po dem estar de dir que aques-tes llicències precediren un mes imig la definitiva caiguda del telódel drama que tingué lloc el dia 3no vem bre següent data de la mortde l’arquebisbe.

Les noves cases costaren a laciutat 994 lliures: 227 la de JaumeMonreal, 250 la de Rafael Llo -renç, i 517 la de Francesc Garau.

Resumint, en el darrer delslitigis que mantigué amb

l’arquebisbe Montcada la ciutatgastà 6.910 lliures i 8 sous. Però sia aquesta quantitat hi afegím elcost dels dos anteriors litigis, eltotal de la despesa rondaria les10.000 lliures. Com a mostra delcars que també havien estat diremque, entre el 23 d’abril de 1615 iel 31 de març del 1616, segonsuna nota que presentà el síndicJaume Garau havia gastat aBarcelona 934 lliures i 16sous[13], en els plets que mante-nia la ciutat.

D’on treia els diners el governmunicipal? És possible que a lallarga hagués d’empenyorar-se,però d’immediat els diners sortiende la caixa de l’administració dela carn, en menys escala de la deforments, i alguna vegada de lacaixa del comú. Per exemple, perpagar les cases enderrocades estragueren 972 lliures del’administració de les carns, i 517de la de forments.

N o t e s[1].- Sobre el bandolerisme

vide, TORRES I SANS, XAVIER: Elsbandolers (s. XVI-XVII). Vic,Eumo, 1991. Nyerros i cadells:bàndols i bandolerisme a la Cata -lunya mo der na (1590-1640). Bar -ce lona, Quaderns Crema, 1992.SALES NÚRIA: Història de Cata -lunya, vol IV, Edit. 62, 1991,cap.III i IV.

[2].- Un resum del vell litigide les jurisdiccions a RECASENS I

COMES, J. M.: El municipi i elgovern municipal de la ciutat deTarra gona. Segles XVI i XVII.Tarragona, Consell Comarcal delTarragonès, 1998, 235.

[3].- Els llibres del consolatsón els llibres d’actes del consell ide les prohomenies municipals.

[4].- BLANCH, JOSEP: Arxiepis -copologi de la Santa Església Me -tro po litana i Primada de Tarra -gona. 2 vols. Tarragona, Agru -pació de Bibliòfils de Tarragona,1951. Vol II, 169-175. MORERA,

EMILI: Tarragona Cristiana. 5vols. Tarragona, Inst. Est. Tarraco -nense Ramon Berenguer IV. VolIV, 1955, 235-239.

[5].- (A)rxiu (H)istòric (T)a -rra gona. Fons municipal de Tarra -gona. Papers solts. Lligall 12.Doc. 980. Requesta donada aMon redon. Reclamació contra elve guer Casals. 13 desembre 1619.Doc. 1016 de 20 octubre 1621.Càrrecs de la ciutat contra JaumeCasals, nomenat veguer del’arquebisbe.

[6].- AHT. Fons municipal deTarragona. Memorial causa deMonredon. Defensa de la ciutatde Tarragona. Secció Papers solts,lligall 12, doc. 930. S/d., gener1620.

[7].- AHT. Fons municipal deTarragona. Papers Solts, lligall 12,doc. 1016 de 20 octubre 1621.

[8].- AHT. Fons municipal deTarragona. Llibre del consolat1619-1628, fol. 47v. Acta 20 abril1619.

[9].- Arxiu municipal.ArmariVIII. Lligall papers solts,doc. 617.Representació feta per Mi quelPallarès contra els tropells come-sos pel virrei Duc d’Alcalà il’arqubisbe Montcada. s/d.

[10].- Id. Ibid. [11].- Id. Ibid.[12].- Clavari és sinònim de

caixer, i el llibre del clavariat eraun llibre comptable en el qual elclavari en funcions registrava cro-nològicament el moviment de lacaixa municipal. Els assentamentsa més de la quantitat ques’ingressava o es pagava conteniauna breu explicació que justifica-va el fet comptable.

[13] .-AHT. Fons municipalde Tarragona. Economia i hisen-da. Libre del clavariat 3, 1603-1616, fol. 312. Asentament 5d’abril 1616.

JOSEP M. RECASENS I

COMES

Historiador


EL LLINATGE

El llinatge dels Castellarnautarragonins comença amb el nobleCarles de Castellarnau i de Caste -llarnau (Alins de la Vall Ferrera,1714 - Tarragona, 1766) ques’establí a Tarragona la segonameitat dels anys quaranta del set-cents, sense que en sapiguemexactament el perquè, i es casà, el1748, amb la pubilla tarragoninaMaria Magrinyà i Porta.

Carles de Castellarnau fousucceït pel seu fill Josep-Antonide Castellarnau i Magrinyà(Tarragona, 1763 - 1845) que esmullerà, el 1785, amb la gironinaMaria-Antònia de Camps i Font.El primer Castellarnau tarragoníexperimentà un ascens socialnotable ja que arribà a ser maes-trant de Ronda, cavaller de l’ordede Carles III, tresorer de les obresdel port i diputat per Catalunya ales Corts de Cadis.

La línia segueix amb Josep-Antoni de Castellarnau i deCamps (Tarragona, 1794 - 1873)que participà activament en laguerra del Francès i formà part dela comissió que negocià a Madridla capitalitat provincial per aTarragona. L’any 1828 contraguématrimoni amb la reusenca RosaBalcells i Aleu. Fou succeït pelseu fill Joaquim de Castellarnau iBalcells.

L’IMMOBLE

Carles de Castellarnau, encasar-se amb Maria Magrinyà, vaanar a viure a la casa pairal delsMagrinyà ubicada al carrer de les

Escrivanies Velles i amb façanes ales escales de la Seu i a la plaça deles Cols, casa que la seva esposahavia heretat del seu pareFrancesc Magrinyà. L’edifici,l’any 1755, patia un cert deterio-rament; ho deduïm del requeri-ment que l’abril d’aquell any pre-sentà a Castellarnau FrancescCaputo, llogater de l’habitatgesituat als baixos de l’immoble, enquè, entre d’altres coses, es diu:“el suelo, o pavimento de los estu-dios de dicha casa de Vm. y quesirve de techo a la dicha casa dedicho Francisco Caputo, se sostie-ne por una goleta, y algunosarcos; y que tanto dicha goleta,

como uno de aquellos arcos, yporción de dicho techo amenassaruina, en tanto que habrá comounos tres o quatro días, que se des-prendió de la espressada goletauna grande piedra, y cayó dentrode la alcova misma de un aposen-to de dicha casa (...), y muyu cercade la cama en la qual duermen dosinquilinos, causando dicha piedratal daño que undió el pavimentodel expressado aposento, cayendoparte de ella por el agugero quehizo hasta la bodega”. El textsuara transcrit ens permet adver-tir, doncs, el mal estat del’habitatge, fet que, junt amb lavoluntat d’anar a viure en unacasa més d’acord amb la sevaposició social, féu decidir el pro-

pietari a buscar una residència demés categoria. La recerca acabà el1764 en aconseguir que Josep deVidal i d’Amargós li vengués, el10 d’abril d’aquell any i per 4.500lliures, la casa que aquest, el 30 dejuny del 1758, havia comprat aMaria-Ignàsia de Vilana, vídua deMelcior de Figuerola i Blanes, ique anteriorment havia pertangutals Giron de Rebolledo, alsÇaportella, als Soldevila i alsTerrè. Carles de Castellarnau hiafegí dues casetes veïnes, propie-tat de Pau-Miquel Carbonell i dela seva mare Antònia Pijoan, ambla intenció de fer de les tres unúnic immoble la qual cosa, però,no pogué veure realitzada ja quemorí abans d’ésser enllestides lesobres.

LA NOVA FAÇANA

Els encarregats de dur enda-vant el projecte que Carles deCastellarnau tenia per a la resi -dèn cia familiar foren la víduaMaria Magrinyà i el germàBaltasar de Castellarnau els qualscontractaren les obres necessàriesi molt especialment les de la novafaçana, que havia de donar unifor-mitat a la unió de les tres cases.Per fer-ho realitat s’encarregà al’arquitecte Josep Prat i Delorta eldisseny d’un frontis que permetéspresentar com un tot i al gust del’època el que fins aleshoreshavien estat tres façanes ben dife-rents, i el resultat fou l’actualfaçana, bastida sota la direcció del’arquitecte Prat, per Josep Gil,major, i Josep Gil, menor, mestresde cases de Tarragona. El 23 de

Casa Castellarnau, de Tarragona

«»

El primer Castellarnautarragoní va ser diputat per

Catalunya a les Corts deCadis el 1812



novembre del 1766 foren capitula-des les obres pel preu fet de 1.050lliures (desconeixem la quantitatque cobrà Prat pel dibuix i ladirecció, però sabem que, el 1767,li foren pagades 92 lliures “per ladirecció del frontis”).

Arribats aquí hem de dir quel-com de l’arquitecte Prat. Nasqué aBarcelona l’any 1726, fill delmatrimoni format pel mestre decases Pere Màrtir Prat i EulàliaDelorta, i estudià al col˙legi deCordelles. El desembre del 1742,quan només tenia 16 anys, aconse-guí el títol de mestre d’obres.L’abril del 1751, a l’església delPi, va contraure matrimoni ambMaria-Teresa Torner i Mauri laqual morí aviat. Entre 1757 i 1760es va incorporar a l’exèrcit com asoldat (tal volta a causa del desen-gany que li produí la mort del’esposa) i quan es trobava amb elseu regiment al Camp deTarragona es va convocar concursde projectes per a la construccióde la capella de Santa Tecla, de laSeu tarragonina; Prat s’hi presentài el seu projecte resultà elegit ambla qual cosa es vinculà aTarragona ja que li fou confiada ladirecció de l’obra. L’estada de Prata la ciutat fou llarga; hi residí,

encara que no de manera perma-nent (els treballs de la capellatarragonina els alternà amb els dela catedral nova de Lleida) fins al’agost del 1785 en que arran delseu nomenament de director de lesobres de l’illa de León es traslladàa Cadis.

Tornant a l’obra direm quehom convingué que seria obliga-ció dels Gil “espatllar” les façanesexistents; treure i guardar la pedraresultant de la desferra ja quehavia de ser aprofitada; apuntalar

les parets mitgeres ques’arrimaven a la de la façana finsa deixar-les assegurades i això enel ben entès que s’havia de refertot allò que s’enrunés; els fona-ments havien de tenir una fondàriad’una cana (120 centímetres) res-pecte del nivell del carrer; el sòcolhavia de ser de pedra de carreuadade l’extreta de l’enderroc; les cincportalades s’havien de fer segonses representaven en l’alçat, és adir, “la principal com demostra lo

diseño separat, de pedra de la qua-litat de la pedrera de Santa Tecla obé de llisós blanch” i “les altresquatre portalades de les botigueshan de ser fins a la altura de noupams de pedra forta de la mateixaque traurà de la desferra del fron-tis, la moldura que han de tenir ésun bocell y lo restant de ditas por-taladas serà també de pedra de lamateixa desferra de qualsevolqualitat”; les faixes, els brancals ianells dels balcons, finestres i nín-xols havien de ser de pedra saldo-nenca treta de l’enderroc, peròrepicada, havent-se d’aplicar unagoleta als balcons inferiors i mitjacanya als superiors i la mateixamotllura a les finestres; les paretshavien de tenir 75 centímetres degruix des dels fonaments fins alpis principal, 64 en aquest i 60d’allí en amunt; el ràfec s’havia deconstruir d’obra cuita; el vessantde la teulada de la part del carrerdels Cavallers havia de ser a nivellde la del saló (això vol dir que lafàbrica del saló, que no la decora-ció, restà enllestida els anys sei-xanta); les aigües de les teuladess’havien de conduir a les tres cis-ternes de la casa; tots els materialshavien de ser de bona qualitat; elsconstructors havien de tenir treba-

El saló principal de l’edifici mostra unampli ventall d’elements ornamentals deluxe molt emprats durant el segle XVIII,entre els que destaquen les cinc aranyesper a l’enllumenat

�

«»

Després del trasllat, la famíliava viure en un principi a un

edifici del carrer de lesEscrivanies Velles


llant continuament a l’obra al -menys set paletes i això “des deldia que comensaran a espatllarfins al mes de març [1767]” jaque després n’hi havien de posartres més i “ab sos manobrescorresponents”, fins al’acabament de l’obra.

ESTRUCTURA DEL’IMMOBLE

L’edifici resultant dela remodelació restàestructurat en quatre partsben definides: els baixos,els estudis o entresol, elprimer pis o planta noblei el segon pis; i de la casaprincipal es conservà elpati amb l’escala exemp-ta, d’estil renaixentista.

A la planta baixa estrobaven l’estable, trescellers, la cotxera i elllenyer.

L’entresol compreniacatorze estances entre lesquals destacava la salaprincipal i al seu entorn sesituaven diverses sales,habitacions i dependèn-cies, entre les quals hi ha -via la que serví a Josep-Antoni de Caste llar nau iMa grinyà de despatx peratendre els assumptes re -la cionats amb el port i lade la llibreria amb duesfinestres amb reixes deferro que s’obrien al’entrada i a la sala del’habitació principal.Aquesta part de la casa era molthabitada; s’hi rebien les visitesrelacionades amb l’administraciódel patrimoni familiar i del port (entemps de Castellarnau i Ma grinyà),s’hi feia la vida corrent familiar(ho acredita l’existència d’una fonti una “necessària”), i també s’hidormia ja que les habitacions cons-ten, en els inventaris, amb llitsparats i molts dón de matrimoni.

La planta noble aplegava quin-ze dependències entre les qualsdestacaven el saló principal -àmbitdigne i solemne per a la pràcticade la vida social dels Castellarnauamb els seus iguals-, decorat perJosep-Bernat Flaugier els anyssituats al voltant de la data delcasament de Josep-Antoni deCastellarnau i Magrinyà, i onsovint se celebraven balls oberts al

bo i millor de la societat tarrago-nina com, per exemple, el que tin-gué lloc el diumenge 23 d’abrildel 1820, en honor d’Agustín deArgüelles, ball que durà fins a dosquarts d’una de la matinada; com-pletaven aquesta planta l’oratori,l’estradet, l’estrado, la cuina i elmenjador.

Al tercer pis, s’hi pujava perdues escales, en els replans de les

quals hi havia el pastador, unrebost gran, un altre petit il’entrada a la golfa. En aquestapart de la casa es trobava una sala,una habitació amb dues alcoves iun balcó que donava al terrat, unahabitació amb balcó al carrer delsCavallers i finestra al jardí de lacasa, una altra habitació ambfinestra al jardí i balcó al terrat,una peça petita amb finestra al

carrer dels Cava llers iporta a una de les escales,i un passadí en el qual hihavia la depen dèn cia quefeia d’arxiu ja que s’hiservava la documentaciófamiliar.

A la part del carrerdels Ferrers o de lesPortes Falses, la casatenia set baixos, anome-nats casetes pels propieta-ris, que eren llogats com ahabitatges a persones sen -se gaires recursos atèsque les condicions d’ha -bi tabilitat eren mínimes;la demostració més fefa-ent de tot això ens la dónael testament de Josep-Antoni de Castellarnau iMagrinyà en el qual escondona als llogaters totel que deguessin al pro-pietari en concepte de llo-guer en el moment de lamort d’aquest.

ELS ESTRALLS DELA GUERRA

El casal sortí forçaben lliurat de la guerra del Francèspel fet d’haver estat ocupat com aresi dència d’oficials napoleònicsd’alta graduació i per trobar-se enun indret allunyat de les zones dela ciutat que patiren les voladuresde l’exèrcit francès en retirada;així, doncs, no patí estralls impor-tants, i si és cert que desapareguéla vaixella, l’argenteria i una bonapart del mobiliari, no ho és menys

La nova façana de l’edifici va ser construïda a ladècada dels seixanta del segle XVIII

�


que se salvà la biblioteca, com jaha estat dit, i la documentació por-tuària ja que a l’inventari del 1844consten els llibres de certifica-cions i lliuraments de l’obra por-tuària de l’any 1790 fins al 1810 iels dels drets de duana de l’any1799 al 1810; si no es conservenels corresponents als de 1811 al1813 és perquè aquests anysl’obra del port restà paralitzada.

Narcís de Camps ens dóna tes-timoni de com quedà l’immoble el20 d’agost del 1814 ja que tan bonpunt Tarragona es veié lliure defrancesos s’hi traslladà per valorarla situació del patrimoni del seucunyat i el dia 31 escriví a Josep-Antoni de Castellarnau comuni-cant-li que la casa “nada ha pade-cido”, però que, pel que feia alsmobles, “los que hay aquí novalen tres ochabos” i li recomana-va que hi allotgés una o duesdones amb l’encàrrec de cuidar-lai guardar-la ja que si no s’ocupavaes corria el risc que “sufra de losespañoles el descalabro que no hapadecido entre franceses”.

El fet que l’immoble quedésmenys afectat que molts altresedificis no vol dir que no necessi-tés un bon adobament i així, en undocument privat, titulat “Estado

de los intereses de la Casa Caste -llarnau”, redactat l’1 d’abril del1829, es parla de “las sumasinmensas que han exigido tanto larecomposición de la casa principalen sus obras de albañilería, car-pintería y pintura (más extensa delo que en principio se calculava),como el equipaje de toda clase demuebles y utensilios de que sehallaba exausta por efectos de dosguerras desoladoras”. En concretl’any 1827 s’hi feren obres per unimport de dos milers de lliures: enel saló es renovà l’enrajolat,s’enguixaren de bell nou les paretslaterals i es netejaren els dauratsdel sostre (això darrer a càrrec delpintor Joan Alarma i els seuscol˙laboradors, que hi treballarendurant vint-i-nou dies).

EL MOBILIARI

Quant al mobiliari de la casa,posterior a la guerra del Francès,hem de dir que no era quelcomextraordinari. L’any 1844, reparti-des per les parets de les diversesdependències de l’entresol, hihavia un total de vuitanta-unalàmines, tres mapes i trenta-cincplànols emmarcats i un retrat al’oli de Joaquima de Castellarnau

i Camps. Al rebedor de la plantanoble hi havia mitja dotzena dequadres representant paisatges,pintats a l’oli i molt tronats. Elsaló principal contenia cinc aran-yes antigues de cristalls (una encadascun dels quatre angles i unaaltra més gran penjada al centre);dues taules de fusta daurada idamunt d’elles, penjats de laparet, un mirall gran; deu cornisesde fusta daurada, col˙locadessobre les portes i els balcons, quesostenien idèntic nombre de corti-nes força velles; dos canapèsgrans, de quatre seients cadascun;vint-i-una cadires i objectes varisde menor valor. A l’estradet hihavia diversos quadres, entre elsquals destacava el de Josep-Antoni de Castellarnau i Ma -grinyà, i a l’estrado dos pianos, elsretrats, de mig cos i a l’oli, deJosep-Antoni de Castellarnau i deCamps i de la seva esposa RosaBalcells, un quadre brodat, deseda, amb les armes dels Caste -llarnau (de gules, amb un castellde plata) i vint-i-dos medallons deguix que representaven els apòs-tols i els evangelistes.

ELS NOSTRES DIES

Durant els anys quaranta delsegle XX la casa pairal delsCastellarnau servà l’Arxiu Histò -ric Provincial de Tarragona, finsque fou traslladat a la Casa deCultura, del carrer del Gasòmetre.

L’any 1954 l’immoble passà aser propietat municipal i, un coprehabilitat i condicionat, fou con-vertit, l’any 1977, en casa-museu ien lloc d’exposició de la part de lacol˙lecció de Joan Molas i Sabatéadquirida per l’Ajuntament l’any1976.

SALVADOR-J. ROVIRA I

GÓMEZ

Doctor en Història Moderna iprofessor de la URV

L’inventari del 1844 indica l’existència de 81 làmines, 35 mapes i 8 plànolsenmarcats

�


Protecciones colectivas para los trabajos encubiertas

s frecuente ver en las obras deedificación buena planifica-

ción de la Seguridad desde el ini-cio de los trabajos, por el celo desus técnicos responsables en ircolocando las protecciones perso-nales y colectivas desde la excava-ción de los primeros ciemientoshasta la finalización de la estructu-ra.

Pero hay momentos puntualesen el desarrollo de las distintasfases de la obra, que se han de irdesmantelando las protecciones deseguridad de unos trabajos ya eje-cutados para iniciar otros trabajosque requieren protecciones dife-rentes de las que se venían utili-zando.

Este es el caso de las protec-ciones de una estructura de edifi-cación con sus redes perimetralessuspendidas de las horcas porencima del forjado y sujetas por suborde al forjado inferior.

Una vez hormigonado el últi-mo forjado han de desmantelarseestas redes protectoras para iniciarlos trabajos de construcción de lacubierta de la estructura, ya quelos mástiles de las horcas que sus-penden las redes, perforan el últi-mo forjado e interfieren las zonasde encuentro con la pendiente deltejado, y por otra parte se han decolocar los andamios para los tra-bajos de albañilería del cierre delas fachadas.

Por lógica operativa antes dedesmontar estas protecciones, hande instalarse las protecciones quedarán cobertura a lso operarios queconstruyan el tejado del edificio.

Si la estructura tiene una altu-ra de uno o dos pisos lo más fre-cuente es colocar andamios metá-licos de estructura tubular en lasfachadas hasta la cota del tejado.Si la altura es superior resulta máseconómico utilizar otros sistemas.

Veamos brevemente cutrotipos de protección para la cons-trucción de cubiertas, de losmuchos que hay en el mercado,pero que por su rapidez de coloca-ción y eficacia pueden ser másinteresantes.

1º.- Protección con red y más-til tipo HORCA

2º.- Protección con red y más-til MEDIO ARCO

3º.- Protección con red ysoporte tipo LANZADERA

4º.- Andamio con plataforma ybarandillas sistema “PICURUTANU RECONCO, de PATENTESLLEUNESAS, S.L.

De los cuatro tipos reseñados,vemos que los tres primeros son deuso bastante frecuente y consistenen un mástil o soporte sujetos a lospilares entre los últimos forjados ysirven de soporte a una red protecto-ra en todo el perímetro del edificio.

El sitema PICURA NU RE -CONCO y cuya información nosfacilita PATENTES LLEUNE-SAS, SL., es una plataforma quepermite simultáneamente protegerlos trabajos de cubierta y a la vezsuspender los andamios para lostrabajos de albañilería en fachadasy consiste en un perfil IPN retrác-til sobre un perfil rectangular quese empotra en el último forjado.Una vez fraguado el hormigón seextrae y permite el enganche delandamio. Sobre el soporte retráctilse coloca la pasarela PUCURUTAcon sus correspondientes barandi-llas, lo que constituye un factorpositivo en sus tres vertientes deoperativa constructuva, seguridady economía.

Cualquier solución es buenacolocándola a su debido tiempo ysolapando el montaje de unas pro-tecciones con la retirada de otras,de forma que en ningún momentoqueden sin protección los operati-vos que manipulan en la cubierta yen la colocación de las mismasprotecciones.

TOMÁS RODRÍGUEZ MATOBELLA

E

Andamio de Patentes Lleunesas

�

T R I B U N A�

Sujección malla

Canalón

Soporte retráctil

Fijador de malla Andamio colgante

Andamio superior conbarandilla de

protección

CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES I INSTAL·LACIONS

� Càlcul pràctic de murs de contenció� Fonamentació entre mitgeres, excavacions i pantalles� L’acer galvanitzat en calent a la construcció i les seves aplicacions� Instal·lacions elèctriques� Acústica

MEDI AMBIENT

� Eficàcia energètica i energies renovables. Aplicació en l’edificació

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

� Mètodes pràctics per al seguiment i control del cost, la planificació i lainformació

� Direcció tècnica d’obres d’edificació

QUALITAT

� Control de qualitat dels formigons segons EHE. Cas Pràctic

�

ACTIVITATS DE FORMACIÓ CONTINUADAA començament de l’any 2000 el Col·legi va iniciar una nova etapa en la formació de cursos.Ara se’n proposen de nous per l’any vinent.

Per poder millorar aquesta oferta demanem la vostra col·laboració.Necessitem saber l’interès del col·lectiu en els mateixos, o en d’altres que tu mateix proposis.

Cal formar-se per estar preparats per les noves tecnologies, els canvis normatius i adquirirnous coneixements per donar resposta a les necessitats diàries que sorgeixen en la professió.

Espero la vostra col·laboració en la millora de la nostra formació.

MONTSE TORRENS TORRENS

Vocal del CEET

Retalleu i envieu aquesta enquesta a la seu del Col·legi.Av. Francesc Macià, 6, 1r. 43005 Tarragona. Fax: 977 22 41 52. e-mail: [email protected]

�

HABILITATS DIRECTIVES

� Gestió eficaç del temps � Tècniques per la resolució de problemes

INFORMÀTICA

� Windows 95/98� Word 97/2000� Acces 97/2000� Project 98� Contawin 2000� Outloock 98/2000

GRÀFICS

� Corel draw 8� Photoshop 5� 3D studio� Autocad 14

INTERNET

� Navegació per internet� Disseny de pàgines web amb HTML

XARXES

� Microsoft� Lotus� Novell

ALTRES PROPOSTES

�

�

�

LA RUTA PAS A PAS


Km 0 - Sortim de Rojals, pedaniade Montblanc, del qual el geògrafJosep Iglésies ja deia al 1946, al’obra Les ciutats del món: “Quinencís serva Rojals, que el seurecord subjuga?”. Seguim els sen-yals de GR y PR tot endinsant-nosa la capçalera de la vall, en direc-ció a Montblanc.

Km 1 - Trencall per l’esquerra.L’agafem deixant el GR que va aMontblanc. Creuem el correntd’aigua (petit). Poc després tro-bem un altre trencall que seguiremper l’esquerra.

Km 1,5 - Arribem a una pista. Laseguim amunt per l’esquerra. Espugen un parell de rampes moltfortes. Passem unes fonts i unabassa (la d’en Serè).

Km 2,6 - Mas d’en Llort (propie-

tat forestal). Abans d’arribar-hi,surt un corriol a la dreta que ensdurà a l’abric amb pintures rupes-tres. Retornarem al mas i conti-nuarem la pista cara amunt.

Km 4,6 - Encreuament de pistes.La de la dreta va als Plans de Sant

Joan; per l’esquerra, aniríem a Po -blet. Les deixem. Seguim un sen-deró. Arribem al tallafocs, a propdel mirador de la Pena (senyalsdel GR).

Km 5,3 - Deixem el mirador. Ensortim per un bon sender (deixem

S O R T I M�

De Rojals a Poblet (a peu, en bici, en cotxe)

Aquesta ruta, per pista fores-tal, es pot fer per diversos mitjans.A peu, es triga unes 8 hores. Enbicicleta, de 3 a 4 hores. En cotxe,en 1/2 hora (però només aconse-llable per la pista forestal mésdirecta -veure plànol-). És un pas-

seig meravellós, atès que ens per-met endinsar-nos en l’espai natu-ral de les Muntanyes de Prades(futur Parc Natural), superar undesnivell de 950 metres (Rojals ésun dels pobles a més altitud de totala província), refrescar-nos en les

fonts, visitar vestigis de culturesprehistòriques (pintures rupestresde Mas d’en Llort), dominarpanoràmicament la Conca deBarberà, arribar al conjunt monu-mental cistercenc de Poblet. Enrealitat, és una ruta de rutes.

�


el GR si hi anem en bicicleta; ésaccidentat) que en dues o tres lla -ça des ens menarà a baix.

Km 6 -Trobem la pista. La seguirem perla dreta fins l’ermita de laSantíssima Trinitat.

Km 12 - Som a l’ermita de laSantíssima Trinitat. Després d’unallarga baixada, per carreterad’asfalt i per conreus, anem bai-xant.

Km 15,9 - Som a l’Espluga deFrancolí. Marxem en direcció ales Masies de Poblet per l’asfalt.

Km 18,3 - Podem visitar lesMasies i Poblet.

Km 19,8 - Trobem, a les Masies,

una pista de terra que per la dretava a la Pena (rètol). Km 21,8 - A peu, podem avançarmés agafant el sender de mata-rrucs, que comença a una antigapedrera. Si fem la ruta proposada,seguim per la dreta, arribant a unamina de barita abandonada.

Km 26,4 - Deixem a la dreta lapista que va a Castellfollit.Continuem de dret passant persota una cinglera. Bonavista de l’Espluga a sota.

Km 28 - Som al coll de laCreu de l’Ardit. Iniciemuna curta pujada, semprepel mig del bosc. Deixemun ramal a la dreta.

Km 29,3 - Ara la pistabaixa, passant a frec del

corral abandonat de la Marieta. Km 32,6 - Pugem un xic i ja somal poble de Rojals.

Bibliografia: Josep Isa, De la muntanya almar (28 itineraris per la Cona, l’Alt Camp iel Tarragonès), Cossetània Edicions, Valls,1997 - Rafel Ferré, Les Muntanyes dePrades, (amb mapa excursionista), Centrede Lectura, Reus, 1995 - Màrius Domingoi Antoni Borau, Muntanyes de Prades, pai-satge i fauna, Cossetània, Valls, 1998.

Lliurament delsPremis Nacionalsde Seguretat en laConstrucció

A finals del mes de maig, esvan conèixer els guardonats enla convocatòria de 2000, ladesena edició d’aquests premisque concedeix el Consell Gene -ral de l’Arquitectura Tècnicad’Espanya. En la categoria“Formació”, el premi ha anat ala Fundación Laboral de laConstrucción, pel seu Programade Formación sobre seguridadlaboral en la construcción, diri-gido a todos los profesionalesdel sector. Pel que fa a l’àmbit“Informació pública”, el guardóha estat concedit al reportatgePrecaución: Obras, de la cadenaautonómica andalusa Canal SurTelevisión. Dins la categoria“Iniciativa Universitària”, elguardó ha estat guanyat per ungrup d’estudiants de la Univer -

sitat d’Extremadura, amb el tre-ball titulat Sistema de gestiónde prevención de riesgos labo-rales en una empresa construc-tora. Les altres dues cate goriesdels premis, “Infor mació tècni-ca” i “Innovació i recerca”, vanser declarades desertes, tot i queva haver una menció per larevista del Col.legi d’Apare -lladors de Burgos en el primeràmbit i per a un estudi del’arquitecte tècnic FulgencioLópez en el segon apartat.

El Senat crea unacomissióespecífica sobreseguretat

A mitjans de juny, el ple delSenat va aprovar per unanimitatla creació d’una Comissió espe-cial per a la Millora en la pre-venció de riscos laborals i lasalut en el treball. Està previst

que aquesta comissió es consti-tueixi aquesta tardor, per tald’emetre un conjunt de recoma-nacions legislatives i adminis-tratives sobre aquesta temàticaun cop acabats els treballs, quepodrien perllongar-se durantbona part del que resta de legis-latura. Per tal de concretar lesseves conclusions, la comissióescoltarà a especialistes de lescomunitats autònomes, organit-zacions professionals, sindicatsi associacions empresarials. Elspartits polítics van destacar laconveniència que el senat treba-llés aquests temes, ja quel’efectivitat de les mesures quees puguin prendre depén delsuport dels diferents governsautònoms. Les formacions polí-tiques van coincidir finalmenten la necessitat de reduir lesaltes taxes de sinistralitat labo-ral que es produeixen arreu del’Estat espanyol.


a festivitat del patró dels apa-relladors, San Juan de Ortega,

va aplegar un seguit d’activitatscommemoratives. A banda de lesactivitats esportives, com la sortidaen bicicleta o les competicions detennis, paddle o jocs de platja, elcol.legi va organitzar un viatge pervisitar el celler cooperatiu delPinell de Brai, obra de l’arquitectemodernista Cèsar Martinell i unmagnífic exemple de construcciócivil del primer terç del segle XX.Finalment, el tradicional sopar degermanor, realitzat el 9 de juny, vaaplegar prop de 225 assistents.

QUI VA SER S. JUANDE ORTEGA?

Potser el patró dels aparella-dors i dels arquitectes tècnics, ladiada del qual se celebra el 2 dejuny, encara és una mica descone-gut. San Juan de Ortega, tambéconegut com S. Juan Ermitaño, vanéixer a principi del segle XII a

Quintana de Ortu ño, a uns15 quilò me tres de Burgos.Or denat sacerdor moltjove, les lluites provocadesdesprés de la mort d’Al -fons VI de Castella van ferque deixés terres burgale-ses. Després de vendre totsels seus béns, va sortir enperegrinació cap a Jerusa -lén, a la tornada de la qualva sobreviure a un naufra-

gi. Els textos hagiogràfics, que elciten ja a partir de mitjans del segleXII, diuen que es va salvar en invo-car a San Nicolás. Ja a Espanya, esva establir a un indret escarpat delsMon tes de Oca, també a Burgos: ellloc es coneixia llavors com a“Urtica”, del qual se’n derival’actual Ortega. Allí va aixecar unaermita dedicada a S. Nicolás, ambllicència d’Alfons VII, que va reg-nar entre el 1126 i el 1157 i a qui varebre en confessió diverses vega-des al llarg del seu mandat. A par-tir del darrer terç del segle XII,desapareix qualsevol referènciahistòrica a San Juan de Ortega.

V I D A S O C I A L�

La Diada del Patró de 2000

L

Una imatge de la visita al celler del Pinell de Brai

�

Dalt, els preparatius per als jocs de platja a Torredemabrra. Baix, una imatgedel sopar de germanor als salos de les Termes Montbrió

�


CURSETS AL COL·LEGI

AUTOCAD V.14 nivell 330 hores lectiveshorari: dilluns i dimecres de 6.30 a 10.30 horesData d’inici: 23 d’octubreData final: 13 de novembre

ACCES 97Data d’inici: 22 de novembreData final: 23 de novembreEls cursets es realitzaran en: 8 hores lectiveshorari: dimecres i dijous de 6.00 a 10.00 hores (sesions de 4 hores)

OCTUBRE2, 4, 6, 9, 11, 16, 18, 20, 23: CURS D’EXPERTS ENVALORACIONS IMMOBILIÀRIES

23 (inici): AUTOCAD. Duració 30 h.

NOVEMBRE6, 8, 13, 15: CURS LA SEGURETAT EN LES DEMOLICIONS.DESCONSTRUCCIÓ

22, 23: ACCES 97

MÁSTERS DEL INSTITUTO DE INVESTIGACIONESECOLÓGICAS

Educación a distancia

Apartado de Correos 15.521 • 29080 MálagaTel. 952 603540 /41/42/43Fax: 952 600667http://www.forestal.orge-mail: [email protected]

MÁSTER EN ALTA GESTIÓN AMBIENTALCoste: 230.000 Ptas.MÁSTER EN ECOAUDITORÍAS Y PLANIFICACIÓNEMPRESARIAL DEL MEDIO AMBIENTECoste: 180.000 Ptas.MÁSTER EN EDUCACIÓN AMBIENTALCoste: 100.000 Ptas.

CONSTRUMATSALÓN INTERNACIONAL DE LA CONSTRUCCIÓN

12a edición 2001, días 23 al 28 de abril

CONCURS D’ARTICLESTemes de caràcter “professional, tècnic, històric, filosòfic i derecerca disn de l’àmbit de la construcció i l’urbanisme”.Organitza al revista BIC i el Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Lleida.

Qualsevol informació de les dates, nous cursets o xerrades tècniques es farà saber oportunament

NORMES DʼINSCRIPCIÓ

Agrairem molt la vostra

col·laboració, tot ajustant-vos al

contingut d’aquestes normes.

QUOTES D´ INSCRIPCIÓLes activitats són obertes a tothom, gratuïteso amb un import de matrícula segons els cur-sos. Els col·legiats gaudiran dún des-compte del 50 %. Els col·legiats de menysde 3 anys díncorporació, gaudiran dún des-compte del 60 %. Els col·legiats amb la matei-xa antiguitat de col·legiació que els anteriors,però que hagin realitzat el curs dÍNICI ALÉXERCICI PROFESSIONAL (criteris per pre-parar informes), obtindran un descompte del75%. Preu especial per als estudiantsdÁrquitec-tura Tècnica residents en lesnostres comarques i que pensen incorporar-se al col·legi.

CONDICIONSLa reserva de plaça es podrà fer per telèfon,fax, correu o correu electrònic, i omplint iretornant el full de sol·licitud. Les placesguardaran lórdre dínscripció fins a esgo-tar el límit. La data límit dínscripció és de10 dies abans de línici del curs. No esconsiderà efectiva fins que s´hagi fet el paga-ment. En cas désgotar-se les placesdínscripció, sóbrirà una llista désperaper cobrir anul·lacions o poder fer reserva deplaça per una propera edició.

CONDICIONS DE PAGAMENTLes inscripcions han de ser efectives 10dies abans de línici del curs. Els paga-ments es podran fer en: efectiu, transferènciabancària, càrrec al compte i xec nominatiu.

ANUL·LACIONSLes anul·lacions comunicades 10 dies abansde començar el curs, comportaran lapèrdua del 50% de límport de la matrí-cula. Lánul·lació dos dies abans de línici oun cop iniciat, comportarà la pèrdua del 80%.En cas de lánul·lació per part delcol·legi, es retornarà límport total de lamatrícula.

INSCRIPCIÓ I INFORMACIÓCol·legi dÁparelladors i Arquitectes Tècnicsde TarragonaAv. President Macià, 6 1er.43005 TarragonaTelèfon 977 21 27 99Fax 977 22 41 52Inscripció: Full de sol·licitud


Petit recull de campanars

À L B U M�

Com a complement al treball sobre la restauració a Tarragona, pre-sentem un petit àlbum “familiar” de campanars, del Tarragonès, BaixCamp i Baix Penedès. Tots cinc mantenen la mateixa estructura bàssica:els dos primers pisos de planta quadrangular i el darrer i el cimbori ambplanta octogonal.

A Bonastre, també es manté laplanta octogonal als darrerspisos

�

El campanar de Constantí, queencara manté molts carreusbarrocs

�

El campanar de la seu tarrago -nina, des del Palau de l’Arque -bisbat

�

La façana de l’esglèsia deRiudecols

�

L’escultura de l’àngel carac -teritza el campanar d’Albi -nyana

�

El nostre serveigaranteix

la QUALITATde l’obra

El nostre serveigaranteix

la QUALITATde l’obra

laboratoridʼassaigs

LABORATORI ACREDITAT

Pol. Industrial FrancolíParcel·la 15, núm. 5 - A

Tel. 977 54 79 09 • Fax: 977 54 78 4743006 TARRAGONA

del Centre dʼInvestigacióTecnològica i Assaigde materials S.A.

tag 19

Documents