TAGTAGREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONAREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

març 2001 � any VI � núm. 21març 2001 � any VI � núm. 21

TAG Març 2001 2�

2

OFICINATel. 977 212 799Av. President Macià, 6, 1r43005 TarragonaCorreu electrònic:secretaria@apatgn.com

Secretaria:Veronic Fernández JornetMontse Amenós i Mercè Obiol

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 1 del migdiaDe 4 de la tarda a 7 de la tarda

Dimarts:De 8 del matí a 1 del migdiaDe 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

Divendres:De 8 del matí a 3 del migdia

Papereria:Montse Amenós i Mercè Obiol

Visats:Vocal: Ramon BenedictoYolanda Fernández, Carme Vallverdú i Glòria de Solà

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Dimarts i divendres:De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Oficina del Vendrell:Marta PortaC/ Narcís Monturiol, 2 -4. (cantonada av. delPuig) - C.P. 43700Tel. 977 15 56 43

Oficina de Reus:Yolanda FernándezPlaça Prim, 10, 4tTel. 977 33 10 72

C.E.E.T.(Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.)Vocal: Montserrat Torrens

GABINET TÈCNICVocal: Gemma Blanch Dalmau.Santiago Torredemer, Enric Casanovas,Lluís Roig i Conxita Porrese-mail: gabtec@apatgn.com

Consultes:De 9 del matí a 1 del migdia

Borsa de treball:De 9 del matí a 1 del migdia

Servei d’inspecció:Josep Anguera

AULA INFORMÀTICAVocal: Ramon BenedictoMarcel Ramíreze-mail: informatica@apatgn.com

Consultes i serveis:De 9 del matí a 1 del migdiaDe 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

ASSESSORAMENT JURÍDICXavier EscudéTel. despatx: 977 212 658Hores concertades

LABORATORI D’ASSAIGTel. 977 547 909Vocal: Josep M. JuncosaDirectora: Eva PenalbaFormigons: Ernest VallsQuímica: Dolors MiquelJavier Sánchez

De dilluns a divendres:De 8 del matí a 1 del migdiaDe 3 de la tarda a 6 de la tarda

��� ���

���

���

���

S E R V E I S�

TAG Març 20013�

S U M A R I E D I T O R I A L

l territori, el seu espai físic i la seva organització, tornen a sertema d’actualitat arran de l’Informe sobre la Revisió del

Model d’Organització Territorial de Catalunya, també conegut coma ‘Informe Roca’. Independentment de polèmiques locals o de llui-tes polítiques, i a banda de la seva concreció definitiva, la propostaper reordenar territorialment la que seria la Catalunya del tercermil·lenni mereix un espai de reflexió, tant des del punt de vistageneral com des del vessant professional. Una valoració general enssitua dins d’una perspectiva històrica, i ens acosta als diferentsmodels d’organitzar administrativament un territori per tald’optimitzar la gestió dels recursos públics i apropar el poder polí-tic a la ciutadania. Cal tenir en compte que la proposta implicatambé cessions de poder de l’Estat i la Generalitat cap als munici-pis, un poder que es materialitza en decisions sobre molts aspectesde la vida local: un dels més importants és l’àmbit de l’urbanisme,amb la delimitació de les zones on es poden aixecar edificis. És enaquest segon punt on la proposta de reordenació territorial pot serimportant per al futur professional dels aparelladors, sobretot per alsque treballen directament en projectes municipals. De moment,l’informe representa un punt de partida per començar a treballar, i tél’avantatge d’haver estat redactat per una comissió de tècnics conse-suada per les diferents forces polítiques parlamentàries. Els canvisdefinitius en el territori podran produir-se o no, i en diferents graus.Cal, però, reflexionar sobre un tema que pot afectar al dia dia del’aparellador.

Una proposta territorial

E

EDITA:Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics deTarragonaAv. Francesc Macià, 6 1r43005 TarragonaTel. 977 21 27 99Fax 977 22 41 52 e-mail:secretaria@apatgn.com

Els criteris exposats als articles signats són

d’exclusiva responsabilitat dels autors i no

representen necessàriament l’opinió de TAG.

Junta de Govern:

PRESIDENT:Joan Prous MasdeuVICEPRESIDENT:Joan Milà RoviraSECRETÀRIA:Veronic Fernández JornetTRESORER:Joan Mercadé PortaCOMPTADORA:Pilar Coca TorrellVOCALS:Gemma Blanch DalmauJosep M. Juncosa AragonésMontserrat Torrens Torrens

Ramon Benedicto GrageraSantiago Torredemer Tomàs

Impressió:Day-PrintPolígon Nirsa (Reus)

Coordinació periodística idisseny:Nou Silva EquipsTel./Fax: 977 24 96 38e-mail: silva@tinet.fut.es

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

TAG

PORTADA: EL FAR DE LABANYA, A L’ESCULLERA DEL

PORT DE TARRAGONAFOTO: FERNANDO LÓPEZ

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

�L’ENTREVISTA

Jordi Sánchez, alcalde de Calafell

Pàg. 4

ACTUALITATLa proposta per a una novaorganització territorial a Catalunya.Entrevista amb F. E. Gómez, inventordel paralex.Els aparelladors que fan classe.

Pàgs. 7 - 13

ESPAI AL TEMPSAntoni de Martí i Franquès i lacarretera de Lleida (1804 / 1806).El menú dels expedicionaris de les«anades de les aigües» al segle XVI.

Pàg. 14 - 21

ASSESSORIA JURÍDICAL’arquitecte tècnic i l’aplicació de lesmesures sobre seguretat i higiene.

Pàg. 22

GABINET TÈCNIC Garanties al consumidor que compraun habitatge: necessitat d’un control.Els revestiments ceràmics.

Pàgs. 23 - 27

VIDA SOCIALNova seu del Col·legi al Vendrell.

Pàgs. 28 - 29

INFORMÀTICATecnologia ‘Bluetooth’: la fi dels cables.

Pàg. 31

SEGURETATEl risc higiènic en la construcció

Pàgs. 33 - 34

TRIBUNAL’administrador de finques

Pàg. 35

TAG Març 2001 4�

L ’ E N T R E V I S T A�

Jordi Sánchez SolsonaAlcalde de Calafell

� Parlem de futur: l’àreametropolitana de Barcelona had’arribar fins a Tarragona?

Més enllà de Sant Vicenç,entenc que és difícil, perquè té unaforta implicació econòmica. Però siRenfe ja va apostar l’any 91 perquèhi hagués una línia Barce lona-S.Vicenç, és que va veure que hihavia perspectives de creixement.Fins i tot va posar en marxa per pri-mera vegada aquest tipus de tren dedos pisos, en un concepte més demetro. L’obstacle era el Garraf, iamb l’autopista i la ocupació delterritori s’ha superat: ara hem depensar en la gent que es queda fora,i en el creixement futur. He anat amoltes fires amb el regidor deturisme, i he pogut constatar queparlar de Costa Daurada és parlarde Salou. Jo crec que s’ha repren-dre una mica el concepte de GranPenedès. Alt i Baix Penedès iGarraf, però no només des d’unpunt de vista històric: la situació hacanviat i jo ja parlaria de la marca‘Penedès’, un territori que abasta-ria també l’Anoia, fins a Igualada.Ni Tarra gona, ni Barcelona. Enaquest debat sobre territori, el quepuc aportar com a novetat és quepot haver alguna vegueria més.� Sota el nom genèric de‘Penedès’?

Probablement. Jo crec que ésprou potent tot aquest territoricom perquè, de cara a un futur nomolt llunyà, experimenti uns can-vis molt importants.

� De moment és una zona ambgrans variacions de població.

Ara Calafell té 13.800 habi-tants, i passem a uns 150.000 du -rant l’estiu. En realitat som uns20.000, i ho sabem pels consums,el que passa és que hi ha gent queels hi costa d’empadronar-se;entre altres coses, per manca deserveis. Són gent de l’àrea metro-politana que tenen els metges aCornellà o a Hospitalet, els met-ges de tota la vida. Per això enaquests tres anys estem apretanttots molt perquè es faci l’hospitalcomarcal.� Això aniria a l’antic sanatoride Sant Joan de Deu, a lacosta?

No, no. L’antic hospital deSant Joan de Déu ha acabat en

mans privades, i es convertirà enun hotel de 5 estrelles. Elsterrenys pertanyen íntegrament almunicipi del Vendrell, però histò-ricament estan vinculats a Cala -fell, de fet, el seu primer nom vaser Hospital San Juan de Dios deCalafell. Hi havia molts calafe-llencs que anaven a missa de diu-menge a l’hospital, els pescadorsportaven peix als malalts... moltagent del poble ha fet la seva pri-mera comunió a l’Hospital. Desque es va saber que l’hospital sor-tia a subhasta, vaig proposar quees creés un consorci comarcal,entre els municipis, la Diputació ila Generalitat, i que es comprés;perquè per 400 milions, es podiafer. Però no em van seguir, i és unallàstima: ara tindríem una finca

«A Calafell, de deu converses, nou sónsobre urbanisme»

L’alcalde, a la seva taula de treball a l’edifici consistorial

�

TAG Març 20015�

inmensa en primera línia de marper a qualsevol tipusd’equipaments.� Una escola de turisme?

Per exemple. Tot i que si acabacom a hotel de 5 estrelles, en unazona tan turística com som, doncstampoc serà dolent.

� Si continuem amb temesturístics, va provocar certapolèmica aquesta pujada delsimpostos municipals a les boti-gues que només obrissin al’estiu, una pujada d’entre el 40i el 80%.

Jo sentia fa anys la clàssicaconversa de carrer, en el sentitd’allargar la temporada turística i,alhora, fer més hotels: aquí, decada deu converses, nou són sobreurbanisme. I ni una cosa ni l’altra.

El primer que hem de fer és tenirelements que siguin atractius per ala gent. Tenim platja i sol, però ésinsuficient, perquè això ho té tot-hom. I als objectius polítics se’lshan de posar xifres del pressupost.Perseguim que la temporada turís-tica duri 7 mesos, de SetmanaSanta a Tots Sants, i quan diemaixò vol dir que hem de prepararla ciutat. Qui tingui obert com amínim 7 mesos, tindrà una bonifi-cació; a qui només obri dos o tresmesos i després tanqui i marxi, sel’aplicarà la taxa al 100%. � Però, n’hi ha prou només ambampliar els dies d’obertura?

Allargar la temporada és feratractiva la zona. En el moment enquè ve gent, hi haurà un inversorque s’adonarà que fer un hotel potser negoci. Per això, la nostra líniade projecte és cultura, turisme ioci. Tenim un patrimoni que nos’explotava prou, amb monumentsdes de l’època prehistòrica fins alsegle XX. I tenim un projecte: quequan es viatgi a Calafell, el visi-

La plaça de Catalunya deCalafell, amb la Casa de laVila a l’esquerra

�

«»

Ara que el tema estàd’actualitat, jo plantejaria lapossibilitat de crear una altra

vegueria: el Penedès

TAG Març 2001 6�

tant arribi a una masia d’indiansamb un ampli pàrquing: un CentreCultural d’Acollida. En aquestpunt, i de forma audiovisual, elturista trobarà tota l’oferta cultu-ral, de restauració i lúdica delmunicipi. En sortir, estarà totretolat, de manera que, sensenecessitat de guies, el visitantpodrà escollir un o diversos reco-rreguts.� Com s’equilibra tot això ambles zones verdes?

-Jo intento veure les coses desdel punt de vista de l’urbanista.Per exemple, hem aconseguit can-viar un pla parcial ja aprobat perpoder recuperar la vila romana delVilarenc i mantenir espais verds.Vam reunir els propietaris i elsvam dir que s’havia de fer un plaparcial nou, però que els respecta-vem el nombre d’habitatges i elsmetres quadrats de sostre edifica-ble. Van veure que, fins i tot, elseu producte millorava. Com aalcalde, em sento molt satisfetd’aquesta operació.

� Parlem de xifres. Els pressu-postos de 2000 van superar els4000 milions. L’obra clau va seracabar el passeig marítim...

L’any passat teníem una obramolt potent: acabar el passeigmarítim, 2,5 quilòmetres i unainversió de 800 milions. L’inaugu -rarem per Setmana Santa. De totel passeig només quedaran uns700 metres, que és la incidènciadel port. Ara hem presentat al·le -ga cions al nou Pla de Ports de laGeneralitat, perquè contemplavaque a Cunit podria fer-se algunainstal·lació esportiva. Nosaltresestem en contra, fins i tot vaigparlar amb l’alcaldesa de Cunit, itambé està d’acord. Si fessin una

«»

Acabar el passeig marítim haestat el gran projecte del 2000,per a la vila: l’inaugurarem

per Setmana Santa

El castell de Santa Creu, un espai recentment museïtzat, domina el barri vellde la localitat

�

obra portuària al nord, tindriaincidència en les nostres platges.Jo sóc un defensor de la platja, ino estic en contra d’un port, peròno un port qualsevol: si hagués deser més petit, s’hauria de salvar.� I els pressupostos del 2001?

Doncs passaran dels 3.000milions, podrien estar aprovats elmarç, i serà un any de projectes.Un projecte estrella serà el pontde l’arquitecte Santiago Calatrava,que connecta el passeig marítimamb la ciutadella ibèrica per sobrede les vies del tren. D’altra banda,durant aquesta legislatura prepa-rarem la remodelació de tota lazona de la platja, que ara ja éspeatonal, per afrontar-la el perío-de vinent. I altre dels projectesimpor tants és un complex de qua-tre piscines climatitzades, duesd’elles amb aigua de mar per fertractaments de talasoteràpia. Vo -lem acabar-lo abans del 2003. Itambé estem estudiant crear unnou camp de golf, amb la qualcosa en tindríem tres.� Com s’afronta l’augment depoblació?

Hem crescut molt en la pobla-ció que ens ve de fora, i volemlluitar contra el clàssic model deciutat dormitori, i Calafell tenia

aquest perill. Per això, enguanyobrirem un debat de participació,que durarà tot l’any, per elaborarun pla estratègic. El pla permetràdues coses: la primera la partici-pació, i la segona, poder acometreuna bona revisió del pla general,que va quedar penjada durantl’anterior legislatura. Nosaltres jatenim un projecte de pla general,però si el projecte no se’l fa seu lacol·lectivitat, doncs malament.� Calafell serà un dels 8 muni-cipis tarragonins que tindràfibra òptica abans de 2002.Això representarà més impos-tos? Com repercutirà en lapoblació socialment?

És un avantatge tot el querepre senti millores en comunica-ció. Primer: cablejar un municipipermet millorar la qualitat de vidadels habitants. Segon: no es pagaràamb contribucions especials.L’èxit d’aquest tema és que són elsoperadors els que paguen l’obra,l’Ajuntament no pagarà un duro.Els usuaris pagaran com paguen elconsum d’aigua o de telèfon.Nosaltres no som un municipiindustrial ni agrícola; som unmunicipi turístic i ben comunicat, ino pots quedar-te fora del món deles noves tecnologies.

TAG Març 20017�

A finals del passat mes de genersaltava a les portades dels diarisel contingut de l’anomenat ‘In -for me Roca’; una proposta con-sensuada per establir la ordena-ció territorial catalana de caraal segle XXI.

Vint-i-dos anys després del’aprovació de l’Estatut d’Auto -nomia de Catalunya, la propostaper substituir definitivament lahistòrica administració provincialja és sobre la taula. Creació de lafigura de les vegueries o regions,desplaçaments de municipis d’unacomarca a una altra i agregacionsmunicipals per eliminar adminis-trativament les localitats ambmenys de 250 habitants són elstrets més importants d’aquestaproposta. La comisisió d’expertses constituïa el 3 d’abril de 2000,i enllestia els seus treballs eldesembre passat, data del’informe. Els membres de lacomisió són Miquel Roca, JordiBonet, Jesús Burgueño, RobertCasade vall, Tomàs Font, Josep M.Fran quet, Enric Lluch i XavierRubio.

A la pàgina 19 de l’informepodem llegir: "El primer objectiude l’actuació que es proposa ésenfortir els ajuntaments. Aixòimplica incrementar-ne la capaci-tat d’actuació per tal de poder ges-tionar més bé els seus recursos icompetències". És precisamentaquesta futura ampliació compe-tencial, a partir de la cessió depoder des de l’Estat i la Genera -

litat, la que pot afectar directa-ment la tasca diària dels aparella-dors que treballin amb les admi-nistracions locals. A banda d’això,l’informe preveu passar de quatrea sis demarcacions i crear sisnoves comarques. Un altre aspec-te important és que qualsevolcanvi en el nombre de provínciesté una repercussió directa en leseleccions, ja que la província és lademarcació electoral per mandatconstitucional.

Pel que fa a la demarcació deTarragona, s’ha de destacar la cre-ació de dos nous espais territo-rials: la vegueria del Camp deTarragona (Baix Penedès, Tarra -gonès, Baix Camp, Priorat, Concade Barberà i Alt Camp) i la de lesTerres de l’Ebre (Ribera d’Ebre,Terra Alta, Baix Ebre i Montsià), amés de diverses agregacions mu -ni cipals. En les següents pàginesdestacarem els aspectes més signi-ficatius de l’Informe Roca’.

La proposta per a una nova organitzacióterritorial a Catalunya

A C T U A L I T A T�

Mapa de la Divisió Sanitària de Catalunya editat per la Conselleria deSanitat. Febrer del 1937

�

TAG Març 2001 8�

Vegueria del Camp de TarragonaPoblació: 416.540 habitants. Superfície: 2.779,6 qm2.Municipis actuals: 98. Municipis proposta: 59.

ALT CAMP- Montferri + Rodonyà = ‘Rodonyà i Montferri’- El Milà + Alcover = ‘Alcover’- Figuerola del Camp + Pla de Santa Maria- Querol:

1/ La part amb l’accés des de Pontd’Armentera s’afegiria a aquest municipi.

2/ La part amb l’accés des de SantesCreus s’afegiria a aquest municipi.- Unió d’Aiguamúrcia al Pont d’Armentera

BAIX CAMP- Colldejou + Mont-roig del Camp = ‘Mont-roig iColldejou’- Arbolí + Alforja = ‘Alforja i Arbolí’

- L’Albiol + la Selva del Camp- L’Argentera + Duesaigües = ‘Duesaigües il’Argentera’

BAIX PENEDÈS- Unió del sector d’Aiguaviva i Marmellar (elMontmell) a Sant Jaume dels Domenys- Unió de l’Albornar (terme de Santa Oliva) a laBisbal de Penedès- Unió del sector del pla de Manlleu i Selma(Aiguamúrcia) a Sant Jaume dels Domenys

CONCA DE BARBERÀ- Unió de Tarrés (comarca de les Garrigues) aVimbodí.- Senan + l’Espluga de Francolí- Forès + Sarral- Vallclara + Vilanova de Prades = ‘Vilanova iVallclara’

AGREGACIONS MUNICIPALS MÉS IMPORTANTS PROPOSADES PERA LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA(Per no arribar a 250 habitants)

TAG Març 20019�

- Ollers + Pira- Vallverd + Rocafort de Queralt

PRIORAT- La Morera de Montsant + Cornudella deMontsant = ‘Cornudella i Montsant’- Capafonts + la Febró + Prades = ‘Muntanyes dePrades’- El Lloar + la Figuera + el Molar = ‘El Molar, elLloar i la Figuera’- La Vilella Alta + la Vilella Baixa = ‘Les Vilelles’- La Torre de Fontaubella + Pradell de la Teixeta =‘Pradell i la Torre’- Gratallops + Torroja del Priorat = ‘Gratallops iTorroja’

TARRAGONÈS- Els Garidells + Perafort (Alt Camp) = ‘Perafort iels Garidells’- Bonastre (Baix Penedès) + Roda de Barà- Vespella de Gaià + la Nou de Gaià = ‘La Nou iVespella’

- Renau + la Secuita- Integració del Catllar a la Riera de Gaià- Integració d’un enclavament de Perafort a laPobla de Mafumet.

Vegueria de les Terres de l’EbrePoblació: 156.047 habitants. Superfície: 3.310,5 qm2.Municipis actuals: 52. Municipis proposta: 38.

BAIX EBRE- Integració dels enclavaments del Mascar i la Vallde la Servera a Alfara de Carles.

RIBERA D’EBRE- La Bisbal de Falset + Margalef = ‘La Bisbal iMargalef’

TERRA ALTA- Prat de Comte + el Pinell de Brai = ‘El Pinell iPrat de Comte’

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE MUNICIPIS A CATALUNYA (1810 - 2001)1810 - 2.094 municipis1850 - 1.753 municipis1900 - 1.074 municipis1930 - 1.062 municipis1950 - 1.058 municipis1976 - 932 municipis2001 - 946 municipisInforme Roca - 743 municipis

1833 - Tarragona perd Vilanova, Vilafranca i Sitges,que passen a Barcelona, arran de la divisió de l’estatespanyol en 49 províncies.1914 - La Mancomunitat comença a establir serveisd’àmbit comarcal.1932/36 - 2a República. El 1934 els governadorscivils deixaven d’actuar a Catalunya, i el 1936 esposava en marxa una divisió territorial catalana ambun total de 9 vegueries i 38 comarques.1938 - El govern provisional franquista restableix ladivisió provincial.1978 - Es promulga l’actual Constitució, que per-met l’existència de demarcacions supracomarcals.1981 - Neix la ponència unitària del Parlament ambl’objectiu de redactar una llei sobre l’organització

territorial catalana. Una sentència del TribunalConstitucional declara incosntitucional la Llei deTransferències de les diputacions catalanes a laGeneralitat.1985/87 - La Llei Reguladora de les Bases deRègim Local estableix els criteris per a la creaciódels consells comarcals.1995 - La Generalitat aprova el Pla TerritorialGeneral de Catalunya, on s’estableixen 6 àmbitsd’actuació similars a les regions o vegueries. ATarragona es preveuen dos àmbits: el Camp deTarragona i les Terres de l’Ebre.2001 - Gener: presentació de l’Informe sobre laRevisió del Model d’Organització territorial deCatalunya, també conegut com "Informe Roca".

CRONOLOGIA DEL TERRITORI A TARRAGONA

�

1000

1500

2000

2500

1810 1850 1900 1930 1950 1976 2001 Informe�Roca

(Font: ‘Municipis amb nuclis agregats’ (FCM, 1995) i dades pròpies)

TAG Març 2001 10�

Una de les eines fonamentalsdels aparelladors en les darreresdècades acaba de fer cinquantaanys: parlem del ‘paralex’, la reglamòbil integrada a les taules dedibuix per poder traçar líniesparal·leles amb exactitud i rapidesa.El seu creador és un arquitecte de73 anys que viu a Barcelona i estàjubilat des del 1997. Francis coEnrique Gómez va estudiar al’escola d’arquitectura de la Uni ver -sitat de Barcelona des del 1945 finsal 1956, quan la seva promoció vaser de 18 alumnes i només hi haviauna altra escola a Madrid. Abansd’acabar la carrera, aquell estudiantdels anys cinquanta ja va enregistraral seu nom els plànols del ‘paralex’com a model d’utilitat. Després, elproducte ja va ser fabricat lliure-ment per diferents empreses. Avui tétres aparelladors a la família, i enca-ra continua fent ‘paralexs’ artesa-nalment per encàrrec.� Cada invent té la seva histò-ria. Quina és la del ‘paralex’?

A finals dels anys quaranta, ala universitat, jo tenia un com-pany, suïs o alemany, no ho recor-do bé, que feia servir una reglamolt estranya per dibuixar para -l·leles. Mai el vaig conèixer perso-nalment, però em va cridarl’atenció aquell instrument, moltpessant i fet amb fusta. Em vaigfixar que el sistema per moure’lera complicat i lent, perquè laregla estava buidada i els cablesd’acer es feien passar per dintre.

Imme diatament vaig ficar-me aconstruir el meu model, primeramb fusta, i després amb metacri-lat. Vaig canviar el sistema derodetes, de forma que els cablesguia no passessin per dins, i, des-prés d’algunes proves, vaig substi-tuir també les rodetes de les guiesper altres fetes amb nylon, queresisteix el contacte amb el meta-crilat de l’eix millor. Funcionavamolt bé, i era més lleuger.� Llavors el va patentar...

No va ser exactament unapatent. El vaig registar com amodel d’utilitat amb una validesade vint anys, a una oficina de pa -tents del passeig de Gràcia que es

deia Bonet del Río. Vaig portar elplànols i una maqueta feta ambfusta. Fins i tot vaig desestimaruna peça complementària per ferservir el ‘paralex’ en taules moltinclinades: era una sistema quepinsava les cordes guia a banda ibanda de la taula.� I li va treure partit a aquestaexclusiva?

No et pensis: abans que pas-sessin els vint anys van aparèixerles primeres falsificacions, peròfetes amb llautó, amb rodetes delmateix material.� No els va denunciar?

Doncs, no. A mi m’interessavamés com a millora en la meva

A C T U A L I T A T�

Francisco Enrique Gómez de PuigArquitecte. Creador del «Paralex»

«Amb el ‘paralex’, el tècnic va guanyarla mà esquerra»

El primer nom comercial del paralex va ser el de ‘Din-Graph’. A la imatge,part d’un full promocional del model de finals dels cinquanta

�

TAG Març 200111�

feina que com a indústria. Jo sem-pre he treballat de manera artesa-nal, amb membres de la mevafamília. Mai no he contractat captreballador. Podia trigar tot un diaen fer un ‘paralex’ complet. Pri -mer vaig fer alguns models per al’Escola d’Arquitectura, i desprésper a l’Escola d’Apare lla dors, elcol·legi d’arquitectes i la Coope -rativa Jordi Capell. I encara encontinuo fent, si m’ho demanen,però no tants com fa vint anys, ésclar. Recordo que els primers mot-llos que van construir ens van cos-tar prop de 100.000 pessetes ca -das cun, i això a la dèca da dels cin-quanta...� Algun cop li van tornar unaparell defectuós?

Sempre pot tenir alguna erra-da. Però t’explicaré una anècdota.Recordo que una botiga em va tor-nar una regla que no funcionavabé, que donava prop d’un centí-metre d’error. Era molt estrany,però vaig anar a recollir l’aparell.El ‘paralex’ estava ‘guerxo’, esta-va tort: l’havien tingut durantmesos a un aparador al costat d’unrètol lluminós, i l’escalfor de lallum l’havia modificat. Jo no vaigdir res, però, me’n vaig anar cap acasa i en vaig fer un altre.� Ara els sistemes informàticstreuen molta feina, però, ¿quinsavantatges va proporcionar el‘paralex’ als tècnics dels anyscinquanta?

Doncs, mira; el ‘paralex’ potarribar a mesurar fins a dos metres,i només te un error d’unes dos dèci-mes de milímetre en una taula dedimensions normals. Un altre apa-rell de l’època, el tecnígraf, a bandaque només hi havia de fins a cin-quanta centímetres de llarg, teniaun percentatge d’error més alt. � I a més es treballa mésràpid...

És difícil de calibrar el tempsque es guanyava fent-lo servir. Perexemple, resultava molt útil al’hora de dibuixar diferents plan-

tes d’un mateix eidfici en el ma -teix plànol, passaves les midesd’un dibuix a un altre molt ràpida-ment. No sé, potser podies guan-yar fins al 50% del temps en algu-nes feines concretes. � Per cert, què es feia servirabans per traçar paral·leles?

Doncs un instrument dedibuix que es deia "regla T", unamena de regla amb un mànec ado-sat perpendicularment que es

movia a mà per la banda esquerrade la taula de dibuix. Aquest apa-rell no estava fixat a la taula, demanera que el dibuixant sempretenia una mà ocupada. És el segonavantatge important: el tècnic"guanya" la mà esquerra.� I després del ‘paralex’, el‘plòtter’?

L’us dels ordinadors ha tretmolta demanda d’aquests aparells,sí, però penso que la informàticano ho soluciona tot. Jo tinc tresaparelladors en la família, i ja nohe arribat a temps a aquest món dela informàtica. Tot i això, les ideesi la traça han de ser-hi abans; jocrec que l’escaire, el cartabó, lagoma i el llapis no t’ho treu ningú.

Certificació del dipòsit de documentació per obtenir un model d’utilitat peral paralex, expedida el 24 de juliol del 1953

�

«»

Les primeres falsificacionsvan aparèixer ràpidament,

però de menys qualitat i fetesamb llautó

TAG Març 2001 12�

A C T U A L I T A T�

"A finals dels 50, a les escolesde treball es feien servir, les regles‘T’, l’escaire, el cartabó i el llapis;el pressupost no donava encara pertenir paralex. De bigoteres, no hihavia gaires: també eren moltcares". Són paraules de RamonVidi e lla Martí, jubilat des de facinc anys que ha estat ensenyantdes del 1958 fins als 1995 a l’actualIES Baix Camp de Reus, potser eldegà dels aparelladors que fan clas-se a Tarragona. Vidiella afirma queva arribar una mica tard al món dela informàtica i que sempre hapogut compaginar l’ensenyamentamb la feina de despatx. Per a ell, elcanvi educatiu més important a ladarrera meitat del segle XX va serla implantació de la FormacióProfessional. "Abans s’ensenyavamés per desenvolupar un ofici, ambalumnes que venien del món de laindústria. Els aprenents treballavenfins a les sis de la tarda, i fins a lesdeu estudiaven a l’escola de treball.La gran errada va ser la desapara-ció d’aquesta figura, en arribarl’FP". L’antiga Formació Professi -onal es perfila com a un tema clauen les converses amb els professorsmés veterans.

Precisament, Marià Casas Hie -rro, col·legiat número 40 de Tarra -go na, fa clases dels del 1965 iconeix molt bé aquest món del’FP: va ser coordinador de lacomissió encarregada de fer la pro-gramació estatal d’aquests ense -nya ments a finals dels 70, i duranttres anys va dirigir l’antiga Univer -sitat Laboral. "La desaparició del’FP va ser un desastre total: abans,

els temes de tecnologia ocupavenun 50% de l’horari lectiu, ara noarriben al 20%. S’hauria de poten-ciar la tecnologia, però nol’especialització: continuar ambuna FP com l’antiga seria tambéuna errada". Casas, que actualmentimparteix temes d’expressió gràfi-ca a la URV, argumenta que abanses preparava a l’alumne per ocuparun lloc de treball més durader,"però ara hi ha més inestabilitat, iés millor preparar als joves amb

una bona base perquè puguin reci-clar-se ràpidament". I una bonamanera de facilitat aquesta formad’educar és mantenir el contacteamb el món professional, segonsAlbert Viñas Ciurana, amb 33 anysd’experiència pedagògica i actual-ment en actiu a l’IES Pere Martellde Tarragona. "Vaig començar tre-ballant amb el meu pare com aaparellador, i també fent classes,sobretot nocturnes", afirma Viñas,"Abans, la delineació era tot di -buix: avui pràcticament no exis-teix. Hi ha novetats, com els temesde seguretat en el treball o leshores de pràctica a les empreses,que també s’han ampliat desprésde la fi de l’FP".

En aquest punt de les pràcti-ques, hi ha opinions diferents.Antoni Esplugas Grau va comen -çar a ensenyar a Vilanova fa vint

anys, actualment treballa l’IESDomènech i Muntaner de Reus i éscontundent en aquest tema. "Crecque l’alumnat d’avui dia nece ssitamés contacte amb l’empresa, amés, amb l’FP es feien cinc anys, iara només són dos anys de cicleeducatiu. Als alumnes que surtenactualment els calen un o dos anysde pràctiques en un despatx perposar-se al mateix nivell dels quesurtien amb la Formació Professi -onal". Esplu gas compagina elsàmbits educatius amb la seva tascacom a taxador immobiliàri, a laqual dedica el 50% dels seu horarilaboral. Josep Maria BuquerasBach també organitza la seva vidalaboral en dues meitats: les aules iel despatx. "Abans havies dedemanar permís per treballar enprojectes si feies classe; una erra-da, perquè crec que és necessari elcontacte amb el món de la cons-trucció, és un reciclatge continuque millora allò que transmets al’alumne". Buqueras va començara ensenyar a l’escola politècnica deValls el 1982, i ha treballat aCambrils i a l’antiga Laboral, sem-pre en centres d’FP. "El nivell haempitjorat d’ençà la desaparició del’FP; en geometria plana, perexemple, hi ha moltes mancances",conclou Buqueras, que va entrar enel món de l’ensenyament arran dela davallada en la construcció localen la primera meitat de la dècadadels 80, una crisi que va afectar elfutur laboral d’alguns co·legiats.

"Jo vaig treballar durant deuanys a l’empresa privada, però lafeina a la construcció va caure

Aparelladors a l’aula

TAG ha volgut acostar-se als aparelladors que treballen en el món de l’ensenyament: 10 col·legiatstarragonins que continuen anant a classe n’exposen la seva visió personal

«»

Tots els aparelladorsentrevistats consideren una

gran errada la desaparició dela Formació Professional

TAG Març 200113�

molt a Reus, i vaig estar un anysense sou ni assegurança. Això emva fer entrar en l’ensenyament",declara Maria Pilar Coca Torrell,membre de la junta del Col·legi,amb 13 anys d’experiència a lesaules i actual professora de dibuixa l’IES Salvador Vila-seca deReus. "Amb la desaparició de l’FPs’ha perdut efectivitat enl’ensenyament. Ara les pràctiquescompten per a nota, peró abans, aldarrer curs també hi havia estadesde tres mesos en empreses. Potserl’alumne actual surt amb mésexperiència, però amb menysbase". Jesús Moreno Martos, quefa dotze anys que imparteix clas-ses a l’IES Jaume Huguet deValls, té una visió similar:"L’ense nya ment d’avui dia és unamica ‘light’, s’han perdut molteshores de treball a l’aula, i una dedues: o vas molt ràpid o fas menystemps de pràctiques". Moreno,compagina la seva activitat amb eltreball en projectes, i valora nega-tivament la reducció de crèditsvariables en el batxillerat. I unaanècdota: Jesús Moreno treballavaals estius com a bomber, i quinzedies després d’acabar el darrercontracte, el van trucar per fer unasubstitució.

Rosa Maria Claros Salse tambéva començar a ensenyar fa 9 anysfent substitucions, "una mica percasualitat; va coincidir amb un perí-ode que va baixar la feinad’aparellador. Després, em vaig tro-bar amb dues filles, i tampoc nopodia anar d’obra en obra.Actulament, el 90% del meu tempslaboral el dedico a l’ensenyament".Rosa Maria Claros fa classes detecnologia al recentement inauguratIES Constantí, i també pensa que la

desaparició de l’FP ha comportatperdre moltes hores de dibuix. "Ladelineació despareix amb la forma-ció professional. Però, potser enca-ra li falta rodatge al nou sistema decicles formatius". MontserratTorrens i Torrens també creu queamb la desaparició de l’FP s’hanperdut hores de pràctiques, peròconsidera que aquest fet es com-pensa amb la pràctica de l’alumnedirectament a les empreses, "Tél’avantatge que l’estudiant coneixabans el món laboral. De fet, la for-mació professional ni es valorava nies potenciava, però representavauna sortida per a molts joves. Es vadonar massa importància al batxi-llerat, i ara hi ha llocs de treballespecialitzat que costen molt decobrir". Montserrat Torrens treballaen el món de l’ensenyament des defa nou anys, ha passat per centresde Tortosa i de Reus i des del 1998fa classes a l’IES Jaume I de Salou."Actualment, compagino l’ense -nyança amb el treball en algunsprojectes, i m’estic introduïnttambé en l’àmbit de les valo racionsimmobiliàries. Jo també vaigcomençar a les aules en un momenten què va caure el sector de la cons-trucció", conclou aquesta aparella-

dora, vocal del Centre d’estudis del’Edificació de Tarragona.

Finalment, Antoni Bladé iRecha, professor de temes deconstrucció a l’IES Pere Martellde Tarragona, també es mostra crí-tic amb el pas de l’FP als cicles,"han millorat les pràctiques, peròcontinuen sent insuficients: nonomés s’han de formar bons pale-tes, per exemple, sinó també capsde colla. Potser caldria afegir unanys més als dos cursos que hi haactualment". Bladé va començar aensenyar a Barcelona, mitjançantunes classes sobre dibuix assistitper ordinador que feia en unaacadèmia. "Vaig coneixer aquestmón, em va agradar, vaig fer opo-sicions, i aquí estic. La meitat delmeu horari la dedico al despatx;crec que és necessari continuarinvolucrat en el dia a dia per poderpreparar correctament al’alumne", afirma Antoni Bladé,col·la bo rador habitual d’aquestamateixa revista. 10 aparelladors,10 professors, 10 visions del tre-ball a les aules de la demarcacióde Tarragona des del punt de vistad’un arquitecte tècnic.

«»

La majoria dels enquestatscompagina la tasca educativa

amb les feines tècniquesde despatx

Una escena quotidiana al recentment estrenat edifici de l’IES Constantí, onfa clase una de les col·legiades enquestades

�

TAG Març 2001 14�

E S P A I A L T E M P S�

Antoni de Martí i Franquès i la carreterade Lleida (1804-1806)

a participació d’Antoni deMartí i Franquès en la conse-

cució de la carretera de Tarragonaa Lleida passant per Valls és benconeguda ja que ha estat tractadaper Antoni Quintana (1) i pel sig-nant d’aquest article (2), però, amés, ara tenim a l’abast un con-junt epistolar format per quinzecartes de Pau Baldric i de Martí aAntoni de Martí i Franquès, d’unade Jaume Cesat a Antoni de Martíi Franquès, d’un esborrany decarta d’Antoni de Martí i Fran -quès a Pau Baldric i de Martí id’una còpia de carta -possible-ment de José de Larramendi- (3)que permet ampliar la visió quefins ara teníem de la seva partici-pació en l’emoresa, ja que Quin -tana i Marí, que les posseïa perhaver-les manllevat en el seu diade l’Arxiu Martí, només n’haviautilitzat dues (4).

ELS PRIMERS PASSOS

La iniciativa per aconseguir elpermís preceptiu per bastir la carre-tera la prengué el grup familiar delsBaldric-Ixart-Martí (re pre sentat perPau Baldric i de Martí, Josep Ixart iBaldric i Antoni de Martí iFranquès, que tenia interessos moltamplis tant a l’Alt Camp com alTarragonès), el qual sabé cridarl’atenció en el projecte d’una carre-tera que unís el port de Tarragonaamb Lleida, passant per Valls, unampli conjunt de personalitats deTarragona i Valls, vinculades almón de la Il·lustració, dels negocisi de les hisendes.

El tret de sortida per dur aterme aquesta obra el disparà PauBaldric i de Martí (5), animat pelseu cosí germà Antoni de Martí iFranquès, en convidar, el 27d’abril de 1804, a la seva casa deValls -el Castell-, els principalshisendats, comerciants iintel·lectuals vallencs, com ara elrector Jaume Cesat (6), a una reu-nió amb José de Larramendi,director de les obres del port deTarragona, enviat a Valls pelstarragonins interessats en la cons-trucció de la carretera, per tal detractar el projecte, i s’ha de dirque, a la reunió, hi assistí el bo imillor de la societat vallenca, tretdels Moragues (7) que, pel quesembla, estaven a l’oposició res-pecte del grup oligàrquic delsBaldric-Veciana. Els reunits, quecontrolaven la corporació munici-pal, acordaren tirar endavant elprojecte i redactar un escrit adreçatal Ministre d’Estat per demanar laconcessió de la carretera.

Pau Baldric informà puntual-ment per carta a Martí del resultatde la reunió i gràcies a la sevaepístola sabem que els reunitsconsideraren que Valls podria con-tribuir al finançament de l’obraamb 12.000 lliures, que sortiriende la imposició d’un doble cadas-tre, a les quals es podrien afegir23.000 de propis i arbitris, queestaven destinades a empedrat iclavegueres ja que «un sin númerode vecinos» preferien «que se lesde el empleo para el camino carre-tero, considerando que verificadoéste, que alcanza mucha utilidad a

la villa podrá con mucha facilidadlograrse qualesquiera embelleci-miento en las calles y plazas», i amés es proposaría «el empleo delos demás sobrantes de propios yarbitrios hasta que esté concluidala carretera» i considerava que totaixò, «junto con las contribucio-nes que podrán facilitar Tarragonay los otros pueblos vecinos», seríasuficient per conventir el somni dela carretera en una realitat (8).

Els acords de la reunió cele-brada a can Baldric foren assumitsper la corporació vallenca i totsplegats encomanaren a Mn. JaumeCesat, rector de l’església arxi-prestal de Sant Joan, la redacciódel memorial al rei amb l’encàrrecd’enviar-lo tot seguit a Martí iFranquès perquè, junt amb la restade tarragonins interessats en elprojecte, hi donés el vistiplau. Elrector Cesat redactà el documentl’endemà de la reunió i tot seguitla trameté a Antoni de Martíacompanyat d’una carta en què lideia que li tornés «con lo quedixeron, se ponga en limpio, pararemitir despues copia á aquel Sor.Director, y dirigir el original al Sr.Ministro de Estado» i esperava«que tambien nos dirá si ha de serfirmado por el Justicia y todos losindividuos del Ayuntamiento enparticular» (9).

L

«»

El projecte sabé cridarl’atenció de personalitatsil·lustrades i de negocis de

l’entorn

TAG Març 200115�

Martí, el 2 de maig, escriurà alseu cosí Baldric, que aleshores eraa Porrera atenent diversos nego-cis, per encoratjar-lo a prendre elcomandament del grup promotorde la carretera, especificant-li queera urgent que es decidís a fer-ho.Els seus arguments foren del totconvincents ja que Pau li respon-gué, el dia 5, dient-li: «no meresistiré aunqué temo con funda-mento que la diversidad de carac-teres me acarreará enfado ymolestia» (10).

Sis dies més tard, Martí esposà en contacte amb el rectorCesat per l’assumpte de la repre-sentació al rei i, tot i escriure-li

que estava «muy bien puesta», nos’estigué de manifestar-li que «talvez tendrá que añadir algo el Sr.Larramendi» (11). Martí conside-rava que calia donar un impulspersonal i definitiu a la qüestió icomunicà a Cesat que s’haviadecidit a passar a Valls, junt ambJosé de Larramendi i Juan Smith,per tenir una reunió amb les forcesvives vallenques i que la trobadaes podria aprofitar per despatxar«con la posible prontitud la repre-sentación, la que deberá ir firma-da por el Justicia y todos los indi-viduos del Ayuntamiento»; li fanotar que «conviene muchísimoque no se divulgue absolutamente

a nadie nuestra venida a esa» i liindica que «solo se servirá Vm.participarla á mi primo Pablo Bal -drich quien me avisa que llegará áesa el próximo domingo» (12).

Un cop posats d’acord elsgrups de Valls i Tarragona,l’expedient redactat per Cesat isupervisat per Martí fou enviat alMinis tre d’Estat per l’Ajuntamentde Valls entorn del 16 de maig de1804. En el memorial s’exposenels avantatges del projecte i esproposa la fórmula de finança-ment, que consistia a invertir enl’obra els sobrants de tots elsmunicipis interessats en la cons-trucció, durant el termini d’unadècada, més una anualitat delcadastre i quatre de la contribucióindustrial; la corporació vallenca,a més, oferia les 23.000 lliures desobrants de propis que tenia desti-nades a la construcció de clave-gueres i empedrat de carrers, esmostrava inclinada a vendre diver-ses finques comunals -el productede les quals destinaria al finança-ment de l’obra- i a seguirl’exemple del grup de tarragoninsdisposat a avançar quantitats rein-tegrables i sense interès per ajudara finançar el projecte (en aquestsentit, Valls oferí 120.000 rals debilló) (13).

Martí a més d’animar elsvallencs també va aglutinar elcomerç, els col·legis i gremistarra gonins a l’entorn del projecte,i a final de juny s’estava a puntd’enviar a Carles IV, via Ministred’Estat i per conducte del cap polí-tic corregimental, una representa-ció sobre el camí carreter (14).

ELS ESFORÇOSDE MARTÍ

Sobre l’assumpte de la carre-tera, Martí mantenia, per tal deguiar-lo, una correspondència flu -ï da amb el seu cosí Baldric; així,en les cartes datades el 6 i el 9d’agost, li dona una sèrie

Carta de Pau Baldric i de Martí a Antoni de Martí i Franquès

�

TAG Març 2001 16�

d’indicacions respecte del que calfer, les quals, no cal dir-jo, sónacceptades sense discussió pelcosí. Com a mostra la resposta deBaldric, de l’11 d’agost, en quèdiu quant «al modo y circunstan-cias que me previenes, devo decirteque haré todo esfuerzo para que severifique a la mayor brevedad, paracuyo efecto me es preciso esperarque el lunes regrese el rector -Cesat- que tiene todos los papeles ytratarlo con el Dr. Nin que es síndi-co personero que si no llegó haierllegará hoy sin falta» (15).

Una altra mostra de la impor -tància que hom donava a l’opinióde Martí sobre la carretera la tro-bem en la carta que el seu cosíBaldric li escriví el 16 d’agost enla qual li copiava la carta que

havia enviat a l’ajuntament va -llenc el seu agent a Madrid. Diuaixí: «la solicitud de ese Ayun -tamiento, hecha al Estado sobrefacultad para romper un nuevocamino carretero hasta Lérida, seremitió a informe de la Dirección,y haviendola esta evacuado propo-niendo tomasen algunas noticiasdel Consejo, le dirigió a esteSupremo Tribunal y en el dia sehalla en el oficio fiscal y se estan-caria en el primero falta de solici-tud, y porque hay que pagar dere-chos en la escribanía; en estesupuesto espero me diga Vd. siquiere que lo agite o si solo devoestar a la vista»; i ho fa perqué liserveixi de «govierno» i li digui«si conviene practicarse algunacosa», volent significar que no es

feia res sense el vistiplau marti-nenc (16).

L’activitat de Martí es deguéser intensa el mes de novembre jaque, davant els passos de laIntendència que començà a dema-nar la recaptació de donatius pertal de constituir un fons dineraricapaç de garantir l’inici de lesobres, sense el qual no es fariaefectiva l’autorització del camícarreter, topà amb l’actitud demolts vallencs que es feien l’ornia l’hora de pagar, i entre ells, con-tra tot pronòstic, figurava el rectorCesat que, fins i tot, «en acto decomunidad ha votado que nada sediese», la qual cosa no deixàd’admirar-lo (17).

També hagué de fer gestionsdavant la Intendència ja que el seutitular, en part per les reticènciesque veia en la gent i en els poblesa pagar, mostrava «poca inclina-ción» envers la carretera (18) iben segur que, pel maig de 1805,es degué sentir un xic deprimitquan per Baldric s’assabentà delrumor que «los de Reus aseguranque tienen lograda la gracia dehacer carretera desde Montblanchhasta Reus y de esta villa aTarragona», i ben segur que, comel seu cosí, es devia fer la reflexióque si era així «y no tiene lugar lacarretera por Valls se han burladode nosotros» (19). Però es deguéanimar força en saber que a migjuliol hi hagué «una representa-ción a nombre de muchos indivi-duos de Valls del partido apuestoa la carretera, quienes haviendomejorado de ideas junto con otrosdel otro partido, solicitan con vigorla gracia de la carretera» (20).

LA CONCESSIÓ DE LACARRETERA

El 19 de juliol de 1804 encarano se sabia res de l’èxit o fracàs del’escrit; així, Mn. Cesat, en lapostdata de la carta que li escrivíen aquesta data diu que «aquí -

Bust escultòric d’Antoni de Martí i Franquès, situat a la façana del’Ajuntament de Tarragona

�

TAG Març 200117�

Valls- nada sabemos de los resul-tados del meml. presentado a S.Magd. sobre la carretera» (21).

Finalment, els desigs de totsplegats reeixiren i, el 6 de febrerde 1806, el Reial Consell autoritzàla construcció del camí carreterdel port de Tarragona a Lleida,passant per Valls. L’intendentcomunicà la concessió de la carre-tera al governador de Tarragona,per ofici datat el 13 de maig, iaquest, tot seguit, la donà a conèi-xer als ajuntaments dels poblesafectats, mitjançant un imprès enel qual, entre altres coses, es pre-venia que «a la major brevedadposible proceda a la elección de unvecino de los de más probidad, delas mejores circunstancias y quemerezca más confianza en esavilla, el qual se me presente dentrode los primeros 8 días del recibode ésta, sino puede ser antes, debi-damente autorizado con carta cre-dencial de Vm. para hablar sobreeste particular, dar quantas noti-cias se le pidan, enterarse de todaslas disposiciones se le comuniqueny encargarse de su execución anombre de esa villa» (22).

Inicialment, la direcció del’obra de la carretera fou assigna-da a José de Santa Cruz, enginyermilitar destinat a Tarragona, peròel juliol del 1806, la carretera pro-

jectada passà a dependre de laDirecció General de Camins pertal com havia de restar integradadins la general de Barcelona aSaragossa, i per tirar endavant elprojecte es constituí una junta,composta de president, compta-dor, tresorer, secretari i sis vocal,

dels quals tres havien de ser deTarragona (no cal dir que un d’ellsfou Antoni de martí i Franquès) iels altres tres de Valls, Montblanci Lleida; les coses, doncs, sembla-ven imparables i la carreteras’albirava com un fet a tocar,quan, de cop i volta, s’esdevinguéallò què ningú no havia comptat:la guerra del Francès, i tot restàaturat. Caldrà esperar fins al 1815,un any i mig després de la sortidadels francesos de Tarragona, pertornar a posar fil a l’agulla.

N o t e s1. Antoni Quintana, «Antoni deMartí i Franquès», Memòries del’Acadèmia de Ciències i Arts deCatalunya. Barcelona 1935.2. Salvador-J. Rovira, Antoni Mar -

tí i Franquès i l’Altafulla del seutemps (1750-1832). Altafulla:Centre d’Estudis d’Altafulla 1982.3. Hemeroteca Municipal deTarragona. Fons Martí. Docu -ments números 4, 6, 26, 27, 28,31, 36, 99, 120, 208, 209, 232,237, 238, 253, 291, 322 i 327.4. Docs. 31 i 99.5. Pau Baldric i de Martí, nat aValls l’any 1759, era fill d’AntoniBaldric i Janer i de Maria de Martíi Gatell, tia paterna d’Antoni deMartí i Franquès.6. Pel que fa al rector Cesar vegeuMargarida Aritzeta, Un filojanse-nista: Jaume Cesat (Barcelona,1757-Valls, 1809). Presentació d’unmanuscrit de poesia. Valls: Òm -nium Cultural Alt Camp 1982.7. Podeu trobar una aproximacióals Moragues a Enric Olivé, ElsMoragas. Història íntima d’unafamília de notables (1750-1868).Tarragona: Diputació de Tarra -gona 1998.8. Doc. 208.9. Doc. 99.10. Doc. 209.11. Doc. 120.12. Ibid.13. A(rxiu) Y(xart) A(altafulla).Expedient de la carretera de Valls,doc. 1.14. Doc. 327.15. Doc. 291.16. Doc. 36.17. Doc. 6.18. Doc. 238.19. Doc. 23220. Doc. 28.21. Quintana, «Antoni de Martí iFranquès», 256.22. AYA. Imprès adreçat pel gove-nador de Tarragona als poblesafec tats per la construcció de lacarretera de Lleida.

SALVADOR-J. ROVIRA IGÓMEZDr. en Història Moderna i professorde la URV

«»

La direcció de l’obra fouassignada a José de Santa

Cruz, enginyer militardestinat a Tarragona

Carretera de Tarragona a Lleida al seu pas per Valls. Postal antiga

�

TAG Març 2001 18�

E S P A I A L T E M P S�

El menú dels expedicionaris queparticipaven en "l’anada de les aigües"a la primera meitat del segle XVI

l'entrada del segle XVI peruna vella disposició del

Senyor eminent de la major partdel Camp de Tarragona, l'aigua delFrancolí així que entrava als seusdominis es repartia de manera ques'assignava a cada beneficiari elsdies de la setmana que tenia dret acaptar-ne un determinat cabal.

Però, com que feta la llei feta latrampa, sempre hi havia benefi-ciaris que se les enginyaven pertreure del riu més aigua que la queels tocava. I resultava que els mésperjudicats d'aquests robatoriseren els propietaris de les terressitu ades a la cua del riu, és a dir aldel terme de Tarragona, que teniendret a aigua 1.

Per defensar-se dels abusos laciutat de Tarragona estava autorit-zada a organitzar expedicions decàstic amb el fi de destruir resclo-ses, recs, i tota obra construïda perrobar aigua del riu, des de la sorti-da del terme de Tarragona fins aPicamoixons. Aquestes expedi-cions anaven a càrrec de la ciu-tat,es realitzaven anualment, elmes de febrer o principis de març,is'anomenaven anada de les aigües.Tanmateix, si les circums tànciesho aconsellaven, durant l'anytambé se'n organitzaven d'altres.

A l'arxiu històric del municipitarragoní trobem abundant docu-mentació que, des de l'edat mitja-na fins al segle XVIII, es refereixa "anades de les aigües"2. D'entreella, per a redactar aquest arti-cle,hem seleccionat uns comptesde despesa de catorze anades rea-litzades a la primera meitat delsegle XVI3. L'interès que tenenaquests comptes,radica principal-ment en el conjunt de notícies quedonen sobre l'organització de lesexpedicions, persones que lesinte graven, i vianda que consu-mien en el dinar i sopar que feienen el dia i mig que durava l'anada.

El grup de persones que parti-cipava a les anades era nombrós.El presidia el Procurador generaldel Camp, autoritat dependent del'arquebisbe, o el seu lloctinent,acompanyat d'un notari, i d'unanodrida representació de la ciutatque encapçalava el cònsol segon, aqui seguien el clavari,un síndic, un

missatger, un trompeter per fercrides,i dos peons per desfer res-closes. Però encara hi podia anarmés gent. Per exemple l'any 1533formava part de l'expedició enRosanes que porta la vitualla abla sua muller i la muller denGarau. És probable que aquestes

dones fossin les encarregades decuinar.

L'itinerari, sempre el mateix,es recorria en un dia i mig. De bonmatí l'anada sortia de Tarragona,s'aturava per dinar a can Bellverde la Masó i sopava i dormia a canSabater d'Alcover. L'endemà re -tor nava per arribar abans de mig-dia a Tarragona.

Què costava una anada? Hosabem perquè en cada comptefigura la despesa global que elclavari elevava al Consell munici-pal, òrgan que autoritzava el paga-ment. Aquestes dades permeten laconstrucció d'una sèrie de catorzetermes que indiquen el cost decada anada expressat en sous idiners. Es pot veure a continuacióamb els termes repartits en duescolumnes. En la primeras'inclouen les anades realitzadesentre 1496 i 1512, i en la segonales compreses entre els anys 1533a 1542.

Any Cost de l'anada1496 117 s 1 d1501 146 s 7 d 1502 181 s 11 d 1504 168 s1505 171 s 1506 103 s 6 d 1507 113 s 2 d 1509 124 s 6 d 1511 102 s 7 d 1512 207 s 3 d 1533 297 s 5 d 1534 187 s 11 d1536 334 s 1542 324 s 6 d

A

«»

Per defensar-se delsrobaments d’aigua,

Tarragona organitzavaexpedicions de càstic

«»

El grup era presidit pelProcurador general del

Camp, autoritat dependent del’arquebisbe

TAG Març 200119�

La raó d'una distribució de lasèrie en dues columnes és quevolem destacar la inflació del costde les anades del tercer decenni desegle en relació a les del primer. Defet la despesa es duplica, no per laintroducció de nous dispendis sinóa conseqüència de la inflaciómonetària que s'aguditzaria al llargdel segle. Per això la tendència al'encariment de les anades fouconstant, i per tallar-la l'any 1581el Consell municipal determinàque el cost no superés les 40 lliu-res,o sia els 800 sous4.

Es distingeixen tres classes dedespeses: salaris i retribucions,lloguer i manteniment d'animals, iprovisions. Cobraven un salarid'11 sous el procurador del Camp,el notari i el trompeter, i de 2 sousdiaris els peons. Per fer una cridaa Alcover es retribuïa amb 1 sou el

missatger i amb 2 un escrivà.Tenint en compte que els peonseren dos i se'ls abonava dos jor-nals,el total de la despesad'aquesta classe pujava a l'entornde 44 sous.

El lloguer i mantenimentd'animals era un altre capítol dedespeses important. El lloguer demules de sella, atzembles i asesera molt variable. El de l'any 1502costà 12 sous i 6 diners. En elcompte de l'any 1504, es detallaque per 2 dies de lloguer de 3mules de sella es pagaren 10 sous,i en el de l'any 1512 consta que el

lloguer de 4 mules -del síndic, cla-vari, notari i missatger- pujà 15sous i 8 diners. Ara, al lloguer calafegir el manteniment dels ani-mals que consumien de 8 cortansa una quartera d'ordi o civada,ipalla. El cost podia passar dels 20sous. I en el compte d'algun anyllegim que s'han pagat 5 sous peralbergar els animals a la quadra aAlcover.

I arribem a les provisions. Escompraven a Tarragona i es trans-portaven en atzembles llogades.Ho confirmen anotacions comaquestes: Memorial del que hancomprat a Tarragona (1534); Llo -guer tres dies de la atzembla de lesvitualles,4 diners (1504), Per unhome ab dues bésties que porta laprovisió per dos dies, 12 sous(1536). Algunes de les provisionses portaven en olles per mantenir-

El pont de les Caixes. Aquest pont de mitjans del segle XIV reconduïa l’aigua del Francolí que movia la xarxa de molins deConstantí

�

«»

Les provisions es compravena Tarragona i es

transportaven en atzemblesllogades

TAG Març 2001 20�

les en bon estat: dos olles, unaper portar los torrons, altra per lauruga5 (1505); tres olles per por-tar olives, tàperes y uruga (1534).També es compraven a Tarragonales candeles de seu que s'usaven ala parada nocturna d'Alcover.Així doncs, els amos dels albergson menjava i s'allotjava l'anadanomés facturaven l'ús de taula ialgun servei: taula y treballs(1509), taula y servei per lenya(1533), per servici de la casa(1636), i naturalment a Alcover,el llit.

El clavari, encarregat de pre-sentar la nota de despeses alConsell municipal tenia cura dedetallar el preu i moltes vegades laquantitat de cada un dels produc-tes comprats, i sovint especificavales vitualles que s'havien compratper A dinar a la Masó i per Asopar a Alcover. Degut a aquestacircumstància podem establir que

els components alimentaris decada un dels apats eren substan-cialment els mateixos. En tot casnomés canviava la quantitat.

Fetes aquestes observacionsrelacionem a continuació els que-viures que, segons els comptes,entraven en els menús de dinar isopar.

Queviures que entraven en elsàpats amb indicació de la quanti-tat comprada de cada un d'ells.En el menú de dinarPrimer plat:arròs 3-6 lliuresfideus 4-6 lliuresSegon plat:porcells 2-3

moltó 6-19 lliurescansalada 1-4 lliures ous gallines 7-24 parellsllangonissa 7 pamspolles 2-7 parellscabrits 3perdius 8,5 -14 parellsfrancolins 1 parellPostres:formatge d'Aragó 2-2,5 lliures formatge de Mallorca 1 fogassasucre 1,5-18 uncestorrons 3-6 lliurestorrons d'avellana 1 lliura,ametlles 1-2,5 lliuresavellanes 1 lliurapinyons 1-3 lliurespanses 2-3 lliurespinyonada de sucre 4-12 lliurestaronges,magranes

En el menú de soparPrimer plat:amanida d'enciam amb

Les expedicions arribaven fins a Picamoixons. Vista a vol d’ocell d’aquesta població de l’Alt Camp

�

«»

El Consell Municipal de laciutat de Tarragona

autoritzava els pagaments deles expedicions

TAG Març 200121�

oli, vinagre i cebabròquilSegon plat:perdius 1 parellgallinaanyellmoltó 4 lliuresporcellcansaladaousPostres:melformatgetaronges

Salses: oruga 2-4 lliures, salsafina, sagí per les perdius

Espècies: canyella 1-2 unça,pebre 1-3 unçes, canyella 0,5unces, clavell 0'5 unces, safrà0,25-0'50 unces,gingebre 0,5-1unça,

Erbes aromàtiques: julivertEls menús eren gairebé idèn-

tics a cada anada. El plat fort erade porcell i/o de moltó. De les 14anades que tenim constància, en10 es menjà moltó i en 9 porcell

que es comprava a parelles. Elsmoltons pesaven d'unes 20 lliures-a l'entorn de 8 quilos-, i es porta-ven morts des de Tarragona,segons ens indica aquesta anota-ció: una sanalla per portar lomoltó, 1 s. 6 dr (1534).

En 5 anades es menjaren per-dius,i en 8 gallines o polles.Elconsum màxim de perdius fou de14 parells l'any 1535 i 25 capsl'any 1534, i el de gallines 9parells l'any 1542, i 7 parells el1502 i 1534. De les gallines, enfeien caldo per a la sopa d'arròs ode fideus?.

Els gran absents de les vitua-lles eren el peix i la sal -potser latenien gratis i per això no figuraen els comptes-

El pa, base de l'alimentació iper tant imprescindible a tots elsapats, es portava amb les altresvitualles carregades a Tarragona;però en els comptes no s'hi anotala quantitat comprada ni la que esmenjava a cada àpat. Es limiten adeixar constància del cost; Pa, 7 s.11 dr (1501), Pa, 16 s. (1504), Pa,

8 s. (1534). Ara, es remarcable elfet que en els comptes dels anys1512, 1533, 1534 i 1542 en lloc depa hi figuri una quartera de for-ment comprada a 12 sous i 6diners, 22 sous, 38 sous, i 40 sous.Aquesta petita sèrie mostra lainestabilitat del preu del blat enaquella època i una tendència a lapuja.

Podria ser que el forment escanviés per pa però ho fa dubtarque en el compte de l'any 1512s'hi detalli, per lo molre, 6 diners,i l'any 1534, per pastar dit for-ment, 2 sous.

El vi era la beguda obligada.Se'n servia a tots el àpats de blancmacabeu, de vermell i algunavegada de rosat. Se'n bevia de 7 a8 sous a cada àpat.

Ens pot semblar que els men-jars de les anades de les aigüestenen alguna cosa de pantagruèlic,i més si recordem que en aquellaèpoca la major part de la poblaciómenjava malament i amb unadieta molt descompensada, noperquè manquessin les vitualles,sinó perquè el seu poder adquisi-tiu no li permetia adquirir ali-ments més variats i nutritius. Ésmolt possible que els personatgesque participaven en les anades,enquadrats en classes socialsbenestants, estessin acostumats amenjar bon caldo, carn, caça, itorrons per postres; però així i tot

no cal descartar que a les anadess'estirés una mica més el braç quela mànega per allò que pagava elmunicipi, encara aquest es trobés,com de fet es trobava en aquellaèpoca, amb l'aigua al coll. En totcas els peons i personal subalterndeurien considerar com si elshagués caigut del cel l'oportunitatde formar part de l'expediciód'una anada.

N o t e s1. El 30 d'abril de 1531 el

Consell municipal, "attesa lapoqua aygua que hi ve [al Fran -colí] e necessitat gran concorreque no poden moldre ni regar laorta del Rec Major, quatre parella-des, la Roqua, ni provehir e oaltres necessitats, que la aturen aVilar del Baró, a la Granja, a laMassó y altres parts que no dexenvenir l˙aygua a dita ciutat y ortas",acordà organitzar una anada.Arxiu Històric Tarragona (AHT).Fons municipal Tarragona. Llibreconsolat 1531, fol. 4v.

2. Vegi's: RECASENS, JOSEP M.:El municipi i el govern municipalde la ciutat de Tarragona SeglesXVI i XVII, Tarragona 1998, 211

3. AHT. Fons municipal Tarra -gona. Documents solts. Ref.:Aigua. Caixes 7 i 8

4. AHT. Fons municipal Tarra -gona. Llibre del consolat 1581.fol. 25v.

5. Eruga: planta les fulles dela qual posseeixen propietats sem-blants a les de la mostassa. Per afer salsa l'eruga o uruga es barre-java amb mel, vinagre i pa torrat.

JOSEP M. RECASENS ICOMESHistoriador

«»

Els menús eren gairebéidentics a cada anada. El plat

fort era de porcell i/ode moltó

«»

El vi era la beguda obligada.S’en servia a tots els àpats,

principalment blanc macabeui vermell

TAG Març 2001 22�

L’Arquitecte Tècnic i l’aplicació deles mesures sobre seguretat i higieneen el treball

ovint l’aplicació pràctica dela normativa sobre seguretat

en les obres de construcció plante-gen diversos problemes. Des desempre hem insistit en la necessi-tat de poder acreditar l’efectivitatde les ordres i instruccions sobrela seguretat mitjançant el contin-gut del Llibre d’Ordres i delLlibre d’Incidències, però totaaquesta qüestió es complica quan,a més de les tasques tècniques dedirecció habituals en les obres,s’han assumit les tasques inhe-rents a la COORDINACIÓ DESEGURETAT. És per aquest mo -tiu que aquest article va adreçat aenfortir la sensibilitat per les tas-ques que comporta la missió delCoordinador de Segu retat.

En aquest sentit, quan en unaobra l’Estudi de Seguretat s’haelaborat pel mateix tècnic que haredactat el projecte del’edificació, i s’ofereix al’Arquitecte Tèc nic l’assumpcióde les funcions de Coordinació, elmeu consell com a assessor jurídicdel col·lectiu és d’assumir-les,però sempre de forma conjuntaamb el mateix tècnic que ha ela-borat l’Estudi de Seguretat. Si no,en la pràctica, quan en una obra esprodueix un accident greu il’Arquitecte Tècnic és elCoordinador d’una obra, aquest éscridat des de l’inici com a possibleresponsable penal o civil en laseva qualitat de Coordinador deSeguretat. En canvi, l’autor delprojecte que ha redactat l’Estudi

de Seguretat queda al marge desdel començament com si es tractésd’una persona totalment forana altema de la seguretat. Per tant,sempre que l’autor del projecte ide l’Estudi de Seguretat sigui unaltre, i se’ns ofereix assumir úni-cament la Coordinació de segure-tat, farem bé d’acceptar-la, amb lacondició de que la Coordinació,com a mínim, sigui compartidaamb el mateix autor de l’Estudi deSegu retat. Aquest consell es fa almarge de qualsevol altra conside-ració o valoració de tipus eco nò -mic respecte la remuneració enforma d’honoraris de l’Estudi i dela Coordinació.

El Coordinador de Seguretataprova el Pla de Seguretat. És peraquest motiu que, una vegadas’hagi aprovat el Pla en contem-plació a les previsions i avalua-cions dels riscos de l’Estudi deSeguretat, hem de fer constar al’acta d’aprovació la necessitat deque la persona a qui legalment licorrespongui doni el tràmit co -rres ponent davant de l’Adminis -tració competent. També es desig-narà de forma expressa la persona,amb nom i cognoms, que siguiresponsable a peu d’obra per efec-tuar el seu seguiment, ambl’obligació de comunicar alCoordi nador qualsevol variaciórespecte de les condicions de tre-ball que puguin modificar les pre-visions del Pla. També caldràespecificar que el Pla estarà a peuobra i a disposició de qualsevol

persona que precisi examinar-lo.Així mateix, es recomana docu-mentar davant de l’encarregatgeneral, així com dels industrials iempreses que els hi afecti les pre-visions del Pla, que aquests conei-xen aquest Pla i que se’ls hi halliurat personalment una còpiadels capítols que els hi afecten. Enel Pla es farà constar la data de laseva redacció i es recomana que esvisi l’acta d’aprovació. Conec ladificultat d’anar recollint les sig-natures del contractista i subcon-tractistes però, a fi de poder dis-posar de proves, és necessari quefem signar el Pla, fent contar el"Recibí y Conforme", així com ladata i la identificació de la perso-na que signa i si signa en nomd’una empresa. A més, haurem deguardar el Pla al nostre despatx afi d’evitar que desaparegui en unmoment determinat.

El tema de la responsabilitatper possibles accidents laborals ésgreu i no ens permet l’ambigüitaten cap cas i, més, quan els fiscalsi jutges posen la seva mirada insis-tent en el Coordinador de Segu -retat. Aquests agents reclamenproves i volen signatures perpoder repartir responsabilitats. Sino ho fem així, lamentablementens les quedem totes.

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLALletrat assessor del Col·legi

S

A S S E S S O R I A J U R Í D I C A�

TAG Març 200123�

Garanties al consumidor que compraun habitatge. Necessitat d'un controltècnic, OCT's. (I)

om gairebé sempre queapareix una nova normati-

va de relevada importància que fareferència a la nostra professió,sempre hi ha varietat d'opinions,els comentaris comencen a rajarper tot arreu, i des de qualsevollloc les interpretacions que avegades es fan per part de dife-rentes institucions i col.lectiusafectats o implicats en major omenor mesura, ens podrien arri-bar fer pensar que estiguessimparlant i discutint de qüestionsben diferentes i que no tenen res aveure amb el tema principal.

La tan esperada LOE tampocha sigut una exepció, i no s’halliurat d'estar en el punt de mirade tots els que d’ella d’alguna oaltre manera i per diverses raons,tant en depenem. Val a dir que eradel tot impensable que una nor-mativa que afecta tants professio-nals i col.lectius relacionats ambla construcció, acabés sortint delforn ben cuita i satisfent el gust detothom. Podríem dir que tenim ales nostres mans un plat pre-cui-nat que amb el temps il’experiència aprendrem a coure'lal nostre gust perquè no ens sentimalament del tot i ens acabi agra-dant el "plat nostre de cada dia".

C

«»

La tan esperada LOE no haanat més enllà del simplecomentari pel que fa a lacompetència professional

G A B I N E T T È C N I C�

Una de les coses que més enspreocupava a la majoria, ja desque la Llei estava en la seva fasede projecte, era com quedaria eltema de la competència professio-nal i, malgrat les diverses opi-nions que aquest punt ha generat,s’ha de reconèixer que, entrenosaltres, no ha anat més enllà desimples i moderats comentaris, jaque el qui més o el qui menys hacontinuat amb la seva feina i elsseus treballs, com havia fet finsaleshores, abans de l'entrada envigor de la Llei.

Algú va dir "la feina ben fetano té fronteres" i no hi ha millortarja de presentació que la tasca

professional que un mateix hagirealitzat per demostrar la sevavalidesa com a "tècnic competent"pel que fa al nostre cas.

Per sort es parla i es determi-nen moltes altres coses a la LOE,no totes les que molts desitjaríem,però amb el temps tot arribarà. Elque ara tenim a l'abast ho podríemconsiderar com els condimentsd’aquest plat precuinat, malgratque d'entrada no ho hem pogutaca bar de digerir i entendre totd’un sol cop.

Deixem els ingredients culi-naris a banda i centrem-nos en elfet que apareixen anomenades a laLOE figures i persones -físiques

La manca de previsiódels efectes de lahumitat provocadesperfectes arran deterra com els de laimatge

�

Desperfectes causatsen un mur de

separació d’un patiinterior

�

TAG Març 2001 24�

i/o jurídiques- que intervenen enel procés de construcció, però elmés important no és tan sols el fetque aquestes s’hagin tingut encompte sinò que s’estableixen -entre d'altres coses- quines són lesfuncions i obligacions de cadascu-na d’elles, cosa que fins ara sem-blava ser que només érem els tèc-nics els que per art de màgia"magis tral" teníem tota responsa-bilitat a l’obra i inclús una vegadaacabada aquesta.

Bromes apart, hem de serconscients que això es bo per anosaltres, però no caiguem enl’error de deixar-ho de banda i novoler conèixer el que podríempensar que és una part de la LOEque no ens afecta, per fer referèn-cia als deures i obligacionsd’altres parts implicades. Pensemque ens serà de molta utilitatconèixer tot el que es refereix alcontractista, subcontractistes, sub-ministradors, propietaris, assegu-rances, les ECC, etc.

Una de les coses que ens haportat a confusió correspon a po -der diferenciar entre les ECC -En -ti dades y Laboratorios de Con trolde Calidad de la Edificación- i alque poc temps després des de lapublicació de la LOE va comen çara aparèixer com entitats que no escontemplen en la Llei i que són lesanomenades OCT's -Organis mosde Control Técnico- que han sigutconcebuts exclusivament per ser-vir les necessitats de la informacióimparcial que les Asseguradorescreuen que necessiten per poderconcedir la corresponent pòlissadecennal. Quan no es té del totclar quines són les funcions del'ECC i quines poden ser les del'OCT es lògic que tinguin lloc a

l'obra recels i fins i tot enfronta-ments, sobre tot pel que fa a lacontractació de cadascun d'ells,funcions i competències, obliga-cions, relació i possibles inter-ferències amb la Direcció Facul -tativa i més en concret amb lamarxa i planificació de l’obra.

Des del moment que la LOEintrodueix la garantia decennal il'exigència de l'assegurament delsedificis d'habitatges, les compan-yies d'assegurances, seguintl'exemple d'altres països, exigei-xen la intervenció -no obligatòriaper llei- dels Organismes deControl Tècnic (OCT's) per asse-gurar l'edifici. Per establirl'assegurança decennal exigida perla LOE, no és necessari que lacompanyia conegui la qualitat del'edifici, ni tampoc dels materialsni acabats. El més important perella és el risc que l'edifici en con-junt representa o pot implicar perser assegurat, des del seu projectefins la seva execució.

Entre algunes de les opinionsque podríem considerar, n'he triatuna obtinguda d'una pàgina weben la que apareix un artícle de "Lacolumna" de Murcia en la que esfa referència al fet que, per provard'entendre-ho millor, les partsimplicades ens hem de preguntarsobres les CEE i les OCT's, …sónel mateix, …compleixen la ma -teixa funció?, però el cert és quetot i no ser aquest el propòsit, hiha consideracions a tenir encompte per tal d'aclarir dubtes.

Per un costat podríem donarcom a resposta un SI, perquè ladocumentació que hi havia amb elnom de "Actuación y Recono -cimiento de los Organismos deControl Técnic (OCT)" dins elmarc de l'Assegurança Decennalde Danys (SDD) a l'edificaciódefineix el Control Tècnic -deforma poc encertada- com o sigui, el control de projecte icontrol d'execució que comple-

menta al que ja es produïa amb elsmaterials.

Però, d'altra banda la respostaha de ser que NO, perquè, la infor-mació que es desprèn del mateixdocument mencionat, l'OCTs'ocupa d'algunes característiquesde l'objecte amb un enfocamentqualitativament diferent, el queens pot reafirmar que l'enfocamentinicial no és del tot cert.

Les OCT's, no assessoren elsagents, no modifiquen el projecte.No dupliquen l'acció dels agents,la seva assistència a l'obra no essistemàtica, opinen sobre les solu-cions i, si escau, enuncien reser-

ves, etc. D'aquestes funcions id'altres es dedueix que una OCTno dirigeix l'obra ni practica con-trol de qualitat.

El control tècnic d'una OCTnomés s'interessa per aquellescaracterístiques del producte quepoden augmentar la probabilitatque es doni el sinistre assegurat.Les OCT's tenen, per tant, unatasca ben diferent a la de les Enti -tats de Control de Qualitat (ECC)que es mencionen a la LOE,donat que aquestes últimes sí quepoden assessorar, donar solu-cions i fins i tot assistència tècni-ca, cosa que les altres no hopoden fer.

En el moment que es vol con-tractar l'assegurança amb qualse-vol companyia asseguradora,aquesta exigirà la intervenció delcorresponent Organisme de Con -trol Tècnic (OCT) el qual realit-zarà un estudi del projecte igeotècnic, i redactarà posterior-ment un informe amb les carac-terístiques de l'edif ici perquèl'asseguradora determini el riscal que ha de fer front i pugui així

«»

Per establir l’assegurançadecennal no és necessari que

la companyia conegui laqualitat de l’edifici

«»

Les Oficines de ControlTècnic (OCT) tenen un paper

diferent a les Entitats deControl de Qualitat (ECC)

TAG Març 200125�

determinar la prima que cotitzaràal seu client -promotor-.

Durant l'execució de l'obra,l'OCT tan sols ha de determinarsi el risc que ha assumit la com-panyia asseguradora respecte elprojecte és el mateix durantl'execució, augmenta o dismi-nueix per les circumstàncies quesiguin. Amb aquesta informacióla companyia assumirà el risc del'assegurança o reajustarà laprima cotit zada inicialment.

Amb la garantia decennalintroduïda per la LOE, les com-panyies d'assegurances el quenecessiten valorar és el risc queassumeixen en assegurar un edi-fici, però no la qualitat delsmaterials que s'utilitzen en laseva construcció, que pertoca aldirector de l'execució material del'obra i/o a la Entitat de Control iQua litat contractada per tal cas.

Com es pot veure, ens tro-bem amb dos serveis diferentsque fins i tot -en alguns casos-poden ser oferts per una mateixacompanyia. Un és el control tèc-nic que requereix l'asseguradoraper la valoració del risc i peraltra banda l'assistència tècnica

per al control i verificació de laqualitat.

Resumint, en el primer delcasos l'OCT contractada realitzales seves funcions donant un ser-vei a l'asseguradora, i s'ocupa tansols de les condicions i aspectesdels elements controlats quepoden produir algun tipus de risc.En el segon cas, l'ECC dóna unservei generalitzat a qualsevoldels agents que intervenen al'obra, ocupant-se de totes lescaracterístiques de l'element con-trolat per acomplir totes lesexigències del projecte.

És en aquest últim cas quepoden sorgir interferències amb laDirecció Facultativa, però s'had'aclarir que en cap moment, niles OCT`s ni les ECC`s tenencompetències ni poder per decidirdavant els agents. La LOE especi-fica que les Entitats de Control iQualitat han de col.laborar amb laDirecció facultativa i és aquestaúltima la que pot determinar vari -a cions o no en funció dels estudisi consideracions que faci l'ECC,sempre a nivell i a títol de col.la -boració, ja que no té facultat legalper imposar.

Ara per ara les asseguradoressón les úniques que poden exigirla intervenció de les OCT's, peròqui sap si amb el temps pot haver-hi alguna asseguradora que nocregui necessari la seva interven-ció per molts motius. El coneixe-ment obtingut amb l'experiència iestadístiques de sinistres, podrienfer modificar -oh no!- la políticad'actuació i exigències de les asse-guradores.

Arribat el moment podria serque per contractar la pòlissa d'unaedificació a construir, fossin ga ran -ties suficients per la compa nyiaasseguradora conèixer qui ésl'arquitecte redactor del projecte,qui serà el promotor, qui portarà aterme la construcció de l'edificaciócom a contractista, qui seran elstècnics que formaran part de laDirecció Facultativa, etc.

La forma d'actuació i profe -ssionalitat -en d'altres treballs rea-litzats- de totes les parts, podrienser currículum i aspectes ambprou garanties que influissin enl'abaratiment de la pòlissa a con-tractar, o fins i tot, en el cas mésfavorable a la decisió per part del'asseguradora perquè -en casosespecials- no calgués la interven-ció de l'OCT.

Per acabar i arribar a tenir mésinformació de les raons que hanportat fins aquest punt, caldria feralgunes referències al que la pro-blemàtica de la qualitat ha suposata la construcció, però d'això estrac tarà en propera ocasió. Calesperar que, amb el temps il'experiència de les parts implica-des, els dubtes i mal entesos alrespecte es vagin esvaint, i servei-xin per contribuir una mica queaixí sigui aquestes línies que s'hanpogut redactar consultant com afont d'informació articles publi-cats a revistes especialitzades dela nostra professió.

LLUÍS ROIGGabinet Tècnic del Col·legi

A la imatge, una esquerda a la part interior de la balconada d’un edificid’habitatges

�

TAG Març 2001 26�

es de la gènesi dels temps,s’han emprat els revesti-

ments ceràmics. En els imperisantics d’Egipte, Caldea, Assíria,Grècia i Roma ja s’utilitzaven. Ésen el món islàmic on la rajola té elseu paper més brillant, es trobenmaons esmaltats en la tomba deMaoma. En l’Andalusia del s.XIII s’utilitzaven paviments ambgran varietat de tons i colors. És als. XIX durant el Modernisme quese’ls utilitza amb el màximd’esplendor.

Actualment des de la intro-ducció del procés de monococciói l’estructura productiva actual enla fabricació de les rajoles cerà-miques, també amb la preparacióde les matèries primeres per viahumida, aquest sector industrialha experimentat una notabletransformació en el camp de lainnovació de les rajoles ceràmi-ques, tant en les seves caracterís-tiques tècniques com en elsaspectes estètics.

Però la poca formació regladaque s’imparteix a nivell de conei-xements teòrico-pràctics (l’IESPere Martell de Tarragona n’ésl’excepció) i la manca de regla-mentació i homologació de la pro-fessió de "soldador-enrajolador"comporta una dispersió molt grana l’hora de donar qualitat a un pro-ducte d’acabat com és aquest.

TÈCNIQUES DECOL·LOCACIÓ

La col·locació dels revesti-ments ceràmics podem fer-la dedues maneres, en capa gruixuda ien capa fina.

COL·LOCACIÓ EN CAPAGRUIXUDA:

És la més tradicional i antigadels sistemes de col·locació. Con -sis teix en col·locar el revestimentdirectament damunt el suport uti-litzant com a material per engan-xar un morter de ciment i/o calçamb dosificacions variables.

Els lligants hidràulics tradi-cionals s’enganxen mecànicamenta la porositat de la peça i del

suport (ancoratge mecànic). Latendència dels fabricants de pecesceràmiques, cap a peces de mésgran format i menor porositat, haconduït a desenvolupar la tècnicade col·locació en capa fina.

Avantatges del sistema:• permet compensar defectes

de planitud del suport, més econo-mia, sistema adequat per a pecesd’absorció superior al 5%.

Inconvenients:• s’ha de fer un esquerdat

previ, necessitat d’humitejar elssuports i les peces si són moltabsorbents, risc de dosificacionsincorrectes realitzades a peud’obra.

• temps de rectificació de lespeces molt baix, falta d’adhe -

Els revestiments ceràmics

D

Plafó de rajola vidrada d’1,5 metres de diàmetre a la façana del CellerCooperatiu de Sarral (Conca de Barberà), realitzat al 1914

�

«»

Els revestiments ceràmics vanser emprats per les culturesmesopotàmiques, a l’anticEgipte i a l’imperi romà

G A B I N E T T È C N I C�

TAG Març 200127�

rència, no adequat en suports moltllisos o amb baixa adherència.

Els materials emprats enaquests tipus de col·locació són: elmorter tradicional, el morter pre-dosificat, el ciment additivat.

COL·LOCACIÓEN CAPA FINA

Els materials per enganxarque s’utilitzen en aquest sistemaestan formulats amb lligants hi -dràu lics i/o orgànics, càrreguesminerals de granulometria com-pensada i additius que serveixenper millorar l’adherència, la plas-ticitat i la posada en obra.

La col·locació es fa damuntd’una capa prèvia de regularitza-ció del suport (arrebossat en casd’enrajolat i xapa d’anivellació encas de paviments) i es pot fer pelsistema d’encolat simple (el mate-rial d’enganxar es col·loca sola-ment en la peça), o pel sistema

d’encolat doble (per a peces degran format i nul·la porositat,col·locant-se el material tant en lapeça com en el suport).

Avantatges:• altes adherències i millor

resistència mecànica, per peces debaixa porositat, capacitat de re ten -ció d’aigua (no cal humitejar elsuport).

• polivalència de suports,materials específics per a cadatipus de suport, força temps per ala rectificació de les peces i

d’utilització de la pasta, fàcil uti-lització amb formulacions i dosi-ficacions industrials.

Inconvenients:• xapa prèvia de regularitza-

ció, no permet corregir defectesde planitud superiors a 5mm.

Els materials més empratssón: morter cola, morter cola amblligants orgànics, pasta adhesiva,coles de dos components.

ANTONI BLADÉ I RECHAProfessor de construcció

Detall del fris de la façana principal del Celler Cooperatiu del Pinell de Brai (Terra Alta), realizat pel ceramista XavierNogués entre 1920 i 1921 per encàrrec de l’arquitecte de l’edifici, Cèsar Martinell

�

Detall d’una façana interior a l’institut Pere Mata, enllestit l’any 1900

�

«»

En el cas dels enrajolats, elmaterial adherent es col·loca

sobre una capa prèvia deregularització del suport

TAG Març 2001 28�

l dimecres 13 de desembrede 2000 va ser inaugurada la

nova seu del Col·legi al c/ NarcísMonturiol de la capital del BaixPenedès. El local, situat al barridel Puig, disposa de prop de 180m2 en planta baixa, 30 dels qualsacolliran l’oficina de visats il’àrea administrativa. Prop de sei-xanta persones van assistir al’acte, que va comptar també ambla presència del president delCol·le gi, Joan Prous; de l’alcaldedel Vendrell i president delConsell Comarcal del BaixPenedès, Benet Jané, i del diputatal Congrés Josep Maldonado. Eldiscurs inaugural va anar a càrrecdel mateix Jané.

Després d’una breu presenta-ció del president col·legial,l’alcalde del Vendrell va valorarmolt positivament les perspectivesde futur tant del Camp deTarragona com del Baix Penedès,tot considerant com a molt dinà-miques econòmicament aquestesquatre comarques. Jané va desta-car el sector de la construcció coma important motor de creixement,"un creixement que contribuiex aaugmentar la qualitat de vida",segons l’alcalde del Vendrell, quiva demanar també el suport insti-tucional per mantenir un creixe-ment urbanístic controlat, amb

una col·laboració continuada entreels sectors privats i les institucionslocals.

UNA SALA POLIVALENT

La seu del Col·legi al Vendrellneix amb la voluntat d’esdevenirun espai cultural polivalent,segons la vocal Cristina Gómez,responsable de coordinar la deco-ració i distribució del local. "Emvaig trobar l’espai amb un metrede fang, a causa de les riuades deljuny de 2000. En aquell moment

era tot un repte", afirma Cristina,"Ara, volem que sigui una salamolt utilitzada per les associa-cions de la comarca, sobretot per axerrades o conferències, peròtambé per muntar projeccions,exposicions o lectures literàries".El Col·legi farà un mailing a totesles associacions i entitats culturals

Nova seu del Col·legi d’Aparelladorsal Vendrell

E

«»

La nova seu, ubicada al barridel Puig, disposa de prop de

180 metres quadrats enplanta baixa

El president del Col·legi, Joan Prous, i l’alcalde del Vendrell, Benet Jané, enun moment del discurs inaugural

�

V I D A S O C I A L�

«»

Benet Jané va destacar lasintonia entre el món públic i

el privat al sector de lacontrucció del Baix Penedès

TAG Març 200129�

del Baix Penedès per oferir la seudel Col·legi com a espai per a usosmultidisciplinars. Les associa-cions no hauran de pagar el llo-guer de la sala: serà suficient queconvidin els col·legiats a les acti-vitats que hi organitzin.

En aquest sentit, el mateixacte inaugural va servir per pre-sentar una mostra de l’obra pictò-rica de Felip Palau, nascut aMollet del Vallès fa 55 anys peròveí d’Altafulla des del 1978.L’exposició estava integrada perolis i aquarel·les realitzades a par-tir de diferents indrets del BaixPenedès i del nord del Tarragonès."A aquesta zona, pots sortir alcamp i trobar qualsevol tipus dellum", destaca Palau, que ha treba-llat durant molts anys com a

dibuixant publicitari, dissenyatambé peces de ceràmica i afirmaque pinta des què té memòria.

A partir d’ara, la nova seucol·legial al Vendrell combinaràles activitats professionals i lesiniciatives culturals que puguin

nèixer a la comarca. Des del puntde vista estrictament professional,l’oficina de visats vendrellencamolt possiblement veurà crèixer elseu volum de feina a partir de laposada en marxa del nou Pla de lacapital del Baix Penedès.

Els assistents van poder gaudir dels treballs en oli i aquarel·la de Felip Palau, exposats a la sala

�

«»

El Col·legi vol posar aquestespai a disposició del teixit

associatiu de la comarca permuntar actes culturals

El diputat al Congrés Josep Maldonado també va ser present a l’acte

�

TAG Març 2001 30�

A C T I V I T A T C O L · L E G I A L�

Conveni amb l’ICOper finançarprojectesd’energiesrenovables

El passat estiu de 2000 es vasignar a Madrid un conveni decol·laboració entre l’Instituto deCrédito Oficial (ICO) i l’Ins -tituto para la Diversificación yAhorro de la Energía (IDAE),per tal de posar en marxa unalínia de finançament per a pro-jectes d’energies renovables ieficiència energètica. La líniaestà dotada amb 25.000 milionsde pessetes (150,25 milionsd’euros), i el seu objectiu prin-cipal és el de finançar priorità-riament projectes d’estalvi mit-jançant la substitució d’equips

d’alt consum per equips que uti-litzin energies renovables (eòli-ca, solar tèrmica i fotovoltàica,biomasa, valotirzació de resi-dus, etc.). El finançament seràcom a màxim del 70% dels pro-jectes, i amb un import màximper beneficiari i any de 1.050milions de pessetes (6,31 mili -ons d’euros). El termini ded’amortització serà de 5, 7 o 10anys, amb un tipus d’interèsvariable revisat semestralment.Per a més informació: ICO 900/ 121 121, IDAE 91 456 49 00 oper internet a www.idae.es).

Jornadestécniques delPREMAAT amb elsCol·legis

L’empresa Previsión Mutuade Aparejadores y ArquitectosTécnicos (PREMAAT) va cele-brar el passat desembre de 2000a Madrid les seves jornades téc-niques anuals, amb els responsa-bles de temes de mutualitats delsdiferents col·legisd’aparelladors. Durant la trobadaes va destacar, entre d’altresqüestions, l’important creixe-ment previst per al 2001 de lesprovisions tècniques (reserve