n ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■AG ■ ■ r ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ s ■ ■ ■ U U • ■ ■ ■ ■

OFICINA

Tel . 21 27 9 9Visador:

Sr . José Antonio GOMEZDe dilluns a divendre sDe 9'00 a 12'30 h

Secretara :De dilluns a divendre sDe 9'00 a 13'00 h

Visats :De dilluns a divendre sDe 9'00 a 13'00 h

Consultes :De dilluns a divendre sDe 9'00 a 13'00 hDe 16'00 a 19'30 h

LABORATORI

TARRAGONATel . 54 79 09

Director:Sr . Ignasi VALLV E

Formigons :Sr . E . VALL S

Químic :Sr . J .C . FERNÁNDEZ

De dilluns a divendre sDe 9'00 a 13'00 hDe 15'00 a 18'00 h

AULA INFORMÁTICA

Sr . MARCEL Ramírez

Horari :De dilluns a divendre sDe 9'00 a 13'00 hDe 16'30 a 19'00 h

Cursets Informátics :

PRESSUPOSTOS IAMIDAMENT S

A partir de 4 d'abri lAUTOCAD NIVELL I

Hores a concreta rInscripció/hores concertades:

Sr . Marcel RAMÍREZ

ASSESSORAMENTJURÍDIC GRATU T

Sr . Xavier ESCUDÉTel . despatx : 21 26 58 .

Hores concertades

ASSESSORAMENTFISCAL

Sr . Teófilo ALVARE ZTel . despatx : 23 97 1 3

BORSA DE `l'REBALL

Sra . Carme VIDALTel. 21 27 99

Sr . Josep M . SANETHorari :

Dilluns a divendresDe 9'00 a 13'00 hDe 16'30 a 19'00 h

ALTRE S

Nova adreca del MUSAA T

Des del mes de julio lMUSAAT ha canviat 1'adreca.L'actual domicili s'ubica al c/Jazmín, 66 - 28003 Madrid .

Els teléfons dínformació ialtres serveis són els següents :

766 .31 .44 i 766 .08 .29 .

PREMIS CONSTRUMAT 9 5

Poden optar a aquest Premitotes les obres d'edificacióacabades a Espanya entre 1'1 d egener de 1993 i el 31 d edesembre de 1994.

DIADA DE REIS

Novament, com en any santeriors, comuniquem a tots el smembres del col .lectiu quetinguin fills o néts menors de 1 0anys, que els Reis vindran alCol .legi a deixar els seu spresents el dia 6 de gener vinent .Els interessats a rebre 1'obsequ itenen de termini fins el dia 18 d enovembre per comunicar-ho enaquesta Secretaria (Podeu fer-ho per teléfon) .

Ir. CONGRÉ SEL CAS DELS SOSTRES.Experiéncies i perspectives .

Dies : Del 9 al 11 d'octubrede 1995 .

LLoc : Barcelona .Allotjament: Viatges ZéfirSr. Lluís Roses .Adreca Balmes 38 0Teléfon : 418 93 37Fax: 212 78 5 0

RECEPCIÓ DECONVOCATÓRIES

Atés que la darrera con-vocatória d'assemblea generalde col .legiats, degut a un aanomalia en el funcionament d eCorreus, no es va rebre a temps,

tots aquells companys que d'araendavant vulguin rebre le sconvocatóries per fax, ho podencomunicar en aquesta secreta-ria .

PETICIÓ D 'ARQUITEC-

TES SENSE FRONTERE S

Arquitectos sin Fronte-ras (ASF-E) ens han enviatun escrit demanan tcol .laboració humanitari aper a Ruanda i paYso s1 i m í trofs . Les económiqueses poden fer arribar al n° d ec/c 0000174030, Entita t3183, Oficina 0800 . Diue nque hi ha altres formes d ecool .laborar, per exemple ,hipa un equip d'arquitecte sque treballa en les tec-nologies del plástic i1 'alumini aplicades asituacions (íemergénci a(campsde refugiats i alares).Eldomicili sociald'aquesta

organització es (roba a l aplaga Nova núm.5, de Bar-celona.

BÚSTIA TAG

Adreceu-vos a : C .A .A .T.T.Av . Francesc Maciá, 643204 TARRAGONA .

EDITA:Col.legi d'Aparelladors iArquitectes Técnics deTarragona

Av. Francese Maciá, 643204 Tarragona.Tel (977) 21 27 99Fax. (977) 224152

Oficina de visat de Reus;Plaga Prim, 10 - 4 eta.Tel. (977) 33 10 7 2

Oficina de visat de Valls:Plaga del Bita, 10 baixosTel . (977) 60 50 6 5

VISADORS:Reus : Josep M . BuquerasTarragona: José Antonio GómezValls: Josep M. Guasc hEl Vendrell : Jaime Martínez

Junta de Govern del Col .legi d'Aparelladors1 Arquitectes Técnics de TarragonaPR FS IDENT: Joan Prous Masde uSECRGTARI : Francina Escoda Roc aTRESORER: Joan Oliver SaladrigasCOMPIADOR : Pilar Coca TorrenVOCALS: Albert Clarasó Segarra

Joan Lluch TorresJoan Mila RoviraJosé Ramón Marzo Mar n

TAGCONSELL DE REDACCIÓ :Junta de Gover nEQUIP DE REDACCIÓ : Aleix Cori,,Josep Marsal, Miquel IbáñezCOORDINACIÓ : :Aleix CortSECRETA RIA : Montse A menósMAQUElACIO : FrancesesCasals

Aleix CortCORRECTOR : Pilar Feb oAl)MINISÍRACIÓ 1DISTRIBUC:IÓ : Col legi d'A.A .T.T.

mrt'RI:SSró:Crenisaítjet, S . L .DIPÓSIT LECAI,: T-oso / 931SSN : r 134-II86 X

Els criteris exposats en el sarticles signats són d'exelusis aresponsabilitat deis autora i norepresentes necessóriament ,I'opinió de TAC .

S'autorilza la reprudueció dei streballa publicas a TAG . citan (cla a~nent la leva procedenci a

II

TAG

LA PREGUNTA

ANY POST-POST-OLÍMPIC : LA CASAEN FORMA, TAMBÉ .Fa no pas gaire llegia un informe d e

la campanya La casa en forma on

quedava reflectit un fet previsible : la

coberta és la zona que sol trobar-s e

en pitjor estat en un edifici . I és queels anys no perdonen. A ningú (tot ique hi ha qui els porta mé bé qued'altres) . Un bon manteniment potser la FORMA d'evitar EN LACASA la majoria de principia depatologia que solen conduir a la sev adegradació i empényer els seu s

propietari a l'urgent i desesperada -en tots els sentits- necessitat d'un areparació . I és que una casa precisad'uns bons fonaments pero tamb éd'uns bons acabats : un bon barre tpreveu del fred i de la calor, de lapluja i de possibles condensacions .

El manteniment d'una casa és u n

esforc tant necessari com menys-tingut per la majoria d'usuaris .Humitats i esquerdes acaben aix í

conformant la part més amplia del

ventall de consultes realitzades a lllarg de la campanya. Malau-radament, la cultura -sigui d emanteniment o de qualsevol altra

cosa- és un concepteen desús aparent i

sembla produir sobréprofessionals i gen tdel carrer un inco-mode picor en tot e lcos, una mena d'al-lérgia, d'urticaria, que

dificulta el treball d etota persona amb un

mínim de perspectiv ade futur i que impideixals futurs beneficiari s

descobrir 1' ab ast d' un

treball que ha d'a-cabar redundant en e l

seu propi benefici . Apart d'un bon sac debones intencions, cal -

dra demanar a aquestnou any projectes pe ra tothom i la felic, l a

utópica possibilita tque la gent aprengui amirar una mica mé s

enlla del climalit detorra ■

Aleix Cort "El albañil herido". Francisco de Goya .

35 ANYS D'EMPRESA

ESPECIALITATS :PINTURA DECORATIVA EN GENERA L

RETOLACIÓ PINTADA

RETOLACIÓ DE TANQUES EXTERIOR S

RETOLACIÓ AL VIDRE AMB PA D'OR DE LLEI

RETOLACIÓ DE COTXES 1 FURGONATE S

RETOIJICIÓ AMB VINILIC PER ORDINADO R

GRAVATS AL VIDRE DE TOTA MEN A

Modest Gané, 33

Tel i Fax 75 47 12 • 43204 REUS

■ ■ ■ • • ■ ■ • ■ ■ ■ ■ ■ • ■ ■ ■ ■ ■ u MG ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ •_ . . . . ■ ■ ■ ■ . . . ■ ■ ■ . . ■ .

PREMIS CONSTRUMAT'95

CONSTRUMAT95Edificació

Enginyeria civi l

Procés constructi u

Producte industria l

4

El Saló Internacional de laConstrucció, CONSTRUMAT ,celebrará la propera convocatóriaentre els dies 3 i 8 d' abril a la Fira d eBarcelona .

Portaveus del sector han indicatel moment favorable en el qual e stroba la construcció a Espany adesprés d'haver superat una de le scrisis més importants deis darrer sanys caigudes de l'activitat del 6% idel 8% el 1992 i 1993 ,respectivament . En aquests moment ssembla haver-se iniciat una tímid arecuperació i s'espera que a partir de1995 s'entri en un període d ecreixement moderat i sostingut quepodria comentar aquest mateix an yamb un augment de 1'activitat d'un1% grácies a la construcció d'obrapública. Per al conjunt d'Europa ,que 1'any passat va enregistrar unacaiguda del 4%, també es preveu uncanvi de tendencia per aques texercici.

Més de 3 .000 expositors .L'anterior edició del certamen, cele -brada entre el 29 de maro i el 3 d'abri lde 1993, va acollir 3 .321 expositors ,el 40% deis quals procedia d e1'estranger, principalment de Paiso sde la Unió Europea (destacant laparticipació d'empreses italianes ,alemanyes i franceses) . Del totald'expositors 1 .684 van ser directe s(el 84'20% estatals i el 15'80%estrangers) i 1 .637 indirectes (el34'21% estatals i el 65'79 %estrangers) . CONSTRUMAT esposiciona, doncs, com la fira genera lde la construcció, agrupant totsaquelis subsectors de 1'activita tconstructiva (divuit en la distribuciódel certamen) :

• Maquinária i equips .• Elements d'elevació i transpon .

• Elements pera murs, estructures ,forjats i cobertes .

• Prefabricació i construcci óindustrialitzada .

• Aparells de mesura i precisió .• Electricitat i il .luminació .• Fusteria de fusta, metál .lica i

plástica .• Serralleria i metalisteria a

l'edificació .• Aillament, impermeabilització i

recubriments .• Paviments i revestiments .• Climatització i calefacció a la

Patrocín i

Generalitat de CatalunyaDepartament de Política Territoria li Obres Públique s

Secretaria Técnic a

INSrIT1 .., .

DF TKVULI)A APF LA 44841X1 ((ld Dt: CaG L('Y1. 1

vivenda i alternatives energétiques.• Aparells sanitaris, griferia ,

accessoris de bany i mobiliari .• Cuina integral .• Saló internacional de disseny per

a 1'equipament ,de l'hábitat .• Informática aplicada `a l a

construcció .• Vidre i les seves aplicacions.• Construccions i instal .lacions

deportives i d'oci .• Organismes oficials i entitat s

empresarials ■

Premis

•MMMMM uuuuuu TAGRETRAT

Josep M' Llasa t

Josep 11~Llasat i Roig (el Vendrell ,1953) és arquitecte técnic des d e1' any 1976 i des de llavors sempre h aexercit com liberal . El motiu d' aques tretrat es deu al fet d'ésser 1'alcaldede la capital del BaixPenedés . Hi hacompanys que es dediquen a lapolítica, (no gaires), peró alcalde ,diputat provincial i conselle rcomarcal, alhora, no n'hi ha capmés a la nostra provincia .

- El futur professional, com el veus ?

- Crec que, cada vegada més, la tasc aprofessional es desenvolupará ambequips pluridisciplinars, per un costat ,i 1'especialització, per 1'altre . Jo,personalment, no deixo 1'exercic iliberal, ja que en la política avui estási demá, qui sap?- Des de quan s'inicia la teva tascapolítica?

Entre els anys 1970-77 vaig estarafiliat al PCC i des del 1974 a la Unióde Pagesos, formant part del Consel lNacional i de la seva Comissi óPermanent fins 1'any 1979. Sóc de lPSC des de l'any 1980 .- I a 1'ajuntament, quan hi entres?

Hi estic des de les primeres eleccionsdemocrátiques 1'any 1979. Des de1'inici sóc el portaveu i a partir de 1983sóc lr tinent d'alcalde . En la primeralegislatura ocupo 1'área de Relacion sCiutadanes i des del 1983 la d'Obre sPúbliques, Platges i Jardins . Elproppassat mes d'abril passo a ocupa r1'Alcaldia .

- A nivel) provincial ,quines responsabilitat sassumeixes?

- Des de 1'any 1983 estic ala Diputació provincial i apartir de 1987 sóc elportaveu del GrupSocialista. Heestatmembrede la Comissió de Govem(1983-87 i del 1991 fin sara) . En el transcursd ' aquests onze anys he estatmembre de les Comission sde Cultura, Cáno nEnergétic, Esports, Pl ad'Actuació Municipal iNavegabilitat de 1'Ebre .També represento aquest ainstitució en el Consel ld'Administració de Caix aTarragona .

- Parlero de la ciutat . Turisme,comerc, indústria ?

- El Vendrell és una població turística .Els ingressos per aquest concepte sónde 1'ordre del 75% . La població, de17000 habitants durant 1 'hivern, passaals 85000 habitants a l'estiu . Hem depensar que en el terme municipal hi hacensats 16000 habitatges . Cada vegadaes produeix més el fet de gent que viuací i treballa a Barcelona, per tant, elferrocarril té la major importáncia.

- El futur del Vendrell, per on passa ?

- Recentment s 'ha fet un Pla Estratégic :El Vendrell cap al 2001 . S 'han marcatdeu objectius : incrementar 1'ac -

cessibilitat, millorar la circulaci óinterior i els aparcaments, nou sequipaments, consolidar la vila com acentre comercial i de serveis, impulsa rla creació de la nova área d'expansi ódenominada «vila activa», crear nou sequipaments turístics i millorar elsactuals, millorar el nivell i la qualita tde vida, conservar i millorar el mediambient, millorar el nivell de prestaci ódeis serveis públics i potenciar lesactivitats culturals de la vila. Totplegat, per conquerir una millorqualitat de vida . Aixó és el mésimportara

Josep M e Buqueres i Bac h

Foto : J . M. Buqueras

PLÁSTICS; S . L. .

TUBS PVC 1 PCACCESORIS PE RCONDUCCIONS HIDRAULIQUE S

Ctra. Reus Km. 8

Tel . (977) 82 61 10

43340 MONTBRIÓ DEL CAMP

MG ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■■ ■ ■ . . ■ ■ ■ ■ ■ ■ ' . ■ ■ ■ ■ ■ ■

LABORATORI '

EL CIMENT ALUMINÓS 0 LA SEVA IMPLI -CACIÓ EN PATOLOGIES CONSTRUCTIVES .

Foto : Arxi u

6

En aquest article s 'exp osen breumentuna série d'aspectes referents alciment aluminós, tema que, des delnóvembre de 1990 en qué van succeirels fets del Turó de la Peira, ha estatde contínua actualitat .Comeneant amb una mica d'história ,podem dir que l'any 1913 es posa enmarxa la fabricació industrial delciment aluminós, denominat Fo sLafarge, a la fábrica de Teil: Aquestciment va ser molt utilitzat durant le sprimeres décades d'aquest segledegut a la seva resisténcia a 1'aigu ade mar i el seu enduriment rápid .L'any 1928 es comencá a fabricar aEspanya amb la patent de Lafarge .

Posteriorment van esdevenir totauna série d'incidents a molts paisosd'Europa, que varen determinar l arestricció de la seva utilització; així ,ja a 1'any 1930, en el plec decondicions per a la recepció deisconglomerants hidráulics en les obre sde carácter públic, es fa una primeranormalització d ' aquest ciment, i a l ainstrucció EH-73 ens trobem qu es'introdueix la necessitat de 1'estudii la justificació del seu ús en qualsevo lobra, i 1'obligació de prendr eestrictament les mesures iespecificacions que s'inclouen en1'annex 4 d'aquesta instrucció .També a la primera instrucció per a lprojecte i 1'execució d'obres d eformigó pretensat, la EP-77 fa un aprohibició explícita de l'ús del cimentaluminós per als elements construit samb formigó pretensat .

Peró totes aquestes mesures nosóndegudes a qué el ciment aluminó ssigui potencialment perillós o dolent ,sinó que és conseqüéncia que les

propietats i comportament deismorters i formigons fets amb aquestciment fan molt estrictes lescondicions en qué s'han d'utilitzar, iaixó no sempre s'ha fet així .

De fet, el ciment aluminós és mol tmés resistent a les aigües pures, alssulfats i a 1'aigua de mar que e lciment Portland ; en canvi, també ésmolt més sensible als álcalis, tan tcáustics com carbonatats, i present aun fen ornen denominatconversió queprodueix la disminució de la sev adurabilitat .

Altres característiques importantssón la resisténcia al foc, més granque la del ciment Portland i unenduriment molt rápid, ja que potassolir en 24 hores la mateix aresisténcia que tindrá un Portland al s28 dies .

La diferéncia de comportaments

entre ambdós ciments é sconseqüéncia directa de la naturales adeis crus que els composen. En e lciment Portland tenimpedra calcári aaportadora de la cale i argile saportadores de silicats, mentre qu een el ciment aluminós tenim la pedracalcária i bauxites vermelles ,aportadores d'alúmina, óxid férric ino gaires silicats .

Normalment les bauxites tenenun contingut alt d'óxid de ferro i aixófa que els ciments aluminoso spresentin també un alt contingut deferro, laqual cosa dónaelcaracterísticcolor fosc ala pasta d' aquest ciment .

D'altra banda, la coloració ocre omarronosa que apareix a l'interior d ela pasta quan el formigó está alterat,és resultat de la peroxidació dei scompostos de ferro, deguda a l aporositat de la pasta de formigó; aixó

TAGens dóna un indici del procés d econversió que pateix .

El procés de conversió, carac-terístic del ciment aluminós, és unarecristal .lització del conglomerantproduit per la transformació de1' aluminat hexagonal metaestable e naluminat hidratat cúbic estable ,segons la reacció :

3(CaO.Al203.10H20)hexagona l 3(CaO.Al203.6H70)cúbic +2(Al203 .3H20) + 18H20 .

Aquesta transformació, que pottrigar anys a produir-se i que es po treduir amb una correcta posada e nobra, és la que dóna lloc a l'incrementde la porositat del formigó i a u nafluixament de 1'estructura de lconglomerat, amb la pérdua d e1'adheréncia entre 1'árid i la pasta i ,per tant, amb la caiguda de lesresisténcies mecániques .

La velocitat de conversió es veuaccelerada amb la humitat i l atemperatura, i la caiguda de lesresisténcies mecániques pot re -presentar el 25%, 50% o, fins i tot, e l75% del seu valor rnáxim previsible ,depenent de les condicions am-bientals i de curat a qué ha esta tsotmés el formigó .

L'altre aspecte negatiu de l aconversió és el referent a l'augmen tde la porositat fins a límits quesobrepassen els aconsellables per ala protecció de les armadures . Així ,en totes les biguetes que hem analitza tal laboratori, el formigó que

envoltava les armadures estav acarbonatat. La velocitat decarbonatació augmenta amb l aporositat de la pasta, la qual cosaafavoreix la rápida corrosió de le sarmadures amb la presenciad'humitat .

Ja hem vist que els problemes qu ecomporta el ciment aluminós ma lemprat poden ser molt greus, per óaixó no vol dir que totes le sestructures fetes amb aquest cimen ttinguin el mateix comportament . Calfer una interpretació técnica qu e

PilarFebes .Premi SebastitJuan Arbó, de narrativa, queorganitza larevista "Rápita"

de l'Ajuntament de St .Caries .L'obra guanyadora port a

per títol La mostra de1'olivera.

serveixi per a fer estimacions sobr eel comportament futur i preveure unseguiment que pugui donar les dade ssuficients per definir les actuacionsnecessáries o més aconsellables .

Com a eina metodológica dereconeixement i de procedimentd'actuació assenyada a partir dei sresultats obtinguts, 1'Institut de

Tecnologia de la Construcció deCatalunya va editar dos volums per aús deis técnics facultatius del sector.El primer es va publicar a fabril d e1991, Recomanacions per al re-coneixement sistematic i ladiagnosi rápida de •sostre sconstruits amb ciment aluminós, iel segon al desembre del mateix any :Recomanacions per ala terapia desostres unidireccionals de biguetesautoportants de formigó .

Finalment, i com a conseqüéncia de1'aparició d'aquesta patologia dei sformigons fets amb ciment aluminós ,va aparéixer publicada en el DOG C1'Ordre de 18 de gener de 1994referent a la Norma reglamentariad'edificació sobre accions e n1'edificació en les obres derehabilitació estructural dei ssostres d'edificis d'habitatge sNRE-AEOR-93. En aquesta normas ' actualitzen i concreten les cárreguesque pot suportar un edifici que hagide ser objecte d'actuacions d erehabilitació estructural, i es posen adisposició deis técnics els elementsde cálcul necessaris que garanteixi n1'estabilitat de les edificacions .

Tot aixó té com a conclusió l aidea, ja comunament acceptada, queles edificacions no duren per sempre ,i que és necessária 1'observació icontrol deis edificis perqué no e smalmetin ■

José Carlos Fernández Alvarez

8

TAULES D'INFORMACIÓ 1 DEBA T

8

En la reunió celebrada a la seu delConsejo General de Arquitecto sTécnicos a Madrid, en data 8 desetembre passat, sota la denominaci óde «Mesas de información y debate »es va tractar monograficament eltema deis TANCAMENTS (CE-RRAMIENTOS) .

Potser s'hagués pogut tractar detancaments de tipus industrialitzat ,com ara murs-cortina i prefabricatsdiversos, sense- oblidar els tan-caments referents a distribucions iinteriorisme . Sigui com sigui, el casés que tots els ponents es van decantarper parlar deis tancaments exteriorsde facanes i, quasi únicament, detancaments tradicionals fets ambcerámica, obra de fábrica com aelement principal . Ja sabeu: elementexterior ceramic amb obra vista, mésla inevitable cambra d' aillament, mé sel corresponent complement interior.

El més notable :El pre-estudi de la Comunitat

Europea en alió que es dóna pe ranomenar com EUROCODIS .

L'objectiu deis EUROCODIS és :1.-Constituir una alternativa a le s

regles nacionals de cada paíscomponent de la CEE i eliminar el sobstacles originats per les diferéncie sentre els diversos reglaments na-cionals .

2.- Facilitar la coordinació d eprocediments per a la concessió d econtractes públics .

3.- Reforcar la posició de com-petitivitat de la indústria i pro-fessionals de la construcció davantels altres paYsos aliens .

4.- Constituir una base bar-monitzada per a la reglamentaciódeis productes .

L'aplicació deis EUROCODI Spermetra 1'establiment de valor scomuns, regles, coeficients d evaloració, seguretat, qualitat, etc, perestructures fetes basicament pe rfabriques, és a dir, i per definició :

tots aquells resultats de la uniód'argiles cuites, peces de formig óprefabricades amb arids lleugers ocel .lulars, peces silico-calcaries i depedra natural ben col .locats «in situ» ,en qué les peces resten unides permitja d'un aglomerant .

L'aplicació del codi a 1'apartatdeis tancaments s'ha desconsideraren 1'ambit de les estructures d efábrica i fan referéncia a la resisténci amecánica, estabilitat, servei idurabilitat de les estructures . Calremarcar que no contempla, d emoment, altres condicions co mpoden ésser els aYllaments térmics iacústics, contraincendis, sanitat, etc. ,potser per considerar-los propis en1'aplicació de cada normativa local .

S'ha de recalcar la tendéncia aunificar la denominació segons elque classifica cada cerámica, atenental «tant per cent de forats» que, pelque es veu i segons cada país, és unveritable trencaclosques .

S'estableix, així mateix, un adiferent classificació d'argamassessegons la seva funció a la resisténci ai llur composició :

COMPOSICIO EN VOLU M

TIPUS ARG. RESIST. 28 DIES N/mm2 CIMENT CALO HID. SORRA

M 20 20 només a confirmar per assaig

M 15 15

1

0-1/4

3M 10 10 1

1/4- 1/4 4-41/4M5

5

1

1/2-11/4 5- 6M2

2

1

11/4-21/2 8- 9N/mm2 = NEWTONS / mm2 .

Foto : L'informatiu

TAGNo cal dir que s'estableixen les

corresponents indicacions per a lseguiment, tant per a la normativ ad'assaigs de les provetes, com . de lcorresponent calcul deis elements d efábrica .

Per completar la segona part dei spunts tractats en aquesta reunió, calfer esment a altres temes que es va npresentar a debat :

1 .- Amb la finalitat d'evita rfiltracions d' aire id 'humitats a travésde les parets exteriors d'edifici shabitats, fer palés l'opinió de la taul aa reivindicar la consideraci ód'OBLIGAT COMPLIMENT lanormativa de la NTE que impliqu il'arrebossat interior de les parets

d'obra vista ..2.- Expressar la inquietud de l a

negativa pressió que les associacionsde fabricants puguin tenir en l aconcessió deis Segells de Qualitat .

3.- Fer palesa la necessitat d ereflectir en els projectes la secci óconstructiva de les facanes amb el sseus elements de composició idoni sper a cada projecte i no detallsestándard queni tan sois coincideixenamb 1'edifici projectat .

4.- No fer deis tancaments unasuma de materials, sinó un sistema .Es a dir, calcular-los tal com cal pe ra cada facana . '

5.- Els termes AILLAMEN TTERMIC i AILLANT TERMIC no

són equivalents, ja que pot existir u ncorrecte aillament térmic sense lautilització d 'un producte aillan ttérmic (segons gruixos de parets, perexemple) o utilitzant un aillamen tproporcional a les necessitats decomplement del «tot u» deltancament .

6.- En aquestes línies, la tendenciaactual de la normativa és aconseguiredificacions bioclimátiques, o sigui ,edificis projectats per a un conectefuncionament higrotérmic, dintredeis parámetres de confort necessari sper als temps actuals ■

Anton Armengol i Tua

CONSERVACIÓ 1 REPARACIÓ D'EDIFICIS

CONSERVACI Ó

I REPARACI ÓD I EDIFIC S

C'HABITATGES

9

Empresa Pública de la Generalitatde Catalunya del Departament deBenestar Social, amb motiu de l acommemoració del seu 10é . ani-versari d'activitat, prepara el 1r .Congrés sobre Conservació i Re-paració d'Edificis d'Habitatges, quetractará del cas deis sostres .Experiencia i perspectives .

El Congrés tindrá lloc els dies 9 ,10 i 11 d'octubre de 1995 . Laconvocatórioa i crida de ponéncie sja s'ha fet, amb el fullet ques'acompanya . Els organitzadors s ' hanproposat asseure,perprimeravegada ,a científics, técnics i gestors de lpatrimoni, per tal de posar en com ú

AVÍS EN CAS DESINISTRES

Es fa avinent que en cas desinistre, els col .legiats han decomunicar-ho immediatamental Col.legi, perqué el nostre ins-pector hi pugui assistir el mé saviat possible, i poder, aixímateix, passar la comunicaci ódel sinistre a la companyi aMUSAAT .

les leves experiéncies iesbrinar els camins mé sadequats a seguir en el futur.

Per aquest motiu, qual-sevol experiencia individuali col .lectiva en el camp d e1'edificació fora bo de fer-l apública i per aixó es vol ani-mar al col .lectiu d'arqui-tectes técnics i aparelladors ,a participar en el Congrés ,sobretot amb comunicacion sque de ben segur col .labo-raran a fer que el Congré sassoleixi el nivell i elsobjectius desitjats am b1'intervenció de profes-sionals com nosaltres, in -dispensables en aqueste stasques .

Us demano des d'aquí,que feu arribar als vostressuggeriments i comunica-cions al Col .legi o bé a l aSecretaria Técnica de lCongrés . Apartat de Correu s91038 - 08080 de Barcelo-na. Tel 93/246 49 68 Fax 93/265 13 77 ■

F. Alsina .

■■r■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■ TAG .■■■■■■■■■a . . . .■■■■■■■■•■••••u•

Aleix COrtENTREVISTA

Fermí Pallisé i Martín

Foto : Cori Pedrola

10dispensaris . . . amb el mateix nivel l

FERMI PALLISE 1 MARTI N

Fermí Pallisé i Martín és alcal-de de Tivissa, membre de lConsell Executiu de la Federacióde Municipis de Catalunya, de lConsell Nacional de la mateixaFederació, membre, de l aSubcomissió Territorial d eCooperació Local a Tarragon a

i de la Comissió Local d e

Catalunya. Dintre d'aques .tentramat de comissions i desubcomissions de comissions ,Pallisé ocupa la Presidéncia d ela Comissió de Petits Municipi s

de Catalunya (amb una població

inferior als 15.000 habitans) des

de l'últim Congrés (Mataró ,

1.991) .

P : Cada membre de l'executiva de l aFederació -aclareix- porta un aComissió detereminada de la qua ldepén una série de subcomissions d eles quals depenen, al mateix temps,una série de delegacions .

Pallisé és també membre de l aJunta Directiva de Municipi safectats per Centrals Nuclears ,Conseller del Consell Comarcalde la Ribera de l'Ebre i alcalde d eTivissa des de 1.979, amb tota l aproblemática que aixó comporta .

P : Als ajuntaments com el nostre, u nmunicipi amb diversos nuclis d epoblació (Darmós, Sena d'Almos iLlaveria) s'han de triplicar el sesforcos . Has de mantenir 3 ce-mentiris, 3 col.legis, diverso s

d'ingressos que empren d'altresmunicipis amb un sol nucli d epoblació, i els diners no donen perfer més d'una obra en cada nucli perlegislatura.

Tot un problema. . .

P: L'actual sistema de subvencions-confirma- fa que els ajuntaments

vagin endeutant-se (han d'aportare l50% de la subvenció en el cas delPOUIS) . Seria bo que 1'administraciódeixés d'obligar a aquest tipu sd'aportació, si més no, als municipi spetits . Les subvencions de l aDiputació, per exemple, no compor-ten aquest tipus de problemática .

Parlant de les Diputacions, qué enpensa de la seva posible de-saparició ?

P : Els Consells Comarcals poden fe runa bona feina peró encara no la fan .Estem en un impás en qué no se sa pben bé quin ha de ser el paper

d'aquestes administracions inter-mitges . D' altra banda, i centrant-no sen el tema de les Diputacions, he d edir que no crec que desapareixin . LaDiputació hauria de ser el pare ( o lamare) de les petites administracions :assesoria técnica, jurídica . . . Aquestés un tema a plantejar assenya-dament . I més tenint en compte queels ajuntaments estem perdent pesespecífic .

Centrant-nos en la seva feina coma alcalde, ens pot arribar a dir s ihan funcionat els ajuts conceditsal municipi per a obres de

TAGrehabilitació ?P : En el nostre municipi estem mol tsatisfets de tal i com han anat, ja qu ehan servit per augmentar el nivell dequalitat de vida de la població . Desde l'aprovació de les Norme sSubsidiáries (1982) hem intentat d epreservar 1'entorn del poble a travé sde les mateixes, i crec que ho he maconseguit tot i que a nivell urbanísti cha significat una feina laboriosa idifícil d'entendre . Tot i així, he mviscut una transformació urbanísticaimportat: s'ha ampliat el poble através de dues urbanitzacions i hemaconseguit preservar la facana de lpoble des de la carretera . Hemtreballat molt a nivell d'infra-estructures . Hem obert carrers i vials ,i hem tingut la sort de no patir pel súltims aiguats .

Podria concretar algunes de lesúltimes actuacions ?P: La urbanització de vial endagad apel Ministeri d'Obres Publiques através del PENTA (92) ha acabatamb la inauguració del cinturó d ecircumval.lació de la carretera Móra -Hospitalet i ha permés, a través de lPOUIS, acabar amb les obres d ejardineria i de connexions de carrer sal vial, d'il .luminació i d'equi-paments, així com la urbanitzaci ódel carrer Unió. Quant al PAM en sha permés, durant aquesta legislatu-ra, acabar els equipaments del Casa li endagar la I Fase del Parc Infantil iPúblic situat a l ' entrada del poble .A banda, un Conveni entrel ' Ajuntament i el Departamen td ' Ensenyamerit de la Generalitat, h apermés acabar el Col .legi Marcel .l íDomingo, unes obres comencade sara fa més d'un any, amb unendeutament baix (8%) .

El municipi sembla estar prepara tper afrontar uns anys que semblendecisius. Intervé en aquest projectede futur el turisme?

P :La població de Tivissa és unapoblació estable. El municipi ha sabut

una serie d'estudis que semblencorraborar la nostre aposta de futur.Per primera vegada en 15 anys -con-clou- veig un futur en aquesta zona .Que les coses vagin bé o malament ,el temps dirá . Pero l'aposta está feta .Per acabar, algun desig ?

P: Ens agradaria tenir la posibilitatde renovar l'infraestructura del cascantic (500 milions de pessetes) .Arribará algun dia a fer-se aques tsomni realitat? La proposta és so-bre la taula . Tal i com diu el matei xPallisé pero, el temps dirá ■

salvaguardar la fisonomia del poble . important -insisteix- mancomunarEl fet de tenir diversos tipus serveis . . . L'ajun-tamenthaimpulsatd' ind ú stria ala v ora (fábrica de mare si motllures, embotelladora d'aigu aFONTDALT, fábrica de pell . . .) ique s'hagi construYt en direcció a l acosta, ajuda . El turisme que tenim ésun turisme d'estiu la pagesia -pun-tualitza- també és de cap de setmana .Es tracta, en tot cas, de jugar a nivellde segona residencia amb el turisme ,ja que avui per avui el veig com un acosa complementaria . I és que tenimprojectes molt interessants enl'horitzó: mancomunar una séri ed'ajuntaments ( Hospitalet iVandellós, Tivissa i Pratdip ) ,real itzar un Polígon Industrial . . . És

Ajuntament deTivissa

Foto : Cori Pedrol a

iidE111(11 I~G I I,

► '

'11 5 u 0191' DIOse~~ ~~,4 I.act

■■■■■■■■■■■■■e■■■■■■■■■■■■■■■■I /`1G■■■■■UUUU . .•UU■■■■■■••■■•■■U• ■

EEEEEEEEEEEEEE E

ASSESSORIA JURIDIC A

PROPERA MODIFICACIÓ LEGISLATIVA

Properament el Parlament examinará iproposará 1'aprovació de la modificaci óde l'actual Codi Civil per adequar-lo ales noves exigéncies socials i ,especialment, es modificará l' art . 159 1que és la normativa que afecta més l aprofessió d'aquells que es dediquen a lcamp constructiu . Aquest article és e lque assenyala les possibles res-ponsabilitats deis intervinents e nl'edificació, ja sigui peruns defectuoso sprojectes o per la direcció técnica o b éper la seva execució material .

El grup parlamentara socialista h aproposat a última hora una modificaci ódel projecte legislatiu, i concretamentuna modificació de 1' art . 1600, que és elque substitueix 1'actual art . 1591, ambel contingut que a continuació facilito .Aquest text es tracta només d'un aproposta, per tant, el seu contingut no é sdefinitiu, pero donada la naturalesa de lgrup parlamentara de qué es tracta, d eles responsabilitats de govern i la sev aprimacia parlamentária, com aconseqüéncia deis pactes parlamentari sque li atorguen majoria suficient pe rpossibilitar l'éxit de les seves iniciatives ,fa que, de fet, aquesta proposta siguiquasibé un text definitiu, aixó sempreque no existeixi cap altra modificaci ód'última hora .

Aquest text representa un avene i unretrocés, segons es miri, ja qúe d'un abanda aporta seguretat a 1'establir unsterminis concrets segons la patologia

de qué es tracti, ien segon lloc unretrocés perqu éassenyala les pos-sibles responsa-bilitats profes-sionals sota e lprincipi de l asolidaritat, de for-ma que, a excep-ció d'uns casosmolt concrets, totsels intervinents enel procés edifi-catiu respondrande la bondat de l

resultat final, amb independencia de le spossibles accions posteriors de repeticióinterna, entre ells .

Un altre comentara negatiu és que ,de fet, en tant no s'aprovi la futura Lle id'Ordenació de 1'Edificació, en la qu eestá prevista 1'exigéncia d'una asse-guranca tant al promotor com alconstructor, la modificació legislativ ade 1'art . 1600 del CC no possibilitará1'éxit de l'exercici de possibles accionsde repetició internes, ja que davant d'u npromotor o constructor insolven taquesta acció será del tot inútil .

Sembla ser que la modificació delCC operará de forma inmediata, de ta lmanera que a partir de 1'1 de gener de1995 aquesta modificació entrará envigor .

Tot seguites facilita el text d 'aquest aesmena :

«ENMIENDA NUM . 39.PRIMER FIRMANTE : Grup o

Socialista .ENMIEND AAl Artículo Unico 5 . Artículo 1 .60 0De modificación.Se propone una nueva redacción de

este artículo que tendrá el contenidosiguiente :«Artículo 1 .60 0

El contratista de una obra in -mobiliaria y el que la hubiese promovidoserán responsables frente al comitente ylos sucesivos adquirentes de la ruina y deotros daños materiales que afecten a l aseguridad, habitabilidad o acabado del

edificio siempre que se manifiesten, desd ela fecha de la recepción de la obra, en losplazos siguientes :

a) Un año cuando los daños afecten aelementos de terminación o acabado d elas obras y que no fueran aparentes en e lmomento de la recepción .

b)Tres años cuando se trate de daño sen elementos constructivos o inst-alaciones que afecten a la habitabilida do idoneidad del edificio para el uso al quese destine .

c) Diez áños cuando los daños de ledificio afecten a las cimentaciones ,estructura u otros elementos resistentesque determinen la estabilidad o la solide zde lo edificado .

La misma responsabilidad del con-tratista y del promotor alcanzará a lo stécnicos que hubiesen intervenido en l aproyección de la obra o en su dirección ,si los daños fueran consecuencia de n ohaber aplicado la pericia respectivamenteexigible.

La responsabilidad será solidaria s ino fuese posible individualizar la causa ,pero no alcanzará a quienes prueben qu elos daños se debieron a un hecho que noles sea imputable . En las relacionesinternas de los responsables solidariosla obligación se distribuirá en la medidaen que cada uno hubiera contribuido acausar los daños, y, si esta distribució nno fuese posible, en la medida en que se aobjetivamente imputable a las respectiva sintervenciones .

Se tendrán por no puestas las cláusulasque excluyan, limiten o trasladen laresponsabilidad de alguno o algunos delos agentes que intervinieron en la obra .

Las acciones para exigir la res-ponsabilidad por ruina u otros dañosmateriales prescribirán a los tres años .Esta prescripción no perjudicará lasacciones que puedan subsistir derivadasdel incumplimiento contractual» .

MOTIVACIONSe establece una regulación más

precisa y lógica, dependiendo del tipo dedaños de que se trate ya que no todos so nde la misma entidad ■

F. Xavier Escudé Nolla

TA G

GABINET TECNI C

LÍNIES ELÉCTRIQUES AÉRIES D'ALTATENSIÓ .ACLARIMENT DELS ARTICLES 32135 DEL REGLAMENT DE LÍNIES ELÉCTRIQUES AÉRIES D'ALTA TENSIÓ E NRELACIÓ AL SEU PAS PER LES PROXIMITATS D'EDIFICIS, CONSTRUCCIONS 1 ZONES DE RISC ESPECÍFI C

ZONA A: Prohibició total iabsoluta d'elements en tensióen les condicions més desfavo-rables del Reglament .

ZONA B : Prohibició d'e-lements en tensió en tant a1'edifici, es donen circums-táncies que "agreugen el risc "(llevat que s'impedeixi e lpossible contacte malgra tproduir-se un accident en l alínia)

ZONA C: Prohibició d'ele-ments en tensió en tant a1'edifici, es donen circums-táncies que "agreugen el risc"(llevat que s'incrementin el scoeficients de "seguretat re-forcada de la línia) .

ZONA E : Llibertat d'ins-tal .lació de línies d'AT.

Definició de distancies de seguretat :(Distancies mínimes deis conductor s

actius, en les condicions més desfavo -rables, als llocs a protegir) :

D1 = 6,3 + U/100 metres (mínim 7m . )

Altura sobre vies de circulació rodada .D2 = 5,3 + U/100 metres (mínim 6m . )

Altura sobre el sól .

D3 = 3,3 + U/100 metres (mínim 5m . )Distancies als llocs accessibles dei s

edificis .D4 = 3,3 U/100 metres (mínim 4 m . )Distancies als llocs inaccessibles dei sedificis i de protecció .D5 = 1,5 + U/100 metres (mínim 2m . )

Distancies als arbres en les condicions

més desfavorables ■

DISTANCIES DELS CONDUCTORS SENSE PROTECCI ÓA LES EDIFICACIONS DE BAIXA TENSI ÓMIT BT 003 ART . 3

LLI_LLLL_L_LLLLI-' .LLLLLLLLLLLLLLLLLLLL L

LLL_LLLLLLLLLLLLLLLLL LLLLLLLLLLLLLL LLLLL LL_l_LLLLLLLLLLL B LLLL L

LLLLLLLLL LLLLLL_i LLLLLLLLLLLLLL L/r., / LLLLLLLLLLLLL L

LLLLLLLL LLL L

L LL

MGAULA INFORMÁTICA

QUIN ORDINADOR HEM D'ELEGIR?

Aspecte duna oficina actual .

Tal i com está el món de l ainformática, avui dia ens és difíci ldecidir qui és 1'equip que ens cal pe ra la nostra feina. Els mitjans decomunicació ens atabalen con-tínuament amb infinitat de productes ,la finalitat deis quals és fer-nos l avida més fácil, peró nosaltres, a lcapdavall, no sabem en realitat qu éelegir . Tothom té aquest amic ,conseller, etc ., que se suposa qu eentén d' ordinadors, peró que a 1' hor ade la veritat no ens sap aclarir quintipus és el més adequat pera nos altres .

Abans d'adquirir un ordinador

hem d 'anar a un professional de debó ,que avalui el tipus de treball querealitzem i ens mostrará la confi-guració més adequada per a le snostres necessitats . Peró si nosaltres ,pel nostre compte, ens volem aven -turar sois en la compra d'u nordinador, cal que tinguem unes ideesmolt clares al respecte :

1 . No deixar-nos enlluernar pel

numeret que marquen els ordinador sen la pan davantera, que indica aquina velocitat processen la in-formació .

2. Sobretot hem d'elegir el motorque més ens convé (80386 ,80486DX, 80486DX2, DX4, Pen -tium, etc) . Aquest apartat sí que está

directament rela-cionat ambla velocitat, peró no he md'oblidar que hi ha casos enqué un processador de me-nor «cubicatge» pot anar mésde pressa que un altre mé sgran . Peró si observem

realment el ren-diment ge-', neral del' ordinador, veurem

que aixó no és cert .3 . El disc dur a elegir é s

un tema fonamental i s 'ha d edecidir en funció deis pro-grames que vulguem qu eexecuti el nostre aparell id'acord amb 1'espai lliureque necessitem. Només u n

consell : de vegades la

diferéncia de preus entre, pe r

exemple, un de 170 Mb . i un altre de240 Mb . és ridícula, per tant, s'h ad 'anar amb molt de compte . Un altrepunt important del disc dur no és l acapacitat, sinó la velocitat ; els disc sdurs de gran capacitat també solen

ser els més rápids .4 . I per últim, tenim la quantita t

de memória RAM que hem de posa ren el nostre ordinador; aquesta é suna qüestió sempre complicada dedecidir, per ser un deis component sque més encareixen el producte ;aquest concepte també sol estarsubordinat al tipus de programesque vulguem utilitzar ; per exemple :si tenim la idea d'utilitzar algu n

programa de CAD, hem de pensa ren 8Mb, com a mínim

Resumint : S'ha de realitzar unexamen previ sobre quin és el tipu sde programes que utilitzarem, per apoder arribar a una configuraci ó

satisfactória ■Marcel Ramírez

14

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . TA G . ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . ■ ■ ■ . ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ .

LA BORSA DE VALOR SLa Borsa és un mercat organitzat e nel qual es compren i venen títols-valors de dos tipus : renda fixa i rend avariable .

Títols de renda fixa són le sobligacions, les lletres, els bons, etc .Tots ells tenen en comú que, tant l aquantitat que es paga al vencimen tcom els interessos que es cobre ncada any, son coneguts . El preud'aquestos valors depón de l asolvencia de la societat que els h aemes i del tipus d'interes del mercat .Agencies especialitzades qualifiquenperiódicament les emissions de rend afixa en el mercat en relació a l agarantia que els mereix 1'emissor .Són el que es coneix com «ratings» .La relació amb el tipus d'interes de lmercat és directa : quan aquest puj ael preu deis títols en circulació baix ai viceversa . Per aixó 1'inversor quees planteja comprar uns determinatstítols de renda fixa está apostant, e nrealitat, per una o altra evolució deltipus d'interes del mercat .

Els títols de renda variable són le saccions . Una acció representa un apart proporcional del patrimoni d 'un asocietat. El seu valor facial és conegut(el nominal de 1'acció) per) en lapráctica no té ni preu de reem-borsament ni retribució (dividend )determinats . El preu de l'acció a l aborsa depén de quatre factors :

-El volum de contractació de lesaccions a la borsa . Si és molt reduYt ,la cotització (el preu) será meramen tteórica; aleshores no es podrá trobar

No deixis que volin els teus diners: Invertei x

contrapartida si es pretén comprar ovendre .

-L'ambient general de 1'eco-nomia . Amb una situació expansiv adel cicle, tots els valors tendeixen apujar i al contrari .

-El sector en el que treballa l asocietat . Les expectatives de negocien relació a un sector afecte nespecialment les grans empreses que ,per relevada quota de mercat quesolen tenir, es veuen més afectarle sper la tendéncia del sector que n oaltres empreses més petites .

-Les circumstáncies especifique sde cada empresa o el que s 'anomen a«análisi fonamental" basat en lainterpretació deis balancos i comptesd'explotació de cada empresa enconcret i la seva evolució trimestra l(ja que aquesta és la freqüéncia amb

que es publiquen les dades) .De tot el que s'ha comentat e s

desprén que per invertir a la borsa esrequereix moka informació . Pera unparticular sense accés a informaci órellevant, tanmateix, la borsa oferei xdues opcions básiques : pot ser unbon lloc on invertir a mig o llargtermini, si se seleccionen valors es-tables o pot ser un entretingutpassatemps (i amb la precaució d ejugar-hi pocs diners) si es fa e lseguiment molt a prop d'un o do svalors, com a máxim, arribant aconéixer-los forra bé i operant con-tra tendéncia del mercat ■

Joan Caries Tomás Badenes

DICCIONARIDE

BUTXAC ADE L A

CONSTRUCCIÓ(DBC)

DESAR / grava rRetenir una informació enalgún dispositiu de lamemó-ria per tal d'utilitzar-l aposteriorment, perqué nos'esborrí o es perdi ac-cidentalment .

FITXER / arxivo / ficheroBloc lógic d'informació desig-nat per un nom i consideratcom un unitat per 1'usuari,FORMATAR / formatearAdaptar un supor a un foratdeterminat, perqué el sistem ahipugui llegiri escriu re dades .

IMPRIMIR/imprimi rTraslladar les dades memorit-zades perl'oráin adoren unpaper.XIP / chipElement . básic de la micro-electrónica, de dimensions moltredulides, que conté un o méscircuits integras .

Diccionari

■■■■■■■• ■■■■■■■■■■■■■ . TAG ■ .■■■■ . . .■■■■■■ . . .■■ . . . .■■■■ . . ■

RESSENYES

_LA DIRECTORA DE LA GENERALITAT DEFENSA L AFORMACIÓ PROFESSIONAL DE TERCER GRAU .La responsable de la Generalitat e nmatéria de FP, Angels González, e sva reunir amb una representaciód'estudiants d'Arquitectura Técnicai Topografia per parlar del nou smóduls professionals de FP que ha naixecat les protestes deis uni-versitaris .

La representant de la Generalitatva defensar 1'ensenyament d eformació professional de tercer gra ui va explicar que el contingut dei sdecrets que hatret el Ministeri respona unes necessitats del mercat laboral .En la reunió, en la qual també hi v a

Arquitectes sense Fronteres (ASF )réuneix professionas de la construc-ci óque de manera voluntaria, aporten l aseva assisténcia en el camp de l aplanificació, l ' edificació, 1 'urbanisme iel medi ambient, a les poblacions depalos i zones deprimides per causa decondicions naturals o económiques

ser present el di -rector de 1'Es-cola Universi-taria Politécnicade Barcelona i l acap d'estudis d eTopografia ,González va re -clamar que e sfaci un planteja-ment de les com-peténcies que hade tenir cada ti -pus d'ensenya-ment ■

desfavorables .Els col .legiatsinteressats a par-ticipar-hi pode ndirigir-se a :ASF Tel . 93 /

4124318■

E ORDEN DE LOS SEÑORES DELReal , y Supremo Consejo de Castilla, comunica-da 3 la Sala con fecha de veinte y quatro de No-viembre próximo : Se hice saber al Publico, que te-niendo presente el mismo Consejo ser frequentes la smuertes, , y otras desgracias que padecen los Peo-nes de Albañaes que trabajan en las Obras públi-

cas de esta Corte , dimanando e : : gran parte de la poca seguridad , ycuidado en la formacion de Andamios ,por ci descuido yahorro co n

jue los Maestros de Obras proceden en esta parte ; y que resultae aquí pribarse la Republica de unos vecinos utiles que fallecen pron-

tamente , b quedan lisiados , de suerte que no pueden continuar su.trabajo en lo succesivo , cayendo ellos, sus mugeres, é hijos e nla miseria , y mendicidad , requiriendo esta materia arreglo , y pro-videncias que radicalmente atajen un mal que no puede dejar deexcitar la compasion de todo buen Ciudadano : Se ha servido resolver ,entre otras cosas, que los Jueces, al tiempo de exponerse los cada-veres de los. que asi hayan perecido en Obras de qualquiera esp:- ,cie , además del reconocimiento judicial del cadaver , pasen pron-tamente 3 la Obra donde se haya precipitado, y hagan formal i is-

c~on, y averiguacion del hecho , tiempo , y circunstanwas dely de la culpa, b negligencia del Maestro de la Obra, b

Aparejador que la dirigiere, sin diferencia de Obras públicas ,particulares , y sin que para impedir la averiguacion , castigo , y re-sarcimiento de daños se pueda declinar la jurisdiccion ordinaria, n ialear fuero. Que en quanto 3 los maltratados , ó estropeados , e lSenor Alcalde, que asiste al Hospital General, tome declaracion 3los de esta clase, y formalizo la Causa por el mismo método, dand ocuenta á la Sala, que procederá en el asunto con la a&ividad , y vi-gilancia que se requiere ; cuya resolucion , y respopsahilidad se ha

Documént de I'any 1778, en el qual ja existia la paraula aparellado r

ARQUITECTES SENSE FRONTERE S

16

ANUNCI S

Es ven taula de dibuixhidráulica de 150 x 100 x 4 .Tauler de Melamina . Preu :50 .000 .- pts ., negociables .Sr. Antonio German Mateo ,telf. 31 94 20.

Lloger d'aparells topográfics iesclerómetres.Taquímetre 500 ptes/diaNivell 300 pts/diaEsclerómetre i Mires s/c .Tel . : 21 27 99

Es venen baixos al barri anticde Tarragona . Tenen due sportes d' accés en forma d' art .La superfície és d'uns 60 m2.Preu: 4 .000 .000 .- pts .Teléfon 23 73 10 .

Es ven Alfa Romeo 75 2 .0amb 70.000 Km. airecondicionat i extres . T-56--TPreu 500 .000 pts .Tels . 23 54 39 part . o tardes al22 60 15 .

Venda de Ploter. El col .legiatMiquel Madruga ven unPLOTER marca H P(Hewlett-Packard,) mo-del7580, tamany fins DIN-1 ,llenguatge HPGL, que adme t16 plomes fina velocitat d e50 cm/sg . Revisat i ambgarantia de sis mesos .Preu de vcnda : 350.000,- ptes .Els interessats poden con-tactar trucant als Tels . 64 3710 i 64 37 11, o personant-s eal domicili professional, pl .de Catalunya, 12 baixos, d eTorredembarra .

"Recobriment"?

Ajudes Informátiques .Sra . Cristina CanteroBloque Mallorca ese . B . 8 4 2 'Tel . 22 42 8 9San Pedro y San Pablo .(Tarragona) .

Foto: Pep Marsa l

Es venen dues vivende scomunicades entre si a lB arri Gaudí.Bloc Carbassa .Sra . Magda. Tel. 38 53 36

TAG

SEGURETAT 1 HIGIEN E

PLEC DE CONDICIONS MÍNIMES D ESEGURETAT 1 HIGIENE EN LA CONS -TRUCCIÓ (II) .L' empresa facilitará gratuitament al streballadors, els mitjans de protecci ópersonal de carácter preceptiu ,adequats als treballs que realitzin .

Case de seguretatTot el personal utilitzara casc d eseguretat degudament homologat ,Classe N, segons norma técnica MT -1 (BOE núm. 312, de data 30-12-74) ,per tal d'evitar lesions per :- Caiguda .- Caiguda o projecció d'objectes .- Cops contra objectes .En aquells treballs en els quals hihagi risc d'accident per caus ad'electricitat, s'utilitzaran case shomologats Classe E-AT, segon snorma técnica MT-1 (BOE núm .312, de data 30-12-74) .

Guants de segureta tEls treballadors utilitzaranguants de seguretat homo-logats sempre que realitzintasques amb risc d'agres-sions a les mans, i escolliranel tipus homologat mésadient segons el treball ques'ha de realitzar, per tald'evitar lesions per :- Súbstáncies ardents, corro-sives o tóxiques .- Objectes amb parts, can-tons o superficies tallants orugoses .- Vibracions .

Calcat de seguretatTot el personal de robrautilitzara calcat de seguretat

homologat Classe III segons MT-5(BOE núm . 37, de data 12-02-80) ,per tal d'evitar lesions en els peusper :

- Impacte per caiguda lliure o

projecció d'objectes .- Esclafaments .- Claus .

o també, botes de segureta thomologades segos MT-27 (BOEde data 22-12-81), per tal d'evitaragressions en els peus, a causa d eproductes corrosius .

Ulleres i pantalles de seguretatEls treeballadors utilitzaran ullere sde seguretat homologades segon sMT-16 i MT-17 (BOE de dates 17 -08-78 i 09-09-78), pantalles o algu naltre mitjade protecció, sempre que

Asfaltat de la carretera Barcelona-Ribes . 1921 .

realitzin tasques amb risc d'a-gressions per a la vista, i s'escollirael tipus més adient segons el treballque realitzin, per tal d'evitar lesionsper:

- Projeccions de partícules .- Substancies perilloses .- Llums i radiacions perilloses .

Protectors auditiu sEn els llocs de treball en els quals e lnivell de soroll estigui entre 80-8 5dB(A), 1'empresa facilitara pro-tectors auditius homologats segonsMT-2 (BOE de data 01-09-75) aaquells treballadors que ho sol.licitin(RD 1316/1989 de 27 d'octubre ,BOE de 02 de novembre de 1989) .

En els llocs de treball en els qualsel nivell de soroll sigui superiora 8 5

Foto: Calendari CSHCC

m

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . TA G ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ . ■

dB(A), i fins a 90 dB(A), l'empres afacilitará protectors auditius ho-mologats segons MT-2 (BOE de da-ta 01-09-75) a tots els treballadorsque hi estiguin exposats (RD 1316/1989 de 27 d'octubre, BOE de 02 denovembre de 1989) .En els llocs de treball en els quals e lnivell de soroll sigui superior a 9 0dB(A) o a 140 dB Pic, 1'empres afacilitará protectors auditius homo-logats segons MT-2 (BOE de dat a01-09-75) a tots els treballadors qu ehiestiguin exposats, els quals estaranobligats a utilitzar-lo, i es col.locarála senyalització adequada (RD 1316/ .1989 de 27 d'octubre, BOE de 02 d enovembre de 1989) .

Cinturons de segureta tS'utilitzaran durant els treballs e naltura amb risc de caiguda a diferentsnivells, i s'escollirá el tipus mé sadequat, deis que s'especifiquen acontinuació, tot i atenent el riscexistent .

Cinturons de subjecció . Classe A(MT-13 )

S'utilitzaran per tal d'impedir lacaiguda lliure en aquells treballs ooperacions en les quals no esnecessiten desplacaments, o bé queaquests estan limitats en les seve sdireccions .

Cinturons de suspensió . Classe B(MT-21 )S'utilitzaran en aquells treballs o

operacions en els quals nomésexisteixin esforcos estátics (pes d e1'usuari), tals com elevació i descen sde 1'operari, sense possibilitat decaiguda lliure .

Cinturons de caiguda . Classe C(MT-22)S'utilitzaran en treballs o operacion samb risc de caiguda lliure .

En cas de necessitar més mo-biliari, tant en sentit horitzontal comvertical, el cinturó s ' accionará en u ndispositiu contracaigudes Classe A ,homologat segons norma técnicaMT-28, que. podrá lliscar per unalínia d'ancoratge fixa .

Comissió de Seguretat i Higiene

El' Presiden ti

la Junta. de Governde l

COLLEGI D'APARALLADORS 1 .ARQUITECTES TÉCNICS D E

TARRAGONA

Per qué no és tot l'any Nadal ?Per qué és tan curta la joia ?Fem que duri sempre 1'esperitd'aquests dies.

Nadal 1994

c k , l$i'9 r

18

a TAG

RACONS

LA "GIRALDA" DE L'ARBO ~

VIL ANOVA 1 LA CELTRU

SANTTARRAGONA

SALVADOR

PLÁNOLdel Baix Penedé s

COM ARRIBAR-H I

Per la N-340, passant pe l

Vendrell, direcció a Barcelona, un s

8 km. Per autopista, la sortida mé s

propera és la de El Vendrell .

DESCRIPCI Ó

Quan arribem a l'Arboc, la carre -tera tomba a la dreta . Davant i en ple

tomb una indicació a La Giralda. Noés interessant, ja que entra per carrer s

estrets . Millor seguir per la carreterai-al final del poble, a 1'esquerra hi h a

un trencall assenyalant Llorenc del

Penedés . Hi entrem i tot seguit ,veiem l'edifici . No es un plagi : Més

aviat una inspiració .

HISTORIA

A final del regle passat, els futur spropietaris feren un viatge pe r

Andalusia i van quedar meravellat s

per 1'art árab, fins el punt quedecidiren reproduir pan de lo vist ,

peró únicament lo própiament árab ,

prescindint deis elements cristians(com les campanes) i fent-lo més

habitable (la pujada a la torre en lloc

es com 1'original té escales) .

L ' EDIFIC I

En entrar, una reproducció del

Patio de los Leones, de 1'Alhambr a

granadina en escala recluida, am b

esgrafiats a les parets i a la font és el

punt elegit pel guía per donar un a

explicació históric-artística. Adiferéncia de 1'original, el pati é s

cobert i envoltat de vidrieres pintade s

a má i muntades amb plom .

Després passem al "Salón de

Embajadores, de los Reales Alzare sde Sevilla" peró circundada pe r

columnes amb in-crustacions de na-

cre a 1'estil de l aMezquita de Cór-

doba. A la base, u npreciós mosai c

d'estil bizantí, veri-

table obra d'art .

Aquí acabem la

visita comentada i

comenta un temps

lliure on cadascú a l

seu aire, pot re-

passar detalls, pu-jar i baixar per "fer -

se la foto" . . .

No oblidau l a

visita al celler, o n

sereu convidats .

L' ARBoc

La població t éaltres elements in-

teressants . Al carre rprincipal i dalt d'un

edifici, podem contemplar 1'estátu a

de Colon de Barcelona . En aquestcas, no és una cópia, sinó que és e l

model que serví de motllo per l a

fundició de la coneguda figurabarcelonina .

L'Església dedicada al parró Sant

Julia és obra antiga peró reedificad a

el s . XIV i dotada al s . XVII d'una

facana renaixentista, conservant a1'interior, una magnífica talla de F .

Marés i pintures franco-gótiques .

Tot i que no pot visitar-se, sí

poden contemplar la monumenta l

facana del ex-palau Gener. En Jose p

Gener fou fundador deis tabacshavans del mateix nom .

Antonio Cort

19

El nostre servei garanteixla Qualitat da I'Obra

laboratorid'assaigsdel Col-legi d'ArquitectesTécnics de Tarragona

LABORATORI ACREDITAT

Poi . Industrial Francolí, Parcel .la 15, núm . 5 -ATel . (977) 54 79 09 • Fax (977) 54 78 47

43006 TARRAGONA

tag 06

Documents