revista via 22

VIA22 Valors, Idees, ActitudsRevista del Centre d’Estudis Jordi PujolOctubre de 2013

Agraïm a la Diputació de Tarragona l'ajuda per la difusió del VIA 22

Anàlisis

De l’equívoc a la clarificació JoAn B. CullA 5

Adéu, Renaixença, adéuAgustí ColomInes 11

Deu reflexions sobre vell i nou catalanismelluís BAssets 29

l’error metonímic i l’error metafòric AnDReu mAyAyo 41

dOssier: liderAtge, sOcietAt i pAís

Artur mas: crònica d’un lideratge(De l’11-s del 2012 al 25-n del 2012)Àngel CAstIñeIRA 56

Dels fets de setembre a l’actualitat: anàlisi del lideratge d’Artur mas 77

AntonI gutIéRRez-RuBíDAnIel oRtIzenRIC JulIAnAFeRRAn sáezJoAn VeRgésJosep m. lozAnolAIA BonetRAFAel nADAl montseRRAt neBReRAXAVIeR BRu De sAlA

DEBAT 110

entrevistA

ARtuR mAspeR Àngel CAstIñeIRA I RAFAel nADAl 145

Apuntsla «Campanya Jordi pujol» de Josep Benet (1960)JoRDI AmAt 169

llibres

192

AbstrActs

198

ínDeX

Anàlisis

VIA 22 10/2013 Revista del centRe d’estudis joRdi pujol

5

Professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona

Joan B. CullaDe l’equívoc a la clarificació

la reflexió del professor Joan B. Culla s’articula a partir de la formulació del

concepte «equívoc de la transició». mentre les forces polítiques del catalanisme

haurien concebut el procés constituent i estatutari com el punt de partida de

consolidació de l’autogovern, les forces polítiques dominants al conjunt d’espanya

haurien entès aquell procés com el punt d’arribada pel que feia a un nou disseny

territorial de l’estat. Després d’un llarg període durant el qual «l’equívoc», amb

més o menys tensions, s’hauria mantingut, el nou procés estatutari i la sentència

del tribunal Constitucional haurien revelat la caducitat d’aquell equívoc.

Sense necessitat de remuntar-nos més enrere en el temps, però sense in-

córrer tampoc en un presentisme excessiu, podem situar l’origen de l’ac-

tual crisi de la relació Catalunya-Espanya en allò que he anomenat altres

vegades l’equívoc de la transició. Comencem per recordar que, a la sortida del

franquisme, la mítica Assemblea de Catalunya havia suscitat adhesions

massives tot reivindicant el restabliment provisional de l’Estatut de 1932

com a pas previ a l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Doncs bé, el 1977-79, durant el doble procés constituent i estatuent, el

gros de les forces polítiques catalanes i de la societat a la qual represen-

taven van creure (o van voler creure) que, en matèria de reconeixement i

d’autogovern, els modestos objectius assolits en la Constitució de 1978 i

en l’Estatut de l’any següent eren tan sols un punt de partida, la primera

etapa d’un camí força més llarg. Que, tot just dos o tres anys després de la

mort del dictador, tocava ser pragmàtics i acceptar allò que era possible en

aquella conjuntura, sense renunciar a metes de futur més ambicioses. Que

la paraula nacionalidades, introduïda en la Constitució –per exemple– era

només un eufemisme per naciones, una forma light i tàcita de reconèixer la

plurinacionalitat de l’Estat sense encabritar unes forces armades encara

íntegrament franquistes. Amb el pas dels anys, amb la consolidació del

règim democràtic espanyol, amb la desideologització dels militars, etcètera,

havia de ser possible –ja fos per via d’interpretació o de reforma– eixamplar

substancialment el pacte de mínims del 1978-79.

Per contra, l’establishment polític, mediàtic i cultural

espanyol va creure que els acords assolits durant els

governs d’Adolfo Suárez amb els partits catalans no eren

de mínims, sinó de màxims, que representaven el punt

d’arribada, el carpetazo definitiu al «problema català». I

encara més: que, tan bon punt l’aparell de l’Estat es refés

de la conjuntural feblesa derivada del canvi de règim, les

concessions fetes a Catalunya haurien de ser interpretades a la baixa, amb

clara voluntat de retallar l’autonomia atorgada, si no «en mala hora» (com

deia el decret derogatori franquista del 1938), sí en moments de torbació i

acomplexament del centralisme.

Naturalment, l’expressió més potent de com el Madrid oficial concebia

la flamant autonomia catalana va ser la LOAPA del juliol de 1982, però n’hi

ha evidències encara més clares i més crues. L’abril de 1981, quan la Llei

d’Harmonització tot just s’estava gestant i arran d’un primer viatge oficial

del president Pujol a París, Rodolfo Martín Villa –aleshores ministre d’Admi-

nistració Territorial– li escrivia a Anton Cañellas en una carta personal:

«Podemos entender que, entre vosotros, Pujol se considere presidente, pero

otra cosa es que acabe creyéndoselo y actuando al margen. Los responsables

del Estado no lo podríamos permitir».

Aquest gravíssim equívoc –gravíssim, perquè afectava a l’arquitectura

bàsica de la relació Catalunya-Espanya– va ser gestionat amb més o menys

fortuna durant dues dècades. El president Pujol procurà explotar les suc-

cessives situacions polítiques espanyoles i la seva pròpia força electoral a

Catalunya per consolidar les competències reconegudes en l’Estatut de

De l’equívoc a la clarificació

6

l’origen de l’actual

crisi de la relació

Catalunya-espanya és

fruit de l’equívoc de la

transició.


7

1979 i per arrencar-ne de noves, ja fos en matèria d’ingressos fiscals o de

model policial. Significativament, però, Jordi Pujol mantingué sempre

una estratègia defensiva: no es plantejà mai una reforma estatutària ni

l’elaboració d’un nou Estatut, i això a pesar que Esquerra Republicana li

ho reclamà des del 1980. Per manca d’ambició nacional? Més aviat perquè,

a mesura que passaven els anys, Pujol constatà la involució, la regressió de

la cultura política espanyola cap a posicions més i més recentralitzadores

i uniformistes; i va concloure que si, en aquell clima cada cop més hostil

envers la personalitat i l’autogovern de Catalunya, s’obria el debat d’un nou

Estatut, aquest resultaria pitjor que el de 1979.

De qualsevol manera, la gestió pragmàtica i conjunturalista de l’equívoc

de la transició –allò que va ser anomenat periodísticament la política del peix

al cove– evidencià de mica en mica tant els seus límits com el seu esgotament,

sobretot a partir de l’any 2000, quan el Partit Popular d’Aznar conquerí la

majoria absoluta i en va fer un ús devastador contra les concepcions pluri-

identitàries d’Espanya.

Per tant, i sense ignorar-ne la component tàctica, la decisió de les tres

forces catalanes d’esquerra (PSC, ERC i ICV) d’impulsar un nou marc esta-

tutari era d’una lògica històrica inobjectable: vist que l’Estatut del 1979

no havia servit ni per garantir la suficiència financera de la Generalitat,

ni per blindar-ne les competències (sotmeses a una esgotadora guerra de

desgast per part dels poders legislatiu i executiu estatals), ni per assegurar

l’estatus del català com a llengua pròpia…, calia elaborar-ne un de nou,

molt menys vulnerable. Un Estatut que ampliés i fortifiqués l’autogovern;

que, un quart de segle després de la transició, fes realitat les expectatives

catalanes de final dels anys 1970 i, per tant, mostrés la capacitat del marc

constitucional espanyol per evolucionar en un sentit plurinacional, pluri-

cultural i plurilingüe, amb una concepció compartida de la sobirania. Es

tractava, en un mot, de desfer l’equívoc a què m’he referit més amunt, de

deixar clar d’una vegada que Catalunya no era una nacionalidad, sinó una

nació.

Amb el suport del 88% del Parlament, 120 diputats

sobre 135 (CiU, PSC, ERC i ICV), el procés neoestatutari

es desenvolupà a Catalunya el 2004-2005. I sí, és possible

que, en el transcurs d’aquesta etapa, una certa dinàmica

Jordi pujol constatà la

involució, la regressió

de la cultura política

espanyola.

8


de surenchère entre les diverses forces nacionalistes portés a incórrer en

alguns excessos d’optimisme sobre fins on podia arribar l’autogovern català

dins del marc jurídic espanyol. En tot cas, allò més remarcable en termes

històrics va ser constatar l’absoluta incomprensió, a la resta de l’Estat,

davant les aspiracions catalanes.

Les elits espanyoles, no tan sols polítiques, sinó també periodístiques

i intel·lectuals, es van mostrar perplexes quan, el novembre del 2005, una

delegació del Parlament de Catalunya aterrà a Madrid amb el projecte de

nou Estatut sota el braç i la convicció que portaven «la solució per a moltes

dècades» del problema català. «Problema? Quin problema? El plet català,

no estava resolt des del 1979? Vosaltres us inventeu pro-

blemes…», va ser la resposta tàcita.

En el terreny estrictament político-partidista, les reac-

cions foren de dues menes. El Partit Popular, aleshores a

l’oposició, procurà convertir la incomprensió de l’opinió

pública espanyola en hostilitat, i explotar aquesta hosti-

litat fins a extrems fòbics, amb l’esperança que li servís

de trampolí per a recuperar el poder. El PSOE, que ostentava el govern,

rebaixà allò que era una demanda d’abast històric al nivell d’un afer de

petita política tàctica: una oportunitat per castigar el president Pasqual

Maragall, per baixar els fums a Esquerra Republicana, per refer ponts amb

Convergència…, però també per mostrar als seus votants que les aspiracions

catalanes havien estat degudament ribotades i posades al seu lloc. CiU,

presonera encara del possibilisme i de l’anhel de tornar a la Generalitat,

s’hi avingué, i resultà de tot plegat un text estatutari molt disminuït que,

tanmateix, representava algunes millores respecte del 1979, tant en termes

de poder com de reconeixement.

El 2006, doncs, després que els ciutadans de Catalunya refrendessin

sense entusiasme el nou Estatut, hauria pogut configurar-se un altre equí-

voc en les relacions Catalunya-Espanya, obrir-se un nou cicle de conllevancia,

d’estires-i-arronses competencials entre Administració central i Generalitat,

d’interpretacions contraposades dels textos legals, de regatejos i eventuals

peixos al cove. Si no va ser així, cal agrair-ho a la decisió del PP de pres-

entar recurs d’inconstitucionalitat fins i tot contra un Estatut avalat pel

Congrés i el Senat espanyols i ratificat en referèndum popular. El fet que

Amb l’estatut es tractava

de deixar clar d’una

vegada que Catalunya no

era una nacionalitat, sinó

una nació.


9

la sentència es fes esperar quatre anys enmig de tota mena de maniobres

extrajurídiques, rumors i pressions augmentà la sensació d’escarni, d’humi-

liació col·lectiva d’amplis sectors de la societat catalana. I la resolució final

del Tribunal Constitucional, el juny de 2010, va desfer

qualsevol equívoc possible.

Efectivament, en la mesura en què la sentència del

TC reduïa el rang de nació de Catalunya a una llicència

retòrica, que rebaixava les clàusules financeres de l’Estatut

a l’expressió d’un simple desig i que afeblia la posició legal del català com a

llengua vehicular de l’ensenyament –per assenyalar-ne només tres aspectes–,

es pot dir que el temps dels equívocs i de les ambigüitats s’havia acabat, i

arribava el temps de la clarificació. En endavant, a la societat catalana se li

obrien, pel que fa al seu estatus col·lectiu, tan sols dos camins: acontentar-se

amb el fet de ser una comunitat autònoma espanyola, una comunitat sot-

mesa a l’ofec financer i a l’erosió competencial per part d’aquells (PP, PSOE,

UPyD…) que, amb petits matisos diferencials, no renuncien a fer d’Espanya

un estat-nació unitari lleugerament descentralitzat; o bé engegar el procés

que condueixi a assolir una sobirania tan plena com sigui avui possible en

el si de l’Europa unida.

Tot fa pensar que la consciència del nou escenari, i l’aposta per l’únic

camí susceptible de preservar la identitat catalana, van ser més ràpides en

el si de la societat que entre les minories dirigents. La gran manifestació

del 10 de juliol de 2010 en constituí un primer símptoma, encara un xic

ambivalent. Al llarg dels tres anys següents, però, l’agudització de la crisi

econòmica i dels seus efectes socials ha fet molt més colpidor –i compren-

sible per a tothom– el greuge fiscal que Catalunya pateix. Al mateix temps,

ni els darrers temps del govern socialista de Rodríguez Zapatero ni els pri-

mers del govern conservador de Rajoy han aportat cap indici, cap senyal

que la cultura política espanyola hagi entès la profunditat de la indignació

catalana. Al contrari, iniciatives confessadament espanyolitzadores com la

«llei Wert», o propostes de desmantellament institucional amb el pretext

de l’estalvi, reforcen la sensació popular que, «amb Espanya, no hi ha res

a fer».

Aquesta sensació s’ha mogut de baix a dalt, això és indubtable. Fou la

seva rotunda eclosió al carrer, l’11 de setembre de 2012, allò que capgirà

Fou l’11 de setembre de

2012 allò que capgirà

l’agenda política.

10

l’agenda política i situà al capdamunt d’aquesta el dret a decidir. Exercint-lo

de manera impecablement democràtica escombrarem d’una vegada tots els

equívocs, totes les ambigüitats, i aclarirem –en un sentit o en l’altre– què

volem que sigui aquest país al llarg del segle xxi.



11

Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats

Universitat de Barcelona

Agustí Colomines Adéu, Renaixença, adéu

Des de la Fundació CatDem, l’historiador Agustí Colomines i el seu equip van em-

prendre la tasca de repensar el catalanisme en el marc de la proposta d’Artur mas

d’edificar una nova casa gran. en aquest article, fruit d’aquella experiència i d’una

observació lúcida de les reflexions recents sobre el moviment nacional català –de

Rubert de Ventós a Carod-Rovira–, Colomines reflexiona sobre el canvi d’òptica que

el catalanisme ha viscut els darrers anys i elabora la tesi que la fórmula fundacional

dissenyada en temps de la Renaixença ha estat superada.

La llengua, la història i la nació

La llengua i la història van ser els dos eixos que van caracteritzar el movi-

ment de la Renaixença de 1833. El programa renaixentista català malda-

va per construir una cultura nacional seguint el pensament historicista

i culturalista de personatges com ara el progressista Víctor Balaguer, els

conservadors Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals, el naciona-

lista Àngel Guimerà o l’espiritista catòlic Jacint Verdaguer, possiblement

l’escriptor català més important del segle xix.1 És ben sabut que aquesta

empresa nacionalitzadora catalana va evolucionar en paral·lel al procés

d’implantació de l’estat liberal a Espanya, que també tenia, com va passar

arreu, un marcat accent nacionalista. La Guerra del Francès, però especial-

ment les Corts de Cadis de 1812, van prefigurar aquesta voluntat naciona-

12

litzadora revolucionària del liberalisme espanyol, fins al punt que encara

ara continua essent el que justifica una Espanya que es va organitzar com

a estat unitari davant una fragmentació institucional, jurídica i cultural

considerada feudal. Tanmateix, la interpretació de com hom se sentia es-

panyol no era unívoca.2 Amb el temps, però, la configuració de l’estat na-

ció espanyol va anar derivant i s’imposà el fonamentalisme cultural, que

no es va veure compensat pel desenvolupament polític democràtic, que

assimilava «espanyol» amb «castellà» i va fer de la llengua castellana l’ins-

trument d’identificació de tots els espanyols. L’entronització democràtica

d’aquesta manera de veure les coses no va arribar fins a la Constitució

del 1978, que, com explica bé el professor Juan Carlos Moreno Cabrera, va

introduir una oposició falsa i perversa entre el nacionalisme espanyol i els

altres nacionalismes, els anomenats perifèrics, «en términos de la oposi-

ción entre lengua común y lengua propia. Se considera habitualmente como

lengua común el español y como lengua propia, cada una de las lenguas de

las Comunidades Autónomas».3

Tanmateix, la Constitució del 1978 i el que ha vingut després, espe-

cialment en l’última dècada, si de cas és la culminació de la bifurcació

que l’any 1833 s’enuncià amb l’arrencada de la Renaixença i el poema La

Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, que esdevingué un potent imaginari

patriòtic en la construcció de la nació catalana contemporània. El poema,

com va aclarir Pierre Vilar, és una evocació de la pàtria, és una definició de

la pàtria, és una descripció de la pàtria i no pas una invocació, que és el

que suggereix la forma popular però incorrecta de referir-s’hi: Oda a la pà-

tria. L’important no és tant el significat que aquesta composició poètica va

tenir en la seva època com l’ús que se n’ha fet després per definir la pàtria

imaginada de la qual parla Benedict Anderson en el seu conegut estudi,

sobretot si els posem en relació amb els esforços per «inventar» la nació

espanyola en una època, l’any 1835, en què Antonio Alcalá Galiano, el li-

beral emparentat amb Juan Valera, deia que no n’hi havia –o almenys que

no l’havia hagut fins aquell moment.4 La construcció de mites paral·lels

–que la llengua emprada per cadascú reforçarà– ha fet més profunda la

divisió entre l’imaginari patriòtic espanyol i català. Ho resumeix de mane-

ra brillant Lluís Nicolau d’Olwer en la semblança que va dedicar a Antoni

Rubió i Lluch referint-se al seu pare, Joaquim Rubió i Ors, el patriarca de

Adéu, Renaixença, adéu

13

la Renaixença literària: «Rubió i Ors, lo Gaiter del Llobregat, era el primer

poeta que havia recollit d’una manera conscient i finalista el màgic clam

de renaixença donat instintivament per l’oda La Pàtria, de Bonaventura

Carles Aribau, “perdut en l’espai, com un crit misteriós en l’alt silenci de

la nit”. Rubió i Ors capitanejava el cenacle de patriotes romàntics, a qui el

culte de la llengua pròpia havia despertat l’enyorança de glòries pretèrites

i esperonava l’anhel d’una renaixença més gloriosa encara. El sentiment

de llengua venia a convertir-se –d’una manera informulada, i que potser la

clara intel·ligència hauria rebutjat– en una exigència nacional. La llengua,

la literatura, els monuments, la història... disjecta membra del cos transfigu-

rat de la pàtria rediviva».5

Així doncs, el desenvolupament de la restauració literària i lingüística

catalana del segle xix consolidarà els fonaments de les estructures nacio-

nals, per formular-ho a la manera com Pierre Vilar va fer en la introducció

del llibre que va dedicar a la Catalunya dins l’Espanya moderna, i s’afegirà

a les formes de vida, les tradicions i els costums diferents –i fins i tot di-

vergents– que tant Josep Ferrater i Mora el 1944 com Jaume Vicens Vives

el 1954 i el 1960 van teoritzar que caracteritzava la gent de Catalunya.6

I aquesta manera d’entendre Catalunya i la nació, basada en la llengua,

la història i una manera específica de ser i de fer, ha perdurat almenys

fins a la gran crisi estatutària del 2006-2010. A partir d’aquell moment,

va escampant-se com una taca d’oli la idea que la Catalunya d’ara ja no

és de cap manera la dels renaixentistes i, per una altra banda, que l’opció

autonomista del catalanisme, ben clara des de la crisi de 1898 i l’esclat de

la generació política del 1901, ha arribat al seu final.

La consciència que es desvetllà amb la Renaixença consistí, sobretot, en

una acceptació més o menys general de la necessitat de bastir una cultura

autònoma. El famós pròleg-manifest que Rubió i Ors va publicar el 1841

per presentar la seva poesia reclamava la restauració dels Jocs Florals tot

negant que tingués una intencionalitat política: «Catalunya pot aspirar en-

cara a la independència, no a la política, puix pesa molt

poc en comparació de les demés nacions [...]; però sí a la

literària, fins a la qual no s’estén ni se pot estendre la

política del equilibri. Catalunya fou per espai de dos se-

gles la mestra en lletres de los demés pobles». En aquest

VIA 22 10/2013 REvIsTA DEL CEnTRE D’EsTUDIs JoRDI PUJoL

la restauració literària

del segle xix consolidarà

els fonaments de les

estructures nacionals.

14


sentit, la nacionalització de la Catalunya contemporània es va anar forjant

durant anys a partir de la interpretació feta pels literats i els historiadors

que, com Ferran Soldevila, serien considerats romàntics precisament per-

què van sostenir que la llengua i la història eren el tronc que vertebrava la

nació catalana. L’esquema interpretatiu de Ferran Soldevila és un exemple

més de la historiografia noucentista, prolongació de la Renaixença, lligada

al procés d’institucionalització de la Mancomunitat de Catalunya.7

Aquest ideal d’independència cultural, políticament es va traduir en

el catalanisme polític regeneracionista que va anar quallant a partir de la

dècada dels vuitanta del segle xix.8 I és això el que ha entrat en crisi, espe-

cialment quan els hereus d’aquesta visió pragmàtica, possibilista i mode-

rada del catalanisme han apostat sense embuts pel sobiranisme. De fet, si

els tres grans designis de la Renaixença –la dignificació de l’idioma, l’edi-

ficació d’una literatura nacional i el relat històric de la nació– sorgeixen

com a conseqüència d’una voluntat d’afirmar la personalitat autònoma

de Catalunya en el terreny de la cultura, el sobiranisme d’avui dia fa gala

de prescindir-ne, fins al punt de propugnar sense recança la cooficialitat

del castellà en una Catalunya independent.9 Quan la Fundació CatDem va

presentar els primers resultats del treball fet per les comissions encarre-

gades de repensar el catalanisme del segle xxi, el febrer del 2010, també

va apostar per aquesta cooficialitat, assumint els plantejaments que des

de molt abans defensava el professor Albert Brancha dell.10 Queda lluny,

doncs, la Declaració sobre la llengua, publicada per la revista de poesia Reduc-

cions en arribar al número 100, i que resumia la vigència de l’ideari renai-

xentista entre alguns ambients culturals: «Una llengua –s’hi diu–, qual-

sevol llengua, no solament conté vocals i consonants, síl·labes i paraules,

no solament és un repertori específic de sons, de ritmes i de melodies, no

solament és una percepció, una forma i una lògica. Una llengua, qualsevol

llengua, conté, manté i transporta la substància humana que cadascuna

de les persones que formen una comunitat lingüística, un poble, hi ha

dipositat».11 Una manera d’abordar la qüestió que porta a sectors socials i

culturals tan influents com la Plataforma per la llengua o Òmnium Cultu-

ral a reclamar, per bé que amb la boca cada vegada més petita, un mono-

lingüisme absolut.12

El debat sobre la llengua amaga una problemàtica de més calat, que és


15

el que advertia la periodista Odei A. Exearte en blasmar un vídeo, difós pel

Centre Català de Negocis (CCN), que explica, en castellà, com una família

colomenca, els Garcia, descobreix els perjudicis de romandre a Espanya.

La periodista confessa que és de Santa Coloma, però reclama amb contun-

dència que no se la tracti d’imbècil: «D’un temps ençà, emprar el castellà fa

modern per allò de voler integrar tothom en l’independentisme, però en

el rerefons de l’opció lingüística hi ha un interès conjuntural (l’electoral

per al referèndum) i un menysteniment fàctic dels vells immigrats de l’Es-

tat espanyol; aquells que no tan solament han contribuït

a aixecar econòmicament Catalunya, sinó que van triar

l’ensenyament públic en català per als seus fills. A hores

d’ara tothom deu saber que la primera escola a implan-

tar la immersió lingüística va ser la Rosselló-Pòrcel de

Santa Coloma de Gramenet. Fou una victòria del potent

moviment associatiu colomenc durant el franquisme i la transició, fruit

de la tossuderia de molts pares arribats d’arreu que volien que els seus

fills fossin plenament catalans. És evident per què cal recordar-ho. Quan

ara es fa política en castellà, hom els torna a tractar d’estrangers. Com

si els últims quaranta anys no haguessin passat».13 El problema és, però,

que durant aquests quaranta anys hi ha hagut qui ha volgut reduir aquest

entusiasme social a una imposició dels nacionalistes. És un apriorisme èt-

nic i classista que exalta les «Juanis» o les «Jennifers», a qui es veu que cal

condemnar al monolingüisme castellà, però que deixa al marge el mateix

monolingüisme dels unionistes de Sarrià, posem per cas.

El nou paradigma en l’Estatut de 2006

Si el romanticisme renaixentista era la traducció catalanesca del nacio-

nalisme que recorria el món del segle xix, el sobiranisme actual ha mu-

tat, si més no entre els sectors lligats a ERC des de l’època de Josep-Lluís

Carod-Rovira. L’expresident dels republicans proclamava –i proclama– que

per reclamar la independència de Catalunya no cal ser nacionalista, tot

reforçant els components voluntaristes i adscriptius per damunt dels iden-

titaris i lingüístics: «Només cal voler viure millor tu i els teus» –escrivia

el 2010–, cosa que contrasta força amb el que defensava Joan F. Mira el

mateix any: «Els catalans, sovint, sembla que no saben quina cosa volen

l’ideal d’independència

cultural es va traduir en

el catalanisme polític

regeneracionista.

16

ser. Si ho saberen, parlarien més de cultura, de símbols i de llengua, que

de diners i de balances fiscals. Proclamarien la independència cultural,

mentre esperen que arribe la financera. Segur».14 La qüestió dels diners i

les balances fiscals s’ha apoderat del discurs independentista, portant al

límit el que altres havien defensat com a via per eixamplar la base social

del catalanisme.15 És la conseqüència lògica del camí encetat per aquells

que diuen que el catalanisme ja està superat, que ara cal abraçar un inde-

pendentisme sense additius identitaris.

La idea d’un independentisme no nacionalista va començar a escam-

par-se el 2003 per justificar el pacte d’ERC amb els federalistes del PSC i

ICV-EUiA, seguint l’estela d’altres grups del món, com ara Québec Solidai-

re, que és un partit relativament nou, fundat el 2006, que aplega un ampli

espectre de l’esquerra quebequesa –socialistes, comunis-

tes, ecologistes– i que defensa un independentisme no

nacionalista, orientat essencialment a fer possible un

altre projecte de societat.16 ERC es va anar desprenent

a poc a poc del nacionalisme per abraçar una mena de

separatisme racionalista i economicista com el que va

formular Josep-Lluís Carod-Rovira en la coneguda conferència que va tenir

lloc a La Pedrera el 4 de novembre del 2009: «Vull parlar-vos –deia– d’un

moviment estratègic que ens permeti, d’un cop i per sempre més, superar

aquest paradigma d’identitats fixes en el qual ens volen veure atrapats per

passar a les identitats en moviment, en construcció permanent, sobre una

base heretada. Defenso, doncs, un projecte nacional no nacionalista». Se-

gurament, però, qui més vehementment va defensar aquesta opció va ser

Ignasi Llorente, l’exportaveu d’ERC de l’època de Joan Ridao, que el 2012

va publicar un assaig amb un subtítol molt clar en aquest sentit: indepen-

dentisme racional versus nacionalisme emocional.17

Aquest sector del sobiranisme català va creure que l’independentisme

creixeria en indrets com Cornellà o Sant Adrià, posem per cas, si s’aconse-

guia que hi arrelés la denúncia de la discriminació fiscal. Electoralment,

l’independentisme no ha augmentat ostensiblement en aquests indrets o

en altres de semblants si la majoria dels ciutadans que hi viu és monolí-

ticament castellanoparlant, però sí que és cert que els fills de l’antiga im-

migració (que no són immigrants de cap manera), la que s’associa amb la


la qüestió dels diners i

les balances fiscals s’ha

apoderat del discurs

independentista.


17

Catalunya dels «ez» però que han adoptat el català com a llengua habitual,

sí que s’ha incorporat sense complexos al sobiranisme.18 ERC s’ha alimen-

tat d’aquesta mena de gent, sobretot perquè a les comarques n’han esde-

vingut la base electoral i la principal oposició a CiU. Per tant, a la fi ERC

es va alimentar d’una gent que, a pesar de tot, havia crescut amb planteja-

ments nacionalistes més que no pas jacobins, que és com caldria qualificar

les fórmules proposades per Carod, Llorente o el mateix Ridao. A més, la

recerca de vots al vell cinturó roig partia del tòpic, que com tots els tòpics

és fals, que a Santa Coloma o al Prat del Llobregat o a Gavà la batalla de les

identitats no interessa.

En el preàmbul del nou Estatut d’Autonomia que va aprovar el Parla-

ment de Catalunya el 2006, es van colar dues idees, diguem-ne de caràcter

liberal, que tenen molt a veure amb el que acabo d’exposar. Aquestes dues

idees cal imputar-les al filòsof Xavier Rubert de Ventós, que durant anys va

actuar com a intel·lectual orgànic del maragallisme i que és el gran teoritzador

d’una identitat catalana, diguem-ne, renaniana –o sigui voluntarista–, la

qual en part ja era present, si exceptuem el paper donat a la llengua, en el

pensament republicà dels anys trenta de personatges com Antoni Rovira

i Virgili.19 Rubert va fer una proposta molt agosarada, que les Corts Gene-

rals espanyoles van modificar.20 I, tanmateix, el text del preàmbul aprovat

finalment i que el Tribunal Constitucional no va tombar en conserva l’aro-

ma. Les dues idees, que posteriorment Rubert va aclarir en tres articles a

la premsa, se sintetitzen en dos principis: el de no jerarquització de les

identitats i el d’interdependència entre les entitats polítiques.21

El principi de no jerarquització de les identitats s’enunciava així: «no-

més és lliure de debò un país on cadascú pot viure i expressar prou identi-

tats diverses, sense cap relació de jerarquia o de dependència entre elles…».

És a dir, no hi ha identitat primordial ni superior. Cadascú en disposa com

la seva llibertat li dóna a entendre. Ningú, per tant, no pot brandar la seva

identitat –catalana o espanyola o magribí o lusitana– com a valedora de

preeminència o de privilegi. Perquè afirmar que la «llibertat política que

aconseguim com a país mai no ha d’anar en contra de les llibertats indi-

viduals dels ciutadans de Catalunya» pot sonar a confusa barreja de drets

col·lectius i drets individuals, però queda molt aclarida quan se sap que la

intenció és defensar el principi de no jerarquització de les identitats.

18


La segona idea de tall liberal era, doncs, la defensa de la interdepen-

dència sense renunciar a l’aspiració sobiranista, que de moment es recla-

mava a mig gas: «Però tant o més que la memòria, mouen aquest Estatut

l’aspiració, el projecte i el somni d’una Catalunya sense cap mena d’entre-

bancs a la lliure i plena interdependència que una nació necessita avui».

Aquest reconeixement de la interdependència era, també, una manera de

reconèixer que l’estat nacional no conformaria Catalunya de la manera

com l’havien imaginat en el passat els vells teòrics de catalanisme. En un

temps en què els espais polítics no es corresponen forçosament amb els

àmbits nacionals tradicionals, com passa amb la UE, tota societat esdevé

complexa i oberta a imaginaris de procedències molt diverses. Les comuni-

tats abans estanques forçosament s’entrellacen amb d’altres sobrepassant

les sobiranies construïdes antany, fins i tot com a referència per aconse-

guir avui importants cotes d’autogovern.

Fernando Peregrín Gutiérrez, assagista madrileny i simpatitzant del

partit català Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, va carregar contra Ru-

bert i el seu preàmbul des de la FAES: «Finalmente, unas breves líneas para

denunciar que algunos teóricos de la múltiple identidad personal y nacio-

nal recurren a propuestas verdaderamente extrañas y que demuestran

bastante ignorancia de lo que es en realidad la consciencia y sus funciones

altamente jerarquizadas, en concreto, la identidad personal. En efecto, se

escribe, por ejemplo, sin mayores explicaciones sobre “identidades no je-

rarquizadas” e “identidades interdependientes”, lo cual generalmente son

castillos en el aire. Entre otras razones porque la identidad personal es,

como ha quedado dicho, una función altamente jerarquizada de la men-

te consciente, algo sin lo cual el individuo manifestaría claros síntomas

de trastornos mentales serios. Respecto de la llamada “interdependencia

de identidades” nunca queda claro si se refiere a identidades personales

o lo que estos teóricos consideran, en sentido megárico y organicista o

trascendente, la identidad de cada grupo social en tanto manifestación

siempre de sentimientos y creencias propios de las ideologías naciona-

listas (tengo para mí que esa “interdependencia de identidades” es una

forma posh-moderna [combinación de pijo y modernidad] de decir que los

individuos y los grupos que éstos puedan formar suelen ser socialmente

interdependientes entre sí)». En una nota a peu de pàgina, aquest inflamat


19

patriota espanyol encara aclaria: «La idea de identidades no jerarquizadas

parece tomada de ciertas teorías multiculturalistas (en especial, las que

se ocupan de las minorías indígenas) y de un intento de lectura en clave

nacionalista de la relación entre la UE y sus estados miembros. No obstan-

te, no se entiende bien qué significa en concreto la idea de “identidades

no jerarquizadas” en el ámbito de la discusión actual sobre el Estatuto de

Autonomía de Cataluña. Curiosamente, los que abogan por un Estado de

Autonomías jerarquizado, que a fin de cuentas es lo que se pretende con

el federalismo asimétrico, parece que postulan un Esta-

do en el que coexistan varias nacionalidades únicas –por

ejemplo, ciudadanos que tengan sólo la nacionalidad

española y ciudadanos con únicamente la nacionalidad

catalana– y que ambas nacionalidades sean totalmen-

te equivalentes a todos los efectos (suponiendo que por

identidad nacional se refieran, los que sostienen estas

tesis tan originales como inviables y disparatadas, a la identidad nacional,

entendida ésta siempre bajo el prisma de la ideología nacionalista)».22

El que es va anunciar a l’Estatut del 2006, independentment de les reta-

llades sofertes arran del seu pas per les Corts i de la sentència del Tribunal

Constitucional, demostra que la política catalana havia fet un pas enda-

vant amb la intenció de reescriure l’ideari catalanista clàssic. La contribu-

ció a aquest gir va ser transversal, perquè no tan sols responia a la filosofia

expressada pel maragallisme, amb el qual confluí l’ERC de Carod-Rovira,

sinó que també va comptar amb l’empenta del no mai reconegut masisme,

expressat en algunes de les reflexions que impulsava la Fundació CatDem,

la factoria d’idees creada per Artur Mas a partir de la seva conferència del

20 de novembre del 2007.23 Això no obstant, la diferència entre els uns i els

altres, entre els aliats durant el govern tripartit i el masisme, acabaria sent,

precisament, la discrepància sobre què vol dir ser nacionalista al segle xxi

i, sobretot, sobre com es construeix la nació i qui en forma part. En l’elabo-

ració del preàmbul de l’Estatut que comentem, el negociador de CiU, Fran-

cesc Homs, actual conseller de la Presidència del Govern de la Generalitat

de Catalunya, va intervenir-hi activament i no va posar gaires objeccions

al proposat per Rubert. Però també és cert que no va fer escarafalls quan es

va aigualir la idea de les identitats múltiples. Al capdavall, Homs havia es-

el que es va anunciar

a l’estatut del 2006

demostra la intenció

de reescriure l’ideari

catalanista clàssic.

20


tat el gran valedor de la proposta de Casa Gran i, sobretot, de la renovació

doctrinal del catalanisme a partir dels postulats nacionalistes. Aquesta és

la frontera que separa el masisme de l’independentisme «laic».

L’assaig de Llorente que he citat més amunt s’obria amb un pròleg de

Josep Ramoneda, l’antic director del CCCB i oracle du-

rant anys de l’esquerra federalista a Catalunya emmira-

llada amb El País i a la Cadena Ser, titulat, precisament,

«Independència i laïcitat». L’argument defensat per Ra-

moneda es resumeix en la segona raó que argüeix com a

motiu per acceptar l’encàrrec: «perquè crec que és molt

important l’exercici laic de separar independència de na-

cionalisme, religió i altres ideologies amb voluntat totalitzant. Carod-Ro-

vira ho va fer, la ciutadania ho va entendre, i ERC va aconseguir els millors

resultats en el règim actual. Ens hem passat massa anys preguntant-nos

qui som com a pas previ per decidir què volem ser. Mentre ens diuen que

la construcció de la nació és la prioritat, ens oblidem de l’Estat. Potser

és una estratègia que garanteix determinades hegemonies polítiques i la

pervivència d’un statu quo, però doneu-me un Estat i no us preocupeu, la

resta –incloent-hi la nació– es donarà per escreix». Aquí és on Ramoneda

va matar el Cobi, per dir-ho en paraules de Jordi Amat, que és força taxatiu:

«L’èxit del Pompidou barceloní va ser indiscutible, però el contingut que

s’aportava des del CCCB no es va saber o no es va pretendre identificar

amb la cultura del catalanisme».24 Les raons eren òbvies, atès que per a la

progressia local, amb comptades excepcions, el catalanisme era sinònim

de nacionalisme a tots els efectes i el nacionalisme –que s’identificava exa-

geradament amb el pujolisme– era, és clar, una perversió.25

El que a Ramoneda li costaria dècades d’entendre, Xavier Rubert de

Ventós ho sostenia des de feia anys, molts abans i tot de l’encàrrec que li va

fer el president Maragall de redactar el preàmbul de l’Estatut. En el seu lli-

bre sobre la transició de la identitat a la independència, del 1999, Rubert

reflexionava sobre el fet que molts grups estaven cansats de reivindicar

una identitat que els convertia en un «cas»: un espècimen interessant o ir-

ritant, segons com es miri. És per això que, a parer seu, aquests grups van

decidir reclamar la independència prescindint del nacionalisme. Conven-

çuts que la identitat pura i dura és cosa de fonamentalistes, aquests grups

Homs havia estat el gran

valedor de renovació

doctrinal del catalanisme

a partir dels postulats

nacionalistes.


21

van sostenir, escrivia Rubert de Ventós, que «hi ha moltes maneres de ser

català o basc: tantes, si més no, com maneres de ser filòsof, homosexual

o cristià». I en comptes d’embrancar-se en una lluita mimètica per bastir

una teòrica sobirania, van optar per reclamar una lliure i civil interdepen-

dència en un món plural, sense pagar el peatge d’uns estats en trànsit de

reconversió, és a dir, cada vegada més nacionals, identitaris i nostàlgics.

«Deixem que siguin ells els nacionalistes, es van dir. Donem-los l’essència

a canvi de la independència». En el pròleg d’aquest llibre, Pasqual Mara-

gall escrivia que la seva «fórmula (la interdependència per a una veritable

independència nacional) és històrica i ideològicament robusta, i resulta

difícilment atacable, encara que no fàcilment imaginable. Provin vostès

de refutar-la... si poden... si podem».26 Sí que es pot. Francesc-Marc Álvaro,

que és qui millor ha abordat la dissecció del pujolisme, l’endemà de la ma-

nifestació de l’Onze de Setembre del 2012 deia el següent com a rèplica

als que van creure’s –a partir de lectures tan sectàries com indocumenta-

des– que el nacionalisme català era només una ficció de la burgesia local

per afermar el seu domini de classe: «La defensa –escrivia– dels interessos

materials condueix al que jo he anomenat la desconnexió mental d’Espanya

[la cursiva és meva], una actitud prepolítica que apareix quan el malestar

pel greuge continuat (econòmic, polític, cultural) esdevé crònic. La fatiga

convida a la desconnexió, i això és el primer pas d’un canvi de categories

que estan assumint moltes persones avui en aquest país». L’important és,

certament, la desconnexió, que recorda a la reivindicació renaixentista d’in-

dependència cultural, però que en aquest cas és de caràcter eminentment

polític: «És una Catalunya de veritat, no és un holograma. És gent que es

mou sense por, amb llibertat i voluntàriament. Amb la cartera i la bande-

ra, pacíficament».27

La sobiranització del catalanisme

En el quart assaig que Gaziel va incloure a Quina mena de gent som, «El des-

conhort», s’inicia discutint els postulats nacionalistes de Prat de la Riba a

partir de la idea de la feblesa congènita de la nació catalana.28 El malagua-

nyat director de La Vanguardia defensava que entre els catalans predomina

una concepció econòmica de la vida més que no pas cultural. Amb una

forma de ser, prosseguia, que s’ha trobat amb l’absurd històric de voler

22


practicar un imperialisme, per dir-ho a la manera d’Enric Ucelay Da Cal,

que n’és l’antípoda perfecte.29 Ens trobem davant d’una veritable tragèdia

col·lectiva, afirmava Gaziel, perquè «el que ens repugna, als uns dels altres,

és precisament allò que constitueix el fons més pregon de l’ànima aliena».

El contenciós sembla no tenir solució. Segons Gaziel, Catalunya les havia

assajades totes –fins la de deixar-se assimilar per Espanya–, i totes havien

fracassat. Formulem-ho en present: totes han fracassat. Per tant, només

ens queda una sortida: intentar assolir la plena sobirania.

La prova que la vocació moderna del catalanisme ha triomfat és que

finalment va arrossegar Espanya cap a la modernitat democràtica. Ho va

argumentar molt bé un dels meus mestres, el professor Vicente Cacho

Viu.30 Des que va irrompre en l’escena política catalana a final del segle

xix, el catalanisme polític tenia una orientació netament regeneracionista

espanyola. Cacho identificava el catalanisme com un dels dos corrents re-

generacionistes fonamentals a Espanya. Mentre que el regeneracionisme

nuclear a l’entorn de Madrid propugnava la modernització de l’Espanya

d’entre segles a través de la ciència, el catalanisme va ser una mena de ci-

ència moral que cercava democratitzar el règim polític espanyol i el desen-

volupament econòmic. Des de Lo catalanisme de Valentí Almirall, aparegut

el 1886, això ha estat així. I aquest també fou l’objectiu que perseguiren

Prat de la Riba, Joan Maragall, Francesc Cambó, Lluís Nicolau d’Olwer, Jau-

me Bofill i Mates, Lluís Companys, Ignasi Ribera i Rovira i tants altres intel-

lectuals i polítics catalans d’abans de la guerra del 1936. No hi ha dubte

que aquesta ha estat l’orientació del catalanisme noucentista, en versió

federal, regionalista o nacionalista. Fins i tot els intel·lectuals modernistes

que propugnaven el secessionisme cultural i un programa nacionalitza-

dor català, que anava molt més enllà del que havien estat capaços de fer

els representants del moviment renaixentista, no menystingueren mai la

dimensió espanyola. D’aquesta manera, el triangle Barcelona-Madrid-París

esdevingué el veritable escenari cultural de l’Espanya contemporània i,

també, del món llatí.

El catalanisme, doncs, des dels seus orígens ha combinat sense comple-

xos el nacionalisme català amb un regeneracionisme espanyol. De fet, no

eren incompatibles. Al contrari, com més fort era el catalanisme més clar

era, també, que no podia deixar de banda l’objectiu de modernitzar Es-


23

panya i transformar el corromput sistema parlamentari de la Restauració

en una democràcia, diguem-ne europea, que donés satisfacció al projecte

industrialista i culturalista del catalanisme. El 1869 Valentí Almirall i Gon-

çal Serraclara van impulsar l’aparició, a Madrid, del diari El Estado Catalán.

La iniciativa era conseqüència de les expectatives que havia generat la Re-

volució de Setembre de l’any anterior, la qual va anar acompanyada d’una

certa il·lusió federalista. L’aventura es va acabar de mala manera el 1872 i va

propiciar el gir catalanista dels federalistes desencantats, entre ells Almirall,

que esdevindria un dels primers teòrics catalanistes. Malgrat el desengany,

Almirall no va abandonar mai aquella dimensió espanyola del seu projecte

catalanista federal. ¿Què hem de dir, en aquest sentit,

dels joves nacionalistes que s’arreceraren en La Veu de

Catalunya un cop convertida, el 1899, en un diari emi-

nentment polític sota la direcció d’Enric Prat de la Riba?

La Veu i la Lliga foren els instruments dels quals se serví

el catalanisme conservador per anar desplegant l’ideari

noucentista fins que la triple crisi del 1917 –que fou militar, social i de li-

deratge– va provocar un d’aquells canvis de rasant tan típics en la història

del catalanisme. El separatisme de Francesc Macià, que es va forjar a cop

de fracassos i decepcions de la política lligaire, va començar a caminar a la

manera dels canvis de rasant de les carreteres: amb la pèrdua de visibilitat

dels cotxes que circulen en sentit contrari, que no són altres que els ene-

mics que van reduir Catalunya a una autonomia dins d’una República que

no va ser mai federal i ni tan sols federalitzant.

Macià és un dels mites de l’independentisme. Però també va ser un

home pragmàtic. Encara que costi de creure –perquè els mites són sem-

pre mites–, Macià no va fer política sota els efectes de l’idealisme ni va

menystenir la força de l’enemic. Al contrari. Les derrotes més severes –que

van del 6 d’Octubre al frustrat Estatut del 2006– són el resultat d’errors

de càlcul fora mida que han derrotat el catalanisme. I és que hi ha qui

ha confós gairebé sempre l’agitació del moviment catalanista, que en els

últims temps es manifesta en la proliferació de partits independentistes o

de plataformes cíviques, amb la fortalesa del nacionalisme català entre els

catalans. El gran repte del catalanisme d’ara és convertir el catalanisme

en un moviment de multituds que esdevingui un factor de canvi tan sòlid

Rubert va optar per

reclamar una lliure i civil

interdependència en un

món plural.

24


i tan central com ho va ser fa cent cinquanta anys. Som en aquesta fase.

El catalanisme renovat d’avui dia necessitava algú que sabés sintetitzar

en una mateixa acció política les maneres de Prat de la Riba i de Francesc

Macià. En la semblança que Pilar Rahola va dedicar el candidat Artur Mas,

l’actual president confessava que ell va arribar a la política sentint-se he-

reu de la tradició clàssica del catalanisme, que d’altra banda era la que de-

fensaven el president Jordi Pujol i Miquel Roca Junyent, l’etern segon, però

que amb el temps es va anar decantant pel binomi Prat-Macià: «Mas és un

personatge extraordinàriament hermètic» –va escriure Francesc-Marc Ál-

varo en comentar una resposta del president en la roda de premsa posteri-

or a la trobada amb Mariano Rajoy. «Amb tot, a alguns no ens va estranyar

que, dijous passat i des de Madrid, el president invoqués els noms d’Enric

Prat de la Riba i Francesc Macià quan, en el torn de preguntes, li van es-

mentar Lluís Companys i el 6 d’octubre de 1934».31 De L’Avi ha après que

cal saber connectar amb la gent i no renunciar mai al somni. De Prat de la

Riba, n’admira el rigor i la determinació per construir l’autogovern. I tan-

mateix, Artur Mas ha fet el camí contrari al del gran patriarca de la gene-

ració del 1901, que en la seva joventut va escriure textos independentistes

però més tard va teoritzar l’Espanya gran: ha abandonat l’autonomisme

i el catalanisme regeneracionista per abraçar el sobiranisme estatista. A

parer seu, i del seu partit, aquesta és l’única alternativa que queda per

provar, sobretot si es vol preservar Catalunya de la marginalitat en l’era

de la globalització. En aquest gir hi ha influït, és clar, la sensació d’estafa

que li va provocar la negociació a Madrid de l’Estatut, la

manca de sintonia amb la política espanyola i el fracàs

de la proposta de pacte fiscal.

Qui no tingui en compte aquests «detalls» no enten-

drà per què per al president Mas s’ha acabat el vessant

regeneracionista que havia estat consubstancial al cata-

lanisme primerenc. Qui no ho vulgui entendre, doncs,

no podrà copsar la magnitud del canvi que s’ha produït a Catalunya en

l’última dècada, amb repercussions entre els diversos grups. L’evidència

que Catalunya té un dèficit de sobirania crònic conseqüència del centra-

lisme ha eixamplat el consens ciutadà sobre la idea que la sobirania d’un

país consisteix en la capacitat que tingui quant a l’organització política,

les derrotes més severes

són el resultat d’errors

de càlcul fora mida

que han derrotat el

catalanisme.


25

econòmica, social i cultural, i quant a l’administració interior. En l’era de

les interdependències, reprenent el concepte de Rubert, la capacitat d’au-

togovern esdevé cabdal. Si no es tenen estructures d’estat sòlides, la inter-

dependència es torna dependència i prou. Tan sols cal pensar en el que

ha passat a Grècia, Portugal i en part a Itàlia i a Espanya arran de la crisi

econòmico-financera i el limitat marge de maniobra quant a la capacitat

de decidir sobre el seu futur, sobretot econòmic. L’economia ha estat de-

terminant sempre, almenys això és el que hem après dels grans teòrics del

desenvolupament del capitalisme. Però des del moment

en què va iniciar-se el segon procés de globalització, en-

cara ho ha estat més. Per tant, disposar de la capacitat de

decidir en aquest assumpte és molt important. Un exem-

ple: què és el que ha permès que la llengua i la cultura

catalanes pervisquessin malgrat la pressió espanyolitza-

dora? Deixant ara de banda un aspecte que ha estat determinant, que les

classes populars no hagin abandonat mai el català com a llengua vehicu-

lar, el cert és que el fet que Catalunya hagi estat un país ric hi ha ajudat

molt. I sobretot que el catalanisme, que és el corrent polític central de la

contemporaneïtat catalana, hagi estat el principal factor de modernitza-

ció a Catalunya i a Espanya. Mentalment i econòmicament. La Catalunya

cosmopolita i industrial és filla d’aquest catalanisme, que ha estat també

nacionalista, diguin el que diguin els tòpics i els prejudicis que ho neguen.

No se sap si aquest sobiranisme triomfarà o no, perquè la fita que es

proposa és majúscula. La reflexió de Gaziel en els textos esmentats en co-

mençar aquest apartat arrenca d’una pregunta molt incòmoda: «Com és

possible que Catalunya, sempre, immancablement, hagi perdut?». Si la pre-

gunta és incòmoda, la resposta és encara pitjor, perquè és una «revelació

fatídica i sinistra, el mateix que la claror d’un llamp». Que el catalanisme

superi aquest fatalisme teleològic dependrà de la capacitat que tingui per

dirigir amb encert la desconnexió que abraça sectors que mai abans hauria

imaginat d’incorporar a la reclamació del dret de decidir, que avui ja és un

clam gairebé unànime entre la majoria del ciutadans de Catalunya. Ho ha

resumit molt bé Francesc-Marc Álvaro per reblar la seva teoria de la des-

connexió en comentar la presència de Dyango al Concert per la llibertat: «El

sobiranisme inesperat de Dyango il·lustra perfectament el que està passant

en l’era de les

interdependències, la

capacitat d’autogovern

esdevé cabdal.

26


entre les classes mitjanes i sectors populars de casa nostra, inclòs el petit

i mitjà empresariat, el que vol que la patronal Foment de Treball s’hagués

sumat al Pacte Nacional pel Dret a Decidir en comptes de fer rengle amb

el PP, PSC i Ciutadans. El pas de Dyango no és una simple anècdota. Que

un cantant molt allunyat de la tradició i l’estètica de l’art compromès i

la protesta no tingui por de dir públicament que “me siento más catalán

que español ahora mismo” indica que el canvi de mentalitat que s’ha do-

nat és més profund i de més abast que no ho sembla. És el que, des de fa

temps, anomeno “la desconnexió”.32 Si jo fos un polític o un periodista de

més enllà de l’Ebre, intentaria escatir les causes reals d’aquest fenomen».

Adéu, Renaixença, adéu.

notes

1. no entro a explicar l’abast d’aquest moviment perquè ha estat a bastament estudiat per Ma-

nuel Jorba. A més de la seva tesi doctoral, Manuel Milà i Fontanals i la seva època, curial, barce-

lona: 1984, són útils els seus llibres La polèmica de l’origen felibre o autòcton de la Renaixença,

pAM, barcelona: 1989 i «els corrents provincialistes i la renaixença», dins: paolo Maninchedda

(ed.). La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso (III Internazio-

nale) dell’Associazione Italiana di Studi Catalani, cooperativa universitaria editrice cagliaritana,

càller: 1998, p. 92-99.

2. en aquest sentit, són interessants les reflexions de Juan-sisinio pérez garzón quan diu: «es

más, la misma revolución se fraguó ciudad por ciudad, región por región, en ese persistente

recurso a las Juntas que de modo soberano delegaban en una Junta central. por eso, en esas

décadas el calificativo de centralista era, paradójicamente, sinónimo de lo que andando el tiem-

po sería federal.». vegeu: «el nacionalismo español en sus orígenes: factores de configuración»,

Ayer, núm. 35, 1999, p. 58.

3. Juan carlos Moreno cabrera, Lengua/nacionalismo en el contexto español, 20/06/2010

[http://ves.cat/gWoJ, 25/06/2013].

4. vegeu la conferència de pierre vilar, que de fet és una ressenya crítica de la tesi d’Antoni

lluc Ferrer La patrie imaginarie, reproduïda a «l’Oda a la pàtria. la pàtria imaginària?», El Con-

temporani, núm. 5, 1995, p. 13-20. vegeu, també, inman Fox, La invención de España, cátedra,

Madrid: 1997.

5. l. nicolau d’Olwer, «el mestre rubió i lluch», a Caliu. Records de mestres i amics, editorial

Fournier, Mèxic: 1958, p. 32.

6. «les meves experiències de la vida catalana –escrivia Ferrater i Mora–, el que jo he viscut i he

sentit viure al meu entorn, pot reduir-se a quatre fonamentals maneres d’ésser que he designat,

no sé si molt encertadament, amb els noms de continuïtat, seny, mesura i ironia. Aquestes són

les que m’han semblat sobresortir i excel·lir damunt les altres, les que se m’han revelat com a

tendències que s’obren sempre pas per manifestar-se». vegeu Les formes de vida catalana, edi-

cions 62, MOlc, barcelona: 1980, p. 30. Jaume vicens va reprendre aquest argument a Notícia

de Catalunya, rbA-la Magrana, barcelona: 2013.


27

7. vegeu enric pujol, «la historiografia noucentista. Assaig de definició», El contemporani, núm.

14, 1998, p. 36-43. servidor ha tractat aquesta qüestió recentment en el pròleg al llibre d’Antoni

rovira i virgili, Resum d’història del catalanisme, rbA-la Magrana, barcelona, 2013, p. 7-37.

8. vegeu Agustí colomines, El catalanisme i l’Estat. La lluita parlamentària per l’autonomia (1898-1917), pAM, barcelona. 1993.

9. tant els dirigents de ciu com d’erc han fet declaracions en aquest sentit. tanmateix, qui ho

ha deixat escrit és l’empresari cultural i antic secretari general de cultura del govern Montilla,

eduard voltas, en dos articles periodístics: «en castellà també, sisplau», Ara, 26/02/2012 i «en

castellà també, sisplau (i 2)», Ara, 25/03/2012.

10. «Més enllà del català. els reptes lingüístics. els reptes lingüístics de catalunya», dins: La Cata-lunya Plural, editorial Afers, catarroja: 2010., p. 14-27. Online: http://ves.cat/g2tl.

11. Reduccions, revista de poesia, núm. 100, primavera 2012. en opinió de lluís solà, director de

la revista, «Fins ara la llengua catalana ha estat confinada a una cooficialitat restringida. Hem

passat de l’etapa de prohibició absoluta a l’etapa de tolerància de la llengua. en cap cas i de cap

manera no hi ha hagut la voluntat estatal de restituir la llengua pròpia a tots els àmbits, sense

restriccions, sense obstacles. i així, la llengua pròpia del nostre país, a la pràctica, continua essent

bandejada dels àmbits que li pertanyen per dret i per deure. [i en tant] que es proposen trencar

els lligams humans, culturals i lingüístics entre els diversos territoris d’una llengua són un pensa-

ment i una acció abjectes, criminals. el que es proposen és un genocidi cultural». per consultar la

declaració en línia: http://ves.cat/bdk-

12. carme Junyent, «les llengües en la catalunya independent», article publicat al diari electrònic

Vilaweb: http://ves.cat/gsbi [20/06/2013].

13. Odei A.-etxearte, «sóc de “santako”, no imbècil», Vilaweb: http://ves.cat/g7sl [03/07/2013].

per veure el vídeo, http://youtu.be/aedfut5ffs8.

14. Josep-lluís carod-rovira, 2014, Mina, barcelona, 2010. Joan ridao dedica a aquesta qüestió

un capítol del seu llibre Les contradiccions del catalanisme, l’esfera dels llibres, barcelona, 2005,

p. 190 i ss. també en parla gustau Muñoz a: «ideologies tradicionals i emergents en un món en

transformació», dins Jaume renyer i enric pujol (dirs.), Pensament polític als Països Catalans, 1714-2004, pòrtic, barcelona, 2007, p. 344. Joan F. Mira, «cultura i sobirania», Avui, 17/04/2010.

Online: http://ves.cat/g2tX.

15. servidor ho propugnava en un article primerenc: «“...eppur si muove!” algunes consideracions

sobre el nacionalisme a la fi del Mil·lenni», L’Avenç, núm. 194, 1995 p. 6-14.

16. Agustí nicolau coll, «identitat, nacionalisme i independentisme al Quebec», Eines, núm. 16,

2011, p. 113-120.

17. vegeu Josep-lluís carod-rovira, «Adéu al nacionalisme, visca la nació!» [http://ves.cat/g6Ks]

i ignasi llorente, A la recerca del benestar. Independentisme racional versus nacionalisme emo-cional, Angle, barcelona, 2012.

18. vegeu les diverses enquestes del gabinet d’estudis socials i Opinió pública (gesOp) [http://

www.gesop.net/ca/] i els baròmetres que publica regularment el centre d’estudis d’Opinió

(ceO) [http://www.ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages].

19. vegeu el meu pròleg al llibre d’Antoni rovira i virgili, Resum d’història..., op. cit.

20. vegeu el document que compara el text aprovat pel parlament i les modificacions introduï-

des per les corts: http://ves.cat/g6iJ [01/07/2013].

21. «tot serà bonic i feliç», i, ii i iii, Avui, 16, 17 i 18/03/2008. el primer dels articles comença així:

«nacionalista jo? no, no em cal. Jo m’acontentaria a tenir un estat. Al capdavall és més fàcil per

a un estat consolidar o fins i tot inventar-se una nació que no pas per a una nació aconseguir

un estat».

28


22. Identidades personales y sociales: de la mismidad al nacionalismo, Cuadernos de pensami-

ento político, enero/Marzo de 2006. disponible online: http://ves.cat/bdcJ.

23. els text d’aquest conferència, precedit per un pròleg meu, es troba a Per una Casa Gran del

catalanisme, editorial base, barcelona: 2008. tant la conferència com el pròleg es poden con-

sultar online: http://ves.cat/g6mc i http://ves.cat/g6ms, respectivament.

24. Jordi Amat, «Matar el cobi», suplement Cultura/s de La Vanguardia, 19/06/2013.

25. servidor va polemitzar sobre aquesta qüestió amb ernest lluch a les pàgines de La Van-

guardia: ernest lluch, «nacionalismo y catalanismo», 10/02/2000 [http://ves.cat/g6qM] i Agustí

colomines, «nacionalismo es catalanismo», 17/02/2000 [http://ves.cat/g6rm]. la distinció entre

catalanisme (compatible amb l’espanyolitat) i nacionalisme català (essencialista), la separació

entre reivindicacions socials i drets nacionals, eren els arguments centrals de lluch i van regir el

capteniment del que Amat anomena catalanisme progressista.

26. vegeu Xavier rubert de ventós, De la identitat a la independència: la nova transició, Anagra-

ma, barcelona: 1999. l’edició catalana d’aquest llibre portava per títol Catalunya: de la identitat a

la independència, empúries, barcelona: 1999 (encara que és una edició revisada).

27. Francesc-Marc Álvaro, «carteres i banderes», La Vanguardia, 12/09/2012. el llibre sobre el

pujolisme és: Ara sí que toca!, edicions 62, barcelona: 2003.

28. els assajos inclosos en aquest volum van ser escrits entre el 1938 i el 1947 però no van ser

editats en forma de llibre editat fins al 1970, a les clandestines edicions catalanes de parís.

29. vegeu El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España,

edhasa, barcelona: 2003.

30 vegeu El nacionalismo catalán como factor de modernización, Quaderns crema, barcelona:

1998.

31. pilar rahola, La màscara del rei Artur, edicions la Magrana, barcelona: 2010. Francesc-Marc

Álvaro «Mas, entre prat i Macià», La Vanguardia, 20/09/2012.

32. «de vicens vives a dyango», La Vanguardia, 04/07/2013.


29

Periodista. Director adjunt de El País

lluís BassetsDeu reflexions sobre vell i nou catalanisme

els diaris espanyols tenen en lluís Bassets –director adjunt del diari El País– un dels

analistes més brillants i preparats de la política internacional. Bassets, així mateix,

no ha deixat de ser un espectador qualificat de la política catalana recent. Aquesta

doble perspectiva és la que usa en aquest article per diseccionar els reptes i les

dificultats en les quals es troba el procés de sobiranització del catalanisme. De la

seva reflexió, que fuig dels llocs comuns, destaca la dialèctica que estableix entre

la crisi de la unió europea (amb tendència a sacrificar la seva acció en benefici

dels estats) i la demanda del catalanisme d’un major estatus polític.

1. El catalanisme ha assolit totes les fites que s’havia proposat fa més d’un

segle: la pervivència de la nació catalana, la recuperació de les institucions

d’autogovern i el progrés econòmic i social dels catalans. També ha assolit

«l’horitzó que semblava tan utòpic com inabastable: veure una Espanya

democràtica, europea i pròspera». És Artur Mas qui ho va dir ara fa sis anys.

No s’entén que la doctrina triomfi i no ho faci el seu objecte. Haurem

de fer un petit esforç per mantenir aquesta valoració del 2007, atès que en-

cara no havia començat la crisi. Però quan aquesta colpeja Catalunya troba

un país que ha fet el cim en gairebé tots els aspectes de la seva vida col-

lectiva. És al capdamunt de la seva demografia, de la seva riquesa, del seu

prestigi i projecció dins el món hispànic, europeu i internacional, compta

amb una capital internacional reconeguda, que s’ha convertit en un au-

30

Deu reflexions sobre vell i nou catalanisme

tèntic fenomen d’atracció global, i es troba integrada institucionalment i

monetàriament dins la zona més rica del planeta, la Unió Europea.

I, finalment, hi ha un altre correlat en l’èxit de la formació política he-

gemònica fins ara dins el catalanisme, que és Convergència i Unió. Entre

el 2010 i el 2011, amb la crisi en marxa, és cert, assoleix tots els objectius

de poder que s’havia proposat, en aconseguir el govern a les dues bandes

de la plaça de Sant Jaume, a les quatre diputacions, a quaranta dels qua-

ranta-un consells comarcals i en penetrar com a primera força per primer

cop a moltes ciutats del cinturó industrial.

2. La consolidació de l’autogovern català i de la democràcia a Espanya ha

permès l’aparició d’una nova generació catalanista, que amb prou feines

ha conegut el franquisme, s’ha format a l’escola catalana, ha viscut amb

mitjans en català i, sobretot, s’ha trobat instal·lada en un món estable i

previsible, com és el de l’Europa entre els darrers anys de la Unió Sovi-

ètica, quan la superpotència comunista era ja a la defensiva i en plena

decadència, i la postguerra freda.

Són ciutadans poc compromesos amb l’estatus quo

i, ben al contrari, demandants d’un nou sentit de la

vida política. Esperonats per la narrativa mitològica de

l’antifranquisme, escoltada de boca dels germans grans

i dels pares, han anat agafant ganes d’història i volen

fer història, tot i que la història sembla com si s’hagués

aturat des de 1989, com a mínim per als europeus.

Primer, la fórmula de la plena sobirania nacional i, després, ja directa-

ment la idea de la independència han anat substituint gairebé del tot les

idees limitades d’autogovern que han viscut i han fet viure el catalanisme

sencer des de Valentí Almirall i Prat de la Riba fins a Jordi Pujol.

Esvaïts, a més, els somnis de revolució social que van turmentar el

jovent del segle xx, aquestes generacions catalanes s’han sentit atretes per

la idea d’un esclat de la voluntat col·lectiva i una culminació d’una neces-

sitat nacional, en la qual la voluntat del poble s’acompleix amb la creació

d’un estat independent, culminació d’una dialèctica inevitable de la his-

tòria, com si fos una versió de Hegel nacionalista en estat pur.

3. Europa i occident en general han entrat en una profunda crisi, que no

Quan la crisi colpeja

Catalunya troba un país

que ha fet el cim en

gairebé tots els aspectes.

31


és tan sols econòmica, sinó també política, de governança, d’idees i de

valors. Els primers deu anys del segle xx han experimentat globalment un

procés de desoccidentalització, que es resumeix en la pèrdua de pes, po-

der i influència per part d’Europa i Amèrica del Nord i l’emergència dels

anomenats BRIX, és a dir, Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina, amb aquesta dar-

rera com a capdavantera i reptadora fins i tot de la primera superpotència.

La crisi econòmica va penetrar a Europa tot just quan entrava en vigor

el Tractat de Lisboa, símbol perfecte de la dècada perduda, els gairebé deu

anys transcorreguts des que es va llançar la iniciativa, després descarrila-

da, de dotar la UE d’una Constitució que servís per donar-li les eines d’ac-

tuació com a agent global en el nou món multipolar emergent.

Recordem el paral·lelisme amb el procés estatutari, les peripècies de la

nostra dècada també perduda, que dóna com a resultat un Estatut escapçat

pel Constitucional i de ben polèmica aplicació i interpretació. També ha-

via de resoldre l’encaix definitiu de Catalunya a Espanya i pacificar per als

propers vint anys, fins a la propera generació, una qüestió pendent durant

tot el segle xx. En canvi, deixa una situació més complicada i polaritzada.

Els europeus, en lloc d’avançar cap a una unió més estreta, hem retro-

cedit com no ho havíem fet mai en tota la història de la integració. S’ha

revertit la dinàmica de la Unió Europea, que empenyia vers una major

integració, ara en forma de moviment centrífug. Hi ha una tendència a la

renacionalització de les polítiques europees i una creixent indiferència i

descompromís respecte al projecte en el seu conjunt, sobretot per part de

molts dels nous socis més petits, interessats únicament en la recepció de

fons.

4. Les grans ideologies i els grans partits europeistes han entrat també en

un declivi paral·lel al de la idea europea a la qual estaven tan lligats. És

evident la crisi de la socialdemocràcia, però també és molt forta la deri-

va populista de les dretes clàssiques. Els sistemes de bipartidisme més o

menys imperfecte s’han anat esberlant a tot arreu; i es

perd així capacitat d’obtenir majories de govern en un

escenari polaritzat i radicalitzat.

També han rebrotat els moviments socials, impulsats

per la crisi i sobretot per una forta contestació de les for-

noves generacions s’han

sentit atretes per la idea

d’un esclat de la voluntat

col·lectiva.

32

mes d’intermediació social i política, vinculada molt directament a l’ús de

les xarxes socials com a mitjans ja no de comunicació, sinó d’organització

i d’apropiació política (l’intraduïble empowerment anglès) que donen un

nou tipus de protagonisme polític als qui hi participen. Totes les ideo-

logies clàssiques s’han vist superades, també el catalanisme, instal·lades

còmodament durant molts anys dins el sistema de partits establerts.

5. El marc constitucional espanyol i el marc més ampli de la construcció

europea no han aconseguit donar satisfacció a la darrera frontera que li

manca al catalanisme, com era el reconeixement de Catalunya, la seva

llengua i el seu autogovern, com els propis d’una societat diferenciada

dins d’Espanya, i la seva participació en les institucions europees amb tí-

tols més visibles i eficaços que una mera regió espanyola.

Un primer estímul a l’increment de l’autogovern i del protagonisme

català a Europa el va proporcionar la negociació i posterior ingrés de deu

nous socis a la Unió Europea, molts dels quals comptaven amb una demo-

grafia, una llengua i fins i tot una identitat nacional molt més febles que

la catalana.

Després de la caiguda del Mur de Berlín i de l’impuls unificador d’Eu-

ropa que significaven les successives ampliacions, les transferències de

sobirania a Brussel·les i de competències a les regions, amb la simultània

pèrdua de les característiques més definitòries del poder dels estats, com

són la moneda, les fronteres i fins i tot la defensa i la política exterior, ha-

vien de contribuir a superar i dissoldre les tensions independentistes en

una unió federal europea.

Això no ha estat així. Més aviat al contrari. La unió política no ha avan-

çat i els estats s’han renacionalitzat, fins al punt que el

més gran i el de més pes de tots ha abandonat el seu

federalisme tradicional en favor d’una filosofia menys

integracionista, tal com ho va expressar Angela Merkel

en un discurs al Col·legi Europeu de Bruges el 2010, en el

qual va propugnar el seu Mètode de la Unió entre estats nacionals en front

del tradicional Mètode Comunitari, molt a l’estil de l’Europa de les pàtries

del general De Gaulle.

El mateix ha succeït amb la crisi econòmica i sobretot amb les succes-


Hi ha una tendència a la

renacionalització de les

polítiques europees.


33

sives crisis dels deutes sobirans a Grècia, Portugal i Espanya. Vint anys de

reformes de tractats des de Maastricht no havien servit per fer el salt de la

unió política ni tampoc la unió econòmica que necessitava el bon funcio-

nament de l’euro i que hauria permès amortir els efectes de la crisi.

Però ara és la mateixa crisi la qui contribueix a la renacionalització,

que comença primer amb les primes de risc o diferencials entre els tipus

del deute públic, es produeix fins i tot en la renacionalització dels mercats

de deute i acaba reflectida en la fórmula de sortida, com és una unió ban-

cària fonamentada de moment en els bail-in o rescats nacionals i no en el

bail-out europeu ni en els eurobons capaços de mutualitzar els riscos.

La via triada de sortida de la crisi no tan sols afavo-

reix la recentralització dels estats sinó que la recomana.

Ho fa descaradament l’FMI en el seu informe de juliol

de 2012, quan atribueix a les autonomies gran part dels

problemes de l’incompliment espanyol amb els compro-

misos de dèficit i recomana una aplicació estricta de la legislació espa-

nyola sencera, que inclou i recomana intervenir directament el govern

regional des de l’administració central.

6. Si han quedat evidenciats els límits del marc europeu actual a l’hora de

superar els actuals estats-nació i de donar relleu i reconeixement a Catalu-

nya, més clars són encara els límits establerts pel Tribunal Constitucional

i després per la majoria absoluta del Partit Popular.

La naturalitat amb què els dos grans partits espanyols han donat per

bona, tot i els matisos, la sentència de la més alta instància d’arbitratge

constitucional no els ha permès adonar-se que allò que s’ha escapçat de

l’Estatut de 2006 és exactament el que ha marcat el territori de joc en el

qual es juga ara la següent partida política, centrada fonamentalment en

dos elements.

El primer, responsabilitat del recurs del PP a l’Estatut i de la mena de

sentència del Constitucional, és el dret a decidir, evident vaguetat des del

punt de vista jurídic, però d’una claredat i eficàcia polítiques evidents.

Quan el TC opta per corregir el que els ciutadans han decidit directament

a través de referèndum i indirectament a través de la seva representació

parlamentària en dues ocasions –a les quals encara cal afegir les dues vo-

Ara és la mateixa crisi

la qui contribueix a la

renacionalització.

34


tacions addicionals en què hi són representats a títol d’electors espanyols

del Congrés dels diputats i del Senat– no fan res més que convocar els

catalans que exigeixin una nova decisió sobre el seu futur per si sols sense

ingerència de ningú més.

El segon és la definició de Catalunya com a nació, eludida una i altra

vegada des de les instàncies oficials espanyoles, i matisada fins a la vexació

en la sentència del Tribunal, novament sense adonar-se de la força afirma-

tiva que arriba a tenir una tan reiterada negació. Fruit de la sentència i del

capgirament de l’opinió pública és que Catalunya sortirà d’aquesta parti-

da més reconeguda que abans com a subjecte polític, si-

gui quin sigui el tipus de fórmula que servirà per definir

el futur estatus quo en un pacte necessari i obligat amb

el conjunt d’Espanya.

Fins i tot en el cas que no hi hagués cap mena de

consulta als catalans, qualsevol votació futura, del tipus

i abast que sigui, tindrà una lectura en clau del dret a

decidir sobre el futur. Aquest és el motiu pel qual no té gaire sentit enca-

parrar-se en una consulta limitada a Catalunya, tractant-se d’una votació

no vinculant. Els efectes polítics d’una consulta a tots els espanyols visua-

litzaran la voluntat dels catalans de forma inevitable.

7. La seguretat del continent ja no es juga en qüestions territorials inter-

nes. Les propostes de secessió, sense necessitat d’aixecar simpaties en el

món gens idealista de la diplomàcia i de la defensa europees, no tenen

rellevància geoestratègica com a la guerra freda. Tampoc no preocupen al

departament d’Estat, com era el cas durant la transició espanyola.

Tot l’establishment de la seguretat occidental sap que l’aparició de pe-

tites nacions escindides d’estats actuals, sigui o no una hipòtesi plausible,

no presenta de moment cap perill per al conjunt de la seguretat mundial

ni tampoc per a la defensa d’Occident, que es juguen sobretot a l’Orient

Mitjà i cada cop més a l’Àsia.

Els elements coercitius interns també han desaparegut. L’exèrcit espa-

nyol ha deixat de ser l’aparell repressiu que va fabricar el franquisme amb

la Guerra Civil i la postguerra. Els exèrcits europeus han d’organitzar-se

en funció de les necessitats de defensa i seguretat del continent sencer i

Fruit de la sentència i del

capgirament de l’opinió

és que Catalunya sortirà

més reconeguda com a

subjecte polític.


35

els seus compromisos internacionals, i no d’una defensa exclusivament

nacional i menys encara d’una funció de policia interna, pretesament

constitucional, totalment obsoleta.

En el cas espanyol, a més, la desaparició de l’activitat armada d’ETA, el

darrer residu del franquisme segons Jorge Semprún, també ha contribuït

a la desaparició dels escenaris de dissuasió armada que havíem conegut

durant la guerra freda.

8. L’Espanya sense complexos de José Maria Aznar, desplegada en la seva

segona legislatura, ha estat un estímul poderós per al canvi de l’opinió

pública catalana. La definició europea és tan diàfana com la interior: canvi

d’aliances a favor de Londres i en detriment de l’eix franco-alemany; i una

relació especial transatlàntica amb Washington, que havia de donar una

projecció internacional excepcional amb entrada al G-7.

De cara endins, el maniqueisme de la guerra global contra el terror de

George W. Bush després de l’11-S esdevé el marc conceptual de la lluita

contra ETA, el qual permet intensificar la pressió antinacionalista, fona-

mentada en la negativa a dialogar amb sectors polítics afins i en una mena

de sacralització de la Constitució espanyola, referida fonamentalment a la

possibilitat de canvis que permetessin un millor encaix de Catalunya i el

País Basc.

El debat sobre l’Estatut, de tota manera, és el moment decisiu en què

l’aznarisme ja fora del govern decideix obrir la caixa de Pandora de la

catalanofòbia i de la inevitable reacció contrària en un càlcul racional i

populista dels rendiments electorals. És una lamentable paradoxa la res-

surgència d’aquesta dinàmica visceral i de les fòbies d’exclusió en el ma-

teix moment en què Europa ha avançat tant cap a la reconciliació entre els

nacionalismes que l’havien portat fins a la guerra.

Just abans de la crisi, l’Espanya sense complexos que ha tombat l’Es-

tatut se sentia plenament feta i satisfeta com a nació

política i sense necessitat de canviar ni d’adaptar-se a

les demandes catalanes. Però després de la crisi, allò que

la motiva és la correcció de l’Estat autonòmic a través

d’una recentralització que descresti l’autonomia i afecti

també Catalunya.

Just abans de la crisi,

l’espanya que tomba

l’estatut se sentia feta

i satisfeta com a nació

política.

36


El gir que fa el PP en quinze anys, des dels Pactes del Majestic i les trans-

ferències de competències més grans de la història autonòmica, fins a la

rectificació neocentralista, és l’origen de la lenta però ferma evolució del

nacionalisme moderat cap a la radicalització, sense oblidar que la primera

campanya contra el nacionalisme es va produir del 93 al 96, amb motiu

del suport de CiU a Felipe González.

9. El catalanisme es troba en un moment de perplexitat i desorientació.

L’èxit del camí recorregut, indiscutible, sembla que pugui esvair-se d’una

revolada. Ha conservat intacte el que era essencial en la seva definició: la

idea central d’una nació cultural que exigeix una política catalana autò-

noma; però se li ha fet malbé l’altre element imprescindible per a la seva

acció fins ara: les palanques per moure el poder de l’estat.

La seva adaptació al nou paisatge global és dubtosa. La comunitat in-

ternacional funciona com a col·lectiu d’estats, sigui a nivell europeu o a

nivell global, en el qual els nous agents emergents són estats forts gelosos

de la seva sobirania. La UE és dels estats i també ho són el G-20 i les altres

institucions globals.

D’altra banda, la idea de nació del catalans de Prat de la Riba té una

utilitat limitada a les societats multiculturals d’avui. La projecció mera-

ment hispànica i fins i tot ibèrica ha quedat desbordada pel marc europeu.

També ha quedat desmentida la teoria de l’estat compost, dins la qual

la nació havia de ser Castella i en cap cas la nació espanyola en si mateixa,

que es donava per inexistent. Castella ja no juga com a nació, i és Madrid,

metròpoli i comunitat autònoma, qui l’ha substituïda en el joc de sime-

tries i rivalitats amb Catalunya.

Això és més clar encara si es té en compte que l’Espanya democràtica

i constitucional, integrada dins la UE, ja està feta com a nació o al menys

així ho percep una part majoritària dels seus habitants. Només el lèxic ofi-

cial del catalanisme no ho reconeix, en fer desaparèixer la realitat fins i tot

geogràfica d’Espanya darrere l’expressió Estat espanyol o Estat a seques.

El segle i mig d’acció catalanista dins el marc peninsular no ha ser-

vit per desenclavar la doctrina de l’àmbit merament local hispànic i ni

tan sols per fer-la digerible dins el marc espanyol. N’és una evidència

l’escassa visibilitat internacional de Catalunya que el govern de Mas ha


37

pogut comprovar en els seus tempteigs per internacionalitzar el procés

sobiranista.

Aquesta qüestió no és conjuntural, sinó que es troba inscrita en l’àmbit

d’actuació i en el nivell de compromís triats i mantinguts fins ara mateix,

que corresponen a la consolidació de la nació cultural i de l’autogovern

que li correspon i al manteniment de les palanques d’influència sobre el

poder central. El nacionalisme hegemònic s’ha volgut reservar mitjançant

una notable indefinició o indiferència accidentalista pel que fa a l’estruc-

tura de l’estat.

Aquesta manca de definició, sumada a la decisió reiterada de no pren-

dre responsabilitats centrals de govern, ha contribuït també a l’escassa

visibilitat i a la minsa projecció exterior del catalanisme.

Un exemple que il·lustra aquest problema és el plany, ben justificat,

sobre el silenci dels intel·lectuals espanyols respecte a la situació catala-

na. La pregunta que cal fer, sobretot amb visió europea, és quina és la

posició dels intel·lectuals europeus respecte a Catalunya. La resposta ens

il·luminarà sobre la posició dels espanyols.

10. No és nova la demanda d’un nou catalanisme. I tot fa pensar que serà

l’actual crisi la que fabricarà la doctrina més que no a l’inrevés, és a dir,

que una suposada doctrina nova conduirà els nostres comportaments da-

vant la crisi.

L’àmbit on es configura més clarament la ruptura

amb el vell catalanisme és en la relació amb Espanya.

Ara, sobre el paper, queda descartada o reduïda a la que

podran mantenir països socis i veïns dins la UE. I com a

màxim, a ser novament definida després d’una eventual independència.

Però és una teoria massa senzilla per ser certa. Quan es diu que els cata-

lans volem decidir com són les nostres relacions amb Espanya estem dient

no tant que ho decidirem tot d’un cop, si ens deixen, com que, efectiva-

ment, en el curs d’aquest procés anirem afaiçonant un nou tipus de relació.

La indefinició practicada fins ara ja no dóna per a més, per part de cap

de les dues parts, és cert, i el que pertoca en conseqüència és establir el

camí per a la definició nova, que parteixi de les realitats actuals, entre les

quals destaca l’estat d’ambdues opinions públiques.

serà l’actual crisi la que

fabricarà la nova doctrina

del catalanisme.

38


Si comparem els dos baròmetres darrers del CIS i del CEO veiem una

gran divergència entre el parer dels espanyols i el dels catalans respecte a

les fórmules preferides per a l’estructura de l’estat.

Un 23’6% d’espanyols prefereix un estat centralitzat; un 14’9%, un estat

amb menys poder autonòmic; i un 31%, deixar les coses tal com estan.

En total, 69’5% dels enquestats, i són només un 12% els qui volen més

autonomia i un 9’1% els partidaris d’incloure el dret a la consulta sobre

la independència.

En canvi, els catalans que es conformen amb l’estat autonòmic actual

són un 22’8% i un escàs 4’6% prefereix retornar a l’estat

centralitzat. En total, 27’4%, amb més de 40 punts de

diferència per sota respecte a l’opinió espanyola. Els qui

volen l’estat federal són un 21’1%, gairebé 10 punts per

damunt dels espanyols que volen més autonomia, i els

que opten per la independència, un 47%. (S’ha de tenir

en compte que el CIS pregunta si es vol més o menys

autonomia i el CEO introdueix, en canvi, l’opció federal, que es pot fer

equivalent a un grau d’autonomia superior).

Si les opinions són fortament divergents, no ho són tant les identitats,

la qual cosa permet pensar que hi ha espai per a l’apropament. La majoria

dels espanyols i dels catalans opta pel sentiment compartit de les dues

identitats, encara que en proporcions diferents: una majoria absoluta del

55% en el cas dels espanyols i una majoria destacada del 35’6% en el cas

dels catalans. A destacar, que el sentiment exclusiu o preferentment es-

panyol (14’6% només espanyols, 6’8% més espanyols que la corresponent

comunitat) és quantitativament menys intens que l’equivalent català (31%

només català, 25’7% més català que espanyol).

Amb aquestes dades a la mà i enmig de la crisi, la temptació de dir

que cal marxar i ben de pressa és més gran que mai. Fins ara, es tractava

de convèncer les elits espanyoles cada cop que necessitaven els vots par-

lamentaris catalans, però ara s’haurà de convèncer una opinió pública

espanyola molt allunyada.

La idea de produir ara la ruptura democràtica que no es va fer fa qua-

ranta anys a través d’una pacífica insurrecció civil i d’una declaració uni-

lateral d’independència és tan agosarada com atractiva per a les noves

la majoria dels

espanyols i dels catalans

opta pel sentiment

compartit de les dues

identitats.


39

generacions i per als moviments socials que la crisi ha anat estimulant,

però conté perills que no podem amagar.

Està clar que seria el camí per a una internacionalització segura del

contenciós. D’entrada, cal dir que és un cas que encara no s’ha produït al

món europeu i occidental, en règims de democràcies estables, reconegu-

des i integrades a l’OTAN, i que no tindria una rebuda internacional gens

bona. Tot allò que s’ha dit en un punt anterior respecte a la desaparició del

gendarme geopolític podria canviar.

La paradoxa és que fins i tot per obtenir alguna cosa semblant a la

independència, sigui el que sigui en l’actual Unió Europea post-nacional

i de sobiranies compartides, cal explicar-se i entendre’s amb Madrid, que

de moment no en vol saber res, i després amb Brussel·les, on el catalanis-

me és percebut en l’actual fase com a simple independentisme fiscal i a

la vegada com una forma d’eludir les responsabilitats que s’exigeix als

governants a l’hora de sortir d’una crisi tan forta.

I, en canvi, sabem que en el món d’avui no es pot fer res sense diàleg

ni sense pacte entre les parts. Qui sàpiga fer aquest exercici tan difícil serà

qui definirà de nou el catalanisme i no els qui segueixin buscant camins

que no duen enlloc.

Europa ja no és un model d’èxit i atractiu. Tampoc no ho és Espanya.

Però s’equivoquen els qui se n’alegren pensant que tot això afavoreix Ca-

talunya; la perjudica. La cadena sinèrgica és europeista. La suma zero és

antieuropea.

Un catalanisme que hagi de fiar-ho tot al fracàs d’Espanya i, més enca-

ra, al fracàs d’Europa té perduda la partida abans de jugar-la. Les úniques

partides europees són aquelles en què tothom hi guanya. La hipòtesi de

la independència s’ha de contrastar amb el balanç sobre el que en treu

de bo la resta d’Espanya o el que queda d’Espanya i el que en treu de bo

Europa.

El vell catalanisme era inclusiu i ara es fa divisiu. Era transversal i abas-

tava tots els partits i ara tendeix a fer-se exigent i a limi-

tar-se a les formacions estrictament nacionalistes. Volia

regenerar Espanya i ara no en vol saber res. La democrà-

cia espanyola no s’entenia sense autogovern català, com

tampoc no s’entenia la integració europea, ja que funcio-

sabem que en el món

d’avui no es pot fer res

sense diàleg ni sense

pacte entre les parts.

40


nava amb la sinergia europeista en ambdues direccions: el que era bo per

a Catalunya era bo per a Espanya i ho era per a Europa.

El catalanisme ha seguit fins ara les línies de força centrípetes de la co-

operació i la Unió europea. Ho ha fet, sobretot, per realisme polític. Sabia

que Catalunya no tenia ni les proporcions, ni la força, ni sobretot la situ-

ació geopolítica per fer altra cosa que no fos aliar-se directament amb les

forces d’integració espanyola i europea. Ara no se sap massa bé amb quins

aliats compta si vol fer coses diferents i fora de les agendes europees.

El vell i savi catalanisme s’adheria a la teoria realista en les relacions

internacionals abans que aquesta fos formulada. Recordem que Hans

Morgenthau, un dels seus fundadors, va assenyalar que una petita nació

envoltada d’adversaris poderosos ha de ser particularment passiva o par-

ticularment agressiva per poder sobreviure.


41

Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona

Andreu mayayol’error metonímic i l’error metafòric

Fa anys que el professor Andreu mayayo analitza l’evolució política catalana.

Aquest article ofereix una descripció crítica, severa i fins i tot àcida, de la gestió

del procés sobiranista tal com la generalitat presidida per Artur mas l’ha volgut

codificar i liderar. la tesi central és que el govern va fer una lectura apressada de

la manifestació de l’11 de setembre del 2012 que l’hauria dut a errar la seva tàcti-

ca. Hauria obviat, per una banda, que la manifestació volia expressar una queixa

davant les polítiques derivades de la crisi i hauria obviat també, per altra banda, la

progressiva pèrdua de pes que els estats tindran en la reconfiguració geopolítica

que imposa el present.

Quan ens hem tancat de banda, no ha estat possible de fer-

nos avançar ni recular. Ens hem entossudit i hem preparat

l’etzibada de guitzes de l’arrauxament. Això ha estat un

mal al llarg de la nostra vida col·lectiva, perquè ha estat una

actitud contrària a la nostra tradició pactista i ha preparat

l’adveniment del tot o res. Molt més greu encara, perquè, des

d’un punt de vista polític, generalment hem dit prou! en el

moment pitjor, quan la conjuntura ens era desfavorable, quan

havia passat el punt dolç de la nostra força o de la nostra

raó. D’aquesta manca d’encert, en té la culpa, sens dubte,

l’escanyoliment del seny de les classes dirigents [...]. Cal tenir

42

en compte aquesta impotència coercitiva de Catalunya abans

d’engrescar-nos en accions redemptores. La nostra tàctica ha

d’ésser sempre la de convèncer per l’exemple i la claredat, la de

fer-nos a nosaltres mateixos abans d’arribar al lliurament del

missatge.

Jaume Vicens Vives, Notícia de Catalunya, 1953.

La metonímia és prendre la part pel tot. El problema de la patacada

electoral del 25 de novembre de 2012, no és que –amb una participació

electoral extraordinària en unes eleccions al Parlament (fregant el 70%),

que reflecteix d’una manera més nítida la pluralitat política de la societat

catalana– el sobiranisme no sigui àmpliament majoritari sinó que fins i

tot retrocedeix lleugerament. Ras i curt: la part no tan sols no és el tot

sinó que s’ha fet més petita. El lideratge de TV3 ens serveix de metàfora

de l’error metonímic. Amb una audiència del 14%, la televisió pública de

la Generalitat arriba a una part molt petita de la societat catalana. Quan

s’engega el televisor a les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona apa-

reix, en primer lloc, Tele 5 i, com a segona opció, Antena 3. I les previsions,

després de les retallades pressupostàries a càrrec de la Generalitat, deixen

penjant d’un fil el lideratge i TV3 pot esdevenir cada cop més residual. Per

cert, caldria mirar moltes de les cares de la «nostra» no tan sols com a grans

comunicadors i patriotes sinó també com a empresaris amb uns contractes

onerosos, que tot sovint no es corresponen a la realitat del mercat.

La responsabilitat principal de l’atzucac en què ens trobem cal atri buir-

la, certament, a l’ofensiva del nacionalisme espanyol excloent i recentra-

litzador. El PP va obrir la caixa dels trons amb la recollida de signatures

arreu d’Espanya i la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra

l’Estatut de Catalunya. Fet i fet, era un exercici cínic d’asimetria naciona-

lista espanyola, ja que allò que s’impugnava a Catalunya no es feia amb els

altres estatuts d’autonomia (com l’andalús) que havien copiat literalment

desenes d’articles del text català, la qual cosa ens duu a la paradoxa que

molts aspectes esmenats a l’Estatut català continuen vigents en altres tex-

tos estatutaris.

L’error metonímic i l’error metafòric

43


Malgrat l’advertiment seriós i assenyat de l’editorial conjunt de dotze

diaris catalans, publicat el 26 de novembre de 2009 amb el títol «La digni-

tat de Catalunya», els poders de l’Estat es van rentar les mans com Pilat

i van deixar que un Tribunal Constitucional en hores baixes potinegés

el pacte polític assolit entre el Parlament i les Corts i, posteriorment, re-

frendat pel poble de Catalunya. La sentència del Tribunal Constitucional

marca, sense dubtes, un abans i un després en les relacions entre Cata-

lunya i Espanya: un punt i a part, per a alguns (la necessitat de reforma

constitucional per a encabir el pacte assolit); un punt i final, per a d’altres

(la secessió i la independència). El que, de ben segur, ja no pot ser és un

punt i seguit en l’estat autonòmic actual, castrat espiritualment i política.

La sentència del TC omplí d’indignació la manifestació del 10 de juliol

de 2010 i, pocs mesos després, també les urnes amb la majoria de vots a

favor de CiU. El PSC –però també ERC– van sortir ben escaldats. El govern

de CiU va menysprear un govern Zapatero agònic i va confiar en un nou

govern del PP per a materialitzar la seva proposta de pacte fiscal, en la

línia del concert econòmic basc i navarrès. Fet i fet, CiU i PP ja eren socis

parlamentaris a Catalunya o, si més no, la parella de ball pressupostà-

ria. CiU va deixar plantat el PSC, que s’havia insinuat en la investidura, i

va ignorar ERC amb menyspreu. El govern de CiU va co-

mençar la contrareforma de l’acció de govern d’Entesa i

de Progrés amb l’aprovació de les dues propostes concre-

tes del decàleg electoral: la supressió total de l’impost

de successions i la supressió del límit de velocitat a 80

km/h en els accessos a la ciutat de Barcelona. Així ma-

teix, va fer bandera de les polítiques d’austeritat fiscal

i no va dubtar a vendre el país per un plat de llenties,

amb el projecte d’Eurovegas i la privatització de la joia de la corona de

les empreses públiques: Aigües Ter-Llobregat. Sense oblidar les actuaci-

ons del «govern dels millors» com la vicepresidenta Joan Ortega mentint

sobre el seu currículum acadèmic; el conseller Boi Ruiz instant a la con-

tractació de pòlisses sanitàries privades; el conseller Xavier Mena, que

es va comprometre a baixar l’atur a la meitat; el conseller Josep Lluís

Cleries fent d’escanyapobres amb la revisió del PIRMI en ple mes d’agost;

o bé el conseller Felip Puig atribuint la pèrdua de l’ull d’Ester Quintana

la responsabilitat

principal de l’atzucac

en què ens trobem cal

atribuir-la a l’ofensiva

del nacionalisme

recentralitzador.

44


al llançament d’objectes dels mateixos manifestants, perquè de bales de

goma –va afirmar amb la contundència que el caracteritza– no se n’havia

disparat ni una.

La majoria absoluta del PP, però, va refredar els ànims i CiU va optar,

encertadament, per blindar la seva proposta de nou pacte fiscal amb una

sòlida majoria al Parlament. L’estiu del 2012 la Generalitat havia fet falli-

da, tal com palesa la petició de rescat financer a l’Estat, i el president Mas

se n’anava de vacances amb una crida a la mobilització ciutadana per la

Diada per a donar un cop de força a la negociació amb Mariano Rajoy.

El govern va posar tota la carn a la graella per tal d’assegurar l’èxit de

la manifestació però, incomprensiblement, va renunciar a capitalitzar-la

en favor del pacte fiscal. Malgrat que l’Assemblea Nacional Catalana havia

convocat la manifestació amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa» i

que la seva presidenta insistís en el seu caràcter inequívocament indepen-

dentista («tots els que vinguin els comptarem com a independentistes», va

proclamar), el govern hauria pogut negociar una capçalera pròpia a favor

del pacte fiscal, tal com havia fet dos anys abans el govern anterior amb

Òmnium Cultural. El debat en els mitjans de comunicació, curiosament,

no era tant sobre el contingut de la manifestació sinó sobre la presència

(i encapçalament?) del president Mas, qui va pregonar que no hi seria pre-

sent físicament però sí espiritualment.

Més enllà del ball de xifres, la manifestació de l’11 de setembre de 2012

va ser impressionant, centenars de milers de persones van sortir al carrer

de manera lúdica i pacífica. L’èxit de la manifestació, més que la negativa

del president Rajoy al nou pacte fiscal, va esperonar el

president Mas a convocar eleccions avançades amb un

to marcadament plebiscitari a la recerca d’una majo-

ria excepcional per a bastir un estat propi a partir del

reconeixement del dret a l’autodeterminació. El pinyol

convergent va decidir que la manifestació ho capgirava tot i que donava

el tret de sortida a la transició nacional (cap a la independència), de la

mateixa manera que la manifestació de la Diada del 1977 va restablir la

Generalitat.

Un cop més, mirem el passat amb els ulls de la fe patriòtica i no de la

raó històrica. El restabliment de la Generalitat no és fruit de la manifesta-

el govern va renunciar a

capitalitzar en favor del

pacte fiscal.


45

ció de la Diada, que a tot estirar li va donar una empenta, sinó dels resul-

tats de les eleccions del 15 de juny, en les quals les candidatures que mal-

daven per al restabliment de la Generalitat i l’elaboració d’un nou Estatut

d’Autonomia van sumar el 80% dels vots. El Consell General de Catalunya

aprovat pel govern, mesos abans, va quedar en paper mullat i el president,

Adolfo Suárez, va passar pàgina negociant el restabliment de la Generali-

tat, això sí, presidida per Josep Tarradellas. La manifestació de la Diada del

2012 va ser molt important, però allò realment transcendent eren els re-

sultats de les eleccions. Sense una majoria excepcional, com la reclamava

el mateix president Mas, la travessia cap a Ítaca era una quimera.

Sense sortir de la data simbòlica de l’11 de setembre, la història ens

alliçona a bastament dels fets interpretats de forma interessada. L’atac ter-

rorista del 2001 a les torres bessones del World Trade Center de Nova York

i al Pentàgon va marcar, no cal dir-ho, un abans i un després en la història

del món. Per a la història acadèmica esdevé la fita de canvi de segle, que

simbolitza el pas a un nou ordre internacional marcat per l’unilateralis-

me dels EUA. Eric Hobsbawm va seguir els esdeveniments a través de la

televisió des d’un llit hospitalari de Londres. El vell i prestigiós historiador

va aprofitar l’esdeveniment per a cloure la seva autobiografia posant, un

cop més, el dit a la nafra. Ningú no podia ignorar, per descomptat, les con-

seqüències tràgiques i l’impacte emocional dels atemptats. L’ensulsiada

de les torres bessones va sepultar milers de vides i va deixar per primera

vegada entre els nord-americans un sentiment profund d’humiliació i de

vulnerabilitat. Tanmateix –diu Hobsbawm–, no deixava de ser, ras i curt,

un atac terrorista, similar als que s’havien produït (i, dissortadament, es

produirien anys després) a altres països. Malgrat l’interès i els esforços per

comparar-ho a l’atac de Pearl Harbor, l’any 2001 no hi havia una amenaça

real d’invasió o de guerra. Tot amb tot, com afirma Hobsbawm, «Washing-

ton va anunciar que l’11-S ho havia canviat tot i, amb aquesta declaració,

tot canvià realment». El govern de George Bush es va atorgar el dret d’asse-

nyalar en una diana els seus enemics i disparar preventivament. Qui no ac-

ceptés aquesta nova premissa esdevenia un enemic potencial o real. Comp-

tat i debatut, allò que va canviar la història no va ser tant l’atac terrorista

com la decisió de nucli de poder nord-americà d’aprofitar l’avinentesa per

a canviar-la de debò.

46


Deu anys després, el 22 de juliol de 2011, Noruega va patir també un

atemptat terrorista brutal. Un fanàtic (no un boig) d’ultradreta, Anders

Breivik, va fer esclatar una bomba a la seu del govern a Oslo i, posterior-

ment, va disparar a tort i a dret els joves socialistes acampats a l’illa d’ Uto -

ya. Tot plegat: setanta-set morts. Malgrat la magnitud de la tragèdia, en

un país ben petit demogràficament, i el cop punyent per la mort dels fills

dels seus amics i companys de partit, el primer ministre socialista, Jens

Stoltenberg, va reaccionar amb serenor i fermesa en defensa de la vida,

els drets humans i els valors democràtics. «No deixem que ens espantin»,

declarava davant les càmeres de televisió. «No destruiran la nostra demo-

cràcia», reblava el clau.

El pinyol convergent havia confós els desitjos amb la realitat. L’error

metonímic havia bandejat la realitat d’una Catalunya d’identitats naci-

onals múltiples i compartides colpejada brutalment per la recessió eco-

nòmica, l’estafa dels bancs i caixes, l’augment de la desocupació i la pre-

carietat laboral, la retallada i la privatització dels serveis públics... En els

dos anys de govern de CiU, els carrers i les places de Catalunya s’havien

omplert també de centenars de milers de manifestants –com el mateix

14 de novembre, al bell mig de la campanya electoral, a la vaga general

convocada pels sindicats europeus– contra un govern que, fins i tot, alliço-

nava el govern espanyol del camí a seguir de les retallades. Tanmateix, no

hi ha projecte nacional sense projecte social, encara que el nacionalisme

interclassista tot sovint amaga el cap sota l’ala com l’estruç. Molts dels

manifestants de la Diada desitjaven la independència però també estirar

les orelles a uns governants mesells dels poders econòmics i financers i

insensibles als estralls de la crisi entre els sectors populars i unes classes

mitjanes espantades per la reculada.

El president Mas, enlluernat per la sorra paradisíaca d’Ítaca, no va en-

tendre el missatge dels manifestants que alertaven respecte una plenitud

nacional que s’havia d’omplir, prioritàriament, de regeneració democrà-

tica, de transparència i d’assumpció de responsabilitats individuals i col-

lectives (de partit). No n’hi havia prou amb lloar les excel·lències de l’estat

propi si, al mateix temps, no es feia net dins d’una federació esquitxada

per la corrupció política i amb un pila de càrrecs electes i de partit impu-

tats. Així mateix, mancava una autocrítica, profunda i sense embuts, so-


47

bre el funcionament de les nostres institucions i de la nostra capacitat de

gestió. Convé tenir present que la desafecció per la política i la ràbia contra

els polítics pavimenta l’autopista al populisme i el fanatisme.

La manca d’assoliment de les expectatives electorals creades obria les

portes a la renúncia d’Artur Mas. En democràcia, els governants que per-

den la confiança dels electors cedeixen el testimoni del lideratge instituci-

onal i de partit. La continuïtat del president Mas, amb l’agenda marcada

per ERC, és una fugida endavant de futur incert per al

país i per a la mateixa federació de CiU. Artur Mas ha dei-

xat enrere, tot citant Max Weber, l’ètica de la responsabi-

litat i ha abraçat amb força l’ètica de les conviccions. Mas

ha renunciat a governar i s’ha lliurat a predicar el nou

desideratum patriòtic amb la fe dels conversos. En un tres i no res, el polític

pragmàtic, que no va prendre partit fins passats els trenta anys i que s’ha

forjat en la teranyina plàcida del Govern de la Generalitat, es transforma

en un home empès pels grans ideals i amarat de belles metàfores marine-

res. Artur Mas utilitza Ítaca com a metàfora de la independència de Cata-

lunya. El problema és que Ítaca podria funcionar com utopia però mai com

a metàfora, ja que la independència no existeix. Per això, mentre l’error

metonímic és essencialment polític, l’error metafòric és fonamentalment

ideològic, d’un projecte que parteix d’unes premisses falses o il·lusòries.

D’aquesta manera, el president Artur Mas és com el Quixot (Duran encar-

naria la figura de Sancho Panza), un cavaller errant fora del seu temps.

Si la mirada històrica, de la mà de Vicens, ens alliçonava a favor de l’in-

tervencionisme hispànic i el pactisme, una mirada geogràfica (de geopolí-

tica, que diria el mateix Vicens) ens pot ajudar a entendre l’anacronisme

sobiranista de l’estat-nació en el marc de la Unió Europea. El famós infor-

me elaborat per la CIA de prospectiva futura, que cada president dels EUA

troba a la seva taula del despatx oval l’endemà de prendre possessió, ens

dibuixa un món per al 2030 ben diferent del que hem conegut. A la pèrdua

de la centralitat europea –un 6% de la població i un 10% del PIB mundial–,

s’hi afegeix amb força la pèrdua de la centralitat d’Occident amb els EUA

com a rovell de l’ou. Segons l’informe llegit per Barack Obama el passat

mes de gener, el percentatge mundial del PIB d’Occident pot davallar més

de la meitat, de l’actual 56% al 25%. El mateix informe subratlla l’existèn-

no hi ha projecte

nacional sense projecte

social.

48


cia, l’any 2030, de poderoses i nombroses identitats nacionals, com ara fa-

cebooklàndia i twitterlàndia, amb mil milions i vuit-cents milions d’usuaris,

respectivament. Tot amb tot, el principal focus de conflicte, convé tenir-ho

ben present, serà l’accés a l’aigua potable.

Ara i aquí, el sobiranisme de l’estat-nació és un anacronisme, a banda

de poc desitjable. Tot allò d’important que afecta les nostres vides es deci-

deix en uns marcs internacionals, cada cop més amplis i cada cop menys

democràtics, és a dir, amb poca capacitat d’intervenció, fiscalització i par-

ticipació dels ciutadans. La sobirania no la tenim, ni la tindrem, ni Ca-

talunya, ni Espanya, ni França. Ulrich Bech afirma que en l’actualitat la

sobirania, entesa com la capacitat de modificar l’estat de coses presents,

només la podem exercir en el marc de la Unió Europea. D’aquí, conclou el

reconegut sociòleg alemany, la necessitat de desempallegar-se el més aviat

possible dels paradigmes sobiranistes dels estats-nació europeus per avan-

çar en la construcció política i democràtica de les institucions europees.

Jordi Borja, que no fa fàstics a l’independentisme, ans al contrari, no

dubta a proposar que l’esquerra social hegemonitzi l’espai creixent inde-

pendentista, rebutja també el concepte sobiranista: «no solament és un

concepte inadequat, és també una font de confusió. Catalunya i els seus

ciutadans tenen molts lligams amb la resta de ciutadans de l’Estat espa-

nyol i sigui quina sigui la voluntat que s’expressi a Catalunya ens convé

trobar una certa comprensió en l’opinió pública espanyola. El sobiranisme

s’identifica fàcilment amb la independència absoluta, que no és ni possi-

ble ni desitjable i significaria no mantenir lligams d’interdependència ni

amb Espanya ni amb Europa». I proposa una nova fórmula que defineixi

Catalunya com «un subjecte polític i jurídic amb dret a decidir el seu fu-

tur». (Cartes de lluny i de prop, L’Avenç, 2013).

El projecte europeista, però, va patir una frenada punyent amb el re-

buig, l’any 2005, de França i Holanda de la nova constitució europea. El

rebuig a una cessió més gran de sobirania per part dels estats no tan sols

visualitzava una construcció europea a dues (o més) velocitats sinó que dei-

xava a la corda fluixa la unió monetària. D’aleshores ençà, la Unió Europea

ha viscut un procés de forta renacionalització dins de cada estat alimenta-

da per la crisi financera i les conseqüències de les polítiques d’austeritat

fiscal esperonades per Alemanya. El cas francès –amb sis milions i mig de


49

vots per Marie Le Pen amb la bandera de més França i menys Europa– és

paradigmàtic d’aquesta involució però no l’únic. En alguns països, com re-

flecteix la nova constitució hongaresa, la involució afecta fins i tot els valors

democràtics. L’eurofòbia electoral creix pertot. A hores d’ara, el problema

principal el trobem en l’hipotètic referèndum sobre la sortida del Regne

Unit de la Unió Europea, que podria dibuixar encara amb més força una

Europa alemanya. No sembla, doncs, que la millor aportació de Catalunya

(Escòcia o Flandes) al debat europeu sigui la creació d’un nou estat. A tall

d’exemple, la solució no és la creació d’un exèrcit català sinó d’un exèrcit

europeu que deixi obsolets els exèrcits nacionals. A més a més, guanyaríem

més operativitat amb menys recursos.

Europa no se’n surt i el vell somni del moviment federal europeu sembla

estavellar-se davant els tsunamis nacionalistes, on els veïns són percebuts

cada cop més com a enemics. En aquest context, el naci-

onalisme espanyol va aconseguir fer descarrilar l’Estatut

de Catalunya i, a hores d’ara, planteja una forta recentra-

lització de l’Estat esperonat per una majoria creixent que

culpabilitzen les comunitats autònomes del malbarata-

ment de recursos públics i de la corrupció política. Per la

seva banda, el pinyol convergent, forjat en el liberalisme

econòmic i el sobiranisme, ha aprofitat l’avinentesa de la radicalització del

nacionalisme català per a fer el salt de l’autonomisme a l’independentisme.

En aquest sentit, el nou axioma és la identificació de la plenitud nacional

amb la independència i, per tant, la secessió com a projecte polític respecte

a Espanya. Els federalistes, doncs, tenen mala peça al teler en una Espanya

on els nacionalismes es retroalimenten dia sí, dia també.

Més enllà del reconeixement del fet nacional de Catalunya, de la de-

fensa de la unitat i respecte del català, del model d’immersió lingüística,

de les inversions insuficients en el desenvolupament i manteniment de

les infraestructures, allò que ha esperonat més el sentiment secessionista

ha estat l’elevat dèficit fiscal, que els diversos pactes i lleis de finançament

autonòmics no han aconseguit situar en uns paràmetres equiparables al

volum de transferències de rendes que es produeixen en altres països. Tan-

mateix, una cosa és parlar de finançament insuficient i repartiment injust,

sense respecte al principi d’ordinalitat, i una altra cosa són les paraules

Allò important es

decideix en uns marcs

internacionals cada

cop més amplis i menys

democràtics.

50


gruixudes d’espoli fiscal. L’alternativa, en el marc espanyol i europeu, és,

en paraules de la professora Maite Vilalta: contribuir segons les possibili-

tats i rebre segons les necessitats.

A mitjan anys noranta, mentre l’ERC d’Àngel Colom brandava la ban-

dera de l’espoli fiscal arreu del país, Jordi Pujol es negava a rebre al Palau

de la Generalitat Umberto Bossi, tot rebutjant la via populista i profunda-

ment insolidària de les Lligues del Nord. El president Pujol no es reconeixia

en un moviment secessionista, anti-sistema i ultraliberal, que feia costat a

Silvio Berlusconi. Tanmateix, amb el pas del temps, CiU ha fet seva la tesi

de l’espoli fiscal per a atraure cap a l’estat propi sectors moderats del cata-

lanisme i, fins i tot, de clara identitat espanyola. Els estralls de la crisi han

permès quallar, sobretot entre una classe mitjana empobrida i atemorida,

els cants de sirena de paradisos amb fiscalitat baixa i els contes de la lletera

que farien realitat el somni segons el qual els catalans ho tindríem tot gra-

tis. Els catalans, però, no som immunes, ni genèticament ni nacionalment,

a les bombolles immobiliàries, les fallides financeres, el malbaratament

de recursos, la corrupció o bé el frau fiscal, que representa un import més

elevat que el dèficit fiscal en el supòsit més favorable per a Catalunya.

L’economia és important però encara ho són més els sentiments. La

secessió txecoslovaca va ser impulsada pels eslovacs, amb un renda per

càpita inferior. El mateix succeeix a Escòcia, encara que en l’imaginari

col·lectiu hi ha el recurs del petroli per a convertir-se en una segona No-

rue ga. A més a més, convé tenir present que una cosa és

decidir la voluntat de secessió i, una altra, la negocia-

ció de les condicions, que poden durar anys. En tot cas,

un referèndum de caràcter secessionista és un conflicte

d’identitats, que apel·la més als sentiments que a la but-

xaca, difícil de gestionar abans, durant i després.

Lluny del determinisme teleològic i ideològic, que aprofita l’avinen-

tesa per confondre els desitjos amb la realitat, la història ens alliçona a

comprendre millor la complexitat dels esdeveniments i a assumir les res-

ponsabilitats individuals de les nostres decisions. Fa seixanta anys, Jaume

Vicens Vives publicava Notícia de Catalunya, un assaig de poc més de dues-

centes pàgines, que hauria de ser de lectura obligatòria per als nostres

governants. L’historiador català més influent del segle xx aprofitava la mi-

la unió europea ha

viscut un procés de forta

renacionalització dins de

cada estat.


51

rada històrica, sàvia i profunda, per a reflexionar sobre el seny i la rauxa

dels catalans i les vicissituds de Catalunya. No endebades, el títol original,

rebutjat per la censura, era molt més eloqüent: Nosaltres, els catalans (que

inspiraria l’obra de Joan Fuster). La tesi d’en Vicens era que Catalunya no

havia estat prou forta (històricament) per assolir la seva independència

però, al mateix temps, havia palesat el tremp suficient per a mantenir amb

fermesa la voluntat de ser i el rebuig a la dissolució de la personalitat col-

lectiva dins d’Espanya. I advertia del perill de fer atzagaiades perquè el

preu de la frustració és massa punyent.

Tot fa pensar que el president Artur Mas i el pinyol no han llegit (o no

han paït bé) les lliçons del mestre. Jordi Pujol sí i, per això, té molta més

responsabilitat en el nou viratge arrauxat del seu partit i del Govern de

la Generalitat llançant per la borda les virtuts dels pactisme i la voluntat

d’intervenció en la política espanyola, tal com ho explicitava en les seves

memòries recents, potser envellides abans d’hora.

La història ens alliçona que qualsevol projecte del catalanisme polític

no es pot fer sense Europa, contra Espanya i, sobretot, fracturant la soci-

etat catalana. L’any 1977 teníem a favor el vent europeu, havíem sabut

teixir complicitats entre les forces polítiques democràtiques espanyoles

(com l’any 1931 al Pacte de Sant Sebastià amb els republicans i socialistes),

havíem guanyat les eleccions generals (per golejada al Senat amb l’Entesa

dels Catalans) i la pancarta de la manifestació de la Diada pregonava: «Més

que mai un sol poble». Avui els vents de la Unió Europea no són favorables

a la secessió (com reconeix el mateix president Mas), l’Estat espanyol no

posarà les coses fàcils, els diputats independentistes queden ben lluny dels

dos terços de l’actual Parlament (la majoria que ens vàrem autoexigir per

a reformar el nostre Estatut) i un referèndum de caràcter identitari pot

acabar fracturant la nostra societat.

El que avui gaudeix d’una majoria ben àmplia al Par-

lament i la societat és el dret a decidir el nostre futur

col·lectiu. Caldria, per tant, defugir les temptacions a fa-

vor de les declaracions unilaterals d’independència o del

que sigui sobre tot allò que li correspon decidir de ma-

nera directa i intransferible al conjunt de ciutadans i de

ciutadanes de Catalunya en un referèndum clar i català,

Cap projecte del

catalanisme polític

no es pot fer sense

europa, contra espanya

i, sobretot, fracturant la

societat catalana.

52


legal (per descomptat), vinculant (no de costellada) i a partir de majories

qualificades. En aquest sentit, hem de rebutjar, per sentit comú i raó de-

mocràtica, el compromís d’Oriol Junqueras de proclamar la independèn-

cia si ERC obté 68 diputats. A hores d’ara és necessària una aliança entre

independentistes i federalistes, per aconseguir complicitats a Europa i a la

resta d’Espanya, majories electorals inequívoques i, sobretot, cohesió soci-

al. I defugir, sisplau, de l’ombra allargada del 1714, la qual de cap manera

pot determinar l’agenda política del present. I posant-nos a celebrar, i no

tan sols commemorar, vindiquem sobretot el proper any el centenari de

la Mancomunitat bo i emmirallant-nos en la seva obra de govern ben feta.

53

DIPUTACIÓ DE LLEIDA. InsTITUT D’EsTUDIs ILERDEnCs: espAI De CultuRA I pensAment

La Diputació de Lleida, a través del seu organisme autònom l’Institut d’Estudis Iler-dencs, vol ser i és l’altaveu i plataforma al territori de tot tipus de manifestacions culturals.

És un espai obert que posa la cultura a l’abast de la societat lleidatana en qualsevol de les seves vessants artístiques i ofereix les seves instal·lacions per què ciutadans i entitats desenvolupin les seves activitats i en facin difusió.

Un espai per al debat entorn del pensament i els valors, dels avenços científics i tecnològics i dels problemes socials i territorials.

Un espai per a l’estudi, la protecció i la projecció del patrimoni de les terres de Llei-da en tota la seva varietat, tant arquitectònica i folklòrica, com natural.

Un espai de suport a les iniciatives culturals i patrimonials del món local i entitats, així com també, de recerca en col·laboració amb la Universitat i els Centres d’Es-tudis Locals.

Aquesta activitat es tradueix en la celebració de jornades, cicles de conferències i concerts, tant de producció pròpia, com col·laboracions amb activitats ja consoli-dades a tot el territori.

AgenDA CultuRAl oCtuBRe

eL Fet nACIonAL A L’eURoPA DeL seGLe XXI

Catalunya, un nou estat a Europales borges blanques, 12 d’octubre de 2013

5nes JoRnADes De MUseoLoGIA A Les

teRRes De LLeIDA

Museus i finançament cultural cervera, 17 i 18 d’octubre de 2013

JoRnADes PonentInes De FILosoFIA

L’ètica de la políticasolsona, 19 d’octubre de 2013

III JoRnADes De ReFLeXIÓ. VALoRs en UnA soCIetAt CAnVIAnt

Educació i salut en xarxa: valors i hàbits saludableslleida, 25 i 26 d’octubre de 2013

54

dOssierliderAtge, sOcietAt i pAís


55

El dossier que teniu entre mans és fruit d’una col·laboració del Centre d’Es-

tudis Jordi Pujol i la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’EsADE.

Parteix d’un seminari celebrat el dia 11 de febrer de 2013 a EsADE, que va

reunir un grup d’experts amb l’objectiu de debatre sobre el lideratge polític,

a Catalunya i avui. Concretament, el seminari tenia per objecte analitzar, o mi-

llor: deconstruir, el lideratge del MHP Artur Mas entre la manifestació de l’11 de

setembre de 2012 (‘els fets de setembre’) i les eleccions del 25 de novembre

d’aquell mateix any des d’òptiques i sensibilitats ben diferents.

Es van abordar els principals trets característics del seu lideratge; se’n van

avaluar encerts i errors, punts forts i punts febles; i es va intentar extreure’n

lliçons de cara a la maduració i l’enriquiment de la noció de lideratge polític.

Al seminari hi van assistir quinze persones, a qui volem agrair la seva partici-

pació i les seves reflexions valentes i incisives, al mateix temps que sinceres i

respectuoses.

llistat de participants:

· Laia Bonet, Professora de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra

i de Dret de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.

· Xavier Bru de sala, Escriptor i periodista.

· Miquel Calsina, Centre d’Estudis Jordi Pujol i Universitat Ramon Llull.

· Àngel Castiñeira, Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’EsADE.

· Joan guitart, Centre d’Estudis Jordi Pujol.

· Antoni gutiérrez-Rubí, Ideograma.

· Enric Juliana, La Vanguardia.

· Josep M. lozano, Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’EsADE.

· Pau mas, Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’EsADE.

· Rafael nadal, periodista.

· Montserrat nebrera, Universitat Internacional de Catalunya.

· Daniel ortiz, Institut Ildefons Cerdà.

· Raimon Ribera, Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’EsADE.

· Ferran sáez, Blanquerna – Universitat Ramon Llull.

· Joan Vergés, Universitat de Girona.

56


Càtedra Lideratges i Governança Democràtica EsADE

Àngel Castiñeira Artur mas: crònica d’un lideratge(De l’11-s del 2012 al 25-n del 2012)

Els fets de setembre

«A conseqüència dels fets de setembre, Catalunya serà molt diferent. Ja és

molt diferent, perquè abans no havia emprès cap camí i ara sí. Sabem cap

a on va, aquest camí, però ni tan sols podrem dir on arribarà o si les coses

es torçaran», escrivia fa poc Xavier Bru de Sala (El Periódico, 5/10/12). Durant

el mes de setembre de 2012 hi van haver cinc intervencions públiques im-

portants del president Mas: el discurs institucional de la Diada, la compa-

reixença davant els mitjans del dia 12 per valorar la manifestació de l’11-S;

la conferència que impartia l’endemà al Foro Nueva Economía de Madrid;

la compareixença informativa posterior a la trobada amb Mariano Rajoy

per negociar el pacte fiscal del dia 20; i el debat de Política General al Par-

lament del dia 24.

Situem-nos, doncs, en la vigília de l’11-S, quan l’objectiu fonamental

encara era el pacte fiscal. En el missatge institucional amb motiu de la

Diada Nacional de Catalunya, el president de la Generalitat afirmava: «Mai

com ara Catalunya no havia estat tan a prop en la seva aspiració i el seu

anhel de plenitud nacional. Cada dia que passa, més i més catalanes i

catalans s’incorporen al sentiment i al concepte que és a nosaltres, els set

milions i mig de persones que configurem la Catalunya d’avui, a qui ens

57


correspon decidir lliurement el nostre futur com a poble i com a nació.

També aquest és un sòlid motiu d’esperança. La transició nacional que la

societat catalana està duent a terme té un primer objectiu amplament

aglutinador i compartit: el pacte fiscal. [...] No hi ha batalla més urgent

ni repte més important que la sobirania fiscal del nostre país. I més en

aquests moments». El fragment triat integra bé les idees clau del president

i l’ordre de prelació d’aquell moment: hem començat la transició nacio-

nal; aquesta passa pel dret a decidir com a poble, i el primer pas (el més

urgent i important) és l’assoliment del pacte fiscal.

El punt d’inflexió del 12-S

La multitudinària manifestació de l’11-S, organitzada per l’Assemblea Na-

cional Catalana (ANC), trasllada al president un missatge potent, cívic,

inequívoc i carregat d’il·lusió: hi ha una nació dempeus que reclama un

estat per poder seguir progressant. La força del sobiranisme cívic i la seva

tasca continuada semblaven haver calat en la majoria d’espais de l’esfera

pública: el mediàtic, el simbòlic, el de les idees i el de les mobilitzacions

al carrer, però encara no era predominant en l’espai polític dels partits i

del Parlament. L’11-S marca, en la interpretació d’Artur Mas, un punt d’in-

flexió, una embranzida en el procés de transició nacional que empetiteix

(o desborda) la fita del pacte fiscal i que l’anima a fer un pas més enllà. El

recorregut frustrant de trenta anys d’Estat de les autonomies arriba ara

definitivament a la seva fi. «Actuarem en conseqüència i a més amb cohe-

rència amb aquest procés de transició nacional que hem començat i que

vaig anunciar al principi de legislatura. Un procés que lliga estretament

amb el que va passar ahir». El «moment» de lideratge del president Mas

comença aquí, quan d’una manera inequívoca acull com a seu el sentir de

la gent al carrer. El 20 de novembre del 2007 en una conferència del ma-

teix Mas, «el catalanisme, energia i esperança per a un país millor», aquest

ja havia advertit que si el TC tombava la voluntat del poble de Catalunya

expressada a través del nou Estatut d’Autonomia, llavors caldria apostar

pel camí del dret a decidir. Però és ara, la importància de la manifestació

(el nombre de gent, la representació d’àmplies capes mitjanes i la seva

actitud cívica) i el missatge inequívoc que la convocava (Catalunya, nou

estat d’Europa) el que accelera la transició nacional anunciada per Mas.

58

En la convocatòria de premsa del 12-S, només vint-i-quatre hores des-

prés del missatge institucional de la Diada, s’anuncien ja els nous ele-

ments clau. S’accelera el full de ruta cap a la plenitud nacional. El nou

objectiu és ara dotar Catalunya d’instruments i estructures d’estat. Es vol

iniciar un procés de sobirania dins del marc de la Unió Europea. El presi-

dent gosa fer aquest pas tot interpretant que hi ha voluntat, grans majo-

ries i capacitat de resistir les respostes contràries que arribaran de Madrid.

Es verbalitza públicament, doncs, el compromís de dedicar les màximes

energies a fer que el poble i les institucions, agafats de la mà, iniciïn un

procés inequívoc, un camí nou, cap a la sobirania.

El «moment» de lideratge de Mas inclou inicialment almenys cinc ele-

ments: 1) la lectura dels fets, la interpretació i la diagnosi del nou context

derivat de l’11-S que el fa creure que el poble, almenys una àmplia majo-

ria, està preparat i madur per començar el nou estadi; la manifestació,

dirà, no «és una febre de final d’estiu». En l’entrevista al programa «Àgora»,

del dia 1 d’octubre, afirmarà: «he intentat donar resposta a un moviment

i a un canvi d’estadi mental que crec que s’està produint a Catalunya.

Com que no tinc seguretat absoluta i necessitem una gran legitimitat per

enfocar el procés, per això he convocat les eleccions»; 2) l’explicitació de

la nova visió, Catalunya ha de formular un projecte propi, esdevenir un

nou estat de la UE; 3) el compromís personal de posar-s’hi al capdavant,

de donar la cara i ultrapassar els objectius polítics que fins aleshores ha-

via defensat la seva coalició i el seu govern; 4) la voluntat de mobilització

mútua, que aquest recorregut el facin plegats les institucions i el poble; i

5) l’avís del que vindrà: «res serà fàcil, però tot és possible». Anuncia difi-

cultats i obstacles i avança la manera de procedir: el procés s’ha de fer amb

una cadència i un ritme apropiats i no improvisats i s’ha d’inscriure en el

marc de la normalitat democràtica i europea.

Resumint, fins al dia 11-S l’objectiu del president consistia a acomplir

un mandat fonamental del Parlament de Catalunya, el pacte fiscal. A par-

tir del 12-S Artur Mas interpreta que rep un nou mandat de la ciutadania,

tenir l’instrument d’un estat. El canvi de rumb és clar. «A més del mana-

ment del Parlament, també hi ha un manament de la població, que no es

pot ignorar. A l’inrevés, cal entendre’l, escoltar-lo i encaixar-lo en el sentit

que el pitjor que pot fer un governant és tallar les ales de la il·lusió d’un

Artur Mas: crònica d’un lideratge (de l’11-s del 2012 al 25-n del 2012)


59

poble [...]. Catalunya necessita l’instrument d’un estat [...]. Crec que aquest

és el clamor de la gent al carrer i a més de forma pacífica, democràtica i

il·lusionant; necessitem un estat», dirà en la conferència del 20-S a Madrid.

Durant el col·loqui encara afegirà que «són temps en què hom se l’ha de

jugar» perquè «cal atendre el pols de la societat catalana».

Decisions excepcionals

A mitjan setembre, però, l’agenda del president venia marcada per la tro-

bada que el dia 20 havia de tenir amb Mariano Rajoy amb un únic tema: el

pacte fiscal. El ritme dels esdeveniments posteriors vindria determinat pel

resultat d’aquesta reunió, però en part tot ja s’havia desbordat els dies an-

teriors. Artur Mas era ja plenament conscient de viure un moment diferent

dels altres, excepcional, en què no tenia sentit jugar a guanyar temps o que-

dar-se en una posició estrictament institucional, còmoda. «Són moments

—dirà— en què hom ha de jugar-se-la, no des d’un punt de vista suïcida, ni

provocar problemes per provocar-los, però no nego que en algun moment,

si la situació es fa difícilment governable, si el tema del pacte fiscal no avan-

ça o no té possibilitats, és a dir, qualsevol cosa que pugui passar que tingui

força suficient pot provocar un avançament electoral». Cal recordar, però,

que en una entrevista a 8tv amb el periodista Josep Cuní (16 de maig 2012)

Artur Mas no va amagar que la seva aposta per aconseguir un nou pacte

fiscal podria desembocar, segons com anessin les coses, en l’entrada en un

«terreny desconegut», sense experiència prèvia, el de la decisió pròpia. En-

dinsar-se en «terreny desconegut» potser no era el millor camí, però era

vist com l’únic que quedava. La metàfora del «terreny desconegut» impli-

cava ja aleshores la voluntat de no aturar-se davant la negativa espanyola

d’acceptar un nou pacte fiscal, d’ultrapassar els límits imposats, d’alterar

l’equilibri i atrevir-se a anar més enllà malgrat desconèixer-ne els resultats.

Uns mesos després, el 25 d’octubre, a un mes de les eleccions, de nou en

una entrevista a 8tv, afirmarà que «ara ja hi som, en el terreny desconegut».

La reunió del dia 20-S per negociar el pacte fiscal, com tothom recorda-

rà, fou un fracàs. En la roda de premsa que té lloc immediatament després,

Artur Mas reconeix, d’una banda, la decepció i la insatisfacció del resultat,

però alhora aspira a convertir aquella decepció en una prova més de la ne-

cessitat que la societat catalana engendri un nou projecte de futur trans-

60

cendent, il·lusionant i majoritàriament compartit. «Catalunya —dirà– en

aquests propers temps ha de formular un projecte el més majoritari possi-

ble [...]. Perquè les evidències són que en aquest marc estatal és molt difícil

avançar d’acord amb les aspiracions catalanes [...]. L’únic que no puc per-

metre com a ciutadà català [...] és que Catalunya es quedi sense projecte,

perquè quedar-se sense projecte vol dir quedar-se sense futur, a la deriva,

sense rumb. Això és l’únic que no ens podem permetre».

El 20-S, doncs, materialitza la darrera constatació del final del model

autonomista per a CiU i l’anunci d’un de nou que s’acabarà de verbalitzar

en el discurs del Debat de Política General, que tindrà lloc el dia 24-S al

Parlament. És aquí on, tot recordant les darreres paraules de J. M. Ainaud

de Lasarte en rebre la Medalla d’Or de la Generalitat, Mas reclamarà fer un

gran acte de fe en Catalunya. En aquest discurs insisteix en tres grans línies

marc: interpretar bé els moviments de fons que es produeixen en la socie-

tat catalana, fixar un full de ruta clar cap al nou objectiu i actuar en conse-

qüència, és a dir, traduir en accions concretes el moment que estem vivint.

La mobilització rotunda de l’11-S i la negativa sense precedents per

part del govern espanyol a negociar el pacte fiscal (20-S) situava el país en

una situació i condició noves, en un abans i un després. Per això, dirà Mas:

«en moments excepcionals, decisions excepcionals». Aquestes decisions

inclouran, en una primera fase, la dissolució del Parlament (2 d’octubre)

i la convocatòria d’eleccions (25-N). Això el permetria presentar un nou

programa electoral amb un nou objectiu: fer de Catalunya un nou estat

de la UE; aspirar a obtenir una força especial, massiva, és a dir, aconseguir

també una «majoria excepcional»; i, finalment, i gràcies a aquesta majo-

ria, disposar d’una nova legitimitat per dur a terme aquest objectiu. En

la segona fase, un cop constituït el nou Parlament, es posaria en pràctica

l’exercici del dret a l’autodeterminació mitjançant l’aprovació, primer,

d’un procediment legal de consulta; caldria, després, guanyar la consulta

de manera clara i neta; i, finalment, aconseguir continuar a la UE i obtenir

el reconeixement de la comunitat internacional.

Al meu parer, Artur Mas és plenament conscient d’estar posant en mar-

xa un procés clar de lideratge, amb tot el que de risc i vertigen, però també

d’il·lusió i mobilització comporta. «No són temps de comoditats instituci-

onals, ni de qui dia passa any empeny –dirà Mas–; són temps en què cal



61

jugar-se-la, per sobre de la comoditat personal o l’interès de partit. I és al

poble de Catalunya, autèntic amo del seu destí, a qui correspon decidir qui

vol que el representi en aquests temps històrics, amb quina força i amb

quina legitimitat». El relat d’aquest canvi és interpretat, redactat, llegit i

encarnat pel president, però és ell mateix qui emplaça ara el poble a assu-

mir el compromís de traslladar democràticament la seva veu del carrer a

les urnes, perquè en democràcia només el veredicte dels vots en forma de

majories dóna legitimitat a les decisions. Per tant, la conclusió de Mas és

conseqüent: «Aquest Parlament ha votat en més d’una ocasió que Catalu-

nya té dret a l’autodeterminació. Ha arribat l’hora d’exercir aquest dret. De

manera democràtica, pacífica i constructiva». La reclamació de construir

una gran majoria s’ha d’entendre, doncs, en aquest context i argument. No

en clau estratègica de partit, ni com l’argúcia tàctica de voler escapolir-se

d’aquesta manera del càstig derivat de les retallades aplicades a la pobla-

ció en els dos darrers anys.

Les eleccions del 25-N

Però en el Debat de Política General del 24-S s’entrecreuaven dos temps

diferents, el cronològic i immediat (amb crisi econòmica, retallades, des-

nonaments, atur, pobresa i rivalitat entre partits) i el temps històric, que

ens enfronta a un gran repte de país. Hi ha, per al president, una nova

missió històrica a impulsar, la més complexa, arriscada i transcendent dels

darrers tres-cents anys. I aquesta missió requereix de l’empenta i la força

de tot el poble. Però també vivíem una de les pitjors conjuntures: la pitjor

recessió econòmica, la pitjor crisi pressupostària, la pitjor crisi política i la

major debilitat institucional. I això acompanyat d’una creixent precarietat

social, d’un horitzó europeu incert, d’una evolució econòmica gens opti-

mista i d’un govern espanyol que obligava a complir amb la reducció d’un

dèficit impossible, que segrestava el finançament català i que torpedinava

les poques mesures de què disposava la Generalitat, com ara la taxa de

l’euro per recepta.

En la persona del president s’encarnen els dos personatges, el governant

a qui ha tocat gestionar les contraccions d’una de les majors crisis econò-

miques mai conegudes i l’estadista que vol liderar el procés cap a la inde-

pendència. En l’entrevista que Artur Mas concedirà al programa «Àgora» l’1

62

d’octubre del 2012 es posa de manifest sobretot el segon: «El que vull és que

la gent pensi, reflexioni, entengui el moment en què estem i decideixin. La

grandesa d’aquest moment que vivim també és que els catalans i catalanes

han d’enfrontar-se a aquest futur col·lectiu. I si ens adrecem a un poble

madur, la responsabilitat és d’aquest poble. [...] La gent ha de pensar bé com

fem front al procés, amb quines cartes juguem, legitimitats, majories, po-

der, etc. La gent ho haurà de decidir el dia 25. [...] Aquestes majories socials

sòlides és l’única manera de plantejar-se reptes importants».

Passat el mes de setembre, tot conduïa a una campanya diferent, pola-

ritzada en la proposta d’autodeterminació o en el seu rebuig. Per aquest

motiu, la campanya electoral fou dura, tensa i bruta i es veié interferida

per múltiples amenaces i insults procedents dels mitjans de comunicació

espanyols i del mateix govern de Mariano Rajoy i per dos fets, la convoca-

tòria d’una vaga general (14-N), promoguda pels sindicats i recolzada acti-

vament per PSC, ICV i ERC; i per la bomba informativa d’El Mundo, acusant

els presidents Mas i Pujol de tenir comptes bancaris a Suïssa relacionats

amb la corrupció (15-N).

CiU va fer una campanya molt personalista, centrada en el candidat

i en la consulta per l’estat propi, relegant la problemàtica social, i molt



63

criticada per diversos periodistes i en les xarxes socials pel to messiànic del

cartell on apareixia Artur Mas amb els braços estesos envoltat de senyeres.

Els crítics van comparar aquesta imatge amb un fotograma de Charlton

Heston a la pel·lícula Els déu manaments, amb un posat que no s’adequava

amb la personalitat real del candidat.

Les eleccions del 25-N comptaren amb una alta participació (quasi del

70%). Els resultats electorals varen donar una amarga victòria a CiU. Li as-

seguraven un altre cop l’hegemonia, però amb uns resultats clarament do-

lents. CiU perdia dotze escons i noranta mil vots. La participació havia estat

excepcional, però la majoria desitjada per Mas, no. Paradoxalment, aquest

augment d’un 10% de la participació en comparació a l’any 2010 va ser tam-

bé perjudicial per a CiU. D’altra banda, el vot sobiranista no minvava, sinó

que quedava repartit en diverses formacions: CiU, ERC, ICV-Verds i les CUP.

De la primera compareixença durant la nit electoral del 25-N i del Ple

del Parlament del 20 de desembre podem destacar cinc declaracions d’Ar-

tur Mas.

En primer lloc, la reafirmació de l’encert d’avançar les eleccions. «Crec

que no vaig fallar convocant les eleccions i donant la veu i la decisió al po-

ble de Catalunya el proppassat 25 de novembre. Vaig dir aleshores i seguei-

xo pensant avui que no són temps de comoditats institucionals i que cal

estar disposat a jugar-se-la. El poble de Catalunya va parlar, i va decidir». Al

seu parer, aquells que afirmaven que les eleccions del 25-N no calien havien

de recordar ara que, des del punt de vista de l’interès de la gent, sí que ca-

lien, perquè la gent va sortir de casa i va anar a votar com mai ho havia fet.

En segon lloc, el reconeixement de no haver obtingut el recolzament

electoral excepcional que esperava. No ho va dir, però és ben clar que el

sentiment íntim d’Artur Mas va ser que aquí sí que havia fallat. El cop va

ser fort, sever i imprevist fins al punt de deixar tocat el candidat, que po-

dia interpretar el resultat com un càstig, un fracàs, una derrota personal i

una desautorització a la confiança en ell demanada. Des del punt de vista

del lideratge, podríem entendre l’expressió «desautoritzar» com una retira-

da parcial de l’auctoritas prèviament concedida. Mas perdia legitimitat i la

possibilitat de disposar de mans lliures per negociar, com Alex Salmond a

Escòcia, el procés de referèndum per la independència, i tampoc disposava

d’una majoria absoluta per contraposar-la a la de Mariano Rajoy. En qualse-

64

vol cas, i de manera sorprenent, ni Artur Mas ni CiU van arribar a fer una

reflexió pública per analitzar les causes d’aquest fracàs ni fer-hi autocrítica.

En tercer lloc, malgrat l’ensopegada, CiU continua sent hegemònica i

és l’única que pot formar i liderar el govern, però no ho pot fer sola. «Les

urnes ens han donat un lideratge significatiu, però no únic, i per això hem

d’anar acompanyats».

En quart lloc, la distribució de vots i escons, situant ERC com a segona

força parlamentària, obliga aquest partit a assumir compromisos indefu-

gibles per assegurar la governabilitat del país. «La població ens va dema-

nar lideratges compartits i transversals; també ens va demanar responsa-

bilitats compartides en la governabilitat ja que es necessitarà un govern

fort i un parlament estable».

Per últim, l’alt nivell de participació de la gent i el recompte dels seus

vots presenta una majoria que —encara que de manera transversal i frag-

mentada— dóna un clar suport al dret a decidir. Artur Mas, doncs, reafir-

ma el seu compromís amb la consulta popular «perquè ha estat el mandat

de les urnes» ja que gairebé els dos terços de les forces parlamentàries

estan a favor de celebrar-la i, per tant, «el país no ha de renunciar a aquest

procés». D’aquesta manera, el dret a decidir i la consulta sobre el futur po-

lític de Catalunya esdevenen la nova centralitat política de la legislatura.

Finalment, en el discurs de presa de possessió del càrrec de nou presi-

dent de la Generalitat del dia 24 de desembre, Artur Mas apel·larà a dos

valors-guia: el compromís total, la voluntat de ferro per vèncer totes les

dificultats que es trobarà per davant i una gran fe en Catalunya, una fe que

«no hi ha res ni ningú que ens la pugui manllevar».

Balanç crític

El polític pensa en la pròxima elecció; l’estadista, en la pròxima generació.

Otto von Bismarck.

Les tasques implícites en l’exercici estratègic del lideratge polític són bàsi-

cament les de diagnòstic, disseny i execució o, si ho prefereixen, les d’ob-

servar, interpretar, planificar i intervenir sobre la realitat. La major part

d’errors comesos deriven d’una mala gestió d’aquestes tasques.



65

La funció de diagnòstic vol dir saber «llegir bé el partit», és a dir, obte-

nir tres resultats simultanis i necessaris per a les nostres futures interven-

cions: entendre’ns a nosaltres mateixos en tant que governants, entendre

el país i entendre el context en què hem d’interactuar amb els condicio-

nants, amenaces i finestres d’oportunitat que ofereix.

A la llum del diagnòstic que hom faci, el disseny estratègic ha d’in-

cloure la materialització possible de la visió, és a dir, la decisió del rumb a

seguir. Aquesta decisió és fonamental perquè, com en una ascensió d’esca-

lada, marca el full de ruta previ i la via des d’on intentarem atacar el cim.

Però, com sol passar amb els surfistes al mar, amb la definició de la ruta a

seguir tampoc no n’hi ha prou. Cal saber esperar les grans onades, el mo-

ment idoni, hem d’identificar les millors oportunitats i, aleshores, hem de

pujar a l’onada i aprofitar el fluir dels esdeveniments per posar en marxa

la nostra estratègia. És llavors quan arribarem a l’execució.

Quan això passi haurà arribat el moment de la mobilitz-acció, és a dir,

de mobilitzar i fer actuar tots els seguidors amb la finalitat de provocar

l’autèntic canvi, l’assoliment definitiu de l’execució. En aquest moment

cal saber provocar el sentit d’urgència, gestionar la incertesa, incorporar

les lleialtats de la majoria de ciutadans, reclamar la seva implicació, pre-

veure una certa dosificació de tasques i ritmes assimilables per tots, i orga-

nitzar actes de cohesió i de motivació que permetin superar els moments

de confusió, dificultat i desconcert propis del moment viscut.

El 9 de gener de 2011, Artur Mas –llavors acabat de nomenar president

de la Generalitat– declarava en una entrevista a La Vanguardia que «si hi ha

majoria absoluta del PP [en la nova legislatura espanyola], Catalunya haurà

de fer el seu propi camí. Això no inclou necessàriament una convocatòria

de referèndum d’independència, que provocaria un problema dins de Ca-

talunya. Probablement una meitat estaria a favor i l’altra meitat en contra.

Prefereixo administrar un grau de tensió controlat amb l’Estat central, que

el soroll interior i la descohesió de la societat catalana. Un dels nostres

tresors és progressar mantenint la unitat social».

La millor manera de mantenir cohesionada la societat catalana durant

l’any i mig del seu mandat va consistir en construir un gran consens al vol-

tant de la reclamació del nou pacte fiscal. En la preparació de la manifesta-

ció de la Diada del 2012, CiU encara insistia a centrar la demanda social en

66

aquesta reclamació. Aquest mateix clam va ser el punt central del discurs

del president Mas en el seu missatge institucional: «No hi ha batalla més

urgent ni repte més important que la sobirania fiscal del nostre país. I més

en aquests moments».

Però durant aquells vint mesos de nou govern, les relacions entre Cata-

lunya i Espanya encara s’havien agreujat més. Els atacs al model educatiu

català, la manca d’inversions en infraestructures o les exigències de Ma-

drid pel que feia al compliment del dèficit –el rigor pressupostari imposat

a les autonomies era més gran que el que havia de suportar l’adminis-

tració central– van fer explotar la tensió entre executius fins al punt que

el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va negar-se a comparèixer al

Consell de Política Fiscal i Financera de final de juliol.

D’altra banda, la capacitat de vertebració i mobilització del sobiranisme

cívic organitzat a través d’entitats com ara l’Assemblea Nacional Catalana

(ANC), Òmnium Cultural o l’Associació de Municipis per la Independència

(AMI) també havia anat creixent i amb un objectiu únic: ampliar la majoria

social ja existent al país favorable a la independència. Per això els orga-

nitzadors de la manifestació la van convertir en un clam per marxar d’Es-

panya, com quedava reflectit en el lema de la capçalera: Catalunya, nou

estat d’Europa. En el comunicat que l’ANC va fer públic el mateix 11-S en

finalitzar la manifestació es deia: «Avui hem demostrat al govern i al món

que volem ser un nou estat d’Europa… Hem fet una mobilització multitudi-

nària pacífica i unitària, la manifestació més gran, important i massiva de

la nostra història i l’hem acabat aquí, al nostre Parlament, per demanar a

les nostres institucions que iniciïn el procés de secessió…. President, escol-

teu la veu del poble. Ahir en el vostre missatge institucional vau dir que el

nostre clam era el vostre i que volíeu per al nostre país la plena sobirania i

llibertat. Nosaltres estarem al vostre costat si empreneu aquest camí».

El punt d’inflexió i el canvi de rumb oficial de CiU cap a l’estat propi

comença aquí, quan el president interpreta i diagnostica que la veu del

sobiranisme cívic és majoritàriament «la veu del poble». Sovint s’oblida

que el diagnòstic és l’habilitat més important, més difícil i més infrava-

lorada de l’exercici estratègic del lideratge. Sens dubte, aquest diagnòstic

va condicionar, en el cas d’Artur Mas, el disseny posterior de les seves de-

cisions de convocar eleccions i d’aspirar a una majoria excepcional que li



67

atorgués una gran legitimitat amb la qual impulsar el procés de consulta

cap a l’autodeterminació. Val a dir també que la majoria d’enquestes elec-

torals realitzades llavors anunciaven que la federació nacionalista voreja-

va la majoria absoluta i, fins i tot, la del Centre d’Estudis d’Opinió, que

depèn de la Generalitat, li donava aquesta majoria, tot i haver-hi un 40%

d’indecisos. De manera semblant, algunes enquestes donaven una majoria

superior al 80% a Catalunya favorable a la consulta del referèndum per la

independència, i un percentatge de vots a favor de la independència que

arribava o superava el 50%.

A la llum del resultat de les eleccions, podem afirmar que el lideratge

d’Artur Mas va fallar parcialment en el diagnòstic i, com a conseqüència, va

fallar en la precipitació de la proposta. Expliquem-ho a partir d’un gràfic.

Un cop donat per obsolet o superat l’autonomisme, el procés de transi-

ció nacional va cercar i va obtenir el major grau de coincidència ciuta-

dana al voltant de la proposta i la defensa del pacte fiscal. La reclamació

del pacte fiscal servia, a més, per donar concreció a una de les formes de

plasmar la idea del dret a decidir. En aquest cas, en la seva dimensió econò-

mico-financera. Fins al mes de setembre, la tasca parlamentària i instituci-

68

onal realitzada pel president havia aconseguit congregar un suport ampli

i transversal al voltant d’aquest tema. La manifestació de la Diada podia

servir com a colofó per demostrar fins a quin punt la ciutadania defensa-

va també la proposta. Però l’èxit d’assistència a la manifestació i el lema

explícit de la convocatòria realitzada per l’ANC desviava el focus d’atenció

cap a una demanda encara més agosarada. La proposta d’Artur Mas es veia

desbordada per la del sobiranisme cívic. Aquest fet i les decisions preses el

dia 12-S van convertir el gradualisme en precipitació i el control del tempo

en acceleració. En lloc d’ajudar la ciutadania a anar mastegant a poc a poc

les noves propostes se la convidava a empassar-se-les de cop, perquè es va

interpretar que la ciutadania ja estava preparada. El procés gradualista

aconsellava distingir les fites i anar-les assolint com qui puja esglaó a es-

glaó, pas a pas, amb els seus temps corresponents. Primer, la justícia de la

demanda del pacte fiscal (encara que després fos rebutjada per Madrid).

Després, argumentar i fonamentar la legitimitat i la legalitat del dret a

decidir, materialitzat en una consulta o referèndum ciutadà. I, per últim,

concretar la pregunta de la consulta a través de la proposta de l’estat pro-

pi, fent-la creïble i convertint-la en una proposta guanyadora.

Segurament, el més assenyat era arribar a la convocatòria electoral del

25-N fent bandera del dret a la consulta. En paraules de Javier Pérez Royo,

«si la fórmula d’integració de Catalunya a Espanya que havíem pactat amb



69

les Corts generals i aprovat en referèndum no cap en la Constitució, se-

gons el TC, haurem de buscar-nos la vida fora de la Constitució. Perquè el

que no se’ns pot demanar és que tinguem una voluntat diferent de la que

tenim». La defensa de la consulta o referèndum asseguraria el procés per

saber quina és aquesta voluntat del poble català. El problema és que entre

el 12-S i el 25-N es comet un triple salt mortal. Es passa de la proposta del

pacte fiscal a la proposta de la consulta, de la proposta de la consulta a la

discussió de l’estat propi i, com a conseqüència del mateix debat electoral,

s’identifica estat propi i independència, per la qual cosa s’acaba parlant

només de la independència. La gran cistella de seguidors que podia enca-

bir les propostes de pacte fiscal i de consulta ciutadana (dret a decidir) es

veuria ara clarament reduïda. O dit d’una altra manera (i remetent-nos al

gràfic abans esmentat), el 25-N el líder havia avançat una casella més que

una part dels seguidors. Això a banda d’altres factors conjunturals que

podien també determinar el vot contrari d’alguns ciutadans.

Resumint, la velocitat del canvi deixa pel camí molts votants incapaços

de seguir el ritme de propostes. Quan encara estan paint i acollint la idea

del dret a decidir han d’assumir la proposta de l’estat propi. El líder va més

ràpid (massa) que el poble. Com dèiem, el 25-N no es discuteix ja el pacte

fiscal o el dret a la consulta/referèndum sinó directament la viabilitat o

no de la independència. Si afegim ara el conjunt de factors desestabilitza-

dors (vaga 14-N, informes El Mundo 15-N, declaracions de Duran i Lleida) o

punitius derivats dels plans d’austeritat i de retallades, o les deficiències

de CiU en el disseny de la campanya electoral, entendrem millor la pèrdua

de la majoria excepcional anhelada.

Diversos analistes van avaluar immediatament aquest fracàs. Les críti-

ques més dures van arribar des del diari El País. Per Lluis Bassets el balanç

sobre el lideratge d’Artur Mas era ben clar: «una anàlisi errònia de la reali-

tat social catalana, una estratègia desencertada i una campanya electoral

mal plantejada».

http://blogs.elpais.com/lluis_bassets/2012/12/el-tir%C3%B3n-y-la-embes-

tida.html

Josep Ramoneda insistia en la mateixa idea tot aprofitant per denun-

ciar els aires de grandesa de Mas vinculant l’error d’interpretació sobre

70


les expectatives populars amb les seves pròpies expectatives personals. «El

personatge va adquirir un aire messiànic que el feia irrecognoscible. El car-

tell electoral en què s’erigia, amb els braços oberts i la mirada posada en la

llunyania, com a portador de la voluntat del poble, quedarà com la icona

d’aquesta desventura. De cop, la nit de diumenge l’abandonà l’aura. I, en-

cara abatut, va reaparèixer el dirigent polític sense atributs precisos que ha

estat sempre. [...] Mas va creure albirar la gran ocasió de passar a la història

i s’ha trobat que el moment no havia arribat. Aquest error d’interpretació

de la realitat marcarà per sempre la seva carrera. Mas pretenia liderar i ca-

nalitzar el moviment social per la independència. Les urnes han demostrat

que era una vana pretensió [...]. La seva autoritat ha quedat seriosament

tocada, perquè no hi ha error que demostri millor la debilitat d’un perso-

natge d’elevar les expectatives sobre si mateix molt per sobre de les seves

pròpies possibilitats. ¿Quina autoritat té qui amb el seu desafiament va

demostrar desconèixer on era? Mas és ara més feble davant el seu partit, da-

vant la societat catalana i davant del govern espanyol. Amb la qual cosa la

seva capacitat negociadora ha perdut molts punts i, com a conseqüència, el

procés sobiranista pateix una aturada de durada imprevisible».

http://politica.elpais.com/politica/2012/11/26/actualidad/1353954149_

605762.html

Des de La Vanguardia, José Antonio Zarzalejos parlava també del «fracàs

del president en funcions de la Generalitat, que va convocar unes elec-

cions de manera innecessària –a conseqüència de motivacions diferents

però totes mal calculades– i les va guanyar perdent de manera ostensible.

En el camí, el líder de CiU es va anar tancant totes les portes d’emergèn-

cia, reduint el seu marge d’interlocució i sobreactuant com si el resultat

estigués cantat: una majoria «excepcional» que no es va produir i va que-

dar reduïda a una minoria àmplia, però minoria per fi. Ruïnosa operació

política i electoral. [...] Mas està engabiat en una iniciativa que ha fracassat

sense que aquest fiasco quedi redimit pel fet que al Parlament hi hagi una

majoria sobiranista de dimensió pràcticament igual a la que existia en la

legislatura anterior».

http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20121202/543560

28118/jose-antonio-zarzalejos-la-renuncia-de-mas.html#ixzz2G58nHJoB


71

La derivada del fracàs esmentat conduïa també altres analistes a qües-

tionar no tan sols la feblesa d’Artur Mas sinó fins i tot la seva continuï-

tat. Antoni Puigverd apuntava que «Catalunya acaba de dir que no té gaire

confiança en Artur Mas, el qual surt d’aquesta prova amb l’espasa gairebé

tocant-li el cor. Al caire del precipici».

http://www.lavanguardia.com/encatala/20121126/54355649918/antoni-

puigverd-un-pais-tan-viu-com-esqueixat.html .

I, encara més rotunda era la conclusió de Francesc de Carreras: «Mas es

va deixar arrossegar per una manifestació i no va saber liderar un movi-

ment Avui Artur Mas és un líder caigut, definitivament, encara que calgui

donar temps al temps perquè això es compleixi».

http://www.lavanguardia.com/encatala/20121128/54355729548/l-error-

del-12-de-setembre-francesc-de-carreras.html

La llista d’errors atribuïts al lideratge de Mas podria continuar. S’ha

parlat d’improvisació, d’errors tàctics, de plantejar una aventura incerta

enmig de la crisi sense fer una avaluació correcta de les pròpies forces, de

no tenir prou en compte l’erosió derivada de les retallades, de la manca de

credibilitat independentista del candidat i de la seva coalició, etc. És fàcil

fer-ho a posteriori, però convé recordar que els resultats no els va preveure

ningú, cap analista.

En qualsevol cas, les aspiracions de Mas eren assolir un lideratge enfor-

tit pel nombre de vots, constituir un govern amb una majoria absoluta i

comptar amb la complicitat d’unes forces sobiranistes ben representades

al nou Parlament i ben organitzades socialment. La realitat ha estat una

altra. Ni majoria clara ni lideratge fort o sòlid, sinó un lideratge qüestio-

nat, afeblit, però sense alternativa; una governança fràgil i un sobiranisme

que es manté actiu en la seva vessant cívica, però que no augmenta o no

aconsegueix superar el seu sostre habitual al Parlament.

El lideratge de Mas s’ha afeblit, però no està mort políticament. En al-

gunes ocasions, ell mateix ha afirmat que el fracàs és la llavor de l’èxit i

ha demostrat la seva tenacitat i capacitat de superació. El 26 de novembre

de 2010 en la declaració de tancament de campanya que va fer a Món Sant

Benet deia: «El destí dels pobles no ve marcat per les vegades que entren

72


en crisi o cauen en el desànim, sinó per les vegades que són capaços d’ai-

xecar-se, de posar-se dempeus i d’enlairar els seus ideals, els seus millors

valors, els seus somnis i el seu esperit. I que si bé és cert que la història de

Catalunya està farcida de moments de crisi, de caigudes i fins i tot de ca-

pitulacions; si bé és cert també que en molts d’aquests moments ens han

manllevat institucions, drets, recursos i llibertats. Si bé és cert tot això,

la mateixa història de Catalunya demostra de manera rotunda que el que

mai hem perdut, el que mai ens han pogut prendre, el que ni els vents

més intensos han pogut apagar, és la flama que segueix escalfant la nostra

catalanitat i la nostra voluntat de ser un poble lliure i una nació plena».

Coaching per a catalans

Encara una cosa més, políticament incorrecta. Els errors de lideratge són

errors dels líders o també dels seguidors? El dèficit de lideratge tan de-

nunciat és un dèficit de líders o més aviat un dèficit de seguidors? Es va

equivocar Mas en el diagnòstic o van fallar els ciutadans a l’hora real de

votar (no a l’hora virtual i festiva d’anar a una manifestació)? Serà cert

que som una majoria emocional però amb poca operativitat política? El

resultat electoral, deia Xavier Roig, és «la demostració més diàfana que la

capacitat dels catalans per aplicar l’estratègia i la intel·ligència col·lectives

sobre els problemes de país és, com a mínim, erràtica. No som on som

per casualitat. [...] Els països que, en situació excepcional, no aposten for-

tament i clarament, són de poc fiar». http://www.ara.cat/premium/opinio/

Oportunitat-perduda_0_820117986.html

El que fa bonic i no compromet gens és dir que en democràcia el poble

no s’equivoca mai. He afirmat en alguna ocasió que de la mateixa manera

que no hi ha líders si no hi ha seguidors, no hi pot haver bon lideratge si

no hi ha bons seguidors. I que, per tant, els que es preocupen tant per la

manca de lideratge i/o per la seva qualitat potser farien bé de dedicar una

mica d’energia a preguntar-se per la manca de bons seguidors. Potser te-

nim i patim una intel·ligència política ciutadana efervescent: amb molta

escuma i manifestació, però a l’hora de la veritat poruga i massa esclava

d’un càlcul d’interessos inconfessables. La pregunta, doncs, manllevant-la

de Gaziel, és quina mena de gent som? «Com és possible que Catalunya,


73

sempre, immancablement, hagi perdut?». O, en paraules de Vicens Vives,

com és que (man)tenim una mancança històrica amb el poder? «El Mino-

taure és un personatge important de la història i de l’actualitat. És el poder.

[...] Abstracte en teoria, és una realitat quotidiana que cal saber manejar.

Hi ha pobles que hi estan familiaritzats, d’altres que no saben com fer-s’hi.

Aquest darrer és el cas històric de Catalunya». (Notícia de Catalunya, 1960).

Salvador Cardús ho deixa entreveure en un article, però, per estalviar-se

possibles danys col·laterals, evita acusar d’immaduresa els seguidors: «Les

eleccions que acabem de passar han demostrat que entre el crit indepen-

dentista i el sentit d’estat que l’hauria d’haver acompanyat hi ha encara

massa distància. Vam votar més com a membres d’una comunitat autòno-

ma que com a aspirants a un estat. No dic que es tracti d’una manifestació

d’immaduresa del poble, sinó que és la mateixa oferta i el discurs electoral

qui hi ha conduït». http://www.salvadorcardus.cat/?p=5194

Un col·lega meu, l’Antoni Matas, seguint l’estela historicista de Vicens

Vives, em recorda que per als catalans, en els darrers cinc-cents anys, el po-

der polític, el poder en majúscules, ha estat quelcom intangible, allunyat

del nostre espai i de nosaltres. I que, fent de la necessitat virtut, l’únic que

hem sabut fer és desenvolupar el poder econòmic a través de la burgesia

i d’un ascensor social generador d’oportunitats per a la majoria. Comptat

i debatut, hem tingut un poder esquifit, temporal i circumscrit als afers

privats. Això ha afavorit la creació d’una societat força igualitària i l’arrela-

ment d’un certa mentalitat anarquista, assemblearista, allunyada d’altres

opcions polítiques i sindicals més jerarquitzades i amb un rebuig genera-

litzat i crònic a tota forma de poder d’estat. Aquest «marc mental» ciuta-

dà tan arrelat no perdona el coratge ni tolera l’èxit individuals i dificulta

força el reconeixement, la promoció i l’exercici dels lideratges perquè els

interpreta com a elitistes i en desconfia. El líder fóra concebut com una

mena de milhomes, de superheroi a qui convé tallar-li les ales (o el cap).

Només faltava, doncs, que CiU triés un cartell de campanya on el posat del

seu candidat evocava Moisès.

Per reblar el clau del que acabo dir, el gran canvi històric viscut durant

els fets de setembre no responia inicialment a una jugada de CiU sinó que

va ser impulsat pel fortíssim corrent del sobiranisme cívic. El president

74


Artur Mas el va acollir, el va voler liderar i donar-li forma institucional

i executiva. «Demà molts compatriotes us manifestareu a Barcelona. El

meu cor serà amb vosaltres. El meu esperit i el meu compromís, també.

[...] Encara que sigui en silenci, sapigueu que el vostre clam és el meu, que

la vostra veu és la meva, que els vostres anhels són els meus», deia Mas en

el missatge institucional amb motiu de la Diada. Però malgrat la coherèn-

cia del compromís presidencial (dissolució del Parlament, convocatòria

d’eleccions i assumpció del projecte d’estat propi en el seu programa elec-

toral), els comicis del 25-N van suposar un càstig a Mas, però no al pro-

cés, encara que també el dificultava. El poble simpatitza amb l’Assemblea,

però no prou amb els líders polítics. I, per extensió, assisteix massivament

i emocional a les manifestacions sobiranistes, però en el decisiu moment

polític d’enfortir amb el seu vot les persones que haurien de pilotar el

procés llavors s’arronsa.

Per què passa això?, es planteja Matas, i ell mateix suggereix algunes hi-

pòtesis. «Perquè un dels nostres no pot manar, ja que «el poder de debò»no

ens pertoca (mentalitat d’esclau polític). Perquè no podem permetre que

el meu igual sigui més que jo (mentalitat caïnita i envejosa). Perquè no ens

hem cregut que cal una certa disciplina, lideratges i jerarquia per a dur

a terme qualsevol projecte (mentalitat d’entre tots ho farem tot, la qual

cosa és mentida, ja que sempre hi ha algú que acaba fent la feina). Perquè

al capdavall preferim renunciar al somni compartit abans que admetre

el lideratge d’un igual (mentalitat del somni de la caseta i l’hortet, que

deia el president Macià)». La interrogació de Matas i les seves respostes ens

haurien de fer pensar.

El 30 de juny del 2012 reflexionava jo al diari ARA al voltant d’una frase

cèlebre citada pel periodista Joaquim Maria Puyal quan li van atorgar el

premi al Català de l’Any 2011: «President, si mai se sent sol, sàpiga que

té un poble al darrere». Pocs dies després, Joan Ramon Resina parlava en

aquest mateix diari de l’aprimament del lideratge de Mas, tot afirmant

que «no és cert [com deia Puyal] que el president tingui un poble al darre-

re: el té al davant, i la pregunta coent és si sabrà estar a l’altura del poble».

Les paraules de Puyal i Resina, malgrat la diferència d’enfocament, ens

ajuden a comprendre una mica millor la problemàtica actual del liderat-

ge i en particular el nostre problema amb el lideratge. Quan diem que


75

Europa, Espanya o Catalunya pateixen una manca de lideratge, a què ens

referim exactament? Perquè hi hagi lideratge s’han de donar simultània-

ment tres elements: líders, visió i seguidors. L’opinió general acostuma a

posar el seu dit acusador sobre l’absència de líders, però no acostuma a

avaluar amb el mateix rigor si hi ha cap projecte a defensar i, sobretot, si

hi ha seguidors disposats a assumir també la seva quota de responsabilitat.

Altrament dit, tenim molt clar que hem de reclamar als nostres diri-

gents el deure de liderar, però no tenim tan clar que això s’hagi de corres-

pondre també amb el compromís d’assumir les conseqüències del deure

del seguiment. Puyal pressuposava que si el president feia un pas endavant

i plantejava un projecte mobilitzador tindria el poble al darrere donant-li

suport. Resina anava més enllà i deia que el poble ja anava per davant

del seu líder i que el que aquest havia de fer era espavilar. A la llum de

les eleccions del 25-N, crec que hauríem de constatar que, a l’hora de la

veritat, una part dels seguidors no ha seguit el seu president. O, dit d’una

altra manera, que potser el problema que tenim avui amb el lideratge no

és (només) una qüestió de líders, sinó (també) un problema de seguiment.

En la mateixa línia del missatge d’en Puyal, l’11-S l’Assemblea Nacional

Catalana va adreçar aquest missatge a Artur Mas: «President, escolteu la

veu del poble [...]. Nosaltres estarem al vostre costat si empreneu aquest

camí». El president va emprendre el camí, però una part rellevant de la

ciutadania no va estar al seu costat o no li va fer costat. Poc abans de les

eleccions, jo mateix feia aquest pronòstic en relació amb la consecució de

l’estat propi: «L’arc de possibilitats que ara mateix tindrem els catalans no

serà molt gran, potser d’un u per cent. Però si disposem dels líders apropi-

ats, aquest u per cent pot ser decisiu». Ara rectifico. Necessitem disposar de

líders apropiats però també de ciutadans compromesos.

L’oportunitat de la gran onada ha passat. Potser en vinguin d’altres,

però el precedent viscut ens alerta de nou sobre «quina mena de gent

som». Per això, insisteixo a dir que una bona actualització del títol del

llibre de Gaziel avui fóra Coaching per a catalans, o Per què els catalans tenim

por a guanyar. «Qui no lluita ja ha perdut», deia el president en el discurs

de cap d’any. Però no és aquest el problema. Catalunya porta tres-cents

anys lluitant, resistint, demostrant tenaçment la seva voluntat de ser. És

un cas únic de continuïtat. El problema és que els catalans, fins ara, han

76


lluitat per a no perdre, però mai no s’han atrevit a lluitar per a guanyar.

Millor encara, s’han especialitzat en la funció de supervivents, de resili-

ents, és a dir, en la funció de descobrir mecanismes per fer front a les

adversitats. El drama històric que ens toca viure és que ara (després de la

sentència del TC i de la voluntat declarada de Madrid d’anar a per totes

contra Catalunya), en les condicions actuals, sabem que «qui no surti a

guanyar ja ha perdut». El títol de la conferència de Jordi Pujol, «Residuals

o independents», amaga en el fons aquest dilema. Sobreposar-se a la der-

rota, sortir a no perdre, avui, representa en el millor dels casos allargar

l’agonia de la residualització (identitària, econòmica, financera, política,

cívica, cultural i espiritual). Parlo de drama perquè aquesta mena de gent

que som (políticament indecisos, porucs, mesells, somiatruites) s’ha es-

pecialitzat només a desenvolupar estratègies resistencials; hem registrat

mundialment aquesta patent i en acabat hem deixat de seguir invertint

en R+D+I. Tenir sentit d’estat, atrevir-se a manejar el Minotaure, sortir a

guanyar, implica un estat d’ànim, una actitud vital col·lectiva i una força

de voluntat i creativa totalment diferents, com han demostrat Pep Guardi-

ola i Tito Vilanova en el Barça, i que han fet extensiva a l’equip i a la seva

afició. Però, no ens enganyéssim, per atrevir-se a guanyar calen lideratges

i dels bons, gent preparada i disposada a jugar-se-la i també una afició que

els faci costat a les verdes i a les madures.


77

Dels fets de setembre a l’actualitat: anàlisi del lideratge d’Artur maspOnències del seMinAri de lA càtedrA liderAtges

i gOvernAnçA deMOcràticA d’esAde i del centre

d’estudis JOrdi puJOl

11 de febrer de 2013

AntonI gutIéRRez-RuBí

Principals trets característics del lideratge del president Mas durant el

període esmentat

El resultat obtingut per Artur Mas a les eleccions anticipades del passat

novembre ha suposat un cop dur al seu prestigi com a líder polític.

Tres serien els errors que qüestionen el seu lideratge:

1. Error en el càlcul implícit efectuat per avançar les eleccions (una ma-

joria absoluta que reforcés el seu lideratge i la seva legitimitat per encapça-

lar el projecte polític denominat de transició nacional). Desautorització del

polític expert pel fet de no saber calcular les seves possibilitats electorals.

2. Error en la gestió (política) de la coalició CiU: la tensió explícita i im-

plícita amb el líder d’UDC, Duran i Lleida, fragilitza encara més la solidesa

del seu lideratge. Sense victòria per majoria absoluta, ERC esdevé de facto el

tercer soci –i el rellevant– de la coalició de govern, tot provocant un desequi-

libri i una alteració de la correlació de forces i una clara desavinença estra-

tègica. El pacte posterior amb ERC tampoc no reforça el seu lideratge en apa-

rèixer subordinat a l’objectiu, les formes i el ritme que imposa el seu aliat.

78

3. Error en la gestió dels intangibles: de la força i la confiança política

de setembre... als dubtes, pors i recels d’una part molt significativa de la

societat. Creix la percepció que Artur Mas ha abandonat la seva imatge de

polític prudent i assenyat en impulsar un procés arriscat de resultat incert.

La deconstrucció de la seva imatge anterior en apostar per un messianisme

(en campanya electoral) s’adiu poc amb la seva personalitat. Artur Mas apa-

reix enmig de la pinça formada pel radicalisme de Junqueras i la moderació

de Duran, projectant una imatge de feblesa que alimenta les reticències

(quan no l’oposició rotunda), fins ara latents, dels sectors empresarials i

una part significativa de les elits dirigents.

Hi ha qui creu, però, que el principal –i únic– error del president Mas

és la gestió del tempo i del calendari. Aquestes veus afirmen que Artur

Mas encerta en el diagnòstic (esgotament del marc constitucional i estatutari

actuals) i en la connexió de noves expectatives (obrir una nova etapa). Fins

i tot, hi ha qui afirma que el resultat electoral s’explica per la recança i la

por del poble (davant d’un moment decisiu de la història del país). És a dir,

que els ciutadans no han estat a l’alçada del seu líder... i no «han entès» la

importància del que ens «hi jugàvem», ni tampoc del «moment històric».

Aquesta línia de reflexió es veu reforçada, implícitament, per la campa-

nya, brutal i intolerable, de desprestigi del principal referent ètic i polític

del nacionalisme: Jordi Pujol (de retruc, per la seva família). Campanya

que, segurament, ha minvat el suport electoral de CiU, creant un tel de

dubte i sospita que s’ha fet extensiu a líders de la coalició i al mateix Artur

Mas, en un clima d’alta sensibilitat sobre la corrupció en la política i el

finançament il·legal de partit o l’enriquiment personal il·lícit. Cal recordar

que l’ombra del cas Palau-Millet no s’ha esvaït i que encara ha d’entrar en

la seva fase més dura, amb l’inici del judici. Aquests atacs (sobre els quals

darrerament s’ha conegut la falta de fonament policial o fiscal), alimentats

per part d’una determinada premsa, amb la col·laboració activa o passiva

d’algunes forces polítiques, juntament amb la immaduresa del electors,

explicarien el resultat i eximirien de responsabilitat l’actual president Mas.

Aquesta argumentació és una dèbil i insuficient explicació per a justifi-

car el resultat electoral. Més aviat cal situar la incapacitat pedagògica (del

projecte) i interpretativa (de la realitat) que fa el president (i el seu equip)

per trobar les causes més profundes de l’impacte que ha tingut el resultat

PonÈnCIEs. dels fets de setembre a l’actualitat: anàlisi del lideratge d’Artur Mas

79


electoral en la imatge i en el lideratge del president Mas. Passar del consens

majoritari al voltant del pacte fiscal, per a transitar cap al dret a decidir,

l’estat propi (o estructures d’estat) fins a insinuar que la consulta obriria,

inexorablement, el camí cap a la plenitud nacional (la independència) ha

estat agosarat i impropi d’un líder capaç de convertir els anhels en projectes,

i aquests en realitat. El seu relat instrumental ha estat massa acrobàtic. Més

que mai, en temps de crisi, els ciutadans reclamen claredat i franquesa. El

temps del «tu ja m’entens» s’ha esfondrat. Les ambigüitats, tan útils per al

consens, el diàleg i el pacte, han mort. I, amb elles, part de la clau de volta

per a resoldre els problemes del país.

Altrament, l’actual situació de bloqueig (política i institucional), així

com l’ofec financer de la Generalitat en el marc d’una profunda crisi, situ-

en la crua realitat (socioeconòmica) com el principal problema de la socie-

tat catalana. Sense ambigüitats.

Avaluació dels encerts i dels errors, dels punts forts i dels punts febles

d’aquest lideratge

Punt fort: entendre i copsar un sentiment de «moment històric». I la gestió

de les grans marques de comunicació política: pacte fiscal, dret a decidir,

transició nacional. Els seus punts... dominen, indiscutiblement, l’agenda

pública i política.

Punt feble: a un líder se li exigeix encert i capacitat per reagrupar el màxim

de gent heterogènia... Si ho jutgem per aquests paràmetres, Mas ni l’encerta

ni uneix, més aviat s’està equivocant i contribueix a la divisió del país sense

aconseguir esdevenir el líder indiscutible dels sobiranistes, que veuen en

els lideratges independentistes noves promeses més clares i transparents.

Lliçons de cara a la maduració i l’enriquiment de la noció de lideratge

polític, a Catalunya i en general

Se suposa que un projecte polític sòlid (i un líder que el faci avançar) neces-

sita com a mínim quatre elements: un adversari, un objectiu, uns aliats,

uns valors.

El president Mas ha construït un enemic: Espanya... Però no és genuí en

la construcció d’aquest enemic, n’hi ha d’altres que són més creïbles i

convincents en la seva oposició a Espanya i no han de justificar hipoteques

80


del passat... No és, per tant, un líder indiscutit en aquest camp.

El president Mas proposa un objectiu: la transició nacional... Però és un

objectiu poc definit en el seu contingut i encara menys en el procés per

assolir-lo. D’altres són molt més clars en la formulació de l’objectiu: la

independència.

El president Mas disposa ara d’uns aliats (ERC i UDC) amb posicions contra-

dictòries, que no sumen sinó que s’anul·len mútuament... A més es tracta

d’una aliança forçada i imposada per les circumstàncies electorals, ben

lluny del disseny ideal d’una aliança entre el líder i el seu poble.

El president Mas vol encarnar uns valors que, conjugats adequadament,

projecten una imatge d’una Catalunya ideal en la qual se sent identificada

una part probablement majoritària dels catalans... És en aquest camp més

eteri on possiblement Mas compti amb l’avantatge de representar amb

certa naturalitat la visió del món propugnada tradicionalment per CiU.

Podria deduir-se que la posició de Mas no és prou sòlida en –com a mí-

nim– tres d’aquests elements, però juga amb l’avantatge comparatiu que

no hi ha cap altre projecte, ni cap altre líder, que acrediti més solidesa,

de manera que podríem concloure que el lideratge de Mas és un lideratge

feble, però suficient per assegurar-li per defecte la primogenitura del país.

Ara, s’obren grans i importants incògnites: és Artur Mas un líder del

futur o ja és un líder del passat? En haver vinculat la realització de la con-

sulta al seu límit com a responsable polític i líder institucional, ha posat

el marc mental de la interinitat en tota la seva actuació present. Artur

Mas és l’únic president possible avui (i segurament el millor líder polític

del país); però això no el fa –necessàriament i paradoxalment– ni el més

convenient ni el més útil per a la societat catalana i els seus inajornables

reptes.

Catalunya és avui un país lligat a la sort d’un líder minvat, lligat, pot-

ser desorientat, i que sembla presoner d’una dolça melangia.


81

DAnIel oRtIz


període esmentat

Durant el període de temps objecte de la nostra anàlisi (els setanta-sis dies

que van de l’11-S fins al 25-N) Artur Mas és un líder transformador, que

projecta una força excepcional sobre cadascun dels tres eixos del trian-

gle del lideratge: projecte, líder i seguidors; i, al mateix temps, genera, en

nombrosos moments, una extraordinària simbiosi, una poderosa identi-

ficació o comunió entre tots ells. En primer lloc, referent a la magnitud

i la noblesa del projecte (que el poble de Catalunya pugui exercir el dret

a decidir el seu futur), es tracta del repte col·lectiu de major envergadura

dels darrers tres-cents anys, i per assolir-lo cal modificar l’statu quo i portar

a terme canvis estructurals en tots els ordres. La diferència respecte a la

majoria de governs, que es limiten a la gestió, més o menys plàcida, més o

menys reeixida, de les seves competències, és abismal.

En segon lloc, el líder es defineix com un facilitador, un catalitzador,

un intèrpret temporal de la voluntat del poble. En conseqüència, ell ma-

teix es posa en joc, posa el seu futur polític en joc, al servei d’aquesta cau-

sa, i anuncia que, atès que no té intenció de perpetuar-se en el poder, el

dia que el poble pugui expressar sobiranament la seva voluntat, ell deixarà

la presidència. Aquest plantejament accentua l’excepcionalitat del líder.

Finalment, pel que fa als seguidors, és evident que no són simples com-

parses: la transició nacional l’inicien els ciutadans, no pas els polítics. Mas

es caracteritza per tractar la ciutadania amb respecte, com a ciutadans

adults i responsables, parlant clar, evitant els discursos ensucrats i l’ocul-

tació de les males notícies per por del futur cost electoral. Aquest plan-

tejament inclusiu té la virtut de fer partícip la ciutadania de la transició

nacional i permet revaloritzar la democràcia.



Des del punt de vista dels encerts o punts forts, es tracta d’un lideratge que

no només vol escoltar la veu del poble, sinó que està disposat a servir-lo,

és a dir, a jugar-se-la de debò, des d’una actitud de generositat personal i

82


política a la qual no estem gaire acostumats. En aquest sentit, crec que el

gest de «posar-se al costat del poble», és a dir, d’escoltar el clam de l’11-S i,

l’endemà mateix, en lloc d’amagar-se o fer veure que no havia passat res,

entomar nítidament el missatge de la ciutadania, esdevindrà una referèn-

cia cabdal en la política catalana.

El tarannà del president Mas es caracteritza per la prudència, la modès-

tia i la serenitat (evita caure en les provocacions i l’enfrontament estèril)

i, al mateix temps, mostra també una gran fermesa, coratge i coherència

en les seves actuacions. És conscient de la importància d’aprofitar les opor-

tunitats històriques (per això dissol el Parlament, tot i les veus que diuen

que «potser no calia») i elabora un relat convincent, no només en termes

històrics («després de més de cent anys de catalanisme, després d’haver

esgotat la via autonomista, etc., ha arribat l’hora del dret a decidir»), sinó

també relligant en un sol tot la sobirania política, la prosperitat econòmi-

ca, la cohesió social i la dignitat col·lectiva. Finalment, es tracta d’un líder

ben preparat, amb experiència i capacitat contrastades, que coneix bé les

matèries, que pot fer un discurs sense haver de llegir-lo i que és «interna-

cionalment homologable», és a dir, que pot viatjar a Londres, Brussel·les o

Moscou sense fer el ridícul.

Des del meu punt de vista, els errors d’aquest lideratge són tres. Primer,

un dèficit en l’explicació del perquè. Encara que de motius per reivindicar

la sobirania de Catalunya n’hi hagi amb escreix (tant de tipus pragmàtic,

com de tipus identitari), i encara que la noblesa del dret a decidir no ne-

cessiti cap justificació, és fonamental vincular la transició nacional amb el

desig de construir «un país millor». Un país més just, més pròsper, més cul-

te i de més qualitat humana. Un país que es comprometi de debò amb la

igualtat d’oportunitats, en contra dels privilegis i a favor de les persones

més vulnerables. Un país que faci de la lluita contra la pobresa i l’exclusió

social una de les seves màximes prioritats. En plena crisi econòmica, quan

hi ha tanta gent que ho passa malament, feia falta un missatge social molt

més explícit. Segon, les relliscades de la campanya electoral: la famosa

foto, l’excés de confiança en les enquestes, un triomfalisme exagerat (no

per part del líder, però sí del seu equip). Tercer, no haver sabut (o pogut)

mantenir a ratlla els poders fàctics que, amb les seves pressions, amenaces

i xantatges, tracten de fer descarrilar la transició nacional.


83

Malgrat tot, la principal feblesa rau en els seguidors. L’esclat de l’11-S

no va tenir una traducció clara a les urnes, escassament dos mesos i mig

després. El poble es va arronsar, va fer figa o no va entendre la transcendèn-

cia del moment. Per què va passar això? Una pista la podem trobar en el

títol de l’enquesta europea de valors del 2009: Valors tous per a temps durs. La

pregunta inevitable és si un poble pot aspirar a decidir el seu futur a base

de valors tous. Si es pot pretendre, només amb valors tous, passar de ser

una comunitat autònoma a ser un país sobirà. Una altra interpretació pos-

sible, tot i que relacionada amb l’anterior, sosté que Catalunya és un poble

políticament immadur, incapaç de definir una bona estratègia col·lectiva,

i que té por o no entén la naturalesa del poder polític.

Finalment, s’ha dit sovint que l’acceleració del procés durant aquells

tres mesos (pacte fiscal; dret a decidir; estat propi; independència) va pro-

vocar la incomprensió de molta gent i va perjudicar els resultats electorals,

de CiU en particular i del conjunt de forces sobiranistes. És cert que l’ac-

celeració va jugar en contra de la «transició nacional» liderada per Artur

Mas, atesa la manca de temps de la ciutadania per comprendre i assimilar

cadascun dels estadis. No obstant això, crec que era un fenomen gairebé

impossible d’evitar, a causa de l’acció combinada de tres actors ben dife-

rents. Primer, el sobiranisme cívic (l’ANC, Òmnium, etc.) es va mobilitzar

massivament per accelerar el procés, confonent sovint el dret a decidir

amb la mateixa independència. Segon, els sectors espanyolistes van fer

exactament el mateix, però òbviament amb la intenció contrària, per es-

pantar els indecisos o «moderats». I tercer, els mitjans de comunicació,

com passa sovint, van fer molt poc per clarificar els conceptes i aportar

rigor en les informacions, perquè anar de pressa, es tracti del que es tracti,

sempre és més espectacular que anar a poc a poc.



Fa tan sols quatre o cinc anys, molt poques persones, per no dir gairebé

ningú, haurien gosat imaginar un procés de lideratge com aquest. Amb el

president Mas, la ciutadania de Catalunya i el dret a decidir com a grans

protagonistes. Aquest fet permet formular un parell d’afirmacions impor-

tants: els líders polítics no neixen, sinó que es construeixen, a partir d’un

84


llarg procés de maduració i treball personal, en base a uns valors, unes

actituds i uns compromisos fonamentals. I, de vegades, només quan es do-

nen les circumstàncies propícies, els lideratges emergeixen i cristal·litzen.

Per tant, els lideratges polítics són bàsicament circumstancials, fruit d’un

moment històric determinat i d’una conjunció d’actors i de factors que els

expliquen i els fan possibles.

En una època de màxim desprestigi de la política, tant a Catalunya,

com a Espanya, com a tot Europa, el lideratge d’Artur Mas fa bona la frase

de B. Crick: «La política mereix grans elogis. És una preocupació d’ho-

mes lliures i la seva existència és una prova de llibertat». I aquesta és la

principal lliçó: la política no està en crisi, el que provoca la desafecció i

el rebuig dels ciutadans és la mala política. Les eleccions del 25-N van

registrar la participació més elevada des del 1980. El lideratge d’Artur

Mas durant aquells setanta-sis dies va fer emergir la política de debò, la

política en majúscules. Perquè era un procés «en viu i en directe», autèn-

tic, amb risc, sense guió preestablert, ni titelles teledirigits. I quan això

succeeix, la gent no «passa» de la política, sinó que en parla, s’hi engresca

i hi participa més que mai, perquè és conscient que el seu futur està en

joc. Aquesta és la grandesa de la política, la que hauríem de reivindicar

sempre.

enRIC JulIAnA


període esmentat

Entre els mesos de setembre i novembre es produeix un salt narratiu en el

lideratge d’Artur Mas amb ressons religiosos. Un canvi de dimensió esca-

tològica. Del líder jansenista passem al líder bíblic. (Jansenisme: corrent

catòlic, especialment intens a França, Països Baixos i Alemanya durant els

segles xvii i xviii, que es va apropar al rigorisme protestant. Un catolicisme

de frontera. Un dels seus grans defensors va ser Pascal. Va tenir certa in-

fluència a Catalunya i alguns estudiosos, com Albert Manent, veuen en el

jansenisme el dring específic del catolicisme a Catalunya).

Artur Mas, catòlic educat a l’interior de l’esfera cultural francesa, va


85

iniciar el seu mandat amb un discurs sobre la crisi de clares evocacions

jansenistes o semi-protestants: dir la veritat sobre la gravetat dels proble-

mes, resistir el dolor, racionalitzar l’adversitat, no defugir decisions impo-

pulars, no amagar-se davant els problemes, una actitud i una voluntat que

contrasten amb els moviments barrocs de la política espanyola i la comú

intenció de PP i PSOE d’escapolir-se de l’escomesa.

Al cap de dos anys, el president de la Generalitat fa un salt: el jansenis-

ta Mas es replega i passa del Nou al Vell Testament, transformat en Moisès

en els cartells d’una campanya electoral molt mal plantejada en termes

d’estratègia i comunicació. El Mas contingut i semi-protestant es trans-

forma en l’home que és a punt de separar les aigües del Mar Roig amb

tot el poble al darrere. Un salt espectacular amb problemes de transició

narrativa: no acaba de quedar clar per què l’home contingut opta per la

sobreactuació. Passades les eleccions, Mas sembla pansit. Dels seus gestos,

hom pot deduir que voldria tornar al jansenisme però les circumstàncies

i els resultats electorals no ho fan fàcil. Corre el risc d’acabar, com Jonàs,

al ventre de la balena.



Els acabo d’exposar. La narrativa jansenista era molt interessant en la me-

sura que definia una tensió inèdita amb aquest barroquisme espanyol que

sempre juga a cartes. El rigorisme –una dialèctica no tramposa amb les

dificultats del moment– li donava molta autoritat, a Mas. El retorn a Moi-

sès va ser llegit per la política i la premsa espanyola com un órdago, envit

llegendari i obsessiu en la mentalitat hispànica. (El joc del mus el van in-

ventar els bascos i la paraula or dago en èuscara vol dir «hi vaig!») El profeta

juga a cartes i perd dotze punts. Malament.



A les eleccions catalanes del 25 de novembre va quedar demostrat que a

una part prou significativa de la societat catalana li fa por el poder polític.

En desconfia. Malfia del poder estatal espanyol fins a l’extrem d’imaginar

la separació radical de Catalunya i a la vegada també malfia del poder po-

86


lític local. Mas va demanar un apoderament extraordinari per a una situ-

ació excepcional i la societat catalana no l’hi va voler donar. Aquesta és

la veritat essencial de les eleccions del 25 de novembre del 2012 i sobre

aquesta veritat s’hauria de bastir qualsevol noció de lideratge polític per

al futur immediat. Entre setembre i novembre es va produir un momen-

tum (relació específica entre massa i velocitat) que no va acabar de quallar

perquè calia més massa, i per un excés de discordança sobre la velocitat

òptima. La història no regala momentums cada any. A partir d’ara, tindrem

moments. I anar fent.

FeRRAn sáez


període esmentat

Existeixen almenys tres grans característiques que defineixen aquest lide-

ratge. La primera i més important és el fet d’haver assumit d’una manera

directa, explícita i immediata el lideratge d’un procés absolutament in-

cert i sense camí de retorn. O, dit en un llenguatge planer: jugar-se tota

la seva carrera política a una sola carta. Aquesta passa no l’havia fet mai

ningú. El sis d’octubre del 1934, el president Companys no va iniciar cap

procés, sinó que va fer un pas en fals que, en aquelles circumstàncies, era

impossible que tingués un recorregut polític.

En segon lloc, Mas va renunciar a una mobilització popular sostinguda

que li hauria estat molt favorable però que resultava potencialment molt

perillosa. Aquesta renúncia al populisme és molt destacable. Després de la

trobada amb Rajoy, on aquest va descartar el pacte fiscal, va optar per no

sortir al balcó de Palau tal com li demanaven les persones que estaven a la

Plaça de Sant Jaume.

En tercer lloc, el to va ser sempre matisat, dialogant i cordial. Tot i que

la situació hauria pogut tendir amb molta facilitat a la confrontació, es va

optar per un llenguatge que defugia la vehemència i el maximalisme verbal.

Malgrat les inevitables contradiccions –tant de fons com de caràcter

comunicactiu– que es poden generar en un procés d’aquestes caracterís-

tiques, les línies generals traçades pel president van ser respectades per


87

la resta de membres del govern, de CDC i, en menor mesura, d’UDC. En

aquest precís context, això implicava un sobreesforç important.

Combinació adequada, però no igualment satisfactòria, entre el lide-

ratge intern, destinat al poble de Catalunya, el destinat a l’opinió pública

espanyola i el que tenia un abast pròpiament internacional. Probablement,

el que experimentà més problemes fou el segon.



Punts forts:

·· Bona preparació acadèmica (idiomes, coneixements d’economia, etc.),

que atorga una innegable credibilitat i solvència al discurs.

·· Tarannà cordial i matisat, defugint els tons crispats.

·· Bona gestió de la dualitat proximitat/distància respecte de l’electorat.

·· Capacitat d’articular discursos complexos però alhora comprensibles

per a un auditori no especialitzat en qüestions polítiques o econòmiques.

·· Capacitat d’escoltar i d’incloure les idees de l’adversari en el propi

discurs.

Punts dèbils:

·· Identificació per part de molts ciutadans amb un segment social –amb

un món– molt determinat. Percepció d’una certa distància respecte del

ciutadà de classe mitjana/mitjana baixa.

·· Actitud de vegades dubitativa i capacitat limitada per fer discursos

vibrants quan és el moment oportú. Gestualitat convencional.

·· Posició d’inferioritat en les relacions internacionals atesa l’actitud

restrictiva del govern espanyol al respecte.



Un líder polític és essencialment un gestor d’esdeveniments imprevisibles,

incerts o fins i tot casuals. Però aquesta gestió, un cop coneguts aquests d’es-

deveniments imprevisibles, incerts o fins i tot casuals, no s’ha de traduir en

improvisació sinó tot el contrari. Aquest equilibri entre la reacció immedia-

ta i gairebé intuïtiva i la posterior actitud reflexiva i cauta és fonamental. El

88


mal líder és el que actua a l’inrevés: reflexionant lentament sobre l’incendi

i després improvisant una llei sobre aquesta qüestió. Afortunadament, el

president Mas ha actuat de moment seguint l’ordre pertinent.

En política, i més concretament en l’esfera del lideratge, existeix un

actor fonamental, que sovint no es pren prou en consideració: els mitjans

de comunicació i els interessos particulars que representen. El líder del

segle xxi ja no sorgeix dels mítings sinó de les portades dels diaris o les

entrevistes televisives. Indirectament, són els mitjans qui formen el líder,

però també els qui el destrueixen si ho creuen oportú. D’aquesta dimensió

del lideratge no se’n pot fer abstracció.

No hi ha –no n’hi pot haver– lideratge sense un conjunt de persones

disposades a assumir-lo d’una manera raonablement coherent. En el cas

que comentem, això no ha estat ben bé així.

JoAn VeRgés

Artur Mas, príncep nou?

Líder polític?

Els primatòlegs, els antropòlegs i els psicòlegs ens fan veure que els hu-

mans som gregaris. Inevitablement, tendim a formar grups. No solament

això, formem grups al mateix temps que mirem d’identificar la persona

−o bèstia− que ha de portar la veu cantant −i, curiosament, segons sem-

bla, l’expressió «portar la veu cantant» no és només una metàfora. En el

cas dels humans −com passa amb els ximpanzés i a diferència del que

passa amb els bonobos, dues espècies molt properes a la nostra−, normal-

ment, els individus que acaben portant la batuta són mascles. Per sort o

per desgràcia. Només cal veure qui protagonitza les gestes més lloades

pels llibres d’història. És a dir, l’existència de grups i l’existència del que

podem dir-ne «líders» −normalment, mascles− van de la mà. En la mesura

que ens agrupem, per les raons que sigui, gairebé sempre apareixen líders.

Apareixen individus en qui el grup diposita confiança, persones a les quals

el grup fa cas i segueix.

D’altra banda, sembla clar que hi ha diferents menes de líder. Allò que

fa que un individu esdevingui líder en una determinada situació no fa que


89

esdevingui líder en una altra mena de situació. Una cosa és ser el líder en

un camp de futbol i una altra ser-ho en una reunió de negocis. Una cosa és

ser un adonis i endur-se les mirades −i el pensament− de la gent en un còc-

tel al vestíbul del Liceu i una altra ser un savi d’universitat a qui cal escoltar.

Què fa que una persona esdevingui un líder polític? La pregunta és

interessant i alhora ben difícil de respondre. Exigeix tenir alguna mena

de resposta a la pregunta més general de què sigui la política. Però aquesta

pregunta, com totes les preguntes generals o filosòfiques, està destinada

a generar controvèrsia. Per tant, farem bé d’avisar que aquí no l’abordem

directament ni amb ànim exhaustiu. Diguem que la política és la mena

d’activitat que caracteritza un grup políticament definit com a tal, en la

mesura que es planteja el problema de com s’ha d’exercir el poder que

resulta de l’agrupació dels individus que l’integren. La política suposa

necessàriament una conjunció: poder i agrupació. Totes dues coses alhora.

Una empresa, per exemple, pot arribar a tenir molt de poder, molta capaci-

tat d’influir en les decisions de la gent, però mentre no es preocupi d’usar

aquest poder per aglutinar la gent al voltant de l’exercici d’aquest poder,

no serà un grup polític. Així mateix, una família és clarament un grup.

Però no és pas un grup polític perquè no es conforma com a grup a partir

de la qüestió sobre l’exercici del poder.

Tot aquest circumloqui −potser massa llarg, potser superflu− tan sols

ens serveix per defensar que un líder específicament polític ha de ser algú

que tingui poder i que aglutini. És a dir, algú que tingui poder perquè

aglutina i algú que aglutina perquè demostra poder-ho fer. Aquesta seria

una de les claus del lideratge polític.

Artur Mas, líder polític? Virtuts i defectes

Després del que, segons sembla, cal anomenar «fets de setembre», Artur

Mas s’acosta a la figura o arquetipus de líder polític en el sentit que aca-

bem d’explicar. Efectivament, tot fa pensar que ha volgut o vol aconseguir

el poder aglutinant els catalans i vol aglutinar-los a partir de la demostra-

ció que té poder per a fer-ho.

En què pretén basar aquest poder per aglutinar? En tota una sèrie de

facultats personals −que valen com a virtuts− i en tota una sèrie de cir-

cumstàncies que envolten la seva persona –en el cas de les figures polí-

90


tiques, les circumstàncies no solament condicionen la persona sinó que

la conformen com a figura política. N’enumeraré unes quantes, un altre

cop, sense ànim d’exhaustivitat.

1) Consciència institucional. Una virtut com a líder polític d’Artur Mas

és la consciència de ser president de la Generalitat i actuar com a tal.

Actuar com a president del govern dels catalans fa que hom esdevingui

president dels catalans, a ulls dels catalans. No tots els polítics que han

ocupat el càrrec han exhibit aquest grau de consciència.

2) Consciència dels temps. Artur Mas ha sabut fer-se més líder posant-se

al davant de les reivindicacions nacionals de Catalunya. Després dels fets

de setembre s’hauria convençut que «ha arribat un altre juny» i que la

tasca de conduir la lluita d’aquest juny és una tasca que ha d’assumir el

president de la Generalitat. En aquest sentit, allò que va captivar molts

catalans va ser que el cap institucional de Catalunya, per una vegada, as-

sumís el paper en el moment que tocava, quan tocava.

3) Habilitat política, entenent per política, aquí, l’art de la disputa per

assolir quotes de poder enfront dels adversaris. L’ha demostrada en unes

quantes ocasions. Darrerament, per exemple, incorporant al govern perso-

natges vinculats a la competència (el cas Mascarell, posem per cas).

4) Habilitat ideològica. Ha sabut introduir conceptes i plantejaments

que més endavant han fet fortuna. El cas més clar, penso, és la noció de

«dret a decidir», un concepte que oscil·la entre la noció d’autodetermina-

ció (noció punyetera de fer servir perquè en dret internacional sol estar

vinculada a processos de descolonització), la noció d’independència (que,

segons sembla, espanta fins i tot els socis) i la noció de sobirania. Un altre,

segurament, seria la noció «estructures d’estat». És veritat que no queda

gaire clar què es vol en un cas i en l’altre, però no tota confusió o ambigüi-

tat és mostra de feblesa o d’impotència.

5) Halo de perseverant i de tenir les coses clares (malgrat generar, com

acabem de dir, ambigüitats i confusions). L’halo de perseverant, Artur Mas,

l’obté sobretot del fet d’haver estat dues legislatures a l’oposició.

6) Halo de ser l’hereu. Des del moment en què Jordi Pujol el va nome-

nar successor, tota la família «convergent» l’ha considerat l’hereu. En tot

aquest temps, fins i tot estant a l’oposició (o «al desert»), amb prou feines

ningú del partit l’ha qüestionat.


91

7) Voluntat d’esdevenir un president popular. Per a mi, aquesta és la

característica més decisiva de la figura política d’Artur Mas, després dels

fets de setembre. Artur Mas hauria pres consciència i estaria demostrant

que està i ha d’estar més a prop de la classe popular catalana que no pas

de les elits econòmiques del país. A CiU, moltes vegades, se l’ha associat

als cercles de poder econòmic. Tanmateix, tot fa pensar que amb el procés

sobiranista se n’hauria allunyat una mica. Amb aquest gest, hauria aconse-

guit acostar-se al «poble», a les classes mitjanes i populars. És ben clar que

són les classes mitjanes i populars les que donen força al moviment naci-

onal català, no pas l’elit política o econòmica catalana. Per això, el gest de

Mas fa pensar en allò que defensava Maquiavel a El Príncep. Segons Maquia-

vel, la ciutat sempre està composta de nobles i de poble. El «príncep nou»,

aquell que encara no té un domini (un estat) però vol aconseguir-lo, ha de

tenir-ho molt present, això. I és que sovint haurà de triar entre un bàndol

i l’altre. El consell del florentí és que el príncep nou farà bé d’afavorir les

causes del poble en comptes de les dels nobles, car el poble, al final, sempre

és més fort i més estable.

Ara bé, Artur Mas també és un polític marcat per una sèrie de defectes,

personals i circumstancials.

1) El partit de CiU sembla estar podrit per múltiples casos de corrupció o

per les sospites de corrupció endèmica. I Artur Mas fins ara no ha demos-

trat ser capaç de fer net.

2) No acaba de ser un líder popular en la mesura en què les «retallades»

les fa patir sobretot a la classe popular catalana. Tot allò que aconsegueix

satisfent el «sentir nacional» dels catalans ho perd amb retallades a les

classes populars. Aquest és el seu defecte més important, segurament.

D’una banda, apareix com el príncep nou que afavoreix el poble en els

seus anhels d’autogovern però, de l’altra, assumeix acríticament els pos-

tulats dels nobles, els grans capitalistes. Artur Mas no ha demostrat valen-

tia, als ulls de la gent, a l’hora de fer front a la crisi financera i econòmica.

Un exemple tremend de girar l’esquena a les classes populars és l’elimi-

nació de l’impost de successions per a les rendes més altes, quan no n’hi

havia cap necessitat (més enllà, és clar, de la promesa electoral). Un exem-

ple patent de no haver estat valent davant la crisi és que de seguida que,

després del 25-N, ha necessitat el suport d’ERC per governar ha assumit

92


la possibilitat d’evitar retallades socials a partir de la reintroducció o la

creació d’impostos a les classes més benestants i al gran capital com ara

l’impost de patrimoni o l’impost als comptes bancaris (això, amb inde-

pendència que, després, el TC impedeixi dur a terme les mesures o no). La

gent es pregunta: com és que ara hi cau, en aquesta possibilitat, i abans

no hi va caure?

3) No és un personatge carismàtic. Artur Mas no té l’halo de carisma

amb què es va saber envoltar Jordi Pujol o Pasqual Maragall. No és el

personatge gris i trist del president Montilla, però no arriba a generar

les simpaties de Pujol o Maragall. Així com Jordi Pujol sempre sabia fer

l’efecte que acabava de sortir de l’hort de casa, o de la botiga; així com

Pasqual Maragall sempre sabia fer l’efecte que acabava de sortir d’una

tertúlia amb els amics, Artur Mas massa sovint sembla que acabi de sortir

d’un seminari d’executius «perillosos» formats en una d’aquestes escoles

de negoci de Barcelona que es volen menjar el món. A molta gent li fa

l’efecte de ser estirat i un pèl pedant. Aquest efecte potser és més acusat

en el rerepaís, a comarques, que no pas a la capital. Artur Mas fa l’efecte

de ser un producte genuïnament barceloní. Tanmateix, al mateix temps

tampoc no fa l’efecte de ser algú que compti amb el suport de Barcelona

en el seu conjunt. Podríem formular-ho així: amb quins suports naturals

compta Artur Mas?

4) En aquest sentit, no és carismàtic perquè arrossegui la gent. Si la gent

segueix Artur Mas és perquè Artur Mas encerta a fer i a dir el que la gent

creu de veres. És una habilitat de gestor, d’administrador, el que fa que la

gent el segueixi. Una habilitat que té a veure amb saber què convé. Una ha-

bilitat pròpia de la intel·ligència. Però no sembla pas una habilitat «natu-

ral». Dit d’una altra manera: una part important del poble català seguirà

Mas tot i no veure en Mas un amic, un conegut, un personatge del barri. El

seguirà mentre faci allò que ajuda a fer realitat els desitjos nacionals del

poble de Catalunya.

Què podria fer Artur Mas per reforçar el seu lideratge?

No ho sé, però hauria de mirar de reforçar els aspectes que l’enforteixen

com a líder polític i fer front a les debilitats «no naturals» que el llasten.

La tasca més urgent és posar-se clarament de part del poble, de part de


93

les classes populars i fer pagar la crisi als que realment poden pagar-la.

No solament és de justícia, fer-ho així, sinó també d’intel·ligència política.

D’altra banda, si la pudor de podrit que fa actualment la classe política

catalana es torna irrespirable, tal vegada, una bona idea seria refundar

CDC o, potser millor encara, crear un nou partit o plataforma política que

mirés d’aglutinar el centre-dreta catalanista.

Josep m. lozAno

Del tu-ja-m’entens al #tenimpressa

Vagi a l’avançada que fer d’òliba de Minerva sempre té un punt de pre-

tensiós i, alhora, que en l’afer que ens ocupa, per tal de poder parlar amb

rigor, ens falta saber el que la pel·lícula Thirteen Days posava de relleu com

a realment decisiu: què va passar als despatxos. Esmentades i assumides,

doncs, les dues limitacions de qualsevol escrit sobre el tema que se’ns de-

mana, som-hi.

Malgrat la indicació precisa que se’ns ha donat sobre les dates de refe-

rència, em sembla indispensable començar amb un exercici de ficció: si

a qualsevol de nosaltres, cinc o deu anys enrere, ens haguessin dit que a

final del 2012 hi hauria un polític català que encapçalaria una proposta

cap a la independència, quants hauríem donat el nom d’Artur Mas? Jo,

ben cert, no.

Òbviament, per a tothom la vida és un procés. Però hi ha polítics més

lineals, per als quals el lideratge i la mateixa política formen part de

la seva pulsió vital. El cas del president Mas no sembla ser exactament

aquest. Deixant de banda la qüestió de la seva arribada al lideratge, que

ara no toca, el seu itinerari ha tingut un fort component d’elaboració i

transformació personal, tant en el sentit estricte de l’expressió, com en

el sentit d’auscultar la realitat del país, i treure’n conseqüències. Durant

aquests setanta-sis dies –i en les setmanes precedents– aquest component

personal ordenat, sistemàtic, deductiu (per no usar el tòpic «cartesià»),

combinat amb altes dosis de coratge, (auto)exigència i sentit de la res-

ponsabilitat ha fet que en la voràgine d’aquest període semblés que cada

pas responia a la lògica d’un arbre de decisions, fins que el vertigen dels

94


esdeveniments de la campanya electoral ho va desballestar tot. I, alhora,

amb una contenció retòrica (la famosa resistència a dir «independència»)

que semblava una barreja d’ambigüitat deliberada i de no voler tancar

portes en un moment en què tot plegat havia agafat una velocitat i una

intensitat difícils de manegar. I, malgrat això, la seva claredat expositiva

ens ha donat algunes de les millors entrevistes i discursos polítics dels

darrers anys.

El detonant simbòlic de tot plegat va ser la manifestació de l’11-S. Una

manifestació que és un punt àlgid de l’expressió nacional catalana dels

darrers anys, amb un pes en la memòria, la identitat i les il·lusions col-

lectives inqüestionable, i alhora gens fàcil de llegir, potser precisament

perquè ho semblava tant, de fàcil. Mas assumeix i fa seu el dinamisme de

la manifestació i, en fer-ho, el que fa per damunt de tot és posar de relleu

que, en aquest període que estem vivint, un dels canvis substancials és

que la dinàmica social va de baix a dalt, i que hi ha corrents de fons que

no sempre es corresponen amb el que les elits estan disposades a acceptar

o els mitjans a recollir. Nogensmenys, recollir i assumir el missatge no

comporta necessàriament una determinada estratègia per al seu assoli-

ment.

Com es va llegir la manifestació? Des del primer moment fa la sen-

sació que, si més no, l’entorn del president la llegeix de manera gairebé

literal; i ens falta una dada decisiva: com es van fer i interpretar durant

aquelles setmanes les enquestes, les publicades i –sobretot– les no publi-

cades. Tanmateix, sabem de fa temps que els esdeveniments i els mites

fundacionals expressen veritats profundes i arrelades, però que alhora

no se’n pot fer una lectura pragmàtica i literal. Començant pel milió i

mig, i seguint per la pancarta. No hi ha dubte que la pancarta era clara,

això és inqüestionable, però pretendre que els manifestants hi eren tots

per la pancarta, i a sobre treure’n conseqüències polítiques, potser va

ser fer-se trampes al solitari. L’11-S va estar nodrit, sens dubte, per una

afirmació de dignitat i d’anhel de futur. Però, des del punt de vista de

l’independentisme, potser hauria convingut haver distingit entre l’in-

dependentisme per convicció i l’independentisme per exclusió, que és

aquell al qual s’arriba quan hom conclou que les altres sortides estan

tancades. Aquest darrer pas pot ser irreversible, però per ser-ho ha de


95

percebre clarament que no hi ha alternatives empíricament (no en la filo-

sofia política) viables.

La reunió Mas-Rajoy potser només podia acabar com va acabar entre

altres coses perquè, en part a causa de la manera de fer política que s’es-

tila, els entorns mediàtics i socials d’ambdós els havien deixat sense cap

espai d’intersecció on trobar-se. I quan Mas surt de l’entrevista amb Rajoy

amb el no al pacte fiscal (se’m fa difícil creure que és l’única que han

tingut sobre el tema), surt també sabent i transmetent que d’aquest per-

sonatge de peix bullit al qual la paraula lideratge li és desconeguda no

se’n poden esperar decisions significatives i valentes. I sap també una

cosa que nosaltres no sabíem i que ara ja sabem: que l’espera una reta-

llada de 4.400 milions. No al pacte fiscal, 4.400 milions de retallades i

1’5 milions de persones al carrer amb una pancarta que diu «Catalunya,

nou estat d’Europa» només permeten una conclusió: a situacions excep-

cionals, decisions excepcionals, i això és exercir el lideratge. Entre altres

coses perquè posa el país davant del mirall per tal que es miri cara a cara

a si mateix.

Però, alhora, això el porta (i porta el debat públic català) a l’apoteosi

del discurs del tu-ja-m’entens. Gran espeternec de paraules suggeridores

però que no se sap exactament què volen dir: estat propi, estructures d’es-

tat, sobirania, dret a decidir, transició nacional etc. Això, en un context

en què el consens explícit és que Catalunya ha de fer un salt endavant,

que la situació actual ja no és sostenible, i que fins aquí hem arribat. L’at-

mosfera s’omple de paraules com les esmentades, que expressen aquest

consens, i que alhora permeten fer-li l’ullet a l’interlocutor dient-li «tu

ja m’entens», sense necessitat de verificar si tots entenem el mateix, que

ja ens coneixem prou. Excepte els que donen per descomptat mecànica-

ment que tot plegat vol dir independència, és clar. I així vam estar unes

setmanes que si Baviera, que si Massachusetts, que si Puerto Rico, que si

Dinamarca... Potser els temps eren massa convulsos, potser era impossi-

ble donar resposta alhora a totes les sensibilitats, però el president crec

que no va reeixir a fixar on volia situar el debat i l’electorat.

Perquè la dinàmica política engegada va forçar l’electorat (a no confon-

dre amb els manifestants o els opinadors) a fer i pair en poques setmanes

un recorregut que el mateix partit del president i el mateix president han

96


necessitat més d’un, i més de dos, i més de... anys per fer-lo. El gràfic1 vol

representar com es passa d’una proposta amb un amplíssim suport social,

en què el lideratge de Mas anava més enllà de la seva formació política

–com era el pacte fiscal–, a un debat en què el tu-ja-m’entens s’aclareix

perquè al final tot vol dir independència o hi va a parar, entre altres coses

perquè és l’única paraula associada a una proposta clarament identifica-

ble. És el triomf polític del #tenimpressa, un hashtag simpàtic que oblida

que els tuits només es poden anar rebotant fins a l’infinit entre gent que

tingui obert un compte a Twitter. I que una cosa és tocar una tecla a l’or-

dinador i una altra trobar-se sol davant una urna. No cal dir que –intel-

ligentment– els adversaris, però també el foc amic, van acabar convertint

la campanya en un sí/no a la independència, com si aquest fos el tema que

es dirimia. I el president no va poder, no va saber, no va voler o no tenia

marge per reconduir-ho.

En aquest recorregut es van guanyar dues confusions i hem perdut

una referència. Transició nacional i dret a decidir van perdre el caràcter

de direccionalitat deliberativa per adquirir un sentit finalista concret. Es-

pecialment confusionari ha estat, al meu parer, l’ús simultani del dret a

decidir (què?) com a expressió d’un criteri polític democràtic i com a pas

previ que ja inclou el resultat final. I amb la pèrdua de la referència a cre-

1. Aquest gràfic va ser el resultat d’una llarga conversa amb àngel castiñeira, en què coincidim en l’essencial, si bé cadascú hi troba matisos i accents diferents de cara a interpretar aquest període. en el que a mi em pertoca, demano excuses pel que pugui tenir de sociologia recreativa.

PACte FIsCAL(estructures d’estat/dret a decidir)

11-s

DRet A DeCIDIR(estructures d’estat)

estAt PRoPI/InDePenDènCIA(estructures d’estat)

25-n

InDepenDènCIA

TRAnsICIÓ nACIonAL

DRET ADECIDIR

?

?

?

?


97

ar/construir estructures d’estat es perd l’èmfasi en visualitzar, anticipar i

concretar ja ara el tipus de país i d’exercici del poder a què s’aspira. Èmfasi

que té una funció pragmàtica i pedagògica alhora. Amb aquesta pèrdua es

dissocia el debat sobre el futur i el debat sobre el present.

La campanya es va desbordar per totes bandes.2 És obvi que la jugada

indigna ordida des de les clavegueres de l’Estat va tenir impacte en el pre-

sident, per això –per cert– mai no he entès per què sempre s’ha donat per

bona la confusió entre una certa contenció personal i una suposada fredor

emocional; en qualsevol cas, tot va anar pel pedregar. Com ja he dit, la

campanya es va convertir progressivament –de fet– en un sí/no a la inde-

pendència, com si fos imminent la seva resolució.

El problema de lideratge no va ser el Moisès, qüestions estètiques a ban-

da (per bé que per l’impacte que va tenir ho va esdevenir, un problema). El

problema va ser el que simbolitzava: una proposta que responia a la ne-

cessitat i/o la voluntat de voler concentrar en una persona i en unes sigles

unes expectatives que inevitablement anaven més enllà d’elles mateixes; i

que a sobre situava força gent en una agenda molt més enllà de la que s’es-

tava dirimint dos mesos abans. Jo no sé què deien les enquestes privades; el

que és segur és que les enquestes publicades no van preveure els resultats,

però també ho és que marcaven sistemàticament una constant tendència

a la baixa, mentre el president i la seva campanya seguien conreant un

discurs en direcció contrària, el camí segur a ser percebut com a perdedor

encara que guanyés. Després la clatellada va ser monumental i –suposo–

inesperada, però la direcció estava marcada.

El gran error de lideratge de la campanya, des del meu punt de vista,

vinculat al focus en la independència, va ser la difuminació de l’agenda

social. Diguem que el discurs que emancipació nacional i progrés social van

junts va ser falsat. En plenes retallades i amb una crisi social que ja estava al

carrer, el dèficit fiscal i el que representa per a Catalunya van desaparèixer

del mapa. En el límit semblava que volíem la independència perquè volíem

la independència i no per fer què o a causa de què. Potser era obvi i es do-

nava per descomptat, però són coses que convé no donar per suposat que

tothom hi coincideix. I el pitjor fou la sospita que aquest oblit no era el re-

2. ni l’espai ni l’encàrrec permeten fer altra cosa que posar el focus en el president Mas, cosa que em força a negligir com van jugar les cartes els diversos actors.

98


sultat d’una mala campanya, sinó que responia a una assumpció i/o a una

sensibilitat polítiques. Sospita que reforça el fet que una certa represa del

discurs social vingués a cavall de la pressió de l’oposició i de la del carrer.

Les eleccions van ser una clatellada tant per al president com per a Ar-

tur Mas. Com per al procés: deixem-nos estar de comptabilitat parlamentà-

ria, aquests processos requereixen lideratges forts, i en va sortir debilitat.

No en debades, per al que en diem «madrid» (de les elits fins al clavegue-

ram), aquest fou el seu primer objectiu, en una demostració que si alguna

cosa tenen clara és on i com es juga la partida del poder. I aquesta partida

va provocar l’encongiment de les elits catalanes, sorpreses i temoroses pel

tombant que havia pres un Artur Mas que consideraven «dels seus». Uns i

altres confonen un procés de lideratge amb la persona del líder, i sembla

que no vulguin entendre que aquest és un procés de fons, que va de baix

a dalt, que arrela en una consciència de maltractament econòmic, de dig-

nitat nacional ferida i de manca d’alternatives convencionals que caldrà

canalitzar i resoldre tard o d’hora d’alguna manera.

Mas surt debilitat personalment i políticament de les eleccions. Però

no en surt liquidat, si bé haurà de reconstruir el seu lideratge3 sabent que

aquell clima col·lectiu que va anar de l’11-S al 25-N difícilment tornarà. I

ho haurà de fer en un context diabòlic, en què s’entortolliguen la crisi eco-

nòmica, la política i la institucional, cada una d’elles d’una magnitud tal

que requereixen tots els esforços. Un context en què des de la perspectiva

del càlcul racional a curt termini, la primera opció de tots els partits ve a

ser –retòriques a part– deixar que es vagi rostint ell solet a foc lent. Hom

podria dir perfectament que, en aquest context de les tres crisis, la relació

que hi ha entre les expectatives proposades i els resultats electorals deixen

el president Mas en una situació perversa de la qual només en pot sortir o

com a fracassat o com a traïdor.

De tota manera, convé recordar que la professora Kanter, de Harvard,

insisteix a dir que un èxit sempre semblava un fracàs quan hom estava a

mig camí.

3. capacitat que ha demostrat a bastament en altres moments prou diferents de l’actual, cosa que no li garanteix fer-ho avui.


99

lAIA Bonet

Principals trets característics del lideratge d’Artur Mas durant el perío-

de esmentat

Les eleccions del 25-N han estat excepcionals en molts sentits: l’anticipa-

ció, després de la legislatura més breu en la història de la recuperació de

les nostres institucions; l’escenari social i econòmic en què s’anuncia la

convocatòria de les eleccions; la campanya electoral i els debats –parcials–

que en configuren la columna vertebral; o les expectatives d’algunes forces

i molt especialment de la liderada per Artur Mas.

Aquesta excepcionalitat és la que amb molta probabilitat condueix a la

imatge de desconcert, si no de frustració, respecte els resultats obtinguts

per Artur Mas en les eleccions del 25-N i obre alguns interrogants sobre la

seva imatge i la seva capacitat de lideratge.

Aquests són alguns dels elements que impacten en la imatge de liderat-

ge d’Artur Mas:

a) La definició d’unes expectatives. El resultat d’Artur Mas no seria tan

dolent si no es tinguessin en compte les expectatives. Efectivament les

eleccions anticipades s’havien convocat amb un objectiu: l’obtenció de la

majoria absoluta a partir de l’arrossegament de la majoria de l’espai cata-

lanista. Però, ¿és possible creure en la factibilitat d’aquestes expectatives

en un país que dia rere dia demostra que l’espai ideològic central és cada

vegada més dèbil i està més fragmentat?

b) L’aposta personal. Les eleccions es van plantejar des d’un principi amb

un caràcter plebiscitari al voltant de la figura del president i del seu pro-

jecte. En el debat d’orientació política general en què s’anuncia la convoca-

tòria d’eleccions, el mateix president Mas s’ofereix personalment a liderar

l’aposta del país cap a la «transició nacional» i cedir la responsabilitat l’en-

demà. Sigui la seva carta de presentació la d’un líder per responsabilitat

o la d’un líder per convicció, el cert és que la transició nacional és, doncs

–també–, la seva «transició personal».

c) La confiança en la percepció al carrer, als mitjans i a les enquestes. L’escenari

del qual neix la convocatòria mobilitza més que mai la ciutadania i la pola-

ritza. Tanmateix, la veu d’uns i d’altres no s’escolta ni es deixa sentir amb

la mateixa força. La percepció majoritària al carrer i als mitjans reforça la

100


idea d’una tendència clara a l’avançament de les opcions sobiranistes. I

això es tradueix també en la imatge que ofereixen la pràctica totalitat de

les enquestes: gairebé l’assoliment de l’objectiu de la majoria absoluta.

Però la imatge real del «país» és molt més àmplia i diversa que la que es

pot captar en aquests espais, i per percebre-la cal sortir dels escenaris més

propers i homogenis.



Encerts

- La construcció d’una estratègia de país. L’indiscutible punt fort d’Artur

Mas és la capacitat de construir una estratègia política «de país» a partir

d’una opció ideològica concreta en cada moment: des de l’inici de la le-

gislatura fins al final, l’agenda política d’Artur Mas és l’agenda política

del país. Una capacitat extraordinària que fins ara cap altre líder havia

aconseguit amb la mateixa contundència.

- El caràcter. La determinació i el coratge al costat d’una actitud «cal-

vinista» són valors del lideratge d’Artur Mas. El risc, tanmateix, és que en

excés aquests valors poden esdevenir defectes. És el pas de la determinació

a l’obstinació. És el pas de la determinació a la pèrdua de la capacitat

d’adaptació als canvis.

Errors

- L’excés de personalisme. L’aposta personal que planteja Artur Mas a

l’inici de la campanya va acompanyada d’un excés de personalisme en

el disseny de la pròpia campanya, des de la posada en escena en els actes

de campanya a l’ús d’una iconografia que apel·la a la figura d’un messies.

- El trencament de la confiança i de la seva imatge de seguretat. La presenta-

ció d’Artur Mas més que com a líder, com a messies que sap on va, lesiona

especialment la seva figura des del moment que es confirma el no assoli-

ment dels objectius electorals. I això, perquè bona part dels seus votants

havien decidit renunciar a saber en què consistia el camí (la «transició

nacional») davant la mostra de seguretat d’Artur Mas i la seva demanda

de confiança en ell, tot i la poca concreció dels detalls de l’itinerari. Des-

prés del 25-N, lògicament, els interrogants sorgeixen: No sabia on ana-


101

va? Podia mostrar tanta seguretat? Com creure a partir d’ara en les seves

apostes?

- La imatge de debilitat del nou president Mas. El resultat electoral i la ne-

cessitat de cercar nous suports parlamentaris afecta novament la imatge

de lideratge d’Artur Mas. L’equilibri entre CDC i UDC, i ara amb ERC, difu-

mina la imatge d’un líder segur i que marca la pauta, que porta el timó.

És més, l’acord d’estabilitat amb ERC ofereix una imatge inicial de clar

guanyador d’ERC (que no es desdibuixarà ni es reequilibrarà fins que es

comencin a adoptar mesures pressupostàries dures gràcies al suport –de-

gut– d’ERC), que impacta en el president. Les atzagaiades d’ERC, que en

aquest terreny van sorgint en forma d’amenaça de no donar suport a les

mesures pressupostàries que no s’hagin consensuat prèviament entre les

dues forces, reforcen aquesta imatge de debilitat del president.



Què espero d’un líder?

- Espero d’un líder que escolti i sàpiga entendre la societat que lidera, i

llegir i analitzar bé la realitat que ha de gestionar i comandar.

- Espero d’un líder que tingui respostes per a totes les situacions de

crisi en què la societat actual del nostre entorn més immediat es troba

immersa. No només en la crisi nacional, per tant; sinó també en la crisi

econòmica i social i en la crisi democràtica i institucional.

- Espero d’un líder que aculli i integri les opcions diverses i els interes-

sos plurals del poble. Que sàpiga sumar.

- Espero d’un líder que anticipi els escenaris de futur i proposi itinera-

ris concrets per abordar els reptes col·lectius amb garanties.

- Espero d’un líder que obri camí sense ni promoure ni permetre que

ningú quedi enrere. Que tingui clar que més que arribar el primer, cal ga-

rantir que arribi tothom a port.

- Espero d’un líder que no condueixi a situacions irreversibles i sense

sortida i que sàpiga gestionar la velocitat dels objectius, acceptant fins i tot

que de vegades per garantir el veritable èxit d’un projecte cal reconsiderar

l’itinerari i frenar o fer marxa enrere en un determinat moment.

102


montseRRAt neBReRA


període esmentat

És extraordinàriament difícil identificar un líder des del present ja que, a

diferència del gestor polític, el líder arrisca, aposta pel que la gent encara

no veu, arrossega l’equip i les masses cap a realitats desconegudes que de

vegades no són del tot clares dins seu. Per tant, és fàcil que des del present

el líder sigui vist com un fracassat. Partint d’aquesta dificultat metodo-

lògica, i tot i que són evidents les fluctuacions produïdes en la percepció

del seu lideratge al llarg del període que analitzem, crec que s’ha generat

un corrent d’identificació col·lectiva envers la persona del president, més

enllà de les sigles polítiques amb les quals es presentava, quasi bé podríem

dir que malgrat aquestes sigles i el cúmul de problemes de credibilitat que

s’han visualitzat en poc temps (casos de corrupció, imputacions diverses,

mala gestió en alguns àmbits, etc.). Per això, aquest lideratge ad personam

sembla una aposta estratègica, justament com a contrapunt a l’evident

desgast de les formacions clàssiques en l’esdevenir de les diferents conte-

ses electorals, i perquè dins del conjunt de persones que formen part de

l’equip del president ell semblava, si més no, l’individu més incontami-

nat. De fet, de la mateixa manera que no monàrquics van esdevenir «juan-

carlistes» per efecte de la transició espanyola (1975-1978), es pot dir que

existeix un «masisme» entre gent que no és de CDC i/o no ha votat mai CiU.

Davant de fenòmens volubles mediatitzats per les xarxes socials (ti-

pus Movimento 5 Stelle italià), en el cas del president Mas ens trobem

amb una variant del lideratge clàssic, amb una freqüent utilització de

recursos literaris, figures poètiques i apel·lacions espirituals, d’acord amb

els patrons que vol imitar, d’arrel principalment churchilliana («res no

serà fàcil», ha repetit moltes vegades) i un cert regust d’acceptació de la

immolació personal, en la línia dels patrons seguits, com podrien ser Ken-

nedy, Luther King, Michael Collins i fins i tot Jesús. No així Companys, i

el mateix president ho ha recordat quan ha dit que té vocació de «màrtir

parcial».

Malgrat la seva persistent evitació dels moments amb escenificació

«estel·lar» (va renunciar a sortir al balcó de la Generalitat quan, tornant


103

de l’entrevista amb Rajoy a Madrid, la gent li ho demanava), la campanya

girava entorn d’un cartell on el president adoptava gestos messiànics, i

aquesta performance es va convertir en un element clau de la campanya,

clau a la seva vegada per al resultat electoral, atesa la gran quantitat d’in-

decisos que descobrien les enquestes.

També l’apel·lació a una ciutadania capitana del seu destí (com es re-

corda a l’altre referent literari obvi, Invictus) ha estat una característica

del relat polític. D’aquesta manera vesteix el seu dubte respecte al fet que,

iniciat el camí cap a una nova situació per a Catalunya (no hi posem nom,

per ara), potser el coratge de la gent no estigui a l’alçada de les circumstàn-

cies. Però a més, i des d’un punt de vista d’estratègia, aquesta apel·lació a

la responsabilitat i protagonisme de la gent en el procés li ha permès jus-

tificar que, tot i els riscos assumits, hagin estat necessàries unes eleccions

que reformulessin el Parlament d’acord amb aquesta clau, molt més que

anar directament a un referèndum sobre el tema. En el mateix sentit de

responsabilitat dels governats s’ha d’entendre la seva recurrent apel·lació

al civisme, és a dir, a no donar una sola raó perquè els mitjans hostils en

facin llenya.

Però a diferència del temps dels lideratges clàssics, ara la qüestió elec-

toral és molt més complexa, és 2.0. Compten molt més uns mitjans que

a Espanya (i Catalunya no n’és aliena) es troben fidelitzats en forma de

trinxera, a un bàndol i a un altre, entre altres raons a cop de subvenció. I,

en general, els partits clàssics (i CiU ho és) es troben envellits i han menys-

preat un jovent que s’incorpora al vot amb ingenuïtat i creu que els partits

que no han tocat poder o n’han tocat poc seran més honestos que els que

ja s’han tacat les mans. Mas, des d’aquest punt de vista, troba en CiU un

llast, la qual cosa fa més comprensible la davallada que pateix en vots i

escons a les darreres eleccions catalanes, i fins i tot com minva la intenció

de vot envers la formació en les darreres enquestes.

Finalment, i pel que fa als recursos oratoris, de les fórmules clàssiques

destaca la seva crossa per guanyar temps: «ho he fet per una raó molt sen-

zilla, que crec que vostès ja han entès». I del procés que ha endegat és una

novetat que, davant la incertesa de com ha de conduir-se, confessi, potser

massa sovint, però de manera transparent: «aquesta pregunta no li puc

contestar avui».

104




El primer punt feble el demostren les enquestes fallides: tothom en els

equips de prospectiva electoral donava una quasi majoria absoluta a CiU, i

la realitat ni de bon tros es va assemblar al diagnòstic suposadament cien-

tífic. La raó es troba, d’una banda, en el volum d’indecisos (o de gent que

no volia manifestar el seu parer) que fins al darrer moment reflectien les

enquestes, però també en la «cuina» de les dades obtingudes, com molts

d’ells han reconegut després. La «cuina» pressuposa un posicionament va-

loratiu per part del «cuiner» i per tant demostra que allò que en l’àmbit

de l’opinió pública era entès com lideratge, per al comú de la gent no ho

era, al menys amb la mateixa dimensió. Segons el meu parer, més que mai

es demostra que lideratge de l’opinió pública i lideratge de les masses no

és el mateix. Perquè l’errada sistemàtica de la classe política, en temps de

descrèdit encara més, és l’aïllament de la realitat social.

El segon punt feble és el relat del president fins al dia 10 de setembre.

Col·locat a dit per Jordi Pujol, ¿no havia estat considerat, fins i tot entre

els seus, com un titella per a un temps de transició esperant que un altre

Pujol esdevingués líder de CiU? ¿No s’havia considerat el seu posat frívol,

vacu i superficial, i mancat d’un full de ruta el seu mandat? La casa gran

del catalanisme, l’aposta per un pacte fiscal sense fórmula concreta però

via de salvació per a les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya res

tenien a veure amb el posicionament del president el dia 10 de setembre.

Podria ser vist, doncs, per una part de l’independentisme com un opor-

tunista?

Directament relacionat amb l’anterior, un tercer punt feble és el fet,

comú a altres partits de discurs voluble o canviant, que el votant sol pre-

ferir l’original a la còpia. I CiU clarament era còpia, en aquest gir cap a la

«transició nacional», respecte d’ERC. La memòria és fràgil (com es demos-

tra en tots els que van oblidar els dos governs tripartits on va participar

ERC) però no pas a tan curt termini.

Un quart punt feble és l’equip sobre el qual el president projecta el

seu lideratge. No està envoltat dels millors, no dóna la sensació de ser

ultrapassat en àmbits sectorials pels seus col·laboradors en el govern i en

el partit. Però aquest, més que un problema del president, és un problema


105

del desprestigi de l’activitat política, que, per aquesta raó, no atrau les

ments més brillants, ni els gestors més eficients, ni els visionaris requerits

per als moments complexos.

Una qüestió crec que s’ha de tenir en compte, tot i que pot ser a la

vegada punt feble i punt fort, és aquest «dir la veritat» com a compromís

que diu haver assumit el president des del seu nomenament; malgrat la

qualitat ètica de la promesa, des del punt de vista de la praxi política s’ha

de veure com una trampa autoaplicada, perquè ell, com qualsevol persona

amb el seu recorregut polític, ha de saber que no sempre es pot dir tota la

veritat (pensant en l’adversari i pensant en la part de la població que per

diverses raons no té criteri per jutjar). De fet, encara és més greu la feblesa

si, pel que sigui, fos descobert mentint.

I, de la mateixa manera, un dels trets del lideratge de Mas que pot ser

a la vegada entès com a punt fort i com a punt feble és la impossibilitat de

recanvi. Forma part de les característiques dels lideratges clàssics, però, en

el moment actual, la vulnerabilitat del sistema polític i la voluntat d’una

part de la població de minyonejar els lideratges individuals, la pot conver-

tir en un problema, perquè, com acostuma a passar, la història es construi-

rà sobre un conjunt d’incerteses, o aparents casualitats.

El punt més fort del lideratge de Mas és la sensació que transmet d’ha-

ver-se refet i construït des de les derrotes, el fet d’haver emprat el fracàs, en

la millor tradició anglosaxona i nord-americana, com la forja d’una futura

victòria. Com ho és també, en sintonia amb la reeixida des del fracàs, la

sensació que trasllada de no tenir res personal a perdre, que arribarà fins

al final. Tot i que això hi ha qui ho entén com a simple tossuderia, o fins i

tot obnubilació, crec que guanya la percepció que està convençut de la seva

aposta i que res no l’aturarà.

Lliçons per a la maduració i l’enriquiment de la noció de lideratge polí-

tic, a Catalunya i en general

L’experiència ens ha de dur a una reformulació del sistema de mitjans de

comunicació, fins i tot pel que fa a posar-los al servei de la construcció na-

cional. Això sols serà possible des de les estructures d’estat propi, però és

a la vegada molt important per aconseguir-les. En aquests mitjans incloc

també un cinema amb relat polític, pensat per transmetre, mitjançant for-

106


mats de masses, els missatges fonamentals d’un país, de la seva història,

però sobretot de la seva filosofia (les mirades, com deia el president en el

discurs previ a la Diada).

Això vol dir, al mateix temps, un redimensionament del que significa

la democràcia representativa dins del dret ciutadà a la participació políti-

ca, fins i tot per trobar eines d’integració eficaç de dos col·lectius essenci-

als en la història d’un país, com són el col·lectiu immigrant amb voluntat

de permanència i la gent jove, entre els 16 i els 18 anys, atesa la creixent

(tot i que parcial) maduresa del jovent en les darreres dècades.

Pensar que l’educació no és només pensar en l’ensenyament, i que dins

d’una i altre s’han de buscar mecanismes per al coneixement per part de la

canalla de les seves institucions, i per conrear el compromís de la gent jove

envers el seu país. Maragall deia que s’havia d’aprendre l’Estatut, però com

és tan llarg i feixuc això ha resultat impossible. S’ha de repensar la norma

fonamental, perquè això fa molt més fàcil conrear un lideratge que faci

bandera de la seva defensa, des de la coherència i l’exemplaritat personals.

Respecte de la pregunta que darrerament es fa sovint sobre l’avinente-

sa dels lideratges en xarxa, clarament exemplifiquen el problema de la so-

birania. La paraula líder, com la paraula sobirà, parlen d’una sola persona.

Quan els sobirans són molts, no existeix sobirà. Els lideratges en xarxa, o

els co-lideratges, són la negació de la idea.

RAFAel nADAl


període esmentat

No crec que puguem parlar d’un únic període, ni d’un únic lideratge. L’Ar-

tur Mas que es va presentar a Madrid després de l’Onze de Setembre de

2012 té molt poc a veure amb el Mas que va sortir debilitat de la cita elec-

toral del 25 de novembre.

L’endemà de la manifestació de la Diada el president havia de reacci-

onar i ho va fer: va oferir al conjunt dels ciutadans una interpretació del

que havia passat, va assumir la reivindicació popular com a pròpia i es va

mostrar decidit a liderar-la. Si no ho hagués fet, els que ara l’acusen de


107

precipitació l’haurien condemnat per manca de sensibilitat, per manca de

decisió o per no saber llegir adequadament el discurs del carrer.

De les seves compareixences públiques d’aquells dies, en destacaria la

claredat del missatge, que va comunicar amb paraules serenes però inequí-

voques i d’una enorme contundència. Els discursos del president Mas des-

prés de la Diada, sobretot els dos de Madrid, encomanaven il·lusió per a con-

sum intern i transmetien convicció i fermesa Catalunya enfora; claredat,

exigència, rigor, serenitat i bones maneres es combinaven en un sol gest.

El 25 de novembre, però, les previsions es van torçar i Artur Mas en

va sortir tocat. Aquella nit, el seu entorn el va convèncer que tenia uns

resultats prou bons per aguantar i governar, i segurament era veritat; però

també resultava bastant evident que per a dirigir el repte en el qual s’ha

embarcat i ha embarcat el país no en farà prou amb una resistència resig-

nada. Des d’aquell dia, el president s’ha mostrat tou, ha tornat a exhibir

dubtes sobre el què, el com i el quan i, si bé ha seguit prenent les decisions

anunciades, ja no les ha comunicat ni amb entusiasme ni amb la confian-

ça necessària.



El gran encert del lideratge de Mas va ser la capacitat de fer transversal la

reivindicació sobiranista, incorporant sectors socialment i nacionalment

moderats, perquè des del primer moment va fer compatibles la contundèn-

cia de la reivindicació i la promesa d’ordre i d’estabilitat. La dependència

postelectoral d’altres partits ha anul·lat aquests factors de cohesió, i Artur

Mas ha perdut suports empresarials, financers, mediàtics i també polítics,

fins i tot en el seu propi electorat i la seva pròpia militància. L’antic punt

fort s’ha convertit ara en un dels punts més febles.

Però segurament la major debilitat del lideratge de Mas en tots aquests

mesos hagi estat la seva inhibició en la lluita per aconseguir una sortida

socialment més justa a la crisi econòmica. I darrerament també la man-

ca de contundència en els casos de corrupció política vinculats a la seva

pròpia coalició. Els ciutadans van dir ben fort a les urnes que volen més

llibertat nacional però també més justícia social i que les dues agendes

han d’avançar de forma estrictament paral·lela. És segur que avui exigirien

108


també la regeneració política. No hi ha lideratge possible a Catalunya si no

es lideren els tres eixos a la vegada.



Liderar vol dir precisament encapçalar. No és líder aquell que només hi

posa la imatge i deixa que els altres vagin modulant el procés. Un líder ha

de ser necessàriament el primer a facilitar l’avenç netejant el camí d’en-

trebancs i buscant suports per als moments més complicats. Un líder ha

de demostrar més compromís que els altres, però també més prudència,

més habilitats i més capacitat per a interpretar els esdeveniments. Un lí-

der mai no va a remolc ni de la gent ni de les circumstàncies; al contrari,

s’avança als altres perquè endevina el que passarà i es prepara per a actuar

en conseqüència. Això és el que dóna confiança als ciutadans.

XAVIeR BRu De sAlA


període esmentat

Mas va iniciar la seva primera legislatura amb una important indefinició.

Lideratge i geometria variable no acaben mai de lligar. I menys en el cas

català, per l’especificitat político-social del catalanisme.

Cal tenir present que el catalanisme és un moviment social i polític

d’arrels culturals i amb propòsits transformadors. A diferència de les or-

ganitzacions més jerarquitzades, el catalanisme, a hores d’ara majoritari,

compta amb múltiples lideratges, més o menys difusos i canviants, però

tots ells efectius. Lideratges d’opinió, Òmnium, Assemblea Nacional Cata-

lana, i un teixit social associatiu al si del qual es debat, es calibra i s’opta.

El president de la Generalitat, per tradició i per definició, és el màxim

líder del catalanisme. L’antecessor de Mas no ho va tenir en compte i ho va

pagar molt car a les urnes.

Doncs bé, després d’aprofitar l’ampli marge de la seva gran victòria per

situar-se i fer proves diverses, Mas es va sentir segur. L’establishment el se-

guia, fins i tot quan Mas es va anar decantant més i més cap al sobiranisme.


109

És a partir dels fets de setembre que el seu lideratge agafa una enorme

embranzida. Es posa de forma decidida al capdavant del moviment social,

convoca eleccions davant el cop de porta de Madrid i es revesteix d’una

força carismàtica indiscutible... fins a la (relativa) patacada electoral!



Artur Mas va tenir un moment de lideratge, decidit i molt potent, entre se-

tembre i les eleccions. La decisió de concloure la legislatura del pacte fiscal

i convocar eleccions per donar pas al procés sobiranista va ser encertada,

al meu parer. Arriscada però encertada. Altrament, el catalanisme hauria

quedat bloquejat.

L’error, ja prou descrit, consisteix a presentar-se com a líder carismàtic

i demanar una gran majoria obviant la sensibilitat social. Presentar-se com

a campió de les retallades va ser un error de la seva primera legislatura.

L’excés de messianisme va acabar de provocar la davallada.



Ara, Mas coneix més bé els límits de la seva acció política, molt més estrets

que fa uns mesos. A canvi, ha emprès un camí difícil, però amb decisió.

Tan bon punt s’acabi de refer de la patacada electoral, que li falta poc,

Mas tornarà a liderar el procés. Potser amb algunes diferències amb Jun-

queras, que per ara esquiva el protagonisme i així facilita el lideratge en

solitari de Mas.

Aquest nou lideratge ha d’incorporar dos elements nous: la regeneració

ètica i la sensibilitat social. L’objectiu de Mas ha de consistir en la confluèn-

cia entre el catalanisme i la indignació social per la situació de l’economia

i les retallades. Els aproximadament dos terços a favor i un terç en contra

del procés sobiranista encara presenten marge per ampliar el primer espai.

Tot i això, cal tenir en compte que, difícilment, un catalanista serà el

líder dels anticatalanistes. Difícilment pot ser percebut el president de tots

i el líder del procés sobiranista.

110


Dels fets de setembre a l’actualitat: anàlisi del lideratge d’Artur mas

debAt

Raimon Ribera

Em fascina força aquest període del 12-S fins al 25-N. D’entrada voldria dir

que sóc dels que considera que el lideratge és personal, només personal;

això dels lideratges compartits no ho veig gens clar. Em fascina aquest mo-

ment, entre altres coses, perquè l’he viscut personalment: com a ciutadà

he tingut l’experiència del que va passar. Des de l’òptica d’intentar treu-

re lliçons en relació amb el lideratge, m’interessen dos aspectes. Un és la

dimensió carismàtica del 12-S. El carisma és una cosa que els seguidors

atorguen al líder en un cert moment, normalment a partir d’un gest que

ha fet: ha guanyat una batalla, ha fet un discurs, ha fet un gest, i a partir

d’aquí la gent el reconeix com a tal. Aquí no passa això. En Mas no fa res,

són els seguidors que fan l’Onze de Setembre de 2012, i ell reacciona l’en-

demà, s’apunta a encapçalar l’onada. I agafa el carisma. Això jo ho vaig

viure així: aquell dia en Mas era diferent, i transmetia diferentment, i t’im-

pactava diferentment. Com a reflexió teòrica sobre la possibilitat d’«agafar

el carisma», d’assolir-lo per iniciativa pròpia, és interessant: mostra que es

pot fer a l’inrevés del que és habitual; no només és possible que els segui-

dors t’atorguin el carisma, sinó agafar-lo un mateix, a partir d’una eferves-

cència col·lectiva. Per què va ser possible, això? Va ser possible perquè ell ja

era líder, estava en una situació institucionalment prou preeminent, era el

que a la Càtedra de Lideratges anomenem un líder posicional o jeràrquic,

111

el líder com a càrrec, com a posició; diferenciant-ho del líder com a mobi-

litzador d’uns seguidors a partir d’un projecte engrescador. Ell, en aquell

moment, el que fa és passar de líder posicional, que ja ho era perquè ja

tenia el càrrec, a líder mobilitzador, per un acte de voluntat.

Entre el 12-S i l’octubre en Mas està en una mena d’estat permanent

d’emanació i vibració molt fortes. I jo mateix en resulto impactat. Quan

mires aquell període, veus, però, que al 25-N ja no hi va arribar amb aques-

ta vibració. Entre l’1 d’octubre i el 25-N, en algun moment, això es dilueix.

Aquell carisma que havia obtingut o s’havia fet seu, tal com ha vingut se’n

va, i no queda massa clar per què. Durant la campanya electoral ja no vaig

viure les mateixes vibracions que entre el 12-S i l’1 d’octubre. Què va passar

perquè aquestes vibracions desapareguessin? La pregunta queda sobre la

taula. Van ser les publicacions d’El Mundo? No ho sé. Tampoc sé si això va

tenir un impacte electoral, perquè els resultats no només depenen d’això,

hi ha també els problemes d’orientació de la campanya...

M’agradaria deixar sobre la taula alguna pregunta més. M’agradaria

que en Josep Maria Lozano ens expliqués una mica més allò que ha dit que

la gent va anar a votar com si ja fóssim independents: no acabo de veure

ben bé què vol dir.

Després, m’agradaria que en Daniel Ortiz ens expliqui millor una cosa

que he anotat: «fins a quin punt el procés sobiranista no genera una pola-

rització social que és la que explica el resultat del 25-N? Fins a quin punt

el 25-N el que reflecteix és una polarització que no era volguda pel cata-

lanisme, que no era beneficiosa per al catalanisme? El procés s’escapa de

les mans i s’acaba polaritzant, abans de les eleccions, i acaba donant el

resultat que dóna».

En Joan Vergés diu que el president, davant de dos bàndols, aposta pel

bàndol popular, però que ell no és d’aquest bàndol... Com s’ha d’interpre-

tar, això? Hi ha aquí alguna cosa que no acaba de quadrar?

A mi, el messianisme del cartell electoral de CiU no em va molestar

gens, el que m’ha sorprès és que molestés tant al país. Hi ha una diferència

de sensibilitats: a mi em semblaria molt bé que un home com ell liderés

un procés popular, no hi tindria cap problema, però sembla ser que al país

això no li agrada...

Per acabar, en Xavier Bru de Sala deia que la societat catalana s’havia


112

DEBAT. dels fets de setembre a l’actualitat: anàlisi del lideratge d’Artur Mas

mogut. D’acord, però hi ha un problema que em preocupa, ja d’abans del

procés: el risc d’un sobiranisme fonamentalista i l’impacte que pot tenir

en aquest país. I també m’agradaria que m’expliqués una mica més què

vol dir quan diu que el president Mas s’ha transformat: quina és aquesta

transformació? No ho nego, i potser comparteixo la intuïció, però no la sé

precisar, i m’agradaria, em sembla que seria útil, poder-ho fer.

Enric Juliana

Potser perquè són una mica excèntriques a la discussió política, les refe-

rències religioses en el lideratge –una certa condensació que va més enllà

dels límits de l’ús conegut, en tant que cosa que serveix per entendre allò

que està més enllà de la racionalitat– tenen el seu sentit. Jo crec que cada

cop que a algú se li atribueixen connotacions de caire religiós, especial-

ment en aquests moments de confusió, ens crida molt l’atenció. Efecti-

vament, ara podem parlar del carisma. És a dir, estem força immersos en

unes consideracions, com a mínim, religioses.

Voldria plantejar algunes qüestions. Una primera, sobre si Artur Mas

va fer bé o malament de convocar eleccions. El judici de la història serà

molt llarg, i en uns moments es dirà que sí i en uns altres que no. El dia

26-N al matí està clar que la resposta més racional era, probablement, que

no. Jo ara introdueixo un element. En el moment en què va decidir convo-

car eleccions, devia tenia alguna intuïció o alguna informació sobre el que

podia passar exactament els propers mesos. Aquesta informació li devia

dir que si no les hagués convocat, la situació objectiva seva i del seu partit,

en aquells moments, seria bastant pitjor del que era. I això algú ho haurà

d’escriure els propers temps, no? És a dir, quan es faci la reconstrucció

d’aquest període, aquesta haurà de ser una dada important. Si en tenia

indicis suficients, crec que la decisió és correcta, perquè va evitar el mal

major. Crec que, des d’aquest punt de vista, el judici sobre els lideratges

va evolucionant a mesura que la història va fent les seves corbes. Hi ha

moments que, depèn com t’ho miris, dius «va fer una bestiesa incommen-

surable». Però si vas sabent més coses, pots arribar a dir, o a discutir, «tal

com estan les coses, potser va fer el millor».

En segon lloc, crec que hi ha un esdeveniment que no hem de perdre

de vista, que en Xavier Bru ha explicat bastant bé: la condensació de la


113

voluntat del catalanisme. Això és un gran actiu polític, una cosa molt im-

portant. Crec que té una gran capacitat de perdurar. És a dir, això seguirà

existint i ajudarà el país a no entrar en una crisi irreversible. Ara, això

té uns efectes, també, en la manera d’enfocar les coses a Catalunya, i és

que ens fa ser, de vegades, excessivament o molt reconcentrats, per dir-ho

d’alguna manera. Molt reconcentrats en nosaltres mateixos, en les nostres

raons. Establim ràpidament que tenim raó i aleshores això ens provoca, de

vegades, un cert allunyament. No perquè ho vulguem d’una forma delibe-

rada, sinó perquè hi ha aquesta concentració.

El que no podem perdre de vista és que la fotografia d’aquests tres mesos

a Catalunya és una fotografia europea. És a dir, que en aquests moments

una molt bona part de les societats europees, de les regions europees,

estan sotmeses a processos de tensió interna no excessivament diferents

dels que vivim nosaltres, cadascuna amb la seva pròpia lògica política, i

cadascuna d’acord amb les seves pròpies pugnes internes. Però el tipus

de tensió que hi ha a Catalunya no és gaire diferent de la tensió que hi

ha en aquests moments a Portugal, a l’àrea metropolitana de Lisboa, per

exemple. O a Milà, o a altres indrets d’Itàlia. O a molts llocs de França. És

a dir, en aquests moments la por, la incertesa d’amplis sectors de la socie-

tat europea respecte el seu futur immediat –després d’un període històric

molt llarg d’estabilitat, de prosperitat i de benestar– s’ha instal·lat molt en

la mentalitat europea, fins i tot en les societats que estan millor, com els

alemanys o els nòrdics. Això també influeix, perquè la percepció de perdre

o la possibilitat de perdre el que ells, en aquests moments, ja veuen que és

una posició d’avantatge respecte d’altres europeus també condiciona po-

derosament les seves actituds i el seu comportament polític i electoral. Per

tant, el que aquí s’ha fabricat és una estampa europea. Nosaltres hem fet

aquí el nostre particular 1841 europeu, partint de les nostres especificitats

i singularitats, dels components nacionals catalans, per entendre’ns. Crec

que és molt important veure-ho així. És a dir, no hem fet res de l’altre món.

És la nostra història, és la nostra situació política, són les nostres condici-

ons polítiques, però està fet de la mateixa fusta del que passa a Lisboa, del

que passa a Milà, del que passa a Lió.

Ara bé, alhora hauríem de tenir present que hem esdevingut un regió

problemàtica d’Europa. En l’imaginari popular encara som una regió –

114

DEBAT dels fets de setembre a l’actualitat: anàlisi del lideratge d’Artur Mas

problemàtica– d’Europa. I als centres de poder, no només espanyol, als

centres de poder europeus, en aquests moments ens veuen com una regió

problemàtica.

El sobiranisme o l’independentisme, avui, al territori hispànic és ro-

tundament hegemònic a les dues províncies més riques, a aquelles on

hi ha un percentatge de gent amb menys temor del que li pugui passar

d’aquí cinc anys, que són Girona i Guipúscoa, això també convé tenir-ho

present. És a dir, allà on hi ha un percentatge més alt de gent que creu

que s’ha de ser independent són els més rics, els que estan més tranquils

en termes de perspectiva material. En aquest últim Fòrum de Davos, hi va

sortir una expressió molt interessant, que deia: escolti, la crisi és la nova

paraula per anomenar la normalitat. El que passa ara serà una cosa llarga,

i la normalitat és el que està passant ara. Som enmig d’una situació molt

espessa que probablement durarà molt de temps. A Catalunya, després

del 25 de novembre s’han creat com dos partits, per entendre’ns. Un, el

dels que els fa por la fragmentació del país i la divisió social, i la manca,

diguem-ne, de línies de consens fortes, perquè tenen presents els referents

històrics –aquí, possiblement, hi hagi un salt generacional. Les generaci-

ons més grans tenen més viu el record de les generacions mortes, que deia

Marx. Després n’hi ha un altre –no únicament circumscrit a Girona– que

diu: escolti, les noves generacions es distingeixen de les velles generacions

en la mesura en què el pes de la memòria històrica és una mica menor, i

tenen dret a provar les seves pròpies experiències, i fins i tot jo m’atreviria

a dir que tenen dret a equivocar-se. Aquesta pulsió defineix el debat polític

en aquests moments.

Possiblement, al meu entendre, la qüestió catalana els propers temps

canviarà, en un marc europeu complicadíssim. Moltes coses estan can-

viant a marxes forçades. Per exemple, d’això no ens n’adonem, però d’aquí

a cinc anys els propietaris d’Espanya i de Catalunya seran uns altres. Això

està a preu de saldo, ho està comprant gent de molts llocs diferents... Com

es pot administrar, tot això? Sobre la base de la capacitat de crear coali-

cions, però no només coalicions de caràcter polític o parlamentari, sinó

coalicions de caràcter social, micro-coalicions entre els que volen alguna

cosa i els que volen aquella cosa però d’aquesta altra manera. Ens hem

d’entendre, i jo penso que aquí hi ha el repte del lideratge a la Generalitat.


115

I he de dir que en aquest context, aquí, a Catalunya, no veig a ningú més

amb capacitat i en situació per a poder-ho afrontar els propers anys que

Artur Mas.

Antoni Gutiérrez-Rubí

Vull dir, per endavant, que també comparteixo la idea que el president

Mas és l’únic líder polític català de pes, i que segurament té moltes de les

virtuts de les quals ja hem parlat abans, o sigui, que és l’únic i el millor,

si voleu. Però això és suficient? Aquesta és la pregunta que ens hem de fer.

A un líder polític se’l jutja per tres coses. En primer lloc, pel que fa, és a

dir, pel que deixa i pel que construeix. En segon lloc, per les seves idees, pel

que escriu, per la seva teoria, per la seva visió. Reconeguem que Artur Mas

potser té intuïcions, però no sé si té un corpus teòric que puguem citar

reiteradament quan parlem de política o de lideratge polític. I, en tercer

lloc, pel que proposa. I aquí ell ha fet una proposta, que s’ha posat a prova

en les eleccions del 25-N. Tota la resta és molt interessant i ho comparteixo,

però a un polític se’l jutja pel que fa, pel que pensa i pel que proposa. De les

dues primeres encara és molt d’hora per dir res, però del que ha proposat,

sí. I les eleccions són com són. Jo no sóc dels que creuen que quan em voten

els ciutadans tenen raó, i que quan no em voten, tenen por, o no són prou

madurs, o no ens han entès, o no són constants. No hi crec, en aquesta te-

oria. Més aviat penso que quan els ciutadans voten, l’encerten, coincideixi

o no coincideixi amb la meva proposta.

En aquest punt, deixeu-me que plantegi el tema de la proposta de la

següent manera. A les eleccions del 25-N hi ha quatre forces que ocupen

posicions molt clares en l’espectre polític català, que són les CUP, Esquer-

ra, Ciudadanos i PP, que creixen 700.000 vots, 400 cap aquí i 300 cap aquí.

L’espai central s’enfonsa, per bé que relativament. Convergència en perd

90.000, i el PSC, 50.000. Però en termes de percentatge, passen de 57 a 44, i

de 90 a 70, vull dir que, comptat i debatut, la proposta que ens fa el presi-

dent Artur Mas deixa el país amb menys espai central. És això el que volem

per al país? Aquesta és la pregunta que jo em faig, o la pregunta que jo li

demano a un líder que vol una transició nacional. Pel camí del mig, o per

un camí lateral? Aquesta és la pregunta que ens hem de fer, almenys la que

jo em faria.

116


Avui el país està en més condicions de fer la transició nacional que

ens proposa? Sí o no? Si la transició nacional ha de ser majoritària, cen-

tral, epicèntrica, de grans coalicions socials, nacionals, polítiques i ecolò-

giques, penso que no. I a un líder se l’ha de jutjar pels resultats, no per si

és bona persona o si sap parlar molts idiomes, que també, però no només.

Àngel Castiñeira

Començo plantejant tres qüestions sobre el lideratge d’Artur Mas. Punt

número u, encerta el diagnòstic del que va passar l’Onze de Setembre?

Després intentaré donar la meva resposta. Punt número dos, la percepció

sobre el resultat electoral previst o sobre l’expectativa electoral del 25-N

va ser encertada? I tercer punt que també em sembla important, actua des

de l’Onze de Setembre fins al 25 de novembre amb la velocitat, el ritme i

el tempo idonis en la seva actuació?

Crec que el diagnòstic que fa de l’Onze de Setembre, poc o molt, és en-

certat. És a dir, encertat no tant per la manifestació, pròpiament, de l’On-

ze de Setembre, per la dimensió quantitativa de l’Onze de Setembre, sinó

pel fet de dir: «alguna cosa està canviant de fons al riu, el corrent de fons

està canviant, i aquest corrent ja no és autonomista, i apunta clarament

cap al sobiranisme». Penso que aquest diagnòstic, amb tots els matisos, és

cert.

En canvi, crec que hi ha un error que em sembla que la Montserrat no

només atribuïa al president i al seu entorn, sinó a tot el que seria la crea-

ció de l’opinió pública o publicada. Hi havia la percepció que podia assolir

una majoria excepcional. Crec que aquest error va afavorir una eufòria

totalment allunyada de la realitat. Aquest error de percepció, una part jo

crec que és del president i la seva formació i, segurament, una altra part és

dels opinadors, comentaristes, intèrprets o seguidors de la realitat política

catalana que en aquells moments donaven una majoria força més gran al

president Mas i la seva formació.

I el tercer punt és el tema del ritme i la velocitat del procés. Crec que

hi van haver errors de velocitat i de tàctica. A aquest conjunt d’elements

i estadis que us dibuixo en aquesta cistella jo ho anomeno la transició

nacional proposada per Artur Mas. Una de les seves etapes és la del pacte

fiscal. Jo penso que la proposta del pacte fiscal va tenir el mèrit per part


117

del president de, fins i tot, concitar la identificació de Foment, que no és

poca cosa; és a dir, que grans capes de la població, ciutadans, grups de la

societat civil organitzada, patronals, podien estar d’acord amb la declara-

ció del pacte fiscal.

Però pocs dies abans de la reunió amb el president Rajoy, hi ha l’Onze

de Setembre. I l’Onze de Setembre, que és un acte organitzat pel sobiranis-

me cívic, és a dir, per un col·lectiu molt ben organitzat, molt actiu, que des

d’Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana o l’Associació de Mu-

nicipis per la Independència dóna cos, veu i forma a aquesta reclamació.

Això segurament empeny cap endavant, més enllà del pacte fiscal, clarís-

simament més enllà del pacte fiscal. Jo crec que, segurament, si suposem

que les eleccions són el 25 de novembre, el pas següent del pacte fiscal fou,

o hauria d’haver estat, la formulació del dret a la consulta, que jo crec que

si incorporéssim, independentment de la seva legalitat o no, la defensa

d’aquest concepte com a tal, inclouria en el corrent favorable fins i tot una

bona part del Partit Socialista de Catalunya, jo diria que la majoria i la

major part de la població.

Crec que el 25-N, després de les eleccions, de la reclamació del pacte

fiscal i del fracàs del pacte fiscal en la conversa amb el president Rajoy, una

bona part, la majoria de la gent, estaria d’acord amb la proposta de consul-

ta. El dret a decidir és un concepte més ample, però el dret a la consulta

seria participat per la majoria de la població. Jo crec que l’error de veloci-

tat, de ritme, que imposa el president Mas i la seva formació és que el 25-N

no s’atura a defensar el dret a la consulta, sinó que va més enllà i proposa

la idea de l’estat propi, que no és la idea de la independència, stricto sensu,

però que acaba per confondre’s-hi. I, per tant, el 25-N el president Mas se

situa en la defensa de l’estat propi, quan molta gent encara està paint el

fracàs del pacte fiscal i la necessitat de defensar el dret a la consulta. Aques-

ta diferència de velocitats és el que donaria peu a dir si la societat s’arronsa

o no, o si la societat està fent encara una digestió molt difícil, i no té prou

capacitat d’assumir els canvis.

És a dir, el 25-N, tant per la popularització de la idea en el mitjans com

pel debat que ve condicionat des de Madrid, el debat ja no és sobre un

estat propi, que és una fórmula, de nou, ambigua, però amb matisos di-

ferents a la de la independència. Sinó que, clarament, s’està discutint ja

118


la independència. Per tant, jo crec que aquí, per a mi, l’error és de ritme,

de velocitat, en la conducció de la societat. La qual cosa no treu que, amb

posterioritat a les eleccions d’avui, una part de la població no continuï

fent aquesta digestió i aquest païment, perquè jo entenc que la societat

també és dinàmica.

Hi ha també un segon punt que potser va ser un error tàctic. Seria que,

quan es presenta el president Mas a la negociació o a l’entrevista amb Ra-

joy, diguem-ne que ja ha fet un pas previ, prematur, que condiciona fins i

tot l’entrevista. Per què no va esperar fins a després del 20 de setembre a

fer la proposta d’estat propi? Tanmateix, quan es presenta a l’entrevista, la

formulació de l’estat propi ja està feta prèviament. Artur Mas podia espe-

rar a la reunió del dia 20 i, si convenia, el dia 20, com que veritablement la

cosa no funcionava, llavors proposar la consulta. I aquesta consulta podia

anar cap a l’estat propi. Per mi aquest seria un dels errors, que després

condiciona, en bona mesura, la reacció o la resposta d’una part de la so-

cietat.

Xavier Bru de Sala

Hi ha una cosa que dic sempre, el president de la Generalitat és el líder

natural del catalanisme, i té la voluntat de ser-ho, menys un, que va ser

el president Montilla, que va acabar com va acabar, ni ho era, ni tenia

voluntat de ser-ho, però tots els altres ho eren i tenien la voluntat de ser-

ho. Cadascun ha tingut les seves característiques, però el president de la

Generalitat és líder del catalanisme. El que passa és que difícilment pot

ser líder del catalanisme, diguem-ne, i president carismàtic per als antica-

talanistes, o per als refractaris al catalanisme, perquè és clar, les dues co-

ses alhora és una mica complicat de ser. La gent vol lideratge, però també

vol mobilitat, una cosa no està enfadada amb l’altra, i sobretot a la nostra

època. Una cosa és que vagis davant, i vagis marcant el camí, i l’altra cosa

és que a sobre vulguis convertir-te en un gegant. No hi creiem nosaltres en

els gegants, creiem en les persones. I hi ha un país de descreguts, també,

i de pensar que això del poder s’ha de limitar, d’alguna forma, o com a

mínim se li ha de posar unes cometes.

També ha passat una cosa, que és que el catalanisme va canviar d’es-

tratègia. Ens hem passat vint-i-cinc anys o més, o trenta, i fins i tot la post-


119

guerra, l’Assemblea de Catalunya, és a dir, mig segle practicant el consens,

i frenant per consens, i el que és important és el consens, i ser un sol poble,

i anar-hi tots junts, i encara que no anem enlloc, la qüestió és que anem

junts. Això va canviar al llarg del procés de negociació de l’Estatut, va anar

canviant, i hem passat del consens a l’avantguarda. Hi ha les avantguardes

de Catalunya que van estirant, i la gent hi va anant. Quan convoquen una

manifestació, o quan convoquen unes eleccions. I per tant, això et dóna

unes forces que estiren del grup, i a veure qui es despenja, i a veure qui

segueix, i a veure qui dubta, però més o menys la gent va seguint. Tot això

són definicions o concrecions d’un fet que jo crec que està penetrant, que

és el corrent de fons de la societat catalana, que és o una altra Espanya o

sense Espanya. Però aquesta idea que ha de canviar Espanya perquè els

catalans puguem ser a Espanya jo crec que és una idea subjacent, fins i tot

en alguns discursos...

L’independentisme, molt de l’independentisme que hi ha, que sempre

hi ha hagut, en certa forma és una palanca que serveix per canviar la si-

tuació. Si el resultat final és la independència o és una altra solució, d’ar-

reglar-ho de manera intermèdia, que així Europa estarà més tranquil·la,

escolta, això, jo crec que la majoria dirà «on s’ha de signar». L’altra cosa és

que sigui possible, però la idea de fons és aquesta. Per tant, entrem a una

altra tanda, que té molts riscos i tot el que sigui, però és una altra etapa.

I un dels riscos, evidentment, és el dels extremismes, el risc que sorgeixi

una contra-avantguarda. De moment només hi ha algunes declaracions

de l’Albert Rivera i algun altre, però que, al cap i a la fi, són declaracions

moderades i no són incendiàries ni de bon tros, ni les de la gent del PP són

incendiàries. Crec que això s’ha d’anar preveient.

A mesura que s’acostin moments de tensió, hi haurà més possibilitat

d’actituds poc democràtiques, antidemocràtiques. Tenim un precedent

que és molt bo, la manifestació de l’Onze de Setembre, que va ser com-

pletament cívica, i la manifestació del 12 d’octubre a la Plaça Catalunya,

que va ser absolutament cívica, també. Jo crec que això és un valor que

l’hem de cultivar, l’hem de posar sobre la taula i l’hem de convertir en

exemplar. Hi ha una singularitat que és justament la que fa que Catalunya

pugui preocupar més que altres regions europees més o menys indepen-

dentistes, i és que aquí hi ha un altre horitzó. És a dir, tothom a Europa sap

120


que, d’aquesta situació, no en sortirem si no és per evolució natural de la

situació actual, perquè les coses vagin millor, perquè hi hagi alguna bona

notícia, doncs és la situació, el corrent general, que ens hi anirà portant. A

Catalunya hi ha un horitzó, és a dir, tenim una sortida, la sobirania fiscal,

la independència, perquè aquí generem prou benefici, Catalunya és prou

viable com per no haver de patir tant, i si patim tant és perquè estem en

un context hostil. I és veritat que el sobiranisme català no agrada a ningú,

així com l’escocès, perquè està dintre d’un país que preocupa. Hi ha el

risc que tot això generi situacions de conflicte, per tant, aquests catalans

farien millor d’estar-se quiets. Val. Els estats d’Europa no poden admetre

fàcilment que es puguin anar creant a dins de la Unió Europea més estats,

i més estats, i més cadires. No volen aquest trasbals i, per tant, pensar que

automàticament ets dins d’Europa, jo crec que això s’ha d’explicar bé per-

què forma part, diguem-ne, en aquest sentit, dels comptes.

El problema dels catalans és el gegantisme de Madrid, això, Espanya

ni amb Catalunya no pot mantenir aquesta situació. Europa ho ha deixat

de mantenir, i no estem en situació de mantenir aquest Madrid. Tenim

un problema d’una capital que és una hipercapital d’un país que no és

un hiperpaís. Bé, ja em direu això quin futur té i com s’arregla, però és

un problema d’una gravetat extraordinària i que de debò és el que fa que

certes actituds es continuïn alimentant i continuïn engreixant el corrent

de fons de la societat catalana. Estem en una situació inestable, i crec que

predicar que el que hem de fer és automàticament convertir aquesta situ-

ació en estable i desdir-se de tot és impossible. El que li falta, realment, a

Artur Mas, en aquesta etapa, és el calendari. Sempre s’ha dit que qui té la

iniciativa política és qui té el calendari. De moment, la percepció general,

que pràcticament compartim tots, és que aquest calendari ha estat impo-

sat per Esquerra Republicana i, per tant, difícilment pot donar la imatge

que és qui mana a Catalunya si no té el calendari a la mà, i jo crec que això

és el que realment avui es troba a faltar, i que ja veurem si algun dia l’aga-

fa o no l’agafa, o continua en mans d’Esquerra Republicana.

Montserrat Nebrera

No hem parlat de la influència que determinades posicions dels mitjans

de comunicació hagin pogut tenir sobre l’estat d’ànim del líder. L’estat


121

d’ànim dels líders és una constant a estudiar, perquè els líders determinen

l’estat d’ànim de l’entorn, de l’equip, l’acaba encomanant i determinant.

Per tant, si a partir d’un determinat moment en la història del relat per-

sonal i d’aquesta mena d’il·luminació d’Artur Mas, això es perd, es perd

aquesta lluentor, alguna raó hi ha. Jo crec que una raó important és aques-

ta simbiosi estranya i més aviat viciosa entre mitjans de comunicació i

líders polítics.

En segon lloc, és la polarització social que es produeix en aquestes elec-

cions la que atia la participació política més alta que mai hi ha hagut des

de fa temps. Però això, evidentment, porta com a resultat desviar-se del

centre polític. Per què? Perquè la qüestió que s’ha de determinar com a

fonamental és un procés de transició nacional. El corrent de transició na-

cional és optar entre caixa i faixa, o te’n vas o et quedes, i aleshores hi

ha alguna gent dins de Convergència i Unió, alguns per conveniència, i

d’altres perquè s’ho creuen, que vota el seu partit i dóna el recolzament

a Mas. I després hi ha qui opta per votar l’original i, per tant, decantar-se

per ERC. I això ja no és situar-se al centre. Tot es polaritza. De la mateixa

manera, aquesta polarització requereix, per mimesi, en contradicció, la de

l’altre bàndol, i sobretot perquè hi ha un munt de gent que, efectivament,

ja s’ha descarat i ha dit: «jo sóc espanyolista», i vota Ciudadanos: i després

la gent que tradicionalment ha votat el PP, que malgrat ser el partit més

clàssic i més envellit, doncs continua tenint fidelitzat un determinat tipus

de votant.

La gent no s’equivoca a l’hora de votar? No ho sé. Si som capaços d’ac-

ceptar que un líder s’equivoca, hem d’acceptar que la gent també s’equivo-

ca. La gent ens equivoquem i de vegades no encertem quina era la situació,

o no ens refiem d’Artur Mas perquè, malgrat la seva aposta per la veritat,

no ens la creiem. Bé, potser no ens hem equivocat, però potser sí que ens

hem equivocat no treballant amb ell. No se sap. Però en tot cas, en aquesta

transició, aquesta polarització, necessàriament desmantella el que seria el

centre des del punt de vista de l’aspecte ideològic.

I per què no ens agrada el messianisme? Per què ens agrada el Messies

i no ens agrada el messianisme? Per què ens agrada tant el messianisme

amb tanta gent de fora, com ara el «I have a dream», i gent que obre els bra-

ços a tot arreu, des de Mandela fins a Luther King, i no passa res, i resulta

122


que ara en Mas no ens agrada? Per què no ens agrada? Perquè Espanya i

Catalunya no és aliena a això. És un país d’envejosos. Som envejosos per

naturalesa, és a dir, això que s’anomena reclamar més humilitat en rea-

litat és dir «no vull que ningú sigui un milhomes». Estem acostumats a

carregar contra qualsevol que vulgui, d’alguna manera, ser mite, ser miti-

ficat; no n’hi ha, d’aquesta mena, a casa nostra, si de cas en el passat, amb

Guifré el Pilós...

Respecte la imatge de la cistella comentada abans, volia dir que, en

realitat, el president Mas s’ha anat esforçant des del començament, des

de l’Onze de Setembre fins ara, quan diu: «jo no parlo d’independència,

jo parlo de la voluntat d’un poble de decidir, de ser». No és tant el que

ell hagi dit com la lectura que se n’ha fet, en el pas del temps, de la seva

pròpia posició. Que, no ens enganyem, al final és el mateix, perquè el dret

a decidir d’un poble, únicament el té si és sobirà. La primera cosa que es

nega a la Constitució espanyola és que hi hagi més sobirania que la del

poble espanyol, per tant, la sobirania de Catalunya no existeix, ergo això

del dret a decidir legal no existeix, el dret a decidir no és legal, és igual que

després hi hagi autors que diguin que se li pot donar la volta. Se li pot do-

nar la volta a la Constitució anglesa, però a la Constitució espanyola no se

li pot donar la volta: «España es una e indivisible», no hi ha més closca, i si tu

li pots preguntar a la gent si vol ser o no ser, vol dir que ja no és indivisible.

Però la pregunta incorpora una càrrega de profunditat tan gran, que

el que fa és que la lectura que se’n faci per part de la gent sigui que Artur

Mas ja ha optat per la independència. És que és veritat. És que no hi ha

una altra cosa. I aquesta voluntat d’optar per la independència és el que

deia l’Enric, jo crec que hi estarem d’acord tots, és el gra al cul d’Europa.

Per què? Perquè aquesta sí que és la gran dada del lideratge d’en Mas. Si en

Mas se’n surt en la possibilitat que això es pugui fer a un país problemàtic

com és Espanya, amb una sobirania autoimposada i claríssima, definida,

a la seva Constitució, s’obre la porta a una nova Europa, que encara no

existeix, perquè la vida a Europa està construïda sobre les sobiranies dels

estats que existeixen. I el que està obrint el president Mas, ja ho ha dit més

d’una vegada, és la porta a un altre tipus de relació, que ja no és d’estats

a dintre d’Europa, perquè si Europa vol ser, els estats hauran de deixar

de ser. I això és el que a molta part del discurs no acaba de quedar clar,


123

perquè molta gent està pensant que Catalunya s’independitza, i aleshores

és un altre estat igual que els altres, i això no serà. Això no serà perquè

Europa no ho permet, i perquè si ha de fer, realment, un risc, ha d’optar

per un risc, aquest canal polaritzat, aquesta opció pel risc, significa pensar

una determinada forma diferent. Això és el lideratge, pensar una forma

diferent del que s’ha fet, una forma diferent de relació entre la ciutadania

i la seva estructura política, que ja s’anomena estat, però és un estat en un

sentit molt tou de la paraula.

Josep M. Lozano

Per a mi la primera qüestió d’aquest període és que estàvem en un temps

en què del que es tractava era d’anar ampliant l’espai sobiranista, d’anar-hi

portant més gent i de reduir el rebuig. I el que ens trobem és que de fet –és

a dir, amb voluntat o sense– es fa un salt, i la campanya pràcticament se

situa en l’independentisme.

En segon lloc, convé tenir present —des de la perspectiva d’anàlisi que

fem servir nosaltres– que el lideratge sempre és un node en una xarxa de

relacions. I, per tant, que no podem enfocar del tot l’anàlisi del lideratge

sense veure com s’interrelaciona amb la manera com juguen els altres. De

vegades tinc la sensació que la correlació de forces que hi ha al Parlament,

més l’actitud d’asfixiar i no dialogar que impera a Madrid, han posat en

Mas en una situació en què només pot ser un traïdor o un fracassat. Perquè

un cop arribes fins a la proposta de l’estat propi en aquest context i amb

el soroll i la pressió mediàtiques que l’envolten, tant a Catalunya com a

Espanya, no hi ha marge per tornar enrere, i si es fa és una traïció. Si final-

ment les circumstàncies no et permeten avançar ni retrocedir aleshores

et quedes pràcticament entremig, amb el risc d’acabar esquinçat com el

martiri de Sant Hipòlit, on cada cavall l’estira per una extremitat en una

direcció diferent.

Finalment, hi ha una component del canvi en el país que sovint obli-

dem. Em refereixo a un sector de gent encara no prou ben analitzat, que

són totes aquestes generacions que eren menors d’edat o no havien nascut

quan es va aprovar la Constitució espanyola: per a ells això és la seva transi-

ció, i per això resulta tan ridícul pretendre recordar-los no sé quin esperit

de la transició. Si l’atzucac ara no es resol bé, entenc que tindran, a banda

124


d’una desil·lusió molt gran, una frustració important. Ara: compte per-

què això no crec que sigui el final de res i menys encara el retorn enlloc,

perquè el trencament emocional amb Espanya i el distanciament amb les

elits és, en un cert sentit, irreversible i tornarà a emergir.

Rafael Nadal

Crec que oblidem la política de terços que deia abans en Xavier. Aquí, apro-

ximadament, tenim un terç d’independentistes, que són els que surten a

les enquestes; un terç de contraris a la independència; i un terç que són

partidaris de la llibertat de Catalunya però que no són independentistes.

A aquests darrers, si se’ls ofereix un molt bon pacte seran partidaris del

pacte; és gent que era partidària del federalisme fins que ha vist que es

convertia en un projecte virtual. És gent que diu: Catalunya és una nació;

tenim el dret de triar el nostre futur en llibertat i per tant triarem el fu-

tur que ens convingui en cada moment. Aquests són els que jo crec que

s’han decantat cap a la independència però també poden bascular cap al

pacte. Si sortís algú en el món federalista que els oferís un pacte sobre la

llengua i la cultura, el blindatge de les transferències, el traspàs de totes

les infraestructures estatals en territori català i sobretot el pacte fiscal,

segurament ho comprarien; i quan un líder moderat els oferís el camí cap

a l’estat propi, i si no ens deixen, hem de fer el pas a la independència i

engegar-los a fer punyetes, aquesta gent pot comprar això i seguir posicio-

nant-se. I aquest és el gran canvi que deies tu de l’Onze de Setembre.

A la manifestació de l’Onze de Setembre hi havia alguns líders polítics,

mediàtics o empresarials d’aquests que ara des d’alguns sectors indepen-

dentistes són tan criticats. I si es va arribar al milió, al milió i mig o al

nombre de manifestants que vulgueu, és perquè aquests sectors també hi

eren. I aquests són els que ara s’ho miren tot amb perplexitat. Però és que

és lícit! ¿O és que aquests que són els darrers a arribar al sobiranisme te-

nen menys drets que els que són independentistes de pedra picada? Els so-

biranistes conjunturals són tan partidaris del país com els altres. Només si

tot es fa en determinades condicions, s’hi apunten. Són els que si hagues-

sin pogut fer i canviar la història per tal que Catalunya fos independent,

ho haurien fet. Són els que ara diuen: si no hi ha d’haver conflicte, si es pot

fer en benefici de la ciutadania de Catalunya, d’acord; a qualsevol preu,


125

no. És el terç de ciutadans que decidiran quin camí emprèn Catalunya i

és perfectament lícit que canviïn de posició segons com vegin les coses.

Els dubtes sobre el lideratge, que és del que parlem avui, els acabaran de

portar a confiar, o els faran marxar cap a casa.

Àngel Castiñeira

En el debat creuat que teníem abans entre l’Antoni, la Montserrat i el Xa-

vier sobre la centralitat, les velles centralitats i les noves centralitats, jo

crec que és molt interessant en aquesta mena de cistelles utilitzar la me-

tàfora de la marea. O sigui, els fluxos i els refluxos de la marea. De l’Onze

de Setembre al 25-N la marea va avançar. I llavors des del 25-N hi ha ha-

gut un cert reflux. Però atenció, perquè aquest reflux ha fet que fins i tot

aquells que abans no defensaven el pacte fiscal, com per exemple el Cercle

d’Economia, ara el defensin. O sigui, que ara el reflux no ens ha portat a la

situació de partida, sinó que la marea fa una avançada i després una mena

de reculada, però la reculada fa que pràcticament a Catalunya la nova cen-

tralitat s’hagi desplaçat, hagi avançat de lloc.

Xavier Bru de Sala

Rafael Nadal ha esmentat les paraules traïció, fracàs i frustració. Hi ha

una quarta variant que ve després de la frustració que és el rebot. Vull

dir que això és una cosa que, després de la Guerra Civil, saben molt bé els

guanyadors. Vull dir, van fer una enorme escabetxina i van enviar la gent

a fora, perquè així trigarien dues generacions a tornar a començar. Però si

tu només penses i ho deixes tot com està es produeix un rebot al cap de

dos, tres, cinc anys, encara més amb el relleu generacional. La societat es

mou, i no només hi ha marea, sinó que hi ha sobretot corrent de fons. A la

societat catalana hi ha corrent de fons. Perquè fa quinze anys no hi havia

tres terços. Ni de lluny. Per tant, s’ha mogut i s’ha mogut molt. I per a mi

la fàbrica principal d’independentistes ha estat la sentència del TC contra

l’Estatut. El pacte fiscal és una altra fàbrica d’independentistes.


Per a mi el debat és sobre el lideratge del president Mas. I, d’un líder, el que

se n’espera és, seguint aquesta gràfica i la metàfora que feies de la marea,

126


que la comparteixo, és que no s’ha de deixar el vaixell aquí! Perquè quan

es retira la marea, el vaixell queda varat!

- Però hi ha corrent de fons (Xavier Bru).

- Sí, però no suficient per surar (Antoni Gutiérrez).

- Això és una percepció (Xavier Bru).

- Bé, però el que sí que a un líder se li ha de demanar és la combinació

hàbil entre ambició i prudència. I prudència no significa tornar a les ve-

lles centralitats, és fer que les noves centralitats siguin majoritàriament

centrals, que és una altra cosa. I a mi em sembla, honestament, que el

president Mas, en aquest punt, té algun dèficit. I és que les noves centrali-

tats no estan ocupant l’espai central. Per majoritàries que siguin, evident-

ment, no pots deixar un vaixell en una zona ancorada on la marea no tira.

Encara que hi hagi un corrent de fons, no és suficient. I el dèficit per a mi

és que el país necessita un lideratge per fer front a la transició nacional,

un lideratge capaç d’entendre aquesta situació, perquè si no el que ens po-

drem trobar és que en lloc d’una transició nacional hi hagi una transició

personal, és a dir, que sigui un líder de transició.

Daniel Ortiz

Encara dono voltes a aquest gràfic, que sembla que ha quedat tan ben fi-

xat, i em pregunto sobre el perquè de l’acceleració del procés en el trans-

curs d’aquestes diferents fases. Comparteixo la impressió que sembla que

en tres mesos hem passat d’estar a la primera a estar pràcticament a la

darrera, en un procés extraordinàriament ràpid. Ara bé, jo crec que per

part d’Artur Mas en cap cas obeeix a una voluntat deliberada d’accelerar

el procés, sinó més aviat al contrari. Penso que ell és ben conscient que

l’acceleració no convé. No li convé al país, ni tampoc li convé a ell. Jo més

aviat penso que aquesta acceleració era bastant inevitable o, com a mínim,

difícil de controlar, perquè és el resultat de l’acció combinada de tres ac-

tors rellevants. Primer, el sobiranisme cívic al qual l’Àngel al·ludia abans:

l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium, l’Assemblea de Municipis per

la Independència i tot un conjunt d’altres entitats i moviments similars.

D’una banda, la manifestació de l’11-S ja està encapçalada per un lema

inequívoc: «Catalunya, nou estat d’Europa» i, per tant, l’èxit de la manifes-

tació dóna ales al sobiranisme cívic, que veu clarament reafirmats els seus


127

plantejaments i no deixa de prémer l’accelerador en cap moment. És a dir,

en realitat, el primer detonant del procés ja assenyala la quarta fase i es

troba directament connectat amb la independència. El sobiranisme cívic,

l’Assemblea, Òmnium i molts d’altres premen l’accelerador convençuts

que és ara o mai... i que el procés és imparable.

L’entrada en joc dels sectors espanyolistes, de vegades oblidats o errò-

niament menystinguts, obertament contraris al procés de transició nacio-

nal, provoca el mateix efecte. Aquest segon actor, que juga a la contra i no

vol ni sentir a parlar del dret a decidir, no té cap predisposició per entrar

a debatre les diferències conceptuals entre sobirania política, estructures

d’estat, dret a decidir o independència, i des del primer minut dispara

pel broc gros i titlla d’estratègia independentista el conjunt del procés. La

intenció és ben clara: accelerant el procés i parlant prematurament d’in-

dependència pretenen espantar i desactivar l’ampli segment de ciutadania

catalanista i (encara no) independentista.

Finalment, un tercer actor decisiu són els mitjans de comunicació i

especialment la premsa. Moltes vegades més que fer pedagogia, ajudar a

clarificar conceptes o facilitar la reflexió del públic, actuen com a simples

instruments d’un dels dos pols, de manera que, novament, també ells ac-

tuen com a catalitzadors/acceleradors del procés, ja sigui perquè la inde-

pendència «és l’únic camí possible i la tenim a tocar» o bé perquè la inde-

pendència «és una quimera irrealitzable». I si als tres elements esmentats

hi sumem la voràgine d’una campanya electoral imprevista, enmig d’una

crisi econòmica i social sense precedents, amb una asfíxia financera terri-

ble, etc., és clar que l’existència d’un procés gradual, en el qual les quatre

etapes s’anessin succeint tranquil·lament en el temps esdevé pràcticament

impossible.

I, per acabar, un darrer comentari molt breu, també, en relació amb el

fet de si el poble es pot equivocar o no es pot equivocar quan vota. Evident-

ment, si partim d’una anàlisi electoral clàssica, en termes partidistes, cal

dir que el poble no s’equivoca mai. El poble és sobirà i vota el que vol sense

haver de donar explicacions a ningú: dretes, esquerres, sobiranisme, espa-

nyolisme o el que sigui. Ara bé, si per una vegada som capaços de deixar de

banda el tacticisme del curt termini i ens situem en un altre nivell, si par-

lem en termes de desenvolupament nacional, d’empoderament col·lectiu,

128


d’alliberament d’un Estat espanyol profundament hostil a Catalunya du-

rant tres-cents anys i del dret a decidir nosaltres mateixos el nostre futur,

aleshores la resposta forçosament ha de ser diferent. Si la foto de l’11-S no

era un miratge, si la ciutadania que va sortir al carrer era prou conscient

i prou madura, i si de debò sabia el que volia, aleshores cal dir que el 25-N

es va equivocar o, com a mínim, que el resultat expressat a les urnes no

és consistent amb la gran manifestació del setembre. Els que afirmen que

el retrocés electoral de CiU no té per què afectar la transició nacional, ni

l’exercici del dret a decidir, perquè al Parlament hi ha una àmplia majoria

sobiranista, demostren tenir ben poc sentit polític.

Joan Vergés

La meva opinió és que la figura de Mas com a líder polític és una figura més

aviat paradoxal. I no pas perquè l’afecti una paradoxa, sinó unes quantes!

A veure si vaig explicant aquestes paradoxes que condicionen el personat-

ge. Primera paradoxa: Mas esdevé un líder popular sense ser carismàtic.

Mas no és com en Pujol o en Maragall (al president Montilla deixem-lo de

banda, ara), polítics que la gent podia imaginar-se com a veïns propers, po-

lítics simpàtics, campetxanos. A Mas el guanya l’aspecte de persona seriosa

i distant. Queda lluny d’un líder popular, en el sentit de líder que «connec-

ta» amb la gent corrent. I malgrat això, es planta al davant d’un moviment

que es dirigeix sobretot a la gent corrent, la classe popular.

Això ens porta a la segona paradoxa. Artur Mas s’ha apuntat a una cau-

sa en la qual els peons, els soldats lleials, són bàsicament menestrals: autò-

noms, funcionaris d’educació, funcionaris de sanitat, botiguers, empleats

de petita empresa, classe mitjana que pateix les retallades i de tradició

catalanista. Si em permeteu fer aquestes reduccions imperdonables intel-

lectualment però de vegades exitoses políticament (mireu, si no, Sièyes),

el poble. La causa sobiranista no és la causa del capital, sinó la causa de

la gent corrent. Mas, doncs, està fent costat al poble, en el sentir nacional

del poble. Ara bé, la gent no ho acaba de percebre. No s’ho pot acabar de

creure. Per què? Doncs perquè ha volgut erigir-se com el campió de les re-

tallades a Espanya i a Europa, i amb les retallades ha fet mal a molta gent.

No s’ha atrevit a actuar allà on la gent pensa que s’havia d’atrevir. Fins ara

ha estat fent el joc al gran capital encara que després resulta que tampoc li


129

acaba de donar l’empenta. Llavors, com quedem? Està al costat dels menes-

trals, de la classe popular, enfront dels patricis, però tampoc aconsegueix

ser prou persuasiu per realment encapçalar aquest bàndol.

Llavors hi ha una altra paradoxa més peculiar que és la de ser reconegut

com a líder, i en el fet de ser reconegut com a líder, perdre lideratge. Això

té a veure amb les circumstàncies polítiques actuals. Esquerra Republicana

està encantada que Mas hagi fet el pas que ha fet, i li diu: «Tu, encapçala’l.

Jo et seguiré». La segona força política dóna suport a la primera. Però a di-

ferència del que passa amb els primats, que quan el mascle beta reconeix

l’alfa, el mono reconegut com a alfa esdevé alfa, aquí quan el beta reconei-

xent l’alfa, fa que l’alfa sigui menys alfa.

Vet aquí les paradoxes que dibuixen el perfil de líder d’Artur Mas.

Per últim, deixeu-me fer una observació a tenor d’algunes coses que

s’han dit aquí. Els catalans perdem totes les guerres des de fa tres-cents

anys. Sempre que hi ha batalla, l’acabem perdent. El catalanisme, em

sembla a mi, era una manera de salvar els trastos, de salvar alguna cosa,

d’intentar guanyar la postguerra. Els catalans, com deia aquell, perdem

totes les guerres però després guanyem les postguerres. El catalanisme és

una estratègia guanyadora en temps de postguerra. Però ara hi ha un altre

plantejament. Torna a haver-hi redoblament de tambors, hi ha un movi-

ment de fons que crida a batalla. I aquesta vegada (com totes, suposo) es

vol guanyar. Per tant, el catalanisme, tal com s’ha manifestat fins ara, ja

no acaba de servir. Em sembla que la mostra d’això és el desmembrament

en el PSC. Per això penso que el catalanisme derivarà en una altra cosa. Si

servirà o no servirà després per articular la postguerra, tant si és batalla

guanyada com si és batalla perduda, això no ho sé. Però potser ha arribat el

moment de cridar: «El catalanisme ha mort. Visca el catalanisme!».

Rafael Nadal

Abans de començar, un parèntesi referent al que deia la Montse d’això

que en aquest país som contraris a acceptar els lideratges perquè hi ha

molta enveja. Jo crec que si Mas hagués guanyat, tothom acceptaria el seu

lideratge i en aquest moment l’adulació que encerclaria en Mas seria es-

pectacular.

I ara vaig al tema de la palanca. Quina palanca? La de l’independen-

130


tisme instrumental. Suposem que s’ha produït definitivament el pas

d’aquest terç partidari d’exercir la llibertat i que ja se suma als que ja es-

taven a favor de l’opció independentista i que per tant ja hi ha dos terços

enfront d’un terç, com en un moment determinat ha semblat que deies.

Això no anul·la l’escepticisme. Una cosa és que tu tinguis la raó, i una altra

cosa és que acabis aconseguint els teus objectius, perquè si tenim raó però

ens estimbem, no serveix absolutament de res. I això en bona part depèn

del lideratge.

Sobre el lideratge d’en Mas, el més clar que s’està veient en les darreres

setmanes i ja abans del 25-N és que els seus suports naturals li comencen

a fallar. I, curiosament, ara, els suports més vius que té són els que vénen

de sectors més radicals, més joves, més de comarques, que tot d’una des-

cobreixen un personatge, un líder... Per primera vegada es poden sumar a

un líder guanyador, homologable, que va més enllà del seu propi àmbit;

l’aplaudeixen i l’encoratgen, però no el voten. No l’han votat, i continua-

ran no votant-lo. I els seus se li comencen a rebotar i crec que en bona

part ell no n’acaba de ser conscient. Els que encara li fan el gran elogi,

que són els que no són els seus propis, encara no saben llegir totes les

coses que estan passant i que l’estan afectant d’una manera molt directa,

fins i tot personalment. La crisi s’ha agreujat i hi ha una percepció d’in-

hibició política que no és atribuïble només a Artur Mas, a Convergència

i Unió, al PSC o a ERC, sinó a tots plegats. Hi ha la sensació que tota la

política oficial es limita a les proposicions de llei que queden en un calaix

i, en canvi, al carrer s’està substituint la política oficial i s’estan aconse-

guint alguns èxits. La gent té la sensació que des de la política oficial es

podrien haver fet moltes més coses. Això està produint una fractura de la

confiança en els lideratges d’una manera molt clara. La corrupció encara

ho agreuja d’una manera molt més brutal. El resum del moment actual

de Mas és: l’estat l’ataca; els moderats se li’n van; els partidaris d’ell com

a home de consens –les empreses, els diaris, els bancs– se li allunyen. Es

va perdent la suma.

La capacitat d’iniciativa del president, en les accions en les quals en-

cara té la iniciativa, ja no és la iniciativa amb recolzaments unànimes

de fa tres mesos. El PSC està com està. Unió, ja ho veiem cada dia; a Con-

vergència, quan parles amb els dirigents un a un, no estan en la posició


131

que oficialment veiem al Parlament... la gent té les sensacions que té. I si

parléssim de la societat civil, aniríem molt més enllà. Clar, i tot això acaba

provocant una desmoralització molt important en el personatge mateix;

que la té, tot i que es diu que s’està recuperant. Es troba en una posició de

debilitat. Ara mateix això comporta un lideratge tou, i amb els lideratges

tous emergeixen aquests lideratges corals, de les xarxes socials, per exem-

ple, amb lemes com ara «tenim pressa», que acaben radicalitzant el procés.

O com la mateixa Assemblea Nacional, que està molt bé que cada cap de

setmana segueix organitzant actes extraordinàriament dinamitzadors i

que produiran molts efectes, però que d’alguna manera acceleren el pro-

cés sense tenir en compte la informació que un autèntic líder ha de tenir i

ha de saber jugar. En aquests lideratges hi ha una mica de fatxenderia jove

i desinhibida; però és clar, si aquests sectors no sumen amb els sectors na-

turals que s’apropaven gràcies a Artur Mas, llavors no sé perquè serveix en

Mas com a líder. Sense aquesta aportació ja estaria bé que el líder fos algú

procedent d’algun d’aquests sectors més radicals. La gràcia que fos en Mas

era que sumava i que feia possible anar-hi tots plegats.

Ara entrem en el procés contrari: comencem a expulsar els impurs. A

les xarxes et fas un tip de veure gent que ataca alguns diaris, partits, bancs,

empreses, organitzacions, que estan a favor de Catalunya, però tenen dub-

tes legítims sobre com es fan les coses... Entre els que són expulsats per

l’ortodòxia independentista i els que expressen dubtes, això comença a no

sumar. Creix l’escepticisme. La ciutadania de comarques, una ciutadania

convençuda i entusiasta, està absolutament dolguda per la corrupció, per

la inacció davant la crisi, i fins i tot per la confusió general. I també per

la gent que s’allunya del procés. És gent que comença a expressar un es-

cepticisme molt clar i fins i tot bel·ligerant en contra d’alguns lideratges,

perquè els troba decebedors. Jo crec que, de tot això, encara en deixen al

marge el president Mas. Quan en parles, la gent encara aplaudeix la imat-

ge d’honradesa que transmet i els valors que hem mencionat abans. Però

acabes amb la impressió que la gent comença a pensar que se la fotrà.

Joan Guitart

Vull plantejar tres qüestions relacionades amb les circumstàncies, el lide-

ratge i el que és possible.

132


Les circumstàncies. A la situació que ens trobem, s’ha dit que s’hi ha

arribat perquè era insostenible i, per tant, a partir d’aquí es pot justificar

qualsevol moviment que hi pugui haver a la societat, es pot justificar qual-

sevol tipus de plantejament que hi hagi, perquè si la situació era insosteni-

ble, s’ha de resoldre d’una manera o altra. La solució era el pacte fiscal. Jo

tinc la impressió que ni Convergència ni el president Mas van dominar el

calendari. Tinc la impressió que l’enfrontament pel pacte fiscal se situava

un temps més enllà, mesos, o un exercici més enllà. Recordem que quan

el president Mas va anar a Madrid ja va donar per superat el pacte fiscal,

i ho resolia dient que nosaltres hauríem de prendre una opció clarament

diferent. Aleshores, davant d’aquesta situació, el que no es pot oblidar és

que ens trobem amb quelcom que és inviable, perquè estem en una cri-

si molt de fons. Quan es parla de les retallades o del control del dèficit,

simplement no existia i encara no existeix una altra alternativa, ja que

d’alguna manera es mana des d’Europa i per tant no és que Mas sigui un

enamorat de les retallades sinó que li va semblar que podrien demostrar

davant dels europeus que Catalunya era capaç de prendre una iniciativa i

coincidia amb el que es podia esperar que farien a tot arreu. Això, de totes

maneres, aquesta circumstància de la crisi, no es pot oblidar i porta tot el

que ve a continuació. Segurament en una circumstància molt diferent les

coses per a la societat també serien diferents.

Segona qüestió, el lideratge. En les empreses hi ha dos tipus de per-

sones que exerceixen el lideratge. Un, quan una persona considera que

l’empresa necessita o requereix una expansió, unes línies noves, un fu-

tur, i aquest es converteix en un líder de l’empresa visionari, per trans-

formar-la, per fer-la tirar endavant. Un altre líder és el que, davant d’una

situació compromesa, agafa la responsabilitat de l’empresa i diu: «ens en

sortirem perquè som capaços de fer les coses que cal fer». Això que passa

amb les empreses, jo crec que amb la política també passa. O sigui, hi ha

líders per convicció i líders per responsabilitat, i el cas del president Mas

és el d’un líder per responsabilitat. La impressió que jo tinc és que ell ha

assumit aquesta responsabilitat perquè s’ha trobat en una situació en la

qual tothom considera que no tenim sortida. I en no tenir sortida, doncs

quina sortida hi ha? El pacte fiscal falla, els espanyols no ens estimen, no

ens estima ningú, doncs escolta, hem d’anar baixant. El president Mas


133

és un líder per responsabilitat, i jo crec que el president Pujol, quan el va

assenyalar, sabia perfectament que Artur Mas seria un president responsa-

ble. Té totes les qualitats i les condicions necessàries i imprescindibles per

realitzar aquesta funció. Excepte que s’ha trobat en una situació econòmi-

ca, amb una crisi que no la pot gestionar ni un president de la Generalitat

ni probablement un president de l’Estat espanyol.

I la tercera qüestió, ja que parlem de les circumstàncies, és quines possi-

bilitats de futur existeixen? El que jo crec que està clar és que, des del punt

de vista de Madrid, no podem ser gens optimistes. L’actitud que ha pres Ma-

drid és de guerra, que ens guanyaran per deu a zero. I jo tinc la impressió

que Madrid no espera una proposta de quedar cinc a cinc, o sis a quatre,

sinó demostrar que això que hem fet és una fantasmada i que per tant aquí

ens han de fotre canya, i jo tinc la impressió que ho faran fins a l’últim mo-

ment. Xocant en tots els aspectes, tenen la clau de la caixa, tenen la clau

del crèdit, tenen la clau del Tribunal Constitucional, tenen totes les claus,

i per tant del que es tracta és de veure quina viabilitat té, quina sortida tin-

dria aquesta situació. Jo crec que les dues vies, la independència i el pacte,

em fa l’efecte que no són la mateixa persona que ho pugui realitzar. Tinc

la impressió que si el tema de tirar endavant no es produeix, no crec que el

president Mas faci un acte que sigui contradictori al que ell diu i per tant

jo crec que ell no seria la persona que gestionaria un acord amb Madrid.

Aleshores es tracta de veure què passa en el futur, a veure com es con-

dueixen les coses. La situació que hi ha és que cada dia tenim un esdeveni-

ment nou. Per tant, el futur és difícilment previsible, fins i tot des del punt

de vista espanyol. Jo no crec que en aquests moments el Sr. Rajoy tingui la

mateixa situació que fa cinc mesos, o tres mesos, o dos mesos.

En conclusió, no tinc cap dubte que Artur Mas és un líder, ho ha de-

mostrat, però és un líder per responsabilitat. I aquest lideratge per respon-

sabilitat no és el mateix que el lideratge per convicció. És a dir, en aquest

cas no hi ha una gran quantitat d’idees, de propostes, etc., sinó que ell és

un home que veu que l’única sortida factible és probablement tirar això

endavant. És factible o no? Aquesta és la pregunta que ens fem tots i que

d’alguna manera no ens hauria de deixar dormir.

134


Àngel Castiñeira

Enric, hi havia una cosa que has dit a l’última intervenció teva que jo

voldria recuperar. Està ben vista la idea de l’órdago, com a metàfora. És

una imatge de jugadors de cartes i més concretament del joc del mus. Joc,

per cert, molt practicat a Espanya. Alguns empresaris catalans em diuen:

«alerta!, perquè al president Mas li falta astúcia de joc». És a dir, en el joc

del mus sovint es fan trampes. Llavors, el fet que tinguem històricament la

raó no vol dir que guanyarem, la pel·lícula pot acabar malament. Aquest és

un tema important. El Xavier diferenciava el cinisme de Pla i el moralisme

d’Espriu. Doncs bé, crec que el president Mas es decanta cap al moralisme.

No sap jugar al mus, i si en sabés, se li notaria quan volgués fer-hi trampes.

Se li notaria, perquè no en sap fer, de trampes, em fa l’efecte. Doncs aquest

és un element a tenir en compte, perquè en cas que hi hagi una negocia-

ció, un punt d’astúcia és un element molt important.

Enric Juliana

És que això és un dels temes clau, perquè són els substrats culturals dels

personatges i de les societats. A Madrid el tema de l’órdago és espectacular.

Una de les coses que m’ha cridat més l’atenció és la freqüència amb què

aquesta idea apareix en tot el relat de la relació política. No trobareu cap

dia que en la premsa o en les cròniques la paraula órdago no aparegui. És

una paraula èuscara, no? El joc del mus el van portar a Madrid els biscaïns

que en un moment van arribar a Madrid, servidors de la Cort de Felip II.

Llavors tot el joc de la política a Madrid es veu amb aquests ulls, aquest

joc amb engany, d’amenaces, la meva amenaça és consistent o no? De tal

manera que mentre aquí nosaltres fem unes coses fantàstiques, la volun-

tat de ser, etc., ells no pensen en aquestes categories, no és que estiguin en

contra de les nostres categories, és que pensen en unes altres.

Una cosa que està constituïda de fa cinc-cents anys no es pot moure,

és allà. Llavors vénen uns altres que volen foradar la porta. La pregunta

que es fan no és sobre les raons que tenen per foradar la porta, no, sinó

si disposen de la força per poder-la foradar. I els senyals que veiem són

senyals certs, o no ho són? Aquest és el tema. Des d’aquest punt de vista hi

ha un problema cultural, perquè nosaltres no raonem en aquests temes,

o almenys no de la manera suficient. És clar, això a on ens porta? Doncs,


135

home, la qüestió és la importància o no de la subjectivitat en la política.

Ara sortirà un llibre de textos d’en Gaziel, dels anys 1926 fins a 1930, i és

extraordinari de llegir-ho. Ell, que volia jugar un paper d’objectivista i que

coneixia una mica Europa, està emprenyat perquè una facció del catalanis-

me s’ha tornat en aquest moment, després de la Primera Guerra Mundial,

pro-francesa. I aleshores en Gaziel diu: quina colla de ximples, no? Estem a

favor de França que és el país més radicalment jacobí de tota Europa, radi-

calment centralista, i els espanyols també són una colla de ximples perquè

estan a favor d’Alemanya quan haurien d’estar a favor de França i nosaltres

en contra de França. Perquè si Espanya hagués pogut fer el que va realitzar

França, nosaltres simplement hauríem deixat d’existir.

Bé, jo crec que existeix aquesta tensió. Podríem fer un pensament objec-

tivista, per entendre’ns, ja que el subjectivisme és una constant de la cosa

catalana. Possiblement també d’altres societats, però aquí d’una manera

molt especial. És a dir, hi ha les condicions objectives, això està així, això

està aixà... I hi ha els que només sentir aquest plantejament ja es posen

de mala lluna. Perquè interpreten que aquestes consideracions objectives

vénen a significar un determinisme que ofega la força de voluntat. Perquè,

efectivament, el catalanisme té un component subjectiu, sentimental fort,

perquè si no el tingués no hauria existit i tot això hauria desaparegut. Per

tant, tot això representa una contradicció gairebé irresoluble, és a dir, hi

ha d’haver subjectivisme perquè existeixi el catalanisme, però alhora una

apologia o una sobredosi de superoptimisme ens pot portar a fer unes bes-

tieses molt importants. Ara, si fóssim sempre terriblement objectivistes,

possiblement el catalanisme no existiria, estaríem asseguts a la falda del

poder espanyol. Aquest és el punt, i jo crec que aquest és un dels compo-

nents del moment.

Aquesta tensió torna a aparèixer d’una nova manera, no de la manera

que existia possiblement en l’època d’en Gaziel, però torna. I de tal manera

que hi ha una part del país que està enamorada del moviment (sobiranista),

el moviment s’ha posat en marxa, i ja fins i tot, com passa en aquests casos,

està creant una mena de subllenguatge de la gent, del «procés».

Fa poc he estat a Alemanya. Estaven una mica preocupats pels símpto-

mes. Aquesta gent no són ni pro-catalans ni anti-catalans. La situació és

molt complicada, això ho diu, per exemple, el president del Bundesbank:

136


«tot això està molt complicat, no facin cas dels que diuen que estem sor-

tint de la crisi, això són deu anys, aquí el que ens estem jugant, en definiti-

va, és la capacitat de competició d’Europa amb Àsia i els països emergents.

En funció de com quedi això nosaltres anirem millor o pitjor... Nosaltres,

els alemanys, hem arribat a tenir una certa capacitat de competició en

aquesta partida i no tenim intenció de renunciar-hi». I no t’ho diuen així,

però et vénen a dir que, si cal, ho farem sense vostès. Hem de ser capaços

de competir amb els xinesos, amb els del Brasil, l’Índia i amb Sud-àfrica.

Llavors, quan surt el tema espanyol i català, diuen: «a nosaltres el que

ens interessa d’Espanya és estabilitat i a més a més mirem com funciona

Espanya, que té dos col·lectius, les regions del nord i les del sud. Les del

nord tenen indústria i la recuperació d’Espanya passa per aquestes regi-

ons». Això diu molt contra la nostra subjectivitat, però diu una cosa a

favor de la nostra objectivitat. En contra de la nostra subjectivitat diu que

nosaltres estem parlant d’unes coses de les quals ells en són absolutament

indiferents. I a favor de la nostra objectivitat hi ha que, efectivament, Es-

panya no tirarà endavant sense nosaltres.

Nosaltres tenim les nostres fantasies però els espanyols també en te-

nen les seves. I una fantasia espanyola és la reforma de la Constitució per

a tancar definitivament el tema autonòmic. Bé, doncs, una de les conse-

qüències de la situació política que s’ha generat a Catalunya és que avui a

Espanya és impossible plantejar una reforma de la Constitució en referèn-

dum que vagi en contra dels nostres interessos d’una forma absolutament

deliberada i manifesta, perquè, entre altres coses, el resultat seria una ca-

tàstrofe, un escàndol d’una magnitud enorme. Si avui intenten reformar

la Constitució per tallar-nos les ales aquí no va a votar ningú.

És a dir, ells estan intentant crear una minoria de veto, però és que

nosaltres en aquests moments també els tenim ben agafats. No es pot re-

formar la Constitució sense tenir en compte el vot català i generar una

crisi davant dels poders europeus, que estan interessats en l’estabilitat. Ja

tenim prou embolics sobre la taula, els alemanys i els francesos coincidei-

xen en això, només faltaria un referèndum constitucional a Espanya en

què la regió primera en PIB els digui que no. Per tant, tot això és terrible-

ment espès!

Insisteixo, doncs, que en aquests moments nosaltres tenim una carta


137

guanyadora. Sense la nostra aprovació, l’Estat espanyol no podrà reformar

l’estat de les autonomies. O sigui no es pot fer una reforma de la Constitu-

ció sense Catalunya, no es pot fer. Però aquesta idea, que en un referèndum

constitucional sortiria el 80% de la gent de Catalunya dient que no, és una

idea que no qualla amb cap història de referèndums del món mundial.

Laia Bonet

Comparteixo el plantejament respecte els errors dels tempos i la velocitat.

Crec que la millor demostració és com es planteja el debat del dia 23 de ge-

ner de 2013 al Parlament, un debat que hauria de fer-se necessàriament so-

bre la base del dret a decidir, però que es planteja des d’un primer moment

amb altres termes. I això provoca un error: la prefiguració inicial del text

en el sentit que la consulta havia de legitimar un determinat resultat: el de

la independència. És a dir, que el dret a decidir havia de servir en realitat

per determinar l’estat propi. I la vinculació i la identificació d’aquests dos

conceptes mostra una voluntat d’excloure altres forces polítiques que han

defensat el dret a decidir com a mètode de regeneració democràtica, inde-

pendentment de l’horitzó nacional que puguin defensar. Crec que és un

error, un error buscat per alguns, i admès o assumit per d’altres. En això

també es mostra una certa debilitat de lideratge d’Artur Mas. Difícilment

em puc imaginar que la seva imatge com a líder admeti la possibilitat de

caure a priori en un error com aquest. Segurament caldria distingir la seva

pròpia imatge com a líder, de l’entorn de persones que l’han envoltat els

darrers anys. I crec que aquest entorn és determinant en el pacte d’estabi-

litat amb ERC, un pacte que és precisament el que porta el president mas

a reforçar aquest biaix d’eclosió d’opcions més consensuades. En aquest

sentit, el debat del dret a decidir es converteix en el debat de la sobirania.

Una demostració més de l’error en els tempos i les velocitats, si realment

es perseguia l’èxit del procés.

Però vull tornar al pas previ, i reprendre el que apuntava abans en Joan

Vergés, sobre el tipus de lideratge d’Artur Mas. La idea del líder natural o

del líder construït. M’ha fet pensar en una imatge que l’altre dia repescava.

Una imatge que no és irrellevant i que aporta llum a la visió que té d’ell

mateix com a líder. Estic d’acord que a priori probablement l’imaginem

més com a líder per responsabilitat que no pas com a líder per convicció.

138


Però caldria preguntar-se, en tot cas, en quin moment apareix la responsa-

bilitat? Ara, o ja fa temps? És realment, però, un líder per responsabilitat?

Repesquem la imatge que us deia. Recordeu que fa tretze anys el diari La

Vanguardia, per Carnestoltes, va treure una sèrie de fotografies de perso-

natges públics disfressats del que ells mateixos decidissin que es volien

disfressar.

- Ara no ho farien (riuen).

- Ara no ho farien, però la imatge que va triar Artur Mas va ser la del

cavaller de Sant Jordi. Mireu la cara, i com escenifica el personatge. Reco-

neixereu el cartell de campanya d’aquestes eleccions. La fotografia és de

l’any 2000. Som al 2013. En aquest moment, ningú no hauria afirmat que

tretze anys després seríem on som ara, i que avui tindríem aquesta sessió

per entendre tot el que ha passat. Per tant, aquesta imatge, aquella tria,

no em sembla irrellevant per entendre com s’imagina algú que l’any 2000,

pensem, encara té tres anys de coll per esdevenir candidat, per esdevenir

el líder natural de la seva força.

Per tant, potser no és líder natural, però ha jugat a ser-ho. Ho ha volgut

ser. Potser se sent líder per responsabilitat, però en tot cas, està a cavall,

com a mínim, en temes de voluntat, de ser quelcom més que un líder que

apareix per la responsabilitat del moment. Més aviat, és i vol ser un líder

per convicció. Potser sí que estava cridat a ser el gestor de la realitat men-

tre no apareixia un altre líder, però crec que ell, en el seu interior, no ne-

cessàriament volia ser vist així. Això fa que probablement ara pugui sentir

i viure d’una forma diferent la situació política actual del que hagués po-

gut fer-ho si senzillament s’hagués vist com un líder per responsabilitat.

Ferran Sáez

Abans de parlar de lideratge, faré un preàmbul, perquè si no després no

tindrà sentit el que explicaré. Els anys setanta, amb la transició espanyola,

es pren la decisió que Espanya funcionarà d’una determinada manera. Po-

dria haver funcionat d’una altra, però a partir del 1982 això es consolida

definitivament. La manera és la següent: es decideix, a partir de la victòria

socialista, que hi ha unes desigualtats econòmiques a Espanya que es re-

soldran per la via de la subsidiació. Això es decideix a través de lleis que

han arrelat en l’actual concepció d’Espanya.


139

La subsidiació de determinades zones d’Espanya indica un desequilibri

amb Catalunya i altres zones, on curiosament es parla català: València i

Balears. El lideratge d’Artur Mas és vist llavors de dues maneres antagò-

niques: una és des de Catalunya, on és vist com el constructor del nou

estat; i l’altra des de fora, on és vist com el destructor de l’estat. Se l’acusa

de destruir Espanya. En realitat, el que pot acabar de destruir Artur Mas

és una determinada forma de vida que es va decidir després de la trans-

ició, que consisteix en el següent: combatrem el desequilibri social amb

un desequilibri fiscal. És a dir, hi ha un problema de desequilibri social

a Andalusia, com el combatrem? Econòmicament? No, el combatrem fis-

calment. Aleshores, en el cas que hi hagués un procés per l’estat propi, o

com l’hi vulguem dir, Espanya perdria un territori que representa un 20%

aproximadament del PIB. Si això passa, Espanya no és viable. No és viable

com a estat des d’aquesta perspectiva, des de la perspectiva que hi havia un

lloc subsidiat, i altres llocs que havien de pagar per aquest subsidi perquè

s’havia optat per no fer reformes. I Espanya sap que ara ja és massa tard per

fer reformes agràries.

I la segona qüestió. Començo amb una anècdota que alguns de vosal-

tres coneixeu, i que per mi és la clau del que està passant aquí a Catalunya.

L’any 1945, quan es parla de les fronteres a Europa, la zona on va néixer

Kant (Königsberg, Prússia) encara formava part de la Federació Russa. Hi

ha una zona de Rússia que està allà encaixonada entre Lituània i Polònia.

L’anècdota, que és massa bona per ser certa, diu que en un determinat

moment arriben els topògrafs de l’exèrcit soviètic i s’adrecen a una parella

d’avis que tenien la granja al mig de la frontera. Els diuen: escolti, la fron-

tera passa per aquí, exactament pel mig de la seva cuina, i vostès hauran

de decidir si volen ser polonesos o si volen ser russos. Escolti, diu el pagès,

volen venir demà i mentrestant ens ho pensarem? L’endemà apareixen els

topògrafs de l’exèrcit rus, i diuen: s’ho han pensat, ja? I l’avi diu: sí, prefe-

rim continuar sent polonesos, perquè ens han dit que a Rússia, a l’hivern,

hi fa molt fred. (Riuen). Bé, aquesta anècdota tan ximple és la que explica

el que ens està passat ara mateix. Molta gent es pensa que hi haurà un can-

vi com aquest, que els territoris es dividiran, o que ens fotran al mig del

Mediterrani. Nosaltres continuarem fent el mateix que estàvem fent. I el

paper del líder d’Artur Mas és convèncer aquests avis que, ara que hi haurà

140


una nova frontera, si fa no fa faran el mateix que feien abans. Repeteixo:

l’anècdota és massa bona per ser certa.

Xavier Bru de Sala

Bé, crec que és veritat que hi ha fluxos i refluxos, i que estem en una situa-

ció que és més superficial, de reflux, i probablement es produeix perquè

hem passat de l’entusiasme més o menys cec a la visualització de les in-

certeses. Crec que el més important que hi ha és que el camí ha començat.

El dia 23 de gener surt el tren de l’estació. Marxa enrere ja no en té. Ho

repeteixo: ja no en té.

I, per tant, només poden passar tres coses, i cap de les tres és creïble,

per dir-ho així. Pot passar que això fracassi. Pot passar que a Madrid hi

hagi un gest autoritari, un canvi de president, o un president amb la ma-

teixa filosofia, i que digui «lo primero que haré es poner a los catalanes en cintu-

ra». Però esclar, costa de creure, sobretot en el context de la Unió Europea.

Una altra cosa és el pacte, i que a Madrid es tornin bojos i diguin «bé,

seiem i parlem», farem una reforma constitucional a favor que la Constitu-

ció duri cinquanta anys més, i estiguem bé, i estigueu contents, i nosaltres

volem ser com el Canadà. I vosaltres sereu el Quebec al Canadà, i serem

un gran país, i en el futur farem reformes, no agràries sinó industrials, i

portarem una indústria, i exportarem com els alemanys, que és el que fan

bé. Bé, també podria ser, però ara costa molt de creure.

L’altra és la declaració d’independència. Ara podem parlar de si dins o

fora d’Europa, però puc fer-me càrrec d’una part del deute sobirà espanyol

o no, i com que tinc la independència, no tinc cap obligació de tenir una

part del seu merder. Aquesta opció també costa molt de creure.

Cap d’aquestes tres possibilitats és vista com a fàcil o com a creïble.

Però no podem fer marxa enrere. Seria el fracàs d’aquest viatge. Voldria

dir tornar a anar a una situació pitjor que l’última, en termes nacionals,

en termes fiscals, en termes d’infraestructures, en termes de renda per

càpita. Voldria dir fer una reculada pitjor que la situació de partida. Per

tant, tornem a les tres opcions. Un: fracàs. Dos: pacte, que és avançar, però

quedar-se a mig camí. I l’altra, que és arribar a una situació més bona,

però cap de les tres, diguem-ne lúcidament, me les puc creure. Però ha de

ser una d’aquestes tres.


141

Jo crec que Artur Mas hi seria al capdavant sense cap mena de dubte, en

aquest viatge, a no ser que li passi alguna cosa. D’entrada, els sentiments

de molta gent van contra els interessos, però a mesura que vas veient, i van

sedimentant els interessos, aquests interessos s’apropen als sentiments.

Per tant, el procés és clar que és viable! El que probablement no és viable és

a Madrid, però crec que és viable a Catalunya. Jo no veig la societat catala-

na tan fàcil de fer-la arronsar, i menys amb el lideratge i les circumstàncies

que fan que aquest lideratge vagi per a un concurs. El 80% està a favor de

la consulta. Per què vols promoure una consulta? És un instrument. Però

al mateix temps és un resultat, perquè és un acte de sobirania preguntar a

la gent què vol ser; és convertir-te en membre d’una parella: no d’un braç,

d’un cos, que es diu Espanya. Jo crec que si es fa la consulta, es guanya.


He participat en quatre reunions amb empresaris de l’IBEX 35, que hem

estat cridats per analitzar el que està passant a Catalunya. Les reunions

han estat molt interessants, però la conclusió que n’he tret és que creuen

que Catalunya, després del 25-N, no està en el millor dels seus moments,

sinó en el més dèbil. Ho dic per situar allò d’objectivitat i subjectivitat. Els

empresaris de l’IBEX 35, els seus CEO, diuen «acabem amb aquesta histò-

ria, perquè ha durat massa».

Jo crec que no ens en podem oblidar, tornant al lideratge del president,

que l’ha votat un de cada quatre catalans, i que l’ha votat un de cada sis

votants possibles. I això és un fet indiscutible. I un fet a tenir en compte

encara més per un lideratge no traïdor ni covard; sinó per un lideratge

conscient de la realitat. Aquesta és l’apel·lació, la reflexió que vull fer. Un

líder ha de saber qui té al darrere. Perquè anar al davant i arribar el primer,

però sense gent, no és un bon lideratge. Arribes. Fas el pic, poses la bande-

ra, però t’has quedat sense cordada. Una de les coses que a mi m’agradaria

pensar és que, conscientment o inconscientment, el lideratge d’Artur Mas

ha fet aquest esquema: aquí estan els que ens estimem Catalunya. Més,

menys. Aquí, els que volen la independència. Menys, més. Aquest és l’es-

quema, el marc mental. Els bons catalans són els que saben on van, els que

estan en aquest quadrat. Aquests són els bons catalans, els que no s’equivo-

quen. Ostres! A mi em sembla que això és entrar de ple en un parany, penso

142


que és un error de lideratge greu. Alguns catalans, aquests: que no hi ha

també molts catalans, aquí? Que no hi ha molts catalans que potser no

són tan independentistes, que estan apartats d’aquesta escala, que també

s’estimen molt el país, però no volen arribar a la independència? No són

bons catalans? O aquests són els dèbils, els traïdors, els febles, els que no

saben on van? Mantenir-te aquí, construir l’imaginari de lideratge que el

bon català és el que sap on va, no el que té dubtes, tan tradicionalment

catalans, jo crec que és un perill per al lideratge, un perill greu, molt greu.

I ho vull dir perquè, conscientment o inconscientment, potser ens hem

desplaçat massa cap aquí, associant «estimo el país», sentiment de perti-

nença, voluntat nacional, amb una determinada opció política.

Àngel Castiñeira

Crec que de cara al tema de les lliçons de lideratge present i futur, el vincle

entre el compromís nacional, el compromís social i el compromís regene-

rador serà molt important. I aquesta mena d’oli màgic, de moment no el

tenim a Catalunya. Crec que la fortalesa del president Mas en el compro-

mís nacional és molt superior a la que té en l’àmbit social i en l’àmbit de

la regeneració. Per tant, pensant en el futur, crec que haurien de ser tres

eixos que haurien d’anar de la mà en el moment d’avaluar els lideratges.

Té raó l’Enric Juliana quan diu que Catalunya pot esdevenir, si no ho

és ja, una regió problemàtica d’Europa. Sí, i què? Que sigui una regió pro-

blemàtica d’Europa vol dir que Espanya i Europa també tenen una pedra

a la sabata. La problemàtica catalana a Europa pot generar reaccions com

per dir «ja en tenim prou amb el que tenim perquè ens aparegui un nou

problema...». Però també pot tenir l’efecte contrari, el de dir «cal donar

una solució òptima i justa a aquest tema». Sense solució òptima per a Ca-

talunya també en surten perjudicades Espanya i Europa.

Rafael Nadal

Jo estic a la Catalunya que vol guanyar, que no es vol resignar, que vol ser

ambiciosa. El que jo dic és: compte! Abans de plantejar un repte o una

batalla cal calibrar si tens forces i recursos per anar-hi. On som? Qui som?

Fins on tenim força? Anem-hi tots junts! Els que vulguin sumar-s’hi. El

que no pot ser és que pel camí, en tres mesos, hagis perdut el 40% de les


143

forces, entre elles, moltes de les teves pròpies! Jo m’ho miro de fora, però

hi insisteixo: parlo amb molta gent dels partits de la coalició governant

que es troba en un escepticisme total, i que no pensa fer res més que anar

seguint –i encara és molt. Perquè tothom té dret a tenir un horitzó de les

coses. Sumem en la mesura que puguem; siguem realistes; no ens inven-

tem realitats virtuals i tota la resta serà possible. En cas contrari, anem a

un fracàs molt contundent.

Montserrat Nebrera

Estava pensant com va ser que Joaquim Maria Puyal li va dir al president:

«president, tu vés, que tindràs tot un poble al darrere». I et seguirem com si

fos... Esclar, si un li diu això, i la gent aplaudeix, doncs corre el risc, la per-

sona a qui li ho han dit, de creure que és veritat. I esclar, això de canviar,

de dir «he dit una cosa, ara en dic una altra»... Jo entenc que es pot canviar

d’opinió, i estic d’acord que es pot canviar d’opinió. Legítimament i argu-

mentant-ho. Però qualsevol canvi a qualsevol hora, no és possible. Això par-

la de les característiques morals d’una comunitat. Si tu li dius, i realment

hi ha una mena de clam generalitzat, que «nosaltres et seguirem», doncs...

«O et seguirem o no, depèn de si et fan mal». No pot ser! Puc entendre que

aquesta és una situació del punt de vista pragmàtic. Però d’això no se’n

pot dir que pugui fer de líder, perquè haurà d’estar contínuament mirant

a veure si a la corda hi ve algú, i no hi vénen. Tenim un problema del líder,

o el problema és de les persones? Perquè el que ha estat capaç d’aguantar

ha estat el president, el que hem aguantat nosaltres ha estat ben poc. Per-

què si ara ja ens hem decebut i ell continua allà, dempeus, esperant que li

vagin donant d’aquí i d’allà, ell és més líder que nosaltres! Una altra cosa

és: el líder sempre té raó en allò que decideix liderar i tirar endavant? La

història ja ens ho dirà. Jo tinc la sensació que ell és més líder que nosaltres,

que ha estat capaç de mantenir aquest lideratge, i de conrear-lo. És la meva

sensació.

144

entrevistAARtUR MAs

per Àngel Castiñeira i Rafael nadal


145

Ha passat un any d’aquell 11 de setembre de 2012 que va precipitar el canvi estratè-

gic del líder de Ciu i l’avançament de les eleccions. ens apropem ara al president de

la generalitat per, des de la curta perspectiva d’un any, comentar i avaluar les deci-

sions preses i el trajecte recorregut així com per aprofundir en alguna de les etapes

o dels «moments» destacats d’aquest període i també per mirar cap a l’immediat

esdevenidor.

Voldríem començar sabent si el president creu que tenen sentit po-

líticament els lideratges personals. Hi ha gent que li ha retret excés de

lideratge i d’altres manca de lideratge. Arran d’això, hi ha qui ha dit que

avui en dia el que importa són els lideratges col·lectius.

La meva impressió és que la societat catalana no aposta en aquest mo-

ment per lideratges excessivament individuals, i en canvi aposta clarament

per lideratges compartits. Lideratges polítics compartits, en bona part; i li-

deratges compartits entre la política i la societat civil, també. Aquesta és la

impressió que jo tinc, sobretot atenent el que va passar el 25 de novembre

de l’any 2012, en les eleccions catalanes. Eren unes eleccions que donaven

un marc clar per apostar per un lideratge fort, temporalment limitat en el

temps. El meu intent era mirar de fer entendre que en la situació en què

entrava el nostre país es necessitava un lideratge fort, encara que recaigués

bàsicament, no exclusivament, sobre una persona, però a canvi que fos

fort havia de ser limitat en el temps.

146

Entrevista Artur Mas

El que jo crec que ja no s’admet són lideratges molt forts individuals

per a molts anys. Però jo vaig pensar que sí que s’entendria que calia un

lideratge fort per poc temps. I, per tant, qui demanava aquesta força havia

de demanar a canvi no ser-hi durant molt de temps perquè es podrien

confondre els objectius amb els desitjos. Això que jo pensava, i que encara

penso, que segurament és el que més ens convindria com a país, he de con-

fessar que, tot i que ho pensi jo, dec estar bastant equivocat perquè és evi-

dent que la majoria del nostre país no pensa igual. I per tant després de les

eleccions el que vaig fer va ser ajustar-me al resultat de les urnes i intentar

exercir el màxim lideratge possible d’acord amb els paràmetres que va

decidir la gent, en unes circumstàncies històricament irrepetibles com les

que estem vivint i en les quals ens hi juguem el ser o no ser, i gairebé tot.

Es poden conèixer els sentiments de la seva persona durant la nit

electoral? Eren de decepció? Se sentia traït?

Quan jo vaig veure el resultat electoral, primer vaig sentir decepció.

Perquè el primer que vaig pensar és que el nostre país continua sense tenir

sentit polític. Si se sabés com funciona això, no s’hauria votat així, si el que

es pretén és el que ara sembla molt evident, que és anar cap a un procés

de sobirania plena per a Catalunya –si es pot parlar de sobiranies plenes

avui en dia– o fins i tot de configurar un estat per a Catalunya. Si això és

el que es pretén, majoritàriament en la nostra societat, evidentment vaig

tenir una decepció. Sobretot per aquesta visió meva que, per aconseguir

tot això que estem portant entre mans, cal un gran sentit polític. Perquè

al final això o es resol des de la política o no es resol. I quan dic la política

no vull dir només el que passi dintre de Catalunya. El que passi dintre de

Catalunya i el que passi fora de Catalunya. Els països, si algun dia ens han

de reconèixer en la comunitat internacional, aplicaran sentit polític. No

ho decidiran els seus ciutadans, ho decidiran els seus presidents, els seus

parlaments i els seus governs. I a l’Estat espanyol no sé exactament què

passarà, però més o menys pot anar també per aquí.

Però, bé, una vegada constatada aquesta decepció i aquesta constata-

ció, també, que aquí ens falta sentit polític (aquest és el meu criteri), al

final penses que això també forma part de la identitat del nostre país i de

la nostra manera de fer. I per tant, una de dues: o ho fas de la manera en


147

què el país decideix o no ho fas. Perquè el que no es pot és anar en contra

de la voluntat majoritària del poble. Jo vaig convocar les urnes perquè vaig

entendre que el que estava passant al carrer –si la meva interpretació era

la correcta, jo no en tenia la garantia al cent per cent– requeria una legiti-

mitat democràtica que només es pot tenir a les urnes.

Jo m’havia presentat a un programa de Convergència i Unió que dema-

nava un nou pacte fiscal. També deia transició nacional, però deia pacte

fiscal, i això és el que vam intentar a l’anterior legislatura. En el moment

en què canvies de registre i en lloc de dir pacte fiscal dius obertament dret

a decidir, estat propi, Catalunya, nou estat d’Europa, etc., aquí necessites

una legitimitat democràtica que jo en aquell moment vaig interpretar que

no tenia. A part de la força que òbviament vaig interpretar que calia. Bé, si

la societat catalana va decidir aquest esquema, doncs s’ha de treballar amb

aquest esquema. La meva impressió és que així costa molt més. Tenim una

por atàvica al poder, de vegades no ens adonem que el nostre poder és tan

limitat que no caldria tenir-li tanta por. Però malgrat això li tenim por com

a societat. Ho puc entendre, tot revisant la nostra història, i la conclusió

és molt evident: o ho fas així o no ho fas. I davant de deixar-ho així o de

fer-ho, tries fer-ho.

Però hi havia una altra cosa, que vaig entendre aquella nit. Que és que

no hi havia cap alternativa a un govern liderat per nosaltres. Si n’hi hagués

hagut cap altra, s’hauria pogut pensar de manera diferent. Però no n’hi

havia cap. El resultat va ser prou curt per a nosaltres com per no poder

liderar amb força tot el procés, amb totes les conseqüències, encara que

fos per un temps limitat però prou ample com perquè no hi hagués cap

majoria alternativa possible. Per tant, jo vaig veure claríssimament que

o jo m’hi posava un cop més o entràvem en la ingovernabilitat total. No

es podia governar aquest país amb una altra fórmula que no passés per

l’esquema que vam adoptar. Per tant, ens vam ajustar a la realitat. Jo vaig

assumir el màxim pragmatisme possible.

Hi ha encara una variant, per no deixar el tema personal, que ens

importa. Una ja ha estat esmentada, sobre l’impacte personal després

del 25-N. Però sobre aquesta mateixa qüestió, encara hi ha dos episodis

més per saber com afecten determinades circumstàncies a la mateixa

148


fortalesa anímica de l’exercici de lideratge. Segurament el president en

tindrà present molts altres. Un, en el moment en què s’han d’exercir

unes polítiques dures de retallades, que de vegades impedeixen dormir

tranquil·lament tota la nit: com afecta això a la persona que ha d’exercir

el lideratge en el govern? O, per posar un altre exemple molt diferent,

quan es veuen reflectides determinades notícies falses als diaris, acu-

sant-lo a vostè mateix o a la seva família de tenir comptes bancaris a

Suïssa. De fet, n’hem esmentat tres: aspirava a una majoria excepcional

que no ha obtingut [el president talla la pregunta i fa una puntualització].

Aspirava a una majoria excepcional per a un termini molt curt de

temps, posem-ho tot junt, aquest era el meu esquema. Molta força per poc

temps.

L’altra –deia– és que toca gestionar un temps molt difícil, d’enormes

retallades i de dolor per a la ciutadania, i això suposem que també l’afec-

ta com a president. I tercer, en les males arts de la política, o d’una part

de la política comunicativa, li toca veure’s, a vostè i a la seva família, im-

plicat en falsedats, etc. El que ens interessa és saber com afecten aques-

tes qüestions a la fortalesa, a l’exercici de lideratge d’un governant.

Dir que no afecten és mentida. Dir que afecten molt fins al desmembra-

ment emocional també seria mentida. A què atribueixo que a mi tot això

no em liquidés políticament parlant? O no m’incapacités des d’un punt

de vista de l’actitud personal? Doncs el que jo en dic «menjar-se molts gri-

paus durant molt temps». Això és el que jo he fet durant una pila d’anys.

I per tant això m’ha fet més fort. L’estómac es fa més resistent, després de

molt de temps menjant gripaus els paeixes millor. Evidentment, no tots

els gripaus tenen la mateixa dimensió. N’hi ha de petits i n’hi ha de gros-

sos. I els grossos són més difícils de pair. I aquesta vegada me’n vaig men-

jar de grossos i de molt grossos. Però com que tenia l’estómac acostumat

els vaig poder més o menys pair. Jo ho atribueixo a això.

Us ho diré d’una altra manera (i m’analitzo a mi mateix, cosa que costa

molt de fer, sobretot amb objectivitat). Situat jo mateix deu anys enre-

re, quan vaig ser candidat per primera vegada, això probablement hauria

acabat amb mi políticament parlant. Deu anys després, després de dos

tripartits, més totes les decepcions enormes del tracte amb Madrid i amb


149

el govern Zapatero, més tota la decepció encara més enorme de l’actua-

ció del Tribunal Constitucional, més aquest Estat que constates que actua

d’una manera absolutament deslleial, injusta i miop políticament parlant.

Després de tot això, després de totes les campanyes que se’m van fer ridi-

culitzant-me, considerant-me un pràcticament res, havent de succeir el

president Pujol, havent-me d’enfrontar amb l’alcalde Maragall, després

candidat a la presidència de la Generalitat, jo analitzo tota aquesta vida

política i dic: si a mi això m’agafa el 2003 això acaba amb mi. Em liquida

políticament parlant. El 2012, no. Perquè entre el 2003 i el 2012 jo vaig fer

molta mili i em vaig menjar molts gripaus. I això és el que em va permetre

sobreviure. I el que m’ha fet més fort i el que permet que aquest estómac

paeixi millor.

Tornem a la pregunta sobre els lideratges personals. La resposta

del president ha estat: el poble, o Catalunya, vol lideratges compartits.

Lideratges compartits vol dir que en aquests moments el lideratge és

compartit amb Esquerra Republicana i el seu líder? I com s’exerceix un

lideratge compartit quan el senyor Junqueras està fora del govern? I la

segona és: vista de nou la força de la societat civil després de l’11 de Se-

tembre de fa poc, hi ha qui es pregunta si lideren els polítics en general

i lidera el govern i el seu president, o qui porta el lideratge en aquests

casos és la societat civil?

La primera: és evident que el lideratge polític en aquests moments és

compartit, com a mínim és participat. Això requereix hores, requereix

temps, requereix que per a moltes decisions cal invertir temps i imagina-

ció per poder tenir els acords, les majories, etc., i això en el moment en

què estem resta energies. Resta energies per un costat i, segurament, suma

voluntats per un altre. Per tant, en aquest sentit, el balanç s’ha de donar

per bo.

Tampoc no ens hem d’enganyar en una cosa: per molt formalment par-

ticipats que siguin els lideratges, al final, al capdavall, en els moments clau

d’un país es mira el president. A Espanya es mira el president Rajoy, als

Estats Units es mira el president Obama, a França avui es mira el president

Hollande, a Alemanya serà probablement la senyora Merkel i a Catalunya

en aquest moment se’m mira a mi. Quan ve l’11 de Setembre i la premsa

150


internacional ha d’identificar un lideratge no parlen d’una multitud de

lideratges, parlen d’un lideratge. Vénen i m’entrevisten a mi, i jo dono la

cara, jo he de donar les explicacions, etc. Quan s’ha d’anar al Parlament,

exactament el mateix. Si un dia jo he de convocar eleccions per fer la con-

sulta perquè no em queda cap altre instrument per fer aquesta consulta,

ho hauré de decidir jo sol perquè ningú més no té aquesta facultat, per

molt formalment compartits que estiguin els lideratges. Quan es tracta

de prendre les decisions delicades de govern i sobretot aquelles que afec-

ten dolorosament la població, tothom fuig. O gairebé tothom. I aleshores

tornes a estar sol prenent aquestes decisions que dèiem abans que són

complicades i que políticament desgasten.

Al capdavall, els lideratges són menys compartits del que sembla a pri-

mera vista. Dit això, com que en aquest país nostre fa molt de temps que

tenim por del poder perquè l’hem patit en contra i per tant procurem

equilibrar-lo sempre –això forma part de la nostra identitat i no és do-

lent–, ara hem anat en aquest paroxisme d’equilibri del poder. Som aquí,

i ara hem d’administrar les coses en aquest sentit. Per tant, el lideratge és

compartit. Com a mínim és participat, si no volem dir compartit en un

mateix nivell. Però en últim terme, no ens enganyem, el lideratge té un

component individual que a més és indestriable i intransferible. Agradi o

no agradi, aquí i a tot arreu, això funciona així.

La segona pregunta era sobre el lideratge de la societat civil, que

sembla que tira més del carro.

Jo crec que això ara és bo. Perquè ens hi juguem molt. Jo procuro ex-

plicar el següent: ara és molt important que cadascú sàpiga fer bé el seu

paper. I els dos papers són complementaris. Aquí sí que hi ha d’haver un

colideratge molt important. El colideratge de les institucions i el lideratge

de la societat civil. Si en aquest moment només hi hagués lideratge de les

institucions la sensació que donaríem és que això està buit de contingut.

Que és una dèria política. O una estratègia estrictament política. Si només

hi hagués lideratge de la societat civil, sense cap altre lideratge paral·lel,

faria la sensació que això no té canalització possible i és un caos total.

Per tant, la mobilització molt a fons de la societat civil és la traducció

plàstica que aquí hi ha una majoria molt gran de gent que té un objectiu


151

i que està disposada a fer el que calgui per aconseguir-ho. Dintre, òbvia-

ment, dels esquemes democràtics i pacífics. Això és bàsic. De moment això

és fonamental. I al costat d’això hi ha d’haver aquest colideratge institu-

cional. Perquè l’endemà d’aquestes mobilitzacions s’han d’aprovar lleis,

s’han de fer pactes entre partits, que no són tan fàcils com cridar la gent a

sortir al carrer. Aquests partits tenen les seves pròpies estratègies partidis-

tes. Tots ells, sense excepció. Uns més que d’altres. Has de procurar fer-te

entendre en la comunitat internacional. Algú ha d’anar a La Moncloa, i no

hi pot anar el poble de Catalunya sencer. No hi cap. En aquest cas és el que

em toca fer a mi.

Per tant, les dues coses són clau si es fan en paral·lel i cadascú conscient

del seu paper. Si jo no vaig a la cadena humana o a les manifestacions,

fins ara, és perquè entenc que el meu paper institucional me l’haig de pre-

servar perquè ningú més no el pot fer en aquest moment. I per anar a la

cadena humana hi ha moltíssima gent, però per fer de president del país

en aquest moment hi sóc jo. Cal no confondre aquests papers. En canvi, si

jo em trobés sol en el món polític i veiés que la ciutadania fa figa a l’hora

d’exhibir davant del món quins són els nostres objectius, jo seria un rei

despullat. Per tant crec que les dues coses en aquest moment són fona-

mentals. És absurd preguntar-se on està el lideratge perquè està en els dos

àmbits. Hi ha d’estar, en els dos àmbits. Malament si només estigués en un

d’aquests dos.

Algú podria dir que això que està funcionant en el tema nacional no

funciona en el tema social. Que pel que fa al tema social, després d’una

certa èpica per part del govern i del president per conscienciar la gent,

la resposta de la ciutadania, malgrat les protestes i la indignació, que

són d’ofici, ha estat una resposta molt serena, molt sacrificada i prou

comprensiva en els moments clau. I en canvi aquí hi ha la sensació que

el lideratge i la responsabilitat no són compartits. Que potser no s’ha

sabut interpel·lar bé la ciutadania en el sentit, encara que estiguem exa-

gerant, en què fou interpel·lat el poble alemany després de la guerra.

Que aparentment hi ha símptomes que donen a entendre que la ciuta-

dania hi estava disposada, sempre que fos una interpel·lació al sacrifici

col·lectiu general. És a dir, de tots els segments de la societat. Potser la

152


ciutadania ha tingut la percepció que alguns segments s’han escapat

d’un repartiment més equitatiu del cost de la crisi. I també de sentir-se,

com en el primer tema, coresponsable i colíder d’aquesta lluita contra la

crisi. Paral·lelament, el tema de la regeneració ètica i democràtica també

podria anar per aquí.

Jo crec que el diagnòstic és cert, però vull fer dues apreciacions. Aquí és

on es veu que la manca de poder polític real descompensa moltes coses. En

el tema nacional ens fixem un objectiu, hi ha una càrrega d’il·lusió al dar-

rere d’aquest objectiu, hi ha una mobilització molt forta i, en últim ter-

me, tenim la sensació que això depèn de nosaltres, fins on volem arribar.

I que difícilment ens podran avortar aquest camí si volem arribar molt

lluny. Una altra cosa són les conseqüències d’arribar molt lluny, però difí-

cilment ens avortaran aquest camí si realment volem arribar molt lluny.

En l’altre tema, perquè tothom fes els sacrificis que hauria hagut de fer,

nosaltres hauríem hagut de tenir tots els poders que té un estat normal.

Però nosaltres només tenim el poder de retallar. Aquesta és la realitat.

Nosaltres no podem fer una política fiscal en majúscules. I la poca que po-

dem fer, l’hem feta. I se’n queixen determinats sectors de la societat cata-

lana. És on més s’ha pressionat en forma de tarifes altes dels impostos que

toquen a la gent que guanya més diners o que té més recursos. I alguns

se’n queixen molt, en comparació amb altres territoris d’Espanya, notable-

ment Madrid i el País Basc, on la pressió fiscal sobre patrimoni o rendes

altes és molt inferior a la catalana. Però aquí tenim un marge molt petit,

no podem fer una política fiscal integral com pot fer un estat normal.

De l’impost de successions, que era un compromís electoral, se n’ha

penedit una mica?

Ara el reinstaurem. Quan vam treure l’impost de successions, el 2011,

tothom tenia la sensació que estàvem ja remuntant i que el pitjor de la cri-

si havia passat. I després va venir el fatídic estiu de 2011, i després el 2012

i aquesta part del 2013. I Europa ha tornat a caure, sencera. Ha tornat a

entrar en recessió. I la sensació que donava en aquell moment és que això

no seria d’aquesta manera.

L’altra cosa és que ens vam trobar l’estiu del 2011 amb uns compromi-

sos que ja s’havien tirat endavant. Al començament vam dir austeritat,


153

ajustament i retallades els dos primers anys, i a partir del 2013 toquem

fons i remuntem. I l’escena europea i internacional ens va trencar comple-

tament el guió. Amb un afegit, duríssim, que no s’havia viscut mai en la

política catalana des de la recuperació de la Generalitat, que és que a més

ens vam quedar sense poder accedir als mercats financers. Per tant, sense

crèdit. Ens vam quedar sense crèdit. L’Estat espanyol es va convertir en el

nostre únic banquer. Això no passava ni el 2009, ni el 2010, ni el primer

semestre del 2011. Però va començar a passar a final del 2011 i claríssima-

ment el 2012 i el 2013.

En aquestes condicions et preguntes quin és el marge de maniobra que

ens queda per fer una política integral i repartir les càrregues, etc. És un

marge de maniobra molt petit perquè a nosaltres, com que som responsa-

bles d’una part de la despesa, ens obliguen a ajustar aquesta despesa i no

tenim cap altre instrument per fer res que no sigui fer això. Ens queda la

part pitjor de tota la pel·lícula, perquè això no ho podem compensar.

Sumem-hi a més una altra cosa, que de vegades tampoc no s’interpreta

bé, que és que no només t’imposen els dèficits des de Madrid, que això ho

han fet sempre, sinó que a més et controlen l’aixeta de la Tresoreria. Això

vol dir que si no compleixes amb els dèficits que t’imposen unilateralment

et tanquen l’aixeta de la Tresoreria. Tot el que gastes de més per sobre del

que t’autoritzen no t’ho deixen pagar, i per tant vol dir que no serveix de

res gastar-ho. Conseqüències de tot això: només pots aplicar la política de

retallades. I et quedes inerme davant de la societat.

A més, hi afegeixo un altre concepte, que és que no tens la capacitat

regulatòria. Per tant no pots fer les lleis per evitar gastar tant, per exemple,

en sanitat i en ensenyament, o en serveis socials. Estem pagant la llei de la

dependència a càrrec del pressupost de la Generalitat, amb una deslleial-

tat total del govern espanyol que, quan es va crear aquesta llei, va dir que

l’Estat posava, per a cada cas, un euro i un altre euro la Generalitat. I en

aquest moment la Generalitat està posant el 70% de tots els ajuts a la de-

pendència. Però la llei és estatal, amb la qual cosa nosaltres no tenim més

remei que complir una llei que no podem tocar, que no podem modificar,

que és estatal, que ens obliga a gastar, i a més ens tanquen l’aixeta quan

estem gastant.

Aquest és el nostre paper i això és el que a Catalunya la gent no ha

154


arribat a entendre del tot, perquè si fossin conscients de quin és el nostre

paper l’única cosa que farien és fer totes les manifestacions al costat nos-

tre davant del govern espanyol.

En el tema nacional, l’ordenament jurídic és el que és i se supera la

dificultat d’aquest ordenament amb la simbiosi dels dos lideratges. En

el tema de la crisi, al final, hi ha algunes expressions de moviments po-

pulars, per exemple, la banca en el terreny dels desnonaments. S’estan

fent coses que fa tres anys semblaven impossibles i que s’han acabat

fent. I que segurament si les empreses privades, financeres o del sector

que sigui, haguessin actuat sota l’empara del lideratge polític segura-

ment a la ciutadania li hauria semblat que se suplia la falta de possibi-

litats pràctiques amb aquest impuls polític que en l’altre terreny s’ha

sabut trobar. De vegades fa la sensació que alguns actors han acabat fent

les coses ben fetes però gairebé dissimulant per no fer un efecte crida:

bancs que no han desnonat, bancs que amb les preferents han acabat

arre glant les coses. Potser la ciutadania esperava que això es fes apadri-

nat per l’impuls polític.

Agafeu-vos cas per cas i mireu on estaven les competències regulatòries

i reglamentàries de la Generalitat i on finalment això s’ha pogut resoldre.

Aquí s’ha resolt el que s’ha pogut a través de la gestió. Teníem pisos buits,

heretats del tripartit (concretament d’Iniciativa per Catalunya, que tenia

un munt de pisos buits públics) que nosaltres hem intentat col·locar. Però

això era un pedaç per mirar d’ajudar en una situació que ens desborda-

va per tot arreu. La capacitat regulatòria en aquests temes depenia dels

estats, no tota, però sí que depenia dels estats, no de les comunitats autò-

nomes. Ho hem analitzat tot. Ara bé, nosaltres ens podríem haver posat al

costat dels manifestants? Sí..., podríem haver-ho fet com a govern, no sé

si era la nostra funció. Alguns partits ho han fet. Si jo no vaig a la mani-

festació pels drets nacionals de Catalunya, no sé si em toca anar-hi com a

president a favor d’una reivindicació social.

Podria haver aparegut en una taula amb els manifestants i la banca,

per dir alguna cosa. I s’hauria fet aquest paper d’impuls.

Sí, però el que podíem fer era purament reunir la gent. El que vull fer


155

entendre és que quan s’ha hagut de parlar del tema dels desnonaments, les

iniciatives legislatives que es van fer des del Parlament de Catalunya van

acabar a les Corts espanyoles, això és així, ens agradi o no. Ara la manca

de poder polític és més evident i més crua que mai. Perquè quan tot va

bé ningú no es pregunta gaire per això, excepte els polítics, però ara que

va malament la gent demana solucions, requereix solucions. Aleshores és

quan des de la política hem d’assenyalar les limitacions, que són moltes. I

no és una excusa, és l’estricta realitat.

D’altra banda, per equilibrar una mica el judici també tinguem en

compte una altra cosa, que és que comptat i debatut, des del punt de vista

de la reacció de la gent, jo crec que hi ha una consciència general. Una

altra cosa és que l’impuls inicial sigui castigar un govern que fa retalla-

des, això és humà. Però, malgrat tot, hi ha una consciència general de la

situació i que aquí o hi posem tots alguna cosa de part nostre o ens en

sortirem molt malament. Exemples concrets: vam tenir un gran cacau en

la sanitat al començament del nostre govern per les retallades, però els

hospitals en aquest país funcionen, els centres d’atenció primària funcio-

nen, les farmàcies cobren més tard, però la gent té els medicaments que

ha de tenir. I hi vam tenir molt cacau i molt soroll. Un altre exemple: hem

retallat tres mil mestres al sistema educatiu perquè no els podíem pagar;

hem hagut de posar més alumnes en algunes classes; no hem pogut reduir

dràsticament el tema dels anomenats barracons; hem fet treballar més els

mestres a les aules, els estem pagant menys, i el curs escolar s’inicia amb

tota normalitat. I els poso aquests dos exemples perquè són molt evidents,

però se’n poden posar molts altres.

Amb això vull dir que hi ha un munt de gent, a la qual se li ha retallat

el sou i se li han tret moltes de les condicions laborals que tenia, que en

aquest moment està posant el seu gra de sorra perquè les coses funcio-

nin. I cridòria n’hi ha, és inevitable. Toques el crostó de la gent i això no

agrada ningú, però quan treus la cridòria, la separes una mica i la treus

de l’escenari, i mires entre el públic quina actitud hi ha... Malgrat que ens

castiguin, malgrat que no agradi, malgrat que es rebufi davant de certes re-

tallades, jo en general dic chapeau davant del país. Em trec el barret perquè

en les circumstàncies que estem la reacció podria ser molt més virulenta, i

en canvi la gent és conscient que per virulenta que fos tampoc no tindrien

156


capacitat de resposta. Per tant, al final o ens en sortim entre tots o no ens

en sortim. Aquesta consciència jo crec que s’ha anat creant. Ho dic a favor

que, més enllà d’aquesta cridòria i del que hi ha a l’escenari, quan això ho

destries una mica l’actitud del gruix del país en general és positiva.

És inevitable tornar a la dimensió nacional i del mateix procés sobi-

ranista. Com es cuina el canvi de proposta del 10 de setembre del 2012

a la del 12 de setembre del 2012? Algun analista ha dit que el president

fa una lectura i un diagnòstic dels fets, i actua motivat per això. ¿Hi ha

en aquell moment altres dades que nosaltres no coneixem que tinguin a

veure amb condicionaments econòmics imposats pel govern espanyol o

fins i tot una lectura que va més enllà del president dintre del seu gabi-

net de govern per dir «hem de llegir bé els signes dels temps»?

A partir d’aquella lectura que es fa l’endemà de l’11 de Setembre, es

prenen un conjunt de decisions que arriben fins al 25 de novembre. Vist

ara, amb un any de distància, què modificaria el president, què rectifi-

caria de les decisions preses? És a dir, si ara pogués fer marxa enrere,

¿rectificaria parcialment o globalment alguna cosa que va decidir i que

ara creu que ens hauria anat millor d’una altra manera?

Del que és substancial no modificaria absolutament res. En el que és

substancial. Un altre tema són les formes, i sempre és opinable. Però en el

gruix de les decisions encara estic més convençut d’haver-les pres ara que

no pas aleshores. Encara més. I aleshores n’estava molt, ja. Però ara n’estic

absolutament convençut perquè jo vaig fer l’única cosa que podia fer si

volia ser conseqüent amb el que estava passant. Però fixeu-vos en una cosa,

abans d’interpretar el que va passar i les decisions que es van prendre, s’ha

de recórrer l’itinerari i pensar. I una vegada pensat, interpretar. Perquè de

vegades en aquest país interpretem abans de pensar. Jo me’n vaig anar a La

Moncloa el 20 de setembre, nou dies després de la manifestació de la Dia-

da del 2012, no amb «Catalunya, nou estat d’Europa, i dret a decidir», que

era el crit de la manifestació. Jo vaig anar a veure el president del govern

espanyol i només li vaig parlar de pacte fiscal. I després vaig dir: si el pre-

sident del govern espanyol ens hagués obert la porta de veritat parlant del

pacte fiscal en la línia del concert econòmic, que nosaltres i el Parlament

per amplíssima majoria defensàvem, jo no hauria convocat eleccions, mal-


157

grat la manifestació de la Diada del 2012. Això ho vaig dir a posteriori del

20 de setembre, i abans de les eleccions del 25 de novembre. Però això s’ha

oblidat. I si s’oblida això es deixa de pensar i s’interpreta massa ràpid.

Per tant, jo no hauria convocat aquelles eleccions amb el pacte fiscal a

la mà. Arriba un moment en què se’ns tanquen totes les portes, i totes de

cop, a la proposta de pacte fiscal, i jo em trobo amb un milió i mig de per-

sones al carrer demanant o dient «Catalunya, nou estat d’Europa». Havent

de fer retallades contínuament. Havent-les de fer al costat del Partit Popu-

lar i amb una negativa rodona de parlar del pacte fiscal, que era el gran

projecte de l’anterior legislatura i molt majoritària a la Cambra Catalana.

¿Com aguantava jo la legislatura els dos propers anys amb el carrer dema-

nant-me un pas endavant important, un canvi d’estratègia perquè el pacte

fiscal havia caigut, seguint retallant i seguint apujant impostos? I a més a

més al costat del PP. Aleshores vaig decidir convocar les eleccions perquè

vaig entendre que allò era insostenible. Jo no podia aguantar aquella legis-

latura en aquestes condicions. I vaig pensar que aquí ens la jugàvem.

Això passa el 20 de setembre. L’11 a la nit, com i qui fa la lectura dels

fets de l’11 de Setembre? Perquè, per exemple, l’Enric Juliana, per dir un

cas, deia que és possible que ni nosaltres ni els historiadors tinguin totes

les dades sobre les raons que porten el president a la roda de premsa del

dia 12.

Es fa, i jo crec que allà tampoc no m’equivoco. L’anàlisi és: si ens en sor-

tim amb el tema del pacte fiscal molt del que se’ns reclama serà vist d’una

altra manera. Estem parlant de fa un any i escaig enrere. Ara imagineu que

se’ns dóna una via clara perquè aconseguim el pacte fiscal com un concert

econòmic. Jo estic convençut que en aquell moment (per cert, Esquerra

Republicana ho defensava al Parlament de Catalunya, i també Iniciativa i

el PSC a mitges, i no cal dir Convergència i Unió) si ens n’haguéssim sortit

de veritat, des del punt de vista de la reivindicació nacional hauríem tin-

gut una altra reacció. Ara bé, la negativa rodona (per part d’un home que

normalment no dóna negatives tan rodones) a qualsevol avenç en el tema

del pacte fiscal, a mi em va fer veure que allò no tenia cap recorregut. Per

tant, davant d’allò, que era un atzucac, es van prendre les decisions que es

van prendre.

158


Però jo, fins que no vaig anar a La Moncloa i vaig tenir aquell no tan

clar i tan rotund, em veia capaç de liderar el pacte fiscal si l’haguéssim ob-

tingut, i de fer entendre a la societat catalana que era un guany històric i

que no ho podíem desaprofitar de cap manera. Però havia de sortir sencer.

Sencer no vol dir els diners. Vol dir: una, sortir de la LOFCA, sortir del café

para todos pel que fa al finançament; dues, tenir els mateixos poders fiscals

que el Parlament Basc; i tres, tenir una agència tributària pròpia, encara

que estigués coordinada amb la de l’Estat central. Això no costava ni un

euro. I li ho vaig dir així. Li vaig dir: dels euros ja en parlarem després,

quan la situació econòmica millori. I la resposta va ser: «no te voy a transferir

lo único que funciona bien del Estado, que es la Agencia Tributaria». Aquesta és

la resposta que em vaig trobar. I la segona resposta: «decís que Cataluña está

maltratada financieramente pero eso tampoco es verdad».

Davant d’això veus que no avançarem ni un mil·límetre. Això és la his-

tòria de sempre. Per tant, amb la pressió al carrer, amb la majoria en el

Parlament i la situació en què estem, això no tenia recorregut. Però jo

vaig anar a negociar un pacte fiscal després de la manifestació. També és

veritat que a partir de l’11 de Setembre del 2012 vaig pensar que si no ens

donaven cap porta oberta al pacte fiscal jo me n’anava a la convocatòria de

les eleccions. Aleshores nosaltres havíem de canviar de projecte. S’havia

acabat el pacte fiscal i havíem d’anar clarament en el sentit de la manifes-

tació: Catalunya, nou estat d’Europa. I és exactament on som.

Ha passat un any, hi ha hagut un nou Onze de Setembre. El president

no ha fet una roda de premsa idèntica a la que va fer el 12 de setembre,

però segurament també ha fet la seva lectura d’aquesta Diada.

He fet una cosa que va més enllà de la roda de premsa. I també analit-

zant els fets. Que és dir: aquest procés, en últim terme, depèn de nosaltres.

El pacte fiscal, en canvi, depenia d’un acord amb l’Estat espanyol, i la con-

vocatòria d’una consulta depèn d’un acord amb l’Estat espanyol o com a

mínim depèn del fet que se’ns toleri fer aquesta consulta sense ficar-s’hi;

finalment, doncs, depèn d’ells. El fet que en algun moment hi pugui haver

unes eleccions al Parlament de Catalunya que acabin sent una consulta

només depèn de nosaltres. I això és el que he dit aquests darrers dies. Que

estic disposat a utilitzar aquest element com a últim recurs. Això és anar


159

molt més enllà d’aquella roda de premsa. Perquè això vol dir que podem

arribar a un punt de no retorn. Si es convoquen eleccions i es transformen

en plebiscitàries no hi ha retorn: o guanyes o perds. I si guanyes, guanyes

amb totes les conseqüències. I això és el que estic fent entendre a Madrid.

Que podem arribar a aquest punt. I que jo estic disposat a utilitzar aquest

instrument si no tinc més remei. No és el que jo vull, però això va molt

més enllà.

Aquesta lectura que fa el president genera noves preguntes. No fa

gaire temps, fa dos o tres anys, vostè mateix deia: seria erroni plantejar

al poble de Catalunya una proposta cap a la independència perquè és

possible que tingués unes conseqüències de fragmentació. ¿Com ento-

ma ara el Govern, i en aquest cas el president, exercint el seu lideratge,

el perill, l’amenaça, d’una possible fragmentació que tots els experts en

ciències socials diuen que a Catalunya de moment no s’ha produït, ni en

termes lingüístics ni tampoc en termes polítics?

Enceto aquest camí en què estem, en la part que em correspon a mi (ja

hem dit abans que són colideratges, per tant no ho assumeixo tot), perquè

arribo a la conclusió que no ens en queda cap altre, després d’haver-los

intentat tots durant un segle, perquè això no ve només de Jordi Pujol i de

Convergència i Unió. Això ve d’en Pujol, passant per Tarradellas, després

d’en Pujol va venir el senyor Maragall, després el senyor Montilla, abans

del senyor Tarradellas, el president Companys, abans el president Macià,

abans l’Enric Prat de la Riba i abans en Cambó, o en paral·lel en Cambó.

I tots aquests, que formen part d’espectres ideològics completament di-

ferents, gairebé tots els partits que han pesat tradicionalment en el ca-

talanisme, en el fons van fer més o menys el mateix. Tots van intentar

entendre’s amb Madrid. I ho van fer amb repúbliques i amb monarquies,

amb estatuts i amb constitucions, amb la dreta i amb l’esquerra. I tots ells,

no diré que van fracassar perquè van obtenir resultats concrets i molt po-

sitius, però cap d’ells va aconseguir donar-li la volta en el sentit que es pre-

tenia. Per tant, jo vaig arribar a la conclusió, després de l’intent del pacte

fiscal, que aquí no tenim recorregut. O anem per una altra via que només

depengui de nosaltres, fonamentalment, o no ens en sortirem. Entre no

fer res i acomodar-se en aquest corrent que ens ve en contra o intentar fer

160


això, encara que no fos l’esperit majoritari tradicional de la societat cata-

lana, agafem aquest camí.

Segona cosa. Vaig tenir la intuïció, que el pas del temps dirà si és equi-

vocada o no, jo crec a hores d’ara que no ho era, que s’estava capgirant la

majoria del país cap a aquí. Que aquí hi havia una translació de menta-

litat. Hi havia un canvi de mentalitat relativament profund, a favor que

aquesta via, a més de ser l’única possible, tingui el recolzament majoritari

de la societat catalana. I nosaltres des de fa tres o quatre anys estem se-

guint la tendència del sobiranisme a Catalunya. I inequívocament cada

estudi-enquesta que s’han fet, encara que fossin internes, ens han demos-

trat que ja tenia un gruix molt important i que en el darrer any i mig ha

agafat un gruix molt fort.

Aquest gruix hi és per quedar-s’hi? Jo penso que sí. Em puc equivocar,

però jo penso que sí. Si és així vol dir que aquesta majoria social a Cata-

lunya ja hi és i que a més és forta, és sòlida. Aquest últim 11 de Setembre

ho demostra. Amb això poca broma. Això vol dir que hi ha un canvi de

mentalitat. Hi ha allò que va dir en Montilla: la desafecció, la desconnexió

cap a l’Estat espanyol, no tant d’Espanya com sí de l’Estat espanyol, de les

classes dirigents de l’Estat espanyol. La casta. Jo crec que tot això està pro-

duint un canvi de mentalitat a Catalunya transversal: catalanoparlants,

castellanoparlants, gent ben situada socialment, gent no tan ben situada

socialment, el món empresarial en part també, no tot però també. Ales-

hores, si això és així, la majoria social pot estar aquí. Aquella por d’anar a

dividir el país per la meitat, probablement, ara ja no seria per la meitat.

També hi ha un altre argument, que hem de començar també a soci-

alitzar, que és que tots aquells que acusen que fent tot això posem en pe-

rill la cohesió social de Catalunya, la cohesió social i ciutadana, no diuen

mai que sense fer res en aquest moment també la posem en perill. Perquè

sense fer res seguim tenint un milió i mig de persones al carrer, que ens

demanen sobirania i independència. Si no fem res, aquesta gent no con-

siderarà que la societat catalana s’està dividint perquè no els fem cas?

Només hem de pensar que tenen raó els que diuen que estem dividint

la societat catalana perquè fem? No podem pensar que podrien tenir raó

els que diuen el mateix si no fem? Aquesta és la reflexió que de vegades

crec que hem d’intentar socialitzar una mica. I a partir d’aquí si tenim la


161

sensació que en el flanc «feu» hi ha una majoria social i sociològica molt

significativa, doncs posem-nos-hi. Procurant, això sí –totes les actuacions

que faig són en aquest sentit– que els altres no se sentin ni desplaçats, ni

desprotegits, ni atemorits, etc. Jo intentaré fer les coses d’alguna manera

que s’entengui que tot això que estem fent (s’hi estigui d’acord o no) si surt

bé sigui en benefici de tots. Si surt bé és en benefici de tots, no en benefici

d’uns quants. No en benefici només de la majoria. Per això és important

que aquí tothom entengui que no anem a carregar-nos la llengua, que és

el castellà; al revés, és un patrimoni col·lectiu comú, apreciat, estimat i

necessari.

I no anem a carregar-nos l’estat del benestar?

No anem a carregar-nos l’estat del benestar. Seria un bogeria, perquè

precisament és un signe d’identitat nostre. Això sí que és transversal a Ca-

talunya. Quin partit polític no vol protegir això? Seria absurd presentar-ho

d’una altra manera. L’estat del benestar a Catalunya no és patrimoni d’un

partit o d’un altre. És patrimoni pràcticament de tots. Si més no de tots els

partits centrals que hi ha en aquest país. Perquè tots hi han fet tot el que

han pogut, i tots l’han intentat defensar.

No volem carregar-nos un sentiment de pertinença. Jo no tinc cap pro-

blema a presentar les coses de manera que en els temes de les nacionalitats

no hi hagi cap mena d’agressió. Si hi ha agressions serà per l’Estat espa-

nyol, no per un futur estat català, si l’arribem a tenir. Cap mena d’agressió,

bona convivència i bon veïnatge amb el conjunt de l’Estat espanyol, perquè

al final el nostre problema és que no podem parlar de tu a tu amb ells.

Aquest és el nostre gran problema: sempre estem com a subordinats, mai

com a iguals. Com que és un Estat acostumat a manar, i a manar de mane-

ra intolerant, ens considera simplement súbdits o vassalls, no ens conside-

ra una nació més o menys en peu d’igualtat amb la qual s’ha d’entendre.

El professor Josep Maria Lozano, que també col·labora en aquest dos-

sier de la revista VIA, diu que en la trajectòria de la biografia política del

president Mas, en l’exercici de lideratge, hi haurà una dimensió inevita-

blement tràgica. Més o menys ho deia així: hi ha el perill de caure en la

disjuntiva de ser o bé un traïdor o bé un fracassat. Fracassat perquè, com

162


tota la història dels presidents que han intentat negociar amb Espanya,

al final ha estat un monòleg, no un diàleg, o ha estat donar cops contra

una paret. I per tant hi hauria el perill d’una profunda decepció del po-

ble davant de la possibilitat real de no reeixir. I l’altra, la de traïdor, per-

què en l’ètica de la responsabilitat de l’exercici de lideratge, no només

de les conviccions, és possible que si el govern espanyol és intel·ligent en

algun moment de la situació i de les negociacions, abans de trencar la

baralla, proposi al president de la Generalitat un conjunt d’ofertes difí-

cilment rebutjables. En aquest sentit, diem traïdor perquè segurament

part de la ciutadania que ha donat suport al president pugui dir: no era

això, president, nosaltres teníem un altre somni i el president canvia o

modifica aquest somni per una promesa. Com ho veu això?

D’entrada vull dir que hi ha més de dues alternatives, hi ha una terce-

ra, que és que això surti bé.

Jo no tinc ni vocació de màrtir ni vocació d’heroi. Cap de les dues coses,

que quedi clar. De traïdor, no cal que ho digui. Ja m’ho he sentit dir. Ja

m’ho vaig sentir dir l’any 2006. També s’ho va sentir dir el president Ma-

cià. Amb menys dimensió s’ho va sentir dir el president Pujol. I no s’ho va

sentir el president Maragall perquè el pacte de l’Estatut el vaig fer jo, si no

s’ho hauria sentit dir ell. Però això no ho comento perquè forma part de

la responsabilitat de la feina i ja sabem que aquesta dimensió poc o molt

sempre hi és.

¿Com es respon a aquestes pors que hi pugui haver, aquests interro-

gants, aquestes malfiances, de vegades per com hem fet la política en

aquest país històricament, etc.? Jo crec que en aquest moment això es res-

pon molt fàcil. A qui m’interpel·li a mi sobre això, la meva resposta sempre

és: això ho decidireu vosaltres, no ho decidiré jo. Jo hi poso la cara, rebo les

principals bufetades, rebo els principals atacs, rebo els principals insults i

els principals menysteniments. Això ho rebo jo. Però la decisió no la prenc

jo. La decisió la prendreu tots. Per tant, per primera vegada des d’un punt

de vista molt col·lectiu, en el moment del vot hi haurà la decisió final.

Aquest cop no es resoldrà amb una reunió, o amb dues, o tres o deu a La

Moncloa, on jo com a president de la Generalitat faig el que vaig fer l’any

2006 i intento veure tot allò que de bo en podem treure, i en últim terme

puc venir aquí i dir: m’he quedat a mig camí. Si ens hem de quedar a mig


163

camí que ho decideixi el poble de Catalunya. Si hem de fer tot el camí amb

totes les conseqüències, que també ho decideix el poble de Catalunya. I

si al final tantes són les pors i els obstacles que al final la gent diu: millor

que ens quedem com estem, doncs que també ho decideixi el poble de

Catalunya.

La consulta és això. El dret a decidir és això. Per tant, si el govern es-

panyol o, millor dit, si les institucions de l’Estat espanyol, els dos grans

partits o uns quants més, la monarquia i d’altres..., si tots aquests deci-

deixen que això ha arribat en un punt en què han de fer alguna cosa per

reconquerir l’estima de Catalunya cap a l’Estat espanyol (o si no l’estima

sí una actitud positiva) i hi ha alguna oferta sobre la taula, jo no els puc

impedir que la facin. Seria absurd que ho fes. Però el que s’hauria de fer és

posar-la a votació, al costat del que avui la majoria del poble de Catalunya

ens demana votar: si Catalunya ha de tenir un estat propi o no.

Això voldria dir una doble pregunta, per exemple?

Bé, no perquè jo la vulgui. Jo no puc impedir que l’Estat espanyol faci

una oferta, si es posa d’acord tot ell, per això dic que ha de ser dels partits

tots junts. Perquè si això ens ho diu el PP, ara, i el PSOE ens diu que ni

parlar-ne, ja sabem què passarà d’aquí quatre dies. Si el Tribunal Constitu-

cional no està dins d’aquest pacte d’Estat, ja sabem què vol dir això. Si surt

algú per algun altre costat que pugui diluir tot això ja sabem com acabarà.

Per tant, si l’Estat espanyol com a conjunt, com a entitat, té alguna

cosa a oferir atractiva a Catalunya no sé com li podrem impedir que ho

posi a votació del poble de Catalunya perquè també fóra un absurd, en

aquest sentit democràtic de respecte del dret a decidir. Jo, però, no impul-

saré aquesta pregunta de l’Estat i a més tinc enormes dubtes que es pugui

arribar a produir perquè estan absolutament paralitzats en aquest sentit.

En els dos casos, tant l’oferta espanyola, si vingués, com la proposta

d’anar cap a un estat propi, hi hauria una consulta al poble de Catalunya?

Exacte. Per tant, la responsabilitat última d’aquesta decisió (i aquest és

el meu compromís més important) és del poble català. I dintre d’aquesta

consulta el concepte de l’estat per a Catalunya hi ha de ser. Si a més a més

n’hi ha algun altre no serà perquè nosaltres el posem, serà perquè algú

164


altre té un oferiment a fer, que a més a més sigui atractiu. Jo dubto molt

que això s’arribi a produir.

La resposta està clara des del punt de vista del plantejament global.

Però podríem reformular la pregunta des d’una perspectiva més per-

sonal i més del lideratge personal. Creiem que el relat periodístic ha

acceptat amb un consens molt gran que el president està disposat per al

bé de Catalunya fins i tot a immolar-se políticament: sacrifici personal

d’una manera indubtable per al bé de Catalunya. En el moment en què

el president tingués el convenciment que el millor per a Catalunya és

alguna cosa que el pogués fer aparèixer com a traïdor davant d’alguns

sectors actius del poble de Catalunya (no de tot el poble), el president

seria capaç d’avantposar l’interès de Catalunya fins i tot en detriment de

la nostra imatge històrica?

Ja ho he fet. Em va sortir fatal. Ja ho vaig fer i em va sortir molt mala-

ment. El pacte amb el president Zapatero va ser això. Ens va sortir el tret

per la culata, perquè amb tota la bona fe del món, amb totes les ganes que

això anés bé, amb tota l’aposta generacional que això significava, ens vam

trobar finalment amb unes estructures de l’Estat que no s’ho van creure

mai –per molt que les Corts espanyoles ho votessin. A més després s’ho van

carregar ignominiosament amb humiliació afegida, després de trenta-

cinc anys de servei del catalanisme a la governabilitat de l’Estat espanyol.

El nostre full de serveis, amb els seus errors corresponents, que segur que

n’hi va haver uns quants, des del punt de vista de defensa de l’Estat és un

full de serveis innegable.

Si a canvi d’això jo vull tenir una millora de l’autogovern pactada, pas-

sada per tots els filtres legals i democràtics, després això s’ho carreguen

com s’ho van carregar, vol dir que la intolerància de l’Estat espanyol i la

manca d’entesa que això significa és total i absoluta. Aquí la decepció de

molta gent va ser per a mi definitiva. Vaig veure que no hi havia res a fer,

que no ens en sortiríem mai. A menys que no aspirem a un altre estatus

completament diferent del que tenim perquè això és un fracàs del catala-

nisme de cent anys. No se n’ha sortit ningú. Potser és que no som nosaltres

els que som tan ximples. Potser és que toquem contra una roca molt dura,

una roca granítica.


165

Aleshores a partir d’aquí a mi se’m diu que, si jo admetés la possibilitat

que una oferta atractiva de les institucions espanyoles es posés al costat de

l’estat per a Catalunya, hi hauria gent que em diria traïdor. Però jo això,

des del punt de vista del concepte democràtic, no ho puc negar. Sempre i

quan hi hagi la nostra proposta, concisa i clara. Si guanya, que també pot

perdre. Que és millor que només n’hi hagi una, com en el cas d’Escòcia?

És la meva preferència. Jo el que vull és exactament el que hi ha a Escòcia.

És el que m’agradaria que passés: acord amb el govern, en aquest cas es-

panyol; acord sobre la data; pregunta clara; resultat clar; conseqüències

definitives.

Això és el que jo voldria. Perquè en aquest sentit tenim la garantia que

si guanyem ens en sortim bé. I si perdem vol dir que la societat catalana no

està disposada a fer aquest pas. I en aquest sentit la sobirania vol dir això,

vol dir que decideix la gent a les urnes. Ara bé, segur que hi ha gent que

no entendria que jo arribés a acceptar aquesta possibilitat. Per això jo estic

disposat a jugar-me-la. Perquè crec que això és clar des del punt de vista del

que estem defensant i des del punt de vista del dret que té tothom de pre-

guntar una oferta atractiva davant de la societat catalana. També l’Estat es-

panyol té aquest dret. Ara, pensen exercir-lo? Tots els indicis que tenim és

que no. Estan absolutament immobilitzats, paralitzats, són incapaços de

moure’s un sol mil·límetre per les pors que tenen que qualsevol cosa que

facin, fins i tot els més proclius, pugui ser interpretada com un daltabaix,

com un trencament de la unitat de l’Estat, etc. Crec que el nostre marge en

aquest moment no és zero, però és un marge limitat.

No podem resoldre això sense passar per les urnes. La gent ha de ser

conscient del que això significa perquè vol dir que no es poden acomodar

que els polítics decidiran per ells. Els polítics faran el camí, hi posaran la

cara, ens donaran les plantofades corresponents, alguns si poden ens in-

tentaran destruir, etc. Aquest ja és el nostre paper, però la decisió l’ha de

prendre la gent, altrament no hi ha dret a decidir i no hi ha consulta. No

tindria cap sentit.

Una última pregunta. Vostè ha dit abans que és molt important fer

el diagnòstic en el seu moment i no fer-lo abans d’hora. Quin diagnòstic

fa de l’estat d’ànim actual de la població catalana i de l’estat d’ànim del

166


president. Quina és la disposició anímica que veu en el poble de Catalu-

nya després d’uns dies de l’eufòria de l’11 de Setembre i quina és la seva

disposició d’ànim?

Jo veig que la disposició d’ànim de la gent és molt i molt positiva. Veig

una societat conscienciada. Veig una societat decantada clarament cap a

una opció. I una societat que en el fons potser ens acaba dient: vosaltres hi

veieu molts problemes i teniu lògicament moltes pors, però traieu-vos-ho

de sobre perquè potser no serà tan difícil. Potser la gent ens diu això.

Els polítics estem molt més a prop del problema i veiem els inconve-

nients, els obstacles, els vertígens, el precipici, etc., perquè els veiem cada

dia.

La meva disposició és que jo he d’intentar estar a l’alçada del que en

aquest moment el país està reclamant. El meu paper ara és aquest: estar a

l’alçada d’això. No anar molt per davant perquè no tindria cap sentit, però

tampoc quedar-me enrere. Per això jo sempre parlo d’acompanyar el poble

català, en aquesta aventura, aquest projecte, en aquest gran repte, que

potser sí que té una dimensió històrica. O que realment la té. I que potser

sí que ha arribat el moment de jugar-nos-la del tot, perquè això un dia o

altre havia d’arribar, no ens enganyem.

El lideratge acompanya? Empeny? Arrossega?

El lideratge acompanya quan cal. Va per davant. Perquè de tant en tant

també em toca anar per davant. Quan jo fa pocs dies vaig dir que utilitza-

ria tots els instruments legals i democràtics que són a la meva mà, el lide-

ratge va per davant. Clarament. Però quan es fa la via catalana, el lideratge

està al costat. O fins i tot un pas enrere. Vosaltres sou necessaris per visua-

litzar que això va seriosament perquè si ho dic jo no em creuran ni aquí

ni al món. Si vosaltres sortiu i ho feu massivament no tindran més remei

que tenir-vos en compte. I això és el que està passant aquests dies. Fins i tot

a Espanya hi ha gent que està obrint els ulls. El que passa és que són pocs.

I no manen. I estan silenciats per un soroll mediàtic insuportable. Perquè

tot plegat és d’una intolerància i d’un radicalisme sense precedents en un

estat democràtic normal. Això no té presentació possible.

PUBLICACIons DEL CentRe D’estuDIs JoRDI puJol

per rebre les publicacions del centre d’estudis Jordi pujol:

tel. 93 342 85 35 / [email protected]

168

Apunts


169

Filòleg

Jordi Amatla «Campanya Jordi pujol» de Josep Benet (1960)

la detenció, tortures i empresonament de Jordi pujol l’any 1960 constitueixen el

capítol fundacional del lideratge carismàtic de qui ha estat el polític català més

destacat de la segona meitat del segle xx. l’article de Jordi Amat, a partir de docu-

mentació inèdita, aporta nova informació sobre com pujol, una vegada detingut, es

va convertir en un símbol de l’opressió franquista de Catalunya. l’artífex d’aquesta

operació va ser l’advocat Josep Benet, que durant uns mesos va estar amagat i va

dissenyar una campanya ambiciosa per tal que els Fets del palau marquessin un

punt d’inflexió en l’evolució de l’antifranquisme catalanista.

A l’entrevista que Enric Canals li va fer per al llibre/documental Pujol Cata-

lunya, Jordi Pujol, entre altres coses, rememora com es va desenvolupar la

seva detenció la matinada del dia 22 de maig de l’any 1960. Havien passat

una cinquantena d’hores, més o menys, des del tens concert d’homenat-

ge a Joan Maragall, que s’havia celebrat al Palau de la Música i que havia

format part de l’anomenada Operación Cataluña, una meditada estratègia

de rentat d’imatge dissenyada pel mateix franquisme com a resposta a

l’èxit de la campanya contra el director de La Vanguardia, Luis de Galin-

soga, que s’havia desenvolupat durant la segona meitat de l’any 1959. Els

fets són prou coneguts i l’aportació documental de Canals complementa

la clàssica crònica de Joan Crexell. A l’entrevista Pujol explica que quan el

van detenir, poc abans de marxar de casa, va demanar a la seva esposa que

170

tan aviat com pogués, durant aquella nit, informés algunes persones. Cita

només dos noms: Ramon Fusté –el professor de Virtèlia que corregia els

papers clandestins redactats per Pujol– i Josep Benet.

No puc fixar amb tota la precisió que voldria en quin moment del dia

Benet va ser advertit de la detenció de Pujol. L’advocat havia estat pendent

de la persecució que s’havia desencadenat des del moment en què, el ves-

pre del 19 de maig, Josep Espar va alçar la veu al Palau per començar a can-

tar «El Cant de la Senyera». Durant el dia 20 o el 21, de fet, Benet va dema-

nar a la seva muller, Florència Ventura, que es posés en contacte telefònic

amb Marta Ferrussola per suggerir que Pujol s’amagués ja que corria perill

de ser detingut. Com va fer amb altres recomanacions similars, Pujol va

optar per no atendre-les. A les dues de la matinada del dia 22, policies de la

Brigada picaven la porta de casa seva. Al llarg del 22, jornada durant la qual

es van produir tímides manifestacions de protesta a diferents punts de la

ciutat, sí puc situar Benet en dos episodis relacionats amb les conseqüènci-

es dels Fets. Un al jardí de l’Ateneu, nerviós, reunit amb un petit grup, diri-

gint el replegament de la joventut catalanista compromesa. Un altre al ves-

pre, al Cafè Milán del Passeig de Gràcia. També hi havia poques persones.

Benet, la seva muller, en algun moment Florenci Pujol

–el pare del detingut– i Salvador Casanovas –membre del

CC que faria d’advocat de Pujol. És probable que també

comparegués Jaume Casajoana, que, transcorregudes les

preceptives setanta-dues hores des de la seva detenció, a

última hora d’aquell dia 22 havia estat posat en llibertat. Detingut la nit

del 19 dins mateix del Palau, Casajoana era l’activista de l’Acadèmia de la

Llengua que havia col·laborat en la distribució dels papers redactats per Pu-

jol i qui, com a conseqüència de les tortures, va posar la policia en la pista

de Pujol. Si Casajoana no era al Milán, en tot cas, els que hi eren sí que sa-

beren aleshores que l’havien torturat i també que havien torturat ja Pujol.

I Casajoana els va dir o els va fer saber que convenia que Benet s’amagués

perquè no era improbable que Pujol, durant aquells interrogatoris amb vi-

olència, no aguantés les tortures i confessés el seu nom.

Ramon Fuster i Josep Benet, ja ho he dit, eren les persones que Pujol

havia dit que s’amaguessin. A Fuster el podrien detenir en tant que correc-

tor dels textos de Pujol. Per què haurien pogut detenir Benet? Es pot docu-

la «campanya Jordi pujol» de Josep benet (1960)

la relació entre Benet

i pujol venia de mitjan

anys cinquanta.


171

mentar que la relació entre Benet i Pujol venia de mitjan anys cinquanta i

que s’havia anat intensificant cap al final de la dècada. A les seves memò-

ries Raimon Obiols explica que els cursos 1958-1959 i 1959-1960 va assistir

a uns seminaris impartits per Benet i Pujol. Era l’època en la qual tots dos

dissenyaven l’embrió del que seria Edicions 62, per exemple. I també és el

moment (com a mínim des de setembre de 1959) en el qual tots dos –els

únics seglars– formaren part de l’equip organitzador de les sessions d’estu-

di de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el consiliari de la

qual era mossèn Josep Maria Bardés. Els dies 12 i 13 de març, a Montserrat,

es va celebrar la segona d’aquestes sessions. El seminari es titulava Alguns

aspectes de la vida obrera a Catalunya. No sé si Pujol va assistir-hi. Un dels

ponents havia de ser Jaume Vicens Vives, que, tot i haver pogut redactar la

seva conferència, ja no hi va poder assistir (moriria al cap d’un mes i mig).

Va ser durant una de les sessions que Raimon Galí va sentir que començava

a obrir-se una esquerda dins de la represa catalanista. «Per primera vegada

em vaig trobar, en rengles catalans, fer el panegíric de la solució marxista

com a solució única del problema social». Benet, que hi era, sembla que no

va discrepar d’aquella nova posició, cosa que va disgustar Galí.

Reconstrueixo telegràficament aquests fets per demostrar que Pujol i

Benet, en aquell moment, mantenien una complicitat antifranquista con-

siderable, de matriu catòlica i nacionalista. Però aquests àmbits de col-

laboració que acabo de mencionar en si mateixos no eren punibles. Allò

que a mitjan maig de 1960 la policia torturava per saber qui estava rere

la redacció, impressió i distribució d’una sèrie de textos clandestins que

denunciaven el règim franquista i convidaven així a l’alteració de l’ordre

públic. Dit en termes concrets, volien saber qui havia liderat la campanya

Galinsoga i qui era l’autor del pamflet «Us presentem el general Franco».

La pregunta següent seria aquesta: quina relació havia tingut Benet amb

aquestes dues accions? No puc determinar-ho. Clandestinitat implica se-

cretisme i ambigüitat. Després moltes vegades ni els mateixos protagonis-

tes són capaços de recordar quin va ser el seu paper. Formulades aquestes

prevencions, em sembla plausible pensar que, en aquell moment d’alta

complicitat entre tots dos, Benet no n’hauria estat del tot al marge.

A la cronologia oficial de la seva vida, reproduïda a la Miscel·lània d’Ho-

menatge, s’afirma que Benet va proposar a Pujol que endegués la campanya

172

Galinsoga. Pujol em va explicar que Benet l’havia felicitat per l’èxit de la

campanya. És probable, així mateix, tal com em va suggerir Casanovas,

que Benet hagués estat lector d’algunes primeres versions dels textos re-

dactats per Pujol. Concretament hauria opinat sobre el

contingut d’«Us presentem el general Franco», un text

que durant un cert temps es va creure que era obra de

Benet. Qui sap si la col·laboració no havia passat d’una

conversa al pis de Benet al carrer de Calvet, un pis que

aleshores Pujol visitava amb certa freqüència. Però

aquestes converses, aquest hipotètic assessorament, sí

podia ser punible i, per tant, Benet era suspecte de ser detingut en el marc

d’aquella causa oberta contra l’activisme del catalanisme catòlic. Si no

volia córrer la mateixa sort que el seu jove amic Jordi Pujol, per tant, havia

de marxar.

La nit del dia 22 de maig, sortint del Milán, sense temps de passar per

casa, Benet, aconsellat per Casanovas, va decidir sortir fora de circula-

ció. No tornaria a casa fins al cap d’uns dos mesos i mig. El matrimoni es

va acomiadar al bar mateix. La Florència aniria a casa a preparar cuita-

corrents una maleta amb quatre coses per al seu marit. Benet va pujar

dalt del cotxe de Casanovas i aquest va conduir en direcció L’Hospitalet

de Llobregat. Allà comptava amb un matrimoni obrer de confiança, a qui

coneixia de Castellterçol, que durant uns dies, pocs, acollirien Benet. Això

passava la nit del 22 al 23 de maig. El seu enllaç amb el dia a dia seria Ca-

sanovas, qui s’encarregaria de la seva logística durant ben bé un parell de

mesos. A través de Casanovas aniria obtenint la informació necessària per

fer-se una idea de com s’havien desenvolupat els fets, idea que resumiria

en una carta sense signar que el 6 de juliol –al cap de quinze dies d’estar

amagat– va adreçar a Jaume Lorés, que s’estava a Tolosa de Llenguadoc.

Estimat Jaume:

Unes ratlles per fer-te arribar una mica d’informació, encara que et su-

poso assabentat per la lectura de T[emoigage].C[hrétien]. i d’altres periò-

dics francesos, i també perquè algun amic hi haurà que t’haurà enviat

informació.

Ja veus, qui se l’ha carregat, aquesta vegada, és en Jordi Pujol, so-


és probable que Benet

hagués estat lector de

primeres versions dels

textos redactats per

pujol.


173

bretot. Però, si Déu vol, en sortirem bé. S’han passat moments de molta

por; hi ha hagut escampada general extraordinària; molts es van donar

a la mala vida i ni tan sols anaven a dormir a casa... n’hi ha que encara

no hi van i Déu sap on estan entaforats: per exemple, en Pep Espar, Ra-

mon Batlle, Benet... Els altres, després d’haver estat «convenientemente

interrogados» (amb unes pallisses monumentals), són al carrer, encara

que molts d’ells no massa tranquils. Queda tancat en Jordi Pujol i un

impressor, tots dos a La Model. L’escàndol ha estat d’època; manifesta-

cions al Palau del Bisbe, misses vespertines a Sant Felip Neri, amb pre-

gàries contra la tortura i un orgue sonant tan fort com podia perquè no

es poguessin escoltar, etc. Quan vinguis de vacances, ja t’ho contarem

amb detall.

T’adjunto còpia de fulls que circulen, no pas de tots. Tu recull tot

el que surti per aquí fora, i porta-ho quan vinguis tu o en Mauri. Aquí

ara la lluita està entre el Governador Civil i els ministres que el volen

destituir.

Els interrogatoris a la poli van ésser històrics. Quan pugui ja et faré

arribar còpia d’alguns d’ells. Veuràs com van anar les coses. Parlant se-

riosament: molt, però molt dures. Nois de la «Congre» van ésser pegats i

maltractats com si fossin uns «ferotges» comunistes. Alguns d’ells la van

passar molt malament. L’esperit però es manté bé. El que va rebre però

d’una manera inhumana va ésser en Jordi Pujol. Els que han passat per

les «oficines de la poli» són Jordi Pujol, Casajoana, Lluís Mª Sunyer, Igna-

si Espar, Escudé, Jordi Mir, Solé Sabarís (fill), Llibert Cuatrecasas, Miquel

Coll i Alentorn (pare i fill) i Magí Sanmartí... En Coll (pare) i en Cuatre-

casas també van ésser pegats. D’altres quasi tots, sobretot en Casajoana.

Bé, Jaume. Ja veus com van les coses per aquí. T’ad-

junto còpies d’alguns fulls, com et dic. Ensenya’ls a

Mn. Vila. Quan vinguis, esperem que estarà tot resolt

i s’haurà tret a Acedo Colunga de governador, i can-

viat els amics de «jefatura». Aleshores podrem estar

tranquils. Mentrestant, prega molt per tots nosaltres,

que ho necessitem.

Un amic, que endevina qui és.

Benet va començar a

orquestrar una campanya

per convertir els fets en

un nou atac contra la

dictadura.

174

Calculo que Benet no es va estar més d’una setmana al pis de L’Hospita-

let. Va ser també Salvador Casanovas qui el va conduir al següent dels ama-

gatalls pels quals passaria durant aquella temporada. Assegut al cotxe al

costat de Ramon Garrabou –militant del PSUC que també s’amagaria– una

nit de final de maig o principi de juny va arribar al santuari de Queralt,

on vivia mossèn Ballarín. Allà, des d’abans dels Fets, segons explicaria a

Recalada, ja hi era Raimon Galí, redactant treballs destinats a Quaderns de

Vida Cristiana. A Queralt, segons Galí, els dirigents del CC allà reunits van

traçar un pla d’actuació per salvar joves que potencialment podien ésser

detinguts.

Aquell no va ser l’objectiu a què es dedicaria Benet. Activista de l’opo-

sició des de feia més de quinze anys, amb la complicitat d’un Casanovas

que actuava com l’enllaç necessari (en més d’una ocasió Casanovas va dur

Marta Ferrussola a l’amagatall de Benet perquè l’esposa de Pujol s’entre-

vistés amb l’activista), Benet va començar a orquestrar una campanya per

convertir els fets que s’acabaven de viure en un nou atac contra la dic-

tadura. Acció, reacció, acció. L’activista, doncs, es va posar a fer política.

Política clandestina.

Sentit d’una campanya

Feia una mica més d’un any, durant unes setmanes del mes de març de

1959, Josep Benet havia estat obligat a presentar-se diàriament a la comis-

saria de la Via Laietana per ser interrogat. La policia sospitava amb raó, tot

i que no ho va poder demostrar, que Benet era l’impulsor de l’anomenada

«Campanya de la P»: una campanya de protesta que consistia, simplement,

a pintar la lletra p (inicial de protesta) a l’espai públic o distribuir per car-

rers de viles i ciutats petits paperets amb la lletra p. Tot i que no va obtenir

el recolzament interpartidista que Benet desitjava (cosa que encara el va

distanciar més de la direcció del seu partit, Unió Democràtica), a la campa-

nya s’hi van implicar joves de diferents grups –des dels joves nacionalistes

i catòlics de l’Acadèmia de la Llengua fins a universitaris del PSUC– i se’n

van fer ressò publicacions dels comunistes catalans o dels socialistes de

l’MSC. La detenció de Benet, en tot vas, va tenir una certa repercussió. El

19 de març el diari Le Monde publicava un breu titulat «Campagne de pro-

testation contre le régime à Barcelone» en la qual s’explicava la campanya



175

i es deia que Benet estava essent diàriament interrogat. M’interessa desta-

car el segon paràgraf.

D’abord hésitantes et molles, les autorités semblent depuis quelques jours

changer d’attitude ; l’avocat catholique de gauche Joseph Benet y Morell

– dont les liens avec le prieur de l’abbaye de Montserrat son bien connus– se-

rait actuellement soumis à des séries d’interrogatoires quotidiens. Son éven-

tuelle arrestation ne manquerait pais de provoquer quelques remous dans

la capitale catalane. En effet, ce serait pratiquement la première fois que le

régime du général Franco attaquerait de front une personnalité catholique

connue ; on no saurait dire à l’avance quelles pourraient être les répercussi-

ons d’une telle mesure sur les milieux ecclésiastiques dans lesquels l’avocat

catalan est particulièrement estimé.

M’interessa destacar-lo, com deia, perquè la notícia conté un argument

essencial que Benet usaria per fonamentar la «Campanya Jordi Pujol» des

dels seus successius amagatalls. Aquest argument era que un règim que

s’havia legitimat i se seguia legitimant autodefinint-se ell mateix no com a

impulsor d’una guerra civil sinó com a vencedor d’una creuada en defensa

de la religió catòlica ara, per protegir-se, atacava també personalitats catò-

liques de prestigi. Aquella contradicció s’havia d’explotar a fons. Benet era

una personalitat del catolicisme català en bona mesura pels seus lligams

a Montserrat, com afirmava el corresponsal de Le Monde. I també ho era

Jordi Pujol, catòlic actiu que havia estat torturat. El 23 de maig, l’endemà

de la seva detenció i quan només havien passat nou dies

de la visita del Dictador a l’Abadia en el marc de l’Ope-

ración Cataluña, Escarré –informat dels Fets del Palau

des del dia 20– dirigia un telegrama al Ministre de la

Governació, Camilo Alonso Vega, denunciant les tortu-

res posteriors al concert d’homenatge a Maragall. Si fins

aquell moment les gestions de l’Abat per protegir antifranquistes havien

estat invisibles, a partir d’aleshores Escarré –la principal personalitat ecle-

siàstica de Catalunya– es va començar a descarar en tant que catòlic com a

denunciador del règim. Es va descarar, sobretot, perquè el telegrama el va

reproduir la premsa estrangera.

Argument a explotar:

el règim nacionalcatòlic

havia torturat joves

catòlics.

176

Hi havia, doncs, un argument que es podia explotar a fons: el règim

nacionalcatòlic havia torturat joves catòlics. A partir d’aquí s’havia de co-

mençar a maquinar estratègies de desplegament de la campanya. El cap

de Benet bullia. Les consignes les aniria transmetent en successives cartes,

sense firmar o firmades amb pseudònim. L’1 de juny, quan només feia

una setmana que estava amagat, ja havia traçat un ambiciós pla d’acció.

El punt de partida era aquest que formulava en carta a Francesc Farreras:

Suposo que per diversos conductes –àdhuc verbals– us han arribat no-

tícies dels darrers fets esdevinguts a Barcelona. Tenen una importància

extraordinària, i no podem deixar d’aprofitar-los. Les repercussions fins

ara, ací, són importantíssimes. Per primera vegada s’ha aconseguit mo-

bilitzar nombrosos grups de ciutadans per protestar contra la tortura.

Les contradiccions dintre del règim esclaten: els dos sectors de l’Opus

–l’espiritualista i el polític– s’enfronten i la situació d’Ullastres, espe-

cialment, es fa difícil. Aconseguir la dimissió d’Ullastres, en aquests

moments, seria una bona cosa de cara als americans… No et sembla? El

ministre de la Governació no sap on toca, no entén res del que passa a

Barcelona… Acedo Colunga està barallat i no pot veure a Alonso Vega…

Creu-me: el sacrifici de Jordi Pujol i dels altres detinguts i perseguits, si

sabem actuar amb decisió i energia, no haurà estat en va.

Si la campanya Galinsoga s’havia fonamentat en una violència verbal

–l’insult «todos los catalanes son una mierda»–, la campanya Pujol es fo-

namentaria al damunt de la violència física exercida sobre Pujol. Totes

dues, doncs, tenien la violència com a desencadenant i com a referent, un

únic individu, malgrat que l’un i l’altre funcionessin de manera del tot

oposada. Allò que es pretenia, en últim terme, també era similar: reforçar

l’eixamplament del catalanisme militant i alhora tensar la convivència

de les elits dels poders franquistes fins allà on fos possible. La campanya

«Jordi Pujol» de Benet, complementària i solapada a la

de les pintades «Pujol Catalunya», ho buscaria, bàsica-

ment, mitjançant dues estratègies imbricades: 1) mante-

nir l’estat d’agitació ciutadana i 2) aconseguir el màxim

de ressò internacional del cas amb el que significava de


es pretenia eixamplar

el catalanisme militant

i tensar les elits dels

poders.


177

denúncia del règim. Però allò que les faria qualitativament diferents, a

mig termini, és que la primera va triomfar perquè va enderrocar Galin-

soga mentre que la segona, que probablement es va endur per davant el

governador civil, tindria com a conseqüència la construcció d’un símbol

patriòtic, i sobre aquest simbolisme Pujol edificaria les sòlides bases mo-

rals del seu futur lideratge. Era el tipus de lideratge al qual es referia Benet

en la carta a Farreras? «Cal que es parli, una i altra vegada, de Jordi Pujol.

N’hem de fer un líder nou per al nostre poble, que prous en necessita». Més

que un líder diria que allò que volia Benet era forjar un símbol nacional

per instrumentalitzar-lo no a favor seu sinó a favor del combat en marxa

contra el règim.

Ressò internacional

Per tal que les tortures a Jordi Pujol tinguessin ressò internacional, Josep

Benet va usar la seva xarxa de contactes a l’estranger. L’1 de juny, com

deia, va escriure una carta molt interessant a Francesc Farreras. Provinent

d’un falangisme estricte, Farreras havia anat evolucionat ideològicament

al llarg de la dècada dels cinquanta (a l’estela de Dionisio Ridruejo) i va

crear l’agrupació socialdemòcrata Nueva República amb el seu amic Ra-

mon Viladás. Detinguts i empresonats, tots dos es van exiliar. Quan Benet

li va escriure aquesta carta Farrerras vivia a París i treballava a les ordres de

Julián Gorkin al think tank antifranquista Centro de Estudios y Documenta-

ción. Aquesta oficina tenia vasos de comunicació estables amb el Congrés

per la Llibertat de la Cultura, el bureau de combat ideològic contra el co-

munisme que la Intel·ligència Nord-americana havia posat en marxa feia

una dècada. Entre els anys 1958 i 1959 el Congrés va decidir intervenir a

Espanya promocionant cultura democràtica. Una de les persones a qui Be-

net al·ludeix a la carta –François Bondy– era un responsable d’aquesta ins-

titució, que havia fet un viatge de prospecció a Espanya l’any 59 durant el

qual li fou presentat Benet. Sense aquesta informació és difícil d’entendre

per què Benet, a la carta, insistiria en la significació que catòlics haguessin

estat torturats. La violència política ja no era només patrimoni dels comu-

nistes. Aquest era un fet que el Congrés per la Llibertat de la Cultura no

podia obviar, calia que l’administració nord-americana en prengués nota.

178

Cal, doncs, que vosaltres treballeu en la gran campanya internacional

que necessitem, perquè s’acabi aquesta persecució i per impressionar

el Departament d’Estat americà. Cal que l’exclusiva de les campanyes

contra la tortura i a favor dels presos no quedi sempre d’exclusiva dels

comunistes.

Aquest era l’argument que Benet va usar per mirar d’implicar Farreras en

la campanya. Ell mateix havia dissenyat ja quina estratègia es podia desen-

volupar des de París.

És necessari, per tant, que s’orquestri bé la campanya de protesta inter-

nacional a Europa i Amèrica: a) Protestes a les ambaixades espanyoles,

amb entrega d’escrits de protesta. b) Preparar tramesa massiva de tele-

grames i cartes als Ministres de Justícia, de Governació i a Ullastres, pro-

testant contra la tortura en un país que s’afirma catòlic. c) Carta oberta

a Ullastres i altres ministres i alts funcionaris de l’Opus, respectuoses

però enèrgiques, posant de relleu la contradicció de la seva conducta.

d) Articles a la premsa lliure, glossant els fets, parlant de la vergonya de

la persecució de la cultura catalana en un país que es diu catòlic, i no és

té en compte les paraules de Joan XXIII en el darrer missatge de Nadal

sobre les minories; sobre l’entrada en joc d’una nova joventut que co-

mença a lluitar enèrgicament; sobre l’actitud d’enèrgica oposició dels

joves elements catòlics contra el règim, etc. e) Protestes, sobretot, dels

amics d’USA. I tot allò que vosaltres cregueu oportú. Estic segur que els

amics del Congrés, i especialment Mr. Bondy, ens ajudaran en aquesta

ocasió. Cal que tots fem un esforç. Poseu-vos d’acord amb en Tries, Nar-

cís Bonet, si és a París, amb Pallach, etc., i també cal que et posis d’acord

amb Àngel Morera per tal de coordinar.

Quan feia mig any que Franco s’havia abraçat amb Eisenhower, Benet pre-

tenia que el Departament d’Estat fos conscient de quin era el comporta-

ment repressiu del seu aliat. El Farreras del Congrés per la Llibertat de la

Cultura podia ser un peó útil per aconseguir-ho, però Benet va provar de

tocar tecles més influents. L’endemà de redactar aquesta carta n’escrivia

una altra, ara dirigida a un congressista de la Cambra de Representants



179

dels Estats Units: John Brademas. No sé quan el va conèixer, però compar-

tien interessos historiogràfics. Feia uns anys que Brademas s’havia docto-

rat el 1953 a Oxford amb una tesi sobre el moviment anarquista espanyol

(Revolution and social revolution: a contribution to the history of the anarcho-syn-

dicalist movement in Spain, 1930-1937) i Benet, des de feia anys, acumulava

documentació per estudiar-lo. Potser per això es coneixien. Brademas, a

més, havia fet prospeccions a Espanya per sondejar la situació política i

aleshores s’havien conegut personalment. Fos com fos, el 2 de juny Benet

va redactar una carta que tenia com a destinatari aquest destacat polític

del Partit Demòcrata.

Los hechos, que comenzaron durante los últimos días de la estancia del

general Franco en Barcelona, pueden tener consecuencias muy impor-

tantes, puesto que son la manifestación externa de la creciente oposi-

ción de los más dinámicos elementos católicos de Cataluña contra la

política franquista. Y, además, la manifestación externa de que la po-

lítica de oposición, en Cataluña, está llevada y realizada en gran parte

por las nuevas generaciones, las que no intervinieron en la guerra civil,

y que en esta oposición hay grupos de católicos jóvenes que combaten

en vanguardia. Es el país joven que lucha contra el viejo y por razones

biológicas, al menos, son los que triunfarán.

Los últimos hechos de Barcelona han tenido una gran repercusión en

Cataluña, y si no llega a ser que la Universidad está en exámenes, con los

cursos casi terminados, se habrían producido choques graves. Además,

el ambiente en Barcelona es de gran malestar entre los trabajadores,

y sólo una durísima represión evita que se manifieste exteriormente.

Pero todo puede llegar, en cualquier momento. Todo

esto, hay que relacionarlo también con los últimos

incidentes en el País Vasco, con ocasión de la gran

manifestación de antifranquismo que han represen-

tado los funerales por el Presidente Aguirre en casi

todos los pueblos.

Contra la creciente oposición popular e intelectual Franco sólo pu-

ede luchar intensificando su política represiva, llegando como en los

casos de Barcelona, y el de Jordi Pujol, a la aplicación de la tortura.

«Cal que continuï la

campanya exterior de

notícies i propaganda a

favor de Jordi pujol.»

180

Esta política represiva, que deberá aumentar cada día, será hecha mi-

entras Franco recibe cartas de Ike y el embajador americano le corteja,

y la radio americana es la única, casi, con la franquista, que calla estos

hechos. Los hechos, poco a poco, van tomando el cariz de los sucedi-

dos en otros pueblos. Y esto es grave para nosotros, los demócratas, y

para los americanos. Los comunistas, como es natural, celebran estos

hechos, como también la suspensión estúpida del partido de fútbol

España-URSS. Todo ayuda a aumentar la tensión antiamericana, que

según mis noticias tuvo parte en el frío recibimiento que el g. Franco

tuvo en Zaragoza.

Es necesario que desde América se haga algo. Ahora, con el caso

del Dr. Jordi Pujol, el médico catalán, conocido dirigente católico que

ha sido torturado por la policía franquista, y que está en la cárcel, es

una ocasión. El Dr. Pujol está en manos de la jurisdicción militar y se

le quiere juzgar en un Consejo de Guerra Sumarísimo, sin defensor

civil. Se va a repetir el escándalo del caso de Julio Cerón, que tuvo lugar

por las fechas del viaje de Ike a Madrid. Es necesario que los amigos

americanos hagáis cuanto podáis para evitar dicho Consejo de Guerra,

y para que Pujol pase a la jurisdicción civil. Es necesaria una gran cam-

paña internacional, para que nuestro pueblo se dé cuenta que no sólo

internacionalmente se ayuda a los comunistas. Confiamos en vuestro

esfuerzo y amistad.

D’entrada Benet usava els contactes per tal d’evitar que Pujol fos jutjat per

un consell de guerra (hi tornaré més endavant) i per activar la campanya

de combat antifranquista. Aquest doble objectiu es pot veure en la carta

que acabo de transcriure i en la que va enviar l’endemà a Josep Maria Trias

Peitx, militant d’Unió que vivia exiliat a París.

Cal que continuï la campanya exterior de notícies i propaganda a favor

de Jordi Pujol. Heu vist la carta que vaig enviar a Farreras. Ara intentem

aconseguir la intervenció de La Pira. Oi que el coneixeu?

Aquí la situació és molt bona. Per fi la premsa ha publicat una nota

del Govern Civil, falsejant els esdeveniments, però que ha aconseguit

que encara es coneguin més. Si aconseguim aguantar la tensió i per



181

això ens cal l’ajut exterior –Radio París ha parlat bé i cal que continuï

donant notícies–, sumat tot a l’agitació social i malestar econòmic, a les

contradiccions del règim, es podrà donar un bon pas endavant. Per això,

cal insistir en una campanya contra Ullastres, demanant la seva dimis-

sió, perquè un membre de l’Opus no pot tolerar això i continuar essent

ministre... Aquest punt és molt important: fixeu-vos què representaria

aconseguir la dimissió d’Ullastres de cara als americans.

El cas Jordi Pujol el centren com a acusat d’ésser responsable de la

Campanya contra Galinsoga, ja que gairebé tots els papers de què l’acu-

sen són fets per aquella campanya. Això cal dir-ho. Ja devíeu rebre el

full que circula per Barcelona. S’ha d’aconseguir que això sigui dit per

Ràdio París.

Quinze dies després, quan ja s’havia celebrat el consell de guerra, Benet

escrivia de nou a Trias mirant de decantar la campanya cap a la figura del

Ministre Ullastres.

Aquests dies ja us hauran explicat moltes coses; el treball és dur, però

profitós. Teniu raó, l’etapa iniciada costarà sacrificis... però només amb

sacrifici es basteixen els pobles, i es redrecen. La moral, gràcies a Déu,

és excel·lent. I es continua treballant. El moment és molt interessant si

el sabem jugar. Hi ha un aspecte que us volem remarcar a vós i a Far-

reras. La qüestió de l’Opus de la qual us parlava ja en la darrera carta.

Cal continuar fent un esforç per aconseguir que les autoritats de l’Opus

imposin la dimissió d’Ullastres i Cia. Això produiria un gran efecte a

Nord Amèrica, i encara que de moment això enduriria la repressió se-

ria un pas molt important cap al final. Així ho veiem ací. Us adjuntem

dues cartes obertes que han estat adreçades a Ullastres i que circulen

per Catalunya i esperem que traduïdes i adaptades circularan per la

resta de la Península. Però, aquest esforç evidentment ha de consistir

en quelcom més que en tirar fulls... S’ha de fer notícia perquè la premsa

internacional en parli. I, en definitiva, pressió prop del Padre Escrivà

a Roma, del Cardenal Tardini, protector de l’Opus, i dels membres de

l’Opus espanyols i estrangers, adversaris de la participació política, que

també n’hi han. Em sembla, doncs, que cal fer: a) Difusió de fulls expli-

182

cant la contradicció de l’Opus mantenint Ullastres de ministre, mentre

que el govern tolera i continua tolerant la tortura, la repressió, etc.,

és a dir, tot el que diu el document dels capellans bascos; b) cartes i

telegrames al Padre José Maria Escrivà, a Roma, protestant; c) cartes i

telegrames al Cardenal Tardini; d) cartes i telegrames a Ullastres i gent

de l’Opus de Madrid; e) articles de premsa glossant aquesta situació;

f) pintades d’«Ullastres, Opus, dimissió» en les parets dels seus locals,

també a Roma, París, i altres ciutats que tinguin estatge.

Alguna d’aquestes coses podeu fer-les a París, per exemple, no crec

que fos difícil la pintada, que feta amb gràcia podria ser notícia a la

premsa. Hauríeu de parlar amb els amics d’Euskadi, explicant-los

aquesta campanya, i la importància que li atribuïm, no solament per

raons nostres sinó també perquè indirectament hem tingut converses

amb elements de l’Opus, contraris a la participació d’Ullastres, i ens de-

manen que forcem la cosa per facilitar la dimissió. Els amics d’Euskadi

podrien fer alguna cosa al seu país, i això ajudaria molt. Fulls i pin-

tades... (Als bascs dieu-los que el document dels capellans ha fet sen-

sació a Barcelona, i molt bé, i que se n’estan fent grans quantitats de

còpies... Els felicitem). Creieu-nos, això d’Ullastres és molt important,

sobretot ara que Acedo Colunga, després d’haver estat gairebé quinze

dies absent de Barcelona, ha tornat assegurant que tenia plens poders

de Franco i que només tenia de despatxar els assumptes amb el Pardo.

Passarem un temps dur a Barcelona...

La internacionalització de la campanya tocava, doncs, múltiples flancs.

París, els Estats Units, Itàlia a través de l’alcalde Giorgio La Pira –un de-

mocratacristià d’esquerres se significaria diverses vegades com a antifran-

quista– o el Vaticà. De les grans capitals de l’Occident democràtic només

faltava tenir presència a Londres, i Benet no va deixar d’intentar que hi ar-

ribessin els ecos dels Fets del Palau. El 23 de juny redactava una carta diri-

gida a Vicente Girbau. Igual que Farreras, Girbau era un exiliat de segona

generació. Diplomàtic com Cerón, també havia estat

apartat de la carrera per haver-se compromès amb la

militància antifranquista. Arran dels fets ocorreguts a

la Universitat de Madrid el febrer de 1956, Girbau va


la internacionalització

de la campanya tocava

múltiples flancs.


183

ser detingut i condemnat (el seu advocat defensor havia estat Gil Robles).

Quan va ser posat en llibertat, aquest militant socialista es va exiliar. Un

dels seus primers destins va ser Londres i allà devia rebre aquesta carta

redactada per Benet.

En Cataluña el sacrificio de Jordi Pujol creo que está dando resultados

muy positivos. Aunque ha desorganizado algunas cosas que marchaban

bien, no se ha perdido la moral; muy al contrario, son muchos los que

estaban separados de la actividad política y que ahora quieren actuar.

La moral es pues excelente. Tus amigos ya te habrán mandado su infor-

mación. Yo creo que si sabemos actuar sin perder los nervios, y jugando

las profundas contradicciones del régimen, podremos conseguir impor-

tantes resultados.

El regreso del Gobernador Civil a Barcelona, que aparentemente es

su triunfo, es muy interesante, porque no ha permitido que se cerrara

el episodio con la condena de Jordi Pujol. Acedo está excitado y hace

discursos maravillosos que nos favorecen mucho. ¿Has visto el que pro-

nunció en Igualada el pasado domingo? Pero es más: hoy me dicen que

ahora ha prohibido que el Orfeó Català vaya de excursión a Font Ro-

meo… Naturalmente los directivos han acudido a Madrid, protestando,

y no sé si lograrán que sea revocada la orden. Pero con ello, ya ha vuelto

a molestar y excitar… Por otra parte, la lucha entre Acedo y el Ministerio

de la Gobernación y el grupo del Opus, mientras no se resuelva, conti-

nuará provocando y creando ambiente.

Por ahora estamos muy contentos de la repercusión que ha tenido el

caso Pujol, etc., en el extranjero. En Roma incluso se colocaron carteles

por las paredes. Según creo en el país donde ha fallado es en Alemania…

Estamos muy agradecidos a la colaboración de P. de París, etc. Ahora

bien: hay algo que todo el mundo espera aquí y que hay que hacer un

esfuerzo para que sea realidad. Y que se consiga depende de ti: es la ma-

nifestación tipo británico en Londres con motivo de la estancia de Cas-

tiella, el día 12 de julio, según creo. Tema: contra la tortura en España,

libertad para Jordi Pujol y los presos políticos, etc. Lo que tú consideres

oportuno, ante la Embajada de España. Cartas, mensajes de protesta en-

tregados a la embajada… en fin, lo que tú puedas hacer que se organice.

184

Piensa que aquí todo el mundo estará pendiente de la BBC esperando

la noticia; si pasa algo, crecerá la moral enormemente; si no pasa nada,

ya lo sabes tú… Yo estoy seguro de que si tú quieres, con la ayuda de los

amigos de Londres, podrás conseguirlo. Estoy convencido. Ya sé que es

difícil lograrlo… pero tú has logrado cosas mucho más difíciles. Di a to-

dos los amigos de aquí que hagan un esfuerzo… Habla de nuestra parte

a Batista i Roca, el cual quizá también recibirá súplicas en este sentido.

Y por adelantado, te doy las gracias.

Aquí continuamos con nuestra campaña de protesta contra el Opus,

pidiendo la dimisión de Ullastres. De momento con cartas, y hablando

con sus amigos, etc. Después quizás con métodos más enérgicos. Es po-

sible que pinten las paredes de los edificios del Opus con inscripciones:

«Ullastres dimissió». Sería importante que esto se hiciera en otras partes

de España. Ponemos de relieve la incompatibilidad entre Acedo y Ullas-

tres. Uno de los dos caerá, no lo dudes.

No sé si Benet va aconseguir que s’organitzés la manifestació a Londres

en contra del ministre Castiella. La carta a Girbau tanca l’estratègia d’in-

ternacionalització de la campanya orquestrada per ell. El cas Pujol, però,

encara tindria un cert recorregut. Seria Trias Peitx qui organitzaria un

comitè de suport del qual en formarien part destacades personalitats del

catolicisme progressista francès, com s’encarregaria de denunciar al cap

de pocs mesos el diari falangista Arriba.

Agitació catalanista

A l’hora de definir la «Campanya Jordi Pujol» deia que Josep Benet tenia

dos objectius: crear el ressò internacional dels fets i mantenir l’agitació

ciutadana. L’èxit de la «Campanya Galinsoga» s’explicava, en bona mesura,

perquè no es va concretar en una única acció sinó que els episodis es van

anar dilatant al llarg de més de mig any, període durant el qual la sensi-

bilització ciutadana va anar en augment. A banda de les accions de carrer

–la trencada de vidres a la redacció del diari, l’estripada pública d’exem-

plars–, a banda de les pressions perquè les empreses deixessin de publici-

tar-se i els subscriptors es donessin de baixa, part d’aquesta dilatació de

la campanya s’havia aconseguit per la distribució de diversos pamflets.



185

Benet, des del primer moment en què va estar amagat,

va començar a fabricar paperassa opositora. La primera

mostra d’aquest gènere va ser el pamflet satíric «Gràcies,

general Acedo» (reproduït al llibre de Benet Combat per

una Catalunya autònoma). El general Acedo –el nom del

qual ha anat apareixent a l’epígraf anterior– era Felipe Acedo Colunga, mi-

litar conegut popularment com «la mula» i que havia estat designat gover-

nador civil de Barcelona després de la vaga de tramvies de 1951. Si aquella

vaga havia aconseguit fer caure un governador, si la campanya Galinsoga

havia fet caure el director d’un poder fàctic com el diari La Vanguardia,

l’instrumentalització astuta dels Fets del Palau podia permetre derrocar

també el governador. Allò que l’irònic redactor del document volia agrair

és que la gestió matussera del governador –les tortures als detinguts, la

prohibició d’«El Cant de la Senyera»– havia possibilitat el recobrament de

la consciència nacional dels catalans i també que els catòlics prenguessin

consciència que el franquisme no servia l’Església sinó que l’usava. Al llarg

de la reunió del Consell de Ministres celebrada el 21 d’octubre de 1960, tal

com registra el BOE del dia després, Acedo va ser cessat.

Una altra acció per mantenir viu l’estat d’agitació era transformar en

un acte de protesta el judici que es faria contra Pujol. Durant les dues

primeres setmanes d’empresonament no es va saber del cert com seria

jutjat, si per la justícia ordinària o per la militar. Les conseqüències serien

menors si Pujol era jutjat ordinàriament i Benet, com hem vist en la carta

a Brademas, va mirar d’aconseguir-ho movent fils. També hi podria ajudar

Trias Peitx, com documenta la carta del 3 de juny.

Amic Tries,

La situació jurídica de Jordi Pujol sembla que s’endureix. Després d’ha-

ver assegurat el Capità General de Barcelona que el seu cas passaria de

la jurisdicció militar –on es troba ara– a la jurisdicció ordinària civil,

de sobte arriba la notícia que es vol jutjar en Jordi Pujol en Consell de

Guerra Sumaríssim, amb una petició fiscal de 20 anys. Aquesta ordre

ha vingut directament de Madrid, de Franco. Es vol fer amb Jordi Pujol

igual que es feu amb Julio Cerón: un Consell de Guerra Sumaríssim,

amb defensor militar, per tal d’evitar que una defensa civil converteixi

Des del primer moment,

Benet va començar

a fabricar paperassa

opositora.

186

el judici en el judici contra el règim i, a més, jutjar-lo així rapidíssima-

ment i per sorpresa. Franco no perdona i es vol venjar d’en Jordi Pujol.

Com es veu, Franco tracta els catòlics de l’oposició que pot «pescar»

amb més duresa que no pas als dirigents comunistes, perquè aquests

fins ara són jutjats en Consell de Guerra Ordinari, amb advocats civils...

Cal fer un esforç per evitar aquest perill immediat. Cal que evitem

entre tots els sumaríssim, i aconseguir que la causa passi a la jurisdic-

ció ordinària o, almenys, que el consell de guerra sigui ordinari.

A Jordi Pujol se l’acusa d’haver imprès papers de propaganda cata-

lanista sobretot contra Galinsoga, i d’un paper titulat «Us presentem el

general Franco». Aquest és el que segons sembla es basen pel Sumarís-

sim: diuen que conté injúries contra «el Jefe del Estado». Es diu en ell

que Franco és un opressor i un corruptor. Però no sabem, amb certesa,

si Jordi Pujol accepta del tot la responsabilitat d’aquest paper. En el

paper no es feia cap crida a cap revolució... [Manuscrit:] Em diuen ara que

J. Pujol nega, diu que ell no és l’autor.

Diuen que a França, l’home que té influència sobre Franco i el mi-

nistre Solís –el del Movimiento–, és Mr. PINAY. Ens diuen que si Pinay

escrivís a Franco o a Solís, però millor al primer, seria possible que el

fes reflexionar i canviar d’opinió. Però caldria que ho fes urgentment.

L’argument seria el de que repetir un cas Julio Cerón, abans de mig any

de l’altre, faria un pèssim efecte internacional... que tractar els catòlics

d’oposició amb més duresa que els mateixos comunistes, etc.

Hi ha entre els nostres amics o els amics dels nostres amics algú

que pogués intervenir prop de Mr. Pinay? Si podeu fer algun pas, feu-lo

urgentment. Us en quedarem molt agraïts.

Paga la pena consignar què havia ocorregut amb Julio Cerón. L’any 1958,

després d’un seguit de reunions de temàtica religiosa amb joves universi-

taris a Madrid, aquest diplomàtic catòlic havia fundat el Frente de Libera-

ción Popular (més conegut com FELIPE, l’FLP), una força política profètica

i revolucionària (en paraules del Javier Tusell de La oposición democràtica al

franquismo) que es va eixamplar amb prou rapidesa establint alguns nuclis

de militància a diferents ciutats espanyoles. També a Barcelona, a l’en-

torn, d’entrada, d’alguns dels integrants del grup de la revista de catolicis-



187

me progressista El Ciervo. L’adhesió de l’FLP a la «Huelga Nacional Pacífica»

convocada pel PC per al 18 de juny –adhesió, per cert, a la qual també es va

sumar el Partit Democratacristià de Catalunya (el partit unipersonal creat

per Benet amb motiu de la «Campanya de la P»)– va fer que la policia de-

sarticulés el grup d’un Cerón, que va ser jutjat primer el 9 de novembre de

1959 per un consell de guerra ordinari i el 29 de desembre per un consell

de guerra extraordinari. Aquella segona vista «estuvo rodeada de inusitada

expectación». Hi va haver una presència d’estudiants notables i també d’ad-

vocats de prestigi, entre ells el democratacristià José María Gil Robles. La

premsa estrangera –per exemple Temoigage Chrétien– en va donar notícia.

Pagava la pena consignar-ho, deia, perquè, en el cas que Pujol fos jutjat

per un consell de guerra sumaríssim, el conspirador Benet ja havia ideat la

manera d’instrumentalitzar-lo. Així ho escrivia el 9 de juny:

Preparar el C[onsell]. guerra si es fa sumaríssim. Cal repetir i augmen-

tar espectacle de Julio. Corresponsals, capellans, noies, estudiants, ad-

vocats, etc., una gran massa a la Porta de la Pau. Tinguem en compte que

poden convocar-lo per sorpresa, i així ho faran certament.

Aquesta carta no va adreçada a cap corresponsal en concret sinó a uns «es-

timats amics». Queda clar que no eren amics de l’estranger i que eren per-

sones compromeses amb la campanya. Ta vegada fossin els equips d’acció

nacionalista de l’Acadèmia de la Llengua. Benet, a la carta, els transmetia

un seguit de consignes sobre com havia de prosseguir la campanya.

Permeteu-me unes paraules. La situació tal com està ens obliga a conti-

nuar la campanya en 5 direccions principals: a) Jordi Pujol. Lligar el seu

nom a la campanya contra Galinsoga i Vanguardia, com acusat d’ésser

un dels capdavanters i per això perseguit i castigat. Així ajudarem a

popularitzar el seu nom (ens cal que el poble conegui noms de les noves

generacions) i, a més, permet la continuació de l’agitació popular. D’al-

tra banda tot això és veritat i no perjudica judicialment a J. P.; al contra-

ri. Cal que el cas Jordi sigui conegut a les barriades, i no es quedi entre

l’element burgès. b) Continuar campanya contra Acedo Colunga per tal

d’aconseguir una dimissió definitiva. Imagineu-vos què representaria

188

que en menys de mig any poguéssim tombar Galinsoga i Acedo... Quina

magnífica base per altres operacions. Model d’atac: el full «Gràcies, ge-

neral A.» o d’altres, de tipus burgès: Acedo amb les seves provocacions

i repressions farà perdre la calma a la burgesia barcelonina, que tant

es necessita pel pla d’estabilització sigui un èxit... esvalotarà el poble...

Dos fulls d’aquests ja se n’han fet i adreçat als ministres. Cal que en

rebin més. c) Campanya Opus. Per exemple la carta oberta a Ullastres,

que comença a circular. Cal ofensiva insistent sobre la gent de l’O. L’O.

de Barcelona comença a estar esverat i diu que està disposat a fer el que

calgui. Segurament en lloc de dimitir els seus ministres, faran –i se sap

que fan– tots els possibles per tombar Acedo. Si continuem atacant-los

intel·ligentment, ens seran uns aliats preciosos en aquesta operació. d)

Campanya contra la tortura, en general, però partint dels fets d’ara. No

seria possible que els estudiants hi participessin més for-

tament? Per exemple: Acords de Cambres sindicals, cartes

al Bisbe, al Ministre de Justícia, etc., amb signatures... I els

intel·lectuals? No deixem sols al Col·legi d’Advocats. e) Es-

tranger: sembla que marxa força bé.

Des de la meva situació especial, d’on no em deixen sor-

tir per ara, em sembla que falta paperassa, i que té poca divulgació. Cal

ampliar el ressò popular... perquè després poden venir d’altres accions.

Cal fer un esforç de papers... que no s’estigui per economia. Tot es resol-

drà. Els grups no castigats han d’ajudar. El paper «Galinsoga es revenja»

s’ha de popularitzar i fer-ne edicions en ciclostil. Creieu-me, si sabem

aprofitar aquesta ocasió, podrem treure’n molt de profit, i serà un gran

pas endavant. Cal coordinar ara les coses més que mai. Em dol molt no

poder estar més present.

Com ja hem vist, Benet entrelligava l’èxit de la campanya al judici que se

celebraria contra Pujol i l’impressor Francesc Pizón. S’havia d’intentar que

el judici no fos un consell de guerra i sobretot que no fos sumaríssim. Però

en cas que es decidís que el judici fos militar, s’havia d’aprofitar també i

convertir l’acte en una manifestació de protesta.

El 13 de juny, finalment, es va celebrar el consell de guerra sumaríssim.

No sé quanta gent hi va anar, però sí se sap el nom d’algunes personali-


Benet entrelligava l’èxit

de la campanya al judici

que se celebraria contra

pujol.


189

tats que hi van acudir: a banda de la família, un grup de religiosos entre

els quals hi era Robert Batlle –director de les Congregacions Marianes– o

mossèn Casimir Martí –que aleshores ja havia començat l’estudi sobre el

moviment obrer a la Barcelona del segle xix amb Josep Benet–, el militant

de l’MSC Raimon Obiols, nois i noies de l’Acadèmia, Josep Maria Vilaseca o

Joan Triadú, que hi va anar acompanyat d’un jove mallorquí que tenia hos-

tatjat a casa seva (un tal Baltasar Porcel, que va quedar commogut)... Però

el ressò del consell no va ser tant pel paper de l’advocat o pel nombre dels

assistents sinó pel corprenedor discurs que va fer Pujol just abans que els

membres del consell es retiressin per deliberar. Un moment memorable

en el qual el símbol es va començar a metamorfitzar en líder sense deixar

de ser símbol.

Quan va poder llegir Benet l’al·legat de Pujol? No ho sé pas, però no

em deixa de sorprendre el nivell de comunió entre el discurs memorable

de Pujol i algunes de les idees de Benet exposades a les cartes. Penso en

aquest fragment de la carta de Benet a Brademas, que vinculava els Fets

del Palau a l’aparició d’una joventut catòlica i nacionalista compromesa.

Els Fets eren:

La manifestación externa de que la política de oposición, en Cataluña,

está llevada y realizada en gran parte por las nuevas generaciones, las

que no intervinieron en la guerra civil, y que en esta oposición hay gru-

pos de católicos jóvenes que combaten en vanguardia. Es el país joven

que lucha contra el viejo y por razones biológicas, al menos, son los que

triunfarán.

La carta a Brademas va ser redactada el 2 de juny. Precisament aquell mes,

Benet va publicar un text molt significatiu a Serra d’Or. Des de feia més o

menys un any (des del mes de juliol de 1959, per ser exactes), Benet, amb

certa regularitat, escrivia una columna a la revista Germinàbit de Montser-

rat i la va mantenir a Serra d’Or, montserratina també, que l’havia succeït a

partir del mes d’octubre d’aquell 1959. En aquella columna, titulada «No-

tes i comentaris», Benet aniria exposant en petites píndoles un projecte

d’ofensiva intel·lectual que aniria madurant durant la primera meitat de

la dècada dels seixanta. Però al número de juny del 60 va incloure una peça

190

de significació distinta, que se’m fa molt difícil no agermanar-la amb els

Fets del Palau i el discurs de Pujol al consell de guerra sumaríssim. La va

titular «Noves generacions», es va reproduir al llibre Fets i personatges i deia

el següent:

Aquest és el signe de l’hora actual a casa nostra: les noves generacions

empenyen i s’afermen. Les descobrim en tota mena d’activitats: unes

vegades a la base, d’altres prenent, ardides, la mateixa direcció. Gent

de les noves generacions, amb llur conducta i llur generositat, van des-

vetllant els adormits i els pessimistes, que encara són, dissortadament,

massa nombrosos. Són els joves els qui, amb llur presència actuant,

plantegen el problema de la dimissió de responsabilitats de llurs pares

davant el nou món que es fa cada dia. Els joves ja són ací, i no hi valen

excuses. Ells són una realitat que marca el present i determinarà el fu-

tur. Que els pessimistes i els adormits no ho oblidin; altrament, tindran

sorpreses.

El discurs de Pujol va ser una autèntica sorpresa. Ara gràcies al llibre de

Canals sabem que aquell al·legat també va quedar registrat al sumari. «Una

juventud que sube a la vida política con creencias espirituales y crece con exigencias

cristianas, creyéndose con derecho a decir que, realmente, se sienta en el banqui-

llo tal juventud, identificada espiritualmente con él». Era un veritable manifest

generacional. Un manifest que aleshores va tenir una

circulació gairebé immediata. A la sala, assegut a les

primeres files, hi havia Joan Anton Benach –periodista

d’El Correo Catalán–, que va prendre notes suficients de

les paraules de Pujol per poder reconstruir el discurs.

Benach el va passar a net i el va fer arribar a membres del CC, que es

van encarregar de fer-ne còpies. L’endemà del consell de guerra, l’activis-

ta Xavier Polo juntament amb Jaume Casajoana va pintar a una paret de

l’Arrabassada la mítica frase «Som una joventut que puja lentament, però

obstinada».


l’al·legat de pujol

va ser un manifest

generacional.

19 DE sETEMBRE

Presentació:

lluís ReAles, vicepresident primer de

l’Ateneu Barcelonès

eRnest mARAgAll, vicepresident de la Fundació Catalunya Europa

JoRDI puJol, President del Centre d’Estudis Jordi Pujol

Ponents:

AntonI ComIn, Professor d’EsADE i exdiputat al Parlament

FeRRAn ReQueJo, Catedràtic de Ciència Política a la UPF

mònICA teRRIBAs, Periodista i Professora a la UPF

Moderació:

AntonI gutIéRRez-RuBí, Assessor Polític i de Comunicació

3 D’oCTUBRE

Ponents:

mIQuel CAmInAl, Professor de Teoria Política a la UB

JoAn mAnel tResseRRAs, Professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura a la UAB

Josep mARIA VAllès, Catedràtic Emèrit de Ciència Política a la UAB

Moderació:

JoAQuIm ColomInAs, Professor de Ciència Política a la UB

17 D’oCTUBRE

Ponents:

mIQuel ICetA, President de la Fundació Rafael Campalans

IgnAsI lloRente, Consultor en Comunicació i exportaveu d’ERC

VICenç VIllAtoRo, Director de l’Institut Ramon Llull

Moderació:


7 DE novEMBRE

Ponents:

CARles BoIX, Catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a la Universitat de Princeton

Àngel CAstIñeIRA, Director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’EsADE

JoAn RIDAo, Professor de Dret Constitucional i Ciència Política a la UB i EsADE-URL

Moderació:


21 DE novEMBRE

Ponents:

Josep lluís CARoD-RoVIRA, Director de la Càtedra UPF sobre Diversitat social

JoAQuIm llImonA, President de la Fundació PIMEC

Josep RAmoneDA, Periodista, Filòsof i Escriptor

Moderació:


12 DE DEsEMBRE

Ponents:

AntonI CAstells, Catedràtic d’Economia a la UB i President del Consell Assessor de la Fundació Catalunya Europa

peRe pugès I DoRCA, Responsable de Relacions Polítiques i Institucionals de l’AnC

ImmA tuBellA, Catedràtica de la UoC i del Collège d’Études Mondiales de París

Moderació:


La Fundació Catalunya Europa i el Centre d’Estudis Jordi Pujol organitzen aquest cicle de taules rodones amb l’objectiu de promoure el debat i la reflexió sobre la renovació i la redefinició del catalanisme polític, en el marc del context actual i l’horitzó de l’Europa del 2020.

Detalls del cicle:Ateneu Barcelonès (Canuda, 6, Barcelona)setembre - desembre 2013De 19.00 a 20.30hsessions lliures. Aforament limitat.

Informació i reserves:FUnDACIÓ CATALUnYA [email protected] Tel. 93 238 89 32

llibres


193

todo lo que era sólido Antonio muñoz molinabarcelona: seix barral, 2013, 253 p.

Per: David Murillo BonvehíProfessor del Departament de Ciències Socials d’Esade

Torna LarraEls catalans tenim una llarga tradició de psicoanàlisi col·lectiva. Pla, Xammar, Gaziel, Vicenç Vives o Ferrater Mora estarien entre els més coneguts i admirats. També en aquesta tradició cal llegir gran part de l’actual assaig polític català. Sempre amb la voluntat de comprendre el caràcter dels catalans. El perquè del nostre individualisme, fill d’un país desposseït durant segles d’institucions pròpies i que les que ha tingut, tot sovint, li han estat adverses. Fruit d’aquest context, en l’imaginari assagístic col·lectiu, vindria el derrotisme dels catalans, l’escepticisme per tota gran empresa i una natural malfiança cap a la classe política.

Per la banda castellana, no és tan habitual veure anàlisis d’aquesta magnitud, sobretot practicades per plomes de renom. Almenys no fets darrerament.

Al marge de períodes històrics puntuals sotmesos a la sotragada de la frustració (la pèrdua de Cuba, la guerra civil, el primer franquisme), amb Azaña d’egregi contraexemple, l’escepticisme no seria un dels trets centrals de l’assagisme castellà. Com ha escrit el president Pujol més d’una vegada, el que al llarg dels darrers anys ha caracteritzat l’Estat espanyol és més aviat el seu contrari: una certa fatxenderia de nou ric, una recuperació de l’imaginari del Segle d’Or amb els seus conqueridors i els seus exegetes de la reconquesta. Amb empreses que sortien de Barajas, sempre Barajas, cap a la reconquesta d’Amèrica. Amb un país que escalava posicions en renda global i per càpita i que aviat, deien, sobrepassaria les poc dinàmiques Itàlia o França. En definitiva, un país que estava cridat a ser l’enveja del món.

De l’esclat de la crisi cap aquí, alguns autors castellans s’han encarregat de refer el discurs per construir una nova narrativa més d’acord amb la situació present. Aquest reposicionament, però, s’ha desenvolupat sobretot en l’ordre econòmic, institucional i polític. Amb receptes que, semblaria, en teoria haurien de permetre reprendre el camí recorregut en les dues dècades triomfals que van de la incorporació a la Unió Europea fins a l’esclat de la bombolla immobiliària.

Muñoz Molina, un espanyol americanitzat, des de la talaia que fou l’Institut Cervantes de Nova York que dirigia, es planteja la mateixa escomesa que altres escriptors han recorregut: identificar què ha fallat. Però ho fa a la catalana: amb ganivet i destral, recuperant un estil que recorda el de les cròniques depriments i desesperançades d’un altre espanyol, aquest afrancesat, Fígaro (Mariano José de Larra). Dos autors que es dolen del país, el comparen

194

Llibres

amb l’exterior civilitzat i denuncien la crisi moral en què aquest es troba. L’enfocament és el mateix. Només des de la distància Espanya es pot veure tal com és. I la mirada és dura. Muñoz Molina tira d’hemeroteca per fer una crònica del que han estat aquests darrers anys. Anys de diner fàcil, ideologia d’esquerres claudicant i corrupció a dojo. Per què culpa les esquerres? Perquè els que fallen sempre són els nostres, aquells en els quals teníem tantes esperances dipositades i que tan lluny s’han situat de les banderes que juraven defensar. Anys en què el pols moral de la ciutadania queia, l’estat de dret s’esquerdava i els líders polítics locals es transformaven en cacics que bescanviaven vots per favors inconfessables i festes majors. Braus i cervesa a dojo. La reflexió que Muñoz Molina fa sobre el culte a la festa i la indulgència cap als desficis etílics de la joventut li serveix de baròmetre d’aquesta Espanya consumida per la febre de l’or. Hem caigut ben avall.

L’autor, com Larra, torna a dibuixar un país sotmès a la ignorància i a l’autoritarisme. Un país mancat de tradició liberal, on les elits pensen per als altres i als altres ja els va bé el que aquells pensin mentre de tant en tant el pressupost públic arribi a esquitxar. L’explosió d’obra civil feta per les administracions públiques en les darreres dècades caldria analitzar-la des d’aquest prisma. D’aquí el reguitzell de monuments, aeroports, AVE, autovies i museus regionals. Un efecte Pompidou a l’espanyola, un afany d’emulació on el que calia era democratitzar la inversió pública al crit de no serem menys. Un moviment ben retratat, per cert, a Modesta España, d’Enric Juliana. La «clàusula Camps» del darrer estatut valencià seria l’impuls convertit en norma: si els altres ho volen, nosaltres també ho volem. Ni més que

ningú, ni menys que ningú. Tot plegat, massa diners per a tan poca democràcia i tan poca ciutadania.El quadre resultant certament recorda Larra: un poble endarrerit, incapaç; unes elits ineptes. On l’efímer i l’immediat passa per davant del durador. El tangible, la construcció, per davant de l’intangible, l’educació. Aquest, insisteix, continua sent un país que no sap escoltar, embarcat en un guerracivilisme de discurs on els uns i els altres reviuen conflictes passats i s’afanyen a reinterpretar, a tancar, la història. Qualsevol cosa abans que no pas posar-se d’acord en com gestionar el present i com construir el futur. Un país fet per empresaris que es fan rics sense crear riquesa, el capitalisme castís, que diria César Molinas.Construir quelcom de valor costa. Destruir, prou que ho hem vist, és més fàcil. Molt més fàcil. Com en els edificis, el deteriorament sempre és gradual. L’enfonsament és sobtat. I ara som al cap del carrer, davant de l’enfonsament de tot el que crèiem sòlid. En una democràcia sense demòcrates on «la barbàrie triomfa no pas per la força dels bàrbars sinó per la capitulació dels civilitzats». Novament la traïció ve de l’esquerra, ara institucionalitzada, que alimenta cadires i gestiona pressupostos (o el que en queda). No trobarem en aquest llibre solucions a aquest zoològic de corrupteles i ineptituds en què s’ha convertit Espanya. El més interessant del llibre, que hi és i és molt, prové de la part de vivisecció dels mals que assolen la pell de brau. L’assaig només vol ser això: una presa de consciència, un crit i un lament, adreçat a ciutadans i polítics. Trista Espanya, qui t’ha vist i qui et veu. Entre les vies de sortida, poc originals, les del moralista: recuperar mantres i virtuts del vell progressisme republicà. No hi ha govern noble sense


195

una societat culta amb sentit moral. Cal recuperar la responsabilitat individual, la virtut cívica i el sentit de col·lectivitat. Espanya es dessagna en particularismes que competeixen entre si i es retroalimenten. Un cop més, l’efecte emulació que en mal dia inicià l’estatut d’autonomia andalús. Només Muñoz Molina, que s’ho mira des de fora, és aliè a la malaltia del particularisme. Ja ho sabem prou: l’intel·lectualisme ha de ser apàtrida per definició; les idees no saben de banderes ni de fronteres. Com casa l’esperit democratitzador amb la seva crítica als particularismes perifèrics és un misteri que ni esbossa ni pretén resoldre. També en això el nostre autor és un fidel representant de la tradició assagística castellana.

la reconstrucció nacional de Catalunya (1939-2012).Dowling, Andrewpasado y presente, barcelona, 2013, 420 p.

Per: Jordi Casassas

Probablement una de les coses més complicades a l’hora de fer història «regional», sobretot si no és la de la teva regió o el teu objecte habitual d’estudi, és saber interpretar el sentit del llenguatge adaptat a la dinàmica específica de l’àrea sobre la qual es treballa; el més habitual és trobar-hi adaptat l’ús estàndard del vocabulari «universal», això és la pràctica que permet la dissecció del cas particular tot veient (valorant) a quina distància es troba del model interpretatiu general. No caure en aquesta mena de parany significa haver realitzat un esforç doble, emocional i acadèmic, molt més determinant quan el tema de fons es refereix a la dinàmica nacional i nacionalista moderna, en el seu vessant dels nacionalismes minoritaris o sense estat.

Tot això ve a tomb per destacar com el professor Andrew Dowling es troba entre

196

Llibres

el grup poc nombrós dels qui miren de realitzar aquest esforç afegit d’empatia que estimula l’interès pel cas concret, aquest plus que l’ha permès franquejar la porta del laboratori i fer el primer pas per endinsar-se en la realitat present des de la qual es realitza l’anàlisi històrica. Dowling treballa des de Cardiff, on és sensible a la valoració dels perjudicis que el nacionalisme no reconegut anglès (la majoria d’anglesos, com de castellans, pensen que el nacionalisme és una cosa dolenta, un pal a la roda del progrés) ha provocat en la llengua, la cultura i la realitat del País de Gal·les. És des d’aquest estat d’ànim que se sent català i fins i tot catalanista (i emocionalment independentista), i des d’on parteix el seu estudi de la realitat nacional catalana. És un cas que recorda l’anterior de Michael Keating, aquest amb ascendents escocesos i irlandesos i gran especialista en l’estudi de les nacions sense estat (el 1996 va publicar un estudi comparat dels casos quebequès, català i escocès). Els dos s’allunyen molt de la majoria de renovadors dels estudis sobre la nació i el nacionalisme dels anys vuitanta del segle passat, de vivència i convicció cosmopolites i de filiació metodològica materialista històrica (políticament marxistes), així doncs, amb un a priori antinacionalista molt marcat.

No hi ha dubte que a Dowling l’interessa vivament el gir independentista que s’ha anat consolidant a Catalunya en la darrera dècada (i també a Escòcia). I això connecta amb la seva vivència més propera i fa que l’interès s’emmarqui en els casos d’Espanya i la Gran Bretanya, dos dels estats unificats més antics d’Europa i els dos amb moviments que poden posar fi al seu equilibri territorial («nacional») històric. Es tracta d’un interès per entendre les raons històriques que han portat al

qüestionament de l’encaix de Catalunya a Espanya i, així, en coincidència amb l’interès del mencionat Keating, per l’estudi de com s’insereixen les diferències nacionals en les societats democràtiques modernes. Al marge d’aquest plus d’interès i especialment en el cas que ara ens ocupa, comprovem també el rigor acadèmic, el profund i posat al dia coneixement bibliogràfic de la dinàmica catalana. En definitiva, partint de l’interès especial pel tema i del seu profund coneixement acadèmic, bona part de l’aportació de Dowling rau en l’afegit de «llibertat» de judici que aporta sempre una mirada externa.

El llibre La reconstrucció nacional de Catalunya (1939-2012) ve a ser un resum força lúcid del recorregut del catalanisme polític des dels seus orígens, a final del segle xix, fins a l’actualitat a través de cinc capítols que tracten, successivament, de la crisi colonial de 1898 fins al final de la guerra civil; de la repressió del regim franquista (1939-1955); del ressorgiment (1955-1970); de la restauració (1970-1984); i de la fase autonòmica (1984-2012). Dowling acaba la seva anàlisi amb un epíleg on intenta esbrinar els elements i les fites de l’actual rebrot independentista, i on es qüestiona les possibilitats de la independència catalana dins el marc espanyol i de la UE, un cop frustrades les esperances de regeneració d’Espanya i d’aquella sortida per elevació que per un temps es pensà que podia representar el Comitè de les Regions de la Unió Europea.

L’anàlisi del professor Dowling ens presenta un catalanisme que pren de seguit un gran protagonisme dins de la realitat catalana del segle xx: de fet pensa, amb bona part de raó, que el catalanisme i l’obrerisme anarcosindicalista (al qui confereix un

197


excessiu i permanent anticatalanisme) han estat les dues grans forces que han centrat la història catalana fins a la guerra civil. De fet se li podria retreure el paper subordinat que dóna a la cultura política republicana, essencial en aquest primer terç de segle a bona part del territori català; també el relatiu esbiaixament amb què valora el paper del catalanisme conservador representat per la Lliga Regionalista: com un partit cambonià dedicat a vehicular les relacions de Catalunya amb Espanya i a defensar principalment els interessos econòmics, descuidant en part tota l’obra pratiana del «Catalunya endins» que a través de la Mancomunitat va fer de gran agent modernitzador de la realitat catalana.

Un encert del llibre és la importància que es dóna a l’Església en la dinàmica catalana, tant en aquest primer període com durant la Guerra Civil, quan el pogrom contra el món catòlic i els seus representants constituí l’episodi antireligiós més dur del segle xx europeu. Com a balanç l’autor apunta que el «desafiament representat pels nacionalismes perifèrics fou més intens que cap altre a què s’enfrontaren els altres estats de l’Europa occidental»: el moviment nacional català havia assolit un gran potencial que no es recuperaria fins després de 1975, i és contra aquesta obra que llançarien tot el seu acarnissament Franco i la dictadura. En la part central del seu llibre, potser la més reeixida, Dowling explica el fracàs dels intents assimilacionistes del franquisme i la forma relativament ràpida (i heroica) amb què es reconstruí i salvà la cultura i la llengua catalanes. A final dels anys cinquanta, assegurada fins a un cert punt aquesta supervivència (en molt bona part gràcies al suport d’una part de l’Església catalana), es va poder emprendre la batalla política

de la lluita antifranquista, amb un pes molt important de la mateixa Església (un altre dels encerts del llibre) i del PSUC a l’esquerra.

En la fase autonòmica que s’obre definitivament el 1980 el catalanisme emprendrà la tasca de la construcció autonòmica sense trencar amb Espanya. En bona part es té la convicció de representar una excepcionalitat dins el mapa europeu de les nacions sense estat i de l’anàlisi comparada subjacent en l’obra de Dowling es desprèn que en gran mesura això es deu a l’existència de la gran ciutat de Barcelona, l’única metròpoli en la qual ni en els pitjors temps de la dictadura es perd l’ús de la llengua alternativa, en aquest cas el català.

La darrera part d’aquest interessant llibre se centra en l’anàlisi de l’actual trencament dels llaços de Catalunya amb Espanya, de la naturalesa del nou i creixent independentisme i de la vivor amb què el catalanisme està regenerant la política catalana. Però és un epíleg que es tanca amb un interrogant que per a l’autor ve forçat, fonamentalment, per les dificultats que el marc internacional es pot preveure que posarà a una hipotètica secessió catalana. Sense cap mena de dubte aquest llibre ens aporta molts elements per a la reflexió.

198

cAstellAnO

Del equívoco a la clarificaciónJoan B. Culla

La reflexión del profesor Joan B. Culla se articula a partir de la formulación del concepto «equívoco de la transición». Mientras que las fuerzas políticas del catalanismo habrían concebido el proceso constituyente y estatutario como el punto de partida de consolidación del autogobierno, las fuerzas políticas dominantes en el conjunto de España habrían entendido aquel proceso como el punto de llegada en lo que respecta a un nuevo diseño territorial del Estado. Tras un largo periodo durante el cual «el equívoco», con más o menos tensiones, se habría mantenido, el nuevo proceso estatutario y la sentencia del Tribunal Constitucional habrían revelado la caducidad de aquel equívoco.

Adiós, Renaixença, adiósAgustí Colomines

Desde la Fundació CatDem, el historiador Agustí Colomines y su equipo emprendieron la tarea de repensar el catalanismo en el marco de la propuesta de Artur Mas de edificar una nueva casa grande. En este artículo, fruto de aquella experiencia y de una observación lúcida de las reflexiones recientes sobre el movimiento nacional catalán –de Rubert de Ventós a Carod-Rovira–, Colomines reflexiona sobre el cambio de óptica que ha vivido el catalanismo en los últimos años y elabora la tesis de que la fórmula fundacional diseñada en tiempos de la Renaixença ha sido superada.

Diez reflexiones sobre viejo y nuevocatalanismolluís Bassets

Los diarios españoles tienen en Lluís Bassets –director adjunto del diario El País– a uno de los analistas más brillantes y preparados de la política internacional. Bassets, asimismo, no ha dejado de ser un espectador cualificado de la política catalana reciente. Esta doble perspectiva es la que utiliza en este artículo para diseccionar los retos y las dificultades en que se encuentra el proceso de soberanización del catalanismo. De su reflexión, que rehúye los lugares comunes, destaca la dialéctica que establece entre la crisis de la Unión Europea (con tendencia a sacrificar su acción en beneficio de los estados) y la demanda del catalanismo de un mayor estatus político.

el error metonímico y el error metafóricoAndreu mayayo

Hace años que el profesor Andreu Mayayo analiza la evolución política catalana. Este artículo ofrece una descripción crítica, severa e incluso ácida, de la gestión del proceso soberanista tal como ha querido codificarlo y liderarlo la Generalitat presidida por Artur Mas. La tesis central es que el gobierno hizo una lectura apresurada de la manifestación del 11 de septiembre de 2012 que le habría llevado a errar su táctica. Habría obviado, por un lado, que la manifestación quería expresar una queja ante las políticas derivadas de la crisis y, por otro lado, habría obviado también la progresiva pérdida de peso que tendrán los estados en la reconfiguración geopolítica que impone el presente.

AbstrActs VIA22


199

DossIER: LIDERAzGo, soCIEDAD Y PAís

El dossier especial de este número es fruto de una colaboración del Centre d’Estudis Jordi Pujol y la Cátedra Liderazgos y Go-vernanza Democrática de EsADE. Parte de un seminario celebrado el día 11 de febrero de 2013 en EsADE, que reunióa un grupo de expertos con el objetivo de debatir sobre el liderazgo político, en Ca-talunya y hoy. Concretamente, el seminario tenía por objeto analizar, o mejor decons-truir, el liderazgo del MHP Artur Mas entre los hechos de septiembre y la actualidad desde ópticas y sensibilidades políticas muy distintas. se abordaron los principales rasgos característicos de su liderazgo; se evaluaron aciertos y errores, puntos fuer-tes y puntos débiles; y se intentó extraer lecciones de cara a la maduración y el enriquecimiento de la noción de liderazgo político.Al seminario asistieron quince personas, a quienes queremos agradecer su participa-ción y sus reflexiones valientes e incisivas, a la vez que sinceras y respetuosas.

lista de participantes:

- Laia Bonet, política

- Xavier Bru de sala, escritor

- Miquel Calsina, Centre d’Estudis Jordi Pujol y Universitat Ramon Llull

- Àngel Castiñeira, Cátedra Liderazgos y Governanza Democrática de EsADE

- Joan guitart, Centre d’Estudis Jordi Pujol

- Antoni gutiérrez-Rubí, Ideograma

- Enric Juliana, La Vanguardia

- Josep M. lozano, Cátedra Liderazgos y Governanza Democrática de EsADE

- Pau mas, Cátedra Liderazgos y Governanza Democrática de EsADE

- Rafael nadal, periodista

- Montserrat nebrera, Universitat Internacional de Catalunya

- Daniel ortiz, Institut Ildefons Cerdà

- Raimon Ribera, Cátedra Liderazgos y Governanza Democrática de EsADE

- Ferran sáez, Blanquerna - Universitat Ramon Llull

- Joan Vergés, Universitat de Girona

englisH

From misunderstanding to ClarificationJoan B. Culla

This reflection by Professor Joan B. Culla is based on the formulation of the concept “the misunderstanding of Spain’s transition to democracy”. While the political forces of Catalan nationalism conceived the constitutional and statutory process as the departure point for the consolidation of self-government, the dominant political forces of the whole of Spain understood that process as the destination point of a new territorial design of the State. After a long period during which “the misunderstanding”, with varying degrees of tension, was maintained, the new statutory process and the Constitutional Court’s sentence have revealed the obsolescence of that misunderstanding.

Farewell, Renaissance, FarewellAgustí Colomines

From the CatDem Foundation, historian Agustí Colomines and his team undertook the task of rethinking Catalan nationalism within the framework of the proposal by Artur Mas of building a new “big house”. In this article, the results of that experience and of lucid observation of recent reflections on the Catalan national movement – from Robert Ventós to Carod-Rovira – Colomines reflects on the change of perspective experienced by Catalan nationalism in recent years and develops the theory that the foundational formula designed in times of the Renaissance has been superseded.

ten Reflections on old and new Catalanismlluís Bassets

In Lluís Bassets – deputy director of the newspaper El País – Spanish newspapers have one of the most brilliant and well-informed analysts of international politics. Bassets,


in turn, has been a ceaseless and highly qualified spectator of recent Catalan politics. He uses this dual perspective in this article to dissect the challenges and difficulties facing the Catalan sovereignty process. Prominent in his reflection, which steers well away from clichés, is the dialectic established between the crisis of the European Union (with a tendency to sacrifice its action for the benefit of the states) and the demand from Catalan nationalism of greater political status.

the metonymical error and the metaphorical errorAndreu mayayo

Professor Andreu Mayayo has been analysing Catalan political evolution for many years. This article offers a critical, severe, even acid description of the management of the sovereignty process, as the Generalitat under Artur Mas has wished to encode and lead it. The central theory is that the Catalan government made an over-hasty reading of the demonstration of 11 September 2012 which may have led it to err in its tactics. It overlooked, on the one hand, the fact that the demonstration wished to express a complaint regarding the policies resulting from the crisis and it overlooked, also, the progressive loss of importance that the states will have in the geopolitical reconfiguration being imposed in the present.

DEBATE: LEADERsHIP, soCIETY AnD CoUnTRY

The special dossier in this issue is the result of a collaboration agreement between the Centre d’Estudis Jordi Pujol and the EsADE Chair in Leaderships and Democratic Gov-ernance. It is based on a seminar held on 11 February 2013 at EsADE which brought together a group of experts with the aim of debating on political leadership in Catalonia and today. specifically, the seminar had as its objective the analysis, or rather decon-struction, of the leadership of Artur Mas between the events of september and the

present day, from very different perspec-tives and political sensitivities.The main characteristic traits of his leader-ship were examined; successes and errors were assessed, along with strong points and weak points, and an attempt was made to extract lessons with regard to the matur-ing and enrichment of the notion of political leadership. some fifteen people attended the seminar, and we would like to thank them for their participation and their brave and incisive yet simultaneously sincere and respectful reflections.

list of participants:

- Laia Bonet, politician

- Xavier Bru de sala, writer

- Miquel Calsina, Centre d’Estudis Jordi Pujol and Universitat Ramon Llull

- Àngel Castiñeira, EsADE Chair of Leaderships and Democratic Governance

- Joan guitart, Centre d’Estudis Jordi Pujol

- Antoni gutiérrez-Rubí, Ideograma

- Enric Juliana, La vanguardia

- Josep M. lozano, EsADE Chair of Leaderships and Democratic Governance

- Pau mas, EsADE Chair of Leaderships and Democratic Governance

- Rafael nadal, journalist

- Montserrat nebrera, Universitat Internacional de Catalunya


- Raimon Ribera, EsADE Chair of Leaderships and Democratic Governance

- Ferran sáez, Blanquerna - Universitat Ramon Llull

- Joan Vergés, Universitat de Girona

200

Abstracts


201

FrAnçAis

De l’équivoque à la clarification Joan B. Culla

Le professeur Joan B. Culla entame une ré-flexion à partir de la formulation du concept « équivoque de la transition ». Tandis que les forces politiques catalanistes auraient envi-sagé le processus constituant et statutaire comme le point de départ de la consolidation de l’autogouvernement, les forces politiques dominantes dans l’ensemble de l’Espagne auraient, quant à elles, considéré ce proces-sus comme l’aboutissement d’une nouvelle conception territoriale de l’État. Après avoir laissé subsister « l’équivoque » pendant une longue période de temps – non sans soulever quelques tensions –, le nouveau processus statutaire et la décision de la Cour constitu-tionnelle semblent avoir enfin dissipé cette équivoque.

Adieu, Renaissance, adieu !Agustí Colomines

L’historien Agustí Colomines, de la Fondation CatDem, et son équipe ont entrepris la tâche de repenser le catalanisme à la lumière de la proposition de M. Artur Mas, président du gouvernement catalan, de construire la nouvelle « grande maison du catalanisme ». À la lumière de cette expérience et grâce à son observation lucide des réflexions engagées récemment autour du mouvement national catalan – de Xavier Rubert de Ventós à Josep Lluís Carod-Rovira –, A. Colomines s’interroge sur le changement d’optique du catalanisme de ces dernières années et soutient que la formule constitutive élaborée à l’époque de la Renaissance est devenue obsolète.

Dix réflexions sur l’ancien et le nouveau catalanisme lluís Bassets

Dans la presse quotidienne espagnole, M. Lluís Bassets, directeur adjoint du

quotidien El País, est considéré comme l’un des analystes les plus brillants et les plus compétents de la politique internationale. Par ailleurs, L. Bassets a toujours été un spectateur qualifié de la scène politique catalane récente. Articulant son discours à partir de cette double perspective, l’auteur offre une analyse approfondie des défis et des difficultés auxquels se heurte actuellement le processus vers la souveraineté catalane. Fuyant les stéréotypes, sa réflexion est axée sur la dialectique qu’il établit entre la crise de l’Union européenne (qui a tendance à sacrifier son action au profit des États) et la revendication catalaniste d’un statut politique plus élevé.

l’erreur métonymique et l’erreur métaphorique Andreu mayayo

Depuis des années, le professeur Andreu Mayayo analyse l’évolution de la politique catalane. Dans cet article, il offre une description critique et sévère, voire acide, de la gestion du processus souverainiste telle qu’elle a été codifiée et menée par le gouvernement catalan, présidé par M. Artur Mas. Selon l’argument principal avancé par l’auteur, le gouvernement aurait fait une lecture précipitée de la manifestation du 11 septembre 2012 et, en conséquence, n’aurait pas employé la bonne tactique. A. Mayayo considère en effet que le gouvernement n’a pas tenu compte de deux facteurs importants : d’une part, que la manifestation prétendait exprimer un mécontentement à l’égard des politiques dérivées de la crise et, d’autre part, que les États perdront progressivement de leur poids dans la reconfiguration géopolitique imposée par la conjoncture actuelle.

DÉBAT : LEADERsHIP, soCIÉTÉ ET PAYs

Le dossier spécial inclus dans la présente

publication est le fruit d’une collaboration

entre le Centre d’études Jordi Pujol et

Abstracts

202

la Chaire Leaderships et Gouvernance

démocratique de l’école de commerce

EsADE.

L’idée a germé suite à un séminaire

organisé à EsADE le 11 février 2013,

qui réunissait un groupe d’experts

dans l’objectif d’ouvrir un débat sur le

leadership politique actuel de la Catalogne.

Concrètement, le séminaire se proposait

d’analyser, ou plutôt de déconstruire, le

leadership du président du gouvernement

catalan, M. Artur Mas, entre les événements

de septembre et l’actualité, à partir de

perspectives et de sensibilités politiques

très différentes.

Les participants ont abordé les principaux

traits caractéristiques de son leadership : ils

ont évalué ses succès et ses erreurs, ainsi

que ses points forts et ses points faibles,

et ils ont essayé d’en tirer des leçons afin

de faire mûrir et d’enrichir la notion de

leadership politique.

nous souhaitons remercier les quinze

personnes qui ont assisté au séminaire

pour leur participation et leurs réflexions

tout aussi courageuses et tranchantes, que

sincères et respectueuses.

liste des participants :

- Laia Bonet, politicienne

- Xavier Bru de sala, écrivain

- Miquel Calsina, Centre d’études Jordi

Pujol et Université Ramon Llull

- Àngel Castiñeira, Chaire Leaderships et

Gouvernance démocratique d’EsADE

- Joan guitart, Centre d’études Jordi Pujol

- Antoni gutiérrez-Rubí, entreprise

Ideograma

- Enric Juliana, quotidien La vanguardia

- Josep M. lozano, Chaire Leaderships et


- Pau mas, Chaire Leaderships et


- Rafael nadal, journaliste

- Montserrat nebrera, Université

internationale de Catalogne


- Raimon Ribera, Chaire Leaderships et


- Ferran sáez, Blanquerna - Université

Ramon Llull

- Joan Vergés, Université de Gérone

Valors, Idees, ActitudsRevista del Centre d’Estudis Jordi Pujol

ButlletA De suBsCRIpCIó

VIA22

VIA22 ButlletA De suBsCRIpCIó

sUbsCRIPCIÓ A L’eDICIÓ IMPResA De VIA

L’import de la subscripció anual és en forma de donatiu de 30 ¤, més un suplement

de 10 ¤ si l’adreça destinatària està fora d’Espanya. La periodicitat és quadrimestral

(3 números l’any).

Per formalitzar la inscripció, ompliu els camps següents:

nOM:

cOgnOMs:

niF / ciF:

AdreçA:

pOblAció:

cOdi pOstAl:

e-MAil:

telèFOn:

durAdA subscripció (Anys):

núMerO cOMpte cOrrent:

cArregueu l’iMpOrt A l’inici del períOde

informació i subscripcions Centre d’estudis Jordi Pujol passeig de gràcia, 88, 1r 2a08008 [email protected]

revista via 22

Documents