Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia estiu/tardor 2007núm. 33

LICO coordina un seguimentestandarditzat de la migraciópostnupcial de rapinyaires ialtres aus planadores a diferents

punts de la geografia catalana des del’any 2003 (projecte Pernis), amb cinclocalitats estratègicament situades enpassos transpirinencs de la zona centrali occidental. A la vegada, la primaverade 2006 es va fer un seguiment forçaacurat de la migració prenupcial de rapin-yaires a través de diferents punts delsPirineus catalans, especialment en el seuvessant més oriental, les serres de l’Al-bera i el cap de Creus. Aquests dos segui-ments estandarditzats ens van perme-tre analitzar una mica més a fons la migra-

ció de rapinyaires a través dels Pirineuscatalans.

Els resultats d’aquest seguiment indi-quen que durant la tardor el gruix delsmigrants travessen els Pirineus prefe-rentment pels passos centrals, mentreque a la primavera són els passos mésorientals els preferits per travessar-los.Tot i que aquest estudi només ha cobertun sol pas de tardor i un de primavera ipodria ser que les vies migratòries tin-guessin variacions entre anys, les dife-rències de pas observades són tan mar-cades que aquest patró detectat, podriaser un fenomen habitual. Factors coml’orografia, les condicions meteorològi-ques i la distribució dels corrents tèr-

mics ascendents han d’incidir sobreaquest comportament.

Aquests resultats preliminars són unprimer pas per conèixer com es desen-volupa la migració de rapinyaires i altresplanadors a Catalunya, i aporta dadespoc conegudes fins ara, especialment delpas primaveral.

ICO

Sumari EditorialEl projecte de Decret per a la capturade tords amb vesc i amb filat ......... 2

Notícies ............................................... 3

•La desaparició dels guarets amenacen els ocells d’ambientsagrícoles

•Noves incorporacions a l’oficinatècnica

•Comença la feina de camp delsegon any de l’atles dels ocells a l’hivern

Migració de rapinyaires a travésdels Pirineus catalans ....................4

Enrique Balcells i Rocamora (1922-2007) patrici barceloní,científic naturalista enciclopedista .................................. 7

Seminari sobre el Mosquiter Ibèric(Phylloscopus ibericus) .................. 10

Novetats avifaunístiques • Crònica Ornitològica

Abril – Juny 2007 ....................... 11

Novetats bibliogràfiques

•The Sound Approach to birding. Aguide to understanding bird sound . 13

•Fauna vertebrada del Parc Natural de la Serra de Montsant ............. 14

Agenda ......................................... 16

Jo

rdi R

oja

ls

Migració de rapinyaires através dels Pirineus catalans En aquest treball el coordinador del projecte Pernis analitza elsresultats obtinguts en el seguiment d’aus planadores aCatalunya durant el pas postnupcial de 2005 i el prenupcial de2006. Els resultats preliminars d’aquest estudi indiquendiferències entre ambdós passos amb una major pas pel centre ala tardor, i més abundant per la franja costanera a la primavera.

l’Abellerol

’

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 20072

EDITORIAL

La regulació de les activitats cinegètiques al nostre paíscontinua sent una assignatura pendent. La informació sobreel desenvolupament de les activitats cinegètiques a casanostra és escassa i fragmentària i l’administració sembla queno acaba de trobar la forma de posar ordre a una activitat

que encara es duu a terme com fa més de 30 anys, sense considerar quela nostra realitat ambiental, social, política i legal ha canviat molt. Unexemple d’això el tenim en l’intent de regulació de la caça amb barraca ifilat que ha s’ha fet recentment.

El passat 8 d’agost de 2007 el DOGC núm. 4943 publicava l’anuncid’informació pública del projecte de Decret pel qual es regulaval’autorització excepcional per a la captura de túrdids amb els mètodestradicionals del vesc i del filat, i d’una correcció d’errades d’aquestmateix document en data del 16 d’agost al DOGC núm. 4948. Aquestprojecte va propiciar una ràpida resposta social que ha posat de manifestla inadequació tècnica i legal del projecte i que ha desembocat en la sevaretirada.

Resulta sorprenent la manca d’informació que hi ha sobre laincidència d’aquesta modalitat de caça en les pròpies poblacions detords i sobre altres espècies que es capturen de forma accidental.Tanmateix, se sap que la caça de tords amb vesc genera milers decaptures d’espècies protegides. L’any 2001 la nostra associació ja vaelaborar un primer llistat d’espècies que són víctimes accidentalsd’aquest tipus de caça en base a les dades aplegades als fitxers del’associació sobre causes de mortalitat. Aquest llistat donava un total de40 espècies no cinegètiques que es capturaven regularment, de les quals28 es capturen durant la migració i 12 són especies sedentàries. Aquestsocells són teòricament alliberats però, tot i així, estudis recents posen demanifest que entre ells es pot produïr una alta mortalitat. Durant lamanipulació, molts ocells perden plomes i això limita la seva capacitatpel vol. Les plomes envescades, fins i tot netejades amb dissolvents,perden impermeabilitat; a més els dissolvents poden produir efectesnarcòtics i tòxics per inhalació i tots aquests aspectes, en conjunt, fanque la seva mortalitat sigui potencialment elevada. Així ho constatenestudis com el portat a terme pel Instituto de Investigación en RecursosCinegéticos (IREC) el 2005 que van testar els efectes d’un dissolventusat sovint pels caçadors per netejar el plomatge d’ocells envescats. Lesseves conclusions van subratllar l’existència d’efectes nocius des d’unpunt de vista fisiològic, etològic i patològic que poden augmentar lamortalitat dels ocells un cop alliberats.

Sense l’estudi de variables com la mortalitat i l’efecte real de l’activitatsobre les poblacions de tords i sobretot de les espècies protegides que escapturen accidentalment és impossible regular una modalitat de caçaque no és selectiva i que pot tenir efectes negatius importants sobrel’avifauna, tant migratòria com a resident. Només cal esperar quel’administració prengui bona nota del que ha passat i miri de regularamb base científica unes activitats cinegètiques que, ara per ara, noestan adequades als nostres temps.

l’AbellerolButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologia

núm. 33

estiu / tardor 2007

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Col·laboradorsOriol Baltà

David BigasJosé Luis Copete

Xavier FerrerEloïsa Matheu

Jaume OrtaLars Svensson

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: ico@ornitologia.orgPàgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de fomentar

la seva conservació.

© 2007 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu caràcter de directius de l’ICO.

ICO

El projecte de Decret per a lacaptura de tords amb vesc i amb filat

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 2007 3

NOTÍCIES

La desaparició dels guarets amenacen els ocells d’ambients agrícoles Els acords recents dels ministres d’agricultura en matèria de la PAC suposen una greuamenaça per als ocells d’ambients agrícoles que necessiten dels guarets com a zonad’alimentació, refugi i descans.

Recentment, dins el marc de laPolítica Agrària Comuna, elsministres d’agricultura dels dife-

rents estats membres de la UE han apro-vat que la tardor de 2007 i la prima-vera del 2008 es podran sembrar decereals les terres que estaven sotmesesal guaret obligatori, amb la finalitatd’augmentar l’oferta i pal·liar la puja-da de preus del cereal. L’elevat preu delcereal juntament amb la retirada de l’o-bligatorietat del manteniment dels gua-rets provocarà, amb gairebé tota segu-retat, la seva pràctica desaparició a Cata-lunya.

Aquesta mesura tindrà importantsconseqüències per a la conservació degran part de la fauna i flora més repre-sentativa dels ambients agrícoles. Mésconcretament, diversos estudis demos-tren que els ocells dels conreus són elgrup avifaunístic amb una major regres-sió, tant a nivell europeu com a casa nos-

tra, i que els guarets són peces claus peral manteniment de les seves poblacions.Tot i que la majoria d’aquestes espècieses veuran afectades per aquesta mesu-

ra, és en el grup dels ocells esteparis onles conseqüències poden ser més dra-màtiques.

Noves incorporacions al’oficina tècnica

Un cop finalitzats els processos de selecció de personalque van tenir lloc durant l’estiu, s’han incorporat a l’O-ficina Tècnica de l’ICO dues noves persones. L’Anna

Dalmau s’encarregarà de coordinar el projecte Orenetes. L’An-na és llicenciada en biologia i ciències ambientals i té força expe-riència en el treball amb grups escolars i centres educatius. EnJavier Quesada, per la seva banda, ha estat la persona escollidaper ocupar la plaça d’investigador de l’àrea d’ornitologia apli-cada. Durant els darrers deu anys, en Javier ha estat desenvo-lupant feines de recerca, especialment dins de projectes de bio-logia bàsica i aplicada i, darrerament, estava fent tasques d’a-nalista de dades i d’assessor en disseny experimental. Finalment,cal assenyalar que el Marc Anton, que ja estava treballant a mit-ja jornada a l’Oficina, ha estat selecionat per desenvolupar lestasques de suport temporal a l’àrea d’ornitologia aplicada.

Comença la feina de campdel segon any de l’atlesdels ocells a l’hivern

El pròxim dia 15 de novembre comença el segonany de mostratge de l’Atles dels ocells de Cata-lunya a l’hivern 2006-2009. Si encara no t’has

decidit, t’animem a que hi participis mitjançant el mos-tratge d’algun dels quadrats o dels itineraris SOCCque encara resten sense cobrir. A més, totes les obser-vacions d’ocells que facis entre el 15 de novembre i el15 de febrer a Catalunya també seran de gran utilitatper a l’atles, per la qual cosa és molt important queaprofitis qualsevol sortida i anotis les observacions ales fitxes complementàries. Per a més informació, potsposar-te en contacte amb Santi Guallar al telèfon 93458 78 93 o a l’adreça de correu electrònic atles@orni-tologia.org

Els guarets són imprescindibles per a la conservació de diverses espècies d'ocells.

Ger

ard

Bo

ta

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 20074

PROJECTES DE L’ICO

Migració de rapinyaires através dels Pirineus catalans

La geografia de Catalun-ya, amb els Pirineus fentde barrera al nord delpaís, suposa una opor-

tunitat única per estudiar comles aus planadores (cigonyes igrues) travessen una gran barre-ra orogràfica. Segons han demos-trat diversos estudis, durant lesmigracions, els rapinyaires ten-deixen a seguir les carenes de lesserres que tenen una orientaciónord-sud, mentre que quan tro-ben una barrera muntanyosa ensentit oest-est tenen tendència abuscar punts òptims per a tra-vessar-la, tant a través de collscom esquivant-la a través d’altresvies alternatives (Bildstein 2006).

A Catalunya es coneixen els patronsgenerals d’algunes espècies gràcies alseguiment de la migració de rapinyai-res, tant a la primavera com a la tardor(González-Prat 1999, Trabalón 2002,Del Amo et al 2003, Dalmau & Nicolau2005, Herrando & Baltà 2005, Baltà etal 2006). Tradicionalment, se sap quela part oriental dels Pirineus és una bonazona durant el pas primaveral, mentreque la zona central dels Pirineus és mésutilitzada durant el pas de tardor.

L’ICO coordina un seguiment estan-darditzat de la migració postnupcial derapinyaires i altres aus planadores a dife-rents punts de la geografia catalana desde l’any 2003 (projecte Pernis), ambcinc localitats estratègicament situadesen passos transpirinencs de la zona cen-tral i occidental. A la vegada, la prima-vera de 2006 es va fer un seguiment for-ça acurat de la migració prenupcial derapinyaires a través de diferents punts

dels Pirineus catalans, especialment enel seu vessant més oriental, les serresde l’Albera i el cap de Creus. Aquestsdos seguiments estandarditzats ens vanpermetre analitzar una mica més a fonsla migració de rapinyaires a través delsPirineus catalans.

Els resultats d’aquest seguiment indi-quen que durant la tardor el gruix delsmigrants travessen els Pirineus catalanspreferentment pels passos centrals, men-tre que a la primavera són els passosmés orientals els preferits per travessar-los.

Pas postnupcialDurant la tardor de 2005 (10 jornadesmatinals del 15 d’agost al 21 d’octubre)es va estudiar la migració postnupcialde rapinyaires en 10 estacions situadesa l’eix pirinenc català: una estació (elCadí), localitzada al vessant nord de laserra del Cadí i mirant al riu Segre (AltUrgell); i 9 estacions al sector més orien-

tal de la serralada (d’oest a est:Portús, Requesens, Baussitges,coll de Plaja, la Balmeta, Mont-perdut, Portbou, pla de les Tau-les i puig de Culip), a la serra del’Albera i el cap de Creus (AltEmpordà).

El principal gruix de la migra-ció postnupcial de rapinyaires esva detectar al sector central, ambuna diferència molt importantrespecte del sector oriental quanta volum de migrants (Taula 1,Figura 1). A les 9 estacions delsector oriental es van censar unamitjana de 3,3 exemplars per esta-ció i jornada i 25 taxons diferents,mentre que a l’estació situada al

sector occidental dels Pirineus es vancensar 53,7 exemplars per jornada, ambun total de 14 taxons diferents.

Aquestes dades suggereixen que du-rant la tardor els rapinyaires que baixenper la plana de Rosselló es canalitzenprincipalment cap al sud-oest a travésde les valls dels rius Tet i Tec, camí queels portaria cap a la zona central delsPirineus catalans. Un cop a Catalunya,sembla que el gruix segueix per les vallsdels rius Segre i Ter. Un dels passostranspirinencs més importants és el for-mat per la vall del Tet, a la CatalunyaNord, i el Segre, al Principat. Aquestesvalls fluvials formen un corredor migra-tori d’orientació nord-est/sud-oest entreles comarques del Conflent, la Cerdan-ya i l’Alt Urgell. Un altre pas transpiri-nenc molt ben definit, i paral·lel al Tet-Segre però més a l’est, és el que uneixla vall del Tec, a la Catalunya Nord, i ladel Ter, al Principat. Pel vessant orien-tal dels Pirineus el pas és comparativa-

La migració de rapinyaires i altres aus planadores (cigonyes i grues) a través del territoricatalà és un fenomen encara poc estudiat. En aquest article es fa una anàlisi preliminar delque ha estat el seguiment efectuat durant la tardor de 2005 i la primavera de 2006 endiversos punts estratègics del Pirineu català.

Jo

rdi R

oja

lsÀguila pescadora Pandion haliaetus

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 2007 5

ment molt inferior i es concentra, prin-cipalment, a través del coll del Portús,que separa la serra de Salines, a l’oest,de la serra de l’Albera, a l’est

Durant la tardor, les espècies mésabundants que van travessar pel sectorcentral van ser l’aligot vesper Pernis api-vorus (78,4% dels exemplars), l’espar-ver comú Accipiter nisus (9,4% dels exem-plars), l’àliga marcenca Circaetus galli-cus (5,2% dels exemplars) i el milà negreMilvus milvus (3,5% dels exemplars).Les més abundants que ho van fer pelsector oriental van ser la cigonya blan-ca Ciconia ciconia (24,0% dels exem-plars), l’arpella vulgar Circus aerugino-sus (21,3% dels exemplars), l’àliga cal-çada Hieraaetus pennatus (11,8% delsexemplars) i l’aligot vesper Pernis api-vorus (7,1% dels exemplars).

Pas prenupcialDurant la primavera de 2006 (13 jor-nades matinals de l’1 de març al 31 demaig) es va estudiar la migració pre-nupcial de rapinyaires en les mateixes10 estacions. El principal gruix de lamigració es va detectar al sector orien-tal amb una diferència molt importantrespecte del sector occidental quant avolum de migrants i quant a diversitatd’espècies (Taula 2, Figura 1). A les 9estacions del sector oriental es van cen-sar una mitjana de 18,4 exemplars per

estació i jornada de seguiment (96%),de 28 taxons diferents, mentre que al’única estació situada al sector occi-dental es van censar només 0,8 exem-plars per jornada de seguiment (4%),de 7 taxons diferents.

Aquestes dades suggereixen que du-rant la migració prenupcial el gruix derapinyaires migrants travessen els Piri-neus catalans pel seu vessant més orien-tal i passen a França a través dels diver-sos collets dels massissos de l’Albera iel cap de Creus: coll del Portús, coll del’Auleda, coll de les Eres, coll de Plaja,coll de Banyuls, coll del Torn, coll deTaravaus, i per la mateixa costa. En fortcontrast amb el que passava en el paspostnupcial, en el sector central el pasprimaveral és molt inferior, i només unspocs individus van utilitzar els passostradicionals de tardor per anar a les se-ves àrees de cria del nord.

Durant la primavera, les espècies mésabundants que van travessar pel sectorcentral van ser l’aligot vesper Pernis api-vorus (27,3% dels exemplars), el milàreial Milvus milvus (18,2% dels exem-plars) i l’esparver comú Accipiter nisus(18,2% dels exemplars). Les més abun-dants que ho van fer pel sector orientalvan ser l’aligot vesper Pernis apivorus(32,7% dels exemplars), el milà negreMilvus migrans (21,9% dels exemplars),l’àliga marcenca Circaetus gallicus (8,6%

dels exemplars), l’arpella vulgar Circusaeruginosus (6,0% dels exemplars), elxoriguer comú Falco tinnunculus (5,3%dels exemplars), i la cigonya blanca Cico-nia ciconia (4,7% dels exemplars).

DiscussióAtenent-nos als resultats obtinguts durantaquest seguiment, sembla que durantla migració postnupcial el gruix de rapin-yaires i altres aus planadores utilitzenmolt més els passos centrals dels Piri-neus catalans que els orientals, mentreque durant el pas primaveral ho fan alrevés. Cal tenir present que aquest estu-di només ha cobert un sol pas de tar-dor i un de primavera i que podria ser

Taula 1. Nombre d’exemplars de cadaespècie comptats per sector durant elseguiment de la migració postnupcial derapinyaires i altres aus planadores(cigonyes i grues) als Pirineus catalansdurant la tardor de 2005. El sectoroccidental inclou les dades recollides auna estació de seguiment situada l’AltUrgell; el sector oriental recull les dadesde 9 estacions de seguiment situadesentre el coll de Portús i el mar a les serresde l’Albera i el cap de Creus.

Espècie Occidental OrientalCiconia nigra 4Ciconia ciconia 71Accipitridae 3 1Pernis apivorus 421 21Milvus migrans 19 2Milvus milvus 3 0Gyps fulvus 1Circaetus gallicus 28 11Circus sp. 1 4Circus aeruginosus 1 63Circus cyaneus 5Circus pygargus 1 5Accipiter gentilis 3Accipiter nisus 50,5 16Buteo buteo 2,5 9Aquila sp. 1Hieraaetus pennatus 1 35Pandion haliaetus 4Falco sp. 1 1Falco tinnunculus 3 11F. tinnunculus-F. naumanni 7Falco columbarius 1Falco subbuteo 2 2Falco eleonorae 4Falco peregrinus 3No identificat 11Total sector 537 296Individus / estacio i dia 53,7 3,3Diversitat sector 14 25

11

12-57

58-69

70-133

134-221

222-254

255-349

350-511

5-10

11-18

19-28

29-180

181-537

Figura 1. Distribució geogràfica de les observacions per sector durant el seguimentde la migració postnupcial (en taronja) i prenupcial (en gris) de rapinyaires i altres ausplanadores (cigonyes i grues) als Pirineus catalans durant la tardor de 2005 i laprimavera de 2006. El sector central inclou les dades recollides en una estació deseguiment situada a l’Alt Urgell; el sector oriental recull les de 9 estacions deseguiment situades entre el coll de Portús i el mar, a l’Alt Empordà.

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 20076

que les vies migratòries tinguessin varia-cions entre anys. Tot i això, les diferèn-cies de pas observades són tan marca-des i atanyent que en general el com-portament migratori es basa en uncomponent genètic (Berthold 2001)aquest patró detectat, podria ser un feno-men habitual.

Hi ha diferents causes molt interre-lacionades que podrien explicar aquestcomportament. D’una banda, una de lessuposades causes que fa que les rapin-yaires travessin els Pirineus catalans perun sector o altre és l’orografia del terreny.És ben sabut que les aus planadoresdurant la migració seleccionen positi-vament les planes i valls per dues cau-ses: és on hi ha menys obstacles geo-gràfics per superar i és on es generenmés corrents tèrmics. A la vegada, quantroben serralades baixes en el sentit dela migració les utilitzen com a referèn-cies visuals de la ruta que han de seguir(Bildstein 2006).

Una altra causa molt lligada amb lageografia és la de les condicions mete-orològiques i, més concretament, la dis-tribució geogràfica dels corrents tèrmicsi el winddrift o deriva provocada pelsvents dominants. El tipus de vol plana-dor que caracteritza a la majoria d’es-pècies de rapinyaires, grues i cigonyesmigrants fa que siguin molt sensibles ala distribució dels corrents ascendentsd’aire calent que utilitzen a manera d’as-censors poder guanyar altura fàcilment.

Està demostrat que les aus planadoresbusquen aquests corrents per tal d’a-conseguir l’altura necessària per poderestalviar energies i superar els obstaclesgeogràfics (carenes muntanyoses i mas-ses aquàtiques; Alerstam 1982). La for-ça i direcció dels vents dominants en eltrajecte de les aus planadores migrantsprovoquen el fenomen del winddrift.Moltes aus planadores durant la migra-ció es deixen arrossegar pels vents domi-nants i “deriven” cap a la direcció d’a-quests. Normalment recuperen la direc-ció adequada cap als seus destins en lapart final del viatge (Bildstein 2006).

Aquests resultats preliminars són unprimer pas per conèixer com es desen-volupa la migració de rapinyaires i altresplanadors, i aporta dades poc conegu-des fins ara, especialment del pas pri-maveral. Confiem que aquestes dadesesperonin nous estudis els pròxims anys.Aquest treball no hauria estat possiblesense la inestimable i desinteressadacol·laboració dels ornitòlegs participantsen el projecte PERNIS.

ORIOL BALTÀinfo@ornitologia.org

ReferènciesAlerstam, T. 1982. Bird Migration. Cambridge:

Cambridge University Press.Baltà, O., Estrada, J., Herrando, S. & Pedrocchi,

V. 2006 Estudi de la migració de rapinyaires i altresplanadors a través de l’Albera i el cap de Creus. Pas

postnupcial de 2005 – Pas prenupcial de 2006. Infor-me inèdit.

Berthold, P. 2001. Bird migration: A general study.Oxford: Oxford University Press.

Bildstein, K.L. 2006. Migrating raptors of theworld: their ecology and conservation. Cornell: Cor-nell University Press.

Dalmau, J. & Nicolau, J. 2005. La migració derapinyaires pel Cadí. El Picot Negre 6: 9-11.

Del Amo, R.; Peris, A. & Bertran, J. 2003. Lamigració de rapinyaires al Parc del Garraf (1996-2002) in IV Trobada d’Estudiosos del Garraf. Barce-lona: Diputació de Barcelona.

Herrando, S. & Baltà, O. 2005. Primers resul-tats del programa PERNIS. L’Abellerol 25: 4-8.

Trabalón, F. (2002). Estudi sobre la migració pos-tnupcial de rapinyaires al PNZVG. Any 2002. Infor-me inédit.

PROJECTES DE L’ICO

Raü

l Mir

alta

Taula 2. Nombre d’exemplars de cadaespècie comptats per sector durant elseguiment de la migració prenupcial alsPirineus catalans durant la primavera de2006. El sector occidental inclou lesdades recollides a una estació deseguiment situada a l’Alt Urgell; el sectororiental recull les dades de 9 estacions deseguiment situades entre el coll de Portúsi el mar a l’Alt Empordà.

Espècie Occidental OrientalCiconia ciconia 102Accipitridae 17Pernis apivorus 3 702Pernis-Buteo 10Milvus sp. 3Milvus migrans 471Milvus milvus 2 16Gyps fulvus 75Circaetus gallicus 1 185Circus sp. 2Circus aeruginosus 1 129Circus cyaneus 7Circus pygargus 14Accipiter sp. 1Accipiter gentilis 7Accipiter nisus 2 70Buteo buteo 1 73Hieraaetus pennatus 19Pandion haliaetus 13Falco sp. 4Falco naumanni 1Falco tinnunculus 1 113F. tinnunculus-F. naumanni 32Falco vespertinus 1Falco subbuteo 50Falco eleonorae 1Falco peregrinus 6No identificat 25Total sector 11 2.149Individus / estació i dia 0,8 18,4Diversitat sector 7 28

Aligot vesperPernis apivorus

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 2007 7

REPORTATGE

Enrique Balcells i Rocamora(1922-2007) patrici barceloní, científic naturalista enciclopedista

Soci fundador de la SociedadEspañola de Ornitología, el Dr.Balcells, juntament amb els tam-bé fundadors, el fisiòleg Dr. Josep

Planas i Mestres (1926-1995) i l’ecòlegDr. Margalef i López (1919-2004), cons-tituïen el nucli acadèmic de la“Sección Regional Catalana”, laqual recolzaren, en la seva pri-mera dècada d’existència ambconferències i cursos. El Dr. Bal-cells fou qui més s’implicà en elsuport a la Regional, ja que enfou vocal (del 1955 al 1965),vicepresident (del 1966 al 1969)i president; del 1970 al 1973.També el 1962 fou membre delcomitè de redacció de la revis-ta Ardeola.

Sobre el Dr. Balcells ja s’hanpublicat alguns treballs (García Ruiz2007, Martínez Rica 2007) i també apa-reix fugaçment amb pseudònim a l’au-tobiografia novel·lada de Ferrer Lerín(2005). El present article es concentraen el paper que va jugar per a l’ornito-logia catalana.

BiografiaNascut a Barcelona el 21 de març de1922 en el si d’una família de grans pro-pietaris, va decidir estudiar biologia mal-grat la incomprensió del seu pare queveia poc futur en la decisió del seu fill.La seva elecció fou deguda al seu espe-rit tenaç i emprenedor, que el dugué ala recerca científica i a fundar, a Jaca el1963, el “Centro Pirenaico de BiologíaExperimental” (del CSIC), que des del1985 passà a denominar-se “InstitutoPirenaico de Ecología”. Era de comple-xió massissa, cap de forma quadrada,

característic bigotet dels anys cinquan-ta, barroc en la parla, escriptura i dibuixperò, per contra, de signatura clara isenzilla. Es caracteritzà per ser un cava-ller entusiasta, treballador infatigable,amb rigor i a voltes tossut, una mica cor-

có, molt formalista, sorneguer, retret,de “conviccions fermes darrera el qual hihavia una gran sensibilitat i generositat,característica sovint mal compresa per lespersones que freqüentava, ja que sovints’aïllava amb una cuirassa. Així doncs, noera estrany que financés amb els seus pro-pis diners la compra d’aparells, la realit-zació de viatges d’estudi o fins i tot el pro-pi Centre de Jaca quan feia falta.. Con-trastava la seva situació benestant i l’ altaposició acadèmica assolida amb el seumanifest grau d’austeritat personal volun-tàriament escollit” (J. Serra com. pers.).La seva marcada ideologia catòlica moltpropera a l’Opus Dei el distanciava degent molt valuosa des del punt de vis-ta científic. Aquesta ideologia va cons-

tituir el seu gran problema a l’hora deseleccionar els seus alumnes, ja que maino va entendre que no necessària-ment el bon científic havia de tenir lesmateixes creences religioses que ell (A.Palanca com.pers.). Al Dr. Balcells li agra-

dava molt anar al camp iconèixer la natura de pri-mera mà. Morí solter a Jacaals 84 anys d’edat.

Vida científicaLa llarga vida científica delDr. Balcells fou polifacèticai enciclopèdica. És llicenciàen Ciències Naturals per laUniversitat de Barcelona, el1943, i es doctorà per la Uni-versitat de Madrid el 1950.Una primera part dels seus

interessos foren els estudis fisiològicsi autoecològics d’insectes. En un segonperíode, més faunístic, estudià els ver-tebrats terrestres, especialment l’her-petofauna (en el tema dels amfibis fouinnovador a Espanya) i els quiròpters,no endebades se’l considera el crea-dor i impulsor del coneixement cientí-fic dels ratpenats a Espanya; però tam-bé publicà sobre ocells i mamífers engeneral. Finalment, en un tercer perío-de es concentrà més en l’ecologia, ambun especial interès sobre les relacionsde l’home amb els ecosistemes de mun-tanya (Garcia Ruiz 2007). A més publi-cà puntualment sobre zoogeografia,embriologia, etnografia, bioclimatolo-gia, fisiologia de peixos, malacologia ilimnologia. Amb el Dr. Ramon Marga-lef, amb qui compartia unitat de recer-ca a la Universitat de Barcelona, féu cam-panyes a Mallorca (Bonnín 1994) i publi-

El 5 de febrer del 2007 traspassà el Dr. Enrique Balcells i Rocamora, després de gairebé 60 anys dedicat ala recerca de les ciències naturals. En Xavier Ferrer fa un retrat biogràfic sobre la seva persona, com ainvestigador i, especialment, en la seva aportació a l’ornitologia catalana.

Enrique Balcells, en primer pla a la dreta,durant una excursió a la Ricarda el 16 demarç de 1958 (arxiu X.Ferrer).

Sal

vad

or

Mal

uq

uer

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 20078

caren plegats un treball sobre crustacisde Guipúscoa. El Dr. Balcells obtinguéuna sòlida formació científica entre 1945i 1957 amb més de 14 mesos d’estadaa centres científics de l’estranger, prin-cipalment a Suïssa (diversos centres enespecial a Basilea i Ginebra), la Sorbo-na (París) i l’Havana així com estadesmenors a Wisconsin, Chicago, NovaYork, Brussel·les, Nàpols, etc. La sevasòlida posició econòmica li permeté viat-jar molt i intercanviar informació ambmolts col·legues estrangers. Ell deia queen aquells temps a Espanya solamentpodien fer ciència els rics. Aques-ta independència econòmica idel establishment acadèmic licomportà les conegudes enve-ges hispàniques d’alguns cien-tífics, que li bloquejaren l’ac-cés al cos del professorat uni-versitari malgrat la seva vàluai els més de 20 anys de serveicom a professor contractat.

El Dr. Balcells tenia unaimportant dèria per la inter-disciplinarietat i la seva feinaprincipal fou la de gestor, difu-sor i impulsor d’activitats de ciènciesnaturals i creador d’infraestructuresadients. També el Dr. Balcells tinguéuna presència important en organismesnacionals i internacionals relacionatsamb la zoologia, l’ecologia i la conser-vació de la natura. Ho explica en la pla-na 5 del seu C.V. (Balcells 1998). “ (...)en las dos décadas (1965-1985), dedica-das al trasiego y organización de los ser-vicios e instalación de la Institución delCSIC en Jaca y al desarrollo de otros muchoscargos desempeñados en la administra-ción y política científica general del mis-mo Consejo, que sin duda han robado lacalma del trabajo sosegado, a cambio desólo mediocre actuación para que otrospudieran dedicarse a ello, de forma -ade-más de incompleta-, deficiente”. Aquestaaposta decidida per la difusió de lesciències, la creació d’infraestructures icol·leccions bàsiques així com l’impulsd’activitats per recolzar el desenvolu-pament de les associacions de diletantsde les ciències de la natura, com ara la“Asociación Española de Espeleología

Científica” o la mateixa SEO, feren d’ellun avançat de les ciències naturals aEspanya, fruit del seu coneixement dela xarxa estructural científica a l’es-tranger.

Activitat ornitològicaEl Dr. Balcells no fou estrictament unornitòleg, sinó que recopilà informacióornitològica pròpia i principalment alie-na. Un cas conegut són les seves publi-cacions amb en Secundino Gallego,bidell de la Universitat de Barcelona,gran coneixedor de la fauna de camp

però amb al·lèrgia a l’escriptura. Grà-cies al Dr. Balcells es varen poder guar-dar els coneixements de S. Gallego,en una època òrfena d’informacionsornitològiques catalanes de primeramà. En el seu CV, el Dr. Balcells expli-ca amb claredat aquesta estratègia: “Enla España de los años cincuenta (...) lainvestigación en Zoología de Vertebra-dos(...) alcanzaba niveles de real subde-sarrollo. (...) La escasez de material archi-vado y los espacios inmensos vacíos deprospección (...)[obligaba] a plantear laestrategia de estudio (...) multiplicandolos prospectores para incrementar la ope-ratividad (...) se intentó buscar la cola-boración de aficionados conocedores de laNaturaleza e incrementar su capacidadorganizando un intercambio de servicioscomo (...) pronunciar conferencias (...)

reuniones de divulgación (...) impulsarcierta coordinación con apoyo en localesdel CSIC (...)[mencionar] en los estudiosa los recolectores y se les permitía elacceso a las publicaciones como coauto-res“. Aquesta estratègia, molt clara enel cas de l’ornitologia, tingué la sevamàxima expressió en el suport a la Sec-ción Regional Catalana de SEO.

Amb la marxa de Frederic Travé aMadrid el 1960, desaparegué la seu dela Sección Regional. Llavors fou el Dr.Balcells qui va oferir un despatx a la plan-ta baixa de la seu del Consejo Superior

de Investigaciones Científicasde Barcelona. La Regional hiprengué possessió el 20 denovembre de 1960 i romanguéa Egipciaques 1 fins a la sevaautodissolució, el 31 de des-embre de 1986. Més importantque aquest local gratuït fou lautilització també gratuïta de lasala d’actes, on el Dr. Balcells iel Dr. Español juntament ambla SEO (Salvador Maluquer enconcret) organitzaven confe-rències o projecció de pel·lícu-

les de temàtica naturalista amb predo-minància d’ocells i també d’entomolo-gia. Les conferències tenien difusió, jaque en fer-se a la seu del CSIC La Van-guardia publicava les corresponents con-vocatòries. Aquestes conferències servi-ren per desvetllar moltes vocacions orni-tològiques i per aplegar naturalistes enun moment històric orfe d’associacions,activitats i punts de trobada de natura-listes. Per mi aquesta ha estat potser lacontribució més important del Dr. Bal-cells al desenvolupament de l’ornitolo-gia catalana. Ell també ajudà a apujarel nivell ornitològic de la Sección Regio-nal mitjançant 14 conferències que dic-tà entre 1956 i 1964 i que tractaren temestan diversos com per exemple “Biologíay sistemática de pájaros carpinteros” (el14 de febrer de 1957), o “La Molina y susaves” el 26 d’octubre de 1962.

Les publicacions ornitològiques delDr. Balcells són 37, entre les estricta-ment ornitològiques i les de miscel·làniaamb temàtica d’ocells. La primera fetaamb el taxidermista i fundador de SEO,

D’esquerra a dreta, Eugenio MoralesAgacino, Francisco Bernis i EnriqueBalcells durant unes jornades de la RealSociedad Española de Historia Natural eldesembre de 1994 (arxiu RSEHN 1994).

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 2007 9

Xavier Palaus i Soler és de 1954 i trac-ta de l’astor als Pirineus. La darrera ésde 1975 sobre poblament ornític dedues llacunes navarreses endorreiques.Ja més concretament en relació ambl’ornitologia catalana, en publicà 27entre llibres i articles, dels quals 9 dedivulgació i 18 més pròpiament de recer-ca. La recerca ornitològica tractà fona-mentalment temes biogeogràfics i fau-nístics, però també incidí sobre biolo-gia de les espècies i fenologia. En extensió,solament 5 foren notes curtes. Les publi-cacions en la seva majoria les va escriu-re entre 1960 i 1965. L’any més prolíficfou el 1960, amb 7 treballs (2 divulga-tius), xifra de productivitat notabilíssi-ma en aquell temps. La temàtica es repar-teix entre les illes Medes (9 treballs),Aigüestortes i altres medis de muntan-ya (8 treballs), ornitologia de Barcelo-na i àrea metropolitana (6 treballs) itemàtica diversa (4 treballs).

En una època d’escassetat de revis-tes, el Dr. Balcells aprofità tots els recur-sos disponibles; sorprèn la gran varie-tat que explotà, des de les publicacionscientífiques con Ardeola, Miscel·làniaZoològica, Pirineos, Publicaciones delInstituto de Biología Aplicada, Actes deles reunions de la CIESMM (a Mòna-co), Publicaciones del Centro Pirenai-co de Biología Experimental, Anales delInstituto de Estudios Gerundenses, etc.,fins a revistes divulgatives com Zoo (parczoològic de Barcelona), Speleon, Mon-taña, Sinergia (publicada per la Socie-dad General de Farmacia), San Jorge(revista oficial de la Diputació de Bar-celona) o fins i tot el llibre de la festamajor de Torroella de Montgrí. En aquestsentit A. Palanca diu d’ell: “Rechazó siem-pre la moda de hacer artículos para cubrirel expediente y no tenía miedo de decir enellos lo que pensaba aunque fuera arries-gado, lo que le valió numerosas críticasinjustas y típicas de científicos subdesa-rrollados”.

De totes les publicacions destaquemles relatives a la fenologia de migració(Balcells 1961), la dels ocells dels jar-dins de Barcelona (Balcells i col. 1965)i la dels vertebrats de les illes Medes(Balcells 1964) . Precisament el treball

ornitològic més personal del Dr. Bal-cells fou potser l’estudi del gavià depotes grogues a les illes Medes i algunsmaterials inèdits de campanyes sevesper illes mediterrànies. En efecte, per-fectament classificades en el seu des-patx, guardava les seves llibretes decamp amb moltes dades inèdites i queavui prenen valor per a la biogeografiahistòrica espanyola. Per exemple, capal 1995, li ensenyà a D. R. Vieites unade les llibretes d’aproximadament 1947,pulcra i amb dibuixos, on hi constaval’excursió a les illes Columbrets. Deiaque hi havia uns caus on criaven abun-dantment els ocells de tempesta perquèen aquella època als Columbrets no hihavia rates, o molt poques. És quasisegur que aquesta ha estat la primeraconstatació de la presència de caus del’ocell de tempesta a les esmentadesilles.

Un apartat important de l’aportaciódel Dr. Balcells a l’ornitologia catalanafou el seu pas per la Facultat de Biolo-gia de la Universitat de Barcelona (UB)com a professor contractat des del 1944fins el 1967. El Dr. Balcells impartí clas-ses teòriques i pràctiques de moltesmatèries com ara Fisiologia, BiologiaGeneral o principalment Zoologia deCordats. També del 1964 fins al 1967dictà cursos de doctorat. Era el “verte-bratòleg” oficial de la Facultat. Estimu-là els alumnes a sortir al camp (les pràc-tiques d’ornitologia es feien amb l’ajutd’en Secundino Gallego), i quan fundàel centre de Jaca, organitzà cursos d’es-tiu on els alumnes de Biologia podienaprendre-hi tècniques de camp i labo-ratori, en un moment històric on enllocd’Espanya hi havia cursets pràctics alcamp. Aquesta acció fou paral·lela a lacreació d’un llibre en castellà (Nadal icol., 1968), l’ànima del qual fou en Bal-cells, absolutament novedós per a l’è-poca, que duia claus de determinacióper a la major part dels vertebrats d’Es-panya i que omplia un forat tècnic enor-me, cosa absolutament necessària. Refe-rent al tema docent, A. Palanca el defi-neix: Balcells era una persona comprometidacon la ciencia, que nos enseñó a todos losque seguimos en la docencia a ser amables

y atentos con los alumnos y a dedicarlestodo el tiempo necesario. Auténtico profe-sor de investigación (...) sabía qué era inves-tigar y sabía enseñarlo. Finalment, a nivellpersonal, dins d’aquest apartat docentpuc afegir que judicà la defensa de lameva tesi doctoral, una de les vuit ales quals va assistir com a membre detribunal convidat per la Facultat de Bio-logia de la UB.

Que aquestes notes serveixin per re-cordar l’injustament valorat patrici bar-celoní, que manifestà passió per la zoo-logia esmerçant la major part del seutemps i patrimoni personal per impul-sar, catalitzar i recolzar el coneixementi la difusió de les Ciències Naturals al’Espanya “anti-natura” de mitjans delsegle XX.

AgraïmentsAls Drs. Antoni Palanca, Jordi Serra i Jacint Nadalque conegueren molt de prop i durant molts anysel biografiat, per la documentació aportada i permostrar-ne aspectes humans desconeguts per mi.També agraeixo l’ajut de Salvador Maluquer, DavidR. Vieites, Josep Maria Camarasa, Mercè Durfort,Joan Maluquer, Joaquim Maluquer, Cristòfol Jor-dà, Salvador Filella, Montse Ferrer, Alberto Gomisi Antonio Perejón.

BibliografiaBalcells Rocamora, E. et al., 1961. Sobre épo-

cas de migración y transhumancia de aves en elNE español. Ardeola 7: 5-58.

Balcells Rocamora, E. 1964. Vertebrados de lasIslas Medas. Publ. Inst. Biol. Aplic. Barcelona 36:39-70.

Balcells Rocamora, E. 1998. Curriculum vitae.Manuscrit del 10 de maig de 1998 a Jaca. ArxiuJacint Nadal i Puigdefàbregas.

Balcells Rocamora, E. & Doménech, M. 1965.Introducción al estudio de las aves de jardines bar-celoneses. Publ. Centro Pirenaico de Biología Expe-rimental 1(3): 1-58.

Bonnin, P. 1994. Ramon Margalef. Barcelona:Fundació Catalana per a la Recerca.

García Ruiz, J.M. 2007. El profesor Enrique Bal-cells Rocamora. Cuadernos de Investigación Geo-gráfica 32: 161-165.

Ferrer Lerín, F. 2005. Níquel. Zaragoza: MiraEditores.

Nadal, J..; Vericat, J.R.; Vidal, A. & Martínez-Rica, J.P.i Balcells, E. 1968. Guión para trabajosprácticos. Zoología-Cordados. Publicación Especialdel Centro Pirenaico de Biología Experimental,350 pp. Jaca.

Martínez Rica, J.P. 2007. Balcells Rocamora,Enrique. Gran Enciclopedia Aragonesa A GranEnciclopedia Aragonesa on line. Disponible a:http://enciclopedia-aragonesa.com

XAVIER FERRER I PARAREDAxferrer@ub.edu

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 200710

CONVOCATÒRIES

Seminari sobre el Mosquiter IbèricPhylloscopus ibericus a Riello (León)

En aquesta trobada es van pre-sentar els treballs realitzatssobre el mosquiter ibèric perdiversos grups i investigadors,

així com revisions sobre els proble-mes d’identificació amb el mosquitercomú Phylloscopus collybita, i altres temesrelacionats amb aquesta darrera espè-cie.

La conferència inaugural del seminariva córrer a càrrec dels membres de l’I-CO José Luis Copete i David Bigas, quevan fer una xerrada sobre la identifica-ció de diverses subespecies de mosquitercomú: Phylloscopus collybita abietinus,P.c. tristis, els anomenats tristis-like, ésa dir, mosquiters amb algunes caracte-rístiques pròpies de tristis, però no ambtots els caràcters definitius com perpoder identificar-los com a tristis, sobreels quals hi ha un debat darreramententre diversos especialistes (tant sobreels trets morfològics com sobre les veus;vegeu per ex. un article recent a BritishBirds 98(8), de 2005, per Alan Dean iLars Svensson), i P.c. brevirostris, delsquals es van presentar mostres de campinèdites examinades pels autors.

Una de les xerrades destacades va serfeta pel primer signant, Lars Svens-son, qui va fer una explicació de comva fer el seu treball sobre la fòrmula dis-criminant (vegeu Bull. BOC 121(4): 281-296) per identificar ibericus de collybi-ta, i quines mancances té encara el mèto-de. La seva assistència al seminari teniaper objectiu discutir l’aplicació de laseva fòrmula directament en ocells enel camp durant l’anellament (la fòrmu-la està feta amb biometria presa sobrepells), i també pel fet que havia quedata Madrid amb JLC i DB per anar a exa-minar, amb ells i Jaime Potti, exemplarsde Ficedula hypoleuca iberiae, a la pobla-ció que Potti estudia des de fa més de

vint anys a Ayllón (centre d’Espanya).A la trobada es van presentar resul-

tats ja avançats en publicacions espan-yoles recents, especialment les dadesobtingudes per A. Onrubia i J.L. Arro-yo, sobre ibericus examinats al País Basci a Doñana, així com les dades sobremudes de primàries ja mostrades perX.M. Carregal, A. Monteagudo i el seugrup gallec, publicades a la Revista deAnillamiento 12. Tanmateix aquestadarrera part sobre la muda i la datacióva propiciar algun dels debats més inte-ressants del seminari, que en algunmoment va ser fins i tot apassionat, i enel qual van intervenir de forma moltactiva els sotasignants.

Les xerrades van ser organitzades deforma exemplar pels membres del GIA-León, deixant prou espais entre xerra-da i xerrada per a que els assistents mar-xessin a la taberna propera, El Rincónde Manolo, on es continuaven els debats

o se n’iniciaven d’altres, en una bonaatmòsfera. Durant els dies del semina-ri es van fer jornades d’anellament demosquiter ibèric, en les quals es vanpoder trampejar alguns exemplars.

Els resultats presentats en aquest semi-nari es publicaran en forma de llibre enpoc temps, previsiblement abans d’a-cabar l’any (o potser a principis de 2008).

Els sotasignants agraïm als organit-zadors del seminari, el Grupo Ibéricode Anillamiento-León, i en concret aMariano Torres, Nacho Rodríguez i JaviGarcía, la bona organització, el bonambient, i també la invitació que ensha permès participar en unes trobadesque esperem que continuin en el futur,sigui sobre aquest tema o sobre d’al-tres, en els quals ens permet posar encomú experiències de diversos anella-dors ibèrics.

LARS SVENSSON, JOSÉ LUIS COPETE & DAVID BIGAS

Entre l’11 i el 13 de maig de 2007 es va cel·lebrar a Riello, León, un seminari on es van revisar elsconeixements actuals sobre el mosquiter ibèric Phylloscopus ibericus.

Els autors d'aquesta nota, David Bigas, Lars Svensson i José Luis Copete.

Jo

sé L

uis

Co

pet

e

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 2007 11

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

Abril El primer xarxet alablau Anas discorsdel delta del Llobregat es va veure a lamaresma de les Filipines entre els dies6 i 14. El martinet ‘de la Tancada’ (pre-sumible híbrid de martinet blanc ambmartinet dels esculls) es va observar uncop més el dia 4. Durant aquest mes esvan veure diverses arpelles pàl·lidesrusses Circus macrourus a l’Empordà:una el dia 3 a Delfià, un mascle el dia14 a la closa del Puig; tres exemplars eldia 15, un ex. de segon any i dues feme-lles com a mínim en el seu tercer anycalendari sobre el Matà, i un mascle detercer any el dia 16 a la platja de SantPere Pescador. A Alinyà, Alt Urgell, es vaalbirar un voltor negre Aegypius mona-chus en vol el dia 20, mentre que a l’Em-pordà, es va veure un esparver d’es-patlles negres Elanus caeruleus a Garri-guella el dia 27. El dia 16 es van observardos falcons cama-roigs Falco vesperti-nus, un a cal Tet, delta del Llobregat, il’altre a l’aeroport del Prat. Durant totel mes es van efectuar diverses obser-vacions de rascletons Porzana parvaespecialment als aiguamolls de l’Em-pordà amb prop d’una vintena d’ob-servacions, però també amb citacionsal delta del Llobregat, delta de l’Ebre iFlix. La fotja banyuda Fulica cristata‘UT’ tornava al delta del Llobregat el dia8, on apareix regularment des del seualliberament fa uns anys. Ben a prop,entre els dies 23 i 26, es va veure unadult de corredor Cursorius cursor a laplatja de ca l’Arana, el Prat de Llobregat,Baix Llobregat, el segon que es veu aldelta del Llobregat. Aquesta mateixazona va acollir també un territ pecto-ral Calidris melanotos entre els dies 19i 22, i un territ becadell Limicola falci-

nellus el dia 22. A Girona, el mateix gaviàcaspi Larus cachinnans de 2n any calen-dari que s’havia vist el març es va detec-tar entre els dies 3 i 17 a Pedret, AltEmpordà. A Palamós entre els dies 1 i 6continuava el gavinot Larus marinus deprimer hivern vist els mesos anteriors.Diferents xatracs de bec groc han por-tat de curcó als ornitòlegs mediterranisaquesta temporada. El dia 23 es va veu-re el que semblava un híbrid de xatracbengalí i bec-llarg a la platja de ca l’A-rana, al delta del Llobregat. Durant lamarató ornitològica anual, el dia 29almenys dos equips vàren detectaruna piula grossa Anthus richardi als ermsde la Tancada, delta de l’Ebre, a les darre-ries de la seva estada hivernal. La tem-porada de cueretes grogues balcàni-ques Motacilla flava feldegg es va iniciaruna mica d’hora, el dia 3, amb un mas-

cle al riu Besòs, a Sant Adrià de Besòs iamb dues més a Campllong, Gironés,el dia 13. També al Besòs, el dia 2 s’ha-via detectat una raresa extrema: unatallareta sarda Sylvia sarda, fotografia-da en un parc litoral després d’una plu-ja intensa. Va ser d’interès la captura pera anellament d’un tallarol de garrigabalear Sylvia cantillans moltonii, un mas-cle al Remolar, delta del Llobregat, eldia 21. El dia 5 es va anellar un mos-quiter ibèric Phylloscopus ibericus a l’i-lla de Buda, delta de l’Ebre, i prop d’a-llí, a l’Aufacada, es va capturar una bos-carla d’aigua Acrocephalus paludicola eldia 12. Cinc dies més tard, el dia 17, se’ncapturava una altra també al delta, alCanal Vell. Entre els dies 16 i 25 es vadetectar pas de bosquetes icterines Hip-polais icterina arreu de Catalunya ambun mínim de 11 citacions, la majoria

Del segon trimestre d’any cal destacar el mes d’abril amb observacions forçainteressants, especialment al delta del Llobregat amb la primera i segona citació dexarxet alablau i corredor respectivament. En aquest mateix mes a l’Empordà es van ferdiverses citacions d’arpella pàl·lida russa i al Besòs es va localitzar una tallareta sarda.Al Pirineu es va observar un voltor negre a l’abril i al maig.

Crònica ornitològica Abril-Juny 2007

Corredor Cursorius cursor

Ferr

an L

óp

ez

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 200712

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

ocells anellats a les estacions del deltadel Llobregat i aiguamolls de l’Empor-dà. L’únic papamosques de collar Fice-dula albicollis del mes va ser un mascleanellat el dia 16 a Mornau, Aiguamollsde l’Empordà. A partir del dia 1 es vanefectuar algunes citacions de capsigranysde la subespècie balear Lanius senatorbadius amb exemplars detectats en pasa Roses, Alt Empordà, el delta del Llo-bregat i Gallecs. La cornella enmante-llada Corvus c. cornix que es va veure elgener i febrer de 2007 als arrossars dela Gallinera, al PN Aiguamolls de l’Em-pordà, es va quedar a la plana de l’Em-pordà la primera meitat d’abril on se lava veure portant branquetes amb unacornella ‘normal’ tot i que no es va con-firmar cap nidificació. Al delta del Llo-bregat, el primer hivern d’estornell rosatSturnus roseus que s’havia vist el passat12 de febrer a cal Roc i que probable-ment va hivernar a la zona es va veureun altre cop el dia 25 prop de cal Tet.

MaigA la bassa de can Llobateres, Sant Celo-ni es va veure una parella d’oques egíp-cies Alopochen aegyptiaca, almenys entreels dies 19 i 24. Al cap de Creus es vaobservar una baldriga grisa Puffinus gri-seus el dia 20. Al delta de l’Ebre el dia28 es va relocalitzar el presumpte híbridde martinet dels esculls i blanc a laTancada. Igual que el mes anterior, esva citar un voltor negre al Pirineu: aquestcop a Núria, Ripollès, el dia 30. Va serun bon mes per observar falcons cama-roigs, amb observacions al llarg del mesa l’Alt Empordà, el Vallès Oriental, elBaix Llobregat, la Noguera, el Segrià i elPla de l’Urgell. El dia 2 es va veure elprimer falcó de la reina Falco eleonoraeal secà de Balaguer (Noguera). A prin-cipi de mes encara es van veure els darrersrascletons als Aiguamolls, amb la darre-ra citació el dia 5. La platja de ca l’Ara-na, al delta del Llobregat, continuavaamb el degoteig de rareses: entre els dies28 i 29 es van veure dos territs pecto-rals junts. Al Fangar va aparèixer unterrit becadell el dia 13, mentre que aprincipi de mes, almenys entre els dies

5 i 6, va haver un escuraflascons bec-fí Phalaropus lobatus a la punta de la Ban-ya. Encara més rara va ser la troballad’un somorgollaire Uria aalge prop dela desembocadura del Llobregat que varestar a la zona entre els dies 6 i 23 i elqual es va poder fotografiar. El gaviàcaspi de Pedret es va relocalitzar a lamateixa àrea el dia 15. Relativament aprop, a Mollet de Perelada, es va foto-grafiar una cuereta groga balcànica eldia 8. Sis dies abans se n’havia vista unaaltra al secà de Balaguer, Lleida. El dia12 es va anellar un altre mascle de talla-rol de garriga de la subespècie balearal Remolar, el qual encara estava a lazona el dia 16. El dia 3 es va veure unmascle de papamosques de collar aGavà, delta del Llobregat, Barcelona. AEspot, Pallars Sobirà, es va escoltar unmosquiter ibèric cantant entre elsdies 12 i 14. El delta del Llobregat vaacollir breument una graula Corvus fru-gileus el dia 18. La cornella emmante-llada de l’Empordà es va anar veient perla zona de Sobrestany entre els dies 3 i5. Una altra segona cornella es va veu-re a l’abocador de Pedret, Alt Empordà,el dia 4. Per acabar d’arrodonir les cita-

cions d’aquesta espècie, es va observarun ocell a cal Tet, delta del Llobregat, eldia 16 volant sobre el riu i anant cap alTibidabo.

JunyAl llarg d’aquest mes van sovintejar lesobservacions de falcó de la reina, espe-cialment en localitats litorals, amb unmàxim de 10 ocells a Verges, Baix Empor-dà, el dia 21, però també en els puntstradicionals de l’interior del Solsonès ialtres observacions en comarques comla Conca de Barberà. El dia 1 es vanobservar 4 exemplars de falcó cama-roig a Alfés (Segrià) i els dies 2 i 21 unaltre exemplar als aiguamolls de l’Em-pordà. El dia 22 es van anellar dos ocellsde tempesta Hydrobates pelagicus a lesIlles Medes. L’híbrid de martinet delsesculls i martinet blanc de la Tancadaes va tornar a veure el dia 6 i més tardentre els dies 23 i 24. Al Fangar, deltade l’Ebre, el dia 21 es va tornar a citarun xatrac de bec groc, el qual encarano se sap ben bé si és un híbrid o unaaltra cosa.

RICARD GUTIERREZ

gutarb@hotmail.com

Territ pectoral Calidris melanotos

Ferr

an L

óp

ez

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 2007 13

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Mark Constantine & The Sound Approach

The Sound Approach to birdingA guide to understanding bird soundThe Sound Approach, Dorset. 192 pp.

A cavall entre les guies de camp iels tractats més científics, aquestaobra omple un buit en lespublicacions de divulgació delscants dels ocells, amb un treballoriginal tant per l’objectiu com perla manera com s’aborden els temestractats, il·lustrats amb exemplessonors que en la majoria dels casoses poden seguir visualment enforma de sonogrames. El text vaacompanyat de 2 CDs amb 198gravacions

El llibre comença amb unes breusperò clares descripcions delsparàmetres que utilitzem perdefinir les vocalitzacions (i els

sons en general): tonalitat, timbre i fre-qüència, ritme i tempo, amb exemplessonors al CD. Per comprendre (i memo-ritzar) les vocalitzacions, fins i tot aque-lles d’estructura més senzilla, una repre-sentació gràfica és de gran ajut. I aquíentren en joc els sonogrames: el lectors’inicia en la seva interpretació tot com-parant la senzilla estructura de les voca-litzacions de diferents espècies de mos-quiter, per gradualment abordar altresaspectes de la identificació, com sóninflexió, modulació, intensitat i estruc-tura, amb la lectura de cants més com-plexos.

Els capítols posteriors entren a ana-litzar diferents temes, des de la influèn-cia del medi i la distància en la degra-dació i, per tant, la percepció (i la gra-vació) i de com els ocells han adaptatels seus cants al medi, repertoris, apre-nentatge, subcant, el cant i l’atracció dela parella, femelles que canten, hibrida-ció i cants mixtes, entre d’altres; tambéaltres qüestions com l’excessiva neces-sitat de classificar les vocalitzacions, l’úsdel playback i les imitacions.

El mèrit més interessant delllibre és el fet poder escoltaren el CD allò de què l’autorestà parlant i en la majoriadels exemples veure la “imat-ge” del so en particular. Aixòresulta molt útil quan es com-paren estructures i cants dife-rents. Per exemple, en el capí-tol 5, es tracta l’aprenentatgedel cant i la gradual cristal·lit-zació, i els problemes d’iden-tificació que aquest procés potcomportar entre el tallarol de casquet iel tallarol gros, o la merla i la griva, entred’altres. Aquest és un tema molt inno-vador del qual no se’n parla en publi-cacions de divulgació i el tractamentintegrat en facilita enormement la sevacomprensió. En el capítol 8 s’aborda laqüestió de com els sons contribueixena la definició de les espècies: mosqui-ters, el complex grup dels Acrocephalus-Hippolais, i el no menys engrescadordels trencapinyes, amb profusió d’e-xemples de reclams amb els correspo-nents sonogrames.

El llibre està molt ben presentat ambbelles fotografies i text espaiós que faatractiva la lectura; el format és apaïsatper oferir sonogrames grans i clars, acolor i amb anotacions de gran utilitat.

L’índex de continguts però no ésgaire clar i l’estructura temàtica globalde l’obra resulta una mica inconnexa.Escrit en primera persona amb gran,potser excessiva, profusió d’anècdotesi vivències fruit del treball de campdels autors, presentacions d’altresornitòlegs, paràgrafs de divulgaciócientífica i reflexions prèvies abansd’introduir els diferents temes, el toque n‘esdevé de tot plegat resulta for-ça curiós. El tractament general de l’o-bra és una mica superficial, sense

entrar massa a fons en alguns delstemes tractats, però aconsegueix fermés atractiu i amable per al naturalis-ta i l’ornitòleg el món sonor delsocells i dóna alhora eines per iniciar-se i comprendre’l.

Les gravacions són de bona qualitat,sense muntatge ni filtres; en alguns casosla presència d’altres ocells dificulta o faexercitar -segons com es miri- l’escolta.

“I don’t do calls”, que aquí podríemtraduir per “passo de cants”, frase queobre el primer capítol del llibre, reflec-teix una actitud d’alguns ornitòlegs ibirdwatchers que probablement vaempènyer els autors a escriure aquestllibre: s’intueix una gran passió pel mónsonor dels ocells que han volgut trans-metre als lectors.

No és una guia, ni un tractat sobre elcant dels ocells; tampoc és un mètodeper aprendre a identificar d’oïda. Ésun llibre pensat per ésser llegit més queconsultat, per, com diu el subtítol, com-prendre el cant dels ocells, tot escoltantels CDs amb auriculars, passar una bonaestona i eixamplar les inquietuds delsamants dels ocells. Per tot plegat cele-brem l’aparició d’aquesta original publi-cació.

ELOÏSA MATHEU

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 200714

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

La serra de Montsant és una de lesunitats més singulars del complexconjunt orogràfic de les serraladescosteres catalanes i, mésconcretament, del seu sectormeridional o més aviat occidental:serres del Penedès i de l’Alt Gaià,muntanyes de Prades, serres deLlaberia, Tivissa i Vandellòs, serresde Cardó i del Boix, els Ports, etc.

El Montsant ha centrat des d’an-tic un fort interès excursionis-ta i, fins a cert punt, també cien-tífic (en disciplines com la geo-

grafia, l’etnologia, la botànica, etc.), aixícom, a les darreres dècades, algunescampanyes conservacionistes de con-siderable impacte popular. Les recer-ques faunístiques, malgrat incloure diver-sos grups zoològics, havien estat peròd’un abast més aviat discret, i encaraeren més rares les publicacions edito-rials que en fessin referència.

En aquest sentit, destacaven més elsllibres sobre la flora i la vegetació de laserra, com és el cas de “Montsant. Patri-moni Natural i Paisatge” (2002) i de lamolt recent “Flora de la serra de Mont-sant” (2007), obres, en tots els casos,de Roger Pasqual i Garsaball. Cal assen-yalar que el primer d’aquests títols, sibé se centra en les característiques físi-ques i ecològiques de la serra, en el pai-satge i- molt especialment- en la des-cripció i inventari de les seves comuni-tats vegetals, també fa propostes deconservació i inclou una petita descripcióde la fauna de la serra i llistats de la fau-na vertebrada i d’artròpodes.

Recentment ha aparegut, editat per laDiputació de Tarragona, i probablementamb alguna relació amb la creació i fun-cionament del Parc Natural, un llibrededicat ja específicament a la fauna: “Fau-

na vertebrada de Parc Naturalde la Serra de Montsant”, deJoan Barrull i Isabel Mate. Elsautors havien realizat ja diver-sos estudis faunístics a la zona,particularment pel que fa a l’ic-tiofauna del riu Monstant i alsmicromamífers i carnívors dela serra, havent publicat aixímateix diferents articles en rela-ció amb els seus treballs.

El llibre consta de dues partsprincipals. La primera (MarcSociogeogràfic) introdueix ellector en les característiquesgeogràfiques i naturals (geolo-gia, clima, vegetació, etc.) delMontsant, assenyalant alhoraels condicionaments històrics(implantació de l’home i evolució delsusos humans del territori, etc.) que hanconformat de forma decisiva l’estat actualde la serra i el seu entorn; una sèrie defotografies mostren el paisatge i les acti-vitats humanes a la serra. També s’ex-plica una mica el procés d’elaboraciódel llibre i es donen consells al visitantinteressat en descobrir la fauna del Parc.La segona part (Fauna vertebrada) ocu-pa la major part del llibre i se centra enels diferents grups de vertebrats (pei-xos, amfibis, rèptils, ocells, mamífers iocells), tot dedicant un espai diferenciata cadascuna de les espècies tractades.En aquest espai, més aviat curt, s’hi indi-quen algunes generalitats de cada espè-cie –totes hi surten il·lustrades amb unafotografia- però, sobretot, apareixendades sobre la seva distribució i abun-dància a la serra, sense que hi manquinalgunes de les espècies que l’han colo-nitzada més recentment –o que hi hanestat introduïdes-, com seria el cas de laperca americana, el cabirol, la cabra sal-vatge i la tórtora turca, i d’altres de rares

o de presència poc coneguda, com lasalamandra i l’aufrany.

Finalment els autors realitzen un bonconjunt de propostes de gestió, tant decaire molt general com dirigides a espè-cies i grups faunístics particulars. Engeneral són idees assenyades que serienàmpliament compartides per molts tèc-nics i gestors de fauna i d’espais natu-rals. Semblaria però que són defugitsalguns temes conflictius (la instal·lacióde parcs eòlics, l’expansió i caracterís-tiques d’alguns conreus, l’augment delsòl urbanitzat i l’extensió i modernit-zació de la xarxa viària, etc.), que sensdubte poden tenir conseqüències en elmedi com ja tingué, al seu moment i deforma prou transcendent, la implanta-ció de l’embassament de Margalef.

Tot i que s’aporten força dades con-cretes sobre un bon conjunt d’espècies(citacions de presència d’espècies escas-ses o poc habituals, nombre de parelles,etc.) no cal buscar en el llibre un recullmolt complet dels coneixements actualssobre la fauna del Montsant. Sia per

Barrull, J. & Mate, I. 2007

Fauna vertebrada del Parc Natural de la Serra de Montsant Col·lecció Guies Temàtiques de la Medusa /Natura. Nº 4Diputació de Tarragona. 277 pp.

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 2007 15

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques

no haver-hi hagut la voluntat específicade fer una obra molt exhaustiva sinó decaire més divulgatiu, sia per urgènciesen la seva realització o per qualsevolaltra causa, és clar que els autors no hanrecollit sistemàticament les dades exis-tents sobre la fauna vertebrada del Mons-tant, moltes de les quals probable-ment resten encara als quaderns de campi arxius dels naturalistes que han visi-tat la serra. Per aquest motiu, els textsde moltes espècies poden semblar insu-ficients (hi ha espècies monsantines queni tan sols tenen un text al llibre) i elsestatus que se’ls atribueixen (abundància,distribució, evolució històrica) no sem-pre són prou exactes.

L’apartat corresponent a cada espècierecull, en força casos, un nom local dife-rent de l’oficial. Aquesta lloable inicia-tiva es plasma, com a tants altres llibres,d’una manera inapropiada o, si més no,ambigua: no s’indica quan un nom local–per exemple tord, corb, etc.- coincideixplenament amb l’oficial. D’aquesta mane-ra, el lector només pot detectar com anoms locals els que divergeixen de l’o-ficial i no es pot discriminar si els ofi-cials (escrits en negreta en aquest llibre)són alhora tradicionals i vius a la zonao són desconeguts fora del restringitàmbit dels afeccionats a l’ornitologia.Idealment, amb el nom popular hauriend’indicar-se les localitats de referència,

per bé que això potser seria en tant queresultat d’un estudi més sistemàtic i espe-cialitzat.

En resum, aquest llibre és una obramés aviat de divulgació, amb moltesil·lustracions en color, prou útil per aqualsevol visitant de la serra de Mont-sant mínimament interessat en la natu-ra i la fauna, i també per al naturalistamés expert, per al qual la lectura d’a-quest llibre constitueix una bona mane-ra d’introduir-se en el coneixement dela fauna vertebrada local i de les carac-terístiques físiques i ecològiques delMontsant.

JAUME ORTA

Hores d’ara la majoria delssocis de l’ICO ja heu rebuto esteu a punt de rebre l’a-nuari de 2006 i ja estem tre-

ballant en l’anuari de 2007. Amb la inten-ció d’avançar el pròxim anuari podeuenviar-nos les observacions més relle-vants que tingueu d’aquest any d’acordamb els criteris de selecció que hememprat en els darrers volums: geogrà-

fic, fenològic, numèric, reproductiu, mor-fològic, biològic, i/o taxonòmic. Tambés’agrairà l’enviament de material gràfic,ja siguin dibuixos en blanc i negre ofotos d’espècies poc abundants. Un cophagueu mirat l’anuari de 2006 tambéens podeu enviar els errors i omis-sions que hi hagueu detectat. Podeuenviar tota aquesta informació a l’adre-ça anuari@ornitologia.org .

PETICIONS D’INFORMACIÓ

Dades per a l’Anuari d’Ornitologia 2007

l’Abellerol núm. 33 - estiu/tardor 2007

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2007. Vull fer-me soci de l’ICO per al 2007 per la qual cosa rebré: Revista Catalana d’Ornitologia,l'Anuari d'Ornitologia i l'Abellerol. Si us plau afegiu les meves dades al directori de subscriptors.

Tipus de quota1 nn Familiar (36,06 €) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

nn Individual (24,04 €) nn Menor de 18 anys (12,02 €)2 Data naixement: ___ /___ /___ nn Europa, individual (30 €)

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat nn nn nn nn Agència nn nn nn nn Control nn nn Número de compte nn nn nn nn nn nn nn nn nn nn

domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura: #

AGENDACURSOS DE L’ICOPodeu fer la preinscripció als cursos a través del formularique trobareu al nostre web (www.ornitologia.org) o posant-vos en contacte directament amb l’ICO. La data límit depreinscripció per a cada curs està fixada als 8 dies naturalsabans del seu inici. El nombre de places és limitat. Podeuconsultar el programa a www.ornitologia.org/activitats/cur-sos.htm

Cursos d’introducció a l’anellament

Dirigit a aquelles persones amb coneixements d’ornito-logia que vulguin iniciar o ampliar la seva formació en elmón de l’anellament.

Can Balasc, Barcelona, Parc de CollserolaCODI CURS: A5Classe teòrica: Estació Biològica de can Balasc(Parc de Collserola, Barcelona)Dates: 16-17 de desembre

CAMPANYES D’ANELLAMENTDurant el mes de novembre contiunen actives lescampanyes de seguiment de la migració postnupcial quevan començar el mes d’agost al del delta del Llobregat,delta de l’Ebre i Flix. Els interessats en participar poseu-vosen contacte amb l’Oriol Clarabuch al tf. 638 06 66 46

SEGUIMENT D’OCELLS COMUNS A CATALUNYA(SOCC) / ATLES DELS OCELLS A CATALUNYAA L'HIVERN 2006-2009El 15 de novembre va començar el primer període demostratges per a l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hi-vern. Encara es pot participar en algun dels mostratgesque romanen lliures. Per a qualsevol qüestió podeuposar-vos en contacte amb en Santi Guallar (93 458 7893 / atles@ornitologia.org). De banda dels mostratgesde quadrat que van començar el 15 de novembre, l’1 dedesembre s’iniciarà el primer període d’hivern del SOCCi del mostratge d’ocells marins. Cal evitar fer les sortidesen dies amb condicions meteorològiques adverses: plu-ja, boira o vent moderat.

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals de la CiutadellaPasseig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93Correu electrònic: ico@ornitologia.org Pàgina web: www.ornitologia.org

ICO

1Tots els socis amb domiciliació bancària tindràn un 10% de descompte. 2També fins als 23 anys per a estudiants sense ingressos amb justificant.