núm. 27 l’abellerol · 2012. 3. 19. · 2 l’abellerol núm. 27 - hivern 2005 /2006 editorial s...

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia hivern 2005/06núm. 27

LInstitut Català d’Ornitologiava celebrar el 30è aniversaride l’associació el passat mesde novembre. Els actes prin-

cipals van tenir lloc al Centre Culturalla Mercè de Girona el dissabte, dia 19,amb l’assistència d’unes 200 persones.Es van impartir diverses conferènciesa càrrec d’investigadors de gran re-nom internacional com el Dr. Francis-co Pulido, que va parlar de la respostadels ocells migratoris davant el canviclimàtic; el Dr. Anders Pape Møller, queho va fer sobre els estudis d’ocells a llargtermini, i el Dr. Jeremy Greenwood queva fer una exposició sobre el paper delsornitòlegs afeccionats en l’obtenció de

dades útils per a la ciència i la conser-vació. L’aniversari va servir també perfer un repàs històric dels orígens del’ICO i un relat resumit de la històriamoderna de l’anellament a Catalunya através d’un recordatori del que han es-tat les principals zones d’anellament: laplana de Vic, el Bages, els Pirineus, eldelta de l’Ebre, els Aiguamolls de l’Em-pordà, Tiana, o l’àrea suburbana de Bar-celona. Un dels actes que va despertarmés expectatives va ser la presentacióde l’Atles dels ocells de Catalunya a l’-hivern. Aquest és el nou gran projectede l’ICO que començarà el 2006-2007i que s’ha previst realitzar en tres hi-verns consecutius. En el decurs de la

trobada es van atorgar diversos guar-dons a persones i institucions que hantingut un paper rellevant en aquestperíode de la història de la nostra en-titat.

ICO

Sumari Editorial30 anys de l’ICO ..................... 2

Notícies.................................. 3

• L’ICO realitza diversesactivitats a Mèxic

• El nou Reglament Intern

• Aprovat un projecte sobre incendis

• Marcatge de gavians amb anelles de color

30 anys d’associacionisme ornitològic ............................ 4

Arrenca l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 ............................ 9

Resultats de la campanya detardor 2005 al canyissar deSebes (Flix) ........................ 10

Novetats avifaunístiques

• Crònica Ornitològica Setembre - Desembre 2005 .................11

• Noves espècies anellades: Tord de Naumann Turdus naumanni naumanni ............14

Novetats bibliogràfiques

• Shorebirds of North America. The photographic guide ............ 15

Agenda ....................................16

l’Abellerol30 anys d’associacionismeornitològic El cap de setmana del 18, 19 i 20 de novembre l’InstitutCatalà d’Ornitologia va celebrar el 30è aniversari de l’entitata la ciutat de Girona. L’acte va aplegar prop de 200 personesal Centre Cultural la Mercè.

Dav

id E

stan

y

Taula presidencial dels actes commemoratius de l’ICO a Girona.

’

l’Abellerol núm. 27 - hivern 2005 /20062

EDITORIAL

Sens dubte, l’ICO d’ara és més professional i funciona millor que elGrup Català d’Anellament de fa 30 anys, però tots els vellsornitòlegs que van tenir la sort d’estar presents en les primerespasses del GCA tenen un avantatge sobre els qui han arribat méstard: han pogut tastar la intransferible sensació de ser pioners en

un camp que era verge al nostre país. En un context de profunds canvissocials i de transició en tots els àmbits, un grup de persones es dedicava aestudiar els ocells mitjançant l’anellament, inicialment amb més voluntatque coneixements.

Durant el període de canvis, aquests autèntics amateurs descobrien quecalia generar una metodologia de treball rigorosa i que era fonamentalestablir uns mecanismes de transmissió de coneixements. La recercaconstant per fer les coses cada vegada millor era una mena de màxima noescrita que semblava obsessionar aquest grup. Al cap d’uns primers anys deperseverança on l’única satisfacció sovint era haver anellat més ocells quel’any anterior, es van començar a veure els primers fruits de la feina ben feta:arribaven els primers suports oficials, l’associació començava a serreconeguda dintre del món ornitològic i el nombre de socis feia veure queérem alguna cosa més que un grup d’amics que sortia a veure ocells els capsde setmana.

Així, van arribar coses tan increïbles com contractar una persona a tempscomplet per fer la feina administrativa! Deixàvem d’haver d’aprofitar els capsde setmana o les nits per fer balanços, dissenyar publicacions, tramitarrecuperacions o fer trucades a morosos. Encara ens trobàvem en aquellallunyana era pre-internet, en la que s’havien de fer manualment moltestasques que avui en dia solucionem ràpidament de forma electrònica -comescriure cartes, posar segells o fer fotocòpies-, així que la descàrrega iprofessionalització de la feina administrativa va ser providencial. Aquest fetprobablement va tenir una influència que mai no hem reconegut prou.

Com un vehicle que comença a lliscar per un pendent, semblava que poca poc agafàvem més velocitat, mentre inconscientment anàvem escrivintpàgines de la història de l’ornitologia a Catalunya. Se signaven nouscontractes amb les administracions, se subvencionaven campanyes,s’arribava a acords per publicacions i el nombre de persones contractadesper l’associació creixia mentre arribava el següent gran revulsiu: l’Atles, queva propiciar la connexió massiva del món ornitològic català amb elsanelladors del Grup Català d’Anellament i va esdevenir un factor clau del’èxit dels anys recents. L’Atles ens va permetre, a més, demostrar-nos anosaltres mateixos que som capaços de fer les coses molt ben fetes. Larecompensa final va arribar en la forma d’una sala d’actes de la FundacióTerritori i Paisatge plena a vessar i amb la presència de personalitatsrellevants.

Molt poc temps després d’aquell punt àlgid, hem celebrat els nostres 30anys de vida. Han estat uns anys intensos, en els que hem comès errors i enels que no s’han assolit algunes fites que ens havíem marcat, però en els quehem guanyat gran experiència. Hem après moltes coses, entre elles que peraconseguir una finalitat cal tenir un pla de treball ben definit. Però calrecordar que la il·lusió, la permanent autoexigència i la feina rigorosa han estatconstants al llarg d’aquests 30 anys i és de sentit comú que vulguem manteniraquesta forma de treballar. Per tant, en les nostres aspiracions de futur, no enshem d’oblidar mai de mirar enrere perquè ja tenim un gran passat.

l’AbellerolButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologia

núm. 27hivern 2005 /2006

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsDavid Bigas, Ricard Gutiérrez,

Carles Barriocanal

Col·laboradorsDavid Bigas, Abel Julien,

Marc Olivé, Sergi Sales, Xavier Tomás, Francesc Uribe

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: [email protected]àgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de fomentar

la seva conservació.

© 2006 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu caràcter de directius de l’ICO.

ICO30 anys de l’ICO

l’Abellerol núm. 27 - hivern 2005 /2006 3

L’ICO realitza diverses activitats a Mèxic

Aprovat un projectesobre incendis

La Comisión Interministerial deCiencia y Tecnología acaba d’a-provar el projecte “Dinàmica de

la distribució dels ocells en paisatgesmediterranis afectats per grans incen-dis forestals”, en el que participaranl’ICO, el Centre Tecnològic Forestalde Catalunya i la Universitat de Giro-na. Aquest és el primer projecte d’in-vestigació competitiu al que opta lanostra entitat i finalment li ha estatconcedit. El paper de l’ICO en aquesttreball es fonamenta en els coneixe-ments adquirits en estudis sobre incen-dis i ocells i, sobretot, en el treball detots els col·laboradors dels programesde seguiment, molt especialment enaquest cas, en l’atles de nidificants i elSOCC.

Marcatge de gavians amb anelles de color

En el marc d’un projecte de segui-ment de la població de gaviansargentats Larus michahellis als

voltants de l’aeroport de Barcelona,s’ha efectuat un marcatge especial queconsisteix en:• Anella metàl·lica a la tíbia dreta.• Anella verda amb lletres blanques altars dret.• Pintura de color verd a diferents partsdel cos.

S’agrairà que ens feu arribar qual-sevol observació d’algun d’aquests indi-vidus, encara que només sigui possi-ble veure el color de la pintura. Tam-bé cal fixar-se bé en la situació de cadaanella (alguns exemplars poden por-tar l’anella de PVC al tars esquerra).Convé indicar: Data, hora, localitat,activitat que realitza i, en el cas ques’estigui desplaçant, una petita indi-cació de quina direcció pren. La infor-mació cal adreçar-la a: [email protected].

En el moment de rebre aquestvolum de l’Abellerol els socisde l’ICO ja haureu rebut la pro-

posta de Reglament Intern que ha pre-parat la Junta Directiva. Tots els socisque ho vulgueu, podeu fer suggeri-ments i aportacions a aquest primeresborrany fins al dia 27 de març.Podeu enviar els vostres comentaris,tant per correu postal com per correuelectrònic. En cas de fer-ho per co-rreu postal, cal que envieu el vostreescrit a l’oficina tècnica de l’ICO anom de la Junta Directiva; mentreque si escolliu el format electrònicpodeu adreçar-ho directament a: [email protected].

Per facilitar-vos la feina de revisiótambé hem penjat una còpia de laproposta en Word al web (podeu acce-dir-hi des de l’enllaç següent: www.orni-tologia.org/quisom/reglament.htm).

Un cop s’hagi exhaurit aquest pri-mer termini i, com a mínim, 60 diesabans de la data de la propera assem-blea (prevista pel cap de setmana del10 i 11 de juny), us enviarem l’esbo-rrany definitiu o les propostes de modi-ficació. Tot seguit s’obrirà un terminide presentació d’esmenes de 30 diesal qual en seguirà un altre de 15 diesper fer contraesmenes. Finalment, lesesmenes i contraesmenes seran sot-meses a votació el dia de l’Assemblea.

Durant els darrers mesos del’any passat l’ICO va signarun conveni amb la Universi-

tat de Guadalajara (UDG, Mèxic) pelqual la nostra entitat col·laborarà enel camp de la formació i la investi-gació ornitològica. Entre les accionsque estan previstes dins del conveni,s’inclouen, entre altres, l’organitzacióconjunta de cursos d’anellament aMèxic i Amèrica Llatina, l’elabora-ció de manuals que permetin difon-dre en aquest països les tècniques d’i-dentificació i datat d’ocells, i fomen-tar l’intercanvi de voluntaris, professorsi tècnics entre ambdues entitats.

En el marc d’aquest conveni a finalsde novembre i principis de desem-bre de 2005, l’ICO va realitzar el IITaller de Monitoratge d’ocells Mèxic-Catalunya. Aquest taller es va realit-zar a l’Estació científica de la Joyas(Reserva de la Biosfera Sierra deManatlán, Jalisco). Es va centrar,especialment, amb els mètodes d’i-

dentificació, sexat i datat d’ocells iva comptar amb l’assistència de 20alumnes de 8 estats de la Repúbli-ca. El curs es va fer gràcies al suportde la Comisión Nacional de ÁreasNaturales Protegidas, la Reserva dela Biosfera Sierra de Manatlán, laFundación Manatlán para la Biodi-versidad de Occidente A.C. i l’U.S.Fish & Wildlife Service.

Finalment, i també en el contextdel conveni amb la UDG i gràcies ala col·laboració de l’Institut RamonLlull, el passat mes de desembre, esva fer una presentació de l’Atles delsocells nidificants de Catalunya 1999-2002 dins del fòrum sobre ciència dela ciutadania de la Feria Internacio-nal del Libro de Guadalajara. La ini-ciativa de l’atles català va ser molt benrebuda, alhora que va ser un bonexemple per ressaltar la importànciadels projectes de seguiment basats enla participació d’un gran nombre devoluntaris.

El nou Reglament Intern

NOTÍCIES

Anellament d’un colibrí

Gab

riel

Gar

gal

lo


30è ANIVERSARI

30 anys d’associacionismeornitològic

Amb l’assistència d’unes 200persones, l’Institut Catalàd’Ornitologia va celebrar el30è aniversari de l’associa-

ció a la ciutat de Girona. La trobada esva iniciar divendres, dia 18, a la tardaamb una sessió d’anellament als estanysde Sils, on es van anellar 105 repicata-lons. Els actes principals van tenir llocdissabte, dia 19, al centre cultural laMercè. Després d’unes paraules de ben-vinguda, la conferència inaugural vaanar a càrrec del Dr. Francisco Pulido,amb el títol “La resposta evolutiva i com-portamental dels ocells migratoris davantel canvi climàtic”. Aquesta exposició vamostrar les evidències i coneixementsactuals sobre el canvi climàtic i com s’a-dapten els ocells migratoris pel que faa la fenologia migratòria i també a lareproducció. La resposta dels ocellsdavant l’escalfament progressiu de laTerra no segueix els mateixos patronsen totes les espècies, i es van mostrarexemples comparatius entre migrantsde llarga i curta distància i residents.

Un dels actes que va despertar mésexpectatives va ser la presentació del nougran projecte de l’ICO, l’Atles dels ocellsde Catalunya a l’hivern. Aquest treballcomençarà l’hivern 2006-2007 i s’haprevist realitzar en tres hiverns conse-cutius. Aquesta presentació va comptaramb la presència del Sr. Ramon Luque,Director General de Medi Natural; Jor-di Sargatal, director de la Fundació Terri-tori i Paisatge, i Albert Martínez, presi-dent de l’ICO. El nostre company SergiHerrando va explicar les grans línies delprojecte: el perquè d’aquest nou atles,els nous reptes i les noves aproximacionsmetodològiques. L’atles dels ocellsd’hivern planteja una sèrie de novetatsinteressants en comparació amb l’atles

de nidificants. Els ocells a l’hivern notenen uns lligams territorials tan mar-cats com els que comporta la nidifica-ció i la seva distribució i abundància potvariar molt d’un any a un altre o, fins itot, dins d’un mateix hivern. Per aquestmotiu caldrà controlar molt bé les varia-cions temporals dins el període d’estu-di i això implicarà un disseny i meto-dologia particular. En concret, el pro-grama SOCC s’incorpora plenament alprojecte de l’atles hivernal com a prin-cipal eina de control de variacionstemporals, generació de mapes d’abun-dància, estimes poblacionals i patronsecològics, és l’anomenat mostratge inten-siu. L’altre gran sistema de mostratge del’Atles ha de ser el de quadrats UTM10x10 de forma extensiva, basat però,en visites en temps controlat. Més enllàd’aquests grans dos blocs, l’atles hiver-nal vol fer una aproximació singularals ocells marins, ja que alguns d’ellspassen tot l’hivern en alta mar, pràcti-cament sense cap contacte amb la cos-

ta. Finalment, l’anellament ha de tenirun paper important en el projecte, jaque proporciona dades de gran interès,com ara les proporcions de sexes, d’e-dats o les mesures de condició física delsindividus.

L’última exposició del matí va ser unrepàs històric dels orígens de l’ICO, iun relat resumit de la història moder-na de l’anellament a Catalunya a tra-vés d’un repàs de les principals zonesd’anellament. Aquí va aflorar una cer-ta nostàlgia, sobretot en veure fotogra-fies d’anelladors en els seus inicis, algunsencara adolescents, avui transformatsen anelladors veterans amb menys pèli més canes ... Indrets com la plana deVic, el Bages, els Pirineus, el delta del’Ebre, els Aiguamolls de l’Empordà,Tiana o l’àrea suburbana de Barcelonahan estat alguns dels escenaris on s’haviscut el creixement de l’anellament d’o-cells a Catalunya. Malauradament, l’es-tricte calendari del programa d’actes nova permetre que els ponents es recre-

El cap de setmana del 18, 19 i 20 de novembre l’Institut Català d’Ornitologia va celebrar el 30è aniversari del’entitat a la ciutat de Girona. Aquest esdeveniment va aplegar prop de 200 persones al Centre Cultural la Mercè, alcasc antic de la ciutat.

Dav

id E

stan

y

Jeremy Greenwood, president del BTO, en el decurs de la seva intervenció.


essin en les seves explicacions i en algunscasos es van fer presentacions a corre-cuita.

A la tarda la sessió es va reprendreamb la conferència del Dr. Anders PapeMøller, titulada “El paper dels estudisa llarg termini dels ocells en la recercai la conservació”. L’il·lustre i prolífic cien-tífic danès va mostrar diversos exem-ples d’estudis on la utilització de dadesde sèries llargues d’anys es van utilitzarper investigar aspectes de demografiade poblacions d’especial rellevància pera la conservació. Va parlar d’estudis efec-tuats a Dinamarca sobre el xatrac àrtic,les orenetes i l’astor, i l’esparver. Aqueststreballs van ser possibles gràcies a la fei-na persistent i perllongada d’ornitòlegsamateurs i exemplifiquen el paper del’afeccionat en estudis ornitològicsmoderns.

A continuació es va efectuar l’acte derepartiment de guardons que va comp-tar amb la presència de l’Honorable Con-seller de Medi Ambient i Habitatge Sr.Salvador Milà, el Tinent d’Alcalde del’Ajuntament de Girona, Sr. Joan M. delPozo i de l’Albert Martínez, presidentde l’ICO. Salvador Maluquer i SalvadorFilella van rebre conjuntament un guar-dó per la seva tasca pionera en l’orni-tologia i l’anellament científic d’ocellsa Catalunya; la Societat Espanyola d’Or-nitologia (SEO/BirdLife), en reconeixe-ment a la seva contribució al desenvo-lupament de l’anellament científic d’o-cells a Catalunya i Jordi Giró i IsabelMartínez, per la seva dedicació i suporta l’anellament.

Com a cloenda, el Dr. Jeremy Gre-enwood, director del British Trust forOrnithology, va tancar la sessió amb laconferència titulada “Observant ocellsper a la ciència i la conservació”. Aques-ta xerrada va ser una síntesi de la fei-na feta pel BTO en base a l’observaciói participació desinteressada de milersde socis al Regne Unit. El Dr. Green-wood va explicar amb tota mena dedetalls els projectes desenvolupats pelBTO en un exercici magistral de didàc-tica i escenificació no exempt del carac-terístic humor britànic. Al final de la

seva xerrada va aportar idees i con-ceptes basats en la conservació i en lapolítica agrària de la UE i en la neces-sitat que les associacions ornitològi-ques aportin evidències que convencina la societat i als polítics que cal apli-car mesures efectives de conservació.Després de la xerrada unes 80 perso-nes es van reunir en un restaurant aFontajau; durant aquest sopar es vancomentar els actes del dia amb un sen-timent generalitzat de satisfacció. Elsactes commemoratius van acabar el diu-

menge amb una sortida amb barca desdel port de Roses on es van poderalbirar baldrigues balears i mediterrà-nies, gavots, gavinetes de tres dits, mas-carells i dos becs de serra mitjans. Des-prés de la sortida alguns afortunats vandisfrutar de l’observació d’un sit blancal cap de Creus i molts altres van feruna peregrinació col·lectiva als Aigua-molls de l’Empordà per observar unaoca riallera grossa que hi havia al Cor-talet. Tot plegat un cap de setmana querecordarem durant molt de temps.

Aspecte del centre cultural La Mercè durant la celebració.

Andy Møller va parlar dels estudis a llarg termini.

Dav

id E

stan

yD

avid

Est

any


30è ANIVERSARI 30 anys d’associacionisme ornitològic

SEO/BirdLifeSEO/ BirdLife va rebre un guardó enreconeixement al paper decisiu que vajugar en el desenvolupament de l’or-nitologia moderna a Catalunya i, enespecial, pel suport a l’anellament i alsestudis de la migració dels ocells a l’Es-tat Espanyol.

És avinent recordar, que l’anellamentcientífic modern a Catalunya es va ini-ciar en el si del Centro de Migración deAves de SEO, situació que es va man-tenir fins al 1985, és a dir, una tercerapart de la nostra història. Cal agrair espe-cialment que en aquells moments ini-cials del propi Centro de Migración deAves, que els responsables de SEO fes-sin confiança a uns joves catalans queen molts casos no coneixien gaire i elsdonessin tot el suport necessari per des-envolupar aquesta activitat a Catalun-ya.

Salvador Maluquer i Salvador FilellaSalvador Maluquer i Salvador Filellahan tingut per si mateixos un paper des-tacat en la història de l’ornitologia cata-lana. Des de la perspectiva de l’ICO, laseva principal contribució ha estat lacreació de les condicions necessàriesperquè la nostra entitat es creés i es des-envolupés.

Salvador Maluquer, a més de ser fun-dador de la SEO i un ornitòleg presti-giós, ha estat el primer anellador cata-là. El 30 de maig de 1957 va anellar elprimer ocell a Catalunya, va ser un polld’Agró roig a una colònia de cria, a l’i-lla de Buda (delta de l’Ebre). A més, vaser l’ànima de la llavors Secció Regio-nal Catalana de la SEO, que pels anys70 va iniciar un seguit de cursets d’or-nitologia que varen subministrar la matè-ria primera del grup d’ornitòlegs delMuseu de Zoologia de Barcelona. Laseva rigorositat en el treball de camp ien la presa de dades; la seva paciènciai pulcritud en la recerca bibliogràfica iespecialment la seva humanitat i hon-radesa han estat i són encara un exem-ple per a les ornitòlogues i ornitòlegscatalans.

Salvador Filella va ser el màxim artí-fex de la Secció d’ornitologia del Museude Zoologia de Barcelona. La seva prin-cipal virtut i mèrit va ser la formació,al principi dels anys 70, d’un grup dejoves ornitòlegs que va crear tota unaescola i que ha protagonitzat l’inici

de l’ornitologia moderna al nostre país.Del grup del Museu de Zoologia en vasorgir el Grup Català d’Anellament,promotor del primer atlas d’ocells nidi-ficants a Catalunya i els primers orni-tòlegs professionals de Catalunya. Sal-vador Filella va crear tot un estil iuna forma particular de treballar. Larigorositat en la presa de dades, l’ob-sessió per classificar i ordenar la infor-mació pròpia dels anelladors i que aracaracteritza la nostra associació són deben segur una herència de l’estil File-lla.

Alejandro Onrubia va recollir el guardóatorgat a SEO/BirdLife.

Lliurament de guardons a SalvadorMaluquer (dalt) i a Salvador Filella (baix)a càrrec del Conseller de Medi Ambient

Dav

id E

stan

y

Dav

id E

stan

y

Dav

id E

stan

y

RECONEIXEMENTS ESPECIALSEn el decurs dels actes de celebració, l’Institut Català d’Or-nitologia va agrair públicament l’esforç i dedicació a quatrepersones i una entitat que han estat decisius en el desenvo-lupament de l’ornitologia a Catalunya. Els destinataris d’a-quests premis suposen, a la vegada, un exemple de la tra-jectòria històrica d’aquesta disciplina al nostre país.

En primer lloc cal destacar el paper de Salvador Malu-quer i Salvador Filella com a precursors de tota aquella for-nada d’ornitòlegs joves que uns anys més tard van fundar elGrup Català d’Anellament. Salvador Maluquer va iniciar l’a-nellament d’ocells a Catalunya amb el marcatge de les colò-nies d’agró roig al delta de l’Ebre el maig de 1957, i Salva-dor Filella, uns anys més tard, va fer el seguiment de les pare-

lles de cigonya blanca a les terres de Ponent i dels voltors alPirineu i els Ports de Beseit.

En tot aquest procés inicial la Societat Espanyola d’Orni-tologia va tenir un protagonisme important, sobretot com anexe de contacte entre els primers interessats en els ocells itambé aportant l’experiència i el material necessaris per poten-ciar els estudis de la migració mitjançant l’anellament.

La Isabel Martínez i el Jordi Giró representen tota la gene-ració de joves ornitòlegs que els anys setanta i vuitanta vaniniciar-se en l’anellament i que van fer d’aquesta activitat unacausa amb una alta implicació personal. Tots els guardonatshan contribuït d’una manera o altra al nivell actual de l’or-nitologia i en especial de l’anellament a Catalunya.


Jordi Giró AmigóFa 30 anys que un noi ensenyava a Llu-ís Colom i a Salvador Filella un niu d’en-ganyapastors perquè n’anellessin elspolls. El lloc era la finca de ca l’An-dreu a Tiana, i el jove era el nostre com-pany Jordi Giró.

El Jordi va començar la seva afició al’estudi i anellament d’ocells amb el seugermà Francesc, però molt aviat es vacentrar en el seguiment i marcatge delsocells. L’any 1978 va començar a donarcursos d’anellament, i el Jordi va ser elprimer mestre de molts dels anelladorsavui en dia ja veterans de l’ICO. Quanles obligacions familiars i professionalsli van impedir continuar la dedicació al’anellament i l’estudi dels ocells a Tia-na, va finançar aquesta activitat amb l’ob-jectiu que la feina de seguiment de l’a-vifauna a la primera estació d’anellamentde Catalunya no es perdès. Així, es vapoder continuar la feina de camp, pri-mer al llarg de 16 anys en el programaSYLVIA (abans MAP) de seguiment deles poblacions d’ocells, i desprès amb lescampanyes de tardor, ja clàssiques, durant7 anys. Aquestes campanyes, en les qualses feia un esforç important en la captu-ra d’un ocell molt especial en la històriade Tiana, com és el tallarol de casquet,van possibilitar la captura de més de14.000 exemplars d’aquesta espècie. Grà-cies al mecenatge de Jordi Giró s’ha pogutseguir anellant de forma continuada enl’estació més veterana de les nostres con-trades i bressol de tota una generació d’a-nelladors que formaren una de les basesdel Grup Català d’Anellament, l’actualICO.

Isabel Martínez VilaltaA la història de les associacions acos-tuma a haver-hi persones clau que hancontribuït d’una forma decisiva al seufuncionament o projecció. Sovint sónpersones discretes, que passen des-apercebudes, sense fer soroll.

Estan presents en els moments de glò-ria, però sobretot en les etapes més di-fícils i grises de la seva història on l’es-perit de sacrifici, la perseverància i lafidelitat a l’esperit fundacional són im-prescindibles per la supervivència del’associació. Durant els seus 30 anysd’història, l’Institut Català d’Ornitolo-gia ha tingut, i té encara, la sort de dis-posar d’un bon grapat de persones d’a-quest perfil, gràcies a les quals la nostrainstitució ha sobreviscut als alts i bai-xos propis de les ONGs. Aquí es volfer un homenatge a tots aquestes so-cies i sòcis a través del reconeixementa la persona que millor encarna la dis-creció, la fidelitat, la perseverància, l’es-perit de sacrifici, la seriositat i la rigo-risitat en la feina. És tracta de la nostracompanya Isabel Martínez. Durant mésde 25 anys la Isabel ha estat membre dela Junta de l’associació amb funcions deresponsabilitat quan encara no éremuna ONG. S’ha encarregat pràcticamentde tot: balanços, control d’anelles i ane-lladors, recuperacions, xarxes japone-ses, fitxes de muda, correspondència,comptabilitat, publicacions, convenis,i sovint ha ofert casa seva per les reu-nions de la Junta Directiva. La Isabel, amés, ha estat i és una excel·lent anella-dora i mestra d’anelladores i anelladors.La feina realitzada a l’Encanyissada, du-rant molts anys ha estat el punt de re-ferència dels estudis sobre els passeri-formes de canyissar i el preàmbul de lescampanyes de llargadurada que van co-mençar a Catalunyaa partir dels anys nor-anta. Així mateix,aquesta estació ha es-tat també un delsindrets pioners a ca-sa nostra en l’estudide les estratègies de

muda d’algunes espècies poc conegu-des i de la seva difusió entre els nousanelladors.

AgraimentsL’Institut Català d’Ornitologia vol agrair moltsincerament a totes les persones que van ferpossible que els actes commemoratius del 30aniversari de l’entitat fossin un èxit. En pri-mer lloc esmentar les personalitats que, enrepresentació de diversos estaments socialsde Catalunya i entitats ornitològiques, vangravar un video amb un missatge de felicita-ció. Són els següents: Molt Hble. Sr. ErnestBenach, president del Parlament; Sr. Joan Mas-sagué cap del centre de recerca d’Oncologiadel Howard Hughes Medical Institute de NovaYork, Sr. Salvador Giner, president de l’Ins-titut d’Estudis Catalans; Sr. Ramon Folch, pre-sident del consell social de l’UPC, Sr. Josepdel Hoyo editor del Handbook of the Birdsof the World; Sr. Joandomènech Ros, rectorde la Universitat Catalana d’Estiu; Sra. AnnaOmedes, directora del Museu de CiènciesNaturals de Barcelona; Sr. Fernando Spina,president d’EURING fins l’any 2005; i el Sr.Eduardo Santana de l’Instituto Manantalánde Ecología y Conservación de Mèxic. D’al-tra banda, agraïm la participació als actes delHble. Salvador Milà, conseller de Medi Ambienti Habitatge; el Sr. Ramon Luque, director gene-ral de Medi Natural; el Sr. Martí Boada, pre-mi Global 500 de les NNUU; el Sr. JordiSargatal president de la Fundació Territori iPaisatge de Caixa Catalunya i el Sr. Joan M.del Pozo, Tinent d’Alcalde de l’Ajuntamentde Girona. Enumerar aquí a tots i cadascundels socis i sòcies, marits, mullers, amics icompanys que van participar seria una tascaforça feixuga; destaquem, però, la participa-ció destacada de diversos membres de l’Ate-neu Naturalista de Girona, els maldecaps ienrenou que va patir el nostre company PonçFeliu, les facilitats i predisposició de l’Ajun-tament de Girona, les correries d’última horade l’Anna Motis per efectuar les darreres gra-

vacions de vídeo, el muntatge del vídeodel nostre amic Josep Maria Puig, elsdibuixos del Toni Llobet, i el reportat-ge gràfic d’en David Estany. Dema-nem disculpes a tots aquells que d’u-na manera o altra vareu participar enaquesta celebració i que per raons òbviesno s’esmenten en aquesta secció; uspreguem a tots els que hi vareu inter-venir que us hi doneu per al·ludits. Mol-tes gràcies a tots.

Jordi Giró anellant un enganyapastors

Isabel Martínez

Jo

rdi G

iró

Alb

ert

Mar

tín

ez


OPINIÓ 30 anys d’associacionisme ornitològic

L’ornitologia endreçadaFrancesc Uribe

En Francesc Uribe és, probablement, unade les persones que millor coneix la tra-jectòria de la nostra entitat per la relacióde molts anys, primer com a director delMuseu de Zoologia (període 1990-97), i des-prés des d’altres càrrecs al mateix museu.Amb motiu del 30è aniversari, en Francesc fa una breu exposiciósobre l’ICO.

Si en una prova d’associació m’haguessin plantejat com verbalit-zaria el que sento per la gent de l’ICO hauria escrit el que heullegit com a títol. Hi tinc dret a escapar-me per la tangent psi-

cològica: amb vosaltres al costat he viscut tres etapes de la meva vidaprofessional al museu: tècnic, director i ara de tècnic postdirector.

Recordo les bromes que ens fèiem per esbrinar si en el futur l’I-CO (aleshores GCA) continuaria sent un apèndix tolerat al museu osi aquest, al contrari, acabaria aixoplugat sota les xarxes i escara-pel·les de l’ICO. Ara ja sabem que els projectes d’ambdues entitatstenen cartes de navegació autònomes, obertes està clar a les coin-cidències funcionals però sense absorcions ni OPA’s. Sortosament.

No m’atreveixo a confegir anàlisis històriques de l’ICO. Em podriaaventurar a fer retòrica, n’he après força, però seria injust. Jo nomésgoso dir que l’ICO representa un cas d’organització amb èxit, un feno-men que hauria de ser examinat amb molta atenció.

Crec que hi ha dos ingredients a destacar en la trajectòria d’èxitde l’ICO. Són dos factors que a mi m’interessen, per bé que no ende-vino en quin percentatge poden haver contribuït a l’èxit. En primerlloc, hi ha el fet rellevant que l’organització va néixer a l’entorn d’u-na metodologia de treball, l’anellament científic, i que la potènciaactual de l’ICO està cuirassada per una munió de recursos metodo-lògics i tecnològics que l’aclapara.

Això crea caràcter institucional, impregna la participació dels mem-bres, atorga visibilitat extrema a les activitats i, sobretot, als resultatsobtinguts. Tothom pot ser contribuent net als objectius de l’organit-zació (tot just fa relativament poc es pot ser un simple soci de quota)i orienta amb precisió el disseny i priorització d’objectius. El substratmetodològic, experimentat i en evolució, proporciona a l’ICO una soli-desa i una fiabilitat idònies per adquirir com organització un rol dereferència en la societat. Una meta somniada per moltes entitats.

L’altra mirada que faig de l’ICO m’apropa al seu caràcter d’entitatindependent de l’administració. Sense entrar en polèmiques, em limi-to a creure que l’ICO també és un exemple d’èxit d’una organitzacióprivada que assimila funcions d’interès públic. No obstant, això noeximeix d’intentar perfeccionar l’invent. Els trenta anys d’existèn-cia de l’ICO testimonien un perfil que va molt més enllà d’atendrenomés als beneficis dels socis. L’ICO és un agent activíssim en la cre-ació i interpretació de coneixement de la natura, en la provisió derecursos intel·lectuals i d’informació sobre sistemes naturals del nos-tre país. Crec en el valor exemplificador de l’ICO, en el seu patrimo-ni de fertilitat per a noves idees.

L’ICO mereix per part de l’administració un vot de confiança quees tradueixi en uns compromisos financers, a més llarg termini, percontinuar endreçant l’ornitologia a Catalunya. Ignoro si ha de ser uncontracte-programa o una nova modalitat de corresponsabilitat, peròl’administració i l’ICO il·lustren un compromís que no pot ser con-juntural.

La crisi d’una generació? Xavier Tomàs

En el marc dels 30 anys de l’associació, elnostre company Xavier Tomàs, soci funda-dor de l’ICO i anellador expert, exposa unavisió personal de les noves generacions d’or-nitòlegs i afeccionats als ocells.

Hem estat d’aniversari, ens hem trobatun grapat de vells i nous amics per celebrar que ara fa 30 anysva començar, de forma oficial, la cursa d’un seguit d’entusias-

tes i enamorats dels ocells pel seu estudi i conservació.Un dels actes més emotius d’aquesta jornada de celebració, almenys

pels més veterans, va ser el recordatori històric dels pioners i lesseves primeres accions. A banda de l’aspecte físic i estètic, que vaproduir més d’una rialla, demostrant l’inexorable pas del temps i deles modes, les fotos primerenques ens van rememorar estampes d’unornitòleg adult, o només major d’edat, envoltat de joves i nens, algunsdels quals eren presents a la sala.

La nostra generació va sorgir espontàniament, molts sense pre-cedents familiars ni cap mena d’influència directa, i amb l’únic deno-minador comú de l’afició pels ocells i la natura. Molts dels veteransens vàrem conèixer quan teníem entre 15 i 17 anys, fent sortides ambels més grans, que ens molts casos no ens passaven ni en 5 anysd’edat.

I això sembla que s’està perdent, o potser patim un lapsus de voca-cions. Almenys és la sensació que ens va donar a alguns dels pre-sents mentre comentàvem la sessió de fotos, en les quals es detec-tava aquesta mancança d’adolescents en les imatges més recents.

I no és que fa 30 anys les coses fossin més fàcils, tot al contrari.Llavors era molt més fàcil perdre’s que trobar el camí quan t’aven-turaves al delta de l’Ebre; o tenies més números de trobar fauna bípe-da no desitjada, que no pas fauna alada al Prat de Llobregat; o t’ha-vies de buscar la vida en cas de problemes a la plana de Lleida o alsPirineus, doncs no existien els ara imprescindibles mòbils i GPS; i siet quedaves aïllat a les Medes?...

Ja sabem que com en el cas dels nostres estimats ocells, ensestà canviant la fenologia. Tot i que sembla que hem avançat l’edatd’aparellament i ampliat la plasticitat estacional, s’ha endarrerit iforça la cerca de territori, construcció de niu i, evidentment, la pos-ta i criança per a la nostra espècie, a més d’una davallada impor-tant de la productivitat. Encara que en el nostre cas no ha estat perinfluència del canvi climàtic.

Potser estem patint una floració com la del bambú, on desprésd’anys de vida sembla que tot mort, per tornar a revifar amb una for-ça i vitalitat increïble i poblar la nostra terra un altre cop d’Homoornithologicus. De fet, cada cop se’n veu més canalla quan ens tro-bem, i molta més que s’ha quedat amb avis i familiars. Però encarahan de passar uns anys perquè aquests naturalistes en potènciapuguin carregar uns binocles al coll i sortir al camp sense la tutelai vigilància dels adults. No tots seguiran les passes i aficions delsseus progenitors, però de ben segur que uns quants si que ho farangràcies al coneixement inculcat i, per què no, a la genètica.

Esperem que aquesta manca de vocacions sigui només una apre-ciació personal, i que ben aviat aparegui aquest relleu, aquesta sangfresca tant necessària que segueixi i ampliï el camí que hem obertentre tots. Aquesta explosió de joventut que admiri, estudiï i tinguicura del nostre estimat patrimoni ornitològic.

MZ

B

Jo

rdi S

ala


PROJECTES

Arrenca l’Atles dels ocells deCatalunya a l’hivern 2006-2009

En el marc dels projectes de segui-ment que l’Institut Català d’Or-nitologia (ICO) està coordinantper conèixer l’avifauna de Cata-

lunya, la seva evolució i els seus reque-riments ecològics, el novembre vinent(2006) està previst iniciar el treball decamp de l’Atles dels ocells de Catalun-ya a l’hivern. Aquest és un projecte ambi-ciós, que compta amb el suport del Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge dela Generalitat de Catalunya i de la Fun-dació Territori i Paissatge de la ObraSocial de Caixa de Catalunya. El segonsemestre de l’any passat es van comen-çar les feines de planificació d’aquestprojecte i, entre d’altres, s’han definit elsobjectius del treball, que són els que esdescriuen a continuació:

Distribució. Un dels objectius prin-cipals és conèixer les espècies presentsa l’hivern a Catalunya i la seva àrea dedistribució. Mentre que en el cas delsocells reproductors ja es disposa de dosatles, la informació sobre els ocells al’hivern és dispersa i sovint força par-cial. Val a dir que l’atles dels ocells deCatalunya a l’hivern, a més dels ocells

terrestres, també preveu estudiar lesespècies que en aquesta època són estric-tament marines.

Abundància. S’elaboraran mapes d’a-bundància per a les espècies més comu-nes. En aquest atles s’obtindran mapesamb densitats absolutes (e.g. ind/km2)a partir de models que relacionin l’a-bundància de cadascuna de les espèciesamb un conjunt de variables ambien-tals.

Variacions temporals. A diferènciadel període reproductor, a l’hivern mol-tes espècies poden variar notablementla seva àrea de distribució i abundànciaentre anys o, fins i tot, dins d’un mateixhivern, en resposta a les condicionsmeteorològiques de cada moment. L’a-tles dels ocells a l’hivern intentarà plas-mar aquests canvis.

Contingents hivernals. En moltesespècies, les poblacions estivals i hiver-nals sovint no tenen res a veure. És peraixò que és necessari conèixer els efec-tius reals en aquest període de les espè-cies presents i, per aquesta raó un delsprincipals objectius serà estimar la po-blació hivernal de cada espècie.

Variables demogràfiques. La mancad’un atles anterior dificulta molt quan-tificar tendències poblacionals. Mal-grat tot, per algunes espècies es dispo-sarà d’un curt registre de dades a partirdel programa SOCC i en altres (p.e. aquà-tiques) es podrà recórrer a censos rea-litzats des de fa força hiverns per obte-nir tendències de les espècies presents.

Hàbitats. Es generaran dades des-criptives de l’ecologia de les espècies através de georeferenciació dels censos ide capes SIG amb variables ambientals.Això permetrà conéixer els ambients ones troba l’espècie, els seleccionats, elsrangs altitudinals, etc., de forma simi-lar com es va fer a l’atles d’ocells nidi-ficants.

Conservació. La importància de Cata-lunya com a zona d’hivernada, i l’es-cassetat de treballs similars a la concamediterrània recomana fer un esforçimportant per conèixer l’estat de con-servació de les poblacions a l’hivern.Així, un dels objectius serà determinarl’estat de conservació de les poblacionshivernals en base la distribució, estimapoblacional i tendència.

Després de l’èxit assolit amb l’Atles d’ocells nidificants (1999-2002), l’ICO ha endegat unprojecte nou: l’atles dels ocells a l’hivern. La feina de camp començarà el novembre vinent is’allargarà fins al febrer del 2009, amb els objectius que es detallen a continuació.

Figura 1 Mapa d’abundànciahivernal de la cotxa fumadaPhoenicurus ochruros a partir deles dades d’hivern del SOCC(mitjana dels anys 2002-04) a ladreta, i mapa d’índex d’abundànciapublicat a l’Atles dels ocellsnidificants de Catalunya 1999-02 al’esquerra. A l’hora de comparar-loscal tenir present que el mapa del’esquerra representa probabilitatsd’aparició en un quadrat 1x1 km,mentre que el de la dretarepresenta ind/km.


PROJECTES Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009

CAMPANYES

Resultats de la campanya de tardor2005 al canyissar de Sebes (Flix)

Entre el 4 d’agost i l’1 de des-embre de 2005 es va realitzarla catorzena campanya d’ane-llament per a l’estudi de la

migració postnupcial de passeriformesal canyissar de Sebes, Flix (Ribera d’E-bre). Aquest és el tercer any consecu-tiu en què ha estat possible cobrir totel període migratori. Es van utilitzar 14xarxes japoneses, de 12 metres, que res-taven obertes 6 hores, a partir de la sor-tida del sol, i 3 hores, abans de la pos-ta, excepte quan les condicions meteo-rològiques ho impedien.

Es van fer 6.847 primeres captures(mitjana de 57 diàries) i 965 controls,de 73 espècies diferents. Es tracta dexifres similars als anys anteriors si tenimen compte que durant el 2004 es vanrealitzar diverses sessions de trampeig

d’orenetes en dormidor utilitzant lametodologia del Swallow Project, és adir, amb l’ajut de reclam. Aquest fet noes va produir el 2003 i es va fer par-cialment al 2005.

L’espècie més capturada va ser la Bos-carla de canyar Acrocephalus scirpaceus,amb 1.681 primeres captures. La seguei-

xen en nombre de captures el Tallarolde casquet Sylvia atricapilla (1.247), l’O-reneta vulgar Hirundo rustica (955), elTeixidor Remiz pendulinus (366), el Ver-dum Carduelis chloris (299), el Rossin-yol bord Cettia cetti (278), el Mosqui-ter comú Phylloscopus collybita (247), elRepicatalons Emberiza schoeniclus (182),l’Estornell vulgar Sturnus vulgaris (150),el Tallarol gros Sylvia borin (123), elMosquiter de passa Phylloscopus trochi-lus (118), el Pinsà comú Fringilla coe-lebs (114), la Mallerenga blava Paruscaeruelus (103), el Blauet Alcedo atthis(99) i l’Estornell negre Sturnus unicolor(87).

Com a espècies interessants, caldestacar la captura d’un Xarxet Anascrecca, un Agró roig Ardea purpurea, 2Enganyapastors Caprimulgus europaeus,

Marc Olivé fa un resum del que ha estat la tercera campanya de seguiment complet de lamigració postnupcial a l’estació de Sebes, a Flix, la tardor de 2005. L’estació de Sebes és, pervolum de captures, la segona més activa de Catalunya després de l’estació de Canal Vell aldelta de l’Ebre.

Metodologia

Les dades en les que es basarà aquestatles dels ocells de Catalunya a l’hiverntindran origen divers, i fonamentalment,com en el cas de l’Atles dels ocells nidi-ficants, es basarà en el treball de volun-taris. En concret,les dades de l’atles tin-dran el seu origen en la metodologiaque es descriu a continuació:

Mostreig estandaritzat dels 386 qua-drats de 10x10 km en què està divi-dida Catalunya. Aquest mostreig per-metrà generar els mapes de distribució.A la vegada, seran una de les bases pera futurs estudis de tendència. Així mateix,aportarà estimes poblacionals intuïti-ves, molt importants per a espècies poc

comunes o que no disposin de segui-ments específics.

Projecte SOCC. El projecte de segui-ment d’ocells comuns de Catalunya(SOCC) serà la base per obtenir els mapesd’abundància. El projecte serà clau percalcular les estimes poblacionals en mol-tes espècies, generar descriptius ecolò-gics, analitzar variacions temporals idetectar tendències al llarg dels anys.En aquest sentit, és important incre-mentar el nombre de SOCCs que es fanactualment a Catalunya, en especial enaquells sectors coberts de forma mésdeficient.

Estacions de cens d’1 hora ambtelescopi des de la costa per als ocells

marins. Aquests censos no només per-metran conèixer les espècies presentsdurant el període hivernal, sinò quetambé permetran generar els mapes d’a-bundància d’aquestes espècies.

Censos específics que es duen a ter-me amb regularitat des de fa anys a Cata-lunya (aquàtics del mes de gener, estè-piques...). Seran de gran utilitat perfer les estimes poblacionals i per ana-litzar les tendències al llarg dels anysd’aquests grups d’espècies.

Per més informació sobre el projectevegeu www.ornitologia.org o truqueu al’ICO 93 458 78 93.

LLUÍS BROTONS, JOAN ESTRADA i SERGI HERRANDO

Xarxet Anas crecca

Mar

c O

livé


CAMPANYES Resultats de la campanya de tardor 2005 al canyissar de Sebes (Flix)

una Verderola Emberiza citrinella,7 Pinsans mecs Fringilla montifrin-gilla, un Becadell Gallinago galli-nago, 3 Orenetes cua-rogenquesHirundo daurica, un Xot Otus scops,2 Tallarols emmascarats Sylvia hor-tensis i 2 Reietons Regulus regulus.

Es van fer 20 recuperacions estran-geres:• 10 Teixidors (5 d’Alemanya, 4de França i 1 de Suïssa)• 4 Boscarles de canyar (2 de Bèl-gica, 1 d’Alemanya i 1 de Txèquia)• 2 Repicatalons (1 de Suïssa i 1 d’A-lemanya)• 1 Tallarol gros i 1 Oreneta vulgar(Gran Bretanya)• 1 Lluer (Noruega)• 1 Tallarol de casquet (Bèlgica)

A més, es van recuperar 2 teixidorsde fora de Catalunya i a principi denovembre es va detectar un desplaça-ment d’aquesta espècie entre les esta-cions de Sebes i Canal Vell (59 km) en14 dies.

La campanya de 2005 es va caracte-ritzar per l’augment espectacular en elnombre de captures de Teixidor, que vadoblar les xifres dels dos anys anteriors.Una altra espècie que va experimentarun increment important de captures vaser la Mallerenga blava, que va doblarles xifres de l’any 2003 i va quadripli-car les del 2004. A l’altra banda hi tro-bem el Rossinyol bord, amb un descens

del 25% i del 37% respecte al 2003i 2004, respectivament, i el Talla-rol capnegre Sylvia melanocephala,les 45 primeres captures del qualsuposen un 75% de descens res-pecte als dos anys anteriors. Tam-bé el Blauet ha vist disminuir elnombre de captures amb 50 i 30exemplars menys que al 2003 i2004, respectivament.

AgraïmentsLa campanya es va dur a terme gràciesal suport de l’Ajuntament de Flix, laFundació Territori i Paisatge i el Con-sell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Tam-bé cal agrair la col·laboració del Grupde Natura Freixe i de tots aquells quevan passar per Sebes durant aquests 4mesos. Les tasques d’anellament les vanrealitzar J. Bernal, J.M. Cumplido, J.C.Fernández, J. Feliu, M. Bonilla, M.A.Fuentes i M. Olivé.

MARC OLIVÉ[email protected]

Pinsà mec Fringilla montifringilla

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

SetembreAmb la majoria dels ànecs hivernantsencara per arribar, a la platja dels Prats,Vilaseca, es va veure un Ànec canyellaTadorna ferruginea, jove o subadult, eldia 21. En un any en què s’han registrattambé altres flamencs nans en diferentspunts de l’est peninsular, els dos Phoe-nicopterus minor que van arribar a la pun-ta de la Banya, delta de l’Ebre, a finalsde juliol, encara restaren a la zona durantel setembre; a partir del dia 9 un tercer

ocell s’hi va afegir. En el seguiment delsrapinyaires que es va fer al coll de Pla-ja, PN l’Albera, es va veure un masclede 3r any d’Arpella pàl·lida russaCircus macrourus el dia 1, la qual va res-tar a l’àrea fins l’endemà. Curiosament,aquest exemplar va empaitar un Corriolpit-roig Charadrius morinellus que hihavia als prats de la carena del coll dePlaja. Dels diferents corriols pit-rojosque es van veure a Catalunya en migra-ció, un es va aturar a la teulada de l’em-

barcador de l’Encanyissada, delta de l’E-bre, el dia 6, just davant de la casa Ver-da, per sorpresa de l’ornitòleg estrangerque el va trobar en aquest hàbitat tan‘inusual’.

El dia 3 es va veure també a l’Ebre unaSiseta cendrosa Xenus cinereus a la badiadel Fangar, detectada almenys fins al dia25. Al mateix delta, la Gavina de Dela-ware Larus delawarensis que s’havia vistels mesos anteriors, es va tornar a obser-var associada amb gavians argentats

La tardor de 2005 serà recordada per les rareses anellades al delta de l’Ebre, especialmentper la captura d’un Tord de Naumann, el primer per a Catalunya i Espanya, però també perla quantitat i diversitat de fringíl·lids que arribaren del nord o la sobtada irrupció demallerengues blaves, que es van veure per tot arreu. També es van detectar algunes anàtidesescasses, i espècies com la Fredeluga gregària de Lleida que apareixen amb certa regularitat.

Crònica Ornitològica Setembre-Desembre 2005

Mar

c O

livé


Larus michahellis el dia 3, als voltantsde la Tancada. El dia 24, a Olesa deMontserrat, es va observar una Guat-lla maresa Crex crex. Durant el setem-bre es van veure dues cueretes citri-nes Motacilla citreola, una va ser foto-grafiada el dia 5 als Muntanyans deTorredembarra, mentre que el dia 14 esva anellar un juvenil al Canal Vell, del-ta de l’Ebre.

OctubreEl presumible híbrid de Martinetdels esculls i Martinet blanc Egrettagularis x E. garzetta que es veu per lazona de la Tancada, al delta de l’Ebre,es va relocalitzar el dia 16. Al mateixdelta, però a l’illa de Buda, es vatrobar un Ibis sagrat Threskiornisaethiopicus el dia 13. Al delta delLlobregat es va localitzar un SisóTetrax tetrax a la maresma de lesFilipines entre els dies 10 i 30 queva ser observat per nombrosos visi-tants. Durant aquest mes i coinci-dint amb l’entrada de FredeluguesVanellus vanellus es va citar una Fre-deluga gregària Vanellus gregariusel dia 23 a l’estany d’Ivars, el Plad’Urgell, on hi va restar fins a finalde mes. També a Ivars s’havia vist unjove d’Esparver d’espatlles negres Ela-nus caeruleus el dia 16, coincidint ambel màxim històric registrat de pas derapinyaires al Garraf: 401 rapinyairesel dia 15 en vuit hores, xifra màximaassolida des de 1989, i que va inclou-re 386 xoriguers grossos Falco tin-nunculus i 3 falcons de la reina F.eleo-norae. El dia 26 es va detectar una Fot-ja banyuda Fulica cristata marcada ambel collar de PVC ‘UT’ als calaixos dedepuració de ca l’Arana, delta del Llo-bregat. És un dels exemplars que vanser alliberats a la zona l’abril de 2003 ique també s’havia vist al delta de l’Ebreel febrer de 2004 i que, com altres exem-plars, va tornant al delta del Llobregatde tant en tant. En una altra zona enprocés de recuperació, els aiguamollsde Molins de Rei, es va trobar un juve-nil de Territ pectoral Calidris melano-tos el 30 de setembre, el qual va restar

a la zona fins el dia 5 oferint bones opor-tunitats de ser fotografiat i estudiat acurta distància. Al port de Tarragona esva localitzar un Xatrac gros Sterna cas-pia el dia 12 i el segon Gavià argentatde potes roses de la temporada el dia16; precisament d’aquesta espècie es vafer el primer registre per a les comar-ques de Girona el dia 31 a l’estany dePedret, Alt Empordà. El dia 7 es va detec-tar la primera Piula grossa Anthus richar-di que hivernaria, com els anys ante-riors, als erms de la Tancada, delta del’Ebre, i el dia 23 ja eren quatre els ocellsque formaven aquest grupet. El pas detardor pel cap de Creus va ser intens a

mitjans de mes, amb el primer Tordala-roig Turdus iliacus el dia 16 i uns300 pardals comuns Passer domesticusmigratoris (!) en un mes que seria bo atot el país per als lluers Carduelis spi-nus i la quantitat de mallerengues bla-ves Parus caeruleus que s’observaren,fins i tot al mig de ciutats i en aigua-molls on són poc freqüents (per exem-ple, 45 ocells anellats al delta del Llo-bregat entre els dies 5 i 31 amb màximscap a finals de mes). L’anellament regu-lar dut a terme a l’illa de Buda dins elParc Natural del Delta de l’Ebre dona-ria força sorpreses aquesta tardor. Laprimera va ser un Mosquiter reietóPhylloscopus proregulus, el segon per aCatalunya, anellat el dia 18. L’endemà,al mateix indret, es va trampejar i ane-llar un Mosquiter comú siberià P. colly-bita tristis. Els mateixos dies es regis-traren dos mosquiters de doble ratllaPhylloscopus inornatus, també anellats:

un el dia 20 als estanys de Jordà, San-ta Pau, Garrotxa, i encara un segon eldia 29 al mateix indret. Al delta del Llo-bregat, i també en el decurs de les tas-ques d’anellament, es va anellar un pri-mer hivern de Repicatalons petit Embe-riza pusilla en el millor any per a l’espèciea la zona (tres registres el 2005).

NovembreAls Salats i Muntanyans, Torredemba-rra, va arribar una Oca de collar Bran-ta bernicla bernicla que es va veure afinals de mes. A la maresma de les Fili-pines, delta del Llobregat, el dia 4 vaarribar una Oca egípcia Alopochen aegyp-

tiaca que només va restar a la zonaunes poques hores. I fidel a la sevacita dels darrers anys, el dia 24 esva trobar, per primera vegada aques-ta temporada, el Xarxet de Caro-lina Anas carolinensis enmig d’ungrup d’uns 2500 xarxets Anas crec-ca als aiguamolls de l’Empordà. Enaquest mateix lloc el dia 12 s’ha-via trobat el segon Morell de CollarAythya collaris per a Catalunya: unafemella adulta a l’estany d’en Turiesque es va veure fins finals de mesa prop del Cortalet; molt prop d’a-

quest hi restà fins finals d’any una Ocariallera grossa Anser albifrons enmigd’un grup d’oques. El dia 30 i coinci-dint amb importants fredorades al cen-tre i nord d’Europa, va aparèixer nomésa un centenar escàs de metres del límitdel Parc Natural, un Bec de serra petitMergus albellus: una femella/1r hiverna la bassa de rec de Pedret, Alt Empor-dà, que l’endemà ja havia desaparegut.Al delta del Llobregat hi restà a l’estanyde cal Tet des del dia 23 i fins l’entra-da del 2006 una femella adulta de Morelld’ulls grocs Bucephala clangula. Al del-ta de l’Ebre es vas tornar a veure i foto-grafiar el martinet híbrid de la Tan-cada el dia 6. Aquest ocell, que ini-cialment era de tons més perlats en unany s’ha fet més fosc i el seu seguimentestà aportant interessants dades sobrela variabilitat d’aquests presumibleshíbrids. A l’aiguabarreig Segre-Cincahi havia cinc agrons blancs Egretta alba


Corriol pit-roig Charadrius morinellus

Ste

ph

en C

hri

sto

ph

er



el dia 20. Al mateix delta, els tres fla-mencs nans de la Punta de la Banyaencara hi eren presents el dia 2 en migdel grup de 5400 flamencs rosats Pho-enicopterus roseus. A Lleida, la Frede-luga gregària Vanellus gregarius d’Ivars,aquesta tardor ja amb l’estany inundat,va ser vista, almenys, fins el dia 2 ijust aquell dia i de forma simultània,un altre primer hivern es va trobar al’estany del Cortalet, PN Aiguamolls del’Empordà, on hi va restar fins l’ende-mà. El dia 6 es va observar al port deTarragona un Gavià argentat de potesroses Larus argentatus en plomatge de2n estiu cap a 3r hivern de la formanominal, el primer registre cone-gut d’aquesta subespècie a Cata-lunya. A banda dels ocells del del-ta de l’Ebre que restaren a la zonadurant el setembre, el dia 1 es vaveure una Piula grossa en pas ala platja de Vilanova i la Geltrú,Garraf, i un altre va ser trobat propl’estany d’en Turies, aiguamolls del’Empordà, el dia 15. L’ocell del’any 2005 va ser sense dubte unTord de Naumann Turdus [nau-manni] naumanni, primer per aCatalunya i Espanya, un primerhivern femella que va ser trampejat elvespre del dia 23 a l’illa de Buda, larevel·lació quant a anellament de rare-ses de la temporada. L’ocell, trampejata la darrera batuda, ja de nit, va ser con-servat per ser alliberat l’endemà, cosaque va possibilitar que 24 observadorsel veiessin, alguns després de viatjarmés de 300 km. El dia 24 va ser alli-berat a Buda, i cap a les 10 del matí se’lva escoltar reclamant al bosc de riberade l’Ebre. El trampeig i anellament d’o-cells interessants va continuar la ten-dència del mes anterior quant a lacaptura de Mosquiters de doble rat-lla amb un ocell al Canal Vell, PN Del-ta de l’Ebre, el dia 13 i un altre a SantFost de Campsentelles, Vallès Oriental,el dia 16. Més rar va ser el Mosquiterfosc Phylloscopus fuscatus de primerhivern, quart per a l’Estat i segon per aCatalunya, anellat el dia 19 també aBuda, delta de l’Ebre, mentre molts socis

de l’ICO rebíem la notícia en el decursdel dinar dels actes de commemoraciódel 30è aniversari de l’entitat. A finalsde mes a Vic, Osona, es va detectar unmascle de Cotxa fumada amb forçacoloració vermellosa a les parts infe-riors, cosa que s’interpreta com un pre-sumible híbrid entre Phoenicurus phoe-nicurus x Phoenicurus ochruros. El novem-bre sobretot va estar protagonitzat peruna arribada important de fringíl·lidsque va incloure durbecs C.coccothraustesi pinsans mecs Fringilla montifringilla idues citacions de Pinsà carminat Car-podacus erythrinus: un probable mas-cle va ser vist a prop del turó de Puig-

seslloses, Vic, Osona, el dia 26, i elmateix dia un primer hivern es vaveure als Salats i Muntanyans, Torre-dembarra al Tarragonès. A les comar-ques de Girona a finals de mes es vanveure dos Sits blancs Plectrophenax niva-lis, un a Cadaqués el dia 20 i l’altre aTregurà el dia 21.

DesembreDesprés de la citació de Torredembarrael més anterior, cinc oques de collarvan aparèixer a la badia del Fangar, onvan restar tot el mes. Al riu Llobregat esva veure una Oca de galta blanca Bran-ta leucopsis a Sant Andreu de la Barca eldia 4 i dos dies despres un altre indivi-du al delta de l’Ebre. Als Aiguamolls vacontinuar present el Xarxet de Caroli-na tot el mes enmig d’un grup de 5000Xarxets comuns presents el desembreal Parc. Als mateixos Aiguamolls, elMorell de collar es va veure fins el dia

5 primer i després un altre cop el dia23. Un Ànec de Jamaica Oxyura jamai-censis de primer hivern va arribar a laVidala, delta del Llobregat, el dia 14 (ter-cera citació per a la zona), i va restaren aquest lloc fins que va ser controlatel dia 28 (tercer per a la zona). Als Aigua-molls durant aquest mes es van fer duesobservacions d’Àguila cridanera Aqui-la clanga, presumiblement del mateixindividu. Des de la nova desemboca-dura del Llobregat es va detectar unCabussó orellut el dia 22 on també esva veure durant uns dies una Calàbriaagulla Gavia arctica, rara a la zona i queva ser seguida per una Calàbria grossa

Gavia immer el dia 29 que va res-tar amb l’agulla fins a finals d’any.Al delta de l’Ebre també es van veu-re dos cabussons orelluts més capa mitjans de mes. El Martinet delsesculls híbrid de la Tancada va servist el dia 17. A partir del dia 19va aprèixer una Cigonya NegraCiconia nigra a la reserva natural deSebes a Flix, Ribera d’Ebre. El dia3 es va veure un jove d’Àguila dau-rada Aquila chrysaetos al Barcelo-nès: un ocell sobre el riu Besós, aSant Adrià. En potser la millor tar-

dor per a l’espècie a la Península, nomésuna Gavina capnegra americana Larusatricilla va arribar a Catalunya i va serun primer hivern que es va trobar a Vila-nova i la Geltrú el dia 5 i que va restara la zona només fins l’endemà. Als ermsde la Tancada es van anar citant les qua-tre piules grosses almenys fins el dia10, ja que a finals de mes només se’nveien dues de forma regular. Una altraPiula grossa va ser trobada a les Borgesdel Camp, Baix Camp, el dia 12. A lacollada de Toses, Ripollès, es va detec-tar un estol de més de 400 pardals d’a-la blanca Montifringilla nivalis i el dia 18es va veure un Sit blanc Plectrophenaxnivalis a la teulada del restaurant que hiha a la platja de la Marquesa, al delta del’Ebre, dos exemplars al cap d’uns diesi un tercer individu a l’hemidelta sud.

RICARD GUTIÉ[email protected]

www.rarebirdspain.net

Mosquiter fosc Phylloscopus

fuscatus

Dav

id B

igas



Dins el programa de seguimentque es realitza de les pobla-cions d’ocells a l’illa de Buda,el Parc Natural del Delta de

l’Ebre va engegar una campanya d’a-nellament que es va iniciar el 19 desetembre i va finalitzar el 27 de novem-bre, tot i que finalment les xarxes vanrestar operatives només 49 dies.

En termes generals aquesta campan-ya ha resultat molt productiva, tant pelque fa a termes quantitatius, amb untotal de 4.107 ocells anellats de 57 espè-cies diferents, com qualitatius, amb l’a-nellament d’un Mosquiter reietó Phyllos-copus proregulus, un Mosquiter foscPhylloscopus fuscatus, que resulten sego-nes citacions per Catalunya, i un Mos-quiter siberià Phylloscopus collybita tris-tis. A més, s’anellaren dos exemplars deMallerenga petita Parus ater i s’obser-varen tres exemplars de Durbec Coc-cothraustes coccothrautes i un de Malle-renga emplomallada Parus cristatus, quesón veritables rareses a nivell local. Atall anecdòtic esmentar la captura dedues Àligues calçades Hieraaetus pen-natus, juvenils de fase clara i fosca, enbatudes consecutives.

Tot i l’anellament de dues rareses deprimera magnitud, l’estrellade la campanya, però, va serun Tord de Naumann Turdusnaumanni naumanni. Una feme-lla de primer hivern, captu-rat el dia 23 de novembre.Aquest anellament repre-senta la primera citació per alconjunt de la península Ibè-rica i un dels menys de quin-ze registres coneguts per a totel Paleàrtic Occidental. L’ocellva caure a l’última batuda,quan era ja fosc, motiu pelqual es va decidir alliberar-lo

l’endemà. Això va permetre,de retruc, que fos observatper un bon nombre d’orni-tòlegs, fins a 24 diferents, tantdels que viuen al delta de l’E-bre, com vinguts des de Tarra-gona, Barcelona i fins i tot laGarrotxa. Ja que l’accés a l’i-lla de Buda estava restringit, es va deci-dir portar l’ocell a l’Estació Biològica delCanal Vell. Un cop allí, fou guardat enuna col·lector opac, lluny del xivarri quefeien els que s’hi anaven congregant. L’o-cell únicament va ser examinat en duesocasions, perquè pogués ser vist en pri-mer lloc pel torn d’ornitòlegs locals i,posteriorment, pel segon de forans. Entots els casos l’ocell va estar menys decinc minuts fora del col·lector, no esva permetre la realització de fotografiesamb flash i únicament fou manipulatper una persona. Finalment, l’endemàa trenc d’alba, fou alliberat al mateix llocon es capturà, moment en que es vapoder comprovar que volava perfecta-ment bé. Tres hores més tard, al voltantde les 11 de les matí, es va poder sen-tir per darrer cop el seu reclam en unapetita taca de bosc de ribera, a uns cen-tenars de metres d’on s’havia alliberat.

Dades de l’anellament:Localitat: illa de Buda, Sant Jaume d’En-veja, TarragonaData: 23.11.2005Anella: ICONA 3254499Edat: Euring 3 (1r hivern)Sexe: femellaAla: 133,5 mm3ªP: 103,5 mmPes: 73,9 grGreix: 1Musculatura: 2

Observadors: David Bigas, Julia Pic-cardo, Francesc Vidal, Laura Fortunyo,Iolanda Bel, Yago Brugnoli, MarianoCebolla, Marc Pérez, Toni Alonso, RafaelArmada, Albert Cama, Joan Castelló,José Luis Copete, Oriol Clarabuch, Llu-ís Estrada, Joan Ferré, Ricard Gutiérrez,Iben Hove Sorensen, Cristian Jensen,

Gabriel de Jesús, Ferran López,Maria Llover, Daniel Roca i Ser-gi Sales.

Agraïments: Tot i que, lamen-tablement, no van poder veureel tord, estic agraït i en deuteamb en Jordi Roig, RaimundoTomàs i Javier Llambrich, per-què no van dubtar a donar-meun cop de mà quan les coses estorçaven, facilitant-me enorme-ment l’estada i el treball a l’illa.

DAVID BIGAS

Noves espècies anellades a Catalunya

Tord de Naumann Turdus naumanni naumanniLa captura per a l’anellament d’un Tord de Naumann a l’illa deBuda, delta de l’Ebre, el passat mes de novembre suposa unade les troballes més rellevants de l’any passat i, a més, unanova espècie anellada a Catalunya.

Foto

s: D

avid

Big

as


NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

La identificació dels limícoles rarsés un dels reptes més emocionantsque ens podem trobar durant lafeina de camp. Aquesta nova obradedicada als limícoles d’Amèricadel Nord suposa una eina molt útili, a la vegada, omple un buitimportant de la bibliografiaornitològica.

Aquesta guia cal considerar-lacom una obra exclusivamentcentrada en la identificació,amb una breu introducció

on els diversos punts que es tracten, comanatomia, muda, variació sexual, etc.,s’enfoquen exclusivament dins d’aquestcontext. En aquest llibre es descriuenles 94 espècies de limícoles citades aAmèrica del Nord, incloent les diver-ses rareses que s’hagin pogut veure, man-tenint el mateix nivell d’informació pera cadascuna de les espècies, sigui quinsigui el seu estatus en aquesta àrea ge-ogràfica.

El llibre està molt ben il·lustrat, i comp-ta amb 534 fotografies a color, amb untotal que varia entre 4 i 7 fotos per espè-cie, però que pot arribar a les 11 en espè-cies amb gran varietat de plomatges.

Aquestes fotografies, en general, són degran qualitat i fetes a diverses parts delmón, per tal de documentar amb la majorqualitat possible les espècies divagantsa Amèrica del Nord, com per exemple,les imatges d’Eurynrhynchus pygmeus fetesa Rússia i al Japó. Al costat de cada imat-ge es comenten els trets que possibilitenla identificació, sexat i/o datat. El fet decentrar tota l’obra en l’anàlisi d’imatgesfotogràfiques limita en alguns casos quees puguin explicitar aquells punts bàsicsper la identificació que serien més fàcilsde representar amb dibuixos.

Per a cada espècie es donen mesuresde tamany, descripcions de plomatges,identificació, característiques en vol,veu, comportament, hàbitat i distribu-ció; això comporta que a la part finaldel llibre es trobin 3 pàgines de refe-rències. La qualitat del text varia segonsles espècies: ben explicat i documentaten aquells limícoles més abundants, iamb comentaris més pobres per a aque-lles espècies considerades divagants,cosa que dificultaria el seu ús per alsornitòlegs nord-americans a la recercade rareses. Un aspecte que probable-ment s’hauria pogut tractar amb majordetall són els quadres comparatius entre

les espècies més semblants i amb majordificultat d’identificació com les imat-ges simultànies d’ales que si es presen-ten de Calidris minutilla, Calidris pusillai Calidris minuta. Això, sens dubte, faci-litaria molt la distinció entre aquestesespècies.

En resum, es tracta d’una guia de granutilitat per als ornitòlegs de casa nostra,sobretot en el moment de detectar lesdiverses espècies de limícoles america-nes que ens arriben a Catalunya; el seuformat fàcil d’utilitzar i el preu forçaajustat (24,99 ? ) per la gran quantitatde fotografies que presenta són valorsafegits que no cal menysprear.

SERGI SALES

Paulson, D. 2005

Shorebirds of North America. The photographic guide Christopher Helm, London. 384 pp., 534 fotografies a color.

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques


FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2006. Vull fer-me soci de l’ICO per al 2006 per la qual cosa rebré: Revista Catalana d’Ornitologia,l'Anuari d'Ornitologia i l'Abellerol. Si us plau afegiu les meves dades al directori de subscriptors.

Tipus de quota nn Familiar (36,06 p) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

nn Individual (24,04 p) nn Menor de 18 anys (12,02 p) Data naixement: ___ /___ /___

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitatnnnnnnnn Agència nnnnnnnn Controlnnnn Número de compte nnnnnnnn nnnnnnnn nnnndomiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura: #

AGENDACAMPANYESCoordinador: Oriol Clarabuch. Tf. 656 32 72 23

2 de març al 30 de maigCampanya d’anellament Piccole Isole2006 als Aiguamolls de l’Empordà

Nova campanya d’anellament sobre lamigració prenupcial de passeriformesals Aiguamolls inscrita dins el projectePiccole Isole.

16 de març al 15 de maig Campanya d’anellament Piccole Isole2004 al delta de l’Ebre

L’estació de Canal Vell a Deltebre estaràen funcionament des del 16 de març al15 de maig, i es farà un seguiment delpas primaveral de passeriformes.

CURSOS DE L’ICOPodeu fer la preinscripció als cursos através del formulari que trobareu al nos-tre web (www.ornitologia.org) o posant-vos en contacte directament amb l’ICO.

La data límit de preinscripció per a cadacurs està fixada als 8 dies naturals abansdel seu inici. El nombre de places éslimitat. Per a més informació: Gabriel Gargallo [email protected], Tf. 93 458 78 93

Cursos d’introducció a l’anellament

Dirigit a aquelles persones amb conei-xements d’ornitologia que vulguin ini-ciar o ampliar la seva formació en el mónde l’anellament.

Can Jordà, Santa Susanna CODI CURS: A1

Classe teòrica: Masia “Can Jordà” (Sta Sussanna)Dates: 11-12 de març

Espai Natural de Sebes, Flix CODI CURS: A2

Classe teòrica: Mas del Director (EspaiNatural de Sebes, Flix)Dates: 22-23 d’abril

Refugi del Rebost, Bagà, Parc Natural

del Cadí-Moixerò

CODI CURS: A3

Classe teòrica: Refugi del Rebost (Bagà)Dates: 27-28 de maig

Curs d’iniciació dels ocells mitjançantla veu i el cant

Dirigit a persones que vulguin millorarla seva capacitat per identificar els ocellsauditivament.

Parc de Collserola

(boscos i brolles de caire mediterrani)

CODI CURS: C11

Classe teòrica: Estació Biològica de CanBalasc (Parc de Collserola, Barcelona)Dates: 8-9 d’abril

Plana de Lleida

(ambients oberts de secà)

CODI CURS: C1

Classe teòrica: Centre d’EducacióAmbiental de Lleida (Lleida)Dates: 20-21 de maig

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals (Zoologia)Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93Correu electrònic: [email protected] Pàgina web: www.ornitologia.org

ICO

núm. 27 l’abellerol · 2012. 3. 19. · 2 l’abellerol núm. 27 - hivern 2005 /2006 editorial s...

Documents