núm. 30 l’abellerol ico · 2012. 3. 19. · a la conferència inaugural fer nando spina,...

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia tardor 2006núm. 30

En el segon semestre de l’any1956 es va publicar a Barcelo-na el primer estudi ornitològicescrit en català, que compre-

nia l’àmbit d’un projecte nacional, elsPaïsos Catalans. No només el seu con-tingut, sinó també el seu disseny, l’acu-rada tipografia, el paper, la tinta, l’en-quadernació i les seves il·lustracions,la van constituir des del primer momentcom un projecte editorial de gran qua-litat.

El seu autor, Joaquim Maluquer i Sos-tres, feia explícit l’objectiu d’aquesta pu-blicació: “Aquest llibre té una intencióen primer lloc divulgadora i, per tant,distinta de la investigació estrictamentconsiderada. Això no obstant, pel fetque l’ornitologia ha estat molt pocconreada entre nosaltres, oferim mate-rials inèdits per a la coneixença de l’a-vifauna catalana, especialment relatiusa la delimitació i a la distri-bució d’algunes espècies dinsel Principat i al comportamentd’aquestes entre nosaltres. Tot

això és fruit d’observacions i d’estudispersonals, o prové de referències di-rectes que podem garantir.”

Resulta un fet excepcional en la lite-ratura catalana que un llibre d’ocells pu-gui arribar a publicar quatre edicionsen un període curt de temps. La sego-na edició sortí al carrer l’any 1973, unatercera al 1981 i, finalment, la quarta idefinitiva l’any 1987. La seva obra, Elsocells de les terres catalanes, ha passat lacinquantena amb l’honor de perfilar-secom l’obra clàssica per excel·lència dela divulgació ornitològica de la litera-tura catalana. Els autors d’aquestabreu ressenya han pretès mostrar la se-va admiració pel paper cultural d’aquestaobra i el seu reconeixement i afecte pelseu autor.

ICO

Sumari EditorialEl seguiment de la biodiversitat a Catalunya ............................. 2

Notícies.................................. 3

• Èxit d’assistència a les jornadesde seguiment de la biodiversitat

• Primer congrés internacionalPiccole Isole

• Ha començat l’Atles dels ocellsde Catalunya a l’hivern

Quan els ocells van parlar en català: 50è aniversari de Els ocells de les terres catalanes ............................... 4

Captures d’Astor al Maresmeamb trampa sueca (SwedishGoshawk trap) ...................... 8

Els mastegatatxes van a Buda .......................... 10

Novetats avifaunístiques • Crònica OrnitològicaJuliol – Setembre 2006 ..........12

Novetats bibliogràfiques• La fauna vertebrada a les terres de Lleida .................14

• La Chevêche d’Athéna dans laréserve de la Biosphère des Vosges du Nord .......................................15

Agenda ....................................16

l’AbellerolQuan els ocells van parlar en català: 50è aniversari de Els ocells de les terres catalanesL’any 2006 s’acompleix el 50è aniversari de la publicació Elsocells de les terres catalanes, de Joaquim Maluquer. Abilio Reigi Xavier Ferrer fan una reportatge d’aquest fet històric del’ornitologia catalana, el qual a l’hora esdevé un petithomenatge al seu autor.

Raü

l Aym

í

Raü

l Aym

í / J

ord

i Sal

a

l’Abellerol núm. 30 - tardor 20062

EDITORIAL

Els passats dies 21 i 22 de novembre van tenir lloc al’emblemàtic edifici de la Pedrera del passeig de Gràcia deBarcelona les primeres jornades sobre els programes deseguiment de la biodiversitat a Catalunya. Els tres impulsorsde les jornades, Institut Català d’Onitologia, Centre

Tecnològic i Forestal de Catalunya i Museu de Granollers, tenien clar desdel primer moment que calia fer un esforç per reunir tots els implicatsen els seguiments biològics catalans, des dels ecosistemes marins alshàbitats forestals, passant pels grans mamífers, els ocells, les papallones,els odonats, els amfibis o les comunitats fluvials o de fanerògamesmarines. L’èxit de la iniciativa és innegable: ple al complet l’Auditori dela Pedrera, ponències i discussions interessants, i apuntalament d’unafutura estructura de seguiment de biodiversitat integrada a Catalunya. Iés que, molt probablement, aquestes jornades representaran un puntd’inflexió en tot allò que fa referència a l’organització de programes deseguiment. Ben aviat veurem com es constitueix una plataforma on estreballi conjuntament en un objectiu comú i indefugible: dotar a lasocietat d’eines per avaluar l’estat de conservació de la diversitatbiològica del nostre país.

Tot i l’optimisme general, no cal oblidar que el sistema de seguimentde la biodiversitat està encara a les beceroles. La trobada va posar demanifest els grans buits existents hores d’ara: flora, rèptils, fongs, la granmajoria d’invertebrats, etc. Així doncs, pocs grups taxonòmics disposende programes de seguiment i caldrà estudiar en detall com fer que laresta de components del patrimoni biològic quedin, directament oindirecta, ben representats en aquesta xarxa integrada de programes deseguiment. A més, el problema no és tan sols taxonòmic. Larepresentació territorial de la majoria de projectes en curs és encara moltdeficient i esbiaixada geogràficament i ecològicament, cosa quecomporta problemes remarcables en el tractament rigorós de les dades.En aquest sentit, una altra de les pretensions dels organitzadors ha estatajudar a aclarir conceptes bàsics d’objectius i disseny de programes deseguiment, un camp on l’experiència de l’ICO converteix la nostraassociació en capdavantera i referència indiscutible.

Finalment, les jornades van posar de manifest la importància de laimplicació de la ciutadania en projectes d’estudi i conservació del mediambient. I aquí és on, més enllà de l’impuls proporcionat pels avençostecnològics, el voluntariat esdevé un factor clau per fer realitat projectesque necessàriament han de ser concebuts amb una perspectiva d’ampliabast territorial i llarg termini. Així doncs, col·laborar en el SOCC, elSYLVIA, l’Atles d’ocells de Catalunya a l’hivern o el PERNIS suposa, cadacop més, participar d’aquest sentinella de l’estat de conservació delsocells i dels seus hàbitats. Sens dubte, la nostra aportació a la societat i al’objectiu general d’aturar la pèrdua de biodiversitat serà cada cop mésimportant.

l’AbellerolButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologia

núm. 30

tardor 2006

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsDavid Bigas, Ricard Gutiérrez,

Carles Barriocanal

Col·laboradorsHéctor Andino, Raül Aymí, David Bigas,

Andreu Carretero, Xavier Ferrer, Hugo Framis,Sergi Herrando, José Moreno,

Abilio Reig-Ferrer, Jordi Sala, Xavier Tomás

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: [email protected]àgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de fomentar

la seva conservació.

© 2006 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu caràcter de directius de l’ICO.

ICOEl seguiment de labiodiversitat a Catalunya

l’Abellerol núm. 30 - tardor 2006 3

Èxit d’assistència a les jornadesde seguiment de la biodiversitatEls passats dies 21 i 22 de novembre l’auditori de laPedrera va ser la seu de les primeres jornades sobre elsprogrames de seguiment de la biodiversitat de Catalunya,on es van mostrar l’estat actual d’aquests projectes i lesseves aplicacions pràctiques.

Primer congrésinternacionalPiccole Isole

Els dies 24, 25 i 26 de novembrees va celebrar a Castelló la pri-mera trobada internacional de

participants i col·laboradors del pro-jecte Piccole Isole que es basa en l’estu-di dels ocells migratoris a la primave-ra mitjançant l’anellament. El Congrésva estar organitzat pel Grup AU d’Or-nitologia i l’Institut Català d’Ornitolo-gia, i amb la participació de l’IstitutoNazionale per la Fauna Selvatica i laSocietat Ornitològica de Menorca. L’ac-te va reunir unes 60 persones entreles quals hi havia representants d’Ità-lia, Espanya i el Marroc.

A la conferència inaugural FernandoSpina, principal impulsor del projecte,va explicar els orígens del projecte i elque han estat aquests 19 anys de segui-ment. Pel que fa a les conclusions, decara al futur es reforçarà la cooperacióentre Espanya i Itàlia, es crearà un logodistintiu i una pàgina web. Hi ha uncompromís per publicar durant l’any2007 l’informe dels resultats obtingutsen el període 2000-2006, així com decrear un comitè de treball. Es farà unesforç per aconseguir noves estacionsal N d’Àfrica, Grècia i Israel.

Ha començat l’Atlesdels ocells deCatalunya a l’hivern

El passat 15 de novembre vacomençar la feina de camp d’a-quest nou projecte de l’ICO.

Podeu consultar tota la informació sobreel projecte i us podeu descarregar lametodologia i fitxes de camp a l’adre-ça: http://www.ornitologia.org/moni-toratge/atleshivern.htm

Per demanar l’assignació de mos-tratges poseu-vos en contacte amb San-ti Guallar: [email protected] / 93458 78 93.

L auditori de la Pedrera va omplirl’aforament disponible davantla primera convocatòria per

mostrar els programes de seguimenta Catalunya. Aquestes jornades vanestar organitzades pel Centre Tecno-lògic i Forestal de Catalunya, l’Insti-tut Català d’Ornitologia, el Museu deCiències Naturals de Granollers, elDepartament de Medi Ambient i Habi-tatge, la Fundació Territori i Paisatgei la Diputació de Barcelona, amb lacol·laboració de la Institució Catalanad’Història Natural. El dimarts dia 21de novembre va inaugurar oficialmentles jornades l’Honorable Conseller deMedi Ambient i Habitatge, Sr. Fran-cesc Baltasar, el qual va compartir tau-la presidencial amb el president de l’I-CO, Albert Martinez Vilalta.

Les Jornades van comptar amb 22ponències i 3 sessions de discussió.El primer dia es van exposar els dife-rents programes de seguiment implan-tats a Catalunya i el segon es van mos-trar les perspectives en les aplica-cions dels programes de seguiment,

tant a escala territorial com local. L’I-CO va presentar dues xerrades: Pro-grames de seguiment d’ocells mitjan-çant observació directa, a càrrec deJoan Estrada, i Programes de segui-ment d’ocells mitjançant anellament iseguiment on-line, a càrrec de GabrielGargallo. Lluís Brotons va fer la xerra-da Anàlisi espacial i temporal de lesdades dels programes de seguiment, Ser-gi Herrando una titulada Utilitzacióde bioindicadors: aplicacions i exem-ples i Constantí Stefanescu va mos-trar l’Aplicació dels programes de segui-ments a la gestió dels espais naturals;les tres xerrades es van impartir coma presentació a tres bandes entre lesentitats organitzadores (ICO, CTFCi Museu Granollers). Aquestes jor-nades són les primeres d’aquestàmbit que s’organitzen a Catalunyai, més enllà de l’interès dels temestractats i discutits, representen lesbases de la plataforma de per al segui-ment la biodiversitat catalana, on l’I-CO, gràcies a la seva experiència, hitindrà un paper rellevant.

NOTÍCIES

’

Ori

ol C

lara

bu

ch


REPORTATGE

Quan els ocells van parlar en català: 50è aniversari de Els ocells de les terres catalanes

En el segon semestre de l’any1956 es publicava a Barce-lona el primer estudi orni-tològic escrit en català, que

comprenia l’àmbit d’un projecte nacio-nal, els Països Catalans. Publicadaper l’editorial Barcino, volums 28 i29 de l’“Enciclopèdia Catalunya.Biblioteca per a l’estudi de Cata-lunya, València i les Balears en totsels aspectes”, aquesta obra s’ha con-vertit en un clàssic de la literaturacatalana. No només el seu contin-gut, sinó també el seu disseny polit,l’acurada tipografia, el paper, la tin-ta, l’enquadernació i les seves il·lus-tracions, la van constituir des del pri-mer moment com un projecte edi-torial de gran qualitat.

El seu autor, un jove Joaquim Malu-quer i Sostres (Barcelona, 11-XII-1930), feia explícit l’objectiu d’a-questa publicació: “Aquest llibre téuna intenció en primer lloc divul-gadora i, per tant, distinta de la inves-tigació estrictament considerada. Aixòno obstant, pel fet que l’ornitologia haestat molt poc conreada entre nosaltres,oferim materials inèdits per a la conei-xença de l’avifauna catalana, especial-ment relatius a la delimitació i a la dis-tribució d’algunes espècies dins el Prin-cipat i al comportament d’aquestes entrenosaltres. Tot això és fruit d’observa-cions i d’estudis personals, o prové dereferències directes que podem garan-tir.” (Maluquer 1956: 6).

Amb tot just 22 anys, Joaquim Malu-quer ja havia escrit un original estudiornitològic (Maluquer 1952), fruit dela seva activitat com a ornitòleg de camp

i de la seva passió per la naturalesa, onacudia inextingiblement com a pode-rosa font d’activitat felicitària: “La ple-nitud només l’atenyia durant les vacan-ces, quan reprenia el contacte amb elscamps, els boscos, les serres i la planade les comarques occidentals” (Malu-quer 1997: 85). Però Quim, com l’a-nomenem els amics, fou majoritària-ment un ornitòleg sintetitzador i reco-pilador de materials provinents dediverses fonts: “Les fonts del nostre tre-ball són principalment aquestes: lesobservacions d’ocells en la natura, per-sonals o provinents de persones queofereixen tota garantia científica, espe-

cialment del meu cosí, Salvador Malu-quer i Maluquer, efectuades sobre-tot al Principat; l’estudi de les col·lec-cions d’ocells del Museu de Zoolo-gia de Barcelona, particularment lesconservades en pell, que procedei-xen en llur gran majoria del Princi-pat i havien romàs pràcticamentinèdites; i tot el material bibliogrà-fic dispers en llibres, articles i notes”(Maluquer 1956: 9).

Tota aquesta informació l’entre-mescla el seu autor amb un maneigmagistral de l’idioma, perquè el doc-tor Maluquer Sostres escriu molt bé.Proveït d’un estil precís i sense arti-fici, amb una erudició justa, de pri-mera mà i adequada al desenvolu-pament argumentatiu, que mai no fala sensació de ser gratuïta, l’autores fa especialment amè per als seuslectors. Amb aquesta competènciaretrata un total de tres-centes setan-ta-cinc espècies, amb evident incli-

nació didàctica. Un fet notable per a l’è-poca és que prescindeix de la presen-tació sistemàtica i fa la presentació deles diverses espècies d’aus tot agrupant-les atenent raons ecològiques: ocells demuntanya i de roca; dels conreus i deles planes; d’aiguamoll, d’estany i deriu, i ocells marins. Acompanyen el text90 dibuixos originals de la mà de Car-me Mola i Forés, secretària en aquestaèpoca de Frederic Travé i Alfonso (Bar-celona 1918 – Cubelles 1982), advo-cat, il·lustre ornitòleg, motor de l’orni-tologia catalana i bon amic de Malu-quer. Uns mil cinc-cents exemplars vanconformar el tiratge d’aquesta primeraedició, una autèntica fita cultural en

Enguany s’acompleix el 50è aniversari de la publicació Els ocells de les terres catalanes, de Joa-quim Maluquer. Abilio Reig i Xavier Ferrer fan una ressenya d’aquest fet històric de l’ornitologiacatalana, que vol ser també un sincer reconeixement al seu autor.

Primera edició de l'obra l'any 1956.

Xav

ier

Ferr

er


paper que pretenia, en definitiva, ofe-rir una síntesi ornitològica de caràcterdivulgatiu que també va servir de mate-rial d’estudi per a aquells primersafeccionats a l’ornitologia sorgits entreels anys 1950 i 1980 (Ferrer 2004).

Un llibre d’aus com a fita cultural L’ornitologia científica catalana a la fidels quaranta i inicis dels cinquanta estàpràcticament en construcció. Els escas-sos afeccionats a les aus a les terres cata-lanes d’aquells anys es mouen en unalínia més aviat d’ornitologia domèstica

popular. L’afició a les aus engabiades, lacria i explotació dels coloms o la inci-pient pràctica de la falconeria són algu-nes d’aquelles manifestacions d’ornito-logia popular catalana. Així, per exem-ple, i en relació amb aquesta últimafaceta, Rodríguez de la Fuente ens pro-porciona el nom de l’únic practicant defalconeria a Catalunya: “En Barcelona,D. José María Blanc Bertrand recibió unhalcón y un azor de este Centro [Centrode Cetrería de Burgos, dependiente del Ser-vicio Nacional de Pesca Fluvial y Caza,bajo la dirección de Félix Rodríguez de laFuente], aves que ha manejado con todoéxito” (Rodríguez de la Fuente 1956:208). En aquest context d’aïllament cien-

tífic, caracteritzat per una pobresa dereferents, sense mestratge científic i sen-se recursos en llibres i col·leccions refe-renciades, uns pocs afeccionats s’agru-pen entorn de la figura de Frederic Tra-vé, que lidera aquest grup entusiasta deautodidactas forzosos amb l’objectiu deconstituir una associació ornitològicaque possibilités l’intercanvi d’experiènciesi coneixements i impulsés l’estudi deles aus (Maluquer 1994).

La publicació de l’obra Els ocells de lesterres catalanes va a constituir una fitaper a l’ornitologia catalana de l’època i

una prova ferma de la força i impuls dela Sección Regional Catalana de la SEO.De primera mà ens mostra el seu autorels secrets del naixement de l’obra: “L’Al-bert [Albert Manent Segimon] s’interessàpel meu treball primerenc sobre els ocellsde les terres de Ponent, advertí l’absèn-cia d’un text en català sobre la nostraavifauna i, finalment, suggerí al bene-mèrit Josep Maria de Casacuberta quejo podria encarregar-me d’omplir aquellbuit de la bibliografia catalana. Casacu-berta, que com ja he escrit anteriormentfou sempre un gran “inventor” o “sus-citador” d’originals, acollí favorablementla idea, i així va sorgir la primera edicióde Els ocells de les terres catalanes. L’o-

bra obtingué el Premi Enric de Larrateade 1957, que atorga l’Institut d’EstudisCatalans” (Maluquer 1997: 129).

La denominació en el seu llibre de“terres Catalanes” i no la “de Països Cata-lans” ho explica una carta de JoaquimMaluquer a Joan Fuster des de Barce-lona i amb data 28 de desembre de 1960:“Una cosa que m’interessa molt és conèi-xer la teva opinió sobre la denomina-ció comuna dels Països. En Casacuber-ta, per exemple, es resisteix al nom dePaïsos, i fa servir el de terres” (Ferré iTrill 2004: 49). L’opinió de Fuster sobreaquesta qüestió de nomenclatura era lade Països Catalans, sobretot per a la uti-lització política del terme. I aquí es des-cobreix una altra faceta d’aquest poliè-dric llibre: la seva utilització com uninstrument per a la tasca civil de cons-trucció nacional: “Tinc ganes de veu-re’t i poder-te oferir el llibre dels ocells.Ha quedat molt bonic i, com opina enBoixareu, “obliga” a passar pel catalàqualsevol que s’interessi pel tema, de lamateixa manera que el llibre sobre l’e-conomia del País Valencià fa la funciód’uns burots culturals. A part, és unaaportació al terreny tan negligit de laliteratura científica en català; possible-ment, per afegidura, tindrà successorsen forma de col·lecció de ciències natu-rals” (Ferré i Trill 2005: 412). Una altraaportació important de Els ocells de lesterres catalanes consisteix en l’establi-ment del vocabulari ornitològic bàsicen català, tant de termes anatòmics,fisiològics o biològics, en general, comen la proposta que es fa en aquesta obrade vernacles patrònics catalans. En efec-te, “a cada ocell donarem un nom inequí-voc, escollit curosament pels ornitòlegscatalans entre les nombroses, i de vega-des confuses, denominacions populars.Ensems amb aquest nom, que podríemqualificar d’oficial, esmentarem el cien-tífic (entre parèntesis), i, sovint, algunsaltres dels que hom empra en zonesextenses del país” (Maluquer 1956: 5).La recepció d’aquesta proposta de nomspatrònics fou àmpliament acceptada iva servir de material de base per a l’e-laboració de la llista patró catalana del’avifauna, en la redacció de la qual van

Mª

Ro

sa M

arg

alef

L'autor en una sortida de camp el novembre de 1980


col·laborar també en Frederic Travé, enSalvador Maluquer i Maluquer, l’Insti-tut d’Estudis Catalans i l’escriptor orni-tòfil Josep Maria de Sagarra i de Caste-llarnau (Maluquer 1994, Ferrer & Reig-Ferrer 2005). No podem deixar de notar,en aquesta línia, la importància que vatenir la recerca de les arrels dels verna-cles titulars en els clàssics de la litera-tura catalana. Maluquer reconeix queva ser Joan Fuster qui el va iniciar enels treballs ornitològics d’índole histò-rica i que tants i bons fruits ha produït(vegeu, com a mostra, Maluquer, 1986).Durant un cert temps, Fuster adjunta-va en la correspondència amb Maluquer,fitxes en les quals anotava el contingutornitològic de les seves lectures d’es-criptors valencians antics. Així, en unacarta de 24 de maig de 1956, li diu Fus-ter: “T’adjunte ara unes quantes fitxessobre ocells. No tenen gaire interès, comveuràs. Són textos de Sant Vicent Ferreri de Jaume Roig relativament ornitolò-gics. Supose que no t’aprofitaran per ares, però tampoc no deixen d’ésseruna curiositat. De tota manera, no esta-ria malament que col·leccionasses al·lu-sions als ocells en la literatura. Podriadonar-te resultats ameníssims. Intenta-ho. Abraçades”(Ferré i Trill 2004: 87-88). El bon funcionament del correu iel comportament metòdic de Maluquers’harmonitzen perquè aquest mateix diali contesti al seu amic suecà: “Em sapgreu les molèsties que t’hauràs pres reco-pilant les fitxes dels ocells. Són realmentinteressants i força gracioses, acullo elsuggeriment de col·leccionar referèn-cies ornitològiques de la nostra litera-tura. Fins i tot hi havia pensat una vega-da, i ho havia comentat amb en Casa-cuberta [Josep Maria de Casacuberta iRoger (Barcelona, 1897-1985)]. El diaque aparegui –mitjançant la censura-Els ocells de les terres catalanes, que jatinc escrit i sols espera el permís, te l’en-viaré com a justa correspondència, i per-què vegis com parlo dels ocells del PaísValencià” (Ferré i Trill 2004: 89-90).Posteriorment comentarà el mateix Malu-quer sobre aquest comportament derecopilació de fitxes amb textos d’or-

nitologia antiga: “Afegim encara una sin-gularitat que posa de manifest l’ampli-tud de registre dels interessos culturalsde Joan Fuster: coneixedor del meu inte-rès pels ocells, em revelà les fonts eru-dites on apareixien antigues referències

d’aus pròpies de les terres valencianes,sobretot dels marjals. A l’efecte, em tra-metia fitxes, que confeccionava en elcurs de les seves lectures, amb obser-vacions d’autors antics com Joan Bap-tista Anyés, Pere Antoni Beuter, LlorençPalmireno i, sobretot, Gaspar Escolanoi Marc Antoni d’Orellana. Així foucom Joan Fuster m’inicià en els treballsornitològics d’índole històrica” (Malu-quer 2004: 19-20).

Resulta un fet excepcional en la lite-ratura catalana que un llibre d’ocellspugui arribar a publicar quatre edicionsen un període relativament curt de temps.La segona edició sortí al carrer l’any1973, amb fotografies en color i en unúnic volum; una tercera al 1981 i, final-ment, la quarta i definitiva de l’any 1987.Cadascuna d’elles incorpora tota la infor-mació ornitològica del moment així comuna referència, a la quarta edició, a leszones protegides. Des del punt de vis-ta d’estricte interès científic ornitolò-gic hi ha diferències entre les edicions,millorant en la forma i els contingutsamb el temps de forma paral·lela a lamillora del coneixement ornitològic delpaís. Cal destacar com a element moltpositiu el fet de recopilar i passar a paperles observacions d’ornitòlegs de camp

REPORTATGE Quan els ocells van parlar en català

Reunió de la Secció Regional Catalana de SEO el 16 de març de 1956. En quarta posicióper la dreta, Carme Molàs i Forès, secretària personal de Frederic Travé i autora delsdibuixos de l'obra aquí ressenyada.

Joaquim Maluquer en el 50è aniversari deSEO a Madrid l'abril de 2004.

Sal

vad

or

Mal

uq

uer

/ A

rxiu

X.F

erre

r

Xav

ier

Ferr

er


al·lèrgics als escrits. Sense la sevacontribució, en especial en elsambientalment difícils anys setan-ta, aquestes observacions s’haurienperdut. Podem establir, orientati-vament, un tiratge d’uns mil cinc-cents exemplars de la primera edi-ció, i d’entre dos mil i tres mil pera les següents edicions. L’autor dónamostres de prudent satisfacció; així,quan apareix la segona edició, talcom expressem més amunt en lacarta a Fuster de 4 de març de 1974.En una carta posterior, de 20 d’a-gost de 1980, li transmet Maluquera Fuster el seu treball amb la pre-paració de la tercera edició: “Par-ticularment, estic enfeinat acabantla redacció i revisió de la terceraedició de Els ocells de les terres cata-lanes. Com que no es pot fer unanova redacció –ja que fóra massacara d’impremta- fem una reedi-ció, amb afegits o addendes. Aques-ta tercera, amb les moltíssimes notíciesrecents i l’aportació de la munió d’or-nitòlegs que han aflorat durant els setan-ta, serà una mena de “Summa Orni-thologica” i jo un híbrid de Sant Tomàs-Sant Francesc amb un empelt de Linneus!”(Ferré i Trill 2005: 471).

Els ocells donen molt de joc però noincidiran en el caràcter de Fuster, quide vegades reconeixerà amb certa ten-dresa l’afició ornitològica de Maluqueren la dedicatòria d’alguns dels seus lli-bres: “Per a Joaquim Maluquer, patricibenemèrit dels ocells i dels valencians”.També de vegades aprofitarà Maluquerla seva erudició i el seu coneixementornitològic per etzibar frases d’aquesttipus: “Els intel·lectuals són una “raraavis” que encara no tinc classificada”.

De la lectura del nostre article potsorgir la impressió del paper sobreva-lorat de Fuster respecte als veritablesprotagonistes ornitològics de Els ocellsde les terres catalanes. De fet la corres-pondència amb Fuster fou una cròni-ca del moment, i l’autor, amb qui man-tingué més relació ornitològica va seramb el seu cosí, Salvador Maluquer iMaluquer.

Hi ha homes per als quals no hi hares tan fascinant com el gaudi i conei-xement dels ocells. D’aquesta fascina-ció està fet Joaquim Maluquer i Sostres,un lletraferit empeltat de plomaferit. Laseva obra, Els ocells de les terres catala-nes, ha passat la cinquantena amb l’ho-nor de perfilar-se com l’obra clàssicaper excel·lència de la divulgació orni-tològica de la literatura catalana. Elsautors d’aquesta breu ressenya hem pre-tès aquí mostrar la nostra admiraciópel paper cultural d’aquesta obra i elnostre reconeixement i afecte pel seuautor.

AgraïmentsJoan Maluquer i Margalef aportà infor-mació, material gràfic, discussió i revi-sió del text. També Salvador Maluqueri Maluquer hi col·laborà amb materialfotogràfic.

BibliografiaFerré i Trill, X. 2004a. Joan Fuster. Corres-pondència. 7. Joaquim Maluquer i Sostres,1a part. València: Universitat de Valèn-cia.

Ferré i Trill, X. 2004b. Intro-ducció. En: Pròleg. In Ferré i Trill,X. (preparador): Joan Fuster. Corres-pondència. 7. Joaquim Maluquer iSostres, 1a part. Pp. 41–85.Valèn-cia: Universitat de València.

Ferré i Trill, X. 2005. Joan Fus-ter. Correspondència. 8. Joaquim Malu-quer i Sostres, 2a part. València: Uni-versitat de València.

Ferrer, X.; Reig-Ferrer, A.2005.Josep Maria de Sagarra i de Caste-llarnau (1894-1961) i l’ornitologiamediàtica catalana. L’Abellerol: 26:8-10

Ferrer, X. 2004. Situació de l’or-nitologia a Catalunya: una visió his-tòrica de l’atles d’ocells. In Estrada,J, Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herran-do, S. (eds.): Atles dels ocells nidifi-cants de Catalunya 1999-2002. Pp.583–588. Bellaterra: Institut Cata-là d’Ornitologia i Lynx Edicions.

Maluquer i Sostres, J. 1952. Notaspara el estudio de la aves de Lérida. Piri-neos, VIII (nº 25): 421–470.

Maluquer i Sostres, J. 1956. Els ocellsde les terres catalanes (2 vols. Col. Enci-clopèdia Catalunya, volums 28 i 29).Barcelona: Editorial Barcino.

Maluquer i Sostres, J. 1986. Aspec-tes històrics dels estudis ornitològics alsPaïsos Catalans. In Ferrer, X., Martí-nez-Vilalta, A. & Muntaner, J. (eds.):Història Natural dels Països Catalans. Vol.12, Ocells. Pp. 44–60. Barcelona: Enci-clopèdia Catalana.

Maluquer i Sostres, J. 1994. Origende la ornitología en Cataluña. La Gar-cilla 90: 22–24.

Maluquer i Sostres, J. 1997. Memòriaamb figures. Barcelona: Thassàlia.

Maluquer i Sostres, J. 2004. Pròleg.In Ferré i Trill, X. (preparador): JoanFuster. Correspondència. 7. Joaquim Malu-quer i Sostres, 1ª part. Pp. 17–39. Valèn-cia: Universitat de València:

Rodríguez de la Fuente, F. 1956. Cetre-ría. El arte que renace en España.Caza y Pesca 160: 208–209.

ABILIO REIG-FERRER 1 I XAVIER FERRER2

(1) Universitat d’Alacant ([email protected]) (2) Universitat de Barcelona

L'autor el setembre de 1999

Mª

Ro

sa M

arg

alef


REPORTATGE

Captures d’Astor al Maresme ambtrampa sueca (Swedish Goshawk trap)

En el decurs de l’elaboració del’Atles dels ocells nidificants delMaresme (Andino et al. 2005a)es va posar de manifest la pre-

sència relativament abundant de l’As-tor Accipiter gentilis en algunes zones dela comarca. Tot i la informació valuosaque aporta l’atles sobre l’espècie a lazona, mancava concretar la distribuciódels diferents territoris. Per això, a peti-ció de la direcció del Parc Natural delMontnegre i Corredor, es va presentaruna proposta per fer el seguiment del’astor en aquest espai protegit.

Les tasques de camp es van iniciaramb els objectius de determinar els terri-toris d’astor al parc, localitzar el majornombre de nius, conèixer la producti-vitat de les parelles, anellar els polls alniu i, per últim, descriure els perills alsquals fa front l’espècie a la zona i ferrecomanacions per poder pal·liar-los(Andino et al. 2005b).

Un cop ja disposàvem de dades acu-rades sobre l’astor al parc, es va pensaren la viabilitat de capturar individusvolanders. Ja amb la idea de fer servirla trampa sueca per a astor (Swedish Gos-hawk trap), una recerca per Internet vadonar com a resultat la descripció deta-llada de la trampa i un diagrama delparany, lleugerament modificat, d’aquelldescrit per Meng (1971).

Ens vàrem assabentar que una gran-ja de pollastres ecològics de nova cre-ació al terme municipal de Dosrius, laqual limita amb l’extrem més meridio-nal del parc, tenia problemes amb unrapinyaire que es menjava els pollas-tres, i vàrem aprofitar l’oportunitat perexperimentar el parany en aquest esce-nari escaient.

Existeixen altres mètodes de captu-ra per a rapinyaires, com el parany“spring-net”, altrament anomenat “but-terfly trap”, o la trampa Nyborg. La inten-

ció d’aquest article no és en cap cas,comparar l’eficàcia entre els diferentsmètodes de trampeig. Simplement, pen-sem que la nostra experiència amb aques-ta trampa pot ser d’utilitat per a altresgrups d’ornitòlegs interessats en l’estu-di de rapinyaires.

Descripció i funcionament del paranyLa trampa és una estructura feta de mallametàl·lica, fusta i xarxa que es divi-deix en dos cossos (Fig. 1). El cos de lapart inferior és un receptacle de mallaelectrosoldada tancat on es deixa l’es-quer. El cos superior té un sostre a doblevertent amb dues portes de fusta i xar-xa que li donen una entrada superior.Un disparador les aguanta obertes i faque es tanquin en el moment que elrapinyaire entra, de manera que quediatrapat.

La trampa s’instal·la en el lloc esco-llit i s’activa aixecant les portes i col·locantel disparador que les manté obertes.

Quan el rapinyaire detecta l’esquer ies posa sobre el disparador per captu-rar-lo, aquest dispositiu cedeix pel pro-pi pes del rapinyaire i, amb l’ajuda deles molles, les portes es tanquen i l’o-cell queda atrapat.

Consideracions d’ús de la trampasueca per a astorEl parany ha de quedar en un lloc pro-pici, visible i tranquil, ben pla a terra.Tot i estar activat el parany amb l’es-quer, pot ser que l’astor trigui dies o set-manes a caure-hi. Lògicament, cal revi-sar el parany diàriament i sovint —reco-manem fer tres comprovacions al dia,especialment a primeres i a últimeshores— i tenir en compte el benestarde l’esquer.

No és difícil que hi caiguin carnívors;en aquest sentit, nosaltres hem practi-cat un forat de sortida de 8 cm a sotad’una de les frontisses de la trampa, ambuna visera interior de 7 cm per tal dedificultar la sortida del rapinyaire, però

Un grup d’ornitòlegs expliquen en aquest reportatge les seves experiències amb trampa suecaper a la captura d’astors al Maresme.

Astor femella de segon any

Héc

tor

An

din

o


sí que en pugui sortir un gat mes-quer Genetta genetta, per exem-ple (si bé no n’ha estat compro-vat del tot el funcionament).

Com a esquer, hem fet servirun colom blanc o els propis pollas-tres de la granja.

El parany no s’ha activat maicoincidint amb el període de criade l’astor per no destorbar els ani-mals en aquesta època especial-ment delicada.

Quan es capturava un indivi-du jove, en lloc d’alliberar-lo almateix lloc de captura, es tras-lladava a una distància de 2 kmde la granja, per allunyar-lo mínima-ment d’ella sense pertorbar la dispersiónormal dels joves, conscients però delseu possible retorn.

L’esforç de captura no ha estat conti-nu i se’ns fa difícil quantificar-lo entemps. Tot i això, les jornades en quèla trampa ha estat activada es podenconcentrar en dues èpoques diferen-ciades. La primera, entre final d’agost imig octubre de 2005; la segona, corres-pon a febrer de 2006.

ResultatsLa utilització de la trampa a la granjade pollastres ecològics va donar un totalde 9 astors capturats en aquesta únicalocalització, dels quals un d’ells va serun autocontrol.

En cap cas hi ha hagut animals ferits,excepcionalment han patit ferides super-ficials a la cera, producte del com-portament natural d’intentar fugir dedins de la trampa. Tots els ocells vanvolar sense problemes quan es van alli-berar.

Durant el primer període de tram-peig, entre agost i octubre, es van cap-turar 6 individus (3 mascles i 3 feme-lles), tots ells nascuts durant aquell any(edat 3, codi Euring) (Baker 1993). Elsegon període, al febrer, al mateix indret,va donar un resultat de 2 femellescapturades (edat 7, codi Euring) i l’e-xemplar autocontrolat (Ídem).

El pes mitjà dels mascles era de 775g ± 551, 7 g (n = 3), mentre que el de

les femelles va ser de 991 g ± 122,8 g(n = 5). La longitud de l’ala (corda màxi-ma) era de 303,8 mm ± 5,34 mm (n =3) per als mascles, i de 335,5 mm ±4,27 mm (n = 5) per a les femelles.Aquests valors, tot i que estan compre-sos entre els pesos descrits per a la subes-pècie més comuna al continent euro-peu (A. g. gentilis), romanen més prò-xims a les bandes inferiors (Ferguson-Lees& Christie 2001, Cramp & Simmons1980), i possiblement responen a ungradient latitudinal.

S’han donat dos casos en què elparany ha atrapat altres rapinya-ries: fortuïtament, hi va caure unGamarús Strix aluco i, com a fruitd’una prova complementària, unAligot Buteo buteo. Es va voler cons-tatar que la trampa també era efi-caç per atrapar aligot. Per això, esva traslladar el parany a un altrepunt pròxim al parc on és habitualobservar aligot i, després de mol-tes desconfiances per part de l’o-cell, finalment va caure al parany.En aquesta ocasió, vam emprar latrampa sense la gàbia de l’esquera sota i amb trossos de carn a dins

com a esquer.Malgrat que no podem assegurar que

durant els dos períodes de trampeig elparany fos obert ni tots els dies ni tam-poc totes les hores en què aquest va sera la granja, més del 50% de les captu-res van tenir lloc en dies festius. Aixòes podria relacionar amb la reducciód’activitat laboral a la granja aquestsdies i la consegüent tranquil·litat per-què els astors s’acostessin a caçar. Tam-bé aquests dies els pollastres de la gran-ja se solien tancar; podríem pensar queaquest fet atrauria l’atenció de l’astorvers l’esquer i optimitzaria l’eficiènciadel parany, però hem constatat que els

Astor dins el parany

Figura 1. Diagrama de la trampa suecaper a astor (mides en cm)

Jo

an G

raje

ra


REPORTATGE Captures d’Astor al Maresme amb trampa sueca (Swedish Goshawk trap)

astors també han caigut al parany quanaixò no ha estat així.

Tant les observacions com les cap-tures assenyalen les primeres hores deldia com els moments de més activitatde caça. Igualment, una bona partdels ocells es van capturar en dies plu-josos o ennuvolats.

ConclusionsLa trampa ha cobert l’objectiu de cap-turar individus volanders d’astor; tot iaixò hi ha factors a considerar quant alseu ús. Les seves dimensions en fan unartefacte voluminós difícil de trans-portar, encara que existeixen variacionsque en milloren la manipulació. Reco-manem arranjar la sortida per a carní-vors, explicada més amunt, per evitarpossibles animals ferits i destrosses alparany.

També cal ser prudents a l’hora d’es-collir on col·loquem el parany perquè,malgrat que aquest mètode sembla apteper a altres espècies de rapinyaire, comhem constatat, no sabem el nivell de

seguretat que ofereix per a espècies demida més gran com, per exemple, elDuc Bubo bubo o l’Àguila cuabarradaHieraaetus fasciatus.

Costa de valorar el fet que tots elsastors capturats fossin joves o subadults,segurament la granja de pollastres actuacom a reclam per als astors indepen-dentment de l’edat, però és possible quesiguin els joves els capturats per la sevamenor desconfiança i inexperiència enzones humanitzades, a més de la sevacondició d’individus erràtics.

AgraïmentsEstem agraïts a les responsables de lagranja de pollastres ecològics “La Kres-ta” de can Xerrac (Canyamars-Dosrius)per deixar-nos experimentar el paranya les seves instal·lacions. També donemles gràcies a la direcció del Parc Natu-ral del Montnegre i Corredor pel seusuport; a un col·laborador anònim perla seva entrega; i al Dr. Santi Mañosapels seus comentaris, que han contri-buït a millorar aquest manuscrit.

BibliografiaAndino, H.; Badosa, E.; Clarabuch, O.& Lleberia, C. (eds). 2005a. Atles delsocells nidificants del Maresme. Barcelona.

Andino, H., Carretero, A., Framis, H.,Grajera, J., Moreno, J., 2005b. Distri-bució de l’astor (Accipiter gentilis) al ParcNatural del Montnegre i el Corredor,Maresme. Diputació de Barcelona.

Baker, K. 1993. Identification Guide toEuropean Non Passerines. British Trustfor Ornithology. BTO Guide 24. Thet-ford: BTO.

Cramp, S. & Simmons, K.E.L. (eds.)1980. The Birds of the Western Palearc-tic. Vol. 2: Hawks to Bustards. Oxford:Oxford University Press.

Ferguson-Lees, J., Christie, D. A. 2001.Raptors of the world. London: Christo-pher Helm.

Meng, H. 1971. The Swedish Gos-hawk trap. Journal of Wildlife Manage-ment 35: 832–835.

HUGO FRAMIS, HÉCTOR ANDINO, ANDREU CARRETERO I JOSÉ MORENO

CAMPANYES D’ANELLAMENT

Els mastegatatxes van a BudaDurant la segona campanya d’anellament que el PNDE realitza a l’illa de Buda, delta de l’Ebre,la tardor d’aquest any 2006 s’ha constatat un pas excepcional de mastegatatxes, maienregistrat abans a Catalunya.

El PNDE realitza un seguimentde la migració de passerifor-mes a l’illa de Buda, a l’extremmés oriental del delta de l’E-

bre. La situació geogràfica d’aquest lloca primera línia de costa pressuposavad’antuvi que aquest era un bon lloc d’a-rribada de migrants, tal com es va demos-trar l’any 2005, tant en la captura degran quantitat d’exemplars com en elnombre de rareses orientals detectades.

L’any 2006 s’ha realitzat la segonacampanya d’anellament a la tardor.

Aquesta campanya va començar el 28d’agost i ha durat fins a finals de novem-bre. En aquesta campanya es van emprarun total de 264 m lineals de xarxa japo-nesa, i no es va usar cap mena de reclamd’atracció.

En el decurs d’aquesta campanya s’haconstatat un pas excepcional de Mas-tegatatxes Ficedula hypoleuca ja ques’han anellat un total de 1.680 exem-plars. El pas s’ha detectat entre el 30d’agost i el 9 d’octubre amb un primerpic de captures a finals d’agost (88 exs.


CAMPANYES D’ANELLAMENT Els mastegatatxes van a Buda

el 31 d’agost) i un pas concentrat entreel 17 i el 20 de setembre quan es vancapturar i anellar 1.179 exs., amb unmàxim de 534 exs. el dia 19 de setem-bre (vegeu Fig. 1). Al llarg d’aquestsquatre dies es van anellar un total de1.439 ocells de 28 espècies, dels qualsel 82% foren mastegatatxes. Durantaquests quatre dies de pas intens es vaobservar una entrada de migrants gai-rebé constant al llarg del dia amb batu-des de 40-50 exs. àdhuc al migdia. Enaquest sentit, és interessant destacarque el dia 19, dia de captures màximes,en una batuda a les 13:00 h en una solaxarxa de 12 m hi havien 14 mastega-tatxes. Aquest important nombre decaptures gairebé no va produir recap-tures dels individus ja marcats, cosa queindica que l’illa de Buda és, sobretot,un punt d’arribada de migrants on elsocells hi romanen només unes horesper continuar després la migració. Vala dir que només es va recapturar unocell del dia anterior.

El nombre de captures de mastega-tatxes a l’illa de Buda no tenen cap pre-cedent conegut a Catalunya i cal atri-buir-les a l’especial situació geogràfi-ca de l’indret. Aquesta alta concentraciód’individus no es coneix en cap mésaltra espècie a excepció del Pit-roig Eri-thacus rubecula del qual s’han efectuatcaptures diàries de més de 300 exs.,però en cap cas tan altes com en el mas-tegatatxes.

La presència d’arbres de certa alça-

da com eucaliptus, pollancres i pins alvoltant de l’estació d’anellament, enmigd’un entorn dominat per arrossars ivegetació helofítica herbàcia amb pocacobertura arbòria a les immediacions,segurament constitueix un focus d’a-tracció per als migrants.

La península Ibèrica és un lloc impor-tant de pas de les poblacions centreeu-ropees de mastegatatxes (Zink 1985,Veiga 1986, Cramp & Perrins 1993), idurant aquesta campanya s’han captu-rat dos exemplars amb anelles estran-geres de Suècia i Rússia. L’exemplar deSuècia havia estat anellat com a poll el

mes de juliol anterior al centre del paísa 2.581 km de distància.

Fins a l’any 2002 a Catalunya s’ha-vien anellat un total de 5.075 mastega-tatxes i, per tant, els anellaments d’a-quest any a l’illa de Buda suposen unpercentatge important del gran total efec-tuat fins ara.

AgraïmentsLa campanya d’anellament de l’illa deBuda és possible gràcies a la iniciativa isuport del Parc Natural del delta de l’E-bre. Agraïm als responsables del Parcles facilitats per disposar de les instal·laci-ons a la Caseta del Sifó.

BibliografiaCramp, S. & Perrins, C.M. (eds.) 1993.

The Birds of the Western Palearctic. Vol.VII. Oxford: Oxford University Press.

Veiga, J.P. 1986. Settlement and fataccumulation by migrant Pied Flycat-chers in Spain. Ringing & Migration 7:85–98.

Zink, G. 1985. Der Zug EuropäischerSingvögel. Vol . 4. Vögelzug-Verlag, Mög-gingen, Germany.

DAVID BIGAS, XAVIER TOMÀS, JORDI SALA & RAÜL AYMÍ

[email protected]

Figura 1. Evolució del nombre de captures entre el 30 d’agost i el 9 d’octubre(n= 1.680). D’aquest període no es va anellar durant els dies 10, 11, 13, 15, 22, 23, 24 i 25 de setembre, i 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 d’octubre.

Foto

s: R

aül A

ymí /

Jo

rdi S

ala

600

500

400

300

200

100

0

Nú

m. d

’exe

mp

lars

30-V

III31

-VIII 1-IX

2-IX

3-IX

4-IX

5-IX

6-IX

7-IX

8-IX

9-IX

12-IX

14-IX

16-IX

17-IX

18-IX

19-IX

20-IX

21-IX

26-IX

27-IX

28-IX

29-IX

30-IX 1-X 9-

X

u

u

u u u u u u u u u u u u

u

u

u

u

u

u u

u u u u u


NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

JuliolA can Llobateres, Barcelona, hi haviados adults i 8 juvenils d’Oca del NilAlopochen aegyptiaca entre els dies 22i 24. A Banyoles, un Morell xocolaterAythya nyroca es va deixar veure el dia24. A finals de mes va arribar un Àneccanyella Tadorna ferruginea a l’illa deBuda, delta de l’Ebre. També al deltade l’Ebre, el presumible híbrid de Mar-tinet blanc i dels esculls Egretta gula-ris x garzetta es va veure el dia 19. Aquestmateix exemplar es va localitzar el dia21 pel matí quan marxava de les anti-gues salines de la Tancada i sortia volantcap a l’est. Se’l va seguir en cotxe i des-prés d’uns minuts de vol, va aterrar a4,7 km de distància en una colònia d’ar-deides a l’Encanyissada on podria estarniant. El dia 3 es va anellar per sego-na vegada en la seva història recent lacolònia de flamencs Phoenicopterusroseus del delta de l’Ebre, event que vacomptar amb la participació de 210persones que anellaren 400 polls dels980 que van produir els 1.898 nius quehi havia a la punta de la Banya. A Mont-rebei, Pallars Jussà, es va veure un Fal-có de la reina Falco eleonorae el dia 16,mentre que el dia 21 se’n detectava unaltre a Vilajuïga, Alt Empordà, i el dia29 un tercer va ser vist al coll de l’Al-ba, Tortosa. El dia 18 a Garriguella, AltEmpordà, es va detectar un Esparverd’espatlles negres Elanus caeruleus. Eldia 13 es va veure un Corredor Cur-sorius cursor juvenil al delta del Llo-bregat, el primer per a la zona i el ter-cer de Catalunya. El primer Territ pec-toral Calidris melanotos de la temporadaes va veure al Goleró, PN Delta de l’E-bre, el dia 29. Al mateix delta, es vaveure un adult femella d’Escuraflas-cons becfí Phalaropus lobatus a la pun-ta de la Banya el dia 7, part d’un grupde fins a quatre ocells que estaven pre-

sents a l’àrea en dies anteriors, tres d’ellsadults femelles. El dia 21 hi havia a lamateixa zona tres ocells, dos femellesi un mascle. El dia 27 es va detectar unXatrac bengalí Sterna bengalensis a lagola del Llobregat, el Prat de Llobre-gat. Un altre ocell, potser un híbrid,havia estat observat el dia anteriorper bé que, com en diferents xatracsde bec groc vistos a les costes medite-rrànies, la seva identificació encara

resulta difícil atesa la possibilitat quees tractin d’híbrids.

AgostA l’illa de Buda, delta de l’Ebre, hi haviaun Ànec canyella Tadorna ferruginea eldia 6 que restava a la zona des del dia28 i un altre es va observar al delta delLlobregat el dia 18. A la Sèquia Majorde Salou, Vila-seca, es va albirar un mas-cle jove de Morell xocolater Aythyanyroca el dia 25. Va ser força interessantl’observació d’un exemplar de primerestiu de Corb marí emplomallat Pha-lacrocorax aristotelis desmarestii terraendins, a l’embassament de Susqueda,entre els dies 14 i 18. El presumiblehíbrid de Martinet blanc i dels escullses va veure un altre cop a la Tancadaentre els dies 2 i 6. El dia 6 es va veu-re un Falcó de la reina Falco eleonoraea Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat, iel dia 24 un damunt de Girona capitali un altre més sobre Lliçà de Munt, alVallès Oriental el mateix dia 24. A finalsde mes va saltar la sorpresa als Aigua-molls de l’Empordà: una Daurada peti-ta del Pacífic Pluvialis fulva es va detec-tar el dia 23 a la Rogera i va restar a lazona fins a final de mes. Durant l’agost

El tercer Corredor per a Catalunya, la relocalització del segon Escuraflascons de Wilson i latroballa del tercer, una Daurada petita del Pacífic i diverses observacions de xatracs de becgroc són aspectes destacables de l’estiu de 2006 a Catalunya.

Crònica Ornitològica Juliol-Setembre 2006

Boscarla d'aiguaAcrocephalus paludicola

CorredorCursorius cursor

Ferr

an L

óp

ez

Per

e J

ose

p J

imén

ez


NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

es van veure dos Territs pectorals: aTarragona es va veure un adult, proba-blement el mateix que ja s’havia vist eldia 29 de juliol i fins el dia 12 d’agostal delta de l’Ebre, voltant entre el Gole-ró i la Tancada. A Girona, es va trobarun adult el dia 12 als arrossars de Riu-mors, prop dels Aiguamolls de l’Em-pordà, on hi va restar fins l’endemà.Durant aquest mes es va conèixer quel’Escuraflascons de WilsonPhalaropus tricolor, el segon pera Catalunya, que s’havia trobatal Fangar, delta de l’Ebre el dia15 d’abril, havia restat tota latemporada de cria al mateix del-ta, en zones fora de l’abast delpúblic fins que va ser reloca-litzat des de l’aguait de la pun-ta de la Banya el dia 5. Aquellmateix dia, vuit escuraflasconsbecfins també es van observaral mateix lloc. L’endemà, dia 6,un altre escuraflascons becfí esva veure breument a la maresma de lesFilipines, delta del Llobregat, on hi varestar fins el dia 8. Al delta de l’Ebre, unadult de xatrac de bec groc que pre-sentava les característiques de Xatracelegant Sterna elegans i que havia estatanellat amb una anella groga de PVC ala seva colònia de nidificació a la costamediterrània ibèrica va ser vist entre elsdies 21 i 24 a la barra del Trabucador,conjuntament amb el seu poll híbrid ambXatrac becllarg Sterna sandvicensis, tam-bé marcat amb una anella de PVC gro-ga. El dia 9 es va observar una Bosquetaicterina Hippolais icterina al riu Besòs iel dia 21 se’n va anellar una al Remolar,Viladecans, delta del Llobregat.

SetembreEl Morell xocolater de la Sèquia Majorde Salou va ser relocalitzat el dia 21 irestà a la zona fins a finals de mes. L’ú-nic Falcó de la reina detectat aquestmes va ser un ex. de fase clara vist aSant Mateu, Premià de Dalt, el dia 30.El dia 22 va aparèixer un Pelicà comúPelecanus onocrotalus al port de Tarra-gona. L’ocell estava anellat i a l’anella hi

deia ‘ZOO de Madrid’. La Daurada peti-ta del Pacífic trobada a Aiguamolls eldia 23 d’agost va restar a la zona, almenysfins el dia 6. El setembre va dur mésterrits pectorals: al delta de l’Ebre, esva trobar un adult a les salines de SantAntoni el dia 8 i es van observar dosjuvenils en un arrossar prop dels Mun-tells, Sant Jaume d’Enveja, el dia 11.Més inusual va ser l’observació de dosjuvenils de la mateixa espècie trobatsjunts a la platja dels Prats, Vila-seca,Tarragonès, el dia 26. Més al nord, alPN Aiguamolls de l’Empordà, van apa-

rèixer dos ocells: un juvenil entre elsdies 16 i 27 i un altre vist només el dia27. Un altre limícola rar va ser l’Escu-raflascons de Wilson observat entreels dies 26 i 27 també a la zona de Matà,PN Aiguamolls de l’Empordà, el tercerper a Catalunya, ja que es tractava d’unjuvenil mudant a primer hivern, dife-rent de l’ocell vist al delta de l’Ebre finsel mes anterior. El dia 16 es van detec-

tar dos gavians de potes rosesLarus argentatus (un adult i unjuvenil) al port de Tarragona,l’adult continuava l’endemà ala zona i encara es va veure unexemplar a finals de mes. El dia1 es va veure un Fumarell ala-blanc Chlidonias leucopterus adulta Cal Tet, RN Delta del Llobre-gat (Baix Llobregat). Una obser-vació destacable, tant per la sevaescassetat a Catalunya com perl’indret de l’observació, va serla de dues mallerengues de

bigotis Panurus biarmicus citades a l’em-bassament d’Utxesa, Torres de Segre,Segrià, el dia 19. Es va anellar una Bos-carla d’aigua Acrocephalus paludicola aFlix, Ribera d’Ebre, el dia 21 i el dia 14es va trobar un Tallarol Xerraire Sylviacurruca en un parc urbà prop la des-embocadura del Besòs, Sant Adrià deBesós. El dia 11 es va veure una Bos-queta icterina a la gola del Ter, a Palsi en el marc de la campanya d’anella-ment del Canal Vell, delta de l’Ebre, esva trampejar i anellar un Pinsà carmi-nat Carpodacus erythrinus el dia 24.

RICARD GUTIÉ[email protected]

www.rarebirdspain.net

Pinsà carminatCarpodacus erythrinus

Dan

i Ro

ca


NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Aquest llibre s’ha publicat a inicia-tiva de l’Escola Tècnica Superiord’Enginyeria Agrària de la Univer-sitat de Lleida. L’obra és una sínte-si dels vertebrats de la demarcacióde Lleida, dirigit, tant als alumnescom a qualsevol persona interessa-da en la fauna d’aquesta àrea geo-gràfica.

La complexitat de les terres deLleida des de l’aspror dels ei-xuts secans fins a l’exuberàn-cia dels conreus de regadiu, les

vores de rius, canals i basses de reg itot el gradient d’hàbitats presents desde terra baixa cap als cims dels Piri-neus fa d’aquesta regió una àrea rica ivariada que disposa d’una fauna diver-sa i ben adaptada a cada indret.

En els darrers anys, la major atenciói interès de la fauna per part de natura-listes, biòlegs, excursionistes, etc. hanfet que les terres de Lleida hagin passatd’un oblit secular a ser l’epicentre d’u-na colla d’activitats a mig cavall entreel lleure, l’estudi i la conservació. Aixòha estat evident sobretot en el cas delsocells i és la raó de l’aparició cada copmés regular i freqüent d’obres de di-vulgació i difusió. Així, deixant debanda les obres genèriques per a tot elPrincipat, en els darrers anys s’han edi-tat des de monografies locals o comar-cals fins a obres més ambicioses com“Els ocells de la Plana de Lleida” publi-cat l’any 2004 per Pagès editors.

Tot i aquesta irrupció sobtada de tre-balls faunístics, fins ara no hi haviauna obra que aplegués en una sola totsels vertebrats de la demarcació i aques-ta arriba ara amb “La fauna vertebradade les terres de Lleida”. Escrita per untotal de 19 especialistes de cada àmbitzoològic, el llibre descriu les distintes

espècies que s’hi troben i laseva distribució. Els primerscapítols ofereixen una descripciódel medi físic, la vegetació iles unitats paisatgístiquesamb abundants fotos a tot co-lor. A continuació hi ha cinccapítols centrals que tractenrespectivament els peixos, am-fibis, rèptils, ocells i mamí-fers. El contingut i tractamentde cada espècie és desigual se-gons el grup al que pertany, imentre els amfibis tenen mit-ja pàgina de text (dues espècies per pà-gina), en el cas dels ocells cada pàginainclou la fitxa de quatre ocells. Això ésdeu al major nombre d’espècies d’ocells(227 espècies) en comparació amb elsamfibis (11 espècies) i en alguns casosobliga a donar informació excessivamenttelegràfica. Les espècies estan il·lustra-des amb dibuixos en color, generalmentde bona qualitat, de tres dibuixants di-ferents. En el cas dels ocells es repro-dueixen la majoria dels dibuixos de Da-niel Olivera que ja van aparèixer en elseu dia a l’obra “Els ocells de Ponent”de Joan Estrada i que es van distribuircom a col·leccionable pel diari La Ma-ñana l’any 1997. Cada espècie tambété un mapa de distribució a color queindica si és present tot l’any, estival, hi-vernant o migrant.

Un aspecte interessant de la fitxa decada espècie és l’estatus de conservacióon es fa esment si es troba en perill, siés vulnerable, etc. en funció del risc po-tencial d’extinció.

El darrer capítol del llibre s’ocupa dela gestió de la fauna i la conservació delmedi. S’aborda la situació dels espais na-turals protegits: parcs naturals, PEINs,Xarxa Natura 2000 i refugis de fauna sal-vatge. Tanmateix hi ha un apartat espe-

cífic sobre espècies amenaçades i plansde recuperació així com l’estat de lagestió piscícola i cinegètica.

Dissortadament, es mostra que les so-cietats de caçadors es basen en modelsde gestió en els quals es produeix unaprogressiva desaparició dels animals sil-vestres i la seva substitució pels de plàs-tic (de repoblació). Paral·lelament la in-formació disponible de les espèciescinegètiques es força minsa pel que faa distribució, èxit reproductor i ten-dències poblacionals.Tampoc hi ha da-des fiables sobre l'activitat cinegètica oles repoblacions i s'aconsella dedicar unmajor esforç en la recerca d'aquestes es-pècies que es pugui aprofitar en la sevagestió.

La fauna vertebrada de les terres deLleida és una obra eminentment de di-vulgació i també una eina importantde consulta per a alumnes universitaris,gestors mediambientals, naturalistes,etc. És evident que un lector professio-nal que cerqui dades molt específiqueshaurà de buscar-les en obres molt mésespecialitzades que aquesta, però aques-ta obra acompleix una funció pedagò-gica útil en un ample espectre de la do-cència.

RAÜL AYMÍ

Casals, F. & Sanuy, D. (eds.). 2006.

La fauna vertebrada a les terres de LleidaEdicions de la Universitat de Lleida, Lleida. 314 pp.


NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUESORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques

La revista Ciconia ha tret unnúmero especial, en format llibre,publicat per la delegació alsacianade la Ligue pour la Protéction desOiseaux i el Museu Zoològicd’Estrasburg, dedicat al Mussolcomú. L’autor del volum és Jean-Claude Génot.

La figura de Jean-Claude Génotestà àmpliament vinculada ala recerca del mussol des queva començar a treballar al Parc

Natural Regional de Vosges du Nord(Sycoparc) el 1982. És responsable d’ungrup de treball centrat en l’espècie queaglutina diversos parcs naturals. Génotcol·labora amb múltiples publicacionsornitològiques i és autor de nombro-sos articles sobre rapinyaires en generali el mussol en particular.

Aquest monogràfic està centrat en latasca d’investigació desenvolupada durant20 anys pel Dr Génot a la reserva de labiosfera de Vosges du Nord, a la regiófrancesa d’Alsàcia. El llibre recull tre-balls ja publicats i actualitzats, dadesinèdites extretes de la tesi doctoral del’autor i dels treballs d’alguns estu-diants que han desenvolupatels seus estudis sota la super-visió de Génot.

Com s’esmenta en el prò-leg del llibre, la importàn-cia de l’obra rau en la dura-da del període d’estudi –ésrar trobar estudis que esperllonguin fins a vint anysen treballs sobre rapinyai-res nocturns– sense menys-tenir el propi valor de les dades

que ofereix Génot per a la conserva-ció de l’espècie i la gestió dels eco-sistemes. Ens trobem davant d’unaobra completa que aprofundeix entots els aspectes possibles de l’espè-cie en aquella zona. Tracta de mane-ra rigorosa tots els capítols i els pre-senta en una estructura d’article cien-tífic, fent un bon ús de subapartats,els quals en combinació amb una partgràfica destacable, abundant en histo-grames, taules, mapes i bones fotogra-fies, faciliten la recerca d’aspectes con-crets i la comprensió dels continguts.

El llibre està dividit en sis grans parts:distribució i densitats, hàbitat, alimen-tació, biologia de la reproducció, tant enllibertat com en captivitat, regulació deles poblacions, i conservació. Ressaltenper la seva àmplia cobertura els apartatsde caràcter ecològic, com són: el capí-tol d’hàbitats, on s’analitzen els biòtopsi el paisatge, i la part de regulació de lespoblacions, que s’endinsa en els factorsdemogràfics i ambientals limitadors pera l’espècie. Pel que fa a la conservació,dóna els resultats d’un experiment de

reintroducció a l’àrea d’estudi,tracta la col·locació de caixes

niu, aborda les tasques divul-gatives i de sensibilitzaciódutes a terme, i per últimexplica el pla nacional derecuperació de l’espècie.Finalment, després de lesconclusions, hi ha un resumen francès, anglès i alemany.

En el decurs de tot eltext, malgrat que puguisemblar que aquest tre-

ball ofereix informació

molt centrada en una àrea concreta, sem-pre que sorgeix l’oportunitat, l’autorenforteix l’explicació amb abundantsreferències a treballs d’altres indrets,convertint així aquesta obra en una bonaguia per a conèixer millor l’espècie enel seu conjunt. Génot expressa a la intro-ducció que el text s’adreça als natura-listes interessats en l’espècie, però sobre-tot a les persones que s’interessen perles ciències naturals, específicament, lesque volen comprendre la influència del’activitat humana sobre algunes espè-cies del medi agrícola. Això el diferen-cia d’un altre llibre del mateix autor tra-duït i publicat recentment en castellàper l’editorial Omega, que té com a des-tinatari un públic més ampli.

Convé no passar per alt el fet que elllibre està escrit en francès. Tot i quepugui semblar que trenca l’hegemoniade la llengua anglesa en la difusió delstreballs científics, segurament això obe-eix tant a la nacionalitat francesa de l’au-tor com a la possible repercussió d’a-quest treball al seu país.

Aquest llibre és, sens dubte, una obraconscienciosa, que s’erigirà com a refe-rent per als estudiosos del Mussol comúarreu.

HUGO FRAMIS

Génot, J.C. 2005.

La Chevêche d’Athéna, Athenenoctua, dans la Réserve de laBiosphère des Vosges du Nord de1984 à 2004. Ciconia, 29: 1-272.

F. G

éno

t


FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2007. Vull fer-me soci de l’ICO per al 2007 per la qual cosa rebré: Revista Catalana d’Ornitologia,l'Anuari d'Ornitologia i l'Abellerol. Si us plau afegiu les meves dades al directori de subscriptors.

Tipus de quota nn Familiar (36,06 €) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

nn Individual (24,04 €) nn Menor de 18 anys (12,02 €) Data naixement: ___ /___ /___

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat nn nn nn nn Agència nn nn nn nn Control nn nn Número de compte nn nn nn nn nn nn nn nn nn nn

domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura: #

AGENDADESEMBRESeguiment d’Ocells Comuns aCatalunya (SOCC)Atles dels ocells a l’hivern

De banda dels mostratges de l’Atlesdels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 que van començar el 15 denovembre, durant el mes de desembrees duu a terme el primer censd’hivernants del SOCC i els censosd’ocells marins també de l’atles. Calevitar fer les sortides en dies ambcondicions meteorològiques adverses:pluja intensa, boira o vent fort.

GENERProves d'accés a anellador auxiliar i expert

L’ICO anuncia la segona convocatòriade les proves d’accés a anelladorauxiliar i expert de 2006. La provad’accés a anellador expert tindrà lloca can Jordà, Santa Susanna, el dissabtedia 13 de gener. La prova consistirà en

una part pràctica que començarà a les8:00 h i en una de teòrica que tindràlloc de 16:00 a 19:00 h. A la provapràctica es valoraran especialment leshabilitats relacionades amb elmuntatge de xarxes japoneses,l’extracció dels ocells de les xarxes i laseva manipulació posterior. Tambés’avaluarà la presa de dadesbiomètriques i de muda. La provateòrica consistirà, com fins ara, en unqüestionari de preguntes sobre lapràctica de l’anellament, a més d’unapartat específic sobre datació i unaltre sobre identificació. Telèfon decontacte: 638 06 66 46. La prova d’accés a anellador auxiliartindrà lloc al Museu de CiènciesNaturals (Zoologia) de Barcelona eldijous 11 de gener. La prova és teòricai consistirà en un qüestionari sobre lapràctica de l’anellament i d’un apartatespecífic sobre identificació. Usrecordem que per presentar-se a les

proves d’accés a anellador cal haverlliurat abans a l’Oficina de l’ICO elsdos fulls d’aval (model nou) signat perdos anelladors experts i els fullsd’anelladors en formació, on es faciconstar que s’han processat i extret deles xarxes un mínim de 500 ocells de50 espècies diferents (per a l’expert) o300 ocells de 30 espècies (per al’auxiliar). Per a més informació truqueu al tf. 93458 78 93 / [email protected]

Cens hivernal d’ocells aquàtics

i marins

Durant el primer o segon cap de set-mana del mes de gener es realitzarà elrecompte anual d’ocells aquàtics imarins hivernants. Tots els que hi vul-gueu participar cal que envieu uncorreu electrònic a Ricard Gutiérrez:[email protected]

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals (Zoologia)Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93Correu electrònic: [email protected] Pàgina web: www.ornitologia.org

ICO

núm. 30 l’abellerol ico · 2012. 3. 19. · a la conferència inaugural fer nando spina,...

Documents