núm. 24 l’abellerol

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia primavera 2005núm. 24

LAtles suposa el resultat de lafeina de camp realitzada entreels anys 1999-2002 per untotal de 518 ornitòlegs que van

prospectar tots els racons del país, i esvan repartir els 385 quadrats UTM de10x10 km en què es va dividir Cata-lunya, en busca d’evidències de repro-ducció. Un total de 239 d’aquests orni-tòlegs, a més, es van dedicar a censarun total de 3.077 quadrats UTM 1x1 kmdues vegades durant el dia i 1.204 qua-drats també dues vegades durant la nit.

L’anàlisi de les dades es va realitzar bà-sicament durant el 2003, i durant aquestprocés es van incorporar les dades delSOCC i del SYLVIA, els altres dos pro-grames de seguiment de l’ICO. La re-dacció dels textos es va realitzar durantels anys 2003 i 2004 i va anar a càrrecde 190 persones. L’Atles publicat con-juntament per l’Institut Català d’Orni-tologia i Lynx Edicions té 640 pàgines iestà il·lustrat amb dibuixos obra de To-ni Llobet que representen les espèciesen plomatge nupcial. A més, conté

també un bon nombre de taules i ma-pes a color. El llibre està escrit en cata-là, tot i que hi ha un resum en anglèsde cadascun dels textos de les espèciesi tots els capítols introductoris i de me-todologia són bilingües i estan escritstambé en anglès. Amb això es pretén do-nar difusió de l’avifauna catalana mésenllà de les nostres fronteres, i també fa-cilitar el coneixement de la metodologiaemprada en aquest projecte.

Mar

ian

o C

ebo

lla

ICO

Sumari EditorialUn dia memorable ...................2

Notícies.................................. 3

• Celebració del 50è aniversariSEO/BirdLife a Catalunya

• Reunió de l’EBCC a Catalunya

• Vols comprar l’Atles?

L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002....... 4

Reflexions sobre 50 anys d’or-nitologia a Catalunya ............ 8

Resultats de les campanyes d’anellament del projecte Piccole Isole 2004 ................ 10

Novetats avifaunístiques Crònica Ornitològica Octubre – Desembre 2004 ......11

Noves espècies anelladesMosquiter verdós .................. 13Boscarla dels matolls ............ 14

Novetats bibliogràfiquesMucho más que plumas ............15

Agenda ....................................16

l’AbellerolL’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002El passat onze de febrer es va fer la presentació de l’Atles delsocells nidificants de Catalunya 1999-2002. L’acte va tenir lloc ala Pedrera i va estar presidit per l’Hble. Sr. Salvador Milà,conseller de Medi Ambient, i el Sr. Antoni Serra, president deCaixa Catalunya i de la Fundació Territori i Paisatge. Sis anysdesprés de l’inici del projecte, l’aparició d’aquesta obra suposala culminació d’un dels projectes més ambiciosos de l’ICO.

’

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - primavera 20052

Una data memorable

EDITORIAL

DDivendres 11/2/05, la Pedrera, Barcelona, 17:50 h. Unafilera de gent fa cua per accedir al recinte. Algunsturistes japonesos mig despistats es barregen entre lagent. Hi ha dificultats per entrar i la filera nomésavança lentament. Finalment, podem entrar a la planta

baixa de l’edifici, camí de l’auditori. A les portes hi ha personal deLynx traginant llibres. Cada dues passes ens creuem amb gentconeguda; hi ha gent que feia molt temps que no vèiem. A totl’auditori no hi ha ni un sol seient lliure i optem per acomodar-nosen un dels espais laterals des d’on puguem veure la taulapresidencial. Després de la benvinguda obligada, comencen elsparlaments. Pertot arreu es respira una atmosfera de satisfacció iautocomplaença per la feina ben feta. L’Atles dels ocells nidificantsde Catalunya 1999-2002 és una realitat i aquest sentiment desatisfacció és unànime, no només entre els autors i col·laboradors,sinó també entre els representants de la Generalitat i els espònsors.En el decurs de la sessió s’observa gent fullejant el llibre, aliens percomplet als parlaments. Els instints poden més que la formalitat ...

Hi ha un reconeixement general a la tasca realitzada per l’InstitutCatalà d’Ornitologia, però, sobretot, el mèrit de l’obra recau ambforça en els col·laboradors. Prop de 600 persones que hanprospectat tots els racons del país a la recerca d’evidències dereproducció ornítica. El resultat final és una obra que, més enllà delsatributs estètics, d’una presentació elegant i d’uns dibuixosimmillorables, té valor per la seva utilitat com a eina de gestió iconservació. Conscients d’això entre els assistents es reclamacontinuïtat en aquest tipus de projectes, i sobretot molta gent en téun de nou en ment: l’atles dels ocells hivernants. Per a quan?

L’acte acaba amb el retrobament d’amics i coneguts, ambsalutacions inacabables que es perllonguen al carrer. Tothom estàd’acord que ha estat un acte memorable, on l’ICO ha assolit la sevamajoria d’edat.

l’AbellerolButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologianúm. 24

primavera 2005

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsDavid Bigas, Ricard Gutiérrez,

Carles Barriocanal

Col·laboradorsLluís Brotons, Joan Castelló,

Mariano Cebolla, Oriol Clarabuch, José Luis Copete, Joan Estrada, Xavier Ferrer, Ricard Gutiérrez, Sergi Herrando, Ferran López,

Vittorio Pedrocchi, Javier Quesada, Sergi Sales.

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: [email protected]àgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de fomentar la

seva conservació.

© 2005 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Fotomecànica: Aura Digit

Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu caràcter de directius de l’ICO.

ICO

Mar

ian

o C

ebo

lla

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - primavera 2005 3

NOTÍCIES

La celebració va començar amb unaexposició del que ha estat la his-tòria de l’ornitologia a Catalunya

des de la creació de SEO/BirdLife l’any1954 fins al 1984 a càrrec de Xavier Fe-rrer. Es va fer una visió retrospectiva del’evolució de l’ornitologia, els ornitòlegs,i els materials, tot il·lustrat amb mate-rial gràfic que va ser motiu de record pera molts dels presents. En paraules d’enXavier Ferrer s’ha pretès recoplil·lar “untema de memòria, no pas de nostàlgia”a través d’unes 130 imatges cedides per20 persones. Aquest recordatori visualva començar amb la que es considerapossiblement la primera imatge sobreocells de casa nostra, una fotografia del’ornitòleg Mariano Masferrer.

A continuació es va fer un taula rodo-na moderada per Josep del Hoyo sobreel passat i el futur de l’ornitologia sotadiversos punts de vista. Hi van partici-par Joan Real com a representant de l’àm-bit científic, Jordi Canut com a repre-sentant dels espais protegits, Albert Mar-tínez com a secretari general de l’ICO,Jordi Sargatal com a representant deles fundacions que es dediquen a la con-servació, Francesc Kirchner en repre-

sentació de l’empresa privada dedicadaa l’ornitologia i Cristina Sánchez com adelegada de SEO/BirdLife i representantde les iniciatives de conservació a Cata-lunya.

Es va fer homenatge a cinc ornitòlegscatalans que han tingut rellevància espe-cial en el desenvolupament de l’ornito-logia a Catalunya, tant pel seu paper enla creació de la secció catalana de SEO/Bir-dLife, com en la difusió de l’ornitologiade formes molt diverses. Aquestes cincpersones són: Salvador i Joaquim Malu-quer, Frederic Travé, Salvador Filella iPere Mestre Raventós. Finalment es varetre homenatge a 5 causes que han estatrellevants al llarg d’aquests anys per a laconsolidació de l’ornitologia i que repre-senten diferents àmbits de la mateixa:l’edició de l’Atles dels ocells nidificants(1984), el moviment per a la conserva-ció dels Aiguamolls de l’Empordà, la cre-ació del Grup Català d’Anellament, l’e-dició del Handbook of the Birds of the World,el moviment per a la conservació del del-ta de l’Ebre i el projecte de Riet Vell(per la consolidació de l’agricultura eco-lògica com a model de desenvolupamentsostenible).

Celebració del 50è aniversariSEO/BirdLife a Catalunya El passat dia 17 de desembre va tenir lloc a Barcelona la celebració del 50èaniversari de SEO/BirdLife a Catalunya. L’acte es va realitzar a la Pedreragràcies a la col·laboració de la Fundació Territori i Paisatge, i va estarpresidit per Eduardo de Juana, president de SEO/BirdLife, i va comptaramb l’assistència de més de 120 persones.

Si encara no tens l’atles i vols ad-quirir-lo, els socis de l’ICO i col·la-boradors tenen un descompte

especial a l’editorial Lynx. Podeu ferles vostres comandes directament a Lynxedicions al telèfon 93 594 77 10 o percorreu electrònic [email protected]. Elscol·laboradors de l’Atles podeu adqui-rir el llibre a un preu especial de 20euros, i els socis de l’ICO que no hi ha-

gueu col·laborat tindreu la possibilitatde comprar-lo a un preu rebaixat de35 euros. A més, recordem també queles editorials Lynx i Ketres han arribata un acord pel qual es poden adquirirconjuntament l’atles anterior i el nou aun preu molt reduït (32 euros per alscol·laboradors i 47 euros per als socisICO no col·laboradors).

Reunió del’EBCC a CatalunyaAquest mes d’abril l’ICO i elCentre Tecnològic Forestal deCatalunya han organitzatconjuntament unes jornades detreball en cooperació amb l’EBCC(European Bird Census Council)per aconseguir mapesd’abundància a escala pan-europea.

El passat mes de setembre de2004 l’ICO va presentar els pro-jectes Atles i el SOCC en el XVI

congrés de l’European Bird Census Coun-cil (EBCC), realitzat a Kayseri (Tur-quia). L’EBCC és una organització inter-nacional que es va crear amb l’objec-tiu de potenciar els programes demonitoratge d’ocells a Europa, ambun èmfasi especial en la realització d’a-tles i projectes de seguiment d’ocellscomuns (vegeu www.ebcc.info).

En aquest congrés es va crear ungrup de treball per estudiar amb pro-funditat les metodologies que calseguir per aconseguir mapes d’a-bundància a escala pan-europea a par-tir de les dades dels programes deseguiment del tipus SOCC, grup enel que l’ICO s’hi va integrar plena-ment. La nostra associació va pren-dre des d’un primer moment un paperactiu en aquesta qüestió, tot apun-tant la possibilitat d’organitzar unesjornades a Catalunya. Tot això ha anatmadurant i a principis d’abril de 2005l’ICO i el Centre Tecnològic Fores-tal de Catalunya han organitzat con-juntament aquestes jornades a Sol-sona. Hi han assistit experts de totaEuropa i s’han fet unes primeres temp-tatives d’elaboració de mapes d’a-bundància pan-europeus. A més,l’EBCC ha aprofitat l’ocasió per cele-brar la reunió del seu comitè execu-tiu just un dia abans de les jornades,la qual cosa ha donat una rellevàn-cia encara més gran a la trobada cata-lana.

Vols comprar l’Atles?


REPORTATGE

L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002

El passat divendres onzede febrer l’auditori de laPedrera acollia la pre-sentació de l’Atles dels

ocells nidificants de Catalunya1999-2002. L’acte, presidit per l’H-ble. Sr. Salvador Milà i Solsona,conseller de Medi Ambient i Habi-tatge, i el Sr. Antoni Serra i Ramo-neda, president de Caixa Cata-lunya i de la Fundació Territori iPaisatge, donava a conèixer el lli-bre que tants ornitòlegs catalansesperaven amb interès. L’assistèn-cia va superar àmpliament totesles previsions dels organitzadors iva obligar a què una part de lesmés de 400 persones que hi vanassistir s’hagués de quedar al carrerper excedir llargament l’aforamentmàxim de l’auditori. Un fet queno s’havia donat mai a la Pedrerai que era un símptoma clar de l’ex-pectació que aquest treball ha suscitat.

El procés d’elaboració

La primera feina de l’Atles va ser l’esta-bliment d’una metodologia que haviade permetre l’elaboració de mapes i ferestimacions poblacionals que fins araeren impensables. Un cop establerta lametodologia, la feina de camp es va rea-litzar entre els anys 1999-2002. Untotal de 518 ornitòlegs van prospectartots els racons del país, i es van repar-tir els 385 quadrats UTM de 10x10 kmen que es va dividir Catalunya, en bus-ca d’evidències de reproducció; 239 d’a-quests ornitòlegs, a més, es van dedi-car a censar un total de 3.077 quadratsUTM 1x1 km dues vegades durant eldia i 1.204 quadrats també dues vega-des durant la nit. L’anàlisi de les dadeses va realitzar bàsicament durant el 2003,

i durant aquest procés es van incorpo-rar les dades dels programes de segui-ment SOCC i SYLVIA. La redacció delstextos es va realitzar durant els anys2003 i 2004 i va anar a càrrec de 190persones. I el final, amb una data depublicació (gener de 2004) clavada alcervell dels editors, va ser una inaca-bable tasca de revisió de continguts, tex-tos, mapes, xifres, dibuixos, etc. A mesu-ra que es donava per definitiu un capí-tol es feia arribar a l’editorial, on la sevamaquetació posava punt i final als tre-balls d’autor i deixava l’obra en mansde la impremta.

Continguts del llibre

L’Atles, publicat conjuntament per l’Ins-titut Català d’Ornitologia i Lynx Edi-

cions, té 640 pàgines. Es tracta d’unllibre il·lustrat amb dibuixos obra deToni Llobet que representen les espè-cies en plomatge nupcial. A més, con-té també un bon nombre de taules imapes a color. El llibre està escrit encatalà, tot i que hi ha un resum enanglès de cadascun dels textos de lesespècies i tots els capítols introduc-toris i de metodologia són bilingüesi estan escrits també en anglès. Ambaixò es pretén no només donar aconèixer l’avifauna catalana més enllàde les nostres fronteres, sinó tambéfacilitar el coneixement de la meto-dologia emprada. L’Atles conté 8 capítols principals: • Introducció (1 pàgina)• Medi Físic (5 pàgines)• Hàbitats de Catalunya (17 pàgines)• Metodologia (31 pàgines)• Fitxes d’espècies (464 pàgines)• Espècies complementàries (16 pàgi-

nes)• Patrons generals dels canvis en la dis-tribució de les espècies i l’ús del sòl enel període entre els dos atles (15 pàgi-nes)• Situació de l’Ornitologia a Catalunya:una visió històrica dels atles d’ocells (6pàgines)

El cos principal del llibre el consti-tueixen les fitxes d’espècies. En aquestapartat es descriuen els mapes de dis-tribució i d’abundància, els requeri-ments ecològics, les estimacions pobla-cionals, els canvis esdevinguts durantels darrers 20 anys i els estatus de con-servació de les 232 espècies que hannidificat a Catalunya en el període 1999-2002. Els mapes de distribució mos-tren les evidències de reproducció: pos-sible, probable-segura (agrupades enuna sola categoria) i estival no repro-

Sis anys després de l’inici del projecte, l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 jaestà a les nostres mans. La seva publicació suposa el resultat d’un llarg procés que ha donat lloc auna obra de referència, tant per a l’ornitologia com per a la gestió i conservació del medi natural.

Coberta de l’Atles dels ocells nidificants de

Catalunya 1999-2002


ductor (Fig. 1). Aquests mapes es basenen la mateixa quadrícula que l’atles ante-rior, l’UTM de 10x10 km, cosa que per-met comparar les distribucions d’amb-dós períodes. Per a moltes espècies hifigura un segon mapa, l’anomenat mapad’índex d’abundància, que mostra laprobabilitat de detectar l’espècie enqualsevol punt de Catalunya.

Un altre dels aspectes rellevants d’a-quest atles és el que fa referència a lainformació d’interès ecològic a partirde dades de distribució. Així s’ha repre-sentat la distribució i preferència alti-tudinals de les espècies (Fig. 3) i la sevadistribució i selecció d’hàbitats (Fig.4). A més, en aquest treball de discus-sió sobre els requeriments ecològics deles espècies hi ha jugat un paper impor-tant el programa SOCC, el qual ha per-mès l’obtenció de taules de densitatsen diferents ambients (Fig. 5). Preci-sament la integració d’aquestes densi-tats i dels mapes d’abundància és elque ha permès realitzar estimacionspoblacionals força acurades per a mol-tes espècies, un altre dels objectius d’a-quest atles. En altres casos, però, hanestat les estimes de camp dels col·labo-radors del projecte o els càlculs realit-zats pels diferents grups d’experts elsque han permès que disposem, per pri-mera vegada, d’una estimació pobla-cional per a totes les espècies nidifi-cants a Catalunya.

Els canvis en la distribució de les espè-cies des de la realització del primer atlessón segurament un dels resultats mésimportants d’aquest atles. En aquest sen-tit cal esmentar que en les comparacionsentre atles s’ha tingut en compte les dife-rències d’esforç de mostratge (hores efec-tives cercant ocells al camp) a cadascundels quadrats UTM 10x10. La incorpo-ració d’aquest tipus d’informació en lesanàlisis ha estat fonamental per deter-minar si els canvis que veiem en les dis-tribucions són fruit dels canvis en l’es-forç de mostratge.

Figura 1. Mapa de distribució de la Gralla Corvus monedula. Enaquest mapa es mostra la distribució de l’espècie obtinguda en elprimer atles (1975-1983) i la d’aquest (1999-2002). A més de lesdades sobre el nombre de quadrats de cada categoria es mostra latendència un cop corregit l’efecte de l’esforç de mostreig. Aquestatendència fa referència al percentatge de canvi en el nombre dequadrats UTM 10x10 ocupats per l’espècie en relació al primer atles.

Figura 2. Mapade distribució dela Cotxa fumada

Phoenicurusochruros. En

aquest mapa esmostra la

l’abundància del’espècie i

reflecteix laprobabilitat de

detectar-la en unquadrat UTM 1x1

durant el períodereproductor amb

un esforç demostratge de

dues hores decens. És un mapaelaborat a partirde l’anàlisi de les

dades dels censosen UTM 1x1.

1975-83 Possible, probable o segur: 236

1999-02 Estival no reproductor: 3Possible: 52Probable o segur: 67

0-0,2

0,2-0,4

0,4-0,6

0,6-0,8

0,8-1


Finalment, les tendències, les esti-macions poblacionals i les dades de dis-tribució han estat utilitzades per elabo-rar els estatus de conservació de totesles espècies que nidifiquen a Catalun-ya. Per fer-ho s’han seguit els criteris dela Unió Internacional per a la Conser-vació de la Natura (UICN) a escala regio-nal. Així, cada espècie tractada en el cosprincipal del llibre té la seva categoriad’amenaça: extint, en perill crític, enperill, vulnerable, proper a l’amenaça,preocupació menor, dades insuficientso no avaluat.

Principals resultats

La gran quantitat de dades incloses al’atles fan que els resultats es puguinvalorar des de punts de vista molt diver-sos. Des de preguntar-nos quina és l’es-pècie més ben distribuïda a quina la mésabundant, passant per diferències sub-tils entre els requeriments ecològics d’es-pècies com per exemple el Tallarol cap-negre Sylvia melanocephala o el de garri-ga Sylvia cantillans. El nombre de qüestionsque l’Atles pot arribar a ajudar a res-pondre és tan elevat que resulta impos-sible fer-ne un mínim llistat. Amb tot,

val la pena destacar alguns resultats. Undels més importants és que en conjunt,durant les dues darreres dècades lesespècies forestals, les pròpies d’aigua-molls, les rupícoles, les d’ambients molthumanitzats i fins i tot les de zones arbus-tives han augmentat, en general, la seves

àrees de distribució, mentre que les d’am-bients agrícoles han sofert un retrocésimportant, especialment destacat en elcas de les espècies d’ambients estèpics.Tot i que no s’ha detectat cap extincióen el període entre atles, algunes espè-cies es troben en un situació realment

6

Figura 3. Distribució dela Perdiu Alectoris rufa

segons els rangsaltitudinals on s’hadetectat l’espècie (color clar) i quins

d’aquests rangs sónseleccionats

preferentment (color fosc).

Figura 4. Característiques paisatgístiques del Tallarol de casquetSylvia atricapilla. Les barres de color clar mostren el percentatgemitjà dels hàbitats dins dels quadrats UTM 1x1 on s’ha trobatl’espècie. Les barres de color fosc mostren la selecció, positiva onegativa, que l’espècie fa d’aquell hàbitat.

m

2.600-2.800

2.400-2.600

2.200-2.400

2.000-2.200

1.800-2.000

1.600-1.800

1.400-1.600

1.200-1.400

1.000-1.200

800-1.000

600-800

400-600

200-400

0-200

Platges

Zones humides

Suburbà

Urbà

Conreus herbacis de regadiu

Fruiterars de regadiu

Fruiterars de secà

Vinyes

Conreus de cereal

Roquissars

Prats alpins i subalpins

Brolles i prats de mediterranis

Matollars i prats muntans

Fagedes i bosqcos de ribera

Rouredes

Suredes

Alzinars

Pinedes de pi pinyer o exòtics

Avetoses i pinedes de pi negre

Pinedes de pinassa

Pinedes de pi roig

Pinedes de pi blanc

0 10 20 30 40 %

1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0

0 5 10 15 20 %

Distribució altitudinalPreferència altitudinal

Distribució per hàbitatÍndex de selecció

REPORTATGE L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002


crítica, com és el cas de l’Alosa becudaChersophilus duponti, la Xurra Pteroclesorientalis o la Mallerenga de bigotis Panu-rus biarmicus. A l’altre costat de la balan-ça trobem espècies com el Voltor Gypsfulvus o el Bernat pescaire Ardea cinerea,que tenen en un estat de conservaciómolt més favorable que el que tenien fa20 anys. Cal destacar que en aquest atless’han trobat 21 espècies més que en l’an-terior. Aquestes espècies pertanyen bàsi-cament a dos grups, d’una banda hi haespècies d’aiguamoll que han colonit-zat espontàniament el territori gràcies ala protecció d’aquests ambients, i de l’al-tra hi ha espècies d’origen exòtic, queprovenen d’escapaments d’animals encaptivitat. Entre els primers trobaríeml’Agró blanc Egretta alba, i entre els segonsla coneguda Cotorreta de pit gris Myiop-sitta monachus.

Finalment, remarcar la rellevància dela informació inclosa en l’Atles com aeina d’alta qualitat per tal de guiar lespolítiques de conservació al nostre paísen un futur proper. En aquest sen-tit cal destacar que l’Atles hacontribuït ja d’una maneraimportant en la delimita-

ció dels espais de laXarxa Natura 2000 aCatalunya per part delDepartament de MediAmbient i Habitatge.

L’Atles ha obert unanova etapa en l’orni-tologia catalana, i ambels seus prop de 600participants és el majorprojecte de seguimentdel medi natural dut aterme a Catalunya, al’hora que suposa unsímbol evident de laimportància que té l’anomenada cièn-cia de la ciutadania al nostre país.

JOAN ESTRADA, VITTORIO PEDROCCHI, LLUÍS BROTONS & SERGI HERRANDO

[email protected]

Abel Julien, president de l’ICO, en el decurs de l’acte de lapresentació de l’atles.

Densitats SOCC (parelles/km2)mitjana mínim màxim n

Prats i roquissars alpins i subalpins 9,0 0,0 45,1 5Boscos subalpins 0,0 0,0 0,0 9Matollars i prats de muntanya mitjana 0,0 0,0 0,0 6Pinedes de muntanya mitjana 0,0 0,0 0,0 7Boscos caducifolis de muntanya mitjana 10,3 0,0 31,6 6Mosaics de muntanya mitjana 24,4 0,0 135,9 14Mosaics submediterranis i med. continentals 10,1 0,0 45,8 14Mosaics mediterranis humits 16,9 0,0 122,8 32Mosaics mediterranis secs 1,2 0,0 7,5 10Conreus mediterranis 56,4 0,0 224,7 7Alzinars i suredes 2,5 0,0 23,3 19Pinedes mediterrànies 2,9 0,0 13,3 8Garrigues i brolles mediterrànies 8,4 0,0 35,8 8Zones de regadiu de la depressió de l'Ebre 94,9 0,0 243,7 4Zones estèpiques de la depressió de l'Ebre 24,0 0,0 149,7 10Zones urbanitzades 12,2 1,6 32,7 4

Itineraris amb presència de l'espècie: 88 d'un total de 163Total individus censats: 3.606

Taula 1. Densitats SOCC de l’Estornell vulgar Sturnus vulgaris a lesprincipals unitats paisatgístiques de Catalunya, expressades enparelles/km2.

Mar

ian

o C

ebo

lla

Dib

uix

os:

To

ni L

lob

et


REPORTATGE

Reflexions sobre 50 anysd’ornitologia a Catalunya

En les gairebé tres dècades ante-riors a 1954, any de la funda-ció de la Sociedad Española deOrnitologia, el panorama sobre

els coneixements ornitològics a Cata-lunya és desolador; absència de profes-sionals (llevat de la dedicació parcial del’Ignasi de Sagarra i Castellarnau fins1936), absència total de mestres i demanuals d’identificació, erm de treballspublicats (entre nacionals i estrangers,una vintena en trenta anys la majorianotes) i solament dues col·leccions docu-mentades, la de la Universitat de Bar-celona totalment restringida a l’àmbitpedagògic acadèmic, i la del Museu deZoologia de Barcelona, que fou la fontde coneixements dels cosins Maluquera la segona meitat dels anys quaranta ila d’altres aficionats als ocells com Fre-deric Travé que en els cinquanta impul-saren la represa de l’ornitologia.

En els darrers cinquanta anys canvia,el panorama gràcies a la creació d’unasocietat (SEO) que cohesionarà als pocsaficionats catalans i mitjançant la revis-ta Ardeola els educarà i donarà einescientífiques per conèixer la realitat orni-tològica catalana. La secció regional cata-lana de SEO lluí una fase molt brillantde 1954 a 1960, un manteniment entre1961 i 1972 i una posterior gradualdavallada amb la seva desaparició el1986. El 2000 es restableix una dele-gació catalana, totalment professionali que ocupa principalment el nínxol del’ornitologia conservacionista. Als ini-cis dels setanta apareix un nou grup, lasecció ornitològica del Museu de Zoo-logia de Barcelona, la qual entre 1970i 1977 atraurà la major part del joventinteressat pels ocells i que serà el plan-ter dels futurs dirigents de grups i laimpulsora del coneixement directe dela realitat ornitològica del territori. Les

relacions amb la SEO catalana foren cor-dials i la major part de membres man-tingueren una doble militància. Des d’a-proximadament 1975, la història orni-tològica es fa més complexa i no hi hauna institució que agrupi tots els orni-tòlegs, sinó que es creen diversos grupsindependents que llevat de comptadesexcepcions sempre mantindran bonesrelacions i s’uniran temporalment perfer projectes unitaris com el primer Atles(1981-84) o la Història Natural dels Paï-sos Catalans (1984-86) que han mar-cat fites importants en el coneixementornitològic de casa nostra. En aquestperíode cal destacar, per tant, la multi-

polaritat de grups i associacions, en clarcontrast amb el què succeeix a la restad’Espanya, on SEO es consolida com lasocietat ornitològica de referència a lamajor part de comunitats autònomes.

Aquest salt en les formes i en els conei-xements entre 1975 i 1985 originà unacomplexitat creixent que amb els anysha portat a l’aparició de diverses bran-ques, algunes de les quals com la con-servacionista, tenen entitat suficient comper fer la seva pròpia història indepen-dent. Parlem, doncs, de diferents tipusd’ornitologia: social en sentit ampli,mediàtica, conservacionista, científica,administrativa (cronològicament: dipu-

Amb motiu de la recent celebració del 50è aniversari de SEO/BirdLife a Catalunya, ha semblatoportú efectuar una visió retrospectiva del que ha estat el panorama ornitològic a casa nostra.

S. M

alu

qu

er -

Arx

iu X

avie

r Fe

rrer

Reunió de la Secció Regional Catalana de la Sociedad Española de Ornitología (SEO) el22 d’abril de 1955 a Barcelona, al carrer Paris núm. 206, llar d’en Frederic Travé,promotor de la Secció. Tots els presents llevat de la senyora Bassols eren socis de laSEO, i els marcats amb (F) foren també fundadors.D’esquerra a dreta, asseguts: Vicente Galceran i Besora, Salvador Maluquer i Maluquer (F), Sra. de Bassols, CarmeMola i Forès, i Manuel Bassols i Amat. De peu: Frederic Travé i Alfonso (F), José R. Espinós i Pérez (F), JosepPlanas i Mestre (F), Pere Vives i de Casanova (F), Joaquim Maluquer i Sostres (F), Mariano Martí-Ventosa i Roqueta,Antonio Barraseta i Cuixart (F), Javier Surís i Dalmau (F), Miquel Farré i Raventós, i Joan Massagué i Vendrell (F).


tació de Barcelona, ICONA, Generalitat,Parc de Collserola, ajuntaments i altresorganismes), i la més recent, l’empresa-rial, d’aparició entre 1988 i 1992 i quecompta amb exemples com Alosa, Oryx,Lynx Edicions, o Lookbird. El movi-ment és complex i en ocasions es barre-gen els tipus. Així, entre 1954 i 1970 esva fer principalment ornitologia socialamb una participació destacada de clas-ses socials mitjanes o altes benestants,en la dècada dels setanta i mitjans delsvuitanta prevalgueren els interessos eco-logistes amb també vida social i una peti-ta fracció científica, i en la darrera mei-tat dels vuitanta i molt bona part delsnoranta, afegit als anteriors col·lectius,va sorgir una nova corrent que deixavala vessant conservacionista i és concen-trava en els aspectes exclusivament cien-tífics, corrent en bona part responsablede la gran explosió d’observadors d’o-cells amb alt nivell amb que compta Cata-lunya en l’actualitat. És també l’etapa delque podríem anomenar la popularitza-ció de l’ornitologia amb la participaciód’aficionats de tots els àmbits socials iorígens geogràfics. En tot aquest procéscal esmentar el paper del Grup Catalàd’Anellament (l’actual ICO), associaciócreada el 1975, però amb una tasca impor-tant, sobretot a partir de 1985 quan l’a-nellament representa una alternativa i lagran escola de formació dels joves amantsdels ocells, un fenomen característic deCatalunya, que esdevindrà la capda-vantera ibèrica en volum i qualitat del’anellament.

Paral·lelament, la creació d’infras-tructures en els parcs i reserves, espe-cialment els aguaits dels Aiguamolls,potenciaren el gaudi massiu i fàcil delsocells.

A l’igual que en altres àmbits socials,un altre salt important es dóna a partirde la dècada dels noranta ja que, perexemple, el panorama ornitològic pos-terior a l995 té molt poc a veure amb lahistòria precedent; l’augment del nivellde vida (millora espectacular en utillat-ges, llibres, capacitat de viatjar a l’inte-rior i a l’estranger,…), millora de lesinfrastructures ornitològiques, l’entradamassiva d’Internet, programes de for-

mació ornitològica molt variats i algunsdins l’anellament de molt alt nivell, etc.,han desembocat en la formació moltràpida d’observadors d’ocells molt bonsen el tema d’identificació d’espècies.Tanmateix durant els 90 és quan es con-solida la progressiva “descentralitza-ció” barcelonina amb la cada vegada méspotent activitat dels grups ornitològicscomarcals. És la traducció en ornitolo-gia de un fenomen físic general en totsels sistemes naturals; l’entrada de ener-gia (diners en el nostre cas) provoca unaacceleració dels processos, o, dit curt iras, que en l’actualitat la formació orni-tològica es fa molt més ràpidament i ésrelativament independent de la histò-ria dels grups i dels líders històrics decasa nostra. És també típic de la nostrahistòria i molt evident en la vessant cien-tífica, l’aparició recurrent del fenomende l’autodidactisme, hàbit general en elmón de l’ornitologia. Per tant, no es pot

parlar d’escola catalana d’ornitologia(n’hi ha moltes) però potser sí d’estilcatalà en les relacions entre ornitòlegs igrups amb fluïdesa en el bescanvi d’in-formació ornitològica (amb l’excepcióde l’hermetisme d’algunes unitats del’Administració), bona harmonia i con-nexió entre generacions i entitats mit-jançant una relativa intensa vida sociali la independència clara entre el poderacadèmic i el poder “civil”.

També dins les característiques de lahistòria de l’ornitologia catalana cal men-cionar la gran importància de la peda-gogia a través dels nombrosos cursosdesenvolupats per totes les societats igrups, que han propiciat el continu reclu-tament de nous membres, així com unincrement incessant de la complexitatde les activitats entorn l’ornitologia, desdels aspectes empresarials, passant pelsde gestió territorial, avui dia no exclu-sivament en mans de l’Administració,sinó també per part de fundacions, quebasen bona part dels criteris de gestiódels espais naturals en dades ornitolò-giques. Aquests dos últims aspectes sónencara avui dia novedosos en l’àmbitespanyol.

La història de l’ornitologia a Cata-lunya ens ha demostrat que un grau ele-vat d’altruisme, una inversió forta enpedagogia i formació tècnica, una fèrriavoluntat per aconseguir fites concretes,unes plataformes coordinadores amb cir-culació fluida de la informació en totsels sentits, juntament amb la impres-cindible professionalitat per tal de garan-tir el rigor i els terminis en la feina, hanestat els elements principals per fer avan-çar en grans salts el coneixement delsocells a Catalunya en aquests darrers cin-quanta anys. Tenim el brou de cultiuperò en aquest avenç encara ens mancala presència important d’investigadorscientífics professionals aliens a la Uni-versitat i que tindrien en l’Institut Cata-là d’Ornitologia, el Museu de CiènciesNaturals de la Ciutadella o potser enalguna agosarada Fundació els candi-dats institucionals adients.

XAVIER FERRER, JOSÉ LUIS COPETE i RAUL AYMÍ

[email protected]

El desenvolupament del’ornitologia, a càrrec

inicialment d’un grapatd’abnegats, tot just quan el países començava a recuperar d’undesastre, és un exemple noble igenuí de la inquietud científica i

cultural de la nostra societat.Que el meu pare en fos

participant i soci fundador [de la Sociedad Española de

Ornitología] afegeix, per a mi, un ingredient especial al

tema. Que aquest segment deles ciències segueixi vibrant aCatalunya hauria de ser un

legítim motiu de satisfacció pera tots vosaltres.Joan Massagué i Solé

Amb motiu de l’aniversari de SEO,reproduïm l’escrit que ens ha fet arribar en

Joan Massagué, premi Príncipe deAsturias de Investigación Científica y

Técnica 2004, i probablement el científicespanyol actualment més conegut a nivellinternacional. El seu pare, Joan Massaguéi Vendrell, va ser membre i soci fundadorde la Secció Regional Catalana de SEO.


El projecte Piccole Isole és un pro-grama de recerca internacionalcoordinat per l’Instituto Nazio-nale per la Fauna Selvatica d’I-

tàlia amb l’objectiu d’estudiar la migra-ció prenupcial dels ocells a través de laMediterrània i, simultàniament, conèi-xer la importància de les illes per a labiologia d’aquestes espècies migratòries.Aquest estudi va començar l’any 1988a les illes italianes de Ventotene i Capri.Al llarg de tot el territori dels PaïsosCatalans hi ha diverses estacions d’a-nellament que participen d’aquestprojecte. A Catalunya funcionen regu-larment dues estacions que utilitzenaquesta metodologia, una situada al P.N.dels Aiguamolls de l’Empordà (des de1993) i l’altra al P.N. del Delta de l’Ebre(des de 1996). Els períodes coberts l’any2004 són diferents a les dues locali-tats: 3 mesos a l’Empordà (període com-prés entre el 2 març al 30 de maig) iun mes al delta de l’Ebre (del 16 abrilal 15 de maig).

L’estació al PNAE està ubicada alsector dels Roncaires, molt pròxima al’estany del Cortalet, i la zona d’anella-ment al delta de l’Ebre es troba a l’esta-ció biològica del Canal Vell. Les xarxess’obren durant les sis primeres hores dellum i durant les dues darreres. Es vautilitzar un total de 20 xarxes de 12 mal PNAE i 21 xarxes de 12 i 6 m al PNDE.

Als aiguamolls de l’Empordà es vanfer un total de 3.409 primeres captu-res (mitjana de 37,8 diàries) de 73 espè-cies; al delta de l’Ebre es van efectuar1.316 primeres captures (mitjana de43,8 diàries) de 44 espècies. A totesdues estacions es van obtenir uns per-centatges de captures superiors als delsdarrers anys (fins al 60% al PNDE res-pecte l’any 2003); potser com a con-

seqüència de l’hivern plujós de 2003-04 a la zona del Sahel; aquest fet s’hademostrat que augmenta la supervi-vència hivernal per a moltes espèciestransaharianes. El fet de no trampejaral PNDE durant tot el període fenolò-gic que compren la migració prenup-cial fa que no es puguin analitzar lesdades amb la mateixa precisió amb laque es pot treballar les del PNAE.

Les espècies que van presentar elsincrements més grans van ser el grupde migrants transaharians com per exem-ple l’Oreneta vulgar Hirundo rustica, elMosquiter de passa Phylloscopus trochi-lus, la Boscarla de canyar Acrocephalusscirpaceus, el Boscarler pintat gros Locus-tella naevia, la Boscarla dels joncs Acro-cephalus schoebaenus. Així mateix, unaespècie com el Mosquiter comú Phyllos-copus collybita (migrant presaharià) vatenir captures superiors a les dels darrersanys, fet que coincideix amb les dadesde la campanya de tardor anterior alCanal Vell on es va obtenir el millornombre de captures de tota la historiade la campanya.

Les espècies amb tendències negati-ves més clares han estat precisamentalgunes sedentàries com els dos pardals:Pardal xàrrec Passer montanus i el Par-dal comú Passer domesticus, el VerdumCarduelis chloris i la Cadernera Cardue-lis carduelis.

Algunes espècies interessants captu-rades són les següents:P.N. Aiguamolls de l’EmpordàM.xiulaire (Phylloscopus sibilatrix) 10B. d’aigua (Acrocephalus paludicola) 3Polla pintada (Porzana porzana) 3Verderola (Emberiza citrinella) 2Òliba (Tyto alba) 1Mussol banyut (Asio otus) 1Mussol emigrant (Asio flammeus) 1P.N. Delta de l’EbreM.xiulaire (Phylloscopus sibilatrix) 6B. d’aigua (Acrocephalus paludicola) 1Oreneta cuarongeca (Hirundo daurica) 1Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) 2Enganyapastors (C.europaeus) 3Xot (Otus scops) 1B.pintat gros (Locustella naevia) 23

Les rareses que han aportat aquestescampanyes han estat:

CAMPANYES D’ANELLAMENT

Resultats de les campanyes d’anellamentdel projecte Piccole Isole a Catalunyadurant la migració prenupcial de 2004Durant la primavera de 2004 a les dues estacions situades al Parc Natural del Delta de l’Ebre idels Aiguamolls de l’Empordà es van obtenir captures superiors a la mitjana dels darrers anys ialgunes captures interessants que es detallen a continuació.

Ser

gi S

ales

Tallarol de garriga “balear”Sylvia cantillans moltonii


Crònica ornitològica Octubre-Desembre 2004

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

OctubreEls dos Cignes muts Cygnus olor vistosdurant el setembre a la llacuna de calTet, delta del Llobregat, encara van res-tar a l’àrea tot el mes. El primer dia d’oc-tubre es va veure un mascle d’Ànec man-darí Aix galericulata que es comporta-va de forma salvatge a l’estany de Banyoles.Durant la tardor de 2004 es van veurealguns grups nombrosos de Baldriguesbalears Puffinus mauretanicus al llarg dela costa catalana, i, sobretot a finals delperíode, cap al litoral tarragoní, per béque es van registrar estols més nom-brosos fins al delta del Llobregat de for-ma intermitent (mentre que el dia 22 non’hi havia cap al delta del Llobregat, eldia 24 se’n va veure un grup de 500 exs.associat amb dofins Tursiops truncatus).Més amunt, al cap de Creus, Alt Empor-dà, n’hi havia 35 el dia 6 amb 18 P.yel-kouan i n’hi havia almenys 75 al cap Nor-feu el dia 28. Junt amb elles hi haviaalmenys 10 P.yelkouan i 14 C.diomedea.Fora del delta de l’Ebre no es van veu-

re tants Agrons blancs Egretta alba comen tardors anteriors: se’n va veure un aldelta del Llobregat el dia 2 i tres exs. hihavien passat la nit anterior; el dia 8n’hi havia set a Sils, Selva; entre els dies1 i 2 hi havia un ocell als Muntanyans,Torredembarra, Tarragonès; dos van serpresents als arrossars de Pals, Baix Empor-dà, el dia 13; finalment, entre els dies16 i 28 se’n va veure un intermitentment

a la maresma de les Fili-pines, delta del Llobregat.Sorprenentment el dia 23es va observar un grupde 10 Capons reials Ple-gadis falcinellus en vol direc-te cap al sud, just davantde la vila olímpica de Bar-celona, una de les poquescitacions, si és que n’hihavia cap, a la ciutat deBarcelona. El dia 9 es vaalbirar un Esparver d’es-

patlles negres Elanus caeruleus des delpic de Sant Mateu, Maresme, en vol direc-te cap al sud. L’endemà, el dia 10, unaltre ocell (o el mateix?) es va veure tam-bé volant cap al sud des de Reus, BaixCamp. El dia 3 es va trobar una Guat-lla maresa Crex crex estabornida a l’ae-roport del Prat de Llobregat. L’ocell haviaxocat contra les finestres de la terminal‘C’ però, per sort, la va trobar un orni-tòleg i la va portar a la Reserva Naturaldel Remolar-Filipines, on se celebrava

De la tardor 2004 en destaquen la primera citació de Boscarla dels matolls per a Catalunya iuna citació de Fredeluga gregària a l’octubre, la reaparició d’un Xarxet de Carolina alsAiguamolls al novembre, amb l’inici de l’hivernada de Piules grosses a l’Ebre, de les qualsmés tard també se n’ha detectat una al Besòs! I al desembre l’aparició del segon Corredorper a Catalunya i d’un Voltor negre d’origen francès a Girona. Per a més informacióconsulteu la web Rare Birds in Spain (www.rarebirdspain.net).

Mar

c P

érex

11

Rascletó (Porzana pusilla) un exem-plar capturat al PNAE el 10/04(OCVA).

Tallarol de garriga “balear” (Sylviacantillans moltonii) un exemplar captu-rat al PNDE el 17/04 (SSAA). Primeranellament a la Península Ibèrica d’a-questa subespècie pròpia de les illes Bale-ars i altres illes mediterrànies..

Mosquiter siberià (Phylloscopus colly-bita tristis) un exemplar capturat al PNDEel 27/04 (SSAA).

Papamosques gris “balear” (Musci-capa striata balearica) un exemplar cap-

turat al PNDE el 04/05 (SSAA). Segonanellament a la Península Ibèrica

Es van efectuar16 recuperacions alPNAE i 9 al PNDE amb els orígenssegüents: Alemanya (2), Bèlgica (4), Eslo-vènia (1), França (3), Gran Bretanya (2),Holanda (3) Hongria (1), Itàlia (4), Lituà-nia (1), Noruega (1), Suècia (2) i Suïs-sa (1).

Simultàniament a totes dues estacionss’ha realitzat sessions de trampeig endormidors d’hirundids, utilitzant la meto-dologia descrita per al Swallow Project.

Agraïments

Aquestes campanyes s’han pogut rea-litzar gràcies a l’ajut del Parc Naturaldels Aiguamolls de l’Empordà i el ParcNatural del Delta de l’Ebre. També calagrair la col·laboració de tots aquellsanelladors en diversos graus de forma-ció que han passat per aquestes cam-panyes.

SERGI SALES i ORIOL CLARABUCH

[email protected]

Fredeluga gregàriaVanellus gregarius



el dia dels ocells i on, després de com-provar que estava en perfecte estat, vaser anellada i alliberada davant de lescàmeres de la televisió local. Una agra-dable sorpresa a la mateixa àrea va serel retorn breu d’un exemplar de Fotjabanyuda Fulica cristata anellada ambel codi ‘UA’ el dia 14. Havia estat fora delLlobregat des de maig de 2004. Un delsocells més rars del mes va ser una Fre-deluga gregària Vanellus gregarius vistaentre els dies 17 i 20 als arrossars d’Ai-tona, prop del Fondo de Llitera. El dia3 es van veure dos immaturs de Gaviàargentat de potes rosa Larus argenta-tus al port de Tarragona, i també un adultal mateix lloc el dia 30. Als Aiguamolls,el dia 14 es va detectar una Piula gros-sa Anthus richardi als prats de can Comes.Però l’ocell més rar del mes i un dels ane-llaments més llargament esperats potserva ser el d’una Boscarla dels matollsAcrocephalus dumetorum, la primeraper a Catalunya i segona per a l’Estatespanyol, un exemplar juvenil que es vaanellar al Canal Vell, PN Delta de l’Ebre,el dia 22.

NovembreEntre els dies 9 i 30 es van veure dosmascles d’Ànec mandarí a l’estany deBanyoles. Un d’ells ja havia estat obser-vat durant el mes d’octubre. Als Aigua-molls, el dia 2 va reaparèixer el Xarxetde Carolina Anas carolinensis el qualprobablement és el mateix d’anys ante-riors que ha retornat a l’àrea per tercerany consecutiu (l’any anterior va arri-bar el 31.10.2003). Aquest ocell es vaveure intermitentment durant tot el mes.Les Baldrigues balears van presentargrups importants cap a les costes deTarragona al llarg del mes. El dia 19 esva realitzar un cens coordinat a tota lapenínsula. A Catalunya se’n van cen-sar 22 al delta de la Tordera, 36 a Vila-nova i la Geltrú, 108 al roquer de Torre-dembarra, i 400 a Cambrils, amb resul-tats negatius a l’Empordà i al Llobregat.No obstant això, el dia 22 es va veureen aquest delta un grup de 1.120 ocellsa menys d’una milla nàutica de la cos-ta. Es va observar un Agró blanc a la

Rogera, PN Aiguamolls de l’Empordàels dies 10 i 17, i també quatre exs. ales Filipines, delta del Llobregat el dia15. Dos més van ser vistos al riu Ter,prop de la presa de Malars, Osona, eldia 18. Al delta de l’Ebre, el primer denovembre es va veure un Ibis sagratThreskiornis aethiopicus i a finals de mes,el dia 27, es van detectar tres Piulesgrosses als erms de la Tancada on hiver-narien per cinquena temporada conse-cutiva. Al port de Tarragona es va tor-nar a observar el Gavià argentat depotes rosa adult els dies 13 i 21.

Desembre Els dos Cignes muts del delta del Llo-bregat van restar a cal Tet tot el mes. AlsAiguamolls, el mascle de Xarxet de Caro-lina vist el dia 2 va ser relocalitzat el dia29. Les concentracions de baldriguesvan tornar cap a les costes de Tarrago-na, ja que només uns 10 exemplars fre-qüentaven la costa del Garraf-Llobregatel dia 21.X (amb 2 P.yelkouan) i dues mesvan ser vistes a la badia de Roses el dia24 d’aquest mes, amb quatre més obser-vades des del cap de Norfeu, PN capde Creus, el mateix dia fent palesa la irre-gular distribució d’aquesta espècie alnostre litoral, clarament lligada a ladisponibilitat d’aliment. Al riu Segre esva veure un Agró blanc el dia 10. Al lito-ral central, només se’n va veure un a labassa dels Pollancres, RN Remolar-Fili-

pines, delta del Llobregat el dia 20. Eldia 15 es va observar una Cigonya negraCiconia nigra a l’espai natural de Sebes,Flix, Ribera d’Ebre, que suposa la sego-na citació per a la zona. El dia 5 va apa-rèixer un Voltor negre Aegypius mona-chus a Cardedeu, Vallès Oriental. Por-tava marques alars i el dia anterior s’haviavist a Banyoles i hom sospita que podriaestar al Pla de l’Estany, com a mínim, desdel 30.XI. Aquest ocell s’havia alliberatmitjançant hacking a Baronnies, als Pre-Alps francesos. De nom Jules du Reb-berg, aquest voltor va néixer al zoo de

Mulhouse i l’últim cop que es va veurea la zona d’alliberament, prop la locali-tat de Remuzat, va ser el dia 12 de novem-bre de 2004. A Lleida va aparèixer el queseria el segon Corredor Cursorius cur-sor de la història recent de Catalunya: eldia 8 un ocell va ser vist prop del Clotde la Unilla, Alguaire, on va romandrefins el dia 11. Mentrestant, al delta del’Ebre continuava la hivernada de Piulagrossa, amb 3-4 ocells als erms de laTancada, almenys fins el dia 15 i, de for-ma un tant sorprenent, es va trobar unaltre ocell diferent a la desembocaduradel Besòs, Sant Adrià del Besòs, entre elsdies 15 i 29 i que restaria a l’àrea almenysfins ben entrat el gener de 2005.

RICARD GUTIERREZ

[email protected]

12

Gavià argentat de potes rosa Larus argentatus

Alb

ert

Cam

a



Aquell matí s’inicià el dia ambuna brisa dèbil i el cel des-cobert. Cap a les 07:00 h s’o-briren les 15 xarxes de 12

metres en els diferents punts de la mares-ma de les Filipines i després de la pri-mera batuda, sobre les 08:00h, tot ensfeia pensar que el dia no seria gaire bo,ja que només van caure 19 ocells a lesxarxes durant les dues primeres batu-des. A les 10:00 h, però, Joan Castellóextreu un mosquiter estrany de la xar-xa número 13 i és a l’estació biològicaon conjuntament amb el Ferran Lópezl’identifiquem com a Mosquiter Ver-dós Phylloscopus trochiloides viridanus.

Identificació

L’aspecte de l’ocell era inconfusible: unmosquiter de mida petita, amb unesparts superiors verdoses i les inferiorsblanc brut, amb una cella força promi-nent i llarga que finalitzava de formadifusa a la base del bec i amb una dèbilfranja alar al marge de les cobertoresgrans centrals. Es van prendre totes lesmesures biomètriques necessàries peridentificar l’ocell i es van descartar altresespècies i taxons similars com ara Phyllos-copus borealis, Phylloscopus trochiloidesplumbeitarsus i Phylloscopus trochiloidesnitidus. La finalització de la cella i la lon-gitut de l’ala (55,5 mm) eliminava P.borealis. La coloració general i també lesmesures de l’ala excloïa P.t.nitidus i l’am-plada del bec a les narines (2,90 mm) il’amplada de la franja alar (1 mm) des-cartava P.t.plumbeitarsus.

L’experiència prèvia dels autors a laXina durant la primavera de l’any 2000

i durant la tardordel 2002, on vanobtenir força cap-tures de la subes-pècie Phylloscopustrochiloides plumbeitarsus a la badia deBohai, provincia de Hebei, va facilitarla identificació subespecífica.

La citació ha estat enviada al Comitéde Rarezas de SEO/BirdLife per a la sevahomologació.

Una espècie més freqüent a Europa

Viridanus és part del complex de mos-quiters verdosos antigament separats entres espècies citades al paleàrtic (virida-nus, nitidus i plumbeitarsus), formes, però,reunides en una única espècie i ambcaràcter subespecífic a partir de les reco-manacions de l’AERC de 2003 (AERC2003). El Mosquiter verdós nia de l’estde Polònia i el Bàltic a Sibèria occiden-tal, els Himalàies del centre i est i Àsiacentral. S’han produït casos esporàdicsde nidificació a Dinamarca, Alemanya,Suècia, Noruega i la República Txeca.Al Regne Unit, on fins el 2003 portaven380 citacions homologades (Rogers etal. 2004), és bàsicament un visitant detardor, d’agost a octubre amb un pic afinals d’agost (Vinicombe & Cottridge1996) fet que coincideix amb la sevapresència al setembre a la península Ibè-rica. A França porten homologats 13ocells de la subespècie viridanus, per unsol a Espanya, el setembre de 1988 (Cla-vell 2002, Díes et al. 1992). No obstantaixò, hi ha un seguit d’observacionsno enviades a homologar pel CR/SEOd’Astúries i rodalies durant l’any 2003.

Tres ocells diferents entre el 24-26.IX.2003,i sis més entre el 6.X i 17.X.2003, ambun altre a la Nava, Palència l’11.X.2003(per més detalls vegeu http://www.rare-birdspain.net/arbsr310.htm) que, en elcas de ser acceptats, explicarien millorel patró d’aparició de l’espècie a la Penín-sula, que podria tenir un caràcter irre-gular i irruptiu com sembla succeir enaltres països europeus.

Referències

AERC TAC 2003. AERC TAC’s Taxo-nomic Recommendations. Online version:www.aerc.be

Clavell, J. 2002. Catàleg dels ocells delsPaïsos Catalans. Bellaterra: Lynx Eds.

Díes, B., Monsalve, M.A. & Ciscar, V./E.O. Albufera 1992. Mosquitero Tro-quiloide Phylloscopus trochiloides. In DeJuana, E. y el Comité de Rarezas deSEO/Birdlife. Observaciones de Avesraras en España y Portugal. Informe de1990. Ardeola 39(1): 81

Rogers, M.J. & the Rarities Commit-tee 2004 Report on rare birds in Gre-at Britain in 2003. British Birds 97: 558-625.

Vinicombe, K. & Cottridge, D. 1996Rare birds in Britain & Ireland. A photo-graphic record. London: Harper Collins.

JOAN CASTELLÓ, FERRAN LÓPEZ i RICARD GUTIÉRREZ

Reserves Naturals Delta del Llobregat Apartat de Correus 99 08840 Viladecans

Noves espècies anellades a Catalunya

Mosquiter Verdós Phylloscopus trochiloides viridanus

El dia 27 de setembre de 2004, durant la campanyad’anellament científic de tardor que es duu a terme aldelta del Llobregat, es va capturar un Mosquiter verdós,el primer per a Catalunya d’una espècie de distribucióoriental que només té una citació prèvia homologada pera la Península Ibèrica (un ocell de primer hivern anellatel 6.IX.1988 a les illes Columbrets, Díes et al. 1992).

Ric

ard

Gu

tiér

rez


El 21 d’octubre del 2004, al llarg dela campanya de tardor que esrealitza al Parc Natural del Delta del’Ebre, a l’estació biològica delCanal Vell (Deltebre), es vacapturar un exemplar de Boscarladels matolls Acrocephalusdumetorum, que representa laprimera citació per als PaïsosCatalans i la segona pel conjunt del’Estat.

La primera i única citació penin-sular té una curiosa històriadarrera que ens dóna una ideade que no és una espècie espe-

cialment fàcil d’identificar. Es va cap-turar una Boscarla dels matolls a Doña-na que ja havia estat anellada prèvia-ment per la mateixa persona la tardoranterior, però alliberada com a Boscar-la de canyar Acrocephalus scirpaceus,només la sort va fer que es tornés a cap-turar l’any següent i aleshores va seridentificada correctament.

És una boscarla que nidifica al sud deSuècia, sud de Finlàndia, Estònia i nordde Rússia i oest de Sibèria i que hiver-na a Pakistan i la Índia.

L’ocell va caure a la darrera batuda enuna bateria de xarxes situades en unazona de canyissar Phragmites australis,però just a l’únic sector que presentacerta vegetació arbustiva. A primer copd’ull ja es va veure que era una boscar-la rara, però la manca de llum va fernecessari una observació més detalla-da. A més, per acabar-ho de compli-car, l’individu presentava barres de crei-xement a les plomes de vol i la cua moltmarcades.

Estructuralment es veu una boscarlapetita (62,5 mm de longitud l’ala), enca-ra que a la pròpia estació s’han captu-rat boscarles de canyar més petites. Teniala cua proporcionalment més curta queel seu congènere. Les parts superiorseren de color marró grisós sense la cla-ra tonalitat rogenca del carpó que con-

trasta amb la resta del dors típica de lesboscarles de canyar. Les parts inferiorseren blanquinoses. Les terciàries i alu-la eren completament llises sense voresque contrastessin clarament amb la partinterna de les mateixes. El patró de colo-ració de les potes era lleugerament dife-rent a la Boscarla de canyar a l’igual queel color de la part interior de les ungles.Tenia una llista superciliar marcada perdavant i sobre de l’ull, amb els costatsdel pili clars a diferència de la Boscarladels arrossars Acrocephalus agricola.

El tret més determinant, però, és lafòrmula alar, ja que la punta de l’ala ésla 4P (3P en la Boscarla de canyar); la2P estava entre la 6/7 (3/4 en laBoscarla de canyar); la 1P era 3mm més petita que la CP mésllarga; i la distància de la 1S a lapunta de l’ala era inferior als 15mm.

Físicament no estava en estatpletòric, presentava un valor de2 en l’escala de greix i 1 en l’es-cala de múscul, amb un pes de10 grams.

El color de l’iris i el lleuger des-gast del plomatge indicava que l’ocellera un jove de l’any (codi EURING:3).

Desprès del seu anellament es va dei-xar l’ocell tota la nit a la bossa (talcom es fa amb tots els ocells capturatsen la darrera batuda) esperant les pri-meres hores de llum del matí per fer lesfotos reglamentàries i alliberar-lo el mésràpid possible. L’ocell va sortir en per-fectes condicions i el vàrem poder obser-var menjant en uns eucaliptus al méspur estil dels mosquiters Phylloscopussp. Malauradament aquesta interessantobservació només va poder ser gaudi-da en directe per Núria Rodríguez i JoanAntó.

SERGI [email protected]


Noves espècies anellades a Catalunya

Boscarla dels Matolls Acrocephalus dumetorum

Foto

s: S

erg

i Sal

es

Boscarla de canyar (esquerra) i boscarladels matolls (dreta).


NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

El passat dia 8 de febrer al Museude Ciències Naturals de laCiutadella es va presentar el llibre“Mucho más que plumas” amb unaexposició didàctica per part del’autor. Aquest, és un interessantllibre que tracta sobre l’importantpaper que juga el plomatge i la sevacoloració en la biologia de les aus,fent incidència clara en la sevasignificació ecològica.

És un llibre d’aspiracions mésàmplies que altres, ja que nopretén arribar únicament ales grans esferes del món

científic, sinó que contràriament, el seutext està escrit per a tots aquells queestiguin interessats en les aus, ja que laseva claredat d’exposició és un del seusmàxims exponents. L’organització delllibre comença amb una introducció ge-neral sobre les funcions del plomatge,la seva fisiologia i el seu desenvolupa-ment per passar a continguts mes me-todològics on s’explica, d’una banda,la importància de fer experiments apli-cant el mètode científic i, d’altra ban-da, quines tècniques es fan servir permesurar el color del plomatge. Aques-ta part metodològica esdevé molt útil al’hora de comprendre fàcilment els exem-ples exposats posteriorment. A partird’aquí es comencen a introduir els ca-pítols dedicats al paper del plomatgecom a element comunicatiu en las re-lacions socials dels individus, i com elsmascles (i les femelles també) fan ser-vir les plomes i els seus colors per in-dicar la seva qualitat com a pares i aixíser escollits per l’altre sexe. Aquests te-mes constitueixen dues línies d’inves-tigació en les quals en Joan Carles Se-nar i el seu equip porten treballant moltanys amb fringìl·lids i pàrids. El següentcapítol exposa un tema prou contro-

vertit: el de la significació ecològica dela maduració retardada del plomatge.Aquí s’exposen les diferents teoriesque fins avui intenten explicar per quèalguns mascles es vesteixen amb la co-loració dels adults quan encara són jo-ves i altres, alternativament, mantenenel seu plomatge juvenil o, fins i tot, arri-ben a semblar-se a les femelles de la se-va espècie.

El llibre continua referint-se a la fun-ció del plomatge en la predació, aspec-te que ha estat tradicionalment més trac-tat per la literatura científica que elsmencionats anteriorment, ja que aquestsúltims únicament han tingut un desen-volupament més acusat en les últimesdècades. Posteriorment, és fa referènciaa l’aplicació del plomatge de les auscom a bioindicador ambiental i les sevesfutures possibilitats. Finalment, es con-clou amb un capítol on es proposenreflexions sobre tot allò que s’ha fet finsara, però també noves preguntes i pos-sibilitats que el plomatge pot oferir-nosen els pròxims anys.

Com s’ha remarcat, aquesta obra faincidència en els aspectes ecològics queté el plomatge. Cada qüestió es desen-volupa amb un exemple, on s’expliquencom es van realitzar els experiments quehan portat a les conclusions que el lli-bre exposa i que han estat publicats enrevistes científiques de prestigi. Aquestúltim aspecte fa que l’obra, divulgativai destinada a un ampli ventall de gent,no perdi rigor i es converteixi tambéen un referent en l’àmbit científic. Aquestllibre, en la seva conjugació de senzi-llesa i precisió científica es pot consi-derar com un bon exemple de com elsúltims descobriments de la ciència, elsquals poques vegades arriben fàcilmenta un públic no científic pel seu llen-guatge criptogàmic, poden explicar-sed’una manera clara i senzilla.

L’ obra, però, no està exempta de pos-sibles millores que la podrien fer méscompleta. Els que estiguin familiaritzatsamb l’estudi ecoetològic del plomatgepoden trobar a faltar una menció mésacusada del paper que juga el contexten el que es desenvolupa la selecciósocial i sexual o la predació, i com aixòpot influenciar els resultats obtinguts.

El llibre està escrit en castellà amb laclara intenció que arribi a un ampli ven-tall de lectors. Per això s’ha evitat l’úsde paraules que provenen del català ique s’han adaptat a la llengua castella-na, cosa força freqüent quan escriu unbilingüe. Tot i això, podem trobar algu-na paraula que podria portar a confu-sió per a qui no estigui familiaritzat ambla llengua del país (hibernación, p. 26hauria de ser “invernada”). Indepen-dentment de petits detalls, estic segurque aquest llibre aconseguirà clarificari convèncer al lector que el plomatge deles aus, com efectivament el títol indi-ca, és “molt més que plomes”. Si bé laciència avança i es descobriran nous as-pectes de la funció del plomatge, aques-ta monografia del museu esdevindràuna obra de referència per als estudio-sos del plomatge i un llibre amè pelsque simplement s’interessin per conèi-xer una mica més profundament lesaus.

JAVIER QUESADA

Senar, J.C. 2004.

Mucho mas que plumas Monografies del Museu de Ciències Naturals. Vol. 2. Barcelona: Museu de Ciències Naturals.

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques


FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2005. Vull fer-me soci de l’ICO per al 2005 per la qual cosa rebré: Revista Catalana d’Ornitologia,l'Anuari d'Ornitologia i l'Abellerol. Si us plau afegiu les meves dades al directori de subscriptors.

Tipus de quota nn Familiar (36,06 €) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

nn Individual (24,04 €) nn Menor de 18 anys (12,02 €) Data naixement: ___ /___ /___

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitatnnnnnnnn Agència nnnnnnnn Controlnnnn Número de compte nnnnnnnn nnnnnnnn nnnndomiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura: #

AGENDACAMPANYES D’ANELLAMENT

10 de març al 30 de maig

Campanya d’anellament Piccole Isole

2002 als Aiguamolls de l’Empordà

Nova campanya d’anellament sobre lamigració prenupcial de passeriformesals Aiguamolls inscrita dins el projectePiccole Isole.Responsable: Oriol Clarabuch. Tf. 656327223

16 de març al 15 de maig

Campanya d’anellament Piccole Isole

2004 al delta de l’Ebre

L’estació de Canal Vell a Deltebre estaràen funcionament des del 16 de març al15 de maig, i es farà un seguiment delpas primaveral de passeriformes.Responsable: Sergi Sales Tf. 616 994030 / 977 267082

CURSOS DE L’ICOInformació i formulari d’inscripció:www.ornitologia.orgData límit de preinscripció: 15 dies natu-rals abans del seu inici. Places limitades.Més informació: Gabriel Gargallo ([email protected], 93 458 78 93)

Cursos d’introducció a l’anellamentDirigit a aquelles persones amb coneixements d’or-nitologia que vulguin iniciar o ampliar la sevaformació en el món de l’anellament.

Curs A1. Can Jordà, Santa Susanna Dates: 23-24 d’abril. Curs: A2. Refugi del Rebost, Bagà, ParcNatural del Cadí-Moixerò Dates: 18-19 de juny.Curs: A3. Espai Natural de Sebes, Flix.Dates: 10-11 de setembreCurs: A4. La Torrassa, La Guingueta d’À-neu, Parc Natural de l’Alt Pirineu.Dates: 24-25 de setembreCurs: A5. Gurb, Osona. Dates: 22-23 d’octubreCurs: A6. Can Jordà, Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa, Santa

Pau. Dates: 5-6 de novembre.Curs: A7. Can Balasc, Barcelona, Parc deCollserola. Dates: 17-18 de desembre

Curs d’introducció a l’ornitologiaDirigit a aquelles persones que vulguin iniciar-seen l'observació dels ocells

Curs: 01. Parc Natural de l’Alt Pirineu.Dates: 21-22 de maig Curs: 02. Parc Natural del Cadí-Moi-xerò. Dates: 1-2 d’octubre

Curs d’iniciació d’identificació dels ocells mitjançant el cant i la veuDirigit a persones que vulguin millorar la seva capa-citat per identificar ocells auditivament.

Curs: C1. Sortida: C11. Plana de Lleida (ambientsoberts de secà) Dates: 14-15 de maigSortida : C12. Parc de Collserola (bos-cos i brolles de caire mediterrani)Dates: 28-29 de maigSortida : C13. Aiguamolls de l’Empor-dà (aiguamolls) Dates: 11-12 de juny Sortida : C14. Parc Natural del Cadí-Moi-xerò (alta muntanya) Dates: 2-3 de juliol

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals (Zoologia)Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93Correu electrònic: [email protected] Pàgina web: www.ornitologia.org

ICO

núm. 24 l’abellerol

Documents