núm. 36 l’abellerol · dipòsit legal: 12371-01 issn: 1579-3400 impressió: gràfiques...

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia tardor 2008núm. 36

El xoriguer comú és el falcó mésabundant de Catalunya. Es trac-ta d’un rapinyaire amb una pobla-ció reproductora estimada a Cata-

lunya d’entre tres i cinc mil parelles, ique assoleix les seves màximes densitatsa les planes agrícoles de Lleida. Durantels mesos d’hivern, s’incorporen a la pobla-ció catalana altres individus procedentsde latituds més septentrionals, atès queuna certa part de la població europea ésmigradora. El present estudi s’ha realit-zat a una part de la plana selvatana, pla-na situada entre els municipis de For-nells de la Selva, Campllong i Cassà dela Selva, amb una superfície aproxima-da de poc més de 10 quilòmetres qua-drats. Per al seguiment individualitzatdels xoriguers es va optar per capturar

els xoriguers i marcar-los amb anelles delectura a distància, anelles de color verdamb una inscripció de dos dígits de colorblanc. Tot i que el seguiment al llarg del’hivern 2007/08 (de desembre a febrer)es va realitzar en aquesta àrea de la pla-na selvatana, durant l’hivern anterior tam-bé es van fer captures en altres punts mésallunyats (a la mateixa àrea, en altres llocsde la plana selvatana i també per la pla-na empordanesa), per tal de testar la meto-dologia que finalment es va utilitzar, ambel marcatge amb anelles de colors. Delsdeu xoriguers anellats, cinc han estat con-trolats i identificats a distància amb l’a-juda del telescopi. El lloc on han estatcontrolats és en tots els casos molt pro-per al punt on van ser capturats, de mane-ra que es pot dir que aquests xoriguers

tenen establertes unes àrees d’activitatmés o menys fixes al llarg de l’hivern. Esconclou que la plana de la Selva és unaàrea important a l’hivern per al xori-guer comú, atès que s’ha comprovat queconté sectors on la densitat d’aquestsrapinyaires és elevada. També s’ha vistque és una zona que acull xoriguers endispersió des d’altres llocs, per la qualcosa es pot dir que es tracta d’una àreamolt interessant per aquesta espècie.

SumariEditorialIncertesa sobre l’anellament a Catalunya ...................................... 2

Notícies ........................................... 3• La pitjor època de cria dels darrers

anys pels ocells comuns de Catalunya

• Últim hivern de mostratges de l’Atles dels ocells a Catalunya a l’hivern 2006-2009

• Dades per a l’Anuari d’Ornitologia 2008

Seguiment del xoriguer comú a la plana de la Selva durant l’hivern .......................................... 4

Balanç d’anellament 2007 ............. 8

I Jornada SOCC a can Jordà, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa .............................. 10

Novetats avifaunístiques • Crònica Ornitològica

Març - Maig 2008 ........................11• Noves espècies anellades a Catalunya:

Passerell golanegre iRepicatalons rústic .......................13

Novetats bibliogràfiques• A climatic atlas of European

breeding birds ............................... 14

Obituari: Xavier Ruiz Gabriel (1954 - 2008) .............................. 15

Agenda .......................................... 16

Jo

rdi R

oja

ls

Seguiment del xoriguer comú a laplana de la Selva durant l’hivernEn aquest reportatge el nostre company Josep Rost explica elsresultats del seguiment de xoriguers a la plana de la Selva durantl’hivern. S’han capturat i marcat diversos exemplars amb anelles delectura a distància i s’han pres dades biomètriques. La zona albergauna alta densitat d’ocells, tant residents com estrictament hivernants,que vénen del centre i nord d’Europa.

l’Abellerol

l’Abellerol núm. 36 - tardor 20082

EDITORIAL

a fa més de vuit mesos que s’estan utilitzant anelles d’un remitent no oficial, creat sense el consens de les entitats implicades en aquesta activitat i sense cap de les garanties de funcionament i de gestió de la informació que requereix qualsevol iniciativa d’aquest caire. És absurd que, a aquestes alçades, s’hagi de seguir insistint en què l’anellament científic d’ocells és una activitat de gran valor per a l’estudi, el seguiment i la conservació dels ocells, que requereix de la cooperació

internacional. Però ni la preocupació d’EURING, ni les reiterades crides del’ICO al sentit comú i als raonaments tècnics i organitzatius, que desaconsellentotalment l’ús d’aquest remitent no oficial, han servit de gaire.

Arreu d’Europa, la pràctica de l’anellament es desenvolupa a través de lescentrals anelladores –les organitzacions que emeten els diversos remitentsd’anelles existents– i les diverses entitats que hi estan associades. La tasca detotes elles es coordina a través la Unió Europea per l’Anellament d’Ocells(EURING), on es consensuen i implementen els estàndards de treball comunsque garanteixen que tot el sistema europeu d’anellament funcioniadequadament.

Per avançar en aquest sentit i millorar la qualitat de l’anellament científicd’ocells a Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge s’hacompromès a crear un nou remitent d’anellament oficial propi de Catalunya,únic i de qualitat. En aquests moments, l’existència d’un remitent privat, noreconegut internacionalment, que duplica el nombre de remitents a Catalunya ique entorpeix el funcionament de l’anellament a Catalunya, posa en entredit lacredibilitat d’aquest projecte de remitent oficial únic i en dificulta el procés decreació i de reconeixement.

No ens cansarem de recordar allò que ja hauria de ser una obvietat per atothom:

• Per garantir el bon funcionament de l’anellament científic d’ocells aCatalunya i el seu prestigi a nivell internacional, només s’ha de permetre l’úsd’un únic remitent d’anelles dins el país, acceptat per la resta de centralsanelladores europees i d’acord amb els estàndards consensuatsinternacionalment.

• Les úniques anelles que segueixen ara per ara els estàndards acceptats, tanta nivell nacional com internacional, per anellar ocells a Catalunya són les queemet la “Oficina de Especies Migratorias” del Ministerio de Medio Ambiente.Per tant, l’ICO considera que aquestes han de ser les úniques que s’utilitzin aCatalunya mentre no es disposi d’un remitent oficial propi català.

• L’emissió d’un remitent oficial propi català correspon a la Generalitat deCatalunya, que és qui té la competència legal per fer-ho.

L’ICO ja ha expressat a l’administració la seva voluntat de donar suport a lacreació d’un remitent oficial propi de Catalunya, si això es fa correctament i esdonen uns requisits mínims. La pràctica de l’anellament científic d’ocells aCatalunya es troba en un període de canvi que desitgem que sigui el més breupossible i que desemboqui en la consecució d’un nou marc legal i d’uns nousinstruments que permetin millorar-ne la qualitat. Però, si les coses no es fan bé,podem acabar destruint, no només la reputació de l’anellament científic aCatalunya, sinó també la seva unitat d’acció, un del valors més importants pelqual s’ha treballat d’ençà de la creació de l’antic Grup Català d’Anellament i queha estat una de les claus del seu merescut prestigi.

l’AbellerolButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologia

núm. 36tardor 2008

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Col·laboradorsMarc AntonOriol Baltà

David BigasJosep Cabrera

Xavier FerrerRicard GutiérrezSergi Herrando

Santi MañosaJosep Rost

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: [email protected]àgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de fomentar

la seva conservació.

© 2008 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu caràcter de directius de l’ICO.

ICO

Incertesa sobrel’anellament a Catalunya

J

l’Abellerol núm. 36 - tardor 2008 3

NOTÍCIES

La pitjor època de cria dels darrers anys pelsocells comuns de CatalunyaGràcies al programa SYLVIA que porta a terme l’ICO des de l’any 1992 s’ha pogut constatarque la temporada 2008 ha estat una de les pitjors en la reproducció dels nostres ocells,probablement a causa de la sequera i pluges posteriors en un moment en què moltesespècies tenien ous i/o polls de poca edat.

Les dades de les més de 60 estacionsde seguiment SYLVIA que hi ha aCatalunya han constatat que aquest

any ha estat el pitjor per a la cria de bonnombre dels ocells més comuns de Cata-lunya (Figura 1). Els índexs globals deproductivitat i èxit reproductor de 2008,calculats en base a les dades de més de 50espècies de passeriformes, són els més bai-xos dels darrers 10 anys.

En un 73% de les espècies, el nombrede joves ha estat el menor enregistrat finsara. En espècies tan comunes com el talla-rol de casquet, es calcula que enguanypodrien haver envolat prop de 400.000joves menys que de mitjana. La sequeraexistent a principis de primavera i lesintenses pluges que van caure en plenaèpoca de cria podrien ser els principalsresponsables d’aquest daltabaix repro-ductiu.

Els resultats han estat recollits per partdels principals mitjans de la premsa decasa nostra, principalment diars i ràdio, imostren la importància dels projectes deseguiment per a la detecció ràpida de can-

vis en les poblacions dels nostres ocells(vegeu comunicat de premsa ahttp://www.ornitologia.org/noticies/np010808.pdf).

El programa SYLVIA és un projecte deseguiment basat en l’anellament científicd’ocells que té com a objectiu principaldeterminar els paràmetres demogràficsdels ocells més comuns de Catalunya iestudiar-ne la seva evolució al llarg del

temps. Dos dels paràmetres avaluats peraquest projecte de monitoratge són la pro-ductivitat (el nombre de joves que neixencada any) i l’èxit reproductor (el nombretotal de joves nascuts dividit pel nombretotal d’adults). El projecte es desenvolu-pa en conveni amb el Departament deMedi Ambient i Habitage i l’Obra Socialde Caixa Catalunya.

Últim hivern de mostratges de l’Atles dels ocells aCatalunya a l’hivern 2006-2009

Entre el 15 de novembre de 2008 i el 15 de febrer de2009 es duran a terme els últims mostratges d’aquestprojecte. Qualsevol observació pot ser valuosa i, en espe-

cial, les dades de les zones menys freqüentades pels ornitòlegs,com ara són l’alta muntanya i de les comarques de Ponent ide Tarragona. Si encara no hi heu participat, animeu-vos! Nomésheu de posar-vos en contacte amb la coordinació [email protected]. Podeu consultar la metodologia i descarregar-vosles fitxes del nostre web http://www.ornitologia.org/monito-ratge/atleshivern_fitxa_complementaria.pdf.

Dades per a l’Anuarid’Ornitologia 2008

Hores d’ara la majoria dels socis de l’ICO ja heu rebut oesteu a punt de rebre l’anuari de 2007 i ja estem treba-llant en l’anuari de 2008. Amb la intenció d’avançar el

pròxim anuari, podeu enviar-nos les observacions més rellevantsque tingueu d’aquest any d’acord amb els criteris de selecció quehem emprat en els darrers volums. També s’agrairà l’enviament dematerial gràfic, ja siguin dibuixos en blanc i negre o fotos d’espè-cies poc abundants. Un cop hagueu mirat l’anuari de 2007 tam-bé ens podeu enviar els errors i omissions que hi hagueu detec-tat. Les dades de 2008 s’haurien d’enviar preferiblement abans del28 de febrer de 2009 i com a data límit el 15 d’abril. Podeuenviar tota aquesta informació a l’adreça [email protected]

Figura 1. Evolució global de la cria durant els darrers 10 anys.

Figura 2. Evolució de la cria durant els darrers 10 anys en espècies migratòries.

Productivitat

Productivitat Èxit reproductor

Èxit reproductor

Ú Ú

ÚÚ


REPORTATGE

Seguiment del xoriguer comú a la plana de la Selva durantl’hivern

El xoriguer comú és el fal-có més abundant de Cata-lunya, i juntament ambl’aligot comú, el rapin-

yaire més fàcil de veure a les nos-tres terres. Ocell associat a espaisoberts i zones de conreu, és habi-tual observar la seva figura al cos-tat de la carretera, aturat dalt de laseva talaia en un pal de telèfon, ofent l’aleta sospès en l’aire sobreun camp, a la recerca dels petitsrosegadors que són la base de laseva dieta durant la major part del’any. Es tracta d’un rapinyaire prouabundant a Catalunya, amb unapoblació reproductora estimadad’entre tres i cinc mil parelles, ique assoleix les seves màximes den-sitats a les planes agrícoles de Llei-da i de l’Empordà, essent tambéabundant a les planes de muntan-ya.

Durant els mesos d’hivern, s’incorpo-ren a la població sedentària altres indivi-dus procedents de latituds més septen-trionals, atès que una certa part de la pobla-ció europea és migradora. Així ho certifiquenles recuperacions a Catalunya de xori-guers anellats a diversos països escandi-naus i de l’Europa central. Així doncs, al’hivern la població catalana de xoriguerscreix notablement. La plana de la Selva,on s’ha dut a terme aquest estudi, pot serun dels destins d’aquests rapinyaires, atèsque s’hi assoleixen densitats força més ele-vades que a l’època de cria.

El xoriguer és un ocell que no està ame-naçat de manera imminent a Catalunya(catalogat com a espècie de “preocupa-ció menor”), tot i que l’assetgen diverses

amenaces relacionades amb la progressi-va destrucció del seu hàbitat natural, leszones obertes. Al nostre país les planeshan estat històricament (i són actualment)els nuclis de desenvolupament humà mésimportants: urbanitzacions, polígonsindustrials, ampliació i construcció d’in-fraestructures, i també la intensificacióde l’activitat agrícola (l’ús generalitzat debiocides, l’eliminació de marges de camps,etc., deriven en una disminució de lesseves preses) són factors que actuen sensdubte en contra de la conservació delxoriguer i del seu hàbitat. Es tracta, noobstant això, d’un falconet prou adapta-ble als canvis en el paisatge que estempatint a tants llocs de Catalunya. Així, se’lpot trobar niant prop de l’home, en ciu-

tats, i caça sovint en solars propers a zonesdensament poblades. Tot i això, i encaraque actualment no és preocupant la sevatendència, les dades del SOCC ja mos-tren una lleugera inclinació al retrocés dela seva població. Aquest declivi ja eraobservat (si bé de forma molt qualitati-va) a finals dels anys setanta per l’il·lus-tre ornitòleg Joaquim Maluquer i Sostres,el qual afirmava que a la dècada dels qua-ranta, el xoriguer “era tan comú que en lamajor part de les pilones metàl·liques de laconducció elèctrica hom trobava el corres-ponent niu, mentre que ara ha esdevingutuna espècie poc menys que excepcional a lagran plana de la Catalunya occidental”. Atot Europa la tendència que presenta elxoriguer és ja des de fa uns anys defini-

En el marc d’un estudi sobre la biologia hivernal del xoriguer comú a la plana de la Selva esvan marcar deu exemplars amb anelles de color. En aquest reportatge Josep Rost explica elseguiment posterior d’aquests ocells, a més de dades sobre biometria i de comportament.

Jo

sep

Ro

st


tivament negativa, atès que a nivell con-tinental ja està considerada una espècie“en declivi”.

Àrea d’estudi i metodologia utilitzadaEl sector nord-oriental de la plana de laSelva, relativament allunyat de l’impac-te del dens corredor d’infraestrucutresformat per l’AP-7, la N-II, l’Eix Trans-versal i les línies ferroviàries del TGV iel tren convencional, hi ha un espai deplana relativament ben conservat (tot ique encerclat per l’ampliació de polí-gons industrials i urbanitzacions) on al’hivern hi ha una bona població de xori-guers. Entenent la plana selvatana comla unitat geogràfica delimitada al sud pelriu Tordera i envoltada pels sistemesmuntanyosos de les Gavarres, el con-junt Montseny-Guilleries i la serraladaTransversal, l’àrea d’estudi comprèn unsector d’aquesta plana situat entre elsmunicipis de Fornells de la Selva, Campl-long i Cassà de la Selva (administrati-vament, pertanyents a la comarca delGironès), amb una superfície aproxi-mada de poc més de 10 quilòmetres qua-drats. Es tracta d’una paisatge de mosaic,entre camps de conreu de cereal i frui-ters amb boscos aïllats de roure i alzinai plantacions de pollancres. En aquestazona hi nidifica un mínim de tres pare-lles de forma segura (una a Fornells,en una masia vella, una altra al casc urbàde Campllong i una última a Cassà, enuna construcció abandonada). Per alseguiment individualitzat dels xoriguerses va optar per capturar els xoriguers imarcar-los amb anelles de lectura a dis-tància, anelles de color verd amb unainscripció de dos dígits de color blanc.El procés de captura i marcatge és total-ment inofensiu per a l’individu, que entots els casos es va alliberar ràpidamenti en perfecte estat, després d’haver-li presalgunes mesures. Tot i que el seguimental llarg de l’hivern 2007/08 (de desem-bre a febrer) es va realitzar en aquestaàrea de la plana selvatana, durant l’hi-vern anterior també es van fer capturesen altres punts més allunyats (a la matei-xa àrea, en altres llocs de la plana sel-vatana i també per la plana emporda-nesa), per tal de testar la metodologia

que finalment es va utilitzar, amb el mar-catge amb anelles de colors.

Densitats, àrees i movimentsEs va intentar la captura del màxim nom-bre dels xoriguers trobats a l’àrea d’estu-di, amb un èxit parcial. Se’n van marcarfins a deu exemplars, i vuit més no es vanpoder capturar. Per tant, entre els indi-vidus marcats i la resta, i considerant lapossible mobilitat entre aquests i que estractessin dels mateixos individus obser-vats en zones diferents i en dies dife-rents (i que s’anellessin més tard xoriguers

que en un principi no s’havien pogut cap-turar), en aquesta zona hi van poder pas-sar l’hivern entre dotze i divuit xori-guers diferents, la qual cosa suposa unadensitat prou considerable.

Dels deu xoriguers anellats, cinc vanestar controlats i identificats a distànciaamb l’ajuda del telescopi. El lloc on vanestar controlats és en tots els casos moltproper al punt on van ser capturats, demanera que es pot dir que aquests xori-guers tenen establertes unes àrees d’acti-vitat més o menys fixes al llarg de l’hi-vern. Els moviments d’aquests xoriguers,un cop identificats, han permès quantifi-car de manera aproximada la superfíciede les seves àrees d’activitat, que oscil·lenentre 19 i 34 hectàrees per individu. Lesdiferències en aquestes superfícies podrienestar relacionades amb l’abundància demicromamífers en cada lloc, i amb la pre-sència o no d’altres depredadors que podenentrar en competència amb el xoriguer(rapinyaires com el mateix aligot, el mus-sol comú, el mussol banyut o l’òliba, omamífers com la guilla, el gorjablanc, oels gats).

Els altres quatre xoriguers marcats ambanelles de lectura a distància no van poderser controlats visualment cap vegada.Això es pot interpretar com que aquestsindividus van abandonar la zona, i queno eren fidels a una àrea en concret enun mateix hivern. No obstant això, nosempre s’ha pogut fer la lectura de l’a-nella amb èxit, ja que quan el xorigueres troba descansant a vegades aquesta noes veu, amagada entre les plomes, iaixò fa que aquestes interpretacions s’ha-gin d’agafar amb precaució. D’altra ban-da, és interessant de comentar que delstres xoriguers anellats l’hivern 2006/07en aquesta mateixa àrea (per provar lametodologia, sense anelles de color),només un es va controlar al mateix llocl’hivern següent (la femella d’una de lesparelles reproductores, i en principi seden-tàries). Els altres dos no es van tornar alocalitzar, ni en les mateixes zones del’any anterior, ni en cap altra d’aquestaàrea d’estudi. Això indicaria que, d’ha-ver sobreviscut, s’hagin pogut moure can-viant de zona d’hivernada entre anys dife-rents.

Figura 1. Longitud de l’ala (cordamàxima) del xoriguer comú (en mitjana),per als diferents sexes i classes d’edat.Les barres d’error indiquen la desviacióestàndard.

Figura 3. Pes del xoriguer comú (enmitjana), per als diferents sexes i classesd’edat. Les barres d’error indiquen ladesviació estàndard.

Figura 2. Longitud de la cua del xoriguercomú (en mitjana), per als diferentssexes i classes d’edat. Les barres d’errorindiquen la desviació estàndard.

260

255

250

245

240

235

230

Ala

(m

m)

l l

l

l

Mascle Mascle Femella FemellaJove Adult Jove Adulta

180

175

170

165

160

155

150

Cu

a (

mm

)

l l

l

l


240230220210200190180170160

Pes

(gr)

l l

l

l



És d’interès esmentar la recuperació d’u-na femella de xoriguer que havia estat ane-llada fora de l’àrea d’estudi. Gràcies a lainformació proporcionada des de l’ICO iel Centre de Recuperació de Fauna Sal-vatge de Torreferrussa, s’ha pogut saberque havia estat anellada i alliberada a Cel-rà (municipi de comarca del Gironès situata les portes de la plana de l’Empordà) perhacking el mes de juny de 2006, a uns vintquilòmetres del punt on va ser controla-da aquest hivern, entre Campllong iCassà de la Selva. Per tant, es tractaria d’unmoviment de dispersió d’aquesta femella,des del punt on va néixer fins a aquestindret. Caldrà intentar comprovar si aques-ta femella es reprodueix aquest estiu enaquest lloc, que a priori sembla prou indi-cat. D’aquesta manera, es constata un copmés la utilitat de l’anellament com a unbon mètode per obtenir informació con-creta de la biologia dels ocells.

Dades biomètriquesAls xoriguers capturats durant aquests doshiverns se’ls van prendre diverses mesu-res, entre elles les de longitud de l’ala, lalongitud de la cua i el pes. Pel que fa a l’e-dat, els xoriguers de menys d’un any devida s’ha vist que presenten mesures infe-riors a les dels adults, especialment en els

mascles. Pel que fa al sexe, com ja és sabut,existeix un dimorfisme molt clar, i lesfemelles són molt més grans que els mas-cles. Les femelles tenen les ales i la cuaaproximadament un 5% més llargues queels mascles, però aquesta diferència s’ac-centua si considerem el pes, perquè lesfemelles arriben a pesar un 15% mésque els seus companys. En les dades quees presenten aquí la variabilitat de lesmesures (les diferències entre individus)és alta, cosa que pot explicar-se per la coe-

xistència de xoriguers procedents de pobla-cions diferents (i amb mides diferents) ala mateixa zona, la qual cosa no seria estran-ya tenint en compte que una part de xori-guers possiblement siguin migradors i unaaltra sedentaris. En aquesta línia, és inte-ressant comentar que un mascle va pre-sentar valors de longitud d’ala i cua supe-riors als de la majoria de femelles. Podriatractar-se, doncs, d’un individu procedentd’alguna població molt allunyada, perexemple del nord d’Europa, on els indi-

vidus d’una mateixa espècie ten-deixen a presentar mides més gransque al sud.

Consideracionssobre comportamentÉs interessant el comportamentaparentment territorial observat enalguns d’aquests xoriguers, en inter-accions amb aligots comuns (Buteobuteo) dins la seva zona d’activitat.En detectar la presència d’algunaligot, competidor directe pels petitsrosegadors (talpons, ratinyols, musa-ranyes), els xoriguers l’atacavenfent volades i picats per sobre seu,fins que aconsegueixen foragitar-lo de la seva zona. Aquestes accionss’han observat sempre només enindividus mascles. No obstant això,aquest comportament agressiuenvers els aligots, no s’ha observat

REPORTATGE Seguiment del xoriguer comú a la plana de la selva durant l’hivern

Jo

sep

Ro

st

Sexe/edat Mitjana Màxim Mínim Desv. est N Bibliografia

Ala F jove 236 242 231 5,52 5 240F adult 244,6 263 235 5,42 10 245

C jove 252,8 264 240 7,66 10 249C adulta 253,5 258 248 3,51 6 256

Cua F jove 159,8 166 151 6,18 5 157Fadult 168,9 181 160 6,80 10 163C jove 172,8 178 163 5,02 9 165

C adulta 173,0 177 164 5,34 5 171

Pes F jove 179,1 194,2 163,5 11,11 5 -F adult 190,9 213,4 164,4 16,74 9 -

C jove 216,8 233,1 187,3 14,92 7 -C adulta 217,9 230 207,5 9,17 5 -

Taula 1. Dades biomètriques dels xoriguers comuns capturats i mesurats durant aquestestudi. Es mostren les mesures d’ala (mm), cua (mm) i pes (g), amb les seves mitjanes,valors extrems, desviació estàndard i nombre d’individus mesurats en cada cas. Lesdades de bibliografia (Baker, 1993) són en mitjana.


cap interacció negativa entrexoriguers. S’han observat elsmembres de la parella repro-ductora de Fornells aturant-se ben a prop en el mateix arbrejust abans de fer-se fosc, i mésd’un dia, de manera que sem-bla que els vincles es conser-ven fora de l’època de cria.També s’ha observat la man-ca d’interacció negativa entrexoriguers que no són de lamateixa parella, en els casosde dues femelles aturades bena prop, en arbres situats amenys de deu metres, senseque fessin cap intent de fora-gitar-se.

ConclusionsLa plana de la Selva és una àrea importanta l’hivern per al xoriguer comú, atès ques’ha comprovat que conté sectors on ladensitat d’aquests rapinyaires és elevada.També s’ha comprovat que és una zonad’acollida de xoriguers en dispersió desd’altres llocs, per la qual cosa es pot dirque es tracta d’una àrea molt interessantper a aquesta espècie. Cal, per tant, con-servar aquesta zona per evitar que es des-trueixi l’hàbitat d’aquest petit falcó, la pla-na agrícola, els espais oberts, com succe-eix en moltes zones de les terres catalanessota l’asfalt i el formigó, sovint amb l’ex-cusa d’un progrés mal entès. I cal, tam-bé, continuar amb l’estudi i el seguimentd’aquest bonic rapinyaire per intentar acla-rir els interrogants que encara existeixensobre alguns aspectes del seu cicle biolò-gic.

Agraïments Vull agrair la col·laboració de tota aquellagent que m’ha acompanyat en alguna deles sortides per marcar xoriguers: JosepM. Bas, Jordi Burch, David Estany, CarlesFeo, Miguel Ángel Fuentes, Carles Piber-nat, Josep Rost Gusó, Hubert Mas, AlbertRuhí, Xevi Serra, Roger Taberner, JoanVentura i Quim Vilagran. També a en Fran-cesc Carbonell i a l’Enric Fàbregas per lainformació sobre recuperacions de xori-gurers, i a en Raül Aymí de l’ICO per aquestmateix aspecte i per l’assessorament itramitació dels permisos, i a la junta del’ICO per a la concessió del permís per fermarcatges amb anelles de lectura a dis-tància.

BibliografiaBaker, K. (1993) Identification Guide to

European Non-Passerines: BTO Guide 24.British Trust for Ornithology, Thetford.

BirdLife International (2004) Birds inEurope: Population Estimates, Trends andConservation Status. Cambridge, UK. Bir-dLife International (BirdLife InternationalConservation Series núm. 12)

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. iHerrando, S. (eds.) (2004) Atles dels ocells

nidificants de Catalunya 1999–2002. Bar-celona. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/ Lynx Edicions.

ICO (2007) Servidor d’Informació Orni-tològica de Catalunya. http://www.sioc.cat

Folch, R. (ed.) (1988) Natura, ús o abús?Llibre blanc de la Gestió de la Natura als Paï-sos Catalans. Barcelona. Editorial Barcino.

JOSEP ROST

[email protected]

Jo

sep

Ro

st


BALANÇ ANUAL D’ANELLAMENTS

Resultats del balançd’anellament de l’any 2007

Lany 2006 l’ICO va sobrepassarla xifra d’un milió d’ocells ane-llats a Catalunya des de l’any1975 (Figura 1). L’any 2007

novament s’ha assolit un nou rècord ambmés de 85.000 anellaments i un total de17.434 controls que s’afegeixen a la basede dades. Aquest augment progressiud’ocells marcats és conseqüència d’unincrement constant en el nombre d’ane-lladors arreu de Catalunya i a l’establi-ment de campanyes estandaritzades, tantde migració per a l’estudi dels ocells enpas, com per al seguiment de les ten-dències poblacionals dels ocells repro-ductors o hivernants.

Cal destacar que la gran majoria delsanelladors van lliurar les seves dadesinformatitzades i en el termini estipulatde manera que a final de gener ja havienarribat al voltant del 80% dels balanços.En aquest sentit les dades gestionades através del programa NouBio han estatun aspecte clau per incorporar tota lainformació al banc de dades de l’OCA.Malauradament rebem encara un petitnombre de balanços en altres formats idels quals la gestió posterior suposa unafeina important abans que es puguinabocar totes les dades a l’arxiu d’anella-ments de l’ICO. De l’exercici de 2007s’han rebut un total de 105 balanços delsquals, 5 encara no s’han pogut incor-porar a la base de dades i no apareixenencara al sumatori final d’aquest any(Taula 1).

Les espècies més anellades durant l’any2007 han estat el tallarol de casquet (8.323),el pit-roig (7.259), la boscarla de canyar(6.899) i el mosquiter comú (6.235) (Tau-la 2). Pel que fa a rareses s’han anellat lessegüents: cuereta citrina, tallarol xerrai-re, mosquiter de doble ratlla, papamos-ques menut, papamosques de collar, pin-sà carminat i repicatalons petit.

Comentaris per espècies Durant l’any 2007 s’han anellat per ter-cera vegada els polls de flamencs del del-ta de l’Ebre després dels anellats els anys2004 i 2006 a iniciativa del PNDE i sotamesures estrictes de control. Es tracta d’u-na iniciativa insòlita a Catalunya que aple-ga multitud de voluntaris i col·laboradorsdel parc amb la finalitat d’anellar uns 400exs. per temporada.

El nombre d’anellaments de limícolesha estat baix durant 2007 per manca decap grup de treball que es dediqui a aques-tes espècies i només la xivitona s’ha ane-llat en quantitats superiors als 50 indivi-

dus. Al delta de l’Ebre s’hananellat les espècies de gavi-nes habituals, gavina corsa,gavià fosc i gavià argentat, lamajoria d’elles tant amb ane-lles metàl·liques com ambanelles de PVC de lectura adistància que han generatmoltes dades sobre la dis-persió postnupcial. No s’hananellat les colònies de xatracsni de gavina bec-fina a cau-

sa del baix èxit repoductor o per situar lesseves colònies en àrees de difícil accés.

Pel que fa als rapinyaires esmentar elprojecte de reintroducció de voltor negreamb l’alliberament de dos exemplars quesuposen els primers anellaments a Cata-lunya. D’entre els rapainyaires nocturns,subratllar els 278 anellaments del xot,xifra lleugerament inferior a l’any ante-rior però encara amb valors alts. Aques-ta espècie compta amb seguiments espe-cífics en alguns indrets, especialment deparelles reproductores en caixes-niu.

L’any 2007 ha estat rècord en el nom-bre de blauets anellats amb 683 exs. (màximanterior el 2004 amb 612). Pel que fa al’oreneta vulgar, espècie capturada massi-vament en dormidors comunals, l’any 2007

Durant l’any 2007 l’ICO va anellar més de 85.000 ocells; aquesta xifra juntament amb el totalacumulat des de l’any 1975 supera el milió d’ocells marcats a Catalunya.

Figura 1. Evolució del nombre d’anellaments de l’ICO des de 1975 fins a 2007.

Repicatalons petit anellat a Mataró el 24d'octubre de 2007.

Raü

l Cal

der

on

90.000

80.000

70.000

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

1975

1976

1977

1978

1979

1980 1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990 1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Oce

lls a

ne

llats

Estandaritzats No estandaritzats % informatitzat

’


ha estat relativament poc anellada ambpoc més de 3000 exs. si ho comparemamb les gairebé 10.000 anellades el 2004.

Entre els passeriformes cal destacar elsvalors molt alts del tallarol de casquet itambé del pit-roig els quals suposen unincrement de 2000 anellaments més queen els anys precedents.

En el cas del rossinyol bord, una espè-cie amb marcades fluctuacions interanuals,els anellaments de 2007 suposen una recu-peració important dels efectius poblacio-nals després d’uns anys de davallada con-tínua.

Per segon any consecutiu es manté unaxifra molt alta en el nombre de mastega-tatxes anellats. Aquest fet cal atribuir-lo al’establiment de noves estacions d’anella-ment on l’espècie es concentra en quanti-tats extraordinàriament altes com és el casde l’illa de Buda al Baix Ebre que apleguenal voltant del 80% de tots els anellamentsrealitzats a Catalunya. Un cas similar és eldel tord comú, també capturat en xifres

molt altes ja que l’illa de Buda és una zonad’aturada obligada durant la migració i ons’hi concentren molts individus.

Finalment ha estat un any força bo pelque fa al nombre de repicatalons anellats,tant per la seva abundància com per ladedicació de diversos grups d’anelladorsque trampegen regularment dormidorshivernals.

Recuperacions i lectures d’anelles de PVCL’any 2007 es van tramitar 861 recupe-racions a través de l’OEM. D’altra bandaes van respondre les consultes de lectu-res d’anelles de PVC anellades per l’ICOi/o anellades per altres grups i observadesa Catalunya. En aquest sentit cal destacarel gran augment de lectures propiciadespel seguiment rutinari d’ornitòlegs espe-cialitzats en aquàtiques i particularmenten làrids.

Durant l’any 2007 s’ha fet un esforçimportant en la informatització de les lec-

tures d’anelles de PVC, especialment degavines amb un total de més de 22.000registres, dels quals més de 15.000 sónde gavià argentat, 3.700 són de gavinacorsa i la resta de gavià fosc, gavina cap-negra i bec-fina.

RAÜL AYMÍ & ORIOL BALTÀ[email protected]

NOM 2007

Abella Ciuraneta, Joan Carles 165

Afonso Jordana, Ivan 1

Alonso Jardí, Antonio 169

Alvarez Cros, Carlos 102

Andino Pol, Héctor 914

Antó Juan, Joan B. 504

Anton Recasens, Marc 104

Aymerich Isern, Joan 1.662

Aymí Cubells, Raül 482

Badosa Malagelada, Enric 132

Baltà Josa, Oriol 232

Barriocanal Lozano, Carles 162

Bermejo Cabezas, Jordi 743

Bernal Guerrero, Juan 9.527

Bertolero Badenes, Albert 1.773

Bigas Campas, David 11.097

Boix Moradell, Miquel 21

Bonan Barfull, Arnau 225

Bonilla López, Manel 313

Bosch Mestre, Marc 100

Bota Cabau, Gerard 5.190

Broggi Obiols, Juli 63

Burgas Riera, Daniel 340

Caballé Brull, Lali 70

Calderón Álvarez, Raül 1.415

NOM 2007

Cama Torrell, Albert 2

Camprodon Subirachs, Jordi 34

Canal Arau, Alexandre 36

CR Canal Vell 41

Castelló Masip, Joan 6.616

CR PNAE 185

Cerdeira Ribot, Jordi 155

Clarabuch Vicent, Oriol 620

Conde González, Alejandro 310

Copete Peralta, José Luis 9

Cotín Martínez, Javier 131

Cumplido Vila, Josep Maria 125

Dalmau Ausàs, Jordi 276

Universitat de Girona 1.320

De Jesus Pinho, Gabriel 555

Domingo de Pedro, Marius 4

Durany Brunet, Eduard 16

Fàbregas Ruano, Enric 664

Feliu Bruguera, Jordi 8.169

Feo Quer, Carles 791

Framis Sarria, Hugo 70

Fuentes Rosúa, Miguel Angel 991

Gàlvez Martínez, Marc 11

García González, Ernest 275

García García, Josep 90

NOM 2007

Garcia Petit, Jordi 2

García Boix, Suni 322

Gargallo Oliva, Gabriel 27

Gasulla Carbó, Agustí 47

Gay Pons, Lluís 326

Gil Velasco, Marcel 335

Giralt Jonama, David 27

Grup de Natura STERNA 6

Grup de Natura PARUS 5.579

Guallar Rivero, Santi 225

Gustamante Sánchez, Lluís 1

Gutiérrez Benítez, Ricard 12

Ibañez Vargas, Javier 232

Jensen Marcet, Cristian 724

Jiménez Llobera, Xavi 5

Julien Vila, Abel 14

Larruy Brusi, Xavi 2.218

Latre Cortina, Ferran 47

Llebaria Vivar, Carles 367

Llobet Marimon, Marc 470

López Sanz, Ferran 2

López Vidal, Rafa 189

Martínez Maldonado, Jose Manuel 399

Mateo Soria, Rafael 133

Olivé Vázquez, Marc 7.049

NOM 2007

Parés Casanova, Pere-Miquel 134

Pedro Font, Albert 12

Pérez López, Marc 213

Pérez Petrus, Òscar 278

Pibernat Viñets, Carles 1.278

Pomarol, Manel / CR Torreferussa 1.875

Puig Rovira, Josep Mª 88

Pujol Vilaseca, Joan 201

Raspall Campabadal, Alfons 72

Ribes Vidal, Eladi 104

Rost Bagudanch, Josep 397

Sales Asensio, Sergi 3.407

Salmerón Anoro, Antonio 144

Sanmartí Blanch, Roger 673

Sargatal Vicens, Jordi 32

Sebé Pedrós, Arnau 41

Solans Oste, Jordi 7

Solans Domènech, Maite 188

Solé Herce, Jaume 2

Trabalon Carricondo, Fran 28

Vaca Agustí, Albert 6

Ventura Linares, Joan 1.010

Vidal Nogué, Joan 89

Vila Perdiguero, Pere 177

Vilagran Casanovas, Joaquim 126

TOTAL 86.342Taula 1. Nombre d’anellaments per anelladors o grups d’anellament de l’ICO rebuts l’any 2007.

ESPECIE Anellaments 2007

Sylvia atricapilla 8.323

Erithacus rubecula 7.259

Acrocephalus scirpaceus 6.899

Phylloscopus collybita 6.235

Emberiza schoeniclus 5.111

Cettia cetti 3.254

Hirundo rustica 3.260

Phylloscopus trochilus 2.880

Parus caeruleus 2.558

Ficedula hypoleuca 2.313

Taula 2. Espècies més anellades durantl’any 2007.


ACTIVITATS DE L’ICO

I Jornada SOCC a can Jordà,Parc Natural de la ZonaVolcànica de la GarrotxaEl passat 25 d’octubre es va celebrar la I Jornada SOCC, organitzada per l’ICO i el Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa a can Jordà amb l’assistència de 57 persones. La jornada vadiscórrer en un ambient distès i va permetre que els assistents ampliessin la seva formació enrelació al SOCC i compartissin les seves experiències en el projecte.

La jornada es va iniciar al matí ambunes paraules de benvinguda del’Emili Bassols, biòleg del ParcNatural, i amb una interessant

xerrada que il·lustrava l’interès dels ges-tors en programes de seguiment de bio-diversitat com el SOCC. Posteriorment,Sergi Herrando prengué la paraula perdonar una àmplia visió dels objectius delprojecte i les seves aplicacions, entre lesquals es podria citar la categorització del’estat d’amenaça de les espècies o la sín-tesi de l’estat dels hàbitats a partir del caràc-ter bioindicador dels ocells. La jornada vacontinuar amb una xerrada de Marc Antonque va repassar la metodologia, fent èmfa-si en qüestions que generen dubtes a l’ho-ra de fer el cens, com ara l’estima de dis-tàncies en el SOCC ampliat o la distincióentre individus migrants i reproductorsen temporada de nidificació.

Posteriorment, els participants es van dis-tribuir en grups que, de manera itinerant,van anar desfilant per 4 tallers ubicats a lesinstal·lacions i rodalies de can Jordà. GabrielGargallo va oferir una aproximació a la iden-tificació dels tallarols pel cant i va deixarclar que el tallarol de casquet té dues estro-fes ben diferents en el seu cant. Joan Estra-da va mostrar com els alàudids sovint s’hand’identificar per diversos factors alhora(aspecte visual, cant, comportament i hàbi-tat). Raül Aymí va il·lustrar una àmplia gamade reclams hivernals d’espècies sovint malconegudes, entre les quals en destacavenalgunes àmpliament distribuïdes a Cata-lunya durant els mesos freds però de difí-cil detecció com poden ser el tord ala-roig, la verderola o el durbec. Combinatamb els tallers d’identificació, els assistents

van participar en un joc d’estima de ban-des que simulava un SOCC ampliat. El jocconsistia en realitzar un agradable passeigen el qual s’havien de trobar 9 làmines d’o-cells, identificar-les, indicar a quina bandaes trobaven (entre 0 i 25 m del camí, entre25 i 100 m o a més de 100 m) i, a més, ajus-tar al màxim la distància exacta.

A la tarda, després de dinar, es va rea-litzar un concurs amb un resultat tan ajus-tat que va necessitar d’un desempat extraper determinar el guanyador que va serRuth Garcia Ràfols, col·laboradora del pro-jecte al Bages. Després del concurs es vandonar els premis del joc d’estima de dis-tàncies, el primer dels quals el va obte-nir Joan Aymerich, voluntari del SOCC aOsona, que va encertar totes les espècies,7 de les 9 bandes i es va acostar molt al’estima exacta de la distància a la que estrobaven les làmines.

Posteriorment va arribar l’hora delscol·laboradors. Joan Naspleda, col·labo-rador a la Garrotxa va fer un repàs delsitineraris SOCC que es realitzen a la Garrot-xa des d’un interessant punt de vista eco-lògic que posava de manifest les varia-

cions de diversitat d’ocells entre estiu ihivern. A continuació, Josep Palet ens vaconduir a través del SOCC que realitza ala serra del Montsant, tot resseguint elsseus canals, els aromes, els sons i la fau-na. Finalment, i per tancar la jornada,Lluís Brotons ens va explicar com els mapesfets a partir del SOCC poden servir perveure on estan augmentant i/o disminuintles poblacions d’una espècie.

La jornada va concloure a les 19:30 ambuna hora i quart de retard sobre l’horariprevist. Tot i això el regust que va deixaren els participants va ser força bo i en lavaloració posterior que n’han fet li handonat un 8,5. Pensem que aquest tipusde jornades permeten una aproximacióentre organització i participants i donenun impuls important al projecte qualita-tivament i quantativa. Per aquest motiuno volem que la iniciativa s’aturi i ensplantegem fer-ne noves edicions amb caràc-ter bianual i de manera itinerant al llargde la geografia del nostre país per seguircompartint i fent créixer el SOCC.

MARC ANTÓN & SERGI HERRANDO [email protected]

Isab

el P

ujo

l


NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

Març L’oca riallera grossa Anser albi-frons present mesos anteriors aldelta del Llobregat es va veuredurant tot el mes. Al delta de l’E-bre hi havia una oca de collar aprimers de mes que es va veurefins el dia 28. Als aiguamolls del’Empordà, hi restava un ànecglacial que va ser vist fins el dia24 i el mascle híbrid de xarxetcomú i de Carolina Anas creccax carolinensis trobat durant l’hi-vern va restar a la zona fins a finalsde mes. Al delta de l’Ebre el mar-tinet de la Tancada, presumiblehíbrid entre gularis i garzetta vaser vist i fotografiat el dia 2. Malgrat elsanys transcorreguts des que es va veureper primer cop, continua presentant partsblanques al plomatge gris i cendra pre-dominant. El grup de corriols pit-roigCharadrius morinellus que va hivernar aprop d’Alfés, al Segrià, va ser vist el dia 1(cinc exemplars) i fins a finals de mes,quan en quedaven tres. De limícoles rarsnomés es va trobar un territ pectoral Cali-dris melanotos el dia 25 a la maresma deles Filipines, delta del Llobregat. Els dies1 i 2 hi havia un gavià argentat Larusargentatus a Manlleu, Osona. Un altre esva veure al port de Barcelona el dia 4. Dosmés van aparèixer a Pedret i Marzà, AltEmpordà, el dia 12. Igual que altres hiverns,la gavina riallera americana Atze Larusatricilla, que va hivernar a Blanes, va servista per darrer cop aquesta temporada eldia 14 al port d’Arenys de Mar, quan jatenia el plomatge gairebé nupcial. Amb laprimavera, les citacions de gavià caspiLarus cachinnans van augmentar, si bé deforma moderada respecte d’anys anteriors:el dia 4 n’hi va haver un al port de Barce-lona, mentre que dos dies abans se n’ha-

via fotografiat un al pantà de Riudecan-yes, Baix Camp, entre un grup de 40.000gavines capnegres. Per últim, el dia 23es va detectar un altre primer hivern a l’a-bocador de Solius, Baix Empordà. El retorncap al nord d’ocells hivernants va deixarun mosquiter comú siberià Phyllosco-pus collybita tristis, anellat el dia 2 a lamaresma de les Filipines, on va ser recap-turat just l’endemà. Durant el mes es vanobtenir 5 citacions de mosquiter ibèricPhylloscopus ibericus amb 2 exemplars ane-llats al delta del Llobregat els dies 14 i 28,un exemplar observat a Osona el dia 21,un altre a Martorelles el dia 31 i un altreanellat al delta de l’Ebre el dia 25. Peròpotser una de les citacions més interes-sants del mes va ser la d’un passerell gola-negre Carduelis (flammea) cabaret anellata l’embassament de Sant Ponç, Solsonès,el dia 11 i que va ser recapturat al mateixlloc diverses vegades fins al dia 1 d’abril,esdevenint el 2n cabaret de l’Estat. Tam-bé d’interès va ser el primer repicata-

lons rústic Emberiza rustica pera Catalunya, anellat a l’illa deBuda el dia18.

Abril L’oca riallera grossa del Llo-bregat es va veure almenys finsel dia 9. El mascle híbrid dexarxet de l’Empordà va restara la zona fins el dia 9. El dia 26enmig d’una marató ornitolò-gica, van ser vistos dos xarxetsmarbrencs Marmaronetta angus-tirostris a l’illa de Buda, Mont-sià. Durant l’abril, el martinetde la Tancada es va veure deforma irregular, per exemple el

dia 6. També al delta hi havia un ibis sagratThreskiornris aethiopicus el dia 14. Tal comés habitual cada any entre finals de marçi primers dies d’abril, van passar dos exem-plars d’arpella pàl·lida russa Circus macrou-rus sobre l’Empordà: un mascle de 3r anyi una femella a l’estanyol, PN Aiguamollsde l’Empordà el dia 2. El dia 28 hi haviaun esparver d’espatlles negres Elanuscaeruleus als aiguamolls de l’Empordà. Apartir del dia 5 i, sobretot a finals demes, hi va haver una veritable invasió defalcó cama-roig Falco vespertinus, espe-cialment a l’Empordà (32 exemplars en17 observacions) però per tot el territorien general: dos exemplars al delta de l’E-bre els dies 26 i 28 entre d’altres. Tant aMataró, Maresme, el dia 15 com al deltade l’Ebre el dia 26 es va veure una guat-lla maresa Crex crex. Només quan l’ocellja havia marxat, a causa de problemes deconservació de la fauna a la zona, es vasaber que un corredor Cursorius cursoradult havia visitat les estepes del sud deLleida el dia 22, quan va ser fotografiat enun indret on també hi havia sis corriolspit-rojos. Un altre limícola rar, si bé més

Becadell gros

Gallinago media

Becadells grossos a l’Empordà, xatracs de bec groc als deltes de l’Ebre i Llobregat olimícoles rars a Lleida, amb escuraflascons de becfí i corredors van ser alguns dels ocellsmés interessants de la primavera 2008 que als seus inicis també va registrar dues raresesextremes al país: un passerell golanegre i un repicatalons rústic.

Crònica Ornitològica Març – Maig 2008

Jo

sé A

rdai

z



regular, va ser el territ becadell Limicolafalcinellus vist al Goleró, delta de l’Ebre, eldia 14. Un territ pectoral va ser vist a l’Al-facada, delta de l’Ebre, els dies 25 i 26.Una altra especialitat quant a rareses del’Empordà, el becadell gros Gallinago mediava deixar cinc exemplars al llarg del mesals Aiguamolls: un primer exemplar vistels dies 7 i 8, un segon el dia 27 i tres mésel dia 30; aquests darrers oferint bonesobservacions a la zona del Matà. No tanrar a la costa sud però excepcional a l’in-terior va ser l’observació d’un escura-flascons becfí Phalaropus lobatus entre elsdies 11 i 15. El dia 12 es va veure un gaviàargentat a Solius, Baix Empordà, i el dia5 es va veure un somorgollaire Uria aal-ge en pas per la punta d’es Plom, Begur.Quant als passeriformes, el dia 2 es vaobservar una cuereta citrina Motacillacitreola als aiguamolls. El dia 26 encara hihavia 1 exemplar de piula grossa Anthusrichardi al delta de l’Ebre. El dia 25 hi haviaun mascle en plomatge d’estiu de papa-mosques de collar Ficedula albicollis alBesòs, a Sant Adrià, i un altre exemplard’aquesta espècie es va veure a la puntade cap de Creus el dia 27. El dia 30 es vananellar dos papamosques gris balearsMuscicapa striata balearica, un a Canal Vellal delta de l’Ebre i un altre al delta del Llo-bregat. El dia 24 encara més sorprenentva ser l’anellament als aiguamolls de l’Em-pordà d’un exemplar de tallarol de garri-ga de la subespècie albistriata. El dia 13un exemplar de la subespècie moltoni vaser vist al riu Francolí a Tarragona, i el dia30 un altre exemplar va ser anellat al del-ta de l’Ebre. El pas de piula gola-rojaAnthus cervinus va produir com a dadesrellevants fins a 20 citacions i 10 exem-plars junts a l’Empordà durant l’abril, apartir del dia 9 i entre set i deu al delta del’Ebre des del dia 26 fins a finals de mes.Els dies 5 i 16 es van anellar dues bos-carles d’aigua Acrocephalus paludicola aldelta de l’Ebre i els dies 18 i 22 es van veu-re 2 i 4 exemplars als aiguamolls de l’Em-pordà, i més endavant, el dia 25, una altraal delta de l’Ebre. El pas de mosquitersibèrics va continuar durant tot el mes amb1 exemplar al delta del Llobregat els dies3 i 4, 2 exemplars més al mateix indret

anellats els dies 6 i 9, un exemplar anellatals aiguamolls de l’Empordà el dia 7 i 3exemplars al riu Besòs el dia 10. El dia 23encara es van veure 2 exemplars a aquestdarrer indret.

Maig El martinet de la Tancada es va deixarveure de forma intermitent també el maig,amb citacions a primers i finals de mes.La dada interessant és que de forma simul-tània va aparèixer un ocell molt sem-blant a Barcelona ciutat: la darrera desenade maig freqüentava el zoo i el Parc Dia-gonal Mar on va ser vist entre els dies 27i 29. Al delta de l’Ebre, en un any degran abundància de flamencs roses Pho-enicopterus roseus, hi van aparèixer tresflamencs nans P.minor: un va ser vist eldia 1 a la punta de la Banya i aquest ocelles va aparellar (sense tenir-hi constànciade cap intent de cria) amb un flamenccomú amb anelles de pvc, fet que va per-metre individualitzar-lo i constatar aques-ta relació de veïnatge. Encara més, la set-mana del 19 al 22 també es va observaruna parella de flamencs nans sense ane-llar a la mateixa punta de la Banya, a lacolònia de flamenc rosa, sense que espogués constatar si estaven covant. La inva-sió de falcons cama-roig va arribar al seuzenit aquest mes, amb citacions gairebédiàries fins el dia 24 a l’Empordà amb unmàxim de 44 exs. junts el dia 6 a Delfià.Cinc es van veure al delta de l’Ebre al llargdel mes. Prop de 100 exemplars més vanser albirats durant el mes a les comarques

de Lleida (amb 20 a Utxesa el dia 30 o29 prop Tàrrega el dia 28 o 15 a Alfés eldia 25) i la mateixa quantitat a la de Bar-celona en un any amb una quantitat decitacions sense precedents. A l’altre extremdel país, a l’Empordà, es va trobar un territpectoral als aiguamolls entre els dies 1 i4 i dos junts a Torroella de Montgrí, BaixEmpordà, el dia 18. Al delta de l’Ebre esva veure un territ becadell (el mateix del’abril?) al Goleró el dia 2 i almenys finsel dia 16. La temporada de becadells gros-sos va continuar a l’Empordà i cinc de lesset citacions peninsulars del mes de maigvan ser d’aquesta zona: el dia 1 n’hihavia quatre junts a la zona del Matà, quevan anar minvant en nombre fins des-aparèixer el dia 4. A prop, als estanys dePalau, Aiguamolls, es va anellar un ocellel dia 13. i els dies 11 i 12 se’n va obser-var un exemplar a Campllong, Gironès.Amb el maig va començar la temporadade xatracs de bec groc. El dia 23 un ocellhíbrid de xatrac becllarg Sterna sandvi-censis i algun de bec groc es va veure covanten una colònia del delta de l’Ebre. Adiferència dels ocells vistos fins llavors,aquest presentava el bec majoritàriamentnegre amb zones grogues, fet que, junta-ment amb l’anella metàl·lica a la pota esque-rra, permetia individualitzar-lo bé de laresta. Encara un altre ocell adult, amb ane-lla de PVC groc i que havia criat a Valèn-cia altres anys i també al delta de l’Ebre,va ser vist prop l’anterior entre els dies 19i 22, però no va criar al delta perquè el dia30 ja estava a ca l’Arana, delta del Llo-

Falcó cama-roig

Falco vespertinus

Raf

ael A

rmad

a



bregat, i acabaria dies més tard a la costamediterrània francesa. No va ser el darrerxatrac ‘de bec groc’; un altre de bec total-ment groc i carpó blanc es va localitzar alLlobregat entre els dies 16 i 23. El pas depiula gola-roja a l’Empordà va anar min-vant cap a mitjans de mes (darrera data dia14) però es van registrar màxims de fins a30 exemplars junts als Aiguamolls el dia5. Tampoc no va ser un mal mes per a lesbosquetes icterines Hippolais icterina, de

les quals es van registrar 13 exemplars al’Empordà entre els dies 3 i 23, per cinc al’Ebre també fins el dia 23 amb altres dadesaïllades a part. El dia 11 es va anellar unpapamosques gris balear Muscicapa stria-ta balearica i el dia 29 un tallarol de garri-ga de la subespècie moltoni al delta del Llo-bregat. De passeriformes rars el maig vaportar un mascle de cuereta groga balcà-nica Motacilla flava feldegg al Remolar, del-ta del Llobregat, el dia 3, un papamosques

de collar anellat al mateix lloc el dia 7 iun sit capnegre mascle Emberiza melano-cephala al Besòs, a Montcada i Reixac, eldia 20. A Girona, a Sobrestany, hi va res-tar la cornella emmantellada Corvus[coro-ne] cornix que hi ha a la zona entre el dia21 i finals de mes. I el dia 31 es va obser-var un pinsà trompeter Bucanetes githagi-neus a Monistrol de Montserrat al Bages.

RICARD GUTIÉ[email protected]

El passat 11 de març es va capturar a Sant Ponç, Clariana deCardener (Solsonès) un exemplar de passarell golanegre. L’o-cell es va capturar en una menjadora trampa amb sis entra-

des i en el moment de la captura hi havia també un grupet delluers. L’ocell es va datar i sexar com a femella jove (5), d’acord ambla guia de l’Svensson i es va alliberar en bon estat. Posteriorment esva recapturar els dies 13, 18, 19, 22 i 27 de març, sempre a la matei-xa trampa i normalment acompanyat d’altres fringíl·lids com lluers,verdums i gafarrons. JOSEP CABRERA

Jo

sep

Cab

rera

Cri

stia

n J

ense

n

Noves espècies anellades a Catalunya

Passerell golanegre Carduelis flammea cabaret

El passat 18 de març es va capturar a l’illa de Buda, Sant Jaumed’Enveja (Baix Ebre) un exemplar de repicatalons rústic. L’o-cell es va capturar en el marc de les campanyes de seguiment

de la migració que duu a terme el PN del delta de l’Ebre. Es tractade la primera citació per a Catalunya. Als Països Catalans es coneixd’una citació a l’albufera de València l’octubre de 1992. DAVID BIGAS

Observadors: David Bigas, Adjutori Cunill i Jordi Feliu

Repicatalons rústic Emberiza rustica

Dades d’anellamentAnella: N558634Ala: 73 mm

Pes: 10,7 grEdat: 5Sexe: femella

Dades d’anellamentAnella: P 103231Ala: 74 mmP3: 57 mmPes: 16,9 gr

Tras: 18,73 mmBec (crani): 13,26 mmCua: 55,5 mmEdat: 5Sexe: femella


NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Huntley, B, Green, R.E., Collingham, Y.C. & Willis, S.G. 2007

A Climatic Atlas of European Breeding BirdsDurham University, RSPB & Lynx Edicions, Barcelona, 521 pp.

El canvi climàtic representasegurament un dels fenòmens mésdestacats que afectarà els ocellsdurant les properes dècades.Aquest nou atles modelitza ladistribució dels ocells a Europa afinal del segle XXI sobre la basedels factors climàtics quecondicionen actualment les sevesdistribucions.

Aquest és un atles ben particu-lar que es fonamenta en lesdades de l’EBCC Atlas of Euro-pean Breeding Birds, publicat

l’any 1997, i en un profund treball esta-dístic. Cada espècie té un rang de condi-cions climàtiques dins del qual pot nidi-ficar. Els autors d’aquest llibre han ana-litzat aquests rangs climàtics a partir deles dades de l’esmentat atles i del climaque feia a les darreres dècades del segleXX. Fet això, s’han aplicat aquests modelsals escenaris climàtics esperats a finals desegle XXI per determinar les distribucionspotencials futures associades al canvi cli-màtic.

Tot aquest procés es resumeix en for-ma de mapes. Així, cadascuna de les 431espècies analitzades conté: 1) el mapapublicat a l’EBCC Atlas of European Bree-ding Birds (dades actuals de camp); 2) unamodelització de la distribució actual a par-tir del clima que ara tenim; i 3) la distri-bució potencial de l’espècie al final delsegle XXI a partir dels models climàticsque es preveuen per aquell moment.

Quan els condicionants climàtics resul-ten bons predictors de les distribucionsactuals, el mapa que mostra les dades decamp i el resultant del model predictiu sónforça similars. Per contra, quan a més delclima hi ha altres factors que prenen pro-tagonisme, aquests dos mapes sovint dife-reixen entre ells. La tallareta balear/sardaSylvia sarda/balearica pot ser un bon exem-

ple d’aquest darrer cas. El clima de les illesMediterrànies on es troben aquests ocellsno és gaire diferent del de diverses àreescostaneres de les penínsules Ibèrica i Ita-liana; per aquest motiu, el model climà-tic actual preveu que l’espècie és present,entre d’altres zones, a Catalunya. Ambaquest exemple es posa de manifest unaprimera limitació important de l’atles: amés del clima, hi ha altres factors que con-dicionen les distribucions, molt particu-larment, la història biogeogràfica de lesespècies. Hi ha espècies que viuen confi-nades en illes; altres que es troben en zonesboreals, però no a les muntanyes alpinesde característiques climàtiques similars;altres que es poden veure condicionadesper les seves rutes migratòries, etc. Mal-grat això, per a la gran majoria de les espè-cies els factors climàtics representen elprincipal conjunt de variables que afectala seva distribució a escala europea i amb-dós mapes, el basat en la feina de camp iel modelitzat, són molt similars.

Inferir com serà el futur sempre és unatasca difícil però aquest és sens dubte elprincipal objectiu d’aquest atles i, malgratles limitacions, la seva gran aportació. Totsels experts assenyalen que s’està produintun canvi en els règims de precipitació itemperatura a escala planetària i que, llunyd’aturar-se, aquests processos continua-ran durant aquest segle. Altres possiblescanvis ambientals, com les modificacionsen els usos del sòl, en el règim d’explota-ció dels recursos naturals o en el grau deprotecció dels espais naturals no són l’ob-jecte d’estudi d’aquest atles. A l’interpre-tar aquests escenaris de futur cal, per tant,tenir-ho en compte. D’altra banda, cal tenirpresents les restringides capacitats quetenen els ocells per colonitzar nous terri-toris. En aquest sentit, el model prediuque en el futur les merles de pit blanc Tur-dus torquatus podrien colonitzar Islàndiaperò, podran realment fer aquest “salt” i

travessar l’oceà que separa aquesta illa deles poblacions britàniques o escandina-ves? Els mateixos autors són plenamentconscients d’aquestes limitacions.

Davant d’això, un pot posar en dubteel valor predictiu que ens ofereix aquesttreball, però els patrons generals que mos-tra donen una idea de la magnitud i el sen-tit del canvi associat al canvi climàtic esti-mat per a Europa en els propers decen-nis. En promig, les distribucions de lesespècies es desplacen 550 km cap el nord-est del continent, el solapament entre lesdistribucions actuals i potencials futuresés només del 40% i la reducció arealmitjana és d’un 20%. Algunes espèciesincrementen les seves distribucions a cau-sa del canvi climàtic, però la majoria entrenen regressió o fins i tot s’extingeixen delcontinent. D’acord amb aquests models aCatalunya desapareixerien bona part deles espècies nidificants d’alta muntanya,com ara la perdiu blanca Lagopus muta, lapiula dels arbres Anthus trivialis, la merlade pit blanc o el reietó Regulus regulus,però també d’altres pròpies de climes menysfreds, com el mosquiter comú Phyllosco-pus collybita o el tord comú Turdus philo-melos.

Malgrat les limitacions comentades, elllibre ens posa de manifest la necessitatd’incorporar escenaris climàtics de futura l’hora de plantejar-nos la conservació allarg termini de l’avifauna. La conclusióés evident: les estratègies de conservacióhan d’incorporar aquestes previsions icomençar a oblidar perspectives estàti-ques. A efectes pràctics això significa sobre-tot que la conservació no es pot fona-mentar exclusivament en la protecció d’à-rees relativament petites i isolades, sinóque requereix d’una visió integrada de laprotecció del territori que permeti el des-plaçament de les poblacions.

SERGI HERRANDO

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques


OBITUARI

Xavier Ruiz Gabriel (1954 - 2008), impulsor de la recerca ornitològica a CatalunyaEl passat 27 d’abril va morir aBarcelona el Dr. Xavier Ruiz,catedràtic de zoologia de laUniversitat de Barcelona, expert enla biologia i ecologia d’ocellsaquàtics colonials.

Llicenciat en ciències biològiquesl’any 1977, va obtenir el grau dedoctor l’any 1982, amb una tesisdedicada a l’estudi de diversos

aspectes de la biologia i l’ecologia de l’es-plugabous al delta de l’Ebre, pionera alnostre país pel que fa al coneixementde l’efecte dels contaminants ambientalssobre els ocells. L’any 1985, va obteniruna plaça de professor titular al Depar-tament de Biologia Animal de la Univer-sitat de Barcelona, des d’on va impulsarla formació d’un grup de recerca espe-cialitzat en l’estudi de la biologia i l’eco-logia d’aus aquàtiques colonials, princi-palment ardèides, gavines i xatracs. L’any2003 va obtenir una càtedra de Zoolo-gia al mateix departament. Des de 1995dirigia el grup de recerca consolidat Bio-logia i ecologia evolutives dels Tetràpodes.Aplicacions a la conservació, integrat permés de 30 investigadors de diversos campsde la biologia i l’ecologia de vertebrats.Darrerament, va impulsar i coordinaramb entusiasme l’organització del 31è

Congrès de la WaterBird Society a Bar-celona, del qual molts de nosaltres vampoder gaudir i que va resultar ser un delsde més alt nivell científic de la històriad’aquesta entitat, èxit en bona part atri-buïble a la tenacitat i vàlua científicadel Dr. Ruiz.

La recerca del Dr. Ruiz se centrà, prin-cipalment, en l’estudi de la biologiad’ocells aquàtics colonials, en particularde la seva dieta i de diversos paràmetreseco-fisiològics, així com de la seva utili-tat com a descriptors de les xarxes tròfi-ques i com a bioindicadors en processosde contaminació ambiental. Una de lesseves línies de recerca més productivesva ser l’estudi de la dinàmica dels con-taminants en poblacions de vertebrats.

Entre les seves aportacions més remar-cables en aquests sentit cal destacar laintegració dels estudis de l’ecologia trò-fica amb els de l’ecotoxicologia. Tanma-teix, un dels temes que més l’apassionàfou l’estudi de la biologia de la repro-ducció en aus, aspecte en el qual efectuàtambé algunes aportacions remarcablesi de gran interès científic. Va tenir la sortd’estar estudiant la biologia de la gavinacorsa a la colònia del delta de l’Ebre enel moment en que es van establir les vedesde pesca estivals a la plataforma marina,i l’encert de saber aprofitar aquest expe-riment natural per demostrar per primercop i de manera inequívoca la gran impor-tància que els descarts de pesca podentenir per la dinàmica poblacional, la bio-logia i la conservació de determinadesespècies d’ocells marins. En un treballpioner, publicat l’any 1998 a la revistaIbis, (Ruíz, X.; González-Solís, J.; Oro,D.; Jover, L. 1998. Body size variation inAudouin’s Gulls Larus audouinii: a den-sity - dependent effect? Ibis 140 (3): 431-438), va demostrar que les diferènciesmorfològiques entre poblacions d’unamateixa espècie poden ser degudes, nopas a diferències genètiques, sinó als con-dicionants ecològics a que es troben sot-meses.

Fou un gran lluitador, d’unatenacitat notable, que visqué unaintensa vida professional. L’ani-mal amb que ell s’identificava erael goril·la d’esquena platejada, elmascle dominant del grup. I ésque, efectivament, un dels seusmèrits principals va ser el de cre-ar i mantenir un grup de recer-ca potent en els àmbits abansal·ludits i despertar vocacionsentre joves investigadors. Sensdubte, entre el seus llegats mésimportants cal destacar els inves-tigadors que formà, així com l’e-quip de recerca que va consti-tuir, que es pot considerar undels més importants i pionersdins del seu camp. A més, el seu

llegat científic ha quedat plasmat en mésde 100 publicacions i 170 comunicacionsa congressos nacionals i internacionals,fruit dels més de 45 projectes de recer-ca i més de 15 tesis doctorals que va diri-gir, que es van desenvolupar tant al nos-tre país com en altres de més llunyans,com ara el Brasil, Cuba o Pakistan, paï-sos tots ells on va ajudar a potenciar larecerca ornitològica i la formació d’in-vestigadors.

Des de l’ICO, hem d’agrair-li la sevaparticipació en repetides ocasions en elscicles de conferències al Museu de Zoo-logia, oferint-nos sempre visions inno-vadores amb un estil i exposició impe-cables. El seu paper en el món ornitolò-gic català s’inscriu dins de la facetaacadèmica i docent, reforçada per la sevagran capacitat de lideratge. Amb el seutraspàs, ha desaparegut una persona degran humanitat i vàlua científica, mestrede tota una generació d’investigadors dinsdel camp de l’ornitologia al nostre país.

XAVIER FERRER PARAREDA I SANTI MAÑOSA RIFÉ

Agraïments: Carme Mata, Carola Sanpera, Gus-tavo Llorente, Lluís Jover, Daniel Oro i MeritxellGenovart per les dades facilitades i ajut a l’horade redactar aquest text.


FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2008. Vull fer-me soci de l’ICO per al 2008 per la qual cosa rebré: Revista Catalana d’Ornitologia,l’Anuari d’Ornitologia i l’Abellerol. Si us plau afegiu les meves dades al directori de subscriptors.

Tipus de quota1 nn Familiar (36,06 €) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

nn Individual (24,04 €) nn Menor de 18 anys (12,02 €)2 Data naixement: ___ /___ /___ nn Europa, individual (30 €)

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat nn nn nn nn Agència nn nn nn nn Control nn nn Número de compte nn nn nn nn nn nn nn nn nn nn

domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura: #

AGENDA

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals de la CiutadellaPasseig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93Correu electrònic: [email protected] Pàgina web: www.ornitologia.org

1Tots els socis amb domiciliació bancària tindràn un 10% de descompte. 2També fins als 23 anys per a estudiants sense ingressos amb justificant.

CAMPANYES D’ANELLAMENT

Continuen endavant les campanyes deseguiment de la migració postnupcialque van començar el mes d’agost al deldelta del Llobregat, delta de l’Ebre i Flix.Els interessats en participar poseu-vosen contacte amb l’Oriol Clarabuch al tf.638 06 66 46

CURSOS DE L’ICO

Podeu fer la preinscripció als cursos através del formulari que trobareu alnostre web (www.ornitologia.org) oposant-vos en contacte directament ambl’ICO. La data límit de preinscripció pera cada curs està fixada als 8 dies naturalsabans del seu inici. El nombre de placesés limitat. Podeu consultar el programa awww.ornitologia.org/activitats/cursos.htm

Per a més informació: Gabriel [email protected] tel. 93 458 78 93

Cursos d’introducció a l’anellament

Dirigit a aquelles persones ambconeixements d’ornitologia que vulguininiciar o ampliar la seva formació en elmón de l’anellament.

Codi curs: A5Lloc: Can Balasc, Barcelona, Parc de CollserolaClasse teòrica: Estació Biològica de canBalasch (Parc de Collserola, Barcelona).Dates: 22-23 de novembre

ATLES DELS OCELLS DECATALUNYA A L'HIVERN

El 15 de novembre comença el primerperíode de mostratges per a l’atles delsocells de Catalunya a l’hivern. Encara espot participar en algun dels mostratgesque romanen lliures. Per a qualsevolqüestió podeu posar-vos en contacteamb en Santi Guallar (tf. 93 458 78 93 /[email protected]). De banda dels

mostratges de quadrat que tambécomencen el dia 15 de novembre, l’1 dedesembre s’iniciarà el primer períoded’hivern del SOCC i del mostratged’ocells marins. Cal evitar fer les sortidesen dies amb condicions metorològiquesadverses: pluja, boira o vent moderat.

Cogullada vulgarGalerida cristata

núm. 36 l’abellerol · dipòsit legal: 12371-01 issn: 1579-3400 impressió: gràfiques...

Documents