núm. 32 l’abellerol - ornitologia.org · s’ha escollit l’oreneta cuablanca per la seva...

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia primavera 2007núm. 32

El projecte Orenetes és una ini-ciativa de la Fundació Territorii Paisatge de Caixa Catalunya,desenvolupada conjuntament

amb l’ICO i destinada a censar les pobla-cions d’oreneta cuablanca de Catalunyai a protegir els seus nius. El motiu d’es-collir l’oreneta cuablanca és perquè estracta d’un ocell d’aspecte simpàtic i fàcild’identificar, present quasi bé a tot elterritori català. Amb aquest projecte espretén sensibilitzar la ciutadania del valordel patrimoni natural del seu entorn mésimmediat, estimular la participació socialen l’observació de la natura i en la cièn-cia en general. L’estudi ha de servir per

fer un seguiment de l’evolució de la pobla-ció d’oreneta cuablanca al llarg dels anysi conèixer els requeriments ecològics del’espècie, incloses les necessitats que téa l’hora de seleccionar els emplaçamentsper bastir el niu. Per col·laborar-hi noméscal donar-se d’alta com a participant i ferun senzill cens de nius d’oreneta cua-blanca seguint unes instruccions. Elscomptatges es poden fer en dos perío-des de cens diferents, el primer va de l’1al 31 de maig, i el segon del 15 de junyal 31 de juliol. Un cop s’ha fet el cens,les dades registrades a la fitxa de camps’han d’informatitzar directament des dela pàgina www.orenetes.cat. Els resul-

tats del projecte es detallaran en aques-ta mateixa pàgina web i cadascú podraveure les dades referents a la seva pobla-ció d’orenetes cuablanques. Fins ara s’hanassignat al voltant de 230 nuclis o uni-tats de mostreig, amb la participació d’u-nes 30 escoles, grups excursionistes iesplais.

ICO

Sumari EditorialEl projecte Orenetes ......................... 2

Notícies ............................................... 3

•Participació de l’ICO en la XVIIConferència Internacional del’European Bird Census Council

•Obituari: Enrique Balcells Rocamora

Comptem els nius d’oreneta cuablanca! ....................4

Regressió generalitzada dels ocells d’espais agraris a bona part d’Europa .................................... 8

Segona trobada internacional de la gavina capnegra a Cambrils ........................................ 10

Petició de dades............................... 1 1•Dades per a l’Anuari 2006

Novetats avifaunístiques • Crònica Ornitològica Gener – Març 2007 ........................ 12

Novetats bibliogràfiques•Aves raras de España. Un catálogo de las especies de presentación ocasional ................ 14

•Patrons espacials i temporals de migració d’ocells transaharians a la península Ibèrica....................... 15

Agenda ......................................... 16

Jo

an E

stra

da

Comptem els nius d’oreneta cuablanca! Aquesta primavera l’ICO i la FTP han posat en marxa elprojecte Orenetes, una iniciativa basada amb el recompte delsnius d’oreneta cuablanca a Catalunya. Aquest projecte vadirigit a un públic molt ampli, especialment escoles,agrupacions naturalistes, grup d’excursionistes i qualsevolpersona amb interès pels ocells i amb ganes de col·laborar.

l’Abellerol

l’Abellerol núm. 31 - primavera 20072

EDITORIAL

En el butlletí electrònic de l’ICO número 217 del passat9 de març va sortir per primer cop l’anunci del projecteOrenetes. La presentació oficial als mitjans decomunicació es va fer uns dos mesos més tard, a laPedrera el 17 de maig, i el dia següent la notícia va

sortir a la majoria dels principals diaris del país. Posteriorment, el23 de maig el periodista José Luis Gallego entrevistava JordiSargatal al programa Els Matins de TV3. La versió informal de lanotícia també la va recollir el conegut programa de ràdio MinoriaAbsoluta de RAC1 i algun columnista en to punyent també es vareferir al projecte. Finalment en el marc estatal, Tele5 va destacarla notícia “En Cataluña van a contar todas las golondrinas”.

Aquest número 32 de l’Abellerol que teniu a les vostres mans,com era d’esperar, dedica l’article principal a aquest projecte ambla intenció d’explicar els seus objectius. Orenetes és un projecterealitzat conjuntament entre la Fundació Territori i Paisatge i l’ICOamb l’objectiu de censar la població d’oreneta cuablanca aCatalunya. A diferència dels anteriors projectes de la nostra entitatbasats en un perfil de col·laboradors especialitzats, aquestainiciativa va adreçada a qualsevol persona que hi vulgui col·laborar.S’ha escollit l’oreneta cuablanca per la seva abundància arreu decasa nostra i per la facilitat de comptar els seus nius situats benvisisbles, principalment a les façanes dels edificis.

Els resultats han de servir, d’una banda, per copsar la tendènciademogràfica d’aquesta espècie al llarg dels anys, interpretar lapresència i densitat d’aquesta espècie com un bioindicador dequalitat ambiental i despertar la sensibilitat dels col·laboradorsper a la protecció i conservació dels ocells. Paral·lelament, l’estudidonarà una rellevància especial als valors arquitectònics delsprincipals edificis que aixopluguen els nius de les orenetes.

La senzillesa del projecte la fa ideal per col·laborar-hi des dediverses modalitats: a nivell familiar, pares i fills conjuntament,grups d’escolars amb l’assessorament dels professors, jubilats, ien definitiva qualsevol persona amb un cert interès pels ocells iamb ànim d’aportar una mica del seu temps lliure.

Un altre aspecte innovador pel que fa a projectes de l’ICO és elseu funcionament a través d’internet. Des de www.orenetes.catpodem introduir els resultats dels nostres censos i veure elsresultats de tots els participants.

En el moment de redactar aquest editorial havien comunicat laseva intenció de participar en el projecte més de 200col·laboradors! Defenitivament, Orenetes és el projecte que obrel’ICO cap a la societat en sentit ampli i això pot resultar unexemple més del que hem anomenat ciència de la ciutadania iconfiem que tingui una bona acollida.

l’AbellerolButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologia

núm. 32

primavera 2007

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Col·laboradorsLluís BrotonsAlbert Cama

Oriol ClarabuchJosé Luis Copete

Sergi Herrando

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: [email protected]àgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de fomentar

la seva conservació.

© 2007 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu caràcter de directius de l’ICO.

ICOEl projecte Orenetes

l’Abellerol núm. 31 - primavera 2007 3

NOTÍCIES

Participació de l’ICO en la XVII ConferènciaInternacional de l’EBCCEl passat mes d’abril va tenir lloc a Chiavenna (petita localitat dels Alps italians) la XVII Con-ferència Internacional de l’European Bird Census Council (EBCC), organització que promou elsprogrames de seguiment d’ocells a Europa (vegeu www.ebcc.info).

L Institut Català d’Ornitologia vaparticipar en aquest congrés endiverses facetes. En primer lloc,

Sergi Herrando va inaugurar la parti-cipació de l’ICO en aquesta trobadacom a delegat de l’Estat espanyol (cadaestat hi aporta dos delegats). En l’as-semblea de l’associació es va aprovarper votació una nova constitució per al’EBCC que ha de permetre una majoreficàcia en el desenvolupament de lesseves tasques. A més, es van renovarels càrrecs de l’Executive Commitee (l’e-quivalent a la Junta en la nostra ter-minologia habitual), i en aquest sentitcal destacar molt especialment que Llu-ís Brotons és, des d’ara, un dels 10 mem-bres d’aquest òrgan gestor de l’asso-ciació.

Acadèmicament, l’ICO va mostrar elsresultats de diversos projectes. D’unabanda, dues de les xerrades van trac-tar aspectes relacionats amb la inte-gració de les dades del SYLVIA en els

sistemes de seguiment ambiental: UsingCES ringing to complement common birdsurveys at the age and sex level, a càrrecde Gabriel Gargallo i Monitoring envi-

ronmental health using feather colourwithin a CES scheme context, a càrrecd’Oriol Clarabuch. De l’altra, Lluís Bro-tons va presentar les perspectives defutur de la modelització espacial sotael títol How useful is spatial modelling oflarge-scale bird monitoring data? Exam-ples of applications. Finalment, es vapresentar un pòster sobre la metodo-logia i disseny de l’Atles dels ocells deCatalunya a l’hivern 2006-2009 i ambell es va guanyar el premi al millor pòs-ter del congrés (d’un total de 61). Laparticipació catalana no acaba aquí, iels nostres companys del Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya, GerardBota i David Giralt, van presentar elsseus resultats sobre el sisó i la trenca.Així, doncs, cada cop són més relle-vants les aportacions catalanes en l’or-nitologia europea, però, tant o mésimportant que això és tot allò que nosal-tres hi aprenem i apliquem després acasa nostra.

’

Obituari: Enrique Balcells Rocamora (1922-2007)

El passat 5 de febrer va morir elDr. Enrique Balcells Rocamoraun dels zoòlegs més rellevants

dels darrers temps. Nascut a Barcelo-na l’any 1922, es va llicenciar en Cièn-cies Naturals per la Universitat de Bar-celona l’any 1943 i es va doctorar aMadrid el 1950. Va passar la major partde la seva vida a Jaca (Osca), lloc onl’any 1963 va fundar, conjuntamentamb el Dr. Pere Montserrat, el CentroPirenaico de Biologia Experimental,avui dia Instituto Pirenaico de Ecolo-gía i del qual en va ser el seu directorfins l’any 1984. Durant els anys 50 i

60 va publicar nombrosos treballs sobreanatomia, fisiologia i també faunística.Al llarg de la seva vida ha publicat mésde 200 treballs científics, tant en revis-tes nacionals com internacionals i haostentat diversos càrrecs. Va impul-sar els estudis sobre vertebrats (qui-ròpters, amfibis, etc) i dels ecosistemesde muntanya, especialment pel quefa a les interaccions físiques i huma-nes. En el camp de l’ornitologia va estarvinculat a la Sociedad Española de Orni-tologia i també a la Secció Regionalcatalana, en especial durant els anys50 i 60 quan va publicar diversos arti-

cles a revistes com Miscel·lània Zoolò-gica, Pirineos, Ardeola, etc. sobre temestan diversos com migració, biologia dereproducció, aus urbanes, o flora i fau-na de les illes Medes. Els darrers anysde la seva vida, ja jubilat, els va pas-sar col·laborant amb el Patronat delParc Nacional d’Ordesa i Monte Per-dido, on va dedicar esforços a la con-servació de les races autòctones devaques de pastura del Pirineu. Deixemper a un pròxim número de l’Abelleroluna aproximació més completa de lafigura ornitològica d’en Balcells com aornitòleg i a la seva obra.


NOUS PROJECTES DE L’ICO

Comptem els nius d’oreneta cuablanca!

El projecte Orenetes és una ini-ciativa d’estudi dels ocells i elmedi urbà basada en la parti-cipació ciutadana i en el segui-

ment dels nius d’oreneta cuablanca Deli-chon urbicum dels pobles i ciutats deCatalunya. El projecte va dirigit a qual-sevol persona o col·lectiu que, sensenecessitat de tenir coneixements previssobre els ocells, vulgui participar en unprojecte de seguiment de la natura d’àm-bit català. Està especialment pensat pera centres educatius, associacions d’es-coltisme, esplai i lleure, esplais de gentgran i casals d’avis, persones de totaedat que volen participar en projectesde seguiment d’ocells sense necessitatde tenir coneixements previs d’ornito-logia i, en defenitiva, a qualsevol orni-tòleg o persona interessada en els ocellsque vulgui prendre part en l’estudi deles orenetes. El motiu d’escollir l’ore-neta cuablanca és perquè es tracta d’unocell d’aspecte simpàtic i fàcil d’identi-ficar, amb una gran capacitat de seduc-ció ambiental present a més del 90%del territori català. El costum de nidifi-car a les façanes dels edificis dels poblesi ciutats la fa una espècie molt properai de fàcil observació. A més, la presèn-cia dels seus nius està fortament vin-culada a les característiques dels edifi-cis, el respecte de la gent i les condicionsde l’entorn.

Amb aquest projecte es pretén sensi-bilitzar la ciutadania del valor del patri-moni natural del seu entorn més imme-diat, estimular la participació social enl’observació de la natura i en la ciènciaen general. Així mateix, es vol incenti-var el lligam de les persones amb elsocells i el compromís de respecte i pre-

servació envers aquests i el medi ambienten general. Aquesta iniciativa ha de ser-vir per fer un seguiment de l’evolucióde la població d’oreneta cuablanca alllarg dels anys i conèixer els requeri-ments ecològics de l’espècie, inclosesles necessitats que té a l’hora de selec-cionar els emplaçaments per bastir elniu. A la vegada, tota aquesta informa-ció ha de ser útil de cara a la gestió i pro-tecció de l’espècie.

Per col·laborar-hi només cal donar-se d’alta com a participant i fer un sen-zill cens de nius d’oreneta cuablanca.Per a això només cal emplenar la but-lleta d’inscripció disponible a www.ore-netes.cat. Un cop feta la inscripció, elcoordinador del projecte es posarà encontacte amb vosaltres i us assignarà launitat de mostreig més convenient. Elsresultats del projecte es podran con-

sultar en forma de mapes, gràfics i tau-les a la mateixa pàgina web abans esmen-tada.

El material necessari per fer el censsón uns binoculars, un rellotge, llapisi/o bolígraf, la fitxa de camp per emple-nar i una fusta o carpeta de suport perpoder-hi anotar les observacions. El fulld’instruccions es pot obtenir des dewww.orenetes.cat.

Tots les zones de cens estan dividi-des en unitats de mostreig de mida diver-sa que comprenen des de la totalitatd’un municipi fins a una unitat míni-ma d’un quadrat de 100x100 metres.Cada persona o entitat col·laboradora(escola, institut, esplai, etc) cobreix unao diverses unitats de mostreig del seupoble o ciutat en funció de les seves pos-sibilitats. En nuclis urbans no gaire granso en zones on no hi hagi molts nius d’o-

A partir del mes de març l’ICO va donar a conèixer un nou programa de seguiment: elprojecte Orenetes. Aquesta és una iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge de CaixaCatalunya, desenvolupada conjuntament amb l’ICO i destinada a censar les poblacionsd’oreneta cuablanca de Catalunya i a protegir els seus nius.

Ton

i Llo

bet


reneta cuablanca, cada persona o enti-tat pot encarregar-se fàcilment detotes les unitats de mostreig del seupoble. Un cop us hagueu donat d’altacom a participants i tingueu assignadala unitat o unitats de mostreig que secensaran, el coordinador us farà arribaruna mapa on es delimita la vostra uni-tat de mostreig.

Els comptatges es poden fer en dosperíodes de cens diferents, el primer vade l’1 al 31 de maig, i el segon, del 15de juny al 31 de juliol. El primer perí-ode de cens cobreix essencialment elmoment en què les orenetes es dedi-quen a construir i arranjar els nius,mentre que el segon cobreix el perío-de durant el qual la majoria de les pare-lles ja tenen pollets. Segons la dispo-nibilitat de temps, cada persona o enti-tat pot escollir participar en només undels períodes de cens o bé en els dos.Sempre es recomana fer els censos aprimera hora del matí o al final de latarda, quan fa menys calor i hi ha mésactivitat als nius.

El cens consisteix en recórrer tots icadascun dels carrers i grups d’edificisinclosos dins la unitat de mostreig a lacerca dels nius d’oreneta. Cada cop quees troba un niu o grup de nius cal regis-trar-los a la fitxa de camp que s’adjun-ta junt amb aquestes instruccions. S’hade tenir present que només cal censarles façanes dels edificis que donen a lavia pública.

Sempre que es pugui, és recomana-ble fer el cens dues persones, de mane-ra que cadascú busca nius en un costatdiferent del carrer. Quan això no és pos-sible, el més recomanable és comen-çar per un costat de carrer i després ferl’altre. El cens es pot completar en unúnic dia o dividir-lo en diferents dies,però s’ha de fer íntegrament dins decada període de cens. En tots els casos,però, el temps que s’hi haurà de dedi-car serà el necessari per mostrejar ade-quadament la unitat o unitats assigna-des. Si es cobreixen els dos períodes decens, s’ha de tenir en compte que calprospectar tota la unitat de mostreigtant durant el primer període com enel segon.

Les dades que s’han de prendre sónles que figuren a la fitxa de camp i quefan referència a la unitat de mostreig, elmunicipi, la data, el període de mos-treig, l’hora d’inici, l’hora de finalitza-ció i el nom dels observadors. Pel quefa a les dades del cens pròpiament ditcal enregistrar la localització dels nius,el nom i número del carrer on està l’e-difici amb nius. En aquest apartat calindicar sempre l’adreça (nom i núme-ro del carrer) de l’edifici que té els nius(també en el cas que els nius estiguinsituats en una façana de l’edifici quedoni a un carrer diferent al de la façanad’entrada).

S’ha de prendre nota del nom com-plet oficial del carrer, incloent-hi els ter-mes referents al tipus de via (“carrer”,“ronda”, etc.) i sense utilitzar abrevia-tures. Cal anar amb cura a l’hora d’es-criure el nom del carrer, ja que hi hacarrers amb noms molt similars. Ésnecessari indicar la façana on són elsnius; generalment es tractarà sempre dela façana principal de l’edifici, però hihaurà casos en què es pot tractar d’unafaçana lateral o del darrera de la casa.També cal anotar les característiques del’edifici segons es tracti d’una casa, piso bloc de pisos, magatzem o nau indus-trial, església o edifici singular.

Niu pintat de blanc a Vilajuïga.

En

ric

Bad

osa

Recollida de fang per a la construcció del niu.

Jo

an E

stra

da


S’ha d’anotar el nombre de plantesque té l’edifici, no pas el nombre de plan-tes on hi ha nius. Per defecte, la plantabaixa es considera la planta número 1.En el cas d’esglésies, magatzems i altresedificis singulars, el número de plantessempre es considerarà únic.

És molt important indicar l’estat delsnius d’acord amb una de les cinc opcionspossibles. Els nius s’agrupen en sencersi no sencers i d’entre els nius que estansencers s’ha de decidir si estan ocupatsper l’oreneta cuablanca perquè es veuenles orenetes entrant i sortint del niu oportant-hi menjar, es veuen o se sentenels pollets de l’oreneta dins del niu, os’acumulen femtes fresques sota el niu(i no hi ha dubte de quin niu provenen).Si es veuen orenetes construint un niucal classificar-lo com “en construcció”,no pas com a ocupat. Tot i que no és gai-re freqüent, hi ha altres espècies d’ocells,per exemple el pardal Passer domesticus,que poden fer servir els nius d’orenetacuablanca per criar-hi. Si es dóna el cas,en aquest apartat cal apuntar quantsnius es troben en aquesta situació. Si sesap, s’ha d’indicar de quina espècie estracta a l’apartat d’observacions. No totsels nius que estan sencers s’acaben ocu-pant. A més hi ha nius que tot i quepodrien estar ocupats no ho arribem aesbrinar. Cal comptabilitzar en aquestapartat tots els nius que estan sencers

però dels quals no s’ha pogut saber ambcertesa si estaven o no ocupats per l’o-reneta cuablanca o per altres espècies.D’entre els nius que no estan sencerss’ha de decidir quants es troben en cons-trucció, trencats o restes.

Un cop s’ha fet el cens les dades regis-trades a la fitxa de camp s’han d’infor-matitzar directament des de www.ore-netes.cat. D’aquesta manera quedendirectament introduïdes a la base dedades del projecte. Si no teniu accés a

internet podeu optar per enviar-les aProjecte Orenetes, Institut Català d’Or-nitologia, Girona 168, entresol 5a, 08037Barcelona.

Els resultats del projecte es podran veu-re a www.orenetes.cat, tant les dades gene-rals del projecte com les referents a lapoblació d’orenetes cuablanques que hacensat cadascú. Allà hi veureu un mapaamb la situació dels nius i una sèrie degràfics i índexs mostrant l’evolució de lavostra població i les seves característi-ques respecte a la resta de Catalunya.També podreu consultar com funcional’estudi a d’altres poblacions de Cata-lunya des de l’apartat “visualitzar dades”.

Un projecte amb molts col·laboradorsDes d’un principi, el projecte Orenetesva suscitar diverses opinions pel que faa la repercussió social i a la implicacióde col·laboradors. En uns primers càl-culs es va estimar com a satisfactòria peral primer any del projecte la participa-ció d’un centenar de col·laboradors quepoguessin abastar al voltant de 100 muni-cipis. La roda de premsa a la Pedreraamb periodistes especialitzats en temesde medi ambient, l’aparició de la notí-cia als principals diaris i el corresponentressò televisiu al programa de televisió

NOUS PROJECTES DE L’ICO El projecte Orenetes

Les orenetes són ocells molt sociables i sovint formen grups grans.

En

ric

Bad

osa

Mapa amb les unitats demostreig assignades alprojecte Orenetes durant laprimavera-estiu de 2007.


Els matins deTV3, van propiciar un petitallau de peticions de col·laboració. En elmoment de redactar aquestes línies s’hanassignat al voltant de 230 nuclis o uni-tats de mostreig (vegeu mapa) amb laparticipació d’unes 30 escoles, grupsexcursionistes i esplais. La coberturageogràfica és força bona, tot i que enca-ra hi ha algunes comarques de la demar-cació de Lleida i també del Pirineu sen-se representació.

Val a dir que diverses associacionss’han implicat en el projecte de formamolt compromesa cobrint àrees geo-gràfiques força grans. Així, l’associacióGalanthus coordina ja des de fa uns anysles ciutats de Girona i Barcelona, el grupde natura Parus s’encarrega del cens amoltes localitats del Vallès Occidental iOriental; el grup Picampall de les Terresde l’Ebre fa el mateix amb les localitatsdel delta de l’Ebre, i encara podríemesmentar altres casos similars.

Un cas singular ha estat l’IES Almatàde Balaguer que no només col·laboraràen el projecte, sinó que el cens de lesorenetes serà una part dels deuresd’estiu d’alumnes d’entre 1r i 3r d’ESOamb el premi que aquest treball comp-tarà com a nota l’any vinent. Aquestacuriosa iniciativa permetrà entre d’altrescoses el cens de la major part de les loca-litats de la comarca de la Noguera.

Experiències prèviesEl cens d’orenetes cuablanques a Cata-lunya compta amb alguns precedentspel que fa a ciutats o petites pobla-cions. La iniciativa més destacable perextensió geogràfica correspon a l’asso-ciació ADENC que l’any 1989 va censarles localitats del Vallès Occidental ambun total de 6.501 nius dels quals el 57%estaven ocupats, però el 34% eren niustrencats. El cens puntual d’alguna ciutatha estat més freqüent i així es coneixen

els comptatges fets a Terrassa els anys1984, 1987, 1988 i 1989 pel grup Pigotamb una estimació d’uns 600 nius i unapoblació pel cap baix d’uns 1.400 exs.La ciutat de Lleida també ha estat objec-te d’estudi en els darrers anys per partdel grup Egrell amb censos el 1998 i2003. Aquesta localitat acull probable-ment un dels nuclis més grans de Cata-lunya amb una colònia situada a la Cate-dral Nova i edificis adjacents que l’any1988 tenien 1.572 nius. Al Maresme, elsornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa hanrealitzat dos censos a Arenys de Mar elsanys 1998 i 2000, tot constatant un aug-ment del 26% en el darrer any amb untotal de 257 nius. Aquests censos espoden consultar a internet amb detallssobre situació del niu, orientació i plan-ta; en el cas d’Arenys podeu consultar:www.arenys.org/sostenible/orenetes

Finalment, un cas a esmentar és el dela colònia de l’escola d’Arbúcies, IESMontsoriu, amb 134 nius l’any 2004 al’edifici de la mateixa escola que sónobjecte de seguiment amb web-cam ique participa en el projecte Escoles Ver-des amb una clara vessant educativa:http://mediambient.gencat.net/Ima-ges/43_108314.pdf

ORIOL [email protected]

Jo

an E

stra

da

Raü

l Aym

í

El cens d’orenetes esdevé alhora una activitat de lleure i d’educació ambiental.

Concentració de nius d’oreneta cuablanca.


CONSERVACIÓ

Regressió generalitzada dels ocellsd’espais agraris a bona part d’Europa

El Pan-European Common BirdMonitoring Scheme (PECBMS)– l’agrupació de les dades delsprogrames de seguiment d’o-

cells comuns d’Europa portada termeper científics capdavanters de l’Europe-an Bird Census Council (EBCC), la RoyalSociety for the Protection of Birds (RSPB),BirdLife International, i Statistics Nether-lands acaben de fer públics els resultatsd’un dels estudis sobre indicadors debiodiversitat més complets que es conei-xen a Europa. Per a més informaciópodeu consultar:

www.ebcc.info/pecbm.html.Les dades procedents dels censos

d’ocells nidificants de 20 països euro-peus durant els darrers 25 anys hanconfirmat la regressió dels ocells deconreus i d’espais oberts. En promig,en el conjunt d’Europa, des de 1980 a2005, les poblacions d’aquestes espè-cies han disminuït un 44% - la dava-llada més severa d’entre totes les espè-cies d’ocells.

Els experts indiquen que els ocells espoden considerar uns bons baròmetresindicadors dels canvis en el medi ambient– les seves davallades són una clara evi-dència de la degradació mediambien-tal que s’està produint en els conreusde bona part d’Europa. Les dades del’estudi abans esmentat han de fer refle-xionar: molts ocells de conreus, i lesespècies i els hàbitats amb els quals ellscoexisteixen, es troben sota una ame-naça molt preocupant.

Les organitzacions involucrades enaquest estudi demanen urgentment quela reforma de la Política Agrària Comu-nitària (PAC) tingui present aquestsaspectes medioambientals. En aquestsentit, val a dir que, tot i que l’impacted’aquesta política s’ha mitigat amb diver-

ses reformes, hores d’ara la PAC enca-ra no ha resolt els problemes dels ocellsde conreus i dels seus ecosistemes anivell general.

Davant aquest problema hi ha unanecessitat urgent de portar endavantuna profunda reforma de la vella Polí-tica Agrària Comunitària; cal prendremesures adequades de suport als sis-temes agrícoles, en especial a les zonesde conreu incloses a la xarxa Natura2000, i incentivar als pagesos per a quèduguin a terme millores agroambien-tals al llarg del territori.

Actualment la major preocupació ésla previsible i ràpida regressió que espot produir en els ocells de conreu delsnous països membres de la UE, els qualsencara disposen de poblacions d’ocellsde conreu molt ben conservades. Elperill és que l’accés a la Unió Europeapot accelerar i empitjorar la situació si

s’adopten les mateixes polítiques agrà-ries que s’han recolzat a l’Europa Occi-dental en els darrers decennis.

Els resultats de l’estudi tampoc sónmassa esperançadors en relació a altresambients. Així, des de 1980 a 2005, lespoblacions d’ocells forestals han dis-minuït en promig un 9%. Mentre lespoblacions d’ocells forestals són esta-bles a l’oest i est d’Europa, aquests mos-tren davallades considerables al nord,probablement a causa de les intensesexplotacions forestals, i també al sud,potser a conseqüència dels incendis ide la manca de regulació en retiradade la fusta cremada. Una de les raonsque expliquen les variacions regionalsen la regressió dels ocells forestals ique discuteixen els autors de l’estudi,és la manca de polítiques forestals uni-tàries, tal com es produeix en el sectoragrari.

Un treball recent demostra que els ocells característics dels conreus han disminuït prop del 50% durantels darrers 25 anys en el conjunt d’Europa. Aquesta tendència és el resultat de la intensificació del’agricultura portada a terme a la Unió Europea. La política agrària comunitària necessita reformesurgents per fer compatible aquesta activitat econòmica amb la conservació de la biodiversitat.

Figura 1. Evolució de les poblacions d’els ocells de conreu a diversos països europeusen el període 1980-2005.

120

100

80

60

401980 1985 1990 1995 2000 2005

EB

CC

/RS

PB

/Bir

dL

ife/

Sta

tist

ics

Net

her

lan

ds

Els ocells de conreu han disminuïtun 44% en el període 1980-2005.


En conclusió, tant pels ocells fores-tals com de conreus i espais oberts, elsresultats del Pan-European Common BirdMonitoring Scheme (PECBMS) mostrenuna imatge força preocupant de l’estatdel medi natural a Europa i cal ajudartant els ocells de conreus com els fores-tals. Els experts alerten que s’ha d’es-brinar amb detall quines causes hi haal darrere d’aquestes davallades i dis-senyar polítiques efectives que perme-tin aturar aquestes tendències.

Tots aquests resultats s’han pogutobtenir gràcies a la col·laboració de mi-lers de voluntaris en programes de segui-ment d’ocells com el projecte SOCC rea-litzat a Catalunya. Gràcies a això, elPECBMS ha permès establir els primersindicadors europeus de qualitat ambien-tal del medi natural disponibles per atot Europa. Des d’una perspectiva col·lec-tiva, la participació en aquests progra-mes de seguiment podria arribar a esde-venir una eina molt important per alnostre patrimoni natural.

LLUÍS BROTONS1 i SERGI HERRANDO2

1 membre de la Junta de l’EBCC2 delegat de l’ICO a l’EBCC

Figura 2. Comparació de l’evolució de les poblacions d’dels ocells de conreu als païsosde l’antiga (negre) i de la nova Unió Europea (taronja).

La Terrerola vulgar és una de lesespècies que ha experimentat una de lesregressions més fortes a Catalunya.Segons l’atles dels ocells nidificants,aquesta davallada poblacional és del’ordre del 95% en 20 anys i el méspreocupant és que segueix a un ritmevertiginós difícil d’aturar. La fortadavallada de moltes espècies agrícolesnecessita de mesures urgents per a laseva conservació.

120

100

80

60

401980 1985 1990 1995 2000 2005

EB

CC

/RS

PB

/Bir

dL

ife/

Sta

tist

ics

Net

her

lan

ds

Evolució dels ocells deconreu als països de l’antigai la nova Unió Europea.

-26% nous països UE (23)

-42% antics països UE (33)


CONVOCATÒRIES

Segona trobada internacional sobrela gavina capnegra a Cambrils iRiudecanyes (Baix Camp)

Lorganització i planificació dela trobada es va iniciar durantel 1r Colour Ring Meeting i 9thInternational Gull Meeting que

es van celebrar l’octubre de 2005 a Bèl-gica. Allí va sorgir la idea de repetir l’ex-periència de la primera InternationalMediterranean Gull Meeting (IMGM) quees va dur a terme a la població france-sa de Le Portel l’any 1998. L’objectiud’aquesta trobada va ser establir un puntde trobada i intercanvi entre observa-dors, anelladors, científics, aficionats oqualsevol altre persona interessada en

la gavina capnegra. L’elecció de Cam-brils i Riudecanyes com a punt de tro-bada per al segon meeting va venir moti-vada pels recents descobriments de lapoblació de l’espècie al Baix Camp: afinals d’hivern l’àrea és el principal puntde concentració de l’espècie a nivell glo-bal. Aquest fet i les bones condicionsper realitzar lectures d’anelles fan queCambrils i Riudecanyes siguin la “Meca”de les gavines capnegres al Mediterra-ni occidental. Igualment, l’espectacleque creen els seus moviments massiusés únic al món.

A la trobada hi van assistir 48 parti-cipants procedents de 9 països, i va cons-tar de presentacions, pòsters, tallers isortides de camp, a més de nombro-ses trobades informals que van per-metre la comunicació directa entre totsels participants durant els tres dies deconvivència.

Als matins es va realitzar la trobadaformal al centre cultural i ocupacionalde l’Ajuntament de Cambrils. Allí es vanpresentar pòsters, presentacions i esva fer una taula rodona per debatre elsprincipals aspectes d’interès sobre l’es-

Entre els dies 9 i 11 de març, es va celebrar la segona trobada internacional sobre la gavina capnegraLarus melanocephalus, organitzada per l’associació ornitològica Picampall.

Aspecte de la platja de Cambrils durant la trobada.

Alb

ert

Cam

a

’


pècie, posant especial atenció en els resul-tats presentats durant l’IMGM. A granstrets, dins la jornada formal es van pre-sentar els resultats generals obtingutsen els diversos projectes de seguimentde cada país: França, Portugal, Catalunya,Mar Negre, República Txeca i Eslovaca,Bèlgica, Grècia, Romania, Turquia i Ucraï-na. D’altra banda, es van presentar elsresultats d’altres àrees per mitjà de pòs-ters: Hongria, Madrid i Astúries.

En referència a les sortides de camp,se’n va fer una a la platja de Cambrils,on es va poder observar un grup bennombrós de gavines i gavians, en el quales van poder llegir més de 50 anellesde gavina capnegra, 6 de gavià fosc, 4de gavina corsa, 3 de gavià argentat i 1de corb marí gros. Posteriorment, a lamateixa platja de Cambrils tothom vatenir ocasió d’albirar l’arribada massi-va de les gavines capnegres quan vana dormir.

La segona sortida de camp va con-sistir en una visita al pantà de Riude-canyes, on es concentren les gavines perbeure i rentar-se abans de baixar al dor-midor de la platja de Cambrils. Un copal pantà, van començar a acudir grupsde gavines fins a completar un espec-tacle en el qual van intervenir entre20.000 i 25.000 gavines capnegres.

A part dels objectius científics de latrobada, aquesta tenia un marcat objec-tiu de difusió i valorització de l’espèciea nivell local, tant entre el col·lectiu orni-

tològic com, especialment, entre la pobla-ció. En aquest sentit, cal valorar moltpositivament la cobertura que va tenirl’esdeveniment per part dels mitjans decomunicació locals.

Per acabar, voldríem agrair molt espe-cialment l’ajut que s’ha rebut des del’organització de la trobada. Primera-ment, a l’associació ornitològica Picam-pall pel suport logístic i institucionalque ha estat indispensable per que latrobada es dugués a terme. Per altrabanda, des de la Diputació de Tarra-

gona, l’Ajuntament de Cambrils (espe-cialment de la seva regidoria de MediAmbient) i l’Ajuntament de Riudecan-yes s’ha fet un esforç molt importantper facilitar la celebració de la trobadaen unes condicions que han estat immi-llorables. Igualment, agrair a tots elsparticipants que han permès que la tro-bada hagi tingut uns continguts de graninterès i hagin creat un caliu difícil derepetir.

ALBERT [email protected]

Joan Ferrer i Albert Cama durant l’exposició de les dades.

Dades per a l’Anuari d’Ornitologia 2006

Una vegada publicat l’Anuari d’Or-nitologia de Catalunya 2002-2005, s’ha previst que a partir

d’ara cada any puguem publicar l’anuaride l’any anterior. Així, durant el primersemestre de 2007 s’han recollit i selec-cionat les dades de l’Anuari de 2006. Per

tal que aquest anuari es pugui publicardurant aquest any hi ha un calendari detreball força estricte que no podem alte-rar. Hores d’ara ja no s’admeten dadesper a aquest anuari; no obstant aixòl’equip de redacció podrà incorporarencara algunes dades puntuals que per

la seva rellevància arribin durant la fasede premaquetació. Si teniu alguna obser-vació de 2006 que considereu de graninterès, cal que us poseu en contacteamb els coordinadors de l’anuari el mésaviat possible a l’adreça [email protected] o al telèfon 93 458 78 93.

Raü

l Aym

í

PETICIÓ DE DADES


NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

Gener Durant el mes de gener es van observarquatre ànecs mandarins Aix galericu-lata, tres mascles i un femella, al riu Tera Sant Pau de Segúries, el Ripollès, eldia 14. Aquesta és la primera citació pera la comarca, tot i que hi ha citacionshomologades a d’altres indrets pirinencson l’espècie ha hivernat en temporadesanteriors. Al delta de l’Ebre hi van hiver-nar tres oques de collar Branta berniclai dos èiders Somateria mollissima. El dia25 es va trobar una femella de Morelld’ulls grocs Bucephala clangula a la lla-cuna de cal Tet, al delta del Llobregat.A Flix va tornar a la reserva natural deSebes una Cigonya negra Ciconia nigrala qual va restar a la zona des del dia 27fins a l’1 de febrer; presumiblement estracta del mateix exemplar que ja vaestar a la zona l’hivern anterior. A Bla-nes, la Selva, el dia 8 hi va tornar unadult de Gavina capnegra americanaLarus atricilla presumiblement el mateixque s’ha vist per mitja Europa i possi-blement també a Blanes els anys 1998,1999 i 2000. Aquest ocell, el qual fins itot té nom propi (Atze), havia hivernata la zona set anys enrere i mentrestanthavia estat capturat i anellat a Aleman-ya. Posteriorment va hivernar dos anysseguits a Itàlia i el 30.10.2006 s’haviavist a Suïssa, probablement de camí capa Blanes. Es va anar veient durant totel mes. Durant aquest mes es van veu-re un parell de gavians caspis Laruscachinnans: un el dia 13 a l’abocador deSolius, a Llagostera i un primer hivernal port de Vilanova i la Geltrú el dia 16.Dos gavians de potes roses Larus argen-tatus van ser vistos al port de Tarrago-na (un adult entre el dies 1 i 21, i un pri-mer hivern almenys entre els dies 14 i

21). A més, es va observar un 2n hiverna l’abocador de Solius, Llagostera, Giro-nès, el dia 28. Per acabar d’arrodonir-ho, a Palamós va aparèixer un GavinotLarus marinus de primer hivern el dia27. Al delta de l’Ebre es van detectar finsa 9 piules grosses Anthus richardi el dia21. Una altra va ser present als aigua-molls de l’Empordà entre els dies 19 i28 d’aquest mes. Un hivernant inespe-rat fou una Cuereta citrina Motacillacitreola trobada el 14.12.2006 a l’àreadel Matà, al PN Aiguamolls de l’Empordài relocalitzada el dia 11 de gener i queva restar tot el mes a la zona. També al’Empordà, a la Gallinera, PN Aiguamollsde l’Empordà, almenys el dia 28 es vacitar una Cornella emmantellada Cor-vus (corone) cornix, la qual no se sap ambseguretat si es tracta del mateix exem-plar observat el novembre de 2006 a

Sobrestany, Girona, o un de diferent.Del 13 al 23 d’aquest mes es va obser-var un Sit blanc Plectrophenax nivalis alport de Tarragona.

FebrerDues de les oques de collar hivernantsrestaren al Fangar, delta de l’Ebre, fins afinals de mes. Per la seva banda, el Morelld’ulls grocs del Llobregat va estar a lallacuna de cal Tet fins el dia 25. El pre-sumible híbrid ‘habitual’ de la Tancadaentre martinet blanc i dels esculls Egret-ta gularis x garzetta es va veure prop delcamping de la Tancada el dia 5. El pri-mer Rascletó Porzana parva de la tem-porada es va detectar ja el dia 25 a Sils.Altres el seguirien els mesos següents. ABlanes encara hi havia la Gavina cap-negra americana el dia 8, ara ja amb pocsobservadors que l’anessin a veure. Cinc

El primer trimestre d’any ha estat protagonitzat per diverses rareses que en els darrerstemps estan esdevenint habituals a casa nostra. És el cas de diverses espècies degavines (gavià de potes roses, caspi i gavinot), la cuereta citrina i l’estornell rosat.D’altra banda, l’anellament de dues boscarles dels arrossars van ser la sorpresa mésdestacada d’aquest període.

Crònica ornitològica Gener–Març 2007

Estornell rosat Sturnus roseus

Ferr

an L

óp

ez


NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

gavians caspis van ser citats el febrer:quatre a Girona (un 3r hivern a Blanesel dia 5 i un 2n hivern i dos 1rs hivernsa Solius el dia 11) i un a Vilanova i la Gel-trú (un 2n hivern el dia 6). El Gavinotobservat a Palamós el gener restà tot elmes entre aquesta població i les veïnesplatges de Sant Antoni de Calonge. Elsgavians de potes roses només es vancitar a la demarcació de Tarragona: hihavia un adult a Cambrils el dia 16 i tresde primer hivern al port de Tarragonal’endemà. Un altre, de primer hivern, esva veure al delta de l’Ebre el dia 22. LaCuereta citrina seguia a l’àrea del Matàon es va anar veient de forma intermitentdurant tot el mes. Molt inesperada va serla captura d’una Boscarla dels arrossarsAcrocephalus agricola al riu Congost, Mon-tornès del Vallès, Vallès Oriental, el dia10. Una altra citació d’aquesta espècie vaser reportada des dels Muntanyans deTorredembarra-Creixell, Tarragonès, eldia 13. Cinc mallerengues de bigotisPanurus biarmicus, un ocell ara mateixmolt rar al país, van ser vistes a l’estanyde Palau, als aiguamolls de l’Empordà, eldia 14 i 20 d’aquest mes. Més al sud, alLlobregat, el dia 12 es va veure un 1rhivern d’Estornell rosat Sturnus roseus acal Roc, potser el mateix ocell vist el 22d’octubre passat i que hagués hivernat ala zona A l’Empordà, la Cornella emman-tellada vista el dia 27 seguia per la zonade la Gallinera almenys fins el dia 13.

MarçLes dues oques de collar del Fangar esvan observar a la zona almenys fins eldia 21. A la Tordera hi havia una Ocaegípcia Alopochen aegyptiaca el dia 20.Darrerament les citacions d’aquestaespècie es concentren al voltant d’a-questa conca i l’any 2006 es va repro-duir en una localitat del Vallès Orien-tal. Al cap de Creus, el dia 31 es vavuere i fotografiar una Baldriga grisaPuffinus griseus. Notable va ser la cita-ció d’un estol de 19 bitons Botaurus ste-llaris en migració durant el vespre deldia 18 als aiguamolls de l’Empordà enun comportament habitual en la migra-ció prenupcial però mai en aquest nom-

bre fins el moment! El martinet de laTancada es va deixar veure els dies 17i 18. Simultàniament i, per tant, un altreocell de característiques morfològiquessimilars es veia el dia 17 als estanys deSils, la Selva. Aquest ocell va restar a lazona almenys fins el dia 24. La tempo-rada migratòria d’arpelles pàl·lides rus-ses Circus macrourus que seria moltespectacular durant l’abril va detectar-se ja el dia 29 a Mollet de Perelada, quanes va fotografiar un mascle de 3r any.Prop d’allí, als aiguamolls de l’Empor-dà, es va veure un Becadell gros Galli-nago media el dia 24 als arrossars deRiumors, Castelló d’Empúries. A Pedret,Alt Empordà, el dia 17 es va observarun Gavià caspi, el qual s’aniria veientels mesos posteriors. El gavinot de Pala-mós encara hi era el dia 17. A Tarrago-na es va veure un adult ‘nou’ de gaviàde potes roses amb un dels primershiverns el dia 18. Un altre adult es varegistrar el dia 31 des d’una embarca-ció mar endins prop del cap de Creus.La Gavina capnegra americana de Bla-nes va ser vista per últim cop el dia 9;

probablement va marxar associada ambel gruix de gavines rialleres Larus ridi-bundus hivernants. Igual va passar ambla Cuereta citrina del Matà, vista perdarrer cop el dia 17 en el cas més bendocumentat d’hivernada de l’espècie (iconsegüentment de canvi de plomatge)mai registrat a Catalunya. El dia dia 15encara hi havia una Piula grossa al’Alfacada, delta de l’Ebre. Continuantles citacions del mes anterior, es va regis-trar una altra Boscarla dels arrossars:en aquesta ocasió un exemplar anellatel dia 1 als estanys de Palau, al PN Aigua-molls de l’Empordà, el mateix lloc ontambé se n’havia capturat una el marçde 2001. El dia 27 es va detectar pun-tualment una Mallerenga de bigotis aUtxesa, Segrià. L’Estornell rosat del del-ta del Llobregat es va veure un altre copentre els dies 22 i 29, i la Cornellaemmantellada de l’Empordà es va obser-var al Baix Empordà la segona quinze-na del mes.

RICARD GUTIÉ[email protected]

Arpella pàl·lida russaCircus macrorus

Àle

x O

llé


NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Eduardo de Juana, autor d’aquestllibre, ha estat 20 anys coordinantel Comité de Rarezas deSEO/BirdLife, comitè que haestudiat més de 3.700 registres finsa finals del 2005. Ara ha deciditdeixar el càrrec, però ho fapublicant un volum on es recopilenles dades d’ocells rars registrats aEspanya, com una suma final delseu treball al si del CR.

El principal atractiu d’aquest lli-bre recau en els textos dedicatsa cada espècie, que formen lapart principal de l’obra. Abans

d’aquests hi ha una secció introductòria,on s’inclou un error recurrent en els infor-mes del CR, quan es comenta que el pri-mer comitè de rareses va ser el britànic,que va començar el 1958, quan en reali-tat va ser l’holandès, que va començarjust un any abans. Només es tracta, però,d’un petit error. En aquesta secció es fauna petita història del CR espanyol.

El cos principal que ja comentàvem,dedicat a textos per a cada espècie,ocupa unes 300 pàgines. Aquí es discu-teixen els registres acceptats per a cadaespècie, en el context dels registres enaltres països propers, especialment Fran-ça, el Marroc i la Gran Bretanya. S’in-clouen gràfics fenològics per a les espè-cies que tenen dades suficients, i mapeson apareix la freqüència de les citacionsper regions (on també s’inclou, però,Portugal, tot i que el títol del llibre no hodigui). En aquesta mateixa secció escomenten les dades mencionades en laliteratura però no estudiades pel CR.Aquí s’inclouen dades antigues (de finalsdel XIX, per ex.), moltes d’aquestes publi-cades en la mateixa revista Ardeola. Això

crea una petita contradicció en el plan-tejament de l’obra, ja que per una ban-da s’agrupen les dades estudiades pelCR i, per tant, documentades, però escomenten conjuntament amb mencionsd’articles i notes d’anys en què no exis-tia cap comitè, de forma que gairebé seles considera dades acceptables quan,en molts casos, es podrien qualificar dedubtoses, si no decididament no accep-tables en cap cas.

Més encara: després s’inclou una sec-ció d’espècies que l’autor considera depresència dubtosa, quan en realitat estracta d’espècies en les quals els registreshan estat expressament rebutjats pelmateix CR que coordinava l’autor. Es trac-ta, sense dubte, d’una contradicció. Enl’opinió de qui subscriu, no haurien desortir al llibre. Malauradament el tracta-ment que fa al cos principal complicaencara més les coses, ja que planteja lasecció de les dubtoses com de presènciaimprobable en condicions naturals, és adir, inclou algunes espècies que potsers’han vist provinents de captivitat, però,examinant el cos principal de l’obra, tam-bé s’inclouen espècies que pateixen elmateix problema, sense que quedi clarper què surten unes en una secció i lesaltres en el cos principal. De fet, el pro-blema s’agreuja si es té en compte quealgunes espècies considerades categoriaD (de presència dubtosa en condicionsnaturals) en la recent Lista de las aves deEspaña, de la qual n’és coautor tant Eduar-do de Juana com qui signa aquestes línies,consten com a naturals en aquest llibre.Entre aquestes categoritzades com a D ala llista espanyola tenim Dendrocygna bico-lor, Anser caerulescens, Aix sponsa, Anasfalcata, A. formosa, Bucephala albeola, B.islandica, Mergus cucullatus, Elanoides for-

ficatus, etc. Sobta, per tant, que un mateixautor estigui d’acord a deixar com a Daquestes espècies, però no les consideriamb la mateixa categoria en un llibrepublicat l’any següent…

Hi ha una secció de 40 pàgines ons’inclouen fotos en color d’una selecciód’aquestes espècies. Les fotos són accep-tables, en general, tot i les reduïdes dimen-sions, en algun cas, excessives, en quès’han publicat algunes d’aquestes fotos.La que mostra l’única dada de Lusciniacyane a la península Ibèrica, un ocelltrampejat per David Bigas al delta de l’E-bre, surt amb una mida de només 2,5cm d’altura.

Finalment s’inclou una compilació detots els registres, en forma de taula, amblocalitats, exemplars, autors i dates (enca-ra que en aquests autors inclou a vegadesel primer et al, i en d’altres casos tres oquatre autors i et al. sense que quediclar el perquè). Aquesta és una de les sec-cions més útils del llibre. L’edició del lli-bre és bona, i s’hi inclou també una reco-pilació bibliogràfica molt exhaustiva.

Malgrat algunes de les mancancescomentades prèviament, es tracta d’unllibre molt recomanable, que els obser-vadors de camp catalans faran bé deconsiderar com una compra per a la sevabiblioteca. El preu no és car en compa-ració amb d’altres llibres de format simi-lar, i ara es troba disponible en les lli-breries especialitzades en ornitologia ien la mateixa editorial, per la qual cosael qui subscriu recomana que es com-pri abans que s’exhaureixi l’edició.

JOSÉ LUIS COPETE

de Juana, E. 2006.

Aves raras de España. Un catálogo de las especies de presentación ocasional Lynx Edicions: Bellaterra. 473 p. ISBN 84-96553-25-6.


Gordo Villoslada, O. 2006.

Patrons espacials i temporals de migració d’ocellstransaharians a la península ibèrica Tesi doctoral, Universistat de Barcelona.

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques

L’objectiu d’aquesta tesi doctoral haestat aprofundir en el coneixement dela migració dels ocells, concretamenten la fenologia de diverses espèciesmigradores de llarga distància durantel seu pas per la península Ibèrica.La tesi, disponible a la biblioteca del’ICO, està escrita en anglès però totsels capítols tenen un resum en català.

Un dels factors que ha per-mès estar al davant d’untreball tan innovador comel que es presenta aquí és

l’origen, per a molts ornitòlegs desco-negut, de les dades utilitzades. Tots elscapítols es basen en dades provinentsde la xarxa de seguiment fenològic del’Instituto Nacional de Meteorología, pro-grama que funciona de forma conti-nuada a tota Espanya des de l’any 1942!Aquesta xarxa va ser pensada per donarpautes als agricultors i ramaders enfunció de les particularitats fenològi-ques de cada any. La xarxa fenològicaté un total de 1.395 localitats molt bendistribuïdes arreu de la península ons’enregistren les dates d’arribada i par-tida de cinc espècies ben conegudes:la cigonya, el cucut, el falciot negre,l’oreneta vulgar i el rossinyol. Es basaen un perfil de voluntaris molt mésrural que urbà, cosa que, indirecta-ment, ha permès una distribució terri-torial dels punts envejable per a la granmajoria de projectes de seguimentactual, amb mostratges molt més esbiai-xats per la proximitat a les grans ciu-tats.

El primer capítol analitza la distri-bució geogràfica de les primeres arri-bades del falciot negre i de l’orenetavulgar. Tot i que el falciot arriba moltmés tard (24 dies en promig), totes duesespècies mostren un patró d’arribades

molt similar; arribenprimer al sud-oest penin-sular i es dirigeixen capel nord-est seguint lesconques del Guadal-quivir, Guadiana i Tajo.En contra del que espe-raríem, seguint aques-tes pautes generals, arri-ben abans, per exem-ple, a Toledo que aAlmeria.

Al segon capítol, s’es-tudia el patró d’arriba-da del cucut i el ros-sinyol, o més concretament el de la pri-mera data de cant d’aquests ocells. Laprogressió a través de la península éssemblant al del falciot negre i orenetavulgar, però amb una estructura espa-cial poc marcada. El rossinyol, a dife-rència de les altres tres espècies, sem-bla que arriba primer a Cadis que al sud-oest, mentre que del cucut es pot destacarl’arribada relativament primerenca aCatalunya i la vall de l’Ebre.

El tercer capítol tracta el cas de lacigonya, i en aquest cas analitza datesd’arribada, dates de partida i temps deresidència. Una vegada més, les cigon-yes arriben abans al sud-est peninsular,cosa que els autors relacionen en aquestcas amb la major competència per ocu-par els nius. En canvi, les dates de par-tida no van mostrar patrons espacialsben definits i sembla que la decisió demigrar pot estar molt més influencia-da per comportaments socials a escalalocal que no pas per gradients macro-geogràfics.

Al quart capítol s’estudien els canvisque han patit els patrons fenològics deles cinc espècies en els darrers 60 anys.Es va trobar una tendència comuna capa l’avançament de les dates d’arribada

des de mitjans dels 70,però, amb l’excepció dela cigonya, les dates d’a-rribada actuals són simi-lars a les que es pro-duïen als anys 40. Aixídoncs, aquest avança-ment de les darrerestres dècades s’inter-pretaria com un retorna les dates de mitjan desegle.

En el cinquè capítolels autors utilitzen lesdades de Pere Comas,

un col·laborador de Cardedeu, per pre-guntar-se si els canvis climàtics a leszones d’hivernada poden afectar elmoment de l’arribada de 6 espècies(puput, oreneta vulgar, oreneta cua-blanca, cucut, rossinyol i falciot negre)a aquesta localitat. Els resultats indi-quen que la climatologia de les àreesd’hivernada, especialment la pluvio-metria, té una major influència en lesdates d’arribada que el clima de les àre-es de nidificació. Aquesta influència dela meteorologia dels quarters d’hive-randa africans sobre l’inici de la migra-ció és probablement indirecte, a tra-vés de la disponibilitat de recursos peradquirir les necessàries reserves ener-gètiques i acabar la muda.

Finalment, el darrer capítol utilitza lesdades de tota la xarxa de seguimentfenològic per aprofundir en aquestainfluència de la climatologia fora de lesàrees de nidificació. Cal felicitar moltsincerament Óscar Gordo, els seus direc-tors de tesi, Xavier Ferrer, Juan José Sanzi Lluís Brotons, i la resta d’investigadorsque han participat en els diferents arti-cles per aquest magnífic treball.

SERGI HERRANDO


FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2007. Vull fer-me soci de l’ICO per al 2007 per la qual cosa rebré: Revista Catalana d’Ornitologia,l'Anuari d'Ornitologia i l'Abellerol. Si us plau afegiu les meves dades al directori de subscriptors.

Tipus de quota1 nn Familiar (36,06 €) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

nn Individual (24,04 €) nn Menor de 18 anys (12,02 €)2 Data naixement: ___ /___ /___ nn Europa, individual (30 €)

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat nn nn nn nn Agència nn nn nn nn Control nn nn Número de compte nn nn nn nn nn nn nn nn nn nn

domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura: #

AGENDACAMPANYES D’ANELLAMENT

Durant el mes d’agost s'inicien lescampanyes de seguiment de lamigració postnupcial del delta delLlobregat, delta de l’Ebre i Flix. Elsinteressats en participar poseu-vos encontacte amb l’Oriol Clarabuch al tf.638 06 66 46

CURSOS DE L’ICOPodeu fer la preinscripció als cursos através del formulari que trobareu alnostre web (www.ornitologia.org) oposant-vos en contacte directamentamb l’ICO. La data límit de prein-scripció per a cada curs està fixada als8 dies naturals abans del seu inici. Elnombre de places és limitat. Podeuconsultar el programa a www.orni-tologia.org/activitats/cursos.htmPer a més informació: Gabriel Gargallo, [email protected], 93 458 78 93

Cursos d’introducció a l’anellament

Dirigit a aquelles persones ambconeixements d’ornitologia que vul-guin iniciar o ampliar la seva forma-ció en el món de l’anellament.Refugi del Rebost, Bagà, PN Cadí-MoixeróCodi curs: A3Classe teòrica: Refugi del Rebost (Bagà)Dates: 22-23 de setembre

ALTRES CAMPANYESD’ANELLAMENTEs requereixen voluntaris, amb osense experiència prèvia en l’anella-ment científic d’ocells.

La Nava (Palència)

Dates: 15 juliol – 17 octubre. Formulari inscripció:www.fundacionglobalnature.orgTelèfons de contacte: 979 84 23 98 / 679 17 14 31

Correu electrònic: [email protected]: Fundación Global Nature

Laguna dela Venta de Valdemudo

(Palència)

Dates: 15 juliol – 17 octubre. Formulari inscripció: www.lifecanaldecastilla.orgTelèfons de contacte: 979 842 398 / 679171431 Correu electrònic: [email protected]: Fundación Global Nature

PROJECTE ORENETES2n període de cens: 15 juny al 31 juliolPer a més informació: Oriol Clarabuch 638 066 646www.orenetes.cat

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals de la CiutadellaPasseig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93Correu electrònic: [email protected] Pàgina web: www.ornitologia.org

ICO

1Tots els socis amb domiciliació bancària tindràn un 10% de descompte. 2També fins als 23 anys per a estudiants sense ingressos amb justificant.

núm. 32 l’abellerol - ornitologia.org · s’ha escollit l’oreneta cuablanca per la seva...

Documents