Generalitat de CatalunyaDepartament d'EducacióCamps d'Aprenentatge

CAMP D’APRENENTATGE DEL DELTA DE L’EBRE

Qua

dern

de

treb

all

3r C

icle

. Edu

caci

ó pr

imàr

ia

L’Assut:la gran obra de l’Ebre

2

Camp d’Aprenentatge del delta de l’Ebre

Sant Carles de la Ràpita, 2012

©

Quadern de treball

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióCamps d’Aprenentatge

3

L’Assut:la gran obra de l’Ebre

Nom ________________________________________ nivell ______________

Centre ________________________ Localitat __________________________

Abú-Béquer era un home molt actiu, que ja de bon matí, tot justdespertar-se, es preparava per sortir de casa. Per anar al tros es vestiaamb la vestimenta més apropiada per treballar la terra: uns pantalonsamples de color blanc fins al genoll, una faixa ampla que cenyia elspantalons a la cintura, una camisa llarga i unes espardenyes envetadesde color blau.

En arribar al seu hort es trobava amb el xàric que plantava o preparavaels productes que havia recollit per portar-los a Tortosa. Tots dosparlaven de com anava la collita, de si tenien algun problema amb el reg,de com prepararien les properes sembres:

«I quan vulgues sembrar llenties, frega-les bé amb fems de vacasecs; així naixeran més ràpidament i faran més gra, i qui mengiaquestes llenties amb vinagre, serà més fort i estarà content tot eldia».

Als horts veïns es veia anar i venir tots els camperols: mentre uns, ambels carros, les arades i les pales, treballaven la terra, uns altres lluitavenper canalitzar l’aigua per la sèquia i conduir-la a les terres. S’hi collienllimes, taronges, ametlles, peres, figues, móres, raïm, i verdures comenciams, pèsols, fesols i naps. Altres productes molt apreciats al mercateren la canya dolça, l’arròs, el safrà, el cotó i el lli.

Quan ja havia passat una bona estona del matí mirant com anava l’hort,Abú-Béquer feia camí fins a prop de Benifallet, on tenia camps de blat ioliveres. El trajecte era llarg i havia de travessar un bosc de pins i alzines.Al capvespre arribava a les finques i els parcers li donaven una bonaacollida. Com que era de nit i el viatge havia estat llarg, el primer quefeien era un gran sopar: cuinaven carn amb gallina, ànec o corder,acompanyat de verdures i bon vi. Encara que la religió musulmanaprohibia les begudes alcohòliques, en tots els grans àpats no faltava el vi.Per postres, pastissos fets amb ametlla i mel.

(Fragment adaptat)

Abú-Béquer, el tortosí

4

D’acord amb el text que has llegit, dibuixa Abú-Béquer vestit amb la vesti-menta més apropiada per anar a treballar la terra:

Qui eren els parcers? Si no ho saps pots consultar una enciclopèdia.

Enumera els productes més importants que cultivaven els àrabs a lesTerres de l’Ebre:

De tots aquests cultius, ¿quin és el que és més fàcil de trobar a l’horta deTortosa avui dia?

5

6

7

888

En aquest mapa de les Terres de l’Ebre cal fer constar encara moltes deles poblacions situades a la vora del riu, fes-ho tu.

De les fortaleses que els àrabs aixecaren per a protegir-se, de lesdrassanes d’on sortiren els vaixells, dels banys on s’esplaiaren i de lesmesquites on acudiren a pregar no ens queda res més que petites restesarquitectòniques. Però els noms dels pobles, els costums, els vestitstípics, els conreus i els menjars demostren el pes que va tenir aquestpoble a les Terres de l’Ebre.

Els romans ja sabien com utilitzar l’aigua per a obtenir energia iincrementar la varietat de cultius. Els visigots van continuar els regadius,però els sarraïns, en arribar a les Terres de l’Ebre, es van dedicar aaplicar-hi innovacions tècniques per a millorar la producció agrícola. Elprocediment més utilitzat allà on l’aigua es trobava amb facilitat era eld’obrir séquies; les sínies, mogudes per la força del corrent, servien pera elevar l’aigua des dels regs quan calia, i si l’aigua es trobava a certaprofunditat es feia pujar amb sínies mogudes per animals.

Séquia Sínia Dibuix d’una sínia moguda per un animal.

Pregunta a casa per a què servien els cadubs de les sínies.

9

Tanmateix, l’obra d’enginyeria civil mésprodigiosa que encara aprofitem del’època àrab és l’Assut de Xerta,construïda allà on avui dia es troben elstermes municipals de Xerta, Tivenys i

Tot i que sembla que aquest assut es va construir per afavorir lanavegació pel riu, es ben probable que també servís per alimentar

Els noms (també dits topònims) que apareixen als mapes ens parlen de lacom és la natura a un lloc o de la relació establerta entre els habitantsd’aquell lloc i el medi. ¿Què ens diuen del riu els noms que pots llegir almapa?

L’AssutTres quilòmetres aigua amunt del nucli de Xerta, l’assut creua en diagonall’Ebre. La presa de l’Assut reté part del cabal del riu i n’eleva el nivell, laqual cosa és aprofitada per alimentar els canals de reg. És per això quel’Assut es va construir en un punt estret del riu, allí on la serra de Cardó estroba amb el massís dels Ports.

11

Observa el paisatge i situa els següents elements del riu sobre el plànol:L’Assut de l’EbreLa central hidroelèctricaL’antiga fàbrica de farina dels González (riba esquerra)El vell molí (riba dreta)La resclosa per a la navegacióEl canal de la DretaEl canal de l’EsquerraEl càmping

Amb fletxes, indica l’entrada d’aigua per a:1. Embarcacions2. Regar conreus3. Fer electricitat4. Moldre gra (antigament)

Plànol de l’Assut del’Ebre.

Es poden veure elsdiferents desviamentsde l’aigua del riu perals diferents usos

12

Contesta les següents preguntes:

Què és un assut?

Quan es va començar a construir aquest assut?

La majoria d’assuts es construeixen perpendicularment al corrent del riu,però el de Xerta va en diagonal, té això res a veure amb la seva utilitatactual?

Sota l’aigua, la presa té una amplada de 35 metres (la majoria de piscinesmunicipals fan uns 25 metres de llargada) Per què cal fer una paret tangruixuda?

Per a què es feia servir l’aigua que entra per dins dels molíns?

Un primer Assut fou construït pelsàrabs cap al segle X. Als seglesXIV i XV es realitzaren reformesper a construir canals i sèquies pera regar l’horta de Tortosa. Al segleXVI s’aixecà el molí de pedra de lariba dreta que aprofitava l’energiade l’aigua per moure les moles.Avui dia, però, aquesta riba dretaestà marcada, però, per lapresència de la centralhidroelèctrica, la construcció de laqual ha suposat una importantmodificació de la vora del riu i unnotable impacte sobre el paisatge.

13

Dibuixa un esquema de l’Assut. Quins elements hi has fet sortir?

14

La colonització agrícola del delta va ser intensa durant la segona meitatdel segle XIX i especialment durant la primera meitat del segle. Donadala rendibilitat del Canal de la Dreta es va construir al 1912 el Canal del’Esquerra, d’uns 50 km, per permetre també transformar en arrossarsles terres de l’hemidelta esquerre.

Els canals

guanys, finalment aquests canals van ser reutilitzats per regar elsarrossars que es començaven a conrear al Delta de l’Ebre.

El canal de la Dreta, de 60 km derecorregut, va ser construït al 1857per facilitar la navegació pel riu, totenllaçant amb el canal de Navegacióque, situat entre Amposta i SantCarles de la Ràpita, permetia enaquells moments la sortida al marsalvant els bancs d’arena a ladesembocadura de l’Ebre.Com que les despeses de navegarpel riu fins al mar superaven els

Des de sempre l’aigua ha simbolitzat vida, riquesa i abundància per aTortosa, tal i com ho testimonia Cristòfol Despuig amb motiu de l’aturadade les obres de millora del canal que partia de l’Assut, per manca definançament :

El pitjor problema de dur a terme una gran obra com l’Assut ha estatpagar-la. Només els amos de la terra es podien permetre invertir-hi diners,i a les nostres terres, al segle XV, un dels amos més poderosos era elbisbe de Tortosa. Tanmateix, en morir el bisbe s’acabaven els diners i lesobress’aturaven fins que, passats 15 o 20 anys, un altre bisbe hi posavamés diners, si així ho creia convenient. L’Assut és un obra que ha tardat500 anys a tenir l’aspecte que avui coneixem.

«Si Déu serà servit que la sèquia quehavem començada a l’Assut s’acabe;aleshores tindrem molta abundància detot això que ens falta i altres moltes cosesmés... No seria gastar, mes esmerçarsobre l’augment de son propi patrimoni, sila sèquia acabaven».

15

Per a què es feia servir l’aigua que entra per dins dels molíns?

Coneixes per a quins altres usos s’utilitza la força de l’aigua?

Anota tots els elements que observes al teu voltant, relacionats amb elcanal.

Narra, com si fossis una gota d’aigua, el teu viatgte des de l’Assut fins almar, fent esment de tot allò que trobaràs pel camí i dels usos que elshumans voldran obtenir de tu.

Els molins

Un dels aprofitamentstradicionals del riu ha estat ferfuncionar els molins fariners, quees construïen flotants, muntatssobre barques i lligats a la riba, ofixes a la vora del riu.

La modernització amb l’arribadade l’electricitat va fer innecessarila situació dels molins a la voradel riu, que van anar quedantabandonats al llarg del segle XX.

En l’actualitat podem trobar dos molins fariners abandonats a banda i ban-da de l’Assut, un a sobre mateix del raig del riu i l’altre lligat al pas del’aigua pel canal de l’Esquerra.

16

L’Assut i la navegació pel riu

Des de sempre, l’ésser humà ha navegat pel riuamb embarcacions adaptades. Com ja sabem,els projectes i les obres per a facilitar lanavegació d’un riu que canvia de nivell al llarg del’any no són una invenció nostra.

Trams «recuperats» per a la navegació, d’acordel darrer projecte de navegabilitat de l’Ebre, entrela desembocadura i Móra d’Ebre:

Desembocadura-Amposta 26 km Perfectament nave-gable per _____ embarcacions de 1,5 m de calat.

Amposta-Tortosa 17 km Navegable pel canal de navegació Cabal mínim per vaixells de 1,5 m de calat de 80m3/S

Tortosa-assut de Xerta 18 km Navegable pel canal de navegació Cabal mínim per barques de 1 m de calat 100 m3/s

Assut-Benifallet 6 km Perfectament navegable per _____ embarcacions de 1,5 m de calat.

Benifallet-Móra d’Ebre 11 km Navegable per embarcacions Cabal mínim de 40 cm de calat i motor 100-150 m3/s retràctil.

Dos dels trams són perfectament navegables per a embarcacions de finsa 1,5 metres de calat i la navegació no depèn del cabal del riu. En el tramde la desembocadura fins a Amposta és l’aigua del mar la que entra pelriu quan el cabal és baix i fa possible, així, la navegació.El segon tram que no depèn del cabal del riu per a la navegació és el queva des de l’Assut a Benifallet. ¿Com és possible que sempre hi hagi unbon nivell d’aigua per a navegar amb embarcacions de calat més gran?

17

Moixons Peixos Amfibis i rèptils / Mamífers

Insectes Crustacis Mol·luscs Altres invertebratsFauna

Plantes de ribera Plantes de la vora Plantes aquàtiques

Flora

L’Assut, ecosistema aquàtic

Des del punt de vista ecològicl’Assut és un element oxigenador del’aigua la qual cosa sempre és bene-ficiosa per a la fauna i la qualitat del’aigua.El desnivell que crea la presa pot sersalvat per alguns peixos migratorisgràcies a unes estructures en graonssituades en diferents punts.

Dolent Greu

Estat de salut del riu (segons organismes indicadors) Sa Primers símptomes de malaltia

Causes:

18

Av. Constitució, 67 / 43540 Sant Carles de la RàpitaTel/Fax. 977 74 17 10

Correu-E: cda-delta@serveis.xtec.cathttp://www.xtec.cat/cda-delta

Generalitat de CatalunyaDepartament d'EducacióCamps d'Aprenentatge