Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia hivern 2008núm. 34

Durant la tardor de 2006 vanparticipar en el projecte PER-NIS un total de 25 estacions(19 de l’any 2005 i 6 de noves).

Les noves estacions van suposar unaextensió de la cobertura geogràfica delprojecte cap al sector central i sud-occi-dental de Catalunya, aconseguint unamillor cobertura geogràfica.

Durant la tardor de 2006 els patronsgeogràfics de la migració van ser forçasemblant als dels dos anys anteriors.Com en anteriors temporades, les esta-

cions pirinenques i les de la costa cen-tral van reunir el gruix dels migrants,tant en nombre d’individus com en diver-sitat d’espècies. La incorporació de novesestacions (Picamoixons i lo pilar d’Al-menara) durant el 2006 va permetredescobrir el que semblen un parell denous punts estratègics en les rutes migra-tòries a través de Catalunya.

El pas de rapinyaires i aus planado-res va tenir un pic molt fort durant lasegona sessió que es correspon amb latercera setmana d’agost, a diferència dels

anys 2004 i 2005, en què la fenologiava tenir dos pics relativament marcats,l’un a finals d’agost i l’altre a mitjans desetembre. Aquest valor tan alt en la sego-na sessió va ser, en gran part, a causadel pas important d’aligot vesper a l’es-tació de Picamoixons. Durant la tardorde 2006 es van comptar 4.783 indivi-dus de 34 taxons diferents. Un any més,l’espècie més ben representada va serl’aligot vesper.

ICO

Sumari EditorialInformació a l’abast de tothom! ......2

Notícies ............................................... 3

•Premis i ajuts de l’ICO a treballsde recerca

•Les revistes de l’ICO disponibleson-line

•Anuari d’Ornitologia de Catalunya2007

Resultats del projecte PERNISdurant la tardor de 2006 ...............4

Per què hem d’enviar les nostresobservacions al CAC? .................... 8

Conferència Mundial de Mussols a Groningen (Holanda) ............... 10

Novetats avifaunístiques •Crònica Ornitològica

Juliol – Octubre 2007 ............... 12

Novetats bibliogràfiques

•Scaling in bird coloniality. Individual behaviour, spatial patterns and population dynamics ................. 14

•Mapping avian distribution: the evolution of bird atlases ........ 15

Agenda ......................................... 16Ori

ol B

altà

Resultats del projecte PERNISdurant la tardor de 2006En aquest treball es detallen els resultats obtinguts en el seguimentd’aus planadores a Catalunya durant el pas postnupcial de 2006.Durant la tardor de 2006 es van comptar 4.783 individus de 34taxons diferents. Aquestes dades es comparen amb les obtingudes aCatalunya en els dos darrers passos de tardor.

l’Abellerol

l’Abellerol núm. 34 - hivern 20082

EDITORIAL

El passat 12 de desembre es va presentar el Servidord’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC). L’acteva estar presidit pel Director General del Medi Natural,Joan Pallisé Clofent, i va tenir lloc a la sala d’actes delDepartament de Medi Ambient i Habitatge a

Barcelona. El Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya(www.sioc.cat) és un nou portal per a la difusió de la informaciórecollida pels diferents projectes de seguiment d’ocells. El SIOCés una iniciativa vinculada amb el Banc de Dades de Biodiversitatde Catalunya, la font d’informació sobre la biodiversitat deCatalunya. Amb aquesta iniciativa es vol facilitar, tant alsornitòlegs i col·laboradors dels diferents projectes com al públicen general, l’accés a la informació referent als ocells de Catalunyai, en particular, a aquella que deriva dels projectes de seguiment.El SIOC compta amb els resultats dels projectes Atles, SOCC,SYLVIA i MIGRACIÓ, així com amb informació facilitada pel bancde dades de l’Oficina Catalana d’Anellament (OCA). Permet veureinformació sobre categorització, estat de conservació, distribució,mida poblacional, requeriments ecològics, tendències temporals,fenologia de cria i de muda, biometria i, fins i tot, un mapa ambels moviments dels ocells anellats o recapturats a Catalunya. Amés, molta d’aquesta informació no només està disponible per alconjunt de la Catalunya, sinó per a cada zona de mostreig.

Des del SIOC, es pot accedir a un altra eina molt interessant, elServidor de Cartografia Ornitològica de Catalunya (SCOC), elqual permet descarregar els mapes d’abundància de l’atles denidificants en format Miramon o Google Earth.

Totes aquestes aplicacions i la disponibilitat de la majoria de lespublicacions de l’ICO en fomat digital a través d’internet formenpart de l’aposta que fa l’ICO per apropar l’ornitologia al ciutadàdel carrer i fer de d’ella una disciplina a l’abast de tothom. Que-den ja lluny els moments passats en què ser ornitòleg aïllat de lesgrans ciutats representava un allunyament forçat de la informaciói calien peregrinacions a les biblioteques especialitzades per acon-seguir-la. Ara, no només s’obre una finestra per als ornitòlegs,sinó per a estudiants, gestors del medi natural i tothom que tinguicuriositat per saber quelcom més dels nostres ocells.

Sens dubte, l’ICO i el Departament de Medi Ambient i Habitat-ge potenciaran cada cop més aquests portals d’informació. Que-den com a repte de futur completar els buits amb nova informa-ció disponible, especialment amb la mirada posada en el futuratles dels ocells de Catalunya a l’hivern. Confiem que aquestesaplicacions suposin un referent a tenir en compte i marquin elpunt de partida d’una nova etapa en la difusió de la informació.

l’AbellerolButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologia

núm. 34hivern 2008

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Col·laboradorsOriol Baltà

David BigasJordi Clavell

José Luis CopeteXavier FerrerHugo FramisSanti Guallar

Ricard Gutiérrez

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: ico@ornitologia.orgPàgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de fomentar

la seva conservació.

© 2008 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu caràcter de directius de l’ICO.

ICOInformació a l’abast de tothom!

l’Abellerol núm. 34 - hivern 2008 3

NOTÍCIES

Premis i ajuts de l’ICO a treballs de recerca L’Institut Català d’Ornitologia recentment ha fet públic el veredicte dels premis de la RevistaCatalana d’Ornitologia sobre els volums 21 i 22.

LInstitut Català d’Ornitologiarecentment ha anunciat el vere-dicte dels premis de la Revis-

ta Catalana d’Ornitologia sobre elsvolums 21 i 22. Han resultat premiatsamb 600 euros els articles següents:

Volum 21Dieta del Mosquiter Comú Phyllosco-pus collybita durant la hivernada en unazona humida del sud-est d’Espanya, acàrrec de Germán López-Iborra, RubénLimiñana, Santiago G. Peñarrubia i Rena-to T. Pinheiro.

Volum 22Censo detallado de la mayor población deAlondra Ricotí Chersophilus duponti delsur de España, a càrrec de José M. Rivasi Gregorio Moreno-Rueda.

Recordem que aquests premis tenenper finalitat promoure la publicació deresultats científics a la Revista Catalanad’Ornitologia (RCO), i especialmentaquells que destaquin per la seva tras-cendència, originalitat o innovació enel camp de l’ornitologia. Podeu trobar

les bases d’aquests premis awww.ornitologia.org

Des d’aquestes línies felici-tem als guanyadors i fem unacrida a la participació de totsaquells que vulguin presentarels seus treballs a la RCO.

Cal recordar que també esvan atorgar dos ajuts (1.200 euroscadascun), un al Carles Barrioca-nal i David Robson per un estudide la migració de passeriformes através del Mediterrani utilitzant dadesdel projecte Piccole Isole, i un segonal Xavier Ferrer i l’Isadora Ch. Jimé-

nez per un estudi sobre els movimentsde diverses espècies en base a les recu-peracions d’ocells del Banc de Dades del’OCA. Properament us donarem mésinformació sobre l’estat d’ambdós pro-jectes.

Anuari d’Ornitologia deCatalunya 2007

Una vegada publicat l’Anuari d’Ornitologia de Cata-lunya 2006, s’està en la fase de recollida de dadesde l’Anuari 2007. Per tal que aquest sigui publicat

durant el 2008 i no es tornin a acumular retards, és moltimportant que envieu les vostres dades el més aviat possi-ble. Les dades les podeu enviar en el format que us siguimés còmode. Si les teniu en Ornitocites podeu enviar-les através d’un arxiu d’exportació d’aquest programa. Si no ésel cas, també les podeu enviar en qualsevol altre format.

Les dades les podeu enviar per correu electrònic a anua-ri@ornitologia.org o per correu postal a Anuari d’Ornito-logia. ICO. Carrer Girona 168, entresol 5ª, 08037 Barce-lona.

Per a qualsevol dubte podeu contactar amb Marc Anton,al correu electrònic anuari@ornitologia.org o al telèfon 93458 78 93. La data límit de lliurament de les dades de 2007és el 29 de febrer.

Aprofitem l’ocasió per anunciar que l’anuari de 2006 estàdisponible en pdf a la web de l’ICO:

www.ornitologia.org/publicacions/anuari3.htm.

Les revistes de l’ICOdisponibles on-line

Gràcies a un conveni de col·laboració signat el pas-sat 10 de maig de 2007 entre l’Institut Català d’Or-nitologia i les institucions promotores del portal

Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), l’ICO haincorporat les revistes científiques a l’esmentat portal. Aixòsuposa que a partir de 2008 es poden consultar tots elsvolums de la Revista Catalana d’Ornitologia i també del’antic Butlletí del Grup Català d’Anellament. Recordemque el butlletí inclou 18 volums del període 1981-2001 i apartir de l’any 2002 fins a l’actualitat s’han publicat qua-tre volums amb el nom de Revista Catalana d’Ornitologiaseguint la numeració del butlletí. Els continguts d’aques-tes publicacions es poden consultar a les adreces següents:

www.raco.cat/index.php/ButlletiAnellamentwww.raco.cat/index.php/RCOrnitologia

A més de les nostres revistes, en el portal RACO hom potconsultar revistes d’altres disciplines. Vegeu-ne un llistatcomplet a l’adreça:

www.raco.cat/index.php/index/raco/cercaXR?search-Journal.

’

l’Abellerol núm. 34 - hivern 20084

PROJECTES DE L’ICO

Resultats del projecte PERNISdurant la tardor de 2006

Durant la tardor de 2006 esva a dur a terme el seguimentde la migració postnupcialde rapinyaires i aus plana-

dores mitjançant la xarxa d’estacionsque formen part del projecte PERNISde l’Institut Català d’Ornitologia. Aquestva ser el tercer any de funcionamentd’un projecte que va néixer l’any 2003amb la intenció d’unificar esforços imetodologies i potenciar el seguimentde la migració de rapinyaires a Cata-lunya.

Després que les temporades de 2004i 2005 van donar els primers resultats(Herrando & Baltà 2005, Baltà 2006),la temporada de 2006 va permetre con-solidar una mica més el projecte. Enconcret, es va millorar el coneixementde la distribució territorial de les rutesi de la fenologia, i es van poder obtenirunes primeres dades sobre els canvisen el nombre d’exemplars que han creuatCatalunya en els dos darrers passosde tardor.

Millora de la cobertura geogràfica del PERNISDurant la tardor de 2006 van participaren el projecte PERNIS un total de 25estacions (Figura 1). Les mateixes 19de l’any 2005 i 6 de noves: coll de Por-tús (Alt Empordà), lo pilar d’Almenara(Urgell), la Pollosa (Osona), can Palo-ma (Baix Llobregat) i Picamoixons (Altcamp). A més, es va recuperar l’estacióde Sant Miquel de Girona (Gironès) queno s’havia fet l’any anterior. Algunes d’a-questes estacions van fer el seguimentde forma incompleta, i no van poder serincloses en l’anàlisi de les dades. En con-cret, això va passar a la Pollosa, Coma-negra i can Paloma. Les noves estacions

van suposar una extensió de la cober-tura geogràfica del projecte, bàsicamenta la Catalunya central i sud-occidental,precisament on hi havia més buits elsanys anteriors. Poc a poc, doncs, i grà-cies a la incorporació de nous col·labo-radors, any rere any es va aconseguintla cobertura geogràfica necessària pertal d’assolir els objectius del projecte.

Resultats de la temporada 2006Durant la tardor de 2006 els patronsgeogràfics de la migració van ser forçasemblant als dels dos anys anteriors.Com en anteriors temporades, les esta-cions pirinenques i les de la costa cen-tral van reunir el gruix dels migrants,tant en nombre d’individus com en diver-sitat d’espècies. La incorporació de novesestacions (Picamoixons i lo pilar d’Al-menara) durant el 2006 va permetre des-cobrir el que semblen un parell de nouspunts estratègics en les rutes migratò-ries a través de Catalunya (Figura 2).

A la nova estació de Picamoixons,situada al puig Cabrer, a la serraladaprelitoral de Tarragona, es van comptarun total de 988 individus de 18 taxonsdiferents. D’aquests, 889 (90%) van seraligots vespers Pernis apivorus , el 88%dels quals van passar el matí del dia 28d’agost de 2006. Aquests valors són els

Aquest informe mostra els resultats obtinguts pel projecte PERNIS en el seguiment de lamigració postnupcial de rapinyaires i aus planadores durant la tardor de 2006. La xarxa deseguiment s’amplia i es consolida el nombre de col·laboradors del projecte.

Figura 1. Localitzacióde les estacions que hanparticipat en el projectePERNIS durant la tardorde 2006.

Codi Estació1 Cadí2 Volcà d’Aiguanegra3 Canòpolis4 Puig de l’Àliga-Tres Partions5 Turó de la Magarola7 Sant Mateu8 l’Enclusa11 Turó de les Gatoses13 Serra de Ca l’Estragués14 Les Pardines16 Sant Miquel Girona18 Santuari de Bellmunt19 Tossal Carissols22 Pi Fustera24 Coll d’Ares25 Turó Blau26 Els Castellets27 La Pollosa28 Comanegra29 Castell d’Ascó30 Cap del Port de la Bonaigua31 coll del Portús32 lo pilar d’Almenara33 can Paloma34 Picamoixons

30

14

19

32

3429

4

322

33

2713

11

16

3128

2624

218

8

525 7

1

l’Abellerol núm. 34 - hivern 2008 5

més importants quant a nombre perany, sessió i estació de la curta històriadel projecte PERNIS. Altres espècies des-tacables que es van albirar des d’aquestpunt d’observació van ser l’esparvercomú Accipiter nisus (39 individus entotal), l’àliga marcenca Circaetus gallicus(14), el milà negre Milvus migrans (8),

el xoriguer comú Falco tinnunculus (7)i l’arpella vulgar Circus aeruginosus (5).També va destacar el pas de 6 gruesGrus grus el dia 9 d’octubre de 2006.Aquestes dades suggereixen que aques-ta estació està situada en un punt moltestratègic en les rutes migratòries prin-cipals per la zona central de Catalunya.

Caldrà, però veure que passa en pro-peres temporades per acabar de con-firmar la importància d’aquest punt.

A lo pilar d’Almenara, una estaciósituada al bell mig de la plana lleidata-na, es van comptar 285 individus de 24taxons diferents. Aquesta estació estàsituada al sud de l’entrada del Segre ala plana de Lleida, per on es podria cana-litzar la majoria d’individus migradorsque segueixen aquesta vall fluvial desde l’Alt Urgell. Van destacar pel nom-bre d’exemplars comptabilitzats l’aligotvesper (110 individus), el milà reial Mil-vus milvus (33), l’esparver vulgar (23),el xoriguer comú (17), el milà negre(16), l’aligot comú Buteo buteo (10), l’à-liga marcenca (9) i l’arpella vulgar (7).

El pas de rapinyaires i aus planado-res durant la tardor de 2006 va tenir unpic molt fort la segona sessió que escorrespon amb la tercera setmana d’a-gost (Figura 3), a diferència dels anys2004 i 2005, en què la fenologia va tenirdos pics relativament marcats, l’un afinals d’agost i l’altre a mitjans de setem-bre (Herrando & Baltà 2005, Baltà 2006).Aquest valor tan alt en la segona sessióva ser causat en gran part degut al pasimportant d’aligot vesper a l’estació dePicamoixons.

Durant la tardor de 2006 es van comp-tar 4.783 individus de 34 taxons dife-rents. Un any més, l’espècie més benrepresentada va ser l’aligot vesper (Figu-ra 4).

Comparació entre les temporades 2005 i 2006Durant el 2006 hi va haver una dava-llada molt important en el comptatged’exemplars respecte a l’any anterior.Per poder fer les comparacions quant anombre, distribució i entre les tempo-rades de 2005 i 2006 es van utilitzar lesdades de les 15 estacions que van fun-cionar durant les dues temporades unmínim de 7 de les 10 sessions: Cadí,Canòpolis, puig de l’Àliga-Tres Partions,turó de la Magarola, Sant Mateu, l’En-clusa, serra de ca l’Estragués, Pardines,santuari de Bellmunt, Pi Fustera, colld’Ares, Turó Blau, turó de les Gatoses,els Castellets i el cap del Port de la Bonai-

Figura 2. Nombretotal de rapinyairesi aus planadorescensades perestació durant elseguiment delprograma PERNISde la tardor de2006

Figura 3. Nombre total derapinyaires i aus planadorescensades per sessió en elconjunt de la xarxa PERNISdurant la tardor de 2006.

Raü

l Mir

alta

2.0001.8001.6001.4001.2001.000

800600400200

01 2 3 4 5 6 7 8 9 10

agost setembre octubre

1-9899-197198-296

297-395

396-494

495-988

Aligot comú

l’Abellerol núm. 34 - hivern 20086

gua. En les 15 estacions considerades,l’any 2006 es van comptar un total de2.837 exemplars de rapinyaires i ausplanadores respecte als 3.724 individusque es van detectar durant l’any 2005.Aquest valor representa un decreixe-ment en el nombre d’individus censatsdel 24%. Aquesta davallada no és gene-ral però sí que va afectar la majoria deles estacions (Figura 5). No és fàcil inter-pretar les diferències entre estacions jaque els comptatges del PERNIS podenvariar notablement en funció dels pas-sos d’uns pocs però nombrosos grupsde migrants. Aquesta és, precisament,una de les raons per les quals cal enten-dre el PERNIS com una xarxa d’esta-cions que aporten dades en conjunt ino com una simple suma de patrons pera cada una de les estacions.

L’arpella vulgar: un rapinyaire costaner durant la migració postnupcialL’arpella vulgar ha estat la sisena espè-cie de rapinyaire més detectada durantla migració postnupcial des del comen-çament del programa PERNIS. Tot i queés una espècie que es troba a la majoriade les estacions, el pas es concentra molta les situades a les serres litorals del país(Figura 6). Aquesta preferència per lalínia costanera ja ha estat citada en altrespunts d’Europa (Cramp & Simmons1980). Una possible explicació a aquestpatró estaria relacionat amb la fisiolo-gia. L’arpella vulgar té un vol actiu durantla migració, és a dir, planeja poc i bate-ga molt les ales, fet que l’allibera, en part,d’haver de localitzar grans tèrmiques i

PROJECTES DE L’ICO Resultats del projecte PERNIS durant la tardor de 2006

Figura 5. Nombre d’aus planadorescensades per estació i any durant elseguiment del programa PERNIS durantles temporades de 2005 i 2006. La midadel símbol es proporcional al nombred’individus detectats. S’han utilitzat lesdades de les 15 estacions del programaPERNIS que van ser operatives un mínimde 7 sessions durant les dues temporadesde seguiment. A la gràfica de sota, s’hiexpressa el canvi entre les temporades2005 i 2006 en nombre d’ocells.

Elanus caeruleusFalco columbarius

Neophron percnopterusCiconia nigra

Circus sp.Aquila chrysaetos

Circus cyaneusFalco eleonorae

Hieraaetus fasciatusCircus pygargus

Falco sp.Accipiter sp.

Falco peregrinusGrus grus

Hieraaetus pennatusPERBUT (Pernis-Buteo)

Pandion haliaetusAccipiter gentilis

Milvus milvusAccipitridae

Falco subbuteoNo identificat

Milvus migransButeo buteo

Circus aeruginosusCiconia ciconia

Circaetus gallicusFalco tinnunculus

Accipiter nisusPernis apivorus

Figura 4. Número d’ausplanadores censades perespècie durant el seguimentdel programa PERNIS de latardor de 2006. El valor del’aligot vesper sobrepassa elslímits del gràfic i correspon enrealitat a 2.737 individus.

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500

250

200

150

100

50

0

-50

-100

-150

-200

-250

2005

2006

CadíCanòpolis

Turó Blau

Les PardinesPi Fustera

Puig de l’Àliga-Tres Partions

Coll d’Ares

Santuari de Bellmunt

Serra de Ca l’Estragués

Cap del Port de la Bonaigua

Turó de la Magarolal’Enclusa

Turó de les Gatoses

Els Castellets

Sant Mateu

l’Abellerol núm. 34 - hivern 2008 7

corrents d’aire ascendent (Bildstein2006). Això permetria a aquesta espè-cie migrar a través de la ruta litoral, on,tot i la migradesa dels corrents d’aireascendents, trobaria zones humidesfavorables per aturar-se a descansar. Caldestacar que el període de mostratgedel PERNIS cobreix bé pas postnupciald’aquesta espècie (Figura 7).

Els col·laboradors del programa PERNISEl PERNIS és possible gràcies a la valuo-sa col·laboració de tots els seus partici-pants. Any rere any, i en consonànciaamb l’ampliació de la xarxa d’estacions,va incrementant el nombre de col·labo-radors del projecte (Taula 1). El PER-NIS rep el suport del Departament deMedi Ambient i Habitatge de la Gene-ralitat de Catalunya, concretament alParc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa i al Parc Natural del Cadí-Moi-xeró, de la Diputació de Barcelona, alParc Natural del Garraf, i del Parc deCollserola. Un agraïment molt especialper a tots ells.

Participar en el programa PERNISPer participar en el projecte PERNIS heude posar-vos en contacte amb el seucoordinador: Oriol Baltà info@ornito-logia.org 93 458 78 93

ReferènciesBaltà, O. 2006. Segon any de segui-

ment de la migració postnupcial derapinyaires i aus planadores. L’Abellerol29: 4-9.

Bildstein, K.L. 2006. Migrating rap-tors of the world: their ecology and con-servation. Cornell University Press, Cor-nell.

Cramp, S. & Simmons, K.E.L. 1980.Birds of the Western Palearctic. Volu-me II. Hawks to Bustards. Oxford Uni-versity Press.

Herrando, S. & Baltà, O. 2005. Pri-mers resultats del programa PERNIS.L’Abellerol 25: 4-8.

ORIOL BALTÀ & SERGI HERRANDOinfo@ornitologia.org

Figura 6. Nombre d’individus d’arpella vulgarcensats per estació durant el seguiment delprograma PERNIS durant la tardor 2006.

Figura 7. Nombred’exemplars d’arpellavulgar censats per sessiódurant el seguiment delprograma PERNIS durantel període 2003-2006(vermell). S’han utilitzatles dades de totes lesestacions del programaPERNIS que vanfuncionar durant les 4temporades deseguiment.

120

100

80

60

40

20

0

agost setembre octubre

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Codi Estació1 Cadí Jordi Dalmau, Jordi Nicolau, Sara Orgué i Alberto Maceda2 Volcà d’Aiguanegra Fran Trabalon i Emili Bassols3 Canòpolis Rodrigo del Amo4 Puig de l’Àliga-Tres Partions Marc Peris, Cisco Guasch, Pere-Xavier Albornà, Xavier Bayer i Humbert Salvadó5 Turó de la Magarola Daniel Díaz, Albert Petit, Jordi Ponce i Francesc Llimona7 Sant Mateu Jordi Sala i Jaume Castellà8 l’Enclusa Ramon Prat i Josep Mª Prat11 Turó de les Gatoses Alfons Delgado, Joan Ventura i Joaquim Casanovas13 Serra de Ca l’Estragués Javier Mendoza14 Les Pardines Ann Matschke i Jordi Dalmau16 Sant Miquel Girona Miguel Ángel Fuentes, Dani Valverde, Enric Fàbregas i Ponç Feliu18 Santuari de Bellmunt Andrés García, Jordi Baucells i Jordi Erra19 Tossal Carissols Fermí Sort22 Pi Fustera Ferran Arenas24 Coll d’Ares Manel Dinarès25 Turó Blau Carlos Alberto Oliver26 Els Castellets Òscar Pérez27 La Pollosa Josep Lainez28 Comanegra Joan Vidal29 Castell d’Ascó Ivan Jurado30 Cap del Port de la Bonaigua Maria Pou i Mar Balagué31 coll del Portús Marc Bertran, Albert Campsolinas i Àlex Ollé32 lo pilar d’Almenara Marc Anton i Oriol Baltà33 can Paloma Jaume Soler, Jordi Cerdeira i Eugeni Capella34 Picamoixons Pere Josa

1-45-89-12

13-1617-2021-24

25-28

29-32

33-36

37-40

Taula 1. Col·laboradors del projecte PERNIS durant l’any 2006.

l’Abellerol núm. 34 - hivern 20088

REPORTATGE

Per què hem d’enviar lesnostres observacions al CAC?

El CAC és el Comitè Avifaunís-tic de Catalunya, un comitèd’experts en identificació i enl’avifauna de Catalunya que va

néixer l’any 2001 davant la necessitatde poder avaluar les citacions d’ocellsrars que arribaven als diferents projec-tes de l’ICO, així com d’establir l’esta-tus de cada taxó al nostre país. El CACés responsable de la Llista Patró delsOcells de Catalunya, del procés d’ho-mologació dels registres d’ocells rars, dela categorització i determinació de l’es-tatus dels taxons d’aus observades alnostre país, i de l’adopció o adaptaciódels canvis taxonòmics a la llista patró.

Per a què serveixen les rareses?Serveix d’alguna cosa documentar lesrareses? És el freqüent debat sobre laimportància de les ‘anècdotes’ en bio-logia. Per a molts observadors, la ‘cace-ra’ de rareses té més interès esportiu quecientífic, però la recopilació rigorosa isistemàtica d’aquestes citacions pot ser-vir per investigar qüestions tan impor-tants en ornitologia com les invasionsnaturals, l’expansió de les àrees de dis-tribució, o les migracions. L’anàlisi delconjunt de dades permet, a llarg termi-ni, valorar si hi ha un patró o bé les dadeses reparteixen a l’atzar en el temps i enl’espai. També permet descobrir ten-

dències, i valorar les possibilitats queuna determinada espècie es presenti alnostre país de forma natural.

Què passa si no s’envien les dades?Els comitès de rareses donen validesacientífica a les observacions d’ocells rars,homologant-les si és el cas. Per això, elscomitès han de poder arribar a la matei-xa conclusió que els observadors amb

les dades que aquests aportin: des-cripcions, fotografies, etc. Aquestes dadeshan de poder quedar arxivades per sien el futur requereixen de ser revisades.

Les dades no homologades deixen detenir validesa científica, no pas perquèno siguin certes, sinó perquè no sónverificables. Quan les citacions d’ocellsrars no s’envien als comitès, això cau-sa diversos problemes:

En aquest reportatge s’explica la funció, composició i objectius del Comitè Avifaunístic deCatalunya (CAC) i la importància de la troballa i comunicació posterior d’un ocell rar per ala seva homologació.

Imatge de la darrera reunió del CAC, el 13 de gener de 2008, al delta de l’Ebre.D’esquerra a dreta, i de dalt a baix: Jordi Clavell, Àlex Ollé, Joan Castelló, José LuisCopete, Oriol Clarabuch, Albert Cama, David Bigas i Ferran López.

Quadre 1. El “xarxet marbrenc” que no ho era

L’abril de l’any 2001 va ser observat aquest ocell a La Selva, i la citació es va publi-car al corresponent anuari, on s’indicava que va aparèixer acompanyat d’un Anassibilatrix, i això feia sospitar una procedència de captivitat. El patró de les cober-tores del dors, flancs, infracobertores caudals i terciàries, amb una coloració i dis-seny estranys per a Marmaronetta angustirostris, així com l’estructura general del’ocell descarten aquesta espècie i tot fa pensar que es tracta d’un híbrid.

Imatge xarxet marbrenc que no ho era.

Jo

rdi C

lave

ll

Car

les

Gin

ès

l’Abellerol núm. 34 - hivern 2008 9

• Alguns taxons no són a la LlistaPatró senzillament perquè cap observa-dor n’ha tramès una citació al CAC. A laLlista només s’hi poden incorporar ocellsrars quan compten amb registres homo-logats.

• No podem establir l’estatus o el patróde presentació d’alguns taxons a Cata-lunya. Per exemple, sabem de l’existèn-cia d’almenys 42 citacions de morell bui-xot Aythya marila a Catalunya des de1985, però cap d’elles ha estat homolo-gada fins ara, i ni tan sols és a la LlistaPatró. Si el conjunt de les dades fossinvàlides científicament, potser sabríemla fenologia i la distribució d’aquest ocell.Passa el mateix amb un bon nombred’espècies.

• Les dades de Catalunya, en ser

incompletes, no són representatives enun context europeu, mediterrani oibèric. Òbviament això no passa nomésa Catalunya.

• Es donen erròniament com a bonesdades que no ho són (vegeu Quadre 1).

• Es perden dades que, analitzadesen conjunt, poden ajudar a crear nouscriteris per a la identificació (vegeu Qua-dre 2).

El recorregut d’una citació: del camp als arxiusL’observador detecta un ocell rar. Inten-ta fotografiar-lo i allà mateix pren ano-tacions sobre les característiques de l’o-cell (plomatge, estructura, mida, edat,sexe), si pot ser en comparació amb d’al-tres espècies semblants, el seu compor-

tament, i les dades bàsiques del registre(data, lloc, ...).

Posteriorment, descarrega la fitxa d’ho-mologació del web del CAC i l’omple(http://www.ornitologia.org/monito-ratge/cac.htm), tenint cura de deixar benclar qui és l’autor de la citació. Trametla fitxa al CAC (cac@ornitologia.org obé per correu postal al C/. Girona 168,Barcelona 08037).

El Coordinador del CAC rep el regis-tre, en comunica la recepció al remitent,i li assigna un codi numèric. Amb totsels registres rebuts, cada trimestre enviauna circulació a tots els membres delcomitè, que estudiaran la documenta-ció i faran arribar el seu veredicte rao-nat (acceptar, no acceptar o pendent)en el termini d’un mes. Si no hi ha acord,

Quadre 2. No tots els capsigranys sense blanc a les primàries són balears!

Pel que fa a Lanius senator badius, el CAC només considera per ala seva homologació els ocells estudiats en mà, la identificació delsquals se suporti amb dades biomètriques. Qualsevol altra dada esconsidera per ara com a no acceptable, en base als coneixementsrecents sobre aquest taxó. En alguns ocells observats al camp oanalitzats a partir de fotografies, el blanc de les primàries pot noser visible, tal i com ja hem pogut comprovar amb ocells estudiatsen mà. El CAC està treballant en els criteris per a la correcta iden-tificació d’aquest taxó.

Quadre 3. Preguntes i respostes

• Tinc una citació d’una raresa de fa molts anys... Serveixde res enviar-la?Si. Totes les dades des de 1800 són homologables.• He vist un cigne mut, però crec que l’han deixat anar. Hoenvio?Si. En el procés d’homologació s’avalua la identificació de l’o-cell, però també la seva categoria (origen natural o no). Elconjunt de les dades permetrà saber si hi ha registres d’o-cells salvatges.• N’hi ha prou amb una foto?Si i no. Si la foto permet identificar correctament l’ocell, noméscal que s’hi afegeixin les dades bàsiques de l’observació. Òbvia-ment, sempre és millor acompanyar la foto d’una descrip-ció, ni que sigui d’allò que no es veu en la foto.• Per què no homologueu les fotos que trobeu a internet?Per a iniciar el procés d’homologació d’una citació, actual-ment preferim comptar amb l’autorització dels seus autors.

• Per què hi ha espècies que s’han de trametre al CR-SEO?Quan el CAC va néixer, el CR-SEO ja portava molts anys fun-cionant, i va semblar preferible establir una col·laboraciócientífica entre ambdós comitès, que podrà variar en elfutur.•Jo sé el què vaig veure, per què m’ho han de certificar?Si la identificació va ser correcta, el CAC ha de poder arri-bar a la mateixa conclusió. Sense homologació, una dada noés científicament vàlida. Però això no vol mai dir que no siguicerta!• Cal que enviï un registre d’un cigne mut? Amb què espodria confondre?Sí que cal. No tots els ocells rars són difícils d’identificar. ElCAC analitza els registres dels ocells rars, independentmentde si és o no difícil identificar-los. A més, si no disposemd’aquestes dades, no podem establir patrons de presenta-ció.

Dav

id B

igas

l’Abellerol núm. 34 - hivern 200810

REPORTATGE Per què hem d’enviar les nostres observacions al CAC?

Lalta participació d’aquest cer-tamen, a més de mostrar l’in-terès creixent per l’ordre deles estrigiformes, permetia ofe-

rir un programa tan ampli com inte-ressant i les ponències van aprofundiren nombroses temàtiques. Es va dedi-car gran part de la primera jornada aun taller específic de tècniques de censi seguiment, encapçalat per una xerra-da introductòria per part de dos delsorganitzadors de la conferència, DavidJohnson i James Duncan, seguida de

presentacions que exemplificaven dife-rents mètodes. Al final del taller es vadistribuir un DVD amb tota la biblio-grafia publicada en relació amb el tema(disponible a la biblioteca de l’ICO pera aquells que la vulguin consultar).

Les tres jornades de treball restantsvan ser molt intenses, cadascuna d’e-lles es va iniciar amb una sessió plenà-ria a càrrec d’Ian Taylor, Erkki Korpi-mäki i Geoff Holroyd, respectivament,que van donar pas a sessions paral·lelesde presentacions a dues sales diferents

relatives a comportament, selecció d’hà-bitats, fisiologia, tendències poblacio-nals, selecció de preses, amenaces, con-servació i la significació cultural delsmussols. A més de tot l’intercanvid’informació de les presentacions, a lasala on s’oferien els refrigeris a les pau-ses s’exhibien prop d’una cinquantenade pòsters.

L’organització també va preveuremoments de lleure i es van projectardiverses pel·lícules –de mussols– a últi-ma hora del dia, a part d’oferir un dia

CONVOCATÒRIES

Conferència Mundial de Mussols a Groningen (Holanda)Del 31 d’octubre al 4 de novembre de 2007 la ciutat holandesa de Groningen va acollir laconferència mundial de mussols. Més de 140 participants de 30 països es van reunir perposar en comú projectes, detectar necessitats i establir compromisos que assegurin laconservació dels mussols arreu del món. L’organització de la conferència va anar a càrrec deBirdLife International a Holanda, el Global Owl Project i la World Owl Trust.

el Coordinador tornarà a enviar unarecirculació, amb noves dades dema-nades a l’observador si és oportú, i ambun nou termini d’un mes. Els casos mésdifícils s’estudien en una reunió del CAC.

Un cop el CAC ha emès un veredic-te, el coordinador ho comunica a l’ob-servador i l’estadístic prepara les dadesper als arxius del comitè. Finalmentaquest es fa públic en el proper Infor-me de rareses, i llavors es veurà si lanova dada aporta informació que per-

meti establir o modificar un patró depresentació. La citació s’afegeix als esta-dístics (vegeu Quadre 4) i, si és el cas,a la Llista Patró.

Quantes espècies d’ocells s’han vist a Catalunya?Una de les funcions del CAC és el man-teniment de la llista dels ocells obser-vats a Catalunya, la Llista Patró. El CACestableix els criteris metodològics pera aquesta tasca, i resol les dificultats que

deriven de la seva aplicació. Així, podemsaber, per exemple, que fins el juliolde 2007 a Catalunya s’havien observat395 espècies (437 taxons) en les cate-gories A, B i C. La Llista, que és dispo-nible al nostre web (www.ornitolo-gia.org/monitoratge/cac7.htm), s’ac-tualitzarà de forma periòdica amb elsnous coneixements i les noves decisionsque es vagin prenent.

AgraïmentsEl CAC agraeix a tots els observadorsque ens han enviat les seves citacions ocomentaris, així com al Parc Natural delDelta de l’Ebre les facilitats per la reu-nió, tant a l’Illa de Buda, com poste-riorment al casal dels Muntells.

JORDI CLAVELL, JOSÉ LUIS COPETE & DAVID BIGAS

cac@ornitologia.org

Quadre 4. Algunes xifres

• El CAC ha homologat citacions de 39 taxons diferents. 96 taxons més comp-ten amb citacions homologades pel CR-SEO.• El CAC ha analitzat fins ara 161 citacions d’ocells rars a Catalunya.• L’espècie que compta amb més citacions homologades pel CAC és el gaviàargentat de potes roses Larus argentatus, amb 23 registres, seguit del sit blancPlectrophenax nivalis, amb 8.

’

l’Abellerol núm. 34 - hivern 2008 11

CONVOCATÒRIES Conferència Mundial de Mussols a Groningen (Holanda)

d’activitats fora del centrede convencions amb l’ofer-ta de diverses excursionsornitològiques i la possibi-litat d’assistir a les activitatsdel Dia Nacional de l’Estu-di dels Mussols, una tro-bada amb el gran públicholandès.

Entre la pluralitat de pro-cedències dels participantsva destacar la llarga tradi-ció en l’estudi dels mussolsdels nord-europeus, o l’a-plicació d’avenços tecnolò-gics en les investigacionsdels nord-americans i cana-dencs, contrastant sobretot amb els paï-sos en ple desenvolupament: països comles Filipines o Tailàndia allotgen propd’una vintena d’espècies i a la confe-rència es va presentar un dels pocs tre-balls existents sobre l’ecologia del xotindi Otus bakkamoena, i fins aleshoresnomés s’havia publicat un únic estudisobre la biologia del gamarús de HumeStrix butleri, espècie distribuïda pel Prò-xim Orient. A banda de contrastos, tam-bé es van fer evidents aspectes conjunts,com la falta d’informació de moltes espè-cies a tot el planeta, i que molts dels pro-blemes de conservació als quals han defer front els 20 gèneres, les 216 espèciesi les 435 subespècies de mussols avuidescrites són comuns.

Respecte la informació sobre algunesde les vuit espècies que també són pre-sents a Catalunya, va ser reconfortantconèixer casos com el retorn de l’òlibaTyto alba al nord d’Holanda, exposat perJohan de Jong, que de 8 parelles exis-

tents l’any 1979 van passar a 550 l’any2005. O el programa de control de pla-gues de micromamífers, mitjançant l’a-cord amb els pagesos i la col·locació decaixes niu per a òliba, a planes agríco-les d’Israel. També va ser rellevant l’am-pli ventall de treballs relacionats amb elmussol pirinenc Aegolius funereus i, perexemple, les implicacions sobre gestióforestal obtingudes a través dels treballsde ràdio-seguiment. O la gran implica-ció col·lectiva aconseguida en campan-yes de cens de mussol comú Athene noc-tua a Bèlgica. Un cas més extrem és eldel mussol emigrant Asio flammeus que,donada la davallada que pateix a granpart de la seva àmplia distribució i lamanca d’informació que se’n té, en eldecurs de la conferència es va formar elgrup internacional de treball de l’espè-cie (International Short-eared Owl Wor-king Group). Els exemples d’interès pera l’estudi i conservació de les espèciespresents a Catalunya i Espanya van ser

múltiples, però cal lamen-tar que, malgrat l’abundàn-cia d’espècies a la penínsu-la, la presentació de treballsd’estudiosos del nostre paísva ser purament testimonial.

La conferència es va clou-re amb les conclusions que,lluny de fer un resum de lespresentacions, es van mate-rialitzar, aprofitant la con-centració d’experts, en lavotació i l’acord de dotzeresolucions: els punts quees pretenen impulsar com agrup per a la conservació iel coneixement del mussols.

En aquest sentit, voldria destacar la inten-ció de promoure la conservació de lespoblacions de mussols en espais agrí-coles i forestals d’Europa, pel fet que laseva viabilitat permet conèixer l’estat deles moltes altres espècies que puguinacollir aquests entorns àmpliament enregressió al continent.

Un aspecte remarcable de l’organit-zació va ser la capacitat de crear unaatmòsfera de treball col·lectiva i pro-moure la cohesió com a grup ambfinalitats i objectius comuns.

La conferència va finalitzar amb l’em-plaçament de tots els participants a lapropera trobada, a l’Uruguai, l’any 2010.

Els resums de les presentacions i lesresolucions adoptades els podeu trobaral lloc web www.worldowlconferen-ce.com, i les actes es publicaran en unaedició especial d’Ardea, la publicació dela Netherlands Ornithologists’ Union.

HUGO FRAMIShugoframis@yahoo.com

Hu

go

Fra

mis

l’Abellerol núm. 34 - hivern 200812

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

JuliolA l’Alt Camp sembla que hi vaniar una parella de morell deplomall Aythya fuligula durantel juliol. Al delta de l’Ebre es vaveure un ànec canyella Tador-na ferruginea el dia 1. El presu-mible martinet híbrid del del-ta de l’Ebre es va veure per lazona de la Tancada tot el mesde forma irregular. La primeraquinzena del juliol es van regis-trar 10 falcons de la reina Fal-co eleonorae: set al Solsonès eldia 2, un al Baix Empordà el dia4, un altre al Pla d’Urgell el dia 6, i unal delta del’Ebre el dia 15. També al del-ta es van registrar quatre escuraflasconsbec-fí Phalaropus lobatus a la punta dela Banya: un el dia 15 i tres entre els dies26 i 27. A Girona, el mateix gavià caspiLarus cachinanns de segon any es va veu-re un altre cop entre els dies 4 i 15 aPedret, Alt Empordà. Un xatrac de becgroc que semblava Sterna elegans peròdel qual, malgrat haver-lo tingut en mael 2006, no s’acaba de descartar la pos-sibilitat d’híbrid entre bengalensis i sand-vicensis, va ser vist entre els dies 5 i 8 ala desembocadura del Llobregat. Por-tava una anella de PVC groc i era segu-

rament l’ocell anellat amb PVC el 2006a l’albufera de València com a adult ique, a la vegada, havia estat anellat prè-viament en pas a les maresmes de l’O-diel, Huelva, com a xatrac elegant. El dia17 es va veure un somorgollaire Uriaaalge volant cap al nord davant el portde Barcelona.

AgostLa dispersió postnupcial de l’espècie ensva deixar tres exemplars de xarxet mar-brenc Marmaronetta angustirostris al del-ta de l’Ebre el dia 25. A la mateixa zonatambé hi va aparèixer un ànec capblancOxyura leucocephala de 1r any entre els

dies 25 i 26, mentre que aldelta del Llobregat hi haviauna femella de morell xoco-later Aythya nyroca el dia10. A la Tancada, delta del’Ebre, es va deixar veureel presumible híbrid demartinet dels esculls iblanc. Almenys 10 falconsde la reina es van registrarentre el dia 10 i finals demes: quatre al Gironès(entre els dies 10 i 13), tres

als aiguamolls de l’Empordàels dies 16, 20 i 26, i diver-sos exemplars aïllats per Oso-na, Segrià i Alt Empordà ladarrera desena del mes. A par-tir del dia 18 i almenys fins eldia 24, es va registrar una fot-ja banyuda Fulica cristata aldelta de l’Ebre. El dia 31 es vatornar a veure la fotja ban-yuda UT al delta del Llobre-gat, a cal Tet. Aquesta fotja hatornat al delta del Llobregatcada any des que va ser alli-berada l’1 d’abril de 2003 amb

19 exemplars més a la Reserva Naturaldel Remolar-Filipines. Aquesta matei-xa fotja també s’ha anat veient de formaalternativa al delta de l’Ebre. Els darrersdies del mes es van produir dues obser-vacions de corriol pit-roig Charadriusmorinellus: una entre els dies 23 i 28 aldelta del Llobregat, i una altra el mateixdia 28 a Fornells de la Selva. El dia 25es van trobar un total de 7 territs beca-dells Limicola falcinellus en diferents llocsdel delta de l’Ebre. També hi va aparèi-xer una siseta cendrosa Xenus cinereusal mateix delta. L’aparició de xatracs debec groc semblants al xatrac elegant oque siguin híbrids d’alguna mena sem-blants a l’anterior continuà l’agost ambun ocell que potser era el mateix vist elmes anterior a València, que no duia ane-lles, però que tenia la base del bec moltvermella i, per tant, se semblava molt aun elegans típic. Aquest ocell va ser vistentre els dies 15 i 18 al port de Tarra-gona. Potser aquest mateix ocell o unaltre va ser vist el dia 21 a la platja de laMarquesa, delta de l’Ebre. A Montcadai Reixac, al riu Besòs, es va trobar unjuvenil de cuereta citrina Motacilla citre-ola el dia 20. Durant el mes es van ane-

Xatrac de bec groc

Escuraflascons de Wilson

Âle

x O

llé

Alb

ert

Cam

a

D’aquest període cal destacar el xatrac de bec groc d’identitat desconeguda que vasovintejar pel litoral català, un territ cuablanc i un escuraflascons de Wilson alsaiguamolls de l’Empordà durant el setembre, i dos mosquiters de doble ratlla i dosrepicatalons petits a d’altres indrets de Catalunya durant l’octubre.

Crònica Ornitològica Juliol – Octubre 2007

l’Abellerol núm. 34 - hivern 2008 13

llar dues boscarles d’aigua Acro-cephalus paludicola una a Flixel dia 9 i una altra als aiguamollsde l’Empordà el dia 24. Uns diesmés tard la reserva de Sebes aFlix també va ser l’escenari d’u-na raresa anellada: un pinsàcarminat Carpodacus erythri-nus el dia 25.

SetembreContinuaven veient-se dos xar-xets marbrencs al delta de l’E-bre entre els dies 7 i 10 i dosmorells xocolaters al delta del Llobregatel dia 9. També el martinet de la Tanca-da continuava veient-se ara per la Tan-cada (a principis de mes) o bé cap a l’En-canyissada (entre el 19-27.9). A Lleida esva veure un bitó el dia 26 a la finca SantMiquel, en un àrea aquesta del Segrià onl’espècie podria acabar-hi niant o simés no, essent de presència regular i esta-ble. El dia 20 es va veure un ibis sagratThreskiornis aethiopicus a prop del PobleNou del Delta de l’Ebre. El rapinyairemés interessant del més va ser un sub-adult d’àguila cridanera grossa Aquilaclanga citat el dia 27 damunt Menàrguens,Lleida. Al llarg del més es van citar sisfalcons de la reina, sobre tot a l’Empordài comarques properes. La fotja banyu-da ‘UT’ va restar al delta del Llobregatalmenys fins el dia 15. El pas de corriolspit-roig va augmentar durant els primersdies del mes i es va estendre fins migsetembre, amb un total de tretze exem-plars citats: 5 exemplars al Matagalls eldia 1, 3 exemplars al delta del Llobregat

el dia 3, 2 a Gallecs el dia 5, 1 a Llançàentre els dies 9 i 10, un altre al delta del’Ebre entre els dies 11 i 12 i un últim alMontseny el dia 16. El setembre va serpropici per a limícoles rars: el primerterrit cuablanc Calidris fuscicollis per ales comarques de Girona va ser un adultals estanys del Matà, PN Aiguamolls del’Empordà entre els dies 2 i 5. De territspectorals se’n van citar dos: un juvenila la Reserva Natural del Remolar -Filipi-nes, delta del Llobregat entre els dies 8i 19 i un altre als aiguamolls de l’Em-pordà entre els dies 23 i 29. Al delta del’Ebre, dos dels territs becadells, els queestaven al Goleró, es van deixar veure totel mes, entre els dies 1 i 28. El dia 28 esva trobar un territ rogenc Tryngites subru-ficollis a la platja de ca l’Arana, delta delLlobregat, però encara més rar va ser unprimer hivern d’escuraflascons de Wil-son Phalaropus tricolor trobat altre copal Matà, PN Aiguamolls de l’Empordà,entre els dies 24 i 29 i que va ser el segonper a la zona després d’un altre exacta-

ment un any abans. Un gavi-not de segon any calendaries va detectar des de la des-embocadura de la Torderael dia 3. Les campanyes d’a-nellament van produir unparell de captures de cuere-ta citrina de l’any: una el dia20 a Ivars d’Urgell i una altraal delta de l’Ebre el dia 16.També anellada va ser unabosqueta icterina Hippolaisicterina a Argentona el dia20, mentre que una bosqueta

pàl·lida occidental Hippolais opa-ca va ser citada al parc del carrerOlímpic, a Sant Adrià de Besòs eldia 11. Altres anellaments interes-sants són els d’un tallarol xerrai-re Sylvia curruca a Salt, Gironès eldia 15, o el d’un papamosquesmenut Ficedula parva present aldelta del Ebre entre els dies 13 i18. Al delta del Llobregat es va citarun estornell rosat Sturnus roseusel dia 29 i a la Tordera, almenysdos dels nius de la desembocadu-ra del riu tenien pollets ja crescu-

dets de teixidor capnegre Ploceus mela-nocephalus el dia 9.

OctubreCap a finals de mes, entre els dies 29 i31, va aparèixer un èider Somateria mollis-sima a la desembocadura del Francolí,Tarragona. Es van citar dues guatllesmareses Crex crex, una el dia 12 a Cas-sà de la Selva i una altra el dia 22 a Pre-mià de Mar. Junt amb el territ rogencque es va trobar al delta del Llobregatel dia 28 i que va restar-hi fins el dia 9,se n’hi va afegir, breument, un altre desimultani, el dia 1, a la bassa del Binfa-ro, a Alfés, Segrià. Un dels exemplars deterrit becadell del delta de l’Ebre va servist fins el dia 9. L’escuraflascons deWilson dels Aiguamolls va ser vist perdarrer cop el dia 4. La primera piulagrossa Anthus richardi de la temporadava ser vista al delta de l’Ebre el dia 10.El dia 29 ja hi havia tres exemplars a lamateixa zona. En el marc d’un mes ambun total de 10 exemplars de mosqui-ter de doble ratlla Phylloscopus inorna-tus citats al conjunt peninsular espan-yol, dos van fer cap a les nostres terres:un anellat el dia 7 a la Palma d’Ebre,Ribera d’Ebre, en un lloc atípic per l’es-pècie i un altre, el dia 16 en un indreton ja hi havia citacions prèvies: la Reser-va Natural del Remolar-Filipines. Tam-bé es van anellar dos repicatalons petitsEmberiza pusilla anellats: un el dia 7 aPalau de Plegamans i un altre el dia 24a Mataró.

RICARD GUTIÉRREZ

gutarb@hotmail.com

Territ cuablanc

Mosquiter de doble ratlla

Po

nç

Feliu

Raü

l Aym

í

l’Abellerol núm. 34 - hivern 200814

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Jovani, R. 2006

Scaling in bird coloniality. Individual behaviour, spatial patternsand population dynamicsTesi doctoral, Universidad de Sevilla

L’estudi d’un sistema complexcom el de les colònies d’ocells ésel que ha inspirat al nostrecompany Roger Jovani la seva tesidoctoral, realitzada a la EstaciónBiológica de Doñana (CSIC) i laqual pot ser consultada en labiblioteca de l’ICO.

Roger Jovani és un ornitòlegpolivalent, inquiet i ambiciós,a qui no agraden els caminseixarmats i ha demostrat sem-

pre una inesgotable fascinació per laciència. La seva tesi s’estructura en vuitcapítols vertebrats mitjançant tres ele-ments: l’ús d’unes eines analítiquescomuns, la recerca precedent sobre colo-nialisme i una perspectiva que eixam-pla l’habitual marc explicatiu que apor-ta la selecció natural. Amb això demos-tra el seu talant i instint investigadorbasats en la concatenació d’avanços ifusió de disciplines.

El títol del treball indica quins són elsaspectes de la temàtica en què profun-ditza i que intenta integrar: els patronsde distribució espacial de nius i les midesde les colònies d’ocells com a efecte dela conducta dels individus. La tesi comen-ça amb una exposició dels antecedents,els objectius i la base teòrica desenvo-lupada en l’estudi del colonialisme. Pos-tula que els patrons colonials que s’ob-serven no són únicament fruit de l’op-timització de la conducta dels ocells al’ambient per selecció natural, sinó quetambé són deguts a processos autoor-ganitzatius i a regles de decisió simplesdel tipus polze amunt o avall, el que esconeix com a racionalitat limitada. SegonsMurray Gell-Mann, pioner i impulsorde l’estudi de la complexitat, les pro-pietats dels sistemes complexos són

emergents i l’exemple més gran és elpropi univers.

En el segon capítol descriu les dueseines analítiques que hi aplica: l’anàliside les freqüències de mida de colònia(les quals segueixen distribucions decua llarga) i l’anàlisi per recompte decaixes, per al qual desenvolupa un algo-ritme que redueix el temps de compu-tació d’hores a segons quan s’executael programa d’anàlisi.

En el capítol següent descriu quanti-tativament la distribució de nius de cigon-ya. Els resultats revelen patrons fractalsi que la distribució de les mides de les“colònies” s’ajusta a una llei potencial,és a dir, s’estructuren en forma de grupsdintre de grups els quals, a més, no pre-senten una mida característica. A con-tinuació, explora la capacitat explicati-va de les lleis de potència truncades perestudiar els efectes que poden tenir elscomportaments individuals sobre lesmides de les colònies de les poblacionsde xoriguer petit als Monegros i Anda-lusia. Les desviacions d’aquests patronsrespecte les lleis potencials suggereixenque les interaccions agonístiques en lescolònies poden jugar un paper impor-tant en la seva mida.

El cinquè capítol consisteix en un estu-di de les mides de colònia de 20 espè-cies d’ocells marins a Gran Bretanya iIrlanda a partir de més de 4 milions denius. L’anàlisi de les dades transforma-des logarítmicament revela l’existènciade patrons amagats en les cues de lesdistribucions que s’ajusten a distribu-cions log-normals o a lleis potencials. Acontinuació, demostra que certes carac-terístiques del colonialisme de les espè-cies són específiques de l’espècie i esmantenen constants arreu de la seva dis-tribució geogràfica. Indaga què hi ha al

darrera de la coneguda hipòtesi que sos-té que les espècies difereixen en la midade les seves colònies fent ús d’un bancde dades de quasi 19 milions de niusde 80 espècies localitzats en quatre àre-es de l’hemisferi nord. Malgrat la granvariació en la mida de les colònies quepresenta una espècie, les seves pobla-cions arreu del món presenten distri-bucions de mides de colònia similars iamb mides mitjanes i màximes sem-blants.

El setè capítol aborda la qüestió del’emergència de l’heterogeneïtat en lescolònies d’ocells. Fins a la meitat delsegle XX es considerava que aquest feno-men sorgia de l’heterogeneïtat ambien-tal i individual subjacent. Mitjançant unmodel de simulació que imposa l’ho-mogeneïtat de l’hàbitat i de la conduc-ta dels ocells es demostra que els patronsde distribució de nius en fractals podenexplicar-se a partir de l’atracció cones-pecífica típica dels ocells colonials quanhan de decidir on construir el seu niu.Per tant, les colònies que s’estructurenaixí podrien constituir un interessantpunt de partida per testar l’existènciade processos que intervenen en les des-viacions d’aquest patró “bàsic”.

La secció final fa recapitulació de latesi i conclou mostrant una mirada per-sonal al futur de la investigació del colo-nialisme dels ocells. Com en tots els seustreballs, destaca l’ús admirable de recur-sos analítics i la mestria en l’exposiciódels resultats en forma de figures i tau-les. La tesi d’en Roger és una veritablecontribució a l’avanç científic, produc-te de la transferència de coneixementsentre disciplines, de la seva creativitat id’una dedicació apassionada a l’estudide la naturalesa.

SANTI GUALLAR

l’Abellerol núm. 34 - hivern 2008 15

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiquesNOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Gibbons, D.W., Donald, P.F., Bauer, H.-G., Fornasari, L. & Dawson, I.K. 2007

Mapping avian distribution: the evolution of bird atlases. Bird Study 54: 324-334

Aquest article publicat a la revistaBird Study fa una interessantrevisió sobre els atles d’ocells: quèsón, què han estat i cap on anem.En Xavier Ferrer fa una ressenyad’aquest treball de vigentactualitat.

El primer intent d’atles ornito-lògic fou el 1960 emprant dadesdes de 1952, mentre que el pri-mer atles sistemàtic d’ocells es

publicà el 1970 (escala local) i el 1976(escala d’estat) tots ells, òbviament, alRegne Unit. El cim dels inicis dels atlesfou a mitjans dels anys vuitanta i el deles publicacions, a les darreries dels nor-anta. Aquestes dades són aportades peraquest article el qual pretén “examinarquantitativament l’evolució dels mèto-des dels atles d’ocells (...) per docu-mentar els mètodes més freqüentmentutilitzats, quantificar els seus canvis alllarg del temps, i identificar els patronsque, a grans trets, podrien utilitzar-seen la planificació de futurs atles”. Elsautors han recopilat informació de 411atles (75% europeus, 18% nord-ameri-cans i 7% de la resta del món) des del1951 fins el 2005, i dels quals n’han ana-litzat el 60%. L’article és interessant peròirregular en l’acompliment dels objec-tius ja que s’estén poc en l’exploraciódel tema de les noves metodologiesemprades per a les estimacions de l’a-bundància i, en canvi, és poc útil persabuda, la informació sobre les relacionsentre la superfície a mostrejar amb, elmètode d’estima de l’abundància, o ambla grandària del quadrat triat. Hi ha peròrecopilada força informació fàcil de lle-gir i entendre.El buidat dels atles locals i regionals delsdiferents estats ha estat exhaustiu sola-ment en les llengües dels autors de l’ar-ticle: anglès, italià i alemany. Així, el més

nombrós dels europeus és Itàlia amb 72atles menors, seguit d’Alemanya i Reg-ne Unit amb 51 cadascun, Espanya amb23 (sense filar prim, jo n’he contabilit-zat almenys 30) i França amb 19. Herelacionat el nombre d’atles regionals olocals amb la superfície de l’estat en lacerca de patrons. Bèlgica (2348 km2/atles),Suïssa (4128 km2/atles) i Itàlia (4185km2/atles) són els que disposen de mésatles menors per unitat de superfície.Penso en la possible temàtica sociopo-lítica al darrere d’aquest patró, com l’e-lement sòciocultural dels cantons suïs-sos, o la antiquíssima organització ita-liana en petits principats, o el cas delBenelux on Holanda no té cap atlesmenor, mentre Bèlgica en té 13. M’ha-gués agradat trobar (en un web associatper exemple) el llistat complet de totsels atles seleccionats.

Al meu entendre l’article presenta tresconclusions pràctiques. Una és la reco-manació que en els futurs atles es facinestimacions de l’abundància (solamentun 30% dels publicats ho fan) ja quegairebé costen el mateix en temps, volun-taris i recursos que els que no ho fan.L’altre, la consideració que la recopila-ció i el temps d’anàlisi en molts delscasos iguala o supera el temps de tre-ball de camp. La tercera és el desenvo-lupament d’una fórmula que en base ala selecció de la mida de cel·la i del totalde superfície a mostrejar, permet cal-cular el nombre de birdwatchers neces-saris. En el cas de Catalunya de 10x10km, el model teòric prediu 206 obser-vadors i van ser 129 en l’atles de 1984i 497 al 2004. Cal afegir que la densi-tat mitjana mundial és de 0,08 obser-vadors per km2, però oscil·la de 0,00001a 1,24. Curt i ras ! La formuleta sola-ment indica, ja que la realitat imposaorganitzar-se en funció del personal dis-ponible i no de l’òptim teòric.

De tots els atles, la bibliografia de l’ar-ticle en cita 14 un dels quals (Estrada icol. 2004) és el dels ocells nidificants deCatalunya. Surt dos cops citat específi-cament i sempre pertanyent al sectormetodològic més avançat en l’estima deles abundàncies. Per propiciar una salu-dable autosatisfacció, tradueixo lliura-ment els apartats on surt referenciat:

“Una proporció relativament alta delsatles (48%) presenten estimes de pobla-ció per a cadascuna de les espècies enl’àrea mostrejada, derivades de dades del’atles o d’altres fonts. Alguns han anatmés lluny i han analitzat les dades perderivar informació sobre associació d’hà-bitats, preferències altitudinals o situa-ció de conservació (Estrada i col. 2004)”.

“La sofisticació d’alguns atles recents,els quals a més a més de les dades dedistribució afegeixen anàlisis indicadorsd’abundància, selecció d’hàbitat o pre-ferències altitudinals (Estrada i col. 2004),representa una millora significativa sobreels primers atles publicats en la dèca-da dels setanta”

Estic convençut que l’important pres-tigi internacional de l’atlas català es basaen la seva gran i objectiva vàlua cientí-fica i en el fet de dur inclosos resumsamplis en anglès. Cal doncs felicitarno solament la decisió dels responsa-bles científics de l’atles, sinó també ladels patrocinadors que deixant de ban-da l’estretor de mires lingüística, com-binaren el català amb l’actual lingua fran-ca de la ciència, propiciant un llibre moltbo en l’àmbit local fet amb visió, einesi plantejaments internacionals.

Finalment l’article estima en uns160.000 els observadors implicats entots els atles ornitològics del món, unaxifra formidable a inscriure en la con-tribució de l’ornitologia popular a la Citi-zen Science.

XAVIER FERRER

l’Abellerol núm. 34 - hivern 2008

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2008. Vull fer-me soci de l’ICO per al 2008 per la qual cosa rebré: Revista Catalana d’Ornitologia,l’Anuari d’Ornitologia i l’Abellerol. Si us plau afegiu les meves dades al directori de subscriptors.

Tipus de quota1 nn Familiar (36,06 ¤ ) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

nn Individual (24,04 ¤ ) nn Menor de 18 anys (12,02 ¤ )2 Data naixement: ___ /___ /___ nn Europa, individual (30 ¤ )

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat nn nn nn nn Agència nn nn nn nn Control nn nn Número de compte nn nn nn nn nn nn nn nn nn nn

domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura: #

AGENDACAMPANYES D’ANELLAMENTDurant el mes de març s’inicien les campanyes deseguiment de la migració prenupcial incloses en el projectePiccole Isole per a l’estudi de la migració a través de laMediterrània. A partir del 2 de març comença la campanyadels aiguamolls de l’Empordà i del delta del Llobregat i apartir del 17 del mateix mes les de Canal Vell i l’Alfacada aldelta de l’Ebre. Aquestes campanyes s’allarguen fins a finalsde maig. Els interessats en participar poseu-vos en contacteamb l ’Oriol Clarabuch al tf. 638 06 66 46

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals de la CiutadellaPasseig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93Correu electrònic: ico@ornitologia.org Pàgina web: www.ornitologia.org

ICO

1Tots els socis amb domiciliació bancària tindràn un 10% de descompte. 2També fins als 23 anys per a estudiants sense ingressos amb justificant.

Papamosquesgris