NO DIGUIS NI PIUS

1r trimestre 2015-16VI època

Obrim concurs de portades!!+ info a l’interior!

100CELEBREM EL Nº

1

ÍNDEXSaps què m’han dit? 2

Participem 4

Les branques 7

Castors i fures 8

Xatracs 9

Atkrois 10

Pioners i caravel·les 11

Truc 1 14

Truc 2 15

Formació en l’escoltisme 16

Reflexió pedagògica 18

Pius i Societat 20

Cool-tura 24

Elx piusitx viatgerx 26

Concurs de portades 28

Calendari 30

2

SAPS QUÈ M’HAN DIT?

▶ ...A consell, la sala on tots elxs caps es reuneixen per parlar de tots els assumptes del cau, hi ha un suro on hi ha penjades postals d’arreu del món! D’aquesta manera cada vegada que algú marxa a l’extranger ens en fa arri-bar una que afegim allà (si us hi voleu sumar, ja ho sa-beu!!! :) )

▶ ...Tenim una unitat nova! Què? Bé, no exactament. Aquest curs les unitats de Truc 1 i Truc 2 funcionen se-paradament. Per garantir que ambdues tinguin un es-pai per treballar, la sala de material ha passat a ser una altra sala de truc!

▶ ...Ja tenim reservat el te-rreny on farem els Campa-ments de Primavera! Es diu La Planta i es troba a 1km de Sant Esteve de Llémena. Això és vora el municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca de La Garrotxa.

L’entorn és ben maco i ple de muntanyes! I només a 25km en cotxe de la bonica Girona!

▶ ...Enguany els pioners i caravel·les s’han posat molt les piles i ja han escollit quin projecte duran a ter-me aquest any! Volen crear entre tots una obra d’art reivindicativa per tal de re-flexionar sobre alguna pro-blemàtica d’actualitat!

M’han dit que...

3

▶ ...En aquestes reunions (interminables) que fan elxs caps a consell, hi ha hagut dues innovacions: En pri-mer lloc, al començament del consell l’Alba (animado-ra de Truc 1) ens proporciona un recurs que ens ha de por-tar a fer una reflexió peda-gògica que ens ajuda a totxs a plantejar-nos coses que potser d’una altra manera no pensaríem i condimenta la tasca que fem com a caps, enriquint-nos com a perso-

nes. En segon lloc, durant la pausa per sopar (els con-sells acostumen a ser dis-sabte al vespre-nit, o diven-dres o diumenge en un marc horari semblant) tenim una dinàmica destinada a fer co-neixença, pinya i vidilla en-tre elxs caps. Aquesta és or-ganitzada i conduïda durant el seu transcurs pel nostre meravellós equip d’RPs, o Responsables Pedagògics… La Laia Rivera i en Jordi!!!

PARTICIPEMAssemblees escoltesDarrere de tots els caus ma-tinals que hi ha al llarg del primer trimestre, s’amaga la vida participativa de les caps del Pius! Com ja sa-beu, l’Agrupament és dins de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, dins de la De-marcació del Barcelonès i, finalment, dins del Sector 2. Doncs bé, totes aquestes di-visions comporten una sèrie de decisions que cal pren-dre (activitats, objectius, pressupostos, etc.), és per aquest motiu que assistim a tres assemblees cada any, la del Sector, la de la Demar-

cació i la General. Tant l’as-semblea de sector com la de Demarcació van tenir, per diversos motius, poca par-ticipació per part nostra, però l’Assemblea General Ordinària va ser tot un èxit!

Aquest any Cervera va ser qui va acollir aquesta “Festa Major de Minyons” i va ser tot un plaer ser -hi. Correfoc, tabalers, un petit tast de l’Aquelarre, música i boira va ser el que ens va fer sentir com a casa! A l’Assemblea es van prendre grans decisions (hi ha un parell d’articles

5

dedicats a aquestes), però us volem destacar que mem-bres i exmembres de l’Agru-pament, ara formen part d’Equips que treballen per tot el moviment, aquests són el Tomàs Genís que va ser cap d’Atkrois, PiCs i ani-mador de Truc. El Nani, cap d’Atkrois i PiCs. I l’Estel∙la i l’Alba, que ja les coneixeu, aquí us deixem quatre línies que ens han escrit!

Seguint el que ja comença a convertir se en tradició al Sector II, i ara sembla que al Pius, aquest any m’han deixat ser Comissari Inter-nacional de MEG. Això vol dir que, amb un equipàs de gent tant de MEG com de la FCEG (Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge), in-tentarem ajudar tant com poguem els caus per fer los més fàcil això de l’escoltis-me i el guiatge internacio-nal i convertir ho en una millor experiència, tant a Catalunya com a l’estran-ger.

Tomàs Genís

Des de fa poques setmanes sóc Comissari General de MEG i President de la FCEG (Federació Catalana d’Escol-tisme i Guiatge). Això vol dir que continuo vivint la Promesa que vaig fer com a cap de RiNGs al Pius: donar-ho tot per l’escoltisme i el guiatge, perquè crec que és una aventura fantàstica que té sentit i que val molt la pena. A partir d’ara, ho faré des d’un altre rol: vet-llant pel bon funcionament intern de MEG i de la FCEG, representant aquestes dues entitats de cara enfora, i ajudant a tirar endavant el Procés d’Unitat de l’Escol-tisme i el Guiatge Català que tenim entre mans. Perquè el cau mola molt!!

Nani

6

Recordeu que a principi de curs vaig dir que deixava el cau, però que no marxava de Minyons? Aquí va! Aquest any he entrat a formar part de l’Àmbit de Comunicació de l’entitat, que consisteix en crear i gestionar la comu-nicació interna i externa de l’associació. Poder fer escol-tisme i periodisme alhora és fantàstic! Tot i així seguiré traient el cap pel cau, recor-deu: un cop del Pius, sem-pre del Pius!

Judit Meix

Doncs bé, si no teníem prou amb portar branca al cau, l’Alba i l’Estel∙la ens hem endinsat en el món de les formacions! Com sabeu, durant molts anys ens hem estat formant, per treure’ns

el carnet de monitores i de directores de lleure, pero existeix un àmbit, que no es veu tant, que és el dels mo-nogràfics. Els monogràfics són formacions d’un cap de setmana, que serveixen per aprofundir en un tema en concret, del qual se’n volen extreure eines i recursos.

Aixi doncs, al desembre, serem formadores del mo-nogràfic “Introducció a la perspectiva de gènere als Agrupaments”. Sabeu que per a nosaltres el gène-re, el treball que fem per a desenpallegar nos de totes aquelles restriccions que ens vénen donades pel sexe amb què naixem, és un fil im-portant que treballem amb les unitats. Ara ha arribat el moment de compartir aixo amb tot de caps de Catalun-ya! A veure què tal va...!

Alba i Estel∙la

Com veieu, el Pius és ben viu, tan fora com dins de l’Agrupament. I esperem que segueixi així durant molts anys!

7

Les branques

8

VIST: La branca de Castors i Fures començant el 1r trimestre amb tres precioses caps i només 2 infants (dues nenes). Encara que ràpidament nen venen 4 més (una nena i tres nens) i ara per ara la branca ja gaudeix de 7 infants amb la incorporació d’un nen nou. Qui deia que la branca estaria buida aquest any?

Pel que es veu, tenen una missió molt important, despertar un príncep que dorm profundament a l’últim nivell d’un videojoc màgic, així que s’han fabricat unes ulleres especials per entrar al videojoc. Dins de cada nivell han de aconseguir un ingredient per la posició que despertarà el príncep. A cada cau, no només fan activitats sinó que, viatgen en un nivell diferent on passen moltes aventures!!

Però, petits mocosos, qui us ha dit que la missió seria de color rosa?! Primer m’haureu de derrotar a mi!! Jo he adormit el príncep, i no us penseu que us ho posaré tan fàcil!

Sabeu que m’adoreu.

Petonets de part d’en Charle.

CASTORS I FURES

9

XATRACSAquest curs l’hem començat a “tope”, amb 10 Llops i 2 Dai-nes. Durant aquest temps hem aprofitat per conèixer-nos i saber més dels nostres companys.

També hem fet una excursió d’un dia al laberint d’horta, allà ens vam trobar amb en Soac, és un home que està atrapat dins d’un joc de tau-la, i estem intentant aju-dar-lo a sortir.

El cap de setmana de la cas-tanyada vam aprendre a fer panellets de moltes formes divertides. I fa poquet vam fer un amic invisible espe-cial, els regals els vam fer nosaltres. Eren figuretes d’una massa feta a base de farina, sal, aigua i guix de colors. Van quedar uns re-gals molt originals!

Ara estem a l’espera de sa-ber més coses sobre en Soac, per poder ajudar-lo a sortir del joc.

10

ATKROIS

Aquest trimestre hem deci-dit l’eix d’animació, que ha estat sobre detectius. Ha es-tat aquest gràcies a una ac-tivitat que ens van preparar les caps, justament sobre aquest tema, escollir l’eix, mitjançant un crim a un tal “Senyor eix“.

Com que ens va agradar la idea vam decidir fer l’eix so-bre “DETECTIUS”. Però vam decidir que no volem fer ac-tivitats sobre l’eix cada set-mana, sinó que volem fer-ho alternativament.

Ara estem a una ONG, que vetlla per la salut econò-mica, social i cultural del nostre entorn. De moment tot el que hem fet tracta de

veure quines empreses con-taminen els seus productes, és a dir que volem millorar el nostre planeta i cuidar i respectar el medi ambient.

I per demostrar-ho hem fet dos experiments: El primer, era tallar un gra de raïm deixant les dues meitats unides per un tros de pell. Hem posat el gra de raïm dins del termociclador (mi-croones), i ha funcionat, i ha sortit una flama. Des-prés hem agafat una am-polla amb mica d’aigua, i li hem ficat dintre una mica d’oli i “borato sodic”, ha fet erupció que no ha sortit gai-re bé perquè hem hagut de ficar moltes pastilles de “bo-rato sòdic”.

11

PIONERS I CARAVEL·LES

Hola! Per els que no ho sa-beu, nosaltres som els Pio-ners i Caravel·les del Pius, els adolescents, d’entre 14 i 17 anys, amb moltes ganes de fer mil activitats. Doncs, la veritat es que som un xic despistats i vagos, pero la il·lusió hi és!

A partir d’aquesta edat, ja comencem a preparar-nos nosaltres mateixos les acti-vitats i campaments, així com alguna activitat pun-tual, ja sigui la calçotada de cada any, o algun projecte aleatori… Tot aixó compor-ta cordinació i temps, ja que hem d’arribar tots a un acord sense despreciar ni descartar cap idea, arribant tots a una idea comú, cosa

que ens fa entendre un xic mes als nostres caps, i ens fa entendre que vol dir fer-se gran: creixer i tenir unes responsabilitats.

Vam començar un dia 8 d’octubre com a unitat a passos. Després d’una nit, com a menys, agita-da i jove, vam coneixer als nostres caps (“capos” pels amics). Carlos, Jordi, Laia i Eloi, com es van presentar, que van estar amb nosaltres des del moment 0. Tot i que alguna bronca (merescuda, peró) ens hagi caigut, ells segueixen aquí amb nosal-tres, aguantant-nos i moti-vant-nos.

12

Va arribar el fred i la llarga nit, més coneguts com a no-vembre: mes nou, projectes nous. Per començar, vam fer una excursió a prop de Pla-noles, per un indret anome-nat El Gall Blanc, un refugi situat en unes muntanyes priviliegiades. Allà, amb la virginitat dels boscos i prats del Pirineu, vam començar a pensar, peró pensar com si de debò fóssim pioners…

Aleshores, estimat lector, et preguntaras: que pensà-vem? Doncs la resposta es senzilla: el projecte! I que és el projecte? És un objec-tiu que ens marquem a fer durant el curs, com vam fer els Pioners l’any pasat, que vam anar al Solanell, un po-ble abandonat i en procés de reconstrucció, on vam ajudar a “construir ”. Tot i que no vam fer gaire cosa, la satisfacció d’un bon pro-jecte ja ens omplia com a persones… D’una manera o altra, hi vam poder deixar el nostre granet de sorra. Vam començar a fer un mapa conceptual, amb idees to-talment aleatòries (des de

13

visitar les instal·lacions de la RENFE, a anar a buscar bicicletes de Bicing abando-nades per el mediterrani), fins que vam trobar-ne de serioses. Vam acabar eli-minant-ne, fins a deixar-ne una quantitat raonable d’idees, les quals encara s’havien d’acabar de discutir per arribar a una conclusió. Tot i així, ens vam sentir plenament satisfets amb el nostre procés: semblava que pensessim com pioners! Tot i que voliem descansar de tal esforç mental durant la nit fent xerinola, no va ser po-sible, ja que ens havíem de quedar al refugi, doncs les normes son les normes...

Desprès se n’ha seguit par-lant al cau, i hem pensat no-ves idees, per tenir projectes més lògics (en comptes d’ uns projectes que surten del cap d’uns adolescents in-conscients), i hem reduit la llista a tres opcions, que en-cara no estan assegurades, així que ja les explicarem a la pròxima revista!!!

Laia Batet i Marçal Faz.

14

TRUC 1

TRUC UHEM

O ATAQUESTAPÀGINA*

*bueno, tambè hem fet algunes cosetes...respirar, existir, una excursió, participat a la pre-pre-macro i a la pre-macroTRUC, pluya d’idea’h da pruyecta molt juays i up(yd)yactius. :)

15

TRUC 2Els Truc Dos ens compar-teixen els seus pensaments!

Què hem fet aquest trimestre?

Trobar motivacions que fa-cin que no ens quedem as-seguts al sofà i veure el món des d’un altre punt de vista a partir d’informació que hem buscat.

Preparar-nos per realitzar un any productiu, i intentar analitzar les fites de cada un per poder preparar un any dedicat a elles.

Però, sobretot, debatre sobre el nostre futur com a unitat de Truc Dos, co-mençar la temporada i pre-parar-nos pel curs. En definitiva, fer els fona-ment del gran edifici que esperem que sigui el nostre últim any de truc.

Que pretens fer en un fu-tur proper amb el grup?

Viatjar i tenir experiències inoblidables amb els meus companys d’unitat, per tal d’aprofitar- lo al màxim i que sigui el millor del cau.Treballar les fites i realitzar uns campaments, excur-sions i dia a dia de p*** mare i fer excursions, campas i quelcom productiu.

Unes frases inspiradores?

▶ “Nadie aprecia mi animal pero aplauden a mi perso-na.”

▶ “Si tens por, sigues la por.”

▶ “L’esperança és el somni dels desperts.”

▶ “Goditti il viaggio, amerai il finale.”

16

FORMACIÓ EN L’ESCOLTISME

Diuen que la música és la més comunitària de les arts. La més coral, si em permeteu. I el cau és, entre moltes coses, un lloc segur per aprendre a viure en co-munitat. Un lloc per tastar responsabilitats, per desco-brir, per perdre el control, per trobar l’espai apropiat en cada moment i en cada entorn. I el cau també és un lloc ple d’eines per do-tar d’importància, de sig-nificat, totes aquestes expe-riències. Al cau juguem al joc del petit i el gran grup, al de les cerimònies, al dels projectes, al dels símbols... Al cau, pujar una muntanya és més que pujar una mun-tanya, i cantar una cançó és més que cantar una cançó.

Pensar en la música i el cau em desperta tot d’imatges. Una enorme rotllana de co-miat per uns instants, que un dia refarem. Tota una unitat de Llops i Daines

arraulida prop d’una estu-fa de llenya, que aquesta nit plou i aprendrem una cançó. Que tinguem sort si, quan arribem a la tornada de la cançó, tots els pioners i caravel·les desperten el campament del costat amb les 30 segones veus que in-tenten fer, a grito pelao.

El fet de cantar tots junts, sovint, transcendeix la ma-teixa cançó. Quan era cas-tor, no tenia gaire idea de què era això de dubtar del

La música en l’escoltisme

17

compromís, però cantar Fent camí a Passos amb tot l’agrupament no era men-ys especial. I quan era llop i mig vagó de tren cantava que volia ser rei, “llepons” i “infal·libilitat” eren uns grans enigmes lèxics. Però algunes coses sí que les en-tenia. Que volíem fer camí. Que si un era rei, nosaltres també. Que volíem estimar. Que volíem canviar el món. Que volíem créixer. Era (és) un voler que ens empenyia, imperiós. Junts, cantant, apreníem què volíem ser i fer cadascú, individual-ment.

És indiscutible que la músi-ca és una gran eina educati-va. Motricitat, ritme, ball, coeducació, confiança... Constantment la fem servir, explícitament, per treballar amb els nostres infants i jo-ves. Però al gran cançoner global de tots els caus troba-ríem, de ben segur, un com-pendi implícit de tot allò que ens mou, ens preocupa, ens intriga, ens motiva, i d’allò que ens fa riure, plo-rar i somniar. Així, també és indiscutible que la músi-ca és una d’aquelles parts de l’escoltisme que ens ajuda a anar una mica més enllà, que ens toca una mica més endins.

Article de Tomàs Genís publicat a la revista “El correu” nº93.

18

Fa poc vaig portar a la meva filla de 3 anys a tallar els ca-bells. Quan va arribar el seu torn per rentar li el cap, una senyora molt “refinada” que acabava d’arribar li va insis-tir a l’assistent de la perru-queria, que la deixés pas-sar primer. Quan ella es va negar, la senyora refinada però molt mal educada, li va dir: “però si és només una nena”. Per descomptat, com es tractava de la meva filla, jo vaig intervenir: “que si-gui una nena, la fa menys important?”. La senyora no va saber que respondre.

A la sortida de la perruque-ria, vaig portar a la meva nena a la seva llibreria pre-ferida. De camí, ens trobem amb una amiga que anava amb un grup d’amigues, totes desconegudes per a mi. En saludar nos, la meva amiga ens va presentar a les seves amigues i una d’elles, molt decidida, va agafar la

mà de la meva filla i li va or-denar: “Em fas un petó?”. La meva amiga, en notar que la meva filla no volia, també la va voler obligar amb un “sí, fes li un petó!”. En aquell moment, vaig intervenir: “Ho sento, però ella no li fa petons a persones que no co-neix”. La meva filla estava abraçada a mi i, tot i que és molt sociable, estava amb la cara recolzada contra el meu pit, amagant se.

Totes van obrir els ulls ro-dons de sorpresa. La conver-sa va acabar aquí i jo me’n vaig anar amb la sensació, que tal com la senyora “re-finada” de la perruqueria, a l’amiga de la meva ami-ga, li haurà semblat que demanar li un petó a algú per ser “només una nena” és quelcom lícit.

Pensant en els incidents d’aquest dia vaig deci-dir que no em cauen bé els

No demaneu petons als meus fills

REFLEXIÓ PEDAGÒGICA

19

adults que parlen amb un to condescendent als infants, tampoc els que creuen que aquests els han de fer cas pel sol fet de ser adults i, final-ment, em cauen molt pitjor aquells adults que es creuen amb dret a demanar los que facin coses que van en con-tra dels seus desitjos i els seus afectes. Aquell mateix dia vaig tenir una conversa amb la meva filla i li vaig dir que està molt bé que ella de-cideixi a qui vol i a qui no vol fer petons i vaig recalcar-li que ningú pot obligar la a fer ho.

No hi veig res de dolent en el fet que la meva filla no vulgui fer petons a les seves tietes i oncles, als seus avis o la meva millor amiga, si és que en aquell moment no ho vol. Tampoc li ho exi-geixo per a mi. Més aviat, si tinc ganes de mimar la i veig que no està molt en-grescada, li pregunto: ¿puc fer te un petó?, o espero que ella mateixa ho faci de ma-nera espontània, a la gal-ta, al front, o a la boca (ella només fa petons a la boca a

la mare i el pare). Crec que posar el poder de decisió en ella és molt més raonable que obligar la a donar m’ho perquè sóc la mare. Fer pe-tons, no ha de ser, sota cap circumstància, una obliga-ció.

Imagineu vos que, caminant pel carrer, un estrany pel sol fet que li agradeu, us di-gués: “Em fas un petó?”. Us asseguro que sortiríeu co-rrents, encara que fos Geor-ge Clooney. Doncs, torno al mateix: em cauen mala-ment els adults que creuen que tenen algun poder sobre el cos d’un altre ésser humà i molt més, si es tracta d’un infant.

Fent un breu resum, per què jo no obligo els meus fills a fer petons?

20

PIUS I SOCIETAT

Com ja sabeu, durant el primer trimestre ha estat el “Dia Mundial contra la violència masclista”, des del cau hem volgut partici-par-hi deixant un conte que explica l’origen d’aquest dia.

Noviembre 25

En la selva del Alto Paraná, las mariposas más lindas se salvan exhibiéndose. Despliegan sus alas negras, alegra-das a pinceladas rojas o amarillas, y de flor en flor aletean sin la menor preocupación. Al cabo de miles y miles de años de experiencia, sus enemigos han aprendido que esas mariposas contienen veneno. Las arañas, las avispas, las lagartijas, las moscas y los murciélagos miran de lejos, a prudente distancia. El 25 de noviembre de 1960, tres mili-tantes contra la dictadura del generalísimo Trujillo fueron apaleadas y arrojadas a un abismo en la República Domi-nicana. Eran las hermanas Mirabal.* Eran las más lindas, las llamaban mariposas. En su memoria, en memoria de su belleza incomible, hoy es el Día mundial contra la vio-lencia doméstica. O sea: contra la violencia de los trujilli-tos que ejercen la dictadura dentro de cada casa.

Eduardo Galeano en Los hijos de los dias.

25N

21

L’Estat d’Israel va ser esta-blert el 1948 pel moviment sionista amb l’objectiu d’acabar amb la diàspora jueva i construir un Estat Jueu. Des de llavors, però, s’ha mantingut un sistema de segregació racial contra els propis ciutadans àra-bo-israelians, i una repres-sió sistemàtica contra el poble palestí. Aquests greu-ges, lluny de solucionar-se, han anat incrementant-se amb als any, fins a poder dir que avui Israel està aplicant un apartheid1 contra la po-blació palestina.

És molt difícil explicar amb dades la realitat que es viu a Gaza i Cisjordània, però vo-lem fer algunes pinzellades per mostrar la gravetat de la situació.

L’Estat d’Israel té més de 50 lleis racistes que regulen des dels matrimonis fins a la circulació amb vehicle, creant carreteres segrega-des segons l’origen dels con-ductors. El desallotjament de poblacions senceres per ubicar-hi assentaments de colons jueus o les fortes restriccions de mobilitat a causa dels checkpoints mi-

L’últim dia d’ocupació serà el primer dia de pau

22

litars són també exemples d’aquesta sistemàtica vul-neració de drets.

L’aigua és una altre de les ei-nes que utilitzen per repri-mir a la població palestina, i aconseguir-ne el seu des-plaçament, ja que Israel ha ocupat militarment la Vall del Jordà (principal aqüífer palestí), espoliant aquest recurs natural bàsic per a qualsevol poble.

Malgrat aquesta crua rea-litat, el sionisme té un clar interès en mostrar aquest conflicte com una guerra en igualtat de condicions que es basa únicament en un problema religiós. La seva imatge de país “nor-mal” és una de les seves mi-llors armes per tal d’esten-dre aquesta falsa condició d’igualtat entre ocupant i ocupat a nivell internacio-nal. I és que Israel compta amb la complicitat dels Es-tats Occidentals, així com la dels mitjans de comu-

nicació a casa nostra, que molt sovint en fan un relat tendenciós .1

Davant d’això, creiem que en coherència amb els va-lors de l’escoltisme, amb la nostra voluntat d’educar per la pau i per la transformació social, i tenint en compte la dimensió internacional de l’escoltisme, la nostra asso-ciació ha de prendre partit per tal de promoure una sor-tida justa a l’ocupació.

Així doncs, creiem que hem de sumar-nos al BDS, un moviment mundial de soli-daritat, que es basa en l’es-tratègia que es va seguir a Sud-Àfrica per combatre el règim l’apartheid que es va viure del , i que s’ha demos-trat com a l’estratègia no violenta més efectiva a dia d’avui.

Fa una dècada, més de 170 organitzacions, partits po-lítics i sindicats de la socie-tat civil palestina van fer

1. http://ow.ly/TAz4j

23

una crida internacional per solidaritzar-se amb el poble palestí mitjançant el BDS. El BDS és un moviment amb tres objectius principals: La fi de l’ocupació israeliana i la colonització de la terra palestina, la igualtat per als ciutadans àrabs d’Israel i el respecte al dret de retorn dels refugiats.

Per aconseguir-ho, demana a tots els actors internacio-nals que segueixin tres lí-nies d’actuació:

• El Boicot als productes i companyies israelianes.

• La Desinversió a Israel a través de la pressió so-bre les corporacions que tenen vincles institucio-nals amb el seu govern.

• Les Sancions a aquest Es-tat cada vegada que vul-nera els Drets Humans.

Des de l’Agrupament creiem que és important apuntar que aquesta campanya i que no és, en cap cas, un atac a la població o a la religió jue-va, ni tan sols a la població israeliana, sinó que apunta a les institucions i a les em-preses que sostenen el siste-ma d’apartheid que viu Pa-lestina.

Us deixem a continuació la llista de productes que exis-teix des del moviment BDS.

24

COOL-TURA

I sí, ja ha arribat per fi, el punt de la revista en el que podeu trobar les propostes culturals per veure en famí-lia. Aquest trimestre us pro-posem una exposició molt interessant del CCCB (Cen-tre de Cultura Contemporà-nia de Barcelona) anomena-da +Humans.

Tal i com cita la comissaria executiva encarregada del projecte Cathrine Kramer (2015) “«+Humans» s’endin-sa en els límits del que sig-nifica ser un ésser humà: els límits del cos, els límits de l’espècie, els límits del que és socialment i ètica-ment acceptable. Ens hem de millorar nosaltres ma-teixos, o hem d’intentar

modificar els nostres des-cendents? Ens acostem a una singularitat d’una hi-bridació home-màquina, o perdem facultats a causa de la dependència sempre en augment respecte a les extensions tecnològiques del cos? És l’allargament de la longevitat humana una magnífica aspiració o una terrible amenaça per al pla-neta?”.

Aquesta proposta consta de quatre temes principals: Capacitats augmentades, Trobar-se amb d’altres, Dis-senyant l’entorn i La vida en els límits. Cada tema es representa per mitjà d’obres d’art, artefactes històrics, vídeos, investigacions cien-

25

tífiques i productes comer-cials, tots ells proposats per més d’una cinquantena d’artistes.

L’exposició romandrà ober-ta fins a l’abril de l’any vi-nent, l’horari es de dimarts a diumenge d’11.00 a 20.00, el preu va de 4 a 6 euros (in-clou descomptes i gratuï-tat) i els caps de setmana es disposen amb un horari de visites comentades. Si aquesta informació no us ha semblat suficient per sentir-vos animats/des per

anar-hi consulteu la pàgina web: http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/-hu-mans/129032, on hi troba-reu tota la informació.

Apa! que ja no us queden ex-cuses per no fer més coses en família!

26

ELX PIUSITX VIATGERX

Sabem que la Pius-família va a molts llocs diferents. Sabem que vosaltres aneu a molts llocs diferents. Per això, des d’un temps ençà, hem iniciat el racó del “Piu-sitx viatgerx!” on recollim records que ens fan arribar tots i totes les membres de la Pius-família.

Podem dir que la paret de consell ja té una bona col·lec-ció de postals, però us enco-ratgem que vosaltres també en formeu part d’aquesta. A hores d’ara tenim postals d’Amsterdam, el Monblanc, País Basc, Sevilla, Kanders-teeg, Londres, el Yukon, Croàcia, Bèlgica, etc... Però també us necessitem a vo-saltres!

No us feu els longuis, que totxs sabeu l’adreça. En tot cas, per a què no tingueu excusa...

AEiG St Pius XèC/ Pardo, núm.5 baixos

08027 BarcelonaCatalunya (Spain)

Vinga va, que un segell i una postal no costen tant i entre totes i tots col·labora-rem per a què el Pius arri-bi molt i molt més lluny! O com a mínim, a què les pa-rets de consell estiguin més maques i puguem fardar da-vant dels col·legues.

Així que ja ho sabeu, quan marxeu amb la família, amics, de retir espiritual o el que sigui, allò imprescin-dible a endur-se és: el fou-lard i la dessuadora del Pius i un boli per explicar-nos la vostra experiència.

Us animeu?

27

28

CONCURS DE PORTADES

La revista piusil “No diguis ni pius” ha arri-bat a les 100 publicacions de la VI época, això ho hem de celebrar! Per aquest motiu com podreu veure hem renovat el disseny i per al-tra banda, obrim un super concurs de porta-des per tal de que tothom que ho vulgui pu-gui aportar propostes per la nova imatge de la revista!

El guanyador gaudirà del privilegi de poder veure la seva creació publicada al “No diguis ni pius” d’ara en endavant! És genial!!!

Tot seguit teniu les bases del concurs, les quals recullen la informació sobre quins for-mats necessita aquesta portada, el plaç que hi ha per enviar-la, etc.

Infants, joves, famílies i exs, us encoratgem a participar!

29

Bases

▶ La mida ha de ser dinA5 (420 x 595px a 72pp)

▶ Els colors han de ser en blanc i negre

▶ El format d’entrega és .jpg

▶ Ha d’incloure el títol «No diguis ni pius» o comptar amb un espai per incloure’l

▶ Ha de comptar amb un espai per incloure les dades de la revista (trimestre, any, número i èpo-ca)

▶ Es poden presentar tant fotografies com il·lus-tracions i dissenys en format digital que cregueu representatives de l’agrupament per la seva revista

▶ Les portades haureu d’enviar-les via correu electrònic a aeigsantpiusx@gmail.com amb l’assumpte «Concurs de portades», en el correu haurà de constar el teu nom i branca o relació amb l’agrupament (exs, familiars, tutors, amics...)

▶ El plaç d’enviament de portades és fins el diu-menge 28 de febrer del 2015 a les 23:59h de la nit.

30

CALENDARI

GENER19 Cau normal16 Cau normal

23-24 Excursió*30 Cau normal

FEBRER6 Carnestoltes + Cau normal13 Cau normal

20-21 Excursió*27 Cau normal

MARÇ5 Cau normal12 Cau normal

19-23 Campaments de primavera

*Les excursions poden variar segons l’unitat.

AEiG Sant Pius XèC/Pardo 5, baixos,08027 Barcelona.aeigsantpiusx@gmail.com