maria de la salut associaciÓ de premsa forana de...

ASSOCIACIÓ CULTURAL

<AW*e&AH/MARIA DE LA SALUT

ASSOCIACIÓ DE PREMSA FORANADE MALLORCA

Número 123 A n y X NOVEMBRE, 1996

* EL "TORRENT" GENERAL WEYLER DESEMBOCA AL"TORRENT" DE SON CANET.

* XERRADETA AMB EN DAMIA QUETGLAS.

* JERONIBERGAS, A LA RECERCA DE LA SERENITATPERDUDA

FENT CARRERANY - 2 (246) Novembre, 1996

| Sumari |Editorial i sumari 2Meditacions sobre sa revista "FentCarrerany 3Un Agraïment compartit 3Versos dedicats a Ia revista "FentCarrerany":lOanysdevida 4Sonet: Fent Carrerany, Ia mare deDéu de Maria 4La parròquia, comunitat unida icorresponsable 5A Ia recerca de Ia sertenitat perduda 6La popularitat i Ia beneïtura 7Sa Xerradeta amb en Damià Quetglas 8Bullit de Notícies 10Demografia. Telèfons d'interès 12El temps. Temps passat 13Trobada delsjoves per Ia llenguaa Inca 14Poemes de Miquel Rosselló 16Quatre poemes i mig 17A prop i enfora 17Elplaerdebeure 18Al Cèsar el que és del Cèsar 19De funcionari a funcionari 19Imatges 20Orquestra Simfònica de Balears:propers concerts 20Carrerany Esportiu 21

FOTOGRAFIES:Miquel Morey MasRevista Can Picafort

PORTADA:El carrer General Weyler, des de ja famolt de temps, sembla un torrent.

IEDITORIAL IAvui, per primera vegada ens trobam amb un greu

problema: no sabem quin tema hem de tractar al'Editorial. Ha passat qualque cosa?... EIs clots delscarrers segueixen al mateix lloc, els contenidors de femsno s'utilitzen de forma adequada, els edificis de lesescoles presenten les deficiències de sempre, se'n va elsecretari de l'Ajuntament, se'n va el municipal nou...Cap d'aquests esdeveniments és prou assenyalat perdedicar-li una editorial en exclusiva, però el conjunt detots ells és indicatiu que alguna cosa no acaba de fun-cionar, no acabam de tenir un poble per sentir-nos-enorgullosos. No seria més agradable poder caminar tranquillament, en cotxe o a peu, sense tenir por de caure dinsun forat, damunt un munt de vidres o dins una bassad'aigua bruta? No seria possible aclarir els comptes delnostre Consistori? I el pitjor de tot és que ens estamavesant a aquestes coses. Ja se sap: tots tan contents!

Però també hi altres esdeveniments rutinaris iquotidians que ens alegren Ia vida precisament per això,perquè es repeteixen i de tan habituals no són notícia: Iasaó dels nostres camps, que s'omplen de colors propisde Ia tardor, els nins i nines que neixen i donen novesforces al poble, les flors del cementeri que ens recordenels que ja no hi són... Es Ia tardor.

10 ANYS FENT CARRERANY,10 ANYS FENT HISTÒRIA

rEQUIP DE REDACCIÓ:

Magí Ferriol BauzàJoan Gelabert MasMargalida Mas VicensMiquel Morey MasOnofre Sureda Ribas

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:Miquel Rosselló i Quetglas, Pere Oliver, Jeroni Bergas Ferriol, PereMas, Bernat Quetglas, Francesc Grimalt i Miquel Oliver i Roig.

EDITA: Associació Cultural FENT CARRERANYFax:971-525585Sant Miquel, 11 07519- Maria de Ia Salut

IMPRIMEIX: Gràfiques SIBASanta Margalida

*\

^ N° DEPÒSIT LEGAL: PM-457/1986

La redacció de Fent Carreranyno es fa responsable de lesopinions dels qui hi escriuen

J

Novembre, 1996 FENT CARRERANY - 3 (247)

MEDITACIONS SOBRE SA REVISTA "FENT CARRERANY"

Es per a tots el vehicle informador de les notíciesdel poble de Maria. Carrerany surt a camí al marier, queté interès de veure el moviment del poble. Per a mi és eltresor més bo que em puguen donar. Una persona queestima el poble i se sent allunyat, invàlid, sense notíciesd'aquella pàtria dels avantpassats i se troba amb una re-vista que l'assessora de tots els punts principals de Iavida del poble,ja no hi ha tresor més bo per al qui Io sapapreciar. Un servidor, estava a les fosques, de Maria,fins que em va sortir a camí FENT CARRERANY.Beneïda hora, perquè m'ajudà dins Ia meva invalidesa aaixecar-me Ia moral i alegria en el moment de soledat deIa meva vida. Jo no sé com he de pagar a l'equip deredacció aquesta voluntat i disciplina per treballar dia adia i fer sortir, cada mes, les notícies del moviment delpoble. Deu anys que fa carrerany, que mos surt a camí atots els mariers. Demanam, deman, que Ia Mare de Déuajudi constantment tots els qui col·laboren a Ia revistaamb il·lusió, i al poble de Maria.

El qui s'atreveix a dir que Ia revista Carrerany nodiu res, jo Ii dic, per endavant, que ho diu tot. Es, per a

mi,l'essenciapurad'informació d'unpoble que estim.Es Ia medul·laprincipal que for-ma Ia columna ver-tebral delsosteniment delmoviment d'unpoble.

Al'equipdeRedacció, unagran abraçada, i atots els

col·laboradors, que Déu els doni força, per seguirtreballant, en silenci, un trebaU que no és vist.

Una abraçada a tots.Miquel RosseUó

Inca, 20 d'octubre de 1996

UN AGRAiMENT COMPARTIT

Poques vegades -i creiem parlar en nom de tots elsConsells de Redacció que al llarg d'aquests deu anys handuit endavant aquesta revista- hem respost a les lloancesque Ia nostra -Ia vostra- publicació ha rebut durant els seusdeu anys de vida. La revista no va néixer amb Ia intencióde penjar-se cap medalla, ni d'acumular mèrits. Volia -vol-, ser, únicament, un mitjà d'expressió que arribi a tots elsracons del nostre poble, a tota Ia seva gent, i que vehiculiels seus interessos, les seves preocupacions, les sevesalegries i les seves penes, alhora que serveixi per contrarestaropinions i parers, així com òrgan de difusió de Ia nostrallengua i cultura.

Dit això, volem fer una excepció. Una excepció amitges. Ha arribat a les nostres mans un agraïment moltpeculiar. Un marier, que per aquestes circumstàncies de Iavida ha anat a recaure a Inca, i al qual una desgraciadacircumstància l'ha convertit en una persona amb invalidesa,ha trobat en Ia nostra revista aquell mitjà, aquella porta,aquell carrerany que el té permanentment informat de Iavida del poble i Ii mostra el batec dels seus conciutadans iconciutadanes.

Som nosaltres, tots els qui feim Ia revista, els quihauríem de demostrar-li el nostre agraïment, per Ia seva

fidelitat i les seves paraules tan sentides, les que teniureproduïdes a Ia part de dalt d'aquesta pàgina i que ensféu arribar en una cinta de cassette, paraules que ensemocionaren de debò a tots. No hem fet res més que allòque havíem de fer.

Gràcies, Miquel Rosselló.

Equip de Redacció de FENT CARRERANY

Miquel Rosselló ens féu arribar una placa amb elsegüent text:

"A L'EQUH> DE REDACCIODE FENT CARRERANY PELSDEU ANYS FENT HISTÒRIA IPROMULGAR LA CULTURADE MARLi DE LA SALUT."

MIQUEL ROSSELLÓ QUETGLASINCA16-10-96


VERSOS DEDICATS A LA REVKTA ' 1FENTCARRERANY' ' : 10 ANYS DE VTOA

Carrerany de nostra vida,des de Ia infància a Ia mort,tota Ia gent de Maria,Ia Verge a tots convidaper reviure un gran conhort.

De petitsja caminaves,a l'escola del convent;amb les monges tu resavesi les cançons que cantavesja se les n'ha duit el vent.

Carrerany deljovenet,en l'amor d'aquella nina,a l'hivern quan feia fred,esperava tot solet,enredat amb alegria.

El carrerany de l'amorpassam quan s'han de casar,ple de flors i resplendor,de Déu, la benedicció,quan se'n van a confessar.

Carrerany, ai que ets d'estret,quan Ia gent tota te mira,quan s'ha mort el padrinet,tot és pena per l'endretquan s'ha morta Ia padrina.

Carrerany tu vius dinsjo,jo maija te deixaré,perquè m'has donat Io bodel poble que és un trésormai del món l'oblidaré.

Carrerany, tu has corregutfa deu anys per dins Maria,sé que tu ets molt sabut,Ia gent que t'ha conegutviurà amb tu tota Ia vida.

SONETFENT CARRERANY, LA MARE DEDEU DE MARIA

Oh, pàtria meva de Maria,tens Ia grandesa, FENT CARRERANY,que és portadora d'alegriai de notícies, que és Io més gran.

Vella revista que mos dóna vida,moltes persones en parlaran,com una flor que mos convida,els qui l'estimen, Ia guardaran.

Ella vol sebre Ia teva mida,dels vostres fills quan lluitaran,Ia nostra mare a tots mos mira.

A tots estima: petits i grans.Oh, amor de mare! Oh, flor divina!Vós sou l'estrella, FENT CARRERANY.

Miquel Rosselló

Novembre, 1996 FENTCARRERANY-5 (249)

LA PARRÒQUIA, COMUNITAT UNIDAICORRESPONSABLE.El passat 19 d'octubre, vengué el Vicari General, D. JoanBestard, a parlar-nos de "Corresponsabilitat eclesial i ConsellParroquial". Hi havia representació de tots els grupsparroquials. Aquí vos oferesc un breu resum d'uns capítolsdel seu llibre :"Corresponsabilidad y participación en Ia pa-rroquia" editat per PPC l'any passat. En una altra ocasióparlaré més directament del "Consell de pastoral".

Partim de l'afirmació que tots som església i tots feim,construïm església. Aquesta afirmació "tots som església itots feim l'església" vol dir que tots formam part d'un poblevertebrat en diversos ministeris o serveis, en el qual cadamembre té Ia seva tasca i tots convergeixen en Ia realitzacióde l'única missió de l'església: fer arribar al món Ia salvacióde Jesús.

Presentant una síntesi de Ia corresponsabilitat eclesial, seguintfeelment el Vaticà II, podríem afirmar:1.- Dins l'església tots els membres són necessaris.2.- Dins l'església, tots els membres han de ser actius, sivolen ser coherents amb Ia missió rebuda en els sagramentsdel baptisme i de Ia confirmació.3.- EIs membres de l'església han rebut diversos carismes i,conseqüentment, exerceixen distints ministeris, serveis ofuncions.4.- Dins l'església tots som corresponsables.

Un cristià és un membre del Poble de Déu que per haverestat iniciat i haver acceptat aquesta iniciació, participa de Iavida de l'església i està compromès amb Ia missió eclesial decara al món, en plenitud de drets i deures.

Amb eI concili Vaticà II, Ia concepció piramidal de l'església,en Ia que tota Ia corresponsabilitat pareixia recaure sobre Iajerarquia, va entrar en crisi. L'església de Jesús ens fa sertots germans i iguals en dignitat i corresponsabilitat pelbaptisme, encara que no tots siguem responsables de Iamateixa manera, amb el mateix títol i en els mateixos campsd'actuació.

Significat sociològic i eclesial de Ia paraula corresponsabilitat.

La corresponsabilitat no significa transferència deresponsabilitats, sinó Ia seva adequada repartició en un cli-ma d'unitat. Només des de Ia unitat es pot obtenir Iacorresponsabilitat.

Ser corresponsable suposa Ia capacitació i Ia missió,l'obligació i el dret de compartir amb altres aquelles funcions,decisions i accions que es refereixen, afectant-ho, a undeterminat ordre de Ia realitat i, en el nostre cas, de Ia realitateclesial.

La corresponsabilitat s'oposa, sobretot, a Ia indiferència, Iapassivitat, al acaparament, a Ia marginació, a Ia imposició i aIa vegada exigeix interès per col laborar, activitat comunitàriai solidària, capacitat pel diàleg, compartir, unió harmònica,compromís grupal amb tasques comunes. Tots ens hem desentir responsables dins l'església, hem de respondre, donarcomptes del compliment de Ia missió amb que hem estatmarcats pel baptisme i Ia confirmació.

Només quan comencem a actuar corresponsablement dinsles nostres parròquies i demés institucions eclesials, tendremuna església corresponsable. Ha arribat l'hora de fomentaral màxim els instruments i els mitjans institucionalitzats decorrresponsabilitat eclesial que facin possible l'imatge del'església que indica el Vaticà II, que és Ia imatge d'un poblecorresponsable, servidordel món. Tots els camins que s'obrinen aquesta línea de corresponsabilitat ens conduiran cap auna església més comunitària, més fraterna i solidària, queés així com Jesús Ia volia.

Sant Pau, a lCor 12 i a Ef 4, ens parla de Ia diversitat demembres, de les seves funcions específiques i de l'obligadacooperació entre tots ells en Ia vida de l'únic cos. Lacorresponsabilitat de tots els membres de l'església és unaconseqüència de Ia naturalesa de l'església. EIs laics, dinsl'església, no son per realitzar els treballs de suplència, perquèels capellans siguin pocs, sinó per dur a terme Ia seva vocaciócom a cristians, vocació de membres vius en un poble quevoI viure el misteri de l'església, que és un misteri de comuniói missió.

Per arribar a una església corresponsable ens hem de con-vertir a Ia corresponsabilitat i fer camí de conversió cap a Iacorresponsabilitat eclesial, hem de passar :- del "culte aljo" a Ia devoció per Ia fraternitat i a Ia comunitat;- de Ia comoditat que impedeix comprometre-nos, a l'ascèticad'acceptar el compromís i mantenir-lo fidelment;- de l'incomunicació de pensaments i sentiments, a l'oberturai receptivitat cap als altres;- de l'obsessió per l'eficàcia, a Ia preocupació per Ia pedagogia;- de l'egoisme de conservar Io que és meu, a Ia generositatde compartir-ho tot;- de l'enemistat, l'enveja, el recel, i Ia confrontació, al'aproximació, l'estima, Ia confiança cap als germans;- de l'amargura de Ia crítica sistemàtica, a Ia correcciófraterna ponderada i amable;- de Ia por per Ia sort de l'església, a Ia confiança en l'Esperiti en els germans;- de Ia pressa per l'èxit, a Ia paciència del sembrador i a Iagratuïtat en el servei.

Pere Oliver.


A LA RECERCA DE LA SERENITAT PERDUDA

" Quan déu creà el bé s'oblidà dels homes "P. A. ( " L'endemà de l'eternitat ).

" Primer dilluns després de Ia creació. Darrere unsomni intranquil, el déu es despertà embriac per tantesemocions. Shiva, l'omnipotent, albirà Ia bellesa dels setcolors de l'Arc de Sant Martí, convivint en perfectaharmonia. Ho medità mitja eternitat i es decidí a imitar Iahumanitat, incorporant Ia diversitat a l'espècie humana.

En el principi els humans eren clònics. No n'hi haviade macos, ni de lletjos; ni de grassos, ni de magres; ni demascles, ni de femelles; ni d'esquerres, ni de dretes; ni delBarça, ni del Madrid. En conseqüència, no hi havia polítics,ni colors ... " ( Així comença " Fills de l'Arc de SantMartí " de Pau Adrià, tret de les darreres dinou paraulesque són meves ).

Baix Ia invisibilitat que atorga Ia timidesa i serenor,el passejant pot passar desapercebut, si menys no, ignorata les tertúlies improvisades o discussions acalorades. I elpassejant observa l'existència de contrastos dins un mateixentorn, una barreja de contradiccions, incongruències iambivalències.

Es reivindiquen i exalten les manifestacions culturalscom a signes de diversitat, sense adonar-se'n que quanaquestes es radicalitzen floreixen en xenofòbia.

Uns mesos enrere, el passejant es perd pelCorrellengua i a Ia seva fi es pregunta: si en el fons, per amolts, no és més que una raó per poder esgrimir Ia llenguacom una arma xenòfoba. Pau Adrià en el tercer preceptedel poeta ens ensenya: " Estimeu les paraules, peròmai les preferíssiu a les persones ".

En un món on els mitjans de transmissió ensatordeixen amb un sens fi de cròniques d'esdeveniments ide concursos que cotitzen Ia manca de dignitat. Un mónmaterialista, on Judes traí Jesús per un grapat de monedesi no per considerar-lo un farsaire. Un món on el cinismees considera una virtut. Un món que s'escandalitza mésper les declaracions d'un personatge de rondalla que pelcrim en si. I es sorprèn pel desvetllament del presumpteassassí, més estrany que si a una novel·la de N'ÀgathaChristie el majordom no fos el primer sospitós. Un món onIa malaltia més estesa és Ia incontinència verbal (Quipodent criticar-lo, lloa l'absent?). La morbosa tafaneriarosega l'ésser humà. Alguna veu pregunta: Qui és el maleïtdels homes que no experimenta plaer en llegir o veure lescròniques negres ? El qui estigui lliure de pecat que llanciIa primera pedra, ens deia algú fa quasi dos milers d'anys,ensems que es girava d'esquena i s'allunyava ambencofurnats signes de culpabilitat. Què veié Ia dona de

Lot en girar els ulls cap a Sodoma ? Es senzill, un simpleespill on veia que el seu marit en lloc d'allunyar-se semblavaretornar cap a Ia ciutat i albirant, així, el cruel destí de Iahumanitat.SOMNIS DE GEGANT

Maria bressol de talent. Talent que en aquestsmoments dorm i somiar l'hora de l'auba en què ha dedespertar-se. Però Pau Adrià ens diu: " Qui zitzàniasembra, blat no collirà "; i si modestament eI parafrasegem:" Qui ignorància cultiva, il·lustració no replegarà " ( Aixòes fa notori als actes públics com obres de teatre on Iacanalla posa en evidència eIs seus millors hàbits). I si elssomnis, en lloc de somriures i dolces melodies,s'acompanyen de males cares i enrenous es transformenen malsons.

Dins el nostre petit món conviuen Ia trista realitat ados nassos de Ia preada esperança, ensopegant en totmoment i nosaltres no ens adonam. Però on habitaràl'esperança ? Amb quins hàbits s'enllestirà ?

El darrer cap de setmana de setembre, el passejantes passeja per l'itinerari pictòric del poble: Primera aturada,Casa de Ia Vila ( acrílics dibuixos, atrapats per siluetes,agonitzen amb Ia il·lusió d'ésser algun dia pintures ).Segona aturada, Capella Fonda ( Colors que s'ofeguendins l'oli ). Tercera aturada, s'Hostal. A les païsses Iamar en calma ens estormia; menys mal que Ia voluptuosacontorsió del ferro ens desperta i Ia sensualitat que im-pregna l'ambient ens embolica. Sensualitat fràgil idesbordant que lluita per escapolir-se de Ia integritat deles aquarel·les. Per totes parts ens enrevoIten monsquimèrics de nimfes i follets, retinguts intemporalment aIa realitat. Es fa fosc i en trepitjar Ia Plaça de DaIt elcarés del talent ens deprimeix. A Maria hi ha talent boscà,


però a penes es cultiva i no es despedrega. Si a méss'aboquen enderrocs i s'abona amb escombraries, tristfutur tindrà. Si un es perdia fa un xic pel nostre petit oratoridels llibres, ben bé no sabia a quin indret es trobava: si aRuanda, a Sarajevo o un pam més lluny damunt el mapa.

Però miraculosament poetes ens encaminen dins Iafosca. Ens condueixen per camins que recorren l'eternanit d'una llostre humanitat i de Ia fosca del cor humà ensencenen torxes d'esperança. Poetes que no tenen res aenvejar als darrers Nobels. Fa uns dies, passejant-nos pelsversos d'un dels pocs poemes publicats a Espanya de Iapoetessa polaca recentment guardonada amb el Nobel idesprés d'assimilar "Les mones de Brueghel"; un no sapsi, en veritat, Ia guardonada era Ia traductora al polonèsde Glòria Fuertes. Perquè un poble pot prescindird'estadistes i carabiners, de capellans, marxandos i sere-nos (que no serens); però ¡pobre avenir el d'un poble sensemeretrius, ni poetes, ni altres artistes!L'ANGOIXA DE L'AGONIA

Darrer diumenge de Setembre. Sona l'alarma.Nombrosos mariers semblen afectats per una estranyaepidèmia que fa que Ia gent sia generosa, voluntària, al-truista i escampi gratitud. Ens calmen, estem salvats, unegregi local ha trobat el remei, Ia vacuna, no passeu pena.

( L'enveja atàvica de l'híbrid ser humà - envejaqueja en parlava Pau Adrià, anomenat a l'Antiguitat "elboig des pla", fa uns tres milers d'anys - i arrelada encaramés endins a l'esperit dels mariers, torna a florir.Assentem el nostre èxit sobre el fracàs dels altres, comels més dignes deixebles d'en Maquiavel ).

Què podem fer per assolir aquests símptomes coma endèmics i crònics, i no quedi tot en un rentament decara per oferir bona imatge per uns dies ? Si, ja sia Fira,Nadal, Sant Antoni o Ia Mare de Déu; per uns dies enllestitsd'hipocresia ens assemblam a uns altres que ni tan solsrecordam.

Inevitablement es planteja Ia pregunta: Què femestadistes titulars i interins, associats i dissociats, veïns ino veïns per Ia cultura Ia resta de l'any ? Quan totes lesassociacions semblen de capa caiguda, es mor Maria ? Iens quedarem a un poble de muses sense poetes ( Làl·liai els ocells blaus ), de poetes sense muses ( " Sota Ia llumde ta mirada/ ta bellesa allunya/ el temor als somriures " ),de pintors sense models, de models sense pintors, deforjadors sense somnis, de somnis a l'espera d'ésserforjats. Ens assemblam a Ia realitat, que ens confon i ensdorm. A quin paradís ens despertarem o a l'avern de cadadia?

" ¡ Qui pogués somiar sa vida ! "." ¡ Qui pogués viure sos somnis ! "." j Qui pogués viure a l'altra meitat

del medi ambienti, així, gaudirde l'existènciacom el qui acarona el tempsdins un rellotge de sorra ! ". P. A.

Jeroni B. F. / Octubre, 1996.

LA POPULARITAT I LA BENEITURASabem tots que, inevitablement, hi

ha moltes classes de gent, gent delcarrer, gent popular, gent que ningúsap qui és...Com tots sabem fa poc hi va haver

un concert de Mikel Jackson aSaragossa i va <montar el seunumerito> abans del concert, cosa

que Ia gent consent dient <son coses de famosos>.Sobre tot això no hi tenc res a dir. El fet

s'esdevé quan aquest senyor (que quedi constànciade què no tenc res contra seu) anà a comprar unescoses (entre d'altres un C.D de Macarena) i l'amo deIa tenda no Ii va voler fer pagar res del que haviacomprat.

Tot això ho entenc i em pareix molt bé, el pro-blema ve de Ia reflexió posterior.

Si a un home que és del més rics del món no Iifan pagar res per una compra que no resd'imprescindible no em pareix malament,ja que cada

qual fa allò que vol amb els seus doblers; el proble-ma és que aquest senyor que va fer aquest regal a<tan peculiar personatge> és capaç de sortir de Iafeina i trobar-se a un pobre que demana llimosna permenjar alguna cosa i no donar-li ni un duro. Però aler-ta, no em malinterpreteu, tal vegada aquest empresarisi ho faci, allò que passa és que hi ha molta gent(empresaris, <proletaris>, i tot de persones) que noho fa així.

El que no s'hauria de fer és jutjar una persona,sinó que amb els ulls tapats i valorant Ia situació icircumstància, ajudar a Ia gent que ho ha de mester, isi també un es pot permetre el luxe de fer aquestsdetalls, molt millor;pero atenció, que primer són unescoses que altres.

Pere Mas, Revista Can PicafortOctubre 1996, n. 167

FENTCARRERANY-8 (252) Novembre, 1996

SA XERRADETA AMB. EN DAMIA QUETGLASLA INQUIETUD FETA VffiA

Feia estona que volíem mantenir una xerrada amben Damià, no pel tema dels ferros ni de Ia seva feina, sinóper altres històries ben distintes com són el grup de teatre,del qual ell forma part activament, i Ia seva decisió de fer-se insubmís. Avui, aprofitant l'èxit de Ia seva exposició,juntament amb na Maria Antònia Roig, (que per mancade coordinació no ha pogut esser present en aquestaxerrada), ens hem decidit a entrevistar-lo.

En aquesta exposició na Maria Antònia ens vamostrar aquarel les, roba pintada, ceràmica i un parell dequadres i en Damià canelobres i làmpedes de ferro. Elconjunt de l'obra d'ambdós, enrevoltada amb aquellesparets de pedra, en deixaren bocabadat més d'un, que Iaveritat sia dita, esperava una altra cosa. Molts sortirengratament sorpresos de ca l'amo en Gaspar, no creien queen Damià i na Maria Antònia, dosjoves de Maria, sabessinfer "aquelles coses".

Damià, quina és Ia teva formació?-Jo vaig fer el primer grau complet i alguns cursos

de segon grau de formació professional de Ia branca delmetall. Després els estius vaig començar a fer un poc defeina amb mon pare i em fixava com forjava el ferro calent.I ara fa aproximadement un any vaig començar a fer puntesi a donar forma a alguns ferros i Ia cosa m'anava agradantde cada vegada més.

La idea de fer aquests objectes decoratius,canelobres, làmpedes, etc. com va sorgir?

-La veritat és que el primer que vaig fer va esserper fer un obsequi, no tenia més pretensions. Però va re-sultar que Ia cosa va caure en gràcia entre els amics iconeguts i m'anaren animant a continuar. Algunscomençaren a fer comandes i així a poc a poc, fins que undia xerrant amb na Maria Antònia decidirem fer Ia mostraper al dia de Ia fira.

Com va anar l'exposició de Ia fira?-MoIt bé, molt bé. A més de vendre quasi tot el que

tenia vaig rebre bastants d'encàrrecs.

Quins són els projectes més immediats?-Has de pensar que no hi dedic totes les hores del

dia a fer aquests objectes, també hem d'atendre els clientsi aquesta temporada hi ha feina d'arreglar tractors i fercoses per al cementeri.

La meva il lusió seria poder dedicar-me només afer aquestes feines de creació, però ara per ara ésimpossible. Ara estic preparant material per anar a Ia fira

de Pollença i al Dijous Bo, que a més de vendre semprese fan contactes.

A les fires, també hi vendrà na Maria Antònia?-Crec que no, ja que ara està molt enfeinada amb

els encàrrecs del dia de Ia fira, a més dels estudis del'Escola d'Arts i Oficis s'ha apuntat a un curset deceràmica i no té temps de preparar material.

A llarg termini, quins projectes tens?-La meva intenció, si Ia cosa va bé, seria dedicar-

me només a fer aquesta feina d'artesania, no nomésobjectes de decoració, també barreres, arrambadors, ferrosde cisterna i tota casta de forjats i feina artesanal.

Ara mateix, a part de làmpedes i canelobres, tensaltres coses noves?

-Si, he fet un mirall de paret amb Ia vasa de ferro; amés estic mirant per fer rellotges, porta-retrats, etc. Tambéhem parlat amb na Maria Antònia de fer alguna feina con-junta, per exemple taules de ferro amb els damunts deceràmica, però això ja arribarà, ara per ara he de conti-


nuar fent coses méssenzilles i a poc a poc anarevolucionant.

Canviant un poc detema, com està actualmentIa teva situació en relacióa Ia teva condiciód'insubmís?

-Vaig tenir el primerjudic i i el jutge em vacondemnar a complir 2anys, 4 mesos i un dia depresó, Ia totalitat de Iapetició fiscal. Com que nohi estava d'acord vaigrecórrer Ia sentència iaquest estiu,juntament ambuna dotzena de companys,ens feren un altre judici;però encara no en sé res.

Va canviar Ia petició de pena en aquest nou judici?-La diferència és que ja hi havia el nou codi penal i

les penes per insubmissió ja no són de presó, sónd'inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic. El diadel judici ens varen deixar triar amb quin codi penal volíemesserjutjats ijo vaig triarel nou.

Com va esser que vares prendre aquesta decisióde fer-te insubmís?

-Jo vaig prendre aquesta decisió quan faltaven pocsmesos per incorporar-me a files. La meva insubmissió ésal servei militar, ja que jo no he estat en cap momentobjector de consciència. Per a mi és quasi el mateix fer Ia

PSS (Prestació Social Substitutòria), que Ia mili. La mevadecisió va estar molt meditada, crec que és de les cosesque he pensat més en aquesta vida. Al principi estava benconvençut de fer Ia mili, però a mesura que passava eltemps i mancaven menys mesos per incorporar-me, Iameva decisió anava agafant força. Jo no me veia capaçde suportar Ia disciplina militar i vaig triar, va esser unadecisió dura i sabia al que m'enfrontava, però n'esticcontent.

A veure Damià, com està el grup de teatre?-Ara està aturat, no mort. El que passa és que alguns

dels integrants del grup són a fora de Mallorca per motiusd'estudis i ens resulta impossibleassajar. Per les festes de Nadal, quesérem tots per aquí, ens plantejaremel futur. La pròxima obra que volemrepresentar és "Després de Ia Pluja"d'en Sergi Belbel, però Ia cosa estàaturada ara mateix.

Fins aquí aquesta xerradetaamb en Damià, unjove marier inquieti actiu, que assumeix amb totes lesconseqüències una manera de veureIa vida molt peculiar. Li desitjammolta de sort en tots els fronts quemanté oberts.

Miquel Morey

FENT CARRERANY -10 (254) Novembre, 1996

BULLIT DE NOTICIESTEATRE A INCA.

El proper dia 9 de novembre a Ia sala d'actes del'Institut Berenguer d'Anoia d'Inca, el grup BRUTTEATRE presenta l'obra "Mars de Gespa" de l'autor IgnasiGarcia, dirigida per Joan Lacomba. L'entrada és de franc,no hi falteu.

CONCERT ACÚSTIC A CAN GASPAR.Amb motiu de Ia inauguració "Espurnes de ferro,

Màgia de colors" que va tenir lloc a can Gaspar per IaFira, el grup dejoves músics de maria, hi havia integrantsd'Esklatasangs, de Kiurpa i d'altres que s'hi afegiren, varenobsequiar els autors de l'exposició, na Maria Antònia Roigi en Damià Quetglas, amb un concert acústic al corral deIa casa. S'ha de dir que va esser una vetllada preciosa isenzilla i d'actes com aquests ni hauria d'haver més sovint.

CINEMA A SANTA MARGALIDA.Hem pogut llegir a Ia premsa d'aquests darrers dies

d'octubre, que el batle de Santa Margalida s'ha posat encontacte amb Ia delegació del MEC a les Balears i ambun distribuïdor de cinema. El motiu no és altre que intentarfer projeccions els caps de setmana a Ia sala d'actes delnou institut de Santa Margalida. Esperem que aquesta ini-ciativa acabi bé i tots els habitants de Ia comarca podemgaudir d'un cine a prop de casa.

CAMÍ DE SON CANET.No importaria escriure res, basta observar Ia

fotografia, però ara ja passa de mida. No és Ia primeravegada que des d'aquestes planes es denuncia l'estat delcamí de Son Canet i mai havia estat com ara, pitjor queles millors pistes d'autocross. El dia abans de Ia fira, elbatle va dir al ple, que se taparien quatre clots per tal queels cotxes hi poguessin passar millor el dia de Ia fira. Deviaesser de Ia de l'any qui ve.

UNA CAPELLETA PER ESPERAR L'AUTOCAR.En el darrer ple vàrem sentir que l'Ajuntament fa

gestions, o en vol fer, per posar una capelleta, un toldo, al'aturada de l'autocar de Ciutat. Ja era ben hora que s'hiposàs remei, perquè els dies que plou o fa molt de sol ésimpossible esperar l'autocar. A més suggerim que tambéhi posin un banc per poder esperar d'asseguts.

IMPOSSIBLE GAUDIR D1UNA OBRA DETEATRE?????

Com a oferta complementària de Ia fira,l'Ajuntament ens va obsequiar, entre d'altres, amb una obradel grup CUT TEATRE. Això és de lloar i també que secanviàs de lloc per representar-la. A Ia Plaça des Pou ésimpossible gaudir de les representacions i semblava que aIa Plaça de DaIt tot aniria millor. Idò no, encara que el llocsia l'adequat les condicions no ho eren. Per primera Iesautoritats competents no havien aturat el trànsit del carrerFont i Roig i per segona un bon grapat d'al lots se varendedicar a insultar els actors, a tirar pedres a l'escenari, afer renous, a córrer entre Ia gent... sense que ningú elsdigués res. Hi va haver un moment que els actorsestigueren a punt d'aturar l'obra. Pareix mentida que a unpoble com Maria, que vol esser adult culturalment, encarapassin coses com aquestes. La responsabilitat no és deningú particularment, és un poc de tots. Per això intentementre tots que coses com aquestes no tornin a passar.

BARTOMEU MARIMON, EL SECRETARI DEL'AJUNTAMENT, SE'N VA A MURO

El fins ara secretari titular del nostre Ajuntament,Bartomeu Marimon, que aquests darrers mesos estavaamb una Comissió de Serveis a l'Ajuntament de Muro, haaconseguit plaça definitiva en aquell Ajuntament. Aixòsuposa que Ia plaça de Maria queda vacant i que entraràa concurs. La persona que fins ara l'ocupava interinament,Melcion Ramis Perelló, haurà de concursar si vol mantenirIa plaça.

RENOVACIÓ DEL CONSELL ESCOLAR DEL'ESCOLA DE MARIA

El MEC ha enviat una circular a tots els centreseducatius on es recorda que aquest proper mes denovembre s'han de celebrar eleccions per renovar elsConsells Escolars. L'Escola de Maria també entra dinsdel mateix procés. Tres són els representants que hand'elegir els pares i mares de l'Escola, un d'ells d'elecciódirecta de Ia Junta directiva de l'APA, tres representantsdels mestres, tres membres de Ia Junta Directiva i un del'Ajuntament.


BULLIT DE NOTICIESI JORNADES DE COMUNICACIÓ LOCAL DEMALLORCA

Hem rebut una invitació del Servei de NormalitzacióLingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia a participar a les IJornades de comunicació local, per debatre qüestions iproblemes que afectin tots els implicats en diferentssistemes de comunicació (premsa, ràdio i televisió). Seràel proper cap de setmana, dies 9 i 10 de novembre, a IaBiblioteca de Ca'n Torró. Entre les comunicacionspresentades hi haurà temes com l'ús de Ia llengua catala-na als mitjans de comunicació de Mallorca, taules rodonessobre ràdios municipals, o Mallorca com a espai decomunicació en llengua catalana (amb un representant deIa nostra revista), així com xerrades del periodista AntoniBassas, o del director del Diari de Balears, Miquel Serra.

CA'N ROTGER ES TANCA, PERÒ NOSALTRESENCARA HI SOM

Hem estat els primers a denunciar l'estat de Ia casade Ca'n Rotger, emprada per l'Ajuntament durant aquestsdarrers anys, per fer-hi determinades activitats i perencabir-hi Ia nostra Associació, després de ser desallotjadade l'espai que ocupava a Ia Tercera Edat. La casa és enestat ruïnós, però nosaltres encara hi som. Quan ensdemanaren que havíem de deixar l'espai que teníemassignat al costat de Ia Biblioteca, per necessitatsd'ampliació, ho entenguérem i ho assumírem. Fórem l'únicaAssociació que tenint unes necessitats d'espai i un mate-rial costós, fou desplaçada a un espai que no reunia lescondicions mínimes necessàries per poder treballar ambdignitat. Portes que no podíem tancar i finestres que espodien obrir amb massa facilitat, motivaren que unordinador portàtil que l'Associació havia comprat ambpenes i treballs desaparegués, amb el trastorn que aixòens suposà. Des de llavors, Ia revista l'hem de fer i muntaren un altre lloc. Però el material encara és a Ca'n Rotger.Què podem fer? On podem anar?

SE'N VA EN SERAFÍN, EL MUNICIPALEl municipal nou, en Serafín, ens ha deixat. Se'n va

a Inca a ocupar una plaça de municipal interí. El fet deviure a Inca deu haver influït en Ia seva decisió. EI seupas per Maria serà recordat amb afecte i simpatia. Es vasaber guanyar el respecte de Ia gent del poble per Ia sevaprofessionalitat i Ia seva afectuositat. Ens agradaria teniruna xerradeta amb ell i que ens explicàs quatre coses deIa seva experiència mariera. Li desitjam tota Ia sort delmón. I pregam perquè Ia persona que ocupi Ia seva plaçasigui tan eficient com ho ha estat ell. A reveure, Serafín.

MARIERS A LA REVISTA CA'N PICAFORT.Al darrer número de Ia revista Ca'n Picafort,

corresponent al mes d'octubre, hi podem trobar dos mariersi una mariera. La mariera, encara que a Ia revista posique és de Ciutat, és na Maria Ferriol, a Ia qual fan unaentrevista com a nova assistenta social de l'Ajuntamentde Santa Margalida. EIs altres dos són: en Pere MasCarbonell, "Matlet", que contesta sobre Ia temporada tu-rística de l'estiu i en Pere Mas, fill de l'aparellador en JoanMas, que publica un article de col laboració, per cert moltinteressant, el qual reproduïm en aquesta mateixa revista.

;̂ NTRE^STA

Ma Ferriol, novaAssistenta

Social

ELS BENJAMINS DE FUTBOL 7 DOMINENALA SEVACATEGORIA.

L'equip de futbol 7 que fa dos anys va quedarcampió de Mallorca, enguany torna destacar a Ia sevacategoria. Per fer-vos una idea basta mirar els resultatsaconseguits, tan sols en quatre partits han marcat 54gols.

Aquest mes només vos informam dels resultatsdels partits i dels golejadors, a partir de propers mesosanirem informant de Ia classificació i esdevenimentsrelacionats amb aquest "Dream-Team" de mariers,entrenats per en Pere Font. Si esteis interessats enveure com juguen, ho podeu fer els divendres a vespreal poliesportiu.RESULTATS: GOLEJADORS:Mariense 6 - Petra 2 Jaume Morro 27 golsAlgaida Atc. 0 - Mariense 23 Xisco Quetglas 13 "Algaida 2 - Mariense 9Mariense 16 - Montuiri 2

Acharki (HaIk) 5Tomeu Carbonell 3Miquel Font 2Miquel Soler 1Miquel Tòfol 1Miquel Àngel 1Biel Pons 1


DEMOGRAFIA^N

| ENS HAN DEIXAT: |

L'amo en Martí QuetglasAmengual morí el passat dia 1d'octubre a l'edat de 61 anys. Vivia alcarrer de Sa Raval, 161.

L'amo en Francesc AlomarMas que morí el passat dia 16d'octubre a l'edat de 85 anys. Vivia alcarrer Major, número 60.

Que descansin en pau.

| BENVINGUTS; |

Volem rectificar una informació donada el mes passat en aquestespai: La nina que va aparèixer amb el nom de Franciscà MariaCastelló Barceló en realitat és Francina Maria Castelló Barceló.Demanam disculpes aIs afectats.

|JAL'HANFETA:

En Josep Bergas Frau i na Bàrbara Maria Ferriol Negre quese varen casar a l'església parroquial de Maria de Ia Salut el passatdia 26 d'octubre.

En Guillem Avellà Ribas i na Joana Maria Torrens Rigo escasaren el passat dia 27 d'octubre a l'església parroquial de Mariade Ia Salut.

NOCES D1OR: L'amo en Guillem Carbonell Quetglas i madòAntònia Mas Pastor es tornaren casar per segona vegada desprésde cinquanta anys, eI passat diumenge dia 27 d'octubre, a l'esglésiaparroquial de Maria de Ia Salut.

Que el vostre amor no acabi mai.

TELEFONS D'INTERES:AJUNTAMENT 525002

FAX 525194UNITAT SANITÀRIA (cita prèvia) 525594APOTECARIA 525020ESCOLA DE DALT (telèfon i fax) ...525083ESCOLA DE BAIX 525252CA SES MONGES 525144LOCAL TERCERA EDAT 525564PARRÒQUIA 525033GESA INCA: AVARIES 880077BOMBERS 085AMBULATORI D'INCA 502850URGÈNCIES A TOTA L1ILLA 061SON DURETA (Centraleta) 175000AMBULÀNCIES S.S. (Inca) 502850AMBULÀNCIES 200362RECAPTACIÓ DE TRIBUTSDE LA CAIB (Inca) 505901ADMINISTRACIÓ D1HISENDA(Inca) 505150

HORARIS:AJUNTAMENT:de8'30a 15hores.APOTECARIA:Matí: 9 a 13 hores.Horabaixa: 16'30a20'30hores.UNITAT SANITÀRIA:de 9 a 15 hores.BIBLIOTECA:Dimarts, dijous i divendres: de 18 a 20 hores.Dimecres: de 17 a 20 hores.Dissabtes: de 10 a 13 hores.LÍNIA MARIA-PALMA:Sortides Maria: 7'30 i 15 hores.Sortides Palma: 13'30 i 19'30 hores.LÍNIA INCA-MANACOR:Cap a Manacor: 12'30 i 19'55 hores.Cap a Inca: 9'40 i 18'50 hores

PUNT D'ATENCIO CONTINUADA DE SINEU:Carrer Ponent, número 3.

- Per demanar hora al servei de Pediatria heude cridar de 8 a 14 hores al 855043- Per urgències, a partir de les 15 hores heude cridar al 520292- Preparació pel part, postpart, control degestació i informació sobre anticonceptiusheu de cridar al ...236624


[ El temps ] MES DE SETEMBRE

I MAXIMES • MINIMESJU

¿5

20 :

IO

10

5

n -

. . - - -

PLUVIOMETRIA lemperatura MàximaDia 6 25,5 1. 26 0C (Dia 7)Dia 11 26 1. Temperatura MínimaDia 12 161. 1 7'50C (Dies 4, 23 i 27)Dia 17 51. Temperatura Mitjana

210CTOTAL: 72'S LITRES Mitjana Màximes

230CMitjana Mínimes1 9 0C

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31

PRESENTACIÓ DELLLIBRE DE POESIADEN LLUC MATAS

"CAMÍIFOSCA"DIA 30 DE NOVEMBRE A LES 21HORES A CA L1AMO EN GASPARHI HAURÀ LA PRESENTACIÓ DELLLIBRE I LECTURA DE POEMES

ACABAT L1ACTE HI HAURÀ PA ITALECA PER TOTS ELS

ASSINTENTS

FENT CARRERANYVOS HI CONVIDA

10 ANYS FENT HISTÒRIA,10 ANYS FENT CARRERANY

L'amo en Guillem i madò Antònia celebrant les sevesNoces d'Or.

ANUNCIS BREUS

* Venc una impressora d'agulles en color marca StailOOCoulourperl5.000pessetes.Telefon525585

* Es ven un ordinador Bondwell antic amb el WordPerfecti altres programes per 15.000 pessetes. Si us interessaposau-vos en contacte amb l'escola al telèfon 525083.

MIGUEL TORRENS QUETGLASMETGE

HORES CONVINGUDES

C/. NOU, 69Maiia de Ia Salut TeI. 907 74 79 65

FENTCARRERANY- 14(258) Novembre, 1996

TROBADA DELS JOVES PER LA LLENGUA AINCA.

rf

El passat dia 24 d'octubre tots els "coordinadors"del CORRELLENGUA, de Ia comarca d'Inca, ens vàremreunir per fer un sopar i parlar sobre diferents temes quehavien anant sorgint després del Correllengua.

Una vegada acabat el sopar començàrem a exposarles queixes i suggerències que s'havien plantejat. En aquestareunió hi haviarepresentants de Sel-va, Caimari, Mancor,Inca, Sa Pobla,Binissalem, Consell,Lloret, Llubí,Valldemossa, Maria, ialtres que ara no re-cord. Un dels puntsprincipals eren lesrepetides queixes ques'havien rebut de lesdelegacions de Ia partforana per Ia mancade contacte ambCiutat . EIs delspobles ens sentíemdiscriminats quenomés se'ns tenguésen compte peraccions concretes,quan ens necessiten(per exemple elCorrellengua) i Ia res-ta de l'any mutis.

EIs ciutadansreconegueren queaixò era cert,entonaren el mea cul-pa i asseguraren queaixò no tornaria apassar i com a mostraIa mateixa trobada.

També hi vahaver propostes detots els assistents, i s'ha de mencionar que va esser unatrobada ben interessant; entre molts altres temes, es vatractar el de Ia manca de comunicació entre pobles i Iamanera de coordinar-nos per fer accions conjuntes. Enprincipi es va acordar que aprofitant !'infraestructura deTOCE, Ia secció de Palma dels Joves de Mallorca per IaLlengua serien els coordinadors i faríem trobadesperiòdiques a Ia comarca d'Inca. La idea va entusiasmartothom i si funciona pot esser una bona eina de cara alfutur i a Ia feina que feim des dels pobles.

També parlàrem de l'èxit dels dos Correllengües icomençàrem a pensar en el pròxim; de moment nomésidees i molta de feina, ja en parlarem més tranquil lament.

La campanya queja està en marxa consisteix en Iavisita a tots els centres escolars de secundària que se puguii presentar que és això de Joves de Mallorca per Ia Llengua,

. , , el perquè hi són iel que se pretén.A més d'oferir atots els joves i allotes que hivulguin prendrepart i col laborarcom ho poden fer,a tots els centresque se visitin esrepartiran unstríptics on s'explicatot això i se podeninscriure per collaborar ambl'associació.Des de FentCarrerany tambées vol col laborar,i ho feim repartintamb cada númerode Ia revista denovembre und'aquests tríptics.Sielquel'agafaésuna persona majorel podeu fer arri-bar al vostre fill of i l la , nebot oneboda, nét o néta,veïnat o veïnada,etc. pensau queper posar Ia nostrallenguaal llocqueIi pertoca, Ia feina

és de tots.Res més, ja seguirem explicant com evoluciona això

de les trobades dels pobles que pot esser molt interessant,perquè Ia majoria dels assistents teníem els mateixosproblemes i entre tots els podem resoldre d'una maneramés fàcil. Ens podem coordinar per organitzar segons quinsactes i fer-los rotatius i així no haver de fer esforços perorganitzar-ho a cada poble. Entre tots, Ia feina és mésbona de dur.

Miquel Morey i Mas

Volem!

Novembre, 1996 FENTCARRERANY- 15(259)

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA- Centre Coordinador -

fc*<

CONCURS DE TARGETES NADALENQUES

BASES:

1. El treball serà de tema lliure.

2. Les obres s'han de presentar a Ia Biblioteca Municipal (Carrer SantMiquel, 11) acompanyades d'un sobre clos, on constin les dadespersonals de l'autor.

3. La mida del treball serà com a màxim D-4, podent emprar qualsevoltècnica o material gràfic.

4. El termini de presentació acabarà dia 23 de novembre de 1996 a les 12del migdia.

5. Eljurat estarà compost per cinc persones i podrà declarar desert elconcurs, així com concedir el accèssits que trobi oprtuns.

6. Les obres quedaran en dipòsit a Ia Biblioteca Municipal.

7. El sol fet de concursar implica l'acceptació de les condicionsanteriors.

Ajuntament de Maria de Ia SalutBiblioteca Municipal

^p>Consell InsularSl deMallorca


POEMA DEDICAT A DON MIQUEL OLIVER I ROIG I A LADELEGADA DE CULTURA(SÀTIRA)

CONSEQÜÈNCIES D1UN ROBATÒRUM DEGARBES I CORDETES I UNA FULLA DE DIARI."CODOLADA CONSTRUCTIVA"

Un favor et vull demanar,un favor extraordinarique no facis enfadarsa nostra bibliotecari',just per un tros de diari,que de dins varen llevartot Mallorca es va alçari es govern té un plenarii no saben quan acabarà.Entre es batre i es segari es brins com s'han d'agafarquan tens sa faus amb sa màen sa gavella contrarifent unes garbes d'altari'es vencills varen robari per no poder carregartot solet se'n va tornarplorant en es vecindari.Hi va haver d'anar es vicariper poder-lo consolar.Ni va batre ni dinari per acabar-ho d'arreglardes disgust es va morir es cai els sants varen davallarper passar-li un rosari.Diuen que vol demanara donya Antònia Munarsi es Consell pot ajudari així no es trobaràamb un estat tan precari.Quan Ii va entrar es mestrali un terbolí a Ia dretaell, per no tenir cordeta,no va quedar cap garbetadins sa finca des Rafal.I ara te diré un doiquan l'amo hi va tornarper veure el que passàaquelldiatantbufàque se'n va dur es rostoll.I ara t'he de ser ben clarell, l'home va travalari es va danyar un genolli ara si se vol curares metge l'hi receptàque begui suc de fonoll. ("PEQUENECES")

Una abraçadaMiquel RossellóInca, a 6 d'octubre de 1996.

RECORDANT EN MIQUEL OLIVER I ROIGUN SENYOR INTEL LECTUAL

Oh! en glosa o en poesiaun poema et vull ferjo sempre et recordarésa teva gran valentiadins es poble de Mariavisca en Miquel Oliver.

EH és un bon redactorun senyor intel lectuala ningú mai ha fet maljo l'hi tenc admiració.

Oliver, si qualque diam'haguessis de menesterjo sempre t'ajudaréen qualsevol cosa sigadins es poble de Mariasempre has fet un bon paper.

Tu eres es presidentd'una gran societati davant Ia Verge Mariamolts de pics hi hem resatamb molta pau i alegriad'un temps que ja està allunyat.

T'ho dic en pau i alegriano és que te vulga alabarsé que te vares casaramb sa més guapa que hi haen es poble de Maria,i Déu vos don tants d'anys de vidaperquè pogueu disfrutar,que visqueu cents anys i un diai sa gent vos aplaudirà.

Tenc que fer un monumentper ordre del Consistorii també en tota sa gentperquè te tenguin presentquan estiguis a Ia glòria.

Una abraçadaMiquel Rosselló i QuetglasInca, a dia 6 d'octubre de 1996.


QUATRE POEMES I MIG

( 1 )

DE LA MUSA í SON POETA

Si tu ets nimfa,jo follet.Si tu ets gebrada, jo gel.Situ ets flama,jofoc.Si tu ets brisa, jo vent.Si tu ets dona,jo home.

( 14/Viy96 )

( 2 )Em demanes

si som sincer0 no.Com a prova d'amor,aimia meva,et deix mon corcom a penyora.

( 6/IItf96 )

( 3 )

DE L'AMOR I SOS LACAIS

Diuen que l'amor no és cert,que és un usurerque ens incrimina.

Diuen que l'amor és ceccom un vell rellotgerque va perdre son art i sa visió.

Diuen que l'amor no és seriós,que és un boig bohemi;captiu, presonerdel pIaer de Ia passió.

Diuen que l'amor és un tiràque ens esclavitza1 ens immobilitzaamb garfis de desesperació.

I agafats de sa màper aquest món vagarejareucaptius, presoners;com fidels vassalls,com lacais de l'amor.

( 30AXW95 )

( 4 )

SOMNI D'AMOR ETERN

I ara dormiré en ton jaçde cabells enxarxats,i clarejaré en ton pitde roada coronat.I seré l'extens no-resque t'abraci sense sospita.I seré I'obscura ombraque es deslliga de ton cos.I seré Ia roja albadaque determinarà tos somnis.

( 1990)

( 4'/2 )

A Na Bàrbara i En Pep.

Per a què l'amor us sia fidelquatre poemes i migus dedicara que deixau el fadrinatge.L'altra meitat és cosa vostra.Heu d'anar escrivint-launa mica cada dia.

( 20^C/96 )

JERONI B. F.( De " Llambrejos d'Amor " ).

APROPIENFORA

De l'alba a Ia primera horael braç te vaig oferiri què a prop estaves de miperò al mateix temps, què enfora!

Amb un suau malestarel meu braç al teu s'uniaIa teva calor sentiatu em senties tremolar.

Quin penar més importúel que jo estic patintsempre a prop de tu vivintsense viure mai amb tu.

Es Padri.(Bernat Quetglas)


EL PLAER DE BEURENegre criança 1992Can Ribas. Consell

En el món del vi, així com en el de Ia cuina, posseiruna bona matèria primera és un element bàsic per podercreae un bon producte; és clar que també comptarà Iatraça del manipulador (el cuiner o l'enòleg). A Can Ribas,gràcies a l'amo en Joan Colom, viticultor de solvència con-trastada, es pot gaudir d'un raïm adequat per poder fervins amb pretensions.

Can Ribas és un petit celler ubicat al terme deConsell i dirigit per Joana Oliver. Aquest celler, segonsdiuen, compta amb una tradició que es remunta a l'any

1711.El vi del qual

parlarem avui, ha estatpossible gràcies a a bonaadaptació que elCabernet Sauvignan hatingut a les terres i elclima de Consell, cosa

*

\ n 7«*> 0

I V 9 ^

V.**Cosecha Especial

'Jlerttfer0s de

Can 'Jii6atCt>nseff

iMiSDK I 7 1 1

que ha fet possible Iaseva utilització en elsvins de criança de CanRibas. Aquesta varietatdóna complexitat imillora el potencialorganolèptic del vi.

El vi en qüestióestà compost del'obligat 50% de MantoNegro per poderpertànyer a Ia DO deBinissalem, d'un 20% de

Cabernet Sauvignon i Ia resta és UIl de Llebre. La criançaes realitza en botes de roure americà d'una capacitat de225 1, combinant roure vell amb un 10% de roure nou.Abans de sortir al mercat, el vi realitza una estada enampolla d'un mínim de sis mesos, Ia qual serà superiorsegons Ia demanda.

El Criança és de color robí fosc amb reflexos teula.Posseiex un ventall aromàtic format per tocs de fruitamadura (figues, albercocs), caramel i notes de vainilla. Elvi és avellutat, lleugerament pla, amb una càrrega de taníequilibrada. El final en boca és molt agradable, denaturalesa afruitada i complexa. Es tracat d'un vi que, toti estar en el seu moment òptim de consum, es pot guardaruns quans anys, sempre que sigui en bones condicions.

Bodegues Can Ribas. ConsellTel.:622048.Fax:721129

Francesc Grimalt

CarmesíVinegredel994

rpUME DJTPUNTI

VlNYES I VINS

CARMESI

WNSORtKHMENVELUT DUfUNT SlS MESOS ONS BOTtS DE ROURE AMEMCA

OClMVtntkCWMMlUVWWMUAICttMMmOLDIMflMWMMLCMtf

DaSRA»«S:iO%W«NTONEGBE.1»WLLETI7»TB«>RANiaO

Vl D1ELABORACIOARTESANA

D t M O M l N A C l O VOWCIHIINISUklUH-MAUOKCA

RiKxuitmomvme*a*mmK**ml __ •I3.5%VOL. u>u«u»g>u» »m»c«.N»to*'»<« 75 Cl.

U ndels poblesamb mést r ad i c i óv i t íc o 1 ad'aquesta illaés SantaMaria delCamí, prouconegut pelsseus vinsd ' a 1 t ag r a d u a c i óalcohòlica,e l a b o r a t sfonamental-ment ambManto Ne-gro i comer-c i a l i t z a t s ,bàsicament,a granel.

EIs germans Pere i Bernat Calafat, continuadorsd'una llarga tradició vitivinícola familiar, són en l'actualitatgerents i propietaris del celler Jaume de Puntiró. L'any1993, tot aprofitant els bons resultats vitícoles d'aquestacomarca, decidiren embotellar els seus propis vins, perpoder donar a conèixer el producte en millors condicionsorganolèptiques per al consumidor.

El Carmesí representa l'esforç dels germans Calafatper millorrar els vins a granel de Ia comarca del Raiguer.El raïm utilitzat prové de les vinyes de Can Serví, EsTorrent FaIs, Cas Misser Fiol i Sa Vinya Vella, les qualsón conreades amb mètodes ecològics. El vi s'ha elaboratamb les varietats autòctones Manto Negro i Callet i ambIa forana UIl de Llebre. Ha estat sotmés a sis mesos decriança en bóta de roure americà i Ia resta de criança haacabat en ampolla fins el moment de Ia sevacomercialització.

El resultat final és un vi de colorcirera, amb reflexosteula provinents de Ia criança. En nas, ens ofereix un seguitd'aromes agradables de mel, notes d'espècies, tabac i vai-nilla. En boca, és càlid i untuós degut al seu grau alcohòlic.El retronasal és de caire complex.

El preu de venda al públic és de 700 pesetes.

Celler Jaume de Puntiró.Plaça Nova 23. 07320 Santa Maria del Camí (Mallorca)Tels.:(971)620023il40227

Novembre, 1996 FENT CARRERANY - 19(263)

AL CESAR EL QUE ES DEL CESARSabedor que molts dels assistents a Ia inauguració

del local de l 'Ajuntament, annex a Ia LLAR DELSPADRINS -esdeveniment, el més important, per esperat,dels que tingueren lloc durant les passades FESTESPATRONALS- no interpretaren o no entengueren bé undetall que va ocórrer acte seguit de Ia benedicció que delmateix local va fer el rector don Pere, voldria per mediaciód'aquestes línies posar les coses en clar.

M1EXPLIC:No havia acabat el rector d'afirmar "mai no havia

vist inaugurar alguna cosa sense que el polític de tornaprofítàs l'ocasió per penjar-se una medalla destapant unaplaca o rompent una cinta", quan el qui aquestes líniesescriu, present a l'acte, va rompre amb un aplaudimentrenouer i ardent que estranyà a uns i confongué a altres. Iperquè em crec en el deure d'aclarir a uns i altres el meufestiu comportament, vet aquí aquest escrit.

El atents lectors de FENT CARRERANY, recor-daran que Ia primera intervenció deljove i nou rector, donPere, a les pàgines d'aquesta revista, va ser a través d'unacarta dirigida als Reis Màgics, on entre altres cosesmanifestava i pregava que aquests no deixassin res, ni tansols carbó, als polítics ("no n'hi ha cap que se salvi, ni unsni altres"). O sia que no ens quedava més remei queentendre que es desqualificaven tots els polítics. Aquestadesqualificació universal no em va agradar ni gens ni mica,igual que no m'agrada -a vegades ho hem d'escoltar- quees comenti i es digui que tots els capellans són iguals -sempre referint-se al que és negatiu- ficant-los a tots dinsd'un mateix sac. I perquè discrepava de tal afirmació, vaigpublicar, valent-me del mateix mitjàde comunicació, o siaIa "nostra" Revista, i sense perdre temps, un escrit lloantels avantatges de Ia Democràcia i recordant que era gràciesa molts "polítics" que avui gaudim d'una Constitució queens garanteix una Llibertat i uns Drets extensius a tota Iaciutadania.

A força de ser sincer he de dir que des d'aquellmoment (Ia desafortunada? carta) esperava una ocasióper "reconciliar-me" amb el jove rector, perquè estavasegur que aquell núvol s'havia d'aclarir, aquella pedra haviade sortir del camí, aquell inconvenient havia d'esfumar-se. I... mira per on! en aquell moment, en escoltar talcomentari, vaig veure el "cel obert". Aquelles paraules,acte seguit de Ia benedicció del local, dites per Ia mateixapersona varen ser, pel que a mi respecta, i crec quem'acompanyen Ia majoria de feligresos, com un cate de"reconciliació" tant de temps esperat, i per això és quevaig rompre amb aquelles mamballetes fortíssimes i ardentsque a alguns deIs presents els sonaren estranyes i noentengueren.

Després d'aquesta "confessió" solament em queda

fer saber als qui pogueren pensar si Ia meva improvisadai festera intervenció era un acte de "pilotisme" o de "besarmans" als polítics presents, que van del tot errats,ja quecrec que el motiu ha quedat ben explicat.

I perquè sempre he volgut obrar honestament, d'aquíve el títol del meu escrit:

"AL CÈSAR EL QUE ES DEL CÈSAR"Res més. Salut per a tothom.Maria, 15d'octubre de 1996Miquel Oliver i Roig

DE FUNCIONARI A FUNCIONARIAmic Joan Carles:T'he de confessar que m'ha costat moltíssim

començar aquests quatre apunts. No sabia ben bé, comanomenar-te. CoI lega?, Honorable?, Il lustríssim?,Majestat?. Al final, però, m'he decidit per aquella fórmulatan usual i efectiva d'"amic". La raó ha estat Ia fama quetens de persona normal i senzilla.

Veuràs, estic preocupat i com que al cap i a Ia fi,compartim moltes coses, crec que tu també n'estaràs. EnsvoIencongeIar!. Esfort,eh! M'havien arribatnotíciesqueaquest estiu havies tengut algun problema de navegació ique et volies treure del damunt Ia barqueta i substituir-laper una altra. Ho veig complicat. Treu-t'ho del cap! Sapsque ho tenim de pelut! Cada vegada que surt el tema de Iafeina som els primers a rebre. Sou funcionaris! ensenfloquen de bones a primera. Teniu Ia feina assegurada!ens repeteixen una vegada i una altra. Ja comprendràsque amb una presentació així, les simpaties cap a les nostresreivindicacions no són massa accentuades.

Diuen els nostres representants sindicals que ensaquests darrers anys hem perdut a prop d'un 11 % de Ianostra capacitat adquisitiva. Tu també? Ara que hi pens;tu estàs afiliat? Hi ha algun sindicat que se n'ocupi de Iavostra feina?. Be, tal com et deia ho tenim ben pelut. En-tre en José Mari i en Jordi, ara, i abans amb en Felipe, Iaveritat és que sempre som els primers a rebre. Això sí, lespujades de ses senyories sí que sempre han estat puntualsi més aviat generoses. Què hi farem! I què me'n dius deles noces d'en Cascos? Uf! Per esser anys de contencióeconòmica, tractant-se d'unes noces de segona mà, i perIa necessitat de donar exemple, no trobes que es passarenuna miqueta?

Be, no sé què dir-te més. Per cert, ja has pensatcom faràs Ia simbòlica aturada d'una hora el proper mesde novembre? Et trauràs Ia corona en senyal de protesta?Penjaràs un llençol blanc per una de les finestres del palau?

A veure si un dia d'aquests, defensant els nostresdrets, coincidim en alguna manifestació de reivindicaciósalarial.

A reveure!Joan Gelabert. Funcionari C37AC64328B

FENT CARRERANY - 20(264) Novembre, 1996

El contenidor de botelles dedevora l'escola el trobàremd'aquesta manera: ambmoltes botelles perdefora.PeIs qui no ho saben, el vidrees diposita dins el contenidor,no defora

Aquest és el rètol del qual vosn'informàrem el mes passat al Bulli tde Notícies.

Aquest esboldrec el provocà Ia pluja que vacaure a principis del mes d'octubre. Està situata Sa Grava, a Ia carretera de Sineu.

ORQUESTRA SIMFONICA DE BALEARS: PROPERS CONCERTS7 de NovembreDirector: Phil ip Bender Solista: Maurice AndréProsrama:Concert per a dues trompetes en Fa Major VivaldiConcert per a trompeta i oboè AlbinoniConcert per a trompeta HummelSimfonianumero3,opus90 Brahms

28 de NovembreDirector: Odon Alonso Solista: Laurent AlonsoPrograma:Danses Fantàstiques TurinaNit als jardins d'Espanya FallaSuite del Cavaller de Ia Rosa Richard Strauss

5 de desembreDirector: Phil ip Bender Solistes: Capella MallorquinaPrograma:Cantata, Nuredduna per a orquestra, cor i solista Bernat JuI ià .

21 de desembreDirector: Philip Bender Solistes: I. Rogoffi CorStudiumProsrama:Concert número 2 per a piano i orquestra, opus 18 Rachmaninov

Oratori de Nadal, Opus 12 Saint-SaënsSaIm número 42, opus 42 MendeIssohn

EIs concerts tenen lloc a l 'Auditorium de Palma.

maria de la salut associaciÓ de premsa forana de...

Documents