Associació P. Forana . .^ , ^^Princesa, 24 WD^NYgL07240 Sant Joan

Editorial pàg2 (190)

El cadastre

Si vivim dins una comunitat és evident que hi ha unes despeses1

comuns que hem de pagar entre tots. No fendria sentit que preten-guéssim gaudir d'uns carrers, unes escoles, unes zones públiques...sense pagar res a canvi, i l'Impost sobre Béns Immobles, I'IBI,l'Impost Territorial, o, simplement el "Retorial", anomenau-lo comvulgueu, és la fórmula d'on els Ajuntaments recullen la major pandels seus ingressos, sobretot en temps de crisi i, per tant, de pocainversió urbanística.

I que era ben hora de revisar el cadastre és una cosa que, hon-radament, ningú no pot discutir. El que pagava la majoria de casesdel poble i una part considerable d'establiments de la costa era unamisèria que no s'avenia ni de molt amb els temps que correm. Hicalia una revisió profunda que actualitzàs els preus, cosa que lamajoria dels ajuntaments ha fet i el nostre també havia defer. Ladiscussió i la protesta de la gent no ve per aquest costat, sinó mésaviat per la manera com s'han valorat les cases.

El preu final del rebut -que en Unies generals no el consideramexcessivament elevat, exceptuant algunes zones que comentaremmés envant- ve donat per dos conceptes: la valoració de l'immoblei el percentatge que hi cobra l'Ajuntament. És aquí on creim ques'ha perjudicat més els llorencins, ja que si bé de moments! per-centatge és baix -un 0'3%, i deim de moment perquè és molt pro-bable que prest passem a un 4 o un 4'5%- no ho són tant les va-loracions, i aquest fet repercuteix de manera directa sobre un ca-ramull d'altres imposts relacionats amb l'immoble: la declaració dela renda, la del patrimoni, les compravendes, donacions, herències,etc. Pensem que quan es ven una casa, a pan de les despeses delnotari hi ha les del Registre de la Propietat, que grava amb un7'5% sobre el preu escripturat, i que aquest no pot ésser inferioral cadastral. Si haguessin posat un preu més baix a les cases -comho han fet, per exemple, a Son Servera-, i un percentatge major,l'Ajuntament hauria recaptat igual que ara i en canvi els usuarisn 'haurien sortit molt més beneficiats.

I sobre el preu per metre quadrat d'algunes zones, tampoc no éscorrecte que a llocs com el camí del Purgatori l'hagin posat supe-rior al de la zona costanera. Ja estam que qui vol viure a un xaletha de pagar més que a l'interior del poble, però la diferència noha de ser tan exagerada. Creim que s'hauria de trobar una solucióa aquest problema, sempre que no suposàs un altre retràs en l'a-provació definitiva de les Normes Subsidiàries, ja que sembla quealguns dels qui tenen ja la casa feta ara s'estimarien més que lazona fos declarada rústica.

Per acabar j suggeriríem que l'augment dels ingressos que s'ob-tendrán am&el nou cadastre, almanco en els primers anys fos des-tinat a cancel, lar els nombrosos préstecs que l'Ajuntament té con-certats, ja que si no es plantegen seriosament una política de res-triccions difícilment podran sonir de la situació de retràs que duenen relació als pagaments.

Flor de CardRevista d'informació general de SanfXbrenç desCardassar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Octubre de 1993. Número 198Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació Cultural Flor de CardCIF: G07606185Imprimeix: Tirrena S.A. (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

Josep Cortès Cardàssic Parc PortadaEl Cel ens vegem 3Crònica informal 14Espipellades 17Estampes llorencines 1$Tal dia com avui 2J

Guillem Pont Mn. Jordi Pascual 4Guàrdia Civil Robatoris 5Sol, i de dol Batec i|Ignasi Umbert Cròniques Vilatanes

L'esplendor de la Veritat 28Lleure a lloure Les raons d'uns per quès 8El fiorino Rum-rum 9Jaume Galmés Louise Labe IOJosep Cerdà Il·lusió 11Guillem Soler Julián Velasco 12SMOE A prop de tots 13Salvador Grau Estimem la natura 15Premsa Forana Trobades empressarials 16Gabriel Janer Ecologia 20P.J.Santandreu L'illa amant 23Joan Carbó Gloses 24Xesc Umbert EI temps 25

Meteorologia 10Maria Galmés Si lleu... 26

Demografia 26Comptabilitat aii>

R. Rosselló Història 27Bel Nicolau Distribució

Tots Sants pàg 3 (191)

. *f

Al Cel ens vegem

Si ha de dir la veritat, cosa semprerecomanable encara que a vegades ten-gui temptacions contradictòries, elcronista ha de reconèixer que per se-gons quins assumptes és més descuidatdel que caldria desitjar. Repassant, da-munt damunt, els aspectes que durantla seva vida ha deixat de banda pen-sant que s'arreglarien totsols -errorque el temps se'n cuida inexorable-ment de corroborar-, creu que ompli-ria un bon grapat de fulles de lletrapetita. I un d'ells, tocau ftista, és eldestí del seu cos una vegada li hagifuit la calentor de la vida. Què li con-,ve més, deixar-lo dins l'antiga tombafamiliar, d'una sola cambra, respirantel mateix aire que els seus avantpas-sats? Comprar un ninxo nou, indivi-dual, a fi de comptar amb una certaintimitat mentres els cucs van fent laseva? Optar per una tomba excavada,de manera que els elements químicsretornin a la mare terra el més aviatpossible? O passar a l'atmosfera enforma de fum a través d'un forn cre-matori?

Per contestar aquests i altres inter-rogants de no manco importància, l'al-tre dia de pagès va tenir la sort derebre una carta de Jardins de Repòs,;1 cementiri privat que ha obert aMarratxí l'empresa Bon Sosec, i que:ant de rebumbori va alçar per mor delseu finançament parcial per part de lesinstitucions autonòmiques. La cartamava acompanyada d'un fullet infor-ïiatiu, de colorins, preciós, que mésque augurar un destí fatal semblava lapropaganda d'unes vacances de luxe,imb recepcionistes vestits impecable-ment, jardins amb faroles, fonts,*espa, petúnies, arbres gens ni mica

tenebrosos..., en fi, una meravella queja voldríem els llorencins per les pla-ces de la nostra pobra, bruta, trista,dissortada vila.

El sobre, a part del fullet i d'unacorrecta i ben presentada salutació,també contenia una llista de preus queben mirat no es poden considerar cars,sobretot si tenim en compte que la Se-guretat Social contribuieix amb 5.000pessetetes a les despeses d'enllestimentdel difunt, i que els usuaris podranutilitzar l'apartament durant tota l'e-ternitat... si tenen la precaució decomprar una ossera per la mòdicaquantitat de 175.000 ptes. El prospec-te, molt adequadament, emperò, asse-nyala que les osseres només estan adisposició dels propietaris dels ninxos,ja que podria arribar a ser un abús siconsentien que hi portassin els ossosde les tombes d'altres cementiris del'illa, o fins i tot d'ultramar.

Els preus dels ninxos eren els méseconòmics, i variaven segons l'alturasobre el nivell del trespoli el primerpis, a 525.000 ptes. cada un; el segoni el tercer, a 550.000 ptes.; el quart,a 450.000 ptes. Cavil·lant una micasobre les possibilitats que li oferien, elcronista va arribar a la conclusió quenomés estaven relativament ben pen-sats, ja que si bé és lògic que els delquart pis siguin més econòmics, perallò que els visitants s'hauran de posarles ulleres per destriar qui hi viu ihauran de mester escales per entrar-hi,també s'ha de tenir en compte que enels baixos sempre hi ha més humitat itot el que s'hi posi dedins farà més viaa florir-se, cosa que, segons com esmiri, un no sap si convé o no.

Per als panteons, per si un vol dei-xar constància a l'altra vida que enaquesta estava ben situat, els preuss'enfilaven una mica més: 3.950.000els de sis places i 4.450.000 els devuit, poc més o manco el que costaràuna casa llorencina normal segons elnou cadastre. Naturalment s'hi ha d'a-

fegir l'IVA, un impost que el cronistapagaria resignadament i amb una certaalegria, ja que, si per Allà Dalt nose'n despengen cap altre, confia quesigui el darrer.

I si un no marxa tan bé de duroscom voldria, circumstància que sovintse sol estrevenir, l'empresa s'ofereixamablement a constituir una hipoteca,a fi de poder pagar còmodament du-rant dotze anys per més o manco lamateixa quota que val la subscripció alCanal Plus.

I encara més, diu el prospecte, jaque si el futur usuari només desitja elsserveis de funerària, amb 212.500ptes. més l'IVA estarà ben cabal, i ai-xò que inclou l'assessorament tècnic,la burocràcia, l'acondicionament deldifunt -i en aquest apartat no especifi-ca en quines condicions l'hi han deportar, la qual cosa sempre és unavantatge-, un baül model 92-X Divi-na Aurora, amb folrat de seda i fines-tra de vidre per comprovar la fesomiadel protagonista, velatori -amb postis-sada per al mort, sala per als familiarsi excusais-, capella i trasllat al cemen-tiri. Tot junt, com veis, una vertaderaxeripa.

Per acabar d'arrodonir l'oferta, elfullet assenyala que també disposen deforn d'incineració, baüls de luxe i su-perluxe, serveis de contractació d'es-queles, recordatoris, avisos telefònicsi subministrament de corones i d'unacafeteria oberta durant les 24 horesdel dia.

El cronista està ben decidit, telefo-narà demà mateix al Servei Gratuïtd'Informació, i si també li garanteixenalguna influència davant les InstànciesSuperiors -cosa que no especifica elprospecte-, agafarà el cotxe i s'arri-barà fins al Jardí de Repòs, i, de pas,si ja té permís d'apertura, farà unapassadeta per Alcampo, que està justdevora i diuen que fa tan bons preus.

Josep Cortès

Gent de la nostra gent pàg 4 (192)

Mossèn Jordi Pascual

Quina importància tenen els fets ca-suals, intranscendents, dins la vida del'home?

Segurament des d'una anàlisi mi-croscòpica i real moltfossima, car enel fons, i com assenyala el poeta, lamateixa existència pot dependre delsimple lladruc d'un ca. O de l'estatemocional d'un membre de la parellao d'una apagada de llum que no per-met veure-mirar el programa de la te-levisió.

Però si es mira des d'una perspecti-va macroscòpica i també real, llavorsla casualitat ja no és tan important,car tots, al cap i a la fi, navegam enun mateix riu composat per persones,ideologies, modes, valors, etc.

Potser és casual que la família del'amo en Miquel de Ses Planes visquésa l'esmentada possessió, però no ho éstant el fet de que fos el cappare d'unafamília nombrosa de vuit fills.

Tampoc no és casual que algunmembre de les famílies nombroses itradicionals seguís estudis eclesiàstics.En el cas d'aquesta família la meitatseguiren aquest camí: un capellà, dosfrares dels Sagrats Cors i un ermità.

Potser els centres de destí d'aquellcapellà carregat d'il.lusió i força des-prés de la seva missa nova foren fruitde la casualitat, però sens dubte no re-sultà casual ni la seva tasca d'apostolatni la seva afecció per la història local.

La primera església de Son Garrióes beneí l'any 1875, i en dependre deManacor estava regida per un vicari incapite fins a la seva conversió en par-ròquia, l'any 1934.

El darrer vicari fou un altre lloren-cí, Mn. Martí Rosselló, també afec-cionat a la història (Flor de Card pu-blicà una separata dels seus Retaleshistóricos sobre San Lorenzo).

Després del moviment fou nomenat

rector de la parròquia de Son CardoMn. Jordi Padscual, on portà a termela seva tasca al llarg de deu anys.

Potser resulta importantíssim con-textualitzar la seva labor, aproximada-ment des de l'any 39 fins al 49, carresultaren uns anys singulars, tant pelpaper de l'església durant la GuerraCivil com per les conseqüències so-cials de l'enfrontament i la proximitatfísica de la vila carrionera amb el llocdel desembarcament.

Ara, vist amb la perspectiva del

temps, de banda la seva lògica tascad'apostolat i en base a la petició que liferen els carrioners a l'hora de dema-nar-li el pregó de les festes de l'anypassat, sembla que don Jordi és recor-dat també pel seu amor a la història,car va saber valorar i dirigir la troba-lla prehistòrica de l'amo en Jeroni Su-reda Fava, i coneguda per s'homonetde ca n 'Amer, bronze grec que es di-posità en el museu regional d'Artà.

Un dia ens vérem i em parlà delpregó i de les notes històriques quehavia redactat quan era jove i estava

Gent de la nostra gent/Policia pàg 5 (193) 4fde rector a Son Garrió.

L'original mecanografiat és en cas-tellà i l'autor manifesta la necessitatd'aprofundiment i ampliació. Però in-sistint en la contextual ització, potser

resulta ben interessant la transcripciótraduïda de les Notas históricas de laparroquia de San Miguel dse Son Car-no, acabades de redactar l'any 47. Sino hi ha res de nou les publicarem el

mes que ve com a separata de la revis-ta Flor de Card.

Texte: Guillem PontDibuix: Josep Cortès

Robatoris

Dins el cotxe d'un delinqüent queva agafar la Guàrdia Civil es va trobarun document amb una sèrie de signesque els amics del que no és seu solenmarcar ran de les entrades de les casesque pretenen robar. Aquests signes, através de persones que han estat roba-des, s'ha pogut comprovar que són au-tèntics, i per això els reproduïm per sipoden servir d'orientació a qualcií.

Normalment solen estar pintats ambguix, llapis, bolígraf o fins i tot ambalgun objecte punxant ran dels timbresd'entrada, trespol, porta o davall l'es-tora d'entrada.

Naturalment no hi ha una hora fixa,però s'ha observat que entre les 13.00i les 16.00 és quan amb més freqüèn-cia solen pintar els signes esmentats,ja que els delinqüents es fan passarper captaires, venedors ambulants,sol·licitants d'informació, etc.

Per tot això la Guàrdia Civil acon-sella:

1.- No penseu que a vosaltres no ustocarà mai patir un robatori.

2.- Abans d'obrir la porta compro-vau bé qui és i no us refieu, ja quetambé saben enganyar per conseguirque l'obriu.

3.- Si observau algun senyal esbor-rau-lo, deixant el mínim rastre possi-ble.

4.- I, el més important, donau lamàxima difusió a aquest comunicat en-tre familiars, amics, veïnats, centresde treball, etc.

Els signes són els següents:

Casa deshabitada

Casa ja robada

Dona sola

Inútil insistir

De vacances

Llar invàlida

Aviat, tornen prest

Usar palanca

Disposada per robar

Robar, subnormal

Comunitat amb guarda

Obren amb cadena

Aquí, res

Vius amb la policia

Res d'interès

Casa caritativa

Molt bona

Vius, hi ha ca

Aquí es pot robar

Només hi ha dones

AO

0=0

1=1=1

:®

^

,0

K

ESTIMEM LA N AURA(Ve de la pàg. 15)

talitzat més d'un gos; els dos formenpart de la creació. Afortunadament pernosaltres, cap dels dos no parla!

Per acabar aquest missatge als bonsamics de sant Llorenç des Cardassar,que no vol ser altra cosa que un fervo-rós homenatge a totes les coses queens brinda la Natura, vull fer esmentde pensaments que ens han deixat doshomes de diferents llocs però exem-plars en la mateixa estima: la pau il'amor a la Creació. El poeta norda-mericà (Ralp Waldo Emerson (1803-1882), s'expressava així: "Jo no usdemano que reseu, però sí que pugeua un cim ben alt d'una muntanya.L'admiració i el goig que sentireu enadmirar aquell espectacle és la millororació que podeu elevar a Déu". Il'altre, abastament conegut com el ca-talà universal, Mestre Pau Casals iDefilló, s'expressava així a les postri-meries de la seva vida: "Mentre si-guem capaços d'estimar i admirar,som joves. Contemplar el mar, el cel,un simple arbre, quin miracle tangran no representa! l hi han tantescoses per estimar i admirar!".

Tant un com l'altre ens signifiquenque hem d'estimar tot el que hi ha a laCreació, no solament per nosaltres si-nó perquè les futures generacions tam-bé puguin embadalir-se contemplant a-quests paradissos de cel, terra i marals que estem obligats a no renunciari conservar.

Salvador Grau Mora28 març 1993

Batec pagó (194) \ $f

Lleure a lloure

L'associació juvenil es mou. Diven-dres, dia vint d'octubre, es va reuniren assemblea ordinària per tractar detots els temes pendents. Hi assistí unaquarantena grossa de membres. Des-.prés, tothom que va voler torrar ho vafer, i en una vetlada ben engrescada hiva haver rialles, trull i bulla a rompre.

Es va organitzar, també, una excur-sió per anar al barranc de Biniaraix, ala localitat de Sóller. Tots aquells ques'hi apuntaren, que arribaren a sermés d'una quarantena, s'ho passarend'allò més bé. Ens han contat que va-ren haver de caminar molt, però béque s'ho pagava. De segur que tot vaser un èxit.

Robatoris

Durant aquest mes passat tota unasèrie de robatoris han alterat la tran-quil·litat del municipi. El nucli de SonGarrió i el de Sant Llorenç s'han vistafectats per un grup de malfactors quehan invadit cases d'altri.

A partir d'aquests fets, trobam queés urgent que les autoritats pertinentsfacin les passes necessàries per resta-blir la seguretat.

Amb aquesta bategada no pretenemcrear psicosi ni res de semblant, peròcom que no han estat només un ni dosels afectats, creim que es fa urgentdenunciar-ho.

Visita a Muro

Diumenge dia 10 d'octubre, part delgrup Sol, i de dol es va desplaçar aMuro a passar-hi el capvespre.

Tinguérem la sort d'anar acompa-nyats del regidor de cultura d'aquellajuntament, el qual ens regalà unaguia de la localitat, ens mostrà lesinstal·lacions de la casa consistorial ila magnífica residència d'ancians dequè es disposa en aquella vila.

La nostra visita acabà a l'esglésiade sant Joan Baptista, que compta amb

una talla magnífica i un atípic cam-panar separat del cos principal de l'es-glésia, i unida a ella per un pontet.

Muro conserva l'esplendor de tempsantics, i els seus casals reflecteixen lavida senyorial que s'hi dugué. No tot,però, és història, car Muro viu el seupresent: el municipi es va renovant itreu el suc dels seus recursos.

Sembla estrany que un Ajuntamentamb sis-cents milions de pessetesanuals de pressupost disposi de moltmés instal·lacions que el de Sant Llo-renç i el seu pressupost elevadíssim.

Gràcies per la bona acollida!

Teatre

Vos anunciam que de dia 18 al 21de novembre, en Rafel Duran presentaa la sala Mozart de l'Auditorium dePalma, l'obra de Bernard-Marie Kol-tès La nit just abans dels boscos.

Seguramert, quan surti la revistaencara ser¿u a temps de reservar lavostra entrada. Si de cas no puguéssiuacudir a la cita ciutadana, dilluns dia22 de novembre, a les 21 '30, l'obra estrasllada al teatre municipal de Mana-cor.

El que és segur, però, és que noens la perdrem!

Fred i aigua

Aquest final de mes ens ha arribatel fred de l'hivern. Gairebé podríemdir que no ha fet el pas que li pertocaa la tardor, sinó que de la calor hapassat a una temperatura gèlida senseni adornar-nos.

En Xesc ja ens ho sabrà dir mi-llor..., però avançarem que l'aigua de

pluja, que era ben necessària, tambéha fet la seva aparició, sense causar,no obstant això, Jes inundacions i de-sastres d'altres temporades.

Exposició a Sa Nostra

Dia 22 d'octubre es va inaugurar ala sala d'exposicions de l'entitat SaNostra una exposició itinerant que re-uneix pintors i pintores del Llevantmallorquí. Encara no ens ha estat pos-sible de visitar-la, però ben aviat hofarem. Hem de dir que ens n'hem as-sabentat no per la publicitat que sen'hagi fet a Sant Llorenç, que és nul-la, sinó per informació facilitada perparticulars. Convendría que una expo-sició que es presenta tan interessant noestàs mancada de la publicitat necessà-ria per tal que els llorencins la visitas-sin.

Esperem que tingui molta afluènciade visites.

Futbol

També són notícia aquest mes, qua-tre destacats esportistes del poble. Ellssón en Mateu Rigo, n'Andreu Melis,en Biel Taberner i en Pere Soler; qua-tre futbolistes que s'han format a lapedrera del Cardassar i que ara hanpassat a engrandir la llista de lloren-cins que juguen a futbol fora del po-ble.

Els quatre jugadors, defensen, ara,la camiseta de l'Artà i pareix que elsartanencs estan d'allò més contents. Atots quatre els volem desitjar molta desort. en aquesta nova etapa, i esperamveure'ls prest defensant els colors gra-noters, que ganes no en falten a l'afi-

LX Nir: jusr:xexNS "DeusBOSCOS"De Bernard-Marie Koltès.Actor: Mingo RàfolsDirecció: Rafael Duran

1 Batec/Opinió pàg7(195) \ $f;ió llorencina de veure jugadors localsimb l'equip de 3a divisió.

Penya

D'altra banda, la Penya està que sesurten. Un any més. Són uns dels e-quips favorits per alçar-se amb el títolie campions.

I com que en Jeroni del Glopet estài'allò més content, els ha comprat un"traje" nou.

Hem de dir que els corresponsalsd'esports d'aquesta redacció l'han vist3e prop i els ha agradat molt. Trobamque els colors són molt encertats, en-:ara que no saben bé si és per allò del'any Miró o per despistar els con-traris.

Molta sort també a ells i a veure siaquest any aconseguim fer primer.

Cursos d'adults

Aquest mes d'octubre ja han co-mençat un bon nombre dels cursos quel'àrea socio-educativa i cultural del'Ajuntament, en col.laborado de di-verses entitats, ha posat en marxa.S'ha editat un programa, molt ben or-ganitzat i, segons el nostre parer, mésadequat a les necessitats dels lloren-:ins, carrioners i habitants de la zona¿estañera.

Hi ha tota una sèrie d'ofertes que5'han anat consolidant al llarg delsanys, fet que es deu, segurament, al'interès que s'hi demostra quant allombre de matrícules. Així, disposamie cursos dels idiomes més sol·licitatsa l'hora de cercar una feina, informà-:ica, comptabilitat, etc. D'altra banda,;al no deixar al marge totes aquellesactivitats plàstiques, artesanals, etc.es quals han estat agrupades davall'epígraf d'Oci i temps lliure.

Dins el llibret que s'ha elaborat:ambé es presenten diversos serveisque ofereix l'Ajuntament i els resultatsie la seva tasca, a través de gràfics i:aules.

Sol, i de dol

Cròniques vilatanes

CADASTRE

Poques coses cal esmentar durant a-quest darrer mes, ja que la tranquil·li-tat és la norma habitual de la nostravila. Així i tot, emperò, adesiara qual-que esglai ens desperta com si d'unmal somni es tractàs, i ens porta a larealitat dely'a hi tornam esser.

Aquest podria ser el pensament demolts dels qui han rebut les notifica-cions de les noves valoracions cadas-trals que, segons diuen, n'hi ha ques'enfilen per la paret. I és que els quifan les valoracions moltes vegades nomiren massa prim perquè no paguendels seus o es pensen que per tot ésigual que la zona de la Castellana. Ino em referesc als regidors de la nos-tra vila, que res hi tenen a veure (laveritat és que el nostre Ajuntament haaplicat a les valoracions, fetes per lagent de dalt, els percentatges més bai-xos de tota la comarca), sinó als burò-crates de sempre, que mai no volenassumir la realitat.

La prova la tenim que a quasi totsels pobles hi ha hagut problemes ambel cadastre, i Sant Llorenç no ha sigutuna excepció. I és que les revisionscadastrals no es poden fer un pic cadavint i pico d'anys, sinó que automàti-cament s'han de aplicar els percentat-ges annuals que pertoqui als edificisexistents, a fi que les puges sien mésfàcils de païr, i no d'aquesta manera,on els augments en molts de casos hanestat vertaderament desorbitats. Lesedificacions noves també haurien deser donades d'alta de forma automàti-ca quan obtenen el corresponent per-mís d'obra, i d'aquesta manera s'evi-tarien totes les reclamacions i aquestmalestar social que no condueix a res

positiu, sinó ben el contrari, perquèestam d'acord en pagar el que justa-ment pertoqui, però no en ser expoli-ats pel propi Estat, perquè anant aixíben prest només farem feina per l'Es-tat, però sense ser funcionaris. I quandic l'Estat no em referesc tan sols alCentral, sinó també a la Comunitat ial municipi, que a una bossa on tot-hom n'hi treu i només n'hi ha un quen'hi posa, es buida ben aviat.

SETMANA DEL TURISTA

Un any més s'han celebrat les festesdel Turista, del 20 al 26 de setembre,a la Badia de Cala Millor. La XIVSetmana del Turista ha sigut patroci-nada pels ajuntaments de Son Serverai Sant Llorenç, a més de l'associacióHotelera Badia de Cala Millor.

L'acceptació per part dels turistes,que son als qui va dirigida la setmanade festa, ha sigut prou seguida i totsels actes nocturns han tingut una con-currència notable, així com també l'e-lecció de la Miss Badia de Cala Mi-llor, celebrada per primera vegada alPort de Cala Bona, l'exposició de cansde tota raça i la demostració de JetSkie.

CARD ASSAR

El nostre Cardassar, que havia co-mençat la temporada molt bé, les co-ses li han canviat una mica: l'empatdins ca seva amb l'At. Baleares i laderrota amb l'Arenal, ambdós partitsquan ja passava el temps reglamentari,i la derrota a Montuïri, també als dar-rers minuts, han fet que l'equip hagiperdut una mica l'empenta amb quèhavia començat la lliga; tan sols laclara victòria contra el Sóller ha fetrenéixer les il.lusions als jugadors il'esperança d'una bona clasificasió, alsseguidors. Esperam que així sia.

Ignasi Umbert

Polèmica Pag 8 (196)i_

Les raons dfuns perqués, i més perqués

LLEl/RCTlOURE

Abans d'entrar en matèria volem dirque aquest escrit respon a la voluntati decisió de la inmemsa majoria delssocis de Lleure a lloure els quals, re-units en assemblea general, decidíremcontestar als escrits apareguts a l'ante-rior número de la revista Flor de Card

Com molts de voltros sabreu, ensreferim a les al·lusions, observacionso crítiques contra Lleure a lloure ma-nifestades en l'article d'en Rafel Du-ran i al que està firmat baix del pseu-dònim d'El Borino.

Precisament d'aquest darrer el quemés ens crida l'atenció és el fet ques'escrigui baix d'un pseudònim; creimque és un acte de clara covardia, jaque, segons noltros, pels temps quecorrem ("democràtics" anys 90), no hiha motius aparents ni necessitat derefugiar-se i amagar-se rera la màs-cara que representa qualsevol pseudò-nim. Això és com "tirar la pedra iamagar la mà". Per tots noltros seriamolt més interessant i enriquidor sabera qui ens hauríem de dirigir per par-lar i aclarir tot el que faci falta.

Per altra banda, voldríem donar untoc d'atenció a la revista Flor de Cardreferent a l'aparició d'articles firmatsamb pseudònim. Sabem que "dins larevista" ja se n'ha parlat, i que hi hadiferents posicionaments; noltros notenim la resposta màgica per solucio-nar el fet, però opinam que els articlescrítics i atacants contra determinadespersones o institucions firmats ambpseudònim -que n'hi ha hagut algunsdarrerament-, tan sols aconsegueixencrear un mal ambient dins el poble,ambient de sospita, d'"investigaciópolicial", sense oblidar les repercus-sions ajiivell personal. Amb tot aixòno volem dir que no acceptem les crí-

tiques, fins i tot molt sovint en somconscients i les reconeixem abans deque es facin públiques. Sinó, llegiu eldarrer escrit que apareix a la revista,on de manera indirecta, i sense saberres, responem a les posteriors al·lu-sions i reconeixem les nostres pròpieserrades.

Entrant ja en matèria, voldríem feruna sèrie de matisacions, en un to a-claridor, obert i dialogant, a les afir-macions que fa aquest "senyor" o grupde "senyors" anomenat El Borino:

Per començar, cal destacar la super-ficialitat, linialitat, manca d'informa-ció i de memòria que demostra El Bo-rino. Ho explicarem i demostrarem alllarg d'aquest escrit.

Nota: A partir d'aquest moment noapareixerà més aquest pseudònim, ja lihem fet massa propaganda o publicitatgratuïta.

Vostè/s, es demana per què Lleurea lloure vol agafar tant de protagonis-me. i com a explicació i demostracióapunta com a prova d'aquest fals pro-tagonisme (segons noltros), el que a-pareix damunt els programes de lesfestes: "Organitza Lleure a lloure".

Noltros li demanam: quants de car-tells i/o programes anunciatius o infor-matius ha vist on no apareixin els or-ganitzadors, patrocinadors o col·labo-radors?

Segurament i desgraciadament algunencara n'hi ha, però noltros creim quel'únic que aconsegueixen és crear des-informació i desorientació. Noltros nohi volem contribuir, i per això i sensegens d'afany de protagonisme, sempreque es consideri oportú apareixerà elnom de l'associació en els cartells oprogrames que anunciïn activitats or-ganitzades per l'associació. És veritat,que apareixia moltes, massa vegadesel nostre nom, però pel simple fetd'organitzar moltes, massa activitats.

Per altra banda, tenim molt clar elnostre punt de partida en aquest aspec-

te els vertaders i únics protagonistessón les persones, la gent que participao simplement mira: els corredors demountain bike, els infants, les mado-nes i altres participants al concurs dedolços, els tiradors de fona, els perso-natges de les fotografies, els del recor-regut incògnit, els del concert, etc.,etc. Tota la resta són i som completa-ment secundaris i complementaris. Lanostra mancança, encara és que no hosabem transmetre perfectament.

Passem al tema de les bicicletes demuntanya. És veritat que per descuit idesconeixement, i sense gens de malaintenció, no vàrem demanar permís aalgun propietari dels terrenys. Volemdeixar clar que només ens ho ha fetsaber una persona: l'amo AndreuPont, "Mec", el qual, el mateix dia deles proves ens ho digué cortès, educa-da i personalment, fins i tot, ens vaoferir els seus terrenys per les futuresproves, però evidentment ü havíem decomunicar. Ara ja ho sabrem!

Tal vegada encara se'ns passà peralt algú més, però noltros no en sabemres. Si fos així, des d'aquestes línies lidemanam disculpes i acceptam públi-cament la nostra part de culpa.

També és veritat que deixàrem plàs-tics i altres deixalles al lloc de lesproves. Però ho deixàrem concentrati acaramullat en un lloc devora la via,a punt de retirar-ho, vàrem tardarmassa temps, pero ho férem.

Evidentment que hauríem d'éssermés ecologistes, però no només l'as-sociació i els seus membres, sinó totesles persones, així per exemple, no estirarien els pots, papers..., per totarreu, com va passar a les proves.

Entrem en el tema infantil, aquí síque es manifesten clarament les carac-terístiques apuntades anteriorment so-bre aquest "senyor/s".

Potser ens manqui una mica d'ima-ginació i originalitat, per això sempredemanam idees, suggerències, opini-

Polèmica/ Opinió pàg 9 (197) t£

ons vàlides, i curiosament (?), quasiningú en dóna. Serà que tot està in-ventat? Serà que ens falta imaginacióatots?

Almanco, el que sabem fer, ho po-sam al servei dels demés, infants, jo-ves i públic en general, cosa que nocreim que passi amb aquest senyor/s.

Lleure a lloure no pretén monopo-litzar l'animació i participació delsjoves llorencins. tant sols vol ser unaalternativa més. Tota cosa que sorgei-xi paralel.lament, per subsanar lesnostres deficiències ha d'esser benacollida, però noltros apostam per lescaracterístiques del poble, per la di-versitat dintre de la unitat. Seria in-creïble (?) que succeís el que sempreha passat a aquest poble amb els dife-rents grups, moviments, forces o elque es vulgui dir: creació-funciona-ment-separació-desaparició, i SantLlorenç es queda estancat, tancat i esva morint, fins que uns altres...

Convidam aquest "senyor/s" a ferun esforç mental, si no és massa de-manar, per recordar les activitats perals infants que s'han fet els darrersanys per les festes: gincames amb bi-cicleta, recorreguts incògnits entre-tinguts, incorporació dels tallers infan-tils (estels, medalles, mòbils, murals,collars, etc.), gincames "bruts", dife-rents tipus de jocs i altres activitats. Ono ho recorda vostè/s? Idò, ho demanials infants, que aquests sí que tenenbona memòria i són molt agraïts.

I aquest any: coneguérem una micamés la nostra Història, les fones i elsfoners, i férem fones. Coneguérem iférem una mica d'homenatge al magis-tral Joan Miró, i férem mòbils (re-convertits a collars) i un mural. Percert, sorprenentment, ha durat mésque el que feren l'any passat, ja queels el varen cremar.

El dia de Sant Llorenç, corregudesde canyes i de cintes, mantenint latradició, potser sí. És necessari aboliraquesta tradició? Amb què se substi-tueix? Vos imaginau unes festes deSant Llorenç sense córrer el pollastre?

Per la Mare de Déu, els Primers

Jocs Populars, evidentment no es vaentendre la filosofia i objectius d'a-quests: possibilitar als infants el des-cobriment dels jocs que antigament ju-gaven els seus pares i padrins; i ferrecordar a aquests darrers els seusanys d'infantesa.

Efectivament, aquí no es demostra,ni és necessària gens d'imaginació,però sí podem assegurar que darreratot això hi ha hores de feina, de re-cerca, de preparació i d'il.lusió total-ment gratuïta. Una altra vegada els in-fants ho saberen agrair participantcom mai, això no té preu, però sí moltde valor per noltros. Esperem que nosiguin els darrers!

Potser se'ns tracti de tradicionals,però, per què hem d'oblidar les nos-tres arrels i tradicions?

An en Rafel Duran, poques cosesa dir, (això ja dura massa). Referentals plats dolços, et podem assegurarque no feia ni cinc minuts que s'haviaacabat, i ja malaíem la idea del con-curs, no et pots imaginar els proble-mes que hi va haver a l'hora dels pre-mis. Se'ns llevaren les ganes de fer-neun altre, pels problemes que represen-ten i per la raó que tu mateix apuntes.

Respecte al tema de les Olimpía-des, tal vegada no seria mala idea, ala teva estimada Barcelona no li haanat gens malament, ans el contrari.

Quant als foners, ja reconeguéremel desencert general, i pel cost no etpreocupis. l'Ajuntament "només" vaposar tres copes i les medalles, benpensat tampoc no és tant.

Amb aquest escrit volem obrir lesportes del diàleg constructiu, per tald'anar millorant el nostre estimat po-ble de Sant Llorenç.

Esperam que, aquest pic, se'ns en-tengui!

Pep Calmés, Joan Fullana, PereSantandreu, Antònia Veny, RafelFebrer, Aina E. Servera, CatalinaSantandreu, Rafel Umbert, AntòniaSantandreu i la majoria dels socis deLleure a lloure.

Rum-rumd'un poble tranquil

El que està més de moda i del quela gent en parla més són les famosesboletes del cadastre. Jo no sé què tro-bau voltros, però a mi em sembla queestà molt bé, perquè hem passat de te-nir un poble que valia 9.000 milionsde pessetes a tenir un Sant Llorençque a partir de 1994 valdrà 68.000 milmilions, on és la crisi?

Si vos passejau pel poble podreuveure que han asfaltat uns quants car-rers. No vull pensar malament, peròel fet de que el batic i el sergentvisquin a aquests carrers, no deu tenirres a veure?

Hem d'estirar una orella al nostresergent, ja que fa dos diumenges quequan el rector reparteix les neules percombregar, ell xerra pels altaveusanunciant la venda de bunyols.

Perquè no tot siguin cops baixos,hem de felicitar al Cardassar, que pa-reix que ha sabut superar la petita cri-si que travessava.

M'han dit que els joves de Lleure alloure estan tots enprenyats amb elBarino. Els he de dir que no vàremdir cap mentida, i per si fos poc, dia15 d'octubre, quasi dos mesos desprésde la cursa de mountain encara hi haplàstics d'una entitat de crèdit, que faforça mal aspecte dins la muntanya.Ah!, i que no et pensis que siguin elRey del Mambo, que aquest títol el tén'Antonio Banderas.

Una darrera, el bar El Pibe ha or-ganitzat un concurs de dards. Si algúvol apuntar-s'hi la inscripció està o-berta. Un secret: el batle hi està apun-tat.

El Bor i no

Poesia/Meteorologia pàg 10 (198)

4 sonets de Louise Labe Traduïts per Jaume Calmés

III

Oh llargs desigs, oh, esperances vanes,Tristos sospirs, llàgrimes avesadesA mantes riuades en mi engendrades,Els meus dos ulls en són deus i fontanas:Oh cueltats, dureses inhumanes,De les clarors celests pies mirades:Del cor trànsit, passions recordades,Augmentar voleu mes penes insanes?Que encara Amor m'assatgi la sageta,Que novell focs em llanci i novells dards:Que es despiti, i que fer pitjor podria:Car em sent colpida per totes parts,Que si m'entras una nova peneta,Empitjorar-me més ja no sabria.

IV

D'ençà que Amor cruel enverinàDe primer amb el seu foc la meva sina,Sempre ardia de sa furor divina,Que ni un sol jorn mon cor abandonà.Qualque turment, que bastants me'n dóna,Qualque amenaça i pròxima ruïna:Qualque pensament de mort que tot fina,De res mon cor ardent no s'eixordà.Com més amor ens ve fort a envair,Més ens fa nostres forces recollir,I sempre fresc en sos combats fa ésser:Però en res no vol afavorir hom,Aquell que déus menysprea tant com l'hom:Mes per més fort contra els furs aparèixer.

Clara Venus, que vas errant pels Cels,Sent la meva veu que en planys cantarà,Tant com ta faç dalt del Cel lluirà,La seva llarga pena i els recels.Mon ull vetlant s'entendrirà més bé,I molts de plors veient-te et llançarà.Més bé el meu llit moll de plants banyarà,Dels seus faties veient aquests ulls teus.Doncs de l'home és el cansat esperitDel repòs i del son amorosit.Tant com el Sol lluu jo toler mon mal:I quan estic quasi tota aixafada,I que m'he ajegut al meu llit cansada,Tota la nit em cal cridar el meu mal.

VII

Hom veu morir tota cosa animada,Com que del cos l'ànima subtil part':Jo som el cos i tu la millor part:On ets ara, oh ànima aimada?No em deixeu per tant de temps desmaiada,Per salvar-me després vindreu molt tard.Las, no posis ton cos en eix atzar.Torna-li sa part i mitja estimada.Fes, Amic, que no sigui perillosaPerò, aquesta retroballa amorosa,Acompanyant-la no amb severitat,Tampoc rigor: sinó amb gràcia amigable,Que dolçament em torna sa beutat,Un temps cruel, actualment favorable.

Meteorologia

Fins an es 30 de setembre d'enguany només havien plo-gut 262 litres per cada metre quadrat; i l'any passat, durantes mateix temps, encara havia estat pitjor perquè tan solsn'havíem arreplegats 248. Per arribar a un total de 700,que seria lo més just, faran falta una partida de ruixats benvitencs, i ara per ara sembla que no va d'aigua; però, demés verdes n'han madurades i es coratge es lo darrer ques'ha de perdre!

Creis-me, que entre s'orenga que hi ha pre devers s'A-juntament per deixar-mos enxufar s'aigua neta d'es poblei lo poc que plou, una persona no fa més que girar ets ullscap an el cel per veure si duríem sa sort que d'aquest troen plogués!

Xesc Umbert

Església pàg n (m)

Il·lusió

La Gran Enciclopèdia Catalana defi-neix Il.lusió com : Alegria, entusias-me, que hom experimenta amb l 'espe-rança o la realització d'alguna cosaagradable. Doncs bé, la comunitatcristiana de Sant Llorenç ha començatja una nova etapa, un nou curs. Uncurs carregat d'il.lusions. Il·lusionadaen què el treball que està programatdoni els, fruits esperats i, sobretot,esperançada en què entre tots ho fa-cem realitat.

La nostra parròquia, que formamtots i cada un dels batiats, esperaentusiasmada que durant aquest any esdesenvolupin una sèrie d'esdeveni-ments i d'activitats que omplin de goigel nostre poble i el facin créixer enhumanitat i en l'amor fratern que hade caracteritzar els cristians, reflexd'Aquell Amor més gran que és Déu.

I amb alegria començàrem un gra-pat de joves el nostre curs. I ho férema Lluc, a la Vetlla Juvenil que s'hi re-alitza cada any a principis d'octubre.El dia 3 d'aquest mes ens trobàremamb moltíssims joves de tots els in-drets de Mallorca que compartim unmateix ideal: Viure l'estil del DéuAmor. Això pot parèixer utòpic, perònosaltres comprovàrem que toca depeus a terra.

Amb moltissima d'il.lusió es prepa-ra, es pensa, s'està ja treballant... enuna obra, i mai més ben dit, que aju-darà molt a la tasca catequètica de laparròquia i a la vida festiva del nostrepoble. Després dels bons resultats ques'han pogut apreciar en l'esforç derestauració i acondicionament de lanostra església, i vist l'aire de satis-facció que es respira arreu, la juntad'obres del consell parroquial enves-

teix, juntament amb la col·laboracióde tothom, la reforma de l'Escola No-va. És, sens dubte, una necessitat ur-gent. Tots fruïrem dels resultats, jaque la gran majoria dels llorencins lautilitzam alguna veqada.

També pels al.lots i al.Iotes ha co-mençat un camí, un procés que intentaaprofundir en la fe i en l'experiènciade Jesus i pretén, senzillament, queens asseguem una estona per parlar ireflexionar sobre els temes profundsque afecten l'home i la seva relacióamb Déu-Pare. I això combinant mo-ments de diversió i alegria amb altresde seriós treball per tal d'assolir lamaduresa cristiana. I aquest camí arri-barà a un punt important en el sagra-ment de la Confirmació i continuaràdins l'àmbit que cada un escollesqui.

Els infants-adolescents també tenenmarcat el seu itinerari: reprendre laCatequesi de Segona Etapa. Juntamentamb ells ens divertirem jugant i apre-nent com és l'estil de vida del cristiàmitjançant el coneixement de la BonaNova.

No podem deixar de banda l'espe-rança i l'esforç que el Grup d'AccióSocial vol dur endavant. Amb il.lusióvolem aportar el nostre petit gra d'a-rena perquè aquells que viuen mésmalament que nosaltres se sentin a-companyats i recolzats pel calor humàque tots necessitam i que sempre elssolem negar. Amb il.lusió intentamque això no sigui només tenir la cons-

ciència neta, sinó que desitjam trans-formar la nostra realitat fent-la méshumana.

Vet-aquí un bon ventall de possibili-tats de participació. Possibilitats que,a la vegada, són necessitat de col.la-boració de tots, perquè la comunitatfuncioni millor. Aquesta participacióno és qualque cosa separada de la nos-tra vida normal, sinó que ha de serpart de la vida mateixa, i està enfunció de compartir allò més preciósque tenim els cristians, que és la fe, ifins i tot la pròpia vida. Està en funcióde l'Anunci, no de nosaltres mateixos,sinó de l'estil de vida de Jesús, elRessuscitat.

Aquesta participació ens llança a laCelebració, on ens alimentam de lataula de la Paraula i de la taula delPa, i posam la nostra vida als peus delSenyor que viu entre nosaltres, i aixíens torna llançar a la vida. Cadascúsap en consciència quin temps i quinsesforços hi pot dedicar.

La comunitat necessita gent queparticipi, a mesura de les seves possi-bilitats, comptant sempre amb la sevarealitat i les seves flaqueses. Intentem,doncs, que aquest nou període es vegiil·luminat amb el nostre testimoni delDéu-Amor perquè la il.lusió que hihem posat no es convertesqui en a-questa altra definició : Esperançasense fonament real.

Josep Cerdà Tomàs

CIAL

C.B

-INSTAL·LACIONS SANITÀRIES-

C/. NOU, 37 - Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

Futbol pàg 12 (200)\\ Uf

,'

Julián Velasco

També relacionat molt directamentamb el món del futbol, aquest mes en-trevistam en Julián Velasco Lozano deSosa, un Hörend d'adopció que es de-dica a l'arbitratge, i que enguany hapujat a 3a divisió.

Qui és en Julian Velasco?Vaig néixer a Acedera, Badajoz, dia

9 de gener de 1965, però a s'edat dedos anys es meus pares se mudaren aSon Servera i hi he viscut fins an esvint-i-quatre, que em vaig casar ambna Francesca Puigròs i vaig venir aviure a Sant Llorenç.

Com va ser que ('aficionares as'arbitratge?

Fa molta estona, a s'escola ja m'a-gradava més arbitrar que jugar. Així itot, emperò, vaig jugar amb el Serve-rense fins a sa categoria de cadets.Llavonses, per mor d'una lesió an esgenolls, vaig deixar es futbol ambs'idea de fer es cursets i obtenir satitulació d'àrbitre.

Tene entès que després d'una pri-mera etapa deixares d'arbitrar du-rant uns anys, i més tard t'hi torna-res posar niés seriosament. De lla-vonses ençà has anat pujant cadaany de categoria. Quan acabarà a-questa ratxa d'ascensos?

Suposant que enguany, en es juny,també pujas, me podria estabilitzardurant nou temporades, que és es placlegal màxim per poder ascendir a 2a

divisió-A. Però, tocant amb sos peusenterra, tot passa per fer una bonatemporada i, si vaig a Madrid, donarsa talla i superar ses proves.

Cres que ets àrbitres sou tan do-lents com diu es públic?

No, ni molt manco. Es gran proble-ma d'es futbol és es gran desconeixe-

ment que té d'es reglament sa gentque envolta es món d'es futbol.

Creus que quan sou un poc caso-lans sempre vos consideren bons?

Sí, per desgràcia un àrbitre casolàsempre és bo. Si pita lo que ell veus'equip local el considera dolent, i siperd no en parlem!

Quins partits són es que t'agradamés arbitrar, ses rivalitats comar-cals o es primers classificats?

Per a mi qualsevol partit se mereixes màxim de preparació i atenció.

Per mantenir una bona forma físi-ca se necessita molt d'entrenament.Quin és es teu programa semanal?

Es dilluns, estiraments i massatges;es dimarts, descans; es dimecres i esdijous, sessió normal d'entrenament;es divendres, estiraments musculars.

A tots es col·lectius humans sem-pre hi ha dues o més tendències i enes vostro col·legi pareix que passa lomateix. A quina tendència dones es

teu suport?Es meu suport personal és p'es pre-

sident mentres seguesqui amb sa ma-teixa línia de feina. Per noltros ésmolt seriosa i justa.

Actualment es col·legi balear no téningú a Ia divisió. A què creus queés degut? Hi ha col·legiats amb pos-sibilitats de pujar?

Bàsicament es degut a sa mala pla-nificació que s'havia fet fins ara en sotema d'ets ascensos. En aquests mo-ments n'Alemany Ramis és s'únic quepodria pujar a segona-A, però per mo-tius d'edat només li queda una tempo-rada per aconseguir-ho.

Res més, idò. Moltes gràcies p'estemps que mos nas dedicat i que hihagi son perquè prest puguem veureun paisà nostro arbitrant ses catego-ries superiors.

Guillem Soler

Viatges

UltramillorAgència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Educació pàg 13 (201)

A prop de totsL'oferta educativa de l'Ajuntamentde Sant Llorenç

Per tercer any consecutiu, l'Ajunta-ment de Sant LLorenç des Cardassarha publicat el llibret A prop de tots.Com cada any, aquesta publicació in-clou la proposta d'activitats que s'o-fereixen des de l'Àrea Socioeducativai Cultural.

En el llibre trobareu tots els cursosque s'impartiran en els centres d'a-dults de Sant LLorenç, Son Garrió iSa Coma. L'oferta de formació d'a-dults abarca cursos de formació ocu-pacional, oci i temps lliure i formacióacadèmica. Entre d'altres, podeu a-prendre informàtica (programa Win-dows i Contaplus), recepció, regiduríade pisos, anglès turístic, alemany tu-rístic, català, gestió d'empreses, gim-nàstica de manteniment, punt mallor-quí, ceràmica, paret seca, restauracióde mobles, etc.

L'Ajuntament pretén donar cada diamés oportunitats a la gent del nostreterme, perquè puguin aprendre i ac-tualitzar els seus coneixements profes-sionals per a millorar en el seu treball.Per això aquest any s'han organitzatcursos destinats al sector de l'hoste-

*****SOCIO EDUCATIVA CULTURAL

ATLINTAMEKT DC SAW! LUIKKNÇ

APROP

DE TOTS

FOR M A C l óI N F O R M A C I Ó

A T E N C I ÓP A R T I C I P A C I Ó

9 3 / 9 4

leria, i és el primer any que es farà elde gestió d'empreses, destinats als em-pressaris.

Aquest any se celebrarà també eldesè aniversari des de la creació delServei Municipal d'Orientació Educa-tiva; per aquest motiu hi ha previstrealitzar un col.loqui sobre Educaciói Municipis, en el qual hi participaranpolítics, tècnics municipals i pares-mares. En el llibre es detallen totes lesactivitats que s'ofereixen des d'aquestservei, en el qual hi treballen duespsicòlogues. Per tal de millorar laqualitat de l'ensenyament s'ofereixena les escoles una sèrie d'activitatscom: programes d'atenció i prevenciópsicopedagògica, facilitació de progra-mes d'aula i material didàctic, serveide logopèdia, tècniques d'estudi adap-tades al coneixement del municipi i lacomarca, informació/orientació profes-sional i d'estudis, programes d'edu-cació per a la salut, etc.

Un dels objectius prioritaris del Ser-vei és que els nins i nines del termeconeguin el seu entorn, el seu munici-pi, la seva comarca; per això s'hanelaborat programes específics amb ma-terial per als alumnes i guies per alsprofessors. Aquest curs, amb la col-laboració de la Conselleria de Cultura,Educacicó i Esports s'ha publicat Elturisme en el terme municipal, que demanera experimental s'aplicava ja fados anys en els nostres centres. Lafinalitat del programa és ajudar alsnins/es a conèixer i descobrir la im-portància del turisme i la indústriahotelera en el nostre terme.

Dins l'àmbit de l'esport hi trobareutotes les activitats que en horari ex-traescolar poden practicar els infants ijoves: jocs esportius, bàsquet, atle-tisme, voleibol, etc.

També els joves compten amb acti-vitats per ells/es; el Servei d'infor-

mació juvenil i la recentment creadaassociació juvenil Lleure a lloure in-formen en el llibre dels horaris i altresactivitats d'interès.

El departament de Serveis Socialsinforma dels programes que es durana terme: prevenció i atenció a les to-xicomanies, i atenció domiciliària; enaquest darrer hi fan feina una treba-lladora familiar i auxiliars de la llar.El creixement d'aquest servei és de re-saltar, ja que ha passat en quatre anysa atendre de 6 a 30 persones.

A prop de tots és, en definitiva, elrecull de l'oferta dels departamentsmunicipals de cultura, serveis socials,educació i esports, on, a més de lesactivitats programades hi podeu trobarels horaris d'atenció al públic, elstelèfons i adreces i un annexe estadís-tic amb les dades de participació de lagent en els programes de l'any passat.

Esperam que l'oferta d'aquest noucurs sia prou engrescadora com per-què tengueu ganes de participar-hi.

Maria Bel Sancho

LA BALEARés en part nostrai pateix a Cuba

c L'hospital infantil "LA BALEAR"fou fundat per mallorquinsl'any 1927 a l'Havana, Cuba.

n Avui necessiten medicinesperquè no sofreixin dolormils de nins.

Anau a la farmàcia de més aprop i hi veureu exposada la llistade medicaments específicsque necessiten per salvar-se.

NO HO DEIXEU PER A MÉS TARD ü

+Creu Roja Espanyola

Ajuntament pàg 14 (202) \ $f

Crònica informal

La meva dona, que podrà tenirmolts de defectes però ningú no gosa-rà mai retreure-li que no miri per lacasa, quan el guàrdia municipal em vadur la convocatòria del ple ordinarid'aquest mes, em va dir: "Trob quevos podrien donar sopar es de s'Ajun-tament, per quatre rates que hi anau!"I, ben mirat, tampoc no seria res del'altre món, i per ventura ajudaria aque compareixes més gent a informar-se dels assumptes del municipi. Fins itot, per poc que ens posàssim d'acord,un podria dur la llangonissa, l'altre elpa, l'altre el vi... i així tots, públicinclòs, podríem convertir els plenarisen diades de pau i germanor que quisap si obririen els ulls als més renecsi els mostrarien el bon camí de l'amoral propi poble.

-Sé cert que al cap d'un parell demesos qualque regidor que no anomènsempre soparia de gorra, amb l'excusaque no hi havia pensat, i els dels pú-blic hauríeu de bestreure uo dia sí il'altre també.

-Saps que et dic, idò? Que cadascúsopi a caseva i els cans a ca'n Coll,que si la meva dona ha de començar afer coques a l'instant m'haurà cantatles quaranta. Vols que et conti el quetractaren?

-I conta.-Resulta que els de l'equip de go-

vern han pensat muntar un servei demenjador social a domicili, a fi queles vint persones més necessitades delterme puguin rebre una menjada al diasense moure's de caseva. El.pressu-post per enguany seria de 3.240.000ptes. i sol·licitarien una subvenció de900.000 ptes. a la Conselleria de Sa-nitat per ajudar a la despesa. En Bar-

tomeu Pont fou el qui primer agafà laparaula per manifestar que no recolza-ria la proposta, ja que, essent balle,els seus -supòs que es referia a Barto-meu Mestre- no li feren costat quan vavoler fer un menjador. A més -digué-,consider que amb aquest tema volenfer un gol an es batle.

Na Jerònia, agafant torn, recordàque s'hauria de comprar un cotxe, queles menjades serien de dilluns a diven-dres, que es tenia previst que fossinles monges de Son Garrió les que fes-sin el dinar i que als usuaris els costa-ria 300 ptes. la menjada. Per tot aixòdemanà que es fes un altre tipus deplantejament i que, de moment, esdeixàs el tema damunt la taula.

N'Antoni Sansó considerà que nos'havia de començar la casa per la teu-lada, i que primer convenia saber certquants de necessitats hi havia. En Ma-teu Puigròs li respongué que podriaser ben bé que no n'hi hagués per quien demanàs. Al final, com que la ma-joria de l'oposició no ho veia gaireclar, ho deixaren damunt la taula.

-I a què es devia referir en TomeuCarbó, amb lo del gol?

-No ho sé, però si les monges jasón velles i havien de llogar una dona,de quin poble seria i qui la triaria? Aquines botigues comprarien els queviu-res? Qui menaria el cotxe?

-Val, entesos.-El batle, en un to lleugerament mi-

tiner, va obrir un nou punt dient que,a la fi!, la banda llorencina de CalaMillor comptava amb una entrada deprestigi, amb arbres, faroles i roton-des. Però com que els dobbers per ar-reglar el Carreró ,-que supòs que deuésser la prestigiosa (!?) entrada a quèes referia el batle- no han bastat niaprop fer-s'hi, haurien de mester lamisèria de 42.000.000 per poder pa-gar en Melcion Mascaró, i, en vistaque van més pelats que un jonc, pro-posaren sol·licitar un préstec a la Ban-

ca March. En aquest punt hem d'es-mentar que per la rotonda, bastant pe-tita i consistent en una vorereta de pe-dra i una grapat de camionades de ter-ra, ens han fet pagar quatre milions imig de pessetes.

-Sagrades!-El punt fou aprovat, gairebé sense

discussió, amb els vots de l'equip degovern i el de n'Antoni Sansó, ja queel PSOE va votar en contra i el PP iels d'UM que estan a l'oposició esvan abstenir.

A continuació, deu reals del mateixen el que respecta a l'embelliment deS'Illot, ja que els comptes no han sor-tit i falten prop de 29 milions per aca-bar de pagar en Melcion Mascaró. Enaquest cas, emperò, no comptarenamb el vot de n'Antoni Sansó, qui vadonar una passada als hotelers de lazona dient que si volien embellir S'I-llot no només eren les institucions pú-bliques les que hi havien d'invertir,sinó també la iniciativa privada. Allà,a diferència de Cala Millor, els hote-lers sempre es queixen de ser el ger-mà pobre del terme, però ells no gas-ten ni un duro per arreglar els seushotels, i això és una grosseria. Diguéque no votaria en contra per respecteals comerciants, però que tampoc nocomptarien amb el seu vot.

En Mateu Domenge considerà queabans de pagar res havien d'arreglartot el que estava mal acabat, i na Je-rònia, una mica empipada, va retreureque a totes les obres que fa l'Ajunta-ment els extres són desproporcionats,i que sempre duen les coses al plenariquan ja estan fetes perquè els de l'o-posició diguin amén.

Posat el tema a votació va resultarel que s'esperava: cinc vots a favor,cinc en contra i una abstenció, per laqual cosa la proposta fou denegadaperquè necessitava majoria simple.

-Vols dir que els de S'Illot trobenque són el germà pobre del terme?

Ajuntament/Natura pàg 15 (203)

-Això digueren.-Ja voldria jo per Sant Llorenç tenir

un passeig com el seu, l'aigua neta ca-nalitzada i bancs vora zones verdes.

-Cuentan de un sabio que un dia...-La gent només se'n tem de lo seu.-I per fer els deu reals justs, resulta

que per acabar la canalització de lesaigües a Sant Llorenç també han sortit41 milions d'extres que no en feiencomptes.

-A un anegat, da-li aigua!-Sí, perquè sembla que ara les bom-

bes que han comprat no passen pelsforats que feren, i havien pensat com-prar-ne unes altres de noves.

-Tu que em prens el pèl, o què?-No, no vaig de berbes, encara que

pareixi mentida això és el que digue-ren, si no ho vaig entendre malament.

-En nom del Pare, i del Fill i del'Esperit Sant!

-Amén! En Mateu Domenge diguéque ells no aprovarien això, i que vo-lien repassar fil per randa les facturesabans d'acceptar-ho. N'Antoni Sansó,fent la mitja, es demanà a veure si enlloc de canviar les tuberies -com hanfet-, les bombes -com volen fer- i elsistema d'asfaltat dels carrers, perventura convendría més canviar detècnic! En Bartomeu Mestre, que quanté la boca tancada està molt més gua-po, va amenaçar l'oposició dient quesi no aprovaven el tema seria difícilque s'asfaltassin els carrers que falta-ven i que es fes el transformador pera les netes.

-En unes altres paraules, o fan elque diu l'equip de govern, o els del'oposició seran els responsables delretràs de les aigües. I no li omplirenla cara de dits?

-No. Va dur sort.-Ha hagut de mester cinc anys per

sebre si l'aigua és bona i no li hanbastat per construir el transformador,i encara té la santa barra de donar laculpa del retràs a l'oposició! Ja tensraó, ja, que va dur sort.

-Però no els va fer amollar el mac,perquè, veient-se una altra ruixada,deixaren el punt damunt la taula i crec

que sols no va passar a votació.Tot seguit el PSOE va presentar una

moció d'urgència sobre la cessió'del15% de l'IRPF a les autonomies, tal-ment com ho havia fet el PS M a l'an-terior plenari però amb unes petitesmodificacions, i que estava basada enun projecte aprovat al Parlament deMadrid l'any 1992. Aquesta vegada,emperò, la proposta vou rebutjada, jaque només na Jerònia va votar a fa-vor, els de l'equip de govern i n'Anto-ni Sansó votaren en contra i la resta esva abstenir.

Per començar els precs i preguntesn'Antoni Sansó va demanar a veurecom estava el polisportiu escolar, lode la piscina municipal i el camp defutbol del Badia. El balle li va respon-dre, a la primera pregunta, que no sa-bia si els dobbers arribarien o no; a la

segona, que a l'instant sabríem si lapodríem començar; i a la tercera queli pareixia que estava com sempre.

-O sigui, ni puta idea.-Ni puta idea.-Ara anam.Na Jerònia demanà a veure què co-

brava el recaptador antic per la feinaque estava fent, i quin horari tenia. Licontestaren que 900.000 per tres diesa la setmana, de 10 a 14, i durant unaperíode de sis mesos.

-Espera, treure la calculadora. Qua-tre hores per tres dies i per vint-i-sissetmanes són 312 hores; 900.000 ptes.dividit entre 312 són 2.885 ptes/hora.No està malament, jo també la faria,aquesta feina.

-I si cercàvem un poc p'entura entrobaríem qualcun altre.

Josep Cortès

Estimem la natura

De bell antuvi m'ha sobtat. Peròuna bona estona m'ha fet reflexionar icrec que substanciosament, perquèm'ha fet pensar en l'encert que vantenir els habitants de la població ma-llorquina de sant Llorenç des Cardas-sar. Com que manta vegada ens influ-eixen certs hàbits als que estem ave-sats, és el motiu que m'havia de sob-tar aquesta reivindicació del card iestimar-lo com una flor que ens brindala Natura. Aquesta ens ofereix cosesque aparentment semblen repelents obé ens les hi fan veure.

El card d'ase, que és el més bonicde tota la família -del que ara femreferència- encara m'ha fet estimar-lomés, en la meva reflexió, que el lliri,doncs aquest, segons expressió escritaen un sonet del gran Shakespeare "famés pudor quan es podreix que la ma-la herba". I encara, reflexionant d'unaaltra faisó, quanhom comenta un fet a-verrant o bé un crim, es titlla el culpa-ble de tenir l'ànima de hiena pel queha realitzat. I ja hem pensat que a-

quest animal, també de la creació, noés tal com se'l titlla? Doncs la hienaés dels animals que amb més estimavetlla la seva cria. Que és carronyera?També ho és el voltor de carronyer.Si una neteja la plana de cadàvers pu-trefactes l'altre també ho fa a la mun-tanya... No cal pas comentari.

Hauríem de reflexionar, molt abansd'emetre qualificatius, que hi ha vega-des que cerquem defectes en comptesde trobar-hi alliçonamnts. Si ho féssimaixí ens acostumaríem a menysprear lamaldiença; seríem més humans, méssolidaris entre nosaltres.

La reflexió ens ajuda a no deixar-nos portar pel primer impuls. Possi-blement el rei Salomó, si ho haguésfet així, no hauria passat a la històriaper la seva cèlebre sentència.

Jo crec que anomenar-lo d'ase vaser molt encertat. No vull pensar permenysprear-lo, .no. El premi Nobel,Juan Ramíon Jiménez (1881-1958), vaescriure "Platero y yo", que s'ha im-mortalitzat. El gran poeta no s'ha pe-nedit mai d'aquesta obra. Honora au-tor i protagonista. També s'ha immor-

(Continua a la pàg. 5)

Premsa Forana pàg 16 (204)

La Premsa Forana va estar present a les

Trobades Empressarials en alta mar

El passat divendres dia 8 d'octubre,va tenir lloc l'encontre de 200 empre-saris illencs i estrangers en una jorna-da a alta mar organitzada per Sa Nos-tra, Caixa de Balears, Foment Indus-trial de Balears i Conselleria de Co-merç i Indústria del Govern Balear.L'interessant diada es desenvolupàdins el vaixell, cedit per la CompañíaTrasmediterranea, Ciudad de Sala-manca que, malgrat el mal temps i elsmolts marejos de quasi tots els qui hiviatjàvem, ens va portar fins a l'illade Cabrera, lloc on se'ns va servir unexquisit dinar.

A l'esdeveniment hi eren presentstots els mitjans de comunicació de lesilles i d'altres estrangers. La PremsaForana fou també convidada a aquestadiada a alta mar i estigué representadaper Jaume Casasnovas, del setmanariVeu de Sóller.

L'esmentat encontre fou qualificatpels presents com "molt interessant",ja que se'n pogueren extreure impor-tants conclusions i, sobretot, compro-missos per part de les instàncies políti-ques com, per exemple, l'afirmaciódel Conseller de Comerç i Indústria,Cristòfol Triay, qui va anunciar que laseva Conselleria s'ha proposat refor-çar i revitalitzar la indústria empresa-rial de les Balears.

Per la seva banda el Foment Indus-trial va anticipar que convidarà 25.000empresaris de 30 països a través de laC.E. perquè participin a la Fira deNegocis que tindrà lloc el proper any.Aquesta Fira, anomenada "Europalli-ances", donarà la possibilitat de posaren contacte empresaris de distints

països i donar-los la possibilitat d'esta-blir negocis plegats, tant amb temesd'exportació com d'importació.

Miriam Izquierdo, representant dela Comissió Europea General XXIII,es mostrà totalment a favor de lespetites i mitjanes empreses, ja queelles són el 60 per cent del producteinterior brut de la C.E. i representenuna majoria molt importatnt del per-centatge dels llocs de feina dins Euro-pa. Miriam Izquierdo donà complidainformació referent als projectes defutur de la Comissió General XXIII,que comportaran importants actuacionsa totes les illes que pertanyen a païsosde la C.E.

Joan Forçades, president de Sa Nos-tra, va lloar la importància d'aquestencontre entre empresaris, ja que a-questes accions són les que faran quedins el proper any 1994 poguem gau-dir de noves esperances de futur queajudaran dur a bon port les aspiracionsdels empresaris de tot arreu, i el queés mes important, la creació de rique-sa i llocs de feina.

Alexandre Forçades, ex-Conseller

d'Economia i Hisenda, va apuntar, auna molt interessant i ben documenta-da intervenció, que es força necessaridirigir el futur de les Balears cap a lacreació d'un Parc Telemàtic que con-vertirà les illes en un lloc privilegiatd'entre tota Europa.

Premsa Forana

* Si disfrutau gratant dins les feri-des dels altres,

* Si no us fan llàstima els qui patei-xen i volen fer pública la seva des-gràcia,

* Si us agrada que les parelles famo-ses es treguin públicament els pada-ços bruts...

No ho dubteu, consumiu

reality showsEn trobareu a gairebé totes les cade-nes de televisió

Espipellades pàg 17 (205) \ %*Per ses festes de Sant Llorenç, com és sabut, en haver acabat ses carreres de mini-motos ets al. lots que volgueren pagar 500 ptes. pogueren fer una volteta p'es cir-cuit que recorria diversos carrers d'es poble, i un d'ells, dissortadament, va caurei el varen haver de dur a sa clínica Rotger.I com que pareix ésser que s'assegurança només cobria durant es transcurs de sacarrera, s'esmentada clínica ha presentat una factúrela de 102.000 ptes. an es nostroAjuntament, com a responsable final de s'organització d'es rally, ja que està provatque no va impedir que uns afeccionats menors d'edat conduïssin uns vehicles moto-ritzats p'es poble sense prendre ses mesures corresponents.Ja tenim una altra partida per afegir an es capítol de despeses festeres.

No sé si voltros pensareu lo mateix, però jo trob que an es membres d'es PartitPopular i es d'Unió Mallorquina que estan a s'oposició tant els és repicar com tocarde mort, si és ver lo que m'han contat. Si no ho és, deman disculpes.Dia 22 de febrer presentaren un manifest a s'Ajuntament sol·licitant sa municipalit-zació d'es Servei d'Abastament d'Aigua Potable, manifest que anava recolzat per634 signatures d'altres tants llorencins que opinaven igual que ells; dia 14 d'oc-tubre, en canvi, a sa reunió que feren amb sa resta de partits, es mostraren parti-daris de donar sa concessió a una empresa privada.Si això no és confondre es personal haurem de cercar una altra definició més con-cordant amb sos motius reals d'es canvi de parer.

Es es ple de s'altre dia un membre de s'oposició va retreure an es bâtie que no ha-guessin llevat s'asfalt vell abans de posar-hi es nou, ja que hi ha llocs on ets em-pedrats ja estan pardavall es carrer i s'aigua, naturalment, entra a ses cases.I sa nostra primera autoritat, mirant d'estalviar -tocau fusta perquè fos aquest esmotiu real- unes pessetes a ses arques municipals, va passar sa pilota an ets usuarisdient: "Que alcin ets empedrats i es portals!".I això estaria molt bé si no fos perquè an es seu carrer sí que han llevat s'asfalt vellabans d'asfaltar. Se veu que es nostro balle considera que sa caritat ben entesa co-mença per ell mateix.

Es llorencins amants de sa tranquil·litat nocturna estan més d'enhorabona que es quivolen conservar sa tradició d'es cant coral, sobretot si viuen per devers es Puig.Dic això perquè es dissabte de ses Verges, a les onze de sa nit -una hora, a dir ver,no massa intempestiva-, es baile i es sergent enviaren ajeure una quadrilla d'al.lotsque cantava serenates a ses nines per devers El Pibe. Ses nostres autoritats trobavenque ja estava bé de fer renou, que sa gent necessitava dormir.Es una llàstima que aquest interès per sa tranquil·litat no els sobrevengui quan SaVerga escup decibelis a rompre p'es carrer Major i a hores molt més avançades.

^\\^,-/ '/ss^-^''7/- A /^f

" '^''^cÂ^y^-''"'-^/*«k

S'Ajuntament de Montuïri, aprofitant que han de canalitzar ses aigües, ha firmat unconveni amb GESA -i fa comptes firmar-ne un altre amb Telefònica- per enterrartots es cables que actualment travessen es carrers d'es poble.Se veu que maldament tenguin un pressupost infinitament inferior an es nostro, aixòno és obstacle perquè es polítics procurin millorar s'estètica d'es municipi.Així mateix duim mala sort, es llorencins, no ho trobau?

A voltros vos pareix que arribarà es dia que arreglin sa plaça Nova? Si hi haguésun poc més d'interès, no podrien donar una sempenteta per fer-los fer més via? Oretrassen sa solució per poder-hi treure dues pessetes més de ganancia? Es jutjats,o es propietaris, o s'Ajuntament, o ses companyies d'assegurances, o..., no podrienfer un esforç per acabar d'una vegada amb aquesta vergonya?

v^ii

Estampes llorencines pàg 18 (206)

>.,,,, -s r J f l l

Estampes llorencines Pag 19 (207)

La unitatsanitària

Iniciam aquest mes una nova secció ambfotografies de racons de la nostra vila, a fique els llorencins que no es mouen gaire delseu barri puguin comprovar l'estat de con-servació de les instal·lacions municipals.

A l'altra pàgina, una vista general de lapart posterior de la unitat sanitària, que es vainaugurar fa cinc anys, amb el trespol com-pletament espanyat i les faroles llevades perpor que no caiguin damunt qualcú; el quequeda de les escalonades de pedra picada,amb les portes de nord sense untar d'ençàque les posaren; un crivell que travessa tot

ei... però crec que amb les fotografies quepresentai« n'hi ha ben abastament per fer-seuna idea de l'estat d'abandó en què es trobala unitat sanitària de Sant Llorenç.

Fixau-vos-hi bé, que els mesos vinentssortiran les de la plaça Nova, la placeta deca na Pisca, la de davant Sa Central, la delcarrer de Sant Llorenç, la dels morers, elsempedrats del poble, les plaques dels car-rers, el pont del futbol... i tots els racons delpoble que fan llàstima perquè els responsa-bles polítics passen olímpicament. Fixau-voshi bé, i procurau recordar-vos de qui són elsculpables quan venguin a demanar-vos el votper a les properes eleccions i us prometinsolemnement que ells faran feina desinteres-sada per al poble.

Josep Cortès

l'edifici i que no dóna gens ni mica de tran-quil·litat als usuaris del servei mèdic.

En aquesta pàgina, la caseta dels compta-dors, situada a l'esquerra de l'esplanadaprincipal, amb la porta doblegada; un detallde les persianes -també de nord- que tampocno han estat repintades pus; una vista delpou Vell, el pou més emblemàtic del poble,amb les pedres de l'abeurador arrabassades,el trespol fet malbé i ferramalla abandonadaran d'un arbre.

Hi podríem afegir més detalls de la partposterior del pou, amb les finestres tapiades,de la teulada, amb moltes teules rompudes,del taulell d'anuncis, de l'interior de l'edifi-

Ecologia pàg 20 (208)

Parlament efectuat per Gabriel Ja-ner Manila a Llubí a començamentsd'octubre, en la festa organitzadacontra el trasbals de l'aigua de SaMarineta, l'abocador de Son Nuviet ila urbanització de Cala Petita.

Amics i companys:

Tots els que anit som a Llubí, llubi-ners alguns, d'altres venguts de Vila-franca, de Petra, de Sineu, de Mana-cor, de Sencelles..., som gent del Pla,bona gent pagesa, disposada a no do-blegar-se davant aquells que voldrienfer-ne del nostre paisatge el femer del'illa i endur-se'n l'aigua -l'aiguatransparent dels nostres pous de vena-cap a altres indrets on els és necessà-ria per a l'especulació persistent a quèhan sotmès la terra -la terra viva delssementers-, els pinars, les garrigues,les cales... Quina casta de societat ésaquesta que no sap fer altra cosa mésque vendre el propi país -alguns, elsmés radicals, potser en dirien la païssapròpia- pam a pam a preu fet, abocadaa l'especulació i al negoci brut? Vo-lem que no s'enduguin l'aigua de saMarineta. Que no la s'enduguin. Queno ens la prenguin. Us enrecordaud'En Costí Lladre, una vella rondallaque mossèn Alcover va sentir contar al'amo Antoni Vicens Santandreu deSon Garbeta? Un dia, en Gostí, en ad-vertir-lo sa mare que ja era ben horade prendre un ofici, li va respondreque volia ésser lladre:

"-Lladre vui esser, i lladre seré!-Però, què vol dir lladre? -exclamà

sa mare-.-Vol dir que ho vui esser, i foris.-Però, qui ha vist mai ésser lladre?-Ningú hi ha qui no ho haja vist. Ja

és més bo de fer veure lladres, que noveure'n: no hi ha altra cosa pel món.A on hi ha un altre ofici que tenga

més pressa? Sabeu que és de descan-sat!... ell només costa es prendre!

-Però los agafen i los posen dins sapresó!

-Només agafen es beneits, es qui ro-ben poc! Robau molt, veureu com novos aplegaran.

-Però -digué sa mare, finalment, de-sesperada- i no pories ésser capella-net?"

A sa mare li va caure tan avall totallò, que sentí les ales del cor ques'acopaven, i no pogué dir res pus, iva rompre en plors. Acudí a contar-hoa un cunyat seu i li digué que l'hienvias, per veure si el faria entrar"p'es cavat". L'oncle li preguntà quinofici volia prendre i en Gostí es reafir-mà amb la decisió d'ésser lladre, per-què aquesta "és -diu- sa carrera mésretent!"

Mossèn Alcover ens explica quel'oncle quan el va sentir "tenia unesganes ferestes de rompre en galletes,batcollades i coces!". Probablement,les mateixes ganes que sentim la gentdel Pla -galletes, batcollades i coces-en veure que se'n volen endur l'aiguade sa Marineta, que volen fer un abo-cador de fems a son Nuviet, que volenurbanitzar Cala Petita. No ho oblideu:galletes, batcollades i coces. I si voleuque continuem en l'ús del lèxic de

mossèn Alcover, hauria de dir que enspeguen ganes de "repartir a l'uf nes-ples, serves, cireres, castanyes, cebes,matafolades, xisclets, galletes i totaclasse de bescuit". Que no la s'endu-guin.

És cert que tenim molta feina perfer: les campanyes de sensibilitzaciódestinades a aconseguir l'estalvi del'aigua i a racionalitzar-ne el seu ús,la reutilització de les aigües depura-des, la reducció de les pèrdues que esprodueixen a través de la xarxa de dis-tribució; i la lluita persistent.

Hem de saber que l'aigua és un béescàs, però un bé públic que no potestar -no podem comportar que esti-gui- al servei dels interessos d'unaminoria. No volem que se'n faci espe-culació, de l'aigua. I volem que escontroli rigorosament el seu ús. De-manam: que sigui un factor limitantdel creixement urbanístic, que es pro-hibeixin els jardins impropis de laMediterrània, perquè en consumeixenen excés, que no s'autoritzin méscamps de golf. És necessari evitar unamala gestió dels recursos hidràulics ihem de demanar comptes als poderspúblics, perquè l'aigua és -hauriad'ésser- un bé que no es pot malgas-tar. No volem l'abocador de residusde son Nuviet. Contra els depreda-

1 Ecologia/Aniversaris pàg 21 (209) \ &dors, contra els que arribarien a fer deMallorca un desert, la gent del Plaaixecam ponts de diàleg, perquè lesnostres propostes condueixen ai diàlegi a l'enteniment. Però també impli-quen una concepció del món, unes for-mes de viure que reivindicam contrala poderosa i esquizofrènica febre delconsum, contra la mediocritat. Contraels depredadors del paisatge, de lallengua, de la vida proposam la viadel diàleg. No ens seria difícil amollarels dimonis, els dimonis del Pla ambla barrota: el dimoni de Montuïri, eldimoni d'Algaida, el dimoni de Petra,que diuen que es el més lleig de Ma-llorca, els dimonis de Manacor a fique -gálleles, batcollades i coces- elsdonassin un encalç. Les nostres volenser, emperò, les vies de la intel·ligèn-cia i del diàleg. Contra la presunció iT egoisme. M'atreviria a dir que ni elsexe ja no és sovint una forma de pla-er, sinó una manera de reforçar la va-nitat.

Que no la s'enduguin, l'aigua. Queno ens aboquin a son Nuviet els resi-dus del fems. Que no urbanitzin laCala Petita. Fa molts d'anys, aquellapoetessa que cantà bellament la vidapagesa -Maria Antònia Salvà- expressàen un poema entranyable ."el bé del'aigua", que procura la vida:

No sabrà el bé de l'aigua quin bé siael qui en terreny secà no haurà viscut,i veient-la minvar dia per diano haurà patit l'eixutdel camp quan no vol ploure...

Avui, tots sabem que el proveïmentd'aigua de bona qualitat va unit al ni-vell i a la qualitat de vida d'una col-lectivitat humana; per això és que novolem que l'aigua es faci malbé; peraixò és que és necessari defensar-la del'especulació amb tota la força, ambaquella força que la gent forana, so-vint resignada i conforme, ha sabuttreure's a vegades de la sang.

Gabriel Janer ManilaLlubí, 9 d'octubre de 1993

Tal dia com avui

ARA FA 75 ANYS* Que va començar l'epidèmia de

grip en el poble, la qual ocasionà setmorts i moltes seqüeles posteriors alsnombrosos afectats. Foren destacablesles actuacions de les monges i, sobre-tot, la del rector Jaume Pasqual, a quiposteriorment es dedicà el carrer de larectoria.

ARA FA 65 ANYS* Que Jaume Santandreu, el polè-

mic i actiu rector Teco, va fer cons-truir les escalonades de la capella dela Mare de Déu Trobada, avui desapa-regudes.

ARA FA 50 ANYS* Que es va inaugurar la Caixa de

Pensions, la Caixa.

ARA FA 45 ANYS* Que s'aprovà la parcel.lació de ca

n'Amer, a S'Illot.

ARA FA 20 ANYS* Que el torrent de Ses Planes es va

desbordar, provocant la més graninundació en el poble durant els dar-rers trenta anys. Flor de Card en vadonar complida i detalllada informa-ció, en un dels primer números dedi-cats pràcticament a una monografia.

* Que el Club Card va començarles classes gratuïtes de català, a ca SesMonges.

ARA FA 15 ANYS* Que es va reformar el teulado.* Que Joan Pau II ocupà la plaça de

Papa.* Que un grup de nines llorencines

va jugar el primer partit oficial de

bàsquet, baix de la capa protectora delC.D. Cardassar.

ARA FA 10 ANYS* Que el ciclista Jaume Fullana va

quedar subcampió d'Espanya de vete-rans i va guanyar la volta a Mallorcade la mateixa categoria.

* Que s'aprovaren inicialment unesNormes Subsidiàries, no em faceu dirsi eren les primeres o les segones, queja n'he perdut el compte.

* Que s'encarregà el projecte de ladepuradora de Sa Coma.

ARA FA 5 ANYS* Que Joan Francesc Diego, dentis-

ta manacorí, va obrir un consultori aSant Llorenç.

ARA FA 1 ANY* Que en Guillem Pont va publicar

un llibre sobre Ses Sitges, referent al'educació ambiental.

* Que en Pere Treufoc va inauguraruna cafeteria a la carretera de SonServera.

Josep Cortès

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA-Centre Coordinador-

Biblioteca Municipal "SALVADOR CALMES1

La biblioteca municipal Salvador Calmés és un servei públic i gratuït a disposició dela comunitat.

Fa exactament dotze anys que es posà en funcionament, ja que la seva inauguració ofi-cial tingué lloc el 6 de novembre de 1981. Gràcies a la bona acollida que ha tingut al llargd'aquest període, sobretot per part de la gent en edat escolar, ens encoratja a seguir orga-nitzant activitats dins l'espai de què disposam, a ampliar el nostre fons bibliogràfic i aparticipar en tots aquells actes que indueixin a la lectura del llibre com a mitjà d'en-riquiment cultural.

Actualment disposam d'un fons bastant extens, constituït per devers 8000 llibres. Depoc temps ençà, s'han rebut una sèrie de videos educatius i de discs compactes. Comptama la vegada, amb un seguit de publicacions periòdiques i revistes (Ultima Hora, 7 Setma-nari, Flor de Card, Ajoblanco, El Urogallo, Leer, Delibros, etc.)

La biblioteca ocupa dues sales a ça Ses Monges: una de lectura, on hi ha els llibres deconsulta i els llibres per a adults, i l'altra, dedicada especialment als infants.

Si sou socis de la biblioteca, podreu treure els llibres que més us agradin per llegirtranquil·lament a ca vostra. Si encara no ho sou, només cal presentar una fotografia decarnet i el D.N.I.

La'bibliotecària estarà a la vostra disposició, per ajudar-vos en les consultes i perorientar-vos amb unes lectures adequades.

Tenim obert de dilluns a divendres, de les 16h a les 20h.

A les properes edicions de Flor de Card intentarem donar informació diversa i quepugui ésser de l'interès i utilitat dels lectors.

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

Viatges pàg 23 (211) %p

L'illa amant

Dia tretze d'agost, al vespre, hi và-rem partir. Ja d'enfora, l'illa ens sa-ludava amb els llums encesos. A poca poc, el vaixell s'acostava a Ciutade-lla, la seu episcopal. Una ciutat noblei de senyors, d'edificis solemnes i ma-jestuosos, capital de l'illa durant moltde temps, ciutat de gresca i bulla es-tiuenca. Al port, turistes i visitants espassejaven.

Ens rebé la gent. Hi havíem de pas-sar uns dies i semblà com si ens hi ha-guéssim estat mesos. Els menorquinsdel poble de sant Lluís, tan francès,tan nostre, ens saludaren, ens obrirenles seves cases i la seva amistat. Eracom si s'hagués construït un pont en-tre les dues illes, tan germanes i tandistants, moltes vegades.

El motiu de la nostra visita era elball, un ball que ens uneix en tonadesi punts. Hi havia d'haver temps per amoltes altres coses i, així, Maó, el ja-leo, els menjars illencs, la pomada, lamissa de caixers, les carrosses, la fes-ta ens aguardava. Sobretot, la conei-xença mútua, aquella descoberta fasci-nant de paraules bessones o diverses,la sensació de bon gust i familiaritatque ens produïa la nostra estada encompanyia seva.

Segurament, els habitants de Me-norca d'avui dia han heretat part de laforma de ser dels anglesos o dels fran-cesos. Amb certesa, el seu bon fer, a-quella manera tan adequada d'organit-zació de les activitats, aquella saviesatan lloable de conservació del patri-moni i les seves idees tan clares del

camí que cal seguir provenen d'a-quests avantpassats. Amb nosaltres,comparteixen llengua, nació i mediter-raneïtat; també ens lliga, de segur, elcarisma humà i el fet de ser, per na-turalesa o per tradició, persones ober-tes. D'alguna manera, la mar blava iel cel blau que de pertot arreu ens en-volten ens marca per ser més amatentsvers aquelles persones que en prove-nen.

El dissabte, dia catorze, ballàrem ala plaça de sant Lluís. Un ball mòltdivertit, que solidifica aquell pont queconstruírem més enrere. He après elpunt del tremolor, que m'ensenyarenna Pilar i n'Anna, els "lanceros", el"jaleo", etc... Ells ballaren jotes imateixes a voler. La intenció d'inter-canvi de ball esdevenia un manlleucultural mutu, profündíssim i enriqui-dor, com ho són tots els préstecs queens serveixen per conèixer-nos més ique ens fan arrelar a l'àmbit en quèvivim. Així, aquells tres dies menor-quins ens serviren per fer amics; diesesgotadors, de tan intensos i aprofi-tats.

Dilluns, d'horabaixa, partírem, altrecop, cap a Mallorca. El comiat co-mençà amb les fotografies, les can-çons, el ball, les rialles, i els adéus

que signifiquen fins ben aviat. Ara,l'illa amant ens espera amb la sevapell blanca i uns ulls verds que diuen,fluixet, paraules escollides per al re-trobament.

Pere J. Santandreu Brunetoctubre del 1993

Telèfons

Ajuntament 569003569200

Policia municipal 56 94 11Policia nacional 550044Guàrdia Civil 567020Casa de Cultura 569083Unitat Sanitària 569597P.A.C. Son Servera 5671 68Ambul. de Manacor 554202SonDureta 289100Escola 569483Bombers 55 00 80C. Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 56 90 46

569553S.M.O.E. 569549Ca Ses Monges 569083Funerària 52 60 53GESA 554111Grua 55 03 44

Closes pàg 24 (212)

Jo m'havia retirati ara vull tornar partir,que no vull que puguin dirque m'havia acovardat.

Som arribat als vuitanta-molts no hi poden arribar-,i m'he posat a cantar,que qui canta es mals espanta.

Qualsevol homo casat,quan s'atraca an es vuitanta,tot quant ell té ja s'espanta,si vol dir sa veritat.

Jo tene una historietad'es dia que em vaig casar.Ella era molt joveneta,i arribàrem a s'aitaramb so cor damunt sa mài sa consciència neta.

Sempre ha estada molt bonetai així m'ha pogut cuidar.Ara, en 'nar a passejar,sempre me dóna sa mà,perquè podria passarque caigués dins sa cuneta.

Se'n cuida d'anar a cobrari també de fer es menjar,i mena sa casa neta.Aquesta és s'historieta.Que molt temps poguem 'guantar!

Què tal, l'amo en Pere Antoni,queja passau es cent anys!Tots es petits i es gransvos volem donar ses mansi mos tendrem a sa memori.

Vos feren una festetadevora s'Ajuntamenti es poble va estar content:ball i música presents,tothom menjà abastamentamb sa mà o amb sa forqueta.

.Vós heu estat molt valenti això no ho és qualsevol;sempre anau an es futboles diumenge, amb s'altra gent.

També anau a guardar es menscada dia, de matí.Molt de temps pogueu seguir,i quan vos vengui la fi-que tot n'arriba a tenir-,que Déu vos surti a camíamb sos braços ben oberts.

De jove, estava llogata una possessió.Hi havia un bou polissóque li deien en Morat.Un dia se va enfadari no volia obeir,jo, damunt m'hi vaig posari escapat ell va partiri me volia tomar;en tenia moltes ganes,però, aferrat a ses banyes,res de nou no em va passar.

En es poble llorencífaltaven moltes cóseles,llavors se va desxondiri ara té moltes pessetes.

Varen sembrar garrovers,figueres i ametlers,pruneres i cirerersi moltes altres cóseles.Ara n'hi ha de demés.

Jo tene molta de memorii m'agrada es cavilar.A Déu he de demanarsi me deixarà entraren el Cel o el Purgatori.

Jo vos he dit qualque picque tene un bon companyó;sempre ha fet de conradori no em sap greu es dir-ho,li diuen Toni Petit.

En Toni fa lo que toca:me dóna arreu sa raó.Se casà a Son Garrióamb una al·lota d'honor,li diuen na Bel Bijoca.

Quan anava a passejarjo anava per ses foranes,i un dia que estava clar,just devora es coll d'Artà,jo vaig veure barallarun moix i dues milanès.

Ara me vull despedir,ja començ a estar cansat.Tot d'una en haver sopatme n'aniré a dormir.

Jo no vos he dit cap pices meu nom vertader,però ara el vos diré:Joan Mesquida Estelrich.

Joan Carbó

GARCIA LISJOIERIA-RELLOTGERIA-FOTOGRAFIA

LES MILLORS MARQUES DEL MERCAT ENCAMERES FOTOGRÀFIQUES

COMPACTES, RÈFLEX, AUTOFOCUSNIKON * MINOLTA * CANON * OLYMPUS * YASHICAKONICA * RICOH * PENTAX * PRACTICA * POLAROID

Fotografia i video professionalRevelat de fotos Arco Iris de Kodak

Carrer Major, 47 SANT LLORENÇ Telèfon 838351

El temps pàg 25 (213) \

*£Resum comparatiu del mes de setembre Pluia en el terme

Ca'n XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

Temperatura màximaTemperatura minimaTemperatura mitjaTemp. max. mitjaTemp. min. mitjaBoiresTempestesCalamarsaPluja (l/m2)Dies de cel serèDies de cel cobertDies de cel nuvolatGeladesPols d'Africà

1992

301022

27'716'4

1

0'615510

1

1990 Ses Planes (Ca'n Toni)Son Vives (Ca'n Pedró)

33 Son Roca9 Sa Fontpella

21'5 Sant Llorenç (Ca'n Xesc)27'7 Son Sureda (Ca'n Tomeu)15'3 Son Costes (Ca'n Salvador)

16 Des d'on ha bufat el vent

46'7127

11

34573234

46'747

30'5

10080604020

O

Minii l i Mimin™11 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

N

S

E

O

VENTS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

10401030

PRESSIÓ

iooa990

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

80

60

40

20

I I IH: — I I- i .. . 1 JBLHi_ LBKJ1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

40353025201510

5

TEMPERAT

1 1 1-5-H 2—3—4—5—6—7—8—9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Si lleu.. pàg 26 (214)

MOTS CREUATS

I 2 3 8 9101! 12

Horitzontals: 1.-Pujar, transportara un lloc més alt. Part del riu on lacorrent es mou a una gran velocitat.2.-Acció de legitimar. 3.-Símbol del'argent. Es diu d'allò que té formasemblant a la de la ceba. Nota musi-cal. 4.-Baf instens, fort. Terminacióverbal. 5.-Que emet olor. Article. 6.-Consonant. El punt més elevat d'unacosa. Corda que es passa pel rumb dela barca per a facilitar la maniobra detreure. 7.-Símbol de l'alumini. Oloragradable. At rev. fenc. 8.-Calze. Ex-tens, dilatat. Nom de lletra. 9.-Talód'un calçat. Derivat propenílic de l'a-nisol, que s'extreu de l'oli d'anís, i espresenta sota forma d'escates suaus ibrillants. 10.-Llauna. Símbol del so-fre. Que té miraments. 11 .-Ajuntar al-guna cosa a una altra de manera queaquella depengui d'aquesta. Terraplé omur construït a les vores d'un riu,d'un estany, del mar, per a contenirles aigües. Consonant. ^.-Vernís. Enalguns llocs, edifici per a posar-hi lespastures. Altar.

Verticals: 1.-Fabricar. En un escut,faixa estreta que va de dalt a baix.2.-Conforme a la llei. Natural de Le-tonia. 3.-Al rev. nom de lletra. Fo-guera. Cadascun dels moviments dedilatació del cor seguit d'un movimentde contracció. 4.-Persona que assisteixun superior en les seves funcions. Alrev. símbol del calci. Títol del sobiràde Pèrsia. 5.-Relatiu o, pertanyent al'ateroma. 6.-Marge espadat. Conso-

nant. Nota musica] 7.-Empesa de cotóblanquejada que s'usa esp. en la con-fecció de roba blanca. Consonant 8.-Anella. Ensalada. 9.-Aquí. Substànciacatàrtica i diurética que s'obté del sucdel cogombre salvatge. 10.-Nom delletra grega. Pronom. Dóna la primeraescomesa a un enemic. 11 .-Estat mor-bós produït per l'ús del iode o delsseus composts. Al rev. nota musical.Consonant. 12.-Cinc-cents. corg lla-teM. Afecta d'una manera agradable.

SolucionsHoritzontals: 1.-Elevar. Ràpid. 2.-

Legitimació. 3.-Ag. Cebaci. Do. 4.-Bafarada. Ir. 5.-Olorosa. Els. 6.-R.Cim. Paloma. 7.-Al. Aroma. Ef. 8.-Rebat. Lata. A. 9.-Talo. Anetol. 1O.-Pot. S. Mirada. 11.-Anexar. Dic. G12.-Laca. Era. Ara.

Verticals: 1.-Elaborar. Pal. 2.-Le-gal. Letona. 3.-Eg. Foc. Batec. 4.-VÍcari. Ac. Xa. 5,-Ateromatosa. 6.-Ri-bas. R. Re. 7.-Madapolam. R. 8.-Raca. Amanida. 9.-Ací. Elateri. 10.-PiLo. Ataca. ll.-Iodisme. Od. R. 12.DOr. Afalaga.

BROU DE LLETRES

TBRSRRN0Ç0s0NGR

BABEG0TRNAPRARS

CLTBA00C0RCSIAG

DLXZRANRACTSRMJ

EOIDGSTMNA0TAEK

FMRLLUERNANEÇNI

GÀSCENESUNINUEL

HCT0EAUEDARAPRE

IUGRILLTFP0LLAM

JCAANCANGEBTDBI

KLMN0PRRSTIZBG0

LDDHFDJGLFCFGDF

Apa! a cercar dins aquest embull de111 êtres els noms de deu insectes i animalons.

Solució: Core, gramenera, grill, borinot, lluerna, cucamolla, abegot, arnapuça,i poll.

Demografia

DEFUNCIONS

Na Catalina Amorós Llinàs, casada,mor. a Sa Coma dia 22 de setembre, al'edat de 80 anys Al Cel sia.

Dia 24, moria a Sant Llorenç, enCesáreo Muñooz Carreño, viudo. Te-nia 79 anys. Descansi en pau.

En Bartomeu Mestre Jaume, casat,va morir a Sant Llorenç dia 5 d'octu-bre, als 83 anys. Al Cel el vegem.

Dia 6 moria a Sant Llorenç na Isa-bel Font Riera, viuda, tenia 91 anysfets. Al Cel sia.

MATRIMONIS

En Jaume Carlos Bover Santandreui na Cristina Monjo Oliver es casarena Sant Llorenç dia 2. Enhorabona!

En Joan Comila Gayà i na CatalinaServera Domenge feren l'esclafit aSon Carrió dia 17. Salut!

NAIXAMENTS

Dia 7 neix a Sant Llorenç, fill d'enMiquel i na Catalina, n'Alejandro An-tich Montero. Salut!.

Na Cristina Maria López Vilchex,filla de n'Antoni i na Francesca, neixa Son Carrió dia 7. Enhorabona!

A Sant Llorenç i dia 19, neix naIsabel Sastre Calmés, filla d'en Pedrói na Ma Àngela. Enhorabona!

Maria Calmés

História Pag 27 (215)

x

tf

Les claus del Regne de Mallorca (i ü) Ramon Rosselló

Sembla que fou per aquestes raonsque les claus anaren a parar al capitàgeneral i governador Gurrea i als seusdescendents, fins que un tal senyor a-nomenat Hertz les comprà per a la fa-mília Rothschild (devers l'any 1888),família rica alemanya d'origen jueu, ia l'actualitat les conserva una senyoraanomenada Bethsabé, néta del baróAlphonse de Rothschild, que les guar-da a Tel-Aviv, on viu.

Sembla ésser que alguns historia-dors passats com Dameto i Bover ten-gueren notícia d'aquestes claus, peròno fou fins arribat l'any 1890 que E.Pascual publicà senceres les dues car-tes reials que he citat, a un articleaparegut al Bolletí de la Societat Ar-queològicva Lui. liana titulat Las llavesde oro del Reino de Mallorca. Final-ment, Eulàlia Duran, autora del llibreLes germanies als Països Catalans,publicà l'any 1983 un article a la re-vista Serra d'Or referent a les clausd'or del nostre Regne de Mallorca,que inclou la fotografia de les claus talcom va tenir la gentilesa d'enviar-li lasobredita propietària.

Notes1481, 18 gener.- Jaume Vives reco-

neix que Gabriel Morell, ciutadà, elseu sogre, pare d'Elionor, sa muller,en el contracte matrimonial fet dia 11de desembre de 1476, assignà per dot750 lliures (ARM Baptista Rullan R-310 f. 15).

1508, 7 novembre.- Jaume Vives,que té possessions en el terme de Ma-nacor, ven a Antoni Ferrer, notari,una esclava anomenada Damiana, de

10 anys d'edat, per preu de 40 lliures(ARM Antoni Nicolau N-23 f. 36v).

1524, 13 gener.- Jaume Vives, queté possessions en el terme de Mana-cor, reconeix deure a Joanot Gilabert,ciutadà, 21 lliures, 16 sous i 87 di-ners-, preu d'onze quarteres de blat(ARM Nicolau Panades P-569 f.4).

(Les tres notes anteriors fan refe-rència als Vives de Son Vives).

Dibuix que apareix a la coberta delprotocol del notari Bartomeu ça Me-lla, anys 1514-22 (ARM C-322)

1496, 17 setembre.- Antoni Peretolloga a Pere Ferrer durant 4 anys lapossessió dita La Punta, terme de Ma-nacor, amb 600 ovelles endosos 20mardans, totes les vaques salvatgesamb els braus de dues dents en avall.Dit Pereto promet donar a dit Ferrer,cada any, una vedella pels treballs desenyar. Més li deixa 60 cabres, 20truges, 2 verros i 12 porcs masclesmitgencs. El lloguer és: 135 lliures i8 sous que entregará a diversos censa-lers (que se citen); més 6 sagais i 7anyells. El senyor s'atura empriu per3 truges i els seus porcs. El llogatertendra les cases condretes, no tallaràullastres ni cremarà res (ARM MartíTerrersT.833f.10)

1497, 27 abril.- Antoni Pereto i Pe-re Ferrer venen a Joan Cardona, sas-tre, tota la llana de les ovelles de lapossessió de La Punta al preu que val-drà a la plaça; ara han rebut 45 lliu-res, ço és, dit Cardona les donarà aLluís Sanglada per cens que pren so-bre La Punta (ARM Martí Terrers T-833 f.46).

Dos idòlatresDiumenge que comptàvem sinch de

Marts any M CCCC LVIII com enNicholau Cases cirurgià de Mallorcae la dona Johaneta Pentinada fassenstats convensuts de crim de idolatriaso és, que postposada la honor denostra Senyor Déus omnipotent haviade aquell renegat per tres vegades soés, la una en la Portella en lo qualloch los aperech lo diable enforma deasse, e les altres vegades a una covaqui és Asserrià (Sarrià) en la posses-sió del honor misser Johan Armadamscavaller en la qual los aperech com abou resplandent donant-sa a aquell decors e de ànima, renegant de la fe enla qual eren stats creats e per la ditarahó lo dit die, hora de tercia, forenpassats en lopayró en hun cadaffall eaquí lo reverent mestre Johan Girardmestre en teologia de la orda de SantDomingo enquisidor predicant aquellse acabat lo sermó e ¡egida la sentèn-cia denant tota la multitut de gent quiaquí ere vinguda lo stim de la qualera sus de XM (10.000) personesforen remesos a la Con seglar. E decontinent lo noble lochtinent generalpres aquells, e manà e provehí éssercremats en lo loch de la Plagadissa,en lo qual die foren cremats. Déus loshaia trobat en hora de salvació amén.E a nos guard de perills e temptaciódiabòlica amén.(ARM Extraordinari Cúria GovernacióAH 497).

Religió pàg 28 (216) îf

L'esplendor de la Veritat

Lo que filé, eso será; lo que se hi-zo, eso es lo que se hará i por lo tan-to, nada hay nuevo bajo el sol.

Eclesiastès C.l v.9

Una vegada més el nostre Papa ensha decepcionai. Possiblement aquestadecepció no hi calia, ja que després dequinze anys de pontificat no es pot es-perar que deixi de mirar cap enrera imiri cap envant, però com que l'espe-rança és lo darrer que es perd, pensà-vem que a la fi Joan Pau II s'adonariade la realitat del món d'avui, i en laseva saviesa ens ajudaria a trobar elcamí correcte d'aquesta veritat que elPapa ens parla a la seva encíclicaL'esplendor de la Veritat.

Aquesta encíclica, que ha hagut deser refeta en quatre ocasions, ha tardatmés de sis anys en veure la llum, i ha-gués pogut ésser perfectament el pre-faci del nou catecisme aparescut elpassat estiu, ja que està replena de laseva filosofia.

L'encíclica, per primera vegada, vatan sols dirigida a bisbes i cardenals,i és que si no fos així ningú no passa-ria de la tercera pàgina, ja que el texteés un compendi de cites dels mateixosevangelis i de moltes altres encícliquesi escrits d'autors considerats pares del'església, la qual cosa fa que la lectu-ra sia enfanagosa i mala d'entendre.Autors com sant Tomàs, sant Ignasid'Antioquia, sant Ireneu, sant Justí osant Agustí són els preferits del Papa,i tant uns com els altres, avui no tenenmassa sentit, principalment el darrer,responsable d'haver convertit la donacristiana en l'esclava de l'home, obli-gada a tenir la boca tancada i, com

deia el beat Escrivà de Balaguer, a te-nir la panxa sempre inflada. Natural-ment dels teòlegs actuals, ni un.

El Papa, una vegada més, deixaperdre l'ocasió d'aportar solucions al'home d'avui, i el sexe, d'una maneraquasi obsessiva, polsa sense quasi ano-menar-lo dintre aquesta veritat lluenta.Totes les fòbies que al llarg de la his-tòria del catolicisme s'han acomodatdins la seva teologia apareixen de for-ma subliminal, i una cosa que ha sigutcreada per Déu es converteix en un te-ma detestable, que fa pudor, i que pertant val mes estar-ne lluny. Si es per-met una mica de sexe és perquè és ne-cessari per la procreació.

L'encíclica, sempre d'esquena al'home i mirant els temps passats, nodóna solucions als problemes d'avui;la recepta, callar i creure, fer el queel Papa diu. Aquesta és l'única possi-bilitat de sobreviure en aquest estat decoses actual; sexe, just l'estrictamentnecessari, i és que si fos per ell, segurque ens proposaria que tots els catò-lics, una vegada haver tingut un al.lot,féssim vot de castedat.

De tots els altres problemes ni enparla, drets humans, explotació del'home per l'home, capitalisme salvat-ge, problemes de marginació, droga-dicció, explosió demogràfica..., d'ai-xò res de res, l'únic que ens diu ésque davant tots aquets problemes tansols hi val la castedat, i per evitar lestemptacions el millor son vint hores defeina cada dia i els diumenges missa,quaranta hores i vigília; segur que aixíla població mundial minvaria bastant.

Un altre aspecte que apareix enaquest document és l'intent de confir-mar la infabilitat del Papa, i encaraque no apareix aquesta paraula, algu-nes cites del Vaticà I i l'actitud delmateix papa així ho confirmen, i tam-

bé les nombroses cites de la SummaTeologica de sant Tomás d'Aquino.

Aquesta encíclica no és més que unrecordatori a tots els pares de l'Esglé-sia Catòlica que el Papa es infalible,que res no ha canviat, que el món se-gueix igual que ara fa 1700 anys i queés el món actual el que va malament il'Església Catòlica la que va bé. Men-trestant, els cristians de base passentotalment del Papa i fan ¿ .que enconsciència creuen que han de fer,principalmet quan el Papa es vol afi-car dins el llit dels matrimonis o nomatrimonis.

Per aquest camí, les esglésies de ca-da dia es queden més buides i l'Esglé-sia Catòlica més tota sola dins els seusgrans palaus, en especial el del Vati-cà, que anant així ben prest es potconvertir en un museu de visita fixaper als turistes que visiten Roma, queen certa manera ja quasi ho és. Mésd'un, una vegada vist l'espetacle, se'ntorna al seu país d'origen i segueixexplotant els seus germans en Déu,però això sí, amb la bendició papal.

Conclusió, el cardenal Ratzinger iels seus compares de la universitat deCracòvia i algun altre s'haguessin po-gut estalviar el temps, perquè una lec-tura asserenada és suficient per trobarles respostes a les preguntes que l'ho-me d'avui demana, i no és necessaritanta retòrica per dir-nos que la millorsolució als nostres problemes és lacastedat total, perquè això no s'hocreu ningú, ni tan sols tota aquestagent que de manera multitudinària varebre el Papa.

Crist, que fins i tot no va voler con-demnar la dona l'adúltera, (Sant Joan,C.8 v. 10 ), em queda el dubte de siestaria d'acord amb tot el que diu elseu representant a la terra.

Ignasi Umbert i Roig