686L OUVMIIAXXXAuv eefr'wnN

LA NOSTRA HISTÒRIA

AGERMANATS I MASCARATS

Indecisió a Montuiri davant Ia revolta de 1521L'any 1521 esclatà a Mallorca una

revolta popular coneguda amb el nomde Germania.

Les causes d'aquest alçament forenbàsicament els censak (*) i els imposts.oidirectes que es carregaven sobre les. lasses més humils de Ia població, comeren eJs menestrals (**) de Ciutat i elshabitants de les viles. Una sentènciaarbitral del rei Ferran el CatòBc, l'any1512, en què exhortava a que tothomcontribuís segons el que possei'a, nofou tenguda en compte pel seu nét isuccessor, l'emperador Carles V i es con-vertí en l'arma de bataUa dels agerma-nats contra el representant d'aqueU alesiUes, el virrei Gurrea i els cavaUers, ciu-tadans i mercaders —màxims beneficia-ris dels censals- que eren coneguts coma mascarats.

EIs capdavanters dels agermanats fo-ren En Joan Crespí i En Joanot Colom.El primer de tendència més moderadamentre que el segon era més partidari demètodes diguem-ne violents.

LLUITAI REPRESSIÓ

La lluita contra els dos bàndok duràdos anys i s'alternaren les victòries ambles derrotes, fins i tot els sublevats sitia-ren el virrei i els seus seguidors a Alcúdiai crearen un poder paraIJel, però maidiscutiren Ia figura del rei. Aquest norespectà Ia lleialtat dels seus súbdits idesequik'brà Ia batança enviant un exèr-cit contra el qual ja no pogueren fer resels agermanats.

La repressió fou de les que fan tre-molar. Veiem com ens Ia conta En PereXamena:

"EIs supervivents {agermenats) que hihav'en pres part, foren castigats rigoro-SííTnent, 128 varen esser processats icomdemnats a mort, 25 executats sense

->-Gces i 37 forçats a galeres. A tots

P O R T A D A

ES POU D E L R E I

ï.í dibuixant Cardell ens ha tornat'-bsequiarambaquerta impecable

o---rad'is Pou del Rei

Actualment es conserven *>oquesportes com aquesta, que encara tenguin escutde cor alpany. Tan antiga però, que pugui considerar-se del temps de Ia germania

no ho és.

aquests i altres 195 els confiscaren totsels béns,

La sentència d'En Joanot Colom fouconfirmada per l'emperador. Fou tortu-rat amb estenalles roents, degollat i es-quarterat; ta seva casa derruïda, i elsohr,sembratdesal .

Altres conseqüències foren els odisi rancors, Ia multiplicació dels bandejats,l'empobriment del camp... " (***)

JOANOT COLOM A MONTUÍRI

El dia de Sant Miquel de l'any 1521En Joanot Colom i un inquer, mestrePau Casesnoves, arriben a Montuïri iacompanyats per gent d'Algaida, Duc-major i seguidors seus de Ia vila, dema-nen al batle Bernardi Company i alsjurats i consellers (****) del poble sifaran causa comuna amb eUs contra elsmascarats. El batle es posa a favor deIa revolta. Però el dia següent i en unaaltra reunió del conseU, torna enrerade Ia seva adhesió als agermanats i s'ex-cusà adduint que anaven armats i inten-tà evitar mals majors.

Poca informació més tenim per arasobre Ia Germania a Montuïri, peròpensam que ek qui en aqueU momentostentaven el poder municipal estaven

indecisos en prendre part i si per algíes dacantaven fou pel bàndol del Virrei.Prova d'això són les dues resolucion;de Ia reunió del conseU de 2 de febreide 1522 en què el Virrei els exigeixhomes i també En Joanot Colom. Laproposta del primer és acceptada i re-butjada Ia segona.

Alguna cosa degué canviar perquè e!5 d'agost de 1522 el consell de Ia vila—el batle ja no era Bernadí Company,sinó Perot Jaume— davant h solJicitudde Joanot Colom demanant homes peiatacar Alcúdia se H envia tots els capa-citats.

Aquestes són per ara totes les notí-cies que relacionen Morttuïri amb IaGermania, sembla que les postures delsòrgans de govern municipals foren Iaindecisió en prendre partit per l'un ol'altre bàndol. No es coneixen represa-h'es o no consten damunt els Uibresd'actes.

Guillem Mas Miralles

*) Censal era l'interès que es pagava per uncapital deixat.

**) EIs menestods s6n ek qui avui en diaanomenam artesans (fusters, ferrers, teixidors,etc.)

***) Xamena, Pere.- "Història de MaUor-ca".- Ed. MoU.- Pags. 202-203.

****) Ek conseUers i jurats eren ete qui ac-tualment en deim regidors.

OPINIO

El patrimoni del pobleNo tots ek pobles disposen d'un patrimoni històric artístic i arquitectònic tan

valuós com el que posseïm a MontuM. Però dissortadament no està a l'abast detothom ni tan sok se sap amb exactitud ni to totaUtat dek elements que el consti-tueixen ni on capUeven.

Sembla però, que novament k Comissió Municipal del Patrimoni s'ha pres ambserietat b tasca que fa més d'un any s'havia proposat i que ja havíem difós desd'aquestes pàgines, com era h d'inventariar, conservar, fomentar, vigüar, divulgar,conscienciar, promocionar... tot el que fa referència al nostre patrmoni.

Ara ja es compta amb un pressupost. Sok manca que les pretensions de toComissió es traduesquin en reaUtat.

E LS ALUMNES, A CIUTAT

L'alumnat de Ia segona etapa del nostre Col.legi, a principis defebrer realitzàuna jornada cultural a Ciutat. El matí d'aquest dia visitaren Ia seu del Parla-ment Balear on foren rebuts pel seu President, Jeroni Albertí. Després derecórer Ia zona antiga de Palma es traslladaren al "Diario de Mallorca" perconèixer "in situ" Ia tasca de producció d'un diari. Al migdia dinaren a l'airelliure al Parc de Ia Mar. L'horabaixa veieren lapeUícula "El oso"iconeguerenles instal.lacions de televisió espanyola al carrer General Riera. Fou unajornadamolt profitosa que començà a les 9 del matí i acabà a les 7 de Ia tarda. La fotorecull el moment que els alumnes surten de Ia visita al "Diario de Mallorca".

DEU ¿MET ,ENESTEREO

"Déu emet en estèreo". La frasei-no és meva, però m'agrada. Lapronuncià el bisbe Alberto lniestadurant els exercicis espiritualsdirigits als capellans.

Déu emet efectivament per doscanals: Através del cor de l'home,del seu interior, de Ia seva cons-ciència; és aquí on, en el silenci,parla l'Esperit, manifesta Ia sevavoluntat, diu el que espera del serhumà, inspira, suggereix, anima...

L'altre canal és el de Ia creació,el món, Ia societat, l'església, Iacomunitat. Déu parla també através d'aquests elements, Ia im-mensitat del cel, Ia bellesa d'unametler florit, Ia mar quan bra-mula i quan està feta una bassad'oli, les muntanyes aixecant-sefins als niguls...

Déu es manifesta a través de lespersones, de les seves grandesesi misèries, del seu anar ¡ venir quo-tidià; a través de Ia ciència, Ia tèc-nica, el progrés, a través dels in-fants, els vells, els joves i els mi-nusvàlids; els pobres, els.senzills...

Déu manifesta el seu amor i Iaseva voluntad als homes a travésde l'Església i Ia comunitat cris-tiana; allà, e n l a celebració delssacraments, en Ia pregària comuni-tària, en Ia paraula dels Pastors,en els grups que intenten viureamb fidelitat l'evangeli, en el si-lenci i en el càntic, allà Deu fasentir Ia seva paraula...

Durant els segles de Ia història,Déu ha emès a través d'aquestsdos canals, encara que potser nosempre els hem tengut en compteo només hem posat l'orella il'atenció a un dels dos. Però desque el FiII vengué al món i ens en-vià l'Esperit, Déu no ha deixat maide manifestar el seu voler enestèreo.

L'home d'avui és el qui més potentendre aquest doble canal. Elqui es pensa que l'emissió de Déués un "mono", va equivocat o béno té el receptor adequat i a punt.

Andreu Genovart

ENTRE VIS TA

Joan Mas Martorell "Collet", nou regidorJoan Mas Martorell "Collet" CPSM)

i Rosa Nicolau Pocoví "Rosita" (PP)són els dos nous regidors que prengue-ren possessió dels seus càrrecs als plensdels mesos de gener i desembre passats,respectivament. Na "Rosita" va preferirno esser entrevistada, en canvi En Joan"Collet" no va posar dificultats.

Cornençàrem l'entrevista parlant unpoc d'agricultura i així enllaçar tambéamb Ia queja Ii férem a l'octubre passat.D'aquesta manera ens parlava del camp:

-L'agricultura dins Montuïri ocupaun lloc molt important, ja que el nostrepoble està poc industrialitzat. L'agricul-tura ha tengut canvis molt grossos, decada vegada es va industrialitzant més.¡Es rendable, si amb això s'entén que unpot anar vivint.

1

IJ

r 1

IJ>! BEt •• m

A propòsit de Ia mocíó presentada alple de l'Ajuntament del passat 27 de ge-ner sobre les despeses de 1988, semblaque especialment excessives en matèriade cultura, festes i esports, no creimtenir el seny suficient per fer un judiciimparcial i equiMbrat. Per això ens Umi-tarem a transcriure alguns refranys i ex-pressions, aportació del seny deLs avisa Ia nostra cultura popular. Que en pren-guin nota el baÜe i els del seu partit, elsregidors de l'oposició i els periodistesque han recoUit i inflat Ia notícia:

"Qui s'allarga més que es Uençol,mostra es peus".

"Qui té sa coa de paUa, aviat se h'encén".

"Ningú pot dir: D'aquesta aigua noen beuré".

''Sa merda, com més Ia remenen,més put".

"S'aigua no se perd tota per un Lloc".

"Es comptes clars, i es xocolateespès".

I mentrestant, com sempre, qui hisurt perdent és el poble:

"¿No vols brou? Idò tassa i mitja!".

I... "qui Ii pica, que grati... que aposta són ses ungles!".

"No espot mesclarpolítica i amistat"

"La gent va aprenent a ser demòcrata"

"La mevafunció és fa. d'oposició, però ,constructiva" ,

I passam ara a parlar del nou càrrec.

— ¿Per què us vàreu presentar a lesdarreres eleccions?

-Em vaig presentar perquè simpatit-zava amb el PSM i em varen demanar siem voLia presentar, i com que duiapoques activitats, em va semblar bé.

— ¿Vàreu pensar mai sortir com aregidor?

-En un principi estava en dubtes,però ara que hi he entrat per substituiren Tomeu, em fa il.lusió i ganes de fer-hifeina.

-De Montuïri s'ha dit que Ia políticaés molt bruta. ¿Creis que és així o hacanviat?

-Crec que Ia gent va aprenent a serdemòcrata, pens que Ia política i l'amis-tat no es pot mesclar. Montuïri va seranomenat un poble molt polític deguta que duia moltes activitats que altrespobles no duien, però crec que ara Mon-tuïri és un poble com els altres, on hiha esquerres i dretes.

-Quins canvis importants creis quehi ha hagut dins Ia política dels darrersanys?

-La política a Montuïri ha sofert elgran canvi que suposa passar d'unadictadura a una democràcia.

— Dins l'Ajuntament, ¿de quinacomissió formau part?

-De moment el PSM no té cap co-missió, però malgrat això tantjo com enPere Sampol hem anat a totes lescomissions.

—¿Quina funció concreta teniu dinsl'Ajuntament?

-La meva funció dins l'Ajuntamentés Ia d'oposició, però d'una oposicióconstructiva.

—¿Com veis que ha d'esser un políticexemplar?

-Un bon polític és aquell que éshonrat i aqueLl que defensa els seusideals pek que s'ha presentat. Com jahe dit abans, no es pot mesclar políticai amistat.

— ¿Teniu cap arrelpolítica?—Sí, un cosí de monpare va ser batle

en temps de Ia repúbh'ca, devers els anys30.

— ¿I això vos ha influït?-No; particularment no m'ha in-

fluït. El que passa és que a mi semprem'ha agradat dur activitats d'aquestes.

—¿Quines coses creis que no van bé idepenen de l'Ajuntament?

—Com ja he dit, fa molt poc tempsque he entrat i per això no n'estic moltfort. però poc a poc m'hi vaig integranti descobrint que hi ha moltes coses queno funcionen.

-I per acabar, ¿ens podríeu donar unaopinió resumida de Ia política que duul'actual partit governant dins l'Ajunta-ment de Montuïri?

—L'actual partit que governa no com-pleix amb el programa que va predicara l'hora de les eleccions. Ja que eU cri-ticava fort que es gastaven molts dedoblers en festes i esports, ara resultaque ha estat aUà on eUs han augmentatmés. Llavors ells deien que baixarienel pressupost i el que han fet ha estataugmentar-lo un 80 per cent. Apartd'això, Ia política que duu actualmentel batle és que deixa fer a tothom elque vol com si ell fos el redemptordel poble, i això no toca ser així, jaque si una cosa està mal feta, hi està.

Petra Mayol Roca

CONTROVÈRSIA

. Debat a l'entorn dels pressuposts

Una moció d'urgènciasuscita una forta polèmica

A conseqüència de Ia moció d'urgèn-cia presentada pel PSM en el PIe del'Ajuntament del 27 de gener passat,referent a Ia gestió econòmica de 1988(un resum del qual figura a Ia pàgina 8)es va suscitar una tal polèmica i de talenvergadura ja no sols a nivell de l'Ajun-tament, de partits polítics o del poble,sinó que aquest debat va tenir tambéàmplia ressonància a tota Ia premsa dià-ria de Ciutat.

Quan semblava que els darrers es-quitxos sl·aurien acabat amb l'aprova-ció, el 2 de febrer, dels pressupostsmunicipals per a enguany, sorgiren en-cara noves acusacions particularmententre el batle i el portaveu del PSM, PereSampol, les quals es difongueren succes-siva o simultàniament fins a mitjan fe-brer.

La cosa certa és que ambdós volientenir Ia raó, que un i altre manifestavendir Ia veritat, que les quantitats sobreles que s'acusava no eren les reals, queels números sols eren superficiak, queles xifres definitives encara no estavenredactades, que s'havia fet una modi-ficació de crèdit, que les despeses erenmés elevades que les del pressupost...que sl·avia enganat al regidor del CDS...

LA BAUXA DE LA NOSTRA BANDA

La Banda de Música de Montuiri va desfilarpels carrers de S'Arenall'horabaixa del darrer dissabte de carnaval, dia 4 defebrer.

Inaturalment, l'uniforme era l'adequatper a tan singular esdeveniment.

que els números donats els havia propor-cionat el secretari, que aquests no erendefinitius, però pràcticament sí, queuns 3.800.000 pessetes s'havien malgas-tades i que figuraven en números ver-meUs... i a partir d'aquí ja es Uançarenaltres acusacions que directament notenien res a veure amb aquest desgaveU.

De totes maneres i perquè els lectorsUiures de prejudicis o imparcials puguinvalorar l'abast d'aquesta polèmica, trans-

y/i\^BANCA/MVMARCH

crivim l'opinió que meresqué aquest;succés al regidor del CDS i que es difon-'gué per Ia ràdio local:

"Consider -deia En GuiUem Ferrer-que aquí, an En Joan (el batle), Ii hasortit malament Ia jugada, ha perdutun poc els papers, i també elsperiodistespoden haver influït un poc damunt Iaredacció de l'entrevista o de Ia roda depremsa que va fer. Crec que no és culpatotalment d'En Jóan, que sortís aixòtan exagerat".

PeI que fareferència al PSOE, a Iaintervenció de Gabriel MiraUes abans del'aprovació dels pressuposts per- en-guany, expHcant el per què del seu vpt afavor, va manifestar: "Esperam queaquests dos anys que duim puguin ser-vir, senyor batle, per tocar amb elspeusa terra. Votarem a favor, perquè estamrecelosos a causa de Ia gestió duita aterme al Uarg de l'any 88".

I Pere Sampol, portaveu del PSM, ar-gumentà l'abstenció del seu partit ambaquestes paraules: "No ens agrada votaren contra perquè significaria que l'Ajun-tament seria ingovernable i redundariaen una moció de censura. Pensam queel toc d'atenció de l'altre dia és sufi-cient".

Una polèmica, Ia importància de Iaqual depèn del caire des d'on es mira.

Onofre Arbona

NOTICIARI LOCAL

COMISSIÓDELPATRIMONI

El passat 19 de febrer es va reunir aIa Casa de Ia Vila Ia Comissió Municipaldel Patrimoni Històric Artístic de l'Ajun-tament presidida por Joan MiraUes Juliài amb assistència del regidors GuiUemFerrer, Pere Sampol, Joan RamoneU iGabriel Miralles, havent-se també con-vocat Joan MiraUes i Monsèrrat, JoanaMartorell, GuiUem Mas, Bàrbara Sastre,Miqueï Martorell Arbona i un represen-tant de Ia Parròquia, sense que aquestdarrer hi assistís.

Es va projectar fer feina concreta so-bre el patrimoni històric artístic i arqui-tectònic "comptant —ens deia el Presi-dent— amb aquestes i altres personesque puguin ajudar a conservar, preservari fomentar tot el que es refereix al patri-moni històric".

"En un principi —continuà dient—es durà a terme un inventari per a saberel que tenim i quines són les tasques mésurgents; per exemple, en el camp arque-ològic, Son Fornés; i també molins,edificis, monuments, arxius i medi am-bient. Ja disposam d'una partida perpoder iniciar aquests trebaUs. Així comes facin les coses anirem informant".

"Pròximament vendrà Cosme AguüóAdrover, de Santanyí, erudit sobre te-mes de toponimia i cultura popular. SeIi demanarà ajuda i informació, ja quea Santanyí s'han fet moltes coses dinsaquest camp".

També es projectà fer una altra reu-nió Ia primera setmana de març.

CURSDETALLICONFECCIO

' Dia 7 de febrer i dins el programa1

de formació de Ia Mancomunitat, s'ini-cià un curs de "TaIl i Confecció" al quehi particip°n 10 persones. Aquest curs,encara que subvencionat per l'Ajunta-ment, s'emmarca dins el pla general deformació per adults dins el qual esdonen classes d'anglès, per a GraduatEscolar i per a Ia prova d'accés a IaUniversitat per a majors de 25 anys.

INSEGURETATCIUTADANA

El batle de Montuïri va participar enuna reunió amb tots els 13 batles delsmunicipis del pla de Mallorca per trac-

Així començava Ia bauxa gastronòmica dels darrers dies per a Ia Tercera Edat

tar sobre Ia seguretat ciutadana. Sortíel tema de Vilafranca on gent del poblecol.laborava amb Ia Guàrdia Civil pererradicar els freqüents robatoris. Aixòno va agradar al Delegat del Govern ihi envià més números de Ia GuàrdiaCivil durant unes setmanes.

Davant aquest fet el nostre batles'expressava així: "Crec que l'únicasolució que hi ha pel PIa de MaUorcaés que ens deixin fer Ia Policia Rurali així, sabrem cert que durant les 24hores del dia tendrem un servei depoUcia.

35MILIONSPER"ESPLA"

El CM destina aquesta partida alsmunicipis d'Es PIa de MaUorca perquè,mancant-hi el turisme, s'ha quedat Iazona més pobre de l'illa, i així es podràaixecar un poc. A través de Ia Manco-munitates repartirà aquesta quantitat,Ia qual, sobretot, anirà destinada a ferpolígons o arreglar carreteres. Es a dir,a crear una miUor infraestrctura en elpoble.

DMARTS, 28 DE MARÇ

F E S T A D ' E S PU I GPrograma

A les 9.- Partida cap al PuigA les 11.- Missa a Ia Mare de DéuA les 11'45.- BaII i festa popular.

DARRERSDIES

Possiblement Ia festa dels darrersdies d'enguany, celebrada el dissabtedia 4 de febrer, fou una de les mancoconcorregudes d'aquests darrers anys.Hi hagué els acostumats foguerons,desfilades, bauxa i sarau i les disfressestal vegada foren miUors. Però... "lagentfa Ia festa..."

PLAD'OBRESISERVEIS

Dins el PIa d'Obres i Serveis del CMMontuïri hi inclou el tema de les aigüesbrutes, el qual consistiria en construirdos pous de bombeig per dur les aigüescap a Ia depuradora existent. I tambél'asfaltat del camí de Ses Rotes.

Si això s'aconseguia s'hauria solu-cionat un capítol molt important, comseria el de Ia contaminació de les aigüesbrutes de Ia zona d'Es Dau i de Ia deLloret.

NOMENAMENT

El nostre batle ha estat elegit vicepre-sident de Ia Comunitat del PIa de Ma-llorca. Quan Ii fèiem aquest comentariens deia, referint-se a Ia Comunitat d'EsPIa: "és Ia que funciona més bé de Ma-llorca, perquè els 13 batles anam moltunits, feim moltes coses plegats i em famolta il.lusió perquè hi fa molt bon ferfeina, i generalment tot el que es propo-sa es du andavant".

C/?

O. n

—

<D

g)

3-

-h

<T>

-

«S

!?

1

-h

O"

">

.£

s --

S-1

¡ en

: £

0.-

SS

-=

S

Ê §

8 S

=. S

-I I ï i

CT

3

™S

" 3

Q

. g

n 3

5

3C

oX

m

</>

ro

n,= *

,

c

°- x

"O

(0

g

OJ

||

s »

» 3

3

Jg3

-T

-O S

»

^s

-fi,

R3

f|^

i?

g- ï

s S

" f

ftff

ifjr«

¡IP

ILS

1n

SS

f"

3-

"3

.*

„ ï

a e

?:»f

!^?i {

i;lff

l! 1

i!ifS

ifiH

!H°

1|l

!ffS

r4

S'

ïi'î

îîT

1S S 5

2.

=í

§

"- 8

:+

5

<-

?

s ¡D

ë <

•

0 ®

-Ï 2 -'

S 2

. O

n"

?"

-co

< t

» 3

- T

3,

: *.

5 §

S -

•=

•<

o>

(D

g;

?(

DO

»;

33

D

ï'

0.

3

-,S

*i|!M

M| l|flf|

11 Il ï| i I IH

ss i

5 »

ST

5

S

SS

ni

~

o: ,<

• -x

-.

Z.

S-

Sg

-

•" S

» §

" :

31"

ã <

3 :

"1 "

;ili

ag Ü

7

3

<"

«

os

'<.

1 =

. o

— S

3

5

o«

3 »

S

'

•g

S » ^

C

_.

(D

fi)

^^

(D

O

"",

2.

(Q O

LT LT ã

3<

-<

S

-n

St

So

33

S

« S

°- =

&

? S

S 3

S -

g 8

g-

0J 3

3

S. g

* >

g>

=

ë- I

»

f 2

<» 9>

o. £

•I 3

5

- *

g-J

C

«3

S

0)

°>

E»

«

S.

=*

<

_ í?

Q.

°>

0'

=

C

§*

—

• 5' a

a ä

w

3

S

' _

C

F I

§ ï

£ 3

P^

S-

s _

(B

O)

*

S

>

Sf "

3.

<"

«•*

• S

3

«n(B "

-h

ID

«3 -

C

">

3

0

tifa

li

S

2. §

2.

3£

a x

3=

SS

a0

.9

7 S

S"

S"

O!

3 fi) < fi) o- (D X SL (D g S D-

0) i. fi) Q.

(D

** *

****************************** **

***************************************AL

y.

*•K- # * *# * i •

*# *

******************

* # *£ # * * * * # * * * * *,y. *# *

•••••i

»

CL

13

H

—

n

t?

p65

-O

ö

8

2 g.

ST .

á

Í

F -

B

S'

^

?

I .B.

.;?.. i

s s

i-•-t

P^N

J i**c

•

o Q)

•1 •7 (D ^ C-

Q) iO

gRREDURIA DE SEGl

OMILAII, num. 4 - Tel. 64 ( I £

w

*>

</»

2 o 3 Cf

•t"

o:****

* »

:*******:

******************4

* * * # * * * * *» * *# * *# # •X-

-3f.

•o o g • JD C m (D.

v> dolent.

-oOo-

1 5 ™

ENXERRIM ^eíP' (S,

Bbl I

R. •ft I

Co I

O I M o- B S I

r^ I

: Sii

re •

§ I

K- r

*

(D

O)

" S

o-

» :

ai .*S 5

3

TJ

<"

23 fl) g

o-

_ 5

9-

oU

) O

='

uT

n>

r!S

3_

•->

l ''S

5

m 3

-.

WQ

.

.. *

3

o

3m

3

Sn

(D

ai

" 5

2.«.

rt

o-

3-

3B

) O

O

.

S- s

- §

I

LT3

f-

fCD

ff

-

V» A

SL

, C

L• D)

<

a

•f*

2

-gC

Q

),

~" C

D

3

=

0.

O

g C

D

Q.

os

v»C

M

O

)

S 1

W-

3 8 5

d="S

3

1S

Z.

S3

o>

o

S'

Ë:

5 S0^.,

0"

- "

S3

Sm

<

A

»

a>

M

i-

. ¿,-¿w

;,!,'-

•|r /Bl-

•0

3

<g

r>..

<

q

1ÎÎIM

1§

" I

g " 8

S-3

*

t/ìm z

u>

(D

%

O)

3

Q.

f*

rt

2

U)

K °

X

J)

sa

-1D

_

~ n

C

3

n

C *

—

• ut

Q)

•<?

-5

. &

3 ?

3 I"

a

I _

< A

C

fi)

fi)

O.

a« " S a

l §

8o

.SL

<g "„i í

I S

-S

3O

oS

™

*—

J , Q

</

) n.

<

2!

H

- S

Si

3 Í

S

-a

28

—

» .3

S0

, : i

3- =

U llis

35

-'

*0

'1 ?

J ?

8-

?••

= ri»

S

¡

3

»

s*

o. :

S

s

3 ?

a ?

»

°

5 f î I i

»'*

Ã

?*

o "

"1

a? I

=

»

S

5=

5

^3

3-

Sr=

"

_ 8

S

ïS

ft "

3-

I

"-O

3

P'

n>

n!

o •

? ¡ili ?

IJIl

x m

£

S-•o

=

S

SID ^

(/)

C-

S

3 (D

Ts

""•

3 ^

A fi) 3

A

C

_.

JJ

C

(D _

C

(D

»~~

fi)

(D

/

HBi«B

r 1 U

^^M

K

iBÉ

^

^fT

^•fe

- • *

n^Ã ^^

^^^v

^

iBH

HH

o- a.

B)

(DC

+

(Q

T)

£ :

-,

(D

N

I ss

S8

- =

21S

-I Q)">

S

A=

S-

SO

i

3

O

S3 1°.

&

I 3 "

SS

-, J

Ss

c g

g- •

1O

3

<"

2. °

-o

O-

-T-

B)

• sf

s3

fi)

fi) ~

=•§

<

A

CE

' =

=

* ™

_

. •

9;

o)

r*

w><S

=

3

»S

, a -

1O

••

_•:

a <S

3

C

(C:

» o

c

Pf'' I

-r*

™

S

" "

<=

S fi, » "

Ott

3 i«

s

?

i què s'apareixenixe r i es bàsquetsEs Dau? Qualcú, Jjdos tarden nou JJf

\

j ^¿jjj

jjm

P^B

j'

*$í »

^^B

ï m

^E

Kk 4i

•k,., i

,-'T

l

PI 1ll%

J

te?-

Ì^V

1*

7

^

^A

. I

••K

5

'b:í

Ü-o

-4

O

C

S 3

O)

CL

3 C

•«

5!

(D

- *

S. -

3

</> M •-K

rf«a

SS

a-

(D

<°

W)

3Q

. »

O

—o-

«5 3

sì °

"~

C 3

• •HI

•n

* *

^\/j

******* ** ****** ***********************************************************

Ir

1-«

....

Ir-i

Oo ÍO c; 1H Î33 C*J o ìu : H o ; OD vj

DE LA CASA DE LA VILA

L'AJUNTAMENT INFORMAResum de l'acta de Ia sessió plenària ordinària del 27 de gener de 1989

INFORMES I COMUNICACIONSDE L'ALCALDlA

El batle va donar compte a Ia Cor-poració de l'escrit de Ia Direcció Ge-neral de Mitjans de ComunicacióSocialreferent a Ia sol.licitud de freqüènciamodulada per a Ràdio Murta; del con-veni firmat pel CIM i Ia Mancomunitatd'Es PIa referent a Ia contractació dedues assistentes socials i de Ia subven-ció de 667.994 ptes. concedides perIa CAIB per a finançar l'adquisiciód'un vehicle per a Ia policia local.

PRESA DE POSSESSIÓ

Havent estat designat regidor del'Ajuntament Joan Mas MartoreU •^5SM) en substitució de BartomeuAmengual Mora per renúncia, va ju-rar el càrrec, va prendre possessori ifou felicitat pels altres membres delConsistori.

RECTIFICACIÓ DEL' PADRÓ

Una vegada rectificat el padró mu-nicipal d'habitats refent al primer degener de 1989, romangué així:l - I - 8 8 ( p o b l a c i o d e d r e t ) 2.163Altes(del-l-88al-l-89) 36Baixes(del-l-88al-l-89) 68l-1^9(poblaciodedret) 2.131

FESTES LOCALS

Les festes locals per a 1989 forenfixades així.- 28 Març 1989 (Festa d'Es Puig)- 24 Agost 1989 (Sant Bartomeu).

BATLE DEL DIA DEL PUIG

Per unanimitat s'acordà nomenarBatle del dia del Puig, Guillem Ferrer.

LLICÈNCIA D'OBERTURA D'UNAINDÙSTRIA DE POLIESTER

Després d'un llarg debat i amb elvot negatiu dels dos regidors del PSM il'abstenció del dos del PSOE i el vot

favorable dels altres s'acordà infor-mar favorablement Ia llicència sol.lici-tada per Gabriel Suner Sampol per aIa instal.lació d'una fàbrica de poliestera ubicar a l'Avinguda Es Dau, 35.

CERTIFICACIÓ D'OBRA

S'aprovaren les certificacions cor-responents a Ia Ia. i 2a. fase de Ia cons-trucció dels vestuaris del camp de fut-bol.

PLANTILLA DE PERSONAL

S'aprovà així Ia plantilla de perso-nal i Ia seva retribució per a l'any 1989

1 Secretari-Interventor2 Auxiliars Administratius1 Policia Municipal1 AuxiI.PoliciaMunicipal1 Peó Especialista (Vacant).

EMISSORA MUNICIALRÀDIO MURTA

Foren aprovades les bases provisio-nals de funcionament en període deprova de l'emissora municipal "RàdioMurta".

MOCIÓ D'URGÈNCIAPRESENTADA PEL PSM REFERENT

A LA GESTIÓ ECONÒMICA 1988

Amb els 4 vots en contra dels regi-dors del PP i el vot favorable dels altres5, es va acordar:

1. Exigir al batle i presidents de Co-missió que duguin una política d'auste-ritat d'acord amb Ia situació econò-mica del nostre poble.

2. Censurar Ia política econòmicade l'Ajuntament de Montuïri pel totaIdescontrol que ha produi't l'augmentdesobitat de les despeses de cultura,festes i esports, excedint el que s'haviapressupostat sense justificació i senseautorització del president de Ia Comis-sió de Cultura.

3. Reprovar el batle i el presidentde Ia Comissió d'Hisenda com a mà-

PRESSUPOST MUNICIPAL DE 1989

(Aprovat per Ia Corporació dia 2-2-89 per 8volts a favor (5 PP i 3 PSOE) i 3 abstencions

(2 PSM i 1 CDS)

A diferència de l'anterior, augmenta eningressos en 6.307.326 ptes. sense que s'ha-gin incrementat contribucions ni exaccions.

Per capítote es distribueix així:I- Personal 17.790.208II- Mantenimentedificis 11.850.000HI- Interessos 778.374rV- Aportacions 8.729.273LX- Amortitzacions 973.124

L·iversions 11.639.021Així es distribueixen les inversions:

3.000.0002.000.0002.000.000

690.021649.000

1.500.0001.800.000

51.750.000

Terrenys zona esportivaIa. fase residència 3a. Edat1er. pagament Ca Ses MongesCompra furgonetaAsfaltat camí Ses RotesAdquisició moh'DepuradoraTotal del pressupost

xims responsables del desgaveU econò-mic i maIgastament general durantl'any 1988.

PRECS I PREGUNTES

Miralles Pizà, davant el deficient es-tat sanitari del pes municipal, demanaes facin els treballs necessaris per man-tenir-lo en un estat adequat.

Fiol Roig demana informació del'estat i problemàtica de Ia voravia delaPlaçaMajor.

Ferrer Arbona davant I'estat d'unavoravia d'Es Dau que s'ha aixecada, de-mana es facin les gestions davantGESA perquè les obres es reaUtzinaviat i es deixi així com estava.

Sampol Mas sol.Hcita informaciósobre l'escrit ja presentat sobre algu-nes qüestions de Sa Fira .

Davant tot aixo el batle proporcio-na les oportunes informacions i res-postes i matitza que el tema de Sa Firaserà tractat quan els responsables haginenilestit certs aspectes.

D 'A QUÍ I D 'ALLÀ

Tercera EdatDurant els dos primers mesos d'en-

guany, l'Associació de Ia Tercera Edatha duit a terme aquestes activitats:

SANT ANTONI

Una carrosa representativa de Ia Ter-cera Edat va participar a les beneïdesde Sant Antoni. I no feu "baix" respec-te a les demés que desfilaren! L'amo EnTomeu "Canet", com sempre, en foul'ànima.

SUFRAGI PELS DIFUNTS

Es de persones educades recordar-sedels qui ens han precedit. Per això, eldarrer dissabte de gener, dia 28 vespre,a l'església es va oferir una missa en su-fragi dels membres de Ia Tercera Edatmorts l'any passat.

TEATRE

Dins dos autocars s'hi arreplegarenun centenar de persones que assistirengojosos a Ia representanció de teatre, alRialto de Ciutat, "Quin trutger", d'EnXesc Forteza. I com gaudiren de les"sortides" d'aquest popular còmicmaUorquí.

ESTUDI DELS PROBLEMESDEL PLA DE MALLORCA

Amb Ia finaHtat de possibüitar el de-senvolupament econòmic de Ia Manco-munitat del PIa de MaUorca, el passat 23de febrer es va subscriure un conveni en-tre Ia Conselleria d'Economia i Hisenda iIa mateixa Mancomunitat a fi d'elaborarun estudi que servirà per detectar i diag-nosticar Ia situació dels tretze municipisque, juntament amb Montuïri, consti-tueixen Ia Mancomunitat.

Entre les causes determinants de Iamanca de desenvolupament s'hi trobenentre altres el fet de romandre aI margede l'expansió turística, Ia inadequadaxarxa de carreteres, el baix niveU derenda "per capita", l'aIarmant situaciódemogràfica (cada dia disminueix el nú-mero d'habitants), l'abandonament delsrespectius municipis, especiahnent perpart de Ia població més jove, el reduïtnúmero d'habitants per quilòmetre qua-drat (no arriba als 50).

Una vegada Uest aquest estudi socio-econòmic, que s'espera sigui abans del'estiu, es redactarà i concretarà el plad'actuació de Ia nostra zona a fi de pren-dre les adients mesures que duguin capa Ia superació dels problemes que ensafecten.

CARNAVAL

La festa del darrer dia de carnaval—dimarts, dia 7— fou tan "sonada i es-pectacular" com Ia dels anys passats.Semblaven al.lots contents. No hi man-cà Ia desfilada .pels carrers, ni el baU dedisfresses, ni tampoc el sopar en elrestaurant "Es Dau", on s'hi reuniren135 persones, que saberen quedarbé.

EXCURSIÓ DE MATANCES

Una excursió al Port de Manacor,"Costa de los Pinos" i altres indrets,tengué com a colofò un dinar i festa dematances a "Sa Gruta" devora el Portde Manacor. Es feu festa i no hi mancàorquestra i baUs. CaI dir que "Sa Nos-tra" va col.laborar en bona part en l'as-pecte econòmic. Així ho pagava anar-hi! I què hi anaven d'espavilats en el baU!

R A C 0 N S D E D É U ( I )

El consumisme necessita una cura"Racó de Déu" és el nom d'un racó, petit i humil, pobre, del Jonquet,

adossat a una torre de molí. Es Ia "capella" del Jonquet. Es Ia "seu" del Cristoblidat en un món de marginació. Es el racó que mostra com l'experiènciacristiana ha de conjuntar Ia nit de l'home i Ia glòria de Déu, Ia plaça del mercati el santuari, l'angoixa de l'home i el missatge de Crist.

A aquesta experiència nosaltres hi aportam l'anhel, Ia nit, l'angoixa, Ia plaça,Ia marginació, els supermercats. Déu hi aportarà Ia glòria, el santuari, la'paraula.

Déu hi donarà també Ia terra, Ia carn, el blati, sobretot, Ia darrera profunditat.Si Ia Pasqua de Crist i dels cristians ha de tenir qualque significança, Ia

primera és Ia serietat de Ia Quaresma. La serietat amb què els cristians hemd'emprendre l'esforç quaresmal.

El consumisme actual necessita una cura de Transcendència i de Pobresa. Enel consumisme hi convergeixen tres grans temptacions de Ia vida moderna

— Per una banda hi ha les implicacions demoníaques de tot poder. TaI voltade tot poder il.limitat. La temptació del poder consisteix en utilitzar en

profit propi Io que hauria d'estar al servei dels altres. Oblidam que darrere el

poder hi ha buidor.- Per altra banda Ia temptació del plaer mostra el buit i Ia desesperança,

engendrats per l'anhel il.limitat de disfrutar.— Per tercera banda hi ha Ia temptació del Conèixer, en el sentit de vincular

a sí mateix tot Io conegut Saber és poder.Per desgràcia les temptacions no són teòriques. Són evidents. Desemboquen

a les esplanades dels Supermercats. EIs "carros" plens de plaers possiblesnecessiten una cura de Transcendència.

El consumisme necessita Ia cura de Ia Transcendència. Diu un cristià:"Jo cercava Déu, i no el vaig trobar.Me cercava a mi mateix, i no me vaig trobar.Vaig cercar els altres i vaig trobar Déu i a mi mateix".

ManuelBauzàProfessor del Centre d'Estudis Teologis de Mallorca

N.de Ia R.- El CoLlectiu de Capellans de Ia Part Forana, a Ia seva darrera reunió acorda-ren oferir un material per ah mitjans de comunicació locaL· (Premsa, Ràdio i T. V.) perajudar a fer una reflexió cristiana el temps de Quaresma iPasqua. Aquesta és laprimera deles coLlaboracions que hem rebut.

RADIOGRAFIA DE LAvWENTUT MONTUÍRERAAlguns joves del poble exposen laseva prilemàtica des dels respectiuspunts de vista

EIs joves també compten; ho hem sentit dir moltes vega-des. Aquesta etapa de k vida en k quaI es prenen decisionstranscendentak, que a Ia Uarga assenyakran una concretamanera d'esser en cada una de les persones,es determinanten k majoria dels casos. Ja se sap que lajoventut és sols untemps de pas, de h qúal sTia dit que "és k primavera de kvida", que és el temps en què un es prepara per esser major,però també és cert que té una problemàtica diferent, queevoluciona amb el pas del temps.

Ek qui avui tenen 40, 50 6 més anys varen discórrer elsanys joves d'una manera molt diferent d'així com ho fan ekd'avui. Aquests són més sincers, més realistes, manco ficticisque els d'abans. Potser sien els majors els qui no els entenen.

Les versions que han volgut exposar aquests quatre jovesmontuïrers ios de cada sexe— són bastant representativesde com són, com pensen en una parauk, com vuhi Ia vidad'avui k joventut del nostre poble. Han estat eUs mateixosek qui han estampat k seva pròpia radiografk.

Joana Maria Gayà Ramonell'Lajoventut es diverteixals 'pubs'i a les discoteques'

Començam per k mésjove, Na JoanaMaria Gayà RamoneU, una alJota de 18anys a qui polsam l'opinió i h' demanamels seus punts de vista. Aquestes forenles seves manifestacions:

"EIs meus pares em donen bastantllibertat; tenc molta confiança amb-ells i comprenen els problemes delsjoves: som amics".

Quan parlam dels estudis i del tre-ball, així ens contestava: "Estudiiquart de Formació Professional, batxi-llerat lingüístic i a més feim 'lletres'.Et passes mitja vida estudiant i des-prés no tens feina. El futur el veigmolt negre, és molt difícil. De caraal treball -continua dient- hauríem defer més pràctiques, és a dir, compaginarIa teoria amb Ia pràctica".

Més envant parlam de Ia religió. A-questa era Ia seva opinió: "Crec que al'església hi ha poca participació delsjoves. A Montui'ri aquest anys s'ha miratque els joves participin; però per dir-hoclar, a l'església només hi van els vells.Veig els capellans molt moderns, peròcrec que si volen que Ia joventut parti-cipi, s'han de modernitzar. Avui no espractica Ia religió".

PeI que es refereix a l'esport ensafirma que no en practica cap, però quesi es fes un poliesportiu on hi haguéspiscines i altres esports, també hi hauriamés participació.

"Tenir una persona amiga és molt di-

fícil —ens diu quan parla dels com-panys—, Ia gent mira per Io seu. Tenirun amic per poder confiar és molt di-fícU".

Després ens parla de les relacionsamb l'altre sexe d'aquesta manera:"Avui en dia els joves prefereixen queles relacions no durin. Veus poquesparelles que es duguin bé. Crec que hiha molta llibertat i Ia gent es junta,però hi ha poques pareUes que es casin".

Surt el tema dels esbargiments engrup i aleshores ens diu que "a Montuïrihi ha moltes 'pandilles', tothom és amic,però aquestes 'pandilles' se'n van semprejuntes".

Durant Ia joventut és el temps millori més propici pels divertiments. L'opinió

que té Na Joana Maria en aquest caire,respecte a Ia de Montuïri és aquesta:"No sé com es diverteix els dies feinersperquè no surt mai, faig feina. EIs capsde setmana vaig a 'S'Eixam'. A Montui'-ri queda Ia gent jove, Ia que no deixensortir. La joventut es diverteix als'pubs' i a les discoteques". . |

I ja per acabar surt el tema de Ia IU-bertat del joves. Això és el que ens vadir: "Personalment crec que em va béIa meva independència. Tenim Ia quevolem i a moments més que Ia suficient.Entenc per llibertat -així acaba- fer elque una persona vol".

Jaume Rigo Tous"La gentjove és amiga

fins queescasa"

En Jaume Rigo Tous és un any n»veU que Na Joana Maria. En té 19,po'

no té complexes, sembla sincer quanmanifesta els seus punts de vista. La xer-rada discorr de manera semblant a l'an-terior, com es podrà comprovar.

Parlam de ca seva i en concret delsseus pares i ens diu: "Tenc uns paresque em comprenen i dispòs de Ia sufi-cient confiança amb ells com per con-siderar-los com amics; i és així com trobque haurien d'esser els pares".

Interiorment es lamenta de no havercontinuat estudiant. Es per això que ensdiu: "Jo no he volgut estudiar, peròadmir Ia gent que avui té ganes d'estu-diar, perquè és difícil trobar feina sensecaptipus d'estudi".

Sabem que En Jaume ja fa feina,però ignoram el que pensa del treball."La meva feina —ens aclareix— consis-teix en posar telèfons, m'agrada, i pensque avui en dia qui vol trobar feina i téganes de fer-ne, no té problemes pertenir-ne. Ara aquests que volen feinasense voler-ne fer, sé que en tenen, deproblemes".

Ara ja passam al tema de Ia rek'giópel que respecta a Ia joventut. "Trob-ens diu ense pensar-s'ho gens— que hiha poca gent jove a l'Església i que n'hihauria menys si els capeUans no es mo-dernitzassin; per això pens que el fetque els capellans es modernitzin és posi-tiu. Així i tot les pràctiqus religioses sónpoques".

"Respecte a l'esport, no en pràcticcap, però m'agrada veure'n. Pens que aMontuïri hi ha una gran animació decara a l'esport, però —és el punt de vistad'En Jaume— sempre són els mateixosque el practiquen".

Quan Ii demanam quin és el concepteque té de les amistats, ens manifestaakò: 'Ter a mi un amic és una personaque em comprèn i que jo també el com-prenc, i que ens ajudam mútuament. Ide persones d'aquestes n'hi ha moltpoques".

En el moment de tocar el tema dels

divertiments ho feim des de dos angles:individualment i en grup. Parlant delprimer ens diu: "Jo'tant em divertescamb gent del meu sexe com amb Ia delcontrari; pens que Ia gent jove és amigafins que es casa, més que sortir en plaparella, surt en grup".

PeI que respecta als grups s'expressaaixí: "Es pot afirmar que a Montuïri les'pandilles' se'n van de marxajunts, peròaixò de fer excursions o sortides, se'nfan poques".

I Ia seva opinió pel que fa a les

diversions de Ia joventut montuïreraens ho refereix així: "EIs dies feinerspuig a fer un truc i vaig un poc amb elsamics al cafè. En canvi els caps de set-mana acostum anar a 'S'Eixam' o adiscoteques, perquè a Montuïri no hiha res per divertir-se".

El parer d'En Jaume respecte a Iallibertat de Ia joventut montuïrerano ens el diu, però sí el personal. Iés aquest:"Jo tencla;independenciaquevull, a ca meva em deixen fer el que vulli no tenc problemes de Uibertat".

Antònia Garau Noguera'La jo ventut sols surt en 'pandilles ' per divertir-se '

La tercera persona a qui hem acuditperquè ens donàs k seva versió sobrek problemàtica de k joventut montuï-rera és N'Antònia Garau Noguera, unaal.lota jove, de 19 anys, que ja sap elque costa guanyar-se el pa.

L·icidim en el mateix plantejamentque els anteriors: pares, estudis, profes-sió, religió, esport... I començam pelprimer, pels pares. Aquesta és l'opinióde N'Antònia: "Crec que els pares hand'esser joves per comprendre més elsseus fiUs i viure com pretoca; tenir-losconfiança i poder-nos ajudar mútua-ment".

"Per altra part, jo entenc que Ia gentque estudia —continua dient-nos— noperd el temps, perquè avui en dia pertrobar feina és necessari tenir uns estu-dis".

"Jo ja faig feina i crec que és unasort avui en dia trobar feina, perquè oet demanen experiència o ets massajove; i amb aquestes condicions és di-fícil trobar-ne".

Més envant, quan consideram elcamp de Ia religió ens diu: ' Veig que hiha poca gentjove que va a missa i Ia quehi va sempre és Ia mateixa. Que elscapellans es modernitzin, consider queés indispensable per atreure gent capal'Església".

Ara h' toca el tema al'esport. Aques-ta és Ia seva apreciació : "No pràctic capesport per falta de temps, però m'agra-den molt. A Montuïri hi ha un gran es-perit esportiu que hauria de durar moltsd'anys més dins Ia joventut montuïre-ra".

El concepte que té dels companysens l'expressa així: "Un amic avui en diaés molt mal de trobar,-o.almenys així

(Continua a Ia pàgina següent)

HAN CUlDAT D'AQUESTREPORTATGE:

Maria Antònia RigoMaria Cerdà

12 REPORTATGE

RADIOGRAFIA DE L^JOVENTUT MONTU'ÍRERA(Ve de Ia pàgina anterior)

com Jo pens que hauria d'esser un amic.Per exemple una persona en qui potsposar tota Ia teva confiança i pots espe-rar d'ella una ajuda quan Ia necessitis".

Parlant de les relacions amb l'altresexe, així s'explicava N'Antònia: "Pensque a vegades et comprèn miUor unapersona de l'altre sexe que no del ma-teix". I pel que respecta a les relacionsformals en vistes al matrimoni, aquestés el seu criteri: "Respecte a casar-sesembla que Ia gent ho torna a fer, mal-grat que s'ho hagi de pensar molt.

Referent als esbargiments en grup deIa joventut montuïrera ens expressa que"aquí s'ha intentat fer excursions per alsjoves, però han tengut poca acceptació icrec —diu ella— que és perquè les'pandiIles' només surten junts perdivertir-se, és a dir, per anar de marxaV

"La joventut sempre desitja un pocmés d'independència de Ia que té, en-cara que jo —manifesta N'Antònia—no em puc queixar perquè tenc Ia quevull dins uns límits, està clar. Avui endia una independència total per unjove és molt difícil així com està totde car".

Bartomeu Gomila Garau'No hi ha diferència en sortir amb amics o amigues"

Hem deixat per parlar amb el darrerjove al de més edat dels quatre entrevis-tats, Bartomeu Gomila Garau, de 20anys, una persona que ja comença aentreveure com serà el dia de demà.Aquests són els conceptes —bastantdars per cert— que té de \a joventutmontuïrera pel que fa referència alsdistints caires que volem saber:

"EIs meus pares-comença dient—valoren molt Ia feina, l'agafen moltseriosament, estan oberts i em donenbastant Uibertat: saben adaptar-se alsnous temps. Ens consideram coma pares i amics al mateix temps, hi hacomunicació, no distanciament comaltre temps".

Fent referència al seu propi futurafirma: "Estudii empresarials i tenimIa nostra problemàtica. Aquests estudissón importants, però també respect Iagent que es posa a fer feina prest. Notrobar feina, és un poc frustant. Quanestudies, si saps que quan acabis ja notrobaràs feina, realment no et fa ganesd'estudiar. Respecte a Ia matèria quejo curs, s'ha de dir que té moltes sorti-des, no té una única finah'tat, pots em-plear-te a molts de llocs".

"Avui s'estan creant noves profes-sions que exigeixen estudis nous —con-tinua dient en Tomeu-. Aquí a Mallor-ca han obert Ia facultat d'informàtica,turisme, han ampliat Ia d'Empresarials...

es pot dir que les coses estan canviant.Demanen professions que fins ara no Mhavia. L'atur és un dels problemes mésgrossos avui; a curt plaç no té solució;han provat d'arreglar-ho de diferentsmaneres... i per altra part, el pla defeinajuvenil ha estat molt criticat".

"Respecte a Ia religió —continua—crec que ha canviat bastant, l'Església;no és com abans, quan érem petits hianàvem més forçats. Record fins i totque per anar al 'Mes de Maria' ens do-naven vals per anar d'excursió. Hi anà-vem pels vals. Ara estan fent moltescoses, organitzen excursions i activi-tats, les misses dels joves estan bastantbé, malgrat, que jo no hi vaig. EIs cape-

Uans donen un enfocament nou, posi-tiu. Canvien molt. Amb el poble, fanactivitats, i això és molt important perun poble petit, com Montui'ri. Jo parti-cularment —confessa En Tomeu— nopràctic Ia religió. Crec que hi ha dosgrups: el que passa d'anar a missa i elde Ia gent que hi va".

"El meu 'hobbie' és el bàsquet —ex-pressa quan parla de l'esport- i el de-senvolup quan estic cansat d'estudiar,però no el pràctic. A Montui'ri el que hatengut més tradició ha estat el futbol,darrerament es fa molt pel deport. Alcol.legi hi ha equips de bàsquet moltbons. Les reformes d'Es Dau estan moltbé, fajuguera".

"Per a mi, les relacions amb els com-panys són com sempre —continua dientquan paria d'ells-. Tenc per companyIa persona que pensa quasi com tu i aqui Ii pots confiar les teves coses".

"PeI que fa a les relacions amb l'altresexe, crec que no hi ha diferència ensortir amb amics o amigues, els diver-timents són els mateixos, anar a disco-teques, etc. Fa uns anys Ia gent no esvolia casar, però ara pareix que tornaaquesta moda de casar-se; n'hi ha moltsde menys de 25 anys que es casen".

Li demanam després com enten IaLlibertat. Ens diu: "Elsjoves semprevo-len ser més independents, però en elfons no es pot independitzar tot el quees voldria; avui Ia vida és cara per fer-lasense els teus pares, cal tenir diners. Eljoveté molta lh'bertat, però té compro-missos que Ia limiten: els pares, estudis,etc. Tenc Ia que vuU. Per a mi Ia Uibertatés fer el que ens pertoca sense molestarningú.

Ja per concloure aquests punts devista d'En Tomeu, abordam el tema delsdivertiments de lajoventut montuïrera."EIs dies feiners surten a fer el cafè aplaça, i el vespre també al cafè. Jo elscaps de setmana surt els dissabtes, fes-teig a Llucmajor, vaig a 'S'Eixam' i elsdiumenges al cinema. El mal és queper passar-ho bé hem de sortir de Mon-tuïri. Aquí Ia gent va en grups: hi hagent que va a 'S'Eixam' i gent a Ciutat".

¿Te han comentado tus colegas las ventajasde cobrar Ia nómina en "Sa Nostra"?

Muchos de ellos tienen Ia lección bienaprendida. Cobrar Ia Nómina a través de "Sa Nostra" tiene tantas ventajas

que sus resultados siempre son sobresalientes. Por el simple hecho dedomiciliar Ia nómina en Ia Caja de Baleares "Sa Nostra", tendrás todas

estas ventajas. Toma nota.- PRÉSTAMO PERSONAL: DE HASTA 8MENSUALIDADES (POSIBILIDAD DE PRIMERAÑODEGARENCIA)- PRESTAMO VIVIENDA: CON TIPOS DE INTERÉSPREFERENCIALYUN PLAZODEAMORTIZACIÓNINCLUSO AL FINALIZAR EL PERIODO Y DOSANOSDECARENCIA- PRÉSTAMOS PARAATENCIONES DIVERSAS:DE HASTA 3 MILLONES Y UNA DURACIÓN DE HASTA6AÑOS.

Y podrás disfrutar de otros muchos servicios de "Sa Nostra"- TARJETA "SA NOSTRA" - - PLAN DE JUBILACIÓN "SA NOSTRA"CAJEROAUTOMATICO -CHEQUESDEVIAJES- TARJETASDE CREDITO VISA - MONEDA EXTRANJERA- CHEQUES GASOLINA - Y UN TRATO PREFERENCIAL DENTRO DE- TRAMITACIÓN GRATUITA DE LOS NUESTRA OBRA SOCIAL.EXPEDIENTES DE JUBILACIÓN. VIUDEDAD YORFANDAD.

También ponemos a disposición del colectivo de profesores el DIARIO DE LA ESCUELA, suplemento semanal de Diariode Mallorca, destinado a actividades pedagógicas y patrocinado por "Sa Nostra".

- UN SEGURO INDIVIDUAL DEACCIDENTES:TOTALMENTE GRATUITO, DE HASTA 1.500.000 .DE PTAS.. PARAAQUELLOS PROFESORESCASADOSYCONHIJOSMENORESDE 18AÑOSO INCAPACITADOS E INCLUSO POSTUMOS YDElI .000.000,PTAS. EN LOS DEMAS CASOS.- PUNTUALIDAD EN EL COBRO: INCLUIDA LA.POSIBILIDADDERECIBIRADELANTOS.

CAJA DE BALEARES«SANOSTRA"

14 TRADICIONS PERDUDES

It EIs dotze sermons" del Diumenge del RamEs ja pura història Ia manera com els nostres padrins vivien Ia

Setmana Santa a Montuïri i també a altres indrets. Erenunsdies derecolliment, de silenci i de penitència, unes jornades viscudes ambtristor,ja que tothom s'oblidava de diversions i de passar-ho bé.

El Diumenge del Ram, el matí hi havia a l'església l'ofici -gene-ralment més llarg que com era normal— i allà es benei'en els rams i escantava Ia "Passi". I després tots els assistents se'n duien a ca seva elsrams i palmes, i els col.locaven a alguna finestra o a altres llocsperque<s segons deien, els protegien de Uamps i tempestats al Uarg del'any.

La funció de l'horabaixa del Diumenge del Ram consistia encelebrar els "Via-crucis" o "passos" o "dotze sermons". Se sortia del'església cantant estrofes relacionades amb Ia passió de Jesús idavant cada estació s'arreplegava Ia gent i es pronunciava un sermo-net al.lusiu al passatge que s'evocava.

LOCALITZACIÓ DELS PASSOS DEL VIA-CRUCIS

Segons averiguacions fetes fa poc temps (1) es va poder concretarel Doc dels nostres carrers on estaven situades les dotze estacionsdels passos del viacrucis. Eren aquests:

Ia. Estació: Sentència de Jesús. Al carrer Major, davant CanFerrando. (Encara avui se'n conserva Ia rajola que Ia representa).

2a. Estació: Jesús carregat amb h creu. Al carrer Major, a Iaposada de Son Moià.

3a. Estació: Primera caiguda, A Ia creu de Son Rafel Mas.

4a. Estació: Trobament amb ia Mare de Déu* A Ia creu d'enGegues.

5a. Estació: El Cirineu, Al carrerde Palma, devora Can Piadós (La ra-jola hi va esser fins als anys vint delpresent segle).

6a. Estació: La Verònica, Al carrer

de Palma, devora Can Fonterrino.

7a. Estació: Segona caiguda. A Iaplaça de Ca Ses Monges, devora Ia creu.

8a. Estació: Les dones de Jerusa-lem Al carrer des Pou Nou.

9a. Estació: Tercera caiguda.Al carrer de l'Amargura, davant

9a. Estació: Tercera caiguda.

Rajola que encara es conserva adossada a Iafaçana de Ia rectoria, representativa de Ia12a. Estació (Ia Crucifixió) delvia-crucis

9a. Estació: Tercera caiguda,Al carrer de l'Amargura, davantCanPoeto.

lOa. Estació: Jesús es despu-üat de les seves vestidures. Alcarrer d'En VanreU. (Encarase'n conserva Ia rajola).

lla. Estació: Jesús és encla-vat. Devora Can Bunyola, al car-rer d'Es Pujol.

12a. Estació: Crucifixió. A Iarectoria. (La rajola encara hi és).

T.ots els montuïrers sabem que

Balcó de Ia rectoria, anomenat "balcó de Pilat". onpossiblement apareixia elpersonatge de Pilat quan

eren escenificats els "dotze sermons"alguns dels nostres carrers tenen unadenominació relacionada amb les esce-nes de Ia passió: Carrer de Ia Verònica,Carrer del Calvari, Carrer de les donesde Jerusalem, Carrer de l'Amargura,Plaça de les Tres Creus, etc. Aquestsnoms tenen l'origen en Ia pràctica delVia-crucis, popularment anomenat "EsDotze sermons" o "processó del Calva-ri". Aquesta pràctica reh'giosa es vamantenir fins a principis del segle XIX ihavia estat fomentada per l'Orde Fran-ciscana, sobretot per Leonardo diPorto-Maurizio.

Gràcies a una sèrie de papers veilstrobats, procedents del P. Andreu dePalma, es va poder averiguar Ia localitza-ció de les diverses estacions del via-crucis així com també segons les datesrecollides d'alguns veUs montuïrers l'any1938, els quals, si bé no ho havien vistmai cap d'ells, ho havien sentit contarals seus pares.

Es molt possible, igualment, que elsdotze sermons fossin escenificats pels

CULTURA 15

CONCURS LITERARI-ARTISTICLA PLAÇA MAJOR

A Ia Plaça Major hi ha els edificis mésimportants del nostre poble: l'església,Ia rectoria, l'Ajuntament i Ca S'Escolà.

L'església, vista des de Ia plaça, sem-bla rectangular amb el campanar a l'es-querra, des d'on els escolanets fan re-picar les campanes per convidar-nos afesta o a l'adéu dels montuïrers.Damunt el portal dels homes hi ha elreUotge que assenyala el temps de Ianostra vila. Des de dalt del campanar esveu tot el poble de Montuïri i els seusvoltants. A fora hi ha una esplèndidaempedrada.

Davant el portal de les dones hi haIa casa de l'Escolà, actualment Uoc dereunió dels nostres padrins. A l'espla-nada de l'església hi ha unes magnífi-ques pahneres que xiulen amb el vent.

La rectoria és un dels edificis ambmés caràcter del poble.

L'Ajuntament, casa de Ia vna, espe-nya aquest conjunt per les característi-ques de l'edifici. Davant hi ha una peti-ta plaça enrevoltada de bancs que enspermeten reposar després de les corregu-des o per esperar-hi qualsevol amic.

Aquest racó de Ia nostra vila és elque comparteix amb nosaltres els fetsmés importants que es van produint a Ianostra vila al Uarg de l'any, des de lesfestes de Sant Bartomeu fins a l'acomia-dament i benvinguda dels anys i les per-sones que formen Ia nostra petita comu-nitat.

Lluís Biel Bauzà - 7è.

carrers i que des del balcó de Ia recto-ria, anomenat també "balcó de Pilat",aparegués naturalment el personatge dePilat a pronunciar sentència i a rentar-se les mans.

EIs altres dies de Ia Setmana Santatambé tenien una especial significaciói Ia gent del poble ho commemoravad'una manera molt diferent a Ia d'ara.Esperem poder-ho rememorar en unaaltra ocasió.

Onofre Arbona

1) "EIs carrers de Montuïrí.- Cap a unanomenclatura popular". 1977, de JoanMiralles i Monserrat.

"Damunt elportaldeh homeshi ha el rellotge que assenyak

el temps de Ia nostra vila"

EL MOLINAR

Esser montuírer s'ha convertit en unahonra, tenir aquests preciosos moHns,aixecats fa cents d'anys pels antics mes-tres artesans, pedra a pedra; estan aixe-cats damunt un turo,elUocmeselevatd'aquest poble, anomenat "El MoHnar".

Són bastants els moÜns que hi ha enaquest Uoc, n'abunden de veils i n'abun-den de joves, però tots forts com unroure, aIts com un gegant i rodons comuna camiUa.

Escalons, en forma d'escala de cara-gol duen al seu cim, des d'on es pot con-templar tot Montuïri, des de l'escolafins al futbol; un preciós poble i no no-més pels seus moHns, sinó també eltalaiot, el Puig de Sant Miquel, el Poudel Rei i molts més Uocs bonics, que avegades no es tenen en compte i sónuns dels pocs que queden a MaUorca.

Montuïri és, doncs, un racó de Ma-Uorca que no es pot obUdar.

Jaume Mayol - 7è.

EL TALAIOT DE MONTUIRI

Com tothom sap, Son Fornés éseltalaiot de Montuïri. A Son Fornés sa-bem que hi havia homes primitius. Aixòho podem saber perquè s'hi han trobatcoses que ho demostren. Son Fornésestà voltat d'arbres. Es un talaiot gairebébonic, però no està molt ben cuidat.Està format per grandioses pedres quefan petites habitacions. EIs homes primi-tius devien esser petits perquè hi ha unahabitació molt grossa a Ia qual s'hi passaper un petit portal. També hi ha unaenorme taula que fa goig de veure. Fabastant de temps que hi varen anar unshomes a arreglar-ho perquè les pedresja queien.

Ha estat una pena que no s'hagin po-gut quedar aquí totes les coses que s'hihan trobat, perquè eren molt valuoses.

A Ia zona de Son Fornés hi ha dos

talaiots, encara que un d'eUs no estigtexcavat. Aquest talaiot fou descoberper unes excavacions fa uns deu any;Des del seu descobriment s'hi ha anafent feina.

Es increïble que en èpoques passadees poguessin aixecar els grans pedrotde què està construiteltalaiot,jaqunomés s'utüitzava Ia força humanperquè no hi havia màquines.

Petra Lbdó - 71

LES ESCALONADES DESON RAFEL MAS

Les escalonades de Son Rafel Masón unes escales no massa Uargues, corrpostes per una quinzena d'escalonsCada dia hi passen cames joves i veUeíEl matí, quan surt el sol, l'escala estassoleUada. Són unes escales bonique:antigues, de temps passat; unes escaleveUes, però que encara s'aguantaran méperquè són fortes com un roure.

Quan plou, l'aigua fa com un carriperquè passa per dins de les encletxesDaIt de tot hi ha un pal perquè no hpassin els cotxes nl les bicicletes ni Iemotos.

Les escales de Son Rafel Mas, Iemés boniques del poble, foren fetes peun picapedrer de Montuïri, fa moltd'anys.

Guillem Munar - 7è

16 MONTUlRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

El Pare Vicenç Mas MirallesFOU TAN FECUNDA LA SEVA LABOR ESPIRITUAL, QUE DESPRÉS DE LA SEVA MORT SE'L VA

TENIR EN FAMA DE SANT

El personatge d'aquest mes és el PareVicenç Mas, un montuïrer del qual Iadata del seu naixement uns Ia situenl'any 1528 i altres el 1536, si bé totscoincideixen en Ia de Ia seva mort: l'any1600. Fou, per tant, un home que vis-qué en el segle XVI.

EIs seus pares foren Bartomeu MasiCataHnaMiraUes, els quals pertanyiena les famffies més acomodades del po-ble. Tengueren cinc fiUes —Antònia,Franciscà, Joana, Magdalena i Catalina—i cinc fïUs —Pere, Bartomeu, Miquel,Joan i Vicenç—, Na Joana fou religiosai durant molts d'anys priora del conventd'Inca. En Bartomeu fou Canonge deIa Seu de Ciutat. En Vicenç va viurealgun temps, de petit, a Pakna, a ca unoncle seu, Beneficiat de Ia Catedral.Però quan va compHr catorze anys esva trasUadar a València per estudiarHumanitats a Ia Universitat, on el seugermà s'estava preparant per a docto-rar-se.

En Vicenç tenia un temperamentinciïnat al recés i a Ia meditació. PeraqueUs temps uns Pares Jesuïtes anarenper primera vegada a predicar a Valèn-cia, i En Vicenç, mentre escoltava elsseus fervbrosos sermons, es va sentirpoderosament cridat a Ia vida reh'giosa.I així ho comunicà al Pare Joan Micón,el qual per segona vegada era Provin-cial de l'Orde de Predicadors. QuanEn Vicenç sols tenia setze anys el Pro-vincial H va imposar l'hàbit de l'Orde.

VIDA RELIGIOSA

En Vicenç Mas, ja frare Vicenç, vatenir per mestre de novicis el qui méstard seria Sant Lluís Beltran, motiupel qual es pot deduir quins foren ekextraordinaris progressos del novici

• en el camí de Ia virtut. Fou per aixòque Sant Tomàs de Vilanova, aleshoresArquebisbe d'aqueUa metròpoh', el vapromoure aI sacerdoci quan sols comp-

tava vint-i-un anys. FoureUevant que a Ia sevaMissa Nova Ii assistís coma diaca el mateix SantLluís Beltran.

Es veu que aquestmestre de novicis l'apre-ciava molt, tant és aixíque una vegada que vasofrir un greu accidentenvelant l'església per aIa festa de Sant Tomàs;a Vicenç U va caure da-munt el cap un tauló ifou Sant Lluís Beltranqui va cercar un metge,el qual el va curar com-pletament. Durant Ia re-cuperació el cuidavaLluís Beltran i damunt Iaferida freqüentment h'apHcava una sabata deSant Vicenç Ferrer.

Cantonada del carrer queMontuïri té dedicat alP.Vicenç Mas.

A MALLORCA

Després d'haver estat destinat un certtemps a Xàtiva, el frare Pere Martí (méstard Bisbe d'Elna) el se'nva dur amb eUa Mallorca quan hi venia com a Comissa-ri i Reformador del Convent de Sant"Domingo" de Pabna. En aquest Con-vent va deixar el frare Vicenç com aMestre de Novicis malgrat Ia sevajoven-tut: bona mostra de com era i com elconsideraven. La frase que s'ha trobatescrita en el seu lHbre diürnal resumeixIa directriu que el regia en l'exercicid'aquest càrrec: "No vaig fer mai Iameva voluntat ni vaig ensenyar res quejo no hagués fet abans".

A més d'aquest càrrec fou tambéconfessor del Bisbe dé MaUorca, DonDiego de Arnedo, el Canonge Abrinesi altres personaHtats, els quals, per hu-miUtat, es resistia en un principi aconfessar. I això ho va consultar aSanta Catalina Tomàs, aleshoresmon-ja que el tractava amb una reHgiosaconfiança. EUa U va aconseUar que nodeixàs de fer-ho i també U va afegir queno fes esperar el Canonge quan l'haguésde confessar.

AVALLDEMOSSA

Per conseU de h mateixa Santa, méstard va ingressar a Ia Cartoixa de Vallde-mossa, motiu pel qual va haver de deixarIa religió dominicana per abraçar Ia decartoix en el monestir, fet que es vadonar el 7 de desembre de 1571. Tot-d'una el Prior d'aquesta Casa, Don Ber-nadí d'Alba (1576-88), va encarregaral Pare Mas Ia formació dels novicis i Hva encomanar l'ensenyament de dosd'eUs, en Doc d'un, com és costum a IaCartoixa.

Les relacions que el Pare Mas va teniramb Santa CataHna Tomàs foren escri-tes per ell mateix en el seu diari perso-nal. Vet aquí, però, un cas que conta elP. Valperga: "En una de les visites quefeu el P. Mas a Sor Tomassa, quan méselevats estaven elk dos en Ia seva con-versació espiritual, i estant parlant en

(Continua a Ia pàgina següent)

ESPORTS 17

El Pare Vicenç Mas(Ve de Ia pàgina anterior)aquells moments el P. Mas, va sonar unacampaneta cridant Ia Santa a . algunaobediència: i aquesta, totd'una se n'anà,sense dir res, deixant el P. Mas enmig delseu entusiasme amb Ia paraula a Ia boca;fet molt edificant, segons ell mateix deiadesprés".

Per espai de molt de temps fou Vica-ri del Convent de Valldemossa, on vamorir ple de mèrits als 64 anys d'edat,dia 21 de Gener de l'any 1600.

Havia estat durant 19 anys a l'Ordede "Santo Domingo" i 29 a Ia de Ia Car-toixa. Fou un home d'una gran pacièn-cia, suportant una malaltia crònica, Iaqual U produi'a terribles atacs de tossina.En aquesta i en altres tribulacions,de Ia seva boca no sortien altres paraulesmés que aquestes: "Amor, Jesus,Maria,jo vuU Io que Vos voldreu". La sevacastedat fou també exemplaríssima, detal manera que un confessor seu en IaCartoixa deia que si eU estàs a Ia Casaquan morís el P. Mas, H posaria al capuna corona de flors.

EN FAMA DE SANT ?

Després de Ia seva mort i durant anysse'l va tenir en fama de sant, sobretot aVaUdemossa. Vet aquí uns testimonis:

L'any 1614 es va cavar una sepulturaal costat de Ia del P. Mas per enterrar-hiun altre frare molt amic seu. Aleshoresvaren voler veure com es trobava el ca-dàver del P. Mas i el trobaren tan senceri net com si l'acabassin d'enterrar.

També l'any 1629 tornaren enterrarun altre frare prop de Ia sepultura del P.Masiunaaltravegadavarenpoder con-templar el cos del P. Mas igualment sen-cer i net com el dia que l'enterraren. Peraquests motius i per Ia fama de sant enquè ja el tenien, "fou molta Ia gent quede Ia seva sepultura, així com altres ob-objectes d'ús personal del venerable Pareja que se U atribui'en molts de miracles.

Montuïri, el seu poble natal, l'any1936 liva dedicar un carrer.

O. Arbona

El primer equip de mini-bàsquet femenífederat de h història de l'esport montuïrer(Foto CapeUa)

i arran que el Montuïri va aUnear un juga-

N. de Ia R.- En el num.l3 (Març de 1964)i en el 100 (Juny 1961), BONA PAUja enpu-bUcà notes trobades per Bartomeu Verger iFrare Miquel de LJucmajor, respectivament

Aquesta d'ara és un resum d'ambdues.

F U T B 0 L

Resultats dels partits disputats elpassat mes de febrer:

BENJAMINS

Alaró, 5 - Montuïri, 2Montuïri, 6 - Mariense, 0Montuïri, 5 - Bunyola, 1Lloret, 0 - Montuïri, 9

ALEVINS

Montuïri, 0 - Cormoran, 1Montuïri, 7 - Penya Son Pizà, 1Colònia, 0 - Montuïri, 0

INFANTILS

La SaUe Manacor, 2 - Montuïri, 3Montuïri, 2 - Cardassar, 1Avance Artà, 1 - Montuïri, 3

Després de h jornada del 18 de fe-brer, ek infantüs marxen líders del grupamb tres punts de diferència en relacióal segón classificat.

JUVEMLS

Montuïri, 2 - Alqueria Bhnca, 2(El Comité de Competició va donar el

partit per acabat amb victòria de l'equipvisitant a causa de que "els jugadors delMontuïri no varen deixar Uançar unpenalti a favor de PAlqueria").

Mariense, 1 - Montuïri, 1Montuïri, 2 - Lloret, 0

(Sembla que aquest partit es farà repe-tir per ordre del Comité de Comcet<'cio,

dor sense fitxa).

Xilvar, 2 - Montuïri, 0

I PREFERENTAndratx, 2 - Montuïri, 2

Meritòria victòria montuïrera aconse-guida amb un equip de circumstàncies.A remarcar, el debut del juvenil JoanServera "Pera" amb el primer equip.

Montuïri, 1 - At. Rafal, 0

Va marcar prest jel Montuïri i va tenirel mèrit de saber mantenir l'avantatge|obtingut. L'equip visitant va decepcio-nar si tenim en compte Ia seva bonaposició en Ia taula classificatòria.N'Abrines va haver de jugar una hora dedavanter en substitució de "Txetxu'Delgado que es va lesionar.

Petra, 3 - Montuïri, 4

Emocionant partit que anava perdentel Montuïri i que, mancant poc tempsper al final, va guanyar després deremuntar un 3 - 2 advers.

Montuïri, 1 - Port PoUença, 0

Bons començaments locals a Ia pri-mera part amb el goi de Macià Mirallesals tres minuts de joc. Després, unasegona part terrible amb grosses fallesen el mig del camp montuïrer. Destaca-da actuació del defenses J.! Barceló(Joan Verger, al minut 70) Matas,Pérez i Gaspar Mas.

e c.>-i'c

18 ESPORTS

Hiel MiraUes, entrenador de l'equip femení de mini-bàsquetteressa mes jugar que no guanyar" "A Montuiri no s'aconseguíran jugadors d'élite"

'Jici M)'aUes s'encarrega de que el:';u-basqui;t femení sigui realitzat a;on;uiri. Mitjançant uns entrenaments

"en els quak k part tècnica està per da-mu,'.t de k part física i el que és fona-

entaï és Ia tècnica individual (botar tapilota, entrada a cisteUa, tir...) aconse-gueix sembrar les primeres Uavors d'a-ciuest "sport que va agafant força a Mon-"ui'ri" É, 'entrenador de les més peti-

s, de l'equip de mini-bàsquet femení.

-¿D^s de quan ets aficionat al bàs-quet?

-Q an anava a E.G.B. jugava ambFe \uip escolar i ocupava el Uoc de base.

— :,:"ha presentat Ia temporada així<.:cin osperaves?

-No; ha resultat millor. En un princi-p' tan sols confiava en guanyar dos otrei partits. No ha estat així i ha esde-vingut més positiva.

-A manca de tres partits, ¿ens potsdonar una idea de Ia vostra classificaciófinal?

—Bons Aires serà el campió. El segui-ran Sineu i Montuïri que tenen un niveUmés o manco igualet; després vindran

Bàsquetfemení

Resultats corresponents al passat mes defebrer.

MINI-BÀSQUET

Sineu, - Montuïri,Montuïri, 32 - Santa Maria, 15Bons Aires, 44 - Montuïri, 31

INFANTIL

Llucmajor, 85 - Montuïri, 21Montuïri, 50 - Sant Joan, 29Montuïri, 39 - Sineu, 56

CADET

Santanyí, 59 - Montuïri, 72Montuïri, 32 - Sant Josep, 57Jovent, 42 - Montuïri, 63Montuïri, 54 - Sant Agustí, 42

STia aconseguit sembrarles primeres llavors

Santa Maria; mentre que els més fluixetssón Lloret i Sant Vicenç de Paül.

— ¿Quines nines tens fitxades?—Tenim tres jovenetes de quart curs,

Aina Gomila, Margah'da Cerdà i MariaFranciscà Pocoví. A causa del redui'tnombre de jugadores ens veim obh'gatsa disposar d'eUes com ajugadores, enca-ra que tenguin un any manco que l'esta-blert. De cinquè únicamentjuga na Mag-dalena Pocoví. Les de sisè són majoria:Conxa Cerdà, Cati Amengual, MiquelaNicolau, Franciscà Verger, Maria Fran-ciscà Febrer, Coloma MiraUes i Apol.lò-nia Rigo.

Li demanam quan són els entrena-ments. Després d'indicar que "ens entre-nam ek diUuns, dimecres i divendres"reconeix que aquest programa no ésdefinitiu perquè "arran de les nombro-ses activitats que duc a terme, semprepot haver-hi canvis",

— ¿Com responen lesjugadores?-No s'ho agafen professionalment,

sinó com a equip d'amigues i els inte-ressa mésjugar que no guanyar.

-¿En quinesIa pista d'Es Dau?

condicions es troba

—Quant a Ia superfície, està bé; peròhauríem de lamentar que fa uns quatremesos es van encarregar unes cisteUesnoves i, a hores d'ara, nolestertínx Aixòdificulta l'entrenament i fa que s'arros-seguin les actuals i es fa malbé Ia pista.

— ¿Com planteges els partits?—A mini-bàsquet, Ia defensa pressio-

nant està prohibida. Feim una defensamixta, individual, davant i personal,darrera.

— ¿Com veus Ia unificació entre elbàsquet escolar i el federat?

-Ha estat molt positiva, ha augmen-tat Ia serietat. Abans els àrbitres erenafeccionats i molts d'ells desconeixienles regles de joc. Ara, amb els àrbitres deIa federació el problema s'ha subsanat ies controla l'edat de lesjugadores.

— ¿Serà el bàsquet un esport única-ment femení, a Montuïri?

—Crec que sí, encara que existeixil'afecció masculina. Però, com que IafinaUtat és que tothom practiqui alman-co un esport, el fet que hi hagi pocagent jove a Montuïri, repercuteix enque s'hagi de triar futbol o bàsquet.Ambdues coses són impossibles dedur-se a terme,

t

— ¿TéfuturelbàsquetaMontuïri? '—Segons com es valori. Si és per

aconseguir jugadors "d'étile", he d'afir-mar que no, ja que Ia població infantilmontuïrera és baixa i les possibiUtats deque surtin bones jugadores són de cadadia més remotes. Però, si ens interessafomentar Ia cultura física, l'amistat iPocupament del temps lliure, aleshoreshe de dir que sí.

—¿Vols afegir alguna cosa?—Agrair a l'APA i a l'Ajuntament les

subvencions que per a equipatges ens hadonat i també a les persones que desin-teressadament han ajudat al club fent-sesocis.

Gràcies a eUs i gràcies a tu per conce-dir-nos aquesta entrevista.

Marta PortellMaria Franciscà Gomila

MISCEL.LANIA 19

WMHSil4ittFebrer de 1989

Dia 1" 4" 9" 10" 23" 24

Total

0'50 litros m2.0'456'500'405'603'20

16'65 "

r*j^/yr*i^:f-rernFebrer de 1989

NAIXEMENTS

Dia 8.- Joan Ramis Verger, fül deFrancesc i Maria.

DEFUNCIONS

Dia 5.- Jaume Mas Bunyola, fadríde90anys."Noto".

Dia 5.- Franciscà Fornés Vich, viudade 83 anys. "Mora".

MATRMONI

Dia 18.- Francesc Canuto Bauzà ambMargak'da Mayol Salvà.

OMISSIÓ

Ens passà per alt fer constar el naixe-ment de Marta Méndez MiraUes, ocorre-gut el 30 de desembre de 1988. Na Mar-ta és fiUa de Francesc i Antònia.

Així els naixements de l'any passatsón 9 i no 8 com dèiem. Això vasucceir perquè a l'acabament de l'anyaquesta nina escara no estava enregis-tradaaljutjat. Fet comprensible.

25 anys enrera

Març de 1964

MISSA NOVA

El fill de Montuiri, Pare JoanPocovi', M. SS. CC., va cantarMissa Nova a l'església parro-quial, el dia de Ia segona festa dePasqua, dia 30 de Març. Abanshavia estudiat molts d'anys a Lluc.

BENEDICCIÓDELESVICARIES

El mateix dia 30 de Març, des-prés de l'Ofici, don Joan Bta.Munar, aleshores Secretari-Cance-ller de l'Obispat de Mallorca, vabeneir l'edifici de les noves vica-ries. Hi assistiren, de Ia mateixamanera que a Ia Missa Nova, lesautoritats imolta gent.

Gloses

ALS RECTORS SOLIDARIS

Arnb amor i humildatbon dia tenguin senyors,jo venc a saludar-losi es mateix temps servir-lossi tenen necessitat;que molts d'anys tothom plegatamb salut i germandatpoguem tornar veure-nos.

Miquel Massanet "Parrí"

.MTOET;F^rvraKft\

PÜDING

nMGREDIENTS

250 grams de sucre.175 grams d'ametles torrades i cap

ladès.6 ous, els blancs pujats.1/2 litredeUet.12 galetes"Maria".

ELABORACIÓ

Capolar les ametles i les galetes. Utar el motlo desucre cremat ienfornaho al bany "Maria".

S'haurà hagut d'encendre el foideu minuts abans.

Recep ta deMaria Bauzà Verd, "Xesca"

PAN AD E S

Un tassonet de vi, d'aigua; un d>sai'm fus; un d'oli i Ia farina de panadeque es necessita.

Cam de xot.Recepta de

•MariaMasMesquida. "BarCan Tomeu'

Un llépol enllepolit, qui el desenllepolirà serà un bon desenllepolitzador; no el desenllepolitzaré jo, que no som bon desenllepolitzador.

can Jiere s -flftt*tftr

20 ESGLÉSIA EN CAMÍ

EIs joves compartiren reflexió cristiana, pregària, taula i bauxaJOVENTENMARXA

Per "anar de marxa" i passar-s'ho bé,no necessàriament s'ha d'anar a una dis-coteca. Si no, preguntau-ho al grupd'onze joves montuïrers que el cap desetmana 11 i 12 de febrer,assistiren auna trobada de Fe del Moviment deJoves Cristians de Pobles. Tengué Uoca l'alberg de Ia Victòria, d'Alcúdia, onmés de 50 joves compartiren Ia reflexiócristiana, Ia pregària, Ia taula i Ia bauxa.

També per al jovent que en vulgui,s'ha organitzat com cada any una Tro-bada Vocacional. Aquesta vegada es faràa Binissalem dia 11 de març, a partir deles 9'30 del matí.

CONCERTD'ORGUEICORAL

Ara que tenim l'orgue restaurat, con-vé llevar-li Ia pols. Per això el ConsellParroquial va acordar organitzar qualqueconcert de tant en tant. El primer seràdia 18 de març, dissabte del Ram, a les20'30. Correrà a càrrec del montuïrerMiquel Pons MeUa, organista de Ia Seu,que alternarà amb l'actuació de Ia coral"MontlUri". El programa es donarà aconèixer oportunament.

CAMPANYA CONTRA LA FAM

Les col.lectes de les misses dels dies11 i 12 de febrer, a benefici de Ia Cam-panya contra Ia Fam en el món, promo-guda per l'organització "MansUnides",recolHren un total de 76.145 pessetes.Comparant aquesta xifra amb els anysanteriors, ha disminuït notablement,malgrat que hagi augmentat el niveU devida. Caldria preguntar-nos si ha dismi-nuït Ia generositat de Ia gent o l'assis-tència a missa.

PRIMERESCOMUNIONS

Les dates proposades per a les Pri-meres Comunions d'enguany són lessegüents:

- Dia 7 de maig, a les 11'30.

- Dia 11 de juny, a les 18 hores.

Continuen cada quinze dies les reu-nions amb els pares, a fi de conseguiruna més eficaç col.laboració de tots enIa preparació dels nins.

^ ' ^v

^-i-v-. V. ,-*-

m ^P*Lrf*^FW*,

PROGRAMA DE QUARESMA,SETMANA SANTA I PASQUA

DIMECRES 15 DE MARÇ

A les 20.- Celebració penitencial.

DIVENDRES, 17

A les 20'30.- A Ia parròquia de Ntra.Sra. dels Dolors de Manacor:Conferència quaresmal pel Sr.Bisbe.

DIUMENGE, 19, DIA DEL RAM

A les 11'30.- Benedicció de Rams aIa placeta de Ca Ses Monges. Se-guidament, Processó i Eucaristia.

DIMECRES,22

A les 19'30.- A Ia Seu, Missa Cris-mal.

DIJOUSSANT, DIA23

A les 20.- Eucaristia del Sant Sopardel Senyor, Processó i Vetla dePregària.

DIVENDRES SANT, DIA 24

A les 20.- Celebració victoriosa deIa Creu de Crist. Davallament iProcessó cap a Ses Tres Creus.

DISSABTE SANT, DIA 25

Ales21'30.-Vetla Pasqual.

PASQUA DE RESSURRECCIODIUMENGEDIA26

A les 10.- Processo de l'Encontre iOfici de Pasqua.

DILLUNS 27, SEGONA FESTA

A les 11'30.- Ofici solemne amb Iaparticipació de Ia Coral Parro-quial.

DIMARTS 28, FESTA DES PUIG

A les 9.- Partida cap al Puig. A les11, missa de Ia Mare de Déu deIa Bona Pau, presidida per Mn.Joan Bauzà, vicari episcopal.Seguidament, festa popular.

MESNORMESSOBREELSFUNERALS

El mes passat, entre Ia Uista de datesen què no es diran misses de funeral,vàrem ometre els dies de celebraciópenitencial comunitària, que figuren enel calendari d'activitats pastorals deles parròquies soUdàries.

També a partir del dimecres de cen-dra han entrat en vigor algunes normesacordades pel ConseU Parroquial i quecontribuiran a que hi hagi més ordre al'hora de donar el condol:

-La gent avançarà pel passadíscentral i tornarà pels laterals;les donesque no quedin a Ia missa sortiran pelportal major i els homes pel del costat.

EIs famiBars del difunt es col.locaranaI segon banc, els primers vora el passa-dís d'enmig.

Durant el mes de març, d'acord ambles normes establertes, no es celebraranmisses de funeral els següents dies:

-Dimecres 15 (Celebració penitencial)

- De dia 22 (Dimecres Sant) a dia 27(2a. festadePasqua).

REFLEXIOCRISTIANAPERAADULTS

Com a tema relacionat amb el tempsde Quaresma i k Setmana Santa, dia 28de febrer, Ia religiosa infermera PilarBosch ens va parlar sobre "El sofrimentvist des de laCreu".

Dia 14 de març, a les 9 del vespre a Iarectoria, reflexionarem plegats entornd'aquest tema, amb l'ajuda d'un breuqüestionari. Tothom hiestà convidat.

DIADELSEMINARI

Enguany, per evitar coincidir amb elDiumenge de Rams, el Dia del Semina-ri es celebrarà dia 12 de Març, una set-mana abans de Ia festa tradicional deSant Josep.

TROBADA D'ESCOLANETS

Per a les vacances de Pasqua, del 29al 31 de març, els escolanets de Mon-tuïri i d'altres pobles tendran dos diesde convivència a Lluc. Suposam ques'ho pasaran ten bé com sempre.