onir joan, -...
TRANSCRIPT
'onir Joan,<UJ
N° 182 - 23 MAIG 1.986 REVISTA QUINZENAL
A/O QgSAIXAOU-AOQS**
Sant JoanRevista SANT JOANN» 182 - 23 de maig de 1.986DIRECTOR; Carles Costa SalomEdita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (PetraDeposit Legal P.M. 2-1979
COL.LABORADORS
Miquel FloritJoan JaumeJaume BonetTomeu Juan CAntònia CostaMaria CompanyFranciscà CostaAntoni BauçàAntoni BonetJosep GayàBenigno Company
NOTA;
Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opino dels propisautors.
FUTBOL
Biel Mas Gomis, te 23 anys, juga dedelanter centre amb l'equip de tercerade Sant Joan, es un jugador que solestar en el banquet ± quan surt de titu-lar sol dur el número 9.
Dl.PBKId.IACION
±:-fc^
//i¿6 .-
5.-
*
MfUOROSOBSERVADOS
&'
HA
fiï
VlfNIODOMI.NANTI
<.\ÌJ>
SP.SP
Mig»W
Precipitación total del mes
Nombre de la EstaciónSP M n U RIV
Provincià
ßn LCJ3J*_ES
Número
Año
/ y y ¿ObservadorMftTEO EftRCCLt rflATTftS
Sumana NUMERO DE DÍAS DE
Lluv.a •Nieve *Granizo ATormenta f<»Niebla s=Rocío .u.Escarcha ,__, __Nieve cu brió suelo g^
Suma
4£3 DÍAS PRECIPITACIÓN
< 0.1 (.p.)> 0.1> 1,0> 10.0> 3QO
PMCIPITACIONMÁXIMA EN UN OÍA | àjL mm dio 1?
Suma Viento dominante
ãõ7-!mm
(i lli ÜMfelini
«t
El il i« feMl llim
S U M A R I
FutbolMeteorologiaVeleibolCoral Infantil de MaóSetmana del LlibreConcurs de contesUnió de Pagesos de MallorcaIII Diada d'Escoles de ballResidència per a la Tercera EdatUn si a Europa
Es continuació de la pàgina 11.
Per acabar, exposen unes condicionsi un apíleg molt interessant i acabendiguent que el resultat d'els tres mesosde feina feta, els ha proporcionat unagran sorpresa.
Cap Vermell
.EsportsVOLEIBOL
Mini-Voleibol
Tal vez eso de Mini-Voleibol sueneun poco raro para ciertas personas' yaque actualmente se oie hablar de Voleibolconcretamente pero este nuevo nombreno es más que un diminutivo ya que latécnica de juego es la misma solo cambianlas dimensiones del campo y el númerode jugadores que queda reducido en 4.
Recientemente el "Consell Insularde Mallorca" ha organizado unos torneosque se han llevado a cabo en diferentessitios. El primero se celebró en Buñola,el segundo en el Palacio de DeportesSan Fernando y el tercero se celebróel 10 de Mayo en Sant Joan.
El Sant Joan presentó 3 equiposformados por jugadoras en edad escolarcuyo entrenador es el mismo de siempre:Andrés Gelabert. Al presentar 3 equiposel "A" el "B" y el "C" el Sant Joanha tenido que enfrentarse consigo mismoes decir 2 equipos de la misma localidadya que el Sant Joan siempre queda fina-lista y luego tiene que haber desempateentre los dos equipos.
Esperemos que el "Consell Insular"organice más torneos para fomentar eldeporte escolar.
Voleibol Cadete
El pasado dia 3 de Mayo el equipoSantjoaner se desplazó hasta Pollensapara enfrentarse con el equipo localal que derrotó con un claro 3-0. Conlos siguientes parciales 15-0, 15-5,15-6. Con estos sets se puede apreciarque el Sant Joan dominó en todo momentodel partido.
Siguiendo con el Voleibol Cadeteel Sant Joan volvió a desplazarse aPetra el pasado 10 de Mayo para enfren-tarse a dicho equipo. El juego no fuedificil para el Sant Joan ya que consi-guió un nuevo 3-0. Con los parciales15-4, 15-3, 15-2. Como se ha podidover en los 3 partidos que lleva jugadosel Sant Joan desde que empezó el Torneode Primavera no ha sido derrotado enningún momento.
Voleibol Juvenil
El pasado día 26 de Abril elSant Joan recibió al Ophiusa equipode 2a División. Pero aún así el Sant
Joan pudo derrotarlo con un excelente3-0. Las condiciones de juego no fueronmuy buenas ya que casi durante todoel partido se tuvo que jugar bajo elagua no muy excesiva pero molestabamucho.
El 3 de Mayo tocó desplazarseel Sant Joan al Palacio de Deportesdonde tenían que enfrentarse otra vezal Ophiusa equipo que no se presentópor lo que el partido fue ganado porel Sant Joan.
El 10 de Mayo, el Sant Joan volvióa recibir al Ophiusa ya que tiene quejugar 2 partidos en cada campo. 2 enel campo santjuanense y 2 más en elcampo del Ophiusa. El partido como siem-pre volvió a ganarlo el Sant Joan conun claro 3-0 con los siguientes parciales15-3, 16-14, 15-9.
El primer set fue fácil parael Sant Joan aunque en el segundo secomplicaron las cosas, que no tuvieronimportancia y el tercero fue un setmuy disputado.
-Como se puede apreciar tantoen categoria cadete como en categoriajuvenil el Sant Joan ha conseguido todoslos triunfos, ni un solo set perdido.
g** •• MK. •«•»*•»* ,,¿
Tlwa'··flf**!
Equip;
Gloria Ferrer, Maria Company, Cati'-Bauçà,Ana Ma Matas, Margarita Bauçà, CatiJaume, Antonia Gaya, Yolanda Sánchez,Margarita Company.
Aquest pobleLA CORAL INFANTIL SOCIAL DE MAÓ
ens va oferir un bon concert.Amb aquesta nota volem deixar
constància d'un aconteixament musicalque visquérem el passat dia primer demaig amb la presentació i concert acàrrec de la Coral Infantil Social deMaó (Menorca), que amb tant d'acert,dirigeix En Lluis Josep Ferrer.
Degut a l'intercanvi d'aquestacoral amb la infantil Juniper Serrade Petra, aquesta agrupació, aprofitantun llag cap de setmana, va residir ala vila veinada. D'aquí que, amb elpatrocini de la Caixa de Balears "SaNostra", amb col·laboració de l'Ajunta-ment i de la Parròquia, fou possibleque a la nostra església, poguéssimgaudir de tan extraordinària interpreta-ció de música coral.
Aquest concert ens va marevellara tots ja que, si be d'una coral infantiles tracte, per l'edat dels seus compo-nents: nins i nines .amb edats comprengu-des entre 7 i 15 anys; es pot dir quees considerada una agrupació musical ,consagrada, tota vegada, que a les sevesinterpretacions de música coral afegirenen el repertori peces musicals conegudes("El Danubio Azul", "El Sitio de Zaragoza','"Minueto", entre altres). Volem destacarles populars menorquines: "Jo som unpescador de rai" i "Sa Fandanguera",ajudats d'acordeons, melòdiques, guite-rres, violins i també instruments depercusio. Totes les interpretacionsforen ajustades i cuidades, i fan quetots i cada un dels concerts tenguinl'èxit assegurat. Els auguram una bonacarrera dins el dificil camp de la música
D'aquesta manera ens vàrem poderdeleitar del sentit musical d'aquestsinfants menorquins que deixaren constàn-cia de la gran afició lírica que esrespira dins l'illa de Manorca. Calremarcar el llarg aplaudiment amb queel públic present premià la seva actuaciólo que els va abligar a oferir tresinterpretacions més. Per això i perquèla gent no frisava gens, la vetladadurà quasi una hora i mitga.
Acabat el concert l'Ajuntamentde Sant Joan va oferir un sopar típica tots els visitants.
SETMANA DEL LLIBRE
Del 20 al 26 d'abril, el ServeiMunicipal d'Orientació Educativa (S.M.O.E)de Sant Joan, conjuntament amb els SMOE(s)d'Artà, Capdepera, Son Servera i Vilafraiica i la llibreria Embat, va organitzarla 3a Setamana del llibre infantil ijuvenil. Durant aquests dies es duguerena terme diverses activitats:.Un concurs de contes (tema lliure) ,en català per als alumnes de l'escola.El jurat cualificador, compost per enCarles Costa, en Joan Sastre, en MiquelBauçà i na Ma Lluisa Fuster, valoràla presentació, la qualitat de redacciói la originalitat.El total de contes presentats fou de48, d'aq«ests se'n premiaren:"En Tintin i en Tomàs""Es moix i es nin""El soldat i el tambor""El cavall valent""Un interrogant dintre el cofre""La rosa de l'amor""La casa del misteri"
A tots els participants (en total-81) els varen ser entregáis uns llibresobsequi de "La Caixa". Els guanyadorsvan rebre un lot de llibres donacióde l'Ajuntament i de la llibreria Embat.L'entrega de premis va tenir lloc eldissabte dia 26 a les lOh. a l'Ajuntament.
Enhorabona a tots els'participants!En aquest i propers números es pyblica-ran tres dels contes premiats: "Es moixi el nin", "El cavall valent" i "Larosa de l'amor". Els altres contes guanya^dors es publicaran a la revista "Meli Sucre".
Ma Lluisa Fuster
ES MOIX I ES NIN 2Q Curs
Això era un nin que se va trc>bar a un moix pel carrer, i elnin i el moix tenien fam i s'envaren anar a foravila, i pelcamí se van trobar un caçador, _i li va dir el nin: Matau aquellconill!, i se varen anar capa ca el caçador i el vespre varentorrar el conill i s'el varenmenjar, i el moix se va menjaruna rata, i després s'en varenanar a dormir.
Guillem Bauçà FiolMiquel Àngel Bauçà Mas
EL CAVALL VALENT
•Havia una vegada un poble de secàque hi vivien molts d'animals de laselva. Tot era sec, les plantes erenseques i mortes i també els animalsno tenien menjar ni aigua, el riu totera sec no tenia ni una gota d'aigua.
El lleó va dir:-Algú ha de anar a cercar la pluja ijo no hi vull anar, hi vols anar-hi tu!-No jo no hi vull anar, jo tinc por.Va dir el tigre. El lleó llevors hova tornar dir a una pobre zebra, peròla zebra va dir igual que el tigre.
Un cavallet petit va dir:-Jo, jo hi aniré, jo hi vull anar.-No tu no hi pots anar ets massa petit.Va dir el lleó.
Però el cavallet va insistirtant i tant que el lleó l'hi va deixar a-nar.
El cavall se va despedir delseu pare i de la seva mare i va començarel seu camí.
Ja era el matí iamb una rata, i la rataemnjar i beure, llevorscontinuar amb el seu camí.
Va arribar l'horabaixa i es vatrobar amb un elefant molt gros i elcavallet l'hi va dir:
es va trobarl'hi va donarel cavall va
-Hem vols donar un. poquet d'ombra, bonelefant?-Tu ets el cavall que va a cercar labrusca? Va dir l'elefant.-Doncs si. Va dir el cavall.-Es clar que et donaré ombra de gratis.Va dir l'elefant.
Va passar el dia i es va trobaruna àguila.-Me vols ajudar a volar? va dir el cavall-No va dir l'àguila.-Jo et posaré ales i aixi tu podràs volarva dir l'àguila.-Però com ho faràs? va dir el cavall.-Donc tanca els ulls i pensa que tuvoles. Va dir l'àguila.
Ell mentres ho pensava l'hi crei-xeren dues ales a l'esquena.-Ja puc obrir els ulls? Va dir el cavall.-Es clà que si. Va dir l'àguila.
I el cavall quan va obrir elsdir gràcies a l'àguila i/ vaa cercar la reina dels núvols,
ulls vacomençarvolant.
A va trobarla fi el cavalletel núvol on hi havia la reina.-Bon dia. Va dir el cavall.-Bon dia. Va dir la reina, que vols?-Passa un problema molt gros. nesesitamun núvol que fasi gotes d'aigua per
poble s'està morint deque tot el meufam i de set. Va dir el cavall.-Escoltem bé. T'agradaria ser un núvol?Va dir la reina.-Doncs...-Es per salvar, la meva terra? Va direl cavall.
,~~x"V
reina,clar que si. Va dir
'•""vG &ri"" —••"ï!- r ï:
-Doncs si. Va dir la-Si es així, si esel cavall.
La reina el va convertir en núvolperò el núvol tenia forma d'aquell cavall
El cavall quan va arribar vadir:-Soc el cavall que va anar a cercarla brusca. Vos donaré brusca si hem prome_teu que cada pic que plogui pensereuen jo. L'hi varen fer la promesa i lavaren complir.
I per això es que els núvolstenen forma d'animals, plantes o cosesi s'ha acabat aquest.conte.
Bàrbara Ma Font Morey 5é curs
Ia part
LA ROSA DE L'AMOR
La cxutat de la rosa ae l'amor.
Fa molts d'anys, tan lluny, tanlluny era, una gran ciutat hi havia.
El aquella hermosa i gran ciutathi reinava un rei clavell i una reinarosa. A la reina li deien Rosa de l'amor,perquè sempre havia estimat a tothomcom una reina i sobre tot al seu marit.
La rosa i el clavell, estavenmolt anemorats, i ells varen tenir dosclavells i dues roses.
El dia de rebre el primer sacra-ment, de la seva religió; la rosa duiaun bell vestit blanc. Tota la ciutatestava contenta, i va acudi 'a la festa;el padri jove de les floretes va ésserun bell gerani i la jove padrina, hermosacom sempre va èsser la violeta. Tots
varen assistir a la festa, familiarsi no familiars, amics, margalides itulipans...
Quan va acabar la festa, el reii la reina, es varen anar al palau ambun petit carruatge, tapat amb fulles,branques de pi i de mata, enrevoltatde pètals de paper. Els prínceps i lesprinceses també anaven en un hermóscarruatge, ple de befetes petites ipaperi.
Quan varen ésser en el palau,tots cansats, ho varen celebrar totala familia real, amb un poc de mel queles varen regalar les abelles; despréses varen anar a dormir. I damunt lesdotze, va tocar l'exercit real, ambsigne d'alegía, celebrant l'arribadadels petits prínceps.
Tots vivien feliços, els dosprínceps jugaven pel camp del palau.Un bon dematí; quan jugaven a defora,avren sentir unes potadetes. Era unanina, que es pesetjava amb un company
seu. Les floretes es varen asustar,i es varen anar, però la més petitade totes, la més hermosa, va caure ies va quedar a terra.
La nina, era bona nina, i lava collir diguent-li:-No et facis por poncella hermosa,, vesa cridar els teus companys, diguent--los que no els hi farem mal.
La poncella va obeir, mentresel nin i la nina es varen donar unabesada.
Quan varen arribar les florsallà on estaven els nins, estaven asusta-des, fins que la reina els digué:R- Que voleu? Ens volau fer mal?
I el noi digué.N- No, volem ser els vostres companys.R- Està be, entrau en el nostre país,el país de l'Arc de Sant Martí.
I la reina i el rei varen entrarmolt contents, i diguent la noia, aquellahermosa poncella. Dins el palau s'hopasaven molt be, contant-se contes,descansant i es duien la seva vida.
Quan el rellotge havia marcatmitja hora, varen sonar les cornetesi els tambors de l'exèrcit, amb signede tristesa. Tots els habitants de laciutat es varen anar a la pica a veureque pasava.
Tots a la plaça, el rei va diramb poques paraules:-Habitants d'aquesta ciutat, hem d'anara lluitar a un altre part.
Després va xerrar la reina diguent-los:-Les flors masculines aniran a lluitar,mentres nosaltres, les femenines, cuida-rem de la terra i de les floretes, ambla nostra amiga la noia.
I així ho varen fer.Mentres que els lluitadors, llui-
taven les altres flors estaven tristes
esperant notícies. Fins que un dia vaarribar, d'aqui a dos dies arribaranels lluitadors. Quan varen haver passatdos dies la reina va anar a cercar elrei amb el seus fills.
Quan varen èsser a l'estació,en varen arribar molts, però, no vaarribar el rei. Ella es pensava queera a cercar malalts i va esperar unahora més, però el rei no va venir, finsque un guardià li digué que havia mort,i que el seu cadàver estava en els sòtansde l'estació.
I la reina plorant i tota descon-solada s'en va anar amb les seves amigues,criades i amb els seus fills. I es vaposar de dol un vestit vermell, ambpales i bonys.
2a part.La tristesa de la rosa de l'amor.
Lá rosa tota trista plorava senseconsol, a dins l'habitació del seu difuntespòs; no sortia ni rebia visites deningú, sols dels seus fills.'
Quan va haver passat mig anyles princeses i els prínceps varen anara jugar en el pati, i la princesa petitava caure de la torre mes alta i es vamorir.
Llevors la reina va estar, sobreun nay tancada a dins la seva habitació.
Un dia dematí, varen tocar ala porta, ere un hermós cavaller clavell,la reina no volia que passàs, però vainsistir.
El vespre varen anar a fer unavolta, tota la ciutat l'aplaudia i miravacontenta, al cap de un nay es varencasar i varen tenir una hermosa poncella,que li posaren per nom Primavera.
En el fill de la rosa li deienHivern, en el petit Estiu, a la princesagran li deien Tardor. Tots estimavena la petita, com a bona germana.
De qui es don arribaren les esta-cions, gràcies a la Reina, La Rosa del'Amor, al clavell i als princeps iles princeses.
La Primavera es una% de les esta-cions més belles com ho era la princesa,Pirmavera.
Pilar Sansó Fuster6è curs.
x?^UNITAT \
INDEPENDÈNCIA^LLIBERTAT'
UNIÓ DE PAGESOS DE. MALLORCA
De la Comisió Permanent de laUnió de Pagesos de Mallorca a les publica_cions de l'Associació de Premsa Forana:
Davant l'entrada de l'estat espa-nyol a la C. E. E. la Unió de Pagesosde Mallorca considera que tant el GovernCentral cpm l'Autònom han adoptat unapostura totalment passiva enfront ala problemàtica del sector agrari.
Un dels problemes més greus haestat i és la falta de voluntat de diàlecper part del ministre d'agricultura,sr. Romero, devant unes reivindicacionsja històriques a les que s'han d'afagirles dificultats relatives a l'entradaa la C.E.E. i la consiguient implantacióde la Reglamentació Comunitària dinsel sector agrari. A això s'hi ha d'afagiruna falta de voluntat política per partde la Comunitat Autònoma de contribuiral millorament del sector a les illes,i de dur a terme uns estudis de planificaició i viabilitat dins l'agriculturai la ramaderia illenca.
Per tot això, la U.P.M. ha adoptatuna postura de pressió que ha desembocata la realització de distints actes:declaració als mitjans de comunicació,ocupació dels locals de "Cámaras Agrarias"de ciutat,... i darrerament una concentra^ció de vehicles a Algaida, on assistirenmes d'un centenar de vehicles entretractors, camions i furgonetes.
Amb aquestes accions Unió dePagesos de Mallorca també ha volgutrecolzar tots els actes de protestaque han duit a terme els pagesos d'arreude l'estat espanyol.
Adjuntara la tabla reivindicativaque ha acompanyat totes les accionsde U.P.M.
La Comisió Permanent
"VOLEM VIURE DIGNAMENT TREBELLANT LA
NOSTRA TERRA"
Estant en procés de l'entradaen vigor de la reglamentació Comunitàriaen el sector agrari de l'estat espanyol,i davant la manca d'actuacions de l'Admi-nistració Central, l'U.P.M. reivindi-ca els següents punts:
-Admisió de la C.O.A.G. ("Coordinadorade Agricultores y Ganaderos", hon ' hiparticipa l'Unió de Pagesos de Mallorca)com a representant de les ExplotacionsFamiliars Agràries dins el C.O.P.A.(Comitè d'Organitzacions ProfesionalsAgricoles, organisme de representacióa la C.E.E.), ja que si no s'admet,l'explotació familiar queda sense repre-sentació dins el Mercat Comú.-Gas-Oil. Posar en marxa un sistemade control del consum, i descomptarles 4'40Pis de l'Impost Especial d'Hidroca_rburs al mateix moment de la compra.-Seguretat Social Agrària.
-14 pagues anuals pels jubilats.-Sepressió de les Jornades Teòriques.-Jubilació optativa als 60 anys.
-Fiscalitat. Creació d'una Comissióde Fiscalitat, amb representants delas OPAs (Organitzacions ProfessionalsAgràries), Ministeri d'Economia i Hisendai Ministeri d'Agricultura.-Patrimoni Sindical. -Devolució delPatrimoni Històric.-Administració del Patrimoni Acumulat(Gamares Agràries) per part de Cooperati-ves i OPAs.-Integració de les OPAs dins una ComissióConsultiva del Patrimoni Sindical.-Tarifes Elèctriques Agricoles. Quesiguin aplicables a tots els aparellsagrícoles (munyidores, molins, capolado-res, etc.), independent de l'energiaIndustrial i a l'alcanç del pagès mallor-quí.-Increment de la Vigilància Rural.
$ $ $ $ $ $Així mateix, hi ha una altre sèrie
de punts que són incumbencia de la Comunitat Autònoma:1,- Reestructuració interna de la Conse-lleria d'Agricultura a tots els nivells.2.- Política efectiva d'Ordenació delTerritori.3,- Política efectiva d'ordenació decultius, amb assesorament tècnic alpagès.4.- Planificació Hidrológica; Agilizarla formació de l'Organisme de Conca.5.- Potenciació dels productes agropequa-ris illencs, i foment del seu consumenfront als de fora de les Illes.6,- Control Sanitari efectiu de totsels productes que arriben de fora, perevitar l'entrada a l'illa de plaguesi infeccions.7.-Política de subvencions justa, ambmes informació i facilitats pels pagesos.8.- Reestructuració dels Serveis deRamaderia i Sanitat Animal:
-Creació d'un cos de Menescals depenentde la Conselleria d'Agricultura i delDepartament de Sanitat.-Supressió de les guies d'origen i sani-tat allà on no s'hagin declerat malaltiescontagioses (mal de potò, peste porcinaafricana, etc...)-Fer cumplir la legislació actual enmatèria d'escorxadors.-Fer cumplir la legislació actual refe-rent a l'obligatorietat que te el menes-cal de viure al poble on te la plaça.
Unió de Pagesos de Mallorca
III TROBADA D'ESCOLES DE BALL
Les escoles de ball mallorquídel Pla i Llevant de Mallorca, organitzendes de fa tres anys, una diada de germa-nor que coincideix amb el dia primerde maig. El primer any, l'organitzaciófou a càrrec de l'escola de Sant Llorença Bonany, el segon per l'escola de SantJoan a Consolació i aquest any .per lesdues escoles de Porreres a Montisión.
La concentració tengué lloc alsantuari a les 11, per desprès de saludara tots els coneguts i visitar a la Vergei damés dependències, s'organitzà unball obert. A les 12 i mitga, escampatsper tot el puig i a l'ombra dels pinses va dinar "pa a taleca". Ja a les3 i mitga, totes les escoles ballarencinc balls per acabar amb un animatball a càrrec del grup musical "SisSom". La diada estava patrocinada perla Caixa de Balears "Sa Nostra", ambcol·laboració de l'Ajuntament de Porreres
L'escola de Sant Joan hi participàamb una bona representació; comptantels músics i acompanyants passarem deseixanta.
CORRECCIÓ DEBARBARISMES
referents a:NEGOCIS
Barbarisme Forma correcta
AGOTARAHORRARALMACÉNALQUILERBARATOCOBROHASIENDAMOSTRUARIPORCENTATGERECIBOSÒCIOXEQUE
esgotar, acabarestalviarmagatzemlloguerbaratcobramenthisendamostraripercentatgerebutsocixec
CONSELL INSULAR DE MALLORCA
EL CÀNCERES CURABLEEn la actualidad en el 40% de los casos.
ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÀNCERJUNTA PROVINCIAL DE BALEARES
Cf. Emilio Darder, Alcalde07013 PALMA • Tels: 23 01 49 • 23 02 46
Para conseguirlo, son indispensables el DIAGNOSTICO PRECOZ y un tratamiento adecuado. Existen cinco localizaciones fáciles de detec-tar Mama. Cuerpo de Utero {Endometrio). Cuello de Útero (Cervix). Colon y Recto y Zona OtomnolanngológicaLa Junta Provincial de la Asociación Española contra el Cáncer en Baleares, ha abierto un CENTRO DE DIAGNOSTICO PRECOZ para estascinco idealizaciones Decídete y utiliza gratuitamente estos servicios. Solicita un chequeo preventivo.Es un consejo de la Asociación Española Contra el Cáncer de Baleares.Y si quieres colaborar, hazte socio protector Rellena esta solicitud-y envíala a nuestras senas. Con tu ayuda, seguiremos prestando servicios
APELLIDOS
DOMICILIO
PROFESIÓN
DOMICILIADA EN EL BANCO (2)) Semestralmente. Anualmente.) Se ruega el pago por Banco o Caja de Ahorros.Cuota media por socio y año: 1.800.- Pts.
NOMBRE . . TELEFONO
POBLACIÓN
.CUOTA ANUAL DE PTAS APAGAH(1)
• SUCURSAL
CUENTA CORRIENTE N°: LIBRETA DE AHORRO N"
Fdo:
La inserción de este anuncio es posible gracias a la colaboración desinteresada del medio infomativo
OpinióRESIDENCIA PER A LA TERCERA EDAT
La revista Cap Vermell,' ha publi-cat part d'un informe damunt la futuraresidència per gent major, realitzatper el Grup d'Acció Social de les Parrò-quies de Capdepera i Cala Ratjada.
Per dur a terme aquest estudihan visitat les residències de Felanitx,Pollença, Artà, Sancelles, Manacor,Porreres i Sa Pobla. A les visites rea-litzades, han recollit tota clase dedades de tipus jurídic, administratiu,econòmic, vida del residents, instala-!cions, etc.
Segons el material recollit,'uns fets han aparegut clarament comuns:1) Totes les residències visitades,excepte la de Sa Pobla (que depèn dela C.A.) estan assistides per monjes,amb o sense ajuda de personal extern.2) Per totes, els han recomenat quetenguin molt en compte la situació delrecinte. Que estiguin dins el pobleja que es l'única manera d'assegurarque els residents puguin participaren la vida social del poble i seguirel contacte amb el medi de vida anterior.3) També es un fet clar que les residèn-cies visitades tendeixen a estar ocupadesper persones majors de 80 any, o siguide la 4a Edat.4) Es un fet unànim que a totes hi hacola per entrar.5) A pesar d'aquest fet, per tot elshan aconsellat, que evitin el "gigantismo1.1
No han d'ésser grans amb el fi de preser-var i permetre l'ambient familiar entreels residents i entre aquests i el perso-nal que els assisteix.
Quan analitzen el tipus de residèjieia que necessiten, diuen lo següent:1.- Al tratar de situar nuestro estudioen el momento actual de nuestro pueblo»nos hemos encontrado con una circunstan-cia que es necesario esclarecer. Esmuy probable que, de una forma totalmenteinvoluntaria, haya gente que aprticipade una forma muy activa en esta problemá-tica y que, al hablar de Residencia,tiene en mente una Residencia-Hotelen la cual se pueda residir y comerpagando 25.000.-fk al mes... y que eldéficit sea cubierto por el Ayuntamientoo sea por todos nosotros.2,- Esta idea de Residencia se contraponeclaramente a la otra de Residencia desti-nada ã llenar la necesidad social de
albergar a aquellas personas que notengan otro medio ni lugar.3,- En nuestro parecer, la Residenciano debe se miserable, pero sí debe sersobria. No sólo en sus elementos materia-les sino sobre todo y fundamentalmenteen su forma de ser y funcionar.4.- A tal efecto, conviene subrayarque sería muy conveniente definir clara-mente los objetivos de la Residenciateniendo en cuenta que se trata de unaResidencia municipal y no privada, locual determina de antemano su finalidadcasi exclusivamente social. •5,- Estos objetivos podrían muy bienser los que se enumeran a continuación.Estar enumeración no es más que un bosquejo o, por así decirlo, una primera refle-xión sobre este tema:a) Dar cobijo y/o alimentación y/o otrotipo de ayudas que sean necesarias aaquellas personas, prioritariamentede nuestro municipio, que no tenganotro medio ni lugar o cuando su avanzadaedad o su condición personal o familiarasí lo determinen y justifiquen.b) La Residencia debe ocupar el lugarde la familia, asumiendo sus responsabilidades, solo cuando aquélla no existao no actúe como tal. Lo contrario seríacontribuir al debilitamiento del nexofamiliar y a un progresivo relajamientodel cumplimiento de las obligacionesque cada familia tiene con sus ancianos.c) La Residencia debe estar integrada,como una pieza más, en un conjunto deinstituciones y acciones encaminadoa cubrir las necesidades de la tercera
y de la cuarta edad. A tal efecto esmuy recomendable el potenciar los clubs,los centros y las actividades de terceraedad. Por otro lado, como més tardese dirá, es importante el comenzar adesarrollar la temática de la AsistenciaDomiciliaria.
Ensayo de proyección del problemaen el tiempo.
1.- Como dice el encabezamiento,tratamos en este capítulo de ver cuálserá nuestra realidad social dentrode 20 años.2.- Es un hecho el que la tendenciade la solución en el futuro no radicatanto en potenciar las Residencias comoen la Asistencia Domiciliaria.3,- Hoy en día una persona, a los 65años, no es la destinatària de la Residen_da. Tomando en consideración la vejez,no la salud ni otros condicionantes,podríamos fijar la edad de ingreso enla Residencia en una edad que bordealos 80 años.4.- Pero de 65 a 80 años, van 15. Lapsolargo en el cual muchas personas, porcausa de su soledad o por negligenciade sus familias, tienen necesidadesdiversas a las que se puede prestarasistencia sin necesidad de internamientoen la Residencia. Ello dejaría plazaslibres en ésta y disminuiría los costeseconómicos y sociales de la asistencia.5.- Siguiendo este orden de ideas, laResidencia acogería tan sólo a personasde muy avanzada edad o aquellas otrasmés jóvenes cuya condición así lo aconse-jare, que no tuvieren otro medio ni1ugar.6,- Dentro de 20 años es casi seguroque gran parte del colectivo de terceraedad, incluidas las mujeres, sepa condu-cir y de hecho conduzca algún tipo devehículo a motor. Esto facilita el proble_ma de la ubicación pero conlleva lanecesidad de que la Residencia debacontar con un amplio espacio destinadoa aparcamiento.7,- El punto anterior corrobora y facili-ta la idea de Asistencia Domiciliaria.En efecto, la Residencia, además desus funciones específicas, podría serel centro donde se diera alimentación,mediante los correspondientes comedores,a personas solitarias todavía en edadque les permita vivir en su casa. Tambiénpodrían prestarse desde la misma otrosservicios tales como lavado de ropa,etc...
Tot seguit parla de l'ubicació,-cosa que a Sant Joan, pareix ja tenimresolt- i fa una reflexió de la possibi-litat de dues residències, -pensem queells tenen dos nuclis urbans-. Damuntaquest particular diuen:4.- Perú el optar pur dos Residenciassí que significa tener que actuar entodo momento teniendo en cuenta la solu-ción final. Y no hay que dar ningúnpaso contrario a este fin. Un ejemplo:La Residencia "en medio" está claramenteen pugna con la idea de "dos Residencias".5.- No tiene que asustarnos el dejarla opción de la Residencia "en medio"aún en este momento en que es consideradapor casi todos los sectores como laopción mejor.Y no tiene que asustarnos por dos razonesfundamentales:- En pñ.rmer lugar porque es una huidahacia adelante de las otras dos opciones.Es decir, se toma ésta por no tenerque decidir si la Residencia se haceen Capdepera o en Cala Rat jada. Perouna huida es una mala razón.- En segundo lugar pero menos importante,por.que la verdad es que está en claracontradicción con lo que los propiosancianos realmente desean. Aunque ahora,por razones de oportunidad, parezcanmanifestarse de otra forma.En efecto, lo último que los ancianosdesean es un espléndido retiro dorado,apartado de todo bullicio y aisladode la vida del pueblo en que siemprehan vivido.Muy al contrario, es notorio y conocidode todos, su afán de contacto con losdemás, de visitas, de paseos, su búsquedade la vida. No del aislamiento.Esto no necesita demostración. ¿Cuáles sino la gran razón del enorme éxitode los Clubs de Tercera Edad? Nada másu nada menos que han roto con el ^aisla-miento individual de las personas enese período de su vida.
Fent l'anàlisi d'aquesta solució,posa exemples relacionats amb l'hostele-ria, i diuen que en conecció comuni^at-residència, el menjador podria servirmenjar a externs (no internats) i labugaderia, rentar-lis la roba. I perdescontat que la residència podria estarconectada amb les activitats del Clubde Tercera Edat.
Segueix a la pàgina 2.
OpinióUN SI A EUROPA
Els parits polítics tenen l'obliga,ció de definir " d'una forma clara, notan sols quina acció política pretenendur a terme en un termini concret; sinóa més explicar netament a la poblaciócap a on volen anar. Tenen el deure ide fer arribar a tothom, no tan solsles passes que van donant en cada moment,sinó també cap a on condueix el camípel qual volen dirigir, guiar, la socie-tat. Han d'exposar d'una forma transpa- 'rent i sense subterfugis l'orientació,el nord, que volen donar a l'Estat.Han de manifestar quin és el seu projectepolític. En el nostre cas, el projectepolític d'Espanya.
Europa, els pobles europeus,base o fanament de tota la civilització >occidental, al llarg de tota la història •s'ha anat disputant entre sí, l'hegemoniaJHan estat sempre en litigi per veure jquina era la nació més forta, i dominat, jQuina era la nació més poderosa. Després ¡d'haver sofert dues guerres durant aquest isegle en el seu propi sòl, en el seu pro-pi terreny, van entendre els europeusque no era aquest el millor mètode deresoldre les seves discrepàncies. Montres;tant havia sorgit un nou país occidentalque sortia enfortit de la nova situació,i s'afirmava com a país predominant.
Actualment, després d'un tempsque ja duim de crisi econòmica, queencara patim, hi ha dos paisos tecnològi-cament i econòmica, mes avançats quela resta: USA i el Japó. Els paisoseuropeus, tots els paisos europeus,estan a una mica de distància d'aquestsdos. Tecnològicament xerrant, s'entén.I, l'anàlisi que fa cadascun dels paisoseuropeus per separat, des del punt devista alemany, francès, italià, belga...és que dificultosament, a mig termini,podran recuperar el terreny perdut pertal d'abastar ambdós paisos. S'han donatcompta els membres de la vella Europa,que una cosa que cadascun d'ells soli per camins diferents no podien aconse12
guir, junts si que tenen l'oportunitatde fer-la. Ajuntant esforços és factiblede no perdre el tren del progrés.
Espanya, democràtica jove quecamina a partir de l'any 75, parteixd'una situació peculiar. Per distintesraons, històriques i d'estructura econò-mica es troba en una situació desfavora-ble respecte dels seus germans europeus.
La crisi econòmica l'ha efectada tant,-o una mica més- com a la resta delseuropeus. Evidentment, si difícil eraper a un altre país superar la crisi,per a noltros ho és encara un poc més.
No cal recordar aquí lá fita his-tòrica que representa entrar a formarpart de la Comunitat Econòmica Europea.Però la CEE, present, no és més quel'inici d'un projecte polític cap alqual s'està avançant. La integraciói coordinació continuada dels diferentsmembres de la CEE és un fet clar i unobjectiu de tots els distints paisosintegrats cap al qual s'hi va. No estrac-ta, per tant, d'integrar-se únicamenti exclusivament en la part econòmica,sinó que existeix una voluntat ferma,per part de tots, de fer-ho en els dife-rents aspectes.
L'Europa econòmica, l'Europa soci-al, l'Europa cultural,... és un projectede futur al qual creim que s'ha d'anar.Creim els socialistes que s'hi ha d'anar.Volem que es faci escalonadament, pasa pas. Cap a una unió d'Europa.
I si estam amb això, hem d'estartambé per la integració d'Espanya enel seu sistema de defensa. Encara queen aquest sistema hi participin altrespaisos no europeus. Però, al cap i ala fi, és el sistema que elegirem elseuropeus per a la seva defensa.
Concretament, el sistema europeude defensa és l'Aliança Atlàntica, enel qual, -per motius d'espai no ho exposa_ré en aquest article- hi som des defa 4 anys. Per ser un tema de trancenden-tal importància el Partit Socialista,el PSOE, ha cregut convenient posara votació la nostra continuïtat, enaquest sistema de defensa, en un referèn-dum. I han votat afirmativament totesles persones que sintonitzen amb aquestprojecte polític europeu de futur.
Valentí Valenciano