on£ Joan/ci/13 MARC 1984 - NQ 139 REVISTA QUINZENAL

Sânt JoanBolletí-revista quinzenal SANT JOAN

DIRECTOR: Carles Costa Salom13 de Març de 19840 N

0 139Edita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

COL·LABORADORS

Miquel FloritJoan JaumeJoan MatasGabriel FerriolMiquel GayàVicens MillánAntònia CostaJerònima MoreyTomeu CompanyMateu BoverCliment PicornellJosep MayolJoan Font

NOTA=

Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels seus propis autors.

El nostre paisà Don Miquel Gayà i Sit-jar va tenir una part molt destacada en -l'homenatge literari que es va celebrar -al poeta Guillem Colom a Alaró. Hi pronun-cià una conferència sobre els valors de laseva obra poètica, que va ser molt aplau-dida. L'acte va tenir lloc el 22 de marçmassât.

I el 31 del mateix mes i en ocasió d'e-eser declarat Fill Il·lustre de Muro el pintor Joan Miralles i Lladó, també Miquel Gayà va ser l'encarregat de pronunciar a l'Ajuntament el discurs biogràfic del citatpintor. Presidien les autoritats el Presi-dent de la Comunitat Autònoma D. GabrielCañellas i el President del Consell Insu-lar de Mallorca D. Jeroni Alberti.

2-58

AIXÍ FOU. A SANT JOAN, el febrer 84

Enguany ens ha donat un dia més,aquest de gelades i fredors,les ventades danyaren els hivernadors,encatifaren de flors d'ametler.

Com antany, també feren campionesles del voleibol femení:a Xàtiva varen acudir,i en aquesta final foren les segones. (1)

S'ha convocat, com és tradició,nostre certamen de Poesia,que és un acte de la Romeriaque celebram a Consolació.

A Ciutat, homenatge merescut (2)al nostre poeta Gayà Sitjar:nosaltres el volem felicitar,dins les lletres és ben conegut.

A l'escola, se celebrà desfilada, (3)i concurs de disfresses animat,el bon gust no fou escatimat:tots els disfressats foren una monada.

Amb plogudes, el febrer vàrem despedir,la neu donà a les muntanyes blancor,però les cistrenes seguim sense omplir,els nostres camps cobraren verdor,

Joan Jaume

Notes.- (1) Representant les Illes Balearsl'equip juvenil femení acudí a les finals-del Sector llevantí, els dies 25 i 26.(2) Se celebrà el dia 22 en el Casal Ba4a-guer, amb motiu del 40è aniversari de lapublicació del seu primer llibre.(3) Aquesta festeta de carnaval esdevinguéel dia 26..

S U M A R I

Don Miquel Gayà SitjarAixí fou, el Febrer...V Semi Marathón Sant JoanFutbol - JuvenilesDía ForestalNoticies de la Comunitat AutònomaMpusica a Sant Joan (Mestre Xim)MeteorologiaL'EsglésiaInvalidez PermaneteXIII Certamen Poètic Verge de Consolació

3 - 59 Atletismo

V Semi Marathón Sant loanMás de 600 atletas, a los que acompa-

Más de 600 atletas, a los que acompa-ñaban numerosos familiares y amingos,fueron los que durante las horas dela mañana del pasado domingo, disputaronen Sant Joan las 15 carreras programadasde las diferentes categorías y distancias

En cuanto a participación local ,las féminasobtuvieron la mejor clasifica-ción, así cabe decir, que en la primeracarrera Cati Karmany consiguió el primerpuesto en la clasificación general ensu categoría,

En Benjamín femenino, María Alzamorafue la tercera y en la categaría juvenilSenyior, Antonia Fontirroig conseguíala segunda plaza.

Como novedad un grupo de mujeres(jóvenes madres), quisieron demostrarsu buena forma física y mejor humor.Nos ofrecieron una emocionante carreraque fue incluid a última hora en elprograma.

La mejor clasificación masculinase la apuntó Sebastián Jaume, consiguien-do un 2a lugaar en la categoría de Militares no federados.

Por lo que respecta a la categoríamáxima podemos decir que en la líneade salida estuvieron lo mejores atletasde la Provincia.

Las últimas pruebas fueron presencia-das por el Conseller de Cultura y Depor-tes, Sr. Gilet a quién acompañaba suesposa e hijos. Con esta su presenciaquiso afirmar la importancia que aldeporte y en especial al atletismo,le concede la Comunidad Autónoma.

A continuación les ofrecemos los3 primeros clasificados de las dife-rentes categorías.

J.Capó Felani-II M

CLASIFICACIONES

Mini Femenino:1a Cati Karmany Jaume Sant Joan2a Margarita Vidal Porreras3a María Ramal Gea J.Capó Felanitx1a local Cati Karmany Jaume47 participantes

Mini Masculino:1Q Esteban Barceló Cerda Montuiri2a Miguel A Moll Servera Porreras3a Pep Lluis Vidal Porreras1Q local Miguel Verd Gaya35 participantes

Benjamín Femenino:1a Isabel Duran Gómez Atlètico Campo:.2a Catalina Bauza Blanch Montuiri3a María Alzamora Bauza Sant Joan1a local María Alzamora Bauza34 participantes

Benjamín Masculino:1° Juan Pons Mas2a Basilio Martín Cerro3a Jaime Blanch PorrerasIe local Arnaldo Català Company50 participantes

Alevín Femenino:1a Carmen Raja Torres2a Antonia Tous Cerda3a Damiana Molí1a local Cati Juan Dalmau30 participantes

Alevín Masculino:1a Mateo Bennasar Albons2a Juan Vives Alvarez3a José Pérez Coll1a local Miguel Sastre Bauza56 participantes

Infantil Femenino:1a Catalina López Gea2a Alfonsa López Gea3a Juana Ramal Gea1a local Cati Bauza Ginard18 participantes

Infantil Masculino:Is Antonio Peña Picó J.Capó Felanitx2a Julián nicolau Munar Independiente3a Francisco Domínguez Muñoz At.Pollensa1a local Benigno Company Pérez33 participantes

Circulo SollerMontuiriPorreras

J. Capó Felanit*San Francisco

ii u »

J.Capó Felanitxu u

Esports 4-60

Juvenil Senior Femenino:Ia Araceli Ollé García Hemes2- Antonia Fontirroig Guai Sant Joan3a María Sánchez Muñoz Hermes1a local Antonia Fontirroig Gual14 participantes

10a Juvenil Masculino1Q Bartolomé Torrens Gili Círculo S.2e Jaime Luis Bernat Círculo S.3s Francisco Duran Gómez Atl. CamposIs Local Bartolomé Nicolau Català41 participantes

11a VeteranosIe Bassilio Matínez Jiménez Bodega Oliver2a Juan Barceló Prohens Montuiri3s Lorenzo Ordonez Martínez Firipides25 participantes

12 Militares no federadosIe Juan Massanet2s Sebastián Jaume3Q Guillermo GayaIe Local Sebastian Jaume8 participantes

13 Juniors Masculino1Q Vicente José Ogazón Marín Bodega Oliv.2s Juan Pablo Martínez Asper Penal.3a Bartolomé Serra Matas Sta. María12 participantes

14 Mujeres1a Jerónima Mesquida2a Olga Provenzal3a Francisca Martorell14 participantes

15 SeniorsIs Mateo Domínguez Sánchez2s Francisco Gomáriz3s Antonio Bordoy Moya1Q Local Amador Bauza Bauza56 participantes

AltosS. JuanIndependiente

HermesIndependienteHermes

JUVENILES.-

(25-3-84) Juv. Dep. INCA 4 - SANT JOAN OPartido jugado contra el lider y que se

perdió por cuatro goles a cero. La primeraparte finalizó con el resultado de tres -tantos a cero. En los segundos cuarenta ycinco minutos el equipo local únicamentepudo marcar un gol más.

(1-4-84) SANT JOAN 6 - LLUBI 2

Excelente resultado conseguido por elSant Joan que en todo momento jugó mejor y

Guillermo Mas

dominó más que el equipo visitante, lo quehizo que el resultado final supiera a pocoEl Llubí aunque únicamente se presentó condiez jugadores empezó marcando lo que denada les serviria ya que el Sant Joan con-seguiria empatar y adelantarse con todo merito. La primera parte terminó con el re-sultad.o de tres goles a uno, goles marca-dos por Tomeu Nicolau, Juan Jaume y JuanBauza. En la segunda parte Juan Jaume denuevo incrementó la diferencia a cuatro, -marcando luego el Llubí un nuevo gol perode nada les serviria ante un Sant Joan pietórico que volvió a marcar dos tantos más,transformados por José Ferriol y GuillermoMas.

(8-4-84) CONSTANCIA O - SANT JOAN 2

Nueva victoria del Sant Joan en Inca -que sigue jugando magníficamente. El pri-mer gol lo marcó Juan Jaume, gol marcadoen la primera parte, en los segundos cua-renta y cinco minutos la ventaja del equippò del Sant Joan se vió aumentada graciasa un gol de magnífica factura transforma-do por Guillermo Mas.

Bartolomé Company

5 - 6 1 De les IllesXIII DIA

FORESTAL MUNDIALEl Dia Firestal Mundial és una data —

simbòlica per evocar públicament la impor-tància del bosc en particular i la Naturaen general, i en concret de la seva conservació.

Aquest Dia es celebra el 21 de març ambl'entrada de la primavera, i respon a unainiciativa espanyola davant la FAO, accep-tada per molts d'altres membres d'aquestaorganització internacional.

A les Balears, on ja es compta amb unacerta tradició de "dies de l'arbre", la -Comissió Provincial del Dia Forestal Mun-dial ha volgut, enguany, promoure un millo:coneixement públic dels temes conservacio-nistes organitzant un cicle de conferencie;sobre el bosc i la natura mediterrànea ambla participació de tècnics i científics -especialistes, tot emmarcat en els actesd'aquest Dia (Concursos escolars, commemo-racions en els medis de comunicació, etc..

L'ENSENYAMENT DE LA LLENGUA

Constituida la subcomisió tècnica pera la elaboració de programes sobre l'ensa-nyament de la llengua i la cultura de lesBalears.

A les 13 hores del dia 7 de març, tin-gué lloc l'acte de constitució de la Sub-comisió Tècnica encarregada de la elabora-ció de 1'ensanyament de la Llengua i la -Cultura de les Balears, presidit per el -Conseller d'Educació i Cultura.

En aquest acte, en el que han estat presents també els membres de la Comisió Assessora de Política Lingüística. Francesc -Gilet ha insistit, des de la unitat lunguítica del Català, en la necesitat de duraterme un treball de concens. El Consellerd'Educació i Cultura ha intercanviat opi-

ons amb els membres de la subcomisió tèc-nica citada, la qual ha quedat estructura-da en tres grups corresponents a les diverses àrees d'ensenyament. EGB, BUP i FP.

EL CONSELLER D'AGRICULTURA I LA UPM.

Entrevista del Conseller d'Agriculturai Pesca amb una representació de Unió dePagesos de Mallorca.

La problemctica dels escorxadors, lescampanyes obligatòries de sanatjament dela ramaderia bovina i ovina així com lacorresponents al sector "dels porcs son elstemes més importants tractats a lo llargde la reunió que dia 8 de març mantingue-ren el Conseller d'Agricultura i Pesca ambmembres de Unió de Pagesos de Mallorca.

Joan Simarro informà a UPM d'una sèriade reunions a celebrar amb els baties delstermes municipals afectats per la reformadels escorxadors per tal d'examinar els -problemes que plantetja la normativa en vigor a cada cas particular i els terminis -fitxats per a la culminació de les obresd'adaptació.

Referent a les campanyes de sanetjamentde la ramaderia bovina i ovina, el Conse-ller anuncià que aquestes començarien enels termes de Campos i Ses Salines, a l'I-lla de Mallorca.

Un altre dels temes tractats en aquestareunió fou el referent a la campanya pera l'extensió de la pesta porcina africanai pesta clásica sobre la qual Joan Simarroinformà que s'estudiarà la possibilitat deque tenguin caràcter obligatori.

Les vies de circulació del remat, l'en-trada al Mercat Comú i la seva repercusióa l'agricultura i ramaderia de les Balearsel cost de la maquinària agrícola i la ÍOF-mació d'agrupacions sectorials foren tambassumptes tractats. Respecte a la consti-tució d'un orguen consultiu, format per a-gricultors i ramaders així com per repre-sentants d'organitzacions agràries, els -representants de UPM presentaren una proposta on exposen l'opinió del sindicat sobrela composició de dit orguen.

COMUNITAT AUTÒNOMADE LES

ILLES BALEARS

Aquest poble 6-62

. MUSICA A SANT JOAN

Mestre Xim

Joaquim Sorell i Vaquer, va néixera Sant Joan, l'any 1.843 i va morirals 92 anys, essent casi completamentcego, el dia 7 de setembre de l'any1.935.

Se va casar amb Bàrbara Bauza Monse-rrat, també santjoanera.

Joaquim Sorell, conegut per MestreXim, va ser un home extraordinari, quede nin va estar al Monestir de Llucde "Blauet" a on va estar fins els 15anys.

A Lluc, planter de músics, va pren-dre les primeres lliçons de solfeig,allà va estudiar música, ocupant unsdels primers llocs del Curs.

L'any 1.916, Mestre Xim era el direc-tor de la Banda de Música de Sant Joan,prenint la batuta que havia deixat vacantEl Lluisset de Manacor.

Se pot dir que Mestre Xim va ensenyartots el músics vells de Sant Joan.

Era un músic complet, que sabia lesquatre notes.

Sabia escriure solfa i compondre.Va compondre una jota titulada "Hijos

del Pueblo".Altres informants, donen com a títol

d'aquesta jota composta per Mestre Xim"Ecos del Pueblo"; Jota .que per altrapart durant molts d'anys va tocar laBanda de Sant Joan.

Aquesta partitura, pareix que seva perdre, ja que en aquells dies lamúsica s'havia de copiar o escriurea mà.

Tenia Mestre Xim, una caixa, unad'aquelles caixes antigues, plena de par-titures. No sabem a on anaren a pararaquelles partirures, un tresor, talvolta, més d'una original o inèdita,que mos permetria estudiar de prop elvirtuosisme de Mestre Xim.

Pareix que els seus familiars nosentien el mateix apreci i sensibilitatper a la Música, com els sentia MestreXim. No és estrany, que en els darrersanys de la seva vida, essent casi comple-tament cego,seguia ensenyant solfeigi música a nins, que als més avantatjatsels volgués regalar aquelles pertituresque ell tota la vida havia conservatcom untresor, dins la caixa gran.

Conten i el mateix ho contava alsseus alumnes, que Mestre Xim, tan bon

músic com bona persona, en una ocasióse va veure ambolicat en el robatorid'un bou, i per tal motiu el tancarena la presó de Manacor. Les hores nopassa-ven dins la presó, i més a un home dela seva sensibilitat i bondat. Per passarel temps, demanà al canceller si tenia0 li podia fer arribar una guiterra.Tant va pregar al canceller, que n'hidugueren una. I Mestre Xim comença atocar. El canceller estava admirat,lo mateix que els altres presos.

Al mateix edifici municipal, hihaviauna sala a on ensaiava la Banda de Mana-cor.

El canceller va dir al Director dela Banda:

-Aqui baix en tene un que toca moltbé.

El Director se va interessar perMestre Xim, fent-li un grapat de pregun-tes.

Mestre Xim negava que fos músic,però el Director se n'adonava que estavadavant un músic excepcional.

Quan li va demanar quin era el seuinstrument que millor sabia tocar, MestreXim digué:

-Duis qualsevol instrument i elprovaré.

A instàncies del Director, MestreXim passà a la plantilla de la Bandade Manacor fent de jardiner de l'Ajunta-ment, baix del jurament de no faltar,1 ja no va fer mes presó. Acaba le sevacondena fent de jardiner i músic del'Ajuntament.

Moltes són les anècdotes que contende Mestre Xim, que demostren les sevesdots extraordinàries de músic virtuós,i que recorden les persones majors.

El seu ofici o feina era el de ca-rreter. Per això les seves sortidesfora del poble de Sant Joan eren fre-qüents.

Conten que una vegada que baixàa Ciutat carregat de porcs grassos,uan vegada descarregat, i deixada labèstia i el carro a l'Hostal de SesEnramades, per passar la vetlada anarenamb un altre company carreter al cafède la porta de Sant Antoni, a on unparei de músics de no massa qualitat,acompanyaven un grepat de ballarinesi cantadores, que mostraven mes pinturaque art. Mestre Xim cansat de la faltade qualitat de l'espectacle, demanàal trompeta del grup, si li deixavael seu instrument. Mestre Xim, agafà

7-63

la trompeta icomençà a tocar amb tantaqualitat i maestria, que s'aturarenles ballarines, i ben pronpte tots aquellclients del cafè, deixaren la seva taulai ballarines i cantadores, tothomenre-voltà Mestre Xim.

En una altra ocasió, que va ferun viatge amb el carro i la bistía aSanta Margalida, quan arribà a l'hostali trobà un home vell que tocava un violídemanant llimosna, Mestre Xim que duiadins ell la música i una gran bondat,agafà el violí d'aquell vellet o començàa tocar, aconseguint amb mitja horatal quantitat de doblers, com en aquellpoble no havia aconseguit amb tota lasetmana de captar i tocar.

Miquel Florit Huguet

Varis

El equipo femenino de Woleibol deSant Joan, viajará el próximo viernesdia 13 a Lérida para disputar las semifi-nales del campeonato de España de sucategoria, frente a los equipos represen-tantes de Valencia, Leon y Catluña.

Les deseamos ' la mejor clasificaciónpor el bien del Woleibol de todo Baleares

NOTA DE LA REDACCION=

Se comunica a los suscriptores que lacuota para el presente año es de 1.200pesetas. La que pueden hacer efectivaa su mejor comodidad.

Gracias anticipadas

-/Ht dicho "Ding Dong", no 'Ding Ding'/

Un solfi:

Mallorca.CONSELLINSULARDE MALLORCA

meteorologiaDio

1

2

3

4

S

6

7

8

9

IO

II

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

2223

24

25

M

27

28

2«

30

3l

PRtClPI-TACION

mm

4L3&' -

zv-

,

(

MtUOROSOBSERVADOS

m

/

^

_,

-^

f

•

•

-̂ "

^^

. — "1

— -

^-—

p.

t

»

•

^x-

.̂

S

^

^"

VltNlODOMI.

N«/N \I/

rfW

— -.

)

Precipitación total del mes

Nombre de la .Estaciónb1-..: . . u .in i

Provincià / ~À Número

&W£l\RtS ^ í - UMes Año

^ N t L R O m4Observador

flflTep RftRm r\ vtArn-s

Suma

3VM

Suma

I

6 3 4NUMERO DE DIAS DE:

Nieve *Granizo ATormenta [<£ . .Niebla =Rocío oEscarcha >__,Nieve cu brió suei og^

DIAS PRECIPITACIÓN<f 0 1 fin i

S 011 A

> ião> 3dO

PWCIPITACION \ 2.L „ „VMÀXIMA EN UN DIA I *• *» f

Suma Viento dominante

Ei Iti tin Ei il d!i diJ, ___ '« *•«• •*« I'«"

3> ¿/ 'g ram «\fr R/ ÜX

Datos facilitados por la estaciónJuan nùmero 1. Mateo Bercelo Matas.

San

8-64

Viene de la pagina 10

No se exige período de cotización pre-vio si la Invalidez procede de accidentesea, o no laboral, o de enfermedad pro-fesional.

Nacimiento del Derecho;Por norma general el derecho se inicia

el d'ia en que se declare la situaci'on

el día en que se declare la situación deInvalidez Permanente.

Duración del Derecho;-Indemnizaciones a tanto alzado:

-Indemnizaciones a tanto alzado: nohay .duración.

-Las pensiones, al tener carácter vitjìlicio su duración es indeterminada. Noobstante, estas características, puedenser alteradas por ser la Invalidez objetode revisión periódica.Extinción del Derecho;-Por revisión de la Invalidex declara_

da.-Por haber pasado el beneficiario a

ser pensionista de jubilación.-Por fallecimiento del beneficiario.Abono de la Prestación:

Las pensiones se abonan mensualmente,con dos pagas extraordinarias, salvo enlos casos de acciedente de trabajo y en-fermedad profesional, en que éstas estándistribuidas proporcionalmente dentro delas mensualidades ordinarias.

Guillermo Gaya

DIADA AUTONÓMICA

Eis dies 3 i 4 de març, coincidint ambel primer aniversari de la promulgació del'Estatut d'Autonomia de les Illes Balearssecelebrà a Menorca la Diada de l'Autonomieorganitzada pel govern de la CA a través-de la Conselleria de Cultura. Durant aquestcap de setmana se celebrares distints actesinstitucionals, culturals, folklòrics, espcportius, etc.

Aquesta diada anual se pensa realitzar-la un any a una illa distinta.

L'ESTATUT PER A TOT-HOM

Coincidint amb el primer anivesari del'entrada en vigor de l'Estatut d'Autono-mia, la Comunitat Autònoma a través de laConselleria d'Educació i Cultura; ha editatun llibre dirigit, principalment, a la po-blació, amb una finalitat didàctica.

Aquesta obra, titulada "L'Estatut per atot-hom" es repartirà a tots el alumnes -de 6 d'EGB de Balears i ha estat realitza-da pel Col·lectiu Pedra Foguera.

9-65

CONDICIONS DE L'ESGLÉSIA AVUIEl Bisbe de Mallorca amb motiu de

la Quaresma ha dirigit des de la Seu laparaula als diocesans concretant lescondicions que deurà reunir l'Església deMallorca per a complir avui la seva mis-sió: Fidelitat a Jesucrist, audàcia, co-rresponsabilitat, entrega al món.

Fidelitat a Jesucrist.- Ésser feel aJesucrist, vol dir, adhrir-se fermament:A Jesucrist, pobre, humil i servidor.Tenint per privilegiats els germans méspetits i imitant l'estil de Jesús en po-bresa, humilitat i esperit de servei.

-A Jesucrist crucificat. I deixar-secrucificar amb Ell per un compromís va-lent amb els homes que sofreixen i peruna veritable inmolació.

-A Jesucrist ressucitat. Vivint latrascendencia del seu Regne sobre totsels temps i experimentant l'esperançade saber-se "ressuscitats" amb Ell,qur vence el mal.

Audàcia.- Ser audaç, vol dir: atre-vir-se a convertir-se , abandonant totel que estigui en contradicció amb Jesu-crist, per venerable, antic o còmode queens pugui parèrixer,

-Proclamar el missatge evangèlicsense complexe ni por.

-Criticar i denunciar valentment totquant dins ella mateixa o en el mónal qu es enviada, es contradiu amb l'E-vangeli.

Corresponsabilitat.- Ser corresponsa-vol dir: Que contruiguem entre tots launitat vertadera de la nostra Esglésiaen la legítima i necessària varietat

de tots els seus membres i òrgans.-Que cada u "respongui" de la pròpia

parcel·la de vida i acció en l'Esglésiaamb seietat i eficàcia.

-Que al propi temps, tots responguemdels demés, obrint-nos els uns als altrescompletantnos, comprenent-nos, ajudantnos

Entrega al món,- Ser entregada almón, vol dir: Que no sia "per a si ma-teixa", sinó "per als demés", sal, llumllevat per a tots.

-Que assumesqui el diàleg amb lacultura, amb al món obrer i rural, ambla joventut sense pors i amb tots elsriscs.

-Que sàpiga se l'Església que prepariel demà, perquè estigui més mirant alfutur que al passat.

Mn. Gabriel Ferriol Antich

L'Església

SETMANA SANTA

Diumenge, 15 d'Abril: Dia del Ram.Dematí: A les 10'30, benedicció de ramsi palmes, processó i Missa Major.El vespre: A les 7'30, celebració peni-tencial dels pares i nins de primeracomunió per a rebre el Sacrament dela Penitència.

Dijous, 19: Diada de l'amor fraternal.El vespre: A les 8'30, missa amb celebra-ció de la cerimònia del Lavatori delspeus.A les 9'30, processó penitencial ambla Imatge del Sant Crist de la Sang.A les 11: Hora Santa.

Divendres, 20 d'Abril: Celebració dela passió del Senyor.El vespre: A les 8'30, Funció Litúrgi-ca pròpia del Divendres Sant.

Dissabte, 21 d'Abril: Vetlla Pasquala la nit Santa.El vespre: A les 8'30, funció de lavetlla de Pasqua on s'administrarà elsacrament del Baptisme.

Diumenge,22 d'Abril: Pasqua de Ressurec-ció.A les 10'30: Funció del Matinal i MissaMajor.

MOVIMENT PARROQUIAL

Passaren a la Casa del Pare:-Margalida Gaya Matas: 19-III-84-Martí Company Jaume: 26-III-84-Juanaina Matas Gaya: 30-III-84

CONSULTAS4 - INVALIDEZ PERMANENTE

Es la situación del trabajador que, depues de haber estado sometido al trata-miento prescrito, presenta reducciones a-natómicas o funcionales graves que dismi-nuían o anulen su capacidad laboral.

La Invalidez Permanente se gradúa ini-cialmente y se revisa periódicamenteen los siguientes GRADOS:

A)- Incapacidad Permanente Parcial pa-ra la profesión habitual;

Es aquella que sin alcanzar el grado dtotal, ocasiona al trabajador una disminución no inferior al 33% en su rendimien-to normal para dicha profesión, sinimpedirle la realización de las tareas -fundamentales de la misma.

Cuantía; Consiste en una indemniza-ción a tanto alzado. El pago de 24 mensualidades de la base reguladora.

B)- Incapacidad Permanente Totalpara la profesión habitual;

Es la que inhabilite al trabajadorpara la realización de toda o de lasfundamentales tareas de dicha profesión,aunque puede dedicarse a otra distinta.

Cuantía; Consiste en una pensiónmensual cuyo importe es el 55% de la basereguladora. Excepcionalmente y paralos trabajadores menores de 60 añospuede ser sustituida por una indemniza-ción a tanto alzado.

C)- Incapacidad Permanente Total"Cualificada".

Se define igual que la IncapacidadPermanente Total pero ha de darse lacircunstancia de que por razones deedad, falta de preparación, circunstanciasocio-laborales u otras similares, sepresuma dificultad para obtener un empleodistinto al habitual.

Cuantía; Consiste en una pensiónmensual cuyo importe es el 55% de labase reguladora incrementada en un 20%más; porcentaje que se suspenderá duranteel período en que el trabajador obtengaempleo.

D)- Incapacidad Permanente Absoluta;Es la que inhabilite por completo

al trabajador para toda profesión uoficio.

Cuantía; Consiste en una pensiónmensual cuyo importe es el 100% de labase reguladora.

10 - 66

E)- Gran Invalides;Es la situación del trabajador afec-

tado de Incapacidad Permanente que,por consecuencia de pérdidas anatómicaso funcionales, necesite la asistencide otra persona para realizar los actosmás esenciales de la vida: comer, despla-zarse, etc.

Cuantía; Consiste en una pernsiónmensual cuyo importe es el 150% delsalario real.

Revisión de la Invalidez Permanente;Se extiende al grado de Invalidez

declarado. La revisión puede ser a causade: a) agravación, b) mejoría y c) errorde: a) agravación, b) mejoría y c) errorde diagnóstico.

Los plazos para la revisión son;-La primera revisión a partir de

los dos años de haber sido declaradala Invalidez.

-Las posteriores revisiones se hacenanualmente.

-Cumplidos los 65 años no procedela revisión.

Los efectos que produce la revisiónson:

-Cambio del grado de Invalides.-Cambio de la cuantía.-Extinción de la Invalidez.

Beneficiarios :en alta

oocaH00K)

-Trabajadores afiliados yo situación asimilada al alta.

A efectos de esta prestación se consi- Ä

deran de pleno derecho afiliados y enalta cuando la Invalidez deriva de acci-dente de trabajo o de enfermedad pro-fesional.

-Tener cubierto un período de cotiza-ción de 1.800 dias dentro de los 10años inmediatamente anteriores a lafecha en que causó baja en el trabajo.

<D

01300•H00

11 - 67 CulturaXIII Certamen Poètic

V E R G E DE CONSOLACIÓA C T A

Dia 28 de març de 1984, reunits a Palmeels elements que formen el Jurat Qualifi-cador del XIII Certamen Poètic "Verge deConsolació", integrat pels senyors MiquelPons Bonet, Dolors Corbella Gili, Josep M.Casazayas, Catalina Calfell i Miquel Gayàque hi actua de Secretari, acorden per umnimitat fer públic el present

VEREDICTEExaminades les 21 composicions que con-

cursen a aquest XIII Certamen Poètic, con-cedeixen per unanimitat el primer premi -dotat amb 10.000 pessetes i Placa d'honora la poesia que du per títol Llum de con-sol, lema: "En veu baixa".

També per unanimitat concedeixen un primer Accèssit amb Placa a la poeria tituladda Que bella fou la diada!, Lema: Nostàl-gia ; i un segon Accessit a la poesia Con-fidència, Lema: "Despertar".

El premi de 3.000 pessetes i Placa d'heñor al millor poema d'autor local es con-cedeix per unanimitat a la poesia Per a tuMare estimada, Lema: Una llàgrima dins unpou .

En fe de tot el qual firmam la presentActa en el lloc i data que més amunt s'es-menten.

Primer premi

"LLUM DE CONSOL"

Lema: En veu baixa.

Un paisatge de dol l'ànima envolta,un gemec llastimós surt de l'endins,com un cel de tristor amb els núvols griscmenacen amb tempesta greu de plor.

Com un infant tot acabat de néixerl'home sent a moments trànsit de part;els ulls tancats a la claror del viure,sentits oberts a la visió de mort.

Però sap que allà dalt, a la muntanya,com un latar de Déu li hagués alçathi ha la llum del consol, brilla la Verge

i es fa la calma, escampa la boiradaun esclafit de sol a l'horitzó,i l'angoixa es canvia pel conhort.

Ma Carmen Mestre Mestre

Primer Accèssit

QUE BELLA FOU LA DIADA

Lema: Nostàlgia.

Que bella fou la diada!fa unany a Consolació,tu i jo, plens d'il-lusió,per l'antiga escalonada.

Teníem la mà agafada,pujàvem molt lentament,i és perquè a cada momentfèiem una returada.

Cada paraula un somriure,estàvem enamorats,vàrem conèixer plegatsel vertader goig de viure.

Enguany tornaré pujarper la vella escalonada,però aquesta vegadano ens donarem la mà.

CULTURA ^,68

Tu ja tens un nou amor,amb ell gaudiràs la festa.t)e bell nou tota xalestaescamparàs ta dolçor.

Jo pujaré amb la faridaque deixa un amor trencat,i el que dins mi ha restatd'un bell temps que mai s'oblida.

Malgrat no pugui sentirla gaubança que caldria,vull venir el vostre gran diaper la festa compartir.

PerqPerquè sou Mare i teniuel nom de consoladorai ara que mon cor ennyoraaquell temps que ja no viu...

Més que mai cere la tendresaque brolla dins el vestre cor,per retrobar el camí bo,sens caure dins la flaquesa.

Escoltau, Verge, mon crit:Feis que curi ma ferida,feis que prest la meva vidatorni recobrar el delit.

Joan Jaume Bonnín

Segon Accèssit

CONFIDÈNCIA

Lema: Despertar

Oiu, Verge del consol,com aquí vaig pendre el vol:Jo nasquílluny d'aquíi res de bo no sabia,no cantava, ni escrivia,ni resava,ni el batec del cor sentia...

I quan, arribant aquí,jo besavaels vostros sants peus, Maria,-qui ho diria?-vaig apendre a cantari també a escriure i a resar,i resant l'Avemaria-qui ho diria?-mon cor començà a estimar!

Paula Ginestra Mercé

Premi d'Autor Local

PER A TU, MARE ESTIMADA

Lema: Una llàgrima dins un pou.

Per un solc del teu corfaria el mar cantar,obriria les finestresperquè el teu alè entras.

Per la llum dels teus ullsapagaria el solper veure tots els estrèsque fan el teu mirar.

Per una mà allargadaferia el món aturar,per ser a temps a l'horaque tu em vulguis parlar.

Per tantes hores lliuresque no saben trobar,les donaria als diesper fer-los molt més llargs.

Per agrair-te la vidaserien tots aquestsi mai no em cansariade dir-te el que sent.

Per l'home que no es trobajo et demanaria:un sentit per la vidaque li obrís el cor.

Per un camí que ens donesentre mars i deserts,trencaria les pedresper fer el camí planer.

Per un amor tan granque et tene, mare estimada,enlaire el tiraria,l'espargiria al vent.Pels homes que ens revolten,aquest vent els donaria:tota la meva vidai el teu amor etern.

Margalida Estelrich Blanc

¿Í/SA•;