fc/fini LLOREHÇ OE/ CfiRDfl//flR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * NOVEMBRE DE 1982 * N° 76

Flor de Card Editorial -2- (198)

Bolleti-revista del Card, Centre Cultural deSant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36.Novembre de 1982.Número 76.Director: Bartomeu Domenge i Amer.Cap de Redacció: Josep Cortès i Servera.Dipòsit legal: 765-1973.Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

COL·LABORADORS

Llorenç Artigues3osep Cortès

Guillem Pont

Francesc ClapésMaria Calmés

Biel FloritRamon RossellóBmeu. MatamalasPere J. Llull

Antoni MesquidaMiquel SuredaAndreu AmerGuillem QuinaIsabel NicolauFelip FortesaAntoni Sansó

NOTA

PortadaEspipellades 3Entrevista 6Batec 9Premsa Forana 17Els quatre clotets 4Silenci 20Perills 20Sant Llorenç, ahir 12Costums 5Batec 9Si lleu... 18Relacions exteriorsContarella pagesa 10Història 13L'ascensió de l'escolà 14Escola Card 16MecanografiaObjectors 16Esports 19TresoreriaDistribucióDistribucióSecretariaTranscripció

Els articles apareguts en aquestapressen únicament l'opinió dels s<autors.

revista ex-seus propis

Tots els actes, totes les actuacions... tot elque duu el segell humà, en definitiva, es potobservar des de diverses perspectives o puntsde vista.Recordat això, que tots ja sabíem, volem Iloar la tasca desenvolupada pel Pare Vicedo, ~des que la comunitat franciscana de Petradisposa de l'offset.I l'única perspectiva de la lloança és la delservei directe, concret i constant a Flor deCard, i indirectament a tots els seus lectorsi a tots aquells que, per bé o per mal, par-len de les noticies i opinions que conté.¿I què fa el frare de Petra? "Només" edita,imprimeix revistes locals,i programes,i fulle-tons, i llibres... sense la més petita apetèncialucrativa. Res més. Única i exclusivament a-II o que un temps -fa molts d'anys es perdé-es deia "feina bona i barata". ¿I que no ésres això?Si'. N'hi ha que tenen i conten als altres ide-es genials, tan extraordinàries com eixorquesperquè mai no es duran a terme. Idees-excu-sa amb l'única finalitat de dir a l'interlocu -tor: "Mira si som collonut, tene més ideesque no tu!".D'altres no s'aturen de fer; és igual, qualse-vol cosa va bé. Es tracta de fer i encara dedemostrar als altres que es fa molt més delque sembla i és.I d'altres, com és ara el Pare Vicedo, que mi_rant cap a un punt, a una meta, sense fergai^re renou van laborant pacientment i constant^sense desmai, per gust però pensant en els al^tres i sense altre interès que el servei ambcomplacencia.Gràcies, Pare Vicedo, ens ajudau a fer carni'.

spipellades FLOR DE CARD -3- (199)

M'han dit que havien sentit a dir que una dona havia dit que li ha-vien dit a ella dins es forn, que es bâtie va posar en Mauri de se-gon perquè era com a més truiós, i aixi' sa gent el relacionaria aell amb en Felipe i an en Mauri amb en Guerra.Sa veritat és que en Felipe, sense ànim d'ofendre, és una mica mésben plantat que es batle, i an en Mauri, sense ésser exactament esmeu tipo, no el trob tan lleig com an en Guerra.

Supòs que com a bons llegidors que sou, benvolguts lectors, vos haureu temut que un tal Josep Mesquida, batle de La Junquera, era elcervell d'una banda que es dedicava a la fuga de capitals de cap aSuissa.Lo que per ventura n'hi ha que no saben és que l'esmentat subjec-te és fill d'en Tomeu de Pocafarina, un pagès cerveri' que, abansde que es turisme mos inundas, guardava vaques per sa vorera demar, dins es terme de Sant Llorenç.S'ha d'aclarir, emperò, que encara que de malnom li diguin en Pepde Pocafarina, no està emparentat amb so llorenci' ni amb sos ac-tuals amos de sa possessió.

És ben lògic i normal que "sa revista", després d'haver passat perses mans d'es subscriptors, d'ets al·lots, d'es padrins, d'es veihats,d'es ca i d'es moix no estigui en condicions d'ésser guardada per asa posteritat. Ho comprenem. Per solucionar aquest inconvenient-i per donar sortida a ses que mos sobren-, hem cregut que podriaanar bé enquadernar tot l'any 1982 i oferir-vos-lo. Si qualcú hi es-tà interessat, basta que mos ho digui i que mos arrambi 2000 pts.Noltros mos ne cuidarem de tot manco de triar es color de ses ta-pes, que això és assumpto seu.Vos assegur que damunt una estantería fa una plantada, i an es mateix temps dóna una imatge de persona culta que és massa, tu.

Suposau que sou l'amo d'un solar que no teniu venal, com na Fran-cesca Comissa i en Jaume Lliteras, i que qualcú, com s'Ajunta-ment, fort i no et moguis, el vos vol comprar. A força d'insistir-vos arribau a tòrcer es coll, però, ja que no el teni'eu venal, li po-sau un preu tirant a alt.Quan es fu tur comprador sent lo que en demanau, s'esqueixa sesvestidures i, mentres diu i escampa que vos posau en un pla impos^sible, vos n'ofereix sa meitat.Si voltros li contestau que an aquest preu no el veneu, ¿quina pos-tura vos pareix més correcta, sa d'es comprador o sa d'es venedor?^

i .

Tene entès, si no vaig errat, que s'urbanització que fan davant esParc de la Mar, allà on era es camp de futbol de Cala Millor, en-cara no està definitivament aprovada.M'han assegurat, també, que fins que estigui aprovat de tot, saLlei diu que no poden alçar més d'un metro pardamunt sa terra.Si sa vista no m'engana -i m'hauria d'enganar de molt-, a s'horade redactar aquestes retxes, es qui regalaren un milió de pessetesper eixamplar es camp de futbol, ja fan feina p'es segon pis.¿Heu tret comptes, damunt damunt, d'es dobbers que guanyaran sis'estiu que ve ja estan acabades ses obres?

Com que Flor de Card és una revista que està al dia, a partir d'esgener pujarem es preus a raó de devers 12 pessetes per mes, i co-brarem ses subscripcions per tot l'any. Aixi' que ja ho sabeu. &){&

Josep Cortès

Piü

8gvi

HU

c\ío

SP0

fi

111S

<\ecO

<:_i

hoxr0o-

oo

Els quatre clotets FLOR DE CARD -4- (200)

- Això serà la seva opinió. Jo no hi estic d'a-cord. Tothom té la seva!- Perdoni senyor, però no és solament una opinio, és el resultat de cinc anys de feina, i quea més ja s'ha traduida a varis idiomes.

Poc més o manco aquest fou el diàleg mantin-gut entre un pare i el Dr. Janer Manila en unareunió organitzada per l'A.P.A. de Marratxí',que versà sobre el tema de la llengua a l'escola.Si a dins una guarda d'ovelles n'hi ha de totamena, encara molt més dins un grup de pares.I aiximateix n'hi ha que són poc dolços de sal!Potser un paràmetre, una lihia divisòria quemarca diferències culturals, és el de l 'atrevi-ment, el de l'agosarada seguretat, sense fona-ments quan s'entra en camps desconeguts. "Essa meva opinió" és porta que pot cloure el des_coneixament o l'interès de conèixer raons d'al-tri.Posaria la mà en el foc, mai el Dr. Janer Ma-nila, en una utòpica reunió de propietaris decases, no hagués fet plet sobre l'exacta propor_ció de pòrtland, grava, aigua i mallorquí quees necessita per fer una bona mescla.El nostre món, amics, és així'.

L'altre dia -6 de novembre de 1982- fullejantel diari conservador "El Dia", a la pàgina cen-tral, en un article titulat "Asi' gasta el Ayuntamiento más de 6.000 millones de pesetas", isignat per Gina Garciàs, es feia una distribu-ció del pressupost ciutadà en els diferents carps.Un horabaixa ploviscós i maifeiner em vaig entretenir a treure percentatges i aplicar-los alpressupost llorenci' que, si fa no fa, és de se-tanta-un milions de pessetes.

Aplicant els mateixos percentatges, el Consis-tori llorenci' gastaria més o manco:

UrbanismeParcs i jardinsNetejaSanitatEsportsEducacióCulturaTransportsMercatsPoliciaAltres serveis

12.780.0002.130.0005.680.0005.680.0002.840.0004.260.0003.550.0001.420.0002.130.000

15.620.00014.240.000

Evidentment no es poden fer comparacions,una cosa és Sant Llorenç i l'altra Ciutat. Ésun simple punt de referència.

Potser des de les eleccions municipals, i mésconcretament des del Plet, no havia creuadesparaules ni amb n'Ignasi ni amb en Tomeu Car_bo.Òbviament, com a persones públiques que són,hauran pres decisions més que discutibles. Ésun risc que corre qui està enmig. Ara bé, unacosa és innegable: la seva actitud pública en-vers l'escola. Fonament aquesta afirmació endues intervencions:

- La primera l'any passat, en una Assembleade l'A.P.A. on el batle digué que el Consistorino discutiria res sobre la neteja de l'Escola; pagaria les factures i prou.

- La segona enguany, en una reunió de Juntade la mateixa Associació, on, sense tenir-ne lamés minima obligació, demanaren de parer alspares sobre el preu de compra d'un solar vei'alrecinte escolar; i on també es comprometerena pagar per l'actual curs una ajudanta per a lamestra parvulista, que com és sabut té un ex-cessiu nombre d'alumnes.

Dos detalls textuals en relació a aquesta darrera'decisió: "Triau-la vosaltres".

"Si és necessari farem un Ple ex-traordinari perquè pugui començar dilluns ma-teix".

Costums -5- (201)

jJwç'IS&Mk..•fcv'

fra-duit

I si parlàvem una mica d'eleccions?Mig en broma mig en sèrio, un pagès em de-manà si pensava que amb els socialistes s'ar-reglaria el camp d'una punyetera vegada.-Vaja, supòs... (però no vaig concloure lase, em vaig aturar perquè... ¿no me n'hemés d'un perboc amb això de les etiquetes i-deològiques? ¿Hi ha possibilitats reals de queles coses canviin gaire, independentment de queel govern sigui progressista o conservador? ¿Elcamp mallorquí' té arreglo possible? Tota unasèrie de qüestions em feien galopar els polsossense que trobàs una resposta escaient).

De totes maneres -vaig dir-li- les escoles pú-bliques i els pagesos no hi poden fer mai que-bres amb el canvi d.e govern. A no ésser quevos cremin l'anyada o se'n duguin els ametlerscap a Madrid -coses no gaire probables- nocrec que pogueu estar pitjor del que estau. Supos que no coneixareu gaire canvi, però si rescanvia forçadament haurà d'ésser per be.

-Pitjor ja és difícil -em va dir ell-; i parlàremuna estona agotzonats sobre l'alfalç i a la te-bior d'un sol de novembre esmortei't. I a poc apoc me'n vaig adonar que ideològicament elpagès i jo pasturàvem pel mateix comellar;delque no n'estic segur és de si ell ho sabia.

Guillem Pont

FESTA D'HOMENATGE AN ES MAJORS, DE SA TER^CERA EDAT, A BEJAR (SALAMANCA)

Després d'haver passat i cantat ses a-leqries pasquals de Crist ressuscitat, vees mes de maig, primavera de la vida, enquè tot somriu, es camp està florit, sessementares van espigant, es camp està plede flors silvestres, ses roselles, ses ejstepes, per ses muntanyes tot ha florit,esjardins plens de rosers, geramines, marg£lideres, tot és un encant, ets aucells, atrenc d'auba ja piulen i canten ses prime_res clarors d'es dia, es gall ja canta l'aubada, dient-nos que ja ve un nou dia, i axí anam passant sa vida, dies de arans a-legries, dies de grans tristors, però ambs'ajuda de Déu tot va passant, i anam re-cordant es temps passat que ja no torna-rà. Solament queda l'amor de Déu, que nopassa mai. Sa vida és llarga i curta, se-gons com se mira.

Desig que an aquests hornos i dones desa tercera edat Déu else doni salut i alègria aquests darrers anys de sa seva vi-da, perquè disfrutin un poc després d'ha-ver trebaiat tota sa vida i haver passatmoltes calamidats, que ara tenguin aquestsanys per poder descansar i disfrutar.

Sa primera setmana d'aquest mes de maigva estar dedicada a ells, fent-los un granprograma, perquè poguessin divertir-se ambqualque sopar, balls de fresses, i fer ajguns viatges per anar a visitar altres dutats.

Però abans volgueren visitar i fer unacte d'homenatge a la Mare de Déu, pujanten el Santuari, a on li cantaren, li di-gueren poesies i després li feren una o-frena de flors. Mare, aquestes flors quevos oferiren aqueixs veiets, que vos dep£sitaren a baix d'es vostro altar, són unsímbol d'amor i de fe, perauè vos venereni vos estimen, són ses flors que han cul-tivat durant ets anys de sa seva vidaW'hiha de moltes de classes, unes amb espinesque s'han convertides en roses i altres enclavells, que són flors d'alegria. Vos de_manam per tots aquells veiets una bendi-ció, que a s'hora de sa mort vos ne recor_deu, d'el.ls, i else poseu davall es vos-tro mantell maternal.

30 maig 1982

Francesc Clapés

Entrevista FLOR DE CARD -6- (202)

Com que pareix esser que les eleccions municipals duen punt de celebrar-se a començaments dela primavera, si volem sebre l'opinió dels caps dels partits amb representació al poble no és ho-ra de badar. Per tal motiu encetarem aquest mes una sèrie d'entrevistes amb els delegats de cada partit, seguint l'orde dels vots que obtingueren a nivell de tot l'Estat. Aquest mes comença-rem amb n'Ignasi Humbert, del PSÓE i seguirem -o intentarem seguir- amb en Miquel Falera, deAP, en Tomeu Busco, de UCD, en Tomeu Carbó, del CDS i en Toni Cuc, del PSM.

- ¿Com s'ha sentit un batle socialista dins unajuntament onsa majoria de regidors eren dedretes?

- No vull dir que m'hagi sentit bé ni malament,sinó simplement normal. Era una cosa que ja lavèiem venir i l'havíem d'acceptar. Hagués es-tat molt millor si m'hagués sentit recolzat perset o vuit concejals d'es meu partit, això és lògic, però sa realitat era una altra i s'haviad'acceptar.

- ¿Estàs satisfet d'aquests quatre ahys?

- Jo pens que si'. S'han conseguii una sèrie d'objectius que en un principi pareixien molt difncils de lograr. Crec que an es final sa gestióté més coses positives que negatives.

- Fes una avaluació global d'aquests quatre a-nys.

- Apart de que possiblement s'ha conseguii es-ser un Ajuntament no conflictiu -això vol dirque se varen deixar apart es radicalismes d'un

principi per anar a fer una feina conjunta onhi prenguessin part sa majoria d'es concejals-,s'han conseguii, repetesc, unes metes que enun principi eren bastant difícils -hem de teniren compte que feim feina amb una Llei de Rè-gim Local de 1953, que no mos serveix per ac-tuar davant es problemes que tenim ara.Si partim de sa base que sa majoria -per no dirtots- es qui esteiem allà dins no teniem ni pu-ta idea de com funcionava un ajuntament i ne-cessitàvem un temps d'aprenentatge, s'han conseguit una sèrie de millores p'es poble que crecque són positives.Si és a nivell d'ensenyament, s'ha cuidat dinstotes ses possibilitats bastant més de lo que sefeia abans.A nivell cultural s'ha creat una biblioteca pú-blica, s'ha creat un premi de pintura que ten-dra continui'tat. També s'ha creat es premi denarrativa curta,... o sigui, s'han muntat unesbases perquè hi hagi un futur cultural bastantmillor de lo que ha estat fins ara. lo crec queamb aquest aspecte és positiu.A nivell de feina s'ha fet una reestructuraciótotal, tant a nivell de servicis com a nivell d'oficines. S'han ampliat ses plantilles, s'ha creatuna brigada d'obres, lo que fa que molts d'esproblemes que teníem se puguin solucionar ambmés poc cost d'es que suposava abans.En es tema de ses ¿assures s'ha conseguii, mitjançant sa recuperació d'es servici, que SantLlorenç tengui una de ses taxes més baixes detota s'Illa. Si ho compares amb Palma, estancobrant molt més que noltros, i Manacor mospassa d'un 40%.Amb sa Creu Roja s'ha conseguii tenir un ser-

vici permanent d'ambulància.A Cala Millor s'Ajuntament va construir unslocals que ara hi fan escola. Tens es Parc, queindubtablement és una zona verda com no n'hiha d'altra dins Mallorca.Se va ordenar s'arxiu municipal, que avui estàcompletament arreglat. S'ampliació d'es campde futbol, sa cotxeria p'es parque mòbil, s'estàfent s'ampliació d'es cementeri de Son Garrió,s'han comprat es terrenos per ampliar es deSant Llorenç,... o sigui, que hi ha una sèrie decoses que crec que són importants.

FLOR DE CARD -7- (203)

- ¿I ets aspectes negatius?

- Crec que vénen directament de sa Llei de Regim Local. Un aspecte completament negatiuha estat es de sa recaptació. S'ha confiat enunes persones i aquestes persones no han res-post a sa confiança que se'ls havia donat. I esmecanismes que preveia sa Llei de Règim Lo-cal eren tan caducs que era molt difícil poderfer una actuació puntual damunt aquesta gent.Havies de donar tota una sèrie de places quefeien que això no anàs bé. No és que hi hagifaltat una voluntat política de solucionar es problema, sinó que lo que ha fallat és la Llei, queno permet fer-ho amb més rapidesa. Apart deque es tema de sa recaptació ja mos venia d'abans.Un altre tema negatiu ha estat es d'es secre-tari, debut a no poder anar a contractar-ne undirectament i haver d'aguantar es que t'envien.Això són ets aspectes negatius que hi ha hagut.Fallant sa recaptació fallen tota una sèrie decoses que no pots dur endavant, i fallant es secretari sa feina no està mai al dia.

- A la vista d'es plens, pareix que només s'hiduien ses coses que ja estaven aprovades d'a-bans, a no ésser que qualque regidor moguésplet. ¿Qui comandava dins s 'Ajuntament? ¿Quii on se prenien ses decisions?

- Normalment dins ses comissions se prenienuna sèrie d'acords, i en base an aquests acordsets assumptos se duien an es plens. Lògicamentsi a ses comissions hi havia representants detots es grups, an es ple s'acceptava lo que ha-via acceptat sa comissió.

- I, llevat de sa de Cultura, totes estan dirigi-des per gent de UCD...

- Hem de partir de sa base que han d'éssermembres de sa Comissió Permanent, que estàformada per persones molt supeditades a sesseves feines particulars. En Mateu de Son Car_rí, per exemple, ía feina a Ciutat, i això elsupeditava a no poder tenir segons quin tipo decomissions que s'havien de reunir contínuament.També tens en Mateu Moll, que duu sa Comis-sió de Cultura -que per cert consider que ^ hafet una labor molt positiva- però que també téses seves feines i no podies donar-n'hi més. Johe duit sa de Governació fins ara, i lo que quedava ho havies de donar a UCD. No hi haviamés possibilitats.

- ¿I en Mauri i es carrioners?

- Bueno, es tema de Son Garrió és un problemaen es qual jo no hi vull entrar, perquè no se sesdiferències que hi pugui haver entre es dos concejáis; i d'es tema d'en Mauri crec que no hi haperquè es parlar-ne perquè tothom ja el coneix.Un senyor que sense més ni menos no està d'acord i en lloc de dir-ho clarament, espera esdia de votar i vota en contra teva...

- ¿Com expliques que en Mateu Moll no fos asa reunió amb s'Associació de Pares essent esdelegat de Cultura?

- Això ho hauríeu de demanar an es Presidentde s'Associació de Pares.

- ¿Que és, que no el varen convidar?

- No ho se. An es ple s'havia fet una comissióformada p'en Tomeu Carbó i jo per tractar desa compra d'es solar de na Franciscà Comissa.A tots ets altres que havien d'assistir a sa re-unió els havia d'avisar en Tomàs, que és es President.

- N'hi ha que diven que t'has tancat dins ca-teva i que no has sortit a córrer poble. ¿Per-què no t'han vist p'enmig?

- En principi possiblement sigui així, però crecque això no ha de tenir males interpretacions,sinó que simplement jo tene una feina que m'ocupa molt de temps, principalment en s'estiu,donava classe i molts de dies acabava tard. Apart d'això m'he casat i ja no surt tant p'es cafe. Ses reunions ocupen bastant de temps i això

FLOR DE CARD -8- (204)

../•••

fa que no puguis sortir tant, però sempre quetene ocasió surt. Ara, no som d'aquests que vanpertot.

- T'han acusat també de fer poc cas a sa gent.

- En principi no hi estic d'acord. Ara bé, sipartim de sa base que jo no som una personaextrovertida, lògicament no aniré pel carrera saludar a tots els que passin, com fan d'al-tres. Ara bé, no hi ha cap persona que pugui dirque si m'ha demanat una cosa, tant a s'Ajunta-ment com aqui', que no l'hagi atès lo més cor-recte que sàpiga. A ses persones que jo teneconfiança, sempre les he fet cas. Ara, a ses quenomés les deia adéu, no perquè sigui batle leshe de dir bon dia tenga! Sa meva manera d'es-ser no és així.

- ¿A què creus que és degut que en so tempsque has estat batle no hagin augmentat ets afi^liats an es PSOE?

- Això és molt dificil de sebre. Però si tenimen compte que partits més a la dreta tenenpocs militants, i es que ho són només és que es^tan apuntats, i partint de sa base que jo no hefet proselitisme, no és extrany. Jo sempre hecregut que era millor que sa gent anàs an espartit, i si hi ha hagut persones que han volgutsebre coses d'es partit jo els he donat una ex-plicació, però no les he dit res d'afiliar-se, adiferència d'altres persones que hi aniran unpic i dos per veure si consegueixen apuntar-los.Jo no som d'aquests. Jo entenc que es partit ésuna cosa sèria i no s'hi pot anar només per a-mistat, sinó que s'hi ha d'anar a consciència.Fer proselitisme, com fan es partits de dretesque se junten per interessos, jo no ho vull fer.

- ¿Com són ses teves relacions amb ses altresforces politiques de Sant Llorenç?

- Exceptuant AP, que encara no s'ha presentat com a partit i sense voler dir que tenguires en contra ni moure cap polèmica, amb totsets altres ses relacions són amistoses, tant p'esque estan a la dreta d'es PSOE com p'es quepuguin estar a l'esquerra, que seria es cas d'esPSM. Són bones relacions de convivència i noteñe res en contra d'ets altres grups, sempreque tenguin una actitud democràtica.

- Mirant un poc es futur , ¿quins projectes eleetorals tens?

- Bueno, el PSOE, lògicament, estarà present ases pròximes eleccions i possiblement jo encap-

çali una llista, sempre que es partit no digui locontrari. Se pot donar es cas de que sigui can-didat a ses eleccions regionals, però en principipossiblement encapçali sa llista del PSOE a sesmunicipals. ¿Què pot passar? No ho sabem.Vists es darrers resultats electorals hi haurà uncanvi de forces, i en base an això veurem sies poble considera que sa labor que s'ha fet haestada positiva i mos ho confirma donant esvot.

- Si canvien sa llei electoral de manera que esbatle sigui es primer de sa llista més votada,propiciarà que hi hagi coalicions. ¿Amb qui tejuntaries i amb qui no, d'es grups que hi ha aSant Llorenç?

- Me juntaria amb tots, exceptuant AP. Arabé, se tracta de sebre quina postura pendras'UCD a nivell nacional i quines seran ses pos_tures de sa gent d'UCD d'aquí. Amb sos al~tres grups crec que tenim bastant en comú, si_gui es PSM o sa gent del CDS. Si s'UCD arri"ba a desparèixer com a grup ja no fa falta esparlar-ne.

- ¿I de cara an es grups de Son Garrió?

- Jo supòs que faran qualque cosa. No vull dirque estigui enterat, però me consta que hi hauna gent de Son Garrió que s'està moguent davora n'Albertía través d'en Pere Llinàs, i ai~xí és molt dificil de dir si es carrioners esta-ran dins aquest pacte de gent progressista.En Pere Llinàs pens que només va d'una parta s'altra sense sebre realment on anar. Crecque a Son Garrió hi haurà llista.

- ¿Hi ha res que vulguis que posem?

- No. No hi vull afegir res més.

- Ala idò, conte contat, ja està acabat.

Josep Cortès

Batec FLOR DE CARD -9- (205)

OCTUBRE

L- Fill de Francesc i Magdalena, neix n'IsaacFullana Melis. Tot els sigui enhorabona.

5.- En Josep Mèlia fa una xerrada amb els simpatitzants del CDS.

6.- Comença sa campanya. Hi haurà politicaper berenar, per dinar i per sopar. Qualcun,fins i tot, la somiarà.

7.- Reunió de s'Associació de pares.Ve en Rodriguez Miranda i fa propaganda p'escasinos amb sa televisió i tot.

8.- Obrin un supermercat an es carrer d'esPuig.

14.- Mor na Francesca Matamalas Bauçà "deSon Binimelis". Era casada i tenia 66 anys. Alcel sia.

18.- Maldament ningú no el coneixi, mor enBarnardo Osnowski a s'Illot. Tenia 57 anys.Descansi en pau.

22.- Fan una crida per arreplegar roba p'esdamnificats d'es Llevant. Per ventura la cre-maren.A Cala Millor mor na Frieda Hertrud Lada,an es 68 anys d'edat.

23.- Damunt s 'Ajuntament s'AP fa un mitin.En Joan Sureda Sureda fa acte de presènciaan aquest món. Si no hi ha res de nou, en veurà de tot color. La nostra enhorabona an enGabriel i a na Bel.

24.- Es PSM fa un mitin damunt la Sala.Mor n'Erna Maria Anna Martin. Tenia 73 anys.

25.- Mitin del PCE a s'Ajuntament.

26.- S'UCD fa es mitin a sa Rectoria.

27.- Jornada de reflexió. Tothom anava capbaix, lo que va propiciar que hi hagués qual-que topada fortui'ta.

28-O.- Dia d'eleccions. Molta tranquil·litat imolta afluència a ses urnes. Es d'es partitsestaven més nerviosos, però no hi va havertocs.

3O.- En Mateu Soler Juan i na Christine He-len Bloom fan s'esclafit. Que no sigui res!

Josep Cortès i Maria Calmés

* Fontaneria* Electricidad

QRDINAS FEBRER

Mayor, 22 - Tel. 5691OOSAX LORENZO

grua/

muro

SERVICIO PERMANENTE

Tno. 537092

LA EQUITATIVA

fundación rosillo

Cardassar, 17

FERRER mEcnnicCórrer Ferrocarril. I

/on cfißßio

Cantarella pagesa FLOR DE CARD -10- (206)

QUATRE BRACES DE BONA CORDA,O LA DECISIÓ DE L'AMO EN BLAI.

Quatre braces de corda dolça, suau, fina, no era coi_da pagesa evidentment, aquella, entretenien d'una ma_nera totalment inconscient els dits gruixats i re-dons, com a botifarronets, de l'amo en Blai.

Altra vegada bufava aquell llevantot brut. Brut dedesembre i del polsim de la propera cimentera.Aquellvent tossut i desigual, però sempre amb clovella.dur,espès, fred, potser sols agradable per veure'l pas-sar vora la vidriera de la finestra, els qui es gua-nyen el jornal baix teulada i amb l'estufa encesa alcostat. El del banc, per exemple. O aquell ximpletde la cooperativa. Vent que li socarrava l'hortalis-sa i li embalsamava els ulls tendres de la llimone-ra, al corral.

La corrióla de la cisterna necessitava riure amb"nyic-nyics" les pessigolles que li feia la cadena,a empentes de l'aire.

El gall de llavor avui horabaixa no caponava. No hofeia mai an això. Sempre estava a punt, ell. I lesgallines fent-li l'aleta, "quèèèc-quèèèc...", i ell,bona nit si et colgues! També devia ser cosa del ll£vant, això. O de la lluna. O de la pols de la cimen-tera. O de l'edat. O que no tenia caponera i foris,apa!

A la foganya s'hi consumien amb desgana uns troncs defiguera mitjancers, que feien escalfor sols el tempsque els durava la flama blanquinosa i malaltissa,perquè després, es fonien en cendra sense passar percarbó. Mala llenya, la de figuera, per la foganya.

El taburet cordat que li servia de seient, necessityva mà de metge. I la portella de la soll també. I lateulada del porxo. I la marjada de la pietà, que elscaçadors li havien feta malbé, l'any passat. La por-cella, aquella bagassa de porcella, que de set por-cellets que li havia fet, se n'havia menjat tres in'havia esclafat un, tuadell! I vent. Llevantot as-pre que fa amagrir la mirada dels ulls i et rapinyales galtes. Et resseca encara més el sediment delscalls de les mans.

Na "Fletxa", la cussa, ja tornava estar encaminada.Les altres vegades que havia parit, havia fet feinadebades, doncs ell li havia mort els quissons justacabats de néixer. Per posar fam damunt el món, aqualsevol hora i som a temps, deia. Aquesta vegadapotser li surarien, si ell ja no hi era. Just ara Te_menava la coa su-allà, i el mirava amb aquells ullsque sols posava quan, per intuïció, la punyetera, eridevinava que s'acostava l'hora de sopar. Per fam mésque per intuïció, devia ser.

L'hortalissa, enguany, des de feia uns mesos, podiaanar. Al mercat no s'hi havia venuda malament. I elsalls s'havien pagats bé, també. Les ametles, tres pi¿tes!, no valien la feina d'espolçar-les...

Els pensaments i els sentiments es removien desbara-tais dins el cap del pagès, com els ciurons dins l'£lla, desordenais i com amb vida pròpia, més enllà dela voluntat i de la intencionalitat.

El troç de xulla que es volia torrar gairebé sobrela cendra, el tirà sencer a la cussa, que l'aglapíal vol, mira, i semblava dormir, i que se l'empassàamb una empenta de gorja,"glec-glec". I l'amo en Blaiva somriure recordant el costum que havia pres, ella,la cussa, na "Fletxa", ja feia molt de temps, sí, rrd

FLOR DE CARD -11- (207)

rau, això són coses que no es conten a ningú, peròsí, ja feia un grapat de mesos que quan ell anava adonar del cos dins el corral de figueres de moro dedarrera la casa, doncs, ella, na "Fletxa", hi anavatambé, l'acompanyava orella alta, ulls lluents, i enhaver acabades les feines, au, "rac-rac", li pegavadues llepades, sí, li feia el cul net, sí. Bé, aixòsón coses que cadascú és cadasqual, o no? Idò!

Un cap de la corda es bellugava lleuger dins les se-ves mans. Corda dolça, amable, com de cotó. L'haviacomprada l'any passat, a Ciutat, un dia que, desprésde dues hores llargues de furgar, n'Esperanceta, pu-tona, ai!, Esperanceta, i mira que en tenia de manyaella per aquestes coses, redéu!, idò no li havia po-gut deixondir la naturalesa. I ja era la segona vega_da que havia hagut de pagar sense haver pogut fer"upes". Aquell dia havia decidit penjar-se. Aquellafemellona era l'única motivació que li restava perviure. Es va returar davant una botiga que venien c£ses per això de les barques de vela i hams i fito-res, i va comprar aquelles quatre braces de corda.Era fina, molt fina. Donava quasi gust palpar-la, tocar-la, acariciar-la. No podia fer mal mai aquellacorda encara que estrenques fort, pensava.

La cussa va arrufar el morro de dalt i va gronyir a-menaçadora a les rates que començaven a "rec-reque-jar" pel sostre. Això era senyal de que el sol s'ha-via post. No importava mirar-ho. Eren puntuals, lesrates. Ben puntuals.

El cap de corda prenia forma de nuu corredís. I unai altra vegada l'amo en Blai el tornava desfer. I eltornava fer. I el tornava desfer. Va ja una corda hei_mosa!, pensava. Us heu fixat que els pagesos sempresaben apreciar una corda de bona qualitat?

I una sola idea fixa continuava trépanant l'enteni-ment de l'home. El cansament i la solitud donavenllecor a una intenció molt de temps entre-païda: elsuïcidi.

Què hi feia un pagès seixantí allà enmig del come-llar de Son Font? Au, fadrí, més totsol que la unades que es morí sa mare, esclau, clavat a un oficifeixuc que, en cas de que hi tengués moltes ganes idelicte, que deim en mallorquí, tanmateix sols des-prés de moltes suors li donava per mal-menjar i unesespardenyes cada any. I en cas de tenir doblers, quèen faria d'ells un betzol remolest i refredat, quede l'únic que havia disfrutat de gastar-los era enbarrinar i ara ja no enravenava!! No-res. Dins aquestmón fi feia menys vasa que la puça aquella que la cu¿sa, a cop de dent, "clec-clec-clec", s'encalçava perl'entrecuixa... No-res hi feia! No era gaire difícilla resposta. No era menester molt de gruix de cer-vell per contestar-se an aquests interrogants.

0 potser li mancava u'n bull i no encertava a trobarrespostes vàlides. Què sabia ell! El que sí sabiaera que" sempre havia dit que, un home que no passagust de res, s'ha de penjar. I ho creia. N'estava cojnvençut. Però ara, que s'havia resolt a prendre's lamedecina, també pensava que era molt més bo de'ferreceptar que prendre, malgrat tot.

1 el ventot que augmentava, defora. Encara li fotriael parral abaix, anit. A cada cop de vent semblavaque empenyien la porta i el fred es filtrava per lesretxilleres múltiples. Entrau!, deia ell, a cada em-penta del llevant a la porta, pardalejant, ben con-vençut ja que aquella nit ho faria, era la definiti-va. Anit, anit és la meva, anit.

Va treure la cussa defora. Tancà de bell nou la por-ta. Va comprovar que el nuu corredís llenegava comuna seda. Pujà al taburet, travà ben fort l'altre capde corda a una jàssera i, a poc a poc, cerimoniós,espassà el llaç pel coll i se l'ajustà. Al pit, el corse li havia desbocat i semblava el badall d'una cam-pana que repicas molt aviat contra les costelles, si.

Va ser llavors, quan estava a punt de pegar coça ala cadira, quan va afinar la botella de cassalla,mésde mitja, sobre l'estant, vora la foganya ara apaga-da ja i freda com el nas de na "Fletxa". Va restarparalitzat. Estàtic. Sens alenar. Un minut o dos odos-cents, qui sap! Es despassà la corda del coll ila va desfer de la viga. Devallà de la cadira, lent,com encisat, amb petjada insegura, solemne com elrector quan, baixet-baixet, consagrava l'hòstia, i,amb una estirada prengué foc a una manada d'estepaben seca, la qual al punt féu una flamarada vermellariallera i erecta. Tirà la corda al foc i una altramanada d'estepa damunt. I sense decantar de la flamaels ulls inflats pel dessassosec, pel desfici, agla-pí la botella de cassalla i amb una gola immensa,gluc-gluc-gluc, se l'empassà tota sense alenar.

L'amo en Blai havia decidit de sobte que li agradavala cassalla. I que na "Fletxa" li llepàs el cul. Ique fes dos dies de vent, encara que sols fos comara, per adonar-se'n de que ja no en feia i el silejnei esclafís com una cançó de bressol... I li' feia il-lusió demà de matí monyir la cabra. I arreglar lamarjada de la pietà i...

Va trobar que encara li podia trobar una mica de gustal viure.

S'adormí assegut en terra, recolzat a una saca de ga_rroves mentre el foc de la foganya, dibuixava fan-tasmes al sòtil de canyes enteranyinades i de viguesde pi, negroses de fum i de males idees.

Biel Florit Ferrer

Sant Llorenç^ ahir FLOR DE CARD -12- (208)

Anam a encetar avui una noca secció fixa. Aquesta vegada el compromis comportad risc de lacontinuïtat, per tal com es precisa un material que s'ha d'anar trobant mes rera mes; i certa-ment Sant Llorenç -per mor del seu mateix ésser- no sembla gaire ric en fotografies velles.Amb tot i amb això l'acceptam i des d'ara oferim aquesta pàgina a totes aquelles persones quedisposin de fotografies que: - siguin velles, d'ahir

- no siguin estrictament personals o familiars

Cal dir que la idea no és original, i en certa manera és un calc de "Temps enrera" de Bona Paude Montuiri provocat per la sana enveja a l'hora de contemplar -de rempellada- la riquesa do-cumental que ha aconseguit amuntegar na Margalida Nebot de Son Servera.

EXPLORADORS

¡M*>í"Si r . ** A ' r O m í>

A l'any 1907 Baden Powel inicià, a Anglater-ra, el moviment Scout, educació pel camí del'acció; cinc anys després arribà aquest movi-ment a Mallorca. És ben curiosa la rapidesad'expansió malgrat no poguem deixar de bandaels interessos del Bisbe Campins en el campeducatiu.

Essent rector Mn. Jaume Pasqual arribà un vi-cari jove i actiu: Mn. Pere Santandreu "Teco",que seria el fundador i protector dels explora-dors a Sant Llorenç, un dels vuit pobles mallorquins que conegué aquest moviment catòlic-es~portiu-educatiu.

Per l'uniforme, el capell d'ala fluixa s'adoptàquan es fusionaren els "Exploradores Mallorqui_nes" amb els "Exploradores de España" a l'any~

1919. Podem situar la fotografia en aquest anysi fa no fa, també dedu'ible per l'edat actualdels membres del grup.

Una altra observació, és la presència de dosinstructors -jaqueta de vellut beig- llorencins,que fan pensar que era aquesta una mena de"segona remesa" d'exploradors.

Hem pogut reconèixer, seguint l'orde d'esquer-ra a dreta, a:

1§ fila, drets sobre el banc: Joan "Corso",(Des_conegut), Antoni "Castell", (Desconegut), Pere"Sitges", Jordi "Paleta" (instructor), (Descone-gut), Miquel "Madona", Pasqual "d'es Puig", Pere de Son Foradat, Pere "Treufoc" i Bartomeu"Capirró".

Història -13- (209)

2§ fila, drets en terra: (Desconegut), Jeroni"Cadireta", Josep "Confit", (Desconegut), Gui-llem "Conier", Llorenç "de Son Pocapalla", Llorenç "Conier", Bernat "Ueu" i Bernat "Polit"."

3§ fila, asseguts sobre el banc: Miquel "Treu-foc", Miquel "Solaies", Marti' "Capirró", (Desconegut), Onofre "Sòcies" -instructor-, Antoni"Xaret", Pere "Sanet", Joan "de Sa Blanquere-ta" i Joan "Leu".

45 fila, asseguts en terra: (Desconegut), Bartomeu "d'es Garrigó", (Desconegut), Guillem "Pocovf" i Jaume "Xaret".

Dissortadament molts d'ells ja acompanyen elPare. És el testimoni d'un Sant Llorenç d'ahirple de vida.

(Fotografia cedida gentilment per don Jordi Pont idonya Bàrbara Ferrer.Font dels comentaris: "Els exploradors", article deJ. Segura Salado. "Flor de Card", octubre i novembrede 1977).

Guillem Pont

>^E fejr& *A>r

r.c- ^^^^1 'S3 ^pOllOS Xîfc^l ast

»*#"fr, d«^Calle Sureda, 1Tel. 570624

plancha y pintura

talleres

SON TORRENS

T 537307 MURO

NOTES HISTÒRIQUES

1292.- Venda dels rèdits reials sobre els blats,vi, oli, lli i cànyom de Manacor i Bellver perpreu de 400 lliures.

1293.- Venda dels rèdits i censos reials deManacor i Bellver per preu de 305 lliures.

1294.- Id. per preu de 315 lliures.

1295.- Id. per preu de 218 lliures.

1296.- Id. per preu de 270 lliures.

1297.- Id. per preu de 360 lliures.

1298.- Id. per preu de 400 lliures.

1298.- Miquel Binimelis, del terme de Mana-cor, reconeix deure 8 quarteres de blat a Berenguer de Besalú, eòfit.

1298.- Bernat d'Alós, de Manacor, ven a Ber^nat Moix un esclau neòfit anomenat Barto-meu, per preu de 18 lliures reials de Valèn-cia.

1299.- Venda dels blats i llegums de Manacori Bellver per 2.800 quarteres, meitat ordi,meitat forment.

1400. 14 de juliol.- Per fer "cessar la granmultitud de caça de perdiu qui's mata en lailla de Mallorca per caçadors de caldera, fi-lats e altres enginys", es mana a tots els bat^les de les viles facin fer una crida públicaprohibint aquesta caça.5 de novembre.- Es mana al batle de Mana-cor obligui pagar aquelles persones que ha-vien oferit moneda per armar una galera, laqual ha anat a Barbaria amb l'estol fet con-tra els moros infidels, enemics de la fe catò-lica. Es tracta del Sant Estol o croada fetal'any 1398 contra els moros que havien pro-fanat una església de València, assaltat Ma-llorca (S'Arracó) i altres malifetes.

1425, 20 febrer.- Entre l'hora quinta i sextade la nit ha mort súbitament en el castell reial de Ciutat (Almudaina) el governador Olfode Pròxida.

25 juny.- La Procuració Reial Mallorquina paga a Antoni Bru, flassader, el preu de 10 sacsde llana per posar-hi els blats dels delmes reials de Manacor, Bellver, Felanitx i Santanyí^a raó de 10 sous i 6 diners cada sac. Més cos_taren les cordes de cànyom per fermar elssacs, açò és, una cada sac, un sou.

Ramon Rosselló

L'ASCENSIÓ DE L'ESCOLA MAJOR (II) FLOR DE CARD -14- (210)

/7 r// BUDALÀ M/S6A,SOL/4 PESIEl ßOMCßROfen OMSL^ SA6Í2IS-Tl'A F/MGHO O A DE.BEJ1£MAK;LLAVOfiSAPAGAVAELS LLUMS\TANCAVALES PUÜTE5I, 77/24 Tl H A.

PAMA CARA CASEUA\.

'Q

V

^

rx?£r D£LS uJLS/uEAjazs, FESTESSOL£MA/£SCOM WdDAL I PASQUA, / £LS OF/C/S D£ M0/ZTSI 3/)T/S/U£Sj GUE £L TJ2£J£\/ ¿SASA At/C4 DE. L4R U T/A/A j ¿ü U ESTA £V?^3 ¿¿> /HO/l/ÓTTM/A I//DA ¿3 U,DU/A L'ELSCDLA M4JO/2 D£5 l>£ f£/A c/n/anA-p¿r D'Ó/WS.

\ V l j u H l l H i \ J . i , I I 1 . 1 F/fiJÇ JÛUELL AtAT/ aU£ £5' *- /K37-X? ¿//U4 sEMsaao £jsm¿.

/Wá X? L'£^QUE/JA.

£/?£*/ ¿OM ¿! DOS 8OA/V&Xuu£, s/ sé A/O // FE/EAJMdL, / / PS}OD<J/£/V (JA/4P/C0/2 MOLESTA QUE. EttfAp/íEucu&an. •

^"»WMiffivííwy/mjjiii7^^r^ U , U . , | y I I , . ,

tU SUI M Jtol!p

FLOR DE CARD -15- (211)

ELS M£T6£S LI DOA/A\/EAi EYPL/CAC/OAJS ERUDI-TES S-OBRE err^A/vves,DE ¿///?¿/sP£ß/LLOSOS

/v)¿)A//FES7XC/O*JGASO X4A/

LO ¿¿(JE ££>£/V,

t PE/3 O,/3 i C/3P D'UA/ rZMPS^/Q A/O /VECE SS I_rÀ /MÉS /3rva¿./srs /v/ D/CTSÍMEA/S : es vE/A

BEAJ Cid fi <3U£ L/£SrA¡/£AJ C&£SQU£Ajr £>£S£SL/ERMOSES / M3dS5C/D£?- ^¿)L£S,£>'¿SA¿4ESTKUCTund r¿/V -r/* ^\.¿.¿HS/f¿¡auE

*B¿Al/A MEMT/OA QUEA/O /*•<• 73£VíS¿/£55//V7&rSE¿£ ¿JOMES,f OU L¿¿ í/ORS,UESr/2¿SDE l2ECOttQ4ßtaU£ DEUMAU/fl£6rû ELS SEUS¿>£SI6MS D'/*JSOSt>ITA.BLES 4lAM£ßES, QUE HOCOMPOt.fJG¿>¿: TOT.

AûAFÀ UM LL £AJdOLf £/2 COBOIß-i t~, JA ü UiLA /VIT PASSADA LIHAMEN CßESCur LESALES DE TAL FOßMAQUE. Li RESUL TAl/A

/MPOSS/BLE. ftûSM-Sf. EL MC, I^ESOLÇESD/iï/GÎ CAP 4 L'ESûLÉSlA.

QUaUD L'ESCOLÛ MAJOß OBßl LA PORTA,PROBABLE.MEA/T MO SABIA SI AQUELLA GRAM AGITACIÓ QUE LJ COM./»OC/OA/4M TÔT EL COS E12A ALEófìÌA OTR/STESA

Escola Card Col·laboració -16- (212)

Ha començat el curs que anualment orgjínitza l'Escola Card per ensenyar els nos-tres balls tradicionals. El dia 6 de no-vembre es va inaugurar aquest curs amb unanimat ball de bot a la plaça de l'Ajunta_ment. Hi va haver coca i begudes per alsassistents, entre els quals hi havia qentde l'Escola Marjal en Festa de Sa Pobla ,de l'Agrupació Folklòrica de Manacor, del'Escola de Balls d'Alcúdia i 'dels grupsArtà balla i canta, Puig de Bonany de Pe-tra, Aliorna de Ciutat i Card en Festa.

De cada any augmenta l'interès pelsnostres balls, tant entre la gent grancom entre els petits. Enguany, els apun-tats al curset són prop de vuitanta, perla qual cosa ha estat necessari fer unadistribució en diferents grups, tenint encompte també que hi ha gent que comença in'hi ha que ja en sap, poc o molt. Un grupfunciona els dijous, un altre els diven-dres i el dissabte n'hi ha un parell.

El dia 13 l'Escola Card va assistir auna reunió a Petra, a la qual va ésserconstituïda la Federació de Balls Mallor-quins, amb la finalitat de promoure lesactivitats de les entitats federades i potenciar a tots els nivells i àmbits elball mallorauí.

Els grups que componen la Federació ,des del moment de la seva constitució sónArtà balla i canta, Escola d'Artà, Airesde Montision de Porreres, Escola Card deSant Llorenç, Card en Festa, Revetla deSant Antoni de Son Ferriol, Rondalla deBellver de Ciutat, Escola Marjal en Festade Sa Pobla, Aliorna de Ciutat, Aires dePagesia de Sant Joan, Estol des Gerricóde Felanitx, Escola de Son Carrió, Revet-la d'Algebelí de Muro, Aires \/ilafran-quins, Grup Puig de Bonany de Petra, Es-tol d'Esporles, Escola de Balls d'Alaró ,Aires Gabellins de Capdepera, Rondallades Pla de Petra, Arrels de Son Fortezade Ciutat i Castell de Capdepera.

La Caixa d'Estalvis de Balears "Sa noj?tra" subvencionarà possiblement les acti-vitats de la Federació, entre les qualsés de destacar la Trobada anual de Ballsque enguany tindrà lloc segurament a Es-porles.

A .la mateixa reunió de Petra, va ésserelegida una junta gestora per dur enda-vant la legalització de la Federació.

P. J. Llull

La formació en la no violència i la conscien-ciació poli'tica consegüent tendrien, probablement, l'efecte d'afavorir el recolzament deles classes més desfavorides per part de lesclasses mitjanes i de fer més eficaç el com-bat per la justicia i per una societat amb unamajor igualtat d'oportunitats.

La por a que els conflictes degenerin paralit^za moltes iniciatives que podrien ésser fecundes, i priva als moviments de reivindicaciódels recolzaments que li caldrien.

Darrera condició essencial: una políticaterior realment pacifica. Això suposa:

ex-

- D'una banda, la renúncia a tota política dedefensa fundada en el terror militar i en lacarrera d'armaments, aixi' com a tota formad'imperialisme colonial o neocolonial.

- D'altra banda, la transformació de les indús-tries de guerra en indústries civils, la compraa un preu just de les matèries primes produi-des pels paisos del Tercer Món, l'acollimenti la formació de treballadors estrangers, demanera que quan se'n tornin puguin treballaren el desenvolupament del seu propi pais, etc

És, idò, en aquesta lluita per a la justícia social on podria començar, on ha començat ja,l'experimentació dels mètodes no violents.

Antoni Mesquida

0

Premsa forana FLOR DE CARD -17- (213)

El dia 21 de novembre es va celebrar, al puigde Cura, una Trobada de Premsa Forana a laque hi assistiren 16 de les 23 publicacionsassociades.

Després que en Pere Mulet, actual vicepresi_dent de l'Associació i encarregat de la revis-ta "Es Saig", d'Algaida, fes un informe sobrela situació actual de la Premsa Forana, esprengueren els següents acords:- Admetre totes les publicacions que ho hansol·licitat per escrit.- Editar un bolletí informatiu intern per talde mantenir adequadament informades les publicacions associades.

Posteriorment, a l 'Aula de Gramàtica, es varetre homenatge a Fra Salustiano Vicedo,perla seva feina en favor de la Premsa Forana.El President, en Santiago Cortès, li entregauna placa gravada.

En haver dinat, vàrem visitar l'església deCastellitx, una de les primeres que es fundaren a Mallorca després de la Conquesta, ique actualment es troba en perill de ruina, iles cases i torre de defensa de Punxuat, da-tada aquesta darrera, probablement, en el segle XIV.

Josep Cortès

CLIMICA VETERINÀRIA..,„. m:

['T. 554265

HErnan Cortés, 3MANACOR

HORARIOS M. M. J. V. 6 a 8 iardeCONSULTA S. 11'30a1'30

...^Jiliuiinriz:Bjrgues, s/n.c

(detrás parque municipal)Tei. 58 15 79FELANITX

HORARIOS L. M. M. J. 6 a 8 tardeCONSULTA D. 11 a i

'TTTlTTrTTIIIZZ

corpinterio

HERMANOS FEBRER

Cra. Son Servera. 26Ino. 56 90 74

S û v N L O R E N Z O

,ER - PONT

C. Nou, 35 'S* 56 9310 Sant Llorenç

òwvy^^u»SA GRUTA

BANQUETES * BODAS * COMUNIONES * BAUTIZOS

Cra. Porto Cristo - Cala Millor T 570193 _presupuestos sin compromiso^

Sí lleu. FLOR DE CARD -18- (214)

1 2 3 4 7 8 910

MOTS CREUATS

HORITZONTALS.- 1.- Nota musical. 2.- Part de cadascun delsdos membres inferiors de l'home des del genoll fins al peu.3.-Funcionari públic autoritzat per a donar fe dels contractes ialtres actes extrajudicials, conforme amb les lleis. ¿í.-Substàneia blanca cristal·lina, notable per la seva dolçor. 5.- Amb elcap alt. Abreviació de "frare" usada davant un nom propi. 6.-Ocell palmipède un poc més gros que l'ànec. Vocal. Adverbi.7.- Abocar a doll. 8.- Si'mbol de Tamerici. Cadascuna de lesparts en què es divideix un tot que s'ha de repartir entre di-ferentes persones. 9.- Al revés, guaita. 10.- Metall groc.

VERTICALS.- 1.- Si'mbol del cobalt. 2.- Sac gros d'uns quatreo més pams d'ample. 3.- Menjada de naps. 4.- Nom d'una em-barcació usada a l'Edat Mitjana. Arbre semblant a l'om. 5.-

Calamitós. Cinquanta. Nota musical. 6.- Donar cops amb un martell. 7.- Al revés, violenta irri-tació contra algú o alguna cosa. Al revés, serpent no verinós de l'Amèrica Tropical. 8.- Obstrueció d 'un òrgan o part del cos. 9.- Porció d'una lihia corba. 10.- Crit de dolor.

SOPA DE LLETRESVeiam si trobau deu sinónims de "intel·ligent".

ENDEVINALLATene peus, no tene cames,i me sol fer coix

JEROGLÍFIC

Què has comprat?

A I V A S R L A D I qui me pren Per SOn, COmPte . ?J„ „ . _ _ _ _ . . , _ . si no me coneix molt.Li U L L j LU K M C G L E T Q C VOCALST A S N F S S O N S MJL.A Ut VOL-ALb

M H Z T N D T U B U M R R ' S C B R D V R ; .,_A P N E I X D G K B P R/ s P T nR p c p a w A T r v oC, J J A V 1 L f\

C I N T L R S T S I M L T B N S DC D L J X U I V T LE I X E R I T N X S

•S31S -IA- 3y sana i i y-T A

3I4HDOH3C j -j

3 >

X R D V R ~~ 1 1

070231^^~^A O * f

6

1847612

217051

67>45

M R R. 12123810122

MARIA r,Aj Mps

3 1'•"P l V 1 I A V d S 3 í!

-ouu ap sueqe jjouu ajniA Q 1 I N I D Vap jExiap jod sa ojad Í3J n NI V H J-niA ap jeqBDB sa JTJO^ ç S S 3

d *t oS1VDOA 3d VDHd

N S V I V Nn i0

SJ9A un V I S V A I V

V11VNIA3QN3 S3H1311 3d VdOS

BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO

BANESTOLa mayor empresa bancària de España

a su servicio.

ACRISTALAMIENTO

1H O

a v a \OI V

t\I V

v i i o a v3 V D O1 1 V d V 3

I y V 3 V Sy V 1 O NV kV V 3

V J

SlVn3tf3 S1OW

DE VIDRIOS Y ESPEJOS

©asi Sx5©®2ms©

Calle Mayor, 71Teléfono 56 92 1 1

Esports FLOR DE CARD -19- (215)

Repassant l'escrit del mes passat, vull rectifi-car l'error de bulto comès al mencionar el no-vembre per l'octubre, i, ja que no es podencomparar els dos mesos, és convenient rectifi-car. Si a l'octubre tenguérem un Cardassaramb altes i baixes, al novembre ha seguit unatònica més uniforme, tirant a bona, i enc queaixò no es reflecteixi a la taula, si' ho fa alcalendari.

Començà amb el Recreatiu La Victòria, equipcolista sobre el qual es va mantenir la superioritat durant vuitanta minuts, passant de malamanera els deu restants. Fou un partit que nova fer història, llevat d'aquesta reacció delRecreatiu, que es va batre amb molt de corat^ge per mirar de conseguir l'empatament. ElCardassar, amb aquest triomf anava amb tranquil.litat a disputar els punts al lider Esporles.

A l'Esporles, maldament comptas amb la tran-quil·litat d'una bona classificació, se li va plantejar una defensa forta que arribà a posar ner_viosos els locals, quan veien que els seus da-vanters eren incapaços de contrapassar-la. I siqualque pic ho feren, allà hi havia en Domen-ge disposat a anul.lar qualsevol pilota que po-gués donar-li mals de cap. Per cert, encaraque acabas lesionat, el porter va fer el millorpartit en lo que va de lliga.I aquest excés de nerviosisme per poc els vasortir car als esporlerins, ja que quan el Car-dassar es desplegava arribava amb facilitat ala seva àrea, i si no dugueren el triomf fouper pura xeripa. Així i tot, amb l'empatamentn'hi ha bé prou.

Amb aquesta ratxa, el dia 14, va rebre el quedurant uns dies fou co-li'der: l'Arenal, hi ho vafer ben coneixedor! Al primer temps el marcador no se mogué fins al darrer minut. El balórondava amdues àrees sense decidir-se a en-trar fins que n'Abraham, des d'enfora, entafer_rà un col·locat xut que, ajudat per la fusta, vafer que l'estirada del porter fos inútil.La segona part fou tan lluitada i incerta comla primera, i més encara quan el porter localFons fou sancionat amb penalty. A les gradesel públic no tocava amb el cul als seients finsque esclafi' en mamballetes quan en Fons, d'u-na superba parada, aglapí la pilota amb lesmans.A partir d'aquí el Cardassar, empès pel seuporter, agafà les riendes del partit i no les vaamollar fins el final, al que arribà amb dosgols més que rodonejaren aquesta gran victò-ria.Cal destacar la gran combativitat del conjunt

i, en especial la del meta Fons, que malgratdebutar en partits oficials, semblava que haviaestat sempre davall la porteria.

El dia 21, a Alaró, encara que el Cardassarmantingués el mateix sistema defensiu que lihavia donat tan bons resultats a anteriors ocasions, no conseguí arrabassar cap punt, ja quèel Sr. Gracia va pensar que la gràcia era pelslocals, i va deixar de senyalar un clar fora dejoc que possibilità L-únic gol de la tarda, a

. mitjan segona part. Resultat final: 1-0.

El balanç final del mes de novembre és total-ment satisfactori. Segueix a la meitat superiorde la taula amb positius al seu favor. Gràciesa aquesta estupenda colla de porters no s'hanotat sa baixa d'en Domenge, del qual espe-ram una pronta recuperació.

JUVENILS

Aquests al.lots es veren frenats per l'actuallíder Sineu, quan va guanyar dins Sant Llorençper 0-1. Aquest partit era esperat amb moltacautela, coneguent la qualitat del visitant, quefeu honor de la fama i, amb la deessa Fortu-na de la seva part, conseguí endreçar el partital seu favor, i això que els locals se'n desfe-ren bé.

Els Alevins no semblen gaire entonats a l'ac-tual lliga. Fan pocs gols i els en fan molts.Que no perdin el coratge, que encara tenenmolt de temps i camí per córrer.

Miquel Sureda

Perills Silenci FLOR DE CARD -20- (216)

En el gener del 79 editorialitzàvem sobre un"nou Consistori" amb aquests termes: "Un al-tre factor potser important és la PLANIFICACIÓ, saber "on" es vol anar i "com", amb lesfites ben clares; potser és l'única f orma de nocaure en la trampa múltiple dels "assumptesurgents", dels expedients el plac dels qualss'acaba, dels infinits microproblemes, i esgo-tar així la seva capacitat i el seu temps sen-se dur a terme la cosa més important: l'ac-ció creadora que amplii la frontera dels dretsi les responsabilitats del poble".

Avui per avui, o som un total désinformât oaquella editorial no servi' de res.

La base de tal afirmació està en tot un muntde tasques públiques que s'han deixades debanda sense més preocupació. És a dir, no és quecerts aspectes de la teòrica vida municipal nohagin funcionat bé, és que aparentment i simple no han existit, inexplicablement no hi hanestat. Podriém parlar d'aspectes urbanístics,sanitaris, de transport, culturals,...

I aiximateix és bo de fer donar la culpa alsaltres. No, no crec que tot es pugui posar al'esquena del Consistori. Potser "l'acció crea-dora" no ha existit perquè ni s'ha insinuadades del poder, potser no ha estat recolzada,potser abans d'envestir-la ja s'ha intui't queera poc rendable, potser tan sols ni s'ha ima-ginada... Potser la culpa és un poc de tots a-quells que habitam aquesta nostra vila; però...

¿Deu ésser pensable per a altres viles que desde tants de mesos hi hagi un creuer com elde Ses Planes deixat tan perillosament mala-ment i sense la més minima senyalització?

¿I que mori una persona per l'esfondramentd'una vivenda ruinosa? -Alerta a caure en elssimplismes a l'hora de repartir responsabili-tats-.¿I que persisteixi el costum de tirarl'aigua dela bugada i/o de l'escurada en el carrer?

I d'interrogants, segons la perspectiva de ca-dascú, se'n podrien afegir molts més.

No intenta ésser, això, repetesc, una criticaal Consistori, sinó un crit d'atenció -potserben inútil- a tota la gent d'una vila que no-més molt lentament podrà canviar el seu és-ser i la seva fesonomia; un crit, deia, sobreun perill que fa temps ja no ho hauria d'éssersobre un fet que no es pot tornar repetir -nohi cap interès o descuit o desinterès o... quepugui justificar una vida- i sobre un costumque, per la seguretat dins l'àmbit de la sani-tat preventiva, fa temps hauria d'estar supe-

Guillem Pontrat.

Calla,

no em diguis res.

Se el que penses i sents.

No cal parlar,

el silenci ho diu tot.

Solament el cos, els ulls... parlen.

I mai no m'havia sentit tan aprop.

Quin binomi comunicatiu més complet!

Cos i silenci poden ésser alhora

el vincle que més uneix les persones

o el barranc que més les allunya.

Calla,

no em diguis res.

Cos i silenci parlen abastament.