l'espiga 173
DESCRIPTION
L'Espiga, la revista de Calldetenes Número 173TRANSCRIPT
EL CALIU DE LAFESTA MAJOR
REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE CALLDETENES ANY 34 octubre del 2009 núm.173
5
Fe d’errades
El número anterior portava tantes errades que bé es mereix que li dediquem aquest espai que voldria ser de reflexió dels que fem la revista. Evidentment hi té força a veure la manera de treballar amb informàtica; allò del retallar i enganxar.
A la pàgina 3 treiem un titular de la marxa nocturna amb un text i una foto de les Caramelles. Veníem a dir que aquest any l’organització va haver de dir prou perquè ja no podien acceptar més inscricpions. Tot i que el límit eren 400 persones es va arribar als 420 participants i es va fer el 9 de maig.
Les fotos de la pàgina 16 (esports) tenen el peu equivocat. La de l’esquerra correspon a un partit del torneig de l’infantil i la de l’esquerra -foto i peu- corresponen al número anterior.
A la pagìna 10 quan parlem de l’edat de l’exalcalde Joan Isalt li atribuïm 96 anys quan en realitat -en aquell moment- eren 86.
El caliu de la Festa Major
Diuen que la crisi espavila o, més polit, que la crisi genera oportunitats. Només cal veure la Festa Major d’enguany per corroborar-ho; amb 10.000 € menys gastats per l’Ajuntament però amb les ganes de passar-s’ho bé i l’empenta de tots ha sortit una de les millors festes Majors dels darrers anys. Des d’aquí felicitats a tots els que l’han feta possible. Ara només falta que aquesta empenta de tothom no afluixi i que la coordinació, no gens fàcil quan hi ha tanta dispersió, pugui fer la seva necessària feina.
REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE CALLDETENESAny XXXIV, núm. 173, setembre 2009. EDITA: Col.lectiu
L’ Espiga, amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Calldetenes. L’ Espiga és membre de l’ Associació Catalana de la Premsa Comarcal. DIPÒSIT LEGAL: B-3297-82. CONSELL DE REDACCIÓ: Pere Arumí, Ester Codina, Xevi Domínguez, Miquel Erra, Joan Pujol, Miquelina Saborit, Aleix Sala i Núria Vila. ADMINISTRACIÓ I PUBLICI-TAT: Montse Arumí i Joan Pujol. DISTRIBUCIÓ: Beth Puigde-sens, Jordi Viver, Oriol Peix, Teresa Danés, Marta Puigdesens,
Eva Freixa, Ferran Barcons, Marc Pujol, germans Colom, Marta Vila, Aina Arumí, Mireia Serra, Ariadna Puig i família Arumí-Cassany. FOTOGRAFIES: Bruna Arumí, Santi Puig. DIBUIXOS: Montse Batalla, Marta Sánchez. L’ ESPLAI: Esplai Equinocci. CÒMIC: Xevi Domínguez. L’ESCOLA: CEIP Sant Marc. T’ EXPLICO UN CONTE?: Marta Sánchez. KATIUSKES.COM: Núria Vilà, Ester Codina i Jordina Puigdesens... POCSÓROH: Núria Vilà i Ester Codina. Foto portada: Baixada de carretons
L’ ESPIGA no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats d’aquesta publicació
s u m a r iEditorial 3
Actualitat 4
Reflexions 7
Bústia oberta 9
Cara a creu 11
Reportatge 12
Esports 16
L’esplai 19
Entitats 21
Pocsóroh 23
Un conte 25
Cultura 26
Call de cultura 27
Festa Major 28
editorial
66
actualitat
El tempsDesprés d’un començament d’estiu
força fresc l’agost i el setembre ha resultat més aviat calurós.
De les pluges destacar les fortes plo-gudes que s’han registrat, així el dia 8 d’agost van caure al poble 42 litres o 41 a S. Margarida, i el dia 26 de setembre, en plena Festa Major, en van caure 35 i en poca estona. De totes manres el rècord se l’emporta el dia 15 de setembre en 44 litres encara que mol ben caiguts.També se’n registrat alguns episodis de pedra.
Poble S. Margarida
L/m2 dies L/m2 dies
juny 58 9 50 9
juliol 45 4 67.5 8
agost 87 4 106.8 5
setembre 115 8 110 11
L’Eudald Jubany a TV3El passat 14 de juliol el calldetenenc Eudald Jubany va apa-
rèixer al programa El Club de TV3 en lloc del seu pare el cuiner Nando Jubany. Recordem que en Nando ha col.la borat molt de temps fent un espai de cuina en aquest programa d’èxit que dirigia l’Albert Om. El plat que va presentar va ser una truita a la francesa que li va quedar molt bé.
Val a dir també que en el darrer programa van sortir tots els fills de col.laboradors entre els quals el fill més petit dels Juvanys, té l’honor de ser el més gran entre els nascuts durant l’emissió del programa.
Incendi a Can Bigordà
La diada de la Festa Major es va produir un conat d’in-cendi a les instal.lacions abandonades de la fàbrica de Can Bigordà provocat per un grup de mainada que jugava. A part de desperfectes en l’edifici no es va registrar cap altre conse-qüència tot i que va obligar a la internvenció d’una dotació dels bombers. Aquesta fàbrica abandonada era lloc freqüent de joc amb el risc que això implica.
Aquest incident va provocar que es tractés d’aquest tema amb caràcter d’urgència- no estava inclòs en l’ordre del dia- en el plenari de setembre.
Barri de darrera els HortsLes 27s festes del Barri van tenir lloc
durant la 4ª setmana del mes de juliol (19 al 25) amb els actes de costum, missa i vermut i jocs per la quitxalla amb molta participació la Quina amb aportacions de comerços del poble i actuacions de jovent junt amb la xocolatada van ser els actes més concorreguts. El Ball de fi de festa amb el duet zènit va aconseguir engres-car els balladors malgrat que no hi havia massa gent ja que coincidia amb la Festa Major de St Julià
Premi per la Gemma PujolEl quartet de corda de l’Escola de
Música de Vic en el qual la Gemma toca la viola, va guanyar el concurs de música de cambra de Sant Joan de Vilatorrada d’enguany. També en formen part Anna Roca i Carla Ges, violins i Clàudia Font-serè, violoncel,
El petit cuiner barallant-se amb els ous.
Fatal accident a l’antiga fàbrica de Productos
El passat 23 de juny, diada de la revet-lla de Sant Jona, va morir electrocutat un operari que treballava, juntament amb un seu company, en el desmantellament d’una part l’antiga fàbrica de Productos del cerdo. L’accident es va produir quan el operari manipulava un transformador de mitja tensió (25000 volts) propietat de la companyia elèctrica que hi havia en el recinte.
Va provocar una apagada general, tot i que va ser momentània. Les instal.laci-ons estan ja en desús des de fa més d’un any i, de fet, la zona està considerada com a urbanitzable tot i que de moment no s ’hi ha fet cap projecte en ferm per tirar-ho endavant.
Es va aprovar iniciar un expedient per declarar en estat de ruïna aquestes instal.lacions, cosa que alguns veïns ja venien denunciant de feia temps. Aquest expe-dient faculta a l’ajuntament per exigir al
propietari aterrar l’edifici o com a mínim protegir-lo perquè no sigui accessible.
A petició dels regidors de poble en Marxa es va demanar que es fes extensiu a d’altres edificis del poble en situació
semblant. Segons va respondre el regidor d’Urbanisme Márius Valls, de fet ja s’hi estava actuant i en alguns casos s’havia arribat a un acord amb el propietari per fer una actuació preventiva.
7
actualitat
Curset de monitors/es al Punt Jove
Aquest hivern, del 19 de desembre al 17 de gener, el Punt Jove del poble té previst acollir un curset de monitors/es de lleure infantil i juvenil, que impartirà l’Escola Lliure el Sol.
Ja s’ha obert el període de pre-inscrip-ció, que es tancarà el 5 de desembre. És a partir de 18 anys, les places són limitades i el cost de matrícula és de 180€.
Per poder inscriure’s caldrà portar el full d’inscripció omplert, dues fotografies de carnet i una fotocòpia del DNI. L’apro-fitament del curs dóna accés al diploma de la Generalitat de Catalunya de monitor/a d’activitats de lleure infantil i juvenil.
Els interessats/des que vulguin apun-tar-s’hi o necessitin més informació poden anar al Punt Jove, trucar al 93 881 62 13 o visitar la seva web www.puntcall.cat/, on trobaran el full de matriculació i informació més detallada del curs.
Creix el malestar entre els pagesos
Continua la caiguda dels preus que es paguen als productors en la majoria de sectors més rellevants de la nostra comarca, la carn de porc, de vedella i sobretot la llet però també els cereals. En aquest sentit darrerament es van fer protestes a diferents indrets del país per denunciar els elevats marges comercials que apliquen les distribuïdores.
Per si això no fos poc s’hi ha afegit una modificació del decret de zones vulnerables que regula l’aplicació d’adob orgànic – bàsicament purins – a la terra de conreu. Recordem que tota la comarca està considerada zona vulnera-ble. La Generalitat no ha acceptat cap de les esmenes que es van proposar els sin-dicats; les noves condicions es referei-xen, per exemple al calendari d’aplicació del purí als camps o a les distàncies que cal respectar respecte de cursos d’aigua - ho és qualsevol rec- o de vivendes . De fet aquesta norma, que frega el ridícul, és a la pràctica inaplicable però deixa al pagès indefens davant de qualsevol denúncia.
Un any de l’autobús urbàPel setembre de l’any passat arribava
el bus urbà de Vic al nostre poble. Un any després des de l’ajuntament se’n fa una valoració positiva del seu ús, tot i que hi ha coses per millorar per exemple la loca-lització d’alguna de les parades.
Tanmateix del que no s’està massa satisfet és del cost; recordem que Callde-tenes aporta 32000 € al finançament; en aquest sentit es pensa renegociar amb Vic el repartiment. D’altra banda, i per tal d’in-centivar-ne l’ús, s’ha reduït en un euro el preu de l’abonament per 10 viatges que passa a valer 7 € per a l’usuari normal i 6 per a l’estudiant.
Bona participació a la 25a caminada popular
La 25a edició de la Caminada Popular organitzada pel CEC s’ha celebrat aquest darrer diumenge 4 d’octubre. En una mati-nal excel.lent, hi han pres part 260 perso-nes que s’han repartit en dues marxes ; la més llarga de 21 km i la més curta ded 11. Els recorreguts anaven fins a Folgueroles arribant fins als Munts la més llarga.
El futur carrer dels Terrers, nou límit amb els de Sant Marc
Obres del sector del torrental
Han seguit a bon ritme durant l’estiu les obres de la urbanit-zació del torrental de manera que a finals d’any està previst que s’acabi la 1a fase que inclou tots el serveis; sense dubte que una de les actuacions més espectaculars ha estat la pràctica desaparició del serrat de la Farigola. Entre aquestes obres s’hi inclouen algu-nes correccions ambientals imposades per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Segons que va manifestar el regidor d’Urbanisme Màrius Valls en el plenari de setembre,el que ja no està tan clar és què passarà amb la 2a fase que inclou les obres d’enquitranament, bàsicament per les dificultats financeres de l’Ajuntament.
Armand rock Aquest és el nom de l’últim grup de rock que s’ha format al
poble, l’actuació del qual va encetar oficialment el programa de festes d’enguany el divendres dia 18. De fet es tracta d’un animós grup de 9 jubilats que, en acabat el curs el curs de psicomotrici-tat que van fer l’any passat, passat amb la directora del Centre de Serveis Armand Quintana Elisenda Serra i tot pensant en què podien fer com a cloenda del curs, es van engrescar a emular els del programa Casal rock de TV3. Dit i fet; després de un estiu d’assaigs aquest únic concert a la carpa davant unes 150 persones en va ser el resultat. En el repertori, des de l’Empordà dels Sopa de Cabra a l’Imagine del John Lennom, passant, pel Llençat dels Lax’n Busto. Enhorabona. Quan serà el proper concert? foto M. Cassany
88
actualitat TELÈFONS D’INTERÈS
Serveis de salutDispensari 93 889 04 64Farmàcia 93 889 19 44Urgències (CAP Sta. Eugènia) 93 885 45 56
Hospital General de Vic 93 889 11 11Clínica de Vic 93 886 12 11Creu Roja Vic 93 889 55 55
PoliciaMossos 93 886 08 45Policia Nacional (D.N.I.) 93 889 44 44Guàrdia Civil 93 883 27 92 emg. 062
Altres serveisAjuntament 93 886 31 05Parròquia 93 889 33 37Bombers 93 886 25 25Estació d’ autobusos 93 889 19 17RENFE 93 883 35 70Repsol 901 12 12 12ITV 93 886 20 33ENHER 93 883 35 70FECSA 900 73 73 73Aigües SOREA 908 79 92 90
EntitatsEsc. Bressol 93 889 17 93CEIP St.Marc 93 886 27 93Casal Avis 93 889 00 45
Setmana de la Ciència
Setmana de la ciència està ja a punt una nova edició que començarà el dia 16 de novembre i s’allargarà fins el dissabte dia 21. Coincidint amb la setmana hi haurà el 1r congrès de Salut alternativa i ciència que es farà a l’au-ditori-Teatre. En el mateix vestíbul hi haurà una exposició de Teràpies alternatives. Podeu trobar tota la informació a la web de l’ajuntament (www.calldetenes.cat).
MOVIMENT DEMOGRÀFIC (juny-setembre)Naixements: Gil Bancells Cunill, Joel Vilarrasa Crous, Oriol Guerrero Casadevall, Ona Zapater Sanz, Jan i Martí Molas Capdevila. i Abril Ruíz BauDefuncions:, Maria Serrat Orra, 81 a.; Dolors Mas Tortadès, 80 a.; Candi Puigdesens Font, 65 a ; José Pozo Chia, 69 a.; Jaume Soy Pujol, 54 a; Alfonso Palomino Campaña 79 a.
Breus
MERCAT ITINERANT. Després del periple dels darrers anys pel polígon industrial i a la zona de la Sàlvia el Mercat ha tornat al carrer Lleida per deixar espai a les atraccions els dies de la Festa Major. Han estat només dos caps de setmana. Aquesta situació és un xic perillosa pels vianants atès que algunes parades estan col.locades al lateral de l’Avgda. Pau Casals.EXCURSIÓ DELS AVIS. Un any més l’ajuntament ha convidat als avis a una excursió. Enguany s’ha anat a visitar el museu del Ferrocarril a Vilafranca del PenedèsOBRES A LA CRTA. DE FOLGUE-ROLES Ben aviat començaran les obres de millora de la crta. de Folgue-roles, des de l’enllaç amb l’eix a les Viles (Can Jubany) fins al poble veí.REFORMA A LA TEULADA DEL TEATRE. L’ajuntament ha fet unes obres de millora a una partde la teu-lada per tal de millorar-ne la imperme-abilització per evitar els degoters que sovint es produïen quan hi havia una pluja forta. Les obres han consistit en co.locar una capa dessota les teules d’un material impermeable. MOCIÓ PER LA INDEPENDÈNCIA. El referèndum fet a Arenys en el qual va guanyar per majoria aclapradora el sí a la independència del nostre país va tenir també ressò al darrer plenari de l’Ajuntament. Es va aprovar per unani-mitat una moció per donar suport a una iniciativa popular d’aquestes caracterís-tiques al nostre poble. També es acordar fer una nota de felicitació al consistori d’Arenys de Munt per l’èxit obtingut i el civismes demostrat.
9-10-09Atòmic (jazz)
del 18-10 al 22-11-09XVII Calltitellesdetenes
26-10-09XXIV Marxa de Regularitat Infantil
08-11-0955è Cros de Calldetenes
14-11-09Còmica vida (teatre)
del 16 al 21-11-09Setmana de la Ciència
28-11-09Las Gallegas (teatre)
8-12-09Una comèdia espanyola (teatre)
26-12-09 i 1-01-10Pastorets
reflexions
99
l’anxaneta espai de reflexió
M’ho deia el corper Miquelina Saborit
Madrid no guanyaria els Jocs Olímpics 2016. I no pas per una mala gestió d’una ciutat il·lusionada, que malgrat no tingui mar creu que l’empenta i
el voler ho pot fer possible. Crec que no hi haurà Jocs a Madrid perquè el món vol castigar la incompetència de la classe política de tot el país. M’ho deia el cor.
Segons el FMI –Fons Monetari Internacional- la crisis començarà a desaparèixer del planeta al segon semestre del 2010 (quin poc cor fer aquesta previsió!! L’FMI sembla ignorar que més de dos terços del planeta encara no han sortit mai del pou). Amb aquesta previsió tan optimista l’FMI hi anota una esmena: la nació espa-nyola no se’n sortirà fins molt més endavant.
A mi el cor també m’ho diu! I doncs? Com pot ser? Que s’ha fet malament?
Segurament 4 milions d’aturats i un sector públic cap per avall? Alguns castells a vegades tremolen, però amb pinya valenta i tronc decidit aconsegueixen descarre-gar amb èxit. Però el castell que hi ha muntat en aquest país és de tots els que he vist carregar, el que estic més convençuda que farà llenya. Com pot ser que en aquest país tota la pinya del castell estigui basada en el fangós negoci de la revenda de terrenys, especulació d’immo-bles, de requalificacions fantàstiques dels Ajuntaments i de comissions a tort i a dret? Si a tot hi això hi afegim que la classe política es dedica a enviar-se SMS per dir que els discursos de l’estat de la Nació són un totxo i enriure’s del país, enlloc d’estar pel que s’ha d’estar...això fa llenya segur.
No hi ha partit que es salvi de la incompetència. Enlloc d’anar per feina es dediquen les culpes uns als altres.
Fa vergonya com exerceixen l’ofici de dirigir el país, el poble i com estan governant un castell que s’ensorra i que ells apedacen disfressant pressupostos, aplaçant solucions... El meu cor ja no sap que dir-hi!
Per últim podem sumar-hi la desgràcia del cas Millet i ja no cal dir res més. I el cor hem diu que d’en Millet no se’n sabrà de la missa la meitat, perquè de nou tots els partits polítics n’hauran sucat una part per les seves pròpies fundacions.
I el que més em molesta és que l’edifici de Domènech i Montaner, els mosaics de Lluís Bru, les ceràmiques de J. Orriols i M. Sunyol, els vitralls de la cas Rigalt i Gra-nell i les escultures de M. Blay, E. Arnau, D. Massana i Pau Gargallo sempre més ploraran recordant el mal que els han fet 100 anys després de que s’aixequessin airo-sos per honorar el nostre país.
I confesso que això mai m’ho havia dit i cor i en canvi ara el tinc lletraferit per sempre.
Senyor Millet, no sé on tenia el cor.
Inventsper Josep Ma. Serra
Ara que toca tardar, ens podríem posar una mica poètics i trobar la pau d’aquesta època de l’any. Podem badar amb el vall
de les fulles juganeres mogudes per el vent. La quietud de la tarda, cada dia més curta, es prepara per donar-nos les fredes boirines dels plans i fondals. Flairar el fum suau de les fulles seques cremades.
La realitat i les obligacions diàries ens arrenquen d’aquest petit somni. Els crits i disbauxes quotidia-nes ens fan obrir els ulls a una existència indefugi-ble.
El nostre president de la Generalitat, dins el debat de política general, en un extens i divers discurs, va dir: “ No es temps d’aventures, ni sorpreses, ni invents”. Un seguit de metàfores que anaven adre-çades directament al referèndum independentista d’Arenys de Munt. Possiblement pensant en d’al-tres de futurs que es divisen en l’horitzó de diferents localitats catalanes.
Un “invent” que s’ha fet notar molt dins la política catalana i espanyola dels últims dies. Ha fet moure periodistes d’arreu i la noticia s’ha estes més del que alguns volien. Que ferien els inventors si no els deixessin treballar?. Potser no haurien pogut inven-tar l’actual tripartit del govern català.
El creixement de l’independentisme a Catalunya per molts ja no és indiferent. Molta gent no s’ho havia plantejat mai, però ara, davant un Estatut descafeïnat i en perill de que el Tribunal Constitucio-nal ens hi faci una passada més de ribot, fa suscitar sospites sobre unes futures lleis emmascarades per l’engany.
Potser no s’hauria d’arribar a l’ independència pura, però si trobar fórmules que permetin decidir amb tota propietat les demandes de les autonomies nacionalistes. En una paraula “que puguem reme-nar les cireres” i repartir-les segons les necessitats de la societat.
La classe política, junt amb empresaris, intel-lectuals i tota la col·lectivitat catalana, hauria de reflexionar molt seriosament sobre aquest tema. No podem ser, per fer un divertit i senzill paral·lelisme, com l’última cançó d’en Quimi Portet en la qual diu “ Som com un parrac grapejat, país vençut per davant i pel darrera i d’atrotinada dignitat”.
11
EXCURSIONS D’UN DIA
18 i 25 d’ctubre: SARDINADA A LLANÇÀ I L’EXCURSIÓ DE LA LOTERIA (esmorzar inclòs)08 de novembre: LA FIRA DEL CAVALL A PUIGCERDÀ 22 de novembre: FIRA DE STA. CATERINA A L’ARBECA: LA FIRA DE L ’OLIVA ARBEQUINA 13 de desembre: MEMORIAL DE L’EXILI POPULAR I PRE-NADAL A S. MARTÍ DE TOUS (esmorzar inclòs) 10 de gener: EL REFUGI 307 (Els refugis anti-aeris de Sants-Montjuïc) I TARDA DE “REBAIXES” TEATRES 16 i 24 d’octubre: MUSICAL “HOY NO ME PUEDO LEVANTAR” desembre/gener: GRAN CONCERT D’ANY NOU A L’AUDITORI
VIATGES LLARGS Del 10 al 12 d’octubre: PONT DEL PILAR A TERUEL I ALBARRACÍN Del 17 al 26 d’octubre: VIATGE A PORTUGAL (De nord a sud) AMB TREN AVE Del 21 de novembre al 4 desembre: VIATGE A CUBA (d’est a oest)
bústia oberta
Comença la Catequesi
Més de cinquanta de nens i nenes del nostre poble de Calldetenes, estan a punt de començar el dia 30 de Setembre, el curs de Catequesi.Hi ha il·lusió i ganes de fer créixer aquest nois i noies en tots sentits, Cristianament i humanament. El camí de tota persona , pot ser més llarg o més curt, però les persones com mes coneixem , com mes vivim i convivim, ens enriquim mútuament.Això és el que esperem poder viure. Enriquir-nos i créixer. Els Catequistes, setembre-2009
Agraïment
Benvolguts amics:Escric aquestes ratlles per donar les gràcies a totes les
persones que en aquests moments tan difícils em fan cos-tat; voldria destacar, a l’ajuntament, als professionals del consultori, als professionals i als companys del centre de dia Armand Quintana, al Sr. Rector, als socis del Casal, veïns i gent del poble i a tots els amics de la comarca.
La meva intenció ha estat sempre fer el bé per la gent Gran i he treballat amb moltes ganes pel projecte del Casal que hem portat a terme amb molta il·lusió; van ser nou anys al capdavant però amb la l’ajuda de tots ho vàrem tirar endavant i crec que va valer la pena l’esforç .
En guardo molt bon record d’aquells anys, malgrat les moltes dificultats que sempre hi ha per tirar endavant qualsevol entitat i que no van ser poques. Però ens en vàrem sortir. Tampoc no puc passar per alt fer esment de l’ajut i l’estima que vaig rebre de tots, del companys de junta, dels socis... Sempre restarà amb mi en un racó del meu cor.
Moltes gràcies a tots.
Antoni Casany i BallúsExpresident del casal d’avis 1999-2008
13
En una moneda sempre hi han dues cares, bé de fet una cara, una creu i un “canto”. Aquesta pàgina vol ser com una moneda, amb punts de vista diferents... de les opcions tu decideixes.
Introducció:
El passat 13 de setembre es celebrà a Arenys de Munt el primer referèndum per valorar si els catalans volíem i desitjàvem l’autodeterminació del que considerem el nostre país (no Espanya, sinó Catalunya), va ser la primera vegada que davant d’unes urnes a alguns els van deixar escollir, tot això en ple segle XXI i encara davant de l’oposició de varis partits polítics. La jornada del referèndum va succeir-se sense incidents malgrat la presència de la Falange, però trobo que no podem criticar que ells es manifestessin en contra, ja que sempre ens hem queixat de que a les Espanyes no ens escolten, per tant, tampoc podem prohibir el seu dret a parlar si no impedeixen que nosaltres volguem cridar INDEPENDÈNCIA PER CATALUNYA!.
El perquè:
És important que tots puguem donar la opinió del que pensem si hi ha oposició a aquest referèndum és perquè hi ha diversitat, per tant si estem en un país tan democràtic com ens creiem, com és que hi ha oposició a la opinió? Tant podien anar a votar els que creuen amb la independència de Catalunya com els que no hi creuen, per això crec que la gent que s’oposava a la votació o tenen por o no volen sentir que Catalunya ha sigut i continua essent un país oprimit.
Conclusió:
Catalans a favor de l’autodeterminació, hem de fer-nos escoltar en aquest país veí, hem de lluitar perquè molts pobles o ciutats s’adhereixin a la causa, ens hem de fer sentir, les armes ja les vàrem deixar per les urnes però no ens podem deixar trepitjar! VISCA CATALUNYA LLIURE!
Introducció:
El referèndum que es va portar a terme a Arenys de Munt és un atac clar i directe a la constitució espanyola. Un despropòsit i un menyspreu a la corona. Aquest acte estableix un precedent que pot portar a un major trencament de l’estat i, fins i tot, si es posen els independentistes farrucs, a una nova guerra civil.
Hi ha coses que no es poden permetre. El govern, d’ençà de fa uns anys més tou del que hauria de ser, ha permès amb la seva vehemència i “talante” que es produís aquesta consulta. Un acte que ha atiat encara més les ànsies estúpides i injustificades de una separació inviable i totalment utòpica.
El perquè:
Sempre hi ha membres dissidents a la societat. En aquest sentit, Espanya no és cap excepció. El futur de la seva gent s’ha de decidir entre tots.
El que està clar és que el govern ha fet les coses malament. S’hauria d’haver mogut abans i amb altres eines per tal que aquest esdeveniment no arribés a produir-se. Però amb el tracte que li han donat, l’han enaltit, l’han posat a la primera plana i després l’han intentat passar per l’adreçador de la justícia. Quan en aquests temes no hi ha justícia possible. És no. I ja està. Amb la seva actitud covarda i “conciliadora” l’únic que han fet es destacar el fet i moure encara a més gent, a aquella que només s’aixeca del sofà quan li diuen: Tontet, això no ho toquis!
Conclusió:
No es pot permetre que hi hagi més actes d’aquest. Perquè es crearà un sentiment de possibilitat. Una creença en què la separació es possible. I està clar que no ho és pas.
ARA ÉS EL TEU TORN TU TIRES LA MONEDA.
Si voleu que algun tema en concret es parli al Cara a Creu, podeu enviar la vostra proposta al mail [email protected]
cara a creu
referèndum,sí ..o no?
1414
reportatge
Feina de despatx
Com afronta una persona entrar en l’ajun-tament d’un poble, fent una política de més baixa volada que la dels grans prota-gonistes de Polònia, però a la vegada més propera i més exigent?
L’Espiga.- Com valores la teva etapa al consistori?
Josep.- Positiva. Però, tot i que puc valo-rar com em sento, penso que és la gent qui ha de valorar la meva gestió. En festes hi ha molta feina. Em sembla que la gent, en general, està contenta de com ha anat la Festa Major d’aquest any, i les altres festes també. Sobre la Festa Major, vull recalcar que formo part d’una Comissió de Festes, i que ella n’és la responsable del seu bon funcionament. En joventut compto molt amb l’opinió i les idees del tècnic de joventut, en Jordi Freixa, que està en contacte amb els joves a diari.
Festa Major: l’estat de la qüestió
Per valorar com ha anat la Festa Major d’en-guany i com és la situació del jovent de Callde-tenes, parlem amb en Josep Guiteras, de 35 anys i tècnic en maquinària agroalimentària. Fa gairebé dos anys i mig que va entrar a l’ajunta-ment i és regidor de Joventut i Festes. Sincer, honest i responsable, parla amb passió i sense embuts de la seva tasca al consistori.
E.- Quins eren els teus objectius quan vas entrar a l’ajuntament?
J.- Com que quan vaig entrar no sabia quina era la feina que m’assignarien, el meu objectiu sempre ha estat fer les coses ben fetes, o intentar-les fer ben fetes.
E.- Quines coses s’han impulsat des de la regidoria des de que hi vas arribar?
J.- Ha estat un tasca bastant continuista en relació amb la que es venia fent, en els dos àmbits. En joventut em guio molt pels comentaris i suggerències del tècnic de joventut. En tema de festes s’han mantin-gut les que ja hi havia. El pressupost que hi havia en aquest àmbit ha estat sempre molt ajustat, per lo que no he pogut fer res de l’altre món tampoc.
El nostre futur immediat
Els joves sempre han estat un punt clau en totes les societats. La voluntat d’involu-crar-se augura un bon futur pel poble.
E.- Com veus la joventut del poble?
J.- Doncs bé, com sempre ha estat el jovent. La veritat es que depèn molt de les edats. Hi ha alguns grups concrets que tenen diferents iniciatives. Hi ha un grup, conegut com Els joves alternatius, de 16-17 anys que tenen ganes de fer coses, organitzar concerts, van posar una pantalla gran per veure el Barça-Madrid... També hi ha l’assemblea de joves La Pera, però són una mica intermitents. D’altra banda, també hi ha el grup de monitors de l’Es-plai, que sense cap mena de dubte fan una gran tasca.
E.- Quins són els projectes de futur en l’àmbit de joventut?
J.- L’objectiu més immediat és intentar aconseguir un local perquè el jovent es pugui trobar i pugui fer la seva. Potser la Casa de les Adobaries, momentàniament, seria una bona opció, però encara no hi ha res concretat.
1515
reportatge
La festa de tots
La Festa Major és la mare de les festes de qualsevol poble. I la de Calldetenes no és cap excepció. Malgrat que hi va haver una topada entre el grup de La Pera i el regidor en el ple posterior a la fi de la Festa Major, sembla que tothom està d’acord en que fou tot un èxit.
E.- Quin balanç fas de la Festa Major d’enguany?
J.- Un balanç molt positiu. L’assistèn-cia de la gent als actes t’ho marca si ha anat bé o no. I aquest any, tot i que hi ha algunes activitats en les que no hi ha hagut massa assistència, n’hi ha hagut algunes altres que han quedat desbor-dades de gent. Aquest any, per exemple, hem arribat a repartir uns 800 entrepans a la botifarrada i servit xocolata desfeta a unes 500 persones. Actes com el cafè-concert, el ball i els espectacles infantils continuen en la línia de sempre. Estic molt content de la trobada de cotxes clàssics, ja que per ser la primera vegada hi havia molts cotxes. També destacar l’èxit de participació i assistència de la baixada de carretons. Malauradament, el temps no ens va deixar acabar la trobada de puntaires i fer l’actuació dels Sagals d’Osona. D’altra banda, cal dir també que el concert de rock del divendres va ser fluixet. Malgrat tot, crec que la Festa Major ha estat molt digne, amb el pressu-post que hem tingut.
E.- Com valores la tasca de la Comis-sió de Festes?
J.- Com a membre de la Comissió de Festes haig de dir que la tasca és molt laboriosa. Som poca gent, ara mateix, i porta molta feina organitzar la Festa Major. Però també ens ho passem bé, sobretot quan ja acaba i la gent et felicita. Aprofito per dir que qui vulgui formar-ne part que s’apunti i vingui, que serà molt benvingut.
E.- Quina creus que hauria de ser la línia de futur de la Festa Major?
J.- Nosaltres, per la Festa Major, cada any intentem fer alguna cosa nova o recuperar alguna cosa que feia molts anys que no es feia (com la baixada de carretons, aquest any). La línia que té la veig correcta, tot i que crec que no és molt marcada. Hi ha actes que ja són estàndards, per exemple els del dia 24. Deixant de banda aquests actes, els altres dies intentem fer coses noves, com el vol amb helicòpter l’any passat o la trobada de cotxes clàssics o l’exhibició de trial, entre d’altres, aquest any. També intentem fer actes d’arrels catalanes. En aquest sentit hem portat bastoners, esbarts dansaires, castellers... També tenim la intenció de recuperar les actuacions del divendres, perquè les persones que no van al concert tinguin una alternativa.
Crec que una de les coses més importants d’una Festa Major es aconseguir aconten-tar a totes les persones. S’han de cobrir les necessitats de tots amb el pressupost que tenim, i repartir els actes perquè tothom pugui gaudir de la festa. Sempre s’intenta innovar i variar, perquè la gent participi, ja que la finalitat de la Festa Major és que la gent del poble s’ho passi bé.
E.- Com està el tema d’engalanament de carrers?
Volíem deixar de fer-ho durant uns anys per tornar-ho a engegar més tard, ja que havia decaigut molt, però al final ho vàrem desestimar. El concurs d’engala-nar façanes i aparadors tampoc ha acabat d’arrencar.
E.- Quins plans o reptes de futur hi ha en aquest àmbit?
J.- Aconseguir més diners, per tenir un pressupost més elevat, recuperant l’auto-finançament.
E.- Vols afegir alguna cosa més?
J.- Vull donar les gràcies a totes les per-sones de la Comissió de Festes i aquelles que col·laboren desinteressadament per fer la Festa Major. Des de les botigues que guarneixen els aparadors, passant per la gent de la Caseta d’en Grau, que ens donen la llet per la xocolatada; fins els que ens ajuden a coure la botifarra, entre altres. Sense la col·laboració de tots ells no ens en sortiríem. Gràcies de nou a tot-hom per participar i sentir la Festa Major, la festa de tots.
E.C.
“El meu objectiu ha estat sempre fer les coses ben fetes”
1616
reportatge
El caliu de la Festa MajorLa Festa Major de la crisi ha estat sens dubte una de les més animades i amb més varietat d’actes dels darrers
anys. Amb una important retallada de pressupost, segons el conseller de la Festa Major s’ha passat dels 30 al 20 mil euros- , a part de la renovació idees de la pròpia comissió - destaca en aquezt aspecte la baixada de carretons-, moltes iniciatives personals o d’entitats han omplert aquests dies amb actes destacant entre tots l’empenta del grup de jovent la Pera.
a mínim un desestresant bany de fang, per cert una teràpia natural que cada cop es cotitza més. Va ser el dissabte a la tarda i no va comptar amb massa públic proba-blement per la llunyania del poble.
N’hi va haver més de novetats. De la mà del mateix grup de joves va haver-hi competició de tennis taula o de botifarra encara que sense massa participació. Però no van ser les úniques. Podem fer esment de la trobada de cotxes d’època, del cam-pionat de Resistència en moto ( veure informació a les pàgines d’esports- o bé el concurs de fotografia que va omplir de paparazzi els actes; serà interessant veu-re’n l’exposició que acompanyarà el lliu-rament de premis que es farà el dia de la Festa de sant Martí, a celebrar el 15 de novembre. Recordem que hi ha temps de presentar els originals fins al dia 30 d’oc-tubre
Dels clàssics, el teatreNo val faltar-hi els actes de sempre:
la xocolatada -una autèntica gentada - el cafè-concert, les sardanes, els especta-cles infantils, el correfoc o el castell de focs final. Evidentment també els saraus a l’envelat, més senzill que en els darrers anys- sense llotges ni tants engalanaments i sense orquestres de renom- però on els aficionats al ball s’ho van passar d’allò més bé tant la vesprada de la Festa Major, com el ball de gala –amb confetti i tot–
sament tot es va acabar amb alguns pelats als colzes o genolls. Un acte que neix de l’espontaneïtat dels participants, creadors del seu carretó.
El cercamúsiquesAquesta iniciativa del grup de jovent
la Pera va tenir també un notable èxit. Tampoc era una novetat ja que es venia fent sota el nom de Cercabirres. Segons comentaven des del grup es tracta de desvincular-ho del consum d’alcohol , encara que se’n pugui consumir amb un cert control per evitar que els menors ho puguin fer, i remarcar el seu objectiu bàsic de donar l’oportunitat a nous músics del poble. Així es van disposar 4 escenaris al llarg del poble on van actuar Egundu Gorri (foto), The little Banda (plaça del Pedró), Eskrot brut (Plaça Vella) i Enxu-fats a la fora (plaça 11 setembre). Va ser el divendres a la tarda per donar pas, amb bastant de retard per cert, al correfoc de l’escamot.
Les altres novetatsN’hi va haver força, particularment de
la mà del grup la Pera. Destaca La Mar-ranada, una barreja de handbol i joc del mocador on un parell de grups contrin-cants es disputen una pilota de la mida d’una d’aigua, sobre un terreny enfangat. Es va disputar en uns camps del terrer Fuster, a tocar del camí de Mas Pons; com
La baixada de carretons
Aquest segurament que ha estat l’acte més notable d’aquesta edició de la Festa Major. De fet no es tracte de cap novetat com comentàvem erròniament en el darrer número, perquè ja se n’havien fet algunes edicions a començaments dels noranta, concretament del 92 al 94; aleshores es feien al barri del Serrat, però no van tenir continuïtat.
Aquesta vegada el circuit s’ha traslla-dat a l’altre turó del poble, el Pedró; allí hi havia la sortida i l’espectacular circuit baixava pels carrers Puigsacalm, Germà A. Cassany, Montseny i Blanqueig , c/ Germà Cassany , c/ per anar acabar al Passeig de les Adoberies més enllà de la Plaça de la Roca amb un total de 4 revolts força espectaculars i 400 metres escassos de recorregut. La competició es va fer el diumenge dia 27 a la tarda i comptava amb la col·laboració de la brigada de l’Ajunta-ment i alguns voluntaris per remuntar els vehicles al punt més alt i poder repetir la baixada; al final se’n va fer una de con-junta. Hi participaven tota mena d’artilu-gis fins i tots gent amb monopatí i amb autèntics especialitats vinguts de fora del poble - entre ells el campió de Catalunya-que, sense dubte, també van contribuir a l’èxit de la prova. Hi havia un total de 20 participants, gairebé la metiat del poble.
La prova conté un cert risc però sorto-
El grup Egundu Gorri va ençatar el Cercamúsiques a la plaça Armand Quintana
Els de l’Espardenya han tornat a triomfar. Instantània de les Tres Germanes. Foto I. Raga
1717
reportatge
Big Mama, un toc d’elegància i distinció
La música va ser com sempre, gran protagonista; ja hem fet esment del cer-camúsiques però tampoc no hi va faltar el concert jove del divendres al vespre en el qual van actuar a la carpa Skandol públic i Moreno del metal, amb el seu especta-cle entre monòlegs, imitacions i música. Van actuar com a teloners els grups locals Enxufats a la farola i Egundu Gorri.
Sens dubte cal fer esment de l’actua-ció de la Big Mama. La cantant de blues osonenca va actuar el divendres sota el patrocini del Biblobus i en el marc d’una programa que s’està fent aquesta tardor, en un espectacle anomenat Bibliobus de blues que combina aquesta música d’ar-rel afroamericana, que tant bé interpreta, amb la lectura de poemes. Va resultar un espectacle molt amè que va fer xal.lar d’allò més al públic, que amb prou fei-nes arribava a la meitat de l’aforament de l’auditori , sobretot gràcies a la força de la seva veu, ben acompanyada amb la guitarra elèctrica. Va comptar també amb col.laboració en la lectura de poemes de Ramon Sellarés.
L'altre clàssic, la plujaLa nostra Festa Major no seria res
sense la pluja; tot i que només va fer acte de presència el dissabte a la tarda però de quina manera doncs es van recollir fins a 30 litres en menys de dues hores. Tanmateix els únics actes afectats van ser la trobada de puntaires, que van haver de plegar abans d'hora, i l'actuació dels Sagals d'Osona que només van poder aixecar un dels castells previstos.
del dissabte al vespre, en el transcurs del qual es va escollir els nous pubills i pubi-lles.
Tanmateix i com sempre, dels clàs-sics el teatre. Aquesta vegada els de l’Es-pardenya s’enfrontaven a tot un clàssic de la tragèdia com és Les Tres Germanes de Txèkhov. I se’n van sortir prou bé. I tant ! van silenciar i emocionar a una platea plena de gom a gom amb un públic típic de Festa Major, és a dir, molta mai-nada i un públic que esperen, esperem, la més mínima per petar a riure. La funció es va repetir el dissabte dia 3, i aquesta vegada, amb el teatre pràcticament ple altra vegada, se’n van tornar a sortir prou bé.
Ja n’havien fet un tastet, com és de costum, en el pregó del dimecres dia 23 fet en el format habitual – un format que ha funcionat força bé però que pot-ser demana retocs més enllà del caràcter de corranda satírica que va prendre; evi-dentment la botifarrada tot un èxit més de 800 entrepans es van servir .
Els carrers, la punxada i la taca negra
Potser la única nota negativa ha estat l’escassa participació dels veïns a l’hora d’engalanar els carrers. Tot i que es va anunciar que no n’hi huaria en el darrer moment la comissió va decidir restau-rar-lo ni que sigui amb premis simbòlics per estimular a la participació. Només s’hi han apuntat els de la Plaça Armand Quintana, els dels Barri de les Escoles, i el c/ de França; tanmateix en algun cas l’engalanament és ben senzill, un petit toc – quatre banderoles i les senyeres – per fer Festa; potser l’any vinent s’hi apuntaran altres carrers.
També han estat la taca negra, molt a pesar seu, és clar: el vandalisme. Un anys més aquests carrers van ser víctimes d’ac-tes vandàlics – denunciats pels mateixos veïns en l’acte de lliurament de premis- particularment i un any més els de la plaça Armanda Quintana; l’únic consol és que els vàndals no tenen res de personal contra ells és, simplement, que estan en un lloc susceptible de ser vandalitzat.
Els pubills i heures: els sortints, Francisco Blay i Mercè Pueyo, i Marc Pujol i Ariadna Puig i els nous: Maria Alsina i Sergi Rifa i Ramon Escale i Angelina Bosch
El jovent en plena disputa de la pilota durant la Marranada
Algunes dades
Concurs de carrers: 1r. p. Armand Quintana2n: Barri de les Escoles3r: c/ de França
Pubilles i hereus:els grans: Ramon Escalé i Angelina Bosch.
Els joves:Sergi Rifà i Maria Alsina.
18
esports
MotociclisMeCampionat de resistència en terra
El cap de setmana del 5 i 6 de setembre es va disputar una prova de resistència amb moto de cros. El dissabte, i sota la tutela de la Federació Catalana de Motociclisme es va fer una prova adreçada als més petits d’iniciació i una de la categoria cadet en la qual va participar el corredor local Sergi Cassany. Va quedar en 9è llo, una posició semblant a la que ha acpon-seguit al final en el campionat. El diumenge i fora de compe-tició es va fer una prova adreçada als més grans en la qual van participar Oriol Cassany, germà del Sergi, i Jordi Vilamala. La prova es disputa per parelles i va tenir lloc en uns camps a tocar del terrer Fuster.
Molta renovació al Regional per començar la temporada a 3a regional; tan-mateix la majoria de jugadors procedeixen de fora el poble ja que l’ùnic juvenil que ha promocionat és Ivan Vasco i podem incloure-hi en Sergi Escalé que torna al pobler després d’haver jugat en el juvenil del Riuprimer que jugaran en l’equip B.
Es confirma per tant la formació d’un nou equip el qual, en coincidir amb l’al-tre equip i estar els grups de la comarca plens, haurà de jugar en un grup del Bages. Aquest equip format en la immensa majo-ria per jugadors procedents del juvenil de 1a divisió de l’OAR Vic i entrenat per l’exjugador del club Rafa Hidalgo, des-prés de una excel.lent pretemporada ha començat la temporada amb una derrota a Vilas deTorroella i una treballada victòria a casa per 3 a 1 contra els manresans del P. Ignasi Puig.
Pel que fa a l’equip A que ha incor-porat nou jugadors procedents de dife-rents equips de la comarca juga en l’equip d’Osona Sud, comptant entre els seus rivals per al possible ascens a equips com l’Olost, el Seva; Aquest equip l’entrena en Santi Segalés exjugador del club, de fet la temporada passada encara va jugar alguns partits per intentar ajudar l’equip a mantenir la categoria; ha començat a casa amb una ajustada victòria contra l’Olost per 2 a 1 i un empat a fora per 4 a 4 contra el 2n equip del Taradell
Pel que fa a la resta d’equips, fins a un total de 17 - inclosos 6 dels més petits - l’únic que ha entrat en competició ha estat l’infantil A que ha estrenat la categoria de 1a divisió. Sens dubte tindrà un grup difí-cil doncs ha estat enquadrat, com la resta
d’equyips osonencs en un grup de l’en-torn de Barcelona; entre els seus rivals s’hi compten, el Cornellà, l’Esplugues o el Mataró. Ja s’han disputat dos partits, per dent a casa contra el Mollet i a fora contra el Granollers.
.El pressupost es dispara
En una assemblea oridnària celebrada el passat divendres dia 2 d’octubre el club va presentar el pressupost per a l’any vinent que s’enfila gairebé fins els 80000 euros doblant de llarg el de la temporada passada. N’ès responsable en part el fet que per primera vegada els tots els moni-tors del club reberan una petita compensa-ció econòmica.
Acabarem recordant que per aquest dilluns dia 12 d’octubre hi ha prevista la presentació oficial de la temporada
Torneigs d’estiuÈxit rotund un any més del torneig de
futbol a 7 que es va organitzar pel mes de juliol.
Van ser un total de més de 65 equips inscrits repartits en 6 categories masculi-
nes (benjamins, alevins, cadets, juvenils, senior i veterans) i una de femenina. El guanyador senior va ser Deteinco Infor-matica, el de juvenils Carnisseries Pradell i a les fèmines es va imposar el Riudepe-res.
Esportiu Riudeperes Comença una nova temporada amb
l’equip gran a 3a regional, juga al grup d’Osona Nord, i tres equips femenins.
Enguany els equips jugaren els seus partit a diferents camps de la comarca. Així el 3a ho farà a Sta. Eugènia mentre que les noies gran ho faran a Centelles, per bé que entrenenram a Masies de roda on disputaran els seus partits els altres dos equips.
Pel que fa a regional està clar que la seva aspiració és recuperar la categoria havent-se reforçat amb tres jugadors pro-cedents del Calldetenes, Cañete, Pozas i Case. Els entrena Manel Guerrero. De moment en els dos partits disputats comp-ten amb una victòria i una derrota.
futbol17 equips i dos terceres
El regional A, disposat a recuperat la categoria perduda
19
esports
escacsdol al club d’escacs
El passat mes de setembre va morir l’ex-jugador del C.E. Calldetenes Jordi Ferrer i Serrabassa a l’edat de 23 anys. En Jordi, que jugava actualment al Club Catalunya a Barcelona, va ser jugador del C.E.Calldetenes des del 2000 fins al 2006 i va contribuir de manera important a alguns dels ascensos i bones actuacions del nostre club. Moltes gràcies Jordi per a compartir amb nosaltres tants bons moments. El nostre condol a la família i amics.
El passat 19 de setembre varen tenir lloc les tradicionals partides ràpides d’escacs amb motiu de la Festa Major del nostre poble. L’acte va ser tot un èxit i hi van prendre part més de 25 jugadors de tota la comarca. Les ràpides van ser guanyades per Ernest Serrat (jugador del Sant Boi de Lluçanès), en segona posició va quedar Marc Verdaguer (jugador del C.E. Calldetenes) i en tercera posició va quedar Antoni Bufí (jugador del C.E. Taradell – Centelles).
tennis taulabon paper de la Nadina a l’Europeu Junior
Aquest darrer cap de setmana la Nadina s’ha proclamat guayadora en el Campionat de Catalunya per comarques fent equip amb la seva companya del Fotporix Vic Judit Roca, imposant-se en la final al Mataró per 3-0. El campionat es disputava a Riudoms (Tarragona) i en individuals ha quedat sotscampiona, perdent la final amb Alba Cladellas del Mataró per 3-2.
De l’activitat de l’estiu cal destacar la seva participació en l’Europeu junior disputat del 10 al 18 de Juliol a Praga, ha estat el millor de tots el que ha dis-putat la Nadina (cinc anys consecutius) quedant entre les 32 millors d’Europa en la categoria de individual juvenil, i per-dent el l’últim partit contra la número 3 del ranking europeu, la eslovaca Barbora Balazova per 4-0. Aquest bon resultat de la Nadina va ser clau per a l’ascens de la selecció espnayola a la 1a divisió del ten-nis taula europeu.
Altres actuacions a nivell internacio-nal han estat a Alemanya del 18 al 21 de juliol va disputant un OPEN a la ciutat de Bosaarium a nivell absolut, fent un gran campionat contra palistes de gran nivell. També del 2 al 6 de setembre, participà al FUNCHAL JUNIOR OPEN 2009 de Madeira (Portugal). Igual que a l’Europeu, es la millor jugadora de la selecció estatal quedant Subcampiona de la Consolació perdent contra la holandesa Susanne Dieker.
bicitrialL’Eloi amb opcions a la Kid’s Cup
Amb tres proves disputades i obtenint
un primer i dos segons l’Eloi manté el liderat a la categoria cadet per només una diferencia de dos punts respecte el segon classificat, l’andorrà Yann Fernandez. Només queden les proves de Terrassa del dia 25 d’octubre i de Girona del dia 8 de novembre en les quals ha d’intentar que-dar per davant del seu rival més directe. D’altre banda cal destacar el bon resul-tat obtingut ens els Jocs Mundials de la Joventut disputats a Charleroi (Bèlgica) els dies 8 i 9 d’agost. L’Eloi va passar el tall de les classificatòries, accedint així a la final, on només passaven els 12 millors resultats. Finalment va acabar en la 11a posició. Un notable resultat en el seu debut a la categoria cadet.
El passat 3 d’octubre van començar
els cursos de trial a l’escola de Calldete-nes estan adreçats a nens i nenes a partir de 5 anys i no cal bici per apuntar’s-hi ja que l’escola en disposa.
atletisMe55è cros
Es celebrerà el dia 8 de novembre iniciant com sempre el calendari català de cros. Enguany les obres del torrental forçaran un important canvi en el recor-regut; això sí, la sortida i arribada conti-nuaran a la zona esportiva. S’anirà cap al pla del Verdaguer per tornar pel serrat d’en Gambires.
Foto: Fotoprix Vic TT L’Eloi en plena acció. foto Trialsport
C/ St.Sebastià, 4
2121
l’esplai
L’esplai informaSalutacions a tota la població calldetenenca des
de “l’esplai informa”! Bé, i a la no calldetenenca que també s’interessa per l’activitat de l’esplai, que segueix tot i la ressaca de la festa major del poble amb ganes de fer un petit resum del nostre estiu.
Pre-campamentsEl cap de setmana de l’11 i el 12 de juliol, per
preparar als nens pels campaments, vam agafar les tendes i vam acampar en un terreny de Borredà, aquest cop salvant-nos de la pluja, amb l’absència del grup dels hubbles. Allà els nens van haver d’es-pavilar-se muntant les tendes i cuinant els àpats per grups. I així, després de passar-nos el dia al riu i de que algun privilegiat mengés escopinyes (“berberet-xos” per entendre’ns) durant la nit segons algunes fonts, tothom estava preparat per entomar els cam-paments com vinguessin.
I els campamentsAixí que finalment van arribar els autobusos a
Calldetenes per emportar-se els equinòctics de cam-paments. Els primers de marxar i de matinar (molt!) van ser els hubbles, que van marxar el dilluns dia 3 d’agost a les 3 de la matinada cap al Puente de los Navarros, a Torla (Aragó) des d’on van emprendre una ruta cap al Mont-Perdut, el primer 3000 de molts dels hubbles, i fins i tot van aprofitar per fer el Tai-llon pel camí, un altre 3000, no fos cas que algú no n’hagués tingut prou amb un. Val a dir que aquesta feta va ser celebrada com Déu mana més tard amb el corresponent cava.
Els següents a acomiadar-se dels papes van ser els eclíptics – quàsars que van marxar a les 7 del matí cap a Formigueres des d’on van començar a avançar cap al Carlit, un cim de 2900 m on última-ment la pluja ens feia la guitza cada cop que ens hi acostàvem, el qual van coronar dimecres al matí.
Després d’acampar prop de les Bulloses van agafar l’autobús fins a Tavertet, on es van trobar amb el ori-ons, que ja voltaven pel Collsacabra des del dilluns a mig matí i després d’abandonar els papes a la plaça 11 a les 9 del matí. Pels orions va ser el pri-mer any de ruta, ja que fins aquest any era tradició que els orions acampessin de dilluns a divendres en un mateix terreny on els monitors els preparaven el menjar. Així, els més petits de la casa van anar de l’Esquirol a Tavertet tot fent el Sant Corneli (1100m) pel camí. A Tavertet van trobar-se amb els eclíptics – quàsars on van acampar junts una nit per marxar junts l’emdemà divendres cap a la casa de colònies “la Guardialada”, prop de Cervera, on van espe-rar els hubbles, que van arribar del Mont-Perdut a l’hora de sopar. Bé, i va venir un cap de setmana de piscina, de “guerra guarra” (joc que consisteix a embrutar a l’altre tant com puguis), de cantades del tradicional himne i dels xous que cada grup ha de preparar pel dissabte al vespre. Finalment, els ansiosos pares, orfes de fills durant una setmana, van arribar diumenge al matí a la casa de colònies per dinar i endur-se els seus fills cap a casa, on ja ens podem imaginar que més d’un devia dormir més hores que la mitjana europea.
Però bé, d’això ja fa quasi dos mesos i els moni-tors de l’Equinocci ja tornem a estar en marxa per preparar el nou curs. Però d’això ja en parlarem a la pròxima ESPIGA. De moment només podem desit-jar a tothom que l’inici del nou curs no hagi fet gaire mal. Passi-ho bé!
Els hubbles al cim del Mont Perdut
22
entitats
I després de la variant què ?El passat 16 de Juliol va tenir lloc al vestíbul de l’Ajuntament de Calldetenes l’acte organitzat per
Poble en Marxa – Independents per Calldetenes “I després de la variant què? Fem de la variant una autèntica oportunitat per Calldetenes”. L’acte va ser pensat com a punt de reflexió i de debat sobre les conseqüències que tindrà pel poble a diferents nivells (trànsit, mobilitat, economia i qualitat de vida) el fet de suprimir el pas per la carretera de, aproximadament, 12.000 vehicles diaris.
Per aquest motiu, es va convidar al Sr. Daniel Polo, amb dilatada experiència en aquest camp, ja que és llicenciat en Ciències ambientals, tèc-nic de mobilitat per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment, investigador visitant a la Universitat de Nova York. Amb l’ajuda de nous mitjans audiovisuals, la conferència va tenir com a punt de partida el fet que la divisió física del poble per part de la carretera és una aberració que cal-dria haver estat corregida temps enrere. Seguida-ment va exposar que amb la nova variant el nivell de trànsit al C/ Gran i Av. Pau Casals serà molt inferior, equiparable al de qualsevol altre carrer de Calldetenes, i per tant, no cal que aquests dos carrers mantinguin una organització tan orientada a repartir el trànsit de pas. Amb la nova variant, es preveu que canviï la direcció dels trajectes per entrar i sortir del poble, prenent especial protago-nisme el C/ Barcelona.
Seguidament el Dr. Polo va exposar les tres opcions que hi haurien pel C/ Gran un cop cons-truïda la variant, que es resumeixen en (i) no tocar res i deixar el carrer amb doble sentit, opció poc viable i que no permetria aprofitar la reducció de trànsit; (ii) mantenir un carril de sentit únic i des-tinar l’altre carril a aparcament en bateria i (iii) convertir el carrer en una zona de vianants amb prioritat sobre els cotxes. Pel que fa a l’Avinguda Pau Casals, el Dr. Polo va proposar també tres opcions, resumides en (i) mantenir la carretera de doble sentit i destinar els laterals a aparcament en bateria i a ampliar les voreres; (ii) convertir la car-retera central en un passeig ample i mantenir els laterals, només amb un sol carril de pujada i un de
baixada i (iii) fer un passeig lateral ample, mantenir un carril de baixada i un de pujada i destinar espai a aparcament en semi-bateria.
Tot seguit va reflexionar sobre la mobilitat en cotxe per dins el poble, en especial al problema dels dos carrers que donen al C/Gran (Verge de la Mercè i Sant Tomàs des de la plaça Vella). Les opcions del Dr. Polo per millorar el trànsit en cotxe en aquests dos carrers suposant que el C/Gran sigués zona de vianants van ser (i) convertir el Sant Tomàs en carrer de pujada i un cop sortissin els vehicles al C/Gran obligar-los a girar a la dreta, fer uns metres i incorporar-se al Verge de la Mercè, que seria també de sentit únic. D’aquesta manera el trànsit de vehicles pel C/Gran només seria permès entre els carrers Sant Tomàs i Verge de la Mercè; i (ii) permetre l’entrada al C/Gran de vehicles proce-dents de l’Avinguda Pau Casals però obligar-los a entrar trencar direcció Plaça Vella, de manera que el c/Sant Tomàs seria de baixada.
La conferència va acabar amb un dels “punts calents” del projecte, consistent en la valorar l’im-pacte econòmic que la redistribució del trànsit tindrà
23
Autoservei Pla- grup Coaliment
C/ St. Tomàs, 10 - Calldetenes Tel. 93 886 36 97
Sortegem: Carros de compra, microones, cafeteres i molts regals
més
entitats
- Què passarà amb la variant si el poble creix més, i supera la línia que marca la variant?
- Qui decidirà quina de les opcions de reorde-nament del trànsit?
- L’opció de deixar el carrer gran i l’avinguda tal i com està no és, segons el meu parer la més adequada. Crec que hauria de ser la 2 o la 3.
- Quan començaran les obres de la variant?- Quines mesures es poden dur a terme des
dels “ciutadans de peu” per fer pressió i activar una infraestructura com aquesta?
- S’hauria de prioritzar aquesta actuació, abans que altres obres que s’estan fent, i que no corren tanta pressa.
- En el “pla” s’ha parlat del carrer gran i de l’avinguda Pau Casals. No s’ha esmentat el carrer Blanqueig, molt important ja que és paral•lel a la carretera. Es deixarà de banda? O serà una pro-longació del “passeig” de l’avinguda?
sobre els comerços del C/Gran. Qualsevol de les tres opcions abans descrites pel C/Gran no sem-blarien tenir massa impacte en clients fidels i en passavolants que s’aturen per casualitat. No obs-tant, el Dr. Polo va argumentar àmpliament que les opcions 2 i 3 probablement atraurien més clients -de Calldetenes o de fora- que compren arreu i no només a Calldetenes. En principi serien clients que valorarien la facilitat d’aparcar a prop de la botiga (no més de 4 minuts caminant) (si s’escull l’opció ii) o a la comoditat de comprar passejant (si s’escull l’opció iii).
Acabada la conferència, es va obrir el debat, que va ser especialment enriquidor. Cap membre de les altres candidatures presents al consistori era present a la conferència excepte Jaume Mas, que va participar també en el debat. Les pregun-tes i comentaris recollits al debat, així com en una bústia dipositada a la sala, van ser:
24 24
entitats
Avui, en vista de la Festa Major, una assemblea força renovada i amb moltes ganes de treballar es reuneix per organitzar possibles actes. Activitats per divertir el jovent, la mainada... i qualsevol altre que s’hi senti atret. Final-ment s’aconsegueix crear una “Festa Major Jove”, omplint tot el cap de setmana d’activitats: Cerca-Músiques, Mar-ranada, concerts, sopar jove, Passa-Carrers, torneig de tennis taula, campionat de botifarra... a més a més d’al-tres activitats (com el correfoc, la baixada de carretons...) organitzades pels companys d’altres entitats.
Amb l’objectiu de passar-s’ho bé i voler el mateix per a la resta, hem organitzat aquests actes de la Festa Major del nostre poble. Esperem que els hagueu gaudit al màxim!
I de la valoració, que en podem dir? Molt contents d’haver tingut un cap de setmana divertit, tot i els entre-bancs i pals a les rodes que ens han posat. Una mar-
ranada ben marrana, un cerca-músiques ben mogut, un sopar jove ben amanit, un torneig de tennis taula d’allò més competitiu... De la butxaca de 4 xicots (mai més ben dit) i amb la col·laboració d’alguns veïns (que aprofitem per agrair-los-hi), ha sortit una Festa Major “Jove”, que alguns ja han titllat d’”alternativa”, sense deixant-s’ho triar (des de bon principi vam voler introduir les activitats al programa “oficial”, ells van respondre: “NO”). Tothom ens diu que som el futur, que aquest món ha de ser per nosal-tres... bajanades!
Altrament, moltes i moltes gràcies a aquelles persones que ens entenen, com per exemple aquells que pel Pas-sa-carrers ens treuen les magdalenes i el suc de taronja, en comptes de trucar a l’autoritat (¿?).
Una salutació d’amistat,Assemblea Jove de Calldetenes
Ja fa uns anys que a Calldetenes es va crear l’Assemblea de Joves, nascuda a la primavera de 2005 i mai millor anomenada “La Pera”. Durant tot aquest temps ha organitzat actes ben diversos com xerrades, concerts, calçotades... oberts a tots els públics. Tan-mateix, de la feina feta per La Pera, caldria mencionar la capacitat que ha tingut per reunir i engrescar el jovent del poble.
Una cigonya al pobleCada any entre la segona quinzena d’agost i la
primera de setembre passen per Osona cigonyes que crien al centre i nord d’ Europa i algunes es paren a la nostra comarca dintre del seu viatge cap a l’Àfrica. Aquest any a Calldetenes, concretament a la piscina municipal, durant uns quants dies a final d’agost hi ha hagut una cigonya fent companyia als banyistes.
Resulta que es un individu que el dia 19/8/09 estava al mig de la gent a la piscina del Tennis de Vic i en Miquel Gòmez la va agafar després que l’avisés en Miquel Vilardell i en Jordi Coll. Portava una anella francesa, concretament d’Alsacia, el nº E423 de HUNAWIHR. La vam pesar i mesurar, com que estava en perfectes condicions la vam alliberar immediatament. Es aquesta cigonya la que ha estat uns quants dies a la piscina de Calldetenes.
Curiosament tenim noticia d’una altra cigonya també anellada de HUNAWIHR, aquesta el nº E426, potser una germana o una veïna de la de Calldete-nes. Ha estat capturada i alliberada a Vallcalent el dia 30/9/09, encara era més sociable fins al punt que menjava de la mà de la gent.
Aquest any, exceptuant alguna cigonya sola o en petits grupets, els estols que es van parar a Osona i que en tenim noticia va ser els dies 20/8/09, 22/8/09, 7/9/09 i 15/9/09. Si algun dia veieu cigonyes a la comarca podeu avisar a algú del Grup d’Anellament de Calldetenes Osona o dels Naturalistes d’Osona.
25
Cel tapat i humitat alta en el terreny de la salut. Lluna plena i mar enrarit en qüestions amoroses. Aneu amb peus de plom.
Estranys calfreds i febrades passionals us sorprendran el dia menys esperat. No sigueu avariciosos i compartiu-ho amb els més propers.
Tempesta a tutti pleni en l’àmbit laboral... Sotragades en les relacions, així que busqueu estabilitat pel vostre compte.
Un sol enlluernador us guiarà en el camí, un camí sense ombra on tot s’us farà molt més fàcil.
Esteu d’anticicló permanent, però és temporal. No us descuideu de la roba d’abric, que no s’us refredin les relacions.
En principi la previsió era un anticicló però us podeu trobar que hi hagi alguna tempesta o algun tifó.
La lluna plena que us plana a sobre farà remoure la marea de la vostre confusió. No us deixeu endur per la seva ombra.
Sol espetegant en qüestió de salut. Boira pixanera en l’amor, millor espereu un temps per fer valoracions transcendentals.
Tot i que porteu uns dies que us lleveu amb algun núvol de tempesta, recordeu que... potser demà sortirà el sol.
Aquestes pujades i baixades de temperatura faran que en el terreny amoròs no us avorriu mai, sobretot no dormiu amb el cul a l’aire!
Davant la inestabilitat atmosfèrica podeu agafar algun refredat de vies baixes, per tant aneu previnguts!
Baixa temperatura en les cotes altes de la feina. Intenteu no discutir amb ningú, per prevenir inestabilitat total.
pocsòroh
2727
un conte
Poeta ambulant S’ajusta el mocador al coll. Fa un vent fresc
que li ha posat la pell de gallina. Es nota que ja no és l’estiu. Al seu voltant tots els cartells anuncien a crits l’arribada de la tardor. Tothom s’afanya per canviar
els aparadors, els cartells i el vestuari de les botigues. De cop i volta, els colors es transformen donant pas al taronja, marró, liles i grisos. L’altre dia una amiga li
va dir “a Barcelona sabem que ha arribat la tardor per l’anunci del Corte Inglés”, a ella li va fer molta gràcia.
Assegut en un portal hi ha un poeta ambulant. Escriu paraules que s’emporta el vent. Ningú ha llegit
res del que escriu, però ell agafa la ploma cada dia per fer un món millor. Construeix el seu univers amb versos i els fa eterns als trossos de papers. Creuen que
és boig.
Una fulla dona voltes per la vorera. Llisca i llisca, topa de cop amb les seves cames per tornar a volar lliure. Sembla una ballarina, deixant-se endur pel vent que la fa ballar al compàs de la melodia.
Segueix amb la mirada la fulla que creua el carrer tot defugint les rodes dels cotxes. S’enfila enlaire i creua per damunt d’un fanal. Hi ha un colom tot ben posat damunt d’un arbre que la veu passar pel seu costat. Es distreu un moment mirant un aparador i quan se
n’adona la fulla ha desaparegut.
La portera es mira el senyor que hi ha assegut a la porta. Li sembla que l’ha vist en algun altre lloc
però no acaba de recordar on. Fa estona que l’observa com va escrivint amb una ploma trossets de paper. Li agradaria apropar-s’hi i llegir el que escriu però
no seria gaire decorós. La seva feina es limita a tenir la porta vigilada i l’escala ben neta. Dubta de dir-li a aquell senyor que vagi a un altre portal, però no li
sembla que estigui fent res de dolent. Fins i tot, fa una estona li ha recollit una fulla que havia anat volant fins
al portal.
Camina passeig amunt, enmig de la gent que va en totes direccions. No té pressa, li agrada passejar. Es creua amb una senyora que passeja amb el seu gos, va tota tibada i se la mira de reüll. Li sembla graciós
com, enfundada en uns pantalons i una jaqueta de marca, sembla sentir-se superior a l’altre gent. Com qui
desfila en una passarel·la, la senyora camina amb el cap ben alt fent cas omís a qualsevol que se la miri.
El poeta aixeca el cap enlaire. Mira el cel, veu volar uns quants ocells d’una teulada i un avió que
s’enlaira a l’horitzó. Per un moment li ha semblat que l’avió era un dels ocells, és curiós la facilitat amb la que es poden confondre si un no s’hi fixa. Aguanta
amb una mà la fulla que ha recollit, troba que és força bonica. Té unes formes suggerents i dinàmiques, ide-als per deixar-se emportar pel vent i recòrrer llargues
distàncies. Es treu la ploma de la butxaca i escriu unes paraules a la fulla. Torna a mirar enlaire i deixa anar la fulla. La veu allunyar-se passeig enllà tot lliscant i
lliscant entre les cames de la gent.
La portera veu com el senyor s’aixeca del portal, mira enlaire, somriu i se’n va caminant. Surt de la porteria darrere seu però quan arriba a la porta ja no
és enlloc. Encara no recorda de què el coneix.
La fulla fa piruetes a l’aire. S’enfila i volteja frenèticament per aterrar suament als peus d’una noia.
Ella s’atura i la recull del terra. Es pregunta si és la mateixa fulla que ha vist una estona abans. Hi ha unes paraules escrites a la part del darrere. Aixeca el cap i un senyor la saluda amb un somriure des d’un portal a l’altre costat del carrer. No té clar si el coneix o no però la seva cara li és molt familiar. Ella li torna el
somriure i es guarda la fulla a la butxaca.
Marta Sànchez Oms
cultura
XVII Calltitellesdetenes
Està ja a punt una nova edició d’aquest exitós festival de titelles adreçat a la mainada. Començarà el proper 18 d’octubre i s’allargarà fins al 22 de novembre. Seran en total sis espectacles i, com ja es va fer l’any passat, es faran dues sessions la primera a 2/4 de 5 de la tarda i la segona a les 6, tret del dia 1 de novembre que, en coincidir amb el Congres de la Ciència, la segona sessió es farà a 2/4 de 7. Per cert que aquest dia actuarà la companyia aragonesa Cia Caledoscopio que treballa amb titelles de mida gran.
Concurs LiterariEl passat dissabte dia 19 de setem-
bre es va fer a l’auditori teatre l’acte de lliurament de premis de l’edició d’en-guany del certamen literari local. Dos fets destaquen per damunt dels altres: dos dels premis grans – el de poesia i el de teatre- es van declarar deserts, cosa que parla o bé del poc nivell dels par-ticipants o del rigor del jurat; i d’altra banda la victòria d’una jove escriptora local, la Laura Canadell, que va guanyar -i amb obres diferents- tant al concurs local com al general. Destacar també que ja havia guanyat l’edició de l’any passat a nivell local. Enhorabona.
Davant d’un auditori mig ple l’acte va començar amb un xic de retard, com sempre amb una breu conferència del convidat, després de la presentació de l’acte a càrrec de l’alcalde. Enguany el convidat era la Carme Rubio, professora de UVic i membre, des de fa molts anys, del jurat dels premis. Precisament va versar la seva intervenció sobre el paper dels concursos literaris, en tant que con-tribueixen a fomentar el teixit creatiu en una llengua, i el paper dels jurats; de passada va aprofitar per carregar contra els grans premis, sovint fraudulents, fent esment explícit del Planeta, que s’atorga a Barcelona, perquè despresti-gien a tots els altres. Va dir que aquests esdeveniments són un estímul per a la creació, i si no fan bons escriptors si que fan bon lectors, el substrat neces-sari per a tenir gran autors. De la tasca dels jurats va dir que no era fàcil i que, sovint s’equivoquen i ho va il·lustrar amb un exemple sonat: La plaça del diamant de Mercè Rodoreda, la millor obra de la millor novel·lista del segle XX, no va guanyar un premi Sant Jordi, al qual optava.
Després del lliurament de premis, que es va tancar amb un breu parlament dels guanyadors del premis grans, a destacar que un dels guanyadors, Joan Guasp, ja ho havia fet el 99 –va gua-nyar el de Narrativa- i el 2005 –el de poesia-.
Es va tancar l’acte amb un petit concert a càrrec d’un quartet de corda de l’Escola de Música de Vic -del qual forma part, tocant la viola, la Gemma Pujol-, que van oferir als assistents un quartet en tres temps Mozart.
Al final del breu i àgil acte, l’ajunta-ment va obsequiar amb un petit refrigeri a tots els assistents.
Resultats: XXX premis per a estu-diants. 1r i 2n P. La Maria vol viatjar per l’Espai. De M. Ahdoudou (Man-lleu). 3r i 4t. P. El món al revés de L. Canadell ( Calldetenes). 5è i 6è P: L’avi no diu mentides, de I. Zwartzko (Man-lleu). 1r i 2n ESO: Recull de poemes de G. Parramon (Folgueroles). 3r i 4t ESO: L’enigma de l’ampolla de M. Vivet (Manlleu). Batx. i C. Formatius: Mar-garides de Carla Berrocal (Vic). XXIV premis per a estudiants al poble. 1r i
2n EP. Les estacions de Carla Sanuy. 3r i 4t d’EP: El Piano i les tecles xerraires de Laura Canadell. 5è i 6è EP: Diferents maneres de veure la vida de Mariona Verdura. 1r i 2n ESO: Enmig de la fos-cor, de Gemma Farré (Folgueroles). 3r i 4t. D’ESO: Les aparences enganyen, de Àgata Bertran .
XVIII Concurs de còmics. Inf. Fins a 8 anys: A González (Avinyonet del Penedès). Inf. Fins a 11 anys: Expe-dició a la Terra, de B. Martínez (Bar-celona). Juvenil ( fins a 15 anys). 1r: Vida Microorgànica, de A. Campillo (Barcelona); 2n: Vols una pasteta, noi?, de D. Fernández (Martorell). Modalitat Lliure. 1r: Continua somiant..., de F. Fullana (Sabadell); 2n: Colors. Blanc i negre, de A. Casadevall (Barcelona); 3r: Corrupció a la fira, de R. Ariño (Bar-celona).
XXX premi Armand Quintana de Narrativa, ex-aequo: Tretze his-tòries entre insòlites i fantàstiques, de Lluís Julián (Barcelona); El vicari de Crist i altres ficcions, de Joan Guasp (Mallorca).
El premi de poesia i de teatre es van declarar deserts.
Foto de família dels guanyadors de l’edició d’enguany.
27
call de cultura
SalSa RodRigo
Ja hem passat la Festa Major i el regust que et queda és el de recordar el dinar que vas fer amb la família a casa, aquella tarda amb els petits mirant l’es-pectacle infantil (i que bé s’ho van pas-sar ...), aquell ball que vas aprofitar per posar-te en forma, la botifarrada a on vas posar-te al dia dels veïns del poble que no saps perquè però mai coincidiu, aque-lles activitats en les que no vas participar però que no et pensaves que agradessin tant, ... i els amics. Els amics sempre els retrobes en algun lloc inesperat i és quan us poseu a xerrar, xerrar, i xerrar. Quan acabes quedeu que us veureu el mes que ve, però passa el de sempre, segur que la cosa s’allargarà fins la pròxima Festa Major, i que així sigui!.
Per aquest motiu i per emular als amics, us explicaré la recepta per amanir les amanides que no és invent de cap chef, sinó un invent amb bon gust, d’un bon amic;
Agafes un pot de vidre amb tapa i poses dues cullerades grosses de maionesa, dues de mostassa, un raig de vinagre, una mica de sal, un raig de Maggi i llavors un oli suau, mes o menys un parell de dits com si fessis maionesa. Ho barreges tot i ... ja està llest. Sempre serà millor que qualsevol cosa que no saps de què està feta i que simplement té bon gust. Fins aviat.
Irene Puigdesens
llibres el botifarró discos
Y.
Bebe
Es tracta del segon àlbum de Bebe, que representa el seu espe·rat retorn després del seu exitós debut amb Pa fuera telarañas, ara fa cinc anys. I sembla que l’èxit continuarà amb aquest gran disc, que ja compta amb més d’una nominació als premis Grammy Latino.Y. és pop despullat, és canço inti·mista, swing, hip hop, però sobre·tot és Bebe. Són dotze cançons personals i arriscades, diferents dins el panorama contemporani espanyol, per desgustar tranquil·lament i sentir moltes vegades.En aquest treball Bebe se’ns mos·tra directa, entremaliada i sensual, íntima i sexi, sincera i divertida.Un viatge emocional que ens mostra que, sense sortir de la música comercial, es poden fer coses diferents i de gran qualitat artística.Y. està destinat a convertir·se en un dels discs de la dècada.El temps ho dirà.
Xevidom
la gRan EvaSió
Autor: Xavier MontanyàGènere: Narrativa
La fugida de la presó on estaven recloses de cin-quanta presos polítics de la
dictadura de Pinochet, és la histò-ria que es narra en aquest llibre.
L’any 1986, després d’un atemptat fallit contra Pinochet, són detin-guts entre altres molts joves que eren militants d’un partit revo-lucionari anomenat FPMR i són reclosos a la presó de Santiago. Durant un any i mig es prepara la gran evasió per la nit del 29 de gener del 1990; mesos de treball i un esforç inhumà van ser necessa-ris per aconseguir excavar, només amb forquilles, culleres i qualse-vol estri que tenien a l’abast, els cent metres de túnel que els duria de la cel.la on estaven reclosos a la llibertat d’un exili forçat a Espanya, França, etc.. del qual encara no han pogut tornar, una injustícia que encara avui no ha estat reparada.
Mercè Bansells
